Skip to main content

Revista kotska 2 0 num 183

Page 1

Kostka 2.0 183 Número

Desembre 2018

Fotografia: DeLumine


DIBUIX PORTADA

Xènia Romeu Alumna 4t d’ESO

Consell de redacció Aitana Belda Elisabet Cano Núria Estévez Aina Galán Carlos Jurado Unai López Virginia Menéndez Natàlia Ríos Anna Segura Claudia Soriano Carme Targarona Conchi Varela Editada per Jesuïtes Gràcia - Col·legi Kostka Riera de Can Toda, 29-31 93 210 36 05 (Intermèdia i Secundària) M.D. de la Salut, 17-29 93 213 01 81 (Infantil) info.kostka@fje.edu www.kostka.fje.edu

Disseny i maquetació Mireia Barreras. Estudi Barreras


sumari 4

6

8

10

Parlem de... Singular

Projecte d’escola Volant cap a una escola sostenible

Escola Infantil Obrir i tancar

Escola Intermèdia Parlem amb...

12

14

16

18

Escola Secundària L’Akelarre

Escola Secundària Què em (pre)ocupa

Pastoral És per a tu

MENOF Què fem després de classe?

20

22

24

26

Escola Activitats al Kostka

EMK 5 de novembre: Dia del cuidador

Del Kostka al món Albert Arnau

Qui és qui? Kostka

28

30

AMPA Benvinguda

Xarxa Fòrum 2018


4

par

Singular «Cada fill és fill únic.» E. LEVINAS


rlem de... Hi ha expressions que en el món educatiu han fet fortuna i que s’han instal·lat en la quotidianitat de tal manera que, les seves interpretacions han estat múltiples i diverses al llarg del temps. Aquest és el cas de “l’atenció a la diversitat” i la “Inclusió”. Però anem a pams. Sovint, quan es parla d’atenció a la diversitat es fa en funció del rendiment acadèmic dels nens/es, nois/es que omplen les nostres aules; bé sigui perquè no assoleixen els mínims que estipula el currículum oficial o bé perquè son alumnes amb altes capacitats, respecte a aquest. Així doncs, atendre la diversitat, és atendre la diversitat d’uns quants? Pere Pujolàs (1949-2015), reconegut pedagog català, deia que en una escola inclusiva, no hi ha alumnat corrent i alumnat especial, sinó simplement alumnes, sense adjectius, cadascú amb les característiques i necessitats pròpies, entenent la diversitat com un fet natural i, per tant, tenint en compte aquestes diferències, perquè tots els i les alumnes, que són diversos, aprenguin al màxim de les seves possibilitats.

La Inclusió, doncs, esdevé un procés de recerca i millora que mai s’acaba, que es construeix dia a dia. Un procés que té a veure amb la participació i aprenentatge de TOT l’alumnat, posant una especial atenció en els que puguin estar en risc de marginació, exclusió o infravaloració. Crec fermament que l’acte educatiu només té sentit si atén al singular. El singular parla d’aquella persona concreta que té nom i cognom, que té una història de vida, que té un rostre. Ens parla de la Maria, de l’Arnau, d’en Javier... I és aquí es on comença la veritable dificultat de l’acte educatiu, perquè hi ha tantes maneres de donar resposta a la crida que ens fa l’altre, com altres hi ha, com singulars hi ha. Cada fill és fill únic i demana respostes úniques.

Anna Segura Segura Directora General


6 PROJECTE D’ESCOLA

Volant cap a una

escola sostenible

Laura Ceraldi

Responsable de Sostenibilitat de l’Escola

El canvi climàtic, escalfament global, malbaratament alimentari, energies renovables, són paraules que cada dia ressonen més als carrers, mitjans de comunicació, per tot arreu. La raó és que el nostre entorn, el nostre planeta, la “nostra casa comuna” com diu el Papa Francesc en el Laudato Si,* l’estem destrossant i ens hem d’aturar un moment per veure com reconduïm aquest camí. A la nostra escola fa uns quants anys que ens vam aturar i vam pensar com podem transmetre aquesta sensibilitat pel que ens envolta als alumnes, professors i famílies. Al 2004 l’edifici de l’Escola Infantil va signar per primera vegada el compromís ciutadà per la sostenibilitat, amb l’aleshores Agenda 21** escolar. La primera activitat que vam decidir realitzar és l’hort, que va ser el punt de partida per un munt de projectes que, de mica en mica, s’anirien sumant. L’any 2014 alumnes de cinquè van tornar al Saló de Cent per signar altra vegada aquest compromís amb l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta nova signatura marcava un altre canvi important: ens plantejavem un repte, que cada curs de l’escola, des d’in-

fantil fins a Batxillerat, treballés un projecte mediambiental. Les idees de com millorar aquesta sensibilitat per al medi ambient van començar a sorgir. Els últims 6 anys han estat un no parar de projectes relacionats amb el medi ambient. Podríem dir que ens vam centrar en tres pilars per poder portar un projecte global com escola: Cultiu ecològic i d’autogestió, biodiversitat i residus. Per aquesta raó els i les alumnes que anaven passant de curs van començar a descobrir les diferents activitats que es poden aprendre relacionades amb la sostenibilitat, i aquest concepte va ser cada vegada més habitual. Accions com el Punt Verd Mòbil escolar, recollida d’oli i piles, l’hort, embolcalls, recollida d’aliments pels compostadors, hotel d’abelles i tantes altres són tasques que els alumnes ja esperen treballar i gaudir cada any. Per la feina feta sobre agricultura ecològica la nostra escola va rebre una nominació especial com un dels millors horts escolars de Catalunya i el Projecte de compostatge va ser


