Clar i Net nº83

Època II Desembre 2009 Núm. 83

Benvinguda, Jara! Felicitats, Neus!

Moltes felicitats, Brian i Elena!

Benvinguda, Daniela! Felicitats, Núria!

Revista de l’Escola Infant Jesús

Clar i Net us desitja

bon Nadal!

Amb el suport d’

L’A v e n i r, 1 9 • 0 8 0 0 6 B a r c e l o n a • E - m a i l : e s c o l a @ e s c o l a i n f a n t j e s u s . c o m • w w w. e s c o l a i n f a n t j e s u s . c o m D ’ a c o r d a m b l a l l e i d e p r o t e c c i ó d e d a d e s , L . O. 1 5 / 1 9 9 9 , p o s e m e n e l v o s t r e c o n e i x e m e n t q u e l e s d a d e s q u e c o n s t e n e n l a r e v i s t a / w e b p r o c e d e i x e n d e l a B . D . G e n e r a l d e l ’ E s c o l a I n f a n t J e s ú s ; u s r e c o r d e m q u e e n q u a l s e v o l m o m e n t p o d e u r e c t i f i c a r, c a n c e l · l a r o o p o s a r - v o s a l ’ ú s d e l e s v o s t r e s d a d e s d i r i g i n t - v o s a l a S e c r e t a r i a d e l ’ E s c o l a e n h o r e s h à b i l s .

150 anys! Un compromís renovat

SUMARI

Època II Desembre 2009 Núm. 83

CLAR I NET  REVISTA DE L’ESCOLA INFANT JESÚS

OPINEM

3

VIU L’ESCOLA Llar-Infantil Primària ESO Batxillerat

16 16 20 31 34

CELEBREM LA CASTANYADA

25

I LOVE ENGLISH

39

TEMPS D’OCI

46

SABIES QUE...

48

>>  Opinem

Parlem d’...

Una nova oportunitat Una nova oportunitat!... el vuit d’agost vaig tenir un infart! Tornava cap a Barcelona, venia de Madrid i passava per Burgos amb la camioneta. Veníem de fer unes jornades d’Exercicis a Cercedilla. Jo anava una mica cansada, ja que les responsabilitats d’anar al davant a vegades es fan feixugues. La veritat és que les meves companyes monges van notar que em trobava malament i jo només demanava anar a dormir i que no em molestessin. La sort va ser que no em van fer cas i em varen dur a Urgències de Burgos. Allà vaig caure rodona només arribar i sort que uns bons professionals cardiòlegs van fer mans i mànigues per tirar-me endavant. La veritat és que jo no sóc conscient de tot el que em va passar, però sí que estic molt agraïda a tota la gent del meu voltant perquè van estar a l’alçada de les circumstàncies. Jo no vaig ésser conscient que anava i tornava del meu cos sense ordre ni concert, com si fos una màquina que funciona sense topalls, sense límits. He de dir que sempre m’he sentit molt lliure i crec que això m’ha dut a ser una mica anàrquica amb la meva persona. Tot a la vida passa factura, però Déu, que és bo i m’estima molt, m’ha donat una altra oportunitat, i m’ha fet sentir molt a prop meu l’estimació i dedicació de les persones que m’estimen. He rebut les mostres d’afecte, de pensaments afectuosos i de recolzament que em calien per tornar a creure que tinc una altra oportunitat per viure, per donarme als altres. Tornar a començar amb la humilitat de sentir i de viure que el fet de delegar en els que m’envolten, i confiar en ells plenament, fa que les coses tirin endavant igual o millor que si ho fes un mateix.

He sentit la impotència de saber allò que voldria fer amb el cap, però he vist com el cos no responia; he sentit la temptació i el desànim de no il· lusionar-me per les coses (experiència nova per a mi) i he hagut de confiar molt en els altres perquè m’he sentit dèbil, vulnerable e insegura de mi mateixa. Tot això voldria que no fos una experiència més a la meva vida, sinó un sentiment gran d’agraïment a la vida que Déu em dóna; sentiment compartit amb els professionals i els amics que tinc al meu costat i amb els que em sento molt lligada, com formant un tot. Uneixo aquest sentiment d’agraïment amb la vinguda de Jesús a les nostres vides. Que aquest Nadal sigui per a tots nosaltres un moment de gratitud a Déu per donar-nos el seu Fill, perquè visqui entre nosaltres. Que sapiguem descobrir-ho i fer-ho pressent en el dia a dia, compartint aquestes festes amb els més propers i amb els que més ho necessiten. Mireia Galobart Titular

>>  Opinem

Aquest Nadal: rostres nous de Déu Cristina Aznar Coordinadora de Pastoral Una imatge és l’aparença visible d’un objecte o una persona imitada pel dibuix, la pintura, l’escultura, especialment en la nostra fe, de Jesucrist, de la Verge Maria, d’un sant... Ser la imatge d’algú és assemblar-s’hi molt. Fixem-nos que tendim a fer de les nostres imatges religioses i també de la de Déu quelcom fix: en un indret determinat, en un estat determinat, sovint de pedra o marbre i sense possibilitat de poder adquirir altres formes, potser renovades, diferents, més flexibles. Fa uns dies em va caure a les mans aquest text de Carlos G. Vallés, sj. Em va semblar preciós:

Diuen els arqueòlegs que els hindús més antics feien les imatges dels seus déus només en fang(...). El fang dura poc i la imatge ha de canviarse al cap d’algun temps. Potser una resta d’aquest costum és la cerimònia que veiem tot els anys a Bombai quan, després de rendir culte a imatges de fang o d’escaiola del Déu Gánpati, se submergeixen al mar en processó solemne i allí s’enfonsen, es dissolen i desapareixen. La teologia del fang és digna i profunda. Una sola imatge, per bella que sigui, no capta la infinitud de Déu. Està bé tenir-la i venerar-la per un temps; i està bé deixar que es dissolgui i doni lloc a una altra imatge, a un altre aspecte, a un altre rostre de la divinitat que mai exhaurirem amb els nostres dissenys. Deixar-li a Déu que canviï, que mostri en la limitació de les nostres formes i colors quelcom d’allò il·limitat de la seva reialesa i la seva riquesa. Deixar-nos avançar a nosaltres mateixos i endinsar-nos en el respectuós entendre Déu, que ens portarà cada cop a una nova visió, a un nou amor. El marbre és excels com a mitjà escultòric d’art permanent. Però té el perill de fer estàtic el dinàmic i rígid el que visc. Apreciem les imatges de Déu

i deixem-li la llibertat de donar-se en pobresa i acostar-se en figura al fang del que nosaltres estem fets. El secret d’avançar en el coneixement de Déu és estar disposats a portar cada any al mar la imatge anterior.

Des del Departament d’Animació Cristiana del nostre centre us proposem, pares, un tema informal i afable de conversa, no carregós i avorrit, amb els vostres fills: ¿Per què no dissoldre algunes imatges nadalenques de Déu? Per què no passar-les per aigua? ¿Què tal si ajudem als nostres fills a fondre les diferents imatges que corren avui dia d’un Nen-Déu fomentador d’una gran activitat comercial que exclou a molts que Déu anomena també fills seus i germans nostres? M’atreviria a dir que Déu s’assembla poc al nostre Nadal. Tot fent servir el seu llenguatge, adaptat al seu nivell i a la seva edat, potser podríem aprofitar aquestes festes per comentar-los que Déu s’assembla a aquells que neden a contracorrent lluitant per la igualtat i la justícia i que són enormement feliços, a aquells que són lliures i no es deixen dur pel corrent de l’autosatisfacció, el poder i la vida sense complicacions. També podríem ajudar-los a baixar Déu dels núvols. Déu no és llunyà i fora de nosaltres: és com un castell, com un fonament, com una armadura, com una fortalesa, com un refugi a la muntanya, com aquella armilla que envolta el nostre cos i ens fa surar enmig d’aigües turbulentes. Déu és aigua viva que bevem i, des de dins nostre, ens sustenta cada dia donant-nos impuls i força. És un gran company compromès amb la societat i amb la seva història. Déu és realment amor. Compromès amb la realitat al món, interessat en ella fins l’entrega total. Resulta in-

dubtable que quan fem una societat millor el seu amor avança. És el nostre gran amic, camarada i company comprensiu en el patiment. Déu s’assembla a una dona negra. És a dir, Déu és en dos realitats humanes històricament marginades i dominades. Déu està sempre al costat de tots els que pateixen, de tots els que pateixen injustícia. A Jesús el van matar per defensar això. Déu podria ser com un pare o com una mare, per tant és la nostra font i el nostre fonament. Ens estima com els nostres pares amb un amor fidel i incondicional, fora de qualsevol dubte. I a partir d’aquí Jesucrist només ens va demanar una cosa: lluiteu per una fraternitat autèntica entre tots els homes.

>>  Opinem

Fa 50 en vaig celebrar 100! (1a part) A principis d’octubre del curs 1959-1960, estrenàvem un curs tan memorable com aquest: celebràvem aleshores el centenari de l’Escola, els 100 anys! P. Gómez-Nicolau Vallmitjana El primer dia d’aquell notable curs, un grapat de nens i nenes posàvem per primer cop el peu precisament en aquesta Escola, la llavors escola de “Las Damas Negras” o “Colegio del Niño Jesús”, o les dues coses... Se’m fa difícil recordar aquest primer cop que vaig traspassar la porta de Travessera per on entràvem, però no, en canvi, recordar els cents i cents de cops que dia rere dia la vaig creuar al llarg de 13 intensos i extensos cursos. La primera salutació, la primera “repassada”, seriosa però cordial, va ser durant molts anys la de Sor Simona, una religiosa baixeta, una mica pleneta i extremadament alerta al seu territori – porteria; duia un manat de claus penjat de la cintura, estil sereno de l’època i, amb memòria envejable, recordava els nostres noms i cadascuna de les famílies. Tenia a bé anunciar que a ella ¡“no se me pasa ni una”! El nostre primer nivell, la classe dels més petits, era, ¡como no!, la classe del “Niño Jesús” (cadascuna tenia un nom) i era al passadís de l’aula de tecno. Desprès passaves a la “clase infantil”, al costat, seguies a la “clase rosa” on ara és segon, a la “naranja” i a la “granate”... fins arribar a “ingreso”, últim nivell abans del batxillerat, on podíem triar entre “ciencias”, “letras” o “administrativo”, cursats en 6 i 7 anys i amb una “revàlida” (prova externa) a 4t i una al final que calia superar exitosament.. Recordo inevitablement com iniciàvem les classes totes en peu i resant en francès el “Je vous salue Marie...” , un ritual que va aconseguir que moltes de nosaltres sabéssim resar en francès molts anys abans que en català! No oblido les aules, amb la taula de la mestra damunt l’entarimat i els nostres pupitres de fusta encerada

amb tapa abatible (on hi amagàvem el cap...) que cada final de curs netejàvem rascant cadascuna amb una rústica “gillette” i llustrant amb la millor cera... El professorat sempre fou un claustre atent, seriós, respectuós i recordat, en general. Les religioses, un bon grapat en aquella època, encara amb els seu hàbit negre, llarg fins als peus i amb el seu particular i característic casquet punxegut ribetejat en blanc, també ens donaven classe o tutoritzaven algun grup seguint de prop el nostre fer i quefer. Així, quan la “Madre” (com les anomenàvem) avisava els teus pares al saló de visites... Ui!! Seies en la cadira, que no en el sofà, i aguantaves estoicament... Habitualment, en creuar-te alguna de les religioses, sobretot les de més edat, la salutació apresa i obligada era un “Bonjour, révérende mère...” amb una lleugera flexió. Anys més tard, al final del meu recorregut escolar, les monges eren ja quelcom molt diferent, físicament canviaren el negre per un suau gris, anaven de curt amb un tocat molt més discret i portable i la relació era realment propera i accessible. Les “Damas Negras” no van, però, deixar de ser-ho mai...

Moltes d’elles mereixerien un record i una menció, tal com les mestres, perquè varen ser part del que jo i moltes generacions som, però temo ser injusta i desmemoriada i per tant ho faré a tall anecdòtic. La Madre Soledad, junt amb la Srta. Pepus, tenen molta culpa de la meva impecable cal·ligrafia, la Madre Nieves de trametre’m el punt d’incorregible, la Madre Almudena o la Madre Reyes de recordar-me que em feia gran i calia madurar, la Madre Mercedes, extremadament educada, algun do tenia que quan m’assec a audiovisuals, llavors la seva classe, em ve al cap sovint el seu record. La Madre Paz, la Madre Luz, la Madre Margarita..., elles acompanyaren uns anys ja adolescents, sempre incondicionals, abans no vàrem deixar la nostra Escola... i la increïble Madame Sainte Michelle, que al front de les “filles de Maria”, grup d’alumnes compromeses amb el voluntariat, fou durant molts anys la més gran institució del Centre, la persona aglutinadora de promocions i promocions, superant amb aquest esperit i vocació els seus 100 anys! Després d’aquesta llarga introducció, pot semblar-vos que aquí només resàvem, saludàvem o interpretàvem,

>>  Opinem res més lluny! Llargues explicacions i apunts, deures diaris, quaderns de sumes i de cal·ligrafia, llistats de problemes, mapes i atles, murals en equip, el quadern de lectura... i la costura! Setmanalment ens col·locaven, segons notes i actitud, bandes de diferent amplada i color. Així, només et recollien els pares, dissabte, sabien d’un cop d’ull com anàvem... Quin orgull arribar amb la millor banda! A casa la rentàvem, planxàvem i tornàvem plegadeta el dilluns en un sobre. Igualment, un cop l’any, celebràvem l’entrega de diplomes, llaços, bandes i couronnes charmantes (corones d’honor) en una cerimònia solemne, presidida per la “Reverenda Madre Superiora” al teatre de l’Escola, atapeït d’alumnes uniformades en blau marí i blanc, guants inclosos. Alguna banda em va tocar, alguna corona potser, però el mèrit que mai he oblidat, per simpàtic i encertat, diploma inclòs, va ser recollir orgullosa el “premio especial al movimiento continuo”, allà amb uns 5 o 6 anyets... Recordo amb malenconia tantes hores en aquell teatre!, no només les més institucionals sinó els mil i un assajos de fabuloses obres allà representades. Convençudes, entusiasmades, sovint en hores robades a l’oci, tothom trobava el seu paper, espectaculars i precises “mises en scène” amb vestuari filigranat obra i gràcia de mares traçudes i èxits clamorosos que encara ens ressonen. Crec que aquí és de justícia fer menció a les senyoretes Carmen i Rosario Luque i Maruja Vicente, senzilles en la virtut però fermes com ningú en el deure, tot perfecte! Crec que ens van fer estimar els escenaris, la música, la dansa, fins i tot l’apuntador... i alhora l’afany, l’esforç i la tenacitat. Certament, aquell espai va veure néixer veritables vocacions artístiques i fou alhora niu cultural i educatiu. També dissabtes i diumenges... Però no, millor que deixi per al proper capítol els esdeveniments que se succeïen els dissabtes i els diumenges. Ens retrobem al proper número de Clar i Net, que estarem més a prop dels 150...

