Clar i Net nº84

Març 2010 Núm. 84 I Època II Revista del Centre Educatiu Infant Jesús

150 bones pasqües!

Amb el suport d’

L’Avenir, 19 • 08006 Barcelona • T. 933 622 058 • F. 932 006 350 • e-mail: info@infantjesus.cat • www.infantjesus.cat D’acord amb la llei de protecció de dades, L.O. 15/1999, posem en el vostre coneixement que les dades que consten en la revista/web procedeixen de la B.D. General de l’Escola Infant Jesús; us recordem que en qualsevol moment podeu rectificar, cancel·lar o oposar-vos a l’ús de les vostres dades dirigint-vos a la Secretaria de l’Escola en hores hàbils.

150 anys ENSENYANT EL FUTUR

Març 2010 I Núm. 84 I Època II Revista del Centre Educatiu Infant Jesús

SUMARI

3 OPINEM 12 12 16 25 35

VIU L’ESCOLA Parvulari-Infantil Primària ESO Batxillerat

27 ELS NENS I NENES DE P3 EXPLIQUEN EL CARNESTOLTES 40 I LOVE ENGLISH 47 TEMPS D’OCI 49 SABIES QUE... Imatge de la nevada del 8 de març

>>  Opinem

Parlem de...

150 anys

La celebració del 150è aniversari de la fundació de l’Escola és un esdeveniment que m’omple d’una gran il·lusió. En primer lloc, em plau enormement poder participar d’aquest fet des del present, amb un compromís renovat per part de la Institució i amb una ferma aposta de futur per adequar-nos a les necessitats de la societat actual. En segon lloc, aquest esdeveniment tan significatiu ens recorda que tenim un pòsit, que la constància i l’esforç de cada dia de tots els que formem i han format part del nostre projecte educatiu ha deixat un llim en el fons del riu: tots hi hem participat i tots en som corresponsables. És per això que voldria convidar-vos a participar en els actes que organitzarem a l’Escola i a compartir plegats els canvis i l’evolució de la Institució al llarg del temps. Una escola que va començar amb uns criteris i uns valors que, de mica en mica, van anar reeixint i donant fruit, i als quals se n’han incorporat d’altres, de més actuals. Si fem història, hem de valorar molt tot el procés de transformació que l’Escola ha fet durant molts anys. Hem passat de ser una escola d’origen francès, més aviat selectiva amb l’alumnat i de tenir el castellà com a llengua vehicular a les aules, a ser una Escola catalana, d’esperit obert a la diversitat i a la multiculturalitat. És, d’alguna manera, el mateix missatge del Jesús de l’Evangeli que es fa present i s’apropa a la humanitat. Ens fa il·lusió parlar amb els alumnes que han anat passant

per l’Escola i que recorden amb una mirada agraïda el tracte rebut, els coneixements i els consells de molts dels membres de la comunitat educativa. Les famílies i l’Escola hem anat construint conjuntament una ferma xarxa de valors per educar molts nens i nenes, molts adolescents i molts joves que avui ja són bons ciutadans. Joves que participen en la vida del seu entorn, que s’impliquen, que són crítics amb allò que no consideren just. Ciutadans que, en definitiva, pretenen donar el millor de si mateixos. Sentim el goig de tenir uns alumnes que tornen a l’Escola després d’un temps per parlar-nos d’ells, d’allò que fan, dels seus records al Centre... Uns alumnes que ens agraeixen el nostre acompanyament, de petits, i durant tota la seva etapa formativa i de maduració a l’Escola. La Comunitat religiosa també se sent molt orgullosa de poder veure com aquell projecte que ja fa temps van endegar unes monges franceses, actualment ha anat creixent i l’hem anat madurant i, fins i tot, millorant compartint-lo entre religioses i laics. Amb aquestes paraules voldria sentir-me molt identificada amb tot el professorat i el personal docent i no docent de la casa, ja que tots contribuïm i participem en un moment o altre, amb el nostre modelatge, en la formació de persones coherents, valentes, compromeses i que amb una actitud positiva volen fer un món diferent. També voldria sentir-me formant part del grup dels sembradors i sembradores que creuen fermament que la llavor donarà fruit, i esperen pacientment. Sabem que la llavor creix, a voltes, però, a un ritme diferent del que esperàvem; i voldríem estirar-la i fer-la créixer més ràpidament... Però sovint, cal temps. Us convido, doncs, a gaudir d’aquestes celebracions, de tots aquests actes tan significatius per a tota la Comunitat, que ens recorden el nostre passat, els orígens, i alhora, ens projecten amb il·lusió cap al futur. Que siguem capaços d’agrair a Déu la història que ens ha donat i d’emprendre amb fortalesa el camí que encara ens queda per recórrer. Mireia Galobart Titular del Centre

>>  Opinem

Programa d’actes del 150è aniversari de l’Escola • Acte inaugural

Dia 16 de març a les 19 h, al carrer Avenir, 19 de Barcelona. - Conferència a càrrec del Dr Francesc Torralba Roselló: “Educar des de l’humanisme cristià. Claus de futur”. - Visita de l’exposició commemorativa de l’aniversari.

• Acte de presentació del llibre de la Història de l’Escola i del dvd commemoratiu del 150è aniversari. (adreçat al personal i a les famílies del Centre)

Dia 13 de maig a les 19.30 h, al carrer Avenir, 19 de Barcelona. - Presentació a càrrec del senyor Àlex Rovira Celma . - Presentació a càrrec del senyor David Casademunt Izquierdo i visualització del dvd commemoratiu del 150è aniversari.

• Festa de l’Escola (adreçada a la Comunitat educativa i exalumnes de l’Escola)

Dia 28 de maig a les 9.30 h, al carrer Avenir, 19 de Barcelona. - Celebració eucarística, presidida per Mons. Lluís Martínez i Sistach. - Presentació i visualització del dvd commemoratiu del 150è aniversari. - Concert a càrrec de l’orquestra Concertante.

• Festa de la Família

Dia 29 de maig al matí, al carrer Avenir, 19 de Barcelona. Setembre (la data ja es concretarà més endavant), al carrer Avenir, 19 de Barcelona. - Presentació de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Infant Jesús. - Presentació a càrrec de David Casademunt i visualització del dvd commemoratiu del 150è aniversari. - Concert de Gospel.

• Jornada de Portes obertes per als antics alumnes

>>  Opinem

Infant Jesús, un futur amb passat Al llarg de 150 anys l’Escola ha viscut diferents canvis adaptant-se a les exigències d’un món en moviment. L’esforç educatiu que van iniciar unes monges amb un grup de nenes, avui en dia ha assolit una transversalitat que inclou dels més petits als més grans, amb tots els treballs que suposa d’incorporació de personal, diferents remodelacions dels edificis, nous programes educatius, canvis en la societat entre d’altres. Clarinet

Amb tot això una part d’aquest nou marc, no sé si se’ns havia passat per alt o sense adonar-nos se’ns havia quedat petit, sobretot tenint present la importància de la imatge en el món actual: allò que avui rep el nom d’imatge corporativa. Però què és una imatge corporativa? És la percepció que donem a l’exterior i que fins ara la simbolitzaven tant el nostre escut com el nostre logo.

En aquest marc de creixement del qual parlàvem, ens ha semblat que clarificar quina és la imatge que engloba tot allò que som, era necessari. És per això que n’hem volgut crear una de nova que mantingués la nostra identitat i no difuminés en una mera marca comercial aquests 150 anys de llegat. A partir de les imatges utilitzades fins ara se n’han dissenyat dues de noves. La marca institucional, que és la que serà més visible, representa la institució en el seu conjunt, té una imatge principal, de color vermell, i unes submarques que posen èmfasi a les diferents unitats educatives, de diferents colors, blau per llar d’infants, verd per primària i ESO i groc per al batxillerat.

L’emblema institucional és una actualització de l’emblema històric, la funció del qual és aportar valor en situacions de representacions institucionals.

També hem fet un logo especial per a commemorar el nostre 150è aniversari.

+

Batxillerat

Llar d’Infants

Primària

>>  Opinem

Fa 50 en vaig celebrar 100! (2ª part) Pilar Gómez-Nicolau Vallmitjana En el primer lliurament del meu recorregut vital per la memòria del record d’aquells anys 60 del segle passat, em vaig quedar rememorant les jornades passades al teatre. Recordo també quan dissabtes i diumenges aquell teatre obria les portes a “Peques”, amb espectacles infantils, i allà hi retrobaves parents, companys, veïns i amics en un entorn familiar i sempre dins l’Escola. Una opció d’obertura avançada en el temps... Aquest grapat d’activitats i més, internes o externes, sortien periòdicament publicades a la ja llavors molt important i acurada revista de l’Escola, -Sint Unum-, recull d’esdeveniments de tota mena de tota la comunitat en el sentit més ampli, pedagògics o no tant..., on fins i tot els “ecos de sociedad” hi tenien cabuda: “Marta y Margarita X han tenido un hermanito que se llama...” o “la familia Y ha tenido el dolor de perder a su abuelito” o el posat estiuenc dels 12 germanets Z, una mena de premsa rosa graciosa i delicada, a l’estil del temps... Seguint el fil dels espais, no puc passar per alt la gran icona de l’Escola, la nostra estimada i més que centenària església gran! que anys més tard es convertiria, per allò del “renovarse o morir” en gimnasos i curioses aules de capitells inclosos. En ella hi passàrem moments especials de la nostra vida; molts mesos de maig guarnides amb els nostres vels “cantando con flores a Maria”, obligades i periòdiques visites a confessarnos, oh! preciosos confessionaris...,

on potser mai vàrem acabar d’entendre massa bé si explicar la trifulga amb l’amiga, les paraulotes o optar per dir quan santa eres. Allí també, hi vàrem celebrar la nostra important i cerimoniosa primera comunió, tot un ritual, lliri en mà, corona i túnica blanques, tot mil·limètricament pautat i assajat insistentment fins al dia definitiu.... L’orgue, les agudes veus dels cants de les monges , la solemne filera d’entrada travessant tot el pati i perfectament alineada damunt la llarga catifa, tot era i semblava immens! La veritat és que, impressionant, perdurà temps en la memòria de la nos-

tra petita llarga història al cole. Per espais, també recordaríem molt cada pati, el de dintre, ara verd, enclaustrat i amb la seva filera d’alts arbres arrenglerats a la paret llarga, les seves robustes cistelles de bàsquet clavades en aquell terra empedrat tal qual les voreres del carrer, i on cada aterrada era un tros de genoll perdut... però amb il·lusió! I les inacabables cues per saltar a corda o “a gomes”, (algú recorda?) I sobretot, em ballen imatges de moltes altres activitats allà: el bateig anual de les nines, les aplaudides mostres de gimnàstica rítmica al so del piano de la Srta. Adela, les rotllanes i formes geomètriques uniformades... amb la seva preceptiva foto per als pares. I el pati de Lourdes, amb la gruta, la seva Verge i el seu caminet de ronda, quasi com ara... però amb pedres i arbres això sí, i el pati que en diem –de la sorra–, on aleshores hi teníem els nostres gronxadors i on jugàvem també habitualment a “las 4 esquinas” perquè els arbres hi estaven molt ben situats a l’efecte. Ah! i el famós pati de patinar, sobre l’espai del teatre, allà on podíem portar el nostre parell de patins, aleshores rústiques plataformes metàl·liques amb 4 rodes de fusta lligades amb cuir a les sabates; era genial com ho passàvem fent llargs cucs, agafant velocitat i deixant anar a la de la cua fins que “s’empotrava” en la primera paret que la frenava... Algun cop, extraordinàriament, hi portàvem també el fantàstic “saltador gorila”, un art de l’equilibri.

