Clar i Net nº85

Felicitats, Carlota!

Benvinguda, Paula!

Felicitats, Jordi!

Benvinguda, Júlia!

Juny 2010 Núm. 85 I Època II Revista del Centre Educatiu Infant Jesús

Per molts anys, Escola!

Amb el suport d’

L’Avenir, 19 • 08006 Barcelona • T. 933 622 058 • F. 932 006 350 • e-mail: info@infantjesus.cat • www.infantjesus.cat D’acord amb la llei de protecció de dades, L.O. 15/1999, posem en el vostre coneixement que les dades que consten en la revista/web procedeixen de la B.D. General de l’Escola Infant Jesús; us recordem que en qualsevol moment podeu rectificar, cancel·lar o oposar-vos a l’ús de les vostres dades dirigint-vos a la Secretaria de l’Escola en hores hàbils.

>> Opinem

Juny 2010 I Núm. 85 I Època II

Parlem de...

Revista del Centre Educatiu Infant Jesús

SUMARI

La vivència dels 150 anys

3 OPINEM 20 20 24 33 56

VIU L’ESCOLA Llar-Infantil Primària ESO Batxillerat

37 150 ANYS ENSENYANT EL FUTUR 41 SANT JORDI 60 I LOVE ENGLISH 68 TEMPS D’OCI 71 SABIES QUE...

Arribem al final de curs i ja podem fer una mica de balanç i de valoració dels diferents actes que hem celebrat a l’Escola.

Són vivències i experiències que ens han colpit per dintre a partir del record i que han exterioritzat i han fet present la memòria històrica...

En primer lloc, un dels actes inicials fou el Claustre de professors en el qual recordàrem i posàrem al dia els ensenyaments i el missatge de Nicolau Barré, verbalitzats per una religiosa antiga alumna i, actualment, directora de l’escola de Burgos, la mare M. Rosa Arroyo. Va ser una trobada profunda i molt enriquidora en la qual ens va recordar molts trets del nostre fundador que encara ara, després de tant de temps, es manifesten i són vàlids per a la nostra Comunitat educativa.

En segon lloc, vam voler centrar-nos en el món de l’ensenyament. Vàrem introduir una reflexió sobre els valors humans i cristians en el món d’avui, a partir de les paraules del Dr. Francesc Torralba. En aquest acte hi van assistir molts directors i titulars de les escoles cristianes del barri i d’altres escoles properes al nostre taran-

nà. Així mateix, va assistir a l’acte el regidor d’ensenyament, el Sr. Manel Blasco que ens va encoratjar i va valorar molt positivament la nostra tasca d’aquests 150 anys.

El motiu de la següent trobada fou la presentació del llibre “150 anys ensenyant el futur”, amb el magnífic acompanyament de la projecció audiovisual que va dur a terme l’Àlex Rovira: “La bona sort, una actitud davant la vida”. El seu ànim i la seva bona comunicació ens va ratificar a tots en aquesta actitud positiva davant la vida que se’ns ofereix.

També vàrem tenir el goig de presentar un vídeo elaborat per dos antics alumnes de l’Escola, el David Casademunt i el Martí Lucas, que ens van fer reviure algunes anècdotes, així com imatges antigues i actuals; i ens van descriure i ensenyar el camí que han seguit alguns alumnes de l’Escola de diferents èpoques fins a l’actualitat.

Finalment, voldria destacar, també, la celebració de l’eucaristia com a acció de gràcies de tot el curs, que aquest any va ser encara més solemne, ja que fou presidida pel senyor arquebisbe de Barcelona, Mons.

Lluís M. Sistachs, que ens va honrar amb la seva presència. Tot el pati estava ple de nens i nenes, joves, professors, personal no docent, pares i avis donant gràcies a Déu per aquests 150 anys educant en el dia a dia.

Ens queda, encara, la gran celebració amb totes les generacions d’alumnes que tenen ganes de donar gràcies a Déu per tot allò que han rebut de la nostra Escola. Si Déu vol, serà el dissabte dia 2 d’octubre de 2010. Esperem que puguem fer una bona retrobada d’antics alumnes per reviure tot allò que hem viscut en aquests 150 anys amb alegria i projecció de futur.

Mireia Galobart Titular del Centre

>> Opinem

>> Opinem

Fa 50 en vaig celebrar 100!

(3ª part i última) Pilar Gómez-Nicolau Vallmitjana

A l’anterior capítol acabava fent memòria d’algunes de les senyoretes que marcaren la meva educació fa mig segle: la srta Porta, la srta Gasset, la srta Argentina, la srta Nolla...

En aquella època tot era molt i molt diferent pel que fa a la pràctica pedagògica. Ni millor ni pitjor, sols això, diferent! Per exemple començàvem sempre les classes amb uns minuts de reflexió o oració. Tractàvem de ser sempre el nº1, guanyaves posicions en el rànking del grup. Les hores “d’estudi”, llargues i silencioses, eren periòdiques i habituals. I per desplaçar-nos pels passadissos d’un lloc a l’altre ho fèiem en impecables files, mans darrera i silenci sepulcral.

Ja fos anant al pati, a l’aula, al teatre...

L’única llicència que ens permetíem de tant en tant, eren furtives visites als lavabos, ja ganàpies i en grupet, eren un dels nostres llocs d’esplai preferits, no dic més...

“Capítol apart” mereixerien els uniformes. Van anar canviant al llarg d’aquests anys però van mantenir sempre un inevitable referent, el color blau marí, més o menys combinat amb el blanc. Recordo el dos peces tot llis i amb coll blanc, mitjons i sabata marró de cordons i abric també blau marí. Recordo també quan es va convertir en camisa blanca i faldilla amb

plecs. No va faltar tampoc l’armilla amb l’escut de l’Escola, les inicials CNJ brodades en colors, que donava un toc així de “flor i nata”...

La bata fou primer tota blanca llisa amb cinturonet, però després va ser durant molts anys de quadrets, blanca amb un ratllat molt fi blau, de fet, els meus primers alumnes encara duien aquesta... Els nens, que aleshores n’hi havia uns quants però només d’infantil, lluïen camisa blanca i pantalon “ben curtet” de tirants amb la mateixa armilla. Feia goig de veure! I quan t’ho mires ara, sembla ben bé l’anunci del “florido pensil”...

Queden per la posteritat tantes i tantes “guerres” d’adolescència, en general perdudes, amb algunes de les mestres o religioses esmentades pel tema uniforme. Intentàvem “colar” la brusa moderneta, estampadeta o escotadeta sota l’armilla, o els mitjons alts i de color amb els més “pijos” mocassins de l’època. O sovint l’armilla no s’havia eixugat i calia venir amb el “Shetland dels seixanta” per no patir fred i la faldilla la canviàvem per aquella molt més “sexy” amb plec al davant i enorme imperdible, tipus faldilla escocesa, per donar-li un aire de modernitat! Tot a punt per la cursa de la sortida a la trobada amb els veïns de “Can Culapi” apostats a la porta de

Travessera... A vegades, però, es feia imprescindible una darrera visita al lavabo que transformava tant algunes companyes que traspassada la porta, es feien realment irreconeixibles! En contra del que pugueu pensar, visca els bons moments dels uniformes!

Canviant radicalment de tema, la confirmació de les nostres promocions va tenir lloc a l’església de Sta. Teresita, a la Plaça Gal·la Placídia, on ens varem desplaçar en grup. Ens preparàvem a l’Escola, igual que per la comunió, perquè aleshores tota la part catequètica la coordinaven les monges. Tinc alguna pàgina del meu “Catecismo” ben gravada a la memòria, com la dels 10 mandamientos, a dalt a l’esquerra, recitats amb 6 o 7 anyets sense entendre pràcticament res: el nombre de Dios en vano?, deseos impuros?, los bienes ajenos?, tenia, fins i tot, un punt de divertit...

De tota manera, sincerament crec que malgrat l’anècdota, majoritàriament varem arribar a fer nostres uns valors, una forma de viure, que ens han acompanyat tota la vida, sigui dins o fora del recinte església.

Els darrers anys d’escola, ja en el batxillerat superior, van ser una època... com dir-ho? ni millor ni pitjor, diferent! Suposo que la memòria és selectiva amb aquella edat. Tan aviat penso en moments increïbles i fantàstics com recordo alguns desenganys.

Positiu és sens dubte el record d’algunes religioses aleshores molt properes i còmplices, sempre disposades en l’àmbit acadèmic o personal, evitant noms. També la seva fermesa però la seva comprensió.

Mai he recordat l’Escola com el lloc on venir a patir hores o reprimendes... però si on calia esforçar-se, ajustar-se a la normativa mentre ho passaves molt bé. No hauria de ser això l’escola?

El darrer any de ser entre aquestes parets varem demanar fer un viatge final de cole. Plantejàvem un seriós problema, sembla que no érem gaire mereixedores, érem una mica trapelles i no gaires professores s’avenien a acompanyar-nos. Finalment ho aconseguirem! Fou una escapada a Mallorca (imagineu...) inoblidable, no tant per les meravelles de l’illa, que són moltes, sinó per les fugides a visitar l’ambient “by night”, que ningú havia previst... Alguna senyoreta que llegirà aquestes ratlles ho recordarà...

A la tornada compartirem entendridors berenars d’ensaïmades en germanor i companyonia. Eren adéus de moltes de nosaltres a tota una vida pràcticament compartida, era l’adéu a una escola que ens havia fet créixer i gaudir juntes, que ens havia fet sentir nostre cada tros de jardí, de passadís, de teatre i també d’aula i de la qual ens sentíem ben orgulloses. Penso en canvi també, molt sincerament, que intuíem que moltes coses (la societat, el nostre paper en ella, el futur...) estaven canviant i que probablement no seria fàcil retrobar-nos en ella, ni potser com a mares.

Al cap de 25 anys d’aquell 1972 una companya, M. Llüisa Agell, dic el seu nom en honor a la seva empenta, va arribar a organitzar un retrobament de bona part de la promoció. Quina espontània il·lusió! Enmig del guirigall propi d’un fotiment de dones ansioses de saber, anàrem desgranant vida rere vida, fets personals, professionals sense parar... Ni sopàvem, la nit no donava per tant!

Dues consideracions a títol personal, esmentaré d’aquell esdeveniment, la primera que efectivament, com havíem intuït, havíem pres camins molt diversos, ens havíem allunyat físicament de l’Escola i els nostres fills, contràriament al que ara esdevé, no varen coincidir en ella a l’època, no tinc clars els motius. Perquè us he de dir que la segona reflexió, generalitzada, coincidia en valorar la nostra preparació acadèmica i educativa d’un rigor i qualitat excel·lents. Moltes d’aquestes companyes ocupen a dia d’avui importants llocs de treball

i responsabilitat i aprecien, com jo, la formació rebuda, i recorden el seu pas per l’Escola...

Penseu que un bon grapat de nosaltres havíem compartit 11, 12 o fins i tot 13 anys entre aquestes parets i això, com veieu, no s’oblida fàcilment!

En el meu cas, la trajectòria per

En aquest temps ja unes quantes desenes de promocions han patit la meva vocació, i alguns d’aquests alumnes els retrobo ara com a pares, altre cop a la porta de classe, al Parvulari..., i em costa en alguns reconèixer la seva carona innocent dels 4 o 5 anys, però quina il·lusió! I més records encara amuntegant-se... Aquell

aquests passadissos, però, no va acabar el 72, ni mai... Vaig seguir lligada a l’Escola mentre estudiava tot passant voluntàriament aquí els migdies, jugant i corrent amb els nens i nenes, sovint disfressada de pallasso (algú ho recordarà...). Desprès del pas per la universitat i plantejar-me si allò que havia deixat com alumne podia engrescar-me com a mestre, vaig presentar-me davant la llavors titular del Centre, Núria Gelpí, expressant-li les meves inquietuds. Recordo que em va mirar fixament i qüestionant, com si no acabes de veure clar si era una alumna, una ex-alumna o a què ben bé venia, crec que per uns instants va pensar que no havia deixat de veure’m mai. Jo comptava aleshores 20 anys recents...

La seva confiança en mi va ser el punt de partida de la meva segona estada a l’Escola, la dels darrers 33 cursos, en la que he viscut sens dubte els canvis més significatius del Centre, en forma i contingut, físicament i pedagògicament. La obertura i transformació conceptual d’una escola elitista i aburgesada, la progressió cap a la coeducació, el pas de la llengua castellana a la catalana, el camí cap a un ensenyament amb l’alumne protagonista, els 125 anys!,

“pichi” de quadrets blaugranes, els mocadors lligats amb beta a la bata tot penjant, les exposicions anuals, els magnífics nadals i carnestoltes, l’ascensor del dinar enmig d’un aula, els sostres i el terra nous, les funcions de les senyoretes, l’avenç en formació didàctica i reforma pedagògica, l’elegant transició del francès, mai oblidat, a un anglès prioritari, la innovació cap a la tecnologia dominadora del món... les aules guanyades a comunitat, els plafons nous, el pati de P-5, les escales d’emergència, els plors d’uns marrecs de P-1, els ordinadors, l’inaudit edifici de Llar, les noves aules immenses de Parvulari, les noves i màgiques pissarres digitals!

Una escola en contínua i obligada transformació amb la qual hem format gairebé una parella de fet, una unitat, i és que viure 50 anys plegats són tota una existència, tota una experiència! Tants i tants moments i records en aquesta trajectòria adulta que sumats a tots els de la meva infància i adolescència es fa impossible esmicolar... Pels molts més de 150 moments i records emotius i de felicitat em sento un pessic del passat, present i futur d’aquesta GRAN Escola!

Per molts anys, per molts aniversaris!

>> Opinem

Actes del 150è aniversari de l’Escola Havent realitzat ja els actes d’inauguració de l’any del 150 aniversari; la presentació del llibre i del DVD de la Història de l’Escola; la Festa de l’Escola i la Festa de la Família, encara ens queda: La jornada de portes obertes per als/les antics/gues alumnes, la tarda del 2 d’octubre.

Amb motiu de la jornada es farà: • La presentació en societat de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola • La presentació, a càrrec de David Casademunt, del dvd commemoratiu del 150è aniversari.

• Concert de gospel

>> Opinem

L’escola de Música a l’Infant Jesús Assunto Nese Fa un any va començar la relació entre l’Escola Infant Jesús i la Concertante Barcelona Acadèmia Internacional de Música.

La Concertante és una nova Acadèmia avalada per l’experiència artística i pedagògica tant dels seus directors, Assunto Nese i Raùl Giménez, com de tot el seu equip de professors, que desenvolupa una tasca pedagògica a nivell internacional.

Aquest primer any a l’Escola Infant Jesús s’han desenvolupat classes de violí ,piano, guitarra, teoria i orquestra amb un resultat molt positiu, els alumnes més avançats s’han examinat a la seu de l’Acadèmia Concertante amb la Royal school of Music de Londres on la majoria han obtingut resultats entre notables i excel·lents.

Les classes es realitzen al nou edifici de l’Escola Infant Jesús, al mig dia entre 13:00 i 15:00 hores i algunes a la tarda. Al final del curs tots els alumnes han tingut la possibilitat de participar en un concert públic on s’ha presentat també l’orquestra de l’Escola Infant Jesús formada entre tots els alumnes.

A remarcar l’experiència molt positiva d’aquesta iniciativa pels alumnes, l’aportació que dóna la música en el desenvolupament personal i de convivència. Un aplaudiment a la direcció de l’Escola Infant Jesús per la seva sensibilitat cap a la música.

Per al pròxim curs hi haurà una oferta major d’instruments, així que us esperem a tots. Bones vacances!

La necessitat dels valors, el perdó i l’amor... bones eines per a consolidar la família És evident que voler conduir una família amb valors és feina de tots nosaltres els pares i educadors, i si afegim a aquests valors el perdó i l’amor llavors esdevindríem una veritable família.

Martha Gómez T. Text adaptat full dominical agost de 2009 Enric Puig Jofra, SJ; Anselm Grünn; Dr. Paulino Castell Hem de pensar que la vida dels nostres fills i de nosaltres mateixos sense valors és insubstancial. Els valors protegeixen la dignitat de les persones i fan valuosa la nostra vida. Els valors són fonts de les quals podem treure allò que ens dona fortalesa i salut.

La paraula valor ve del llatí valere que vol dir trobar-se sa i bo. Pensem que sense valors, en quest món res no val, i aleshores hom ja no sap a que atenir-se. En aquest cas ,tot queda sense importància; incloses les persones com ara nosaltres els pares, els educadors, i els nostres fills.

Hem de buscar valors que síguin pilars i donin validesa a la nostra vida i la dels nostres fills com ara: recolzament, capacitat, fortalesa, dignitat, prudència, justícia,temperància, perdó,... i tot això des de l’amor; ja que si a la nostra vida només compta el dret del més fort, la dignitat de la persona se’n va en orris.

Nosaltres els pares amb el nostre exemple i estimació podém ensenyar als nostres fills que realment l’amor existeix, que no és una utopia i el que ,es més important, que està a l’abast de tothom, tothom que estigui disposat a fer certs sacrificis, concessions i renúncies. El nostre exemple ha de ser per als nostres fills un referent, que, en una vida en que no sabem amb què ens podem trobar sens dubte sabran com afrontar-lo, tot això amb l’amor i el perdó.

I és que el perdó és la millor ma-

nera de alliberar-se de la rancúnia que podem guardar en el fons del nostre cor. És per això que hem d’ensenyar als nostres fills a alliberar-se dels seus records dolorosos, ressentiments i odis que pugin esdevenir persones amb tristesa, sentiments de vanjança i sense cap referent ni al.licient en el moment d’afrontar els problemes que els puguin sortir a la vida. Hem de pensar que alliberar-nos del ressentiments podem esdevenir persones lliures que de no ser així esdevindrien persones esclaves dels seus sentiments negatius.

Hem d’ensenyar als nostres fills que: “El resentiment és una autointoxicació psíquica, un enverinament del nostre interior que depend de nosaltres mateixos”, segons Max Scheler el ressentiment arriba a ser “una intoxicació sentimental”.Si ajudem els nostres fills a superar tots aquests sentiments negatius podrien trobar la seva identitat i arribar a ser persones amb futur.

Podriem citaruna dita del Dalai Lama (Lider Espiritual del Tibet i Premi Nobel de la Pau) que diu : “ Per a reduir l’odi i altres emocions destructives hem de desenvolupar els seus oposats: La compassió i la bondat. Si de veritat se sent respecte i compasió vers als altres, el perdó és molt més fácil d’assolir”.

Nosaltres els pares i els educadors amb el nostre exemple i ensenyaments transmetem als nostres fills una ma-

nera de viure, d’actuar i perquè no de pregar no només en família sinó també amb tots els que tenim en el nostre entorn i en la societat en general.

Hem de procurar que els nostres fills sàpigan el que signifiquen els valor positius, el veritable perdó i l’amor dels uns vers els altres, perque així púguin compartir i sortir endavant a la vida.

Tant de bo que nosaltres els pares puguéssim ser aquell referent que els nostres fills necessiten per esdevenir persones, i que sàpigan que “la mesura de l’amor és estimar sense mesura”.

