Issuu

ClariNet

116 Número Març 2021

Època III Revista del Centre Educatiu

Ens n’estem sortint!

Direcció Pedagògica Avaluar per aprendre

Per un entorn segur

Pastoral Avaluar per aprendre

Gestió Totes i tots som educadores i educadors

Llar d’Infants Els racons de joc

MOPI Aprenentatge de la llengua anglesa

PIN El llenguatge com a eina d’expressió

NEI Estratègies d’aprenentatge

TQE Joves lectors i escriptors actius

BATX Un foc que encén altres focs

MENOF Fem créixer joves esportistes

Consell de redacció Educadores i educadors de l’escola Jesuïtes Sant Gervasi- Infant Jesús Jesuïtes Sant Gervasi-Escola Infant Jesús info.infantjesus@fje.edu Tel. 93.362.20.58 Disseny gràfic i maquetació: Mireia Barreras. Estudi Barreras

Ens

n’estem sortint! Francesc Moreno Director General

En el moment d’escriure aquest article, es compleix un any exacte del dia que ens van tancar les escoles. Era per quinze dies,...encara que tots teníem clar que s’allargaria fins a Setmana Santa. Il·lusos! Al llarg d’aquestes 52 setmanes hem passat per moltes situacions inversemblants, on la incertesa ha estat la paraula de moda. Incerta va ser la tornada a l’Escola al setembre. Vam fer una tasca titànica d’organització per tal de mantenir les escoles obertes, encara que sospitàvem que aguantaríem poc temps oberts. Però ho hem aconseguit, el sistema educatiu ha demostrar ser un espai segur amb escassa o nul·la taxa de contagi interna.

espe A dia d’avui, alguns elements perduren, com la tan molesta companya mascareta o el gel. Altres, els hem pogut transformar, com les cintes de separació dels patis, que ara s’han convertit en marques al terra, i són respectades per un alumnat acostumat als límits de l’espai de relació. I altres elements que aporten innovació en organització i metodologia han arribat per quedar-se quan imaginem ja en el curs vinent. L’experiència viscuda en confinament, però també amb les limitacions actuals, te conseqüències no sempre apa-

rents que afecten particularment els joves i adolescents. S’ha estudiat un increment de situacions d’ansietat, d’addicció a les pantalles, dificultats de concentració, necessitats de saltar-se la norma de relació o, per contra, por a interaccionar. I no menys important per la nostra societat, l’eixamplament de l’escletxa digital, que és escletxa cultural i social. Infant Jesús ha participat en un estudi a nivell estatal sobre la tornada del confinament. Els nostres alumnes a partir de 5è diuen que han rebut bastant/molt suport emocional de les famílies (75%), i també del professorat (90% entre el batxillerat). Sols un 60% va tornar animat i tranquil a l’Escola, i un 30% expressaven tristor o por. Però tornaven a gust (80%), amb ganes de trobar-se amb amics (90%) i profes (70%). S’enfilava al 80% al batxillerat, i més d’un 90% l entre mestres i professors la convicció que és millor formar-se a l’escola que a casa. Ens n’estem sortint! Amb normes estrictes, amb confinaments individuals o grupals, gestionant fins al moment més de 840 persones entre simptomàtics i contactes estrets, dels quals no han arribat a 60 els positius detectats (4% del total de la nostra població, reflex de l’exterior), amb un 0% de positius en el cribratge al personal de l’Escola, i amb quasi tots nosaltres vacunats. I a més, hem format persones i hem seguit enriquint-nos: formació en avaluació, nou projecte patis, estudi de nous programes per millorar la convivència, avenç en la implantació del sistema entorn segur,...

Que aquest temps de «Quaresma» ens aboqui a un temps d’Esperança compromesa, com és per a nosaltres, els cristians, la Pasqua.

Bona Pasqua a tothom!

erança Ara que comença a veure’s la llum allà ben lluny, al final del túnel, sense abaixar la guàrdia, podem agrair l’esforç de tots i cada un dels educadors, i recollir les múltiples mostres d’agraïment que re bem de les famílies.

4 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Avaluar

Direcció Pedagògica

TIU A M R INFO

nº 18

Evaluación asignatura pendiente L’experiència de Jesuïtes Sant Gervasi serveix de testimoni en aquest reportatge titulat ‘Evaluación ¿Asignatura pendiente?’ emès el passat dijous, 4 de març, al programa “La aventura del saber de La 2 de TVE.aprenentatges a través de la pròpia descoberta. [...]

llegir

l’article sencer a: https://issuu.com/comunicacio. infantjesus/docs/infant_ informatiu_18/6

per aprendre

MAR

ASI GERV #JEST

Quan parlem d’avaluació, el primer que hem de fer és aturar-nos i plantejar-nos la següent pregunta: Quina és la finalitat de l’avaluació? Segons la resposta que ens vingui al cap, la percepció del que és important a tenir en compte en l’avaluació és molt diferent i aquesta idea prèvia que tenim determina absolutament la manera d’ensenyar com sobretot la manera d’aprendre. Hem d’entendre que avaluar és un procés complex en el qual intervenen diferents factors, tant des d’un punt de vista didàctic com des d’un punt vista emocional. També és important tenir en consideració que tant els educadors, com l’alumnat i com les famílies tenim unes experiències prèvies que ens porten a poder respondre la pregunta inicial de formes molt diferents i per tant, a entendre l’avaluació des de punts de vista diferents. Ara bé , el primer que hem de tenir tots molt clar és que l’avaluació és l’element clau en qualsevol procés d’ensenyament i aprenentatge, ja que uneix aquests dos processos i determina quines són les estratègies, les metodologies, les intervencions i fins i tot el currículum que s’ha d’implementar a l’aula. Per tant, sense cap mena de dubte, podem afirmar que tot gira al voltant de l’avaluació. Podem plantejar l’avaluació com un procés que consisteix principalment en recollir evidències, analitzar-les i prendre decisions basades en l’anàlisi anterior. En aquest procés poden i haurien d’intervenir tots els agents