Un pas decidit cap a l’escola digital. Un repte per als 150 Segons el BECTA (British Education Communication Technology Agency) la e-maturity o maduresa tecnològica d’una organització educativa es dóna quan: “el centre educatiu fa un ús estratègic i efectiu de la tecnologia per millorar els resultats educatius.” Teresa Gabarró Departament TIC

I aquest és el nostre objectiu com a centre; per això el nostre propòsit és liderar un projecte pedagògic innovador immers en el context social i amb els recursos suficients que ens permetin dur-lo a terme. L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i la transmissió d’habilitats per a la seva correcta utilització és un element clau d’integració en la societat i com a Centre tenim aquesta responsabilitat. Passar d’una escola analògica a una escola digital requereix temps, un cert rodatge i sobretot, fer-ho acompanyat; d’aquí el nostre interès a rebre assessorament, participar en grups de recerca, seminaris, congressos, etc., i en definitiva assabentar-nos del que passa en aquest món tan canviant. Per sort, ja fa uns quants anys que estem caminant en aquest sentit; ara però, el Centre es proposa accelerar el pas i això comporta haver de prendre deci-

sions valentes pel que fa al tema econòmic –sobretot si tenim en compte que no estem rebent cap ajut per part de cap administració–, fer canvis a nivell organitzatiu, metodològic, d’infraestructura, i planificar l’adquisició progressiva de nous recursos, tenint en compte les necessitats educatives dels alumnes. Previsió de recursos per aquest curs: - Infantil, incrementa els seus recursos amb una pissarra digital interactiva (a partir d’ara PDI), ja disposaven d’una PDI i d’un carro multimèdia (portàtil, wi fi, projector i equip de so). - Primària, s’ha afegit un carro multimèdia, actualment n’hi ha un per cicle, i 4 PDI fixes.

>>  Opinem

- ESO, dues aules mòbils amb 5 portàtils cadascuna amb connexió WiFi, dos carros multimèdia i un espai multimèdia amb PDI.

incorporació de les TIC: la metodologia docent és més rellevant que els equipaments. Som conscients que en l’actual so-

- Batxillerat, totes les aules amb equipament multimèdia fixa i pissarres digitals PD (ordinador, projector i equip de so), amb la possibilitat d’utilitzar 3 PDI mòbils.

cietat de la informació les TIC han tingut un fort impacte en tots els àmbits de la societat i també a l’escola i en el professorat aquest canvi es produeix tan ràpidament que hom només pot adaptar-s’hi si és conscient que l’aprenentatge ha de ser permanent. És per això, que per al Centre és un tema prioritari que el conjunt dels docents adquireixi la competència digital suficient per donar resposta a les necessitats dels seus alumnes i així ho reflecteix el nostre Pla de formació. Així doncs, any rere any els professors han anat rebent formació tant a nivell intern, a través del departament TIC, com extern amb ofertes de formació provinents d’altres institucions. El curs passat, sense anar més lluny, el percentatge de professors que es van inscriure a cursos de formació per tal de millorar la seva competència digital va ser del 100%. En aquest mateix any és va dissenyar el Pla TAC (la tecnologia aplicada a l’aprenentatge i al coneixement) de Centre, i per això un professor va disposar d’un trimestre sabàtic que li va permetre formar-se i reflexionar, conjuntament amb docents d’altres centres, respecte l’impacte que les TIC estan tenint

- Ampliació espais multimèdia polivalents a l’edifici de la llar equipats amb PDI, portàtil, WiFi, projector i equip de so. - Modificació de la infraestructura de les aules, la xarxa elèctrica, la xarxa informàtica: WiFi, l’ample de banda, etc. Les noves tecnologies ofereixen l’oportunitat de crear nous entorns d’aprenentatge, situacions d’aprenentatge més adaptades als ritmes i capacitats de cada alumne, possibilitats d’interacció amb altres alumnes, sense limitacions d’espai i temps, i de construcció cooperativa de coneixement, i és per això que la implantació de les TIC és una prioritat per al Centre; cada vegada més són una condició necessària per a la renovació educativa, però no és una condició suficient. El professorat és l’element clau en la

en l’ensenyament-aprenentatge, quins són els reptes que l’escola ha d’afrontar, quin ha de ser el rol del professor, quines són les competències digitals que han d’adquirir els alumnes i quins són els recursos necessaris perquè el projecte sigui viable. En aquest moments tant la direcció com els professors estan fent un gran esforç per a que aquest projecte es faci realitat.

>>  Opinem

Els beneficis d’un Sistema de Gestió de la Qualitat a l’educació Miquel Marín Coordinador de qualitat

Tasca dels pares i educadors a l’hora d’ajudar al desenvolupament dels nostres fills Martha Gómez T. (Text adaptat, full dominical agost-setembre de 2009. Enric Puig Jofra, SJ)

Fa un parell d’anys va entrar en vigor a l’estat espanyol la nova Llei d’Educació (LOE) jubilant la no tant antiga LOGSE. No molt abans hi havia hagut la LODE i per enmig hi ha hgut d’altres lleis que fins i tot no han arribat a veure la llum, com la LOCE. Durant molt anys s’han implantat diverses politiques educatives que han estat reflexes de modes i tendències internacionals sobre el que hauria de ser l’educació però molt poques han estat conseqüència d’una avaluació dels efectes d’una gestió prèvia. El cert és que no es pot gestionar correctament ni en educació ni en d’altres àmbits empresarials si no s’ha fet un diagnòstic de la problemàtica actual i s’han mesurat els efectes de plans implantats anteriorment. És a dir, no existeix una gestió educativa òptima si no es té un pla sistemàtic d’avaluació i millora continua. Un Sistema de Gestió de la Qualitat, tal i com tenim implantat i certificat a l’Escola Infant Jesús ens aporta un mètode per a obtenir i tractar informació (indicadors) que posteriorment ens ha de permetre prendre decisions basades en dades objectives.

Un Sistema de Gestió de la Qualitat aporta també estructura i ordre documental per als seus treballadors i per als clients, que se’n beneficien igualment d’un millor mètode d’organització i tractament de la informació. Tanmateix, el treball per processos i orientat a objectius que també imposa un Sistema de gestió basat en la norma ISO 9001, com tot aprenentatge, requereix de temps perquè tots els processos funcionin tal i com van ser dissenyats i és aquí on, un cop més, la dinàmica de la millora continuada, del planificar prèviament, fer, avaluar i actuar posteriorment pren el seu màxim sentit.

Els temes relacionats amb l’educació sovint ocupen espais en els mitjans de comunicació i ho fan per referir-se als informes que posen de manifest baixos nivells de coneixements, dificultats d’ordre i fins i tot de violència a les aules, problemes d’integració, consum d’alcohol i estupefaents..., però als centres educatius, sortosament, hi ha, també, alumnes que tenen interès en rebre formació i molts mestres i professors que treballen amb ganes i amb encert. Quan un alumne/a treu bones notes(al finalitzar un cicle: primària, ESO, Btx i fins i tot a la selectivitat), l’escola i els educadors se senten orgullosos d’haver contribuït en l’educació d’aquesta persona, però també és cert que cada vegada més cada vegada més son molts els esforços que es fan a l’hora d’ajudar d’una banda els nouvinguts a sortir endavant, no només en la seva integració, sinó en la resta de coneixements necessaris per formar-los com a persones i d’una altra ajudar també els alumnes amb més dificultats on l’escola i els educadors que els ajuden configuren un bon marc perquè cadascú posi en joc als seus talents i en tregui el més gran profit. Nosaltres com a pares hem de contribuir amb l’escola i amb els educadors perquè tot això sigui possible. Una bona manera és ser conscients que els nostres infants i adolescents se senten atrets per l’univers de les imatges animades. Des d’una edat

>>  Opinem primerenca els dibuixos animats captiven els més petits i seguirà, després, el cinema convencional. Dissortadament, sovint, substitueixen la lectura de llibres i quaderns, les activitats físiques(joc, esport, excursions..), les activitats socials (comunicació, diàleg, intercanvi..), cauen en un excés de sedentarisme i fomenten un tancament personal i una certa i diversa dependència. És per això que estem obligats com a pares a tenir cura en el temps de vacances (temps lliure) de l’ús d’aquest recurs (cinema,medis de comunicació): - Podem utilitzar aquest mitjà com a eina educativa. - Convé fer una bona selecció en les programacions que ofereixen les diverses cadenes i complementar-les o substituir-les sempre que convingui amb els productes que el mercat posa a la nostra disposició, (dibuixos animats amb finalitat educativa, pel·lícules i en especial del cinema de valors,..)i que siguin útils per a ensenyar, refutar,corregir i educar en el bé. - Convé també tenir cura dels aspectes formals a l’hora d’utilitzar aquest recurs: trobar el moment d’organitzar sessions per als infants i els adolescents en família; a les quals es pot convidar els amics. - Veure les pel·lícules conjuntament amb ells i després parlar-ne(valors que representen, aspectes conflictius, actuacions personals..) aclarir vocabulari o conceptes, promoure alguna activitat posterior que se’n pugui derivar (dibuix, redacció, joc, lectura...), segons l’edat. Pensem que si incentivem els nostres fills tot ensenyant-los que la lectura, el cinema i també la música si en fan un bon ús, podem ajudar els educadors i a l’escola a fer la seva tasca i a esdevenir persones s de bé. Tan de bo que nosaltres els pares i els educadors poguéssim formar un nucli i treballar plegats en l’educació i formació i formació dels nostres fills.

Ireland Almudena Abad Romero Professora d’anglès d’ESO i Batxillerat

Benvolguts pares i mares de l’AMPA de l’Escola Infant Jesús: M’agradaria primer de tot agrair la vostra col·laboració econòmica en la formació de tots aquells professors que vulguin ampliar els seus estudis d’anglès tant a Catalunya com a l’estranger. Us preguntareu qui sóc. Doncs bé, em presentaré. Sóc l’Almudena Abad, una de les professores d’anglès de l’Escola, i ara també encarregada de coordinar el projecte AICLE (CLIL) a l’Educació Secundària Obligatòria i batxillerat. Gràcies a l’ajut econòmic que vaig rebre de l’associació de pares vaig poder fer un curs de quinze dies l’estiu passat a Irlanda, concretament a la Universitat de Limmerick, on vaig posar-me al dia de la metodologia AICLE per a la implantació d’una altra assignatura en anglès. L’experiència va ser molt positiva i interessant. La veritat és que em va aportar idees noves, nous recursos i materials. Ja sabeu que enguany hem començat a fer una hora de Natural Science en anglès a 1r d’ESO, i que a 2n s’estan introduint temes de Science dins de la matèria d’anglès. Alhora hi ha molts docents que han començat a fer intervencions en

anglès amb ajuda de suport visual i tecnològic. Crec que el vostre esforç té i tindrà la seva recompensa, i que els vostres fills es beneficiaran de tot això. Moltes gràcies per la vostra col· laboració!

