ClariNet
118 Número
Desembre 2021
Època III Revista del Centre Educatiu
Persones que esdevinguin agents de canvi en el món
Llar d’Infants
Els essencials a la Llar
MOPI/PIN
El model d’aprenentatges de les llengües
4 6
NEI
8
Batxillerat
12
Pastoral
14
El «Projecte Convivim» i les pràtiques restauratives
El batxillerat en línia
La cultura religiosa dins la nostra educació evangelitzadora
Dimensió internacional
Peça clau del nostre projecte educatiu
Patis
Espais d’oportunitats educatives
16 18
Consell de redacció Educadores i educadors de l’escola Jesuïtes Sant Gervasi- Infant Jesús Jesuïtes Sant Gervasi-Escola Infant Jesús info.infantjesus@fje.edu Tel. 93.362.20.58 Disseny gràfic i maquetació: Mireia Barreras. Estudi Barreras
Francesc Moreno Director General
Com dèiem a la revista de juny, la celebració de l’Any Ignasià, Ignatius 500, commemora l’inici del procés de transformació personal, de “conversió” d’Ignasi de Loiola, que el va portar a la convicció de què la millor forma de servir a Déu era ajudar als altres. Aquí arrela l’espiritualitat ignasiana. Ignatius 500 ens convida a reflexionar, en aquest temps de preparació pel Nadal, sobre quins han estat per a cada un de nosaltres els moments i els processos que han sustentat les nostres decisions i que han orientat la nostra vida. L’educació a les escoles jesuïtes te com a tret diferencial el formar persones, no sols ben preparades acadèmicament i personalment, sinó que se sentin convidades a anar més enllà, partint de la seva realitat, i que esdevinguin agents de canvi en el món.
Actualitzant la missió als reptes actuals, concretem la nostra proposta educativa integral en la formació per la ciutadania global, on tothom, alumnat, educadors i famílies, pot sentirse identificat. Un ciutadà o ciutadana global és algú capaç de comprendre en profunditat la xarxa d’interdependències que conformen el nostre món i assumir el seu propi lloc en aquesta realitat global. Se sent part i coresponsable de la família humana i de l’ecosistema del nostre planeta. Mitjançant una actitud de discerniment continu, cerca ser agent de canvi i transformació a través del compromís amb el seu entorn local. Les seves accions estan fundades en el profund desig de construir un món més just i equitatiu, en solidaritat i col·laboració amb les altres persones, promovent un desenvolupament humà i sostenible en el seu fer quotidià, tant en el pla personal com en l’institucional. Vers la ciutadania global orientem els essencials del nostre model pedagògic, perquè treballant d’una determinada manera, potenciant unes competències, amb les nostres propostes concretes, ajudarem el nostre alumnat a ser més competent, conscient, i compromès en la compassió. Fa ja vuit anys que Jesuïtes Educació va esdevenir xarxa pionera en la renovació pedagògica. Hem aprofitat el temps per avaluar la nostra proposta,
corregir-la i millorar-la: projectes curriculars, propostes socials, i fins l’avaluació dels aprenentatges. Al llarg dels nostres canals informatius us n’hem anat presentant molts. Avui, a la ClariNet us expliquem per boca d’educadors i alumnat un recull d’alguns dels que potser no coneixeu tant. Aprofito per avançar-vos que ben aviat us comunicarem un nou projecte de patis educatius, fruit de la reflexió d’alumnat, famílies i educadors, que ens te molt il·lusionats i que facilitarà que el nostre model educatiu surti dels edificis i s’estengui per tots els espais de l’escola. Que gaudim del Nadal que s’acosta, de les festes en família, de les llars acollidores, del merescut descans. Que l’Esperança del Nadal doni força a tothom per créixer com a persones, de transformar-se per transformar.
