Issuu

Kostka 2.0 185 Número Juny 2019

Consell de redacció Aitana Belda Elisabet Cano Núria Estévez Aina Galán Carlos Jurado Unai López Virginia Menéndez Natàlia Ríos Anna Segura Claudia Soriano Carme Targarona Conchi Varela Editada per Jesuïtes Gràcia - Col·legi Kostka Riera de Can Toda, 29-31 93 210 36 05 (Intermèdia i Secundària) M.D. de la Salut, 17-29 93 213 01 81 (Infantil) info.kostka@fje.edu www.kostka.fje.edu

Disseny i maquetació Mireia Barreras. Estudi Barreras

sumari 4

Parlem de... Nosaltres

Escola Infantil L’anglès a la Llar d’Infants

Escola Infantil La cançó que més m’agrada

Escola Intermèdia El projecte CREA de la NEI

Escola Intermèdia Schneider: despertant vocacacions i trencant estereotips

Escola Secundària Exposició col·lectiva «Retrat d’un desconegut»

Escola Secundària Entrevista a Cèsar Ramon, educador voluntari a l’Escola Secundària

Pastoral «És per a tu», respons?

Pastoral Batxillerat actiu per l’hospitalitat

Qui és qui? Kostka

Escola Som escola olímpica

Internacional Erasmus+ ‘See & Act’ 2016-2019 project

Activitats al Kostka A Primària troben «1000 raons per cantar» a la sala BARTS

Activitats al Kostka Celebrem una nova edició del «Mou-te pel Kostka!»

EMK Un repàs al que ens ha dut aquest curs 2018-19

Ampa Cal treballar perquè la festa AMPAKostka sigui la festa Kostka

par Nosaltres «La paraula és meitat de qui la pronuncia i meitat de qui l’escolta.» MICHEL DE MONTAIGNE

rlem de... Final de curs: “Què ràpid ha passat!”, “Potser podria haver fet més...”, “Te’n recordes quan...”, “Qui ens tocarà l’any que ve?”

construcció social. Forçosament aprenem dels altres i amb els altres, amb els presents i amb els qui ens han precedit.

Tots i totes nosaltres, ja siguem alumnes, famílies o educadors/es, ens trobem en alguna/es d’aquestes expressions. I és que un curs escolar és part de tots i totes nosaltres, és quelcom hem construït plegats.

L’educació, com a acte compartit, demana corresponsabilitat, conscients que els valors es transmeten amb el contacte amb l’altre i es mostren en la nostra manera d’interaccionar amb l’entorn. L’educació, per tant, ens demana coherència entre el que sentim, pensem, diem i fem.

Sovint en temes relacionats amb educació és convenient parlar des de l’experiència personal. No pas amb cap ànim de personalisme, sinó perquè l’educació té molt a veure amb la pràctica, amb allò que fem i per tant amb allò que vivim. Una relació educativa només ho és quan hi ha una experiència viscuda, quan després de l’encontre amb l’altre, en sortim diferents de quan encara no ens havíem trobat. Educar és educar-se, transformar-se, en un marc d’esperança i confiança. Ara ja els psicòlegs i els especialistes en processos cognitius no dubten a dir que el coneixement només el podem entendre com una

Deia Montaigne que la paraula és meitat de qui la pronuncia i meitat de qui l’escolta. A l’escola, al llarg del curs, tots en diem moltes, meitat i meitat, perquè m’agrada pensar que ens hem sabut escoltar. Bon estiu i fins ben aviat!

Anna Segura Segura

Directora General Jesuïtes Gràcia - Col·legi Kostka

Escola Infantil

L’anglès a la Llar d’Infants Paula Neichel

Coordinadora de la Llar

Lara Aparicio

Especialista d’Anglès a la Llar

En Teddy, un peluix vingut de Londres, és el protagonista dels primers moments de descobriment de l’anglès pels infants. El contacte dels més petits amb una llengua nova, en aquest cas l’anglès, és sempre positiu i enriquidor, ja que, de ben petits, tots aprenem el llenguatge de forma innata. Durant els tres primers anys de vida, l’infant és com una esponja: el cervell és quan adquireix una màxima plasticitat, potenciant nous aprenentatges. Està demostrat que el fet que un infant estigui en contacte amb una segona o tercera llengua -com pot ser el nostre cas- des de ben petit potencia i facilita l’aprenentatge d’altres llengües, ja que el cervell de la criatura està més sensible i obert a nous estímuls. El cervell entén que hi ha altres formes de parlar, sons, tonalitats... fet que en un futur farà que li resulti més fàcil adquirir altres llengües. En aquestes edats aprenen més ràpidament i millor.

L’anglès a la nostra Llar es realitza sota un enfocament globalitzador i transversal. El vocabulari i els conceptes que els infants aprenen durant l’English Time (“moment d’anglès”) estan estretament relacionats amb els continguts i els conceptes que es treballen durant el curs a l’aula (contemplats dins de la programació dels diferents cursos). Donat que la capacitat de concentració en aquestes edats és força limitada, la durada de les activitats i jocs són curts, dinàmics i variats. Treballem a partir de contes, cançons, jocs i activitats plàstiques, i cada part de la sessió dura entre 10 i 15 minuts per tal de mantenir l’atenció dels infants. A més, l’especialista d’anglès, la Lara, és també persona de suport de la Llar durant tot el dia, així que no només es fa anglès durant les dues sessions planificades setmanalment a cada curs, gràcies a ella també hi ha molts moments en els quals els infants senten parlar en anglès: al pati, als moments d’higiene, a l’hora de dinar... Per tal de motivar i atraure l’atenció dels infants fem servir recursos molt variats: contes, bits, titelles, objectes, joguines, imatges, etc. Per, d’aquesta manera, facilitar l’aprenentatge als nens i nenes, poder arribar a tots ells i els seus respectius ritmes d’assoliment de coneixements. El treball per repetició és important per tal que els infants tinguin temps d’assolir els diversos coneixements i conceptes treballats. A la Llar d’Infants del Kostka treballem l’anglès d’una manera molt natural i integrada en cada jornada diària, tot i que es planteja de diferent manera a cadascun dels cursos. A Llar 1 es fa més un primer contacte i introducció a aquesta tercera llengua: molt lúdic, auditiu i visual, basat en rutines, petits jocs, cançons... i treballant conceptes al mateix temps que la resta de la programació, però a un ritme més lent i tranquil. A partir de Llar 2, a més a més de fer jocs, cantar cançons i fer algunes activitats, també anem introduint l’anglès en la programació i dins els “petits” projectes que fem (els transports, la Tardor, el Nadal, els animals de la granja...). Un altre dels elements més distintius de l’English Time és en Teddy, un ós de peluix amb motxilla que ve de Londres i porta diferents materials i recursos (contes, cançons, vídeos, bits, imatges...) per treballar a l’aula. El protagonisme d’en Teddy a l’escola, que porta la mateixa bata i motxilla que els nens i nenes, funciona com a fil conductor dels moments d’anglès per tal que els infants de la Llar hi connectin i s’hi identifiquin. El Teddy va explicant i seguint una sèrie d’històries i contes relacionats amb el que s’està treballant al mateix temps a l’aula, reforçant la programació i introduint aspectes culturals i socials dels orígens del Teddy.

D’aquesta manera l’anglès conviu a l’Escola Infantil amb la resta de disciplines diàriament, d’una forma natural i espontània, lúdica i educativa.

mús Escola Infantil

La cançó que més m’agrada

Valle Plaza

Mestra de Música de l’Escola Infantil

Qui no ha experimentat alguna vegada una emoció mentre escolta alguna cançó? La música és un codi, un llenguatge universal que està present a tot arreu i està a l’abast de tothom. I aquest és un dels objectius d’aquest projecte, que els nostres alumnes en siguin conscients.

sica “La cançó que més m’agrada” és una activitat que es realitza a PIN 1 a l’àrea de música. Cada setmana un nen de la classe ha d’escollir la seva cançó preferida i cantar-la davant dels seus companys per tal que tots la puguin conèixer i així tenir un repertori més ampli de cançons.

Els nens i nenes s’emporten una capsa on hi posen la cançó registrada i algun element relacionat amb aquesta perquè la resta de la classe la puguin endevinar, ja que no se li pot dir a ningú de quina cançó es tracta. Setmana rere setmana es converteix en el secret millor guardat per la resta de companys.

Molts musicoterapeutes afirmen que els records que més perduren són els que estan lligats a una vivència emocional intensa i just la música és el que més lligat està a les emocions i l’emoció és una porta al record. Des de l’àrea de música es va creure important crear aquest projecte per tal de trobar aquest espai on l’alumne prengui consciència del que li aporta emocionalment aquesta cançó, que per ell és tan especial, i alhora ho pugui compartir amb els seus companys de classe. A través d’aquesta activitat, el nen és capaç d’expressar-se i transmetre els seus bons moments i records relacionats amb la seva cançó especial i,

al cap i a la fi, connecta amb les emocions que pot arribar a transmetre un art com la música.