10

>>  Opinem

Nova trobada del grup Dames Negres 1989

Àlex Miró i Pujadas Delegat promoció Després de l’èxitós sopar d’aquell 2007, era difícil aconseguir posar la pell de gallina als i les assistents. I aquest 2009 celebràvem 20 anys de la nostra sortida de l’escola!!! Però es tractava d’ aconseguir localitzar i mobilitzar encara més antigues alumnes i poder-nos veure de nou. L’objectiu era doble, incrementar el nombre de persones assistents i oferir un al·licient a l’encontre: el sopar es faria a la mateixa escola. El resultat va ser un èxit rotund amb l’assistència de prop de 40 antics alumnes. Acompanyats en tot moment per la directora del centre, la trobada va començar amb un passeig per diverses dependències i classes de l’escola. Aquesta ruta va ser uns del moments més especials ja que tothom recordava anècdotes, professors, i fins i tot les olors dels passadissos que evocaven una infantesa ja pretèrita. La passejada al passat va culminar amb una ullada al present: les noves obres de la llar d’infants i el poliesportiu de recent construcció, amb comentaris d’admiració vers les noves infraestructures. Al acabar ens varem dirigir als

menjadors infantils de l’escola on vàrem gaudir d’un exquisit àpat fred. Un brindis amb una copa de cava i un pastís made in Pastisseria Niza – del qual en varen bufar les espelmes la directora i els professors assistentsva servir per a posar fi a una trobada molt especial. Tots i totes varem sortir de l’escola amb un obsequi de record deferència de la direcció de l’escola. Tanta va ser l’emoció que ningú va caure a fer una fotografia del grup! L’encontre va acabar amb el com-

promís de donar continuïtat de forma periòdica a aquest tipus de trobades i amb la proposta d’organitzar una futura trobada amb famílies. Hem d’agrair la total predisposició i cooperació de l’apreciada Mireia Galobart, la tasca de la professional Marta a recepció a l’hora de l’arribada, i la companyia dels veterans professors Isidre i Emili. Ah! I la nota que ens va fer arribar la Mme. Mosser, excusant la seva presència però desitjant-nos el millor i demostrant que no per aquella charme. Posteriorment, per a tots aquells i aquelles que teníem més ganes de xerrera, hi havia barra reservada al bar Chipen. Els més desvetllats varem acabar amb un prudent mojito a la cocteleria Gimlet.

>>  Opinem

11

PAU 2008-2009: un èxit de resultats Ramon Tarragó Coordinador de batxillerat Al mes de juny es van tornar a realitzar les “temudes” -per part dels estudiants- PAU, proves d’accés a la universitat. I en saber els resultats obtinguts, el cent per cent dels alumnes que vam presentar les van aprovar, tots els que formem part del projecte educatiu de la nostra Escola ens vam sentir satisfets de la feina realitzada, perquè som conscients que darrera d’aquests bons resultats hi ha l’esforç i el treball seriós dels professors, l’esforç i el suport dels pares, i l’esforç i l’estudi dels alumnes. Entre totes les qualificacions obtingudes, en vull destacar dues: el 9,10 de l’Esther Ruiz, alumna de la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials, i el 9,28 d’en Jaume Farrés, alumne de la modalitat de Ciències i Tecnologia. Ells dos, molt amablement , ens han escrit aquestes paraules explicant-nos la seva experiència en estar convidats a un acte als jardins del Palau Reial de Barcelona per haver tret una qualificació superior al 9 en les PAU: El passat 16 de juliol vam rebre, juntament amb 160 alumnes més de tot Catalunya, un diploma per part de la Generalitat en reconeixement al nostre esforç, constància i sacrifici per haver obtingut una nota superior al 9

en les Proves d’Accés a la Universitat. Aquesta menció honorífica se’ns va atorgar en un acte celebrat als jardins del Palau Reial de Barcelona, presidit pel conseller d’Universitats i Recerca, el senyor Josep Huguet. En primer lloc, les autoritats presents van pronunciar uns discursos encoratjant-nos a seguir estudiant i treballant en aquesta nova etapa universitària. A continuació, vam rebre el diploma i un petit clauer original, record simbòlic de l’acte. A més a més, els onze estudiants que havien obtingut les millors notes van rebre un ajut econòmic en la compra de llibres per als seus futurs estudis. Finalment, l’acte va concloure amb un pica-pica entre estudiants, familiars i directius dels centres. Aquesta celebració va significar una recompensa a la nostra dedicació

als estudis, però sobretot ens va donar forces per afrontar els estudis universitaris, que des de la nostra experiència ja hem comprovat que són molt diferents als del batxillerat. Hem d’agrair aquesta menció honorífica a les nostres famílies, i especialment, a l’ Escola Infant Jesús, per l’atenció dels professors i el seu suport als alumnes, ja que part d’aquesta nota ha estat possible gràcies a ells. Cal remarcar, que l’Escola ha estat un dels pocs centres amb més d’un alumne amb una nota superior al 9. Així doncs, animem als alumnes que es troben ara cursant el batxillerat a veure l’Escola com un lloc on, si estudien i s’esforcen, sortiran molt ben preparats, fet que agrairan quan arribin a la universitat. Gràcies, Esther i Jaume per les vostres paraules. Esperem que en acabar aquest curs podem repetir l’èxit de resultats de les PAU 2008-2009. Ganes i esforços per part nostra no en faltaran.

12

>>  Opinem

A Lourdes amb l’Hospitalitat

Una nova versió de: “Simple dans ma vertu, forte dans mon devoir” Equip docent de primària

Encarna Mejías i Sílvia Faro Cada any la nostra escola participa al pelegrinatge de juny de l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes juntament amb altres centres de Barcelona, Terrassa, Sant Feliu i propers. Aquest estiu els cursos de quart d’ESO i Batxillerat vàrem tenir la oportunitat de participar en aquesta activitat social i gaudir de cinc dies d’experiències enriquidores. La nostra tasca sacrificada, però molt més gratificant, ha estat fer companyia a les persones que ho necessiten i ajudar-les a poder fer el seu pelegrinatge.

Van ser les persones les que ens van ensenyar a valorar la nostra sort i ens van fer veure altres realitats. L’ambient era molt especial, es transmetia una fe i una il·lusió i veies cada somriure que era impossible no omplir-te d’aquestes. La reflexió individual i col·lectiva va ser un altre factor que vam tractar. Al arribar a Barcelona comences a pensar en tornar a viure aquesta experiència única, que ens marcarà sempre. S’ha de viure per explicar, hi ha moments màgics.

Felicitem la promoció d’alumnes que van acabar la Primària el juny passat pels resultats obtinguts a les proves de l’avaluació externa (competències bàsiques) de 6è. Com podeu observar, els seus resultats superen amb escreix els aconseguits per la resta de centres del districte de Sarrià-Sant Gervasi (i estan molt per sobre dels de Catalunya). Com segurament sabreu, les proves dissenyades pel Departament d’Educació de la Generalitat van ser aplicades a tots els alumnes de 6è de Catalunya, el passat 6 de maig, per professionals externs als centres. És a dir, cap tutor va poder intervenir ni en el control de l’execució de les proves, ni en la posterior correcció. Aquests resultats han estat motiu de satisfacció per tot l’equip docent de l’escola, des de la Llar d’infants fins a la Primària, que ha ajudat els alumnes a aconseguir aquests fruits espectaculars.

>>  Opinem

13

14

>>  Opinem

>>  Opinem

15

Festa de Santa Cecília, patrona de la música

150 anys! (Cançó de l’objectiu educatiu 09-10) Departament de Música Aquest any, l’objectiu educatiu ens recorda que un aniversari és un bon moment per agafar aire, renovar el nostre compromís i mirar el futur amb alegria i il·lusió. El departament de música també ho pensem i volem fer una petita col·laboració en forma de cançó a aquesta idea. Si la voleu escoltar, trobareu la versió instrumental de la cançó a l’apartat d’activitats de la plana web de l’Escola. Esperem que us agradi!

Departament de Música Com ja és tradició a l’Escola el 19 de novembre vàrem celebrar Santa Cecília, patrona de la música. La festa va començar amb l’Eucaristia a la qual estàvem convidats tots, grans i petits on es va cantar per primera vegada la cançó de l’objectiu: 150 anys. Durant tot el dia es van realitzar molts concerts: a Llar d’infants, a Educació Infantil, a 1r i 2n de Primària i a ESO. Els alumnes que fan música fora de l’Escola ens van oferir amb els seus instruments diferents cançons i melo-

dies. Així vam poder escoltar i veure instruments com el saxofon, la flauta travessera, el violí, la guitarra, el piano, el clarinet, el violoncel i d’altres. Tots els músics ho van fer molt bé i van tenir molts aplaudiments. Finalment en acabar el dia es podien escoltar el piano, les flautes i els violins per diferents racons de l’escola. Visca, Visca la música! Per molts anys ho puguem celebrar!

Fa més d’un segle a Barcelona una escola s’hi va crear. Ho començaren unes germanes amb la mirada del pare Barré. 150 anys! Un compromís. 150 anys! Viu i actual. 150 anys! Un compromís. 150 anys! Viu i renovat. Llapis, llibres, hores d’estudi joves i mestres, nens que es fan grans. Cançons, poemes, jocs i paraules, nervis, rialles i l’amistat. 150 anys! Un compromís. 150 anys! Viu i actual. 150 anys! Un compromís. 150 anys! Viu i renovat. I quan celebri, i quan s’acabi, la nostra festa dels 150 anys. La Il·lusió que visqui aquell dia, compartiré amb tots els companys. 150 anys! Un compromís. 150 anys! Viu i actual. 150 anys! Un compromís. 150 anys! Viu i renovat.

16

>>  Viu l’Escola

Llar-Infantil

>>  Viu l’Escola / Llar-Infantil

17

Escollim el nom de la nostra classe!

Nens i nenes de P3 Durant els primers dies d’aquest nou curs, mentre ens adaptàvem a tots els canvis i les novetats de P3, les nostres noves mestres ens van explicar un munt de contes, … i nosaltres encantats!!! El tema de les històries i els personatges que hi apareixien tenien com a eix comú el bosc. Així doncs vam poder endinsar-nos en el conte del Tabalet, en el de La formiga i el colom, etc. A més d’entretenir-nos, la Jessi, la Irene i la Carlota tenien un objectiu molt clar i era que entre tots els nens i nenes de cada classe havíem d’escollir un nom que ens identifiqués al llarg de l’any. Per a nosaltres això de tenir nom a les classes era nou!!! Quina responsabilitat!!! Quin nom triarem??? La classe dels bolets?, la dels follets?, la dels conills? els cargols? eriçons?... Després de donar-hi voltes, de fer suggeriments i de negociar, vam arribar a un acord, es podria dir que va ser un elecció democràtica, potser la primera de les nostres vides!!! A la classe de la Irene el nom que

més va triomfar va ser el de la classe de les formigues i molt entusiasmats vam decidir que així ens diríem!!! Per la seva banda a la classe de la Jessi va tenir molt d’èxit un altre simpàtic animal, la granota i ens hi sentim molt identificats!!! Finalment a la classe de la Carlota un nom va tenir més pes que cap altre .. els llops, això si llops dels bons, aquests som nosaltres! D’aquesta manera vet aquí que les petites formigues, les saltirones granotes I els astuts llops s’han fet amics i conviuen d’allò més bé en el gran bosc de P3.

Taller “danses de fades i follets” al MNAC Nens i nenes de P5 El passat 11 de noviembre els nens de P5 vam visitar el MNAC per tal de participar en un taller anomenat “Danses de fades i follets”. Prèviament al taller “Dansa de Fades i Follets” realitzat al museu, a classe de música vam començar a conèixer alguns dels diferents personatges que descobriríem en les obres de la col·lecció d’art modern del MNAC: la fada Aurora, en Zefir, el follet del dia, el follet dels flautins, el follet del vent, la Nimfa Alada, els nans... Amb diferents propostes i acompanyats de música diversa vam poder recrear corporalment els personatges fantàstics que més tard descobriríem. Un cop al Museu vam conèixer la fada Goteta d’Aigua, i la vam ajudar a trobar la seva vareta màgica. La visita va ser molt màgica, tal com prometia, i ens va sorprendre molt poder reconèixer en els quadres tots aquells personatges que havíem escenificat.

18

>>  Viu l’Escola / Llar-Infantil

Treballem contes tradicionals Nens i nenes de P4 “Vet aquí que una vegada hi havia una mare, una nena, una àvia, un

llop i un caçador. El llop vivia al bosc i sempre tenia gana. Un bon dia va trobar-se la nena pel caminet i…” Així comença el conte que treba-

Marc B.

llem aquest mes, i que ens fa saltat d’esglai quan la Caputxeta troba en el llit de la seva àvia al llop i li diu quines DENTS més grans que tens són...

Lídia

Ana J.

Sofia

Anna

Janira

>>  Viu l’Escola / Llar-Infantil

19

Creixem i ens fem grans…

Guerra de globus al parvulari!

Nens i nenes de P5 Psicomotricitat, Ed. Infantil

Mestres de Llar 2 Aquest mes d’octubre els petits de Llar-2 hem tingut una visita molt especial: els nens i nenes de 2n de primària. Donat que estaven estudiant el cos humà i els canvis que es produeixen quan anem creixent, han aprofitat per venir a veure i recordar com eren de petits fa uns anys i fer, també, una activitat tots plegats. Molt animats i amb il·lusió van entrar a les classes i van explicar el que volien fer: estampar les seves mans al costat de les dels petits per poder veure’n la diferència de mida. Els petits, com sempre una mica espantats per la gentada, però amb aquella brillantor als ulls de la novetat, van acceptar contents i tots junts es van posar mans a la feina. Per parelles, els més grans van pintar les mans dels petits i els van ajudar a estampar-les… quines cares de satisfacció! Els grans es van fer responsables d’ells, els van ajudar a netejarse, es van asseure amb ells a esperar el seu torn, els van explicar coses i els van tranquil·litzar en moments de nerviosisme. L’experiència va ser molt i molt positiva per tots plegats i des de la Llar us convidem a que vingueu sovint a veure’ns i a compartir moments de diversió, moments que ens aporten

nous aprenentatges, noves vivències i sensacions… ja sabem que som petits però així, tots junts, creixem i ens fem grans.