premiat en l’àmbit europeu per Zero Waste Europe a Àustria. També ens vam convidar a presentar els projectes davant d’altres escoles de la xarxa d’Escoles Sostenibles, Aplec d’agricultura urbana i diferents publicacions en mitjans de comunicació. Enguany la nostra escola comença un projecte triennal d’Escoles +Sostenibles. Aquest és un salt qualitatiu important, ja que implica continuar vers la millora de l’entorn del centre, la gestió de recursos, la implicació de totes les parts que formen la comunitat educativa i aplicar criteris de sostenibilitat en l’ideari del centre. Aquesta vegada van ser els alumnes de 1è de l’ESO els que van assistir a l’Ajuntament a rebre el diploma i la placa que ens reconeix com Escola verda, com Escola + Sostenible i reafirmar el nostre compromís. Amb aquest reconeixement vam agafar aire i ganes de voler volar cada vegada més lluny sumat un nou pilar als que ja treballàvem: el canvi climàtic i energies renovables seran els protagonistes al costat dels altres projectes. Els alumnes treballaran el tema des de les aules però l’escola apostarà per un canvi cap a l’ús d’aquestes energies més netes en els nostres edificis. Per tant, els alumnes podran veure el procés des de zero. Hem passat de 3 a més de 30 delegats mediambientals donat una forta responsabilitat a l’alumnat en la presa de decisions i control de les accions que portem a termini en tots tres edificis. Encara queda molta feina per fer, però els i les alumnes són la nostra inspiració, i el nostre objectiu és continuar conreant noves generacions que estimin el planeta. * Laudato si és la segona encíclica del Papa Francesc, que porta per subtítol «sobre la cura de la casa de tots». ** L’Agenda 21 és el plá d’acció proposat per l’ONU para aconseguir entre tots un desenvolupament més sostenible en el segle XXI.


8

Escola Infantil

Obrir i tancar

Àngela Iglesias Tutora MOPI4

Carlos Jurado Tutora MOPI 5

Marta Serra Tutora PIN1

Per als nostres alumnes i els educadors/es, l’inici i cloenda del dia, són 2 dels moments més importants del dia a dia a l’escola.


Són espais molt nostres, que marquen els ritmes, que creen tempo, que ens assosseguen i ens ajuden a viure més a fons la vida, que formen part de nosaltres mateixos, de la cultura i de l’espiritualitat ignasiana. Són dos moments d’una pedagogia sàvia que contribueix a refermar aprenentatges, a crear hàbits que ens ajuden a créixer com a persones i a aprendre a viure la vida amb profunditat. Són moments especialment importants per tenir cura de la interioritat. L’inici i la cloenda són moments d’acollida i comiat, en els quals intentem ferlos presents a tots i totes, que se sentin escoltats i acompanyats, moments en els quals tinguin l’oportunitat d’expressar com se senten, puguin sentir-se protagonistes i al mateix temps sentin que formen part d’un grup més gran, que connectin amb ell, que es coneguin i que aportin lliurament el que vulguin. La realitat que vivim els educadors/es, els nostres alumnes i les seves famílies a les nostres aules i a les nostres vides, i sobretot per aquells que vivim en grans ciutats, és una realitat amb sorolls, horaris marcats, de pautes, de presses… Sorolls i presses, que a vegades, no afavoreixen l’aturar-nos a gaudir d’allò que és essencial, que en ocasions, no ens deixen temps per pensar en quin projecte de vida volem tirar endavant. Els mestres, des de la nostra sensibilitat i capacitat, des del que som i creiem, convidem al grup a créixer. Sensibilitat i capacitat que ja tenim, o que podem descobrir i en la que ens hem de seguir formant.

Obrir i tancar el dia Començar i acabar Escampar i recollir Fer i recordar Encendre i apagar Proposar i avaluar Oferir i agrair Acollir i acomiadar

Des de l’escola, volem acompanyar als nostres alumnes i ajudar-los a ser persones felices, fermes, amb criteri i obertes als altres. Tenim estones i espais pensats per treballar competències i dimensions, i agraïm especialment espais com aquests, que faciliten a l’alumne treballar el seu jo més interior, estones on treballar els valors i on créixer com a persones, tenint experiències de silenci, trobada i reflexió amb llenguatges i tècniques molt diverses, que els ajudin a interioritzar i incorporar-les a la seva vida diària. Aquests moments inicials i finals tenen valor per si mateixos, però també tenen sentit dins d’una pedagogia de la interioritat que es fa al llarg de cada dia i que sap aprofitar els moments intensos que es donen en ocasió d’una sortida, d’una inesperada notícia o esdeveniment,...i que és sobretot un estil i una manera de fer el que fem, una cura de petits detalls al llarg de la jornada escolar.


10

N

Escola Intermèdia

Parlem amb... ... amb

els alumnes Marc Cebrián, Júlia Bernaldo i Maria Martinez, alumnes NEI

Quan sabieu que farieu la NEI que vau pensar? Vaig pensar, quina classe més gran! però pensava que seria més xulo, és xulo però m’imaginava una classe brutal. Quin és el canvi que has notat? Que ara estic més motivat a treballar, es diferent.

Quina es la diferència alhora de treballar? Ho fem quasi tot en grup, però també fem feines individuals, hi ha un grup natural que si faltes algun dia et pot explicar que tens de deures i coses així, també hi ha un grup d’experts que s’especialitza en una cosa. Al final hi ha un repte, en un treball, per exemple, hem d’exposar el que hem fet en forma de tríptic als pares. Hi ha les mateixes assignatures? Algunes assignatures es mantenen i altres no.

