Issuu

SUMARI

Època II Juny 2009 Núm. 82

CLAR I NET REVISTA DE L’ESCOLA INFANT JESÚS

OPINEM

VIU L’ESCOLA Parvulari Primària ESO Batxillerat

17 17 25 51 61

DIADA DE SANT JORDI

CERTAMEN LITERARI DE SANT JORDI

I LOVE ENGLISH

TEMPS D’OCI

SABIES QUE...

Caramelles

>> Opinem

Parlem de....

La germanor a l’Escola EL VOLUNTARIAT és una activitat programada per l’Escola que es fa present en la vida de la comunitat d’una manera molt discreta, però molt valorada entre nosaltres. Representa l’exteriorització dels nostres sentiments profunds i humans i, per a molts, un fer realitat les paraules de l’Evangeli: “Quan tenia gana..., quan necessitava companyia..., quan em sentia malalt i sol..., allí hi eres tu”. I nosaltres, sense adorar-nos, creiem, fem companyia, acollim i, quan ho pensem, creiem que Jesús és amb ells. Des de joves-adolescents, alguns nens i nenes, acompanyen als més petitons en les seves sortides: al teatre, a la platja, a una casa de colònies... Desprès, a quart d’ESO, deixen el pati del migdia per vigilar el dolç son dels companys d’un i dos anys a la Llar d’Infants. Tot això desperta en els joves un sentiment maternal-paternal, i a l’estiu ajuden com a monitors/es a la vida del casal, rentant joguines, arreglant-les o llençant les que no serveixen. És a dir fent de germans grans dels seus companys més petitons. A la Festa de l’Escola, els grans també preparen activitats de jocs i entreteniments per als més petitons. Així, doncs, en el transcurs de la seva estada a l’Escola, el nois i noies viuen i són testimonis d’un procés d’ajuda solidària entre companys. Al Nadal aquest concepte de donació als altres es fa més extern, envers els germans de la presó, d’algunes parròquies de Barcelona, del Senegal, de Perú, de Bolívia, de Guatemala ... Allà on les religioses de l’Infant Jesús realitzen activitats educatives amb la població d’aquests indrets. Potser, però, una de les accions de voluntariat més lligada, més arrelada al currículum és el treball de recerca de batxillerat: Un 30% dels alumnes escullen aquesta opció, l’opció de destinar part del

seu temps per anar un cop a la setmana a Sant Joan de Déu, al Casal dels avis o al reforç escolar al Centre Gavina del Raval. És la professora Patricia Riera qui s’encarrega de fer el seguiment tutorial i d’acompanyament d’aquests nois i noies, que al final de curs, exposen davant dels seus companys de promoció les seves experiències i vivències en el marc del treball de voluntariat. A l’estiu amb la professora Gloria Izquierdo força nois i noies, a partir de 4t d’ESO, van a Lurdes a acompanyar als malalts en peregrinació. La seva feina consisteix en fer costat als malalts, ajudar-los a desplaçar-se, donar-los conversa, alegria, escalf... i esen aquesta relació que es creen entre ells uns lligams que els permeten descobrir els valors interiors de la pregària i de la dimensió de la persona. La culminació del ventall d’activitats de voluntariat que l’Escola realitza, el trobem en l’experiència d’alguns/es antics alumnes que han fet l’opció de posar el seu temps i saber al servei del tercer món durant les seves vacances d’estiu. És cert que som conscients que tot el que hem endegat a l’Escola en l’àmbit del voluntariat, ha de recórrer un llarg camí fins a la seva consolidació. Però és innegable que, a poc a poc, va creant en nosaltres, petits i grans, una xarxa de solidaritat i d’amistat que fa que ens sentim millors per dintre i més agents actius de la transformació del nostre món per fora. El professorat se sent part i protagonista del projecte i, entre joves i adults, intentem viure l’Evangeli amb il·lusió i testimoni vers els altres, sentint que ajudem i sentint-nos ajudats. Per tot això donem gràcies a Déu. Mireia Galobart Titular

>> Opinem

Aprenentatge digital interactiu La societat actual, dita societat de la informació, exigeix nous plantejaments educatius que passen per introduir la tecnologia a l’escola, dotar-la de noves infraestructures i de nous recursos didàctics. Una pissarra digital per interactuar, compartir, comunicar..., aprendre

Teresa Gabarró Departament TIC Sabem que la tecnologia per ella mateixa no millora l’aprenentatge; per tant en aquests moments un dels reptes que tenen els educadors és incorporar la pedagogia a la tecnologia i fer que aquesta esdevingui invisible i, l’altre, educar als alumnes perquè puguin fer front als riscos relatius a l’impacte que pot tenir la informació. Segons Joan Majó, els principals perills de la societat de la informació i la comunicació són tres i només els podem afrontar amb educació: • L’excés d’informació ja que ens trobem davant d’un nou repte pedagògic que és ensenyar el cervell a valorar i seleccionar la informació abans de processarla. • El cicle de la vida dels coneixements és inferior al de les persones ja no és per a tota la vida. • La creació i la difusió massiva i anònima d’informació, per tant, sense assumir cap responsabilitat.

Així doncs, una de les tasques que el professor haurà d’incorporar al seu rol és la d’orientació i guiatge dels alumnes per accedir a la informació, per seleccionar-la i per elaborar-la cooperativament i transformar-la en coneixement. Aquesta capacitat d’aprendre a aprendre, de saber què fer amb el què s’aprèn, és la que han de tenir els nostres joves per inserir-se a la societat si no es vol eixamplar la fractura digital. Tothom ha experimentat d’una manera o altra l’impacte que ha tingut i té la tecnologia a la seva vida familiar, laboral i fins hi tot en el seu temps d’oci; però i l’escola, n’ha quedat al marge? La tecnologia a les escoles, ha anat trobant el seu espai, primer a les aules d’ordinadors, després els ordinadors van entrar a la resta d’aules juntament amb Internet i la intranet i, ara, finalment, podríem dir que ho està fent a un ritme accelerat; darrerament s’estan incorporant les aules mòbils (carros amb portàtils) i les pissarres digitals a les aules.

Un videoprojector connectat a un ordinador multimèdia amb accés a Internet és una pissarra digital (PD), i, si a més a més, es projecta sobre un tauler interactiu que respon al tacte d’un dit o un llapis digital estem parlant d’una pissarra digital interactiva (PDI). Un bon complement per a la pissarra digital és la webcamp ja que permet visualitzar o digitalitzar documents i fer videoconferències. El potencial educatiu de tots aquestes eines vers la pissarra tradicional és inqüestionable, ja que incorporen tots els recursos multimèdia i TIC (Tecnologia de la informació i la comunicació). Per això, és una de les tecnologies que ofereix al professor més possibilitats didàctiques, i si s’utilitza de manera adequada indueix a pràctiques innovadores centrades en l’alumne. La connexió de la PDI a Internet fa que cada aula sigui una finestra oberta al món i permet a l’alumne disposar de zones de desenvolupament pròxim i virtual. També ofereix la possibilitat de fer un treball col·laboratiu enfront a la tasca individual de l’ordinador. Aquest recurs pot incidir en el procés de creació i elaboració de coneixement; es parla així, d’un coneixement no lineal on els recursos hipermèdia influeixen de manera positiva i interrelacionada a l’hora d’incorporar nous conceptes. Les noves eines i formes de comunicació comporten una necessitat d’alfabetització, tant a nivell tecnològic, com a nivell cognitiu i d’organització del treball.