que hi tenen influència sobre ell, que hi participen és a dir, alumnes, docents i perquè no, famílies. Segons l’ús que se’n facin d’aquestes evidències la finalitat de l’avaluació pot ser diferent. Aquest és un aspecte clau per entendre els diferents enfocaments que ens podem trobar i poder utilitzar-los correctament i amb criteri, per tal de donar la millor resposta possible a la necessitat plantejada. Per una banda, quan l’ús es basa únicament en qualificar una sèrie d’aprenentatges, el que tradicionalment coneixem com posar una nota, entem l’avaluació com un element del procés d’ensenyament i aprenentatge que té la funció de comprovar el que l’alumnat ha après per tal d’orientar-lo en la seva continuïtat formativa i també d’orientar al professorat i al sistema educatiu en els canvis a introduir en les seves planificacions globals. Aquest ús també permet acreditar uns aprenentatges i classificar a un grup d’alumnes a partir d’uns criteris preestablerts. En aquest cas parlem d’una avaluació sumativa o qualificadora i està enfocada a recollir evidències, analitzar-les i prendre decisions en el moment final del procés d’ensenyament i aprenentatge. Aquesta funcionalitat és veu molt clara en exemples com les proves PAU; les proves de competències bàsiques, els butlletins de final d’etapa, les proves cangur, etc...Podem dir que en aquest cas l’avaluació dona resposta a una necessitat més social que no pas individual. D’altra banda, es pot entendre l’avaluació com a mitjà per a regular totes les fases d’una seqüència d’aprenentatge, és a dir, des de la part inicial en la qual es planteja allò que es vol aprendre, passant per la fase de desenvolupament on es descobreixen, s’executen i s’apliquen els aprenentatges i acabant amb la part final on es recullen, es sintetitzen, i se’n prenen consciència. En aquest cas, s’utilitzen es evidències per ajudar tant l’alumnat com el

professorat, a identificar els encerts, les dificultats, a comprendre els errors, a entendre perquè no s’entèn i perquè no es fa bé i a partir d’aquí poder prendre decisions que permetin trobar camins per avançar en la direcció correcta cap als aprenentatges desitjats. Aquesta concepció de l’avaluació parteix del plantejament que l’aprenentatge és un procés de millora continua, d’anar i tornar, en el qual l’error s’interpreta com a una oportunitat per aprendre. En aquest cas parlem d’una avaluació formativa i formadora. La diferència entre aquests dos conceptes recau en el fet que quan és l’alumne el que pren les decisions per avançar parlem d’avaluació formadora, en canvi si és l’equip docent el que pren les decisions que afecten al procés d’ensenyament parlem d’avaluació formativa.

Font: Avaluar és aprendre. Xarxa de Competències Bàsiques. Departament d’Educació.

6 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

No hi ha millor forma per ajudar a l’alumne a fer-se una configuració positiva d’un mateix com aprenent que amb una avaluació en la qual se’ls ajuda i orienta a anar assolint els diferents reptes i se’ls fa conscients del seu progrés, és a dir una avaluació formativa i formadora.”

També és important posar sobre la taula que ens diu la ciència sobre l’avaluació. Les investigacions científiques que s’han fet demostren clarament que l’avaluació que ajuda a aprendre més i millor és l’avaluació formativa i formadora. Especialment quan és l’alumnat el que guia i regula el seu procés d’aprenentatge prenent les seves pròpies decisions sempre amb l’orientació del professorat, el que anomenem avaluació formadora. Una de les altres grans conclusions d’aquestes investigacions és que l’avaluació entesa des del seu vessant qualificador no ajuda als alumnes a aprendre. De fet, moltes vegades el seu impacte és negatiu ja que interpel·la directament a un dels factors més importants per a l’aprenentatge, com és la motivació. Una motivació que és veu influenciada de forma directa pel concepte d’autoeficàcia que tenen els alumnes davant d’una tasca o un objectiu a assolir. Aquesta visió d’un mateix com aprenent impacta directament en el grau d’assoliment dels aprenentatges. Donar només una nota numèrica,

ja sigui positiva o negativa, pot crear una falsa creença sobre la imatge d’un mateix com aprenent i això tindrà conseqüències negatives ja sigui immediates com també en un futur. Per aquest motiu, no hi ha millor forma per ajudar a l’alumne a fer-se una configuració positiva d’un mateix com aprenent que amb una avaluació en la qual se’ls ajuda i orienta a anar assolint els diferents reptes i se’ls fa conscients del seu progrés, és a dir una avaluació formativa i formadora. Ara bé? Quin enfocament hem de promoure en les nostres escoles? El nostre sistema educatiu contempla l’avaluació des de totes dues finalitats, i això no ens ha de comportar cap problema. El problema real radica en quan a les aules es confonen i es barregen les estratègies pròpies de cada finalitat, o sobretot, quan només s’aplica un enfocament que dona resposta a la vessant qualificadora. Un aspecte clau, serà doncs, tenir molt clar quin és l’objectiu que busquem en cada moment, si la regulació o l’acreditació, per tal d’orientar la pràctica docent