Treballeu més a mà o a ordinador? A mà, però respecte a l’any passat treballem més a ordinador. Us agrada tenir les classes més grans? Sí, per 29 és gran però per 53 ja no.

Quin és el vostre horari? Arribem de casa i anem a la nostra classe on fem 2 hores de projecte. Anem al pati, i al tornar ens dividim en G (grups) i, al tornar del menjar, tornem a estar com al matí, cadascú a la seva classe.


NEI ... amb

la professora Marta Torres, professora NEI

Que vas pensar quan et van dir que series tutora de la NEI? Em va fer molta il·lusió, ja que a nivell professional em suposas un repte, em va agradar que l’escola confies amb mi en aquesta nova etapa.

Quin és el canvi més fort que has notat? A part del canvi físic, que és prou evident, la co-docència.

Com a profe és més complicat? Treballar amb un company dins de la mateixa aula, tot i que és molt ric, no resulta fàcil. Però, en canvi, donem exemple als alumnes ja que veuen que nosaltres treballem en equip.

Creus que s’hauria de fer així a tot el cole? No només ho crec, sinó que l’escola aposta perquè així sigui. T’afecte aquest canvi? M’enriqueix, ja que al haver-hi el doble d’alumnes hi ha el doble de aportacions. Un altre canvi positiu és que hi ha més connexió del professorat amb les famílies.

... amb

els alumnes Guillem Sunyé i Maria Rodriguez, alumnes de 6è de Primària

Quan us vau assebantar que no farieu la NEI, què vau pensar? Jo crec que no és que sigui més fàcil, sinó diferent.

Per quin motiu creus que és més fàcil? Els ajuden més: calculadores, ordinadors...

Quina és la sensació que teniu? És “guai” perquè tenim 2 espais, perquè hi ha dies que podem anar a la NEI. És xulo passejar per allà i veure el que han reformat. Si haguéssiu de decidir entre la NEI i el que feu ara que decidirieu? Diria la NEI perquè és una experiència nova i, per a mi, més xula.

Una cosa que tingui la NEI que us agrada i no tingueu vosaltres. Taquilles amb candau, perquè si tens pertinències, com el mòbil i l’ordinador, ho pots guardar i ningú t’ho tocarà.


12

Àgo

Escola Secundària

L’Akelarre Maria Agulló, Sílvia Antràs, Alba Berrio, Blanca Funes i Laura Domínguez Alumnes de 1r de Batxillerat

El terme ‘akelarre’, provinent del vasc, va ser molt utilitzat fa uns quants segles per referir-se a un tipus de reunió de bruixes i bruixots per a la pràctica de les arts màgiques. S’acostumava a celebrar durant la nit a llocs apartats i comptava amb la presència del dimoni representat en la figura d’un boc.


ora Temps enrere, en un món en el qual les dones tenien un paper molt secundari fora de l’entorn domèstic, quan la gent parlava de “bruixes”, feien referència a aquelles dones que deixaven de banda la societat per conviure amb la natura i aprendre’n d’ella. Se les veia com a unes boges lletges que practicaven la màgia negra quan en realitat eren dones poderoses que no depenien de res ni de ningú i que no respectaven els cànons ni les normes establertes. Per a nosaltres, l’Akelarre és un espai per compartir amb confiança i llibertat: pensaments, sentiments,

coneixements, accions, etc... Ens reunim per aprendre i debatre conjuntament sobre diversos temes: racisme, sexisme, prostitució, mediambient, explotació laboral, especisme, identitat de gènere, sexualitat, etc, dels que potser no acostumem a parlar gaire a l’escola fora d’aquest moment. Intentem decidir el tema que es tractarà amb antelació, algunes persones pensen com volen introduir-lo -per exemple, amb un vídeo, una cançó, etc.- i, a continuació, passem al debat on cadascú explica què en pensa, què en sap, què sent.

Entre tots intentem tenir presents les diferents realitats de les persones arreu del món i crear una mirada crítica a través de les opinions de tots els assistents. L’Akelarre es celebra cada dimarts de dues a tres del migdia a la sala Àgora. Hi participen alumnes de tercer, quart de la ESO i Batxillerat. Podríem dir que des de l’abril del 2018, plegats fem una reunió de bones bruixes i bruixots del segle XXI!


14

Escola Secundària

Què em (pre) La veu dels alumnes. Què és el que realment els hi preocupa. Ells mateixos ens ho expliquen:

Sara Català

Alumna de 4t d’ESO La veritat és que una de les meves preocupacions a dos dies vista dels trimestrals és com estudiar? Resulta que hi ha vegades que assumeixo que el que entra és tan fàcil que al deixar-ho per últim moment me n’adono que era més complicat del que semblava i haig de començar a estudiar com una boja per tal de fer un bon examen. El que no sé és com fer-ho.


ocupa? Laura Raduà

Aroa Font

Sóc una alumna de 4t d’ESO. El què ens preocupa a molts en aquesta edat és el fet de no saber que voldrem fer quan el curs finalitzi. Jo no estic del tot perduda, sé que vull fer un Batxillerat. El problema és saber quin d’ells faig. Els Batxillerats en què estic més interessada són l’Humanístic i l’Artístic, ja que els altres no m’atrauen massa. Espero que, a mesura que vagi passant el temps, pugui decidir-me estant completament segura del que vull fer.

El que hem preocupa és l’educació que tenen els alumnes cap els professors. Per exemple, quan els professors intenten fer les classes més dinàmiques però els alumnes fan que aquesta activitat, que podria ser divertida, es faci molt pesada. Això em sembla una falta de respecte per ells, ja que així els professors no voldran fer més activitats com aquesta. Crec que s’està intentant millorar i això m’agrada ja que així tots podem passar-ho bé.