>> Opinem

El valor afegit de la PDI Degut a que és molt fàcil d’usar i al seu potencial didàctic es converteix en una eina molt interessant per al professor i per a l’alumne ja que: • Facilita la comprensió de l’explicació, les classes resulten més dinàmiques i motivadores. • Facilita a l’alumne la realització d’aprenentatges més significatius. • Afavoreix la creació d’un clima de treball més col·laboratiu. • Els alumnes tenen un paper més actiu en les activitats de classe, realitzant treballs multimèdia i presentant-los als companys. • Facilita al professor poder atendre la diversitat de l’aula amb la creació de materials multimèdia adaptats a les necessitats del grup. • Permet participar col·lectivament en canals telemàtics: fòrum, xat, videoconferència, etc. • Permet cercar, seleccionar, comparar i comentar la informació que es troba a la xarxa; així com, capturar-la per poder-hi treballar (aprofundir, sintetitzar, etc.). • Permet guardar una sessió de treball en un arxiu que es pot penjar a la xarxa, enviar per correu, etc. de manera que pot passar a ser un document de repàs i estudi dels conceptes treballats a classe. Com s’ha vist la PDI i en general la tecnologia, ben utilitzada, sí que aporta un valor afegit a l’aprenentatge. L’escola analògica, a poc a poc, s’està transformant en una escola digital; és per això, que en aquest moment de transició conviuen: els aprenentatges en entorn presencials i en entorn virtuals, les lectures seqüencials amb les lectures simultànies, i no s’ha d’obviar que tot això està provocant un canvi en la manera d’ensenyar i d’aprendre, en la manera d’accedir i de tractar la informació i en la manera de pensar.

En agraïment a la Junta de l’AMPA El passat dia 23 de maig, com sabeu, se celebrà la Festa de la Família d’enguany. Coincidint amb aquesta efemèride, la nostra titular –Mireia Galobart– volgué adreçar unes paraules d’agraïment a aquells/es membres de la Junta que acaben enguany la seva dedicació a aquest òrgan. Reproduïm a continuació aquestes paraules d’agraïment. Barcelona, 23 de maig de 2009 Mireia Galobart Titular Molt bon dia a tots i a totes, petits i grans i no tant grans. De nou reunits un any més entorn de la Festa de la Família, mirant com sempre el cel per di farà bo o cauran aquelles quatre maleïdes gotes. Festa de la Família és sinònim de jocs, cursa, tómbola, tallers, bocatas...I al darrera molta, molta feina d’un grup ampli de pares/mares entusiastes. Festa de la Família és sinònim de retrobaments. Famílies de tota la vida que ens venen a veure i en fan contents. Exalumnes que recorden els vells temps amb els seus professors i professores. Festa de la Família és un espai de xerrar, de fruir, de compartir, d’aventura. Cada ics anys també és un espai d’agraïment. D’agraïment a aquells pares i mares que, durant un munt d’anys, han dedicat temps, esforços, ganes amor a l’escola dels seus fills i filles que han sabut fer plenament seva. Enguany tenim allò que se’n diu una sensació estranya. Diguem que estem un xic tristois perquè en Ramon, en Pau, la Isabel i l’Amadeu després d’un munt d’anys de col·laboració, de feina ben feta, de gratuïtat, de neguits i també de molts bons moments viscuts plegats, acaben el seu temps de dedicació a la Junta de l’AMPA de la nostra escola. Alhora també estem contents,

però, ja que una nova generació de pares i mares està disposada a agafar el relleu dels que d’aquí uns dies deixaran les seves responsabilitats. Això no té preu. Una escola – us ho diem sempre- no pot fer res sense els pares. Una bona AMPA, una bona Junta, fa una bona escola. Nosaltres tenim aquesta sort. Voldria saber resumir en poques paraules i amb tot l’afecte i estimació, l’agraïment que professem a en Ramon Viñas, a la Isabel Espanyol, a en Pau García i a l’Amadeu Triviño per tantes i tantes mostres d’acompanyament, de suport que com a representants dels pares ens han donat. Què hauria estat sense el seu ajut de les assegurances, de l’economia, de la Festa de la Família de les Comissions....I sobretot aquest estar al costat moral i psicològicament que sempre ens ha tramès estímul i motivació per seguir endavant. Per als que ens deixeu bon viatge en el decurs del vostre camí. Sabeu on som i on trobar-nos. Nosaltres no dubtarem mai en cercar-vos si us necessitem. Sabem que us trobarem, Com sempre. Per als/les que vindreu preguem que el camí sigui llarg, ple d’aventures ple de coneixences. Ramon, Pau, Isabel, Amadeu en nom de tota la comunitat educativa de l’Escola de l’Infant Jesús, moltes, moltes gràcies i fins a sempre.

>> Opinem

Un conte per a vosaltres, mestres! Mai no m’hagués pensat que podria veure el món a través dels ulls d’una formiga. Però va passar. Un matí vaig despertar i ja no era un ésser humà... Pilar Gómez- Nicolau Bé, un esser humà potser sí, o no, segons m’ho miri, però no era ben bé jo... Era una més entre aquella munió de personetes, ara formiguetes si, d’una classe de 3 anys! M’havia fet gran i així vaig començar a anar a escola i així, de cop, em vaig trobar que era formiga, com en Pere era cargol o la Lídia era conill, i al capdavant la nostra formiga reina, la nostra mestra, amb la qual formàvem un equip amic, ferm, treballador, fidel, estable i perseverant... una veritable família de formigues! Des que vaig arribar tot em va semblar meravellós. Que n’eren d’amables i com m’estimaven les altres formigues! Cada matí em rebien somrients amb petons i abraçades, al llarg del dia jugàvem plegades, i també treballàvem, que d’això les formigues en sabem un tros! I apreníem plegades un munt de coses i la gran formiga era com una marassa. Ens acaronava, ens explicava contes, anècdotes i mil i una històries, i jo aprenia i aprenia i m’omplia d’experiències. Sempre ens feia caminar arrenglerades i a poc a poc i sense fer soroll pels passadissos (per això érem formigues...), no fos cas que destorbéssim els pingüins o els dofins, tots ells més grans i forts..., i que també treballaven allà a la vora, ah! i amb qui també ens estimàvem molt. Nosaltres no tenim problemes discriminatoris, això si que no! Bé, potser si arribés algun elefant i ens trepitgés... però no és el cas perquè fins i tot amb els astronautes de P-5 convivim en franca harmonia. Crec que despertem o no, tornem a la realitat o no, ens fem grans ràpi-

dament o lenta, cap de les formiguetes oblidarem mai aquest temps passat, un tros d’infància grandiós i important que ens ha fet créixer com a formigues, com a persones, com a essers humans... I per això vull explicar a tots els altres essers vius el gran somni d’haver estat algun dia formiga, d’haver comptat amb una gran formiga reina sempre al costat, estimant-nos, ajudant-nos, sempre de la mà, bé “de la pota”, al davant de la renglera... Aquest pretén ser un petit homenatge a totes les mestres dels infants petits, les formiguetes, els cargols, els conills o els esquirols.... de la nostra i de tantes i tantes escoles... Sense elles, no hi hauria Persones amb majúscula, elles inicien el camí de la vida de molts essers humans.

Concurs Bíblic: alumna guardonada Enhorabona a la nostra alumna Agustina Fontanella Mezzapelle que ha estat guardonada en el concurs Bíblic!

>> Opinem

Han volgut dir sí...