avaluaci

adequadament. Una altra factor a considerar en aquest binomi de finalitats és la coherència que hem de garantir entre totes dues finalitats. Hem d’entendre que totes dues estan interrelacionades i que com hem dit al principi es diferencien en l’ús que es fan respecte les evidències, però no pas en com aquestes es plantegen i es recullen. Aquest darrer factor és clau ja que aquestes evidències han de mostrar l’alineació entre els objectius d’aprenentatge, que em marcaran la regulació en el procés i els criteris d’avaluació que ens guiaran en el seu grau d’assoliment. Si aquesta coherència no existeix, provocarem una distància molt gran entre el que es vol ensenyar i el que realment s’aprèn o s’acredita que s’ha après, empobrint d’aquesta forma la proposta educativa. En conclusió, cal tenir molt clar les diferents funcions de l’avaluació. Només d’aquesta manera entendrem que l’avaluació que tradicionalment ha

estat la majoritària en les escoles, aquella basada en la qualificació i la classificació és una avaluació que no ajuda a l’alumnat a aprendre. Si volem apostar per una avaluació que ajudi a créixer al nostre alumnat en tots els aspectes de la seva vida, no només l’acadèmic, hem de plantejar majoritàriament en les nostres aules una avaluació centrada en regular el procés d’ensenyament i aprenentatge i perdre l’obsessió per a les qualificacions continuades. Això només passa si el centre canvia la seva cultura sobre l’avaluació i per tant ens convida a tots els membres de la nostra comunitat educativa, és a dir, alumnes, educadors i famílies a alinear-nos amb aquesta mirada que enfoca l’avaluació com el millor mitjà per aprendre.

U MATI R O F IN

nº 18 MAR

SI ERVA #JESTG

L’escola un entorn segur Els educadors i educadores de l’equip de gestió, han rebut la formació d’Entorn Segur. [...]

llegir

l’article sencer a: https://issuu.com/comunicacio. infantjesus/docs/infant_ informatiu_18/12

Per un

entorn segur El Sistema d’Entorn Segur (SES) pretén generar i fomentar espais segurs, activitats segures i relacions segures en cadascuna de les obres o institucions pertanyents o lligades a la Companyia de Jesús a la Província d’Espanya.

QUÈ ÉS UN ENTORN SEGUR? És aquell espai en el qual qualsevol de les activitats que es desenvolupen i les relacions que s’estableixen estan encaminades a fomentar el benestar de la persona, potenciar la cultura del Bon Tracte, garantir el respecte entre tots, fer valer el drets de cadascú o col·laborar en el creixement personal de cada individu. nº 17 FEBR

SI ERVA #JESTG

entorn segur [...] Pel que fa a l’Escola, hem demanat al professor Pere Rosado Griñó que sigui la persona de referència, l’Agent d’Entorn Segur a la nostra escola. [...]

llegir

l’article sencer a: https://issuu.com/comunicacio. infantjesus/docs/infant_ informatiu_17/12

n espai segur on les persones poden participar, desenvolupar-se i créixer. U Construït des d’un enfocament de drets i basat en donar resposta a les necessitats reals de les persones que hi participen, assumint l’atenció a la diversitat en totes les dimensions possibles. On totes les persones implicades són conscients de la seva tasca i compromís amb la protecció real i l’atenció mútua. On es garanteixen els drets de tothom. I es preveuen de forma eficaç i es detecta, notifica i actua davant qualsevol situació real o potencial que pugui suposar un risc per a la integritat física, psicològica, emocional o social de les persones. n entorn que avalua i actualitza l’anàlisi dels riscos interns i externs i U dissenya mesures de prevenció, erradicació, neutralització i/o reducció dels riscos. L’eficàcia de les mesures proposades ha de ser avaluable. Un espai que aspira a ser més que un context de protecció, potenciant la dignitat de les persones i dotant-les de poder mitjançant un tracte adequat. Que assumeix el rol de dinamitzador d’estratègies de prevenció basades en la comunitat, més enllà dels límits d’actuació de la institució, implicant tot el context en la missió protectora.

Per tot això, en totes les institucions, centres, obres i grups que pertanyen o estan associats a la Companyia de Jesús estem compromesos amb ella en:

La cura i la protecció especial de tots els menors i adults en situació de vulnerabilitat (MAV), com a part integrant de la missió de l’Església al món i tenint com a valor suprem la seva dignitat i el seu interès superior. L’establiment de comunitats amb un ambient acollidor i segur promoure el seu benestar i desenvolupament físic, emocional, social i espiritual. L’acurada selecció i formació de tots els agents en els seus ministeris humans i/o espirituals, ja siguin jesuïtes o laics, treballadors o voluntaris, de manera regular o ocasional, en una lògica de rendició de comptes, professionalisme i creixement de tots. L’atenció i la resposta oportuna adequada a totes les qüestions, sospites i denúncies que sorgeixin, tant si es refereixen a pràctiques dins com fora de les nostres competències.

La difusió pública i la millora contínua de les bones pràctiques en el treball amb MAV, amb la participació d’ells mateixos, de les famílies, i la col·laboració amb les institucions associades.

https:// entornoseguro.org/ca/ Per conèixer millor el sistema d’entorn segur Per fer qualsevol comentari o suggeriment Per parlar d’una sospita Per fer una queixa Si ho prefereix pot enviar el seu suggeriment / sospita / denúncia de manera confidencial, indicant totes les dades objectives que ens puguin ajudar a donar resposta a la situació qüestió, al correu electrònic: proteccion@jesuitas.es Responsable del Sistema Entorno Seguro a l’Escola:

pere.rosado@fje.edu

llegir l’article Els jesuïtes implanten un sistema per tenir escoles “lliures” d’abusos sexuals

10 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Reflexió

Pastoral

compartida

nº 15 GENE

ASI GERV #JEST

INICI I FINAL DE DIA L’acció educativa evangelitzadora del col·legi es realitza en tots els àmbits de la vida escolar en ser inspirat i amarats pels valors dels evangelis. L’espiritualitat i la pedagogía ignasianes posen molt d’èmfasi en alguns aspectes important [...]