Ens encanta escoltar les històries de com van conèixer la cançó, on la van escoltar per primer cop, perquè els hi agrada, què senten quan l’escolten... És important la implicació de les famílies ajudant els nens a escollir la cançó, a assajar-la durant la setmana, a confeccionar les pistes… Aquest projecte és també una oportunitat perquè els més petits vagin perdent la timidesa i guanyin confiança en ells mateixos a l’hora de cantar en públic. A més, també treballem l’afinació, la memòria i la concentració.

Aquest any hem viscut moments molt especials, com quan el Diego o el Jordi van voler compartir amb nosaltres les cançons que els seus pares els hi cantaven abans d’anar a dormir. Des de cançons de bressol fins a rock and roll; com el Guillem, que ens va interpretar la cançó Show must go on de Queen, amb la que va vibrar tota la classe.

Està clar que la música és un excel·lent transmissor d’emocions i projectes com aquest fan que sentim.

Escola Intermèdia El projecte

CREA de la NEI Rose M. Gaetjens Smith Directora de l’Escola Intermèdia

Els alumnes de la NEI 5 del Kostka han fet el seu primer projecte CREA que, a diferència de la resta de projectes de la NEI, no té un repte definit perquè pretén ser un espai on els alumnes puguin desenvolupar el seu potencial creatiu.

Àmbit

científic-tecnològic Els alumnes volien presentar un treball que tingués un caire social. Per aquest motiu, van decidir que treballarien, per una banda, amb l’Escola Infantil a través de diferents productes finals i, per una altra banda, amb l’Institut Guttmann, gràcies a l’ajuda d’una família del curs.

Pel que fa a l’Institut Guttmann, també van elaborar un “joc del filferro” amb l’objectiu que els pacients aconsegueixin passar un mànec per dins d’un filferro sense tocar-lo, i que sigui una teràpia diferent de la que els proporciona el fisioterapeuta.

En el cas de l’Escola Infantil, van voler ajudar els companys i companyes de MOPI 3 fent una peça amb la impressora 3D per tal d’evitar possibles accidents amb les portes. També van dissenyar un joc amb el programa Scratch per consolidar els colors. A MOPI 4 van dissenyar instruments programats a través del Makey Makey per treballar la música i amb MOPI 5 van crear el “joc del filferro”, també programat amb el Makey Makey, per millorar la psicomotricitat fina i la coordinació oculomanual.

Amb el CREA científic-tecnològic, els alumnes van aprendre el valor del treball entre iguals, el treball per als altres, intentar posar-se en el lloc de l’altre per saber quina és la seva necessitat, parlar amb ells des de la noblesa i la gratitud i sempre amb una mirada oberta.

Marta Torres i Elisabet Pedrera Tutores de la NEI

CRE

Àmbit

esportiu

El CREA esportiu va generar un enriquidor debat en el que els alumnes van poder escollir el model de producte que volien dur a terme, tot decidint en el procés de disseny preparar diferents proves lúdic-esportives. Així, els nens i nenes de la NEI van plasmar la seva il·lusió i idees en set atraccions esportives com el Jenga, el tres en ratlla o el futbolí, tot preparant una fira esportiva al gimnàs, on les famílies i els alumnes van poder gaudir d’una estona molt agradable i divertida. Josep Alemany Tutor de la NEI

Àmbit

fotogràfic-cultural Els alumnes que van triar el CREA fotogràfic-cultural van tenir un repte important: l’organització dels Jocs Florals de l’escola tenint present l’any Joan Brossa. Per aquesta ocasió van necessitar documentar-se sobre l’artista i ho van fer fent una sortida per Barcelona, visitant els llocs més emblemàtics on havia estat i valorant els seus poemes urbans. Un cop van tenir tota la informació van elaborar la decoració de l’escenari on se celebraria el certamen juntament amb la col·laboració dels companys del CREA artístic. També van escriure una petita obra per

presentar el certamen sota la inspiració d’en Joan Brossa. I això no va ser tot! Van voler expressar en fotografies tot el que van viure a la sortida i un aspecte molt important de l’artista: la màgia. Van ser uns dies molt intensos on treballant en equip van poder aprofundir en la figura de Joan Brossa. Una gran experiència. Marta Martí Tutora de la NEI

Àmbit

artístic-plàstic

CREA Al CREA artístic es va treballar l’interès dels alumnes per les tècniques artístiques i la necessitat de buscar solucions creatives a reptes escolars i personals. Això es va concretar en tres productes molt diferents que desenvolupaven aquests aspectes.

El primer, un “Emocionari” (un llibre on s’exposen i s’expliquen emocions), parteix de la necessitat de treballar diverses tècniques humides i seques, i que aquestes mostrin visions personals de diverses emocions escollides pels alumnes, que ajudin a altres a descobrir-les i identificar-les. En segon lloc, els alumnes van dissenyar uns lavabos per a la planta que ocupen tenint en compte aspectes

estètics, sostenibilitat i salut emocional, a través de colors, llums i cisternes i missatges positius a les portes.

L’últim producte va ser la creació de l’escenografia per l’acte dels Jocs Florals, adaptada al text i als personatges que sortien a l’obra creada pels alumnes del CREA fotogràfic-cultural. En tots tres productes, els alumnes van posar tota la seva passió i ganes de treball, i el resultat va ser més que satisfactori. Dani Jimbert Tutora de la NEI

Escola Intermèdia

Schneider:

despertant vocacions i trencant estereotips Arnau Granados Morales Mestre a l’Escola Intermèdia

Els alumnes de 6è han participat aquest curs en el projecte Let’s Go Engineering, fruit de la col·laboració d’Schneider Electric España S.A., la Universitat Politècnica de Catalunya i Jesuïtes Gràcia - Col·legi Kostka

Let’s Go Engineering - «Despertant Vocacions d’Enginyeria» és un projecte que vol donar resposta a la manca de perfils tècnics, especialment femenins, en les facultats i les empreses. Al llarg de l’any s’han realitzat sessions des de diferents matèries, com ara la Tutoria o el Medi, al voltant de tres objectius principals i tres blocs de treball: 1 Trencar estereotips 2 Despertar la vocació 3 Treballar en equip Aquests són també valors que treballem a l’escola i que el projecte Let’s Go Engineering ens ha ajudat a reforçar a través de tres etapes.

1a etapa Els objectius de la primera sessió, durant el primer trimestre, van ser conèixer l’equip humà d’Schneider, presentar Schneider Electric (vam poder veure i tocar varis dels seus productes), realitzar una enquesta inicial, presentar el projecte Let’s Go Engineering amb els seus corresponents valors (empatia, inclusió, humilitat, tolerància, sostenibilitat i diversitat) i finalitzar amb el repte del metge.

2a etapa Al segon trimestre vam iniciar la segona fase, la de descobrir què vol dir ser enginyer, la de començar a manipular i treballar per sentir a la nostra pell el que fa una persona que s’hi dedica. L’equip d’Schneider ens va visitar per fer una sessió dividida en dues parts. En una, segurament la que més els va atreure, els alumnes van tenir l’oportunitat de posar a prova els seus coneixements sobre l’eficiència i el consum energètic passant per quatre estacions diferents. En una de les estacions van comparar tres tipus de bombetes diferents i van discutir sobre el seu consum per després fer-ne la comprovació. En una altra, els alumnes van parlar de la calefacció a les llars i com evitar-hi el malbaratament d’energia. A la tercera, van manipular i descobrir les funcions d’un sensor de moviment i es van poder adonar de l’estalvi que supo-

sa un llum apagat quan a la sala no hi ha ningú. Per últim, se’ls va demanar que ordenessin diferents objectes domèstics, com un portàtil, un assecador o un mòdem, segons el seu consum. L’altra part de la sessió, ja més calmada, va incitar al debat i la reflexió a partir de dades sobre el nostre planeta. Un cop ja al tercer trimestre, les quatre classes han après què era l’Scratch, han fet un petit programa d’animació del seu nom i s’han iniciat en la placa Makey Makey fent un instrument a partir de material reciclat: les guitarres i les bateries fetes de cartró han fet música! Tot aquest procés ha servit als alumnes per conèixer les cinc fases d’un projecte d’enginyeria (preparació, disseny, fabricació, proves i entrega).

3a etapa Podríem dir que aquest projecte ha entusiasmat els alumnes, que els ha fet despertar la curiositat pel món de l’enginyeria… però de ben segur, que escoltar-ho de la seva pròpia veu tindrà més valor. A continuació teniu quatre vídeos en què podreu escoltar uns quants representants de 6è valorant la seva participació a les activitats “dels Schneider”.