Alumna de 4t d’ESO

Alumna de 3r d’ESO


16

Pastoral LÍNIES DE FORÇA DEL CURS 2018_19

És per a tu

Qualsevol aventura comença amb una resposta Júlia Escardó

Directora de Pastoral

Aquest curs les Línies de Força ens conviden a centrar-nos en la importància de la crida, l’inici de tot camí, projecte, vida, etc. hi ha sempre una crida. Aquesta crida és personal “ÉS PER A TU”, i és especial perquè comporta tres elements més, sense els quals perd el seu veritable sentit.


Aquesta crida demana una resposta, ja que no tan sols consisteix en somnis i en desitjos bonics, sinó que demana aterrar: responent, actuant, concretant. A la vegada, la resposta no és un pur activisme que mira d’atendre tots els camps de batalla, sinó només aquells en els quals sent la crida. No es tracta de fer molt, sinó de respondre generosament allà on som cridats. Aquesta crida-resposta busca el Magis. No s’acontenta amb la mediocritat, Magis és sempre ‘més’. Aquesta crida busca abastar grans horitzons, alberga grans desitjos, ens llança a “l’audàcia d’allò impossible”. Però aquestes grans ‘alçades’ es concreten en el quotidià del dia a dia; només estem cridats a assenyalar-nos en ‘allò més alt’ incidint en allò més petit, en allò ínfim, en el que sembla que no compta. Així s’arrela la grandesa del Magis i adquireix tota la seva profunditat allò petit. És per això que cal estar atents a aquells testimonis que entenen i responen a les seves crides: relats de vida, narracions que transmeten i contagien experiències de vida. Persones ‘sòlides’ que han respost d’una manera o una altra, i són en el nostre món “samaritans, testimonis, mestres…”. Amb aquest lema, línia de força, aprofitem la nostra vocació educativa, la nostra tasca quotidiana, per transmetre que la nostra excel·lència (Magis) no és tan sols acadèmica, sinó que busca formar homes i dones conscients, compassius, competents i compromesos. Despertant el desig, ajudant a sentir la crida d’un Déu que compta amb cadascun de nosaltres. No ens fem els sords a la seva crida.

Us animem a que tots ens preguntem quines han estat les nostres crides i quina és la que ara se’ns demana.


MEN 18

MENOF

Què fem després de classe? Un plantejament més enllà de la qüestió acadèmica Josep Maria Inglavaga i Raquel Pineda

Directors del MENOF Jesuïtes Gràcia - Col·legi Kostka

Avui dia, tota persona que es dedica a l’educació veu clarament que és necessari fer un plantejament integrat de tot allò que influeix en la formació dels nostres fills i filles. En consciència col·lectiva, tenim instal·lada la creença de que l’educació és una qüestió encaixada en les hores de classe i/o en la convivència familiar i ens passa desapercebuda la influència de l’educació no formal. Es tracta de poder oferir un temps de qualitat que pugui complementar les hores que dediquem a la part acadèmica, la vida familiar i els moments d’oci. El plantejament des de la nostra institució és donar sentit, coherència i interconnexió a tots els agents que formen part del procés educatiu. És aquest el motiu pel qual considerem fonamental la implementació, donant-li estructura i recursos humans a una nova etapa transversal que infusioni a totes els altres sectors educatius del Centre.

Ja no parlarem únicament d’Activitats Paraescolars perquè, en aquest projecte, els temps educatius s’han ampliat. No podem oblidar totes aquelles zones d’exposició educativa que quedan fora del marc lectiu (Acollides, Espai de migdia, Temps de vacances…etc) El Model Educatiu No Formal (MENOF), que està inserit dins del marc del Model Pedagògic de Jesuïtes Educació, és un procés educatiu intencional que va més enllà de les


NOF Aquest curs hem engegat un nou projecte al Kostka, el MENOF!

aules i que estimula, ajuda i acompanya l’alumne en la construcció del seu projecte vital.

Es basa en el “gaudir fent” i proposa experiències integrades en el procés educatiu, amb la finalitat d’aconseguir la transformació personal i social en una comunitat oberta a l’entorn.

El MENOF engloba 4 grans branques: El Servei d’Acollida (Matí i Tarda) consistent en els espais principalment abans i després de l’horari lectiu de 8:00 a 9:00 i de 17:00 a 18:30, l’Espai Migdia comprès en els horari que va de les 13:00 h. a les 15:00 h. i que vol donar sentit educatiu al temps de menjador buscant l’ergonomia, l’ecologia i els hàbits de creixement personal que envolten al fet de l’alimentació. Les Activitats Paraescolars (Esportives, Culturals i Artístiques) que es fan en temps de migdia i tarda i l’Espai Vacances (Casal d’Estiu, Estades d’Anglès, Campus d’Esports Jesuïtes Educació i Campus Esportiu de Setembre); una franja educativa molt important que, cada vegada, té més importància en el desenvolupament integral dels nostres alumnes. Totes aquestes branques volen estar connectades progressivament amb el currículum del centre amb la finalitat de donar coherència als objectius i continguts a un nivell general de tota la institució.