4 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi
ese
Llar d’Infants
Els essencials a la Llar El model pedagògic al primer cicle d’infantil
Dins el marc de l’Horitzó+ la Llar forma un paper important, ja que és on s’inicia el primer contacte de les famílies amb les escoles i on acollim els infants més petits. El curs passat se’ns va presentar un repte, que era reflexionar sobre el primer cicle d’Infantil i com els essencials del nostre model pedagògic es reflecteixen en aquesta etapa. Nosaltres anomenem essencials del nostre model educatiu a les orientacions que fem de les 8 dimensions pedagògiques, que són: l’organització, els continguts, els espais, les metodologies, els educadors i educadores, l’avaluació, l’entorn i l’alumnat. Amb una formació que es va iniciar el curs passat i que continua aquest curs, s’està reflexionant de com els 8 essencials es reflecteixen en el primer cicle de l’educació infantil. On l’alumne és el centre de l’aprenentatge i l’acompanyem en el seu creixement integral, amb continguts des de la quotidianitat i el joc, metodologies actives, lúdiques i adaptables a les necessitats de l’infant. També donem molta importància al treball conjunt amb les famílies, a una avaluació personalitzadora i compartida. L’organització ha de permetre la flexibilitat per atendre les necessitats dels infants, les famílies i l’equip. Amb uns espais i recursos materials segurs, acollidors i afavoridors de l’aprenentatge. Sobretot un equip d’educadores i educadors, referents i experts en el desenvolupament de l’infant. Amb moltes ganes l’equip de la Llar es planteja nous reptes i posa en vàlua moltes de les pràctiques diàries que es fan a la nostra Llar. Tenint sempre en compte el ritme maduratiu dels nostres infants, ja que es troben en constant canvi i aprenentatge de tot allò que els envolta.
encials
6 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi
MOPI/PIN El model d’aprenentatge de les llengües
M
El procés d’aprenentatge a llegir i escriure L’escola Jesuïtes Sant Gervasi-Escola Infant Jesús sempre s’ha caracteritzat pel seu esperit innovador, per la seva mirada atenta a les necessitats de les persones, als objectius del centre i a les demandes socials. El Model d’Aprenentatge de Llengües (MALL) és una dimensió específica, fonamental i estratègica del model pedagògic que defineix quina ha de ser l’educació lingüística, en un sentit ampli, dels nostres alumnes. El seu objectiu és formar alumnes competents en la dimensió comunicativa, des d’una perspectiva inclusiva, multidisciplinària i transdisciplinària, que reconegui i reforci el component transversal de les llengües (ja que la llengua no és tan sols matèria sinó l’eina fonamental dels aprenentatges), per una banda, i plurilingüe, per l’altra, com ho són la societat, els nostres alumnes, les seves famílies i els docents.
El professorat ha detectat també un increment en l’autoestima de l’alumnat gràcies a què el MALL és un model molt més respectuós i acollidor amb els diferent ritmes d’aprenentatge. Un altre benefici d’aquest nou model pedagògic és que tant la lectura com l’escriptura esdevenen una pràctica social a l’aula, on els alumnes comparteixen i comenten llibres, revisen produccions dels companys, produeixen textos conjunts i es generen converses literàries entorn de llibres llegits. A més, la lectura i l’escriptura són més presents a l’aula en hàbits quotidians i amb un ús més funcional, segons destaquen els docents. Des d’un inici, abans de saber llegir i escriure, tots els alumnes són considerats, d’una manera o d’una altra, com a lectors i escriptors.
El Model d’Aprenentatge de les Llengües (MALL), que des del curs 2015-2016 s’aplica a l’escola, ha revolucionat la manera d’ensenyar a llegir i a escriure a totes les etapes de la formació i ha incrementat els beneficis per a l’alumnat.
L’objectiu últim és ajudar el nostre alumnat a adquirir una gran capacitat comunicativa, és a dir, formar persones molt competents a l’hora d’utilitzar el llenguatge de manera eficaç i adequada als diferents contextos comunicatius que es produeixen en l’entorn social, des dels més familiars fins als més acadèmics i professionals.