Hola a tothom!!! Aquest trimestre, els nens i nenes de la classe de les estrelles, dels coets i dels sols hem fet un joc d’allò més divertit. Per celebrar que les vacances de Nadal són cada vegada més a prop, hem proposat a la mestra de psicomotricitat fer una guerra de globus. Aquestes són les normes del joc: - Cal dividir l’espai ( gimnàs, pati...) en dues parts. - Fem dos equips: cada equip es posa a un costat del camp amb un globus per a cada nen/a. - A la senyal de la mestra, i durant un minut, cal passar tots els globus que tenim al camp de l’equip contrari. - Quan acaba el temps es conten els globus que té cada equip. - Guanya l’equip que en té menys. Esperem que aquest joc us hagi agradat i que algun dia hi jugueu vosaltres amb els vostres amics.

20

>>  Viu l’Escola

Primària

Coneixem treballadors de l’Escola Nens i nenes de 1r de Primària

>>  Viu l’Escola / Primària

21

Convivències de 3r de Primària 3r de Primària Tots els nens i nenes de 3r vam anar de convivències els dies 7, 8 i 9 d’octubre a Can Ribas, una bonica casa de colònies situada a la població de Bigues i Riells. Allà, a part d’aprendre a conviure amb els nostres companys, vam aprendre com viuen diferents cultures del nostre planeta: els massais,

els esquimals, els indis i els homes i dones mediterranis. Va ser molt divertit pintar-se la cara i vestir-se com els indis, muntar un tipi, que és una tenda d’indis, fer un atrapa-somnis, fernos arcs amb les branquetes que trobàvem pel bosc i una mica de llana que ens donaven les monitores i diferents polseres amb les plantes de la zona. També vam poder veure com és un

Pol, 3r B

Rebeca, 3r A

Alexandra 3r B

Àlex, 3r A

Mariona, 3r C

Anna Lizan, 3r C

iglú, vam plantar julivert en un petit test i vam escoltar els sorolls del bosc mediterrani. Tot el dia estàvem ben ocupats i a la nit un dia vam fer un joc de nit que consistia en trobar objectes de les diferents cultures (arcs, plomes, un tomàquet gegant, pells d’animals...) i la segona nit vam fer discoteca. Van ser unes convivències genials!

22

>>  Viu l’Escola / Primària

Comencem el projecte de l’aigua a segon Nens i nenes de 2n de Primària Fa ja unes sessions que hem començat a estudiar el tema de l’aigua. Arrel d’això vam pensar que una activitat prèvia i motivadora seria fer venir

“AGBAR” perquè fessin un taller del circuit del cicle integral de l’aigua. L’objectiu es va complir, els nens van mostrar molt d’interès i van participar

amb il·lusió. En aquestes fotos veureu diferents moments de l’activitat.

Fent aquest projecte estem aprenent moltes coses sobre l’aigua: Sabíeu que només un 3% del total d’aigua que hi ha a la terra és DOLÇA? Si no us ho creieu mireu aquestes gràfiques!

Després de veure això hem arribat a la conclusió que és molt important: NO MALGASTAR L’AIGUA!

Des d’aquí us animem a que ens ajudeu a: ESTALVIAR-LA!

Recorda: “CADA GOTA COMPTA!”

>>  Viu l’Escola / Primària

23

Vallgorguina, la Lluna de Can Castellar Vallgorguina, és el poble on els de cinquè i sisè hem anat de convivències, i a on s’hi troba la casa de Can Castellar. Paula Pujol 5èC de Primària Són dues cases, una és una Masia i l’altre una casa més nova, molt espaiosa i molt “xula”, on estàvem els de cinquè. Té unes deu habitacions, molt grans, amb lliteres i armaris petits, totes en el mateix pis, on també hi ha tres lavabos. El menjador és molt gran i el menjar molt bo. Els patis es troben al darrera del menjador i hi ha quatre o cinc camps de basquet, també cinc o sis taules de ping-pong, no hi ha porteries, però ens les fèiem nosaltres. Pels qui no volen jugar a pilota hi ha com un parc amb gronxadors de tots tipus, teranyines...i una via amb un tren, el recorregut no és molt llarg, i passa per dins d’un túnel. Si surts una mica de la casa, agafant el camí de baixada cap a la carretera hi ha una tirolina gegant, i a sota molts camps de futbol que són

de gespa, encara que molt malmesos, per culpa dels porcs senglars que a les nits es dediquen a anar-hi per menjar cucs, semblava ben bé un camp de patates!

No cal dir que tota la casa està envoltada de boscos, de vegetació variada, arbusts, pins,alzines,castanyers, etc. i tots amb uns colors preciosos, ja que som a la tardor, també hi ha, però, moltes òrtiques que a mida que vas caminant, si no vigiles et piquen.

24

>>  Viu l’Escola / Primària

Convivències de 4t a Can Rigol 4t de Primària Els dies 7, 8 i 9 d’octubre els nens i nenes de 4t de primària vam anar de convis a la Masia de Can Rigol, a Begues. Ens ho vam passar molt bé ja que vam fer un munt de coses! Vam visitar una granja i vam realitzar un taller de llana; vam poder tenyir la llana i vam fer un tapís fent ganxet.

També vam visitar el parc de bombers; vam poder pujar als camions i a les ambulàncies, ens vam poder posar els seus cascs i vestits i el més divertit ens vam mullar amb les mànegues. També vam anar a collir plantes aromàtiques pel bosc a fi de realitzar un punt de llibre. Per les nits, les mestres ens van preparar jocs de nit molt divertits i

Cristina

Berta

Sofia

Eli

Paula

Ariadna

durant la segona nit vam fer els espectacles que havíem preparat. I el més important! Vam tenir moltes estones lliures per jugar a futbol, fer cabanes al mig del bosc i crear el nostre propi casino de “las Vegas”, on es podia jugar al tres en ratlla, a una diana, a encistellar, al minigolf... Va ser molt i molt divertit!

25

26

27

28

>>  Viu l’Escola / Primària

29

Convivències a Vallgorguina Clàudia Sanchez 6è de Primària El dia 4 de novembre tots els nens i nenes de 6è i 5è vam arribar a l’Escola carregats amb maletes, bosses i molta il·lusió, perquè ens anàvem tres llargs i emocionants dies a Vallgorguina de convivències Estàvem tots al pati fins que un professor va dir que ja podíem pujar als autocars, vam pujar tots molt contents, vam dir adéu als nostres pares i de cop i volta varem emprendré aquell viatge tan esperat a Vallgorguina. A l’autocar tots cridàvem d’alegria fins que vam veure la masia amb els camps de futbol, els patis i moltes coses més, tot aquell viatge havia valgut la pena, la masia era molt gran i per fora semblava molt antiga però era molt bonica i per dintre era encara millor. Quan vam baixar de l’autocar vam anar a veure quina habitació ens tocava, un cop ja érem acomodats, els professors ens van dir que agaféssim una bossa i que anéssim a buscar bolets pel bosc. N’hi havia gran varietat: grans, petits, alguns de allargats, altres de prims... Dels que més vam trobar van ser:

apagallums, rovellons, rossinyols, alguna trompeta de la Mort i pets de llop. Desprès de la collita els vam deixar en una taula i com que tots estàvem morts de gana vam anar a dinar. Tot estava deliciós, el primer era molt bo, com el segon i les postres. Un cop ja ens havíem fet passar la gana vam sortir a fora a jugar al pati amb les pilotes que havien portat els professors. Llavors ens van cridar per anar a

fer la base de la màscara amb guix, al cap d’una estona ja estàvem tots els nens i nenes empastifats de guix i d’aigua, ens vam espolsar una mica, vam netejar el pati i ens van donar el berenar, tots metres jugàvem ens el vam prendre molt agust. Més tard ens van dir que anéssim a practicar els balls dels pastorets, totes les nenes vam ballar molt, contentes, ens vam esforçar molt perquè sortís perfecte. Desprès vam fer una fitxa d’uns bolets i vam anar a sopar, tot estava molt bo com el dinar. A la nit vam fer una gimcana feta per uns companys nostres, era molt divertida i hi havia diferents proves unes de fàcils i altres de molt difícils. Desprès d’aquelles proves vam entrar a la masia per descansar ja que estàvem esgotats, ens vam posar el pijama, ens vam raspallar les dents i ens vam posar a dormir ràpidament. L’endemà a les 8 h les professores ens van despertar, mandrosament, ens vam vestir amb roba d’abrigar perquè encara que fes sol feia molt de fred i vam baixar al pati on vam jugar una estona fins anar a esmorzar. Desprès d’aquell esmorzar tant bo vam anar al pati i allà els professors ens van dir que anéssim a buscar la

30

>>  Viu l’Escola / Primària caixa on hi teníem la màscara, perquè ara era l’hora de fer els retocs i detalls per deixar-la ben bonica. Tots els nens i nenes s’esforçaven el màxim perquè la seva màscara quedés com l’havien dissenyat a classe. Quan vam acabar de retocar la màscara tots estàvem amb les mans blanques de guix, ens les vam rentar i vam anar a guardar-la dins la masia. Finalment les màscares van quedar molt bé, n’hi havia moltes i de molt originals: unes amb el nas punxegut, altres amb forma d’animals, unes amb orelles, unes altres de sol etc. Després vam jugar una mica amb unes bicicletes molt estranyes i quan ja eren les 3 vam anar a dinar, tot el menjar estava molt bo com sempre. Un cop ja havíem acabat de menjar aquell dinar tan exquisit els professor ens van donar a triar si volíem jugar a bàsquet, futbol o pixi. Al cap d’unes hores vam anar a un pati a veure com els professor encenien la foguera per coure les castanyes. Quan la foguera es va acabar tots vam anar a sopar i desprès de sopar vam celebrar la castanyada amb castanyes i panellets. Desprès els professors ens van fer un joc de nit que consistia en desxifrar un text i fer el que deia allà. Un cop vam acabar el joc els professor ens van posar les puntuacions i ens vam anar a dormir. Pel matí a les 8 les professores ens van despertar i ens van dir que ens vestíssim i féssim les maletes i és clar nosaltres vam obeïr. Després vam anar a esmorzar i en acabar vam anar a pujar a la tirolina i al pont tibetà al principi feia una mica de por pujar-hi però era molt divertit. Al migdia vam anar a dinar i tothom estava molt trist perquè ja tornàvem a Barcelona. Desprès de dinar vam agafar les maletes i la màscara i vam pujar a l’autocar i finalment aquí s’acaben les convivències. Cap a Barcelona, que hi falta gent!

Visita al MNATEC

Claudia Casas i Mima Preciado 1r ESO Aquesta activitat ha estat molt profitosa. Vam sortir el dimarts a les 8:30 del matí, ens vam dirigir cap als ferrocarrils catalans, una vegada a Terrassa vam pujar caminant per la Rambla d’Egara, que en llatí vol dir Terrassa, vam entrar al museu de la Ciència i la Tècnica, es va construir l’any 1908 i la seva construcció va durar un any. El disseny és de l’arquitecte Lluis Monconill, encarada al sud perquè s’aprofita la lluminositat. A l’entrada del museu ens van rebre uns monitors, que ens van estar explicant el recorregut tèxtil del museu. Ens van comentar que l’edifici esta fet amb maó, ferro d’Anglaterra i vidre. La teulada es de volta catalana que era el més econòmic, ja que l’aigua és quedava estancada, per això van idear que les columnes fossin buides per dintre, per poder canalitzar-la i aprofitar-la com energia. Els treballadors, si arribaven tard els hi retiraven part del sou, com que no tenien rellotge es guiaven per les campanes de l’església o per la sirena que emetien les fabriques abans de començar a treballar. Treballaven tots

el dies de dilluns a dissabte i nomes descansaven 6 dies a l’any. La fàbrica funcionava gràcies a la burra, que és un generador de corrent, mitjançant una corretja de cuir, posava en funcionament els talers, o sinó per carbó de hulla, que es portava de Galeres, es donava a través d’unes carboneres que hi havia disperses per la fàbrica, a la vegada hi havia un encarregat de posar-la al foc, que escalfava les canonades i es convertia en vapor. Les cendres del carbó les tiraven al mig de la riera i el fum l’expulsaven per la xemeneia, que feia 41 metres de diàmetre; es netejava cada 6 mesos, només ho feien homes que normalment es morien de silicosis. El procés de la llana comença xollant l’ovella i netejant la llana i cardant-la i tot seguit filar-la i una vegada amb fils tenyir-la si es desitja, i desprès fer la tela.

>>  Viu l’Escola

ESO

31

Convivències a L’Espluga de Francolí

Sergi Rodriguez i Mireia Ribes-Jorba 2n ESO B El passat dijous dia 5 de novembre, ens varem despertar amb molta il· lusió, aquell matí anàvem de convivències a l’Espluga de Francolí, a visitar el monestir de Poblet. El viatge en autocar, a part de ser molt divertit, se’ns va fer una mica llarg, ja que teníem ganes d’arribar a la casa de colònies i començar les activitats. Abans d’arribar a Poblet, però, varem fer una parada, per esmorzar, a Montblanc, on visitàrem la lluminosa i espectacular església de Santa Maria de Montblanc, d’arquitectura gòtica, i la tenebrosa i fosca església de Sant Miquel, que barrejava l’art gòtic i l’art romànic. Més tard, retornàrem a l’autocar per anar a la casa de colònies, anomenada “la Capella”, on varem

deixar les maletes i, per fi, varem dinar. Després de l’àpat , ens varem instal· lar a les còmodes, grans, maques i (fins i tot algunes amb bany propi) habitacions de l’alberg. Després de fer una petita becaineta, a la tarda varem fer competicions d’esports: bàsquet, futbol i ping-pong; i pels menys esportistes, una llarga caminada durant la qual varem recollir cireretes d’herbós que estaven delicioses. A continuació, descansàrem uns minuts, ja que les activitats havien estat més dures del que crèiem. Tot seguit varem fer unes presentacions sobre la comarca de la Conca de Barberà i el monestir de Poblet i una valoració d’una pel· lícula , que havíem vist una setmana abans anomenada: “Cobardes”. A la nit, després de sopar, tots els nois i noies ens arreglarem i ens posàrem la millor roba que teníem a l’armari,

per poder fer l’activitat més “xula“ i esperada: LA DISCO !!! Varem ballar de 10 a 12:30 de la nit, amb moltes ganes de passar-nos-ho bé, amb els nostres amics i amigues,o més d’un, va ballar una cançó lenta amb la seva parella. Després de 2 hores boges i divertides, dormirem d’allò més. Al dia següent, al despertar-nos, alguns més tard que altres,varem anar a visitar el famosíssim Monestir de Poblet, on ens van explicar la historia, les parts i la vida que es feia al monestir. Després d’un dinar una mica trist, sense ganes de tornar a Barcelona, varem pujar a l’autocar, dient adéu al monestir i a totes les activitats que estàvem deixant enrere. Van ser unes colònies extraordinàries, que ens van ajudar a conviure amb tots els companys.