>>  Opinem

Les alumnes llavors més grans, sortien també al que ara és el pati de Parvulari, era la seva terrassa, privilegiades elles. El pati “rosa” o “blau” o com li vulgueu dir, llavors envoltat d’arbres i vorera, va ser escenari, com ara, dels nostres millors guanys esportius. En aquell moment només practicàvem extraescolarment i oficialment el bàsquet, acompanyades per les profes de gimnàstica, i val a dir que deixàrem el pavelló ben alt en general. A las “Damas Negras”, no sé si pel nom o no, se’ns temia una miqueta. Ah! I recordant espais, pareu bé l’orella, la sala de psicomotricitat de Parvulari era la sala d’estudi i d’exàmens! (de ahí su inclinación señoritas, para mejor vigilancia) Quin patir i quins mal moments allà. La senyoreta tenia un entarimat alt des d’on dominava tot l’horitzó, ni una paraula, allò era... Seguint a l’interior, els menjadors ocupaven el lloc d’ara, allà beneíem dretes les taules abans de començar i a un cop de ring de taulell s’advertia quan es podia trencar el silenci del dinar. En acabar, sortíem cap al pati, menys les endarrerides això sí, aquelles que lentes i poc menjadores quedàvem en una taula reunides i, d’ama-

gat, omplíem sovint les butxaques i les buidàvem pel camí. No ho dieu si us plau... Alguns laboratoris també es trobaven al lloc d’ara i tot i que no els visitàvem gaire sovint, vàrem tenir una professora, la Srta. Ubach, que va intentar, a bones i a dolentes, trametre’ns el seu saber. No recordo mai més en la meva vida d’estudiant tal quantitat de matèria concentrada i barrejada en el meu cervell: sòlids cristal·logràfics, fulles i plantes, minerals, els símbols químics, la “termonosequè”... Horror! les Ciències ho eren tot per a ella, així com algun mètode dissuasori també: “el sábado excursión a Montcada a clasificar plantas, ¡es voluntaria! la que no venga sumarà un 0 redondo” o enmig de la classe un genial: “¡Srta. X, míreme, a lavarse la cara! Fuera pintura, ¡esto es una escuela!...” Alguna altra mestra va deixar forta i positiva empremta en mi al llarg de la meva formació, sé que cometré errors en voler anomenar-les però ho sento com un deute. Persones que d’una o altra manera no només em van fer aprendre sinó que em van fer estimar l’Escola i el que hi fèiem. Una Srta. Porta, de pedagogia impecable i tracte exquisit, que et feia agafar gust

a la llibreta de 100 problemes. La Srta. Arantxa i la Srta. Juana M. que amb un gargot teu et feien sentir Picasso, la Srta. Rosita, una institució al Centre i de paciència inigualable, la Srta. Maruja, el Padre Bigordà a qui “trèiem de polleguera” amb raó..., la Srta. Nolla o la Srta. Birulés, lluitant amb el llatí per a algunes inintel·ligible (érem de ciències), la Srta. Lali i la Srta. Argentina vetllant pel nostre esperit físic i nacional, en aquella època... Els salons de visites, l’administració..., ocupaven espais d’ara amb algun canvi fruit del pas del temps. També la capella “de Montserrat”, la petita llavors, on també preparàvem alguna Eucaristia, d’obligada assistència en horari escolar, i on algunes alumnes tocàvem encantades la guitarra, fos hora o no. A migdia era centre de reunió ja un cop ganàpies. Quan llegiu aquestes ratlles, segurament ja s’hauran iniciat els actes de celebració del 150 aniversari. I quan llegiu el darrer capítol d’aquest viatge per la memòria –a la propera revista– ja haurem celebrat, si Déu vol, la festa gran del dia de l’Escola. Tot un munt de sensacions actuals que se sumaran a tantes... viscudes temps enrere!

>>  Opinem

Créixer en solidaritat compartint amb paraules i fets Moltes vegades ens venen pensaments al cap i més encara en aquests temps difícils: que si la crisi, que si els terratrèmols, que si l’escalfament del planeta,que si la fam al món, les guerres... Si donem un cop d’ull al món podem constatar la realitat del nostre entorn, les diferències econòmiques i com la crisi ens va conduint a una desmoralització generalitzada. Enric Puig Jofra, SJ Martha Gómez T. Poden sorgir preguntes com ara: Com està la societat que pateix més? Quins sectors són els més afectats? Quines són les persones o famílies que pateixen més les conseqüències? Nosaltres com a pares tenim el deure “obligació” de dialogar amb els nostres fills respecte d’aquests temes, ja que necessitem compartir els uns amb els altres per poder sortir-nos-en. Hem de potenciar en els nostres fills la fraternitat, el créixer en solidaritat cadascú des de les seves possibilitats però tots amb una mateixa preocupació: “Sortir-nos-en junts ja sigui de la crisi o una altra situació, sense deixar ningú enrere...” Si ens posem a pensar en les necessitats del món: els sense sostre, els qui passen fam, els qui han estat exclosos de la societat, segurament que a molts de nosaltres ens costaria posar-los cara i un nom, però és ben segur que tots coneixem algú que s’ha quedat sense feina, que pateix per arribar a final de mes, que té por de perdre la casa on viu i que, en molts moments, sent vergonya pel que li està passant. Llavors és quan cal demanar al Senyor per totes les persones afectades per la crisi, les que ens són anònimes i les més properes, però sobretot reflexionar perquè tots nosaltres, pares i fills sapiguem fer-nos presents en les seves vides i reconfortar-los en la dificultat amb paraules i en fets d’amistat. Hi ha dos exemples de pregària que m’agradaria compartir:

-  Una noia en el moment de les pregàries dels fidels de la missa de gall pregà dient: “Pare, avui volem tenir presents, els que mai són presents en el nostre món, aquells a qui hem fet invisibles o els hem tret la veu, els que sofreixen perquè altres puguin gaudir com ara els més pobres i els empobrits. També volem tenir presents tots aquells que neixen viuen i moren enmig d’una crisi social i econòmica permanent, fruits d’una societat que nosaltres (els que sí que tenim veu i vot) anem forjant dia a dia. Dóna’ns Senyor la teva força, perquè ens ajudi a ser una comunitat valenta que denunciï la injustícia i, alhora, una comunitat oberta a tothom que treballi per la justícia malgrat les dificultats personals i les resistències que ofereix l’estructura social”. -  Una nena de set anys amb la ingenuïtat i la innocència pròpia dels infants, participà a la pregària dels fidels dient: “ Pare, gràcies per la vida que m’has donat , tu saps que als nens i nenes ens agrada jugar, anar a l’escola amb els amics, cantar,ballar i riure, tenir uns pares, germans i avis que ens estimin; però sabem que hi ha nens i nenes que no poden jugar perquè estan malalts, no poden anar a l’escola perquè han d’anar a treballar, no poden cantar, ballar ni riure perquè estan tristos, no tenen uns pares , germans ni avis que els estimin perquè la guerra els ha deixat sols. Senyor, et vull demanar que tothom s’esforci perquè tots els nens i nenes del món ens fem grans i siguem feliços”. Tan de bò que nosaltres els pares,

els mestres i els nostres fills arribéssim a conscienciar-nos de la realitat que hi ha al món i poguéssim tots plegats vetllar els uns pels altres, animar-nos a l’amor fraternal i a les bones obres. (Text adaptat fulls dominicals nov.-des de 2009)

>>  Opinem

La qualitat a l’aula. El projecte ESCALAE

Concert de gospel

Miquel Marin Coordinador de Qualitat

Fa dos anys l’Escola Infant Jesús va decidir aprofundir en la qualitat del procés d’ensenyament aprenentatge del Sistema de Gestió de la Qualitat, participant del projecte de millora pedagògica ESCALAE. Escalae és un sistema de qualitat dels processos a l’aula que ens ha permès identificar aquelles pràctiques educatives més adequades i, a continuació, millorar els processos d’ensenyament aprenentatge. El primer pas va ser el de la identificació de la realitat pedagògica del Centre, que es va portar a terme a través d’un autodiagnòstic que tots i totes els i les docents de l’Escola van realitzar telemàticament. D’aquí en va sorgir un Pla Estratègic Pedagògic (PEP), que detallava els projectes o comunitats de millora més adients perquè l’Escola optimitzés la seva pràctica educativa segons les finalitats educatives que es pretenen per a l’alumnat. A partir d’aquí, acompanyats de facilitadors del projecte, s’han creat les comunitats de millora, o més pròpiament dites Comunitats per a la Institucionalització de la Pràctica Educativa (CIPE) que, a través de diverses sessions de treball, estan ajudant a definir un model educatiu propi de l’Escola Infant Jesús, facilitant el canvi cap a una pràctica educativa fonamentada i comuna per a tot el professorat. A data d’avui, seguint un pla d’implantació, ja s’han iniciat les comunitats de millora destinades a la seqüenciació i priorització dels continguts, i a la concreció de la seqüenciació metodològica.

Un dels escenaris més clàssics del gospel a Barcelona, l’església de Sant Ferran, a la Gran Via, va acollir el passat 7 de febrer a les més de 200 persones que varen voler escoltar en viu i en directe el grup LA 4ª FILA, format per les noies de 3r i 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat de l’Escola i algunes exalumnes, aquest grup deixa ben alt el nivell musical de l’Infant Jesús. A més a més, en aquest concert també hi van participar els més petits del gospell, les noies de 6é, 1r i 2n d’ESO. Per a moltes era la primera trobada amb tant de públic; altres ja havien tingut aquest “run-run” a la panxa abans de sortir a l’escenari. Això sí, sempre és un “subidón” que t’aplaudeixi tanta gent. Des de darrera veus com es va omplint la sala, veus la família que busca els millors llocs, veus el germanet petit que intenta veure què estàs fent allí darrera, els amics que aixequen la mà per fer-te saber que ja han arribat,.... i una, allí amb la samarreta nova, no sempre de la mida adient, esperant que la Sònia digui....”salid y disfrutad!!!”. Als músics ja els coneixem d’altres trobades i com sempre que venen aporten un plus de qualitat a l’espectacle. Aquesta vegada s’estrenava el teclista.

Són les 18h i ja casi està plena la sala, la Sònia dóna les darreres ordres, i totes en un silenci sorollós cap al nostre lloc. Un, dos, tres i....... A l’acabar el concert estem esgotades, però el cansament no pot amb l’alegria i la felicitat que desprenen les nostres mirades i els nostres somriures. La veritat és que cada concert que fem és un moment molt especial per al grup. Cada dia estem més unides i així ajudem als més petits a integrar-se i a disfrutar del gospel com tan bé la Sònia ens ensenya. Des de LA 4ª FILA animen a tots aquells que encara no ens han sentit, a venir-nos a escoltar, a disfrutar de la música i passar-ho bé amb nosaltres.

10

>>  Opinem

La Pastoral i l’Àrea d’Educació Visual i Plàstica treballen unides CAMPANYA DE LA FAM 2010 Joan Marc Batlle Professor de l’Àrea d’Educació Visual i Plàstica Continguts de l’activitat de plàstica: els colors complementaris: “on hi ha blau cian posa-hi vermell” Es tracta de construir un món al revés: a partir dels esdeveniments d’ Haití hem de transformar la situació. Simbòlicament ho podem fer amb els colors complementaris: vol dir posar-hi els colors contraris, com si hi volguéssim “posar pau allà on hi ha guerra”. En definitiva és l’expressió d’un desig, d’ una pregària. On passin gana que hi hagi aliments, on hi hagi un malalt que hi aparegui una persona curada, on hi a plors que esclatin les rialles. on hi hagi sequera que plogui

Cristina Azna Coordinadora de Pastoral

suaument, on hi hagi odi posem-hi amor. Activitat que hem fet: a) Es tractaria de buscar imatges sobre els desastres provocats pel terratrèmol. La tria ha estat realitzada pel professor de plàstica de 1r d’ESO. b) Aquestes imatges s’han transformat: (què hem fet amb elles?) 1. Canviem els colors, pintant cada objecte amb el seu color complementari. 2. Afegint nous elements o canviant-los per tal de fer menys dramàtica la situació. Hem millorat alguns aspectes de les imatges: es tracta de dibuixar-hi tot allò que li faci falta per

millorar, si hi ha malalts, doncs que estiguin més curats, si hi ha ferits, que no ho estiguin tant, i com en el cas d’una església que va quedar en runes es tractava de reconstruir-la. Objectiu: 1. Elevar una pregària per Haití amb mitjans plàstics. 2. Recordar a tota la comunitat educativa la Campanya de la Fam: compadir-se’n és una manera de prendre part en el sofriment de l’altre, de ser cada vegada més sensibles, cada un a la seva manera i segons les seves possibilitats.

Algunes de les imatges utilitzades i els dibuixos dels alumnes 1r A

>>  Opinem

1r B

1r C

11

12

>>  Viu l’Escola

Parvulari-Infantil

Música: activitat de descoberta amb material sonor de vent Nens i nenes de P 3 Els nens de P3 hem assistit a un concert a l’Auditori: El poble de vent i fusta. Allà hem pogut veure en directe els instruments d’aquesta família i alhora escoltar com tocaven les melodies que prèviament havíem treballat a classe. Complementàriament, hem portat a terme una activitat de descoberta de material sonor de vent. Amb la participació de totes les famílies s’ha anat fent un recull de tot tipus de material com han ara xiulets, flautes, trompetes, gaites, saxos, espanta-sogres, harmòniques, etc.