Els infants tenen més motivació, mostren més interès i incrementen la seva participació en el procés d’aprenentatge a llegir i escriure que abans de l’aplicació del MALL.
A dia d’avui la implementació del MALL està força consolidada en les etapes inicials (MOPI i PIN) i tenim la mirada posada en la resta d’etapes i seguit formant a la resta de docents.
MALL
8 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi
NEI
con
El «Projecte Convivim» i les pràctiques restauratives La convivència a l’escola La convivència escolar es constitueix a través de les relacions que s’estableixen entre totes les persones que formen part de la comunitat educativa. El respecte, l’acceptació de les diferències i de les opinions de tothom des de la igualtat afavoreixen a la construcció positiva de les nostres relacions. El projecte Convivim i les pràctiques restauratives en les quals està basat, ens ofereixen un conjunt d’estratègies per aprendre, reflexionar i donar un nou enfocament des de l’enfortiment dels vincles, la co-responsabilitat, l’autoconeixement, el treball d’alfabetització emocional, el diàleg i la confiança.
Les fases d’implementació d’aquest projecte han estat:
01 Formació de l’equip DOP en les Pràctiques Restauratives seguint el model de Model Belinda Hopkins i Mònica Albertí de la UB.
02 Formació per part de l’equip DOP a tot l’equip de docents de l’escola.
03 Tallers als alumnes per part de l’equip DOP i tutors/es.
04 Treball d’aula tutores- alumnes i trobades quinzenals de grups petits i representants de cada classe amb MENOF i DOP.
nvivim Aquest nou model ens ofereix espais de reflexió i aprenentatge sobre les emocions i les necessitats que es posen en joc cada dia en la convivència a l’escola. Gràcies al treball sobre els 5 principis bàsics de les pràctiques restauratives aprenem a: Posar nom a allò que sentim i som capaços de compartir-ho als altres des de la confiança. Començar a prendre consciència que allò que pensem influència en les nostres emocions i ambdós ( pensament i emoció) en les nostres accions.
Escoltar sense jutjar, des de l’estima i desenvolupant l’empatia. Saber que tothom té la seva opinió i el seu valor dins el grup. Prendre consciència que els nostres actes tenen un impacte sobre els altres. Conèixer les necessitats pròpies per tal de donar el millor de nosaltres mateixos i a tenir en compte les dels altres. Prendre compromisos concrets per donar resposta a les necessitats. Ho fem mitjançant els Cercles de Confiança, un espai que permet que tothom parli de com
10 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi
con
se sent, escoltar la diversitat de les vivències, expressar de quina manera li agradaria millorar les relacions, detectar mitjançant les «Cartes de Necessitats» quines són les nostres mancances, allò que necessitem dels altres i que sovint no sabem com demanar i poden ser una possible font de malentesos, prendre compromisos comuns, valorar
l’impacte de les nostres accions sobre els altres... Treballem el Projecte Convivim de forma continuada a la tutoria, però també ens trobem puntualment amb la Roser Feliu (DOP) i l’Alba de Rosselló (MENOF) per parlar, reflexionar i buscar de manera autònoma i responsable millores en les nostres relacions.
nvivim Aquestes trobades les fem en grups petits i amb representants de cada classe.