Glòria Izquierdo Professora de Religió i Catequista En l’anterior edició de la nostra Revista, us explicàvem que un bon nombre d’alumnes s’estaven preparant per a rebre el Sagrament de la Confirmació. Fins i tot ells van fer-nos algunes reflexions sobre les seves experiències i el camí que encetaven, després de prendre la decisió de donar aquest pas tan important. Ara, ja podem dir que aquests joves han estat confirmats. I aquest curs es va fer en un dia festiu, diumenge, un dia celebratiu, familiar, i on tot va llu-

ir de manera molt especial. I si diem que tot va “lluir”, no ho fem pensant amb tots els aspectes externs, cerimoniosos, formals, rituals, etc... sinó que ho diem de tot cor, perquè els 25 joves que durant enguany s’han preparat dijous rere dijous, per poder dir “si” amb una certa convicció, també lluïen un cor ple d’alegria i serenor. Una alegria que contagiaven a familiars, amics i a tota la Comunitat Educativa. Estem contents que en temps de Pentecosta, puguem ser de manera molt real, testimonis de la força de l’Esperit Sant enmig nostre, enmig del món, i de forma especial, aquí a la

nostra Escola, dins de la nostra Comunitat, que amb dificultats i sovint moltes limitacions, intentem començar cada dia amb forces renovades de la mà de nois i noies que segueixen forjant esperança i donant-la amb il· lusió. Felicitats i gràcies.

>> Opinem

Festa de la Família. Concurs de contes En el marc de la Festa de la Família se celebraren diversos concursos. Un d’ells fou el de contes, narració curta. Publiquem a continuació el text escollit enguany.

El sisè continent L’Àlex, en Tom i l’Aina, els tres exploradors, es van decidir a fer la volta al món per trobar algun misteri per resoldre. Van marxar el dia 7 de Juny del 2009 a les 8:00 hores. Tots tres estaven molt cansats perquè no havien pogut dormir per la intriga de saber què farien o què els hi passaria. Quan van pujar al globus aerostàtic, van seure al terra per descansar, però va haver un problema: el globus anava en direcció contraria. Per sort, l’Àlex es va donar compte, perquè si no tots els plans que havien fet s’haguessin destrossat . Desprès d’un llarg viatge amb el globus, van arribar a Àsia: el primer continent. Els tres exploradors es van quedar meravellats de lo gran que era i de tots els mars que l’envoltaven. El lloc d’Àsia que tenien més a prop d’on havien aterrat era la Xina, que estava repleta de gent, sobretot de nens i nenes. Els tres exploradors van començar a mirar tot el que hi havia per allà: cabanes, coves, alguna tenda... però, de tot, el més interessant que hi havia era veure com lluitaven amb les espases els samurais. En Tom es va quedar bocabadat mirant com lluitaven els samurais, mentre que els altres se’n van anar a un altre lloc. Quan l’Àlex i l’Aina es van adonar de que faltava en Tom, el van començar a buscar però no el trobaven per cap lloc, ni siquiera on lluitaven els samurais. L’Aina va decidir entrar en una cova per mirar si hi era en Tom, darrera d‘ella anava l’Àlex que tenia molta por. Tots dos van començar a cridar:

—Tom Tom, que estàs aquí? —Ajudeu-me que m’he perdut dintre de la cova -va dir en Tom-. —On ets? -van preguntar l’Aina i l’Àlex-. —En una sala molt gran amb lletres estranyes a les parets -va contestar en Tom-. De sobte, l’Àlex va saber a quin lloc de la cova estava. Estava a la sala de les escriptures, però el problema era que des d’on ells eren no podien arribar a aquella sala. Per això, van tenir de retrocedir fins al camí principal que els va portar a la sala de les escriptures, i allà van trobar a en Tom, i desprès van sortir. Finalment van anar-se corrent a l’estació de tren, perquè si no el tren sortiria sense ells. Van pujar al tren i se’n van anar a Japó, que era el lloc on els portava el tren. Al Japó, quan van arribar van investigar molt, però no van trobar res. Per això van comprar alguns records i se’n van anar a Filipines, en una avioneta. A l’avioneta, tots tres es van marejar molt, i quan van arribar a Filipines el primer que van fer va ser anar al bany, desprès van anar a excavar en uns terrenys que estaven una mica lluny de la ciutat. Allà, l’Aina va trobar uns fòssils i uns quants ossos, i en Tom, com es molt despistat, va caure dins d’un forat i es va embrutar tot de sorra. Li va costar molt tornar a pujar, per sort que l’Àlex el va ajudar. Desprès van anar a investigar i van veure tota la ciutat. Era molt bonica, a tots tres els hi va agradar molt. Els hi va fer molta mandra tenir de pujar a l’avió,

perquè els hi agradava molt Filipines i estaven molt bé allà. L’avió els duia al segon continent, comptant el continent d’on venien, al tercer continent: Àfrica. Era molt bonica, allà van conèixer a molta gent que els hi van ensenyar uns balls típics africans. S’ho van passar genial. El problema va ser que els va atacar una tribu enemiga. Per sort, els de l’altre tribu eren pocs, tots van començar a lluitar amb totes les seves forces i van guanyar. Com els tres exploradors van ajudar a guanyar a la tribu enemiga, els de la tribu amiga els van convidar a sopar i van celebrar una festa. Els tres exploradors tenien roba que no feien servir i la van donar a la gent d’Àfrica per a ajudar-los i agrair-los el sopar, la festa, i per haver-los deixat dormir allà. A l’endemà, quan els tres exploradors es van llevar, es van acomiadar de tota la gent que havien conegut, i se’n van anar a un altre poble d’Àfrica, a on van veure tot el que tenia de fer la gent per aconseguir diners, i tot el camí que tenien de fer els nens per poder anar a l’escola. Fins i tot hi havia nens menors de setze anys que en comptes d’anar a l’escola treballaven. Van investigar una mica, i se’n van anar a buscar el globus que necessitaven per anar a l’altre continent. Desprès de una ruta preciosa amb el globus, van arribar al quart continent, que era el continent americà. Era genial, hi havien moltes botigues, bars, restaurants, hotels..., i sobre tot del que més hi havia eren persones. Hi havia tantes persones que els tres exploradors es van perdre, i per

>> Opinem

sort que tots tres van anar a l’agència de policia, i allà es van trobar. Però al continent americà no van trobar res, perquè si hi hagués hagut alguna cosa ja algun altre explorador l’hagués trobat. Per això, van anar a buscar un avió per a anar a un altre continent, és a dir, a l’últim continent: Oceania. Es veia molt petit des de l’avió, però en veritat era molt gran. Allà van trobar molts animals com cangurs, coales..., però el més interessant era una espècie molt rara d’ocell. L’Aina creia que era un ornitorinc, però l’Àlex li va dir que no, que un ornitorinc era un mamífer. Era una nova espècie d’ocell!. Tots tres es van alegrar molt, perquè havien trobat una espècie nova d’ocell, li van fer fotografies i van anar a buscar quelcom més, però no van trobar res més. Per això van agafar un helicòpter per tornar al continent europeu, però com no va arribar van tenir d’agafar una altre avioneta. Quan volaven amb l’avioneta, van veure alguna cosa, era un altre continent, però si els tres exploradors que recordessin ja havien passat pels 5 continents i aquell continent no semblava ni Àsia, ni Àfrica, ni Amèrica, ni Oceania, i ni tampoc Europa. Que estrany!, era un nou continent, els tres exploradors van demanar que el pilot aterrés l’avioneta en aquell continent. Era preciós! No hi havia gairebé ningú, però hi havia molts animals i plantes. S’havien esforçat moltíssim per aconseguir arribar a aquell continent desconegut, que encara no tenia nom. Tots van pensar que l’amistat els havia conduit a aquell continent, perquè si haguessin perdut la seva amistat no haurien arribat a aquell continent. Per això, van decidir anomenar-lo el Continent de l’Amistat. Com els hi va agradar molt aquell continent, es van quedar a viure allà. (Per això, si tu no tens una bona amistat no podràs arribar al Continent de l’Amistat...)