Escola Secundària

Exposició col·lectiva

«Retrat d’un

desconegut» Rosa Mayol

Cap d’Àmbit Artístic de Secundària i Batxillerat

Per tercer any consecutiu, els nostres alumnes de Dibuix Artístic de 1r de Batxillerat han participat en el projecte “Retrat d’un desconegut”, una exposició col·lectiva dels estudiants de Batxillerat Artístic de les escoles de Jesuïtes de Gràcia, Casp, Clot i Sant Ignasi. A «Retrat d’un desconegut» la temàtica de l’exposició és això mateix: el retrat, el retrat d’un desconegut que parteix de la idea de proposar als estudiants escriure una carta a algú que no coneguin, en concret un alumne d’una altra escola Jesuïta. En aquesta carta, que tothom enviaria i rebria, cadascú hauria de parlar de com és físicament i emocionalment i, de la seva lectura i interpretació personal en sortiria el retrat. Un conjunt de retrats que són la síntesi de l’experiència d’obertura a l’altre en un exercici de mail art. Una experiència que pot considerar-se cada vegada més difícil d’experimentar en profunditat si tenim en compte l’actual sobreexposició als mitjans de comunicació en la qual actualment vivim, i que ens fa percebre una allau d’aparences sota la qual es fa complicat discernir les autèntiques essències de cadascú.

A més de les obres exposades, han estat els mateixos alumnes els qui s’han encarregat, amb l’ajuda dels professors, del muntatge de la mostra a la seu del Districte de Gràcia, on s’ha pogut apreciar la part visible d’aquest procés. I és que allò més essencial d’aquest projecte possiblement sigui invisible als nostres ulls. El dia de la inauguració, a principis de juny, cadascun dels alumnes va conèixer el creador del seu retrat i van tenir ocasió de conversar sobre com va ser el seu procés de treball creatiu fins arribar a l’obra final.

Una oportunitat per, segons els organitzadors de l’exposició, aprendre d’una altra manera i créixer artísticament entre ells, a temps real, sense partir de grans noms i referents passats (com acostuma a succeir habitualment en l’aprenentatge més teòric). Una experiència nova, emocionant i enriquidora per tots els que hi vam participar i, en especial, pels alumnes, que van demostrar que el nivell artístic era molt alt. Felicitats a tots i totes!

Concurs d’il·lustració de lones Aquest curs l’escola ha convocat un concurs d’il·lustració pels alumnes de Batxillerat Artístic amb l’objectiu d’escollir les tres millors il·lustracions per reproduir-les en format gran (5,2 x 2m) i penjar-les en lones impreses a la façana de l’Escola Infantil. El procés va ser molt laboriós i els alumnes van treballar tota l’etapa creativa amb molta il·lusió i dedicació. Final-

ment, de totes les propostes, van guanyar les de les alumnes Aitana Belda, Laia Sánchez Pons i Júlia Guillén. Us mostrem les lones guanyadores ja penjades. Totes són fantàstiques! Si voleu veure més treballs nostres d’aquest curs us convidem a visitar el nostre blog.

https://artkostka.blogspot.com/

Escola Secundària

Entrevista a

Cèsar Ramon

educador voluntari a l’Escola Secundària

En Cèsar es va formar en Enginyeria Química a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i, tot i que avui en dia es troba retirat ja de la seva tasca com a gerent d’una empresa de metal·lúrgia, sempre ha sigut un apassionat de l’educació i les matemàtiques. Ara que disposa de més temps l’ha decidit dedicar als joves que puguin tenir dificultats amb l’aprenentatge d’aquesta ciència pura i amb aquest petit perfil hem volgut recollir la seva perspectiva sobre l’educació des de la posició d’acompanyament que ocupa ell, que, tot i no ser protagonista, no deixa de ser un puntal essencial en el camí a recórrer en l’etapa de formació a secundària, on el ritme s’intensifica per a tothom.

Què significa per a tu educar? Ajudar per tal que altres trobin el seu camí. Això és una funció que té moltes variables i en conseqüència moltes derivades parcials: fomentar el pensament lliure; estimular la imaginació creativa; traspassar els coneixements adquirits; mostrar, apreciar i respectar la diversitat que ens envolta, etc. Segur que cadascú de nosaltres trobarà moltes variants. Jo em quedo amb el mot “ajudar”.

Per què t’agrada acompanyar en la formació dels més joves? Quines implicacions penses que té per algú que no es dedica professionalment a la docència? Crec que tots som educadors i educats al mateix temps i en sincronia, en un moviment continu i circular. Jo sé que estic sempre aprenent (no parlo només de temes reglats) i aquest fet de deixar-me educar és en la seva majoria un acte inconscient; això em permet mantenir la curiositat desperta per les persones i el món en què m’ha tocat viure i ¿què hi ha de millor que el tracte amb persones joves, que són una explosió de creativitat i d’idees?

Recordes o tens cap educador (professor, tutor, mestre...) que t’hagi marcat a la vida? Recordo especialment els professors de filosofia i matemàtiques que vaig tenir quan cursava “preuniversitari”, un curs introductori als estudis universitaris que va desaparèixer fa un temps. El de filosofia em va fer descobrir un món inabastable i em va inocular el virus de la lectura que ja no he pogut ni volgut treure’m. El de matemàtiques va representar un abans i un després en els meus estudis i va transformar la meva pitjor disciplina (sempre suspenia) en la millor. No els he tornat a veure però sempre me n’he recordat.

Creus en la vocació? Què et va portar a dedicar-te a la carrera professional que has escollit? T’hauria agradat dedicar-te a alguna altra cosa? Crec que la vocació existeix encara que de vegades és un fals amic. És un do que alguns reben però, si no se’ns dóna, tenim al nostre abast moltes opcions que ens poden omplir tant com la vocació.   En el meu cas jo crec que tinc ànima d’enginyer (era el típic nen que desmuntava tot el que tenia en mà -joguines, electrodomèstics, etc.- per saber què hi havia dins i com funcionava) i professionalment he dedicat la major part de la meva activitat laboral a la gestió.  Vocació? Enginyer? Gestió? Educació? Realment el que em dóna sa-

tisfacció és fer bé l’activitat que en qualsevol moment em toqui fer.  -Quina etapa formativa de les persones consideres més decisiva? Penso que les primeres passes a l’escola són les més importants pel futur de la vida de les persones, tant en els estudis com en el seu desenvolupament personal.

Com diries que es viu avui en dia la joventut? Com sempre. La joventut és un període de la vida ple d’il·lusions, esperança, idees, idealisme, força, empenta... I, paral· lelament, ple de pors, angoixes, dubtes i neurones molt ràpides i actives.

Quins reptes penses que hauran d’afrontar els nostres joves? El món laboral, en el que passem la majoria del nostre temps i que té un gran cost-benefici en la nostra vida, els exigirà més i més especialització i els pot portar a perdre de vista altres activitats que també poden ser molt enriquidores. Un altre repte serà saber mantenir la privacitat quan els que no són actius en les anomenades xarxes socials comencen a ser vistos com a rars. Hauran de trobar l’equilibri entre la vida privada i la vida pública.

Quin consell els donaries? Que fugin dels camins fàcils per on circula tothom i que no porten enlloc. Que no escoltin cants de sirenes, que no existeixen. Que respectin i escoltin les formes de ser, actuar i pensar dels altres tot mantenint la pròpia identitat. I que vagin per la vida pas a pas sense defallir en els seus objectius.

Pastoral

«És per a tu»,

respons?

Aquest any el lema de Línies de Força ha estat “És per a tu”, una invitació a entendre i respondre a la crida que ens fa la vida, Déu, i que ens llença a viure aventures, a les quals cal donar resposta. Durant tot el curs s’han anat activant dinàmiques, reflexions i pregàries al voltant del lema i ha estat fantàstic veure la resposta d’alumnes, educadors i famílies que, en molts casos, ens han anat compartint. Alguns testimonis en són aquests escrits, que han fet diferents membres de la comunitat educativa. Volem agrair-los el voler compartir-nos aquí quina ha estat la seva crida aquest any. Moltes gràcies a tots.