32

>>  Viu l’Escola / ESO

Convivències a Tamarit Hola nois i noies !! Els dies 5 i 6 de novembre, els alumnes de 1r de l’ESO vam anar de convivències a Tamarit. Durant les convivències, vam fer un munt de coses, i ara us explicarem el que vam fer... Alumnes de 1r ESO B

1er dia En arribar, vam anar d’excursió al litoral de Tamarit i vam fer unes fotos genials mentre gaudíem de pau i tranquil·litat. Quan vàrem ser a la casa de colònies vam anar a dinar. Quina gana!!! Mentre tothom acabava de menjar un grup de nens vam anar a explorar el terreny i vam descansar per preparar-nos per fer esport: Vàrem jugar a futbol,a bàsquet, també amb uns escacs gegants....Quan vam acabar ja era ben bé la tarda-nit, era l´hora

de berenar. En acabar vàrem jugar als jocs de les banderes i la classe B va guanyar!! Més tard vàrem posar música i vam fer una discoteca.Vam aprofitar a fer un homenatge a en Michael Jackson, ballant i cantant el thriller Paula Coronado i unes companyes de la classe A van presentar una coreografia molt ben feta i ens van convidar a ballar a l´escenari. Tothom va poder posar les seves cançons preferides i vam poder emocionar al Joan Marc amb la cançó “It’s my life” de Jon Bon Jovi. Més

tard, després de sopar, vàrem fer una gimcana disfressats.Quins ensurts i quin riure!!! Els professors i professores també ens van disfressar i quina por que ens van fer...!

2n dia Vam anar d´excursió al castell d´Altafulla.Va ser un recorregut molt bonic, però llarg. Per començar vam travessar la platja de Tamarit; molta gent va collir petxines, va fer fotos, es va descalçar, va dibuixar a la sorra...A continuació

>>  Viu l’Escola / ESO

venia un tram de carretera i fins que no va arribar el poble el paisatge no va canviar. El poble d´Altafulla és petit i acollidor i vam fer parada a la plaça Major. Allí vam descansar una bona estona i finalment vam rependre el camí fins al castell. Hi ha carrerons de pedra, molt antics, amb petites botigues i un gran hotel.Vam enfilar poble amunt i vam arribar a una gran mansió... El castell és molt bonic i està molt ben conservat, a la part de dalt de la porta d´entrada hi ha un ratpenat de ferro. Arribar fins aquí mereixia l´esforç. Després vam fer el camí a la inversa i quan començàvem a baixar, van tirar uns focs artificials i tothom deia: “ens els dediquen a nosaltres”.Va ser una manera d´acomiadar-nos d´uns dies que recordarem sempre.

33

El joc de les banderes Quan tots els alumnes de 1r d´ESO estàvem impacients perquè comencés la disco, els professors ens van comunicar que faríem un joc anomenat “EL JOC DE LES BANDERES”. El profesor Joan Marc ens va explicar les tècniques del joc. Consistia en que cada classe de 1r havia amagat una peça de roba (la bandera). Quan la bandera ja estava amagada els grups havien de buscar la bandera dels grups contraris. Com que a les 6 ja era fosc, el joc es feia més interessant perquè havíem de córrer per un bosc ple de roques. Ah, si eres tocat per un rival de l´equip contrari feies un duel, i qui perdia anava a la presó. Al cap i a la fi va ser un joc molt divertit i amb moltes anècdotes que recordarem.

Excursió al Castell de Tamarit Ja hem arribat! Tots cansats de fer turisme Fent tres hores d’excursió Caminant sobre terra humida. Hem passejat per la platja, Hem mirat a l’horitzó, Hem vist un mar que mai s’acaba Amb el seu resplendor. Veiem com davant nostre s’alça el castell de Tamarit, La seva bellesa és un rostre En la foscor de mitja nit. Amb tot el que hem caminat, Necessitem renovar energia Primer un bon menja preparat Desprès a jugar amb alegria. Montse Mollà, Irene Domingo i Marta Cucala

Els de quart a voltes amb el voluntariat Candelaria Vicente El 30 d’octubre, els alumnes de 4t d’ESO gaudírem d’una jornada d’apropament a la realitat del voluntariat a casa nostra, a través d’un seguit de visites a organitzacions que tenen per objectiu l’atenció al proïsme en diferents vessants. Un grup va anar a visitar l’ organització Arrels, que es dedica a allotjar, alimentar i ajudar a persones sense sostre, per tal que es puguin reincorporar a la societat. Un altre grup d’alumnes va visitar la Fundació de Formació i Treball de Càritas, que es una associació que es dedica a recollir roba que les famílies ja no utilitzen i a vendre-la a preus molt accessibles (50 cèntims/1kg de roba) a gent que ho necessita. Altres alumnes anaren al centre de l’Hospitalitat de Lourdes, un lloc on acullen persones amb greus malalties que provoquen que aquestes persones tinguin un retard mental i que per tant, necessitin una atenció especial. Finalment, un grup va anar al Casal del Raval, on ajuden a nens i joves fins a 18 anys, majoritàriament immigrants, també els proporcionen dutxes, menjar, educació i també els ajuden a trobar amics al centre; per tal de que es puguin integrar. És a dir, que els alumnes, després d’aquesta jornada, aprenguérem que només cedint una mica del nostre temps participant en aquests voluntariats; podríem contribuir a ajudar a persones que ho necessiten en la seva integració dins la societat.

34

>>  Viu l’Escola / ESO

>>  Viu l’Escola

Notre visite en Catalogne du Nord

Judith Ruiz et Judit Llopis 4t ESO B Le 5 novembre, à 6h50, les élèves de 4ème ESO attendaient à la porte de l’école pour partir en Catalogne du Nord visiter les lieux sur lesquels nous avions travaillé en cours de français et même réalisé une brochure. La première partie du voyage était très tranquille parce que presque tout le monde dormait dans l’autobus. Nous nous sommes arrêtés quelques minutes pour le petit déjeuner et quand nous sommes remontés dans l’autobus, nous avons découvert que le professeur Josep Maria Ramón avait changé de bus pour poser des questions sur la Catalogne du Nord à quelques malheureux… Quand nous sommes arrivés au Château de Salses, une visite en français nous a permis d’en apprendre plus sur le château et d’améliorer notre compréhension de la langue orale. Une fois la visite terminée, nous sommes retournés à l’autobus pour 1 heure de trajet jusqu’à Collioure.

Là, nous sommes d’abord allés sur la tombe d’Antonio Machado où nous avons lu deux poèmes en hommage au poète et à son œuvre. Ensuite, nous avons fait comme un petit jeu de piste à travers les rues de la petite ville de Collioure où nous devions, par exemple, interroger une pâtissière sur la spécialité locale : « le croquant à l’ancienne ». Puis nous avons eu du temps libre pour prendre notre déjeuner sur la plage et nous promener dans le village. Finalement, à 16h00, le bus est revenu nous chercher pour rentrer à Barcelone. Cette fois le voyage a été plus amusant avec de la musique, des photos et les copains qui racontaient des blagues. C’était une excursion intéressante et plutôt amusante.

El batxillerat… una nova etapa Sempre s’ha vist el batxillerat com uns estudis que no són obligatoris, però que ens han de proporcionar la formació i els coneixements necessaris per realitzar estudis universitaris o bé, per la vida laboral. Shirin Atieh 1r Batxillerat B A diferència de l’ESO, a 1r de batxillerat es pot escollir entre la modalitat d’humanitats i ciències socials, amb matèries com economia, economia d’empresa, història, matemàtiques aplicades a les ciències socials, literatura castellana i llatí, o el científic-tecnològic, amb assignatures com biologia, química, física, matemàtiques, tecnologia industrial i dibuix tècnic, depenent dels nostres gustos i aspiracions futures. L’Escola també proporciona una matèria optativa: el francès. A més, hi ha una sèrie de d’assignatures comunes: català, castellà, anglès, filosofia, religió, E.F i ciències del món contemporani, destinada al coneixement d’aspectes científics i tecnològics necessaris per a la nostra vida diària i coneixement bàsic. Durant les primeres setmanes de curs vaig poder apreciar que les llengües tenen la màxima importància, així com la nostra expressió oral, a la qual ens haurem d’enfrontar en gairebé totes les altres matèries. Penso que les de modalitat ens proporcionen gran interès i, per tant, a l’hora d’estudiar no se’t fa pesat, sinó ben al contrari. Per exemple, en el cas de l’economia de l’empresa, aprenem

Batxillerat

35

On aime le français encore! tot el relacionat amb l’administració i la gestió de l’empresa, així com altres temes relacionats, que podem posar a la pràctica en qualsevol feina futura, a l’igual que totes les altres assignatures d’ambdues modalitats. Totes tenen una aplicació en la nostra vida diària, que podem observar a partir de les notícies internacionals. Però sempre trobarem una assignatura, normalment de les comunes, que no ens agradarà tant, que no se’ns doni bé o, simplement, que no li trobem la utilitat. En aquest cas, podem reflexionar en el fet que potser algun dia en la nostra vida ens vindrà bé tenir-ne un coneixement bàsic, així com una bona nota per a la seva superació, és per això que ens hem d’esforçar per igual. El 1r de batxillerat és el començament d’una nova etapa en les nostres vida acadèmica, per tant, ens haurem de procurar adaptar amb rapidesa al canvi respecte la secundària.

Núria Bandrés 1r de batxillerat B Dans notre école nous étudions le français depuis que nous avons quatre ans. Et quand on arrive au baccalauréat nous pouvons choisir si on veut continuer à étudier le français ou non. Ainsi dans notre cours nous sommes seulement six élèves amoureux du français. Mais cela ne doit pas signifier que le français finira par disparaître de nos études. J´essaierai de vous convaincre d’étudier la langue de Molière et je le ferai en catalan. El francès és una excel·lent assignatura per agafar com a optativa en qualsevol de les modalitats del Batxillerat.

Què fem a francès al Batxillerat? El francès és una assignatura importantíssima al batxillerat. Aquest any ens presentarem a les proves del DELF B1 per obtenir el penúltim títol per estudiants de francès. També ens presentarem a un concurs d’investigació i periodisme, proposat per l’organisme “EDUCAFRANCÈS” per tal d’aconseguir una llarga estada a França aquest estiu. Una nova proposta de batxillerat per l’assignatura de Francès és la construcció d’un blog, que forma part d’un concurs. En aquest blog hi penjarem tot de treballs, escrits, redaccions, opinions, etc. Un dia de la setmana l’utilitzem per a les activitats informàtiques. Estem treballant també amb les propostes que ens ofereix el canal de televisió francesa TV5. També hem comprat un nou llibre de francès. No, no és la continuació de la col·lecció de llibres d’ESO, aquest és diferent. Durant el pròxim trimestre també llegirem un llibre de

Victor Hugo (“Les Misérables”). Però també hi ha temps per al repàs. Cada dimarts ens dediquem a repassar tot allò que vam estudiar a l’ESO.

Per què estudiar francès al Batxillerat? En primer lloc, per l´alt nivell de francès que adquirim al Batxillerat. Si no continuem aquests estudis després de l´ESO, segurament acabarem, en la majoria dels casos, oblidant-los. També ens pot interessar molt el fet de que serà una llengua més per posar en el currículum i per moure´ns pel món. És cultura i un excel·lent complement i suport de les altres llengües romàniques com el català i el castellà. De totes maneres voldria donar-vos als alumnes un consell final en francès: Choisissez le Français et profitez des heures de français que vous avez maintenant à l’ESO!