L’Oriol Vergés ens acompanya en la lectura El dimecres 3 de juny vam rebre una visita molt especial, l’escriptor del llibre de lectura de 1r d’ESO La ciutat sense muralles va venir a respondre les preguntes que la lectura ens havia provocat.

Alumnes de 1r d’ESO Aquest any estàvem encuriosits/sides per la història dels personatges de la novel·la; per què uns personatges –que eren bones persones– perdien la vida de manera fortuita, per què l’autor no els salvava? I l’autor ens recordava que ja ens havíem fet grans i que les històries reflecteixen el nostre món –ara més a prop del de debò– injust i real on els finals no són de conte amb final feliç per a tots. També va fer un recorregut pels fets històrics que la novel·la ens va comentatn; com la ciutat va creixent, i tots els canvis que genera en les relacions entre obrers i amos i en la distribució dels carrers. Gràcies a la visió de l’Oriol descobríem que el llibre explicava moltes coses, més de les que havíem llegit i teníem ganes de recordar de nou els

passatges que l’autor ens anava mostrant. També li vam preguntar com es fa això de construir històries i ens va explicar que l’anomenada inspiració és la constància revestida de treball i hores i més hores de fer i desfer. En acabat, ens va signar el llibe a tots i totes i vam agrair de nou que aquest professor d’història que explica històries i la mateixa història a través de llibres, ens acompanyés amb el seu somriure i el seu bon caràcter un matí on el gust per la lectura ens va fer una picada d’ullet.

>> Opinem

El treball de l’Equip C Carla Jordán i Roser Jorba 6è de primària A Aquest any hem fet un recorregut per les diferents cultures i religions d’arreu del món. Hem volat a través de la música pels diferents continents: música andina, musulmana, budista, aborigen australiana, cant gregorià de Montserrat, música reggae (el Carib), etc.

Hem navegat de la mà dels alumnes de 6è d’educació Primària gràcies a la gimcana que van preparar ells mateixos per als alumnes de 4t i 5è. Heus ací l’experiència: “Hola, som la Carla i la Roser, unes noies de 6è de primària que aquests any ens hem apuntat a equip C, amb les monitores Irene i Alba. Ens van encarregar preparar una gimcana per els nens de 4rt i 5è de primària. I així

ho vam fer. Ens ho vam passar molt bé, tant nosaltres com els nens que els vam fer la prova. Va ser una experiència nova que encara no havíem descobert. ”A equip C aprenem coses noves i fem activitats col·lectives. Ens ha agradat molt trobar-nos cada dimarts pel migdia i passar una estona tots junts.”

Imatge del treball d’Equip C sobre el conflicte històric d’Israel i Palestina Pol Lombart, Diana Perié, Elionor Vendrell, Elena Larrabeiti, Cande Vicente i Leticia de Rosselló

>> Opinem

Jo no entenc els grans... Pilar Gómez-Nicolau

Des d’aquí us animem a seguir amb nosaltres l’any vinent, fent créixer dia a dia l’equip C Bon estiu i bones vacances! L’equip C

Jo no entenc gaire la gent gran… Per què tapen la llum del sol amb tendals i tallen les flors de les plantes per un gerro? Per què engabien els ocellets, pinten els carrers grisos i fan tant de fum tot el dia? Per què perden sovint el temps mirant al voltant i en canvi no pugen mai als cavallets? Jo no entenc sovint la gent gran... Per què es creuen tan importants si només són una mica més grans que jo i res més? Per què no em deixen caminar descalç pel terra ni trepitjar els tolls d’aigua quan plou? Per què em compren cotxes tan macos i desprès no hi puc jugar perquè es trenquen? Jo no entenc del tot els grans... Per què han posat noms tan difícils a coses que són tan fàcils? Per què es passen el dia discutint o fins i tot barallant-se i es donen tan pocs petons? Per què volen feines importants i desprès es passen el dia asseguts a la cadira? Jo no entenc massa els grans... Per què quan em porto malament m’espanten amb una injecció com quan estic malalt? Per què em fan menjar a l’hora que ells volen i no quan jo tinc més gana? Per què quan els interessa diuen que sóc petit i si vull el xumet diuen que ja sóc gran? Jo no entenc molts cops els grans... Per què em diuen que sóc poruc i ells em van parlar de les bruixes i els fantasmes? Per què volen que sigui bo i em regalen pistoles, fletxes i espases? Per què han omplert la casa de vidre, miralls i figures i ara no puc tocar el que veig? Jo no entenc ni entendré els grans... Perquè quan faig alguna cosa dolenta em diuen que no m’estimaran més...? I tinc por i penso que em deixaran d’estimar de veritat, perquè si no diuen mentides... Enteneu que no entenc els grans?

>> Opinem

Congrès ERASMUS 2009 au Collège Infant Jesús Mme. Mosser

Com viure amb harmonia des del respecte i el bon tracte envers els altres i el que ens envolta Enric Puig, s.j. Martha Gómez T.

Le 24 Avril 2009 ,dans le cadre de la Semaine Culturelle de notre Collège a eu lieu le Deuxième Congrès Erasmus . Ce congrès, institutionnalisé par l’ Escola Infant Jesús en 2007,a lieu tous les deux ans . En Espagne, notre Collège est le premier et le seul établissement à statut privé et concerté à la fois, à avoir pris cette initiative pour la Défense de la Langue Française . Ce congrès a comme objectif de réunir d’anciens - anciennes élèves de notre école ayant réalisé une expérience ERASMUS à l’étranger en langue française afin de l’expliquer à nos élèves de Bachillerato avant leur entrée à l’ Université et leur montrer l’intérêt d’un ERASMUS dans un pays francophone. «ERASMUS « a vu le jour officiellement dans le cadre des Universités Européennes en 1989 et depuis lors, nombreux sont les élèves de notre Collège à avoir réalisé un «ERASMUS en langue française . Cette année , une vingtaine d’entre eux ainsi qu’une étudiante alsacienne en Erasmus à Barcelone , parrainée par l’ Association des Amis de l’ Al-

sace en Catalogne ,avaient répondu à notre appel par courrier ou par leur présence . Par ailleurs , M. Guilhem Naro , Vice Doyen de l’ Université Pompeu Fabra et responsable Erasmus de cette Université nous avait fait l’ honneur d’assister à cet acte pour expliquer les nouvelles stratégies qui seront mises en place dès la Rentrée Universitaire 2009/10 dans le cadre du Plan Bologne . Ceci a permis aux futurs universitaires de notre Collège de comprendre l’ importance que représente un Erasmus en langue française . Après les questions-réponses et dans une ambiance chaleureuse un petit coktail de l’amitié offert par la Direction du Collège clôtura cet acte coordonné par une ex-Boursière Erasmus, Maria – Auset .