Hem dividit aquest material en diferents grups i els nens els han pogut veure de prop, tocar, manipular, escoltar com sonen i descobrir que no tots es toquen igual, ni tots tenen la mateixa embocadura, tot i ser de vent. Tots hem gaudit molt i hem fet un bon guirigall!

>>  Viu l’Escola/Parvulari-Infantil

13

Fem màscares Nens i nenes de P4

A que no sabeu què passa si fas taques amb pintura? Doncs que si plegues el paper i les barreges, quan obres el paper apareix una forma fantàstica, que si acabes decorant-la es converteix en una màscara molt divertida com aquestes que us ensenyem.

14

>>  Viu l’Escola/Parvulari-Infantil

Jocs en grup a la sala de psicomotricitat

El blog d’Educació Infantil Equip d’Educació Infantil Nens i nenes de P5

Al llarg d’aquest trimestre, els nens i nenes de P5 hem estat treballant en petits grups. Ja fa unes quantes setmanes se’ns va encomanar una tasca: inventar racons on poguéssim treballar els salts. Cada grup es va reunir per decidir l’activitat a fer i escollir el material més adient. Hem de reconèixer que posar-nos d’acord va ser més difícil del que ens pensàvem.... però al final ho vàrem aconseguir. Aquí en teniu el resultat! Bona Pasqua a tothom!

Commemorant els 150 anys de l’escola i per gaudir de les nostres activitats , aquest any a Educació Infantil hem posat en marxa, com a experiència pionera, el NOSTRE BLOG, on tots els pares i mares poden veure d’una manera interactiva una mostra del nostre dia a dia, mitjançant presentacions, vídeos, etc… L’experiència ha estat valorada molt positiva, tenim seguidors, i fins i tot pares agosarats que ens deixen els seus comentaris, i ens animem a SEGUIR. L’adreça del blog és: http://www. educacioinfantlescolainfantjesus. bloqspot.com/ Us animem a visitar-la, esperem que us agradi!!

>>  Viu l’Escola/Parvulari-Infantil

15

P5 descobreix Barcelona… Estrelles, Sols i Coets Al llarg d’aquest 2n. trimestre, els nens i nenes de P5 hem pogut conéixer més a fons la nostra ciutat!! Vam començar el projecte preguntant-nos què era el que sabíem de Barcelona i a partir d’aquí vam començar a portar contes, llibres i imat-

ges de monuments, parcs, fires, edificis, places, carrers i racons diversos. Hem après moltes coses i hem pogut ampliar els nostres coneixements sobre la nostra estimada ciutat. Hem intercanviat experiències molt interessants!! El que més ens ha agradat i ens ha cridat l’atenció ha estat: la Sagra-

da Familia, la torre Agbar, el camp del Barça, el Tibidabo, les fonts de Montjuïc, les Rambles, el Port, la Pedrera i el monument de Colom. Com a cloenda final...el Parc Güell visitarem i d’allò més bé ens ho passarem!

16

>>  Viu l’Escola

Primària

Recepta de cuina Els nens i nenes de 1r, durant uns dies, hem estat treballant com es feia una recepta de cuina. Més tard hem fet d’autèntics cuiners, ho voleu veure? Aquí teniu tots els passos a seguir per fer un bon tronc amb galetes i xocolata! 1r de Primària Ens rentem les mans

Ingredients

Són els aliments que necessitem per fer una recepta

Preparació

Són els passos que hem de seguir per fer la recepta de cuina

1 Suquem les galetes amb una

2 Untem les galetes amb

3 Mullem més galetes amb llet

mica de llet

mantega

4 Tornem a untar-les amb

5 Les posem una a sobre de

6 Cobrim la pila de galetes amb

mantega

l’altre i anem formant una pila de galetes

xocolata desfeta

Ep! Qué ve el Joan, el cuiner de l’escola per veure com ho estem fent!

I ara… el millor de tot!!

>>  Primà ria

17

Cicle Inicial coneix els veterinaris sense fronteres Alumnes del Cicle Inicial

18

>>  Primària

Monuments de Barcelona. Treball en grup a 3r

Reciclatge

Alumnes de 3r de Primària Aquest trimestre els alumnes de 3r de Primària hem estat realitzant un treball en grup que consistia en buscar informació sobre monuments o edificis importants de la nostra ciutat. Ens vàrem distribuir en grups de quatre persones i cadascú de nosaltres va buscar informació i fotografies sobre l’edifici que ens havia tocat: la Sagrada Família, la Catedral de Barcelona,

el Palau Santa Jordi, el Liceu, Santa Maria del Mar, ... Amb tota la informació recollida, ens vam posar d’acord sobre el que era més important i vam elaborar uns murals que després hem explicat i ensenyat a la resta de la classe i ara volem que ho puguin veure també els lectors del Clar i Net.

Un dels temes treballats recentment en l’àrea del Coneixement del Medi ha estat “Els materials”. Hem après la importància de fer un bon ús dels materials i som més conscients de la necessitat de tenir cura del medi ambient. Considerem que és bo seguir el consell de “les tres erres”: - Reduir el consum. - Reutilitzar els objectes. - Reciclar els materials. Hem après que hi ha contenidors diferents per distingir les deixalles. - El contenidor de color marró on es llença tota la matèria orgànica, com les restes del menjar. - El contenidor de color blau on posem el cartró, paper, diari o sigui tot el que porta cel·lulosa. - El contenidor verd on hi posem tot el vidre excepte les bombetes. - El contenidor groc on aboquem el plàstic, llaunes, tetra-bricks i els objectes d’alumini. - El contenidor gris on es llença tot allò que no necessitem.

>>  Primària

Lluís Sitges i alumnes de segon

19

El Nadal a Educació Física

Ester Milian 3r de Primària Adriana Barrachina 1r de Batxillerat

La deixalleria serveix per tirar les piles, les joguines trencades, les bombetes, els ordinadors, neveres… A les farmàcies, has de portar els medicaments que han caducat, llavors els laboratoris els reutilitzaran. Cal dir, que el que és millor seria reduir el consum. Estaria bé que portéssim l’esmorzar en una bosseta o una carmanyola en comptes de portar-lo embolicat en paper d’alumini. Per tal de col·laborar i ser més partíceps, hem elaborat contenidors amb dues capses de cartró de color blau i groc. Reciclarem el paper-cartró i el plàstic, alumini, tetra-bricks. Durant l’hora de l’esbarjo traiem els contenidors al pati i els alumnes de primer i segon hi llencem les deixalles de l’esmorzar al contenidor adequat. Els alumnes de segon us convidem a tothom a participar. Animeu-vos! Creiem que val la pena.

Els alumnes de 3r de Primària i 1r de Batxillerat comparteixen, per un dia, la classe d’Educació Física.

etc. També realitzàrem diferents jocs on per salvar-nos ens havíem d’agafar a companys d’una edat diferent a la

El passat desembre, els alumnes de 3r de primària i 1r de batxillerat varem compartir una classe d’Educació Física. En Dani i en Mateu, els nostres professors, amb motiu de l’arribada del Nadal es van posar uns barrets amb cara de cérvol i ens van ensenyar els diferents jocs que ens havien preparat. Vam organitzar grups barrejats de diferents edats i varem fer relleus amb regals de Nadal, pilotes de diferents mides, anelles, discs voladors,

nostra i el clàssic “mate” per equips barrejant-nos tots i totes. En resum, els dos cursos coincidim en que ens ho varem passar d’allò més bé i que repetiríem encantats, ja que va ser una estona molt divertida.

20

>>  Primària

Cicle Mitjà dibuixa la festa de Carnaval Alumnes de Cicle Mitjà

>>  Primària

21

La cuisine, quelle aventure! La semaine avant les vacances de Noël, chaque classe de 4ème primaire a cuisiné des sablés pour faire déguster aux professeurs et aux parents. Pour les plus gourmands,voici la recette. 4ème Primaire

SABLÉS DE NOËL (petits biscuits de Noël)

Projecte Escoles en Xarxa David Moreno, Adolfo Ortega, Marta Roig i Gabriela Santos. 6è de Primària Aquest any els alumnes de 6è de primària hem iniciat un projecte on hi participen moltes escoles de Catalunya, anomenat Escoles en Xarxa. En aquest projecte exposem a l’ordinador les activitats que fem a l’escola, com excursions, festes etc. També exposem les noticies més rellevants de l’actualitat, tant culturals com esportives. Podem escriure comentaris sobre les exposicions d’alumnes d’altres escoles, també podem observar els articles i fotografies que envien els alumnes de l’ESO. Nosaltres ja hem pujat tres articles: un que explicàvem les convivències, un altre sobre Carnestoltes i l’últim que tracta de l’arribada d’Alonso a Ferrari. Ara estem preparant el projecte “felicitacions” i el projecte “calendari” entre d’altres. El projecte “felicitacions” tracta de que quan un company fa alguna cosa ben feta se’l felicita en un full de paper que es guarda en una caixa. En el projecte “calendari” fem un calendari en un Power Point sobre temes treballats a l’àrea de Ciutadania.

Ingrédients : - 250 g de farine - 100 g de beurre ramolli - 125 g de sucre - du sucre vainillé Préparation : Mélangez dans une grande jatte la farine et le sucre. Ajoutez le beurre; puis travaillez avec une fourchette.

Pétrissez ensuite avec les mains (faire une “boule”). Laissez refroidir la pâte au frigo. Étalez la pâte avec un rouleau et découpez des formes à l’emportepièce (sapins, lunes, étoiles...); disposez les biscuits sur une plaque garnie de papier sulfurisé. Préchauffez le four à 200ºC enfournez 7 à 10 min. Décorez avec un peu de sucre vainillé sur les biscuits.

22

>>  Primària

Visita al molí paperer de Capellades

Alumnes de 4t. de Primària

El dimarts dia 2 de març, els nens i nenes de quart de Primària, vam anar a visitar el museu paperer de Capellades, a la comarca de l’Anoia. En aquest museu, una monitora ens va explicar el procés de fabricació del paper tal i com es feia en el segle xix. En acabar la visita, vam fer un taller on vam poder elaborar cadascú un paper blanc, un de reciclat i un de color blau, tots amb marques d’aigua diferents.

1. Es triava el material de fibra vegetal (teles, cordes, espardenyes…) i es tallava ben petit amb l’ajuda de les dalles.

2. S’introduïa tots els trossets de roba en el torn espolsador i mitjançant moviments rotatoris s’eliminaven les brosses.

3. Seguidament es posaven els draps tallats i espolsats en una fossa amb aigua i cendra (per emblanquir) durant quatre o cinc setmanes.

4. Aquesta pasta es posava en unes màquines que es movien hidràulicament per tal de trinxar, esquinçar i xafar. 5. La pasta fina obtinguda es barrejava amb aigua en una tina i així l’artesà paperer, amb l’ajut d’una forma (motlle) feia els seus fulls de paper. 6. La filigrana o marca d’aigua és el dibuix que es pot veure en el mateix full quan es mira a contrallum. Es la marca del paper.

>>  Primària

23

7. Els fulls es separaven amb una tela de llana o saial i es feien piles de 250 fulls, una posta.

8. Tres o quatre homes feien girar un torn per tal de premsar els fulls i treure-li tota l’aigua. En un dia, s’havia de fer 4.500fulls o 18 postes al dia.

10. Els fulls, un cop secs, es triaven, es pesaven i s’encolaven amb una gelatina.

9. Després de ser premsats, els fulls s’estenien amb l’ajut de l’espit (estri amb forma de T) en els estenedors de dalt de tot de la casa.

11. Després es tornava a premsar els fulls en el mall satinador, una màquina molt perillosa que es movia gràcies a la força de la roda hidràulica. Així s’aconseguia un paper molt fi.

12. Finalment només quedava comptar els fulls i fer paquets de 500 fulls (una raima) per poder-los vendre.

La fabricació del paper en el segle XIX era manual, molt lenta i cara. Actualment, les màquines modernes

fa 50.000 papers en un sol minut; però es gasta molta escorça d’arbre. Per tant, és molt important que no

malgastem el paper, que s’aprofiti bé i que el reciclem.

24

>>  Primària

Del 23 al 30 de juny de 2010 Primària: Tortosa Secundària: El Collell

VIU ELS VALORS

VIU L’ESPORT

TORNA EL CAMPUS

“Al Campus hi ha esport, gresca i diversió. Per nosaltres és el millor moment de l’estiu”. Àlex Sayrach i Enric Preciado 4t de Primària

“El Campus és genial, té molts valors com l’amistat i la cooperació, a més a més, la diversió i les festes que hi ha són espectaculars. Per mi, el Campus és una setmana inoblidable”. Paula Coronado 1r d’ESO

“Una setmana normal = dilluns + dimarts + dimecres + dijous + divendres + dissabte + diumenge. Una setmana al Campus = diversió + alegria + festa + convivència + amistat + bons records + molt d’esport”. Inés Marrón 5è de Primària. “El Campus és la recompensa d’un any de dur treball”. Santi Deus 6è de Primària.