36

>>  Viu l’Escola / Batxillerat

El Batxillerat se’n va a Olot

Òpera al Liceu “L’arbore di Diana” de Vicent Martín i Soler Carlota López, Anna Slovinsky, Marta Ventoso 2 BAT B

Kelly Alvarez 1r BAT B El primer i segon d’octubre, els nois i noies de 1r de batxillerat, hem anat a Olot. A tres quarts de vuit ja érem tots a l’Escola per agafar l’autocar en direcció a La Garrotxa. A mig camí vam parar per esmorzar i, després de descansar una estona, vam seguir el nostre trajecte. Abans d’anar a la casa de colònies vam anar a visitar La fageda d’en Jordà. Una vegada allà, ens van rebre els guies que ens van ensenyar la zona dels volcans. Vam veure alguns dels tossols més alts de la zona i també vam poder entrar dins el volcà Santa Margarida. Un moment abans d’anar a la casa a dinar, vam fer un cop d’ull al petit monument que hi havia en honor a la poesia que Joan Maragall va fer amb el nom de “La Fageda d’en Jordà”. Un cop vam arribar a la casa de colònies, vam repartir les habitacions i els llits i tot seguit vam dinar. En acabar, els professors ens van deixar una mica de temps lliure, en el qual ens vam preparar per fer les activitats de la tarda. En Miquel, ens va proposar fer una activitat sobre quins objectes eren més importants per portar a l’espai si et perdies amb els teus companys. Aquesta enquesta la va fer la NASA per comprovar quins eren el resultats que s’obtenien individualment i en grup. D’aquesta manera, es va poder comprovar què sortia més a compte escollir. Després de parlar tots conjunta-

ment sobre els resultats, ens vam disposar a jugar a rugby. Un professor va fer els equips i instantàniament ens vam posar a jugar. Entre cops, caigudes i placatges, tothom va acabar molt cansats i, quan es va acabar el temps, vam anar corrents a les dutxes. Tot seguit vam sopar i, seguidament, els professors van preparar música i un “pica-pica” per la festa de la nit. Tots plegats vam passar una bona estona jugant a un joc de cartes que van preparar els professors: el “llop” i ballant una bona estona. Quan ja estàvem exhausts vam anar a dormir. Al dia següent, després d’esmorzar, vam fer una visita al museu de volcans d’Olot. Allà ens van informar sobre les causes de terratrèmols i de les principals característiques dels ecosistemes de la Garrotxa. En sortir del museu, vam anar cap a la fàbrica de iogurts “La Fageda”. Els encarregats ens van mostrar les vaques i, a la vegada que ens feien un recorregut per les instal·lacions, ens anaven explicant una mica l’historia de la fàbrica. En finalitzar la visita, ens van deixar tastar un iogurt de franc. Com que estava deliciós, la majoria vam comprar un o més paks per dur a casa. Per finalitzar, vam anar a la casa a dinar i vam acabar de gaudir del paisatge d’Olot agafant una altra vegada l’autocar en direcció cap a Barcelona, per arribar i descansar d’unes bones convivències a la Garrotxa.

El dia 29 de setembre uns alumnes de primer i segon de batxillerat, acompanyats dels professors Guillem Fàbregas i Míquel Marín, vàrem tenir la gran oportunitat d’assistir a l’assaig general de l’òpera “L’arbore di Diana” al Liceu. Per alguns de nosaltres va ser una nova experiència, ja que mai havíem pogut veure una obra d’aquestes característiques i menys en un lloc com aquest. “L’arbore di Diana” és una òpera dividida en dos actes del compositor valencià Vicent Martín i Soler, que després d’haver triomfat a Itàlia, Viena (1787), San Petersburg i Londres, ha arribat a Barcelona al gran teatre del Liceu. El seu èxit la va situar per damunt de les tres obres de Mozart. El seu argument està basat en la deessa de la castedat, Diana, que té un arbre al seu jardí que produeix grans pomes. Quan hi passen per sota les nimfes…, si són castes, les pomes esdevenen brillants i fan sons dolcíssims. Si han comès algun delicte contra la castedat, la poma esdevé negra i les castiga. Amor no suporta aquesta llei, entra al jardí de Diana, ensenya al jardiner a enamorar les nimfes i introdueix el pastor Endimió, del qual s’enamora la mateixa Diana. La deessa fa tallar la planta delatora i Amor converteix el jardí de Diana en palau de l’amor. Ens va sobtar el fet que compaginava la temàtica clàssica amb la

>>  Viu l’Escola / Batxillerat

37

Teatre Nacional de Catalunya “Una comèdia espanyola”, de Yasmina Rezza

modernitat del seu decorat, que tot i ser fix, tenia un gran joc de llums, de colors i un seguit de pantalles que ajudaven a fer més real l’obra. Aquest fet permetia introduir l’espectador en ella i a poder distingir millor tots els diferents espais. Encara que pensàvem que se’ns faria llarga, pel fet de durar tres hores, després no vam tenir aquesta impressió. Encara així, vam tenir un descans de trenta minuts en el qual vam poder apreciar l’interior del Liceu.

“ Tot i que en alguns moments l’obra va esdevenir una mica feixuga, sobretot en el seu inici, la interpretació dels actors i el contingut de l’obra van ser molt positius”, Artur Mas.

“ Anar al TNC per primera vegada i compartir aquesta experiència amb els meus companys m’ha agradat molt. El que més m’ha agradat ha estat poder haver vist actuar actors professionals i poder gaudir de la magnitud del teatre. Ha estat una bona sortida”, Maria Gomis.

38

>>  Viu l’Escola / Batxillerat

“La vaig trobar una obra que en alguns moments els seus diàlegs guardaven un rerefons difícil d’entendre, però tot i així, el seu punt humorístic, l’actuació dels personatges i l’espai en què es va representar l’obra van ser molt encertants”, Anna Slovinsky.

“Ser al TNC amb la gent de l’Escola va ser una bona experiència. Em van agradar els moments que representaven l’obra, no quan reflexionaven els actors. Veure actuar una companyia teatral que no està destinada a escoles, sinó a tot tipus de públic va ser molt interessant”, Carlota Mestres.

“ Anar al TNC va ésser una experiència molt enriquidora, ja que mai hi havia estat. L’obra va ser interessant. Cal destacar que els moments de l’obra en si van ser els millors i el més divertits. Sense dubte el millor personatge el Senyor Fernando”, Marc Perea.

“L’obra, en general, va estar bé. La part dels monòlegs va ser una mica avorrida, però ho va contrarestar la bona interpretació dels actors”, Elena Perales.

“La bona interpretació dels actors va aconseguir ofuscar la mala educació d’una part del públic. Trobo que va ser una mica lenta al principi, però després va anar agafant ritme”, Alfons Nieto.

“Un punt a destacar de l’obra és la seva originalitat (combinació de diàlegs dels actors interpretant el seu paper i monòlegs dels actors-persones). El més fluix, la lentitud amb què transcorria l’acció”, Ariadna Barta.

>>  I love English

Halloween! The boys and girls from P5 have become witches to celebrate Halloween! This is our song: I’m a witch tch tch I’m a witch tch tch With a pointed hat on my head I jump on my broom and I fly through the ski When the children are in bed! Say the magic words like we did and you’ll see! “Abracadabra, abracadee! Owl is green, 1, 2, 3!” Our owl turns green! Say the magic words again and… It’s brown again!

39

40

>>  I love English

Halloween Halloween is a very important festival in the United States. It is on the 31st October, the night before All Saint’s Day. Many people have a party to celebrate Halloween. At the party, there are witches, ghosts and

characters from horror films! There are pumpkin lanterns, too. The lanterns have got horrible faces. There are also some traditional Halloween games. One game, “bobbing apples” is very difficult. You take an apple from a bucket of

water. You can use your mouth, but you can’t use your hands. Another game is “trick or treat”, children play jokes (trick) or get sweets (treat). These are some of the activities we made for Halloween:

1st Grade

3rd Grade

4th Grade

>>  I love English

41

We are back to school and we are ready for the new year! During the fisrt weeks we’re learnt about all the things we do at school: we read, we sing, we play, we talk, we write and we draw.

6th Grade

Do you like it? 2nd Grade

42

>>  I love English

The Awards Ceremony of the Fonix 2009 A few weeks ago, Guillermo Tarnawski and myself attended to the awards ceremony of the Fonix 2009. I must say, I really thank the organization for this chance that was given to us and for the competition itself. It was quite a long journey that at the end turned out to be a reward for all the effort. Mireia Alonso Romero 2n de Batxillerat B The awards ceremony was for me the best part of all the competition (who wouldn’t prefer that?) and also the most valuable that will stay as a reference for our future (Guillermo and I). What stands out above everything is the participation of Matthew Tree as a presenter that kept the rythm of the ceremony in a high and funny level. His name must sound familiar to you since he has written several books and appeared on TV3 and radio programs. Matthew Tree is a model for all these people who are studying a foreign language. I couldn’t be more surprised when I heard his first words in Catalan, he used so many colloquial expressions in spite of his British accent. Another part to highlight in the award ceremony was the participation of an English drama group. Everyone in the audience jumped off their seats when an actor shouted “Manchester, Manchester!” (Barça hadn’t won the Champions League yet, Barça!). The prizes were, of course, really impressing, especially, the two-week stays in Belfast for the winners in each level. Ours were a standard online English course for each one. A lot of photos were taken and you could see the emotion and pride in all parents. Finally, the organization offered all the attendants some snacks. It’s curious how all organizations always of-

fer some food after ceremonies and performances. Really a thing to appreciate. Matthew Tree was very willing to take photos and talk with some of the participants about their aspirations at the end. Unfortunately, neither Guillermo nor me had the chance to exchange a few words with him. However, we are really looking for the next time when we will have an opportunity like this one with a person so remarkable as Matthew Tree.

Multilingual School Professorat de llengua anglesa This school year has begun with many new challenges taken on by myself and my colleagues in the English department. It is our hope that with these activities students will leave Infant Jesus with a confident, proficient level in the English language. So, what activities are we doing? In 1r d’Eso many new things are happening. We are doing one hour a week of science in English, carrying on from last year, covering the following topics- The Solar System, Planet Earth, Rocks and Minerals and The Earth’s Atmosphere. We are also dedicating another hour to a new module called “English Project”. Here we will learn about customs and traditions in the English-speaking world as well as learn how to work in groups, give opinions, listen to others and many other abilities. In each of the three terms of the school year we will change the topic to be studied and the final task will be different. In 2on d’Eso students will study, as an extension of their science class, two modules. This year the modules will be Nutrition and Energy. Apart from this, the students in 2on and 3r are doing a variety of activities in music class through English. Also this term in 3r and 4t we did a very interesting web task on Ireland which proved to be highly successful. An example of this can be found in this issue. And finally, also in 4t an activity in technology class will be done in English. In 1r Batxillerat, in Physics class some occasional topics will be presented in English. In 2on Batxillerat Technology class we will also do some occasional activities in English. As you can see we are doing many things this year at school. It might seem like a lot of work and sometimes it is! But when we work together and support each other and make an effort to learn new things, the future result will make it worthwhile.

>>  I love English

Science in primary Students of 5th and 6th grade As we did last year we have been doing some Science contents in English. The main aim is to provide our students with a perfect balance between English skills and vocabulary work and input on key topics from the Science syllabus. In that way our students are encouraged to think, learn, experiment and talk about new concepts in English. We are pursuing this goal through CLIL methodology: visual support for meaning, ICT, cooperative work, content act outs, researching works, presentations‌ So, in our Science classes, tasks are designed to allow students to focus on and learn to use the new language as they learn the new subject content. In 5th Grade we have studied Matter: We have classified different objects depending on their matter properties. We have also experimented physical and chemical changes in matter. In 6th Grade we have studied our Solar System: The Sun, Planets, the Earth and the Moon. Here are some of our projects:

43

44

>>  I love English

Ireland One day in an English class, we started to search for information on Ireland in order to make a PowerPoint which we exposed a few days later. Then, with the participation of all the class, we made a brainstorming of Irish history, landscape, monuments, etc. With this compilation of information, we could make a detailed description of the characteristics of Ireland. Later, we did the exam. Now, we’re going to show you this description. Clara Cambra, Cristina Rubió 4t ESO A Ireland (Eire) is located in the North West of Europe. It is one of the British Islands and it’s separated from England by the Irish Sea. Politically the island is divided in two parts: the Republic of Ireland (its capital is Dublin), which is independent since 1921, and Northern Ireland (its capital is Belfast), which is still part of England. Eire has a green and wild landscape, with lots of cliffs, mountains, lakes and rivers (like the Shannon River). It has a warm temperature most of the year, but in winter it’s very cold because of its location. It rains a lot, so the climate is wet and the sky is normally cloudy. Sheep, cows and crows are typical Irish animals that are usually seen there. Ireland’s flag is green, white and orange. The green part represents the Catholics, the white part the peace, and the orange part the Protestants. The two most typical elements of Ireland are the leprechauns (very small people who live in the forest) and the shamrocks, a plant that gives luck to the person who finds it. There are two languages spoken in this island: Irish (which is one of the official languages) and English. Irish people celebrate lots of festivals. One of them is Saint Patrick’s Day, a religious festival celebrated in spring. The Independence Day is also a famous festivity which is important in other parts of the world too. In addition, Christmas and Saint Stephen’s Day are celebrated in winter like in

Spain. The Irish cuisine is based on potatoes and butter, and the Irish stew is the most traditional dish, made with lamb.

If you go to Ireland you must visit the Trinity College, Ireland’s oldest university (in Dublin). You also have to see The Spirit of Ireland, the tallest sculpture in the world which is 120 metres high. If you like literature it’s also interesting to visit James Joyce’s House. This man is one of Ireland’s legendary writers; he wrote Ulysses, a great novel. Two other important Irish authors are Jonathan Swift (who wrote Gulliver’s Travels) and Yeats. In cinema, Ireland is renowned for films like Braveheart, The Boxer, In the name of the Father and Evelyn. If you like rock and pop, you must know U2, The Cranberries, Westlife and The Corrs; famous Irish music groups. The National sport of Ireland is the

Gaelic Football, which has existed for centuries. In this green country they also practice rugby and hurling (a kind of hockey). We were in Ireland last year so, in our opinion, it’s a beautiful and great country because of its landscape, history and tradition. We are interested in Celtic culture because we think it’s very spontaneous and different from all the rest; so it was exciting to see it with our own eyes. However, the rain doesn´t allow you to do many outdoor activities, but if you don’t like high temperatures, go there and enjoy the cold weather!