>> Opinem

>> Opinem

150 anys ensenyant el futur des de l’humanisme cristià i perseguint un somni Cristina Aznar Professora de l’ESO en nom de la Comissió 150 Anys Escola Infant Jesús

Aquest dia celebràrem la inauguració del 150è aniversari de l’arribada de les religioses de l’Infant Jesús a Barcelona. La intenció era compartir aquesta joia amb tothom que hagi estat vinculat a l’escola i a les religioses, d’una manera o d’altra, al llarg de tots aquests anys.

Manel Blasco va presidir l’acte i va inaugurar la nostra exposició a la porta del carrer Avenir, juntament amb la nostra titular, Mireia Galobart. És el gerent del consorci d’educació de Barcelona. El CEB és un instrument de cogestió i descentralització que representa la voluntat de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona de treballar plegats per a la millora dels serveis als centres educatius a través d’una única xarxa.

L’exposició ha estat una gran satisfacció per a tots nosaltres: ens hem pogut fer present el passat, hem exhibit la història d’una comunitat educativa, hem declarat les nostres idees i la nostra manera de ser mitjançant text, imatges i objectes. Volem ser una comunitat accessible. No volem oblidar molts anys de fortalesa en el deure (responsabilitat) i de senzillesa en la virtut (eficàcia).

Vam gaudir de la presència d’en Francesc Torralba, llicenciat en filosofia el 1990 amb Premi Extraordinari de Llicenciatura al millor expedient acadèmic. Posteriorment va ampliar estudis a la Universitat de Copenhaguen on va fer la seva tesi sobre el pensador S.Kierkegaard, que va defensar el 1992 i gràcies a la qual

va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat a la millor tesi de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. També va realitzar la tesi doctoral en teologia sobre el teòleg catòlic Hans Urs Von Balthasar(1997).

Al llarg de la seva trajectòria professional ha rebut diferents premis d’assaig en llengua catalana i ha publicat més de cinquanta llibres de filosofia sobre temes molt variats. Publica en diverses revistes especialitzades i també és molt present en els mitjans de comunicació social a Catalunya. En l’actualitat és Professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure. Actualment és director de la Càtedra Ethos d’ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull i forma part

de diversos comitès de reflexió sobre aquest tema.

Els seus llibres són molt celebrats i traduïts a diverses llengües, el darrer dels quals, Intel·ligència Espiritual, va ser l’eix de la seva ponència: Educar des de l’humanisme cristià, que tots vam poder gaudir en directe al nostre pavelló. En línies generals, per humanisme cristià entenem que amb la brúixola de l’evangeli els alumnes poden aprendre a conèixer, a fer, a viure junts i a ser persones harmòniques, felices i compromeses en la transformació del món.

La vetllada va ser gran, acadèmica i cultural, és clar, però també portada a terme a la manera de Jesucrist: compartint menjar i beure, tot xerrant, tot endinsant-nos en la vida de l’altre, escoltant-nos i aprenent; gent allunyada en el temps i en l’espai que ha tingut una oportunitat de tornar-se a trobar, d’ abraçar-se, de compartir, de recordar, d’ enyorar... Hi havia rostres amb múltiples formes: cansats, s’ha treballat molt per l’aniversari, però alegres, sobris, atents, interessats, xerraires, somrients, enigmàtics (em sona la teva cara, però ara no sé qui ets!), compartint la missió i la visió, expectants, en comunió!

Per acabar em quedo amb una idea de l’Àlex Rovira, antic alumne, professor d’Esade i gran pensador. En la seva ponència La bona sort davant la vida, que va realitzar al nostre centre durant la presentació del vídeo commemoratiu el passat dia 13 de maig, no sé si transcric les seves paraules exactes, però va venir a dir que una escola sense visió no perdura 150 anys. S’ ha tingut sort, però no una sort gratuïta, sinó aquella sort basada en un grup de professionals que fa 150 anys comparteixen i treballen per una visió i per a una visió. Sense il·lusió això és impossible. La visió és l’horitzó envers el qual caminem, el nostre somni d’alumne, d’escola, de comunitat , i de futur ciutadà que treballa per un món millor i una societat més justa i solidària.

Infant Jesús, 16 de març de 2010

La comunitat eclesial de Sant Ildefons ens felicita

10

>> Opinem

>> Opinem

Refermant la nostra fe

Un dia diferent…

Nens i nenes de P3

11

Gresca i xerinola a la Festa de l´Escola

El passat 18 de maig, trenta alumnes de quart d’ESO vam rebre amb molta il·lusió el sagrament de la confirmació de mans de l’arquebisbe de la Seu d’Urgell i copríncep d’Andorra, monsenyor Joan Enric Vives.

Carolina Alegre, Berta Garcia i Mónica Tomás Durant tot el curs, els migdies dels dimarts i els dijous, hem fet trobades amb el professor Emili Barberán, que ha estat qui ens ha acompanyat durant la preparació. A la cerimònia van ser-hi presents els familiars més

propers, els padrins, els professors i companys del curs. Fou una eucaristia molt emotiva i després vam gaudir d’un petit pica-pica al menjador. Tots ens hem quedat molt satisfets i contents amb el pas que hem donat.

Esperàvem impacients el dia. El dia de l’aniversari de l’escola! Aquest any era especial ja que celebrem els 150 anys.

Era un dia diferent, no ens vam posar les bates i això significava que faríem molta gresca i que no havíem d’agafar els llapis ni per un moment!

Al matí ens vam fer unes pulseres que ens servirien per fer els grups de joc: els verds, els taronges, els grocs…

Després, al pati de la sorra ens vam distribuir per racons i vam començar les activitats: - Una pesca diferent.

- La teranyina que empastifava.

- Les galetes entremaliades.

- Unes corones ben creatives.

- Una divertida dansa.

Per la tarda, vam anar a la sala a veure un espectacle de música i titelles:

La cara ens hem pintat I una bona estona hem dansat

La festa de l´escola ha arribat i una bona estona hem passat

A la festa de l´escola ens divertim i a poc a poc la panxa anem omplint

La galeta no podem tocar i amb la boca l´hem de mossegar

12

>> Opinem

>> Opinem

Festa de l’Escola

Gimcana fotogràfica

El passat divendres 28 de maig es va celebrar com cada any la Festa de l’Escola.

Aquesta vegada, però, vam organitzar una festa que no es tornarà a repetir mai més: l’aniversari dels 150 anys de l’Escola Infant Jesús de Barcelona.

Núria Bandrés i Pons 1r de batxillerat B

Al matí els alumnes de l’ESO i del Batxillerat no van tenir cap quiexa de la missa: va ser curta, amena i lleugera i el sol no ens va molestar en cap moment.

L’Eucaristia fou presidida pel Cardenal Lluís Martínez Sistach de Barcelona, el qual va destacar amb molt respecte, orgull i admiració, la feina de milers de religioses i sacerdots que havien ofert la seva vida al cristianisme i passaren per la nostra Escola. El Cardenal es dirigí especialment a les religioses que es presentaren a la missa juntament amb els antics alumnes per tal de no perdre’s aquest acte commemoratiu.

Tot i la sempre benvolguda presència del Cardenal, l’acompanyaren cinc capellans més que també acceptaren la nostra invitació. El pati on celebrem l’Eucaristia semblava ple, però l’ambient agafà un color càlid i tendre, d’allò més familiar.

Un cop acabada l’Eucaristia els alumnes de Batxillerat juntament amb els antics alumnes i les religioses vam

reunir-nos al jove pavelló per veure un audovisual creat per dos antics alumnes: Martí Lucas i David Casademunt.

Aquest vídeo ens mostrava l’evolució de l’Escola al llarg dels darrers 150 anys. El més destacable i emotiu d’aquest fou, però, el testimoni dels antics alumnes de l’Escola que explicaven amb malenconia i dolçor les anècdotes que havien viscut durant la seva etapa escolar. Tots ells destacaven tot allò que havien après gràcies a la feina de tots els professors que van conèixer. Tots ells asseguraven haver triomfat professionalment i personal després d’haver passat per l’Escola fundada pel Mestre Nicolau Barré.

Abans de visionar la feina d’ aquests dos artistes vam tenir el gust d’escoltar l’Orquesta Concertante que ens va oferir un seguit de peces breus d’allò més animades i curioses.

D’altra banda els alumnes de 1r i 2n d’ESO van preparar una gimcana esportiva de futbol, bàsquet, pingpong, “pichi”,... i a la tarda, com cada

13

any, van preparar activitats per als més menuts de Primària.

Els de 3r i 4t d’ESO també es van posar en moviment amb una gimcana fotogràfica i una gimncana pels turons de Barcelona.

Així, doncs, la celebració dels 150 anys de la nostra Escola va ser tot un èxit i esperem que, aquesta casa nostra, compleixi 150 anys més!

3r ESO

Amb il·lusió, però amb tristor Nens i nenes de P5

El passat divendres dia 28, els alumnes de 3r d’ESO, varem fer una gimcana fotogràfica per Barcelona.

Aquesta gimcana consistia en realitzar quatre proves, en diferents punt de la ciutat, utilitza’n els transport públics.

A cada prova havíem de respondre diferents enigmes sobre els monuments indicats i fer una fotografia del monument per comprovar que hi havíem estat.

Els alumnes estàvem repartits en diferents grups, cada un format per cinc o sis persones de cada classe.

Les diferents proves estaven situades a: Turo Parc, Plaça del Diamant, Rambla Catalunya i Parc de l’Escorxador.

Va ser una activitat molt interessant, on vàrem poder conèixer més indrets de la ciutat i celebrar alhora els 150 anys de la nostra escola.

Els nens i nenes de P5 estem molt il· lusionats per la nova aventura que ens espera després de l’estiu. Per fi anirem a Primària! Però si mirem enrere deixem molt bons records: les senyoretes que ens han estat mimant, ensenyant i educant durant aquest anys. Recordem amb alegria els noms de les classes per on hem passat: formigues, cargols, conills, dofins, pingüins, balenes, coets, sols i estrelles. Així com també les estones jugant al pati amb els nostres companys (de la classe o dels altres cursos), els ambients on hem descobert la pissarra digital, els experiments amb ous... Els moments de joc a la sala, el racó de les joguines, cuinetes i disfresses, les nostres obres d’art amb pintura o ceres, les cançons i els instruments de música, la carpeta viatgera... I sobretot, aquest any les nostres senyoretes ens han obert les portes al món màgic de les lletres!

Gràcies a elles hem començat a llegir històries fantàstiques, especialment els contes que tant ens agraden del “Pau i la Laia”. I ens hem convertit en escriptors escrivint els nostres propis contes (fades, princeses, pirates, follets, sirenes...) i els hem il·lustrat amb preciosos dibuixos. També hem estrenat la bústia del parvulari, hem rebut i enviat les nostres primeres cartes escollint cada dia un carter de cada classe!!!!

Gràcies a totes per ajudar-nos a fer-nos grans, ja podem baixar a Primària !!

Us recordarem sempre!

14

>> Opinem

>> Opinem

Festa de la Família 2010

Artistes de cap a peus

En ple inici d’un nou segle de les llums, entenent com a llum allò que es mou per dins d’una fibra òptica, i també per trobar la llum a l’inici d’aquest escrit, un busca una definició d’una paraula, no en el Diccionario Sopena o en la Gran Enciclopedia del Mundo Salvat, sinó ...en la Wikipedia...més que res per allò de la comoditat, poder fer un ctr+c ctr+v,...no per la seva validesa científica, però.

Gerard Estanyol

Veiem la paraula a buscar: FESTA Una festa és un esdeveniment de caire social organitzat de forma pública o per un grup més reduït de persones amb l’objectiu de passar-s’ho be plegades. (Wikipèdia dixit).

Aquesta vegada, la definició és perfectament escaient pel cas que ens ocupa, la Festa de la Família de l’Escola de l’Infant Jesús.

Esdeveniment de caire social, com a punt de trobada de petits i grans, pares i avis, professors i directius, personal de manteniment i artistes. Clavat!!

Tota la piràmide de la població de la institució present.

Organitzat de forma pública o per un grup més reduït de persones, el rovell de l’ou!! La majoria dels pares que han tingut fills a 3r han pogut col· laborar en la logística de la festa, cada vegada més elaborada, que comença uns mesos abans amb una crida al col·lectiu escolar i que finalitza amb

un esprint final de 24 h, només amb un petit break per dormir!! El fet de que la festa segueixi unes pautes molt clares any rere any, fa que s’hagin creat uns automatismes, els quals han estat transmesos boca orella des de l’AMPA, que facilita en certa manera l’organització, però que no estalvia un devessall d’esforços físics. Tot i així, aquesta repetició anual d’actes no garanteix que cada vegada els encarregats de preparar el bar preguntin: quantes llaunes de cola, taronja,... posem a cada nevera? Qui sap com funciona el tirador de cervesa? Les neveres.....on s’endollen??

I la tómbola? Crec que la sapiència acumulada per la persona que des de fa 17 (!!!!) anys s’encarrega de la mateixa es digna d’una tesis doctoral de la carrera de Biblioteconomia i Documentació!!! Endreçar de forma ordenada l’ingent quantitat de regals que per una mòdica quantitat d’euros

15

fa feliços al més petits, no deixa de ser una tasca que mereix un reconeixement. Regals que moltes vegades tenen l’efecte d’una càrrega de profunditat, ja que el regal rebut a les 11h del matí pot ser una càrrega ben feixuga per als pares, els quals es passen la resta del matí amb una, dues, tres... bosses a les mans passejant-se i renegant. Ara be, si això passa és gràcies a aquells pares i mares que per les seves obligacions laborals o professionals tenen accés a facilitar aquests objectes de marxandatge o de promoció.

Ressaltar també, gràcies a aquesta situació, que durant uns quants mesos el barri és el més aromatitzat de Barcelona, les cases amb el terres més nets i brillants i els nostres nens porten la roba tan blanca que, desprès de la Gran Muralla xinesa, son els objectes que es poden veure a simple vista des de la lluna. Però fora d’aquest comentari, més o menys ocurrent, el gran vencedor la jornada aquesta vegada serà Haití, on això que són futeses per a nosaltres, ara mateix són luxes inabastables per a ells.

Amb l’objectiu de passar-s’ho be plegades. Això és indubtable. SI bé els més petits son els que posen els sons i els colors a la festa, ja que per a ells és com el ball que tanca la Festa Major (per cert, que algunes escoles fan servir aquesta definició molt adequada per descriure la seva festa), després d’una setmana d’actes més o menys lúdics, per als pares és com un punt de trobada anual. Aquells que ja han perdut el dia a dia de portar els nens a l’escola, per la seva lògica evolució cap a l’autonomia escolar, la Festa de

la Família permet reprendre el contacte en un ambient més festiu que no en una furtiva trobada casual a la sortida d’una reunió amb el mestre.

Així grups de pares aprofiten per fer un resum de com han anat els darrers 9 mesos a la feina, acabar de comentar la lliga de futbol, o per quedar per fer un sopar que poques vegades es concreta.

L’equip docent de l’Escola es posa a disposició dels pares, de manera més o menys forçada, per comentar d’una manera més distesa la marxa de l’alumne. També algun pare aprofita l’avinentesa per atemorir el fill davant del profe amb un “....veus que diu el professor!!”.

El que si es pot observar, i sap greu, és una certa desafecció dels alumnes més grans cap a la festa, quan segurament hauria de ser a l’inrevés, ja que per als que fan 2n de BAT, per exemple, hauria de representar la seva darrera participació en un acte com aquest a l’Escola i hauria de ser motiu d’una barreja de nostàlgia-alegria-orgull d’ haver format part de la comunitat escolar de l’Infant Jesús.

Tornant als més petits, la disbauxa de poder tenir en un mateix recinte jocs inflables, actuacions musicals, jocs malabars, córrer pel carrer davant d’una ambulància (quan molt pares corrien davant de la policia!!!), tallers de manualitats, tendes de xuxes, bocates, regals,....té la seva recompensa a l’hora de ficar-los al llit dues hores abans de l’habitual!!!

En definitiva, la Festa de la Família és una data més de les fixes en els nostres calendaris particulars, en competència amb d’altres de més arrelades com Nadal, Setmana Santa, les de lliure disposició... i que ens comença a marcar la fi del curs escolar i l’inici de la temporada estiuenca, i ens fa adonar que els nostres fills ja s’han fet un any més grans. Una Festa que gràcies a uns quants la gaudeixen tots.

Enhorabona i gràcies a l’organització i als col·laboradors desinteressats!!!

Com ja és tradició els darrers anys, la Comissió organitzadora de la Festa de la Família, ha convocat el concurs de dibuix. Com sempre la resposta ha estat molt gran, tant pel que fa a nombre d’obres presentades com al nivell de la seva qualitat. El jurat ho ha tingut difícil per decidir quines obres han estat, al seu criteri, les millors.

Les guanyadores del Concurs de dibuix d’enguany han estat:

1r Premi. Gabriela Santos – 11 anys 6ºA

2n Premi. Berta Callau y Paula Coronado 1º ESO A

3r Premi. Elisabet Benavent - 10 anys 4º

16

>> Opinem

>> Opinem

Vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos Victòria Ballester Olmo 6è A Com cada any, des de la Comissió d’organització de la Festa de la Família, hem convidat als nens de l’Escola a escriure un conte relacionat amb el tema escollit com a línia de connexió per a totes les activitats de la Festa.

Aquest any el tema ha estat els 150 anys que celebra l’Escola. Tots els contes rebuts, es valoren en funció de la seva relació amb el tema, l’originalitat i l’estil. L’objectiu d’aquest concurs és fer reflexionar i fer participar als nens de la festa, motivarlos i despertar l’interès per la lectura i la redacció. Els contes guanyadors d’aquest any han estat: 1r. Una aventura en miniatura.

Victòria Ballester Olmos. 6è A. 11 anys 2n. Maquina del tiempo. Inés Marrón. 6è C.11 anys 3r. Malditas. Enric Preciado 4rt B 9 anys Moltes gràcies a tots els altres nens que també han participat i us animem a participar en properes edicions. Us deixem amb les paraules del conte guanyador de l’edició d’enguany

Una aventura en miniatura En un poblet amagat entre les muntanyes, vivien dues germanes anomenades Laura i Blanca. Cap de les dues no preveia encara l’aventura que viurien gràcies a un braçalet.

En un dia calorós d’estiu, la Laura sortia de l’escola. Estava una mica preocupada perquè avui era l’aniversari de la Blanca i encara no li havia comprat res. Tenia el pensament d’anar a la joieria de la cantonada i comprar-li algun braçalet ben bufó. Va entrar-hi i va veure una cosa sensacional, un braçalet molt misteriós i elegant que es trobava entre els collarets de perles.

No s’ho va pensar dues vegades i el va comprar. Estava segura que a la seva

germana li encantaria.

Va arribar eufòrica a casa, ni els seus pares ni la seva germana havien arribat. Va embolicar el braçalet i el va deixar sobre la tauleta de nit de la seva germaneta, així quan arribés tindria una bona sorpresa. Tot seguit, es va tancar a la seva habitació esperant a que arribés la seva família.

