Clar i Net 105

ClariNet

105 Número Abril 2017

Època III Revista del Centre Educatiu

Dret a una infància feliç

La formació integral dels alumnes

4

Creixem des de dins

6

Què fem després de classe?

8

Juguem plegats

10

Pedagogia de la interioritat

19. Les 17 idees clau de l’Horitzó

07. El joc

Pasqua Florida Josep Maria Ramón

Actuem!

Concert solidari

12

La nostra casa és el món

14

L’avaluació és el motor de la millora educativa Trio això perquè m’agrada

25. Projectes

Present i futur L’OVE

Qui vull ser?

Treball d’investigació

Jesús al centre de les nostres escoles

08. La Nova Estratègia Evangelitzadora

El dia de Sant Ignasi

16 18 20 22 24 26

Director General

La Pasqua és un cicle de 50 dies de duració que va des de la Pasqua Florida (o Pasqua de Resurrecció) a la Pasqua Granada (o Pentecosta).

Es tracta d’un període de joia i alegria generalitzada: els cristians celebrem que Jesucrist ha ressuscitat i els que no ho són inicien els ritus primaverals que celebren l’arribada del bon temps i la renovació de la natura després de l’hivern. Pasqua Florida és un concepte que uneix la tradició cristiana, amb el pas de les estacions i el florir de la natura. El temps de la renovació, interior i de la natura. El tornar a néixer, amb força renovada, esclatant de vigor i joia.

Consell de redacció Educadores i educadors de l’escola Jesuïtes Sant Gervasi- Infant Jesús Jesuïtes Sant Gervasi-Escola Infant Jesús info.infantjesus@fje.edu Tel. 93.362.20.58 Disseny gràfic i maquetació: Mireia Barreras. Estudi Barreras

Pasqua Florida és un terme que m’agrada especialment. Em transporta a la meva infantesa. Una època en la que les celebracions del Diumenge de rams, amb la canalla portant palmes i palmons plens de garlandes de llaminadures; la Setmana Santa amb els seus passos, el seguiment dels monuments, les processons i les vetlles, tot tenyit de dol; i el diumenge de Glòria i el dilluns de Pasqua, amb les seves mones, se celebraven amb una intensitat, segurament, diferent a la d’avui en dia. Però que no ha perdut en absolut el seu sentit

porta a admirar més la llista Forbes de la gent més rica del món, que no pas preocupar-nos de la llista dels Pobres, fent broma amarga dels termes.

Fa un parell de setmanes hem celebrat el SID, el dia de Sant Ignasi. Com a símbol ens vàrem donar una polsera que porta inscrit el lema “ Jo per a tu i tu per a mi”. L’objectiu que perseguim és que cada dia, en llevar-nos, el lema orienti la nostra jornada. Hi posem un punt de realisme. No podem ajudar a tothom, però tothom podem ajudar a algú.

No podem ajudar a tothom però tots podem ajudar a algú. Amb les nostres aportacions en diners, en saber, en temps. Però sobretot amb el nostre exemple. Construint, educant una societat basada en allò que realment és important a la vida. I que sovint acabem descobrint després d’un sotrac important de la nostra existència o de les persones que estimem. No cal esperar. Agraïm el que tenim, que és molt , i compartim-ho.

Ahir va caure un xàfec de mil dimonis a Barcelona. Mentre anava preocupat per com m’estaven quedant les sabates, em vaig ficar sota els porxos d’en Fontseré. Em vaig trobar amb una vintena de sense sostre que, amb cartrons i mantes velles, es protegien del fred i els esquitxos. I jo, preocupat per les meves sabates, Venia d’una trobada en la que acabàvem de parlar, justament, de la indiferència social davant de la desigualtat.

Una societat anestesiada, deia algú. Una societat en la que el benestar individual prima sobre el col·lectiu. I en la que l’individu, per sentir-se feliç, sovint, necessita acumular i tenir molt per damunt de les seves necessitats vitals. Una pulsió psicològica que ens

El missatge de l’evangeli no ens empeny pas a la pobresa. És un missatge de felicitat i d’alegria que ens promou a compartir la riquesa, que és molt diferent. Un món que produeix abastament per nodrir a tota la seva població amb escreix, però que permet que quatre cinquenes parts passin privacions, és un món malalt.

Pasqua, renovació, naixement a una esperança viva de transformació, caminar en una nova forma de vida. Com ens diu Sant Pau en la seva primera carta als Corintis “Netegeu-vos bé del llevat vell i sigueu una pasta nova, vosaltres que no teniu llevat. * Perquè Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat. *Per això, celebrem la festa de Pasqua, no amb el vell llevat de la dolenteria i la malícia, sinó amb els pans sense llevat de la sinceritat i la veritat. “.

Molt bona Pasqua Florida!

4 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Dret a una infància feliç

La formació integral dels alumnes L’objectiu de l’educació jesuïta és formar persones integrals per a una societat diferent. Això implica la llibertat de comprometre’s amb el proïsme i amb la millora del nostre entorn i de la societat en general.

Es tracta d’una decisió que les persones prenem des de la nostra autonomia personal. L’educació és l’instrument que configura decisivament la nostra manera d’entendre el món i les nostres decisions.

Les persones som mediadors de la bondat de Déu.

La pedagogia ignasiana, inspirada en els exercicis espirituals de sant Ignasi, parteix de la persona i les seves emocions per disposar-la per a l’aprenentatge, per projectar-la vers la consciència de l’entorn on viu i per capacitar-la per entendre la societat amb l’objectiu d’esdevenir un agent de transformació permanent.

http://h2020.fje.edu/wp-content/uploads/2016/09/ DIARI_H2020_2014_CAT.pdf

Diari d’informació de l’Horitzó 2020 de Jesuïtes Educació

Jesuïtes Sant Gervasi i la Fundació Vicky Bernadet, han iniciat un projecte integral de prevenció de les relacions abusives.

El projecte, a més, ha comptat amb el sosteniment econòmic i de participació de l’AMPA de l’Escola.

Aquest programa educatiu vol treballar la sensibilització, prevenció i detecció de l’abús. Aquestes no estan plantejades per ser activitats puntuals si no per que formin part curricular del centre.