>>  I love English

45

Bea!:) Bea Hernández 3r ESO B

This is me. All you can see in these pictures is just the way I am: responsible and sensible but at the same time I’ve got my other crazy and funny face. I’m a little bit strict with me and with everyone, an aspect that I’ve got to improve. I’m a really direct person who tells things face to face. I’ve got clear ideas of what I want, an aspect which is really important to me but I sometimes feel a little bit of insecurity. When I’ve got an opinion I always say it. I can’t stand the unfairness there is in the world. I’m natural because I hate people who are false with you, so being natural and just the way you are is the most important thing I value in a person. Very frequently I change my humour because I’m moody, I can be happy and smiling in the morning and then be crying in the afternoon, so I always appreciate the effort that my friends and my family make to understand me. There are a lot of things that fright-

en me, so I am often a bit scared. I love meeting new people and getting to know them, because friendship is an important piece of my life. I’ve got really good friends who trust me so I trust them. They stand by me when I’ve got some problems. We sometimes argue but then we work it up. My family is always there, they make me feel loved by them, I don’t know what I would do without my family. I’m really keen on dancing; it’s a good way to relax and to express my feelings without saying a word. When I dance I’ve got the impression to be alone, only the music and me. Music makes me remember special moments in my life. I’m sensitive so I like thinking about things that happened in the past, I don’t mind if they are positive or negative. I am really extroverted and warm; I like people being around me. I am always laughing and smiling; I’m a person who enjoys what she has, who loves her life and who doesn’t need more to be happy.

Noves incorporacions

Hola a tots! Sóc la Mireia Campabadal i Bertran i, com alguns de vosaltres ja sabeu, fa uns mesos que he arribat a l’escola. En concret, he compartit unes quantes hores amb alumnes de 2n, 3r i 4t d’ESO, als quals explico català. Sóc doctora en Filologia Catalana i vull dir-vos que inicio aquesta etapa a l’Infant Jesús amb il·lusió i ganes de tirar endavant el projecte educatiu comú. Voldria aprofitar també aquestes ratlles per agrair-vos la bona acollida que m’heu donat i, per descomptat, per desitjar-vos a tots un molt Bon Nadal i que l’Any Nou us porti totes les coses bones que us mereixeu. Una forta abraçada i fins ben aviat!

46

>>  Temps d’oci

Als nens-grans de la família: Per què el tió o els Reis Mags no us porten un llibre d’aquests? Ramon Tarragó, professor de Llengua castellana i literatura

Tienen poco más de veinte años y se conocieron en una manifestación en contra de las armas nucleares.

Winesburg, Ohio, de Sherwood Anderson Viena Ed. (cat.) El Acantilado (cast.) Premi Llibreter Narrativa 2009. Estructurada en forma de breus relats, l’obra de Sherwood Anderson (1876-1941) aborda temes com la solitud i la frustració utilitzant com a escenari un petit poble de l’Amèrica profunda de començament del s. XX i la figura de George Willard, un periodista local, com a fil conductor. A través d’una mirada afectuosa i un estil tan simple com sensible, l’autor ens explica la vida d’una comunitat amb uns personatges incapaços d’exterioritzar el que senten i units pel nexe del fracàs i els somnis irrealitzats. És el títol més reconegut de l’escriptor que alguns crítics consideren un dels més destacats de la literatura nordamericana moderna. Anderson va ser un dels precursors de l’anomenada Generació Perduda que inclou noms il·lustres com Steinbeck, Faulkner, Hemingway, Fitzgerald i Ford.

Carta A D. Historia de un amor, d’André Gorz Paidos Iberica, 2008 “Carta a D. Historia de amor” es una larga carta de amor que el filósofo y periodista vienés escribió a su esposa poco después de descubrir que estaba enferma. Un testimonio conmovedor por su sensibilidad, ternura y lucidez, por su coherencia y honestidad. Gorz y su esposa se suicidaron en Francia en 2007.

Chesil Beach, de Ian Mcewan Compactos (Anagrama), 2009 «Notable, conmovedora y apasionante... “Chesil Beach” no es sólo una lectura placentera sino posiblemente algo mucho más raro: una novela perfecta». (Martin Rubin, The San Francisco Chronicle).

La Carretera, de Cormac Mccarthy Contemporanea Debolsillo, 2009 Una demoledora fábula sobre el futuro del ser humano, ganadora del Premio Pulitzer 2007. La carretera transcurre en la inmensidad del territorio norteamericano, un paisaje literalmente quemado por lo que parece haber sido un reciente holocausto nuclear. Un padre trata de salvar a su hijo emprendiendo un viaje con él.

>>  Temps d’oci

47

Un minut d’astronomia

Els asteroides Apol·lo. Un perill real per a la Terra? Un asteroide Apol·lo és un asteroide que té una òrbita que es creua amb l’òrbita de la Terra. Vist així, podríem pensar que aquests objectes signifiquen un perill important per a la Terra però, abans d’espantar-nos sense necessitat, cal que coneguem algunes dades.

Miquel Marín Professor de Física El 24 d’abril de 1932 l’astrònom alemany Karl Reinmuth va descobrir un asteroide que anomenà Apol·lo. El 15 de maig de 1932, Apol·lo es va aproximar fins a 10.725.000 kilòmetres de la Terra, només unes 30 vegades la distància que hi ha entre la Terra i la Lluna, i menys de la distància que hi ha entre la Terra i el nostre planeta veí Venus. D’ençà de llavors, els asteroides amb una òrbita que s’interseca amb la de la Terra i s’aproximen més que Venus s’anomenen objectes Apol·lo. Apol·lo mesura menys de dos kilòmetres d’amplada però és el suficientment gran per a provocar una gran catàstrofe si impactes contra la Terra. Posteriorment s’han descobert altres asteroides Apol·lo, alguns de més grans fins i tot i amb òrbites que s’han apropat encara més a la Terra. Al novembre de 1937, el mateix Reinmuth va descobrir un altre asteroide,

al que va anomenar Hermes que es va acostar a només 850.000 Km de la Terra, només unes dues vegades la distància que ens separa de la nostra Lluna. Aquestes distàncies de tants milers de kilòmetres ens poden semblar enormes, però pensem que en escala astronòmica no són pràcticament res. Els asteroides Apol·lo són, de fet, només un dels tres tipus d’Asteroides Propers a la Terra ( NEO’s, Near Earth Objects). Els altres són els asteroides Aton i els asteroides Amor. Sota certes circumstàncies, els NEO’s podrien causar un impacte contra la nostra Terra. Dels asteroides Apol·lo coneguts el més gran és 1866 Sísifo, amb un diàmetre aproximat d’uns 10 km, aproximadament la mateixa mida que tenia l’objecte que en el seu impacte va crear el Cràter de Chicxulub, que es pensa que va ser el causant de l’extinció dels dinosaures.. Actualment, existeixen uns 4.000 objectes classificats com a NEO i s’estima que en el darrer milió d’anys, quatre

respectables asteroides Apol·lo han col·lisionat amb la Terra. Un senzill càlcul es dirà que, de fet, no són tan freqüents i no tots tenen les mateixes dimensions així que no cal pas espantar-se tant. De tots els NEO’s, se’n coneixen les òrbites i diversos centres d’estudis d’arreu del món estan dedicats a calcular amb precisió possibles variacions d’aquestes òrbites que ens poguessin fer pensar en un impacte directe amb la Terra. Actualment, aquest extrem no existeix per cap dels NEO’s coneguts, tot i que els càlculs indiquen que alguns d’ells podran passar relativament molt a prop de la Terra. A més, el nombre de NEO’s no disminueix amb el temps ja que possibles pertorbacions gravitatòries en el cinturó d’asteroides situat entre Mart i Júpiter pot provocar l’aparició de nous NEO’s.

48

>>  Temps d’oci

>>  Sabies que...

Jocs matemàtics: Torres de Hanoi Les Torres de Hanoi és un joc matemàtic inventat el 1883 pel matemàtic francès Éduard Lucas. El problema és molt conegut en la computació, apareix com la introducció a la teoria d’algoritmes. Neus Carmona Professora de Matemàtiques El joc consisteix en tres varetes verticals. En una de las varetes s’apila un número determinat de discos que determinarà la complexitat de la solució, generalment es consideren vuit discos. No hi ha dos discos iguals, i tots estan apilats de major a menor radi en una de las varetes, quedant les altres dues lliures. El joc consisteix en passar tots els discos a la tercera vareta. Per realitzar això cal seguir tres simples regles: 1. Cada vegada només podem moure un disc. 2. Un disc més gran no pot estar sobre un més petit. 3. Només es pot moure el disc que està a dalt de la vareta. Una de les llegendes diu que un temple de l’Índia, hi havia una cúpula que assenyalava el centre del món. Allí hi havia una safata amb tres agulles de diamants. Un rei manà posar 64 discos d’or ordenats per mida, el major a la base i el menor a dalt de tot. Els sacerdots del temple van

intentar moure els discos entre les agulles segons les lleis que els havien entregat: “No es pot moure més d’un disc a la vegada, i no pot situar un disc de major diàmetre a sobre d’un de diàmetre menor”. El mínim nombre de moviments que es necessita per resoldre’l és de 2n-1. Si els sacerdots fessin un moviment per segon, els 64 discos estarien a la tercera vareta en uns 585 mil milions d’anys. Com a comparació per veure la magnitud d’aquesta xifra, la Terra té uns 5000 milions d’anys, i l’ Univers entre 15 i20 mil milions d’anys.

Solució per n=3

Adriana Barrachina, Gustavo Gómez 1r de batxillerat A —En primer lloc, ens agradaria que ens parlessis de tu i dels teus inicis. Tenies ja de petita la vocació de ser mestra? —Sí, la veritat és que des de petita ja m’agradaven moltíssim els nens, sobretot els nens i les nenes més petits. El que passa és que als tretze o catorze anys també em va començar a agradar molt la medicina. Finalment, em vaig decantar cap als estudis de magisteri i la veritat és que no me’n penedeixo perquè la meva feina m’agrada molt. —Quins estudis vas cursar? Com vas arribar a ser mestra? —Jo sóc antiga alumna de l’Escola. Vaig estar aquí des dels cinc anys fins als setze, aleshores, a aquesta edat acabàvem. Vaig fer COU i després magisteri, en l’especialitat de llengües. En llicenciar-me vaig tenir la sort de poder treballar aquí, va ser la meva primera i última feina. —Per quins cursos has passat com a mestra? Actualment, a quins cursos imparteixes classe? —Vaig començar fent classes a P3, P4, P5; vaig estar quinze anys fent parvulari. Després vaig passar a segon, a tercer i a quart de Primària, que és on sóc ara. A més des de fa uns quants anys m’encarrego de coordinar el cicle mitjà de Primària i també l’Escola em va demanar, fa uns cinc o sis anys, que coordinés les activitats de migdia que fan els alumnes que dinen a la mateixa Escola. —Quants anys portes en aquest centre i quins canvis són els que més t’han sobtat durant aquest període? Ja porto trenta-tres anys en el Centre si no m’he descomptat. El canvi més fort va ser passar d’ una escola només per a noies a ser una escola mixta. Un altre canvi important, va ser quan es va passar a fer tot en llengua catalana, ja que quan vaig entrar totes les assignatures s’impartien en castellà.

>>  Sabies que...

49

Entrevista a Àngels Carné —Quina opinió et mereixen els canvis constants en el sistema educatiu? En principi els canvis són bons, i representa que han de servir per a millorar. Darrerament, però, veiem que els canvis van més lligats a la política de cada govern, que no pas a una madura reflexió sobre l’educació. Crec que no es pensa realment gaire si aquell canvi o aquella novetat és favorable o no és favorable per al bé de tots: docents, alumnes, pares, etc. Cada canvi comporta molt treball per part dels educadors i dels pares i, evidentment, també per als alumnes. Cal fer passes en ferm. —Aspectes positius i aspectes millorables dels alumnes d’avui en dia. —Pel que fa als aspectes positius, diríem que els alumnes d’ avui en dia són més desperts, més inquiets, tenen més ganes i possibilitats de formar-se. Per altra banda, com que la societat d’ avui en dia no afavoreix massa la relació paternofilial, moltes vegades aquesta falta d’atenció es compensa amb coses més materials, i com que estan acostumats a tenir-ho tot, exigeixen les coses al moment, són molt impacients. —Des del teu punt de vista, quines són les qualitats que ha de tenir un professor amb alumnes d’ aquestes edats? —Primerament, molta paciència i en segon lloc, mantenir-se proper, però, sense que et perdin el respecte; que puguin confiar en tu, però que tampoc et tractin com un “col·lega”. —Segur que tens alguna anècdota remarcable durant aquests anys a l’ Escola. Explica’ns-la, si et plau. —Me’n recordo dels primers dies: jove, sense experiència, amb 39 nens de tres anys i havent-los de portar en fila agafats els uns amb els altres de la “bata” per anar al pati... És clar, cada cop que girava la cantonada del

passadís em pensava que ja n’havia perdut algun! —Com creus que les noves tecnologies poden millorar l’ensenyament a l’actualitat? —Personalment, crec que el poden millorar molt. Per exemple, Internet ofereix molts continguts, tot i que s’ha d’ensenyar als alumnes a utilitzar-lo correctament i que sàpiguen destriar les informacions fiables de les que no ho són. Enguany, nosaltres a l’ Escola utilitzem el “carro multimèdia” i ens adonem que fent activitats interactives es facilita molt l’aprenentatge, perquè es torna tot molt visual. A més, ara també estem introduint la pissarra digital i la pissarra interactiva i són molt bons suports. —Quines són les teves principals afeccions a part de l’ ensenyament? —M’agrada molt llegir, escoltar música, viatjar sempre que es pot i també m’ agraden força totes les activitats manuals, muntar i desmuntar coses, cosir, etc. —Com compagines la teva vida laboral amb la familiar? —Veritablement és sacrificat. La gent es pensa que tu fas l’horari dels teus alumnes, però en realitat t’enduus feina a casa, corregir, preparar, buscar activitats noves: molta feina

que t’ocupa moltes hores. Però també queden estones per fer el que s’ha de fer a casa i poder estar amb la teva família. —I a continuació una bateria de preguntes curtes que ens ajudaran a conèixer-te millor. —Un llibre? —El viejo y el mar, d’Ernest Hemingway. —Un estil de música? —M’agrada la música de Leonard Cohen, els Beatles i Lluís Llach. —Una professió alternativa? —Medicina. —Una cita o frase important per a tu. —Una d’El petit príncep que diu així: “Tot el que és essencial és invisible als ulls” —Un personatge famós? —Tot i que n’hi ha molts i molt significatius per a mi, em quedo amb Vicenç Ferrer. —Una pel·lícula? —Memòries d’Àfrica. —Un desig per aquest Nadal? —Cap nen sense escola. Moltes gràcies per la teva col· laboració i pel temps que ens has dedicat.