Nens i nenes d’Intermèdia Les nenes i els nens de 6è tenim un gran tresor farcit de: ajuda, amor, amistat, alegria, optimisme i bones idees i propostes. Volem transformar el nostre món, tant el que tenim més a prop com el que ens queda més lluny, en un lloc millor, fent bones accions i repartint somriures i abraçades per tot arreu. I sí! Acceptem de bon grat la trucada que rebem de Jesús i ens comprometem a transformar el nostre futur, ser amb els altres, ser positius i ser portadors de PAU. Companys i companyes, el futur està a les nostres mans; el futur és a les teves mans! Maite i Arturo Alumnes PRI 6

Alumnes de Secundària Creiem que la frase que dona peu al lema d’aquest curs “qualsevol aventura comença amb una resposta” és totalment certa. Per fer una cosa cal implicar-se, fer-ho de veritat, convençut. Tot i que de vegades no ho tens gaire clar, o el que t’envolta va en sentit contrari del que tu penses, cal ser sempre positiu; només així tens més possibilitats d’aconseguir-ho. Cal tirar sempre endavant i mirar enrere només per veure com de lluny queda el punt de partida. Sempre hi ha obstacles, cert! Però cal tenir en compte que alguns te’ls poses tu mateix/a, i no per això t’aturaràs. El tren sempre passa. Només has de decidir si el vols agafar o no, cap a on vols anar, en quin vagó vols pujar i qui ha de ser el maquinista! Ariadna i Katia

Alumnes 2n d’ESO

“És per a tu” ens va presentar l’oportunitat de poder gaudir d’una experiència diferent. Una experiència que ens ha ajudat a créixer com a persones i a trobar el nostre camí. Han sigut unes sessions d’aprenentatge tant en l’àmbit personal com en el de comunitat, hem après a perdonar, a entendre i evolucionar. Durant els mesos de preparació, vam fer activitats com la visita al casal Loiola, amb les escoles Jesuïtes que participaven en el procés de la Renovació. També vam pujar a la muntanya del Carmel i vam fer unes quantes sessions pels preparatius de la celebració. Ha estat una vivència que marcarà un abans i un després en la nostra manera de veure la fe, una experiència a la qual vam respondre “sí” a “És per a tu”. Pol Ormad i Gemma Farrés Alumnes 3r d’ESO

Educadors i membres de la comunitat educativa L’“És per a tu” va començar en una resposta, un “sí” a formar part de la Junta de l‘AMPAKostka, un “sí” a formar part d’aquesta nova aventura, un “sí” que va convertir l’“És per a tu” en un “és per a tots”; per a tots els alumnes, per a tots els pares i mares, per a tota la comunitat educativa. Aquesta resposta a l’“És per a tu” m’ha omplert d’il·lusió cada dia, m’ha donat força per tirar endavant els projectes, m’ha donat esperança per treballar per un futur: el futur dels nostres fills. I sempre, donant gràcies per rebre aquesta trucada. Anna-Maria Canudas Teixidó Presidenta de l’AMPAKostka

Sent mare de dos nens vaig conèixer la Companyia de Jesús quan van agafar la titularitat de l’escola on estudiaven. Em vaig enamorar. Parlaven d’innovació, de posar l’alumne en el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge, d’acompanyar-lo... Vaig sentir esperança, il·lusió i va començar a remoure’s en mi de nou la vocació per la qual jo, un dia, vaig decidir ser mestra. Amb 40 anys, vaig sentir la trucada amb més força que mai i vaig entrar a treballar a Jesuïtes Gràcia - Kostka. Ara puc dir que sóc mestra de formació i per convicció. Meritxell Artacho

Mestra de Cicle Mitjà

Tinc el privilegi de formar part de l’equip d’educadors de Jesuïtes Gràcia, en el treball de gestió, donant servei a alumnes, famílies i personal docent, seguint el lema de Sant Ignasi “en tot estimar i servir”. Aquest “És per a tu” em convida a treballar una miqueta en la construcció del Regne: acaronar la naturalesa, que és la nostra casa i de la qual tots en som responsables; cuidar a la meva família, amics, el meu col·legi, la meva ciutat, creant llaços d’unió i de pau; compartir el meu temps amb aquells que necessiten, ja siguin d’aquí o d’allà. Com més amor dones, més reps. L’amor no només suma, multiplica. I és que tots estem cridats a ser sants; alguns van sofrir grans sacrificis, però uns altres, segur que menys famosos, han arribat a sants sent fidels al seu projecte interior: estimant i fent el bé. Victòria Conesa

Mare de l’escola, catequista i personal EAS de Secundària.

Pastoral

Batxillerat

actiu per l’hospitalitat Sergio Campos i Òscar Campos Alumnes de 1r de Batxillerat

Dins de l’assignatura Projecte Social, els estudiants de 1r de Batxillerat han posat el seu granet de sorra solidari amb la proposta Batxillerat actiu per l’hospitalitat. Sota el lema “Peons al servei d’un joc d’escacs just” el seu objectiu és el d’acabar amb la realitat actual de la immigració.

El projecte en marxa L’acció Batxillerat actiu per l’hospitalitat, que s’ha dut a terme durant el tercer trimestre, consisteix a recaptar diners. Els alumnes van decidir que durant les estones de pati, ells mateixos agafarien pa, oli i sal de la cuina de l’escola per vendre llesques amb oli i sal en una paradeta solidària. El seu principal objectiu era donar un valor social a uns aliments que per la majoria de persones no en tenen. El preu del pa era simbòlic i van ser els mateixos alumnes els que el van acordar: dues llesques de pa costarien un euro. Així doncs, els estudiants es van dividir les tasques: mentre uns s’encarregaven de vendre el pa, altres s’implicaven en la propaganda del projecte passant aula per aula informant sobre la iniciativa, alguns van dissenyar la paradeta i la resta es van oferir per dur a terme el recompte de diners. Els alumnes lluitaven contra una causa concreta i real, tan real que la tenien davant els seus propis ulls. Cal remarcar que van comptar amb l’ajuda d’un sol·licitant d’asil, el Mamadou, que es va oferir voluntari per ajudar-los a vendre pa. Indubtablement, els joves van demostrar que la seva

generació no entén de diferències entre persones i que els prejudicis no tenen cap valor. Com l’objectiu de la campanya era ajudar econòmicament els immigrants, els alumnes van optar per col·laborar paral·lelament amb una campanya de la fundació Migra Studium, organització que afavoreix l’acompanyament, el servei i la defensa de persones migrants. Així, els diners recaptats eren destinats a aquesta ONG.

Resultats de l’activitat En un principi, la idea era muntar la paradeta només un dia, el 13 de març. En aquesta jornada es va recaptar un total de 45 euros. Els organitzadors van quedar molt contents amb el resultat perquè els participants, professors i alumnes, s’hi van implicar molt. Davant l’èxit, no hi havia cap mena de dubte: la “jornada social” es repetiria! Finalment, triomf rere triomf, el projecte es va allargar en el temps fins al punt de recaptar 281 euros venent pa durant cinc patis en total.

Reflexió Un taulell d’escacs és exactament el mateix que el sistema social actual: hi ha pocs reis i molts peons. Els peons, desprotegits i vulnerables com la pell d’un infant, són col·locats a primera línia amb l’única finalitat de defensar figures com el cavall, la torre o el rei, figures que tenen una mobilitat privilegiada. Resulta molt interessant pensar que la ficció d’un joc i la mateixa realitat tenen molt en comú. Així doncs, fent un símil entre ambdós universos paral·lels, es pot determinar que els peons, la figura discriminada amb moviment i drets limitats, són iguals que els immigrants de la vida real. Els peons representen totes aquelles persones obligades pel sistema a estar supeditades als poderosos. Un col·lectiu amb aquestes característiques és el de les persones migrants. Els alumnes no acceptem aquesta realitat, per això volem canviar les normes del joc: ens preguntem què passaria si els peons, en comptes de protegir el sistema, es rebel·lessin contra aquest. Però encara van més enllà: què passaria si els propis reis, cavalls i torres es rebel·lessin contra el seu poder? Doncs això mateix s’ha fet amb la iniciativa hospitalària, i ha quedat ben clar que som una generació lliure d’estereotips i prejudicis socials. Som innovadors, trencadors, i tenim un sentit molt desenvolupat de la justícia, de la lluita ètica i de la consciència social. Després de corrompre el sistema ens hem adonat que el taulell d’escacs ja no és un joc competitiu amb rivalitat, ara és simplement una trobada de figures en igualtat. El Kostka anima els reis, els cavalls, les torres i les reines a jugar la partida des de la justícia, però també els peons a visibilitzar la seva causa. La unió fa la força! Els alumnes participants s’han endut un aprenentatge personal molt valuós. Han madurat. És realment emocionant veure persones donant un euro sense voler pa a canvi, o veure d’altres que paguen més d’un per compartir les llesques. Ha resultat ser un joc en equip: alumnes i professors s’han unit per aconseguir un mateix objectiu. Indubtablement, cap dels participants oblidarà mai aquesta experiència.

Què en penseu? Alguns dels implicats han resumit la seva experiència personal amb el projecte en una frase o en una paraula. Volem saber-ne més, endavant! Un acte tan simple com donar un euro per dues llesques de pa pot generar un canvi significatiu en la vida d’una persona refugiada. LAURA B.