Basat amb l’experiència de la Fundació Vicky Bernadet, el projecte defineix els següents objectius fonamentals: • treballar en la sensibilització, la prevenció i detecció de l’abús, • presa de consciència sobre situacions abusives habituals, • revelació i demanda d’ajuda sobre situacions abusives viscudes, • foment de les relacions de confiança amb adults protectors de l’entorn, • presa de consciència de la importància de la tolerància zero a les relacions abusives encara que només en siguin testimonis, • la capacitat d’empatitzar amb persones víctimes d’abusos, • aprenentatge dels drets dels infants, • la disminució dels risc de patir abusos.

Activitats del Programa 3r de Primària. Taller de contacontes: «Les cortines d’aire» La metodologia de l’activitat és la representació animada d’un conte, amb l’objectiu de conscienciar sobre situacions abusives, facilitar mecanismes per demanar ajuda i dotar als infants d’eines d’autoprotecció davant situacions de risc. L’activitat la duen a terme dos professionals, un actor i una psicòloga del Programa de Prevenció.

6è de Primària-NEI. «Acabem la Història?»

Activitat basada en el teatre social, tracta “coses que no m’agraden”, “situacions incomodes” i “parlar coses difícils”, per prevenir les situacions i donar eines per demanar ajuda. L’activitat la duen a terme dos professionals, un actor i una psicòloga del Programa de Prevenció.

2n d’ESO-NEI. «Parlant prevenim l’abús» A partir de fragments de documentals i pel·lícules que permetin el debat reflexiu, amb els objectius de fer visible la problemàtica, de dotar de recursos als infants i reconèixer situacions de risc, on line i off-line.

Xerrada per a les famílies Amb les xerrades a les famílies es complementa el Programa i permet treballar en la unitat familiar el significat de la violència i comprendre el que està passant. “No es pot prevenir allò que no coneixem”.

Els objectius fonamentals de la xerrada son: Definir les situacions abusives, conèixer l’evolució del nen, entendre el “secretisme” dels menors, dotar a les famílies d’eines de detecció i prevenció i donar a conèixer els possibles efectes.

www.fbernadet.org/

https://www.facebook.com/Perfil.Infant.Jesus

6 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Creixem des de dins Pedagogia de la interioritat [...] Desenvolupar la interioritat i l’espiritualitat esdevé fonamental per al nostre model. Això ha de significar establir activitats i reservar temps per treballar aquesta important dimensió dels alumnes [...]

Projecte crispeta!

A la llar els nens i nenes i les educadors respirem, pintem, ens divertim, fem silenci, juguem, aprenem, ballem, descobrim, escoltem, ens relaxem, deixem anar…. Treballem l’Interioritat!

No sabem massa bé que és això de l’interioritzat, però si anem percebent que portem vida a dintre i cal cuidar-la.

Amb l’ajuda de les nostres educadores la estem fent aflorar. La reguem cada dia amb respecte, il·lusió, sentiments, jocs, música, petons, sensacions, sentiments, valors, emocions…i cada vegada amb més coneixement.

En realitat la treballem en tot moment. Quan parlem de que farem en el Bon Dia! i fem silenci, quan un nen molesta a un altre i expliquen que no ens agrada, quan pintem, quan escoltem i ballem amb la música, quan fem tallers d’interioritat, ens encanta realitzar els exercicis de relaxació…

http://h2020.fje.edu/wp-content/ uploads/2016/10/Q5-CATdefinim-el-model-pedagogic.pdf

Transformant l’educació

Quadern 4.

Definim el model pedagògic 37 pilars per fonamentar el canvi educatiu

Ens eduquem i creixíem en la interioritat, durant tot el curs, mentre les nostres educadores ens estimen, orienten, proposen, …. i acompanyen en aquest llarg viatge que és la vida, plena de grans i emocionats reptes. Cal educar-nos en la interioritat, saber què ens passa i per a què ens passa.

Així podrem créixer com a persones competents, conscients, compromeses i compassives, per saber afrontar una vida amb confiança i seguretat.

Interioritat Núria Palacios Educadora

És un procés de descobriment, a partir de l’experiència. Els nostres objectius són: •P romoure l’educació en la interioritat com una de les línies d’acció educativa-pastoral de l’escola.

•A favorir l’autoconeixement.

•A prendre a relaxar-se fent atenció al propi cos: respiració, postura...

•C onèixer les pròpies emocions, posar-les nom i gestionar-les.

• Empatitzar amb els altres.

• I niciar-se en la resolució pacifica de conflictes.

•D escobrir la presència de Déu que tots portem dins.

•C réixer com a persona.

Volem oferir-los les eines necessàries per convertir-se en éssers plens i profunds, capaços de connectar amb el seu jo interior i, en definitiva, de ser més feliços. L’educació de la interioritat la treballem bàsicament en tres àmbits : la dimensió emocional, la dimensió social i la dimensió interior dels infants.

Interioritzar, fer-ho nostre .. desprès ja donarà el seu fruit.

Opinió Taller d’interiorització de les Emocions

Des que a la llar d’infants fan el taller d’interiorització, el taller de les Emocions, amb la professora Nur, hem notat que la Daina identifica molt bé com es sent i fica nom a les seves emocions. La Daina ens explica a casa com es sent, proactivament, ens explica si està contenta o si es sent trista i el perquè. També ens pregunta com estem nosaltres. I inclús ho extrapola a les seves nines, ens explica com es senten les nines. Crec que aquest taller els aporta moltíssim emocionalment, perquè aprenen a saber com es senten i a expressar-ho amb paraules.Com a pares, creiem que es un primer gran pas cap a la seva maduresa emocional, i només amb 3 anys (a P-2).

Enhorabona Nur i a tot l’equip!

Mónica Ojea (mare Daina P-2)

Al llarg d’aquest curs a casa hem notat que la Bruna sap diferenciar entre les emocions, fa lectura de les emocions dels altres, comença ha empatitzar. La Bruna sap quan és el moment de calmar-se, relaxarse..... Ens diu -Respirem com fa la Nur!!! Tot i que de vegades no ho fa. Se la sap llarga!!