50

>>  Sabies que...

Què se n’ha fet d’aquelles flors?

Entrevista a Daniel Ferrer, sociòleg i treballador de la “Fundació Arrels” Ainara Carreras, Elena Llorens Laia Navarro 2 BAT B —Durant els anys que vas cursar a l’Escola Infant Jesús, quin va ser la teva millor experiència? —La millor experiència (també la més propera) és sens dubte, l’esquiada de Batxillerat. Va ser molt divertida, compartir amb els companys i professors aquells dies a la neu. Però de bones experiències en conservo moltes, sobretot, d’ anècdotes amb en Josep Maria Ramón, la Madamme Mosser, la Patricia, al parvulari amb la Ivón... Recordo el Ramón Tarragó que ens donava molta canya a les classes, però tot i així eren divertides i entretingudes. En general, tinc molts bons records de cadascun dels professors i de les professores que he tingut. —Què vas estudiar a la universitat? I què et va motivar a fer aquesta carrera? —A la universitat vaig estudiar la Llicenciatura de Sociologia, motivada en bona part per una assignatura que havia tingut a l’Escola. A més a més de la meva vocació més “social”, he d’admetre que sempre m’ha agradat estudiar molt les persones, les creences i les estructures socials que hem creat entre tots/es. La carrera, en aquest sentit, em va permetre traduir a coneixements científics aquesta curiositat. De la mateixa manera, vaig escollir la Universitat Autònoma de Barcelona, que tot i estar més lluny de casa, era on hi havia els millors professionals en sociologia i una tradició al respecte. Mentre estudiava la carrera, els estius i els mesos de març vaig aprofitar també per fer un voluntariat amb una entitat japonesa a la seu de Nacions Unides a Ginebra. —Són importants els idiomes avui en dia?

—Sí, moltíssim. Quan vaig estar a les Nacions Unides, molta gent dominava tres idiomes estrangers a més del propi. Recordo un expert rus a Ginebra (i no era una excepció) que en dominava tretze. Al preguntar-li, sobre els idiomes, em va contestar: una vegada en domines cinc o sis, la resta ja són fàcils. Avui en dia, saber anglès i francès, gairebé es podria dir que és com dominar correctament les llengües pròpies com el català i el castellà. Cal anar més enllà. —Quines aficions tens? —Una de les meves grans aficions és la muntanya. M’encanta! M’oxigena, em manté en forma, em fa veure les coses amb més distància, em permet conèixer persones i em fa créixer personalment. Crec que la muntanya, desemmascara a les persones i aporta valors de solidaritat. És només a 3,000 metres, a 6 graus sota zero, amb ventolera i amb el cansament de 7 hores, on ets capaç d’entendre com una persona et deixa un entrepà dels seus perquè tu te l’has oblidat al cotxe. La muntanya treu el millor de les persones. —Actualment els joves són solidaris? Estan informats? On es pot trobar informació? —En els darrers vint anys, el voluntariat en entitats socials a Barcelona ha sofert un boom i bona part d’aquesta empenta l’impulsa la gent jove. Si bé és cert que des de sempre s’han fet tasques de voluntariat, aquestes sovint han anat associades a la pertinença a una comunitat religiosa: al fill/a que es volia dedicar a ajudar els més necessitats, se li aconsellava que es fes monja/o. Actualment, ja no és requisit haver passat pel seminari, per poder fer un voluntariat amb persones en situació d’exclusió social, discapacitats o gent gran. De la mateixa manera, a la societat, fer tasques de voluntariat en entitats socials

gaudeix de molta més reputació i “està ben vist” per la societat. Fins i tot és un punt a destacar en el currículum! Els portals digitals com Hacesfalta. org o Idealistes.org, que agrupen milers d’ofertes o organitzacions com la Federació Catalana de Voluntariat Social o el Servei Català del Voluntariat, de la Generalitat de Catalunya, són llocs on la gent pot informar-se tant de les possibilitats que existeixen, com dels “drets” que tenen. —Actualment on treballes? —Els matins, al Departament de Voluntariat de la Fundació Arrels i, fins fa poc a les tardes, en un projecte sobre racisme i diversitat amb el Centre UNESCO de Catalunya. —En què consisteix la Fundació Arrels? Quin és el teu paper dins la associació? —La Fundació Arrels es dedica a atendre les persones sense llar, formada per uns 50 treballadors i 200 voluntaris actius. La població objectiu de l’entitat són les persones que estan en una situació d’exclusió més consolidada, ja siguin del carrer, o persones derivades de Serveis Socials. La principal tasca de l’entitat consisteix a acompanyar a aquestes persones, oferir-los serveis com farmaciola, robes, dutxes, etc així com tramitar prestacions econòmiques, ajuda a l’allotjament, tallers ocupacionals,... En aquest sentit, crec que Arrels és una de les entitats amb una de les visions més globals i madures respecte com s’ha d’entendre l’atenció social. —I les persones sense llar, com acaben al carrer? Com se’ls reintegra? —A diferència del que creu la majoria de la gent, al carrer un no arriba perquè vol. “Oh! És que jo en conec un que diu que vol viure al carrer, que ell ja està bé així”. Desenganyem-nos, entre els somnis d’infant d’aquesta per-

>>  Sabies que... sona o qualsevol de nosaltres, no crec que hi hagués el de ser un indigent pobre, brut, sense llar i podrint-se en la soledat. No és veritat! Alguna cosa ha passat aquestes persones, alguna cosa terrible i capaç de destrossar a qualsevol. I és que ni els estudis (el 17% de les persones sense llar a Espanya l’any 2005 tenien estudis universitaris), ni l’alcohol (el 40% eren abstèmies), ni els diners (alguns d’ells havien gaudit d’un nivell socioeconòmic molt elevat) són causants directes de perquè han acabat al carrer. En psicologia es parla que, de mitjana, una persona normal i corrent, passa per 1 o 2 situacions psicològicament estressants al llarg de la vida (per moments difícils). Quan parlem d’aquestes situacions ens referim a morts de familiars molt propers, separacions difícils entre cònjuges, aparició d’alguna malaltia mental, quedar-se sense possibilitats d’ingressos econòmics, etc. Tanmateix, la majoria de les persones disposem d’una xarxa social (família i amics) que ens ajuda a fer menys traumàtica aquestes situacions. Ara bé, quan mirem les històries de vida (o desvida, casi diria!) d’una persona que ha acabat al carrer, tot sembla cobrar sentit. No una ni dos, sinó fins a cinc situacions psicològicament estressant passa una persona abans d’acabar al carrer. A això se li afegeix, que passen en un curt període de temps, i on la persona no té o perd aquesta xarxa social que tant necessària i important resulta. Podem imaginar-nos com ens quedaríem qualsevol de nosaltres amb: la pèrdua de la mare i el pare, seguida d’una separació difícil d’un matrimoni de 20 anys, amb una forta depressió, pèrdua de la feina i dels amics, tot això, en menys d’un any? Doncs, enfonsats, sols, sense ni un duro i al carrer (persona sense sostre). Com es reintegra una persona sense sostre? Per desgràcia, aquesta idea és una de les primeres males visions que té la persona al conèixer el món de l’exclusió: la percepció de que es tracta d’una pobresa econòmica i per falta de possibilitats. No és ben bé, fins després d’un any o dos a la fundació, on els voluntaris/es obren la mentalitat, pugen un grau i veuen la tristesa, la soledat i els problemes que té una persona al carrer. Amb la maduresa, es passa de voler “treure-la i reintegrar-la” a “acompanyarla”. L’objectiu passa a ser, “estar amb la persona”, “acompanyar-la a la seva vida”, més difícil encara, a “respectar i entendre les seves decisions quines siguin” i encara més i tot, “seguir fent-li costat”.

51

No és sinó així, com entendríem com una persona que va acabar al carrer als 22 anys, als 57 dormi en una residència per a persones sense llar, amb menjar calent, amb una autoestima i, el més important, amb una família, potser la única que encara té: Arrels. —Personalment, què t’aporta treballar allà? —A part de l’enriquiment professional, sobretot, enriquiment personal: a no jutjar les persones, a empatitzar, a mirar les persones d’igual a igual, a ser modest, a tenir paciència, a escoltar a les persones, a veure què és important a la vida... i podria seguir... —Què en penses de la immigració? —En general a Catalunya la immigració sempre ha estat un repte important. Un simple repàs a la història o al arbre genealògic de la nostra família ens mostra que sempre hem estat un país amb fortes migracions. I tanmateix, és curiós comprovar com les persones sembla “haver-se’n oblidat”. Expressions com “moros” o “xarnegos”, són ben conegudes des de fa anys i encara són vigents a l’actualitat (preguntem-li sinó al president Montilla, nascut a Córdoba). És xocant i contradictori veure, manifestacions racistes o xenòfobes, de fills de pares immigrants. Per desgràcia, les persones hem tendit sempre ha fer distincions, separacions; tu pertanys a aquest grup i jo a aquest altre. On a vegades es busca una posició de poder o privilegi respecte l’altre grup. Jo tinc més dret a X perquè sóc cristià i tu musulmà, jo nazi i tu jueu, jo català i tu immigrant. O no hem sentit frases com: “primer la feina pels catalans i després el què quedi pels de fora”? Els drets humans no són negociables, tan el que hi ha nascut a Madagascar, com a Mèxic com a Torroella de

Montgrí, tenen el mateix dret de treballar a Girona. Per què? Perquè tots som persones, i punt. O és que el que té pares andalusos, té menys dret que el de pares catalans? És una bogeria! —Explica’ns un gran moment viscut en aquestes organitzacions? —Anècdotes? Potser una de les que més em van impactar i desmuntar moralment, és a Nacions Unides, on una dona índia explicava el relat com, pel fet de ser Dalit (casta baixa) havia estat violada una cinquantena de vegades. Quan ho recordo se’m posa la pell de gallina, i a la vegada em fa recordar, el món pel qual jo lluito. —A continuació, un seguit de preguntes breus: —Un viatge? —A la Patagonia, entre muntanyes, al sud d’Argentina. —Un menjar? —L’escudella. —Una pel·lícula? —El Último Samurai. —Un llibre? —El monje que vendió su Ferrari, de Robin S. Sharma. —Una cançó? —Dreams on fire, “soundtrack” de Slumdog Millionare. —Una frase? —”Quizá todo lo que hagamos en la vida sea una simple gota de agua, pero el océano sería menos sin esa gota”. Madre Teresa de Calcuta. —Una virtut? —L’empatia. —Un defecte? —Prejutjar les persones. —Un desig? —Arribar a ser o fer allò que em proposi. —Moltes gràcies, Dani, pel teu temps.

Època II Desembre 2009 Núm. 83

Benvinguda, Jara! Felicitats, Neus!

Moltes felicitats, Brian i Elena!

Benvinguda, Daniela! Felicitats, Núria!

Revista de l’Escola Infant Jesús

Clar i Net us desitja

bon Nadal!

Amb el suport d’

L’A v e n i r, 1 9 • 0 8 0 0 6 B a r c e l o n a • E - m a i l : e s c o l a @ e s c o l a i n f a n t j e s u s . c o m • w w w. e s c o l a i n f a n t j e s u s . c o m D ’ a c o r d a m b l a l l e i d e p r o t e c c i ó d e d a d e s , L . O. 1 5 / 1 9 9 9 , p o s e m e n e l v o s t r e c o n e i x e m e n t q u e l e s d a d e s q u e c o n s t e n e n l a r e v i s t a / w e b p r o c e d e i x e n d e l a B . D . G e n e r a l d e l ’ E s c o l a I n f a n t J e s ú s ; u s r e c o r d e m q u e e n q u a l s e v o l m o m e n t p o d e u r e c t i f i c a r, c a n c e l · l a r o o p o s a r - v o s a l ’ ú s d e l e s v o s t r e s d a d e s d i r i g i n t - v o s a l a S e c r e t a r i a d e l ’ E s c o l a e n h o r e s h à b i l s .

150 anys! Un compromís renovat