Em va sorprendre que cadascú posés una mica de la seva part per col·laborar. Petites aportacions es van sumar i van donar un resultat molt gran. Em va agradar molt, la veritat. JÚLIA G.

És un gran projecte que s’ha de repetir per implicar més gent d’altres cursos, expressament l’ESO. Aquest projecte és el primer pas de la sensibilització dels companys. JUDIT I.

JOSETXO O., consiliari de Batxillerat. Educadors, professors del centre i famílies s’han apuntat al projecte de Migra Studium per donar una casa i sostre a migrants i refugiats com a conseqüència d’aquesta acció. Una experiència gratificant. ÒSCAR C. Veure que en el joc d’escacs no hi ha “peons” desprotegits és molt gratificant, i això ho dic jo, un “rei” de la societat. Un rei mirant pel bé d’un peó, m’agrada!

He après que la lluita d’un sector marginat ha de ser la lluita de tots. M’emociona haver treballat conjuntament amb moltes persones per un únic fi en comú. SERGIO C.

Aquest projecte m’ha servit per reflexionar i generar possibles respostes al repte de l’hospitalitat. GEMMA V.

JOSETXO O., consiliari de Batxillerat.

Creixement. Canvi. ÒSCAR C. Eudemonisme. PAU A. Gratificant. SERGI P. Empatia. JOAN R. Solidaritat. SERGIO C. Germanor. RUTH D. Col·laboració. SERGI H. Unió. MERITXELL Z. Igualtat. LAURA B. JUDIT I.

Gustós.

kost kost 24

kostka Qui és qui?

Us presentem una mostra de la gran família que és el Kostka. Tots ells ens han contestat una sèrie de preguntes que t’ajudaran a conèixe’ls: 1Q uè és el que més t’agrada de la teva ciutat?

2A qui t’agradaria conèixer?

3Q uè és el que més valores de la nostra escola?

Núria Estévez Fernández

Yolanda Vázquez

Mare de 2n de Batxillerat i membre de l’AMPA

Personal de Servinedu

1 L a integració natural que fa de la diversitat, reinventant-se cada

1 E l que més m’agrada és que té mar: m’encanta el mar.

cop que els nous reptes socials o tecnològics així ho demanden, tot aconseguint que, tant els que som d’aquí com de la resta del món, tinguem d’aquesta ciutat la ferma creença de que és, sense cap mena de dubte, un dels millors llocs per viure.

2 S i haig de triar una de sola, potser seria la Greta Thunberg. La

fermesa, el compromís i la veritat que hi ha en la seva lluita contra el canvi climàtic des del faristol de l’adolescència, em fa tenir esperança i creure que aquesta és la generació que farà d’aquest un món millor on la supervivència de l’espècie humana estarà assegurada.

3 A ra que estem a punt de deixar l’escola després de 15 anys i

d’haver format part activa de la comunitat educativa tot aquest temps bé com a delegada, Vocal de Comunicació a la Junta del AMPAKostka o membre del Consell Escolar, he pogut veure i viure l’escola des d’àmbits ben diferents. Des d’aquesta posició privilegi puc dir que el que més he valorat sempre de la nostra escola ha estat la seva visió de futur que li ha permès anar dibuixant i construint un nou projecte educatiu modern, que dona resposta a les noves demandes de la nostra societat en constant evolució, preparant a les generacions del futur, sense perdre de vista les del present.

Sempre he sigut més de mar que de muntanya i tinc la sort de viure’n a uns quinze minuts. Sigui estiu o hivern, m’agrada anar a contemplar-lo sempre que puc.

2 M’hauria agradat poder conèixer la meva àvia materna.

Però va morir el mateix estiu que vaig anar per primera vegada de vacances a la població de Lleó d’on ella era i vivia. Va ser una dona que va criar 12 fills i de qui deien que era molt bona persona. Tot i que jo era molt petita (devia tenir uns set anys) quan ens va deixar i no en tinc gaire record, penso molt en ella.

3 Valoro moltíssim l’equip humà. En especial, el personal de gestió per com de bé m’han tractat i acollit des que vaig arribar; l’Anna, la directora, per la seva qualitat humana; així com en Pedro i la Júlia, de Pastoral, pel seu afecte i tot el que m’han ajudat des que estic aquí. Guardo molta estima també per en Javier Pérez -encarregat de Servinedu, la divisió que presta els serveis de neteja a l’escola, i que ens va deixar recentment aquest maig-, per tot el suport que m’ha donat tot el temps que ha estat entre nosaltres. Resaré sempre per ell.

tka tka Unai Vidal

Rita Cagigós

1 L es obres d’art perquè són molt

1 L a seva diversitat, en tots els sentits. Em sembla una característica

Alumne de MOPI 5

xules. Les obres d’art urbà. També m’agrada la Pedrera de Gaudí.

2 A l Leo Messi perquè és molt bon jugador de futbol..

3Q uan fem activitats com les del

projecte Street Art o fem racons d’experimentació.

Alumna de 2n de Batxillerat

molt positiva la varietat de paisatges, d’elements arquitectònics i de barris, però també la diversitat en la població. Barcelona és una ciutat molt heterogènia i, com a tal, es pot viure de formes molt diferents. En conseqüència, és una ciutat molt oberta i global, que presenta moltes oportunitats per a tota mena de persones, una característica molt valuosa per una metròpoli.

2M ’agradaria conèixer, si es pogués tornar enrere en el temps, a

Coco Chanel. Es tracta d’una dona d’origen humil que, amb treball i dedicació, va aconseguir canviar per sempre el món de la moda i l’alta costura, però, sobretot, el paper de la dona en la societat i la cultura. Chanel va lluitar pel seu somni, obrir una casa de moda, i no només ho va aconseguir, sinó que, a més a més, es va convertir en una icona de llibertat i igualtat femenina.

3 E l que més valoro de la meva escola és la proximitat entre

alumnes i professors. Considero que els educadors ocupen un paper vital en el desenvolupament de qualsevol nen o adolescent i, a més a més, passen moltes hores tots plegats. Penso que la meva escola sap mantenir aquesta proximitat entre professors i alumnes, afavorint un clima de confiança i seguretat.

Anna Calavera

Professora de Plàstica a l’Escola Infantil

1 Barcelona és la meva ciutat, aquí vaig néixer i aquí he viscut tota la vida. He

vist com canviava al llarg dels anys, com es transformava poc a poc. Com es creaven nous barris i com s’obria la mar. I potser és això el que més m’agrada de Barcelona, aquesta capacitat de canvi, de transformació, d’estar al dia , d’estar viva. Per mi Barcelona és una ciutat moderna, amable, acollidora tot i que a vegades pot ser una mica estressant . Però és una delícia poder passejar pel barri de la Ribera o vora al mar, poder perdre’t pel Laberint d’Horta o visualitzar el seu “skyline” des de la carretera de les aigües.

2U ff… Una llista massa llarga per anomenar i no deixar-me cap. M’hauria

agradat molt conèixer al filòsof, enginyer i escriptor Salvador Pàniker que va néixer l’1 de març del 1927 a Barcelona, on va morir l’1 d’abril del 2017, als 90 anys. Va ser el fundador de l’editorial Kairós i va presidir l’Associació Dret a Morir Dignament. Per a ell l’escola havia d’ensenyar a mantenir i fomentar la curiositat envers el món, envers un mateix i envers la cultura. Una altra de les persones que m’agradaria conèixer seria al pintor Miquel Barceló.

3U na de les coses que més valoro de la meva escola és la dedicació i estima

cap als nostres alumnes. L’acompanyament que en fem des que comencen de ben petits fins que marxen. Veure’ls créixer, com van aprenent cada dia, com es van fent grans. Son part de la nostra vida.

MOPI Model Pedagògic de l’etapa Infantil PIN: Primària Inicial NEI: Nova Etapa Intermèdia

Escola

Som

escola olímpica Javier Jorge Vizuete

Cap d’Àmbit d’Educació Física

Sota aquest lema es presentava aquest any la jornada de l’Olimpíada. Un any de renovació d’una celebració esportiva amb molta història a l’escola, que ha arribat a la seva 44a edició.

L’Olímpiada és una activitat que tota l’escola espera durant tot l’any amb ganes, per ser un moment de trobada d’una gran part del col·legi per un objectiu comú, en un entorn diferent i immillorable: les instal·lacions del centre municipal esportiu de La Mar Bella. També és esperada perquè s’hi implica tota la comunitat educativa del Kostka, des d’alumnes, mestres i professors, a pares i mares (AMPAKostka) i, en els últims anys, treballant en xarxa entre les escoles Jesuïtes. Aquesta edició, a més, com a novetat, en la dinamització de l’Olimpíada hem tingut la valuosa ajuda dels alumnes dels cicles formatius d’Animació d’Activitats Físiques Esportives del Joan XXIII, coordinats per Jorge Dorado. Un altre dels canvis que s’han viscut en aquesta Olimpíada és que la seva celebració ha estat el colofó a una sèrie d’activitats que s’han realitzat, en setmanes prèvies, dins de la matèria d’Educació Física, principalment. Totes elles vinculades als valors olímpics d’excel·lència, respecte, amistat, coratge, determinació, inspiració i igualtat, que enllacen amb el lema “Som escola olímpica”.