Espai migdia

ES PA I

DA LI

De 12:45h a 15:00h

M

DIA IG

De 7:45 a 09:00 h

AC O L

Servei d’acollida

MENOF V

Espai vacances

Juny, juliol i setembre

S

A

CO

AI

LA

R

E SP

CA

NC

ES

PA

R

AE

Activitats Paraescolars De 17:00h a 21:00h

Un dels nostres objectius per encetar aquest nou projecte és fomentar el creixement global de la persona a través d’activitats que són un complement a la tasca educativa. Aquestes activitats porten a cada nen/a a desvetllar habilitats i nous interessos (fora del marc lectiu) i treballen alhora per formar persones amb les “Cs”: Conscients, Competents, Compromesos i Compassives. Un dels papers més importants és el que tenen els nostres Monitors i Monitores com a Educadors/es, perquè la nostra manera d’estar, d’actuar, de parlar i contestar és FONAMENTAL.

Els monitors/es són referents, per les seves actituds positives, per l’ordre i l’equilibri que donen a les seves actuacions, pels aprenentatges que han assolit en les seves formacions i que saben transmetre en els diferents moments i espais del MENOF, per l’afecte, l’amabilitat i el bon humor que mostren sempre i per estimular la reflexió i l’esperit crític amb els nostres alumnes.

La importància de tots els agents educatius fa necessari la consolidació de la relació de tots els monitors en el marc general dels educadors del centre. No podem oblidar que estem educant tot el temps i que els educadors dels nostres fills/es que interactuen amb ells en el temps no formal, tenen un influència, en alguns casos, tan gran o més que qualsevol altre persona. Això justifica la necessitat de treballar tots plegats en la construcció d’aquesta nova etapa educativa buscant la col·laboració, la participació i els suggeriments que podem fer tots per millorar la qualitat de tot plegat. Volem doncs, fer-vos partíceps d’aquest nou projecte que es consolidarà en el treball de tots nosaltres al voltant de la cura que fem per enriquir els vincles entre els elements interactuants en aquest procés educatiu.


20

Celebrem el dia

Activitats al Kostka

del nostre patró Com cada 13 de novembre, a l’escola celebrem el dia del nostre patró de Sant Estanislau de Kostka. L’escola ho celebra fent diverses activitats, des dels més petits de la Llar d’Infants fins a la xocolatada de la tarda, on també en gaudeixen els més grans. És un dia de festa però també és un dia que convida a pensar i treballar el Sant. 3 són els valors que van inspirar la curta vida de Sant Estanislau de Kostka: la senzillesa, la humilitat i la tenacitat. Hi ha cursos que els han treballat de manera conjunta i n’hi ha d’altres que n’han escollit un i han aprofundit en el seu significat i implicacions. Ha estat sobretot durant el matí, quan s’ha aprofundit més en el treball de fons del sant. Conèixe’l en la mesura que cada edat ho ha permès mitjançat diferents activitats. Des de pintar les lletres d’una frase que se li atribueix “Les coses estan ben fetes si es treballen amb el cor”, com han fet els de P2, a debatre i fer-nos propòsits reals que impliquin la tenacitat. També hi ha hagut temps per la diversió i la festa! Com les grans celebracions hi ha hagut un Pregó, i la desfilada del Kostki, el nostre gegant, i els cap grossos. Va ser el moment més àlgid de la celebració i va donar lloc a la cantada conjunta de l’himne i a la ja tradicional xocolatada, una activitat que fa a l’hora tota l’escola i al mateix moment.

https://www.kostka.fje.edu/ca/noticies/0000012638-celebrem-el-dia-del-nostre-patro


L’escola gaudeix de la música per

Santa Cecília

Un Ukelele, un violí, una guitarra, una arpa, la flauta travessera, l’expressió corporal, la creativitat i la veu van ser els protagonistes del dia de la patrona de la música. El Kostka té una gran tradició musical. De fet, està en els seus orígens ara fa més de 75 anys. Per la patrona de la música els passadissos s’omplen d’activitats musicals: alumnes, pares i avis tocant un instrument, altres alumnes cantant cançons o també, ballant alguna dansa. Un exemple de la participació de les famílies a l’Escola Infantil va ser la d’un avi que va tocar i cantar unes cançons que va compondre quan van néixer els seus néts. Va ser molt emocionant! Els més grans, també van saber aprofitar l’ocasió per combinar música i lectura, com per exemple van fer a la NEI. Mentre alguns alumnes tocaven, altres aprofitaven per gaudir d’un bon llibre. Va ser una bona manera de gaudir de dues activitats molt plaents! Una vegada més, hem de donar les gràcies a la implicació i complicitat de les famílies i als professors de l’EMK per l’organització. Tots, grans i petits, d’una manera o d’una altra, sabent-ne més o menys, ens han fet viure la música de la millor manera que es pot fer: compartint-la.

https://www.kostka.fje.edu/ca/ noticies/0000012590-lescola-gaudeix-de-la-musica-santa-cecilia


22

EMK 5 de novembre:

Dia del cuidador Lídia Miralles Prunera

Directora de l’Escola de Música Kostka

Un conjunt d’alumnes i professors de l’EMK va participar en els actes organitzats pel Dia del Cuidador que van tenir lloc al teatret de la Plaça Lesseps el passat dilluns dia 5 de novembre. L’acte estava organitzat per diverses entitats del barri, entre elles el Cap Larrard i el Districte de Gràcia, i pretenia donar a conèixer la figura de la persona cuidadora al conjunt de la ciutadania.


L’EMK va aportar el seu gra de sorra a la jornada amb una actuació de la secció més gran de l’Orquestra de Corda (1r, 2n i 3r d’ESO) que va comptar amb el suport dels professors Francesc Planella i Pablo Quiroga, violí i viola respectivament, i amb un conjunt de cantaires, guitarristes, violoncel·listes i saxo i violí solistes de 2n i 3r d’ESO que va comptar amb l’ajut del professor de guitarra Josep Ma Gual.