Una estona després, la Blanca va obrir la porta de casa. Va entrar a la seva cambra i va tenir una sorpresa, un braçalet magnífic reposava sobre la seva taula. No s’ho va pensar dues vegades i se’l va posar.

La nena, entusiasmada, es disposava a anar cap a l’habitació de la Laura, però no va poder fer ni una passa perquè, en aquell moment, tot es va començar a fer gran. La nena veia com cada vegada estava més a prop del terra, i que el seu llit es feia molt més gran. Va estar així durant dos minuts, sentint uns marejos al cap, fins que va arribar a ser tan petita com una formiga.

La Blanca no sabia què li passava, va cridar ben fort perquè la seva germana l’ajudés, però no va servir de res. I, a més a més, va entrar en Tomeu, el gat de la família. La Blanca es va amagar darrera l’escriptori, esperant que aquella bola de pèl amb bigotis se n’anés. Però els desitjos de la Blanca no es van complir, en Tomeu va ensumar i la va enxampar. La nena va córrer i va saltar fora de l’habitació àgilment, i el gat va quedar tancat dins la cambra.

La Blanca va esbufegar tranquil·la, però per poc temps, perquè de sobte, una cosa la va empentar i hi va pujar a sobre d’una revolada, era la sabata de la seva germana! La Laura, molt despreocupada, es passejava per la sala amb els auriculars posats, sense saber que portava la seva germana a la sabata.

La Blanca va pensar que era inútil cridar per dir que estava allà, ella era petita i la seva germana tenia la música a tot volum.

Així que, amb una puntada de peu ben forta, la Blanca va sortir volant i va anar a parar damunt del sofà.

Quina música més divertida, va pensar la Laura. Feia una estona que la Blanca havia d’estar a casa, i per a no preocupar-se, la Laura s’havia posat a escoltar música. Tot ballant per la sala, la Laura va veure una cosa estranya, el braçalet de la Blanca estava tirat pel terra. El va recollir i se’l va mirar, estava orgullosa del braçalet que havia comprat, així que va pensar que se’l posaria un moment, només per a jugar.

Llavors va passar el que havia de passar, en un moment va ser tan petita com una ungla. La nena va mirar al seu voltant sorpresa, allò era esgarrifós. De sobte va sentir una veu des de dalt del sofà que semblava el mont Everest.

—Laura! Tu també ets petita!

La Laura es va mirar, la seva faldilla s’havia encongit també i les seves mans eren de la mida d’un mosquit.

La Blanca va baixar del sofà pel fil de la manta, però abans de poder dir res, un ocell gegant se’ls va apropar.

Les nenes van córrer a amagarse, però l’ocellot va ser més ràpid i va agafar a la Laura entre el seu bec i va marxar a corre-cuita. La Blanca els va mirar esgarrifada com s’allunyaven lentament, però va observar que l’ocellot portava alguna cosa al peu, era el braçalet! La nena no s’ho va pensar dues vegades, i en un tres i no res, era a fora al jardí caminant entre les herbes, que havien passat a ser de tres centímetres a ser de quatre metres. De moment, el viatge per a rescatar a la seva germana anava molt bé. Va saludar a unes formigues

que entraven i sortien del seu niu, i a una papallona molt simpàtica que la va dur fins a l’estany de les granotes, molt a prop del niu de l’ocellot. Es va acomiadar de la papallona, però només girar-se, va veure a un grill mig aixafat mirant amb cara de pena.

—Que t’ha passat?- va preguntar-li la Blanca amb el cor entristit.

—Un peu gegant m’ha aixafat- va dir el pobre grill.

Llavors, la Blanca va tenir un pressentiment, potser la Laura s’havia fet gran amb el braçalet que l’ocellot s’havia emportat, però no va poder tenir temps de tenir més pressentiments, perquè, de sobte, ho començava a veure tot més petit, s’estava apropant al cel, i es va desmaiar.

Un puntet de llum es va obrir entre la foscor i va obrir ben bé els ulls.

Va reconèixer un nasset que la mirava encuriosit.

—Felicitats!!!!!!!!- va dir la seva germana Laura ficant-li un paquet embolicat sota el nas.

—Que? Ens em tornat a fer grans?

—Però que dius estimada germaneta? Ni grans, ni petites! Avui és el teu aniversari!

La Blanca no s’ho podia creure, la seva germana no se’n recordava de l’aventura que havien viscut, o potser no havia passat res? Estava una mica trista per saber que la realitat era que no havia passat res de res, que ho havia somiat.

–Va germaneta, obre el meu regalva insistir la Laura.

La nena va desembolicar el paquet, però no hi va trobar res. Llavors, el somriure de la Laura va desaparèixer de la seva cara, on podia estar el braçalet? De sobte,va tornar a aparèixer aquell somriure tan entremaliat en veure que el braçalet reposava en el canell de la seva germana. La pobra Blanca estava desconcertada, no havia passat res? El braçalet es trobava en el seu canell! No entenia res, però ho va deixar córrer, perquè al cap i a la fi, tot havia estat una jugada de la seva imaginació.

O, potser no...

17

Felicitats als nens i nenes de Primària que han fet la Primera Comunió!

L’ Escola us donarà la mà en el camí que comenceu a fer amb el nostre amic Jesús. Conteu amb nosaltres! Us esperem l’any que ve per a celebrar la fe amb la nostra comunitat.

18

>> Opinem

>> Opinem

19

El projecte Educat 1x1 n’és un exemple Una oportunitat, un repte, una il·lusió.

Teresa Gabarró Departament TIC/TAC

Què és el projecte Educat 1x1 Educat 1x1 és un projecte endegat per la Generalitat de Catalunya que consisteix en dotar a cadascun dels alumnes d’un notebook i substituir de manera progressiva els llibres de text en format paper per llibres digitals.

Això vol dir, que els estudiants han de comptar amb un ordinador personal que compleixi amb les característiques recomanades pel departament d’educació (veure característiques http://imae.wikispaces.com/bl-P1x1-Equipament, que serà cofinançat per part del Departament d’Educació amb 150€ i els 150€ restants els aportarà la família. Aquest ordinador serà propietat de l’alumne/a qui serà, per tant, responsable del seu manteniment i bon ús.

Per a participar en el projecte cal que els centres compleixin amb els següents requisits: aules amb pissarra digital, connexió a Internet sense fils (Wi-Fi) que permeti la connexió simultània de tots els ordinadors i xarxa elèctrica per poder connectar els ordinadors. El Departament d’Educació dota d’aquesta infraestructura, només, als centres públics; els centres concertats, com és el nostre cas, hauran de fer mans i mànigues per aconseguir el finançament per a dur a terme el projecte. No fer-ho i per tant,

mantenir-se al marge del projecte, significa sentenciar l’Escola a romandre al passat i crear una veritable escletxa digital.

Una altra part important per al desenvolupament del projecte són els llibres i els continguts digitals. Entenem per llibres digitals els continguts en format digital que contemplen la totalitat del currículum oficial de les matèries i que fan servir els mitjans digitals, incloent animacions, simulacions, vídeos, etc. amb objectius combinats de transmetre informació, desenvolupar habilitats, potenciar actituds, etc. Faciliten també la realització d’exercicis d’autoavaluació per tal que els alumnes pugin verificar el seu propi aprenentatge, i exercicis d’avaluació perquè aquest aprenentatge pugui ésser verificat pel professorat; i tot això en la forma més automatitzada possible.

Per altra banda, els continguts digitals són continguts educatius en format digital enfocats a un tema o un objectiu educatiu concret que es poden utilitzar en forma lliure en una seqüència temporal que cada docent ha de decidir.

El projecte 1x1 a l’Infant Jesús Un projecte d’aquesta envergadura, com és obvi, sacseja tots els àmbits d’un centre educatiu com el nostre, des de l’economia, la infraestructura

fins a la didàctica dels processos d’ensenyament aprenentatge, passant per les relacions alumne-professor i els canvis de rol que suposa.

Aquest canvi incrementarà la qualitat educativa en incorporar metodologies adequades als nous recursos tecnològics que ens aporta la societat del segle XXI a la nostra llarga i reconeguda tradició educativa, és la millor manera d’afrontar amb qualitat l’educació dels nostres alumnes i de preparar-los per al futur.

Com és sabut per tots, l’escola ha deixat de ser l’únic canal transmissor del coneixement i la informació.

Internet s’ha transformat en el gran col·laborador o competidor de l’educador. Ahir el problema era la manca d’informació i les dificultats per trobar-la; avui ho és l’abundància i l’avaluació de la seva veracitat.

Per tant, l’escola ja no pot seguir promovent les mateixes competències, aprenentatges i intel·ligències que el segle passat. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació, ens obliguen a desenvolupar uns altres sabers i competències per a fer front a la societat de la informació i del coneixement.

Afortunadament, la majoria dels professionals veuen necessari el canvi i estan ben predisposats a fer-lo, aquesta ja és una bona manera d’iniciar qualsevol procés de transformació.

I diem procés, perquè aquest projecte

no pretén cap canvi radical, sinó que ens facilita el camí per adaptar-nos a una societat en contínua evolució.

El que és important és aprendre-hi a caminar i a sentir-nos-hi cada vegada més segurs; probablement, alguns hi podran fer dreceres, però també és important que aprenguem a respectar el ritme de cadascú.

Tanmateix, sabem que el professorat és la peça clau del procés d’ensenyament-aprenentatge, així doncs, caldrà que se senti acompanyat en tot el procés i rebi la formació necessària, no només per als temes merament d’alfabetització digital, que també, sinó en temes relatius a la pròpia activitat docent que canvia quan hi afegim tecnologia, estem parlant de conèixer metodologies que afegeixin valor a les noves eines i recursos, de la gestió de l’aula, del rol del professor i de l’alumne, de l’avaluació, etc..

Resumint, aquesta formació, avui dia, passa per aprendre amb nous llenguatges i continguts digitals, noves eines tecnològiques i en nous espais

virtuals.

Per aquest motiu, el pla de formació del Centre contempla des de fa temps la formació en aquest àmbit.

I enguany, de forma massiva tots els docents que formen part del projecte 1x1 estan rebent formació per poder desenvolupar el projecte amb l’èxit i la qualitat esperada.

Si considerem aquests nous entorns d’aprenentatge, el rol del professorat i dels nostres alumnes han de ser diferents als que tenim actualment.

La imatge del professor com a font del coneixement, que instrueix als seus alumnes amb una classe magistral, haurà de conviure amb la figura del professor que acompanya, que promou l’aprenentatge dels seus alumnes, que crea situacions on els alumnes es veuen obligats a avançar i aprendre de les contradiccions i dels errors. En definitiva, que permet als alumnes ser els protagonistes del seu aprenentatge.

Aquest és un dels motius pel qual el professor ha de conèixer diferents

recursos digitals i ha de saber gestionar-los, i ha de dominar les diferents aplicacions i serveis. També ha de saber treure profit de les afeccions i destreses que tenen els estudiants en relació a la tecnologia i del que aquestes poden aportar al grup.

En el mateix sentit, la imatge de l’alumne també caldrà que es vagi adaptat a aquest nou entorn. Paulatinament, i sobretot durant l’ensenyament secundari, a l’estudiant se l’ha d’anar capacitant per a l’autoaprenentatge mitjançant la presa de decisions, l’elecció de medis i itineraris d’aprenentatge i la recerca significativa de coneixements.

En aquest nou entorn, els alumnes hauran de desenvolupar, sobretot, la capacitat d’anàlisi i síntesi, de treballar en equip i en xarxa, d’aplicar els coneixements per tal de resoldre problemes reals, de gestionar la informació, d’adaptació a noves situacions, d’aprendre al llarg de la vida; així com de desenvolupar habilitats creatives i interpersonals.

Els nostres alumnes, sovint anomenats per molts autors nadius digitals, segur que estan preparats per al canvi tecnològic i per a aquest nou rol. Coneixen i viuen ja en un món que està connectat i que es mou per unes regles que sovint són poc conegudes per a ells mateixos i per a molts dels adults. Aquest és un dels temes que l’escola, amb col·laboració amb la família, ha de fer front. Els educadors (pares i mestres) hem de conèixer el món virtual per on es mouen els nostres infants i adolescents, només des de la proximitat els podrem ajudar a conèixer les regles del joc i a navegar amb seny i respecte. És cert que algunes famílies viuen el tema tecnològic amb una certa desorientació i, fins i tot preocupació. Caldrà que establim canals de comunicació i diàleg que permetin una paulatina sensibilització de la família davant d’aquests nous reptes educatius amb el suport de la tecnologia.

En definitiva, el projecte 1x1 és un repte que assumim amb il·lusió.

20

>> Viu l’Escola

>> Viu l’Escola / Llar i Infantil

Llar i Infantil

L’aprenentatge significatiu a la llar!

Els nens i nenes de Llar 2 estem descobrint el món!

Equip de llar 2

Llibre digital : com ens agraden els contes!

Nens i nenes de P-4

Els Dofins, els Pingüins i les Meduses, aquest any hem treballat els contes populars a la classe. Cada mes ens els han explicat, els hem vist en suport digital, els hem seqüenciat, els hem representat, hem dibuixat els personatges o alguna escena del conte i

Com s’aprèn? Per què hi ha coses que recordem més que d’altres? Què ens ajuda a comprendre el que ens envolta?

Des de ben petits anem conformant el nostre coneixement a partir de les experiències que realment han estat significatives per nosaltres. Necessitem “connectar” allò que fem amb allò que sabem i així, podem entendre i organitzar la nostra ment, desenvolupant les nostres capacitats i fer-nos grans dia a dia.

A la llar pretenem que totes les activitats, des d’una vessant lúdica, tinguin un grau màxim de significació, que siguin el més reals i contextualitzades possibles, que responguin a la curiositat innata dels infants i que es relacionin directament amb les seves primeres vivències. Per això, també fem servir materials naturals i de rebuig procedents del seu entorn més immediat i que estimulen tots els nostres sentits.

El passat mes de maig vam celebrar la Festa de la Primavera i vam poder viure una experiència d’aprenentatge significatiu. Primer, a l’aula, vam observar i manipular la gran varietat de flors que existeixen i les seves parts:

la tija, les arrels i els pètals i vam crear una flor per cadascú feta d’aquests elements naturals. Un cop a la festa vam aprendre a plantar una flor, a posar-hi la terra, a regar-la i a cuidar-la per a fer-la gran.

Les Quatre Estacions de Vivaldi ens van acompanyar durant tot el matí, creant un ambient festiu i primaveral.

Tots junts vam gaudir, jugar, ballar i

aprendre sense adonar-nos, simplement vivint en primera persona tot el que fèiem...i així, poc a poc anem descobrint el món!

21

finalment els hem explicat amb la pissarra digital.

Les mestres han recollit els nostres dibuixos i comentaris, i han creat un llibre digital on surten tots els contes.

Ens ha agradat molt veure els nostres dibuixos a l’ordinador.

Aquí teniu una mostra de les pàgines, si el voleu mirar aneu aquesta adreça.

Es diu UNA PILA DE CONTES, i està a la Prestatgeria digital de l’Xtec. http://hipolit.xtec.cat/llibres/ mlope763_1942/llibre/index.php

22

>> Viu l’Escola / Llar i Infantil

>> Viu l’Escola / Llar i Infantil

Aquest curs hem fet feina!

Nens i nenes de P3,P4 i P5 Psicomotricitat

Per celebrar el 150è aniversari, hem sortit plegats

Podem dir que aquest curs ja s’ha acabat ( un altre més...)

I hem fet tantes coses que no volem marxar de vacances sense acomiadar-nos.

Els nens i nenes del parvulari volem compartir amb tots vosaltres alguns moments especials recollits en imat-

ges, on mostrem el molt que hem après i el molt que hem gaudit.

Bones vacances i fins al proper curs!

23

Tot recordant en Xesco Boix Els nens/es d’Infantil aquest darrer trimestre hem recordat en Xesco Boix, El pioner de l’animació a Catalunya.

Xesco Boix i Masramon va ser el pioner de l’animació en aquest país. La seva feina és encara eina de treball per a mestres i educadors i el seu material continua vigent. Al llarg de la seva

vida va gravar 35 discos i cassettes i publicar 10 llibres. A més, va fer més de 6.000 cantades en directe, majoritàriament per a la mainada. La seva feina va esdevenir una lluita pacífica, però lluita. L’arma va ser una guitarra, l’eina, les cançons i la voluntat, la de canviar tantes i tantes coses.

Els llops, les granotes i les formigues hem après la cançó: “Una aranya”.

Una aranya puja i baixa Mou les potes i obre els ulls I una mosca molt menuda cau de potes al parany.

Parvulari En un any tan especial com aquest, de celebracions, festa i aniversari, els nens i nenes de P3, P4 i P5 hem volgut fer una excursió conjunta i sense precedents.

Hem gaudit d´un dia explèndid i divertit, hem viatjat en tren, hem jugat a pilota, hem anat fins un riu i hem jugat amb la sorra, no ha faltat de res!

Fins i tot ens hem fet una foto de grup…

A veure si ens trobeu!

I el gat s’ho va mirant, i els bigotis es va llepant Adéu aranya que vas pujant fas teranyines, filant, filant

Els dofins, pingüins i meduses hem après la cançó: “Un peixet en el fons de l’estany” I fins I tot hem fet bombolles!

Un peixet en el fons de l’estany, Vinga a fer bombolles, vinga a fer bombolles.

Un peixet en el fons de l’estany, Vinga a fer bombolles per anar passant.

Què fas tu, bonic peixet blau?

Compto les bombolles, compto les bombolles.

Què fas tu, bonic peixet blau?

Compto les bombolles per anar passant.

Peix peixet, les bombolles com són?

Grogues i verdes, grogues i verdes.

Peix peixet, les bombolles com són?

Grogues i verdes i de tots colors.

Les estrelles, els coets i els sols hem après la cançó “Diu que quan seré gran...” quin munt d’oficis!!

Diu que quan seré gran Un ofici hauré de fer,

penso jo: què seré?

1. Sabater potser.

Fer sabates dia i nit Deurà ser molt avorrit.

T. No em fa el pes, ben mirat, deu ser molt cansat.

2. Moliner potser.

Traginant els sacs de blat, Sempre blanc i enfarinat...

3. Advocat potser.

Sempre haver d’enraonar, el cervell deu assecar...

4. Professor potser.

Sempre a classe haver d’anar, no m’acaba d’agradar...

5. Metge doncs potser.

Visitar sempre malalts, Curar grans i veure mals...

6. Un gandul potser.

Panxa enlaire dia i nit, Sense fer res de profit...

No fer res, ben mirat, deu ser molt cansat!

24

>> Viu l’Escola

>> Viu l’Escola / Primària

Primària

Els nens de primer hem sortit al carrer!

25

“Convis a Segon” Els dies 5, 6 i 7 de maig els nens i nenes de segon vam anar de convivències a Caldetes. Van ser tres dies “xulíssims” i vam gaudir de totes les activitats que ens havien preparat les professores i de la companyia de tots els companys.