“Si et vols divertir... al Campus has de venir! Sens dubte, és una experiència que tornaré a repetir”. Carla Aparicio 5è de Primària.

>>  Viu l’Escola

ESO

25

Taller al voltant del llibre d’artista

Lucía Blanco i Paula Querol 2n ESO

Carnestoltes 2010 Anna Estanyol i Maria Benedicto 3r ESO A El matí del dia 12 de febrer els de 3r i 4t d’ESO vam celebrar la festa de carnestoltes. Érem al patí verd, tots disfressats, a punt per ballar i passar-nos-ho molt bé. El rei Carnestoltes va fer una entrada triomfal davant una multitud expectant. Va fer un breu discurs i vam començar la festa. 3r A va començar amb el 1r ball, vestits amb una original disfressa de plastidecors. Seguidament van ballar 3r B, 3r C i les tres classes de 4t. Hi havia disfresses molt originals, relacionades amb els 150 anys de l’Escola, com la dels obrers (4t B), les animadores de l’Infant Jesús (4t C) i la de hippies (3r C). Quan es va acabar la ronda de balls tots els alumnes de 4t van ballar un remix de cançons molt conegudes per tothom. Després d’aquest remix, que va durar aproximadament 5 minuts van posar musica per ballar tots junts. Després de 20 minuts de ball es va acabar la festa, i tots, tristos per haver de marxar, vam pujar a les classes a canviar-nos.

Els alumnes de segon d’ ESO vam visitar la Fundació Miró el dia 29 de gener i allà vam gaudir d’una experiència molt enriquidora que volem compartir amb vosaltres mitjançant aquest petit escrit. En primer lloc una monitora ens va mostrar tres tipus de llibre d’artista que Miró havia utilitzat. El primer era una espècie de quadern però amb pàgines independents, el segon una carpeta amb làmines al seu interior i el tercer una caixa on es trobaven els dibuixos. Així, també ens va explicar que Miró va viure en una època de dictadura i mitjançant els seus dibuixos expressava el seus sentiments en contra de la política que hi havia aleshores. A més vam poder apreciar diverses obres de Miró que es trobaven exposades als passadissos i sales de la fundació. També varem poder gaudir, d’un temps extraordinari en el moment en el que ens van encarregar unes tasques plàstiques a fer. Ens van dividir

en grups, i a cada persona ens van oferir una bossa plena de material que podíem utilitzar per realitzar l’activitat A més a més, sobre la taula hi havien materials plàstics que podies utilitzar, ja que tenien forma de lletres que eren necessàries pel treball. La finalitat del treball, era realitzar el nostre propi llibre d’autor fent una mena de escultura basada segons les frases o paraules que havíem escollit del poema “Mudarse” o”Les abelles” Després d’acabar l’activitat va haver gent que va presentar el seu treball, en que tots vam fer una breu reflexió i els van comentar. Per un altre part, els propietaris dels treballs van explicar i dilucidar la manera en que havien realitzat aquesta tasca. Vàrem passar un fantàstic matí que voldríem compartir amb tots vosaltres. Esperem que us hagi agradat.

26

>>  ESO

Sortida al Caixafòrum: Distància curta Plàstica de 1r d’ESO Els grups de 1r d’ESO vam anar a fer un taller sobre art contemporani, en el qual vam estar observant i comentant les obres de l’artista Rogelio López Cuenca, inclòs a l’exposició de la

col·lecció d’art contemporani del Caixafòrum. El taller es proposa escurçar les distàncies entre nosaltres i l’art de la nostra època. Allà vam aprofitar per reflexionar sobre allò que ens suggerien les seves obres, i en concret, en un dels qua-

1

2

3

6

1. Vista general de l’activitat amb tothom atent a la descoberta i als quadres. 2. La publicitat que ens acompanya el dia a dia ens ajuda a reflexionar. 3. “Et in Bacardia ego”, també treballem al paradís!

4

5

dres, vam veure uns paral·lelismes entre els països i les empreses multinacionals i la bandera de la unió europea amb les estrelles; les estrelles habituals havien estat substituïdes pels símbols de les empreses. I després vam realitzar una proposta plàstica.

4. A dalt de tot al fons, il·luminant-nos, el quadre de les estrelles multinacionals. 5. Organitzats en grupets, els peus i les persones. 6. Realitzant la proposta plàstica a partir de les notícies i els anuncis dels diaris.

27

Els nens i nenes de P3 expliquem el

Carnestoltes Nens i nenes de P3

Fixeu-vos, només tenim tres o quatre anys i ja hem viscut uns quants Carnestoltes. A l´escola o a casa, de barrufets, de pallassos, de fruites, … amb les nostres senyoretes o amb els nostres pares, el cas és que ja tenim experiencia en això de disfressar-nos i fer gresca. Però aquest any ha estat diferent per molts motius; en primer lloc perquè l´escola fa 150 anys i això ja és històric ¡ i en segon lloc perquè ja som més grans i tot ho vivim més, ho gaudim més i ho expliquem més i millor. També la festa d´enguany ha estat diferent per l´escenari… , un pavelló enorme que ens va deixar bocabadats, i pels convidats … uns pares i mares engrescats amb corones originals al cap. D´aquell dia en guardem un bon record i en forma de dibuix o bé mitjançant les nostres paraules aquí en teniu una mostra:

“Estaven els pares, les mares i els nens” “Era el cumpleanys de l´escola i hem fet una festa de Carnestoltes i hem posat un gorro, jo me´n recordo!” “Els pares portaven una corona” “Em va agradar que anessin els pares” “Portàvem a la disfressa els números i també vam pintar el gorro de Carnestoltes de molts colors. L´escola feia 150 anys. Els nens grans anaven disfressats de pastís“ “Anàvem disfressats d´espelma … El pastís és de P5“ “Els meus pares van anar a la festa“ “Teníem un vestit d´espelm” “M´agradava molt la disfressa” “Hi havia un pastís al mig” “Vaig ballar amb el papi i la mami”

28

Les ordres del Carnestoltes Aquest any, el Rei Carnestoltes ens va donar unes ordres als nens i nenes de 1r, 2n, 3r i 4t: BUENOS DÍAS TENGA

El dia 10 de febrer una salutació hem de fer, direu a tots els mestres: “Buenos días tenga usted”

El dia 11 de febrer: avui ens ha tocat: desplaçaments en fila índia i ben formats!

El 12 de febrer, al pati ens trobarem i una taula de gimnàstica tots plegats farem.

29

Pregó de Carnestoltes

Bona tarda! Ja sóc aquí! A veure deixeu-me pensar... Quina cosa deu passar? Carnestoltes ha arribat! La gresca ha començat! Al llarg de la història em feu passejar 150 anys no es podem passar sense una festa que farà parlar. Ja veig que per la gresca esteu preparats! Però deixeu-me rumiar, de quines èpoques esteu disfressats? Estic ben marejat, les vostres disfresses un viatge en el temps em volen donar...

Veig unes dames i uns cavallers. De principis del segle XX? Potser...

Més enllà veig unes màscares Unes de guix molt ben pintades I altres reciclades molt ben decorades.

Allà al fons hi ha unes noies i uns senyors molt elegants, semblen de cabaret després ens ballaran???

A les convis vau començar, moltes hores hi vau dedicar I mireu quin bon resultat tot això us ha donat.

Oh, quines perruques! i quantes flors! Van vestits de hippies Esbrineu qui són?

No poseu aquestes cares ja no vull cansar-vos més Així doncs som-hi tots! Cantem, dansem i fem bots!

I aquelles noies amb faldilla curta i els nois engominats Jo crec que d’anys 80 estan disfressats!

VISCA LA GRESCA ! QUE COMENCI LA FESTA !

30

L’Escola es fa gran! Equip de llar Fins la propera!

caramels de fruites que era difícil no “mossegar”...nyam, nyam...estaven irresistibles! I els més grans d’espelmes es van disfressar i a tots ens van enlluernar! Caramels per tothom i un munt d’espelmes per bufar...tots junts els 150 anys de l’escola així vam celebrar!!!

Aquest any és especial i és que la nostra Escola es fa gran! A la llar teníem ganes de festa i per Carnestoltes vam muntar una bona gresca! Primer el rei Carnestoltes va arribar…quin vestit més colorit!! Cantant, saltant i ballant les consignes ens va anar donant. Així va començar la setmana més divertida de l’any! Una corbata vam portar i amb gran emoció també un mitjó de cada color. Amb barrets ben divertits ens vam convertir en els nens i nenes més atrevits..i amb les cara pintada cada cop quedava menys per la festa esperada.

Els dies van anar passant i a poc a poc ens anàvem emocionant. Per fi va arribar el gran dia i la Llar es va omplir d’alegria! Els petits es van convertir en els dolços més desitjats,

Els més petits ens vam empastifar i així la nostra disfressa vam preparar... I grans també ens vam posar a treballar!! Un pastís ben gran i moltes espelmes vam pintar i així la Llar vam decorar.

I el Carnestoltes es va acabar… però ara a la llar ha arribat una dona ben singular. És la vella Quaresma, que duu un mocador al cap i un bacallà a la mà, té un peu per cada setmana i un a un li hem de tallar fins que s’hagin acabat. Bona Pasqua!

>>  ESO

Carnestoltes a Infantil

31

Campanya de voluntariat A principis de novembre, va venir un grup de representants del Casal dels Infants del Raval, per proposar-nos, als alumnes de 4t ESO, de fer un voluntariat. Laia Puig i Cristina Rubió 4t d’ESO Aquest, consistia en una activitat que es feia al centre comercial de Gran Via 2, el qual ens cedia una petita àrea per instal·lar un lloc amb taules, cadires i material molt divers per als nens que vinguessin a fer l’activitat. La nostra tasca, consistia en animar els nens a pintar un dibuix que representés els regals que els agradaria rebre als infants del Raval. El taller, feia veure als nens que no tots els infants tenen la mateixa sort que ells i molts no reben regals. Però l’objectiu principal, era aconseguir tants dibuixos com fos possible ja que, per cadascun, Gran Via 2 donaria 1 e al Casal. Diversos alumnes ens vam mostrar interessats en la proposta i ens hi vam apuntar. En total, vam ser unes vint persones disposades a fer el voluntariat que ens vam repartir entre els dies que durava la campanya de recol·lecció de dibuixos, on hi havia torns pel matí i per la tarda. En general, l’experiència va ser bona. Els nens es mostraven participatius en el projecte i van arribar a fer un munt de dibuixos molt originals i solidaris. Gràcies als nens, a Gran Via 2, als voluntaris del Casal i a la nostra col·laboració, vam aconseguir recollir 1103 dibuixos que equivalien a 1103 € destinats a l’ajuda dels nens del Casal dels Infants del Raval.

32

>>  ESO

Una nova experiència en l’aprenentatge del francès Quan parlem de l’aprenentatge moltes vegades fixem la mirada en els resultats i ens oblidem de l’esforç i el recorregut per les tres fases de l’aprendre: “ l’abans ” “ el durant “ “ el després ” Geni Canta Departament de francès

La competència Aprendre a aprendre requereix de la confiança del qui aprèn, d´un temps per a la recerca del coneixement i d´un espai per a la seva consolidació. En aquest viatge que reprenem cada dia pel món del coneixement ens hem trobat amb l´Elisabet Werlen*. Ella, que viatja molt, ens ha fet una visita aquest mes de febrer a l´Escola i un grup d´alumnes de 1r d´ESO ha conegut el Ioga Nidra la seva especialitat. Es tracta d´un tipus de relaxació dinámica prèvia a l´aprenentatge que considera que abans d´aprendre cal tenir preparat el cos i l´esperit. Parteix d´una técnica que activa l´esfera emocional, mental i cognitiva per aguditzar les capacitats d´observació, concentració i de memòria. Tot i que sembli una novetat el Ioga Nidra és una técnica de relaxació molt antiga però amb la neurofisiologia i

la psicologia és una nova aportació a l´aprenentage de les llengües. La senyora Werlen ens ha mostrat una manera de fer conscient el què

aprenem tenint en compte les tres fases per les que passem quan hem d´aprendre. També ens ha donat seguretat a

>>  ESO

33

Aquest desembre hem anat a Fecsa l´hora de confiar en les nostres capacitats i ens ha ensenyat a enfrontar-nos a la novetat sense angoixar-nos, amb la certesa de que les pors les superem si estem disposats a fer-ho. I aqui deixem mostra d´ uns comentaris dels alumnes: . C´était une classe où la relaxation m´a aidé à apprendre et rester joyeux. . Nous avons pris confiance en nous. . Nous nous sommes promenés dans un endroit avec des fontaines, montagnes…très beau! . La position de notre corps est très importante pour être relaxés et nous prépare pour apprendre. . Je suis très fier de moi! J´ai appris des phrases qui m´aident à retrouver la calme quand je suis énervé. . C´était trop bien! . Cela fait du bien! . Après la séance de travail je me sens confiante et joyeuse! Merci Elisabeth! * Elisabet Werlen pertany al grup de treball “El Ioga a l´educació” de L´ICE de la UAB. És diplomada en les Techniques de relaxation del RYE (Recherce du yoga dans l´éducation) de Paris.

