Reflexió i pràctica
ELS REPTES INTERNS DE LA PSICOLOGIA per PABLO PALMERO SALINAS La psicologia viu un moment dolç. Des de la pandèmia la nostra professió s’ha revalorat. La societat està adonant-se que la fragilitat psíquica i emocional és consubstancial a la nostra naturalesa humana. Quan certes problemàtiques personals i relacionals es repeteixen de manera persistent, l’ajuda psicoterapèutica comença a considerar-se com l’opció més lògica i assenyada.
Pablo Palmero Salinas, col·legiat núm. 14.546, psicòleg general sanitari, divulgador i autor de l’assaig ‘Creixement Interpersonal. Més enllà del Creixement Personal, sobre la situació actual de la Psicologia’.
Atesa aquesta nova mentalitat caldria pensar que per fi s’obre davant nostre un procés de reconeixement i consolidació de la psicologia. No obstant això, hi ha coses que el nostre col·lectiu continua descuidant i, si no fem autocrítica, correm el risc de desaprofitar l’ocasió per a aconseguir, per mèrits propis, el lloc que ens correspon en l’atenció de la salut i el procés d’edificació social. Em centraré a continuació en dues qüestions fonamentals. D’una banda, la falta de compromís de molts professionals amb el seu propi tractament terapèutic i, per una altra, la palesa dificultat per a saber distingir entre els recursos interventius integratius i els dissociatius, amb la consegüent desorientació que això ocasiona als pacients i a la societat en general. Falta de compromís amb el propi procés personal Article 12 del nostre Codi Deontològic: “El professional de la psicologia ha d’assegurar-se que el seu estat emocional, mental i físic no afecta la seva capacitat per a proporcionar un servei psi-
20 PSIARA