Encara que cada dia el trepitgem i ens movem pels carrers de Barcelona, fa uns dies que tots els nens de primer vam sortir a fer la volta a l‘illa de cases de l’escola. Ens havíem de fixar en tota allò que vèiem, botigues, contenidors, passos de vianants, bústies,

Alumnes de 2n de Primària Alumnes de 1r de Primària Amb l’ajuda de les nostres mestres anàvem fent fotos i comptant tot el que veiem. Després, un cop a l’escola hem tingut molta feina, hem hagut de començar a construir un carrer al passadís de primer. Senyals de trànsit, contenidors, cotxes, bústies, papereres, fanals,... Tot el que hem vist pel carrer ho hem dibuixat i pintat ben gros!

Sabíeu que...

“Quan veus una pegatina de color groc al terra on havíem aparcat, significa que la grua s‘ha emportat el meu cotxe” Paola Fernández “He après que els contenidors tenen una palanca perquè els senyors que van en cadira de rodes puguin Àlex Coronado obrir-lo”

“Hi ha una senyal de trànsit amb un nen i una nena corrents, vol dir “aneu amb compte que hi ha una escola” Alexandra Caro “Les clavegueres serveixen per quan plou l’aigua del carrer se’n vagi, perquè si no es convertiria en una piscina i no podríem caminar per la vorera” Lucia Corominas

“He après que els vianants som nosaltres i que hem de caminar per la vorera perquè si caminen per la calçada els cotxes ens atropellarien”

Maria Serra “He après que els cotxes, motos,bicicletes, furgonetes,...es diuen també vehicles” Belén Gatius

“Totes les cases d’un costat tenen els nombres senars i a l’altre costat estan els nombres parells” Francesca Martino

Les habitacions de les “convis” Les habitacions podien ser de 4, 8, 10 o 12 persones. Cada habitació tenia el nom d’un vent o un planeta, però les de les professores tenien el nom de Sol o Lluna.

A les habitacions tot eren lliteres, però hi havia algunes que tenien terrasseta i tot. I així eren les habitacions de les “convis”!

Sara Esteve El menjador El menjador era molt gran i molt elegant. Tenia unes llums que m’agradaven molt i els plats i els coberts eren molt macos. El menjar era boníssim!

Juan Gualberto Abad

Joc del grup d’animals Els professors ens van dir que tanquéssim els ulls, quan ja tots els ulls estaven tancats, ens van posar una enganxina a l’esquena amb un nom d’animal. Els professors es van posar el nom d’un grup d’animals. Vam obrir els ulls i vam anar a veure cada professor per saber quin grup encaixava amb el nostre animal. Els grups eren: rèptils, peixos, aus, invertebrats i mamífers. Després d’això cada grup va fer una polsera per distingir-se dels altres.

Jun Komura “La desfilada” A la nit vam fer una desfilada de

26

>> Viu l’Escola / Primària

>> Viu l’Escola / Primària

Moguda de Sarrià Alumnes de 3r de Primària

pijames, va ser molt xulo, però el millor és que teníem un jurat. Si li havia agradat donava un 9, però si li havia agradat moltíssim un 10.

Ens ho vam passar molt bé i va ser molt divertit!

El museu Van Gogh El dimecres a la tarda vam anar a la Fundació Palau. Una vegada estàvem a dins del museu, una guia ens va ensenyar a comparar un quadre de VanGogh que està fet a ratlletes amb un quadre que no era de VanGogh.

Després vam entrar a dins d’una aula i ens van donar a cadascú un tros d’un quadre de VanGogh.

I pinta que pintaràs, vam començar a pintar com ell.

Blanca Viñuales La gimcana Primer les professores ens van dir que hi hauria una gimcana i al cap d’una estona vam sentir un soroll.... s’estava rient algú! Ens vam girar i vam veure molts pirates! Ens van dir que si superàvem les proves podríem ser mariners del seu vaixell. Ens vam repartir en diferents grups i ho vam aconseguir. Quan vam acabar les proves ens van dir que seriem mariners

del seu vaixell! GUAUUUU VA SER XULISSIM!!!!!

Maria Corral El joc de les “gominoles” Un, dos, tres,... les profes van xiular i tots vam córrer cap a la gespa dels arbres que estava plena de gominoles. El nen o la nena que trobava alguna gominola anava corrent cap a les professores o professor a portar-li, les posàvem a les bosses. Quan vam acabar vam contar les gominoles que havia trobat cada grup. Va ser un joc molt divertit i original!

Laura Sayrach

Divendres 30 d’abril, els nens i nenes de 3r vam anar a Can Caralleu a participar en les activitats de la Moguda de Sarrià. Allà vam compartir jocs amb altres escoles del barri de SarriàSant Gervasi i vam poder fer algunes activitats que a l’escola són difícils de fer, com els esquís cooperatius, el bidón-ball, curses de sacs cooperatius, bitlles, petanca, curses amb skates, pedalo, curses de maons... Ens ho vam passar molt bé col·laborant amb les altres escoles i allà vam fet molts amics nous com l’Àlex, en Sergi, en Josep, en Bernat, l’Andreu. A veure si els trobeu en aquestes fotos.

27

28

>> Viu l’Escola / Primària

>> Viu l’Escola / Primària

VI Concurs de Lectura en Veu Alta Victòria Ballester 6è de Primària El dimecres dia 12 de maig es va celebrar el VI Concurs de Lectura en Veu Alta a l’Auditori de la Caixa Fòrum, on hi participaven dues-centes escoles de Catalunya. Hi van anar molts nens i nenes de diferents edats i de

diferents escoles, i tots llegien molt bé!

Vam entrar dins l’Auditori i sortíem a l’escenari per categories d’edat a llegir un fragment d’un llibre. Desprès que tots els nens i nenes haguessin

acabat, el jurat es va reunir per escollir els guanyadors.

Mentre el jurat deliberava, van venir un noi i una noia a fer-nos un espectacle molt còmic per treure’ns els nervis. Com que ho feien molt

Et toi, tu as un animal ? Comment il s’appelle ? Comment il est ? Quel est ton animal préféré ?

3ème primaire

29

bé, vam riure molt i ens vam tranquil· litzar. A continuació va aparèixer el jurat per anunciar els finalistes. Per categories, anaven anunciant el nom dels guanyadors, que es van posar molt contents. I tots vam anar a recollir un diploma i dos llibres.

Tot i que molta gent no va poder passar a les finals, tots vam marxar d’allí contents per haver viscut una experiència única per haver-li agafat gust a la lectura.

Une journée en B.D. Ces bandes dessinées ont été realisées pour illustrer les activités quotidiennes de la journée.

4ème primaire

30

>> Viu l’Escola / Primària

>> Viu l’Escola / Primària

Cal·ligrames A l’hora de TCV els nens i nenes de 4t hem treballat els cal·ligrames. Aquí teniu alguns exemples dels cal·ligrames que ens hem inventat.

Alumnes de 4t de Primària

Kandinsky a quart Alumnes de 4t de Primària Aquest any els nens i nenes de quart hem treballat l’art abstracte entorn Kandinsky. A través de les seves obres hem treballat diferents tècniques de dibuix utilitzant diversos materials com: les ceres, collage, el carbonet i la pintura.

Ens ho hem passat d’allò més bé imaginant les nostres obres i intentant esbrinar que ens volien dir les obres de l’artista i les de la resta “d’artistes” amb els que compartim l’aula.

Aquí teniu algunes de les nostres obres, algú sap què volen dir?

31

32

>> Viu l’Escola / Primària

Excursió al Poble Espanyol El dia 12 de març, els de 6è vam anar al Poble Espanyol.

Vam quedar al pati de Lourdes per sortir amb autocar.

El viatge d’anada es va fer molt curt. A l’arribar vam esmorzar a la Plaça Major, en questa plaça tots els carrers desembocaven en ella.

>> Viu l’Escola

Mai no n’hi ha prou

ESO

L’escriptor ve a l’Escola Laia Camps, Clàudia Casas, Nil Mitjans, Andrea Pérez i Mima Preciado Alumnes de 1r d’ESO

Albert Barquets i Sergi de Moner 6è C de Primària

De sobte va començar a xispejar, però de seguida va parar.

Havíem de fer unes activitats de monuments, cases típiques d’Espanya, itineraris i esbrinar el què venien o treballaven a les botigues. Ens vam dividir en parelles per fer les activitats. A cada parella li tocava fer-ne una.

El Poble Espanyol no és gaire gran, per això moltes parelles es trobaven de seguida. Ens van deixar dues hores per fer les activitats. A l’acabar ens vam trobar tots a la Plaça Major.

Ja anàvem a dinar i tothom tenia molta gana. Havíem de caminar una mica per arribar al parc. Vam dinar tots junts. Cadascú portava coses per menjar i després ens les repartíem.

Aleshores vam anar caminant al MNAC (Museu nacional d’Art de Catalunya). Era tot ple de quadres i alguna escultura. La veritat és que les pintures no les enteníem gaire, però eren molt originals. Ens ho vam passar molt bé, va ser una experiència molt divertida i inoblidable.

El 13 de maig els alumnes de primer d´ESO vam rebre la visita de l’Oriol Vergés, l´autor del llibre La ciutat sense muralles, el nostre llibre de lectura del tercer trimestre.

Aquest llibre es centra a l’any 1854 a Barcelona, on tres pagesos vinguts del Maresme són enganyats per l’usurer i l’escanyapobres del poble.

Els germans Vidal necessiten solucionar els seus problemes econòmics i paral.lelament a Barcelona sorgeixen canvis.

L’Oriol Vergés va néixer a Barcelona el 1939. És historiador, ha fet classes d’història, ha publicat llibres i novel·les juvenils com aquesta, contes… És un apassionat de la història de Catalunya

i ens la sap explicar de manera fàcil i amb moltes anècdotes.

Aquell dijous, va manar a la sala d’audiovisuals i el vam conèixer en persona. Ens va explicar moltes coses i també com va escriure aquesta novel·la centrada en la revolució industrial que va canviar Barcelona i el Maresme.

En acabar l’entrevista, per agrairli la visita, li vam fer dos regals: un quadre fet amb un retrat seu amb diferents dibuixos del llibre i unes dedicatòries i comentaris. Ell va signar els llibres i ens va animar a continuar llegint i a uns quants a escriure.

Gràcies Oriol, continuarem llegint-te.

33

Uns cangurs matemàtics Lluís Sainz i Diana Peries

El dia 18 de març un grup d’alumnes de 4t d’ESO vam fer la prova de les Cangur, unes proves que et plantegen problemes lògics i matemàtics dividits en 3 blocs de dificultat.

Durant els mesos anteriors ens havíem estat preparant per a les proves els dilluns, a l’hora del pati. Ens reuníem a l’aula de tecnologia i el professor Enric Píriz ens plantejava exàmens d’anys posteriors i, tot seguit, els intentàvem resoldre i posàvem en comú les respostes. Al principi la dificultat de les proves ens semblava excessiva però desprès de dies de pràctica i l’ajuda del professor vam agafar pràctica.

Vam disposar de 1hora i 15minuts per fer l’examen. Tot i que pot semblar molta estona , molta gent no el va poder acabar . Quan van recollir la prova tothom es va posar a discutir sobre les respostes d’alguns problemes realment difícils. Per sort els organitzadors ens van oferir un petit esmorzar per recuperar l’energia consumida. Després de fer la prova tots estiguérem d’acord que havia valgut la pena fer la prova, ja que ens ho vam passar d’allò més bé.

I tot i que el més important és participar, cal destacar els molt bons resultats obtinguts pels participants de la nostra escola.

34

>> Viu l’Escola / ESO

>> Viu l’Escola / ESO

La gazette du français Les épreuves du DELF Cette année, 25 élèves de 4t ESO et batxillerat se sont inscrits aux examens du DELF (Diplôme d’Études en Langue Française du Ministère de l’Éducation Nationale), pour les modules A2 et B1.

Les élèves sont évalués à partir des 4 compétences linguistiques : compréhension et expression orales et écrites.

L’épreuve écrite aura lieu le samedi 5 juin. Nous souhaitons bonne chance à toutes et à tous ! « Cette année, nous avons décidé de passer le Delf pour obtenir le niveau A2 en français. Au cours de ces dernières semaines, nous nous sommes préparés aux épreuves ; on a passé des épreuves orales du type DELF et on s’est entraîné à rédiger des petits textes en situation. Personnellement, nous croyons que l’examen va bien se passer parce que l’école nous a donné une bonne préparation. Merci aux professeurs Nuria et Sophie pour votre aide. » Cristina Rubió et Claudia Usandizaga (4t ESO A)

Le concours de traduction de l’UPF Le samedi 6 mars dernier a eu lieu la Xème édition du Concours de Traduction de l’Université Pompeu i Fabra de Barcelone.

Ce concours de traduction en 4 langues (catalan, espagnol, français et allemand) organisé par l’APFC (Association des professeurs de français de la Catalogne), l’UPF (Universitat Pompeu i Fabra) et l’Université de Perpignan a été un grand succès puisqu’il a réuni près de 750 participants, venus de toute la Catalogne. Comme tous les ans, l’École Infant Jesús y a participé et pas moins de 42 élèves de 3r et 4t ESO et de 1er de Batxillerat se sont présentés ce samedi matin au Campus de la Comunicació de l’Université Pompeu i Fabra, situé dans la rue Roc i Boronat de Barcelone.

Les élèves du Secondaire, nous pouvions traduire un texte sur la vie du réalisateur Pedro Almodovar du français au catalan ou à l’espagnol. Cela ne nous a pas semblé trop difficile parce que nous avions le droit d’utiliser notre propre dictionnaire.

Cette année, une élève de Batxillerat, Nuria Bandrés i Pons a gagné le 3ème Prix de traduction du français au catalan, dans sa catégorie. Bravo Nuria !

Une petite délégation de l’école (Nuria Bandrés et Magali Córdoba pour Batxillerat, Antoni Dominguez et Blanca Llonch pour 4t ESO et Javier López et Laura Vives pour 3e ESO) s’est présentée à la cérémonie de remise des Prix et des Diplômes le samedi 15 mai afin de recevoir les Cert-

ficats de participation et les Diplômes de tous les participants de notre École.

Maria Arbaizar, Javi López, Blanca Estanyol et Rocío Córdoba 3r ESO C

35

sa motivation, dont nous tenons à la remercier vivement, joueront en sa faveur. Se préparer à cette épreuve en si peu de temps a été un véritable tour de force. Elle a fait preuve d’une grande persévérance et motivation qui contredisent un des clichés les plus répandus sur nos jeunes d’aujourd’hui. Contrairement à ce qu’on dit, nos jeunes, ça bouge !

CAP France

1er Concours de Français Interscolaire de la Catalogne Cap France : Découvrons la destination mystère ”.

“Le texte de la catégorie de Batxillerat portait sur la vie de l’architecte Gaudí qui ne m’a pas semblé trop difficile.

Je voudrais encourager tout le monde à participer parce que c’est une très bonne expérience mais surtout parce que c’est un point positif dans le Curriculum Vitae. Personnellement, j’ai reçu une quantité d’argent à dépenser dans une librairie et un disque de chansons françaises. Mais l’important ce n’est pas de gagner mais de participer ! » Núria Bandrés.

Le concours orator Tous les ans, le département d’éducation de la Generalitat organise le concours d’oratoire en plusieurs langues, connu sous le nom d’Orator. Chaque candidat doit présenter un discours original sur un des thèmes proposés (un thème différent pour chaque langue) sous la forme d’un enregistrement vidéo. Cette année le discours des candidats de batxillerat doit porter sur un sujet d’actualité. Celui de l’enseignement secondaire tourne autour du thème de l’adolescence, abordée sous tous ses aspects (habitudes et inquiétudes, clichés ou idées reçues, la relation des ados avec leurs parents, l’avenir des jeunes et leurs propositions pour un monde meilleur). Autant de thèmes qui sont souvent au centre des propos et inquiétudes des adultes, mais sur lequel les jeunes ont aussi leur mot à dire.

Cette année l’élève Diana Peries de 4t ESO, se présente au concours en représentation de notre école. Elle va présenter trois discours en trois langues : le catalan, l’anglais et le français. Cette année, les élèves ont travaillé les techniques de l’exposé oral en classe. Nous espérons que les informations fournies et surtout son enthousiasme et

Un petit groupe de 5 élèves de 1r de Batxillerat qui ont choisi la langue française comme matière optionnelle a pu participer à un concours proposé par l’agence « Atout France », le « Departament d’Educació et le SCAC (Service de Coopération et d’Action Culturelle).

Ce concours comporte trois phases : la première où chaque équipe doit découvrir, en utilisant une série d’indices, quelle est la destination mystérieuse. Notre équipe, formée par Marc Mas, Núria Bandrés, Paula Cirera, Kelly Alvarez et moi-même, Magalí Córdoba, s’est nommée « La Bohème » en référence à une jolie chanson du chanteur Charles Aznavour, que nous avions étudiée en classe de français auparavant. Nous avons très facilement compris que la ville mystérieuse était Montpellier La deuxième phase consistait en répondre à un questionnaire pour en savoir plus sur la destination. Nous l’avons réussie avec un 10/10 !

Enfin pour la troisième et dernière phase, nous avons dû enregistrer une petite vidéo publicitaire sur la ville de Montpellier.

Toutes les vidéos étant en ligne sur www.capfrance.es, et tous les internautes pouvaient voter pour leur vidéo préférée jusqu’au 31 mai dernier.

Les prix pour les équipes gagnantes étaient un séjour et un cours de français à Montpellier et une formation pour le professeur responsable du groupe. Malheureusement, nous n’avons pas gagné pour cette année. Mais au cours des différentes phases du concours, nous avons pu mieux comprendre cette ville, son architecture, ses traditions et festivités, un monde d’événements célèbres, sa culture, sa cuisine ...

Nous serons au rendez-vous l’année prochaine pour découvrir une autre ville mystérieuse. Le groupe « La Bohème » a vraiment apprécié d’y participer, pas seulement pour gagner, mais parce que nous aimons la France, les voyages Et surtout pour apprendre encore plus cette langue qui vit si près de nous.

Magalí Córdoba 1r Batx. B

“On va au théâtre!” –Témoignages– « Pendant ce trimestre, le 13 avril, le premier cycle d´ESO a vu la pièce Le médecin malgré lui ( « metge a la força ») de Molière dans la Salle Bonanova. On a passé un matin formidable ! Les acteurs ont joué la pièce en français et en catalan. Trois personnes ont representé sept personnages et l´histoire est une comédie avec unmessage : On peut résoudre les problèmes quotidiens avec la compréhension et la bonne humeur.

Je ne veux pas donner plus de détails mais l´histoire finit bien et nous avons appris en chantant que : Ce ne sont pas les coups La solution dans ce monde Ce qu´il faut c’est des mots Le dialogue c’est ce qui compte. » Patrícia Grau Francitorra 1r ESO A « Nous, les élèves de premier et deuxième ESO, nous sommes allés au théâtre voir la célèbre pièce de Molière, le médecin malgré lui. Cette pièce, pleine de blagues et plaisanteries, nous a fait rire tous, et nous avons donc passé un très bon moment.

Les acteurs se sont bien organisés quand il s’agissait de se déguiser et de mettre sur pied le décor. La pièce, très vivante et avec un ton moqueur vis-à-vis des médecins typiquement « Molière », s’est avérée très appropiée pour le jeune public. Sans aucun doute, c’est une pièce pour rire et s’amuser avec vos camarades de classe ».