Totes aquestes pràctiques permeten a l’alumnat créixer com a individus conscients, des de l’autoconeixement, l’autoestima i la pau interior, tot ajudant-los a crear relacions més bones amb els altres en l’entorn escolar, familiar i posant les bases en el que serà el seu èxit personal en el seu futur. Aquesta nova praxis que implica un procés reflexiu a nivell individual mitjançant l’alfabetització emocional i un procés de diàleg a nivell col·lectiu mitjançant la mediació, l’escolta restaurativa, l’expressió de les necessitats i el compromís comú de corresponsabilitat ens permetrà atorgar d’estratègies i recursos personals per una millor resolució de conflictes i una clara prevenció de l’assetjament. Es tracta d’un programa preventiu des de l’oferta de recursos i el treball d’habilitats personals que permetin a l’infant i adolescent créixer i desenvolupar-se conscientment. El projecte Convivim ens ofereix un espai per reflexionar i aprendre maneres diferents de resoldre un conflicte, entenent que els conflictes són inherents a les relacions i que, per tant, hi han de ser. Té com a objectiu canviar la manera com els alumnes enfoquen i resolen els conflictes,
fent també prevenció de situacions d’assetjament. Durant les trobades es parla de com s’han sentit les parts en aquella situació i què necessiten per resoldre-ho en comptes d’enfocar la conversa en què va passar. L’enfocament és positiu, s’emfatitza el llenguatge emocional i les pràctiques restauratives en comptes de plantejar-ho des d’una visió punitiva. És un projecte enfocat a la prevenció de l’assetjament, però prioritzant la necessitat d’eines i estratègies per resoldre els conflictes perquè en un futur no derivin en assetjament.
És en aquest espai on els alumnes, amb la guia de la tutora, han de poder consensuar quins conflictes explicaran, com ho faran, si és necessari traslladar els noms dels alumnes implicats i/o té sentit en aquest moment... i en definitiva, garantir que totes les dimensions del conflicte seran analitzades. L’espai de trobades que es fa amb els alumnes, a través d’un llenguatge restauratiu i els alumnes, en un clima on se senten lliures i confiats, poden fer propostes per ajudar als companys a resoldre aquella situació conflictiva. L’objectiu real és que a poc a poc puguin anar generalitzant la mirada restaurativa i resolguin els mateixos conflictes d’una manera diferent. Les trobades quinzenals es fan amb la psicopedagoga i la directora de l’espai migdia i paraescolars.
12 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi
Batxillerat El batxillerat en línia
Un valor afegit pel batxillerat de la xarxa Des d’aquest curs, la nostra escola ofereix als nois i noies de batxillerat l’opció de cursar una de les matèries de batxillerat en línia. No es tracta d’una opció virtual, sinó de la possibilitat de cursar una de les seves matèries optatives en un format on l’alumne té unes hores de treball setmanals en connexió amb la docent de l’assignatura i, la resta de les hores setmanals, realitzant un treball autònom. Després d’un temps de reflexió i anàlisi, la matèria escollida per la xarxa d’escoles per iniciar el projecte ha estat la «literatura universal», matèria que la majoria d’escoles no podem oferir perquè pocs alumnes es matriculen. Aquest és un dels punts forts del batxillerat en línia: els nois i noies que decideixen fer aquesta matèria, compartiran dos espais de treball diferents amb alumnat d’altres escoles de la xarxa d’escoles de JE. Per un costat, es trobaran virtualment una hora a la setmana amb la docent de la matèria i, d’altra banda, tindran l’oportunitat de compartir els seus moments de treball autònom en diferents grups de treball, en funció de la matèria optativa per la que l’hagin intercanviat a cadascuna de les escoles. A més, aquesta matèria s’ofereix tant a alumnat del primer curs com del segon de batxillerat generant així també sinèrgies dins de la pròpia escola. Les classes virtuals sincròniques amb la docent garanteixen el seguiment i l’atenció personalitzada
que oferim a les nostres escoles (i que formen part del nostre segell) i les estones de treball autònom garanteixen un aprenentatge extra, fent que conceptes com la gestió del temps, el treball en un entorn diferent al de l’aula-classe, l’organització i l’autonomia personal, tan necessaris en els estudis que iniciaran en finalitzar l’etapa de batxillerat, formin part del seu creixement personal i s’integrin en el dia a dia dels nois i noies que cursen aquesta matèria. Un cop finalitzat el primer trimestre, i després de realitzar un seguit de focus grups amb l’alumnat que cursa la matèria, amb els tutors d’aquests i amb les direccions d’etapa de cadascuna de les escoles, les valoracions són del tot positives i ens animen a seguir amb aquest nou plantejament. Ja estem treballant en quines seran les matèries que, a més de la literatura universal, poden formar part de l’oferta del batxillerat en línia pel proper curs. I és que afirmacions com «la matèria m’ha permès obrir el meu itinerari» o «amb l’experiència actual, si me la tornessin a oferir, la faria sense cap mena de dubte», ens obliguen a no deixar de treballar en aquesta nova línia d’oferta de matèries per enriquir els itineraris personals de l’alumnat de les nostres escoles.