llegir

l’article sencer a: https://issuu.com/comunicacio. infantjesus/docs/infant_ informatiu_15__2_/14

La situació que hem estat vivint en aquest darrer temps per la COVID, ens ha fet replantejar moltes coses. Ens ha recol·locat i ens ha fet recordar quines són les necessitats que realment cal donar força a les nostres vides. La cura dels altres, les relacions personals, la vulnerabilitat, emocions, les pèrdues...són ara aspectes que hem de tenir molt en compte. A l’escola, al llarg del confinament, ja ho vam tenir present en tot el que fèiem. Més tard, des de totes les escoles de la Companyia, es van treballar molt per veure com podíem donar resposta a aquestes necessitats al retornar a les aules, tant als nostres alumnes com a tota la comunitat educativa. Es va crear uns grups de treball de diferents àmbits (pastoral, pedagògic, psicològics...) per tal de donar recursos, orientacions i eines per aquesta tornada a l’aula.

Amb el document “Aprenentatges i oportunitats per al nou curs” s’ha volgut anar més enllà i no només pensar en la tornada post-confinament. Després de moltes reflexions i treball, s’ha creat un document que contempla aquells aspectes importants i necessaris en què volem incidir, per integrar-ho en la nostra manera d’educar a totes les escoles de la Companyia, més enllà del moment Covid. Es tracta d’un document on trobem reflexions i propostes que ajuden a fer un pas més cap a aquest horitzó de dones i homes competents, conscients i compromesos en la compassió. No és només el que volem treballar amb el nostre alumnat sinó una manera d’actuar de totes i tots els que conformem la comunitat educativa. Volem que sigui l’essència de com es viu a l’escola. Es va optar per seleccionar cinc grans línies de treball i ajudar a reflexionar conjuntament sobre com es poden abordar i entendre. Cura des d’una perspectiva ignasiana. Enfortir i humanitzar les relacions. Gestió dels nostres emocions en temps d’incertesa. Vulnerabilitat i resiliència: Límits i possibilitats de l’acompanyament Educatiu. Les pèrdues. Totes estan relacionades i interconnectades de fet, el seu valor recau en el conjunt. Per això continuarem aprofundint en elles i integrant-les en el dia a dia de les nostres escoles.

12 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Totes i tots som

gestió

educadores i educadors

nº 16 FEBR

ASI GERV #JEST

Cada època planteja reptes que no es poden afrontar només amb les respostes i maneres de fer a les quals estem acostumats. Els paràmetres educatius del segle XX s’establiren sobre una visió del món industrial, local, homogènia i analògica. Actualment, vivim en el que hem anomenat la societat del coneixement i que es caracteritza per ser global i connectada, multicultural i digital. Davant aquest nou escenari de món digital i global ens ha fet replantejar el model i apostar per la professionalització de la gestió de l’escola i per tant dels seus serveis, uns serveis pensats per a tota la comunitat. Tots els professionals de l’escola som educadors.

Fòrum de Gestió Un any més, les persones que formen els equips de gestió de les 8 escoles de Jesuïtes Educació a Catalunya, participen d’una setmana de formació al que s’anomena el Fòrum de Gestió. [...]

llegir

l’article sencer a: https://issuu.com/comunicacio. infantjesus/docs/infant_ informatiu_16

El procés d’ensenyament i aprenentatge es dóna en tots els moments i espais de la vida de l’alumne, així que acompanyar els alumnes no és una tasca exclusiva dels docents. I al mateix temps que reconeixem la participació i el compromís de totes i tots per tal de garantir un servei de qualitat. Així, en els darrers anys hem format i reorganitzat les persones dedicades a la gestió i també hem dut a terme incorporacions d’excel·lents professionals compromesos amb el nostre projecte educatiu. Cal formar els equips no docents de l’escola per posar-los veritablement al servei de la nostra missió educativa.

2 3 4 5 6

ducador

Equips amb competències que impactin directament en la millora de l’educació dels nostres alumnes:

EQUIPS PLANIFICATS I ORGANITZATS Per preveure i aplicar processos de presa de decisions optimitzant els recursos humans i materials necessaris com a element estratègic. INNOVADORS I CREATIUS Amb capacitat per trobar formes diferents de fer coses noves, i trobar noves solucions a problemes habituals, generant i aportant idees noves i imaginatives. POSANT EN VALOR LA COMUNICACIÓ De manera clara, simple, i precisa amb capacitat d’escoltar, observar, fer preguntes, i entendre els altres.

AMB CAPACITAT DE LIDERATGE Establint objectius, distribuint responsabilitats individuals i d’equip, fent encàrrecs i fent-ne el seguiment, partint de la visió i missió de l’organització, i d’uns valors comuns, orientant les accions cap a una direcció determinada i anticipant escenaris. AMB CAPACITAT D’INFLUIR Amb la capacitat de persuadir i impactar sobre els altres, fent servir la informació i la reflexió.

ADAPTATS AL CANVI Amb plena capacitat per saber-se adaptar i treballar eficaçment en les diferents situacions que planteja un entorn en constant i ràpida evolució, i fer-ho amb equips de treball multidisciplinaris.