El darrer 4 de desembre de 2009 els alumnes de 4rt d’ESO que formen part del grup de tecnologia vam fer una sortida a Fecsa Endesa, una empresa encarregada de produir, distribuir i comercialitzar l’electricitat. Judith Iñiguez Grané 4t ESO

Vam fer un seguit d’activitats amb un dossier sobre l’habitatge. Ens van anar explicant amb l’ajuda del dossier i de simuladors com funcionava l’electricitat a casa nostre i com arribava fins allà i mentrestant nosaltres havíem de prendre apunts. El dossier consistia en un conjunt d’explicacions que calia omplir sobre les centrals elèctriques i el transport de l’electricitat, la seguretat de les instal· lacions elèctriques, les innovacions electròniques referents a l’habitatge i l’eficiència energètica. Tot plegat va

ser un repàs del que havíem estudiat a classe durant el primer trimestre i ens va ajudar a acabar d’assolir-ho. Acabada l’explicació vam fer una activitat per grups que consistia en equipar un habitatge sent conservadors i aplicant tots els coneixements adquirits durant la visita, finalment es contava quin dels dos habitatges estava millor equipat i consumia menys electricitat i guanyava un dels dos. Va ser una sortida per aprendre didàcticament i a tots ens va agradar molt.

34

>>  ESO

Carnestoltes a l’ESO Blanca Plana i Claudia Usandizaga 4t d’ESO

Confirmació Judith Iñíguez Claudia Usandizaga 4t d’ESO Els migdies de dimarts i dijous alguns alumnes de 4t d’ESO ens preparem per confirmar-nos. Des del setembre ens reunim amb l’Emili, antic professor de llatí, a l’aula de reunions de l’Escola. Amb aquesta activitat reflexionem mitjançant uns textos sobre diferents aspectes de la fe cristiana com, per exemple, la diferència de la celebració de la Quaresma antigament i avui en dia o el significat de Nadal des de diferents punts de vista. És un grup en el qual participem voluntàriament, ja que ens sentim còmodes i, a diferència d’altres activitats com la primera comunió que eren els teus pares els que decidien per tu, aquí decidim nosaltres. Com que vam ser tanta gent els qui volíem confirmar-nos ens vam veure obligats a dividir el grup en dos, per això aquesta activitat la duem a terme entre dimarts i dijous d’un quart de tres a les tres. Hi va haver persones del grup que no estaven ni batejades ni havien rebut la primera comunió, que el vinti-quatre de març van rebre aquests sagraments per poder-se confirmar juntament amb tots els seus companys a finals de maig. Ens sentim a gust en aquest grup perquè ens podem expressar lliurament i ens sentim recolzats per tots els nostres companys.

El divendres 12 de febrer els cursos de 3r i 4rt d’ESO ens vam reunir per celebrar el Carnestoltes i en honor als 150 anys de l’ Escola cada classe es va haver de disfressar d’un tema relacionat amb aquesta celebració. La festa va començar a dos quarts de dotze, així que les tres hores abans vam haver de fer classe, i va acabar a l’hora de dinar. En aquest curt període de temps vam haver de representar els balls que cada classe havia estat preparant unes setmanes abans. En el curs de 3r d’ESO uns es van vestir de hippies, els altres amb camises negres i mitges de colors fluorescents i els altres tots negres amb una màscara. En canvi, els alumnes de 4t d’ESO van preferir anar disfressats d’obrers, de hip-hop, d’animadores i d’”empollons”. Abans de començar amb la representació dels balls, com és tradició, va fer l’entrada el rei del Carnestoltes, que aquest any va ser l’Albert Cucala de 4t d’ ESO. Un cop va haver acabat el seu discurs, vam començar amb la representació de balls, des de 3r ESO A fins a 4t ESO C i, finalment, després de fer els balls, el curs de 4t d’ESO

va fer un remix on les tres classes de 4t van sortir a ballar cançons com la Macarena, la Boomba... I, per concloure la festa, ens van deixar mitja hora per ballar lliurement amb els nostres companys. Tothom va gaudir de la festa, va ser un dia divertit.

>>  Viu l’Escola

Batxillerat

35

El patge reial Laura Balcells, Adrià Navarro 2n de batxillerat A

El passat dia 19 de desembre, ens van visitar a l’Escola els patges acompanyats d’un dels Reis d’Orient. Va ser un dia molt especial, sobretot pels més petits. Tot i que feia molt fred, molts nens i nenes ens van venir a visitar acompanyats dels seus pares. Els nens portaven amb expectació la seva carta amb tots els regals escrits amb il·lusió. El Rei esperava pacientment l’arribada dels nens i escoltava amb atenció les seves peticions. Després els regalava un somriure, un petó i unes llaminadures. Quan els nens acabaven (alguns plorant, alguns rient) explicaven als seus pares la seva experiència. Tot i així, la diversió no s’acaba aquí ja que els alumnes de segon de batxi-

llerat havien preparat un munt d’activitats per als més petits. Com ara una xocolatada, un taller de pintar cares, un taller de globus, uns mims, música i balls. Els patges ens van informar que tots els regals que posava a les cartes sempre arribaven al seu destinatari, i que esperaven que aquest any els nens i nenes es portessin igual o millor que el passat.

36

>>  Batxillerat

Col·laborem amb Intermón Oxfam Mireia Viladerrams, Meritxell Vives 2n BAT A

Un monòleg enmig d’altres paraules nadalenques Adrià Navarro 2 Bat. A

Intermón Oxfam és una associació de més de 1.800 persones que treballen a 48 països d’arreu del món per aconseguir un món més just, solidari i pacífic. Des d’Intermón Oxfam, lluiten contra les causes de la pobresa, i no només contra les seves conseqüències. Per a això, actuen d’una manera integral en països d’Àfrica, Amèrica i Àsia: cooperen en un total de 500 programes de desenvolupament i acció humanitària, fomenten el comerç just i promouen campanyes de sensibilització i mobilització social. Compten amb la col·laboració de més de 250.000 socis, donants i organitzacions, i més de 2.000 persones amb un treball estable com a voluntaris i assalariats. Treballen en tasques de desenvolupament, emergències, comerç just i campanyes. Nosaltres ens centrarem en el comerç just, que és una associació comercial basada en el respecte, que busca una major igualtat al comerç internacional i vetlla pels drets laborals dels productors i treballadors

marginats, particularment al sud. Nosaltres, els alumnes de batxillerat de l’Escola, cada curs col·laborem amb el comerç just. La professora Patrícia Riera n’és l’organitzadora i s’encarrega de realitzar aquesta activitat. Tria uns alumnes voluntaris per anar a recollir el material (cafè, xocolata, torró, encens, te...) i el porten a l’Escola. A l’hora dels esbarjos del mes de desembre vam posar en venda els productes i, tant els alumnes com els professors, els van poder adquirir. També, el dissabte, 19 de desembre de 2009, els alumnes de 2n de batxillerat vam organitzar l’activitat del Patge reial, on vam muntar una paradeta per oferir els productes de comerç just als assistents. Per nosaltres va ser una experiència nova i molt reconfortant. Vam poder observar la gran quantitat i diversitat de persones que estaven interessades i que van aportar el seu gra de sorra. Gràcies a tots i totes, perquè els 525 euros que vam recollir segur que serviran per fer d’aquest món un món més just.

Els micròfons estaven preparats, els altaveus llestos, els focus apuntaven l’escenari i els espectadors estaven ansiosos per veure l’espectacle que estava a punt de començar. Presentadors, cantants, músics, actors i lectors, estaven nerviosos davant de la gran expectació que generava la Festa de Nadal. L’espectacle va estar conduït en tot moment pels presentadors, jo era un d’ells, i, tot i que només era llegir, havia de seguir una bona entonació i un bon ritme. Durant l’actuació vam sentir alumnes de batxillerat que es van oferir per cantar en directe. A part de les seves veus, també ens van oferir un bona actuació les components del grup de gospel de l’Escola, la coneguda “4fila”. Fora de l’escenari vaig donar ànims als meus companys de teatre, que van fer una actuació impecable. També uns lectors van recitar uns tendres poemes , i, finalment, va arribar el meu moment. Inexplicablement no estava nerviós i això em va ajudar a realitzar una millor actuació. Aquell matí faria un monòleg. Tot i que en un principi no sabia si agradaria, els temes que vaig tractar estaven força bé i amb una bona gesticulació, posant-hi esforç i humor vaig aconseguir treure molts somriures a companys i professors. Va ser una experiència molt divertida i única, jo sol davant d’una gran multitud, m’ho vaig passar molt bé i, sens dubte, per la següent festa repetiré.

>>  Batxillerat

37

38

>>  Batxillerat

Una gran esquiada a Masella

El passat mes de febrer els alumnes de primer de Batxillerat vam tenir una de les millors sortides: l’esquiada a Masella. Aquesta sortida, llargament esperada i comentada per tots, va passar molt ràpid, ja que quan t’ho passes bé el temps s’accelera. El primer dia, com era previsible, tots estàvem molt nerviosos, especialment perquè en arribar a les pistes ens van fer una prova per determinar el nivell...encara que va haver-hi alguna o altra caiguda, potser més per la tensió del moment que per la dificultat de la pista. Una cop fets els grups, va començar el temps per poder esquiar, unes hores amb monitor, però després pel nostre compte. A banda de la jornada d’esquí, aquesta activitat va servir per a passar uns dies de convivència amb els companys i els professors, en un àmbit

poc habitual i afavorit per les hores posteriors a la tancada de pistes. Com a complement de la jornada d’esquí, vam tenir ocasió també de passejar i conèixer la població de Puigcerdà i la seva piscina municipal tot i que després de tota la jornada plena d’activitats, acabàvem el dia força cansats. La neu, l’allotjament i la bona relació entre tots van fer que tot anés sobre rodes. Finalment, en el retorn cap a Barcelona, va ser el temps de repassar les experiències i anècdotes viscudes durant aquells tres dies i tornar a casa amb la sensació d’haver passat uns magnífics dies. Francesc Picornell 1r de Batxillerat B

>>  Batxillerat

39

(...) El primer dia vam començar amb el lloguer d’esquís/snows i amb una petita prova per poder veure el nivell de cadascú tot i que en el cas dels snowboarders no va fer falta ja que ens van repartir entre gent que sabia i gent que no en sabia, ja que no hi havia molta gent que practiqués aquesta nova manera de baixar les pistes.

Cada dia fèiem un parell d’hores de classe per poder millorar estil i en el meu cas en particular aprendre freestyle i després gaudíem d’unes hores lliures per poder baixar amb qui volguéssim, en el meu cas va ser estrany ja que baixava amb l’abundància d’esquiadors que hi havia en el meu grup d’amics. (...)

Realment aquestes convivències han servit per poder unir més el grup de primer de batxillerat i que van ser perfectes per poder desconnectar de l’Escola i dels estudis, enpassar uns dies lúdics amb els amics.

(...) Pel meu gust, el millor esdeveniment que ofereix l’Escola Infant Jesús, sense tenir en compte el viatge a París, del qual no puc opinar. (...) L’esquiada ens ha aportat a tots moltes coses bones: hem pogut mantenir contacte amb gent amb la

qual no coincidíem habitualment, l’ambient a les tardes i a les nits, esquiar, sobretot en el meu cas, ja que era la primera vegada que ho feia i vaig aprendre molt . Vaig aconseguir baixar per les pistes amb els meus companys que tenien més nivell i fins

i tot “anar més ràpid i millor” que el professor Ramon Tarragó. Finalment, vull dir que us animeu a anar-hi, ja que val molt la pena.