Pablo Gambero 2n Eso A

36

>> Viu l’Escola / ESO

37

Fête du printemps francophone Alumnes de 4t ESO

ANYS ENSENYANT EL FUTUR La francophonie a fêté le printemps à l’Institut Français Le jeudi 25 mars, on pouvait fêter le retour des beaux jours avec le Printemps Francophone à l’Institut Français de Barcelona avec le thème des îles francophones. Notre école a répondu à l’appel à participation en envoyant différents travaux réalisés par des élèves de 4t ESO. Ceux-ci ont été projetés toute la soirée sur un mur de la cafétéria de l’Institut et nous emmenaient en Guadeloupe et à Haïti.

Merci aux participants !

Voyage de fin d’année à Toulouse pour 4t ESO Cette année les élèves de 4ème d’ESO nous irons à Toulouse pour le « crédit de synthèse ». Quelques élèves du cours d’informatique ont fait un blog informatif pour vous tenir informés sur le voyage.

Dans ce blog nous avons expliqué les activités que nous ferons pendant le voyage et les lieux que nous visiterons. Vous pouvez le visiter à l’adresse : http://www.viatgesatoulouse. blogspot.com.

Voici quelques lieux que nous visiterons: L’Abbaye de Fontfroide, Carcassonne, Lastours, la Citée de l’Espace, l’usine de l’Airbus, la ville de Toulouse et Minervois.

Nous vous raconterons l’expérience!

Pau Navarro, Claudia Usandizaga et David Amat 4t ESO

Toulouse!!!

Toulouse aussi connue comme “la ville rose” est une belle ville du sudouest de la France. C’est la capitale de la région Midi-Pyrennées, et la Garonne est le fleuve qui la traverse.

Dans cette ville, il y a beaucoup d’histoire et de monuments, comme par exemple, le Capitole que nous visiterons et qui est aussi à l’heure actuelle la mairie de Toulouse.

Natalia Arranz, Elena Larrabeiti et Blanca Llonch 4t ESO C

38

39

40

>> Sant Jordi

41

Un Sant Jordi de concurs!

P3 Per la festa de Sant Jordi d´aquest any, a l´etapa d´Educació Infantil hem volgut fer de nou un concurs de dibuix ja que l´experiència de l´any passat ens va agradar molt!!

Cada nen i cada nena havia de di-

buixar el personatge més valent de la llegenda... el cavaller Sant Jordi!!!

Amb estils ben diferents, a cavall, amb llança, escut, casc, ros o moreno, alt, baixet, imaginació és el que calia i mans a la feina de seguida.

Els resultats van ser tots dignes de menció, però com passa en els concursos s´havien de proclamar uns guanyadors, són aquests : Nens, nenes i mestres d´Educació Infantil

42

>> Sant Jordi

>> Sant Jordi

Celebrem Sant Jordi a Primària

Certamen literari 2010 EDUCACIÓ INFANTIL

Com cada any, per aquesta data tan assenyalada, hem celebrat la diada de Sant Jordi.

Primària

1r premi: Alejandro Vescovi 1r premi: Aina Rousaud 1r premi: Eric Mbeinjock

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

PREMIS PRIMER Accèssit a 3r premi: El mar, Angela Porres 3r premi: El meu Sant, Alexandra Caro 2n premi: El Sant de la mare, Mireia Rodrigo 1r premi: L’estrella, Victòria Graells PREMIS SEGON Accèssit a 3r premi: El sobre, Paula Aparicio 3r premi: De gran vull ser cuiner, Borja Sarrias 2n premi: Estitx, Patricia Ricci 1r premi: El gos, Carlota Regalés

Aquest any, que celebrem el 150 aniversari de la nostra escola, hem vist com Sant Jordi alliberava a la princesa de la fúria del drac recordant tres moments viscuts a l’escola.

Fa 150 anys al voltant de l’any 1860, unes mestres franceses arribaven a Barcelona i parlant en francès instruïen només a nenes que aprenien cançons franceses.

A mitjans del segle XX, la llengua

43

que s’utilitzava era el castellà. En aquell moment, a les aules tot eren nenes i aprenien a cosir i a brodar.

Probablement un 23 d’abril de l’any 2010 podrien trobar una mestra parlant en català a nens i nenes que serien de Barcelona i també d’altres llocs del món. I en aquest moment la mestra faria servir una pissarra digital per explicar la tradició de Sant Jordi.

PREMIS TERCER Menció als 150 anys: 150 anys, Mariona Fàbregas 3r premi: La neu, Ana Lizán 2n premi: La meva germana, Guille Marrón 1r premi: Les estacions de l’any, Anna Vallvé PREMIS QUART 3r premi: El temps, Ariadna Arcas 2n premi: Mi abuelo, Júlia Bulet 1r premi: El meu somni, Àlvar Ballester PREMIS CINQUÈ 3r premi: El meu paisatge preferit, Paula Sales 2n premi: La amistad, Sara Miret 1r premi: El niño de los ojos azules, Sílvia Gimenez PREMIS SISÈ 3r premi: La nit, Victòria Ballester Accèssit al 2n premi: El meu llibre, Albert Suriñach 2n premi: Un passat mol familiar, Andrea Regüés 1r premi: Mi sueño, Milana Vinahradava

P 5-A

Primer premi: El drac, d’Alejandro Vescovi El drac està tan animat que ha cremat tota la ciutat.

P 5-B

Primer premi: L’ós, d’Aina Rousaud L’ós famós té un gos a Palamós i és molt gros

P 5-C

Primer premi: La rateta, d’ Eric Mbeinjock La rateta entremaliadeta i eixerideta porta una faldilleta boniqueta i una floreta.

Primer de primària

Primer premi: L’estrella, de Victòria Graells L’estrella és brillant i de color blau. És tant brillant que il·lumina tot l’estany.

Quan surt de nit... riu, riu tota la nit!

Segon de primària

Primer premi: El gos, de Carlota Regalés El meu animal preferit és el gos, quan els hi demano als meus pares Sempre em diuen: - no, no i no!

Ara ja estic a punt de fer deu anys, I diuen que si em porto bé me’l compraran.

M’agradaria que fos marró, juganer i petitó.

Jugaríem plegats Pel bosc i pel prat.

Tercer de primària

Primer premi: Les estacions de l’any, d’Anna Vallvé L’estiu, la tardor, l’hivern i la primavera, les quatre estacions són una meravella!

44

>> Sant Jordi

>> Sant Jordi

M’agrada l’estiu perquè em remullo sense parar i a la piscina o a la platja a l’aigua em poso a jugar!

El niño de los ojos azules, que siempre espera en la puerta sin saludar.

La luz cerca de mí, brilla, pero el cuarto oscuro está.

Tengo miedo de tener una pesadilla, pero sé que daño no me hará.

M’agrada la tardor perquè és tota de color marró.

El niño de los ojos azules, que no tiene padres, ni amigos, ni amor, ni amistad.

Mi mamá me cuenta un cuento, yo me pongo a escuchar.

Habla de un enorme reino en el gran fondo del mar.

El niño de los ojos azules, que solo en su boca tiene un dulce carcajar.

Hay sirenas,¡pero qué maravilla!

Aún así hay algo que no entiendo ¿Esto existe de verdad?

Le pregunto a mamá.

El niño de los ojos azules que se sienta en una esquina sin parar de llorar.

Ella calla, yo la miro y de pronto en la oscuridad veo el caballito de madera que lejos de mí se va.

Yo lo sigo, él se aleja.

Yo me subo y él se va. ¿Dónde me querrá llevar?

Abro los ojos de repente… ¡Ah, ¡esto solo ha sido un sueño!

Me despierto, y solo veo un caballito de madera y con un libro en las manos dormida mi mamá.

M’agrada l’hivern perquè és blanc: la neu, el trineu i tothom esquiant.

M’agrada la primavera perquè surten les flors: lila, rosa, vermell, groc, taronja i de tots colors.

L’estiu, la tardor, l’hivern i la primavera, les quatre estacions són una meravella.

Quart de primària

Primer premi: El meu somni, d’Àlvar Ballester El meu somni és molt bonic, però a l’hora terrorífic.

Hi ha tres pallassos esquifits i vampirs molt divertits.

Una aranya, al cap, se m’ha posat i a Nova York m’he trobat, amb l’Empire State he jugat i al Chrysler he escalat.

Un esquirol m’ha tocat i a Egipte m’ha transportat a Abu Simbel he entrat i Ramsés II ha ressuscitat.

Cap a l’Esfinx he anat i al Pol Sud he arribat, i mort de fred m’he congelat.

A la meva habitació m’he despertat, Tot nerviós i esverat.

Cinquè de primària

Primer premi: El niño de los ojos azules, de Sílvia Gimenez El niño de los ojos azules, que de su mirada no me puedo escapar.

El niño de los ojos azules que su lágrimas son perlas acabadas de encontrar.

El niño de los ojos azules que se aleja despidiéndose hacia el mar, a otro lugar.

El niño de los ojos azules que de su sonrisa te vas a enamorar.

Aquel niño de los ojo azules que de su mirada no te puedes escapar

Sisè de primària Primer premi: Mi sueño, de Milana Vinahradava Ahora tengo que dormir, Oh, ¡que pena! ¡No quiero dormir!

Un caballito tengo en frente y en él me gustaría ir.

PREMIS 1r d’ESO POESIA Accèssit al 3r premi: Colores de la vida, de Jordi Peralvo 3r premi: Un día de lluvia, de Lucia Saldaña 2n premi: El dibuix, d’Irene Peñalver Accèssit al 1r premi: La nina, d’Irene Filella 1r premi: La llavor, de Neus Camins NARRATIVA 3r premi: Dos fronteras en el mundo, de Claudia Casas 2n premi: Cómo cambian las personas, de Clara Usandizaga 1r premi: Esperant l’onada, de Martí Arbáizar

45

PREMIS 2n ESO POESIA 3r premi: Te quiero, de Paula Querol 2n premi: El govern ja és satisfet, de Lucia Blanco Accèssit al 1r premi: Barcelona, de Maria Duran 1r premi: Empremtes, de Jaume Vilà NARRATIVA Accèssit al 3r premi: Las brujas, de Joan Lorente 3r premi: La rosa misteriosa, d’ Emma Saura 2n premi: Història de mar, de Marta Fitó 1r premi: Viure per sobreviure, d’Elisabet Rovira

PREMIS 3r ESO POESIA 3r premi: Llàgrimes de cristall, de Mariona Illa 2n premi: Pensar quién hemos sido, de Mario Inglés Accèssit al 1r premi: Lejos días, d’Aina Marquès 1r premi: Onada de vida, d’Irina Illa NARRATIVA 3r premi: Fotos, de Cristina Raventós 2n premi: Els germans Wright, d’Irene Aznar Accèssit al 1r premi: La joven de la perla, de Maria Arbaizar 1r premi: Tornar enrere, de Carlota Vendrell

PREMIS EN LLENGUA ANGLESA, 3r POESIA 3r premi: Today, de Yago Díniz Accèssit al 2n premi: Fear, de Júlia Riera 2n premi: Stand Here, de Mario Inglés Accèssit al 1r premi: Don’t tell me, de Maria Arbaizar 1r premi: Life, de Maria Benedicto

PREMIS EN LLENGUA FRANCESA, 3r POESIA Accèssit al 3r premi: L’amitié, d’Anna Estanyol 3r premi: Au revoir, de Mario Inglés 2n premi: La nuit, de Berta Cambra 1r premi: Amour pour toi, d’Aleix Lázaro Premi Narrativa Te laisser guider par ton coeur, de Laura Vives

46

>> Sant Jordi

PREMIS DE 4t ESO POESIA Accèssit al 3r premi: Aquella tarda d’estiu, de Judith Iñíguez 3r premi: En la vida, de David Amat 2n premi: Gotas, d’Andrea Domingo Accèssit al 1r premi: Diumenges d’hivern, de Laia Puig 1r premi: Cementiri submarí, de Clara Cambra NARRATIVA 3r premi: Marionetas, de Carlota Vilaseca 2n premi: L’última llàgrima, de Clara Cambra 1r premi: Les sis preguntes, de Mara Vilàs

PREMIS EN LLENGUA ANGLESA 4t POESIA 3r premi: My dream, d’Alejandra Burgués 2n premi: I hate that I love you, de Judith Iñíguez 1r premi: For the boy of the charming look, d’Anna Farrés

PREMIS EN LLENGUA FRANCESA, 4t POESIA Accèssit al 3r premi: Je suis amoureuse, de Berta Garcia 3r premi: Elena, de Cristina Rubió 2n premi: Souvenirs, d’Itziar Ortega 1r premi: Mon jardin, de David Amat

PREMIS DE 1r de BATXILLERAT: LLENGUA CATALANA I CASTELLANA POESIA 3r premi: Ella, Marcos Morales 2n premi: Te quiero, de Marc Mas 1r premi: La ploma, Verónica Pañalver NARRATIVA 1r accèssit al tercer premi: Memorias de un anónimo, de Sandra Farré 2n accèssit al tercer premi: Tot té uns límits, de Marta Catasús 3r premi: Luces, cámara y... ¡Acción!, de Kelly Álvarez 2n premi: Camins diferents, de Núria Conesa 1r premi: La muerte del rey, de Núria Bandrés

>> Sant Jordi

PREMIS EN LLENGUA ANGLESA DE PRIMER DE BATXILLERAT POESIA 2n premi: The night, de Marta Guasch 1r premi: For a lie, de Magalí Córdoba NARRATIVA 3r premi: A long journey, de Núria Conesa 2n premi: Snowing, de Paula Cirera 1r premi: The concert, de Núria Bandrés

PREMIS EN LLENGUA FRANCESA DE PRIMER DE BATXILLERAT Premi de PROSA: Les complices, de Núria Bandrés Premi de POESIA: Cauchemar, de Magalí Córdoba

PREMIS DE 2n de BATXILLERAT: LLENGUA CATALANA I CASTELLANA

Primer d’ESO

Tercer d’ESO

Primer premi: La llavor, de Neus Camins Una petita llavor va caure a terra per sorpresa; va passar el temps i la llavor quedà enterrada sota terra.

Primer premi: Onada de vida, d’Irina Illa Veig un buit al meu davant, sóc com una petita onada que sense saber on va, va passant en un camí sense tornada.

Passen les estacions, i també les pluges mentre la llavor sota terra es protegeix amb les fulles.

No puc parar ni vull girar, vull seguir el corrent de l’aire, valdre esperances per confiar, deixar de pensar que no valc gaire.

Un dia la llavor germina i es convertí en una noia molt fina, vestida de llarg amb sedes verdes, mirant-se al mirall de gotes fredes.

Estic en un mar blau, enmig d’un temps, enmig d’una lleugera pau, de què em desvien quatre vents.

Segon d’ESO

Sóc part del mar, sóc una vida, sóc una onada, el vent em crida; sento, palpo un somriure, perquè tinc ganes de viure.

POESIA 1r accèssit al tercer premi: Cap a la foscor, de Lluís Amat 2n accèssit al tercer premi: Sensaciones, de Maria Gomis 3r premi: En un somni, de Lluís Carrasco 2n premi: Adéu, de Carlota López 1r premi: Luna, de Patricia Taboada

Primer premi: Empremtes, de Jaume Vilà Dies que han passat plens de moments amagats,

NARRATIVA 1r accèssit al tercer premi: El renaixement, d’Adrià Navarro 2n accèssit al tercer premi: Una estona de cel, de Laura Balcells 3r premi: ¡Gracias, papá!, de Jordi Alegre 2n premi: Cartes pel cel, de Meritxell Vives 1r premi: Recuerdos quebrados, de Carla Varona

instants congelats de tants descobriments realitzats,

PREMIS EN LLENGUA ANGLESA DE SEGON DE BATXILLERAT

petjades d’un camí extens que dibuixen l’espai del nostre temps:

POESIA Accèssit: New days resolution, de Lluís Carrasco 3r premi: When the sun comes out, de Georgina Artola 2n premi: Remember me, d’Ariadna Ardèvol 1r premi: Our world, de Carlota López NARRATIVA 2n premi: Fear, de Júlia Perales 1r premi: The End, de Marta Ventoso

47

flaixos d’existència on hem imprès la nostra presència,

retalls de pensaments que ben segur tenim presents, espurnes d’un temps que hem compartit que brillen en un univers infinit,

Això ha estat créixer amb els companys amb els que vaig néixer.

Empremtes gravades dins les nostres mirades.

Arribo a una platja, descanso en desert, com una nota greu d’arpa, allà on tothom es perd.

Primer premi en llengua anglesa: Life, de Maria Benedicto Life can be good life can be bad life really, really could make you so sad but if you’re going through something real bad don’t be done with it just be glad, glad that you’re living glad that you’re alive glad that you’re not kidding to put that death aside just be grateful for what you’ve got and smile once in a while cause you could really need it an awful lot so just be happy / and smile.

48

>> Sant Jordi

Primer premi en llengua francesa: Amour pour toi, d’Aleix Lázaro La mer est infinie, comme mon amour, Les vagues argentées, comme ta chevelure Jouent sans fin avec mon coeur, Jusqu’à ce que la caravelle montre la Terre.

Tes yeux verts, ta chevelure blonde Me font penser pendant une seconde: Où dois-je aller, avec cette tristese?

Où dois-je aller? Peut-être dans ton coeur Où tu me retiendrais prisonnier de ta beauté?

Quart d’ESO Primer premi: Cementiri submarí, de Clara Cambra Més enllà de l’horitzó, entre escull i remolins, el mar arrossega els bucs fins als seus fons coral·lins.

Despunten, com letals roques, les mortíferes espases que fereixen les onades amb les puntes afilades.

Són els màstils derrotats i les vençudes cobertes de les dissortades naus que s’empassà la marea.

Fugint de negres tempestes, escapant d’armats pirates, tornant de perdudes guerres o de guanyades batalles.

Tot vaixell caigué rendit a la boca de l’infern, morint ofegat pel mar, sumint-se en un son etern.

Cementiri de navilis, d’esquelets de noves naus que en pau mai descansaran en el paradís del mal.

Un d’ells és anomenat per molts Holandès Errant; amb els màstils descarnats, lluita l’ànima immortal.

>> Sant Jordi

Emergiu, velles guerreres!

Travesseu tota corrent!

Torneu a tocar les ones i que us acariciï el vent!

Je crois que l’hiver est passé Que mon jardin est comme avant, en été Mais je vois que tout a changé Les arbres, les plantes, je suis désespéré

Primer premi en llengua anglesa: For the boy of the charming look, d’Anna Farrés All was easier when we were friends, being free and talking about our life, saying silly things and hugging all time, going to the beach to build sand castles.

When only making faces we laughed and we feel like birds flying trough the sky.

Il fait froid dans mon jardin Et j’entre dans la maison à la fin Il fait chaud à côté du feu Comme j’admire ce jardin, chevalier courageux

Remembering when our hearts bombed fast every time we hug, we kiss, we see each other.