literatura
14 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi
Pastoral pers La cultura religiosa dins de la nostra educació evangelitzadora Integral, humanista i humanitzadora La nostra educació és evangelitzadora, això vol dir que per a nosaltres l’educació passa per proposar l’evangeli d’una manera integral, humanista i humanitzadora. Humanista i humanitzadora, perquè dediquem temps i espai a desenvolupar les grans qüestions i desitjos de l’ésser humà, amb una invitació al desenvolupament personal i comunitari. I ho fem posant la persona al centre, promovent que maduri i es faci protagonista de la seva pròpia història, i alhora es vulgui comprometre en la construcció d’un món més just. Eduquem en hàbits i valors, amb una manera de mirar i pensar el món, i de participar-hi Quan diem que proposem l’evangeli d’una manera integral, volem dir que en la nostra concepció de l’educació busquem la coherència dels diferents sabers, evitant visions parcel·lades de la realitat,
incloent-hi el fet religiós com a una dimensió del ser humà que possibilita al nostre alumnat conduir la seva vida en llibertat i amb sentit però també afavorint la construcció de relacions més fraternes. Entenem que la persona, vivint íntegrament, es va fent conscient de tot el que li passa, amb una visió més completa de la realitat, és des d’aquí on per a nosaltres té sentit l’itinerari de cultura religiosa confessional que oferim. La nostra opció és un estudi confessional del fet religiós perquè ens permet acceptar i respectar en el model educatiu la diversitat d’identitats que es produeixen en la nostra societat, sense renunciar a la nostra identitat ni caure en el sincretisme o relativisme. Sense obviar un eix inclusiu per entendre la realitat, els valors i conviccions morals personals, que enforteixen la mateixa identitat i faciliten el diàleg i la convivència amb altres formes d’entendre i comprometre’s amb el món en el marc de la ciutadania global.
rsona Per això entenem l’ensenyament de la religió com a formació humana. L’enfocament pedagògic bàsic és el coneixement religiós i la seva contribució a aquesta educació integral. Això vol dir que posem el focus en l’adquisició d’unes competències i la construcció de referents de lectura i d’interpretació de la realitat que permeti als nostres alumnes a situar-se de manera constructiva i valorativa al món, fomentant així el pensament crític. Segons etapa i edat evolutiva dels alumnes optem per diferents estratègies: A MOPI, PIN i 5è/6è NEI la cultura religiosa està inclosa en diferents àmbits i projectes. Utilitzant, a més a més, en les etapes de MOPI i PIN la metodologia de Bagul Magis que ens permet enriquir l’espiritualitat de l’infant des del vessant ignasià. A 1r-2n ESO NEI, TQE i Batxillerat, fem un estudi específic del fet religiós, per poder acceptar les claus d’interpretació de la realitat que aporta aquesta àrea de coneixement, connectant amb diferents matèries i/o escenaris per possibilitar en l’alumnat un aprenentatge més global. Per fer-ho, a NEI i TQE treballem amb el projecte KUMI, que ens permet treballar la intel·ligència espiritual i la cultura religiosa des de la mateixa experiència de l’alumne. Per entendre una mica més el que fem us proposem que mireu aquests vídeos!