A les nostres escoles i a partir dels essencials de l’H+ entenem que tots els professionals de l’escola som educadors. Com a educadors en els darrers anys hem format a les persones que integren els equips de gestió de l’escola perquè estiguin compromesos amb el nostre projecte educatiu. Es tracta d’una formació que va més enllà de la formació tècnica o adaptada al lloc de treball. Aquesta formació es concreta en la celebració del Fòrum de gestió. Aquest curs hem variat l’estructura del mateix per adaptar a les necessitats actuals mitjançant formacions virtuals. El fòrum de gestió està estructurat en cinc 5 àmbits d’aprenentatge i desenvolupament:

Pedagogia

Transversals

Competències professionals i personals

Identitat i missió

Salut, benestar i prevenció

L’objectiu és que els educadors rebin formació de tots els àmbits durant el pas dels anys. D’aquesta forma podem garantir una formació completa al servei de la missió de Jesuïtes Educació. I perquè ho fem així? Perquè entenem que per poder transmetre coneixements en aquets àmbits, cal que els tinguem interioritzats tota la comunitat educativa, que formin part de la nostra essència com a persones. Com a complement d’aquesta formació, també fem formacions de caràcter tècnic i/o legal que són necessàries per al dia a dia en les nostres tasques. Els equips de gestió de les escoles no som un equips de gestió com d’altres sectors, on, per exemple, el teu esforç està orientat cap a l’obtenció de productes físics i a la maximització de beneficis econòmics. La nostra activitat diària interactua amb l’alumne. Aquesta és la clau. És el motiu pel qual ens apassiona la nostra feina. Perquè no som només administratius, bidells, tècnics de manteniment o informàtics sinó que som un equip que facilita la formació d’alumnes que puguin transformar el món.

14 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Els racons

Llar d’Infants

de joc Equip de Llar

La Llar d’Infants, ofereix als nens i nenes un ambient afavoridor per a la relació amb altres infants, amb adults que no són els propis pares i amb propostes educatives suggerents i estimulants. nº 15 GENE

ASI GERV #JEST

Aprenem amb les mans Una de les propostes que tenim a la Llar és el joc amb peces soltes. Aquest tipus d’activitat ofereix als infants desenvolupar la seva imaginació i enriquir la seva creativitat. [...]

llegir

l’article sencer a: https://issuu.com/comunicacio. infantjesus/docs/infant_ informatiu_15__2_/6

La funció d’aquestad’aquesta etapa és vetllar pel seu bon desenvolupament físic i psíquic, oferint unes condicions que facilitin la seva socialització, compartint amb els seus companys estones de joc, de comunicació i converses, d’estimulació i experiències per a fer nous descobriments. Potenciem l’autonomia personal. Eduquem els sentits i la seva expressió corporal, plàstica, musical… tot desvetllant la seva sensibilitat.

https://twitter.com/JesuitesEdu/status/1365294258647953409

Els racons de joc permeten aprendre d’una manera lúdica i vivencial, posant en relació els nous descobriments amb les experiències prèvies, afavorint l’autonomia i la col·laboració dels altres i l’ordre com a element de convivència i treball individual i col·laboratiu. Propostes diverses, que ofereixen situacions d’aprenentatge. https://twitter.com/JesuitesEdu/status/1356888219946778627

Organitzar la classe per racons és una estratègia pedagògica que respon a les necessitats d’integrar les activitats d’aprenentatge a les necessitats bàsiques de l’infant, és un intent de millorar les condicions que possibiliten la participació activa del nen en la construcció dels seus coneixements. Els racons es poden concebre com espais de creixement, faciliten a l’infant la possibilitat de fer coses, inciten a la reflexió sobre què estan fent: es juga, s’investiga, s’explora, és possible tafanejar, provar i tornar a provar, cercar solucions, concentrar-se, actuar amb calma. El joc és l’instrument idoni per tot procés educatiu, és la primera eina d’aprenentatge de què disposa l’infant per conèixer-se a si mateix i el món que l’envolta. Pensem que organitzar la classe per racons de joc és una bona manera de contribuir al fet que els infants, segons les seves necessitats, juguin i aprenguin espontàniament, fent diferent activitats. Cal dotar als infants de tota mena de recursos que els possibilitin la necessària llibertat per desenvolupar la seva fantasia i creativitat amb els seus jocs.

https://www.instagram.com/p/CGXM327Brzn/

16 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

MOPI

Aprenentatge de la

llengua anglesa Equip MOPI

Els Nodes són una manera de treballar, on l’infant es converteix en el constructor del seu propi aprenentatge a partir del joc, la investigació i les relacions amb els companys/es, tot explorant segons els seus interessos. nº 17 FEBR

ASI GERV #JEST

La maleta viatgera Vivim en un món plural amb persones d’altres països i cultures. Per aquesta raó volem reconèixer, donar valor i mostrar respecte per la diversitat cultural. [...]

llegir

l’article sencer a: https://issuu.com/comunicacio. infantjesus/docs/infant_ informatiu_15__2_

És l’infant qui pren les decisions i cerca les seves pròpies estratègies per buscar solucions davant de reptes i situacions que es va trobant i l’adult es presenta com un guia. El treball per nodes preveu la creació de grups heterogenis quant a edat, nivells d’aprenentatge i interessos que afavoreixen la interacció, cooperació i col·laboració. L’alumne observa i explora l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat, respecte, i participació, en activitats socials i culturals.

L’entorn L’entorn, és un dels escenaris essencials que acompanyen a l’infant en el desenvolupament del seu aprenentatge. En aquest es potencien les connexions amb el món real per a la descoberta d’un mateix i de l’entorn i es genera empatia vers els altres. El treball per nodes dona resposta a la importància del coneixement del món i de la societat i és en aquest objectiu on podem trobar una relació amb el NODE «Maletes per dudes». El node «Maletes perdudes» està contextualitzat en un món plural format per persones d’altres països, cultures i llengües. Parteix de la consecució de tres objectius:

1 Conèixer les característiques principals de la nostra 2 3

cultura i la nostra ciutat. Interessar-se i descobrir les característiques d’una altra cultura. Reconèixer, donar valor i mostrar respecte.