How love began to invade our perfect friendship and both of us tried to avoid this strong feeling but we were fighting with fire and t hurt us.

I didn’t find other way I only could love you.

All the love, the laughters we shared together the truth I always saw in your loving eyes, how the stars and the moon shone every night while we were treading the sand holding hands.

I really thought that was our first and only love but little by little I notice that I was wrong.

You kill my illusion so fast with only one look, your eyes said that I’ve not place in your heart.

You finished with my love and I don’t know why, although you were so stupid, and make me cry keep thinking that I need you by mi side, so, please answer this letter if you still want me.

From Ane Primer premi en llengua francesa: Mon jardin, de David Amat Le matin arrive, c’est la fin de la nuit Je me réveille, je suis dans mon lit J’ouvre la fenêtre et je regarde le matin Tout est parfait, dans mon jardin Je vois cette rose qui est encore rouge Je la prends et l’approche à ma bouche Je sens qu’elle est encore humide Je sens dans son odeur qu’elle est encore en vie

1r de BATXILLERAT Primer premi: La ploma, de Verónica Peñalver Es mou amb gracilitat a cada gir, a cada corba.

Sembla perfecte el seu traç, que mai no gosa torçar.

Deixa anar la tinta, sobre la pàl·lida superfície, amb subtilesa i mirament .

Però queda farta, carregada de paraules, de somnis i esperança que mai es compliran.

Tremola de malenconia que desemboca sobre la seva vida.

Quedarà marcada, tacada per la tristor, per una gota amarga de feblesa i de dolor.

Mai no tornarà a ser pura.

La bruta i malmesa pàgina ja no es pot admirar.

La ploma queda nua, en cau l’última llàgrima que rellisca per l’obertura seca i rebentada.

Buida i solitària abandona el seu paper tant injust com il·lusori.

49

Buscarà un altre suport on podrà començar de nou on lluitarà per caminar, palpar la felicitat.

Serà un món més natural, semblant a un pergamí, amb impureses, però també destí.

Primer premi en llengua anglesa: For a lie, de Magalí Córdoba Even when I really knew you, Even when I knew something was wrong, Even in that case I loved you.

I don’t know why I still want you, I can’t remember how I trust you, ‘Cause everything you did was not true.

So please leave me up.

Break the chains And let me fall down.

Maybe it was just one lie But when it was uncover, All the other were exposed.

I will not give you another chance Cause’ now it’s time to start again And begin a new life, without you.

I can not trust you, I can not believe you, But I still feel something for you.

I still love you!

Primer premi en llengua francesa: Cauchemar, de Magalí Córdoba Un croissant, un chocolat sur la table d’un p’tit bar.

C’est désert, il est tard seulement toi et puis moi.

Il pleut, le ciel est gris.

Dessous les nuages, les rues sont sans âges, pleins de parapluies.

50

>> Sant Jordi

Nous sommes à Paris, dans un p’tit « boui boui ».

Mais en un instant tout devient néant.

Tu n’es plus avec moi ? Pourquoi ?

Mais à ce moment-là, je me réveille près de toi.

Je ne me sens plus seule.

En cet instant, il ne pleut pas.

Le soleil comme pour une fête dans tes yeux se reflète, et illumine tout, autour de moi.

2n de BATXILLERAT Primer premi: Luna, de Patricia Taboada Hoy la luna brilla, porque se ha vestido de noche con las nubes como velo, flamante en divino derroche.

Todas las estrellas miran hoy a la luna, que le da la espalda a la nada, sabiéndose como ninguna.

Hoy la luna brilla y la tierra presume de esposa, inseparables amantes, les mira la estrella furiosa.

Hoy la luna brilla, porque se ha vestido de noche y con los vientos sus andares caminan mis ojos su noche.

Primer premi en llengua anglesa: Our world, de Carlota López Today I have dreamed that I have travelled to a world where only there was friendship kindness and sweetness.

With two people, it was the smallest and also the greatest world of all I’ve never seen.

>> Sant Jordi

The people were different: the children, happy the adults, never grumpy.

The air to breathe was not at all polluted, and the city noise, muted.

The water could not be wasted, so it world was not devastated.

51

Premis dels Jocs Florals de Districte i del Certamen de lectura en veu alta Clar i Net.

It limited the East with a thousand friends, the passions to the South and West by the sea. at the North there was our love and also our secrets, staying till the end.

The laws were for the inhabitants, not for the president’s benefit; and instead of searching the actions profit, everyone followed they ideals.

In fact, our country exists we only need to think what we want to be.

Where we are you and me everything will be close if we are near, that our country exists and we can be free.

I would love that our country has a huge arsenal of strokes under the sea so that at night I’d turn down two candles to see how our little world handles.

At eight I have awakened then, I have noticed that everything I had dreamed, it was not at all happened but, if you feel it too, we can take this boat celebrating with a kiss that this is our world.

Volem felicitar els següents alumnes de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO, els poemes del quals van ser enviats als Jocs Florals de Districte: 1r: Neus Camins (Poesia) Martí Arbáizar (Narrativa) 2n: Jaume Vilà (Poesia) Elisabeth Rovira (Narrativa) 3r: Irina Illa (Poesia) Guanyadora Carlota Vendrell (Narrativa) 4t: Clara Cambra (Poesia) Maria Vilàs (Narrativa) El seu esforç i el seu treball ens ha d’esperonar i ens ha d’ajudar a seguir potenciant les seves qualitats.

Voldríem també destacar d’una manera especial l’alumna Irina Illa que va ser guanyadora de la seva categoria.

Moltes felicitats!!

Des d’aquí també volem donar l’enhorabona als alumnes de quart d’ESO guanyadors de la Semifinal del Concurs de Lectura en veu alta: Àlex Huguet, Pau Navarro i Cristina Rubió Moltes gràcies a tots plegats per la tasca realitzada i esperem que seguiu guanyant molts més premis!

52

>> Sant Jordi

>> Sant Jordi

53

Jocs Florals Escolars 2010 Mireia Campabadal i Bertran Professora de llengua catalana

El dimecres 19 de maig els alumnes de Primària i Secundària guardonats amb els primers premis corresponents a les categories de Poesia i Narrativa catalanes del certamen literari celebrat la diada de Sant Jordi es reuniren sota la imatge del beat Nicolau Barré.

El motiu de la trobada era la seva assistència a l’acte d’entrega dels Premis dels Jocs Florals Escolars 2010 corresponents al districte de Sarrià-Sant Gervasi.

Enguany tres dels nostres alumnes han estat premiats en les categories següents:

L’acte, que tingué lloc al Col·legi Major Sant Jordi, comptà amb la conducció/animació del grup «Vivim

Categoria A: cicle inicial de primària «L’estrella», de Victòria Graells de Urbiola (sota el pseudònim de Lilí) Accèssit a la categoria A1 (poesia) Categoria B: cicle mitjà de primària «El meu somni», d’Àlvar Ballester Olmos (sota el pseudònim d’Egipte) Premi del Districte a la categoria B3 (narrativa) Categoria E: segon cicle d’ESO «Onada de vida», d’Irina Illa Pueyo (sota el pseudònim de Jade) Premi del Districte a la categoria E1 (poesia)

del cuentu», els integrants del qual representaven els principals personatges del Tintín. Els assistents haví-

em anat a la ponència internacional dedicada al periodista creat per Remi.

El “problema”: el PowerPoint de pre-

sentació tenia diversos errors que el capità Haddock, el professor Tornassol i els detectius Dupond i Dupont intentaven arreglar. Els “errors”: entre les diapositives de les aventures d’en Tintín, s’hi intercalaven les dels premis, categoria rere categoria, fet que interrompia constantment la suposada sessió magistral.

L’obertura anà a càrrec de Sara Jaurrieta, regidora de Sarrià-Sant Gervasi, amb un breu parlament en què destacà la importància de la participació de l’alumnat en un certamen que «és l’exercici literari de creació i inspiració que mostra públicament els (elevats)

nivells assolits i els interessos que manifesten els nostres infants i joves» i que fa palesa no només la il·lusió i l’alta motivació dels participants sinó també la tasca del professorat que hi ha al darrere. Un dels moments més emotius fou, sens dubte, l’entrega dels premis de la categoria H, que mostrava la implicació de les escoles d’educació especial, amb treballs ben originals i creatius.

Entre nom i nom dels guardonats, salutacions als membres de la taula presidencial, entrega de llibres i flors i les preceptives fotografies, ressonaven, de vegades ofegats pels darrers

aplaudiments, versos i fragments de les composicions premiades; també, per descomptat, de les dels nostres alumnes: «[...] Arribo a una platja, / descanso en un desert, / com una nota greu d’arpa / allà on tothom es perd». Tot plegat, una jornada escolar diferent... I «jo encara diria més»: un dia ben especial, sobretot per als més menuts. L’enhorabona a la Victòria, l’Àlvar i la Irina i a tots els participants en un certamen de tan arrelada tradició a Catalunya i a la nostra Escola!

54

>> Viu l’Escola

ESO

>> Viu l’Escola / ESO

55

Activitats Extraescolars 2010 Escola Esportiva A les acaballes del curs escolar ens cal recollir i ponderar el que ha estat aquest any per a l’Escola esportiva.

Entre els diferents equips de competició, els esports dels menuts, els jocs en anglès, la dansa, la piscina, la plàstica i el judo han participat aproximadament uns 450 nois i noies en les activitats que el Centre organitza fora del temps lectiu.

Jordi Graells Coordinador Escola Esportiva En general el balanç que podem fer és força positiu. Totes les activitats s’han dut a terme amb normalitat.

Enguany, però, el hàndicap ha estat meteorològic: ens ha plogut molts dies, sobretot els dilluns, i els equips que entrenaven aquests dies havien de compartir l’espai. Malgrat tot ens hem entès bé i hem aprés que entre tots i amb bona voluntat podem fer el que ens proposem.

Els partits de competició, generalment jugats els dissabtes, han transcorregut amb normalitat. Des d’aquí voldria agrair a tots els pares l’esforç extra que fan en acompanyar els seus fills perquè puguin gaudir de la competició, sobretot pels partits ajornats entre setmana que, a voltes, us fan fer malabarismes per poder-hi assistir: jo personalment i els vostres fills us ho agraïm.

Enguany s’han jugat uns 475 partits. Tret d’un parell o tres d’incidents, poc importants, la immensa majoria s’han jugat amb la màxima esportivitat. Aprofito aquestes ratlles per continuar demanant als pares la seva col·laboració: hem d’anar insistint als nostres fills que les actituds poc agradoses que a voltes veiem als estadis professionals, en l’esport escolar no hi tenen cabuda, que cal emmirallarnos en els esportistes que, a més de fer bé la seva feina, també trametenels valors de l’esport.

A l’Escola actualment hi ha 21

equips inscrits a la competició regular: 14 són de bàsquet dels quals 8 han participat en les fases eliminatòries del trofeu Barcelona’92; dels 7 equips de Futbol-5, 4 han quedat classificats per participar a les eliminatòries. Això vol dir que han quedat classificats en primer o segon lloc dels respectius grups. Felicitem des d’aquí a tots els jugadors i entrenadors que han fet possible un any tan productiu.

Aquest any, per primer cop, l’equip Cadet masculí de bàsquet ha jugat a la competició que organitza la Federació de Bàsquet.

També cal remarcar que hem iniciat un pla de formació per als entrenadors de bàsquet, guiat per un tècnic del club esportiu Pedagògium. La voluntat és de fer-ho cada dia millor.

Els nois de tercer de primària comencen a fer entrenaments de bàsquet i de futbol-5, la competició comença a quart. Els de bàsquet, però, han fet un parell de jornades on han fet un tast del que és la competició: jugaren uns partits contra uns equips de fora l’Escola.

El 15 de maig una colla d’equips de l’Escola van anar al ja tradicional torneig de 3x3, organitzat als Escolapis de Balmes.

A finals de maig també vàrem fer la cloenda de l’activitat de natació a la Piscina de Santa Isabel i de les activitats de Judo i Dansa aquí a l’Escola.

El colofó de totes les activitats de

l’Escola Esportiva, i el que ja dóna per acabat el curs escolar, és la participació en el XXIè Campus Esportiu. Els de Primària anirem una setmana a les terres de l’Ebre i els de Secundària i Batxillerat . al Collell, al Pla de l’Estany. Allà farem tot una colla d’activitats ludico-esportives i ens traurem del damunt l’estrès de final de curs, tot fruint d’una convivència més intensa amb els nostres companys.

A continuació us mostrem les fotografies dels nois i noies que han participat enguany a l’Escola Esportiva, tot encoratjant-los a seguir fent esport i esperant, amb els braços oberts, a tots aquells nois/es que el proper any vulguin formar part de la gran família esportiva de l’Escola Infant Jesús.

Bàsquet prealeví femení A

Bàsquet prealeví femení B

Basquet aleví femení

Basquet benjamí femení

Basquet cadet femení B

Bàsquet preinfantil femení A

Bàsquet preinfantil femení B

Bàsquet iniciació

Bàsquet juvenil femení

Bàsquet prealeví masculí

Basquet benjamí masculí

Bàsquet preinfantil masculí

Futbol prealeví masculí

Futbol aleví masculí

Futbol infantil masculí B

Futbol iniciació

Futbol juvenil masculí

Dansa

Judo

Jocs d’anglès

Jocs de primer

Manualitats

Futbol benjamí masculí

Futbol infantil masculí A

56

>> Viu l’Escola

1r de batxillerat juga a pàdel i a rugby Adrià Torras 1r de Batxillerat B El passat 26 de març els alumnes de primer de batxillerat acompanyats pels professors Miquel, Mateu i Jordi vam quedar a les 8 del matí a l’Escola per realitzar una sortida de caire esportiu a la platja de la Vila Olímpica i a un centre esportiu proper. En aquesta sortida vam dur a terme dos esports: rugby i pàdel.

En arribar al lloc on havíem quedat ens vam dividir en dos grups nois /noies per poder practicar aquests esports durant una hora i mitja cada grup, aproximadament.

Aquesta activitat ens va permetre aprendre a jugar a pàdel, ja que vam poder gaudir de les instruccions d’un monitor, i demostrar les nostres qualitats jugant a rugby adquirides durant el primer trimestre de curs a les classes d’Educació física. Va ser una sortida entretinguda ja que ens va permetre desconnectar de l’Escola a la vegada que ens divertíem practicant esports que normalment no practiquem.

Aquesta sortida va coincidir amb el final de trimestre i quina millor manera d’acabar un trimestre que amb els teus companys i en un dia assolellat de platja. L’activitat va ser donada per acabada a la una del migdia on vam poder seguir gaudint de la platja els qui volguéssim i qui ja en tenia prou va poder retornar a l’Escola.

Batxillerat

>> Viu l’Escola / Batxillerat

Anorèxia i bulímia

La nostra “aventura química”

El passat mes d’abril els alumnes de 1r de Batxillerat vam assistir a una xerrada sobre els trastorns de la conducta alimentària com són l’anorèxia i la bulímia dirigida per dues responsables de la Creu Roja.

Paula Cirera 1r Batxillerat B Primer vam començar la xerrada amb una activitat que consistia a dibuixar una flor. Cada company havia d’escriure una qualitat positiva en un dels pètals dels companys de la classe.

Un cop conegudes les qualitats de cada persona, ens vam centrar en els trastorns alimentaris que pateixen una part de la societat actual. A continuació, vam intentar definir els conceptes d’anorèxia i bulímia, les seves semblances i diferències.

L’anorèxia és un trastorn alimentari que es caracteritza perquè les persones que la pateixen perden pes i es neguen a menjar. En canvi, la bulímia es caracteritza per episodis repetits d’ingesta excessiva d’aliments i per una posterior preocupació exagerada pel control del pes corporal, fet que porta al malalt a adoptar mesures extremes com ara el vòmit.

Un cop vam definir i conèixer les idees principals de cada trastorn, vam esmentar les possibles conseqüències i causes d’aquests. Entre les causes destacava la forta pressió que rebem de la societat per part dels diferents mitjans de comunicació i la publicitat.

Per acabar, ens van mostrar a través d’un vídeo com es feia un anunci publicitari, tot el procés des que es comença a maquillar i pentinar la model fins al procés de Photoshop i l’anunci aconseguit. La noia que havien agafat com a model per a l’anunci publicitari no tenia res a veure amb la noia de l’acabat final de la publicitat. En aquell moment, tots ens vam adonar que amb el Photoshop es poden aconseguir miracles, però que en realitat no són així. Molts nois i noies

57

volen ser com aquests models de la publicitat, per això els diferents mitjans de comunicació i publicitat són una de les causes més importants dels trastorns alimentaris com la bulímia o l’anorèxia.

Finalment, tots els alumnes vam arribar a la conclusió que ens hem d’acceptar a nosaltres mateixos tal com som, res de fer cas del nostre entorn ni de la publicitat.

La nostra “aventura química” va començar a l’Escola i més concretament els dilluns en acabar les classes del matí. El professor de Química, en Jordi Rull, ens va donar unes classes amb l’objectiu de preparar-nos per l’Olimpíada Química.

Jordi Alegre, Alexander Thiele 2 BAT B Aquestes van durar uns tres mesos, fins que va arribar la data de l’examen, el 22 de febrer de 2010. El lloc, la Facultat de Física i Química de la UB. Els participants, els alumnes de l’Escola, que com nosaltres havien assistit voluntaris a les classes, junt amb els de la resta d’escoles. Objectiu, superar la fase local de l’Olimpíada Química i classificar-nos per la fase nacional. Passats uns dies, el professor Jordi Rull ens va comunicar la classificació: quatre alumnes de l’Escola havíem tret uns excel·lents resultats, l’Alex Thiele, en Jordi Alegre, en Lluís Amat i en Guillermo Tarnawski.

D’aquests quatre, nosaltres dos ens havíem classificat per a la fase nacional, que es celebraria a Sevilla a principis de maig. Havíem quedat entre els 21 millors de Catalunya!

A partir de llavors, l’organització es va posar en contacte amb nosaltres i ens van anar informant del lloc on ens allotjaríem i de les activitats programades per els dies que estaríem allà. Els dies van anar passant i...

El divendres 30 de abril vam volar cap a Sevilla City i el mateix dia vam visitar la catedral amb la Giralda i la Torre del Oro. A la tarda, vam instal·lar-nos a l’Alberg Inturjoven de la ciutat, on vam conèixer molta gent d’arreu de l’Estat.

L’examen estava programat per al dissabte. No estàvem gaire nerviosos, tot i que la prova constava de dues parts i en total durava 5 hores. Un cop vam acabar l’examen, vam tornar a l’alberg juvenil i vam passar les hores parlant amb els nostres companys de Bilbao sobre futbol (aquella mateixa nit el Barça jugava contra el Villareal al Madrigal). Quan va acabar

el partit, contents per la victòria del Barça, vam anar a fer una volta pel centre de Sevilla.

Sens dubte, el dia més divertit va ser el diumenge ja que després d’esmorzar, a les deu, tres autobusos ens van portar a tots al parc d’atraccions Isla Mágica. Vam estar allà tot el dia i ens ho vam passar molt bé amb en Fran de Huelva i el Pablo de Salamanca entre d’altres . La tarda del mateix dia es duria a terme l’entrega de premis, on l’Alex va ser guardonat amb una medalla de bronze.