Sovint al tauló d’anuncis d’algunes escales de comunitat, a les circulars que des de les escoles fan arribar als pares o als anuncis a la televisió i altres mitjans de comunicació es llegeixen avisos adreçats a la gent de com tenir cura del mobiliari urbà, les instal· lacions de servei, els espais esportius, escoles, comunitats de veïns i altres. També de com reciclar i fer un bon ús de les coses que ens envolten. Anuncis com ara: “Es demana que no tirin objectes pel celobert, els desguassos, u altres, sobretot burilles de cigarretes, llaunes o ampolles de vidre” “Amb una burilla encesa que es llenci es pot provocar un incendi. Tinguem cura del medi ambient” Nosaltres com a pares i els educadors, estem obligats a ensenyar els nostres fills a tenir cura de les coses que ens envolten: a casa, a l’escola, al parc, al carrer... i així contribuir a formar persones capaces de raonar i pensar. Aquests anuncis d’advertiments serien innecessaris, si tinguéssim més cura de les pròpies accions i es pensés una mica més les repercussions que tenen en les altres persones, les que tenim al nostre costat com ara companys de feina, estudis, amics, veïns; i les que encara que no tinguem al nostre costat, formen part del món on vivim i el qual hem de respectar i sentir-lo nostre. Hem d’ensenyar els nostres fills a considerar els altres com un altre jo i tenir-ho ben present en cada moment de la seva vida. Perquè si no prenen

>> Opinem

Els indicadors com a eina de mesura i anàlisi

consciència de les repercusions de les seves males accions, poden posar en perill la bona convivència, tan necessària per crear una societat més fraternal, quan no respectem el proïsme i tenim poca cura de les seves coses i dels bens i espais materials que compartim en el dia a dia. No podem oblidar la repercusió que té l’actuació de nosaltres (pares, educadors i adults en general) en els infants i adolescents a l’hora de configurar les seves actituds i hàbits. Hem de pensar que la fraternitat humana, passa també pels detalls i per les accions que afecten al respecte degut al proïsme. Tan debò que entre tots poguéssim ajudar a construir un món més humà, on ens estimem tot el que ens envolta i així ajudar els nostres fills a esdevenir persones de bé, amb sensibilitat i estimació, ja que si s’estimen això que els envolta podran estimar tant els que tenen al seu costat com els que no. Fem nostra aquesta dita: “No feu als altres tot allò que no voleu que ells us facin” Text adaptat full dominical, febrer 2009

Miquel Marín Coordinador de qualitat Un dels aspectes de cabdal importància en un Sistema de Gestió de la Qualitat (SGQ) és la correcta definició, mesura i anàlisi d’un conjunt d’indicadors que proporcioni a l’organització la informació necessària per a la presa objectiva de decisions. Sota la premisa bàsica que només es pot millorar allò que es pot mesurar, l’Escola va definir, dins del marc del SGQ, un seguit d’indicadors que proporcionen, periòdicament, informació rellevant de l’activitat de l’organització. Els indicadors poden ser a curt, mig o llarg termini, poden ser estratègics o operacionals, poden estar enfocats en el client (en el sentit més ampli del terme), en les persones de l’organització o fins i tot amb la societat. A l’Escola mesurem diversos d’aquests indicadors. Alguns a curt termini i enfocats en el nostre procés, com els resultats acadèmics dels nostres alumnes, d’altres enfocats en els nostres clients, com la mesura de la seva satisfacció i dels que a més, en constatem ja tendències al disposar de dades de fa més de tres anys. Igualment també existeixen altres indicadors que es fixen en el nostre entorn i pretenen mesurar com es difon la imatge del nostre Centre a

l’exterior o si la nostra pàgina web és prou visitada. Per últim destacarem que hem cregut preferible tenir pocs i bons indicadors que un excés d’informació, complicada d’aconseguir i encara més difícil d’analitzar. I és que, en definitiva, els indicadors el que volen mesurar és si l’Escola compleix la seva missió (curt termini) i assoleix la seva visió (llarg termini), d’acord amb els seus valors.

>> Opinem

Activitats extraescolars. Escola Esportiva A les acaballes del curs escolar ens cal recollir i ponderar el que ha estat aquest any per l’escola esportiva. En primer lloc valorar molt positivament les noves instal·lacions, enguany han estat en ple rendiment, fem un exercici de memòria i pensem del que disposàvem tres anys enrere i dels espais lúdico-esportius dels que disposem ara, la millora ha estat notable. Jordi Graells Coordinador Escola Esportiva Dels equips de l’any passat, 6 van participar en les fases finals, dels quals dos, el preinfantil i l’infantil masculí van ser campions de Barcelona. Enguany, els dies 29, 30 i 31 de maig l’equip infantil masculí de bàsquet ha participat a les finals des Jocs Esportius Escolars de Catalunya a la Seu d’Urgell, han aconseguit una meritòria 3era plaça. Dels cinc partits que han jugat n’han guanyat 4, des d’aquí els felicitem i els encoratgem a continuar lluitant. Pel que fa als esports de competició, en aquests hi teníem inscrits 21 equips, ha estat un record. D’aquests, 14 eren de bàsquet dels quals 6 han participat en les fases eliminatòries del trofeu Barcelona’92. Dels 7 equips de Futbol-5, 3 han quedat classificats per participar a les eliminatòries, això vol dir que han quedat classificats en primer o segon lloc dels respectius grups. Felicitem des d’aquí a tots els jugadors i entrenadors que han fet possible un any tan productiu. Més que pel lloc que han ocupat a la classificació, del que ens sentim gratament orgullosos, és que al llarg

Bàsquet 3r

de l’any s’han jugat uns 400 partits i podem dir que no hi ha hagut incidents remarcables i que s’han jugat amb el màxim d’esportivitat. Els nois de 1r i 2n de primària han fet jocs esportius, els de 3r enguany han fet entrenaments de futbol-5 i bàsquet, començant així la preparació per la competició que comença a 4t. Els de bàsquet han fet un petit tast de competició ja que van participar en unes jornades de bàsquet organitzades als Claretians. L’activitat de judo pels cursos de segon i tercer es va consolidant, els 18 judoques van participar en una competició per categories menudes i a finals de maig ens van fer una petita exhibició de les seves habilitats. A finals de maig també, concretament el dia 26, vàrem fer la ja tradicional cloenda de natació a la piscina de Santa Isabel. El colofó de totes les activitats de l’escola esportiva i el que ja dóna per acabat el curs escolar és la participació en el XXè Campus Esportiu. Els de primària anirem una setmana a les terres de l’Ebre i els de Secundària i Btx.

Bàsquet aleví femení A

a Collell, al Pla de l’Estany, allà farem tot una colla d’activitats lúdico-esportives i ens treurem l’estrès de final de curs tot fruint d’una convivència més intensa amb els nostres companys. A continuació us mostrem les fotografies dels nois i noies que han participat en l’escola esportiva tot encoratjant-los a seguir fent esport i esperant amb els braços oberts a tots aquells nois/es que el proper any vulguin formar part de la gran família esportiva de l’Escola Infant Jesús.

Bàsquet aleví femení B

>> Opinem

Basquet benjamí femení

Basquet benjamí masculí

Basquet cadet femení

Basquet cadet masculí

Bàsquet infantil femení

Bàsquet infantil masculí

Bàsquet juvenil femení A

Bàsquet juvenil femení B

Bàsquet prealeví femení

Bàsquet preinfantil femení A

Bàsquet preinfantil femení B

Bàsquet preinfantil masculí

Dansa

Futbol 3r

Futbol benjamí

Futbol cadet

Futbol juvenil

Futbol prealeví A

Futbol prealeví B

Futbol preinfantil A

Futbol preinfantil B

Jocs esportius 1r

Jocs esportius 2n

Judo 2n-3r

>> Opinem

Concertante. Acadèmia de música a l’Escola Infant Jesús

Assunto Nese Director de Concertante Obertes les inscripcions pel curs 2009-2010 per a l’ Acadèmia de música Concertante a l’Escola Infant Jesús. L’Acadèmia ofereix classes extraescolars al migdia i a la tarda de violí, viola, violoncel, contrabaix, guitarra, flauta, cant i piano. L’Acadèmia està associada a la prestigiosa escola anglesa Associated Board of the Royal Schools of Music (London, U.K.) i per tant els alumnes s’examinaran per aquest centre. Degut a la meva experiència personal, tant en la docència com en la interpretació, veig la necessitat d’una educació musical organitzada de manera tal que els alumnes gaudeixin la música vivint-la des d’un principi: “Tocar aprenent o sigui, aprendre tocant”. Generalment, tots els nens/nenes-alumnes estudien molts anys en soledat, emprant el seu temps només amb el contacte amb l’instrument, fins que un dia tenen la oportunitat de compartir i viure la música amb altres nens músics. La majoria d’ells no arriba a aquesta etapa perquè ja ha deixat l’instrument abans, degut a la falta de motivació i de possibilitat de compartir la música. La possibilitat de fer una experiència musical no és exclusiva dels professionals o semi-professionals, sinó de tots. Els nens han de viure la seva vida musical des del principi dels seus estudis i no a l’espera d’un futur incert. L’art de la música és un mitjà per comunicar-se amb els altres, i els in-

fants han d’aprendre a transmetre un missatge amb la música.

La nostra proposta Recolzament teòric pel desenvolupament de l’instrument L’educació musical ha de ser el més amplia possible, tractant tant la teoria com la pràctica. Per estimular aquest enfocament, aquest mètode proposa un programa d’exàmens escrits de Teoria Musical, així com un programa d’exàmens de Musicalitat Pràctica que avaluen els coneixements teòrics convencionals d’una manera més pràctica. En un examen de Musicalitat Pràctica, els candidats demostren la seva compressió de la melodia, l’harmonia i el ritme i la forma, responent a preguntes sobre la música i cantant o tocant l’instrument de la seva elecció a una sèrie de proves. Creació de l’orquestra de l’Escola Infant Jesús Amb la idea d’estimular i animar els estudiants a tocar junts i a gaudir dels beneficis que s’obtenen amb un esperit musical en equip, així com explorar nous repertoris, l’orquestra serà una institució que posarà en evidència als nens els seus progressos i els motivarà a realitzar una feina regular adquirint una responsabilitat grupal. Aquesta orquestra realitzarà concerts durant el transcurs de l’any i formarà part de les activitats de l’escola.

Royal School Preparació pels exàmens de l’Associated Board of the Royal Schools of Music (London, U.K.) Seguint la metodologia de la presti-

giosa Associated Board of the Royal Schools of Music (ABRSM) del Regne Unit, trobem la perfecta combinació de la teoria amb la pràctica. La metodologia està dissenyada per motivar i estimular els alumnes de qualsevol nivell. S’ofereix als estudiants un objectiu clar cap on orientar la seva feina i una sèrie de metes realistes a les quals aspirar. Als estudiants se’ls anima a experimentar la música i a tocar tot el que sigui possible, d’aquesta manera podran optar a una amplia gama de gèneres. La idea és que inclogui repertori de solista i de conjunt. A més a més, els exàmens de l’Associated Board són una eina valuosa com a part d’una amplia educació musical, ja que proporciona una garantia fiable d’avaluar la interpretació de l’aspirant a més de fer un seguiment del seu progrés a nivell individual. Als exàmens de l’Associated Board, classificats per Graus, es pot accedir amb qualsevol edat i nivell d’habilitat. Tothom es pot beneficiar. Concertante es una associació que fomenta el joves musics, entre les seves activitats hi son : la Jove Orquestra Concertante, la Barcelona Concertante, el cicle de concerts Concertante, el concurs Mirabent de Cant i de Música de Cambra, i la nova Barcelona Acadèmia Internacional de Música. Informació academia@associacioconcertante.com tel. 680 297 088

>> Viu l’Escola

Las cosas importantes las aprendí en el parvulario

Parvulari

Pintem amb api

Pilar Gómez-Nicolau (Traduït del llibre de Robert Fulghum) ... Tot el que cal saber sobre com viure i què fer, i com cal ser, ho vaig aprendre al Parvulari... La saviesa no estava en el cim de la muntanya de la Universitat sinó allà, en el sorral. I aquestes són algunes de les coses que vaig aprendre: Comparteix tot. Juga net. No peguis mai a un company, som persones. Torna a posar les coses on les trobes, endreça sempre el que embrutis. Demana perdó quan molestis. Renta’t les mans abans de menjar. Avergonyeix-te si no ets honest. Resisteix, les galetes toves o la llet freda també són bones. Viu una vida equilibrada. Aprèn, de tot, alguna cosa i pensa sempre en alguna cosa. Dibuixa, pinta, canta, balla, escolta, compta, juga, xerra, treballa..., cada dia una mica. Dorm la migdiada. Quan surtis al món, vés amb compte amb el tràfec! pren la mà d’algú i no t’allunyis. Roman atent a tot el meravellós. Recorda la petita llavor en el got, les arrels baixen i la planta puja i ningú sap realment com ni per què..., però a tots ens passa així. Els peixos de colors, els ratolins blancs i fins i tot la petita llavor del got, tots moren algun dia i nosaltres..., nosaltres també. Recorda una de les primeres paraules que et van ensenyar, una molt gran: MIRA! Tot el que necessites saber està allà, en alguna part del Parvulari. Les regles d’or... El respecte i la higiene. L’ecologia i la política. La igualtat i la vida sana, tot. I sobretot, el més important, estimar!

Nens i nenes de Llar 1 Després de passar tot un curs aprenent un munt de tècniques amb pintura (pinzells, rodets, esponges...) els més grans de Llar 1 ens hem animat a barrejar la plàstica amb un aliment poc habitual: l’api. Amb aquest hem pogut comprovar que, amb una mica d’imaginació, podem fer un dibuix rodó! Cada un de nosaltres teníem al nostre abast diferents branques d’api i teníem la llibertatper anar pintant de la manera que volguéssim: arrossegant la branca, donant petits cops al full... Amb tot això hem après una experiència artística diferent, que ens ha

fet descobrir noves sensacions, noves olors, noves textures i, és clar, un resultat ben diferent al que estem acostumats!

>> Viu l’Escola⁄ Parvulari

Un dia rodó Per a molts pares i nens de P3 (131 en concret), el passat dia 9 de maig va ser un dia rodó.

Un Pare o una Mare que va viure un dia rodó Una rodona és perfecta, perquè no te principi ni fi, perquè segueix un camí que no s’acaba i que roman a la memòria per la seva perfecció. Va ser un dia rodó perquè qui hi va anar ho va fer amb la il·lusió de conèixer els companys dels seus fills i els altres pares. O perquè els petits es varen sorprendre amb la boca rodona de veure els seus amics de cada dia en un altre context, entre animalets i pastures i pares i germanets. Rodó com el sol que ens va fer i que segons el servei meteorològic no tocava que fes. Rodó com els plats on vàrem dinar tots plegats gaudint del dinar rodó que ens va cuinar la Mercè. Rodó com els jocs i els passejos en “poney” que els monitors amenitzaven generant il·lusions rodones entre cançons rodones. També van ser rodones les converses, els jocs, els somriures, els ulls de la innocència, els de la sorpresa, els del desig de conèixer, de compartir,

de gaudir, d’estar, de fruir, de ser. Quan s’acostava el final d’aquell dia rodó en Miquel, que és l’amo del Mas Can Pic de Taradell on vàrem passar tot el dia, em va dir una cosa

que em va fer pensar molt. Em va dir que aquella gent que havia passat per casa seva era especial, que donava gust veure gent així, ama-

bles, respectuosa amb l’entorn i les persones, pacient davant els ajustos que l’èxit d’afluència de darrera hora els va obligar a fer, col·laboradors, tots amb aquell somriure gens sorneguer i tranquil com dient “que bé que estic”. I és que el que el Miquel no sabia (i ara sí) és que aquell era un dia rodó. I de dies rodons, malgrat que sembla que no, n’hi ha. Només cal una cosa... ... Una cosa que no val diners, que surt sense esforç, que brolla dels nostres cors si el deixem anar a cada batec i que es diu amor. Amor per aquets marrecs que ens desmunten cada dia el guió patètic dels noticiaris més solemnes, aliens als designis dels qui es creuen en el dret de fer els vaticinis més abjectes sobre “Crisis apocalíptiques” o “èxits infinits”. El nostre amor per ells ens fa ser millors i tirar endavant en l’adversitat o ser prudents en l’abundància. Perquè en el fons tots sabem, quan els mirem als ulls, que el món és rodó. Sobretot.... perquè tots nosaltres el fem rodó. Moltes gracies a tots per aquell dia rodó!

>> Viu l’Escola⁄ Parvulari

Estem envoltats de contes Als nens i nenes de P3 ens encanten els contes! Que ens els expliquin, mirar-los, escoltar-los, fer volar la imaginació i inventar-ne, explicar-los nosaltres a casa o davant els companys, etc.

Nens i nenes de P3 Seguint el fil dúna història i acompanyats de molts personatges, els contes ens ajuden a aprendre dúna manera més màgica i divertida. Ens estimulen a parlar, a escoltar, a preguntar, a tenir curiositat, a entendre un argument,… Aquest curs han estat moltes les activitats de les que hem gaudit amb els contes com a protagonistes. Dúna banda hem anat dedicant léstona de llenguatge verbal dels divendres a explicar els contes que portem de casa.. Això ens permet compartir, amb la resta de companys, els contes que ens agraden especialment i fins i tot ser nosaltres qui els expliquem! També vam anar a visitar la biblioteca Jaume Fuster! Allà, i com si fos una història màgica, ens van explicar el respecte que s´ha de tenir cap els contes i que cal estar-se ben en silenci . En acabat vam poder mirar molts i molts contes de tota mena. Ens endinsàvem en pàgines desconegudes, miràvem dibuixos dánimals, d´herois, de princeses, de nens, de reis, etc i reconeixíem les lletres que té el nostre nom.

Allà, i com si fos una història màgica, ens van explicar el respecte que s´ha de tenir cap els contes.

Un altre dia va venir a la nostra escola la Mariona, una noia que explica tot de contes curtets on surten animals. Va aconseguir que tots els nens de P3, P4 i P5 estiguéssim atents, riguéssim, aplaudíssim i passéssim una bona estona. També durant el curs hem parat una atenció especial a un conte, bé, més aviat una llegenda: La llegenda del Rei i el sabater. A la classe l´hem escoltat més d´una vegada i ens agrada molt! Si encara no l´heu sentit pares i mares, demaneu-nos que us l´expliquem a casa i quedareu bocabadats… Hi havia una vegada un Rei… Els contes ens seguiran acompanyant molt més temps, després deixaran de ser contes i passaran a ser llibres, ja no tindran tants dibuixos i tindran molta lletra. Però desitgem que sempre segueixin fent-nos somniar, emocionar-nos i gaudir com ara que tenim tres o quatre anys.

>> Viu l’Escola⁄ Parvulari

Estimem la natura Els més petits de la casa estimen la natura de forma instintiva i des de la llar ho hem volgut treballar a partir de plantar un arbre, en aquest cas un pi, en uns testos al nostre pati de P2. Aquesta experiència ens ha permès treballar aspectes com el respecte per la natura i valors com la responsabi-

litat envers les plantes i arbres. Així doncs, hem vist com és un pi, com són les arrels, les branques... i hem fet de petits jardiners posant la terra als testos, posant els pins i finalment regant-los. Cada dia quan sortim al pati podem veure el nostre pi i en sentim contents d’ajudar-lo a créixer.

De terra ens vàrem embrutar pel pi molt bé plantar.

Plantar i regar, gaudir de la natura aprenent a respectar.

Les arrels varen ser tot un descobriment per als petits jardiners.

Les vocals són divertides Nens i nenes de P-4

Aquest any hem après a escriure les vocals d´una forma divertida. La senyoreta ens les ha dibuixat i nosaltres les hem decorat com hem volgut….Han sortit vocals molt diferents però totes tenien el mateix so i totes eren amigues i s´acceptaven i respectaven com eren…Totes sabien que, tenint el mateix so, podien vestir-se amb vestits diferents i formar paraules.

>> Viu l’Escola⁄ Parvulari

Jocs de psicomotricitat a Educació Infantil

Especialista de Psicomotricitat

Joc del llop i les ovelles (P-3): Tot el grup classe es posa al mig de la sala. Tots menys un que serà el que farà de llop. Aquest portarà el nas pintat de color vermell per poder-lo diferenciar de la resta del grup. A la senyal de la mestra, el llop començarà a perseguir a les ovelles i aquestes intentaran escapar. Quan aquest n’agafi una, l’haurà de portar al jardí de casa seva i tancar la porta perquè no s’escapi. El joc acabarà quan el llop hagi agafat a totes les ovelles.

Joc del rei del silenci (P-4): Els nens i les nenes fan una rotllana al voltant d’una cadira. A sota hi ha el tresor del rei i la reina. Quan el rei seu i es queda adormit, els altres nens que estan a la rotllana han d’intentar prendre-li el tresor ( surten d’un en un ). Cal ser molt silenciós o el rei es despertarà. Si es desperta queda eliminat. Si aconsegueix prendre-li el tresor cal canviar el rei o la reina per un altre nen o nena.

Joc el gran duel (P-5): Es demana als nens que facin parelles. Una vegada fetes es pinta la cara a nens/es de diferent color. Uns de vermell i els altres de blau. Se’ls demana que els de vermell vagin a un extrem de la sala i els altres a l’altre. Una vegada col·locats sortiran les parelles per ordre. Quan es trobin juntes al mig de la sala hauran de decidir amb què faran el duel. Tenen tres opcions: - amb dos guixos: Guanya el primer que pinta el genoll a l’altre. - amb dues pinces: guanya el primer que enganxa la pinça a la roba de l’altre. - amb dos mocadors: es posen el mocador darrera l’esquena, enganxat pels pantalons..., guanya el primer que li pren a l’altre.

>> Viu l’Escola/Primària

Som artistes com Joan Miró Alumnes de 1r de Primària

Els nens i nenes de 1r de primària hem fet un projecte de Joan Miró. Durant unes setmanes hem estat coneixent

la seva vida i hem anat a la Fundació Miró per conèixer millor les seves obres. Ara, el coneixem tant que ja

sabem què volen dir les seves obres i fins i tot sabem fer-ne alguna que s’assembla molt a les seves!!