Els nodes estan interrelacionats amb l’aprenentatge de la llengua anglesa on l’objectiu principal passa per sensibilitzar progressivament a l’alumnat envers el coneixement d’aquest idioma. Mitjançant activitats lúdiques i motivadores s’aconsegueix que els infants puguin veure la importància del coneixement d’una altra llengua i la pugui utilitzar en contextos varis. És a partir d’unes maletes perdudes, on descobreixen les característiques principals de la nostra ciutat i alhora identifiquen similituds i diferències que presenta respecte a altres ciutats del món.

18 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

El llenguatge com a

eina d’expressió Equip PIN

nº 15 GENE

ASI GERV #JEST

Notícies Boges

El projecte lingüístic de Jesuïtes Sant Gervasi pretén que l’alumnat sigui capaç d’exercir les habilitats de comunicació en diferents llengües (català, castellà, anglès i francès) que li permetin expressar la seva comprensió de la realitat, relacionar amb l’entorn i amb les persones que el conformen, siguin iguals o referents adults. A més, ha de ser capaç d’utilitzar el llenguatge com a eina d’expressió de pensament, emocions, vivències, opinions, judicis crítics i ètics. Així com, desenvolupar una actitud de respecte i integració envers diferents cultures i realitats mitjançant el reconeixement i l’ús de diferents llengües. L’assoliment de les competències pròpies de l’àmbit lingüístic, organitzades en 5 dimensions, que determinaran les orientacions per tal de concretar els objectius d’aprenentatge propis de l’etapa:

L’alumnat de 3r PIN han començat a elaborar un seguit de notícies. Dins del projecte d’espai de comunicació “Notícies boges”. Què farem? [...]

llegir

l’article sencer a: https://issuu.com/comunicacio. infantjesus/docs/infant_ informatiu_15__2_/12

Dimensió comunicació oral

Dimensió comprensió lectora

✔ Dimensió expressió escrita.

Dimensió literària

✔ Dimensió plurilingüe i intercultural

Com aprenem? A la PIN continuem utilitzant metodologies actives, treball cooperatiu i estratègies cognitives per afavorir que l’alumnat reflexioni sobre el seu pensament i el seu aprenentatge.

lenguatg

Racons Lectura i Escriptura

Als racons de llengua es segueix una estructura organitzativa de grups reduïts que permet l’aprenentatge autònom, creatiu i dinàmic. Es proposa variació d’activitats per a l’adquisició de les habilitats de lectura i l’escriptura, tant en català com en castellà, la interacció entre companys i l’aprenentatge entre iguals.

L’alumnat de 1r PIN

En el racó de català cerquem paraules de les parts del cos que hem après en el projecte “Amb tots els sentits”.

L’alumnat de 2n PIN En el racó de llengua castellana reflexionem sobre “El tresor de l’aigua”.

Espai de comunicació Habilitats lingüístiques

L’espai de comunicació és un escenari que desenvolupa l’adquisició d’habilitats lingüístiques: la comunicació oral, la comprensió lectora i l’expressió escrita, en llengua catalana i castellana; segueix una seqüència didàctica pròpia per a aquest aprenentatge de la llengua: identificar exemples, modelar diferents tipologies d’escriptura, planificar, revisar i crear un producte final per a una audiència.

L’alumnat de 3r PIN

Han començat a elaborar un seguit de notícies. Dins del projecte d’espai de comunicació “Notícies boges” Com ho fem? Escrivint notícies inventades i divertides per a conèixer l’estructura formal de la notícia i potenciar l’escriptura creativa.

L’alumnat de 4t PIN

A l’espai de comunicació hem reflexionat sobre el Diari personal i n’hem començat un de propi.

20 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Estratègies

d’aprenentatge

NEI

Equip NEI

La societat evoluciona i cada vegada més hem de preparar als nostres alumnes per donar respostes innovadores en una societat canviant i en evolució constant.

nº 16 FEBR

ASI GERV #JEST

Volem afavorir que l’aprenentatge escolar sigui útil per formar ciutadans i ciutadanes crítiques, amb opinió pròpia, autònoms i que siguin capaços de resoldre nous reptes en cooperació amb els altres. En aquest sentit, el treball per projecte és una bona estratègia didàctica ja que ajuda a:

1 Incrementar 2 3

Visualització de l’aprenentatge Els mapes conceptuals, les taules, les imatges, els esquemes, el visual thinking ens acompanyen a les parets de les nostres aules i ens ajuden a trencar barreres d’aprenentatge. [...]

llegir

l’article sencer a: https://issuu.com/comunicacio. infantjesus/docs/infant_ informatiu_16

4 5

la motivació i l’interès. Impulsar l’autonomia i la iniciativa. Desenvolupar les competències bàsiques. Integrar coneixements amb rigor i profunditat. Assolir aprenentatges significatius.

6 Treballar de manera integrada diferents continguts. 7 Respectar els diferents ritmes d’aprenentatge. 8 Potenciar l’ús del pensament analític, crític i creatiu. 9 Combinar l’aprenentatge per recepció, el treball individual i el treball cooperatiu.

L’alumne és el protagonista i esdevé l’element central del nostre model educatiu en el qual es fomenta la seva participació en la presa de decisions en els àmbits acadèmic, organitzatiu i relacional.