Adrià Torras 1r de Batxillerat B

Marcos Morales 1r de Batxillerat B

40

>>  Batxillerat

Teatre: una altra manera de viure els divendres a la tarda Carla Varona, Maria Gomis 2 BAT Cada divendres de dos quarts de quatre a un quart de sis diferents alumnes de primer i segon de batxillerat ens reunim per fer teatre amb el professor Ramon Tarragó. Tot just fa un any vam començar aquesta activitat amb certa inseguretat i vergonya perquè no sabíem ben bé el que havíem de fer i el que ens esperava. Tot i així, en anar passant el curs vam constatar que havíem escollit bé ja que cada setmana ens ho passàvem d’allò més bé i gaudíem molt escrivint, assajant i representant les obres, amb les quals rèiem sense parar, per això vam recomanar als de primer de batxillerat que s’hi apuntessin. D’aquesta manera un any després ens trobem reunits un altre cop en companyia dels nous alumnes de batxillerat, els de primer. Hem decidit les obres d’aquest curs en funció de tres celebracions importants: el Nadal, Sant Jordi i, per acabar, la Festa de comiat de la nostra promoció, la del 2008-2010. Tanmateix, els alumnes de primer de batxillerat no faran ni participaran amb nosaltres en aquesta, ja que serà exclusiva per els alumnes i famílies de segon de batxillerat –esperem que sigui un moment molt emotiu i irrepetible. Les obres que hem preparat i que estem preparant o bé són actuacions en directe, o bé gravacions. Les hem escrit nosaltres, aportant la llavor artística que cadascun porta dins seu. Alumnes de primer i de segon de batxillerat, no us podem donar cap pista sobre el que veureu per Sant Jordi, però del que sí estem convençudes és que hi trobareu humor, terror, tendresa i humanitat. Esperem que us agradi i... Fins Sant Jordi!

>>  I love English

Xerrada sobre les drogues Marta Guasch 1r de batxillerat B

Fun and games in 1st and 2nd grade! 1st and 2nd Grade

El passat 20 de gener els alumnes de 1r de batxillerat vam rebre la visita de la Marta, una col·laboradora de la Creu Roja, la qual ens va fer una xerrada sobre la repercussió social que poden tenir les drogues. En alguns casos, aquestes xerrades no ens aporten cap informació nova perquè, bàsicament, se centren en els efectes perjudicials que tenen les drogues sobre la nostra salut. Però aquesta xerrada va ser diferent ja que va voler saber què és el que sabíem i el que no: vam definir, entre tots, el concepte de drogues, vam classificar-les, vam comentar els diferents tipus i les seves repercussions i efectes... També va resoldre els dubtes que teníem sobre el tema responent a totes les preguntes que li vam formular i, a més, va mostrarnos les dues cares que té el consum d’aquestes substàncies, però advertint-nos, també, dels seus efectes molt i molt perjudicials. En definitiva, va ser una altra forma de parlar del tema, sense tabús, que ens va proporcionar la informació i la formació que necessitem tenir a la nostra edat i, alhora, ens va aportar motius de reflexió sobre els perills davant d’un possible consum d’aquestes substàncies i del seu ús i abús.

In 1st and 2nd grade we play games while we learn. We love the new Interactive Whiteboard. We love it! There are all kind of activities that help us learn vocabulary and numbers, and we have fun practising our English.

(1st graders practising numbers)

>>  I love English

41

5 Little monkeys jumping on the bed! We also play hangman with the words we have learnt

In P5 we have been having a lot of fun learning a new song called “5 little monkeys” and we decided to make some masks so we could all become monkeys! Do you want to make your own monkey mask too? This is the way!

(2nd grade playing hangman)

1st. You have to draw a monkey’s face and colour it...

3rd. Cut out the eyes using a punch

2nd. Cut out the mask using scissors.

4th Your mask is done and you are ready to play!

5 little monkeys jumping on the bed! 1 fell off and bumped his head Mama called the doctor

and the doctor said: No more monkeys jumping on the bed!

And we love playing “Bingo” too!

42

>>  I love English

Animal project

Rabbit

5th Grade This second term we have been working on writing: description. One of the activities was to choose our favourite animal, do research about it, get some pictures and finally write a description using: can / can’t to talk about its abilities, movement verbs, simple present, adjectives, parts of the body… a lot of things!!! Finally we got good results. Here are some samples.

Carnival in 3rd Grade 3rd Grade

Rabbits live in the forest Rabbits can be pets, farm animals and wild animals Rabbits are mammals Rabbits can jump and walk Rabbits can’t fly and swim Rabbits are popular Rabbits are herbivorous Rabbits like carrots Rabbits aren’t nocturnal There are different species of rabbit

Koala

Although in England Carnival is held in August we celebrated it on the 12th of February. We talked about British traditions such as the parade, dances, parties and some costumes: clown, pirate, prince and princess, king and queen, ghost, wizard, Indian, Chinese boy, policeman and cowboy. Here are our fancy dresses,

Koalas live in Australia Koalas live on trees Koalas sleep 20 hours a day Koalas are mammals There aren’t many different species of koalas Koalas are wild animals Koalas can climp the trees They eat eucalyptus Koalas like trees Koalas are nocturnal Kolas can’t fly

>>  I love English

Tiggers

43

Australia and the Aboriginals In project class these past few weeks we have been looking at Australia and in particular the native people of Australia, the Aboriginals. They have a special type of story telling called Dream time which is the way

Tigers are wild animals Tigers live in the jungle They are mammals Tigers can run, jump, walk Tigers can’t fly Tigers eat meat Tigers have got head, four legs and a tail The tigers hunt They aren’t nocturnal Tigers like eating Tigers are very dangerous

Hamster

Hamsters live with us (house) Hamsters are pets Hamsters can’t fly Hamsters are popular Ther are many different species of hamsters Hamsters are mammals They are good friends of human beings Hamsters are nocturnal Hamster are small Hamsters live in cage

they explain creation and how many of Australia’s strange animals came into being. Here we have a selection from the Students 1st Year. Students 1st Year

44

>>  I love English

Watercycle in 5TH Grade This second term in our Science classes we have studied The Water Cycle. 5th Grade

Dickens’ stories Carlota Vilaseca Riera 4th ESO

We have done different activities in order to understand thats the water on earth moves in a continuous cycle, to know the names of the different stages of the water cycle… Now we are able to explain the process of the water cycle. The most interesting and funniest activity we have done is the performance of a play about the water cycle: we learnt the text by heart, we made big flashcards to show our roles, we

rehearsed it and when we were ready we went to 2nd and 3rd grades to act out our play. We had a very good time. It was great. We really enjoyed it.

12th of January last, the students of 4th of ESO went to the theatre to see Dickens’ Stories, a play about Charles Dickens’ life, a boy that becomes an orphan and whose dream is to be a writer. On the one hand, we enjoyed the play because it made us have a great time while we learnt about the famous writer Charles Dickens. Moreover, we could understand all the play easily and that’s an important point to consider. The part we liked the most was the one at the end of the play, when the main character of the play had lots of babies; we laughed a lot. However, the part we didn’t enjoy at all was was the one that explained how Oliver Twist and the protagonist met in the orphan age when they were children. On the other hand, we would change some things such as the fact that one actor represented more than one character or the lyrics of some of the songs too. Overall, we liked the story and we think that we did not just have a great time but we also learned how Charles Dickens’ life was.

>>  I love English

45

My own horror story In the English classroom we learnt how to write a horror story and then we all shared our own story with the rest of students. Here is mine, you will see that it is very scary! Julia Tomas Miranda 2n ESO A Last night I was lying down in my bed when I saw a weird shadow. I was a little bit sleepy but even though I was scared, I followed the shadow to the door. It was like I was hypnotized. I continued following the shadow,

jumping, running, always doing what the shadow was doing. We arrived to the cemetery and the shadow was absorbed by a tomb. In less than a minute the tomb was opened and a mummy started to crawl out. I woke up and I realised where I was. I started running but suddenly, the mummy talked to me. She said “hello” in a

perfect English accent, “awesome!” I thought. We talked all night about her mummy life. And you could think: “and this is the horror story?”. Nope. The horror story is that, the next day I had an exam and I was so tired that I fall asleep in the middle of it and of course I got a zero..., I tell you, that was scary!

46

>>  I love English

We need to take care of our environment! Here are some of our environmental pledges. 6th Grade

>>  Temps d’oci

Un libro para leer

47

Una comedia para ver Ramon Tarragó Profesor de Lengua castellana y literatura

Si eres adolescente y crees en el poder del amor; si recuerdas tu adolescencia como lluvia del pasado y crees que un minuto de amor verdadero detiene el tiempo que te devora, lee a...

Federico Moccia, A tres metros sobre el cielo, Planeta internacional En Roma, como en cualquier otra ciudad del mundo, los adolescentes quieren volar, buscan caminar «tres metros sobre el cielo». Las chicas como Babi se esmeran en sus estudios, hablan del último grito en moda y se preparan para encontrar al amor de sus vidas; los chicos como Step prefieren la velocidad, la violencia, el riesgo y la camaradería de las bandas, pero todos ellos se implican en la vida como si cada segundo fuera el último. Pertenecen a mundos distintos, desean cosas distintas pero tienen algo en común: el amor que les hará flotar y sostenerse, el amor que les hará encontrarse y cambiar: ellas se volverán más salvajes; ellos más tiernos. Mientras, allí abajo, la vida real ya les reclama. Tres metros sobre el cielo es una comedia romántica y un retrato de la efímera adolescencia. Y tiene una historia muy especial: publicado por primera vez en 1992 en una edición mínima pagada por el propio autor y que se agotó inmediatamente, fue fotocopiado una y otra vez, y circuló de mano en mano hasta que se reeditó en 2004, convirtiéndose en un espectacular éxito de ventas. “Un libro de culto entre los jóvenes italianos, y que recrea, en los años noventa, un amor a lo Romeo y Julieta, que conquista tanto a los jóvenes como a los treintañeros que aún recuerdan la magia de sus dieciséis años.”

Una comedia de William Shakespeare en el TNC! A la Sala Gran Del 15 de abril al 30 de mayo de 2010

Nit de Reis, de Shakespeare Noche de Reyes, que constituye junto a Como gustéis y El sueño de una noche de verano la tríada de comedias más representadas de William Shakespeare, es probablemente la pieza cómica más perfecta de todas las que escribió, tanto por la forma, con una estructura redonda, como por la temática, porque por primera vez el genio inglés decide ir más allá de las convenciones de la comedia e introduce personajes y tramas que superan el género. Una comedia que, como afirman los estudiosos de Shakespeare, no sólo resulta una pieza de orfebrería como artefacto teatral, sino que también navega con sagacidad por el universo del ser humano, construido a través de amores, de ilusiones y de engaños (incluso de autoengaños). Noche de Reyes es, en resumen, una pieza que cautiva, seduce y enriquece mediante el arte nuestra experiencia de la vida.

48

>>  Temps d’oci

Un minut d’astro- nomia

Les galàxies a l’univers Les galàxies són acumulacions enormes d’estrelles, gas i pols. Es calcula que a l’univers hi ha aproximadament entre deu i cent mil milions de galàxies (recordem que una galàxia conté entre deu i cent mil milions d’estels) de diferents formes, tipus i composicions. Miquel Marín Professor de Física

Al centre de les galàxies, en l’anomenat bulb galàctic és on hi ha una major concentració d’estels. El nostre Sol no ocupa pas aquesta cèntrica posició, sinó que se situa en un dels braços perifèrics. Els estudis més recents semblen assegurar que al bell mig de les galàxies hi ha un forat negre supermassiu que engoleix sense descans tota la matèria que té al seu voltant. Les implicacions d’aquest descobriment encara s’estan debatent entre els científics, però es creu que segur que tindrà molt a veure amb l’evolució que també pateixen les galàxies. Hi ha galàxies enormes i espirals com la nostra, com és el cas d’Andròmeda, que alguns la consideren una galàxia bessona a la nostra per mida, forma i composició. D’altres són molt

més petites, de forma lenticular o, fins i tot, irregulars sense una forma definida. Totes elles es troben a unes distàncies enormes, a unes distàncies molt superiors a la de qualsevol estel

de la nostra Via Làctia. Només Andròmeda, en una nit clara i amb l’ajut d’uns binoculars, resta a l’abast dels nostres ulls. Per veure la resta hauríem de recórrer a potents telescopis.

Galàxies veïnes Distància (Anys llum) Núvols de Magallanes 200.000 El Drac 300.000 Óssa Menor 300.000 L’Escultor 300.000 El Fogó 400.000 Leo 700.000 NGC 6822 1.700.000 NGC 221 (M32) 2.100.000 Andròmeda (M31) 2.200.000 El Triangle (M33) 2.700.000

>>  Sabies que...

