YOLANDA ARTERO

El passat 22 de febrer es va constituir la nova Junta de la Secció de Psicologia Coaching del COPC, presidida per Yolanda Artero. Parlem amb la psicòloga coach i creadora del model de mindfulnessi coaching pel naixement, sobre la importància d’aquesta disciplina a la societat, la presentació oficial de la nova junta, i els il·lusionants plans de futur de la Secció.

Per què vas decidir fer-te psicòloga coach?

Soc una persona reflexiva, em motiva la introspecció i l’autoobservació, i ja de nena utilitzava, sense saber-ho, tècniques de suggestió o programació, per exemple, quan anava al dentista, perquè ho patia molt! Però vaig trigar a dedicar-m’hi perquè vaig tenir un negoci 30 anys que em donava tranquil·litat econòmica (sempre sense perdre el contacte amb la psicologia i sense deixar de formar-me).

Fins al 2011 que, durant el primer congrés de l’ISCP a Sant Pau, la Secció Psicologia de les Organitzacions i el Treball anava demanant sig- natures per a crear la Secció de Psicologia Coaching. Vaig pensar: “Aquesta és la meva especialitat!”. Em va agradar molt perquè portava la psicologia a tota la ciutadania, feia que tothom se’n pogués servir, no només les persones amb psicopatologies.

Com a experta, per a quins casos diries que és més útil la psicologia coach?

Per a tots els àmbits de la vida, sobretot els canvis d’etapa: l’adolescència, la immersió laboral, quan vols ser mare o pare, per a l’educació o criança en parella, vellesa, jubilació, menopausa… Les etapes de la dona són importantíssimes. A mi m’agrada acompanyar en un pla emocional, mental, físic i amb un vessant espiritual, per connectar amb el nostre ser interior, que ara sembla que per fi s’accepta més.

Creus que el o la coach ha de ser obligatòriament psicòleg o psicòloga?

I tant. Mira, jo ara tinc un client que en principi va venir per demanar-me ajuda per a crear una empresa. Però parlant amb ell he vist que li passaven moltes coses: l’han canviat de lloc a la seva feina i ara està molt a disgust, aquesta situació propera a la depressió l’ha fet descuidar la parella, la seva dona l’ha deixat i ara li demana uns diners que ell no té… Total, que he vist que ell, que no està bé econòmica ni emocionalment, en comptes de preocupar-se del que ell necessita, passa per davant el que necessita la seva exdona. Que està molt bé que li desitgis el millor i l’ajudis si pots, però no si tu t’ofegues. Doncs a una persona com aquesta només la pot atendre un psicòleg o una psicòloga que pugui identificar i abordar aquests problemes o derivar a un psicòleg clínic, arribat el cas.

Com hem d’abordar aquest intrusisme tan habitual?

Crec que el COPC està fent molt bones campanyes en aquest sentit, i que nosaltres ens hem d’enfocar a donar qualitat professional en l’atenció i explicar bé els beneficis d’ajuntar la psicologia i el coaching, molt més que tenir una acció persecutòria. La gent que fa ús del servei també té una responsabilitat i ha de saber que com més formació, més garantia.

D’altra banda, hem d’assegurar-nos que la nostra formació és de qualitat.

Per què vas decidir presentar-te com a presidenta de la Secció? Què et motivava?

Em van informar que la Secció s’havia quedat buida de junta i ningú s’hi presentava, i vaig pensar: “Ostres, jo l’he vist néixer aquesta Secció, és la meva especialitat per excel·lència, té propòsit, té sentit, no vull que desaparegui”. Va aparèixer la meva part salvadora i li vaig preguntar a la Carolina Michavila, que ara és la secretària: “Escolta, tu t’apuntaries si em presento de presidenta?” (perquè, si hi vaig, hi vaig a totes!, i sé gestionar gent i ho faig amb carinyo). Després vaig contactar amb el Carles Ríos: “Carles, tu faries de tresorer? I creus que la Victoria Garcia Masip faria de vicepresidenta?”. Em va dir que sí, em va passar el telèfon de la Victoria i així és com vam fer una junta de dues delegacions, amb 7 persones del

GT Psicologia coaching i regulació emocional i 2 de la Delegació de Tarragona), que per atzar i alguna bona raó estàvem allà parlant d’aquell tema.

I per què creus que vau guanyar amb el 60% dels vots?

Per la proximitat. Sabem que la base de tot són les persones i les posem al centre. Són les que configuren els GT i les que tiren endavant les seccions i el COPC, i això s’ha de reconèixer i valorar. Això és el que ens hem proposat cuidar.