Estem molt contents d’haver pogut participar en una activitat del barri que incideix en un aspecte social tan important; ens sembla que és enriquidor pels nostres alumnes que puguin prestar col·laboració més enllà de les activitats acadèmiques pròpies d’una escola de música.

Moltes gràcies a tots i totes!


24

DEL

Kostka

al món

Albert Arnau Promoció 2008-09 Fer avions. Aquesta va ser la primera idea que em va passar pel cap en el moment en que em va contactar l’Anna sobre un article per la revista del Kostka (SEK, Kostka es fa molt estrany per a algú que ha conegut l’escola amb un nom diferent durant els 15 anys que hi va viure). El Kostka va ser el meu “cole” dels 2 anys llargs fins als 17 anys, des de parvulari fins a batxillerat. Vaig passar

juntament amb tots els amics i companys per tots els nivells educatius de l’escola i vaig poder conèixer a quasi tot el personal de l’escola, des de professors, monitors, entrenadors, personal de serveis, cuiners, personal administratiu, en fi, tota la gent que m’ha fet sentir com si estigues a casa tots els anys en que hi vaig estudiar. Aquest crec que es el millor dels aspectes de l’escola, la proximitat i la capacitat de fer-te sentir formar part de quelcom que va més enllà de les classes de matemàtiques (o del que sigui). Bé, també la comprensió per no castigar constantment a algú que es va passar els 15 anys a l’escola dibuixant avions a totes hores... L’escola es va anar fent meva fins que a segon de batxillerat, quan va arribar el moment de seguir endavant i deixar l’escola se’m va fer un nus a l’estomac. Sempre havia sentit tot tipus de gent de fora que deien: “Ja veuràs quan acabis, es rebentarà la bombolla, seràs un inadaptat per haver anat sempre a la mateixa escola”. Res més lluny de la veritat. Tots els anys d’ensenyament (i de dibuixar avions) em van permetre entrar a la universitat que volia, i això és tot el que es pot demanar a un centre d’ensenyament en termes de currículum. El següent pas va ser Enginyeria Aeronàutica a la Universitat Politècnica de Catalunya a Terrassa on es va posar a prova el nivell de l’escola de manera objectiva. El resultat va ser que al cap de 5 anys vaig sortir-ne amb títol d’enginyer aeronàutic i tant em va agradar que vaig decidir seguir-hi fent un doctorat. L’últim any d’universitat, per curiositat i ganes de veure coses diferents, vaig fer-lo en un programa Erasmus a România (així s’escriu en Romanès), a la Universitat “Politehnica” de Bucarest. Allà es on em vaig convèncer de fer el doctorat en cotutela entre les dues universitats, i des d’aleshores visc a Bucarest des de fa 5 anys, treballant i donant classes a la universitat. La vida laboral, per sort per mi, sempre l’he tingut lligada als avions. Vaig treballar durant un temps en un laboratori d’estructures d’aviació, fent assajos i proves de resistència sobre components i actualment treballo a Romaero, una de les principals fàbriques de components per a avions de Romania, fent coordinació de projectes en el departament de recerca i desenvolupament de productes. Un dels aspectes que m’agrada més de la meva feina és el fet que el que fem no s’ha fet abans ni a l’empresa ni al país i aleshores tenim la oportunitat d’aprendre coses noves quasi diàriament i permanentment implementem tec-


nologia que fins ara no existia a l’empresa. Un exemple és la posada en marxa d’una línia d’assemblatge de fuselatges d’helicòpter per un projecte en el que treballem juntament amb Airbus Helicopters. Prou d’estudis i de feina! Estan molt be però són només una petita part del que som al cap i a la fi. De petit (com ja he comentat i em sembla que em començo a fer pesat en el tema) m’han encantat els avions. No sé exactament d’on em ve la passió perquè no em ve ni de família ni del context on he crescut. Des de dibuixar avions durant anys i anys he tingut la sort d’arribar a poder dir que soc pilot. Pilotar avions és un dels meus “hobbys” tot i que no aconsegueixo fer-ho tant sovint com m’agradaria. Volar et permet canviar el punt de vista, allunyar-te del terra i veure les coses en conjunt, muntanyes, el mar, ciutats, carreteres, tot pren una dimensió diferent que et dona una visió del món que no es pot aconseguir amb els peus a terra. Uneix la aventura de descobrir llocs nous (o simplement des d’una perspectiva completament diferent) amb la complexitat tècnica de volar en si. Al cap i a la fi, aquest es el tema, no? Del Kostka al mon. El fet de volar et permet donar-te compte de com de limitada es la visió del món que tenim només pel fet d’estar limitats a moure’ns per terra, volar elimina aquesta restricció. L’altra manera de descobrir el món és més clàssica, i igualment lligada al que crec que ha definit fins ara la meva vida: viatjar. Viatjar per plaer, per aventura, per feina, a llocs nous, a llocs on he anat des de petit,... viatjar sempre apor-

ta alguna cosa nova fins i tot en llocs on sempre has anat, només pel fet de trencar la rutina, el dia a dia. Ja en la cultura de l’escola existeix el desig d’educar en la multiculturalitat del món en que vivim, de la imperiosa necessitat d’entendre que en la varietat està la màgia. Des d’intercanvis d’estudis o projectes culturals el Kostka sempre ens ha ofert la possibilitat de créixer en la multiculturalitat del món (o si més no, d’una petita part). Aquesta oportunitat crec que és un dels factors que han influenciat més el respecte i la comprensió de tot el que és diferent o, si més no, el desig de veure món. Actualment, amb la immensitat de possibilitats i facilitats de la nostra societat, la falta de desig és la única cosa que pot impedir el viatjar i, per sort, no és en absolut el meu cas. Pensar en el futur és sempre difícil o, si més no, incòmode en molts casos, t’obre interrogants, potser masses i tot. Actualment prefereixo centrar-me a pensar en el futur proper, en quins llocs visitaré, quines experiències viuré, quins reptes m’esperen pel camí. Al cap i a la fi, fins ara no m’ha anat gens malament aquesta filosofia de vida. L’important crec que és apreciar el camí que ens ha portat al punt on som i el futur dirà el que ens espera. De moment seguiré amb el meu objectiu de fer avions (que sembla que fins i tot ara ja aconsegueixo) i coneixent o redescobrint el món tot el que pugui. El Kostka crec que més que ensenyar lliçons ensenya valors i en aquest aspecte el portaré sempre al cor.


kost kost 26

kostka Qui és qui?