49

Què se n’ha fet d’aquelles flors?

Carlota Taxonera i Gemma Grau Promoció del 1979 Mestres i psicopedagogues Som la Carlota i la Gemma i som exalumnes de l’Escola Infant Jesús. Juntes, a la mateixa classe només vam coincidir un any, concretament a P3, després vam seguir la nostra escolaritat cadascuna en una classe diferent, fins que, després d’haver estudiat magisteri i psicopedagogia (uns quants anys més tard!) ens vam retrobar un altre cop a l’Escola. Tenim un munt de records d’aquest lloc on hem passat tantes hores, els patis, els professors, el teatre, les classes, els jocs, els exàmens, els deures,... tots, tots, tots, han estat prou significatius i importants com perquè haguem tornat a formar-ne part, però aquest cop d’una manera diferent, amb molta més experiència i esperant deixar el mateix bon record que tenim nosaltres als nostres alumnes! Clara Nadal Soler Promoció 1966) Allò que em va impressionar més en entrar als cinc anys a aquesta escola va ser la immersió en llengua francesa; la meva primera professora de la classe “Niño Jesús” va ser la religiosa Madame Saint Dominique i la primera cançó que ens va ensenyar va ser “Fais dodo, Colas mon petit frère”. Recordo gratament les obres de teatre que fèiem, especialment “101 dàlmates”, que va reunir les alumnes de 5è de batxillerat amb els petits de Parvulari, sota la supervisió de la religiosa Mª Assumpció Brandoly, llavors directora. L’última tutora que vaig tenir va ser la Núria Gelpí, que després va ser directora de l’Escola. Entre les dues religioses que van marcar el comen-

çament i el final de la meva vida de col.legiala, vaig tenir molts professors i professores ,el nom dels quals aquí no puc detallar, però que sempre duré al cor. David Casademunt Any: 1984 Professió: realitzador audiovisual Record: el “subidón” de fer GREASE a l’Espai!

El meu nom és Manu Arianoff Any de naixement: 1984 Estudis: Vaig estudiar ADE i després un Màster en Màrketing Professió: sóc Product Manager de PlanB!, una empresa del Grup Barceló que comercialitza experiències Record: Les persones de l’Infant, companys i professors, que formen un dels records més importants de la meva vida. Sempre tenen un espai en el meu cap i en el meu cor. Em dic Mireia Martínez Gil Vaig néixer el 1977 Sóc metge

Vaig estar 14 anys al cole, i me´n recordo moltíssim del Clar i Net i sobretot d’una secció sobre exalumnes “il·lustres” que ocupava 1-2 pàgines i on en cada número entrevistaven a un/a d’ells, i tu sent una criatura, és clar et quedaves bocabadat veient que ja eren enginyers, periodistes o metges, etc! El que més recordo de l’Escola depèn de l’època: quan érem petits, re-

cordo molt les classes de música a la “sala verda” (on hi entràvem descalços), d’EGB recordo les classes d’història del Josep Maria i de BUP recordo el laboratori del Teacher i els experiments que hi fèiem. Fins aviat! Hola a tot@s! Sóc la Pili, la Pilar i la Srta. o Mademoiselle Gómez-Nicolau si anem molts més anys enllà... Vaig néixer l’any 1956, vaig arribar a l’Escola el curs 1959-60, el del centenari!, i en vaig sortir el 1972. El 1976 tornava a entrar per les mateixes portes i... fins avui!

50

De tots els anys d’alumna en tinc mil records però com que he de resumir, citaré els inoblidables: - L’entrada diària per Travessera saludant a Sor Simona. - La “classe Rosa”. Com m’agradava! Els quaderns de cal·ligrafia, la Madre Soledad i les Srtes. Pepus i Mª Luisa. - Totes i cadascuna de les moltes funcions al teatre: de dàlmata, d’índia, de tirolesa, de directora d’orquestra, de.... - La festa anual del bateig de les nines, on competíem pel vestit més filigranat. Pobres mares! - L’esplèndida església gran on vaig celebrar la primera comunió i la mateixa on, ja reformada 17 anys més tard, vaig tenir la sort de poder-m’hi casar. - Els fantàstics partits de bàsquet amb els quals vàrem introduir el short com a indumentària esportiva a l’Escola. - Ah! i el seriós Dr. Guarner passant revisió mèdica a les alumnes, ben arrenglerades, com en una mena de “mili”. Heus aquí alguns records a tall anecdòtic. Us envio també, perquè en guardo un molt bon record, la foto del 1r grup d’alumnes de P-2 que vaig tenir com a mestra després. Una bona colla de petites grans persones que em van ensenyar un munt de coses, i a les quals mai he oblidat tampoc. Ells, ara ja deuen escriure els seus records d’exalumnes. Ells, que ja llavors

anaven “per nòbels”, deuen ser avui alguns dels més grans testimonis del que ha estat aquesta Escola! Un petó! Em dic Jordi Zamacois Sans Any de naixament: 1984 Professió: mestre Un record: Les festes que es montaven a l’antic pati rosa (balls de migdia, festa de Sant Jordi,...) Me llamo Inma Navés Soler Nací el 2 de febrero de 1954 Soy profesora de inglés en el colegio Jesús María de Sant Andreu desde hace 30 años. Estudié filología inglesa en la Universidad Central de Barcelona. Recuerdo los recreos jugando a mate, la primera comunión, todas vestidas con un vestido blanco largo y en fila en el patio antes de entrar en la iglesia. También recuerdo ir los sábados por la mañana los primeros años (empecé a los 4) y, más adelante, a patinar muchas mañanas de sábado en el patio fantástico que nos habían hecho; nos cogíamos varias de las manos y la última de la cadena, cuando girábamos, casi volaba. Recuerdo bajar a la capilla para confesarnos y pensar: “¿Qué he hecho mal? ¿Qué le tengo que decir al sacerdote?” y la penitencia... Yo tenía tres hermanas,7,8 y 10 años mayores que yo, a las que tenía que llevar su bocadillo a su clase: qué vergüenza pasaba! Recuerdo la esquiada en Baqueira en 4º de bachillerato (14 años). Qué bien lo pasamos! En 5º de

bachillerato, teníamos un equipo de baloncesto y ganamos las eliminatorias de Barcelona así que nos fuimos a Valencia para las semifinales. Qué nervios y qué palizón nos dieron! Lo que más recuerdo es la educación que nos dieron y las amigas que hice. Seguimos en contacto y cuando nos vemos parece que no haya pasado el tiempo: son como una hermana más. Nos conocimos tal como éramos y ahora nos aceptamos con nuestros defectos y virtudes, sintiendo un cariño muy especial. Este siempre será mi colegio y me alegro de haber pasado mi infancia y adolescencia en él. Bito Cels de Molina Any de naixement:1976 Quan érem reis!

Com deia el gran boxejador Mohamed Ali, hi ha moments a la vida en què et sents el rei. Per mi aquests moments en els quals et creus capaç de tot i la vida és només el present més immediat estan compresos entre les parets de l’escola. És a l’Infant Jesús on vaig fer les grans amistats de la meva vida, on vaig aprendre el sentit de les coses,

>>  Sabies que... on vaig adquirir uns valors, que vull pensar, que encara avui m’acompanyen. És a l’escola on vaig riure fins a plorar i vaig plorar fins a esclatar de riure, vaig fer la primera promesa, vaig sentir el meu primer amor, vaig cel. lebrar els meus primers gols i vaig fer les meves primeres fotografies. És a l’Infant on vaig llegir llibres que encara m’emocionen, visitar llocs que encara recordo i on vaig fer-me ferides que encara tinc marcades a la pell.

51

després he visitat, el nom de les muntanyes que després he escalat, el nom dels ossos que m’he trencat i alguns dels reis més importants de la història tot i que després he descobert que els meus reis van ser els meus professors, els meus companys i els amics que encara a dia d’avui em fan sentir totes les coses importants que vaig aprendre quan només era un alumne, encara que aleshores nosaltres ens creiéssim els reis del món.

molt maca... Quins moments viscuts... veure els nens corrent pel pati, em fa despertar molt bons records! Sóc l’Eva Muns, antiguíssima alumna del cole Hi vaig entrar als 5 anys, l’any 1953, a la classe “Rosa” de Madame San Ignacio i en vaig sortir als 17 anys després d’haver fet el Preu. Després vaig fer dret. En tinc molts records del col·legi. Els primers anys, anàvem d’uniforme perfecte, amb “sombrero” i guants blancs. Es feia tot en castellà i també estudiàvem francès. Teníem uniforme d’hivern i de primavera. El d’hivern era tot blau marí i el d’estiu que ens el posàvem el dia de la Mare de Déu de Montserrat era amb camisa de màniga llarga de piqué, més fresquet. Anavem amb sabates de cordons i mitjons llargs de color marró. El davantal era tot blanc amb tavelles amb una butxaca petita a l’alçada del pit amb el nom de cadascuna brodat amb fil vermell. Només érem nenes, excepte dues classes per nens pàrvuls. Els primers anys, fins i tot hi anàvem els dissabtes al matí a fer classe. Una de les grans festes que recordo és la celebració del Centenari, que devia ser l’any 1960. Ens vam disfressar de dames i senyors antics i vam donar un gran concert, amb orquestra, a la nova sala d’actes. Encara recordo part de la lletra de l’Himne al “colegio”:

Allà vaig passar de la infància a l’adolescència mentre a fora passàvem de la dictadura a la democràcia. Entre les parets de l’escola vaig aprendre les capitals del món que

Sandra Ollé Villalba 1978 Comptable Sense anar més lluny la setmana passada vaig anar a recollir un certificat... i vaig tenir una sensació

El colegio nos invita a tomar parte en su historia a leer en el pasado a labrar su porvenir Yo te prometo con fervor cumplir tus enseñanzas y con ilusión ante el esfuerzo tambien sonreir y levantar muy alto tu blasón

52

>>  Sabies que... Salve muros testigos de mis afanes salve templo que forjas mis ideales salve, salve, salve. En la meva època es feia una revista que es deia “Sint unum” amb les novetats del cole i els quadres d’honor. Encara en tinc algun exemplar. La revista Clar i Net va ser molt posterior... de la generació dels meus fills... Moltes gràcies per tot. Salutacions. Cesc Grau i Anna Giménez Van néixer el 1981 i van entrar a l’Escola Infant Jesús amb 3 anys. L’Anna va deixar l’Escola al començar Primària. El Cesc va continuar fins acabar 8è de l’antiga EGB. Cesc Grau i Anna Giménez s’han sentit sempre units gràcies a l’Escola Infant Jesús. Van créixer i es van educar junts els primers anys d’infància i es van retrobar a l’adolescència amb records del pati i les bates de quadrets. Des de la segona trobada ja no han tornat mai a perdre el contacte, s’han recolzat en totes les iniciatives que han volgut portar a terme, han treballat junts mentre estudiaven cadascú la seva carrera, han compartit pis i ara continuen considerant-se uns germans que va unir l’Infant Jesús. El Cesc destaca del seu pas per l’Escola que va poder desenvolupar totes les vessants creatives que se li van posar a l’abast. Gaudia de les classes de plàstica i es deixava involucrar en tota representació teatral de l’Escola, tant si es tractava d´una obra de final de curs com si eren invencions de les seves companyes de classe. Potser aquesta pràctica lliure de la creativitat és el que el va portar a estudiar Belles Arts, treballar com a dissenyador gràfic en publicitat i actualment compaginar la docència i el desenvolupament professional en el camp de la creativitat en esdeveniments i comunicació. L’Anna Giménez recorda de la seva primera escola ben poca cosa. Malauradament va marxar de l’escola amb 6 anys i el que l’ha acompanyat

de l’Infant Jesús tot aquest temps han estat bones sensacions i algunes imatges borroses. Recorda que la castigaven al passadís per parlar a classe amb el Cesc, les classes de música, el pati per on no es cansava mai de córrer... recorda a la fantàstica senyoreta Rosa i recorda estar orgullosa perquè anava a la mateixa escola que la seva germana gran. No sap quina influència va tenir l’Infant Jesús en la seva decisió d’estudiar durant anys dansa i idiomes. Però actualment treballa en el món de la organització de concerts en una promotora musical, potser aquelles classes de música... Els primers records d’infància sempre els porten a aquesta foto que us envien, feta al que llavors en deien “el pati interior”... on s’havia de vigilar amb l’arbre de les erugues. Aquesta foto ha presidit durant anys l’entrada del pis que van compartir.