Quins són els vostres objectius a mitjà i llarg termini?

• A mitjà termini, elaborarem dos importants documents:

1. Un document que parlarà del valor afegit i diferencial dels processos de coaching, de les mans dels psicòlegs i psicòlogues coaching. És important perquè constatarem els beneficis, el valor afegit i diferencial de la psicologia coaching amb els altres coaches, i és la manera que s’apagui aquest intrusisme i la gent conegui que existeix una psicologia coaching. Servirà internament per penjar-lo a la Secció i per difondre entre tots els col·legiats i col·legiades, i precol·legiats/ ades, i també en vies de fer difusió externa, a través de mitjans de comunicació, les universitats…

2. Una nova edició de l’inventariat d’eines de coaching. La primera va ser publicada el 2015 pel GT Life coaching i ara farem una 2a edició des del GT Psicologia coaching i regulació emocional. No sé si rebrà el mateix nom i serà una actualització o serà una 2a edició amb noves eines. Farem un acte oficial per donar-ho a conèixer i a partir d’aquí en farem difusió.

• Des del GT Coaching & Mentoring executiu i d’equips en organitzacions, continuarem fent el projecte Atenea Mentoring, dirigit a psicòlegs i psicòlogues que inicien la seva carrera professional, amb l’objectiu de desenvolupar-la i guiar-la a mig/llarg termini.

• Oferirem més de 40 hores de formació de qualitat per al següent semestre. Així com taules rodones, presentació de llibres i eines…

• Farem una jornada de psicologia coaching.

• Motivarem la creació de grups de treball.

• Donarem suport a totes les iniciatives de membres de la secció. Si escriuen llibres, acompanyar-los, com vaig fer amb el llibre Mindfulsex (Ed. Plataforma) d’Emma Ribas, perquè ella havia treballat als GT. Ara presentarem el llibre Aikido y liderazgo empresarial (Ed. Libros de cabecera) del psicòleg César Fernández.

• El 2024 farem una formació teoricopràctica de 120 hores (80 teòriques i 40 pràctiques) des del Col·legi. Ja ho hem parlat amb Junta de Govern i està aprovat. Jo la posaria a l’àmbit universitari, hauria de ser un conveni entre el COPC i la universitat, per iniciativa nostra. I configurar una formació que poguem dir que aquesta és la formació de psicologia coaching per excel·lència.

• M’encantaria acabar la legislatura fent un congrés amb l’ISCP (International Society for Coaching Psychology).

Presentació del llibre Mindfulsex d’Emma Ribas, el passat 30 de març.

Creus que tot això serà possible?

Sí, crec que tot això es farà. Si jo parlo és amb un compromís. Si no, m’estimo més callar. En l’únic que crec que m’he avançat és en parlar d’aquesta formació oficial universitària, però vull posar la llavor. El primer és la ment i anar “regant” perquè això sigui una realitat i que hi hagi un conveni. Hi treballarem!

Tu que has estat a la Secció des dels inicis, què veus que s’ha aconseguit fins ara?

Ja som 525 membres a la Secció, un nombre important, i tenim 3 GT vigents i actius, cosa molt a valorar perquè hem passat una pandèmia. I, tot i això, ens hem vist i donat suport mensualment, hem potenciat les eines digitals, hem creat comunitat professional i família, perquè l’amistat és real, i això per a mi és un èxit.

Com t’imagines una psicologia coach ideal d’aquí a 5 anys?

M’agradaria que molta gent s’acostés a la psicologia coaching per potenciar la seva salut, el seu benestar i el seu rendiment en els diferents àmbits de la vida: personal, professional, domèstic, de criança, de parella…

M’agradaria que poguéssim estar tranquils perquè realment hi ha una constància i un cos teòric que ens avala científicament, molt més instaurat, contrastat, amb molta més investigació, i que en 5 anys aquesta formació oficial de la psicologia coaching fos una altra branca que tota persona jove pogués escollir, com la psicologia clínica o la neuropsicologia.

I m’agradaria que tingués una llarga vida, perquè és una disciplina que, mentre altres tenen el focus en la malaltia, aquesta posa el focus en la salut i, per tant, en la prevenció. És una satisfacció haver-hi col·laborat amb el meu granet de sorra a enfocar la gent cap a la salut, i amb aquesta junta, de la qual estic molt contenta. Som treballadores, estem aprenent a treballar juntes i anem a l’una. Despleguem tot el potencial i l’heterogeneïtat en què estem formades, i això és molt bonic.