Escola Intermèdia

Floorball Els alumnes de 3r fins a 6è van participar en quatre esports, diferents per cada curs, on es presentava l’oportunitat d’encarnar també els comportaments vinculats als valors olímpics treballats en les trobades anteriors. L’Olimpíada va estar bé, el millor esport de 5è va ser el floorball, va ser molt divertit. No ens va agradar tant el corfbol, tothom se saltava les normes.

Escola Infantil Un puzle de valors Durant sessions prèvies a l’Olimpíada els alumnes van jugar i participar en activitats on es posaven de manifest comportaments relacionats amb els valors olímpics. Així, el dia de l’Olimpíada, anaven guanyant peces d’un puzle depenent de com practicaven aquests valors amb la seva participació en quatre activitats diferents. L’objectiu principal era completar el puzle dels valors, que van finalitzar i comentar en acabar la setmana.

Eloi Sastre i Gerard Andión Alumnes de NEI 5

En general, l’Olimpíada ens va agradar. Les millors activitats per a nosaltres van ser els relleus i el tenis taula. A ultimate frisbee ens hauria agradat anar a una pista interior o que no fes tant vent, ja que el frisbee anava tota l’estona cap al mateix costat. Blanca Soler i Elia Guillera Alumnes de 6è de Primària

Institut Guttmann De 1r a 2n d’ESO, com els seus companys d’altres cursos, en dies previs a l’Olimpíada, també van començar a entrar en contacte amb el significat dels valors olímpics. Els alumnes de 2n, a més, van rebre a l’escola la visita de formadors de l’Institut Guttmann, amb qui van poder experimentar esports paralímpics. Va ser una jornada molt enriquidora per tots ells. El dia de l’Olimpíada, van competir en quatre esports, dividint-se en quatre grups per classe. D’aquesta manera s’enfrontaven amb altres grups de les diferents classes del seu mateix curs, amb l’objectiu final de ser la classe amb millor rendiment en les activitats proposades, així com en els comportaments relacionats amb els valors treballats. I és que la valoració de la competició es basava en les puntuacions aconseguides amb la pràctica de cada esport i amb els valors que posaven en pràctica durant les proves, establint una classificació única entre les classes del mateix curs.

28 Escola Secundària

Fair playing En el cas dels alumnes de l’Escola Secundària, els dies previs a l’Olimpíada els nois i noies de 4t d’ESO van tenir la visita d’Alfonso Alonso-Lasheras, Jesuïta vinculat a la fundació Migra Studium. Una visita molt interessant en la que l’Alfonso va aportar als alumnes una visió del rugbi com a mitjà per a l’educació en valors, des de la seva experiència com a esportista (va ser jugador de la selecció espanyola). El dia de l’Olimpíada els alumnes de Secundària participaven en dues activitats: un esport escollit per ells, entre cinc possibilitats, i en un “clínic” -un curset intensiu- entre vuit diferents opcions. Aquesta estructura era una novetat pels alumnes i va ser molt ben valorada entre ells. Fos quina fos l’activitat escollida, la competició estava marcada pel fair play i l’arbitratge també era portat pels mateixos participants. Va ser molt gratificant veure com els alumnes es relacionaven i s’implicaven en la gestió dels possibles conflictes que podien aparèixer en el joc. Per la seva banda, els “clínics” van ser un èxit, ja que els i les alumnes podien escollir entre diferents disciplines i activitats, al seu gust: running, entrenament funcional, skate, mountain bike, zumba, arts marcials i voleibol platja. Però el gran èxit d’aquests va ser poder comptar amb la implicació de professors, mestres, pares i mares d’alumnes que van dirigir els diferents cursets. Gràcies a en Gustavo Oyarzo i en Jordi Lloveras, pares d’alumnes de l’escola, els estudiants van rebre un “clínic” magnífic d’arts marcials; la Natàlia, alumna en pràctiques a l’escola, va fer moure el cos a tots els que van participar en l’activitat de zumba; en Marc Núñez, alumne del Joan XXIII va fer un “clínic” magnífic d’skateboarding a l’skate park; també els mestres i professors del Kostka, Dani Tello i Raquel Llop (mountain bike), Julio Monje i Josep Maria Inglavaga (running), Anna Calavera (ioga) i Jordi Villanueva (entrenament funcional) van posar tot el seu coneixement i il·lusió en cadascun dels “clínics”. El passat 24 d’abril vaig participar en l’Olimpíada. Jo vaig fer bàdminton i em vaig apuntar al “clínic” de running. Això va ser el més divertit: corríem en grup, tant per l’asfalt o per la sorra de la platja. El cap i a la fi, poder sentir els valors olímpics, com ara l’esforç, em va ser molt gratificant. Marc Rodulfo

Alumne de 3r d’ESO

Batxillerat Els supporters Finalment, els alumnes de Batxillerat van representar un puntal molt important de la dinamització de l’Olimpíada. Junt amb els alumnes dels cicles formatius del Joan XXIII, van aconseguir que les activitats funcionessin, sent dinamitzadors d’elles i/o acompanyants en els desplaçaments del grup. Ells també posaven en acció comportaments vinculats als valors olímpics, no com a jugadors però sí com a supporters.

En global, va ser una jornada ben especial: una gran festa esportiva en la que més de 1000 alumnes del Kostka van gaudir d’una celebració lúdica i esportiva, realitzant fins a 45 activitats en sis espais diferents. I de la qual només ens en quedaria el record si no fos pels grans reporters que vam tenir durant el dia: Mònica Gurt, mare d’una alumna de l’escola, i Roger Canal, professor, que han permès que amb les seves fotografies quedin immortalitzats moments que reflecteixen els valors treballats i el resultat de la cooperació entre els diferents estaments de l’escola, l’AMPA i els veritables protagonistes d’aquesta història: els alumnes.

Ens veiem el curs vinent!

Internacional

ERASMUS+

‘See & Act’ 2016-2019 project ‘See & Act’ team at JG Kostka

We wander across the experiences and learnings that this expansive project has brought to us within its three years life so far. (Erasmus+ programmes are an attempt of the European Commission to promote European and global citizenship and the common values of freedom, tolerance and non-discrimination through education).

What actually led us to start an Erasmus+ project like ‘SEE & ACT’ along with six other European schools was the fact that extremism, racism and terrorist attacks have been on the increase across Europe over the last decade, threatening the safety of European citizens and the fundamental values of freedom, democracy, equality and respect for the rule of law. In response to these threats, and in order to support fundamental values that lie at the heart of reliable institutions like our Jesuit educational network, the Catholic Church and the European Union welfare policy, our European schools’ partnership aimed at promoting democratic citizenship and the common values of freedom, tolerance and non-discrimination through education to make our future world a better place. Our multilateral project “SEE & ACT – Active Citizens Together” has aimed at encouraging secondary school students to see and experience democracy in social and political life on different levels: democracy in our lives, in our own local communities and in European institutions, thus, promoting active citizenship. However, we have also seen and experienced threats or challenges to democracy, like the influence of mafia and radical fundamentalism, the welcome and inclusion of refugees and migrant population, as well as how gender inequality hinders social harmony in our democratic society. A special

zoom on Brexit and how it impacts on local communities and on an international level has also become an exciting issue of on-going observation since the kickoff of the project. Our project started in Barcelona in October 2016, where through the ‘Arrupe Experience’ we all experienced that clear aims through Christian values like co-operation, respect and trust lead to success. In Berlin (December 2016 and January 2019) we were able to develop our negotiating skills in order to reach

fort, easily leading to economic decline, armed conflict and human rights vulnerability. Listening and talking to some refugees whose personal stories of endurance and struggle to overcome a miserable life helped to develop both compassion and commitment! La Locanda del Samaritano, run by some Catholic priests, nuns and lay volunteering, has been a safe home to many whose hope is kept up for ten years now. A geographical symbol of the social concern we could feel was signified by the snowy summit of Mount Etna, whose frequent eruptions need monitoring by a team of dedicated experts. Such is the life of many Sicilians… The ‘Brexit Experience’ also meant a lot to us in terms of what a real challenge is. Our sixth international meeting was held in London last November, coinciding with Guy Fawkes’ Night days. Division and uncertainty were evident as two or more different and opposing currents of opinion are putting democratic systems to the test. We could come to the conclusion that biased information and promoting social and institutional mistrust undermine democracy and may, therefore, jeopardise the future of a once ‘promise land’ Europe. Our visit to Hampton Court Royal Palace outside Kingston-upon-Thames and all the history written there was also a clever allegory to our present eye and ear witness of Brexit.