El darrer dia vam tornar a fer turisme. Vam visitar els camps del Betis, el Ruiz de Lopera, i del Sevilla, el Sánchez Pizjuán, el barri de la Macarena i l’Alcázar.

En resum, va ser una experiència genial que ens va permetre conèixer molta gent de la nostra edat i fer amics i que, sens dubte, repetiríem.

Gràcies a tots els que heu fet possible la “nostra aventura química” i esperem que les futures generacions continuïn participant-hi. Animeu-vos-hi!

58

>> Viu l’Escola / Batxillerat

Visions de París

>> Viu l’Escola / Batxillerat

59

60

>> I love English

Revising vocabulary in P4 and P5 Games are a fun way of learning and revising the new words we learn in English. We use the Interactive Whiteboard to play games and we also enjoy playing with the flashcards!

One of the games we really like to play is “Memory”. We have to find the right pair while revising the vocabulary about animals, family, food, clothes and numbers.

>> I love English

Transport in 2nd grade: Language and content integrated learning (CLIL) 2nd grade For the first time in 2nd grade this year we have studied the transport in English only. To do so we have used our English books and some extra activities.

We filled in a chart with the results of our survey about the use of trans-

port: “How do you come to school?” and we have also talked about private and public transport and the different means of transport depending on the distance we have to travel.

Learning about transport was fun!

61

Theatre in primary Last May, students from second, fourth and sixth level went to the theatre.

We went to see different plays. Here is a little plot of the stories…

Students from Primary

Primary 2nd: Little Red

Primary 4th: Tarzan

One morning Mrs. Riding Hood prepares breakfast for her daughter -- Little Red -- before she goes to school. Little Red doesn’t like breakfast. She also doesn’t like school. She decides to go shopping and visit her Granny. Before she gets to Granny’s house, she meets a wolf in the forest. The wolf is very hungry. But this is not his biggest problem. Little Red doesn’t like wolves, either...

Tarzan lives in the jungle with all his animal friends. It’s wild, it’s fun and it’s tax free. But when Tarzan meets the intrepid jungle explorer, Jane, he

Primary 6th: Frankenstein Frankenstein is a medical. He has a laboratory where, helped by his assistant, he gives classes of anatomy.

He also has a book ‘How to make

suddenly realizes that his levels of culture, English and personal hygiene need to be improved and quickly.

a monster’. All he needs are a few pieces of body, a brain and a lot of energy. But where is he going to get these things from?

We had a great time!

62

>> I love English

>> I love English

Animal book 4th Grade In English we have been working on animals. One of the activities was to choose our favourite animal and then write a description about it, talking about its abilities, what it eats, where it lives, what it can or can’t do…. Another activity was to create our personal animal book.

Finally we got good results. Here are some samples.

“Happy St George’s Day” Students from 6th Level April the 23rd is also England’s national day. It is an ordinary day - no day off, no firework celebrations etc.

However, some people will wear a red rose, the national flower of England.

Who was Saint George?

St. George is the patron saint of England. His emblem, a red cross on a white background, is the flag of England, and part of the British flag.

St George’s emblem was adopted by Richard The Lion Heart and brought to England in the 12th century. The king’s soldiers wore it on their tunics to avoid confusion in battle.

The legend of Saint George One of the best-known stories about Saint George is his fight with a dragon.

Here are some of our stories…

63

64

>> I love English

Last 21st April, 1st and 2nd ESO went to the theatre to see a play called “Impossible is Nothing” Lucía Blanco 2n ESO B It was about three high school friends who are doing a group project for their psychology class. Marion invites Steve, a very strange student, to do the project with them, but Susan and Brian do not agree with her. Susan tries her hypnosis classes on him and he becomes completely hypnotised.

Marion does not believe this is possible and asks Steve to steal Amy Winehouse’s wig. The next day he appears with the wig and the news of the robbery appears in the newspaper.

They do not know what to do with the wig. Susan accidentally wakes up Steve, who decides to help them to give the wig back. They make a plan and go to Amy Winehouse’s flat. At the end they give the wig back to Amy and they learn that impossible is nothing.

It was a great experience and a good way to learn English. We hope to repeat this kind of activities.

>> I love English

I am / I was

65

Science English 5th Grade

6th Grade

In 5th grade, we made index cards. We brought several photographs of ours, some of them are from a few years ago, and some are from now.

At classroom we took out the pictures and talked about them: comparing our ages, our heights, our teachers´names, our likes and dislikes… now and then.

This last term in our Science classes we have studied Forces and Machines. We have done different activities in order to understand and distinguish different types of forces and understand how machines work.

Now we are able to explain the effects of forces (distortion and motion) and describe the main parts of complex machines. It has been hard work.

We have studied the topic in groups and we have done a cooperative work. Here are our projects: • Friction • Differences between pushes and pulls • Forces in movement • Forces in action • Magnetic force

After doing some research on the computer, in groups of four or five we summarized the main ideas and explained them to the rest of the class.

We had a very good time and we learned a lot.

66

>> I love English

>> I love English

Concurs The Fonix 2010

Weather forecast

Rosa Blasi Martínez 2n Batxillerat. Departament Llengua Anglesa

Science 5th Grade In 5th grade as a content of Science we have studied Meteorology.

We understood and learned how to use, interpret and explain weather maps.

We have carried out our weather forecast report about a country where English is spoken.

It was very interesting because we

Enguany i com ja va sent tradició, tots els alumnes de la nostra Escola des de 5è de Primària fins a 2n de Batxillerat han participat en el 3r concurs d’anglès interescolar de Catalunya The Fonix 2010. Aquest concurs és organitzat per International House Barcelona i la Fundació Catalana de l’Esplai, i compta amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

El concurs s’organitza amb la finalitat d’estimular i motivar l’aprenentatge d’aquest idioma, i es proposa a 8 nivells (des de 5è de Primària a 2n de Batxillerat o Grau Superior de Cicles Formatius). Es tracta de proves amb una sèrie d’exercicis dels àmbits de writing, listening i speaking. El concurs es realitza al llarg de tres fases: local (a dins dels mateixos centres), territorial (amb els representants escollits pels centres) i final (amb els guanyadors de cada territori). Els premis inclouen estades a l’estranger i en camps d’estiu, cursos extensius presencials i a distància i lots de material escolar.

Els nostres alumnes que van passar a la fase territorial van ser: Des d’aquestes línies volem felicitar a tots els que vau participar a les

fases local i territorial i molt especialment a en Joaquim Martínez Vergés que va arribar a la fase final de la seva categoria aconseguint quedar classifi-

67

cat en setena posició. El passat 28 de maig va tenir lloc l’acte de lliurament de premis a l’INEFC de Barcelona.

5è Primària

Samuel Álvarez García

6è Primària

Angelo Sardi Saenz

1r ESO

Mònica Iñiguez Grané

2n ESO

Mariona Boixadera Bandrés

3r ESO

Beatriz Hernández Codina

4t ESO

Anna Farrés Rocabert

1r Batxillerat

Joaquim Martínez Vergés

2n Batxillerat

Rosa Blasi Martínez

have had to find out about a certain place and a certain season. We have also had great time with our classmates, collaborating, explaining and sharing information.

Now we can describe weather states and we are aware of the importance of predicting weather

Impossible is nothing Patrícia Grau Francitorra 1r ESO A Last Wednesday (21st of April) the students of first and second of E.S.O. saw a play in Terol street 35; in Teatreneu theatre.

It’s about three friends, Susan, Marion and Brian. Susan is studying hypnotism, Brian is heavy metal fan and Marion is a normal girl but very obstinate.

The teacher tells them to make a group and Marion chooses a nerd to do their work with them. His name’s Steve. Susan and Brian don’t like Steve. Marion doesn’t believe that Susan can hypnotise someone, and she says Susan to hypnotise Steve. And Susan really can! She says: “You are a nerd!” and Steve does everything that Susan says. Marion thinks that Steve is fooling them, and Susan says that he has to steal Amy Winehouse’s wig. And he does it!!!. Later they see what Steve did, and the three have to return her wig.

I can’t say anything more, but it’s a very interesting play. I like it, but I think that they mocked Amy Winehouse. We asked some children of first and second of E.S.O.: THE END They hate it 0%

They think that it can get better 33% They laik the play 76%

68

>> Temps d’oci

>> Temps d’oci

Ponts de Königsberg És possible planificar un passeig tal que es creuin tots els ponts sense passar per cap més d’una vegada? (figura1) Neus Carmona Professora de Matemàtiques

Un minut d’astro- nomia

Figura 2

Leonard Euler (1707-1783), va assegurar que no ho era. L’obra d’Euler pot considerar-se com el començament de la Teoria de Grafs, que forma part de la Topologia.

Euler substituí cada un dels trossos de terra ferma per un punt i cada pont per un traç, donant lloc a un esquema simplificat (figura2). Així, l’illa està representada pel punt al qual arriben cinc traços, doncs són cinc els ponts que van a ella. La figura resultant és un graf (un graf és un conjunt de punts anomenats “vèrtexs o nodes” del graf i un conjunt de línies que els uneixen que s’anomenen “arestes o costats” del graf).

El problema es redueix a dibuixar la figura, partint d’un punt, d’un traç és a dir, sense aixecar el llapis del paper i sense recórrer una mateixa línia dues vegades. A un recorregut d’aquestes característiques se l’anomena camí eulerià. És impossible dibuixar la figura d’un sol traç. A cada punt nodal s’hi ha d’arribar per un costat i sortir per un altre diferent. Aquesta regla només té dues excepcions que són el punt de sortida, al qual no s’hi ha d’arribar i el punt d’arribada, del qual no s’ha de sortir.

Per tant, si un recorregut fos possible, és necessari que en tots els vèrtexs del graf, excepte com a màxim

en dos, convergeixin dos, quatre... arestes, és a dir, convergeixi un número parell d’elles. Però en cada un dels nodes del graf corresponent als ponts de Königsberg convergeixen un número imparell d’arestes (3, 5, 3, 3).

Si existeix un camí eulerià, tenim dues possibilitats: • El punt de partida i d’arribada és el mateix, llavors en tots els vèrtexs convergeix un número parell d’arestes.

• Els punts de partida i d’arribada són diferents, llavors hi ha dos vèrtexs amb número imparell d’arestes (el de partida i el d’arribada) i tots els altres tenen un número parell d’arestes.

El recíproc d’aquesta afirmació és també cert, és a dir, si passa alguna de les dues possibilitats anteriors, existeix un camí eulerià i podríem realitzar la figura corresponent sense aixecar el llapis del paper i sense passar dues vegades per una mateixa aresta.

A més, si tots els nodes tenen un número parell d’aresta es pot començar per qualsevol d’ells i s’acabarà en el que es va començar. Si n’hi ha només dos amb un número imparell d’arestes, es comença en un d’ells i s’acaba en l’altre.

Llibres per llegir Ramon Tarragó Profesor de Lengua castellana y literatura

L’Univers més fosc Miquel Marín Professor de Física

Figura 1

69

Un dels enigmes més grans al qual s’enfronten els astrofísics en l’actualitat és l’anomenat “problema de la matèria i l’energia fosca”. Per molt increïble que sembli, la matèria de la qual està format el món que ens envolta, nosaltres inclosos, només representa el 4 % de la matèria-energia (E=mc2) total del cosmos. De la resta, els científics no en tenen ni idea. Es calcula que del 96 % restant, un 20 % estaria format per l’anomenada matèria fosca i el 76 % per quelcom encara més exòtic, l’energia fosca. La magnitud del problema al qual ens enfrontem no és petita, i més si es té en compte que el mateix director de l’Institut Max Planck d’Astrofísica d’Alemanya va arribar a afirmar el 1997 que, davant d’un panorama tan complicat, el millor era llançar la tovallola! Afortunadament, això no ha estat així i, a poc a poc, els científics han anat fent petits, però importants descobriments, a l’hora que s’han posat en marxa diversos experiments per intentar treure’n l’entrellat.

El primer que s’havia de fer era confirmar veritablement l’existència de la matèria i l’energia fosca. L’evidència de la primera va arribar, ja al 1933, quan es va observar que la velocitat amb la qual giraven les galàxies era molt superior a la que calia esperar per la massa observada. Això volia dir que hi havia una matèria “desapareguda” , o matèria fosca, que no podíem veure ni detectar. Primerament, es va pensar que aquesta massa provindria d’estrelles apaga-

des, planetes o gasos freds que, senzillament, no emetien prou llum per ser observats. Recentment, però, es creu que el component principal de la matèria fosca no és aquest sinó partícules exòtiques mai observades com neutralins, fotins,...

Més complicat encara és el problema de l’energia fosca, i més recent en el temps. El 1998 es va descobrir que algunes estrelles llunyanes brillaven menys del previst i només hi havia una explicació possible: l’Univers s’estava expandint cada cop més de pressa, és a dir, acceleradament. Segons les lleis de la física actuals aquesta expansió accelerada només es sostindria amb la presència d’una energia fosca que contrarestés la gravetat. Existeix un projecte totalment espanyol, el PAU (Physics of the Accelerating Univers), que dissenyarà una càmera destinada a fotografiar l’Univers en busca de les empremtes de l’energia fosca. Estarem atents als descobriments que es puguin fer.

Nova incorporació

Com molts de vosaltres ja sabeu, em dic Jokiñe Miranda Maulóen i sóc la nova professora de Religió de 3r i 4t d’ESO, i de Batxillerat.

Vaig llicenciar-me en psicopedagogia a la Universitat de Barcelona, a continuació vaig fer un Màster en Creixent Personal i la diplomatura en Ciències Religioses al ISCREB. Porto 15 anys en el món de la educació treballant amb adolescents i joves.

Sóc una convençuda de com deia Paulo Freire “Som éssers de transformació i no d’adaptació” i que val la pena passar per aquest món intentant fer el bé.

Desitjo poder compartir tot això amb vosaltres i junts poder anar fem camí.

Momentos Estelares de la Humanidad, de Stefan Zweig (El acantilado) Éste es probablemente el libro más famoso de Stefan Zweig. En él lleva a su cima el arte de la miniatura histórica y literaria. Muy variados son los acontecimientos que reúne bajo el título de Momentos estelares: el ocaso del imperio de Oriente, en el que la caída de Constantinopla a manos de los turcos en 1453 adquiere su signo más visible; el nacimiento de El Mesías en Haendel en 1741; la derrota de Napoleón en 1815; el indulto de Dostoievski momentos antes de su ejecución en 1849; el viaje de Lenin hacia Rusia en 1917…”Cada uno de estos momentos estelares –escribe Stefan Zweig con acierto- marca un rumbo durante décadas y siglos”, de manera que podemos ver en ellos unos puntos clave de inflexión de la historia, que leemos en estas catorce miniaturas históricas con la fascinación que siempre nos produce Zweig.

“Para que los nuevos lectores se enteren de la diferencia entre la gran literatura y la que nos proponen las editoriales”.

La India por dentro, de Alvaro Enterría (Akal) Basándose en su profundo conocimiento del país y en su experiencia de vida cotidiana en la sociedad india, el autor ha escrito esta guía cultural, una verdadera pequeña enciclopedia donde se exponen los fundamentos y raíces de la civilización india y el funcionamiento de la sociedad, cubriendo prácticamente todos los aspectos de la cultura de la India. Este libro intenta responder en profundidad a

las miles de preguntas que se hacen los viajeros, que se encuentran bruscamente sumergidos en un abigarrado y complejo mundo cuyas claves no comprenden.

También será muy valioso para las personas interesadas en otras civilizaciones y culturas.

Esplendor y nada, de Félix de Azúa (Leqtor) La nuestra es una época gregaria donde lo singular está mal visto. Así nos la describe en este libro Félix de Azúa. Y lo hace con la inteligencia y la agudeza que lo caracterizan. Como suele ocurrir con él, no se sabe qué causa mayor admiración en su escritura, si la lucidez o el estilo.

Por un lado, los textos reunidos en Esplendor y nada funcionan como poemas en prosa. Una prosa que se hace más acerada (más afilada y más deslumbrante) que nunca al verse sometida a las limitaciones del género brevísimo, la columna. Y por otro, como daguerrotipos de los actores, las escenas y los paisajes del universo extraño en el que habitamos. Fogonazos que iluminan desde un ángulo inesperado cómo somos, dónde vivimos, qué nuevos horrores trae consigo nuestra era.

Esplendor y nada es una brillante reflexión sobre nuestro tiempo, una mirada inclemente, humorística y aguda sobre nuestro escaso esplendor y nuestra mucha nada.

Panfleto antipedagógico, de Ricardo Moreno Castillo (Leqtor) «Sigo al tanto del desastre en el que vive la enseñanza, y comparto punto por punto todo lo que usted dice», escribió Antonio Muñoz Molina a Ricardo Moreno Castillo tras leer la primera versión de este libro, un texto breve cuya versión on-line

70

>> Sabies que...

>> Temps d’oci alcanzó notable fama. Actualizado y desarrollado por su autor, este Panfleto antipedagógico es un alegato desesperado y necesario, tan duro en su crítica como constructivo en su ofrecimiento de soluciones sencillas y razonables a ese «desastre».

Como explica Fernando Savater en su prólogo, el libro no pretende ser «un tratado que resuelve todos los problemas, sino un grito de alerta polémico que nos zarandea para que advirtamos que existen», y que habla «desde el sentido común y la práctica docente cotidiana.

Todos sus planteamientos pueden ser discutidos, pero ninguno puede ser pasado por alto».

Dirigido por igual a los padres de familia y a los educadores, el Panfleto antipedagógico debería servir de revulsivo para una sociedad que no puede seguir enterrando su futuro en sus escuelas, institutos y universidades...

Travesuras de la niña mala, de Mario Vargas Llosa (Alfaguara) ¿Cuál es el verdadero rostro del amor?

Ricardo ve cumplido, a una edad muy temprana, el sueño que en su Lima natal alimentó desde que tenía uso de razón: vivir en París. Pero el rencuentro con un amor de adolescencia lo cambiará todo. La joven, inconformista, aventurera, pragmática e inquieta, lo arrastrará fuera del pequeño mundo de sus ambiciones.

Testigos de épocas convulsas y florecientes en ciudades como Londres, París, Tokio o Madrid, que aquí son mucho más que escenarios, ambos personajes verán sus vidas entrelazarse sin llegar a coincidir del todo. Sin embargo, esta danza de encuentros y desencuentros hará crecer la intensidad del relato página a página hasta propiciar una verdadera fusión del lector con el universo emocional de los protagonistas.