Recursos visuals

https://twitter.com/JesuitesEdu/status/1362794141944586242

La visualització de l’aprenentatge és una estratègia potent per l’ensenyament. Els recursos visuals ajuden a despertar l’acte cognitiu i fan treballar la memòria. Els mapes conceptuals, les taules, les imatges, els esquemes, el visual thinking ens acompanyen a les parets de les nostres aules i ens ajuden a trencar barreres d’aprenentatge. No tots els nens i nenes aprenen de la mateixa manera, alguns necessiten veure allò que estan escoltant; la visualització és una estratègia d’aprenentatge universal. El més important és el canvi que produeix en els mateixos alumnes que es converteixen en agents actius d’aquest aprenentatge i assoleixen la competència del aprendre a aprendre. És una eina comunicativa que ens ajuda a fer una pedagogia més activa; tant per donar suport a les nostres explicacions ja que l’alumnat pot anar veient plasmat tot allò que ensenyem, com també perquè aprenen a utilitzar-la en el seu dia a dia (com a tècnica d’estudi, pluja d’idees de grup, resum, full de ruta). Interpretar o donar sentit a un mapa visual, un eix cronològic, un mapa de ruta, un esquema requereix unes habilitats de pensament inferior (el dibuix ens ajuda a recordar i entendre conceptes) i unes habilitats de pensament superior que ens permeten organitzar espacialment, classificar, seleccionar i sintetitzar els continguts. Els retoladors , els murals i la creativitat comparteixen protagonisme amb les eines tecnològiques i digitals tot anant a buscar la potenciació de totes les intel·ligències.

Així que.... m’ho expliques i/o m’ho dibuixes? Per què no?

https://www.instagram.com/p/CGXM327Brzn/

22 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Joves lectors i escriptors actius

TQE

Equip TQE

Què aprenem? Treball en equip

Resolució de problemes

nº 16 FEBR

ASI GERV #JEST

Constel·lacions literàries llegir

l’article sencer a: https://issuu.com/comunicacio. infantjesus/docs/infant_ informatiu_16/14

Llengües estrangeres Anglès i Francès

Pensament crític

Competència comunicativa

Gestió del propi aprenentatge

Interioritat i espiritualitat

Actituds i valors

Al final d’aquesta etapa l’alumne ha de ser capaç d’exercir les habilitats de comunicació en diferents llengües (català, castellà, anglès i francès) que li permetin expressar la seva comprensió de la realitat, relacionar-se amb l’entorn i amb les persones que el conformen, siguin iguals o referents adults. A més, ha de ser capaç d’utilitzar el llenguatge com a eina d’expressió de pensament, emocions, vivències, opinions, judicis crítics i ètics. I també, desenvolupar una actitud de respecte i integració envers diferents cultures i realitats mitjançant el reconeixement i l’ús de diferents llengües. Aquest objectiu és transversal en tota l’etapa educativa, ja que és compartit amb l’etapa anterior. Igual que en el cas de primària, l’assoliment d’aquest objectiu es basa en l’assoliment de les competències pròpies de l’àmbit lingüístic, que s’agrupen en 3 dimensions clau:

1 2 3

Dimensió comunicativa:

Dimensió comunicació oral, dimensió expressió escrita i la dimensió comprensió lectora.

Dimensió literària

Dimensió actitudinal i plurilingüe

Des de l’etapa d’infantil a l’etapa de la secundària obligatòria s’estableix un pla transversal per tal de fomentar la figura del lector actiu, autònom i a l’hora social en els nostres alumnes que també ajuda a desenvolupar la competència associada a aquest procés. Tot i que la lectura està present en tots els àmbits i en totes les propostes, existeixen escenaris específics que cerquen fomentar el gust per la lectura des de les edats més primerenques, amb lectures de contes o textos literaris com a pràctica diària a les aules, fins als més grans mitjançant tertúlies literàries al voltant de diferents propostes. Sempre des d’una proposta oberta i lliure en la qual l’alumne tria des dels seus propis interessos i necessitats per tal d’estimular les ganes de llegir.

https://twitter.com/JesuitesEdu/status/1367150585749901317

Les constel·lacions literàries són una proposta que té com a objectiu potenciar la figura del lector social en els alumnes més grans i que la pròpia lectura serveixi com a eina d’autoconeixement i orientació cap al futur. Per aquest motiu, es fa una proposta de diferents lectures agrupades en blocs trimestrals, les quals tenen un fil conductor proper a l’adolescència, de les quals l’alumne tria aquella amb què se sent més identificat, per tal de compartir posteriorment les reflexions amb la resta de companys.

A l’inici de cada bloc, el docent que acompanya realitza un tastet de totes les lectures, per tal que l’alumne pugui triar aquella que connecti més amb ell. Es desenvolupa amb una freqüència d’1 hora setmanal i en grups reduïts, en els qual es combina estones per a lectura individual i estones per a la socialització.

24 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Un foc que encén altres focs

BATX.

Equip Batxillerat Cada època planteja reptes que no es poden afrontar només amb les respostes i maneres de fer a les quals estem acostumats. Els paràmetres educatius del segle XX s’establiren sobre una visió del món industrial, local, homogènia i analògica. Actualment, vivim en el que hem anomenat la societat del coneixement i que es caracteritza per ser global i connectada, multicultural i digital.

ATIU M R O INF

nº 18 MAR

ASI GERV #JEST

Davant aquest nou escenari, posem l’accent en una educació que ens obre a la comprensió del món en el que vivim i ressaltant els desafiaments que suposa educar dones i homes per als altres i amb els altres mirant cap al futur: innovació pedagògica, justícia social, dimensió ecològica, espiritualitat ignasiana i ciutadania global. Un equip compromès en la formació integral dels alumnes. La nostra proposta té com a objectiu formar joves amb un sòlid projecte vital. La clau de la nostra proposta educativa al batxillerat rau en l’acompanyament de l’alumnat per part d’un equip d’educadors (tutors, docents, psicopedagoga i consiliaris) que ofereix l’atenció personal, acadèmica i professional per fer-ho possible.