consensus while performing Glomun conferences, inspired by the most celebrated Fall of the Wall historical achievement back in November 1989, concluding that if the world lived in the concern of one another, justice and thus world peace would be guaranteed. In March 2017, Flensburg (Northern Germany) attracted our interest to live through a hands-on experience of how social minorities are respected and preserved; more specifically, the Danish speaking group in Schleswig-Holstein, who hold their regional parliamentary representation in Kiel. The German speaking minority in southern Denmark is also treated with due consideration. An approach to the threats to democratic institutions, like mafia or discriminating policies for migrant people, motivated our following trip to Sicily (Catania and Palermo) in March 2018. Once there, we soon realised that power abuse of any kind (not only corruption) creates social injustice and political discom-

Umea is almost three thousand kilometres far north from Barcelona, near the North Polar Circle. Icy Sweden gave our other six Erasmus+ teams a warm welcome only last February. We worked on how relevant the principle of gender equality is to consolidate democratic institutions, but it was so interesting to see how diverse the realities of gender equality can get to be within our democratic countries due to our idiosyncrasies (traditions)... Avant-guard Umea hospital features first-rate nationwide maternity medical care, whereas the percentage of university graduated men in the area timidly reaches a 37%. The Samii culture and their way of life taught us a lesson in terms of environmental friendliness. In conclusion, a respectful, inclusive and nature-oriented lifestyles laid upon our 4Cs target values of consciousness, competence, compassion and commitment may be very valuable tips to make our democratic environments sustainable and long-lasting. We feel proud of having taken part in this humanising project, and we are happy to thank the families, schools and institutions and organisations where we have been to for living through such an enriching and unforgettable life experience.

Activitats al Kostka

A Primària troben

«1000 raons per cantar» a la sala BARTS Caterina Bagó

Mestra de Música de l’Escola Intermèdia

Al Kostka creiem fermament en els valors que aporta la música a la societat i en el benestar d’un mateix, així com que aquest art ajuda a desenvolupar de manera directa la intel·ligència emocional. Per aquesta raó, des de l’àrea de música es proposen activitats vivencials, on els alumnes puguin sentir i desenvolupar en primera persona aquests fets.

Enguany s’ha apostat per participar amb 4t de Primària en un musical participatiu ofert per la Fundació la Guineu i que portava el nom de “1000 raons per cantar!”. Un espectacle amb cançons engrescadores i un missatge clar: que amb música i cançons, a l’escola tot s’aprèn millor. La preparació ha sigut llarga i intensa, però s’ha aprofitat cada moment del curs per tal que l’espectacle sortís rodó, ja que, a part de cançons a tres veus, també calia aprendre els moviments escènics de cada cançó. És per això que, tant en el taller de cant que es realitza cada setmana com a les classes de Música, els infants han treballat amb dedicació. A les sessions de cant, mentre apreníem les cançons, hem pogut treballar la memorització de lletres, l’educació de la veu centrant-nos en aspectes d’afinació i la posició corporal per tal que cadascú conegui bé la seva veu i les seves possibilitats. Pel que fa a la música, ens hem centrat més en el treball de la consciència corporal per tal de conèixer millor les nostres accions i així aprendre els moviments escènics de cada cançó. Per una banda, també hem aprofitat aquestes sessions per treballar aspectes del llenguatge musical a partir de les partitures de “1000 raons per cantar” i així entendre millor la teoria musical i, per l’altra, hem pogut conscienciar-nos d’uns principis i valors fonamentals que cal tenir en compte a

l’hora d’interpretar música. En són exemples: la constància, l’atenció i la concentració, la importància del treball en equip, l’empatia i el fet de saber escoltar. Tot esforç té una recompensa, i això ho van poder corroborar les i els nostres alumnes el 16 de maig, dia en què vam anar a la Sala BARTS de Barcelona amb altres escoles de Catalunya a fer l’estrena de l’espectacle per a les famílies que venien d’espectadores. Primerament es va realitzar un assaig general amb les altres escoles, els actors i les actrius, els músics que tocaven en directe i les directores per tal de familiaritzar-nos amb els aspectes tècnics de la sala (sonoritat, il·luminació, visió…). Després d’aquest assaig es respiraven molts nervis, però abans de apujar el teló vam aplicar les tècniques de relaxació i concentració apreses per tal de treure el millor de nosaltres en el moment de la veritat. I així va ser, només calia mirar les cares que posaven a l’hora de cantar. Novament els i les nostres alumnes van demostrar que són uns artistes i que pujar dalt d’un escenari a actuar significa gaudir i transmetre l’art als espectadors. Després d’aquesta experiència, que esperem poder repetir cada any, un cop més se’ns fa palès que la música alimenta l’ànima i que les experiències que impacten i recordem són aquelles que preparem i vivim amb més alegria i il·lusió.

Activitats al Kostka Celebrem una nova edició del

«Mou-te pel Kostka!» Raquel Llop

Dinamitzadora del MENOF

Josep M. Inglavaga Cap del MENOF

Per segon any, aquest 1 de juny el Kostka va viure una altra intensa jornada dedicada a l’esport i centrada en la família i la solidaritat El dia va començar a les instal·lacions esportives de l’Escola Intermèdia i Secundària amb la 2a Cursa Solidària Kostka, amb inici i final de recorregut al mini estadi de l’escola. En primer lloc van córrer els alumnes de 1r d’ESO a 2n de Batxillerat, a més de tots els pares i mares que van desitjar compartir aquesta experiència amb ells, en un recorregut de 2,5 quilòmetres. Després, ho van fer els alumnes de 3r a 6è en una cursa urbana d’1,2 quilòmetres al voltant de l’escola.

A més, aquest any es va incorporar una altra cursa per als alumnes de 1r i 2n de Primària, de dues voltes, al mini estadi de l’Escola Intermèdia. I una més per als més petits de MOPI 3 a MOPI 5, d’una volta, al mini estadi, acompanyats dels seus familiars. Un cop acabades les curses que inauguraven la diada, vam donar el tret de sortida a la resta d’activitats esportives que omplien el col·legi (exhibicions de judo, bàsquet, futbol, una master class de zumba...), dinamit-

zades pels entrenadors de les activitats paraescolars (personal del MENOF, el Model Educatiu No Formal) i obertes a totes les famílies del Kostka.

Llenas. Un matí de dissabte que, a més d’esportiu, ens va ajudar a recaptar diners que es dedicaran a donar resposta a diverses necessitats de l’escola.

Aquestes activitats esportives familiars es van realitzar en diversos punts de la multitud d’espais que ens ofereixen les equipacions de l’Escola Intermèdia i Secundària i, en el transcurs de la celebració, no va faltar tampoc el “Bar Solidari”, que va servir una ‘Paambtomacada’, així com begudes, gelats i snacks per recuperar forces. La nota gastronòmica també va ser present en la cloenda al matí esportiu, que va consistir en la degustació d’una magnífica paellada feta per en David

Una edició més que se suma a la trajectòria del “Moute pel Kostka!” i que el confirma com una de les dates assenyalades al calendari festiu del curs per al creixement personal, oberta a tots els agents que configuren la comunitat educativa com un valuós actor d’integració familiar i social. Una oportunitat, en definitiva, per posar l’accent en el benefici col·lectiu que ens reporta la pràctica regular de l’esport, a més de la salut que ens fa guanyar.

EMK Un repàs al que ens ha dut aquest

CURS 2018-19

Lídia Miralles Prunera

Directora de l’Escola de Música Kostka

L’EMK ha tingut un final de curs farcit d’esdeveniments i concerts dels quals estem molt orgullosos i que volem compartir breument amb tota la comunitat.

La Banda de l’EMK a la BCN fantasci-film fest La Banda de l’EMK va ésser convidada a participar en la 3a edició del festival de curts BCN fantasci-film fest. L’acte va tenir lloc a la Biblioteca Jaume Fuster el passat 4 de maig i hi vam presentar un repertori de bandes sonores. Es va comptar amb la presència de l’actriu Claudia Vega, protagonista de la pel·lícula de Kike Maíllo EVA (2011), que es va projectar a la sala en acabar l’actuació musical. Estem molt agraïts a l’organització del festival per la seva invitació i donem l’enhorabona a tots els músics!

Les audicions del 2n quadrimestre La setmana del 27 de maig vam celebrar les audicions del 2n quadrimestre. Van ser 13 audicions celebrades en quatre dies en diversos espais de la nostra escola! Hi van participar tots els alumnes que toquen instrument, per tant a partir de PIN 2 i fins Batxillerat.