El dios de las pequeñas cosas, de Arundhati Roy (Anagrama) Ésta es la historia de tres generaciones

de una familia de la región de Kerala, en el sur de la India, que se desperdiga por el mundo y se reencuentra en su tierra natal. Una historia que es muchas historias. La de la niña inglesa Sophie Moll que se ahogó en un río y cuya muerte accidental marcó para siempre las vidas de quienes se vieron implicados. La de dos gemelos, Estha y Rahel, que vivieron veintitrés años separados. La de Ammu, la madre de los gemelos, y sus furtivos amores adúlteros. La del hermano de Ammu, marxista educado en Oxford y divorciado de una mujer inglesa. La de los abuelos, que en su juventud cultivaron la entomología y las pasiones prohibidas. Ésta es la historia de una familia que vive en unos tiempos convulsos en los que todo puede cambiar en un día y en un país cuyas esencias parecen eternas. Esta apasionante saga familiar es un gozoso festín literario en el que se entremezclan el amor y la muerte, las pasiones que rompen tabúes y los deseos inalcanzables, la lucha por la justicia y el dolor causado por la pérdida de la inocencia, el peso del pasado y las aristas del presente. Arundhati Roy ha sido comparada por esta novela prodigiosa con Gabriel García Márquez y con Salman Rushdie por sus destellos de realismo mágico y su exquisito pulso narrativo. Ácido sulfúrico, de Amélie Nothomb (Anagrama) El último grito en programas televisivos de entretenimiento se llama «Concentración». Por las calles de París se recluta a los participantes de este reality show, que serán trasladados al plató en vagones precintados como los que trasportaban a los judíos durante el exterminio nazi y, después, internados en un campo. Ante las cámaras de televisión, los prisioneros son golpeados y humillados. El clímax llega cada semana, cuando los telespectadores ejercen el televoto: desde sus casas pueden eliminar-ejecutar a uno de los participantes.

Pannonique, una estudiante de gran belleza, es reclutada. Zdena, una mujer sin

empleo, se enamora de ella. Una pareja fatal: la víctima y el verdugo. Cuando la audiencia tiene que votar sale a la luz el sadismo inconsciente del público que deplora el horror pero es incapaz de perderse una entrega. Una historia que sirve como crítica de un mundo brutal y crudo de hipocresía biempensante: un mundo en el que incluso la denuncia del sistema pertenece al sistema.

Estupor y temblores, de Amélie Nothomb (Anagrama) Esta novela de inspiración autobiográfica, que ha obtenido un enorme éxito en Francia, cuenta la historia de una joven belga que empieza a trabajar en Tokio en una gran compañía japonesa. Pero en el Japón actual, fuertemente jerarquizado, la joven tiene el lastre de un doble handicap: es occidental y mujer, lo cual la convertirá en blanco de una cascada de humillaciones y de una progresiva degradación laboral que la llevará a pasar de la contabilidad a servir cafés, ocuparse de la fotocopiadora y finalmente encargarse de la limpieza de los lavabos masculinos.

71

Què se n’ha fet d’aquelles flors?

Mariona Planas Bartra, la història transformada en vida Jordi Alegre, Alejandra Lloberes 2 BAT B Per tal de celebrar els 150 anys de l’Escola Infant Jesús, ens vàrem proposar trobar una de les exalumnes més antigues. Així va ser, doncs, quan vàrem posar-nos en contacte amb la senyora Mariona Planas Bartra.

Ha estat una experiència molt interessant. Ens va sobtar trobar-nos amb algú amb un actitud tan alegre, feliç i positiva davant la vida. Hem après dels seus consells i ens ha contagiat aquesta il·lusió i ganes de viure. Mariona és una dona lluitadora, amb caràcter, a qui li agraden les criatures, que valora per sobre de tot la unitat familiar i que gaudeix de les petites coses que li ofereix la vida.

—Bon dia, Sra. Mariona. La primera pregunta que li volem fer –si no és indiscreció- és quan va néixer?

—Vaig néixer el 15 d’agost de l’any 1914 a Viladrau, lloc on estiuejàvem perquè no feia tanta calor com a Barcelona. Enguany faré 96 anys.

—Quan va iniciar els seus estudis a l’Infant Jesús? En sentir el nom de l’Escola pronunciat en català, ràpidament el pronuncia en francès.

—L’Enfant Jésus. L’any 1919, amb cinc anys d’edat. Vaig anar a l’externat que hi havia al Passeig de Gràcia.

Més endavant aquest externat seria reemplaçat per un de nou al carrer Avenir.

—Què en recorda de l’educació d’aquella època?

—Els mètodes d’ensenyament i pedagògics per a l’educació de les nenes eren molt reconeguts i bons en aquell moment. Les monges eren molt serioses i estrictes. A mi, com que m’agradava parlar sovint, em castigaven bastant. Un cop al pati durant l’esbarjo, que durava 15 minuts, no parlava francès –era obligatori l’ús d’aquesta llengua a l’esbarjo per comunicar-se entre les alumnes- i em van posar un cinturó vermell. D’aquesta manera quan pujaves a l’aula sabien que havies parlat en un altre idioma i la “mare” corresponent et castigava.

Algun cop no m’havia sabut la lliçó i m’havien castigat al final de la classe.

—Ens podria explicar alguna anècdota o quelcom que recordi?

—Un dia la Mare Sant Rafael em va dir: “Maria Planas se meterá a monja”, i jo li vaig contestar “antes me casaré”. Ah! Recordo les excursions que fèiem al Castell de Santa Florentina a Canet, a Les Planes amb tren (quina il·lusió ens feia agafar aquest mitjà de transport), a la Sagrada Família, que en aquella època estava envoltada de camps... També, els altars que cada classe feia amb espelmes a finals de maig; el dia que vaig fer la primera comunió; els quaderns que omplíem a classe; la mare Sant Michel que observava des de la finestra que ens vinguessin a buscar els

pares i que no anéssim amb cap noi; els uniformes elegants que portàvem; les banquetes en les quals no podies recolzar l’esquena, i els cops que entrava abans a l’Escola per poder parlar amb alguna monja.

—Quines matèries li agradaven més?

—El que m’agradava més era fer brodats, puntes de coixí, cosir... Ens ensenyaven molt bé.

—Va cursar tots els seus estudis a l’Infant Jesús?

Vaig deixar l’Infant Jesús quan l’externat del Passeig de Gràcia es va traslladar definitivament al carrer Avenir, l’emplaçament actual. El motiu fou que no podia compatibilitzar els horaris per poder continuar amb les meves classe de piano al Conservatori, on més endavant vaig acabar la carrera. Aleshores, vaig anar al col· legi Loreto.

—Quin fet històric l’ha marcat més?

La Guerra Civil. Van ser uns anys molt difícils. Encara recordo el bombardeig del Coliseum, que ens va destruir el mobiliari i part de la casa del carrer Diputació on vivíem, els trets que sentíem quan mataven a la gent, les desaparicions, les sirenes, els registres, la sublevació del 18 de juliol, el fet d’aixecar-me a les cinc del matí per anar a buscar a peu patates, les

72

>> Sabies que... cues de racionament... Malauradament ens vam acabar acostumant a la guerra.

—Va perdre algun familiar en aquest enfrontament fratricida?

—Sí, el meu germà Lluis va morir en el front de l’Ebre. Encara recordo quan, acabada la carrera de metge, el van venir a buscar per anar al front.

Eren les tres de la tarda quan ens vam acomiadar... Després les cartes, els paquets de xocolata que li enviava i que ell compartia amb els seus companys, fins que... em vaig assabentar de la seva mort.

Vaig ser la primera de la família en saber-ho i no vaig tenir prou força per dir-ho als meus pares. Van ser moments molt durs però, ens agradi o no, la guerra ha format part de les nostres vides. Crec que no és dolent pensar-hi, que els fets s’han de recordar tal com són i no amagar el passat.

—I després de la Guerra Civil?

—L’any 1942 em vaig casar amb l’Andreu. Primer vam ser amics i després marit i muller. Per cert, en temps de guerra l’Andreu va estar empresonat i condemnat a mort al castell de Montjuic. Per sort, el dia que l’anaven a afusellar va sortir, gràcies a les influències d’una bona amiga,i es va exiliar a França. Vam tenir set fills, tres nois i quatre noies. Els meus fills ens van donar quinze néts i ara ja tinc cinc besnéts.

—Tots els fills els va tenir a casa?

—Tots, menys les dues bessones, que van néixer a la Clínica Corachán.

Resulta que jo no sabia que esperava bessonada. El meu marit i el doctor Puig, perquè no m’amoïnés m’ho van “amagar”. Ja m’estranyava a mi veure tanta roba a l’habitació... Coses que passen.

—Quin ha estat el moment més feliç d’aquesta llarga vida?

—He viscut molts moments feliços.

Ara bé, si he d’escollir-ne un, em quedo amb el naixement a casa del meu

>> Sabies que... primer fill, que ens va donar el titol de pares.

—Què li demana a la vida a partir d’ara?

—Que em doni la mateixa força, energia i il·lusió per tot com fins ara.

Mireu, jo he passat unes tretze vegades pel quiròfan i en sortir sempre pensava: “No t’has d’enfonsar i donar feina als que t’envolten. S’ha de mirar pels que hi ha en aquest món”.

—Ara un seguit de preguntes més curtes. Quina és la seva cançó preferida?

—He anat moltes vegades al Liceu i al Palau de la Música. M’agrada, sobretot, la música clàssica i l’òpera, encara que també alguna cançó actual, de les que escolta el jovent d’avui.

Si hagués d’escollir-ne una... El cant dels ocells d’en Pau Casals.

—Un personatge que admiri o que l’hagi marcat?

—Francesc Cambó.

—Un llibre o escriptor?

—La poesia d’en Joan Maragall i les “Pàgines viscudes”, publicades en el setmanari En Patufet, d’en Josep Maria Folch i Torres.

—El seu plat preferit? Peix o carn?

—M’agrada més el peix, sobretot les gambes de Palamós.

—Li agrada cuinar?

—Molt. Encara el dia de Nadal preparo tota sola l’escudella i la carn d’olla, i el pollastre farcit.

—Com es definiria?

—Com una dona alegre, lluitadora, ordenada i amb certa habilitat per manar (“con dotes de mando”).

—Un avenç tecnològic que l’hagi sobtat?

—La ràdio, la televisió i els ordinadors. La primera va ser un avenç revolucionari: en temps de guerra aquest mitjà de comunicació de masses ens mantenia informats sobre els esde-

73

veniments que anaven succeint. Recordo, per exemple, quan escoltàvem al general Queipo de Llano, famós per les seves xerrades radiofòniques a través dels micròfons d’Unió Ràdio Sevilla, amb la finalitat de fer por a l’enemic i animar els partidaris nacionalistes en zona republicana.

L’ordinador em meravella perquè permet que les persones es comuniquin de forma ràpida i instantània.

Ara bé, no em sembla bé la manipulació perversa que a vegades es fan de les imatges que es pengen a la xarxa.

I la televisió també em va sorprendre. Però penso que, actualment, la joventut mira massa la tele i no llegeix. La lectura és molt important per a la formació de les persones.

—Quina professió li hagués agradat exercir?

—Potser arquitectura. L’interès per aquesta professió em ve del meu pare, que era arquitecte i va treballar, per exemple, amb Josep Puig i Cadafalch. A més, dos dels meus fills també ho són i tambe la neta gran.

—Un defecte que detesta?

—La poca paciència, compromís i amor que hi ha en les relacions entre les parelles amb fills.

Quan un matrimoni es trenca els que surten més perjudicats són les criatures, que les fan desgraciades, i també els avis.

—Què demanaria Mags?

—Unió per a tothom.

als

Reis

—Aquesta paraula té un significat especial per a vostè, oi?

—Sí, la unió i la família són el més important. Nosaltres, per exemple, ens reunim tots a una casa de poble que tenim a Altron (Vall d’Àssua) per celebrar el Cap d’any el 30 de desembre.

—El trenta?

—Sí, perquè així podem estar tots junts i el 31 de desembre que cadascú faci el que vulgui.

—Com veu la joventut actual?

—Jo crec que hi ha més bons joves ara que abans. Per mi, a diferència del que creu molta gent, els joves actuals són més solidaris que abans.

Mireu els que voluntàriament es dediquen a cuidar els vells. Jo en la meva joventut, abans i després de casar-me també vaig ser voluntària. Anava a les barraques a cuidar la gent més pobre i desvalguda. Vaig salvar una criatura abandonada (“Cuiden a Virtudes” ens va dir el seu pare que estava a la presó per haver robat patates), la vam batejar i més endavant la van adoptar.

La majoria del jovent que es perd és per culpa de la permissivitat dels pares. No entenc per què s’esperen a les onze per sortir, si és just quan t’agafa la son. I a sobre tornen a les set del matí, condicionant la vida de la resta de la família: “No parlis que el noi està dormint”, “La noia s’aixecarà a l’hora de dinar”. Quin desordre familiar! Si tot això passa, és perquè els pares ho permeten.

—Quin és el seu secret per mantenir-se tan bé?

—Doncs viure cada instant i cada fet amb il·lusió. Gaudir de les coses petites de la vida. I un altre... que no sé si dir...

—Digui, no passa res.

—Un dit de whisky amb un glaçó a l’aperitiu abans de dinar. M’ho va recomanar un metge i li vaig fer cas.

—Ja per acabar, quin consell donaria als joves d’avui en dia?

—Jo els diria que visquin la vida amb seny. Es pot fer tot, però amb seny.

74

>> Sabies que...

>> Sabies que...

Entrevista al professor Enric Píriz Clara Vilà, Tomàs Prats 1r de batxillerat A

—Un record que mai oblidaré va ser quan vaig entrar per primera vegada a una classe amb 30 alumnes.

Acostumat a donar classes particulars a una o dues persones, em va causar un gran respecte, però de mica en mica em vaig anar adaptant a aquella nova situació.

—Quina és l’assignatura que t’agrada més d’ensenyar, i per quins motius?

—Per una banda, la que m’agrada més és la física de segon de batxillerat, ja que els alumnes que hi ha a la classe són allà perquè volen -ja que com tothom sap el batxillerat és un ensenyament no obligatori-, i normalment, se’ls veu interessats i motivats en el tema. Per altra banda, les ciències de quart són importants ja que és el curs en què s’ha de decidir quin és l’itinerari que els alumnes volen seguir en acabar l’ESO. Per aquets motiu intento que els alumnes es facin una idea de quins són els aspectes més rellevants que treballaran si fan ciències al batxillerat... en un altre àmbit potser seria vendre el producte.

—Quants anys portes treballant com a professor? Com va ser el teu inici?

—Ara ja deu fer catorze anys que treballo com a professor. Vaig començar just en acabar la carrera, al setembre de 1996.

Quan només em quedava un examen per acabar la carrera, la professora de Física de la meva antiga escola (l’Escola Sant Josep) em va trucar per dir-me que deixava la feina. El dia abans de l’examen vaig fer una entrevista amb la directora i em va dir: “si demà aproves l’examen, ja tens feina”. I així va ser com vaig començar.

—Quins estudis vas cursar a la Facultat?

—Vaig estudiar Ciències Físiques a

la Universitat de Barcelona. Després vaig fer un màster (MBA) i, actualment, estic cursant un doctorat en “Història de la ciència” a la UAB. —La tasca de professor no és fàcil, què és el que més t’agrada de la teva feina?

—Com a professor, el que més m’agrada és intentar transmetre coneixements i desig d’aprendre ciència; com a educador, sobretot m’agrada el contacte i el tracte amb els alumnes durant el dia a dia. És molt gratificant trobar-te amb antics alumnes i que t’expliquin com els va i quins records tenen de tu i les estones passades a les teves classes.

—Sempre has tingut clar que

volies exercir com a professor?

—Com ja he comentat abans, em vaig iniciar una mica per casualitat, tot i que ja tenia molt clar que, amb els estudis que havia fet, una de les principals sortides era la d’educador.

—Quines són les teves tasques actualment a l’Escola?

—A més de les classes de física i matemàtiques (majoritàriament, a ESO), també sóc tutor de 4t d’ESO, cap de departament de ciències i col· laboro en alguns equips de treball del centre (qualitat, seqüències metodològiques...).

—Segur que durant aquests anys com a professor ens pots explicar alguna anècdota...

—Una virtut i un defecte dels teus alumnes?

—Com a defecte, i no només dels alumnes de la nostra Escola, sinó del jovent en general, destacaria el desig per la immediatesa: ho vull tot i ara. És important entendre la importància de la feina ben feta, del treball i l’esforç personal per tal d’assolir fites per a un mateix. Com a virtut destacaria el gran coneixement en aspectes que són del seu centre d’interès: les noves tecnologies, els avenços informàtics, les xarxes socials... Es tracta d’un nou vessant de la comunicació al qual s’hi han abocat del tot.

75

—Actualment, han instal·lat pissarres digitals a força aules de l’Escola. Com poden ajudar les noves tecnologies a l’ensenyament de la teva assignatura?

—Tot i la feina que això suposa per part del professorat, és clar que amb els nous mitjans podem presentar les matèries de ciències de forma molt més atractiva, com ara per exemple, presentació d’experiments irrealitzables en un laboratori escolar, presentació d’esquemes i gràfics, pautar les resolucions de problemes....i tot el que encara està per venir.

—Coneixem l’Enric professor, però com és l’Enric fora de l’Escola, a casa i amb la família?

—Tot i que sóc una persona molt casolana, sempre que tinc oportunitat, m’agrada fer escapadetes a la muntanya i, en períodes de vacances, viatjar.

També m’agrada molt llegir i escoltar música, i ara, amb el petit de la casa, m’agrada molt passar estones amb ell jugant. Tot i això, sóc bastant perfeccionista i exigent (virtut, defecte?), aspectes que poso de manifest en allò que faig i que, sovint, han de patir els que tinc al meu voltant.

—Sabem que t’agrada molt llegir. Quin és el teu llibre preferit?

—És cert que m’agrada molt llegir, i si hagués d’escollir un llibre seria “El vigilant en el camp de sègol” de J.D. Salinger.

—Si haguessis d’escollir, quines tres coses t’emportaries a una illa deserta, i per què?

—Una navalla, un encenedor i una bona col·lecció de llibres. Obvi?

—Una pel·lícula?

—Sense cap dubte, l’Episodi IV de Star Wars.

—Quin tipus de música és la que t’agrada?

—M’agrada tota la música, des del rock més dur fins a la música melòdica o clàssica. Com a grups em quedo amb U2, Bruce Springsteen i Dire Straits.

—Quin consell ens donaries als alumnes d’ESO i de Batxillerat de l’Escola?

—Que sigueu perseverants i que lluiteu i us esforceu per tot allò que voleu. I sobretot, que viviu i gaudiu del present, com diu l’expressió llatina “Carpe diem”.

—Moltes gràcies per la teva dedicació i el teu temps.

Felicitats, Carlota!

Benvinguda, Paula!

Felicitats, Jordi!

Benvinguda, Júlia!

Juny 2010 Núm. 85 I Època II Revista del Centre Educatiu Infant Jesús

Per molts anys, Escola!

Amb el suport d’

L’Avenir, 19 • 08006 Barcelona • T. 933 622 058 • F. 932 006 350 • e-mail: info@infantjesus.cat • www.infantjesus.cat D’acord amb la llei de protecció de dades, L.O. 15/1999, posem en el vostre coneixement que les dades que consten en la revista/web procedeixen de la B.D. General de l’Escola Infant Jesús; us recordem que en qualsevol moment podeu rectificar, cancel·lar o oposar-vos a l’ús de les vostres dades dirigint-vos a la Secretaria de l’Escola en hores hàbils.