Rita Pasqual (mare Bruna P-2)­­

La Clàudia cada vegada és més expressiva amb les seves emocions i es dona conta de l’estat d’ànim dels qui l’envolten. Li agrada gesticular i fer carotes com las que fa a l’escola. Juguem a fer que estem tristos, estem contents, quina sorpresa, tenim por, això ens fa vergonya... Quan estem a casa i ella ens veu tristos, s’apropa i ens demana perdó. Pensa que ha fet alguna cosa malament o s’ha equivocat i vol fer-nos saber que no ho farà més.

Marian Blàbia (mare Clàudia P1)

A casa hem notat que aquets últims mesos l’Oriol sap reconèixer algunes de les emocions que treballeu , sap diferenciar quan esta trist, content... A mida que assumeix petits reptes d’autonomia, desprèn felicitat i sap que nosaltres estem contents i feliços de que ell ho sigui. Li agrada que li dibuixem cares contentes a la seva maneta quan esta feliç..

Helena Oller (mare Oriol P2)

8 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

es pa i

dia ig

11. Que integra i interrelaciona en un sol projecte educatiu les activitats culturals, esportives i musicals.

ida

m rS la

o

C ’A a m ng pu lè s s . ..

c

7. On hi hagi patis educatius ja que aquests no són només zones per jugar a pilota o esbravar-se, sinó espais de relació, convivència i joc.

ac

l ol

• ls d sa s Ca a de E st

Les 56.000 idees aportades en el procés participatiu es sintetitzen en les 17 idees clau que formulen l’Horitzó 2020. No ha estat màgia, ha estat síntesi i visió per integrar totes les propostes i idees. Aquesta és l’escola que entre tots volem:

El MENOF engloba les diferents etapes:

ve id ’

19. Les 17 idees clau de l’Horitzó

El Model Educatiu no Formal (MENOF), dins del marc del MPJE (Model Pedagògic de Jesuïtes Educació), és un procés educatiu intencional que va més enllà de l’horari lectiu escolar i que estimula, ajuda i acompanya l’alumne en la construcció del seu projecte vital. Es basa en el “gaudir fent” i proposa experiències integrades en el procés educatiu, amb la finalitat d’aconseguir la transformació personal i social en una comunitat oberta a l’entorn.

Se r

Què fem després de classe?

Què és el MENOF?

p

a ar

es

A qui va dirigit el MENOF? Els receptors del MENOF són tota la comunitat educativa: estudiants, famílies, educadors... : • L’alumnat segueix sent el centre de tot el procés educatiu i, per tant, en el MENOF mantenim aquesta idea.

• Les famílies, ja que participen i acompanyen.

http://h2020.fje.edu/wp-content/ uploads/2016/10/Q3-CAT-transformanteducacio_formulem-horitzo.pdf

Transformant l’educació

Quadern 3.

Formulem l’Horitzó

37 fites per somiar el canvi educatiu

• Els educadors: professors, tutors, DOP’S, voluntaris, educadors de migdia, educadors de Paraescolars...

Tota la comunitat educativa que intervé a l’escola amb els alumnes formen part del MENOF.

Com és el MENOF?

Les famílies

El MENOF és una metodologia oberta i creativa. L’alumnat segueix sent el centre en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, per tant, les propostes han de suposar experiències significatives per ells. Les experiències que es proposen estan estretament vinculades i integrades amb el projecte educatiu del centre i, per tant, són essencials per fer un procés educatiu integral. Tota la comunitat educativa està abocada en l’educació dels nostres alumnes i s’estableix un vincle molt fort entre tots els acompanyats dels nostres joves: qualsevol persona que tingui relació amb l’alumne participa en el seu procés educatiu i, per tant, la comunicació entre etapes és constant.

El MENOF també s’ha obert a les famílies per tal que vinguin a viure l’experiència, sobretot la de l’Espai Migdia. Així, doncs, tant el curs anterior com aquest hem organitzat un parell de reunions informatives per les famílies i visites a l’Espai Migdia.

Són visites que les oferim amb regularitat: dos dies al trimestre un grup de 8-10 famílies venen a visitar i a dinar a l’escola; la coordinació d’Espai migdia els ensenya els menjadors, expliquen les dinàmiques que hi fem, les activitats… i plegats compartim dinar i cafè juntament amb algun dels membres de l’Equip Directiu.

https://www.facebook.com/Perfil.Infant.Jesus

Blog Espai Migdia Infant Jesús

https://twitter.com/JesuitesEdu/

10 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Juguem

plegats 07. El joc [...] Jugar ens permet sostenir la motivació i l’atenció, arribar més lluny, aparèixer i compartir des de la nostra autenticitat.[...] [...] Jugar no és una activitat per als més petits, sinó una actitud vital a la qual estem tots convidats i que ha d’ocupar un paper fonamental en l’educació.[...]

http://h2020.fje.edu/wp-content/ uploads/2016/10/Q8-CAT-tastem-el-somni.pdf

Transformant l’educació

Quadern 8.

Tenim un somni

32 experiències per viure el canvi educatiu

Projecte pati Aquest trimestre hem iniciat el projecte del pati!

Aquest any al pati hem creat noves activitats per els alumnes de P3, P4 i P5.

A l’hora del pati és un moment on l’infant és lliure de fer i jugar al seu ritme i amb el que més li agrada. Però a la vegada volem donar vida i recursos a tots aquests infants a l’hora de sortir a l’esbarjo. Volem fomentar el joc tradicional, el joc dinàmic, el creatiu, d’agilitat, d’equilibri i verbal.

Primerament hem presentat el projecte als alumnes de P5, per tal de que coneguin el ventall de jocs. Un cop ells s’han convertit en experts, en estat els encarregats d’ensenyar el nou funcionament del pati a la resta d’alumnes del parvulari.

Finalment s’ha valorat molt positivament aquest intercanvi d’informació on cadascú ha tingut un paper molt important per obtenir una millor estona d’esbarjo en el parvulari i compartir un projecte tots junts.

Joc tradicional El joc tradicional és un joc que ha estat transmès de pares a fills, normalment per via oral. Es poden fer diverses classificacions dels jocs tradicionals el l’Educació Física en funció dels següents paràmetres: habilitats motrius, qualitats físiques i material emprat.

Joc del mirall Al joc del mirall, l’imitador ha de fer els moviments dels peus als colors del terra igual que fa el costat contrari.

Tres en ratlla El tres en ratlla o marro, és un joc, on l’objectiu és d’arribar a posar tres peces sobre el tauler (de 3 per 3 posicions) de manera que siguin en línia recta (horitzontal, vertical o diagonal).

Xarranca Xarranca és el nom donat a diversos jocs en què es dibuixen una sèrie de caselles numerades a terra per on han de saltar els jugadors per ordre després de tirar-hi un tros de teula o una pedra plana que caldrà arrossegar mentre se salta a peu.

12 Clar i Net JesuĂŻtes Sant Gervasi

actuem!

Concert solidari Lluis Ylla

Equip de la Direcció General de Jesuïtes Educació

A favor de les persones migrants i refugiades El passat 18 de febrer, les escoles de la xarxa de Jesuïtes Educació vam celebrar un concert a l’Auditori del Fòrum de Barcelona a favor de les persones migrants i refugiades. Van actuar, juntament amb el cor de veus Singfònics, una representació d’alumnes de 5è i/o 6è de Primària/NEI de totes les escoles jesuïtes de Catalunya i de lesescoles de música dels col·legis Casp, Kostka i Sant Ignasi. La diversitat de persones i de colors que vam veure a l’escenari, representava la diversitat de realitats des de les que treballem la sensibilització a favor dels refugiats a Jesuïtes Educació.

Servir i ajudar Els refugiats

www.hospitalitat.cat

Durant una hora el grup Singfònics, una actriu en el paper de persona refugiada i els alumnes de la nostra xarxa d’escoles ens van fer viure de primera mà el dur viatge que estan patint les persones migrants i refugiades. Des de la guerra, passant per a la fugida de casa seva, creuant el mar en situacions perilloses i l’arribada a altres països a on, massa cops, lluny de ser acollits, es troben amb un mur infranquejable.

“Què podem fer? Podem mirar, conèixer la situació de les persones migrants. Ens podem apropar a la seva situació... Obrim el cor, obrim els ulls, obrim les mans...Siguem terra d’acollida!”, va compartir amb nosaltres en Llorenç Puig sj. President de Jesuïtes Educació. Ens podem informar, commoure, potser podem trobar formes de comprometre’ns, de voluntariat, de servei...

Enric Masllorens, Director General de Jesuïtes Educació ens encoratjava per a passar a l’acció: “Gosadia i audàcia.

Ara per ara, l’acollida és una obligació en una societat solidària. Volem actuar per a que tinguin refugi. Actuem!

La sorpresa de la nit va ser l’estrena de la cançó Refugis, composada per en Josep Barcons i l’Albert Balasch, de l’escola Jesuïtes Casp, que van cantar el cor de veus Singfonics conjuntament amb tots els alumnes de Jesuïtes Educació i la cantant Lucrecia i que va emocionar als 2000 assistents que van omplir el recinte..

Vam celebrar aquest concert dins del marc de la Campanya d’Hospitalitat. Els diners recollits s’adreçaran a 3 projectes de la campanya d’Hospitalitat (Educació per a la població refugiada a Maban a Sudan, Ajuda als migrants de la frontera de Melilla i l‘Acolliment a Catalunya).

Aquest concert és una activitat més, d’entre les moltes altres que fem a les escoles per aquesta causa. I hi seguirem compromesos. Està previst gravar la cançó Refugis per a seguir treballant en la campanya d’Hospitalitat des de les escoles de la xarxa. “No miris més enrere, que tu ets l’última frontera”, acaba la cançó, invitant-nos a canviar i a actuar.

14 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

La nostra casa

és el món Persona de mirada ample i d’horitzó amb perspectiva, més enllà de situacions puntuals o de limitacions concretes. Persones capaces de relacionar-se i d’entendre la diversitat de punts de vista, les cultures diferents o els contextos complexos. Persones que entenen que el món és casa seva.

Alumnes capaços de predisposar-se a aprendre i a comunicar-se en diversos idiomes per desenvolupar el seu propi projecte vital i professional.

Incorporem l’aprenentatge de continguts en les dues llengües estrangeres (anglès i francès) tenint en compte un enfocament comunicatiu. Desenvolupem l’expressió oral d’aquestes llengües amb el programa d’Auxiliars de Conversa.

http://h2020.fje.edu/wp-content/ uploads/2016/09/DIARI_H2020_2014_CAT.pdf

Diari d’informació de l’Horitzó 2020 de Jesuïtes Educació

Saint George’s Day Sant Jordi s’apropa i en motiu d’aquesta celebració, els nens i nenes de segon hem estat treballant diferents contes i poesies de manera interdisciplinària a català, castellà i anglès.

Com al 3er trimestre anem al teatre a veure Little Red Ridding Hood, hem pensat que aquesta seria l’obra escollida a representar. Així, quan anem a veure-la, ja la coneixerem i entendrem millor de què tracta!

A anglès hem treballat la diferència entre “fables and tales”, veient-ne dos exemples de cada.

Hem dividit la història en 5 actes, hem fet decoracions per l’escenografia, ens hem fet màscares, hem ballat i cantat una cançó.

Després de veure la diferència entre ambdós, hem decidit que faríem una obra de teatre i que la representaríem davant dels alumnes de p5.

Hi hem posa’t molt d’amor i esforç perquè quedés bé.

Als alumnes d’infantil els hi ha agradat molt i fins i tot han acabat cantant amb nosaltres!

What i liked the most was acting and preparing the play all I loved the song I really liked together. because i love singing. I had colouring the masks IGNACIO fun and i liked to be and preparing all the an actor for a day. sceneography.

VINYET JORDI

I liked to do the masks and to do the play in front of p5.

LUCIA

I liked to do the tales in english and do the labels and the cardboards for the acts.

MARTINA

16

Equip Direcció General de Jesuïtes Educació

Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

L’avaluació és el motor de la millora educativa Ja disposem d’un primer informe de l’impacte que ha tingut la NEI tant en l’alumnat com en el professorat implicat L’estudi s’ha centrat en els alumnes de la Nova Etapa Intermèdia (NEI) –de Cinquè de Primària a Segon d’ESO–, i tot i que l’ha coordinat el propi centre de recerca de Jesuïtes Educació, el CETEI, hi han participat grups de recerca d’universitats tan diverses com Blanquerna, FLASCSO (de Buenos Aires), la UPF o la Northwestern University de Chicago.

Els alumnes, que mantenen uns resultats acadèmics alts, creuen que amb el treball col·laboratiu es progressa més

un compromís força inhabitual dins del panorama educatiu. Així, dos anys i mig després de la posada en marxa d’aquest procés de transformació, encetat el setembre del 2014, ja disposem d’un primer informe de l’impacte que ha tingut la NEI tant en l’alumnat com en el professorat implicat. Es tractava de mesurar si durant aquests dos primers cursos els alumnes de 12 i 13 anys han crescut en tot allò relacionat amb les cinc C que inspiren el projecte HORITZÓ 2020: la construcció de persones conscients, competents, compassives, compromeses i creatives.

1 2 3 Un dels trets diferenciadors que singularitzen el procés d’innovació impulsat a les escoles de Jesuïtes Educació és que en el mateix disseny del projecte Horitzó 2020 s’incorpora l’anunci d’avaluar-lo,

Doble desafiament

Els autors

Recerca internacional

El compromís assolit comportava un doble desafiament, doncs a banda d’intentar avaluar els progressos de l’alumnat, amb les limitacions temporals existents, calia disposar d’una metodologia que permetés detectar els avenços en les habilitats no cognitives, o sigui, sobre el creixement integral de la persona.

Un dels objectius era calibrar la idoneïtat dels instruments avaluatius disponibles, aprofitant que en el terreny de l’avaluació educativa s’ha avançat molt en els últims anys amb l’aparició de noves eines i la construcció d’enfocaments multidisciplinars que poden ser de gran utilitat per a les experiències d’innovació educativa.

Aquesta primera avaluació d’impacte ha estat coordinada pel CETEI, node d’innovació educativa, que forma part de la xarxa de Jesuïtes Educació però que opera de forma autònoma respecte les escoles, i s’ha obert a la participació de diferents grups de recercadors universitaris que treballen en l’àmbit de la innovació educativa.

D’una banda, un grup d’investigadors de Blanquerna (Universitat Ramon Llull) ha intentat esbrinar els canvis que han experimentat els alumnes en la seva percepció del món, les modificacions que la transformació del procés d’aprenentatge ha provocat en les relacions interpersonals i com ha interactuat la nova manera d’aprendre en el desenvolupament de la creativitat de l’alumnat.

Un segon grup en què han participat investigadors de la Universitat Pompeu Fabra i la Northwestern University (Chicago, EUA) ha començat a mesurar les habilitats no cognitives i les competències socioemocionals en l’àmbit educatiu, una tasca que continuarà a través d’un conjunt d’activitats i jocs d’ordinador i la utilització d’electroencefalogrames que permetran capturar informació sobre l’activitat del cervell.

I un tercer grup de la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales (Buenos Aires, Argentina) s’ha centrat en analitzar els impactes que ha tingut en els alumnes de la NEI la instauració del nou sistema de treball setmanal.

Principals conclusions Per als alumnes de la NEI, el progrés en l’aprenentatge té més a veure amb el treball sistemàtic de cadascú, individual i col·lectiu, que amb el talent aleatori del professor o de l’alumne.

La tasca del docent pren una altra rellevància, no focalitzada exclusivament en el domini de la matèria sinó centrada en el desen-

Més autònoms i perseverants En coherència amb aquesta constatació, els informes detecten una major autonomia per part dels alumnes,

una predisposició més gran a marcar-se uns objectius personals (cosa que els ajuda a sentir-se millor) i una major dosi de perseverança, així com de passió i esforç per aconseguir allò que es proposen. Encara hi ha un altre indici que marca tendència: els agrada llegir més que a la resta. Hi ha més predisposició per a la lectura i, sobretot, per recomanar les obres llegides.

Segons el professorat, l’alumnat és més conscient de la realitat que l’envolta, encara que només sigui perquè el treball per projectes és més emocional i contextualitzat que la classe convencional.

Conscients d’aprendre per a la vida real En aquest sentit, l’alumnat se sent més protagonista del procés d’aprenentatge, cosa que l’empeny a desenvolupar múltiples estratègies i habilitats que abans no considerava necessàries. Tot plegat condueix a què els escolaritzats a la NEI tinguin molt més present que els seus aprenentatges són transferibles a la vida real.

Resultats acadèmics elevats Aquesta millora en l’àmbit competencial i del creixement personal no ha comportat, d’acord amb la present avaluació, que les habilitats cognitives (mesurades a través de les proves de competències de sisè de Primària, les qualificacions i les repeticions de curs), se’n ressenteixin, sinó tot el contrari: els resultats demostren que es manté un nivell de resultats alt.

El vincle entre el professor i l’alumne s’estreny Del major nombre d’hores compartides entre el professorat de cada curs i l’alumnat, així com del seu canvi de rol, se’n desprèn un major coneixement mutu que facilita la tasca d’acompanyament personal (els tres professors que hi ha a l’aula són tutors) i afavoreix l’autoconeixement de l’alumne, cosa que serveix per gestionar millor les seves incerteses i inseguretats.

Col·laborar per aprendre Els que participen de l’experiència de la NEI valoren la metodologia del treball cooperatiu perquè han descobert que s’aprèn més col·laborant, interactuant amb els altres a l’aula. En aquesta mateixa línia, hi ha indicis que apunten no només a una major responsabilitat individual, sinó a una millora del respecte entre els alumnes i també cap al professor (segons perceben els mateixos docents), i de l’acceptació de la diversitat motivada per la preeminència del treball per projectes.

volupament del creixement personal dels alumnes, amb qui s’estableix un fort vincle. En aquest sentit, resulta especialment important la competència de saber gestionar l’activitat del grup i d’extreure el màxim rendiment de l’alumnat, amb una visió més transversal de les matèries i àrees de coneixement.

Un bon clima a l’aula Aquesta major coresponsabilitat en la feina influeix en la millora del clima a la classe, un objectiu del què tothom se sent partícip, malgrat que els grups han passat de 30 a 60 alumnes. Fins i tot es detecta que hi ha menys conflictes. Gaudir d’un bon clima a l’aula és una qüestió transcendental per poder assolir uns bons resultats educatius. La recerca duta a terme fins ara atorga credibilitat a una màxima: quan el coneixement es construeix de manera col·lectiva, l’aprenentatge guanya en rellevància i significació, millora les

habilitats socials i accelera el creixement personal. Ell treball per projectes estimula, a banda, les solucions creatives.

Docents autocrítics i segurs Els docents no són aliens a les conseqüències d’aquesta transformació. La docència

compartida és una font de creixement personal, d’autocrítica i aprenentatge continu. Els docents valoren també que això

els proporciona una major seguretat en la relació amb les famílies, doncs ara no només poden traslladar-los una opinió sobre els seus fills, sinó la de tres professionals diferents que passen moltes hores amb els alumnes. Es fa evident també que aquesta nova metodologia comporta en els docents un desgast emocional addicional, si bé afirmen que l’experiència s’ho val.

Una observació preliminar necessària Aquesta primera onada d’avaluació d’impacte resultava indispensable com a eina d’aprenentatge per preparar una segona onada, prevista per a d’aquí dos anys, quan ja hi haurà alumnes que hauran completat els quatre anys de la NEI i els impactes obtinguts de l’observació podran ser més profunds.

L’avaluació a la què s’ha sotmès la NEI dos anys després de la seva implementació ha proporcionat unes primeres evidències que es traduiran en recomanacions tant per calibrar i millorar el projecte com per disposar de més eines i experiència en les successives onades d’avaluació.

18 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Trio això

perquè m’agrada 25. Projectes

Projecte CREA

Dins de les metodologies del nou Model d’Ensenyament i Aprenentatge comptem amb els projectes com una eina destacada, una manera de materialitzar idees pedagògiques potents. Estan vinculats a les metodologies d’aprenentatge per descobriment, el treball per projectes i l’aprenentatge basat en problemes i normalment es desenvolupen en grups cooperatius de composició heterogènia.

Per parlar dels projectes res millor que descriure el crea, el projecte que decideixen per complet els alumnes, el nivell més alt que hem aconseguit de personalització. Si en la majoria de projectes comptem amb un relat motivador però preparat prèviament pels professors, aquí obrim les possibilitats de bat a bat. «Trio això perquè m’agrada», aquesta és la consigna.

L’ús d’aquestes metodologies ha anat creixent a les diferents etapes durant els últims anys, però pensem que ho han de continuar fent. Els projectes ens permeten donar molta més importància a la realització de prototipus, com a productes físics, musicals o espacials que desenvolupen intel·ligències i destreses poc potenciades fins ara.

http://h2020.fje.edu/wp-content/ uploads/2016/10/Q8-CAT-tastem-el-somni.pdf

Transformant l’educació

Quadern 8.

Tenim un somni

32 experiències per viure el canvi educatiu

Després agrupem interessos i constituïm sis equips (un per cada tutor del curs) per tirar endavant els projectes. Durant el segon trimestre hem dedicat, així, una tarda a la setmana al crea. La darrera setmana abans de les vacances de Pasqua ha estat intensiva, amb una mostra final oberta a les famílies. Aquí l’educador acompanya més que mai la curiositat de l’alumne; la seva tasca és la d’ajudar a trobar el camí, descobrir els recursos propis i aliens per fer possible el projecte.

REPRESENTACIÓ GRÀFICA

3,2,1...FOTO

ARTÍSTIC-EXPRESSIÓ CORPORAL

BALLANT ENS ENTENEM

DISSENY DIGITAL

FABLAB

NECESSITATS QUOTIDIANES

TELES, FILS I AGULLES

LÚDIC-CULTURAL-SOCIAL

CREA OLÍMPICS

ARTÍSTIC EXPRESSIÓ PLÀSTICA

OMPLIM DE COLOR EL PATI

LÚDIC-TECNOLÒGIC

FEM VIDEOJOCS

LITERARI

VIDA ENTRE PÀGINES

20 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Present i

futur Article fet pels alumnes de 3r d’ESO-TQE durant el període de pràctiques al departament de comunicació de l’Escola

L’Orientació Vocacional i pels Estudis (OVE) i la personalització de l’aprenentatge esdevenen cabdals en aquesta nova etapa. En el tram vital de l’adolescència, l’alumne requereix un alt grau d’autoconeixement i autonomia per iniciar el discerniment de posar al servei dels altres els seus talents i habilitats. Aquest procés esdevindrà continu al llarg de la seva vida i cal dotar-lo d’estratègies que l’ajudin a viure amb sentit i profunditat.

http://h2020.fje.edu/wp-content/uploads/ 2016/11/Diari4CAT.pdf

Diari d’informació de l’Horitzó 2020 de Jesuïtes Educació. núm 4

https://twitter.com/hospitalclinic

Jordi Rull TESTIMONI COMPLERT

Director de l’Experiència Pilot 3r i 4t ESO (TQE)

Que és l’OVE?

https://twitter.com/meteocat

[...] Jo defineixo l’OVE com l’ADN del TQE, perquè és aquell programa que realment enfoca cap a la persona, cap al seu futur, cap el seu projecte vital i la personalitza. La seva finalitat és que realment els alumnes puguin descobrir la seva vocació, allò que ells volen ser a la vida i al què es volen dedicar [...].

Que és el projecte futur? [...] És una de les parts de l’OVE que s‘enfoca a l’àmbit laboral dins del que ets, del que t’agrada, del que voldries dedicar-te i ens dóna l’oportunitat de tastar i experimentar allò en el que estàs interessat a través d’unes pràctiques que ofereixen diversos pares, empreses i l’escola, ja que et poden ajudar a endinsar-te i a conèixer des de més a prop l’àmbit laboral [...]. [...] ajuda a posicionar als alumnes per adonar-se quins aspectes han de treballar per aconseguir ser els millors en el que es volen dedicar. Ajuda a enfocar bé la vida per fer allò que els agrada i allò en que son bons. Quan aquesta unió es realitza és quan realment pot ser feliç [...].

Empreses col·laboradores del Projecte Futur • Agència Catalana del Consum

• Barcelona Activa

• ACIDH

• GVC-Gaesco

• Caixa d’Enginyers

• Restaurant El Kilo Barcelona

• HCC Hoteles • Hotels H10 • Hospital Clínic de Barcelona • Hospital Vall d’Hebron

• Zenith Media • DDBO • Rodanet

• Onda Estudios Sagrada Família • Escola Moragas

TESTIMONI COMPLERT

Carmen del Rio Educadora 3r ESO

Pares i mares de l’Escola que han col·laborat en el Projecte Futur • Eva Sanchez (fills a P4 i 3r primària) • Esteve Rabadà (fills a 2n i 3r de primària)

Objectius i finalitat de l’OVE

• Eduard Ballester (fills a 3r de primària i 2n d’ESO)

Un dels objectius principals del programa OVE és que els alumnes descobreixin i coneguin els seus valors, els seus interessos, les seves habilitats... Hi ha una sèrie d’activitats d’autoconeixement perquè ells després puguin preguntar-se i decidir sobre el seu futur en coherència amb tots aquests aspectes. Ens agradaria que també descobrissin, gràcies a aquest recorregut, quina és la seva vocació: amb què gaudeixen que poden també posar al servei dels altres?

• Lola Mas (fills a 3r de primària i 3r ESO)

• Noemí Bruguera (fills a 3r d’ESO i 1r de BATX) • Montse Sanz (fill a 3r de primària) • Toni Soriano(fills a 3r i 6è de Primària) • Paula Hausmann (fills a P4 i 4t de primària) • Aurora Fernandez (fills a 2n i 4t de primària) • Clara Aracil (fills a P2 i P5) • Noemí Blazquez (filla a 3r de primària) • Patricia Miret (fills a 1r i 3r de primària9 • Jordi Samaranch (fill a 2n de primària) • Javier Gracia (fills a 1r i 3r de primària) • Jose Luis Bustelo (fill a 3r de primària) • Margarita Puig (fills a 2n i 3r de primària) • Sandra Mateos (fills a p5 i 3r de primària) • Carme Brit(filla a 6è de primària)

22 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Qui vull ser? És una matèria que no s’imparteix en classes ordinàries.

La seva qualificació constitueix un 10% de la nota final de batxillerat. Té per objectiu que l’alumne aprengui com es fa un treball d’investigació.

Treball finalista

Anàlisi de la qualitat de l’aigua del Riu Llobregat Autor: Antoni Castella i Beleta Professor tutor del treball: David Quesada Aznar Àrees curriculars: Química Tipologia de recerca: Explicatiu i d’analisi

El primer pas per a elaborar un treball de recerca és escollir un tema i recopilar informació. En el meu cas, vaig triar l’anàlisi químic de mostres d’aigua natural, i el riu Llobregat va ser l’objecte de l’estudi. Vaig seleccionar aquest projecte perquè permet dur a terme un procés de recerca científica complet, aquest va ser el meu principal objectiu, el gaudir de l’experiència d’un procés complet. Per tal d’assolir-lo, vaig idear aquest TR, cosa que va suposar l’aparició del segon objectiu: avaluar l’evolució de la qualitat de l’aigua del riu Llobregat al llarg del seu curs, en base a diversos paràmetres.

En Toni Castella, alumne de 2n de Batxillerat, ha estat seleccionat finalista a la Mostra de Recerca Jove de Treballs de Recerca del districte.

La Mostra de Recerca Jove és un certamen anual al qual concorren els treballs de recerca de 2n de batxillerat realitzats per l’alumnat dels centres educatius del districte.

Tractant-se d’un àmbit tan específic, vaig contactar amb professionals de l’àmbit per tal de documentar-me i tenir un punt de referència a partir del qual elaborar la recerca teòrica. Em vaig entrevistar amb enginyers de l’Agència Catalana de l’Aigua i d’Aigües de Barcelona.

Aquests em van assessorar sobre els processos de mostreig i els paràmetres més importants a analitzar quan es tracta amb aigües de rius, així com sobre el riu Llobregat en particular.

Un cop determinats els paràmetres amb què es tractaria, començà la part fonamental del treball: la recerca teòrica. Per cadascun d’aquests paràmetres vaig elaborar una fonamentació teòrica. Aquesta inclou tan la rellevància de la substància o propietat analitzada envers l’ecosistema com els mètodes d’anàlisi.

Tenint les fonamentacions elaborades, vaig passar a la part pràctica del projecte: el mostreig i el treball de laboratori. Pel mostreig vaig seguir els procediments establerts a les entrevistes i durant la recerca. Vaig realitzar les pràctiques de laboratori a partir de la recerca prèvia i dels meus precaris coneixements de química analítica aplicada. Va ser un procés intens d’aprenentatge pràcticament autodidacte, i em va permetre familiaritzar-me amb els materials i les pràctiques de laboratori.

Vaig realitzar aquestes pràctiques al laboratori dels Jesuïtes de Sarrià, al llarg de quatre sessions de dues hores. A la primera d’aquestes, em va acompanyar el David Quesada, el meu tutor, i se’ns va presentar al tècnic del laboratori i els materials. Durant la resta de dies vaig treballar de manera autònoma a partir de la meva recerca teòrica.

A partir dels resultats obtinguts vaig extreure les conclusions oportunes, prenent per referència, com en qualsevol altre treball de recerca, els objectius plantejats a l’inici del procés. És la contrastació entre els resultats obtinguts i els objectius inicials, així com una descripció del procés, allò que vaig incloure a la presentació (vaig considerar els detalls tècnics massa específics).

24 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

Jesús al centre

de les nostres escoles 08. La Nova Estratègia Evangelitzadora (nee) [...] La Nova Estratègia Evangelitzadora o nee és precisament la renovació en la manera en què situem Jesús al centre de les nostres escoles [...] [...] Convidem els nostres alumnes a comprendre que l’experiència del Déu de Jesucrist no és aliena a la tasca de definició del projecte vital. I ho fem, també cal dir-ho, integrant el nostre actual context social [...].

Dia escolar de la no-violència i la Pau El dilluns 30 de gener vam celebrar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau a la nostra escola. Durant tota la jornada, cada curs va fer una sèrie d’activitats per tal de pensar i reflexionar sobre temes tan importants i actuals com els refugiats, les guerres, la immigració i òbviament sobre la pau.

Concretament a 4rt d’ESO vam haver de buscar una persona del nostre entorn que no hagués nascut a Espanya i fer-li una sèrie de preguntes sobre els seus motius d’immigració i com va ser aquest procés. Després ho vam compartir amb els companys a classe i d’aquesta manera vam arribar a la conclusió de que la immigració és un fenomen que ens rodeja a tots i que a vegades els motius que els porten a marxar del seu país poden arribar a ser molt durs.

Creiem que és molt important aquesta jornada ja que ens ajuda a aturar-nos del dia a dia i reflexionar sobre un tema tan important com és la pau i que moltes vegades passem per alt.

http://h2020.fje.edu/wp-content/ uploads/2016/10/Q4-CAT-transformanteducacio_passem-accio.pdf

Transformant l’educació

Quadern 4.

Definim el model pedagògic 37 pilars per fonamentar el canvi educatiu

https://www.facebook.com/Perfil.Infant.Jesus

Som refugi Els alumnes de religió de 1r de Batxillerat han treballat tot el trimestre el tema refugiats a partir de l’APS “Som Refugi” creada per a l’assignatura. Com a tancament de la feina se’ls hi demanava un producte final de sensibilització. Tot i que el resultat final de tots a estat fantàstic, volem destacar de manera ben especial un vídeo, que volem compartir.

Lletra i música original dels alumnes: Jordi, Raúl, Maria i Pablo de 1er Batx A.

Projecte Ceuta La pedagogia ignasiana promou experiències i vivències de pobresa que impulsen l’alumne a posar-se en el lloc de l’altre. La referència de la persona compassiva és la figura de Jesús, des del seu vessant més humà i més comprensiu amb les nostres febleses, però més conseqüent amb la denúncia de la injustícia.

Dins d’aquest acompanyament, una d’aquestes experiències pensada en l’aprofundiment en el coneixement de la immigració, la integració i la multiculturalitat, es basa en oferir als alumnes de 2n de batxillerat amb col·laboració amb Migra Studium la possibilitat de viatjar a Ceuta, per viure la realitat i el testimoni de persones que han travessat i han saltat la tanca, la frontera sud, de diferents maneres, i amb tots els perills que això suposa.

Dos alumnes de Jesuïtes Sant Gervasi, l’Adrià Vilumara i l’Hector Llull, participen durant una setmana d’aquesta experiència acompanyats d’un grup nombrós d’alumnes d’altres escoles de la xarxa de Jesuïtes Educació.

De ben segur que la seva vivència i el seu testimoni ens servirà a la resta per sentir-nos interpel·lats i solidaris amb les persones migrants i refugiades.

Aula solidària

Recollida d’aliments Com cada any l’aula solidària anima a participar els alumnes de l’Escola en la recollida d’aliments pel Banc dels Aliments. Cada setmana es fa la recollida d’un aliment diferent durant quatre setmanes: Llet, llegums, pasta i galetes.

El Banc dels Aliments de Barcelona està gestionat per una Fundació privada benèfica independent, apolítica, aconfessional i sense ànim de lucre, i que té com a principal objectiu recuperar els excedents alimentaris i distribuir-los entre les entitats locals perquè els facin arribar a les persones necessitades.

https://www.facebook.com/Perfil.Infant.Jesus

26 Clar i Net Jesuïtes Sant Gervasi

El dia de Sant Ignasi

Lema 7a edició

Un any més, el dia de Sant Ignasi ha arribat!

En el seu somni va creure que l’educació era el camí i així és com posen en marxa escoles arreu del món.

segueix endavant, amb la voluntat inequívoca de formar homes i dones per els altres.

Ignasi avui també ens convida i crida a viure amb alegria el treball en el que ell i els seus primers companys van gastar la vida i que, ara, arreu del món, els jesuïtes, companys d’Ignasi, segueixen impulsant.

El lema d’enguany “Jo per a tu, tu per a mi” és una invitació al compromís amb les persones, la justícia i la dignitat. Eduquem per dirigir el món cap a un sentit de major responsabilitat mútua i de solidaritat, acceptant les diferències culturals. En definitiva, per construir en coresponsabilitat i per avançar plegats cap a un món millor.

Com escoles de la Companyia de Jesús recordem l’origen del nostre projecte educatiu amb aquesta celebració amb els alumnes, els educadors i tota la comunitat educativa. El camí cap a l’Horitzó 2020

https://twitter.com/meteocat

Volem fer un món millor!

Volem un món sense tanques ni barreres, però sí ple de ponts!

BONA PASQUA En ruta és una manera de viure, des-instal·lada, a la recerca, amb altres, contemplant el que ens envolta, sense pes a la motxilla. Qui està en ruta es sent fràgil, però confiat; tots els racons del camí van esdevenint llar. Qui està en ruta experimenta dels altres l’hospitalitat i es sent generós de compartir el seu sarró i les històries del seu viatge amb els altres. Tot fent camí per la vida anem descobrint la riquesa del món, la riquesa del nostre interior i anem descobrint sempre nous companys de camí. Això sí, qui està en ruta també s’arrisca, s’equivoca, punxa la roda, es queda sense benzina, es veu obligat a redreçar l’itinerari, té un rumb i a cops es perd. Qui està en ruta contempla, examina la jornada i programa la nova, s’atura a ajudar la gent del camí i celebra.

Avenir, 19 Travessera de Gràcia, 53-65 08006 Barcelona

www.santgervasi.fje.edu