Dia de Sant Ignasi llegir

l’article sencer a: https://issuu.com/comunicacio. infantjesus/docs/infant_ informatiu_18/8

A prenentatge experiencial a través de treballs de recerca, projectes i pràctiques que integren coneixements, habilitats i competències. A profundiment en l’autoconeixement a través del treball interior i l’espiritualitat tot fomentant el pensament crític. Experiències per eixamplar la visió del món, apropant-nos a altres realitats i participant en la resolució de reptes, sempre acompanyat i guiat per descobrir i escollir qui vols ser, què et mobilitza, a què et compromets, i per a què.

https://es-es.facebook.com/Perfil.Infant.Jesus/photos/ pcb.3922617161153475/3922616041153587/?type=3&theater

La qüestió al voltant de la que treballem és: “qui vull ser?”. El nostre objectiu és formar alumnes, nois i noies, capaços de construir un projecte vital propi i preparats per afrontar el repte de la societat que els ha tocat viure. Per fer aquest treball comptem amb el testimoni de l’equip d’educadors i educadores del centre, dels pares i mares, i dels alumnes i ex-alumnes de l’Escola. Aquests darrers, els millors referents per un alumnat que està en el procés de construcció de la persona que volen esdevenir en el futur.

Celebrem el Dia de Sant Ignasi amb els alumnes de Batxillerat. Un matí per compartir experiències professionals i vocació. “Escolta la teva veu interior i no t’equivocaràs”. Com posar al davant el servei als altres, hauria de ser la pregunta a respondre. Enric Píriz, Director Batxillerat

Orientació de futur dels alumnes de batxillerat. Taula rodona amb els alumnes que van deixar l’escola fa dos anys...el pas del batxillerat als estudis posteriors en graus i cicles. Grans referents pel creixement personal dels nostres alumnes.

Sempre és un plaer poder venir a un col·legi en el qual se m’ha acollit i ensenyat de la millor manera possible. Qualsevol cosa que necessiteu estic disponible per a venir. Alvaro de Palacio, Promoció 2017-2019

https://twitter.com/JesuitesEdu/status/1369271881212305408

26 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

MENOF

Fem créixer joves esportistes Equip MENOF

Les paraescolars són aquelles activitats que es realitzen fora de l’horari lectiu, amb caràcter voluntari, i que d’acord al nostre ideari tenen com a finalitat contribuir en la formació conscient, competent, compassiva i compromesa del nostre alumnat.

TIU A M R INFO

Més enllà de l’esport llegir

l’article sencer a: https://issuu.com/comunicacio. infantjesus/docs/infant_ informatiu_18/8

nº 18 MAR

ASI GERV #JEST

A l’escola oferim Paraescolars Esportives i Culturals Paraescolars Esportives L’activitat esportiva té beneficis no només físics, sinó que també ajuda en el procés de socialització i en l’adquisició de valors dels nostres alumnes, acompanyant-los en la seva formació integral. Així, doncs, amb les Paraescolars esportives tenim com a objectiu potenciar i desenvolupar els valors de convivència, companyonia, esforç i compromís. També vol potenciar les destreses i habilitats tècniques i esportives dels joves “jugadors” de l’escola des d’un vessant educatiu. Basem el nostre treball en nou eixos fonamentals en els valors que volem transmetre: superació, rigor, consciència del propi cos, compassiu en la victòria i la derrota, salut, respecte, equip, esforç i gestió del fracàs. Els nostres entrenadors volen fer créixer els joves esportistes en conceptes propis de l’esport sense oblidar l’estreta relació que suposa el marc de l’esport fet des de l’escola.

Paraescolars culturals Les nostres activitats plantegen nous reptes i aprenentatges en un àmbit innovador i ben engrescadores pels alumnes. Són activitats que complementen la formació integral de l’alumne amb un alt grau de qualitat en tota l’àmplia oferta que es proposa.

L’activitat esportiva té beneficis no només físics, sinó que també ajuda en el procés de socialització i en l’adquisició de valors del nostre alumnat, acompanyant-los en la seva formació integral. A les Paraescolars de l’escola seguim alineats amb els essencials del nostre model educatius. Valors com l’equitat de gènere, la convivència, la diversitat, empatia, el respecte cap els altres, el compromís i l’esforç segueixen ben vius durant els entrenaments i, gràcies a l’esport i a la planificació que el nostre equip d’entrenadores i entrenadors fan a diari, ens ajuda a reforçar-los. A més, mantenim un vincle i contacte permanent amb l’equip tutorial i amb el Departament d’Orientació Psicopedagògic sempre que sigui necessari.

https://www.facebook.com/Perfil.Infant.Jesus

Una escola pel segle xxi El món canvia de forma accelerada. Cada època planteja desafiaments que no es poden afrontar i donar resposta amb les maneres de fer a les quals estem acostumats. Actualment vivim en un món global, hiperconnectat, multicultural i digital que ens situa com a societat en front d’una sèrie de reptes urgents sobre els quals cal actuar. Reptes com ara la lluita contra la pobresa, les discriminacions per qüestió de gènere, socials o de raça, la sostenibilitat humana i ecològica, i el deteriorament de la cultura democràtica, són un bon exemple. El compromís de la nostra escola és educar persones per aquest món, que siguin capaces de comprendre’l, de cultivar una mirada crítica que impulsi la seva transformació en favor del bé comú. Per aquesta raó, ens proposem acompanyar els infants i joves per ajudar-los a adquirir les actituds, les habilitats i les competències pròpies del context que els ha tocat viure. Només d’aquesta manera seran capaços d’anar configurant un projecte vital i vocacional que els permeti conduir la pròpia vida essent persones conscients, compassives, compromeses i competents. Una educació, per tant, centrada en la dimensió global de la nostra societat i que ens compromet a educar per a una ciutadania global.

Avenir, 19 Travessera de Gràcia, 53-65 08006 Barcelona