Us presentem una mostra de la gran família que és el Kostka. Tots ells ens han contestat una sèrie de preguntes que t’ajudaran a conèixe’ls:

Martina Rodríguez Galindo Alumne de PIN1B

1 E l que més m’agrada de la meva

ciutat és que té mar i hi puc anar a l’estiu a banyar-me amb la meva família.

2M ’agradaria molt conèixer a la

Shakira, perquè m’agraden molt les seves cançons i com balla. A vegades amb la meva germana l’escoltem.

3 E l que més valoro de la meva escola és que hi tinc molt amics. M’agrada molt jugar amb ells.

1 Què és el que més t’agrada de la teva ciutat? 2 A qui t’agradaria conèixer? 3 Què és el que més valores de la nostra escola?

Victòria Conesa

EAS Secundària i Cap Serveis Generals

1 E l que m’agrada més de viure a Barcelona és que des de casa puc veure la muntanya amb els pins i al fons el mar. Ciutat oberta al món amb molta diversitat, acollidora. Pots gaudir d’un passeig pels seus parcs o visitar els museus de la ciutat, anar al teatre, cinema, bona música i bons restaurants.

2 A la meva besàvia Dolores Llaveria, una dona

treballadora i lluitadora esperançada, molt creient, forta i amb molta saviesa i bon humor. Gràcies a ella i a dones com ella, ens ha arribat una base de saber fer. Ara que estem a l’era de la informació a vegades estem desconnectats de nosaltres mateixos i dels que ens envolten i perdem o oblidem el que és realment important, el que sí té valor més enllà de la posició, el poder o el tenir.

PIN: Primària Inicial

NEI: Nova Etapa Intermèdia MOPI Model Pedagògic de l’etapa Infantil

3 E l que m’agrada del Kostka i li dona una singularitat és la localització, prou a prop del cor de

la ciutat i prou distant dels seus sorolls, és un oasi d’aire fresc; amb l’Escola Infantil, els seus espais transformats i amb l’hort, més verda que mai. L’Escola Intermèdia on els nens ja han perdut la primera infantesa i creixen segurs i forts dins el pati central, per pujar a l’Escola Secundària on perfilaran el seu projecte vital amb l’ajuda dels seus educadors que amb molta dedicació els acompanyen en el seu procés. És un privilegi formar part d’aquest projecte transformador de l’educació que des de FJE s’ha impulsat per contribuir a fer un món millor.


tka tka Arnau Prieto Ortega

Blanca Funes Jerez

1 E ls museus com el d’història, el metro, la temperatura al

1 E m sento molt afortunada d’haver nascut i de viure

Alumne de NEI

matí, les estàtues i monuments, l’aeroport, ja que m’agrada veure enlairar i aterrar els avions. també m’agrada molt l’Aquàrium i el zoo, perquè sempre hi han molts llops i lleons. El castell de Montjuïc, també m’agrada molt perquè hi ha el telefèric i també el funicular. També m’agraden molt les estacions de trens com la de Sants o la de França.

2M ’agradaria conèixer en Queco Novell, l’actor, i a Freddie

Mercury encara que és mort, però m’agradaria si fós viu. També m’agradaria conèixer a l’actor Tom Cruise.

3 E l que més valoro de la meva escola és que els professors

siguin tan divertits i m’ajudin quan alguna em costa (com mates) i també la manera divertida i entretinguda amb la que ens ensenyen les coses.

Gemma Gotor Navarra Mare de MOPI3

1 B arcelona ... m’encanta. És una ciutat cosmopolita, moderna, dinàmica amb moltíssimes oportunitats. Un dels seus punts forts és la seva gent, activa, innovadora, inquieta i molt treballadora. Crec que és un bon lloc perquè creixin els nostres fills. És una petita gran ciutat.

2 No puc dir ningú determinat. Realment m’agrada conèixer a la gent. M’agrada especialment conèixer gent que aporti, tant a mi com als meus, coses positives. Gent que hem faci créixer com a persona, tant internament com intel·lectualment.

3 Per mi, dels principals valors de l’escola són el compromís i

la convicció en què els educadors viuen aquest gran projecte. Aquesta passió i implicació la transmeten als nostres fills, despertant en ells, la necessitat d’aprendre. Cada dia que passa, cada dia que veiem al Jordi entrar a l’escola, estem més convençuts que ha estat una molt bona decisió.

Alumna 1r Batxillerat

a Barcelona. La meva ciutat, que és liberal, oberta i responsable, m’ofereix un munt d’oportunitats de caire educatiu, cultural i social de les quals estic molt agraïda.

2 A dmirar, però, admiro a moltíssima gent, la majoria persones “normals i corrents”. Crec que hi ha una tendència una mica absurda a creure que les celebritats i els famosos són superiors, espectaculars, i sovint ens comparem i desitgem ser com ells.