Cristina Azuara Barbarà Any naixement: 1974 Professió: revenue manager d’hotel Record de l’escola: l’any que vam representar l’obra de teatre Sant Jordi mata l’aranya, crec que era 5è d’EGB.

Va ser molt divertit i força intens, ja que assajàvem després de dinar, per les tardes, i en tinc molt bon record!

Em dic Sergi Marzo Sóc del 74 Visc en parella, sóc enginyer informàtic i estic fent 4rt d´INEF (l’any passat vaig fer practiques al cole i vaig veure a tots els nostres profes). Carlota Cels de Molina 1974 Sóc, a més d´exalumna, mestra de l´Escola així que imagineu quants anys m´he mogut per aquests passadissos, escales, aules etc!!! L´escola està força canviada però jo recordo els racons més “mítics” com ara el pati de patins, el banc de sota les escales que pujaven precisament a aquest pati, la palmera on quedàvem amb els companys/es,, la font que hi havia al costat, … Però per sobre de tot això recordo el teatre. Potser perquè a cinquè em va picar el cuc del teatre i em va apassionar des d´aleshores. El cert és que aquell teatre era un luxe, tinc molt present el pati de butaques, la porteta verda per on entràvem a assajar, el teló, els nervis darrere el teló abans de començar, el pis d´abaix, les cordes, mobiliari, vestuari, tot!! També recordo amb certa enyorança, encara que sembli mentida, algunes clases com ara les de filosofia, o les de literatura castellana on vam

>>  Sabies que...

53

aprendre a analitzar poemes i vam llegir obres que m´han encantat. Però el més important que m´ha donat l´Escola són les amigues que hi vaig fer i que segueixen sent part de la meva vida gairebé 20 anys més tard. En aquestes fotos hi surten moltes d´elles

Nom i cognoms: Montse Esquerdo i Muñoz Data de naixement:19-04-1976 Promoció: Curs 1992-93 Quatre paraules sobre els meus records de l’escola: Els meus records de l’escola: amics, descobriments, moments especials, vivències, il·lusions, esforç , els nervis dels exàmens... Uf! Una pila d’emocions difícils de resumir però cap per a oblidar. Aquí teniu unes imatges que ho demostren.

Geni Canta Sóc alumna des dels 13 anys vaig entrar a l´any 1980 i vaig sortir amb la promoció del 84-85. Quan el meu germà petit Jordi va entrar a parvulari, la meva germana

Mireia i jo vam aprofitar també per venir a l´escola i així seguir amb la tradició familiar – la mare, la tieta i les cosines també hi havien passat .Ja érem grans per venir junts i és des de llavors que tothom em coneix per Geni , m´escursaven el nom de M. Eugènia perquè la mare també se´n diu igual. Recordo que a l´entrar al 8è d´EGB hi havia la il.lusió de poder passar a l´edifici de l´Església i moltes de les taules taronges amb braç eren d´aquella promoció. Anar a fer el BUP era començar amb companys a la classe, totes esperàvem la novetat… En van venir 4: en Nacho , en Fernando, el Pedro i l´Edelmiro i es van quedar de nou a 1r de BUP( s´ho van passar molt bé!). Érem la promoció que començava els cursos superiors amb coeducació i vam acabar sent la darrera promoció de noies. Ja des de llavors els/les més grans teníem cura pels petits de l´escola i preparàvem obres de teatre pels menuts en el TEATRE-jo el coneixia pel PEQUES on els dissabtes i diumenges de petita havia anat a veure pel.lícules i on també ens disfressàvem per Carnestoltes-.També era molt entranyable el temps que dedicàvem a les coreografies d´EF, cada any les músiques dels 80 amb les mescles que aconseguíem fer feia que el resultat fos espectacular i que l´activitatesdeveniment acabés sent molt esperada! Era temps de dedicació, d´esforç i de rituals… les de la meva promoció

recordem els exàmens de final de trimestre, 3 dies per a fer totes les matèries -3 exàmens per dia i amb els continguts de totes les lliçons!- Ens havíem d´organitzar i preparar-nos per a superar el que era dies de resistència. Tot plegat era un viatge iniciàtic per poder anar a fer el COU amb bones notes per a ser admeses i seguir a la Universitat. Els silencis de l´aula gran, on totes pujàvem i ens situaven de manera estratègica per a no poder tenir possibilitats de còpia i rituals a l´hora de donar, fer i recollir exàmens; ens recordaven que el que féiem era IMPORTANT… Tot depenia de nosaltres! Apreníem a ser grans i els professors i els pares ens recordaven que ho podíem fer, era el pas a l´entrada del món de les responsabilitats i veníem de les DAMES NEGRES era garantia que ho podíem aconseguir. Vicky Cornet Són moltíssims els records que tinc dels meus anys com a alumna d’aquesta escola. Són moltes les professores i monges que van tenir cura de la meva educació però destacaria entre altres la Teresa Gasset, Montserrat Virulès (la meva profe de llatí), la senyoreta Lali de gimnàstica, també l’Argentina, i per descomptat la madre Lucía. Tinc un record molt especial per a la madre Mercedes, la tutora d’aquell curs que anomenaven “Ingreso”, que em va ensenyar a dividir per dues xifres i que va tenir una atenció especial amb mi quan em vaig cremar les mans i no podia escriure i em feia els exàmens orals. A part dels estudis, recordo les hores i hores que em passava al pati jugant a bàsquet amb la Pili, la Mercedes Gassó, la Rosa Carné, entre d’altres.

54

>>  Sabies que...

Entrevista a Núria Olivé, professora de Primària i coordinadora del projecte AICLE del Centre Núria Conesa, Albert Margarit Primer de batxillerat A —Quins van ser els motius que et van dur a ser professora? —Els motius bàsics van ser que m’agradava tot el que era relatiu a l’ensenyament i sobretot als nens i a les nenes. Poder compaginar la feina d’ensenyar i educar és el que finalment em va fer decidir per estudiar magisteri. —Quants anys portes a la nostra Escola? I com la definiries? —A l’Escola porto tretze anys com a mestra, però jo en sóc exalumna. Per tant, si sumem els tretze que hi porto, més els meus quinze que m’hi devia passar, doncs fa un total de vint-i-vuit anys. L’Escola, sobretot, la definiria com un lloc on una part de la societat es troba, on cada dia aprenen tant els petits, com els mitjans, els adults o els grans; un lloc per aprendre, per compartir i la definiria especialment, com un centre acollidor. —Què és el que més t’agrada de la teva professió? —Hi ha moltes coses que m’agraden de la meva feina: el treball diari, malgrat que la feina a nivell de continguts cada any es va repetint, cada dia és diferent. Constantment esdevenen situacions diferents i cada dia aprens coses noves que t’ajuden a avançar i a millorar en la teva feina. —Actualment, a més de ser professora de Primària, quines altres tasques has desenvolupat a l’Escola?

—Actualment, estic com a mestra d’anglès en els cursos de 4t, 5è i 6è de Primària, a més a més, coordino un projecte en el qual l’Escola hi creu: incorporar l’anglès en l’aprenentatge, aprendre matèries curriculars i continguts a través d’una llengua estrangera. Hem començat per l’anglès, però el francès també té un pes molt rellevant en el centre. La meva feina doncs, és coordinar aquest projecte.

de fer el mateix que es fa en català i castellà, però en anglès; sinó que darrere hi ha una metodologia amb la qual en llengua anglesa es poden assolir perfectament els continguts de les matèries, de fet els alumnes els assoleixen.

—Explica’ns de manera senzilla què és això de l’AICLE i quins alumnes el cursen. —A veure, les sigles AICLE volen dir Aprenentatge Integrat de Continguts en Llengua Estrangera. En anglès les sigles són CLIL, que volen dir: Content Language Integrated Learning. Es tracta d’aprendre continguts curriculars de diferents matèries utilitzant una llengua que no és la teva pròpia, en el nostre cas el català o el castellà. El cursen actualment de manera sistemàtica a l’àrea de ciències naturals, a 5è i 6è de Primària i 1r d’ESO. De manera puntual es fan altres intervencions; en els altres cursos de Primària es fa una unitat didàctica i als altres cursos de Secundària i Batxillerat es treballen diferents continguts de les àrees de Música, Religió, Tecnologia i Física.

—Els alumnes mostren més interès per la matèria en ser en anglès? Com es valora l’anglès dins el contingut de la matèria? —A veure, els alumnes estan motivats i, de fet, la valoració feta fins ara és molt positiva. Com us deia abans, es tracta de modificar la metodologia, és a dir, oblidar-se una mica de la classe magistral de sempre i fer més partícips els alumnes a partir de projectes, tasques, role plays, treballs cooperatius...; evidentment, donant una base de llenguatge a partir de la qual poden anar desenvolupant el procés d’aprenentatge (en anglès, en diem “scaffolding”). El que avaluem a l’àrea de ciències són les ciències, l’anglès l’avaluem a l’assignatura d’anglès. El que valorem sobretot és que utilitzin l’anglès; som del parer que una llengua s’aprèn si la utilitzes, per tant, no es tracta de ser puristes i que utilitzin l’anglès en la seva perfecció, sinó que amb el coneixement que en tenen puguin elaborar continguts.

—A partir de la teva experiència, no creus que l’anglès suposa un obstacle per aprendre la matèria que es vol impartir? —És un repte que no és fàcil, però jo no ho considero un obstacle. Tot això implica una metodologia i el que hem de pensar és que no es tracta

—En quins aspectes aquesta metodologia pot afavorir l’aprenentatge de matèries curriculars i aprofundir alhora el nivell d’anglès? —Evidentment, es tracta d’una combinació en la qual s’aprenen ciències, però a la vegada s’utilitza la

>>  Sabies que...

llengua anglesa, per tant s’aprèn anglès: vocabulari, estructures... i també s’aprèn el contingut a partir del context. Sobretot, s’aprèn a utilitzar el que coneixen els alumnes. De vegades et sorprèn el que realment coneixen, saben més del que es pensen, el problema és que no l’utilitzen. —Què en penses de les innovacions tecnològiques de l’Escola, com per exemple les pissarres digitals? —És clar que anem cap a aquest tipus d’educació on la tecnologia hi és cada cop més present. Penso que l’Escola està fent una gran inversió i una aposta de futur. Tots aquests recursos juntament amb totes aquestes metodologies de què estem parlant són molt beneficiosos, ens ajudaran molt a millorar la nostra tasca com a docents. —Creus que caldrà modificar també les metodologies de l’aula? —Sí, penso que sí i, de fet, ja s’està fent. Cada vegada es parla més del

55

fet que nosaltres, els mestres, hem de ser guies o facilitadors de coneixement més que no pas transmissors de coneixement, i per tant, són els alumnes els qui han de realitzar el procés d’aprenentatge. —Parlem de tu. Com és la Núria fora de l’Escola? Quines són les teves aficions? Sabem que l’hoquei n’és una... —Sí, realment sempre m’ha agradat molt l’esport i he practicat l’hoquei sobre herba durant molts anys. Actualment, ja no jugo a l’hoquei, però intento fer altres esports com el paddle, el tennis... També m’agrada el cinema i sortir a sopar amb amics i amigues fent una bona xerrada. —Què és el que més t’agrada fer en el teu temps de lleure? —Sobretot el que he comentat: practicar algun esport, anar al cinema, sortir a sopar... Suposo que el que li agrada a tothom. —Quines són les teves lectures preferides?

—La novel·la. Una bona novel·la és la lectura que més m’agrada, com per exemple les del Larsson. —Un bon consell als teus alumnes? —Penso que és molt convenient que valorin la importància dels idiomes. Actualment, a la societat on vivim, cada vegada serà més important el coneixement de com a mínim dues llengües a més de la teva pròpia. —Finalment, volem agrair-te les teves paraules. Gràcies pel teu temps i la teva dedicació. —A vosaltres.

Març 2010 Núm. 84 I Època II Revista del Centre Educatiu Infant Jesús

150 bones pasqües!

Amb el suport d’

L’Avenir, 19 • 08006 Barcelona • T. 933 622 058 • F. 932 006 350 • e-mail: info@infantjesus.cat • www.infantjesus.cat D’acord amb la llei de protecció de dades, L.O. 15/1999, posem en el vostre coneixement que les dades que consten en la revista/web procedeixen de la B.D. General de l’Escola Infant Jesús; us recordem que en qualsevol moment podeu rectificar, cancel·lar o oposar-vos a l’ús de les vostres dades dirigint-vos a la Secretaria de l’Escola en hores hàbils.

150 anys ENSENYANT EL FUTUR