16 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi
Dimensió internacional Peça clau del nostre projecte educatiu El context social actual ha canviat força respecte fa uns anys. Avui en dia, vivim en un món d’obertura i de connectivitat permanent entre les diferents societats i les diferents cultures que habiten en el nostre planeta. Per aquest motiu com a escola ens marquem com a finalitat ajudar de forma eficient als nostres estudiants a comprendre la societat actual i a adquirir les habilitats, valors, actituds i estratègies necessàries per a afrontar els desafiaments globals actuals i els que vindran en un futur. Totes les propostes vinculades al treball de la dimensió internacional tenen com a finalitat provocar experiències en els nostres alumnes que els ajudi a comprendre el món en el qual vivim. Experiències locals i experiències globals. Un món divers, multicultural i connectat. Experiències basades en el contacte amb altres cultures, per tal de conèixer, respectar i fer valdre les diferents perspectives i visons del món. Experiències que ajudin a examinar i a posicionarse a favor dels reptes globals d’avui en dia.
m
CERQUEM QUE EL NOSTRE ALUMNAT SIGUI CAPAÇ CAPA P Ç DE: PA Intervenir en la comunitat internacional. Viure la diversitat com a riquesa, per gaudir-ne i celebrar-la.
Sentir-se cridats i moguts a lluitar per la justícia i la pau del món. Mirar l’altre amb admiració i apropar-se al coneixement del món sense la intenció utilitarista que sovint acompanya les activitats acadèmiques. Reconèixer i estimar la multiculturalitat que es fa present al nostre entorn; reflectida, per exemple, en l’enorme diversitat de llengües que es parlen a les nostres ciutats. Tenir vivències autèntiques d’acció solidària local i internacional i compartir la seva visió esperançada. Emprar de manera natural els mateixos recursos en llengües estrangeres per connectar-se al món, més enllà del nivell acadèmic; i trobar en aquesta necessitat una motivació per millorar-ne l’aprenentatge.
món
18 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi
Patis trans Espais d’oportunitats educatives
Molt més que un canvi, una transformació El desplegament del Model Educatiu de Jesuïtes Educació s’explica a partir de la integració de vuit dimensions pedagògiques que influeixen en qualsevol procés d’ensenyament i aprenentatge: alumnat, famílies, educadors, currículum, metodologies, avaluació, organització i espais. Respecte dels espais, el nostre model ens orienta a buscar espais polivalents i recursos diversos per crear sinergies que permeten nous vincles i aprenentatges. La configuració dels espais condicionen totalment els tipus d’experiències que el nostre alumnat viu, i en conseqüència, els aprenentatges que va integrant. Qualsevol espai de l’escola és en si mateix un educador més. En aquest sentit, els patis escolars són possiblement l’espai educatiu més rellevant, tant per la diversitat com per la quantitat d’experiències i aprenentatges que cada dia s’hi produeixen. L’alumnat al llarg de la seva escolaritat passarà més hores als patis de l’escola que en qualsevol aula fent matemàtiques, per exemple.
Els patis són autèntiques aules on cada dia, es produeixen aprenentatges autèntics i significatius que configuren les percepcions sobre un mateix i sobre la interpretació que un pot realitzar de la societat. Espais lliures, de relacions socials on es posen en marxa cada dia totes aquelles habilitats que els permetran en un futur formar part d’una societat de forma activa i plena. Es pot afirmar, que els patis són el laboratori de la societat del futur. Per aquest motiu, neix el Projecte Patis: Espais d’oportunitats educatives. Un projecte que parteix de la reflexió pedagògica en comunitat sobre aquests espais per tal que esdevinguin espais inclusius, fets i pensats entre tots i per a tothom i que siguin un element més que suma i contribueix al nostre propòsit educatiu. Començant pels autèntics protagonistes de la nostra acció educativa, l’alumnat, i continuant pel conjunt de l’equip educatiu, tant els professionals com les famílies de l’escola, un procés que ens ha portat tant a canviar la nostra cultura sobre aquests espais d’oportunitats educatives com sobretot a enfortir el sentiment de comunitat.
sformació
BON NADAL Avenir, 19 Travessera de Gràcia, 53-65 08006 Barcelona
www.santgervasi.fje.edu