Actes de cloenda del curs Els darrers actes del curs van tenir lloc la setmana de l’11 de juny i es van iniciar amb el Concert de final de curs que havia de tenir lloc al pati central. La previsió meteorològica no ens va acompanyar i vam haver de traslladar el Concert a l’interior de l’Auditori Magis. Vam comptar amb les intervencions dels grups de cambra dels alumnes d’Avançat així com dels conjunts i orquestres de l’EMK. L’equip de so que va venir especialment per l’ocasió va fer una feina fantàstica i tots els alumnes van poder tocar en molt bones condicions, fent que tothom coincidís a recalcar l’èxit de les actuacions i el bon nivell de l’alumnat de l’EMK. Enhorabona de nou!

També aquesta setmana hi va haver el concert a càrrec de la secció d’alumnes adults de l’EMK. Al concert s’hi van sentir diversos pianistes, un cantant, un guitarrista, un clarinetista, un oboista, un grup de música de cambra i la Coral de mares! Com sempre, va ser un concert preciós que cada any compta amb una participació més i més gran, i això ens omple de satisfacció. Felicitats!

El dimecres 12 de juny va tenir lloc a l’Escola Infantil la tradicional Cantata que van oferir els alumnes de Preparatori 1, 2 (PIN 1 i PIN 2) i els d’Iniciació 2 (MOPI 5). La gran feina feta per tots els alumnes i la presència de música en directe a càrrec de diversos professors de l’EMK van contribuir a donar solidesa a aquest concert tan especial.

Acomiadem, així, aquesta temporada, donant l’enhorabona a tots per la feina feta al llarg del curs i desitjant un molt bon estiu a tota la comunitat de Jesuïtes Gràcia Col·legi Kostka.

Els concerts de final de curs van culminar amb el tradicional Concert de Primavera que compta amb la participació de tot el departament de Cant Coral de l’EMK i amb la col·laboració de la Coral Unda Maris.

ampa 38

Cal treballar perquè la festa AMPAKostka sigui

la festa Kostka

Natàlia Rios

Membre de l’AMPAKostka

Entrevista a Carles Flores i Josep Calpe, membres de la Junta de l’AMPA i responsables de la Comissió de Festes. Carles Flores, de 49 anys, va entrar a formar part de la Junta el curs passat. Aquest és el seu segon any a la Junta de l’AMPAKostka. Té una filla a MOPI 4 i un fill a PIN 1, és a dir, està “pràcticament sempre a l’Escola Infantil” i, segons explica, va decidir unir-se als altres membres de la Junta perquè “hi havia molt poquetes persones a l’Assemblea i vaig sentir que estava obligat a col·laborar”, recorda.

Josep Calpe, de 48 anys, té una filla a MOPI 4 i una altra a 6è de Primària i aquest és el seu primer any a la Junta. Va decidir formar-ne part més o menys pels mateixos motius que en Carles: “hi havia poqueta gent per entrar i a això se li sumava que el curs passat ja vaig estar fent de voluntari i vaig poder veure tota la feina que es feia des de la Junta de l’AMPA i volia donar un cop de mà”.

#JuntsfemKostka

a Com explicaríeu la Festa AMPAKostka? C.F: És com la Xina, el gegant adormit. És una roda molt gran que va rodant i rodant i rodant, i quan hi entres t’enganxes a la roda i comences a rodar també. No t’adones de la magnitud que té fins que portes un temps amb els preparatius i dedicant-hi moltes hores, aleshores és quan veus que tot això no és només per divertir-se sinó perquè un dia a l’any, com a mínim, totes les famílies puguem estar juntes i dedicar-nos temps també els pares entre nosaltres. J.C: És la màxima expressió del final del curs. Ens reunim totes les famílies i entre tots, perquè l’AMPA som tots, ajudem a que els nostres fills tinguin el seu dia. La Junta fa hores i hores però, al final, ho fem possible entre tots.

Com explicaríeu la Festa AMPAKostka? C.F: És com la Xina, el gegant adormit. És una roda molt gran que va rodant i rodant i rodant, i quan hi entres t’enganxes a la roda i comences a rodar també. No t’adones de la magnitud que té fins que portes un temps amb els preparatius i dedicant-hi moltes hores, aleshores és quan veus que tot

www.facebook.com/AMPAKostka

això no és només per divertir-se sinó perquè un dia a l’any, com a mínim, totes les famílies puguem estar juntes i dedicar-nos temps també els pares entre nosaltres. J.C: És la màxima expressió del final del curs. Ens reunim totes les famílies i entre tots, perquè l’AMPA som tots, ajudem a que els nostres fills tinguin el seu dia. La Junta fa hores i hores però, al final, ho fem possible entre tots.

És diferent de les altres festes escolars? J.C: No ho sé si és diferent o no de les altres festes, però és la nostra i això fa que ens impliquem ‘a tope’ pels nostres fills. El que la fa especial és que és la nostra. C.F: Crec que a la nostra festa encara li falta un recorregut. Un puntet que no és que estigui coix sinó que s’ha de potenciar més. I és que cal treballar perquè la festa AMPAKostka sigui la festa Kostka. És a dir, que tinguem igual implicació i en gaudim igual tant els membres de les famílies com la mateixa escola: que realment sigui la festa de tota la comunitat educativa, de la direcció, dels professors, dels PAS, dels de manteniment, de les persones de la neteja...

www.ampakostka.org

am 40

mpa Quines novetats s’incorporen aquest any a la Festa?

C.F: Hi ha moltes novetats que la Junta de l’any passat va començar a treballar i enguany hem posat el fil a l’agulla en tot allò que hem pogut. Hi ha d’altres que no s’han pogut aconseguir encara. Una de les novetats és en els espais. Les famílies ens proposaven que, en la mida del possible, les diferents activitats no estiguessin tan allunyades les unes de les altres. Hem parlat amb l’escola per apropar els espais sobretot per activitats de nens petits. Una altra de les demandes era trobar activitats per a nens més grans i, per això, incorporem un escape room en anglès i també farem una activitat amb els arquers de Badalona en el gimnàs. També hi ha un taller de polseres identificatives per posar nom i telèfon. J.C: Sí, creiem que una de les grans novetats és apropar totes les activitats dels petits en un mateix nucli i les dels grans, més diversificades. C.F: A més, incorporem coses que ens ha proposat l’escola i estem contents que ho hagin fet. Ens han proposat dues activitats integrades en la Festa. Una d’elles és una cantata de la cançó del projecte Sing for climate i una altra és que el grup d’alumnes de l’espai “Més” farà un ‘circuit amb sentit’ a la zona del ping-pong organitzat per ells. I com a gran novetat, que ja fa anys que perseguíem, és que aquest any traiem el Kostki! Una persona de l’escola portarà el gegant i una altra, que ningú imagina, portarà un dels capgrossos per a l’obertura de portes. També estem parlant amb els Gegants de Gràcia per intentar fer un taller per a pares.

Què podríem fer entre tots per millorar la festa? C.F: Primer de tot, que les famílies perdin una mica aquesta visió que l’AMPA és només la Junta i que les decisions les pren només la Junta. Aquest any, per exemple, el taller de

polseres és un suggeriment d’una mare. Els tallers de primers auxilis que s’han impartit durant el curs han estat un suggeriment d’una mare. El fet d’apropar els espais dels petits durant la festa ha estat suggeriment de diverses famílies. Voldríem que tothom se senti tan proper com qualsevol per fer noves propostes. J.C: Tots som Kostka i tots som AMPA, i que tothom se senti lliure d’expressar el seu tarannà i la seva opinió i, a partir d’aquí, intentar portar-ho a la pràctica. Tots som Kostka!

Què li diríeu a algú que encara no sap si venir a gaudir de la festa?

C.F: Que miri la cara dels nens. No cal res més. I, després, que es posi en una cantonada i que miri les cares dels grups de pares, que saben que estan en un entorn segur, tancat, tranquil, que els seus nens s’ho estan passant bé i que poden prendre un refresc amb els companys de la classe o amb d’altres persones que han conegut com a voluntaris i que al final fan sinergies. J.C: Sí, sí, bàsicament és això. Només cal mirar la cara dels nens i els que aniran amb la samarreta de color blau, que són els voluntaris, que al final són els que fan possible la festa. C.F: No voldria acabar sense fer una menció especial al cop de mà que estem rebent per part de persones que potser la gent no és conscient de com ens ajuda. Ens està ajudant molta gent i molt especialment tot l’equip de Roca. Una gran majoria, si no el 100%, de tot el sopar que farem les famílies el dia de la festa ens ho cedeix Rocadino sense cap mena de cost. Només ens fan propostes per ajudar-nos a millorar ... i tot això s’ha d’agrair moltíssim! J.C: I totes les empreses, moltes de les quals ni s’imaginen, que ens ajuden desinteressadament. I quantes més en siguin, millor!

BON ESTIU