3 L a llibertat. De pensament, d’evolució, d’aprenentatge, de

consciència. L’educació humana, de valors, sincera i pura que he estat rebent des dels 3 anys. El creixement interior i el procés personal que visc diàriament a l’escola. La connexió i la simbiosi que compartim amb els educadors. L’art, la consciència social i el respecte.

José Luis Ramos Pare de 2n BATX

1 El que més m’agrada de Barcelona és que és

una ciutat oberta, que ha sabut obrir-se a la modernitat sense oblidar-se del seu passat. Que és una ciutat oberta al Mar, a la gent, a les diferents cultures i religions amb un esperit inclusiu en el qual tothom pot trobar el seu lloc.

2 B arack Obama, pel significat que va representar

el seu nomenament com a president dels EEUU a nivell social i en la mentalitat de la primera potència mundial i pel seu esforç per canviar les polítiques mediambientals mundials.

3 L a seva aposta per modernitzar l’aprenentatge dels nostres fills i filles i adaptar-lo als nous temps.


am 28

Benvinguda La Junta AMPAKOSTKA.

Des de la Junta de l’AMPA, volem donar la benvinguda a aquest nou curs que comença amb la mateixa il·lusió de sempre per a tots el que formem la comunitat de Jesuïtes Gràcia - Col·legi Kostka.


mpa Per els pares i mares que componem la Junta de l’AMPA es tracta d’un curs ple de nous reptes, donada la renovació de fins a set membres de la Junta, en alguns casos per haver arribat al límit màxim d’anys permesos pels estatuts i d’altres per motius personals. La voluntat d’aquesta junta és donar continuïtat a tota la tasca que s’ha estat duent a terme en els últims anys, i com sempre intentar introduir alguna novetat en benefici de les famílies i en especial dels nostres fills i filles. Un dels objectius que ens hem proposat és augmentar la participació de les famílies en les diferents àrees de treball de la Junta, i es per això que hem decidit aprofundir en la figura de les comissions. Aquesta eina de treball permet que els pares i mares puguin participar en la presa de decisions, aportant

les seves idees, experiència i coneixements. Les principals comissions amb les que treballarem seran la Comissió de Solidaritat (que ja ve funcionant fa uns anys), la Comissió Econòmica, destinada a plantejar propostes per invertir part de l’excedent de tresoreria que té l’AMPA, la Comissió de Festes, per ajudar al gran nombre d’actes que es gestionen des de la Junta i, finalment, una Comissió Tècnica per donar suport en certs àmbits com pot ser l’audiovisual. Com sempre, volem reforçar la idea de la importància de la implicació de totes les famílies en els diferents actes que s’organitzen des de la Junta, ja que AMPAKOSTKA ho som tots, i per tant, és amb la col·laboració de tots que aconseguirem que aquesta AMPA segueixi igual de viva i de forta com s’ha mostrat en els últims anys.

#JuntsfemKostka www.facebook.com/AMPAKostka

www.ampakostka.org


30

Al finalitzar el curs, els docents de la xarxa de Jesuïtes Educació es troben durant una setmana per a rebre formació en diferents àmbits. Aquí un petit resum amb dades de l’últim Fòrum de Docents!

novetat

S’ha fet un avenç molt important, la implementació a les escoles de JE del «Portal de L’educador»: eina de gestió que integra informació relativa a cada persona i facilita la gestió del propi itinerari formatiu que es gestiona a través del mòdul de «Formació i Aprenentatge».

les dades

39

65

formacions

723

formadors

780

participants

hores totals per formacions

563.940 hores totals per persones

VALORACIÓ

38

internes

1

externa

8,88

40 25 interns

externs

descentralitzat Clot

8

Cursos

Casp

10

Cursos

Infant Jesús

9

Cursos

Claver Raimat

5

Cursos

Joan XXIII

3

Cursos

Les Avellanes

1

Curs

La Cova Manresa

2

Cursos

Capella de Llúria, 13

1

Curs


ràtios 3.576 Esmorzars

261 Dinars

gestió

3

Pernoctació de Lleida

6.107 Aigües

5

50

Servei autocars

Capses material oficina

Direcció de persones

223 hores

Portal de l’educador

200

hores

514

Servei SIC

36

Hores d’organització

resum 8,88 Avaluació global

hores

Inversió 91.540,43 €

9,40

Organització

8,58

Continguts

8,99 Durada

Nombre de cursos Avaluació

40

Hores de manteniment

Bonificació 66.995,05 €

consideracions Participants

15

9,35

Formadors

Hores de cuina

#JEForum18

72

9,04 Mitjans

(tweets, retweets i likes)

8,50

Instal·lacions

Evolució inscripcions

2014

2015

2016

2017

2018

654

707

763

703

723

36

34

43

36

39

9,25

9,00

8,54

8,77

8,88


projecte vital sòlid

multilingües

creatius

competents acompanyats

ciutadans del món

Ens preparem per a la vida Persones que creixen

ESCOLA INFANTIL (edifici la Salut) Mare de Déu de la Salut, 17-29 • 08024 Barcelona • Tel. 93 213 01 81 ESCOLA INTERMÈDIA (edifici Antequera)

Riera Can Toda, 29-31• 08024 Barcelona • Tel. 93 210 36 05 ESCOLA SECUNDÀRIA (edifici Pompeu)

Pompeu Fabra, 23 • 08024 Barcelona • Tel. 93 210 36 05

info.kostka@fje.edu www.kostka.fje.edu

Portes Obertes Llar  Infantil  Primària  NEI-ESO  Batxillerat 

CURS  2019-2020

Inscriu-t’hi!

www.fje.edu/personesquecreixen


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook