Issuu

ŤŢţť Núm. 95 I Època II Revista del Centre Educatiu

>> Opinem

Desembre 2013 I Núm. 95 I Època II Revista del Centre Educatiu Infant Jesús

Parlem del...

Papa Francesc

SUMARI

3 OPINEM 20 20 24 32 41

VIU L’ESCOLA Llar i Infantil Primària ESO Batxillerat

33 CASTANYADA 2013 34 HORITZÓ 2020 50 I LOVE ENGLISH 59 J’ADORE LE FRANÇAIS 62 TEMPS D’OCI 63 SABIES QUE...

Amb molt de goig he de dir que ens ha entrat un raig d’aire fresc a l’Església. Déu se serveix de totes les coses que tenim al voltant per dir-nos que l’Església té encara, joventut, il·lusió i esperança per contagiar i testimoniar. El Papa Francesc, amb la seva naturalitat, el seu llenguatge planer, fa que tots els humans entenguem amb facilitat el seu llenguatge, i que és el que ens agrada escoltar per part de l’Església. Per exemple, el fet que ell vulgui residir, no sol sinó acompanyat, a la residència de Santa Marta, el fa més proper a molts religiosos i a molts avis que viuen en residències. Un gest que, a més a més, fa que aquestes institucions se’ns facin més properes i humanes. La seva delicadesa al parlar dels pobres i senzills, ens apropa i motiva a ser més solidaris i bones persones, tenint cura especial de les nostres relacions humanes. El seu testimoni, senzill i humà, converteix l’Església en una institució més senzilla i peregrina. La seva visió del bé i del mal ens invita a seguir cada dia més coherents amb la nostra pròpia consciència. Les seves expressions, tan planeres i pedagògiques, ens ajuden a donar un to més senzill i proper als laics i a la gent del carrer. L’entranyable tendresa i misericòrdia del seu missatge, fa que els nostres cors es tornin més oberts, més disposats, més amables. La il·lusió per la pau i per la transformació de la societat que tramet, fa que aprenguem a trobar-nos més a prop de Jesús. La manera que té de valorar a la gent de la cúria i a tots els germans,

com a fills de Déu, fa que tinguem un estil, una voluntat segura de seguir a Jesús encarnat en aquest Nadal, i ens fa més agermanats i seguidors del camí vers al Pare. El Papa Francesc és un home d’acció i reflexió, que estima molt a les persones, als nens, als pobres i fins i tot, sembla que obrirà les portes de l’Església a les dones. És com el llevat de l’Evangeli. Personalment penso que és com una minoria que dóna sentit i força a la nostra acció, que ens estimula a pensar, a escoltar i a estar atents a les necessitats més normals de la societat d’avui. Crec que el Papa Francesc té la humilitat de voler conèixer, transformar i obrir-se a la cultura moderna, per tal de fer arribar a tots aquells que ja siguin creients o no creients, el missatge de Jesús. Senyor feu que aquest Nadal seguim les passes del Papa Francesc, siguem més bons, més solidaris i estimem més als altres i feu que la nostra estructura institucional es transformi com ho vol el Papa Francesc. Bon Nadal! MIREIA GALOBART Titular

>> Opinem

Jesuïtes educació: laNET

Trobades grups GID curs 13-14 Teresa Gabarró Cap TAC

LaNET és la plataforma educativa de la xarxa d’escoles de Jesuïtes Educació oberta i adaptable a les necessitats educatives presents i futures. És un espai creat i desenvolupat per promoure la integració i la innovació dels processos pedagògics i del treball collaboratiu en xarxa. Dóna suport específic a l’ensenyament-aprenentatge; facilita de forma sistemàtica i accessible l’ús de continguts digitals, d’eines de xarxa i d’Internet i la connexió a webs externes; afavoreix la comunicació entre els membres de la xarxa —professors,

Serveis NET

En definitiva, aquestes aplicacions i serveis que inclou laNET faciliten la introducció de metodologies a l’aula tals com l’aprenentatge per descobriment o el treball cooperatiu ja que permet l’accés a diferents recursos de la Xarxa, la comunicació, la

personal no docent, alumnes i famílies. Aquest espai ofereix diversos serveis: Comunicació: correu, calendari, notícies, espai tutor-famílies. Gestió: enquestes, documents, manuals, videotutorials. Xarxa: directori. Continguts educatius: diccionaris, repositori de recursos metodològics. Eines web2.0: integració d’eines Google.

Grup aula: site, calendari, drive, comunicació, continguts, llibres digitals, fòrum, webteca, webs externs, lliurament d’activitats.

Enguany s’han iniciat les trobades GID (grups intermedis de direcció) en les que membres de l’equip directiu, coordinadors de diferents grups i projectes del centre i caps d’àmbit, treballen plegats en, principalment, dos centres d’interès: jornades de formació en laNET i jornades de treball en l’HORITZÓ 2020. Enric Píriz Coordinador equip EA

Tots aquests serveis els trobem dins d’un entorn segur; podem disposar dels serveis de Google pel fet de ser usuaris de laNET i formar part de la xarxa de Jesuïtes Educació.

Aplicacions Google integrats a la NET

publicació, compartir arxius entre els diferents usuaris, fer un seguiment del procés d’aprenentatge de l’alumne; i per altra banda, afavoreix la concentració de la informació en un mateix entorn, l’alumne troba les orientacions, guies i recursos que el professor

considera necessaris per al seu aprenentatge, els llibres digitals, l’agenda i els documents de treball i estudi que va elaborant recollits en un mateix espai: laNET.

Les primeres d’aquestes jornades, tenen com a objectiu mostrar als participants tot el potencial de treball que permet laNET. Es tracta de jornades eminentment pràctiques en les que, amb l’orientació i guiatge d’en Xavier Bargalló i l’Elena Sofia Ojando, ambdós membres del Cetei, ens anem endinsant en totes les possibilitats que ens ofereix l’eina i com les podem aprofitar a les nostres classes. Donat que laNET està configurada en entorn google, tenim al nostre abast la possibilitat de crear i compartir tot tipus de documents amb els alumnes i, al mateix temps, que ells ho facin amb nosaltres i els seus companys de matèria. Tanmateix, amb els fòrums i les eines de lliurament de feines, els docents tenim l’opció de seguir i corregir els treballs, tant individuals com els que es fan de forma cooperativa, que van fent els alumnes. Amb els calendaris, tant els alumnes com les famílies estan assabentats en tot moment de les dates de proves, entregues de feines o sortides que afecten als diferents grups. Això, juntament amb els sites creats pels professors, haurien de permetre als nostres alumnes la creació del material necessari per al seguiment de les diferents matèries... i això, sembla, que és només el començament. La idea és que, propera-

ment, i treballant en petits seminaris, puguem fer arribar les possibilitats de l’eina a la totalitat de companys del claustre. D’altra banda, les jornades de treball en l’HORITZÓ 2020, han consistit en dues sessions molt dinàmiques orientades i animades per membres de l’equip directiu de l’Escola i de la direcció de Jesuïtes Educació. La primera d’aquestes sessions, acompanyats d’en Lluís Ylla, director adjunt de Jesuïtes Educació, va començar amb una anàlisi del model pedagògic actual (el del s. XX) i, a partir d’aquí, de com creiem que hauria de ser el del s. XXI. La conclusió a què es va arribar és clara: cal un canvi de model ja que, com indica en Josep Menéndez al diari d’informació de l’Horitzó 2020 de JE del juny del 2013 “el model (actual) està esgotat i el que tenim no es el que necessitem” i, a més, “no es tracta de fer algunes modificacions, algunes de les quals sostingudes en fórmules del passat”. Doncs bé, això és el que ens ofereix l’HORITZÓ 2020, la possibilitat de treballar plegats per crear entre tots una nova Escola, amb nous espais físics i una organització més flexible, que permeti incrementar la metodologia activa de l’alumne. Aquesta feina no la farem aïllats, sinó formant

part d’una xarxa integrada per totes les escoles de JE. Ara bé, la qüestió que cal respondre és: què està a les nostres mans per tal que això esdevingui? En aquest sentit, nosaltres, els educadors, en som la clau. Com diu en Lluís Magrinyà al mateix diari, “el projecte de l’Horitzó 2020, no es podrà desenvolupar sense la fonamental participació i compromís de tots i totes els educadors de la xarxa”. A la segona sessió, acompanyats d’en Josep Menéndez, també director adjunt de JE, es va posar en evidència la necessitat del lideratge per acompanyar els canvis. En paraules d’en Lluís Tarin al mateix diari “ens calen lideratges: ens fan falta propòsits que ens manin a l’acció. Necessitem inspiració, creativitat, profunditat, motius i impulsos per al canvi”. Resumint, el lideratge, juntament amb la reflexió, el compromís i la convicció, ens permetran avançar i fer realitat el nou model pedagògic que vol impulsar l’Horitzó 2020. Aquestes jornades de treball s’aniran repetint al llarg del curs fins arribar a la totalitat del claustre, fent-nos a tots partícips i cridats a treballar per fer realitat el somni de l’Horitzó cap el que ja hem iniciat viatge. Viatge que no fem sols, sinó en la companyia de la resta d’escoles de la xarxa JE.

>> Opinem

Jornada sobre innovació i bones pràctiques educatives a l’aula d’anglès: punts de trobada Núria Olivé Coordinadora de Llengües Estrangeres

El passat 7 de novembre la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna va organitzar una Jornada de reflexió entorn al repte de l’aprenentatge de l’anglès i a la qual vaig tenir la sort d’assistir-hi. Us en faig cinc cèntims. 1. L’aprenentatge de la llengua anglesa ha d’incloure:

UÊ ÊÃiÕÊ>«Ài i Ì>Ì}iÊv À > UÊ «iÌm V >Êi Êi ÊÃiÕÊÖÃÊÛi cle d’aprenentatge d’altres matèries) UÊ 2ÃÊÃ V > Ê`iÊ >Ê i }Õ>Ê/6]ÊV ¢nies, sortides, ...) 2. No és un repte fàcil, hi ha una gran exigència social i educativa. 3. Els fonaments s’han de cons-

truir des de la base, des dels elements psicològics i cognitius fins els didàctics i socials. 4. Les escoles innoven amb la introducció de programes AICLE, l’ús de noves eines TIC i la gestió del plurilingüisme i la pluriculturalitat. 5. És una tasca de tots, un repte educatiu i social.

Una altra Felicitem els alumnes convocatòria de sisè... de les PAU superada amb Superen les proves d’avaluació èxit: juny de 2013 externa satisfactòriament! Ramon Tarragó Ferrer Coordinador de batxillerat

I, com cada curs, els alumnes de 2n de batxillerat que obtenen el títol de batxiller al mes de juny (quaranta-dos de quaranta-sis alumnes matriculats) es van presentar a les proves de PAU 2013. Tots ells van aprovar i van poder seguir les seves trajectòries acadèmiques en el món universitari, escollint –la immensa majoria- els estudis pels quals es sentien cridats i tenien vocació. La mitjana de la nota dels alumnes de la nostra Escola en aquestes proves va ser 7,373 i la de Catalunya 6,198. A més a més la desviació mitjana entre la nota d’expedient de batxillerat i la nota de la prova de les PAU dels alumnes del nostre Centre va ser de 0,397. Ambdues dades ens confirmen que la nostra tasca professional com a docents està ben orientada, aconseguint que els nostres alumnes assoleixin una bona formació acadèmica i humana. Destacar també que un any més una alumna del Centre, Elena Carmona, va rebre la distinció de les PAU, un reconeixement públic a l’esforç i a l’excel·lència, per haver obtingut una puntuació superior al 9 a la convocatòria del mes de juny.

Al passat maig els nostres alumnes varen participar en la cinquena edició de l’avaluació de l’alumnat de sisè d’educació primària. Enguany, van introduir novetats incorporant uns ítems clau que permetran completar la situació de l’alumnat en un determinat nivell d’assoliment. Equip docent de sisè En la prova de competència lingüística en llengua estrangera varen afegir l’avaluació de l’expressió escrita i en la prova de competència matemàtica es va avaluar l’habilitat de l’alumnat per comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, produir i interpretar diferents tipus d’informació matemàtica, aplicar un coneixement sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i entendre i resoldre problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana. A continuació, mostrem els gràfics que reflecteixen la: UÊ «Õ ÌÕ>V Ê Ì > >Ê ìÊ ¿> Õ >ÌÊ ìÊ Catalunya (G) UÊ «Õ ÌÕ>V Ê Ì > >ÊìÊ ¿> Õ >ÌÊì Ê centre (P) UÊ «Õ ÌÕ>V Ê Ì > >ÊµÕiÊV ÀÀiÃ« Ê> Ê centre segons el nivell de complexitat (*).

Aquesta puntuació, en una escala de 0 a 100 punts, s’ha dividit en quatre nivells que signifiquen el següent: UÊ Alt: molt bon domini de la competència. Els resultats estan molt per sobre del llindar de superació. UÊ Mitjà-alt: bon domini de la competència. Els resultats estan clarament per sobre del llindar de superació. UÊ Mitjà-baix: domini suficient de la competència. Els resultats estan just per sobre del llindar de superació. UÊ Baix: no s’assoleix el domini de la competència. Els resultats estan per sota del llindar de superació. Els gràfics següents recullen la distribució percentual de l’alumnat del Centre en cada un dels quatre nivells d’assoliment per competència i per a cadascun dels aspectes avaluats. En tots els gràfics s’indiquen les distribucions del conjunt de l’alumnat de Catalunya.

>> Opinem

Centre: Infant Jesús Alumnat amb correcció externa: 71 Alumnat amb exempció: 0 Alumnat amb correcció interna: 2 Percentatge d’almnat de sisè d’educació primària del vostre centre situat en els nivells baix, mitjà-baix, mitjà-alt i alt de la competència.

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA: LLENGUA CATALANA

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA: LLENGUA CASTELLANA

Global

Comprensió lectora

Expressió escrita

>> Opinem

COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA: LLENGUA ANGLESA

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Global

Comprensió oral

Comprensió lectora

Expressió escrita

L’Escola amb Càritas Clar i net El curs passat l’Escola decidí adreçar els seus esforços solidaris, en el marc de la Campanya contra la fam, a col·laborar en el projecte Paidós de Càritas Diocesana de Barcelona. “Per combatre la pobresa infantil és necessari un treball en xarxa”. Sota aquesta premissa, el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Jordi Roglá, presentà el projecte PAIDÓS de prevenció integral i integrada de la pobresa infantil. L’objectiu és apoderar els infants i les famílies que viuen amb pocs recursos i que estan abocats a l’exclusió social, perquè enforteixin les seves capacitats i perquè no arrosseguin aquesta situació generació rere generació. El projecte –ha reiterat Roglá- és possible gràcies a la posada en comú de recursos i esforços de diferents entitats de l’àmbit públic i privat. El projecte PAIDÓS es focalitza en les famílies amb infants de 0 a 6 anys en situació de pobresa, amb dificultats per tenir cura dels fills i que poden presentar altres necessitats importants no cobertes. El treball amb les famílies s’aborda des dels àmbits socioeducatiu, psicoterapèutic i comunitari per augmentar els factors de protecció i resiliència dels infants; incrementar les competències parentals; i facilitar la vinculació de les famílies amb el seu entorn més proper. En anys anteriors els recursos obtinguts en la Campanya contra la fam, s’havien destinat a subvencionar alguns dels projectes que les Religioses de l’Infant Jesús tenen endegats arreu del món: Perú, Bolívia, Senegal, Nigèria... Les grans carències provocades per la crisi econòmica que pateix el país, van portar a l’Escola a decidir-se per col·laborar en un projecte assistencial proper, si més no geogràficament, a la realitat social de casa nostra. L’aportació total fou de 6500 €.

>> Opinem

Carta de benvinguda

L’Infant al Banc dels aliments

Montse Murcia Supervisora del Menjador Escolar - ARAMARK

Clar i net

Estimada família, Sóc Montse Múrcia (Supervisora d’ARAMARK) i juntament amb tot l’equip d’ARAMARK us donem la benvinguda al nou curs escolar, durant el qual volem seguir ajudant als teus fills a créixer sans i feliços. Sabem que l’activitat diària que fan els teus fills requereix una alimentació variada, equilibrada, adequada i saludable. Per això, els nostres menús estan elaborats per un equip propi de nutricionistes i dietistes i garanteixen l’aportació energètica i nutricional diària que necessiten. La nostra preocupació per la salut infantil va més enllà de l’alimentació, és per això que des de l’any 2000, hem posat en marxa “El gust de créixer” un complet programa pedagògic per fomentar els hàbits saludables entre els infants, les seves famílies i el professorat mitjançant xerrades, tallers i altres activitats. (www.elgustodecrecer.es). En línia amb la filosofia de fomentar hàbits saludables entre els escolars, aquest any tenim diverses novetats, per una banda, estem desenvolupant a la nostra web www.elgustodecrecer. es, una aplicació que a més de poder descarregar el menú mensual del seu fill, obtingui la informació necessària per complementar la seva alimentació amb les recomanacions especifi-

ques per als sopars, informació avalada pel nostre comitè Mèdic (un equip format per sis prestigiosos especialistes en nutrició pediàtrica i educació física). Una altra novetat és la millora de la decoració del menjador per oferir un ambient i entorn més agradable i saludable. I que com cada any seguirem complint amb: Les recomanacions nutricionals definides per la Generalitat per a les escoles: Revisió de menús per diferents associacions expertes en nutrició per verificar que són aptes per als alumnes i per la mateixa Generalitat a través d’inspeccions periòdiques per verificar que els menús s’adapten a les freqüències de consum recomanades. El curs anterior vam passar tres inspeccions de sanitat favorablement. I mantenim el nostre objectiu de complir amb la legislació vigent de Seguretat Alimentària, per evitar les toxiinfenccions alimentàries i subministrar productes i serveis d’acord amb les expectatives requerides, i tot això es realitza seguint el següent protocol: Implantació del Manual del Sistema d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC) requisits

de neteja i desinfecció, control de proveïdors, control de plagues, ...) certificats en la norma ISO 9001:2000 i aprovats per Sanitat, per prevenir i controlar la seguretat alimentària. Procediments i Instruccions de Treball: Bones Pràctiques d’Higiene en les diferents etapes d’elaboració del menjar. Conservació de mostres testimoni dels menús per assegurar que en tot moment es pugui conèixer l’estat sanitari del menjar consumit en una data anterior a 7 dies. Programa d’Homologació de Proveïdors certificat en la norma ISO 9001:2008 (selecció i avaluació). Sistema de traçabilitat que permet mantenir la identificació i traçabilitat de tots els productes en qualsevol moment de la producció. Complim així amb el reglament de traçabilitat (CE-78/2002). Formació homologada de manipuladors d’aliments a través de material formatiu propi (MBMA) i entitats de formació certificades. Auditories de seguretat alimentària: Auditors qualificats realitzen les auditories als diferents centres, realitzant controls de seguretat ali-

mentària, revisant condicions higièniques de les instal·lacions, processos de treball vinculats a bones pràctiques de manipulació, control de recepció i períodes de retirades, controls de temperatura a recepció , càmeres; verificació de l’APPCC, etc. En aquest curs passat es van realitzar dues auditories,una realitzada per una empresa externa i una altra auditoria interna. Pla de Control Analític de verificació: aliments, superfícies i aigua. A través de laboratoris acreditats independents. Com a part de la nostra filosofia de millora dia a dia, al maig vam realitzar un estudi de satisfacció als alumnes i pares amb un resultat favorable sobre el servei ofert millorant respecte a l’any anterior en tots els aspectes, però seguirem treballant en els següents aspectes: mantenir el bufet d’amaniments i dues opcions de fruita per a l’ESO i Batxillerat, elaboració tradicional amb productes naturals, frescos i de proximitat, incloure atenent la petició dels alumnes, dues opcions de iogurt a la setmana, i algun dia d’hivern xocolata de postres. Rebeu una cordial salutació i us desitgem un molt FELIÇ I SALUDABLE CURS 2013-2014: murcia-montse@aramark.es Mòbil: 609 769 548

Dissabte 30 de novembre i diumenge 1 de desembre. Primera collaboració de l’Infant amb el Banc dels aliments, a nivell institucional. Feina: classificar els aliments en un dels magatzems de l’organització. Experiència fantàstica, sens dubte. Una setantena de nois / noies de 3r d’ESO fins a 2n de batxillerat i docents i persones d’administració i serveis, més algun pare/mare, hem pogut viure i

gaudir d’una experiència altament satisfactòria. Organització perfecta. Clima magnífic. Sensació d’estar participant en una acció de profit, d’ajut social a ritme festiu. Un excel·lent per a una iniciativa que ha pres una volada i una extensió brutal. Totalment repetible. L’any vinent hi hem de tornar a ser. Ens regalem amb alguna imatge de les jornades.

>> Opinem

Diferents maneres d’anar cercant Déu El departament de pastoral ha animat experiències d’interiorioritat en els cursos de 3r, 5è i 6è de primària i 1r d’ESO. Us exposem en aquest article l’experiència realitzada a 1r D’ESO.

Campus esportiu Tortosa 2013 Del 22 al 28 de juny, només començar les vacances, els alumnes de 3r de primària fins a 3r d’ESO, estem convocats a participar al Campus Esportiu que fa l’Escola a Tortosa. Nosaltres ja som veteranes, ens agrada repetir.

Cristina Aznar Rodríguez Coordinadora de pastoral

Tallers d’interiorioritat a Tamarit El cultiu de la interioritat promou la pressa de consciència i l’exploració del món interior i facilita les experiències i eines per capacitar a la persona per créixer en aquesta dimensió i descobreixi el sentit de la seva existència. Tanmateix és un condició de possibilitat per al conreu de l’espiritualitat i l’obertura al transcendent.

Ingredients que no poden faltar: - Alumnes i professors motivats. - Formadora integrada a les convivències i a les seves activitats. - Entorn meravellós que convida al recolliment i a la reflexió: platges desertes, sorra fina, remor del mar, ventijol suau i sol suficient. - Orelles ben obertes per escoltar els altres. - Ulls ben obertes per contemplar les meravelles de la natura, entre elles els meus companys als qui dirigiré una mirada més atenta. - Cor que bategui i estigui pendent dels altres. - Mans esteses per transmetre bones vibracions. - Fora complexos, no serveixen de res i estem entre amics - Deixem les presses.

Desenvolupament del taller 1. Expliquem bé als nostres alumnes el concepte d’interiorioritat. 2. Juguem sense competir entre nosaltres, convivim, ens coneixem, li dediquem una estona a l’altre, en ell trobaràs Déu. Afinem, per tant, la mirada envers els meus companys de convivències. També els professors hi participen i descobreixen en els seu alumnes coses que desconeixien i són molt agradables. El joc de les parelles n’és un exemple: a) Ens col·loquem en dues files constituïdes pel mateix nombre de persones, de manera que queda un davant de l’altre. b) Ens mirem detingudament, amb calma, contemplem. c) Els dos es giren donant l’esquena a l’altre. d) Seguint l’avís de la formadora cada membre es canvia de lloc un peça de la roba que duia, o transforma d’alguna manera el seu aspecte. e) Ens girem i hem d’endevinar què ha canviat en l’altre. 3. Aprenem a demanar ajut. La societat en xarxa és facilitadora d’aquestes experiències que ens fan créixer de manera harmònica i positiva. Farem per la muntanya un circuit de cert risc amb els ulls embenats,

però no passa res perquè un company ens donarà la mà, ens parlarà i ens aportarà calma i ens anirà ajudant en tots els entrebancs que ens anirem trobant i...d’accident cap! Els paper entre els participants s’aniran intercanviant de manera que tothom farà l’experiència -de desert d’alguna manera- entès aquí com a experiència de solitud. 4. Per últim també fem servir l’estri de la relaxació per fer disminuir les tensions. Bona pràctica també per tractar les persones amb delicadesa i respecte.

Adriana, Daniela, Jun, Laura, Maria, Marta, Paula i Sara 6è de Primària

El primer que vam fer va ser installar-nos a les habitacions, n’hi havia de dos, de tres...cadascú amb els seus amics. Cada matí, ens llevàvem a les 8:00h, amb cançons, calia tenir un bon despertar. Seguidament ens vestíem d’esport i baixàvem a esmorzar. Acabat l’esmorzar, cada nen anava amb el seu entrenador a practicar l’esport que havia escollit. Les opcions eren: bàsquet, futbol, voley, i multi esports. Quan acabàvem d’entrenar pujàvem a les habitacions, ens posàvem el banyador i li demanàvem els nostres diners als monitors per comprar algun refresc, i baixàvem a la piscina. Cap a les dues ja tenim gana i cap al menjador falta gent, sempre començàvem amb la cançó de “ O Pare Déu...” per beneir la taula. Acabat el dinar anàvem a les habitacions a descansar una estona, calia fer una bona migdiada per carregar les bateries, també hi havia la possibilitat de baixar a jugar a les taules de pingpong. El que no podíem fer era sortir a fora, queia un sol de mil dimonis. Quan estàvem descansats esperàvem a les escales a que arribessin els monitors per començar les lliguetes.

Havíem fet equips. En cada equip hi havia esportistes de totes les edat. Estàvem molt motivats i sentíem el nostre equip com el millor. Cada dia fèiem una lliga d’un esport diferent, fins a les finals, els esports eren : shootball, bàsquet, futbol, etc... Abans de jugar la final de les lliguetes berenàvem i podíem beure refrescos, que els compràvem a les màquines. Un dia tota la tarda fins hi tot després de sopar fèiem una gran gimcana, els equips eren els mateixos que les lliguetes. Acabada la final de les lliguetes pujàvem a les habitacions, ens dutxàvem, ens vestíem i ens preparàvem per anar a sopar. Tot seguit quan havíem acabat de sopar anàvem al pati per jugar una mica. Al cap d’una estona, quan ja havíem acabat de jugar, els monitors ens preparaven jocs de nit molt divertits, com per exemple: el cluedo, el far, el showtime, etc.... Va haver 2 nits molt especials, la de Sant Joan, que vam ballar un munt i ens ho vam passar d’allò més bé, no hi va faltar la coca i els refresc. I la darrera nit, vam fer la festa de comi-

at del Campus. Cada grup presentava un ball, es lliuraven els premis als guanyadors de les lliguetes i gimcana i es feia gresca durant una bona estona, per acabar vam ballar tot el que vam voler. L’endemà ja marxàvem cap a Barcelona, cansats però contents i satisfets, tenim moltes ganes de tornar l’any vinent i poder gaudir de nou d’una setmana fantàstica fent esport i compartint amb els companys un munt d’experiències.

>> Opinem

Campions Fase Territorial Barcelona Un any més, l’Escola ha estat convidada a la present edició d’octubre/desembre de 2013 de la Volkswagen Junior Masters, un torneig internacional de futbol sub 12, amb diferents seus en l’Estat i amb una gran final a Roma (Itàlia). Daniel Lázaro Mestre d’Educació Física Des de l’Escola sempre s’ha vist aquest torneig com una oportunitat pels nostres alumnes de créixer com a persones a partir de valors tals com l’esportivitat i el treball en equip, i

de les vivències que proporciona una competició escolar esportiva. Tanmateix, se’ls ofereix l’oportunitat de conviure i competir conjuntament amb alguns companys de

Edició torneig 2010-2011

Edició torneig 2011-201

classe fora de l’Escola i alhora, de conèixer altres nois de la seva edat tot gaudint de l’esport, dins d’un ambient familiar i festiu.

Campions de Barcelona. Edició 2013-2014

Enguany, l’Escola s’ha proclamat campiona de la Fase Territorial de Barcelona, disputada el diumenge 24 de novembre a les instal·lacions esportives de la Vall d’Hebron-Teixonera. A més a més, el nostre porter Pablo Ruzafa, va ser escollit com a millor porter del torneig. El cap de setmana del 21 i 22 de desembre a València, a les instal·lacions del UD Llevant, es disputarà la Fase Nacional amb els respectius campions de cada Edició torneig 2013-2014

fase territorial, per trobar un representant per la Fase Internacional. L’equip que representa l’Escola és el següent: Pablo Ruzafa, Arnau Aznar, Joan Serrais, Alejandro Calomarde, Marco Pérez, David Rosales, Isaac Calco, Raimon Jordi, Guillem García, Fasika Samuelson, Jordi Serra, Guillermo Maresca, David De Tudó, Álex Solé, Alex Preckler, Lucas Jiménez i els entrenadors Marc Bollo i Daniel Lázaro.

Pablo Ruzafa, millor porter

L’equip vol dedicar aquest triomf a tots els jugadors i famílies que han representat l’Escola en les anteriors edicions.

>> Opinem

Jugar, experimentar, descobrir, riure, ser, viure lâ€™estiu amb tu! Lâ€™equip de monitors desitgem acompanyar-te en aquesta aventura que proposem per tu, cada estiu junts volem, podem, som... el que ens proposem

>> Viu l’Escola

>> Viu l’Escola / Llar - Infantil

Llar - Infantil

Pluja de fulles acompanyat de l’audició de Vivaldi Acompanyats de Vivaldi, hem passat un matí molt divertit! Tot escoltant l’audició de la tardor, hem llençat i trepitjat fulles. Així hem pogut descobrir les diferents textures, colors, mides i olors. Mitjançant la música, a llar 1, treballem l’entorn més proper. Infants i Equip de Mestres de Llar 1

A la tardor, ni fred ni calor Ha arribat la tardor juntament amb la seva esplendor. Amb els infants de P3, ens hem endinsat a conèixer aquesta meravellosa i especial estació. P3 Durant uns dies, hem estat contemplant els colors taronges, marrons, grocs i vermells que les fulles caigudes al terra pel vent ens han deixat. La classe dels Cérvols, dels Castors i de les Mofetes, que som una colla d’artistes, hem pensat que fóra bo plasmar tot el què observàvem del nostre pati de la sorra. Així doncs, cada classe, per separat, hem anat baixant al pati amb un

full. Primer, hem admirat, observat, sentit, tocat i olorat els diferents tipus d’arbres, observant les fulles grans, mitjanes I petites, hem buscat cargols, etc. Un cop feta l’exploració, ens hem assegut a terra i hem plasmat en un paper l’estat del nostre pati quan és temps de tardor i hem fet uns dibuixos d’allò més bonics! Ha estat una activitat on hem

pogut representar el canvi del nostre entorn proper de la manera més vivencial. Valorem molt positivament aquestes activitats on sentim i vivim tot allò que aprenem.

>> Viu l’Escola / Llar - Infantil

Ens agrada l’Escola! Comencem un nou curs, ple d’il·lusió i ganes de passar-nos ho bé! Ens retrobem amb els companys i inventem nous jocs plegats. Taurons, dofins i peixos manta P4 Els primers dies de P4 han passat ràpid, de seguida ens hem posat a treballar picant paraules, comptant objectes, descobrint en quines paraules s’amaga la “i” per tal d’identificar aquest nou so, aprenent amb els projectes, els ambients, practicant els

grafismes... fer les creus i les muntanyes cada vegada són més fàcil! Ens agrada l’Escola! Pugem sols fins a la classe i entrem contents a saludar als companys, encara que algunes vegades també ens fa una mica de mandra... Però de seguida, ens

posem la bata, pengem la motxilla i escoltem atents i amb ganes perquè ens agrada aprendre, divertir-nos, jugar, riure, construir... Ens agrada l’Escola!

Ballem i dansem a la tardor Ja ve el fred, els arbres es despullen, els carrers s’omplen de l’olor de les castanyes i els moniatos, als boscos han tret el barret desenes de bolets, i els nens d’Infantil ho hem volgut celebrar tot ballant les diferents danses que hem après al llarg d’aquesta estació. Música P3, P4 i P5

>> Viu l’Escola

>> Viu l’Escola / Primària

Primària

Els nens i nenes de 1r fem entrevistes! Hem canviat d’edifici i encara que ja haviem baixat alguna vegada a conèixer les aules, l’Escola és molt gran i hi ha molts altres espais que no coneixiem. Els hem anat a veure com: la biblioteca, la secretaria, l’infermeria,el despatx de la directora, les aules de 4t, 3r… També hem conegut noves persones que ajuden a que l’Escola funcioni. A alguns els hem anat a veure i els hi hem fet unes quantes preguntes. Nens i nenes de 1r

El Pedro ens explica com fa el menjar per tota l’Escola.

La Marta ens explica totes les feines que fa.

L’Àngel i el David ens ensenyen el taller on tenen totes les eines.

Estem a la porteria escoltant tot el que diu l’Aurora.

>> Viu l’Escola / Primària

Fem química jugant Emma Bambalere 2n de Primària

>> Viu l’Escola / Primària

Els nens i nenes de 2n som científics Els nens i nenes de 2n de Primària estem fent un projecte de l’aigua. Per saber per què l’aigua del mar és salada i la de la pluja no, hem fet aquest experiment… Els nens i nenes de 2n de Primària

Hola a tots, sóc la mare del Luís. L’empresa química alemanya on treballo, Lanxess, ha decidit promoure la química entre els alumnes més petits de primària. Per això ha repartit uns complerts kits de química amb estris de laboratori i quaderns amb activitats guiades, perquè els nens puguin gaudir de fer “experis” com en diuen ells. Són experiments amb elements bàsics. La temàtica és “La solubilitat de les substàncies a l’aigua”, són inofensius i s’han desenvolupat conjuntament entre Lanxess i la Universitat de Dortmund. A començament de curs, la Mireia va rebre els maletins amb els instruments, i en el mateix moment que es va fer aquesta foto, ella ja estava pensant com es podia incloure aquesta activitat dins de la programació de Medi. I ara tot ja està en marxa i gràcies a l’equip de mestres de primària els nens ja n’estan gaudint.

>> >> Viu l’Escola / Primària

>> Viu l’Escola / Primària

Activitat d’interioritat a 3r de Primària

Convivències a Vallgorguina: octubre 2013 Alumnes de 6è C

Enguany, a les convivències de 3r hem viscut una nova experiència. Hem fet un seguit de jocs-activitats per treballar la interioritat. Vam començar amb activitats molt mogudes, divertides i sorolloses, passant per d’altres més calmades, en parelles, per arribar a un mateix, a connectar-nos amb el nostre món interior, enmig de la natura meravellosa que ens envoltava.

“Vam jugar als Membreles, que era un joc de córrer: la mestra explicava un conte i quan deia “Membreles” ens amagàvem.” Maria Navarro i Jan Donet, 3r C

“En aquest moment estàvem jugant a un joc que havíem de recordar una fotografia molt maca. La Laura em va fer veure un arbre molt bonic. Després l’Anna em va ensenyar el pati de bàsquet i de futbol.” Anna Ollé i Laura Gelpí, 3r C

“Estava omplint l’estrella amb els jocs que havíem fet. “ Biel Peces, 3r C

“L’Anna em va portar a la muntanya amb els ulls tancats i després vam fer el dibuix dels que havíem vist” Alba Roselló, 3r A

“Jo vaig dibuixar l’arbre que em va ensenyar el Nil.” Martí Batlle, 3r C

“Vam fer un full amb les activitats que vam fer. Els Membreles era molt guai, em va agradar molt.” Eyka, 3r B

Vam celebrar la castanyada amb castanyes i panellets. Vam anar pel bosc a recollir llenya i vam fer foc per torrar les castanyes mentre els nens de cinquè feien els panellets.

Vam anar a collir bolets pel bosc. La passejada va ser agradable, ara bé. si no anaves ràpid, els primers recollien els que estaven més a la vista i costava molt trobar-ne més. Un cop assecats els vam fer servir per fer una observació més acurada i vam anotar la informació a la llibreta de camp.

Vam començar a fer les màscares de carnestoltes. Va ser un treball primer de parella , per fer la base amb benes de guix i després cadascú afegíem els detalls. Mentre un grup estava fent les màscares, l’altre feia

l’activitat de la tirolina i els ponts. Al principi feia una mica de por, però quan ho provaves era més divertit que no pas avorrit. La tirolina era llarga i anaves molt ràpid i de ponts n’hi havia de tota mena.

També vam tenir temps per començar a preparar l’obra dels Pastorets: el casting per triar els personatges i el famós ball dels àngels.

>> Viu l’Escola / Primària

Visitem els bombers

Horitzó 2020 Alumnes de 4t de Primària

Nens i nenes de 4t A

Nens i nenes de 4t B

Nens i nenes de 4t C

En aquesta fotografia estem uns quants nens de 4t escoltant molt atents el que el bomber ens està ensenyant, és una bomba d’aigua situada a la part posterior del camió de bombers, hi cabien tres mil litres d’aigua en aquell camió! Va ser espectacular.

El Raúl, el bomber que ens ensenyava el parc de bombers, ens va dir que aquest era el primer vehicle que van tenir a Begues. Aquesta bomba d’aigua era del segle XIX. Aquí dins portaven l’aigua fins l’incendi, la bombejaven i l’aigua sortia per una mànega i així podien apagar el foc. Ens va explicar que la paraula bombers ve de bomba i bomba ve de bombejar. Els bombers portaven unes motxilles que pesaven de 35 a 40 quilos, però ara les han reduït i pesen 15 o 20 kg.

En aquesta fotografia podeu veure com els bombers ens van deixar pujar als seus camions en grups de 4. Allà vam poder veure tots els mecanismes i botons que tenia el camió per dintre. Al final de tot ens van encendre les sirenes i vam comprovar que feien un soroll molt fort!

En aquesta altra, el bomber ens està fent una demostració de com es pot tirar l’escuma per apagar un foc. Aquí estàvem tots en fila esperant el nostre torn ja que ens van deixar tirar l’escuma amb la mànega a nosaltres sols. Ens vam quedar bocabadats al veure la força que tenia aquella escuma i com arribava de lluny.

En aquesta foto estem els nens i nenes de 4t B amb el Raul. Vam anar a la part bruta del parc, que és on hi ha els camions, els cotxes, els cascs, la roba, el gimnàs,... Es diu part bruta perquè els camions entren molt bruts després dels incendis. Va obrir les persianes del camió i ens va ensenyar diferents tipus de mànegues i cascs que utilitzaven segons si era un incendi forestal o industrial.També ens va dir que en el camió hi cabien 3.000 litres d’aigua. Ens va ensenyar diferent eines, una es deia Lucas, servia per tallar ferro i així poder rescatar persones que quedaven atrapades dins d’un vehicle. Ens va fer una demostració i va tallar una barra de ferro de 5 cm de gruix.

Per acabar la visitar ens vam deixar ser bombers de pràctiques. Vam poder agafar les mànegues i tirar aigua com si fóssim bombers de debò. Aquest com vam poder fer realitat les nostres idees de bomber!

Enguany, la primera setmana d’octubre, vam anar a veure l’exposició: “HORITZÓ 2020”. Les mestres ens van explicar que era un recull d’idees elaborat per tots els alumnes de la xarxa d’escoles de Jesuïtes de Catalunya.

Mentre visitàvem l’exposició vam recollir aquelles idees que més ens agradaven i amb les que ens sentíem més identificats. Un cop a l’aula, en petits grups, vam haver de posar-nos d’acord i escollir-ne només una. La vam escriu-

re i pintar per fer-ne un mural en el nostre passadís. Amb el recull dels desitjos de les tres classes hem fet el NOSTRE HORITZÓ 2020.

>> Viu l’Escola

Excursió a Collbató Cesc Colindres, María Tomás Piñana

ESO

>> Castanyada

La nit de 1r d’ESO a Tamarit

Castanyada 2013

Aquestes Convis ens han fet pensar en el més enllà...

El dia 30 d’octubre els nois i noies de 3r d’ESO, vam anar a Collbató d’excursió. Vam sortir de l’Escola a les 9 i amb moltes ganes. Després d’una hora d’autocar vam arribar a Collbató, un lloc preciós que es troba a la vall de Montserrat. Allà vam esmorzar i ens van dividir per classes per fer les tres activitats. La primera activitat que ens va tocar fer va ser anar a visitar les coves de salnitre. A l’entrada de la cova ens van fer una petita explicació del que anàvem a veure i de seguida vam entrar. Eren unes coves estretes i difícils de passar per dins. Feia molt fred i anàvem amb llanternes ja que no s’hi veia res perquè eren unes coves naturals. Després d’una hora de caminar per dins les coves ens va tocar fer l’activitat d’orientació. Consistia en fer una cursa pel poble de Collbató per tal de millorar la nostra orientació. L’última fita de la cursa es trobava al lloc on havíem de fer la darrera activitat. Aquesta prova anava d’escalada i ràpel. Vam escalar per una paret rocosa llisa amb l’ajuda de un arnés i d’una corda. A continuació vam anar al punt de trobada on vam dinar perquè ja teníem gana. Després vam marxar ja cap a l’Escola. Va ser una magnifica sortida esportiva. Ens ho vam passar molt bé i ens encantaria repetir-la.

Teníem ganes de passar una nit en bona companyia i els nostres companys van preparar una gymkana molt especial per aconseguir-ho... Però no hi comptàvem amb les històries de la zona i les seves llegendes... Aquí teniu una petita mostra d´allò que vam viure, veure i escoltar... i si voleu més històries pregunteu-nos-en. Els de 1r sabem un munt sobre llegendes! Sobre una platja costeruda s’assentava el pintoresc poblet de Tamarit coronat per un esvelt i bonic castell del segle XI. Els seus habitants vivien en total pau i harmonia, mentre el senyor rector pescava a la canya des d’una finestra de la rectoria i les aigües del Gaià, submises, desembocaven a la Mediterrània. Ningú no podia presagiar el drama que els arribà a mitjan segle XVIII, en forma d’un gran temporal de migjorn, en què perderen la vida una cinquantena de palangrers a qui el mal temps sorprengué lluny de terra. Des d’aquella difícil jornada,Tamarit perdé la seva alegria. Cap més rialla ni somriure trencà el seu viure dolorós.

La desolació fou tanta que a les nits les ànimes dels ofegats s’apareixien als seus familiars. Els pocs que quedaren es dedicaren a l’agricultura als pobles veïns d’ Altafulla i Ferran i, de mica en mica, Tamarit quedà convertit en un munt de runes. A principis del segle XX, les bruixes d’Altafulla, famoses per tot Catalunya, s’apoderaren del castell, i des de llavors conviden a les ànimes de tots aquells habitants a sortir del seu repòs per acompanyar als visitants de la contrada en el seu nou recorregut nocturn...

Quan ve el temps de collir castanyes la primària dances preparem. Fem venir la Castanyeraa i moltes castanyes mengem. gem.

>> Horitzó 2020

L’Escola que volem, entre tots, la farem possible.

>> Horitzó 2020

>> Castanyada

>> Viu l’Escola / ESO

El monestir de Poblet Dani Gràcia, Pol Gutiérrez i Àlvar Ballester

Visita al Casal dels Infants del Raval Com a tasca de voluntariat, un grup d’alumnes de l’Escola Infant Jesús va anar de visita el Casal dels Infants del Raval per rebre una xerrada informativa. Clàudia Sánchez. Barcelona 4t d’ESO B

El dia 31 d’octubre, de bon matí, ens vam dirigir cap al majestuós monestir de Poblet; el monestir benedictí d’Europa habitat per un nombre de monjos més elevat. Després d’un passeig de 15 minuts hi vam arribar. Ens vam quedar meravellats de la seva fabulosa estructura, que havia perdurat durant més de mil anys. Vam esperar una mitja hora fins que ens van distribuir i ens van assignar uns guies (un d’ells, monjo del monestir) que ens ensenyarien el recinte mitjançant una visita guiada. Un cop dins, vam contemplar l’antiga entrada romànica del monestir que, per cert, estava molt poc il·luminada (normal en edificis religiosos medievals, on la foscor i el silenci ajuden a la vida espiritual). Vam continuar veient el claustre, des d’on s’accedia a totes les dependències del monestir. Després vam continuar visitant les sales on els monjos menjaven, dormien, es reunien, treballaven i resaven. Abans d’acabar el recorregut vam veure l’església amb les tombes dels últims reis catalans. És curiós que vam veure uns quants monjos, però ens van dir que no se’ls podia fotografiar i que havíem de ser molt educats respectant el seu silenci. Un cop acabada la visita vam pujar al terrat, que tenia una gran inclinació per permetre, els dies de pluja, que l’aigua baixi i desguassi al jardí del claustre. Un cop allà vam baixar per unes escales amb una barana molt curiosa, amb forma de drac (l’escala del drac). Quan vam sortir del monestir vam tornar a la casa de convivències per dinar i tornar a Barcelona.

El passat dijous, 31 d’octubre, un grup d’alumnes de 4t d’ESO va anar de visita al Casal dels Infants del Raval. Allà els va atendre la Thaïs -una de les voluntàries i encarregades de gestionar el Casal- i els hi va explicar les principals activitats i projectes que es duen a terme en aquell lloc. El Casal dels Infants del Raval es dedica a ajudar a les persones que viuen en els barris més vulnerables i marginals de la ciutat. Per tal d’així aconseguir millores concretes i, sobretot, duradores en la qualitat de vida dels infants, dels joves i de les famílies que es troben en una situació de risc d’exclusió social. Thaïs va remarcar el fet de que el Casal desenvolupa un conjunt de projectes orientats a donar resposta a les diferents necessitats i als diferents problemes de la gent que actualment es troba en una etapa complicada de la seva vida i no sap com sortir-se’n. Els projectes del Casal estan agrupats en cinc blocs diferents que donen ajut i resposta a determinades necessitats socials. El primer bloc està dedicat al suport social dels infants i de les seves famílies. En canvi, el segon bloc s’encarrega de donar suport al procés escolar dels nens i joves. El tercer es dedica només a la integració dels joves en risc d’exclusió social. El quart ajuda a joves i adults en la seva formació i inserció social i laboral. I, finalment, el cinquè bloc s’encarrega d’enfortir les relacions entre la gent de la comunitat, ja que el Raval és un barri on s’ajunten aproximadament unes 47 nacionalitats diferents, fet que provoca molts conflictes. La exposició va finalitzar amb un parell de vídeos fets pels voluntaris i treballadors del Casal. Aquests vídeos demostren la molt bona feina que s’està fent al Raval per ajudar a la gent que veritablement ho necessita. Una vegada acabada la xerrada de Thaïs, els alumnes de 4t d’ESO van tornar cap a l’Escola, on posteriorment, a l’aula van fer una exposició Power Point explicant tot el que havien après aquell dia al Casal dels Infants del Raval. Alguns d’ells van acabar força satisfets de la conferencia i amb ganes de fer el voluntariat del Raval quan tinguin l’edat suficient.

>> Viu l’Escola / ESO

Davant l’horitzó Departament de visual i plàstica

Els alumnes de 2n d’ESO vàrem anar a fer un taller d’arts plàstiques a la Fundació Joan Miró. Després de visitar la exposició Davant l’horitzó, i un cop a l’aula-taller vam fer tres grups i vam construir un horitzó mitjançant un joc. Aquest va ser el punt de partida per entendre’l com a línia de temps, camí o recorregut. A partir del skyline que havíem fet vam dibuixar el nostre horitzó personal. A continuació us ho expliquem amb imatges. El joc consistia en construir una ciutat amb diferents elements.

A continuació van repartir a cadascú un full de paper vegetal i van copiar la silueta als fulls.

Uns la construïen amb envasos de plàstic,

els altres amb una vaixella de plàstic i ....

Ara venia el moment de treballar l’horitzó particular de cada alumne, com una línia del temps, que podia anar endavant i endarrera, o podia prendre diferents camins. Cada alumne dibuixava en el seu full els desitjos, les il·lusions, allò que havia quedat enrera o el futur que s’ imagina…

...i la resta amb teles de diferents colors i textures.

Després amb un focus reflectien la silueta de la ciutat a la paret i la van resseguir amb cinta adhesiva negra aconseguint recrear a la paret l’skyline.

>> Viu l’Escola / ESO

Entrepreneurship Raimon Cambra, Inés Marron, Clàudia Sánchez, Albert Suriñach Barcelona

Imagination. Creativity. Work. Fun. Things you Love. Communicate. Enjoy. Collaborate. Group. Enterprise. Dreams. Wishes. Future. United. Interest. Passions. This is our new subject and we love it. This year the students of 4th ESO we have started a new subject called

entrepreneurship. We do it once a week. Paul is our teacher: always with a big smile in his face. He teaches us how to create new things. How to work and believe that we can do whatever we want. He teaches us how to be better persons and how to be ready for the future. He is very

positive and always says: “Nothing is impossible. You will do whatever you want right. Let your imagination grove.” In this subject we have to create an example of enterprise with our classmates. We have to make the structure and the objectives of this enterprise, and, at the end of the project, we will do a presentation in front of all our classmates and parents. The first classes that we did were really different that the classes we used to do. We did some activities to trust in our classmates and to organize and create the groups with the ones we’re going to work the next months. We organized our groups depending on the hobbies or likes we have. Then, he gave us different tips to make greats jobs. That is how we have started our enterprises! In our class we have different enterprises, all of them originals! There is a music enterprise that creates music videos, then we have cinema’s group that creates film shorts. Also, an ecologic group that will create ecologic allotments on the top of the flats of the cities . Then, there is a fashion enterprise that will create a new clothes brand and, finally, a technologic group that will create a new GPS. Also, one day came to class an entrepreneur, called Albert. He studied Agricultural Engineering but said that he was wrong. Then, he tried many different jobs and finally he decided to found a company called “albusgolf”. His invention is a biodegradable golf ball with water. This ball contains fish food inside so that it can feed. Now this product is very successful in the Maldives, Vietnam and the United States. It’s amazing! With all of this ideas and our teamwork, we will do amazing projects. We can do it. We can make it. We believe in it.

Les Proves Cangur: tot un repte Elena Bulet i Berta Callau 4t ESO

Enguany, el professor Enric Píriz ha introduït les Proves Cangur plantejant als alumnes de 4t d’ESO el següent problema : Quin és el nombre màxim de trossos que podem obtenir fent tres talls a un pastís? La resposta són 8 (dos talls perpendiculars i un transversal). Les Proves Cangur són un concurs anual de lògica on participa tota Catalunya. Durant els dimecres de febrer i març, fins al dia 21 (jornada de les Cangur), els participants ens vam reunir els migdies per practicar els problemes de les antigues edicions. La veritat és que molts ens vam desmoralitzar una mica perquè les proves de fa sis o set anys eren més difícils que l’exemple que ens havia plantejat. Però de mica en mica vam poder resoldre alguns d’aquests problemes, i com qui no vol la cosa, va arribar la jornada de les Cangur. Estàvem citats a l’Escola Industrial, on ens van conduir fins a la nostra aula. Llavors, amb els dossiers preparats, ens van donar les instruccions bàsiques i ens van desitjar sort. I allà estàvem, sols davant les proves per les que ens havíem preparat. Les preguntes, com en les altres edicions puntuaven tres, quatre o cinc punts cadascuna. Per cada error, restava un quart de la puntuació de la pregunta. Si no la responies, no puntuava. Després d’una hora i quart van recollir els quaderns i ens vam dirigir tots cap a la sortida. Els problemes havien estat més fàcils del que ens pensàvem, encara que no vam arribar a respondre totes les preguntes. Ara esperem les nostres qualificacions desitjant que siguin bones.

>> Viu l’Escola

Batxillerat

L’ús de l’ordinador al batxillerat Enguany l’etapa de batxillerat està immersa en una prova experimental de l’ús de l’ordinador al batxillerat. Aquesta experiència està coordinada per la xarxa de Jesuïtes Educació i hi participen conjuntament amb la nostra escoles els centres de Jesuïtes de Sarrià– Sant Ignasi i Jesuïtes Lleida- Col·legi Claver Raïmat. Jordi Rull Professor de Química

La iniciativa consisteix en introduir d’una manera activa l’ús de les noves tecnologies en les aules de batxillerat amb el propòsit de millorar l’aprenentatge dels nostres alumnes. Aquesta concepció neix a partir de tres hipòtesis: - L’alumne de batxillerat pot organitzar i desenvolupar millor el seu aprenentatge treballant amb eines digitals, millorant la competència d’aprendre a aprendre. - L’alumne se sent més motivat i a gust emprant les eines digitals, millorant així la seva competència digital.

- La introducció de les eines digitals en el model d’ensenyament-aprenentatge demana al professorat un canvi de metodologia docent, fent que l’alumne passi a ser l’actor principal del seu aprenentatge. Des de l’escola aquesta implementació ha començat amb les matèries de 1r de batxillerat de Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials i Ciències per al món Contemporani. Esperem que els resultats i les valoracions obtingudes al llarg de l’any de l’experiència validin les hipòtesis inicials i suposin un salt qualitatiu en l’aprenentatge dels nostres alumnes.

>> Viu l’Escola / Batxillerat

Els alumnes de batxillerat visiten l’exposició sobre l’HORITZÓ 2020

Homecoming 2013-14

Al llarg de mesos, les diferents escoles de la FJE van impulsar la participació i la creativitat dels educadors, els alumnes i les famílies, amb la realització d’un conjunt de seminaris que van actuar com a laboratoris de debat i catalització de propostes per perfilar el que podria ser l’HORITZÓ 2020. Totes aquestes dades es van processar i van donar com a resultat aquest interessant “Horitzó 2020. Només junts serà possible”.

El divendres, 11 d’octubre, es va realitzar la 1a Festa d’acollida (Homecoming) de batxillerat. La idea va néixer des dels alumnes de 2n de batxillerat amb l’objectiu principal d’acollir als alumnes que comencen enguany aquesta etapa i crear un ambient més familiar i de més interacció entre ambdós cursos. Va ser una trobada on els alumnes

Ramon Tarragó Ferrer ฀ ฀

Aquest “Horitzó 2020. Només junts serà possible” va ser visitat pels alumnes de batxillerat de l’Escola, com a part d’una activitat tutorial. Després de veure-la i prendre anotacions d’allò que consideraven més rellevant, van fer grups de reflexió per compartir idees i pensaments, fruit d’aquestes van elaborar un llistat d’algunes de les característiques que hauria de tenir el batxillerat que ells consideraven ideal:

฀ ฀

฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ del francès i de l’anglès. ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ artístic. ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀

฀

฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀

als).

฀

฀ ฀ ฀ ฀

฀

฀ ฀ ฀ na, música, costura, teatre...). ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ tre. ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ nari). ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ l’alumnat.

Jordi Rull ฀ ฀ van compartir una estona d’activitats, ball, somriures, xerrades… en un clima respectuós i distès. Es pot dir, sens dubte, que es van superar les expectatives inicials. Cal destacar també que el comportament de tots va ser excepcional, tant pels alumnes de 2n BAT que van contribuir en el muntatge, com, finalment, per la totalitat dels alumnes

a l’hora de recollir i deixar les installacions tal i com estaven inicialment. Una Festa per recordar, que esperem que el proper curs els alumnes de 4t d’ESO, en passar a 1r de batxillerat la puguin gaudir. Ja sabeu, futurs alumnes de 2n: “A seguir la tradició!”

>> Viu l’Escola / Batxillerat

Els delegats de classe de batxillerat Els quatre cursos de batxillerat van escollir democràticament els seus delegats, els encarregats de fer d’enllaç entre l’alumnat i el claustre de professors. Una comunicació necessària que permetrà que, mitjançant el diàleg, s’escoltin propostes i es donin respostes argumentades, s’arribin a acords i els alumnes participin activament i responsable en la vida de l’etapa. Ramon Tarragó Ferrer ฀ ฀

1r de batxillerat A Patricia Grau Francitorra Mónica Íñiguez Grané 1r de batxillerat B Laia Vilàs Trias David Parent Alonso

2n de batxillerat A Maria Durán Castells Joan Corominas i Bertran

2n de batxillerat B Mariona Boixadera Bandrés Elia Danón Hidalgo

Una altra mirada Núria Martínez de Dalmau ฀ ฀ El passat mes de novembre, ens van fer una visita dues persones vinculades a l’organització d’Alcohòlics Anònims per tal de parlar-nos dels perills de l’alcohol i les seves conseqüències. Primerament, ens van explicar un per un la seva experiència amb l’alcohol. El primer va ser el cas que més em va impactar. Ens va explicar que quan era jove bevia d’una manera normal, com qualsevol persona de la seva edat, però a poc a poc, quan ja tenia una família formada, amb dona i fills, es va enganxar encara més a l’alcohol i sempre bevia una copa més que els altres, però ell ho veia normal. Va arribar fins a un punt que la seva parella li va comentar que notava que n’estava fent un gra massa amb l’alcohol, però ell mai ho va acceptar, fins que va arribar a consumir fins i tot drogues. Aprofitava cada moment per anar al lavabo i consumir cocaïna d’amagat. La seva família es va trencar, la seva dona es va divorciar d’ell i els seus fills ja no en volien saber res. Va intentar refer la seva vida, es va emparellar amb una noia, però ella el dia que va arribar a vendre’s el cotxe perquè necessitava diners per drogues, el va deixar sense voler saber res més d’ell. Llavors va decidir canviar i va entrar a Alcohòlics Anònims, una organització que es va crear a Amèrica, quan un bevedor compulsiu es va adonar que només se sentia millor i podia millorar parlant amb un altre bevedor. Però el primer cop no va anar del tot bé i va recaure. Un dia es va despertar a l’hospital, el metge li va dir que havia d’anar en aquell mateix moment a un centre de desintoxicació, que no podia seguir d’aquella manera, i en aquell moment va ser quan es va adonar que havia d’anar a desintoxicar-se, i va tornar a Alcohòlics Anònims i aquest cop fer-ho definitivament bé. Des d’aquell dia no ha tornat a beure, fa ja dos anys que no ha tastat ni una cervesa, ni una copa de cava, ell està orgullós de si mateix. La seva dona i els seus fills ja el comencen a veure amb uns altres ulls. Aquesta xerrada d’ambdós alcohòlics ens ha impactat molt a tots, perquè pensar que qualsevol de nosaltres pot acabar així, és esgarrifós. Saps com comences, però no saps quan ni com acabaràs.

Excursió a Vallvidrera El dia trenta d’octubre, després d’acabar els exàmens de la preavaluació i de tenir les primeres notes del curs, les dues classes de primer de batxillerat vam anar al Baixador de Vallvidrera, per a fer unes activitats tutorials i relaxar-nos després de dues setmanes intenses plenes d’exàmens. Laura Castrillo ฀ ฀ ฀

Aquell dimecres vam entrar a les nou. Quan els alumnes ens vam reunir amb els nostres respectius tutors, en Joan i en Miquel, vam sortir de l’Escola per anar als ferrocarrils, on en vam agafar un en direcció a Terrassa Rambla; vam arribar a la parada de Baixador de Vallvidrera que està entre Les Planes i Peu del Funicular a les deu aproximadament. Llavors vam baixar del ferrocarril i vam caminar fins a una plaça, al mig de la muntanya, on vam fer les activitats amb els tutors i l’Isidre, el professor de Filosofia, que també ens va acompanyar. Un cop vam arribar, ens van deixar vint minuts de temps lliure, i tot seguit, ens vam separar en grups de cinc persones per dur a terme la primera activitat, la qual consistia a agafar una imatge i descriure allò que ens transmetia, i explicar-ho davant dels nostres companys. Quan vam acabar aquesta activitat, ens van donar un altre full individual on havíem d’escollir quines serien les coses imprescindibles que ens emportaríem si estiguéssim a la lluna, i quines no ho eren tant. Més tard, ho havíem de comentar amb el grup, i, per últim, ho vam haver de comparar

amb la pauta donada pels professors. Finalitzades les dues activitats, vam fer una reflexió sobre el començament d’aquest nou curs i d’aquesta nova etapa, i vam posar en comú el que pensàvem i què ens semblava el batxillerat, els nous professors i què hauríem de canviar per tal de millorar alguns aspectes. Després d’un gran debat on varen sortir diferents temes amb diversos punts de vista, ens vam dirigir a una zona de on vam fer el gran esmorzar-dinar, professors i alumnes. Els alumnes havíem portat menjar per compartir amb tothom i gaudir d’una estona tots junts. Alguns dels alumnes van portar menjars casolans, com ara panellets de Nesquik i alguns pas-

tissos, els quals van tenir un gran èxit. Quan vam acabar de menjar, vam anar a l’estació per agafar els ferrocarrils i tornar a l’Escola. Finalitzada l’excursió, tots vam sortir amb una bona sensació d’aquell dia, ja que ens havíem relaxat, ens havíem apropat als professors i als altres companys, començant així una millor relació amb tots ells. És important agafar-los confiança, ja que són les persones amb les quals passes moltes hores cada dia, i són les que et veuen progressar i veuen el teu estat d’ànim dia rere dia, per tant, són la gent que més et poden ajudar en l’àmbit escolar i extraescolar. Va ser un dia extraordinari.

>> Viu l’Escola / Batxillerat

Primer de batxillerat va Voluntariat a al Centre Esportiu Mar Lourdes Bella

Un matí al Museu Dalí de Figueres Núria Martínez de Dalmau ฀ ฀ ฀

฀

Ramon Tarragó ฀ ฀ ฀

Ariadna Calvo ฀ ฀

Dijous al matí tots els alumnes de primer de batxillerat vam reunir-nos al cole per anar al Centre Esportiu Mar Bella on teníem preparades unes activitats esportives. Quan vàrem arribar al centre esportiu ens van dividir en dos grups: un de nois i l’altre de noies. Els nois van començar amb l’activitat d’esgrima, mentre que les noies estàvem a la platja jugant a vòlei o rugbi. Les noies vam estar a la platja una hora i mitja aproximadament, ens vàrem dividir en dos grups; les que preferien rugbi i les que preferien vòlei. Va estar molt bé poder jugar totes juntes ja que vam descarregar molta energia acumulada. No ens vam adonar que havia passat la hora i mitja i vam haver d’entrar al Pavelló on ens esperava en Ferran, el que seria el nostre professor d’esgrima. Al començament de l’activitat en Ferran ens va estar explicant els orígens de l’esgrima, ja que aquest esport té molts anys, quan es feien batalles per diversió entre guerrers sempre hi havia algú que moria, però es van adonar que si ho feien d’aquesta manera perdien soldats per quan realment els necessitessin, per tant, van inventar l’esgrima,

aquesta els proporcionava la mateixa diversió sense cap pèrdua. A continuació, el monitor ens va ensenyar els passos bàsics que qualsevol persona havia de conèixer abans d’agafar una espasa; els passos que ell ens va ensenyar van ser: guàrdia, que és la posició principal i a partir d’aquesta es fan totes les altres, la marxa consistia en avançar cap endavant amb el braç estirat. Quan vam assimilar tots els passos, ens vam posar a fer combats per parelles: no hi havia per què preocupar-se perquè les espases eren de plàstic, però sí que havíem de portar una màscara. La gent s’ho estava passant molt bé fins que ens van dir que era l’hora de marxar. Seguidament, els professors i alguns alumnes van marxar i alguns de nosaltres ens vàrem quedar a la platja abans d’anar a dinar tots plegats i acabar de gaudir un dia que havia començat esplèndid.

A finals del juny de 2013, un grup d’alumnes de l’Escola, ens vam animar a fer el voluntariat a Lourdes. Tots anàvem amb inseguretat, perquè no sabíem massa què fer o com actuar davant de les persones malaltes. Però un cop vam baixar de l’autocar la nostra inseguretat se’n va anar, vam començar a ajudar-los a menjar, i a poc a poc, ens vam anar adonant que eren persones completament normals, com qualsevol de nosaltres, només amb unes petites dificultats a l’hora de fer les coses per ells sols. N’hi havia alguns que al principi ens costava entendre’ls a l’hora de parlar, però de mica en mica, vam aconseguir-ho, cada un tenia la seva peculiaritat, però tots es feien estimar. Bàsicament el que fèiem era: aixecar-nos a d’hora per tal de poder anar on estaven ells i dedicar-los un bon dia, després esmorzàvem al nos-

tre hotel, llavors un cop ja era l’hora, els anàvem a buscar i els portàvem al Santuari de Lourdes, on els deixàvem fins el moment de recollir-los, tornàvem junts i llavors ells sopaven i després anàvem a dedicar-los la bona nit amb unes cançons. Crec que la millor sensació d’aquest voluntariat és veure la felicitat que ells portaven a sobre, simplement per mirar-los, i dir-los qualsevol cosa agradable, veure que ells eren feliços després de tot el que els passava, tots els moments al seu costat eren brutals, la sensació que tenies al anar a l’habitació d’un malalt, posar-te al seu costat, agafar-li la mà i cantar-li bona nit, aquella sensació, era única. Després de tot el que hem viscut allà, jo, sincerament, us recomano que feu aquest voluntariat, que és un voluntariat que segurament us canviarà la manera de veure les coses.

A finals d’octubre les nostres passes ens portaren a visitar el Museu Dalí de Figueres. Era l’últim dijous d’octubre: en despertar-nos un cel clar feia predir que ens esperaria una jornada plàcida. I així va ser: autocar, parada per esmorzar a l’autopista i... puntualment arribàvem a Figueres. Dividir-nos en dos grups, acompanyats

d’una guia cadascun, i a fer un recorregut per la vida i l’obra del pintor empordanès. Una jornada cultural plena de curiositats - evidentment, surrealista- que va acabar amb una foto, una instantània d’un salt, el segon precís en que estàvem suspesos a l’aire. Genial!

>> Viu l’Escola / Batxillerat

Camí ignasià

>> Viu l’Escola / Batxillerat

Jornada de reflexió

Aquest estiu he fet el Camí Ignasià. Junt amb altres pelegrins, hem seguit part de les passes de St. Ignasi, des de Vallverdú a Manresa.

Taizé 2013 Belén Piélago ฀ ฀

El passat novembre, els alumnes de 2n de batxillerat vam tenir la oportunitat de participar en un recés espiritual a la ciutat francesa de Taizé. Albert Bermejo Figueras ฀ ฀ ฀

Elena Bulet ฀ ฀ Tot un repte. Una setmana per trobar-te a tu mateix. El camí uneix als caminants, acabes creant una família. Durant la setmana realitzes diferents activitats de reflexió, que et permeten coneixe’t una mica millor. Dorms en albergs i refugis, i cuines tu mateix. Una de les coses més increïbles és que, sense proposar-s’ho, tothom fa el que sigui possible per ajudar a l’altre. T’ensenya molt, és una experiència que mai oblidaré.

El darrer dimecres 30 d’octubre els alumnes de 2n de batxillerat vam fer una jornada de reflexió. Quan arribàrem no sabíem què anàvem a fer, ens preguntàvem els uns als altres què passaria. Però, a mesura que

avançava el matí, tots coincidíem en agrair poder tenir temps per nosaltres mateixos i al marge del ritme frenètic de la rutina. Van ser unes hores molt especials.

Els Germans de la comunitat ens van acollir durant cinc dies a la seva vida de pregària i reflexió, donant-nos l’oportunitat de meditar i créixer com a persones. Durant l’estiu, la comunitat arriba a acollir fins a 5.000 persones de tot el món que hi busquen respostes, aquest cop érem 130 joves dels Jesuïtes de Barcelona i Lleida que vam compartir l’estada amb uns pocs visitants d’arreu del món: Corea del Sud, Suècia, Brasil, Estats Units, Alemanya i Portugal. Crec que represento tots els meus companys si dic que és una experiència que no et deixa indiferent. Vam canviar els matins de classe i les tardes d’estudi per pregà-

ries i activitats en grup. Les pregàries són del que més ens va sorprendre, totalment diferents a les que estàvem acostumats. A l’església no hi havia cap banc, sinó que sèiem al terra de moqueta. La cerimònia constava només de cants, una petita lectura de l’evangeli i vuit minuts de silenci, vuit minuts per escoltar i trobar-nos a nosaltres mateixos, vuit minuts pràcticament impossibles de trobar a la Barcelona del segle XXI. Sempre recordaré la nit del divendres, 29 de novembre, quan més de mig centenar de persones ens vam aplegar al menjador. Barcelonins, lleidatanes, alemanys, portuguesos

i francesos gaudint tots junts de la música i de les guitarres, compartint l’estona d’abans d’anar a dormir. La imatge que em va quedar gravada a la retina va ser la dels estrangers que gravaven fascinats com entonàvem el “Que tinguem sort” de Lluís Llach, descobrint la música catalana. Per acabar, només tinc paraules d’agraïment per a l’Escola, per haver-nos donat aquesta oportunitat única, i per animar a tots els estudiants més joves a participar-hi en futures edicions. És una experiència que s’ha de viure almenys un cop a la vida.

>> I love English

Jack O’Lantern ฀

Què ens ha ensenyat Ana Botella sobre l’adquisició de llengües Brian Ó hÓgain

In P5 we made Jack O’Lanterns for Halloween and we learnt a song called “Pumpkin, pumpkin” Here are some photos: Pumpkin, pumpkin, let’s give you some eyes Pumpkin, Pumpkin, let’s give you a nose Pumpkin, pumpkin, let’s give you a scary smile and now you are a Jack O’Lantern Ghosts and ghouls and the witches they will run a mile when they see my scary smile so put me in the window and I’ll chase the night away Because I’m a Jack O’Lantern I’m a Jack O’Lantern (2) Happy Halloween!

En els darrers mesos, la senyora Botella ha estat objecte de furioses crítiques i se l’ha culpabilitzat que Madrid perdés els Jocs Olímpics. El seu delicte ha sigut el seu “horrorós accent castellà” a l’hora de parlar en anglès. Dec ser un de les cinc úniques persones al món a pensar que no ho va fer tan malament. A aquest article, us donaré la meva opinió i argumentaré per què no ho podia haver fet millor. Entre els lingüistes i els investigadors en adquisició de segones llengües està àmpliament acceptat que el procés de l’adquisició d’una llengua passa per una sèrie de períodes crítics. El primer, i en el cas d’Ana Botella el més obvi, és el de la pronunciació. Un nadiu neix coneixent els sons de la seva llengua materna. Les investigacions conclouen que els nadons de sis mesos ja poden reconèixer els sons de la llengua materna i que no reconeixen els sons d’altres idiomes. Els pares i les mares parlen al fetus i aquest és un exercici molt important. Aquest nadiu passarà per ser un bebè i després un nen que practicarà els sons de la seva llengua fins a que comenci a produir paraules. La part del cervell responsable d’aquest fenomen arriba al seu punt àlgid al voltant dels sis anys i després decau. Què significa això per als que aprenen llengües? Bé, és gairebé impossible després d’aquesta edat pronunciar com un

nadiu. En el cas d’Ana Botella, qui va aprendre anglès a una edat adulta, entenem que és biològicament impossible pronunciar com una nadiua. Vol dir això que hauríem de començar l’ensenyament de l’anglès des de ben petits? El problema és el temps. Un nadiu pot passar fins 12 hores al dia escoltant la seva llengua, un nen a Catalunya té tres hores setmanals de classe en anglès. El segon període crític tracta de l’adquisició de la gramàtica i la sintaxi. Aquest període finalitza sobre els 1516 anys. Sigui com sigui, al contrari que amb la pronunciació, aquest no és un gran obstacle per a nosaltres. S’ha descobert que els nens catalans són molt competents en aquesta àrea. La raó és que Catalunya és bilingüe i els nens bilingües poden fer un esquema mental dels patrons gramaticals i sintàctics comparant-los amb la llengua materna. El supòsit que com més llengües parles, més fàcil és aprendre’n d’altres és veritat! En conclusió, aprendre una llengua és un procés llarg i difícil tenyit de confusió, decepcions i, de vegades, irritabilitat, encara que el premi fa que tot l’esforç valgui la pena. Una llengua és com una clau que obre la porta a entendre i apreciar moltes cultures i persones d’arreu del món. Acabaré dient que tot el que aprèn una llengua estrangera mostra un desig de ser obert, entendre el món i els pobles i per tant, hauria de ser recolzat, animat i ben considerat i mai ridiculitzat.

We’re going on a bear hunt By 1st grade ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ We’re not scared… So begins Michael Rosen awardwinning book “We’re going on a bear hunt”. First graders love it and they sing it whenever they get the chance. They learned about the different kinds of weather by singing our own version of this lovely book. In our book they went in search of a bear through snow, rain or strong winds instead of mud, grass or forests. All the boys and girls took one small copy of our book home, they couldn’t wait to tell everyone the story!

Our school By 2nd grade When we started school back in September the boys and girls in 2nd grade started a project called “Our school”. First we went for a walk around the school and found out the names of some of the different rooms we saw (canteen, library, classroom, gym and also the playground). We divided the class in groups and each one was in charge of one place, and they made a picture and showed it to the rest of the class, telling us what they saw in each one. Here are some pictures.

>> I love English

The human body

Halloween 2013 Students from 6 Grade Halloween is a very important festival in the United States. It is on the 31st October, the night before All Saint’s Day. In England Halloween was called “All Hallow’s Eve”. Halloween is based on an ancient Celtic holiday and the name “Halloween” means “Summer’s End”. People believed that witches, ghosts and goblins went around at night looking for a living body. Nowadays people put pumpkins with faces in their houses to keep away the bad spirits. They are called the “Jack-olanterns”. Many people have a party to celebrate Halloween. een. There are also some traditional Halloween games. One game, “bobbing ng apples” is very difficult. You take an apple from a bucket of water. You can use your mouth, but you can’t use your hands. s. Another game ame is “trick or treat”, children dren play jokes (trick) ck) or get sweets eets (treat). This year in class, apart from reading aboutt the history of Halloween oween we invented and designed a fancy cy dress costume for Halloween. Here you are a couple of examples. les.

Students฀

฀

Noves incorporacions

฀

This term in 4th grade of primary we have been working the human body. We have been playing some games, we have been doing different tasks alone and together. And we have been dancing “The skeleton dance”, this is so fun! There are some of the activities we’ve made for learning.

Hola a tots! Em dic Alba, tinc 27 anys i sóc mestre de primària. L’any passat em vaig incorporar a l’equip de professors de l’Infant Jesús com a mestra de segon de primària. Afronto aquesta nova etapa amb molta il·lusió i ganes d’aprendre moltes coses noves. Una abraçada a tots!

Hola a tots! Sóc la Mireia Soler, aquest curs m’he incorporat a l’escola com a mestra de primària. Emprenc la tutoria de 3r B amb molta il·lusió i ganes d’aprendre amb i de tots vosaltres! I also teach English at the other two 3rd grade classes and I am excited of working with them too! I hope we can learn and have a lot of fun together!

Hola a tots/es! Sóc la Glòria Sol, i com molts de vosaltres ja sabeu, fa un parell de mesos que m’he incorporat a l’Escola Infant Jesús. Sóc Llicenciada en Filologia Anglesa i actualment faig classes d’anglès i català a3r i 4rt d’ESO. Inicio aquesta etapa a l’Escola amb il·lusió de compartir amb l’alumnat els meus coneixements per tal que aprenguin i puguin gaudir de l’anglès i alhora ajudar a tirar endavant el projecte educatiu de l’Escola. Voldria aprofitar aquestes ratlles per agrair-vos la bona acollida que he tingut al centre i desitjar-vos que passeu unes Bones Festes.

Hola a tothom! El meu nom és Carla Esparó, alguns de vosaltres ja hem coneixereu del curs anterior. Tinc 24 anys i actualment sóc tutora de P3. En finalitzar els meus estudis de Magisteri vaig viure 5 mesos als Estats Units treballant com a ajudant a una escola d’immersió espayola. Va ser una experiència inoblidable. Des de llavors he tingut l’oportunitat de treballar a l’escola Jesuïtes Sarria – Sant Ignasi i aquest el nostre centre. Des de l’inici m’he sentit acollida per tota la comunitat educativa i m’hi he trobat molt a gust, us estic molt agraïda! Que tingueu tots unes bones festes de Nadal!

>> I love English

All about me One of the first projects we did this year was a poster presentation about ourselves. We used this project to introduce ourselves to our new auxiliary assistant, Lyndsay. In small groups we presented the project to Lyndsay. The project was about some

>> I love English

Students

ŕ¸€

of our favourite things, books, activities, hobbies, and included a mini autobiography. During class, Lyndsay introduced herself to us. Through these presentations, we were able to get to know each other much better.

>> I love English

Weather and clothes Students

฀

Maria

Anna

Júlia

>> I love English

Hola!!! parents, teachers, school staff and students

Hello everyone!

Thanksgiving ฀ ฀

฀

>> J’adore le français

฀

Bonjour tout le monde!

Lyndsay Gallacher ฀ ฀

Harmony Dargent

Rachael McKay ฀ ฀

Hello to everyone from the Infant Jesus community, I would like to introduce myself! I am Rachael McKay, the English Conversation Assistant/Conversation Auxiliary for Secondary and Batxillerat. I moved to Barcelona from my home in Edinburgh, Scotland in September and since then, have been truly immersed and welcomed into the Infant Jesus community! The teachers, school staff and especially the pupils have helped me feel at home in a new school, community and culture. Last year, I graduated from university and in the future I have ambitions to become a teacher. My experiences at an impressive and high-achieving school like Infant Jesus will be invaluable in developing my teaching skills. I have been amazed by the high level of English among the pupils and the teachers. As well as, by how motivated and excited the students are to learn and better their English language skills. All of the pupils are very excited to speak to me in English and always make a supreme effort to have conversations when they see me in class or around the school. During my time at Infant Jesus I will live with three families. My current family have been very kind and welcomed me into their home with open arms. I am so grateful to them for making my experience so valuable and memorable. Equally, I am looking forward to meeting my next two families. So far, I am hugely enjoying my new life in Barcelona. I am discovering the city and immersing myself in Spanish culture and language. I am sure this experience will continue to be rewarding and fun for all involved. I cannot thank the school, my family and the Infant Jesus community enough for helping to make this opportunity all that I hoped it would be!

Hello, my name is Lyndsay Gallacher, and I am the English Auxilliar for Primary in Infant Jesus. I am 22 years old and I come from Glasgow in Scotland. Before moving to Barcelona I studied Primary Education and Teaching at University, and worked as a career for children and teenagers with disabilities. I was delighted to be placed in Infant Jesus, as it’s in a lovely area of Barcelona, and since arriving I have seen what a wonderful school it is. The staff has made me feel like part of the team, and the students have all been very welcoming and friendly. I really enjoy speaking English with the students, and helping them practice. During my first term here I have had some fantastic experiences, I was invited to go camping with 4th grade to Begues, which was very fun and I got to know lots of the students better. I also had the chance to visit Figueres with Batxillerat, to the Salvador Dali museum, which was incredible. Whilst working here in Barcelona, I live with three host families. Currently I live with the Sunyer-Arnedo family (and their very cute dog Dux). They are such a nice family and I am really enjoying living with them. During the weekends we usually go out of the city and I have seen many places in Catalunya, and we have a lot of fun together. I am very excited about the rest of the year, and I’m looking forward to living with my next families.

Thanksgiving Day is a national holiday in the United States. It is celebrated on the fourth Thursday in November. The Pilgrim Fathers started it. They were a group of people who sailed from England to America in 1620 on a ship called The Mayflower. They wanted to start a new life in America. A year after their arrival they held a feast to give thanks to God for their first harvest. They cooked turkey. Now, on Thanksgiving Day, Americans prepare a special meal. Everyone in the family tries to come home for the day, and they eat turkey and a special pie made from pumpkins, to remember the Pilgrim Fathers.

Bonjour, je m’appelle Harmony, j’ai 21 ans et j’habite à Marly, près de Valenciennes, au nord de la France. Suite à mes études à l’université de Valenciennes, j’ai obtenu ma licence en littératures, langues et civilisations étrangères. J’ai voulu participer au programme d’assistants en langues afin de pouvoir découvrir un nouveau pays, une culture différente. Cette expérience me permet également de partager mes origines françaises à travers l’enseignement. J’ai été affectée à l’école Infant Jesus, où j’assiste au cours de primaire, collège (ESO) et également lycée. Ma tutrice, Sònia Navarro, l’équipe pédagogique ainsi que les professeurs de l’école ont facilité mon intégration au sein de l’établissement. En effet, je me suis rapidement sentie à l’aise et les élèves m’ont également accueillie chaleureusement. Mon rôle en tant qu’assistante est de permettre aux élèves d’améliorer leur français, notamment à l’oral en travaillant la compréhension ainsi que l’expression. Je propose des activités variées et appropriées au niveau des élèves. Ces activités peuvent se faire sous forme de jeux pour les élèves de primaire, de débat sur des thèmes

d’actualité pour les élèves de ESO, mais aussi sous forme d’échanges (conversations avec un élève ou par petit groupe). Pour les élèves de «segundo de bachillerato», les activités choisies visent particulièrement à les préparer à l’examen du DELF ... Ainsi, ils peuvent pratiquer le français davantage, je les aide à mieux prononcer, à acquérir du vocabulaire et je les encourage tous à participer en classe pour qu’ils puissent profiter un maximum de ma présence. L’oral n’est pas le seul objectif visé: en effet, je tâche également de leur faire part des événements importants qui ont ou ont eu lieu en France comme la révolution de mai 68, événement que j’ai étudié avec les élèves de 3ème. Le but étant aussi d’enrichir leur bagage culturel. Je suis donc très contente de ce début d’année à l’école Infant Jesús et je suis sûre qu’il s’agira pour moi d’une merveilleuse et inoubliable expérience!

>> J’adore le français

Joue à cache-cache avec les animaux ฀

Bonjour à tous! On débute avec le français… ฀ On est en troisième et cette année on a cours de français. On apprend en jouant, on s’amuse, on découvre la langue et on partage avec les copains. Chaque classe a sa propre mascotte, c’est un chat qui s’appelle Mikado.

Fermez les yeux et comptez jusqu’à dix, 1.2.3…10, où est la tortue?

Anna, Jan, Laia, Laia, Lluc, Alexandre: “La tortue est sous le banc !!!”

Nous l’avons dessiné et nous avons choisi le meilleur dessin. Voici les dessins gagnants: Mikado Peintre, Mikado Boulanger et Mikado Chef Cuisinier. Laia: “Regarde! J’ai trouvé la tortue! Elle est dans la petite maison!”

Carlota, Pere, Lucia, Mar, Alex et Clara: “Le lion est sur le toboggan !!!”

Nous sommes les protagonistes de notre apprentissage et nous aimons beaucoup parler en français!

Pere: “J’ai trouvé le lion! Il est caché derrière le banc !!!”

Voilà! On les a tous trouvés! On a adoré jouer à cachecache avec les animaux!

1r d’ESO est invité par l’Institut Français En partenariat avec le FICMA (Festival internacional de Cine de Medio ambiente), línstitut français-Barcelone nous a invité à rencontrer le vendredi 8 novembre : TIPPI Degré, l´ enfant qui a grandit auprès des animaux, après la projection du documentaire qui lui a été consacré : LE MONDE SELON TIPPI de Christian Crye France, 1997. Ce documentaire nous a présenté Tippi, une petite fille de 6 ans qui a passé son enfance au milieu des animaux sauvages dÁfrique. Elle a vécu en Namibie avec ses parents photographes. Les animaux sauvages sont devenus ses plus fidèles compagnons et aussi les Bushmen, une tribu qui remonte aux origines de l´homme. Et ensuite, après 13 ans elle était entre nous et nous avons posé beaucoup de questions… Cést sympa de retrouver la fille du film qui a grandi et qui a répondu à nos questions, un peu étonnée. Elle est très discrète et prudente et plus habituée aux animaux qu’aux humains… mais tout ce quélle a vécu, elle veut le raconter pour nous faire aimer notre nature et la protéger ! Merci tippi nos yeux sont ouverts et notre coeur aussi

>> Temps d’oci

Llibres per llegir

alejamiento de los sentimientos de sus personajes completan un formato que repetido una y mil veces triunfa.

Las dos últimas obras de Alice Munro, ganadora del Premio Nobel de Literatura por su maestría en los cuentos: Demasiada felicidad (2010) y Mi vida querida (2013) ฀ Javier Marías: “Me alegro que se haya destacado a una autora de cuentos, un género que gozó en su momento de gran prestigio pero que en las últimas décadas se le ha considerado algo secundario o como preparación para una novela, y no es así”. “Consigue transmitir una profunda emoción con personas fundamentalmente normales en una época en la cual se privilegia tanto los buenos y malos sentimientos de una manera que rozan la cursilería. Escribe sobre gente normal sin cargar las tintas y consiguiendo unos niveles de emoción y profundidad con poco parangón en la literatura actual”. Elvira Lindo: “Ha sido para sus compatriotas la fundadora de una literatura canadiense que ve en ella a su Chéjov. Observadora de las vidas comunes, y en especial, contadora de vidas de mujeres descontentas con su destino. Sus relatos de mujeres no son complacientes con la psicología femenina. Ha narrado la complejidad de la relación entre madres e hijas como nadie lo había hecho”. Eduardo Lago: “Consigue una prosa mágica con la creación de paisajes íntimos con zonas de peligro. Se adentra en lugares misteriosos. Es única y capaz de renovarse a sí misma”. Ignacio Martínez de Pisón: “Sus personajes son sencillos y es

dueña de las mayores sutilezas del alma humana. Mujeres solitarias en un entorno rural de Canadá. Historias que acaban siendo grandes tragedias. Es una escritora adictiva”. Clara Usón: “Chéjov, con quien se la compara, criticaba a los escritores ‘obstinados que se agarran a lo grande porque no saben crear lo pequeño. Es más fácil escribir sobre Sócrates que sobre una señorita o una cocinera’. Chéjov aplaudiría a Munro: su mundo es limitado, incluso anodino, el de los granjeros de Ontario, pero con su gran talento y sutileza nos recuerda que la condición humana, con sus conflictos y contradicciones, es la misma en todas partes. Hay cuentos que alcanzan una rara perfección que está vetada a las novelas. Ella es autora de una cantidad asombrosa de narraciones perfectas”. Demasiada felicidad, ed. Lumen Todos los cuentos rebosan ingenio, oficio, literatura y humanidad por los cuatro costados. Sus personajes superan la ficción y se adentran en la realidad norteamericana pura y dura, nace, viven, sufren y mueren con naturalidad, sin escorzos, aspavientos ni complejas artimañas, sin

฀

Ramón Tarragó Ferrer ฀ ฀ ฀

emociones intensas. Cada obra es una inquietante y disciplinada vista a un mundo interior diferente. siones cuenta las visitas a su marido preso y al psicólogo de una mujer hundida hasta que la casualidad la redime. ฀ es una cuidada fábula sobre las relaciones padres/hijos capaz de desgarrar emocionalmente a sus lectores mientras sus personajes pasan de puntillas sobre los hechos. Radicales libres es una genialidad completa, la mejor antiheroína posible, una viejecita recién enviudada y con cáncer enfrenta la hora más difícil de su vida de forma airosa. Algunas mujeres consigue atraparnos desde el principio puesto que Munro no cuenta la historia ella, sino que coloca a una secundaria al frente y a los protagonistas los aleja del cañón de luz. Cara es otro triunfo, excelente tratamiento de un trauma que bordeando la tragedia se convierte en anécdota. Así siguen otros cinco relatos impecables más, entre el que destaca sobre todos el que titula la colección, ฀ una ficción histórica que sigue la vida de una matemática rusa del siglo XIX, sus viajes, sus esfuerzos y sus amores. Munro se basa en textos, cartas y anécdotas de su familia entre los cuales elige un hilo, una escena, un comentario y construye con su inventiva la historia que lo ocasiona, creando imágenes, conversaciones y personajes que la completan. Esa ingeniosa construcción unida a un poderoso dominio del lenguaje y el particular

Mi vida querida, ed. Lumen El amor, que nos acecha desde el pasado o nos reclama desde el futuro, es el tema central de esta nueva colección de cuentos. ¿Bastan un beso robado, un salto desde un tren en marcha, la sombra de una mujer que me rodea alrededor de una casa, una borrachera de media tarde o las preguntas arriesgadas de una niña para conformar un mundo que se baste a sí mismo y cuente la vida entera? Si quien escribe es Alice Munro un simple adjetivo sirve para cruzar las fronteras de la anécdota y colocarnos en el lugar donde nacen los sentimientos y las emociones. La gran autora canadiense nos sorprende con ฀ ฀ una colección de cuentos donde vemos a hombres y mujeres obligados a traficar con la vida sin más recursos que su humanidad. Comienzos, finales, virajes del destino... y de repente, cuando creíamos que el relato llegaría a su obvia conclusión, Munro nos invita a dar otra vuelta de tuerca que cambia el fluir de los acontecimientos y emociona al lector, mostrando hasta qué punto esa vida cotidiana que tanto nos cansa puede llegar a ser extraordinaria. Cierran el volumen unas páginas que Munro dedica a su propia vida, unas notas espléndidas donde lo personal se funde con la ficción, pues, en palabras de la misma autora “la autobiografía vive en la forma, más que en el contenido”.

>> Sabies que...

Què se n’ha fet d’aquelles flors?

Entrevista a Mariona Campos Solé, directora del teatre Regina Elena Bulet, Ariadna Puig i Laia Vilà ฀ ฀ ฀ —Quant de temps fa que vas acabar el batxillerat a l’Escola? Has anat sempre a l’Infant Jesús? —Des dels tres anys he anat sempre a aquesta Escola i el juny del 2003 vaig acabar-hi els estudis. Just fa 10 anys que vaig començar la universitat. —Com va ser el teu pas per l’Escola? Companys, professors, experiències... —Uf, tinc molts records! Al començament, els professors deien que era molt mona, i sempre he estat molt xerraire; era bona nena, no em ficava en gaires problemes, era una noia com totes: tenia els amics, la meva colla... I amb l’esclat de les hormones, al batxillerat, vaig canviar molt, vaig fer una pila d’amics perquè ens van barrejar les classes. M’ho vaig passar molt bé, en surto feliç [riu...]. —Què trobes a faltar de l’Escola? —Estudiar, no! Tot i que he estudiat molt després. Trobo a faltar el fet que cada dia et veies amb els teus amics, que els acabes convertint en persones molt importants. No te n’adones, però un cop et vas fent gran, que tens les teves obligacions, sempre t’agrada tornar de tant en tant a l’origen; aquella persona que et coneix des que tens set anys i sobretot el fet que comparties un munt de coses. —Alguna assignatura o professor et va marcar de manera especial?

—Molts... La professora d’història de l’art, la Patricia. Durant la Primària, vas a l’escola perquè és el que has de fer. A Secundària et trobes que et posen els exàmens i has d’esforçar-te per treure bones notes i perquè no et castiguin a casa, però quan arribes a Batxillerat, que és quan decideixes què estudies perquè mínimament vols i et comencen a presentar assignatures que t’interessen, que et fascinen... és un moment molt màgic. Quan vaig descobrir història de l’art, m’encantava i encara avui visc de tot el que em van ensenyar durant el curs. Al social i humanístic érem nou alumnes, llavors érem una pinya que ens ho passàvem teta. La Patricia va ser la meva tutora, qui ens va introduir en aquest món. Tots els profes de batxillerat, passen de ser professors a ser col·legues, és un altre estil, els coneixes més properament no tant com a autoritat. Són algú que t’intenta ajudar per encaminar-te cap allà on vols. El Ramon és un dels professors que més m’ha marcat, era molt terrorífic! Ens va unir molt el fet que a ell li agradava el teatre. Tot el terror que li podies tenir, desapareixia quan el coneixies. —Mantens encara el contacte amb gent de l’Escola? —Sí! Amb força gent i de diferents etapes. Els acabes barrejant. Amb una de les meves millors amigues, ens coneixem des que vam entrar per primer

>> Sabies que... cop per la porta als tres anys i avui encara som amigues. Si tu vols, els conserves. És complicat, vindran molts canvis, però tots els camins, s’hi s’han ajuntat, sempre es tornen a ajuntar. Tinc un altre company, que ens vam conèixer a tercer de Primària: el Gerard. És molt curiós, perquè quan va acabar química a la universitat, es va llevar un dia i em va dir “me’n vaig a l’Institut del Teatre a estudiar direcció” i ara treballem junts. Tot i que costa, sempre que ens podem trobar i quedar amb la gent ho fem. —En aquells moments, hi havia l’opció de fer teatre al batxillerat? —El Ramon va ser l’impulsor del teatre a Batxillerat. Gràcies a això, ens vam fer molt amics amb els d’un curs superior. —Quins estudis vas realitzar, posteriorment? —Al sortir de l’Escola, em va agafar el rampell de no voler dedicar-me al teatre perquè ja era el que feia la meva família i vaig estudiar publicitat i relacions públiques. Em va agradar molt, però eren altres moments. Trieu segons allò a què us voleu dedicar, no segons la sortida que hi hagi en funció dels diners. És una feina a la qual hi dedicaràs tota la vida, no et recomanaria que estiguessis amargada. El que he pogut fer gràcies a això és combinar les dues coses, porto et teatre i el departament de publicitat del teatre. Vaig experimentant sobre la marxa maneres de promocionar el teatre, relacions públiques, com fer les rodes de premsa, com fer-ho donant-li un toc creatiu, al cap i a la fi, tot és creativitat. —Tan jove, i directora del teatre Regina. Sabem que podem parlar gairebé d’una saga familiar, però com s’arriba fins aquí? —El camí natural d’una persona per acabar a ser directora d’un teatre sorgeix de la necessitat, una miqueta. El món del teatre és “complicadillo”. Comences volent-hi dedicar, i entres en una companyia o te la muntes tu. Quan ja tens companyia te n’adones que o comences a moure’t per molts circuits o crees el propi, i és aquí on neixen les sales. Realment, jo crec que és molt més vocacional que una altra cosa. T’acabes fent directora perquè creus que hi ha

>> Sabies que... un sector de públic que no està atès o un segment del mercat que no l’acabes de veure bé i al final “t’arremangues les mànigues” i crees un teatre! —Què fa una directora de teatre? —Moltes coses! Primer de tot hi ha la part artística, decidir quina línia vols que segueixi el teu teatre, en aquest cas fem infantil i adult. Després cal buscar els espectacles, que en el cas d’infantil han de tenir un cert valor pedagògic i també un cert valor comercial. El públic d’adult és una mica més lliure, li busco sentit al que vull transmetre. Ara les coses estan com estan i jo, doncs, vull que sigui un teatre que digui coses, que impliqui l’espectador, que el faci sentir alguna cosa. Un teatre social, diguéssim. Llavors has de pensar una mica això, sobretot que s’adeqüin les temàtiques a la programació; i a part hi ha tot el tema de portar les finances, de les funcions, de fer quadrar els números, de portar el personal, etc. —Aquest era el teu somni? —Bé, de petita, sempre que em preguntaven què volia ser de gran deia: “la meva mare”, així que suposo que ho dec haver aconseguit. A mi sempre m’ha agradat el teatre, però més que un somni és una responsabilitat. Mira, m’heu enxampat aquí! Somnis... Clar, els somnis els veig molt eteris. Jo somiaria tenir una casa a Califòrnia, però, això sempre ho he vist molt físic, que ho pots arribar a aconseguir o que pot ser la teva meta o a partir d’aquí canviar les coses. Sí, arribar fins aquí hagués estat una de les meves fites i ara que ja ho tinc aquí canviaria moltes coses. Ara que sé que tinc la meva parcel·la ho reubicaria tot! —Què exigeix ser directora de teatre? Alguna anècdota professional? —Exigeix ser poc innocent, molt cautelosa, mesurar-te molt, tenir sempre el somriure posat i exigeix no perdre de vista els teus objectius. Anècdotes professionals? Fa poquet que sóc directora, i fa molta gràcia perquè clar, ma mare segueix sent encara “directora de facto”, és com “la reina madre” i quan algú pregunta “la directora del Teatre Regina?” i responc tothom se sorprèn.

Si poses en línia tots els directors de teatres de Barcelona, la majoria seran homes de quaranta anys més o menys. Sóc de les poques dones i menor de trenta. Això és si més no significatiu, aquesta és la diferència. —Tots recordem el Teatre Regina pels “Kit-Kats”, què creus que el fa especial? —Ui! És com una segona casa, he crescut allà. Crec que el fa especial que va ser dels primers teatres que va obrir per a la programació infantil exclusivament a Barcelona fa vint-i-cinc anys i el fet d’intentar fer teatre de qualitat sense vendre’s massa al màrqueting. Suposo que això el públic ho ha valorat. —De quina manera t’impliques en les obres que representes? —Com a teatre, el llogues a les companyies, els fas el contracte durant unes setmanes, etc. Com a programadora, doncs, és bàsicament posar-te en contacte amb les companyies, demanar com els van les dates, si van bé aquests dies i aquest altres... Després jo com a actriu també formo part d’una companyia. Aquí ens hi deixem la pell! Fer d’actriu, productora, portar els cafès, fas de tot! T’impliques al cent per cent, és la teva “criatureta”. —Quin repte et planteges de manera immediata? —De manera immediata... M’agradaria que funcionés la temporada d’adults, aquesta nova que hem iniciat; perquè a part d’enfocar-la per a adults, està també enfocada per als joves. I és que trobo que han perdut aquestes ganes d’anar al teatre per motiu propi. M’agradaria recuperar aquest públic perdut i fer coses que li interessin. —Què té de difícil i què té d’atractiu el món del teatre? —Difícil, dedicar-te només a això i poder guanyar-te la vida, ja pots posar una espelma a qui vulguis. Per exemple, els meus companys fan de professors de música, de cant... És complicat, avui dia t’has de diversificar molt. »Atractiu és treballar amb el que t’agrada i és... tan gratificant!! És cansat, és dur, és físic... No sempre són flors i violes... És llevar-te a les sis del matí per anar a fer un “bolo” perdut per les terres de Lleida. A vegades, tor-

nar a les 10 de la nit i haver-te llevat tan d’hora. És tenir uns bons companys de viatge... És fer molts quilòmetres per Espanya. És tenir moltes experiències. —Què ve abans, ser directora o estimar el teatre? —Uf, estimar el teatre. No ets director de res si abans no te l’estimes. És una mica de bojos, ser directora i haver de portar tot el que has de portar. Sovint som tres persones que porten el mateix que al Liceu ho porten 30. Evidentment no és la mateixa infraestructura ni la mateixa mida. Per exemple, sóc directora, productora i a la vegada, relacions públiques. També dissenyo els “pamflets” i dic on s’han de distribuir. Realment t’has d’estimar el teatre per dedicar-hi tantes hores. O bé hi dediques tant perquè et paguen molt o perquè de veritat és el que t’agrada. —Actualment, quines obres s’hi representen al Regina? Està obert a qualsevol actor? —Des del punt de vista d’actor sempre hi ha algun muntatge en què falta algun actor i també hi ha algun càsting obert. El que sí que hi ha molts collectius i companyies que et presenten un projecte. Per trucar a la porta presentant un projecte, ningú et dirà que no. Llavors falta que els interessi o que reuneixi les característiques de la sala. Has d’anar “Toc-toc, tingui” i al final algú et dirà que sí. La majoria de propostes que arriben, vénen per aquest camí. —Creus que es neix sent actor o se n’aprèn? —Bé, com tot en aquesta vida si es-

tudies n’aprens. La meva mare i jo diem que hi ha gent que neix amb àngel, que traspassa la barrera, que travessa la quarta paret, que es diu, que és el que separa el públic de l’actor, que és transparent per tots vosaltres, com si veiéssiu la realitat dins d’una caixa. Doncs hi ha gent que aquesta quarta paret se te la menja i no saps per què i, això, és tenir “àngel”. Hi ha gent que té un do i com a qualsevol art, has de tenir un do. I hi ha gent que aconsegueix el mateix do amb perseverança, tècnica i treball, també se’n surt i surt un do molt potent. El bo del sector del teatre és que hi ha perfils per a tot. Et toca fer de bo, de dolent, de jove, de gran, de nen... Per exemple, jo molts anys he fet de nena perquè tenia l’edat, tenia la cara, tenia el perfil i vas fent...Però és bo fer una mica de tot... Però el punt just és que tu tinguis la gràcia. —Quina és l’obra amb més renom que s’ha representat en aquest teatre? —Per exemple, i ฀ mèdia dels errors de Toni Albà i Sergi López. D’aquesta obra se n’han fet sessions golfes, amb el Jaume Sisa, el Pau Riba… ha passat molta gent pel teatre. Una de les millors obres per mi que ja em va agafar en l’adolescència és la de “La millor marihuana la fa la mama” de Darío Dafoe, és una història molt surrealista d’una mare italiana que enxampa el seu fill drogant-se i munta tot un complot en el qual ella es fa cultivadora i comerciant de marihuana, li fan creure al seu fill que ella és una traficant de droga. D’aquesta manera, li transmet el

perill de ficar-se en aquest món. També “Poques vergonyes” que és una obra que parla obertament del món del sexe. Jo sovint em passava tot el dia al teatre, mirant des de les sessions infantils a les d’adults. M’encantava veure-ho tot. »Una de les últimes, 1714, que és la nostra reintroducció, està inscrita dins del tri centenari i ha tingut molt d’èxit. —Fora del teu horari laboral, vas molt al teatre? —Sí, ho intento. Com a directora tinc l’avantatge que em conviden a les estrenes i tinc l’entrada gratuïta. Hauria d’anar-hi més del que hi vaig. A part de les estrenes, també vaig a veure obres de companys i pagant, és clar. Si jo dono exemple, espero que quan em vinguin a veure a mi ells també ho facin. —Ara unes qüestions concretes que et defineixin més: Un color? —Verd llima. —Una pel·lícula? —Memento. —Una cançó? ฀ ฀ de Franz Ferdinand. —Un lloc per viure-hi? —Nova York, just a la vuitena avinguda amb el 48. —Un llibre? —El salze cec i la dona adormida, de Haruki Murakami. —Una frase cèlebre? —“Me caes bien, te mataré el último” i també “Les desil·lusions no t’acaben de matar, i les esperances sempre et fan viure”. —Un objectiu? —Mm… provar de ser feliç amb el que tens al voltant, agafa-ho, combinaho i sigues feliç amb això. —Un director/a? —Oriol Broggi. —Un actor, o una actriu? —Un actor el Lluís Soler i una actriu… Concha Velasco i l’Aina Clotet, que és molt natural. —I per descomptat, la teva obra de teatre preferida? ฀ ฀ ฀ i ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ ฀ . —Moltes gràcies pel teu temps, esperem que tinguin molt d’èxit tots els teus projectes!

>> Sabies que...

Entrevista a Pedro Borrajo, cuiner de la nostra Escola Pablo Gámbero Masson i Claudia Cánovas López ฀ ฀ —Com va començar la teva passió per la cuina? —Los orígenes de mi pasión se pueden encontrar mi familia. El mundo de la hostelería se halló presente desde mi infancia, porque tanto mi madre como mi tía eran cocineras. Por lo tanto, yo –me imagino- heredé esta pasión por los fogones. —Quina formació va rebre per arribar a ser cuiner? —Se pude decir que empecé mi formación desde abajo. Primero, trabajé en un hotel de aprendiz, realizando las tareas más duras, que si pelar patatas, que si lavar platos, que si secar cubiertos… Después estudié en la Escuela de Hostelería de Barcelona, obteniendo el título de restaurador. A partir de este momento, entre a trabajar en la cadena HUSA siendo cocinero del Hotel Princesa Sofía, de los comedores de diferentes empresas como HP, Sanyo, Pioneer, la Escuela Suiza… Mi labor de cocinero, como podéis ver, siempre ha estado vinculada con la cocina de colectividades, es decir, con la cocina destinada a grupos numerosos de personas. —Quant fa que treballa al món de l’hostaleria? —En el mundo de la restauración hace treinta y tres años que trabajo. —Quant fa que treballa a l’Escola Infant Jesús? —En este Colegio, dos años. —Com s’organitza per cuinar per a tanta gent? —Aproximadamente a las siete de la mañana empieza mi jornada laboral. Desde esta hora hasta las ocho, sacamos de la cámara frigorífica el género que usaremos para confeccionar el menú del día; revisamos el menú y el número de comensales a quienes va dirigido y, en función de este número, calculamos, mediante

un programa informático, las cantidades necesarias de género para elaborar los diferentes platos. »A partir de las ocho, cocinamos los platos, sacamos de las marmitas los alimentos y los emplatamos en las cubetas. A continuación, las llevamos a los comedores donde se mantendrán calientes hasta la hora de comer. Después, mientras los alumnos y los profesores comen, en primer lugar, superviso que todo funcione correctamente (visito los diferentes comedores, por ejemplo, el de Llar o el de Parvulario); en segundo lugar, empiezo a revisar lo del día siguiente. —A l’hora de confeccionar el menú pels alumnes d’una escola quins criteris dietètics segueixen? —Los criterios los marca la dietista que de Aramark. Ella es la encargada de combinar los platos para que cumplan una serie de requisitos dietéticos. Mi función es la de sugerirle diferentes platos genéricos que ella, como he dicho, combina para confeccionar el menú definitivo. —Què sent quan un alumne li diu que no li agrada el que hi ha per dinar? I quan li diu que li agrada? —Por un lado, soy consciente de que es muy complicado satisfacer los gustos de todos los que cada día prueban nuestra comida. Imagínate si en un hogar cuatro miembros ya hay divergencias en cuanto a la comida, qué sucederá cuando hablamos de cientos de personas. Sea como sea, ante una crítica constructiva, siempre intento mejorar. Por otro lado, si alguien manifiesta su agrado, siento una gran satisfacción interior. —Té alguna experiència curiosa relacionada amb el treball que ens vulgui explicar? —Sucedió en un colegio del Va-

llés. De repente, por culpa de una fuga de gas, nos cortaron el suministro. Tenían que comer trescientos alumnos sí o sí, por lo tanto, tuve que improvisar: aquel día encendimos con leña y carbón varias barbacoas y a cocinar a la brasa. El resultado fue un éxito: todos comieron y quedaron satisfechos. —Quins és el plat que considera més difícil de cuinar? —Las legumbres, porque es difícil encontrar a veces el punto óptimo de cocción. —El moment més feliç que ha viscut com a cuiner? Per què? —El de los Juegos Olímpicos de Barcelona-92. Tuve la oportunidad y la suerte de ser uno de los sesenta cocineros que se encargaron de preparar la comida a los voluntarios y a los más de trece mil periodistas acreditados. Allí se respiraba un ambiente especial, tenías la sensación de estar participando en un evento trascendental para la ciudad, que veía todo el mundo. De hecho, así fue: Barcelona empezó a ser lo que es, un gran cetro turístico, desde aquel verano del 92. Sinceramente, es una experiencia que volvería a repetir. —Què opina de les estrelles Michelin com a criteri de classificació dels restaurants? —En mi modesta opinión, no creo demasiado en ellas, porque considero que los criterios que siguen los jueces están demasiado guiados por el “amiguismo”. Estoy convencido de que hay restaurantes mejores y que quizá se las merezcan más que los que han sido elegidos. —Què en pensa de la tasca innovadora d’en Ferran Adrià en el món de la restauració? —Es un creador en mayúsculas. Ha sido capaz de innovar en el mun-

do de la restauración, los platos que él ha hecho han supuesto una auténtica revolución. De hecho, él ha sido capaz de crear escuela, de crear un estilo propio, que ha inspirado a cocineros de todo el mundo, en un momento u otro. Gracias a El Bulli la cocina española ha dado la vuelta al mundo y los cocineros de aquí son mucho más valorados. —Què opina dels molts programes de cuina que hi ha actualment a la televisió? (“Pesadilla en la cocina”, “Top Chef”, “Master Chef”…). —A mí me gustan porque su carácter competitivo y porque muestran a los telespectadores las diferentes maneras de cocinar que hay en España. Además, se puede observar cómo el carácter de los españoles de diferentes comunidades o regiones está

relacionado con los platos que cocinan. Siempre que puedo miro “Top Chef” y os digo mi pronóstico (a ver si acierto): la ganadora será la cocinera valenciana. —Si algun noi o noia volgués dedicar-se al món de la cuina, quins consells li donaria? —Que sienta verdadera vocación porque es una profesión que requiere trabajo y dedicación. —I a nosaltres alumnes de 2n de batxillerat que acabem enguany què ens diria? —Que estudiéis y os preparéis al máximo, debido a que el mundo laboral actualmente es muy competitivo. Y, en ocasiones, solo los mejores consiguen lo que desean. —Ara acabarem amb unes últimes preguntes personals. Quin és el seu color preferit?

—Blaugrana. —Una pel·lícula? —Gladiator, una pel·lícula èpica dirigida per Ridley Scott. —Un llibre? — ฀ —Un cantant? —Freddie Mercury. —Un cuiner? —Pedro Subijana. —El seu plat preferit? —El cocido gallego. —Carn o peix? —Los dos. —Un vi per acompanyar un plat de peix? —Albariño. —Un vi per acompanyar un plat de carn? —Ribera del Duero. —Un postre. —Crepes dulces de nata flambeadas con ron. —El seu esport preferit. —El fútbol. —Un programa de TV. —Redes. —Una ciutat per viure. —Barcelona. —Un país que li agradaria visitar. —La India. —Moltes gràcies per aquesta estona compartida i… Bon profit!

Benvinguda Vinyet,

Benvingut Max,

Benvingut Gianni,

felicitats Helena!

felicitats Núria!

felicitats Marta!

Clar i Net us desitja

Batxillerat

Educació Primària

Integrant coneixements i experiències

BATXILLERAT Ł Oferta educativa: ° Ł Professorat: Ø ł Ł Llengües estrangeres (francès i anglès): Ł Les TIC i les TAC: Ø Ĳ Ł Tutoria: Ø

Ĳ Ø Ĳ Ł Ø ĩ Ł Ø ± ° Ø ĩ Ł ° Ĳ Ø ĩ

Ł Voluntariat: Ø Ĳ Ø ±

Ł Ø Ĳ ó Ń ° ° ń Øĩ ł Ø Ĳ ĩ

Ł Consell d’alumnes: Ĳ

Ł À Ń ńĩ

Ł PAU: Ø ÀĈ Ħ Ø ł

Ł Ø ĩ

Llar d’Infants (0-3 anys)

Acompanyant les seves primeres passes ± Ħ À Ď Ø Ĉ ĩ Ł Ø × Ħ Ħ ĩ Ł Ĳ Ø Ď Øĩ Ł ĩ Ďð Ã ĩ Ł ĩ Ø À Ľ ĩ Ł Ď ĩ Ł ĩ

Ĳ ī

Amb el suport d’

Ĳ Ħ ţū Ł ŢŪŢŢŨ Ł ĩ ūťť ŨŤŤ ŢŧŪ Ł ĩ ūťŤ ŢŢŨ ťŧŢ Ł Ľ Ĩ œ ĩ Ł ĩ ĩ D’acord amb la llei de protecció de dades, L.O. 15/1999, posem en el vostre coneixement que les dades que consten en la revista/web procedeixen de la B.D. General de l’Escola Infant Jesús; us recordem que en qualsevol moment podeu rectificar, cancel·lar o oposar-vos a l’ús de les vostres dades dirigint-vos a la Secretaria de l’Escola en hores hàbils.