Pablo Sambola

Mariona Almirall

Paola Vilaplana

>> Viu l’Escola/Primària

Segon se’n va de convivències

Mariona Fàbregas 2n. A de Primària

2n de primària participa al primer projecte telemàtic Mestres de 2n. de Primària Enguany, els nens i nenes de segon, han participat al seu primer Projecte Telemàtic juntament amb altres escoles catalanes. El Projecte estava organitzat per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya i consistia en realitzar dues activitats telemàtiques en dos moments importants de l’any: Nadal i St. Jordi. Al Nadal dos grups van fer unes postals de felicitació amb el programa Paint, i l’altre va gravar una nadala amb la lletra inventada per ells. Per St. Jordi tots els nens i nenes van crear un drac animat que semblava que es movia. Les postals escollides pels participants, la nadala i el drac guanyador de cada classe es van penjar a la web del Projecte: http://www. escolacristiana.org/xarsec/, dins d’un blog on totes les escoles participants hi penjaven els seus guanyadors. Accedint a aquesta web podíem veure els resultats dels altres grups. Ha sigut una experiència divertida i profitosa, ja que hem après moltes coses que no sabíem tant alumnes com mestres. Al final del Projecte ens han enviat aquests dos diplomes certificant la nostra participació. Ens han fet molta il·lusió i esperem participar l’any vinent un altre cop.

Dimecres dia 6 els nens i nenes de segon vam anar de convivències a Caldetes. Quan vam arribar a Caldetes vam deixar les bosses i vam esmorzar. Després vam fer un joc molt divertit per decidir les nostres habitacions. Quan vam acabar, vam pujar a instal·larnos, vam agafar el llibre i el joc i els vam guardar a la sala. Després ens vam deixar una estona per jugar fins que va arribar l’hora de dinar. Les professores ens van fer activitats fins que

va arribar l’hora de sopar. Després vam fer desfilada de pijames i vam anar al llit. El segon dia va ser igual però amb diferents activitats,ens ho vam passar molt bé. Ens van despertar vam esmorzar i vam anar a la platja. Vam fer una gimcana a la tarda. El dia següent vam dinar, vam jugar i ens vam relaxar. Quan van arribar els autocars vam pujar molt cansats, s’havien acabat les convivències de segon!

>> Viu l’Escola/Primària

Projecte Picasso... Aquesta és una petita mostra sobre la feina realitzada a plàstica pels nens i nenes de 3r. de Primària. 3r. de Primària

>> Viu l’Escola/Primària

Pares i nens de tercer B cavernícoles per un dia Nou curs, nous delegats, algun neguit, més responsabilitats i moltes il·lusions. Bé, aprenem de la gestió dels anteriors delegats i comencem a caminar. Primera acció: coneixem-nos més, som-hi! Organitzem un sopar a fi de poder avançar: un èxit de participació, majoria de mares i ens llencem a la piscina: dissabte familiar, amb dinar i activitat, moltes propostes… i al final...

La Cova Jordi Galin Seguint la teoria del Tirano, proposem un dia i creuem els dits perquè vagi bé a tothom. Un dissabte de febrer, tots al Bruc : mitja classe en peu de guerra, matinada familiar molt dura, però l´ànim dels nens mou muntanyes i allà estàvem, molta puntualitat, cares conegudes, salutacions adormides, a vegades molt càlides, altres més fredes, però totes cordials. I tota la mainada fent del pàrking el seu pati de la sorra. Reagrupament i ens acostem a la serralada de Castellolí. Deixem els cotxes, ens equipem, roba còmoda!!! Cascos, alguns frontals, altres llanternes de tota mena i els pares de tot tipus. Alguns amb botes, altres amb sabates de tacó, uns amb xandall, unes amb pantalons ben mudades... Des de fora se’ns veu divertits. Comencem a caminar. Creuem un riu i s´aixeca el teló de la nostra aventura. El camí cada cop es fa més dret.

Entre mig dels arbres caminem, parlem, riem... Els fills davant ara corro, ara camino i algun pare: quan arribarem??? Us sona…??? A la fi, un petit corriol i cap amunt de veritat. Ens endinsem al bosc i, en un tres i no res, arribem la boca de la cova. Tothom sorprès, però és de veritat!!! I no hi ha escales??? On es paga??? Nooo!!! Aquesta cova és salvatge i l’entrada???...Un petit forat a la roca, la quitxalla nerviosa. Anem a posar ordre, tots equipats, cascos al cap, llums enceses i dos regles bàsiques: sense pressa, no val avançar i silenci. Dins hi ha ratpenats i ells són els propietaris i els hem de respectar. Per als grans pocs consells: són pocs els que s´animen a entrar. Primer túnel emocionant, foscor, silenci, misteri i seguim avançant. Arribem a la càmera mitjana. Reagrupament i ens preparem per al següent, llarg i estret llaminador. Ens hem d’arrossegar i serà divertit, a poc a poc,

primer un pare i, cada tres nens, un altre, quin valor, dún en un tots passàrem sense por i amb molta valentia. Es fa llarg, però ells, els petits, sempre endavant, exemple que la il·lusió pot amb tot. Per fi!!! La càmera gran, la foscor més absoluta ens envolta, el silenci trencat ens fa companyia i a poc a poc anem organitzant tots els menuts, que conforme arriben els anem seient. Amb els ulls ben oberts, tot ho miren, els ensenyem les estalagmites i les estalactites, caprici de molts i molts anys de gotejar láigua i la calç, quasi totes trencades per la falta de respecte a la natura, bon exemple per als nens. Fem l’exercici espeleòleg per excel· lència: tanquem els llums i sentim el silenci, extraordinari. Ho aconseguim: totes les llanternes apagades i tots en silenci, només se mácut una paraula: SOBRECOLLIDOR. Algú pregunta què hi ha si seguim? Lány vinent amb més experi-

>> Viu l’Escola/Primària ència ho podem repetir i arribar al final. Hi ha un avenç i fan falta cordes. Hem de menjar molt per fer-nos ben grans, ser obedients i estudiar molt... Tornarem. Fa calor, diu algú, part de nervis i la temperatura constant tot lány ens fam sentir com la mare terra ens abraça. Quan estem dintre délla ens dóna sensacions sorprenents: a l’hivern caliu i a l’estiu frescor. Ja ho descobriren els nostres avantpassats. Nosaltres, amb les nostres ciutats i la nostra societat del benestar ens hem oblidat de la meravellosa confortabilitat i seguretat que molt abans de la historia donaven les coves, refugi, aixopluc, temple, lloc dárt… Bé, és hora de sortir i anar a dinar, tots enrere i recordeu, en silenci i dún en un, sense presses . Desfem el camí fet i quasi sense recomanacions, tots han après la lliçó i anem sortint a poc a poc, buscant la llum i al sortir corren a explicar el que han viscut, bruts però molt contents. Ja s´ha acabat, bé, la cova potser sí, però, i si piquem alguna cosa i bevem, que la pols dóna set? I entre converses dels grans i crits dels petits descobrim un petit ratpenat amagat i dormint, ja l´han agafat: sentenciat i despert, permeteu-me, que us expliqui com es toca un animal tan delicat, sobtats de veure a l´únic mamífer que vola, impressionats perquè no té plomes i sorpresos per les seves ales especials i la cara més lletja que he vist mai. Tots en rotllana el volen acariciar i un a un van desvetllant les seves pors uns, altres curiositats i els més agosarats li fan festes, fins i tot un valent lágafa i el mossega: esglai!!! No passa res, no hi ha sang, amb compte el deixem al seu cau i ens acomiadem. Baixem, a poc a poc, per a alguns poc acostumats a la baixada amb fang i humida, amb alguna dificultat els altres ja amb gana, fan via. Arribem als cotxes i en marxa, cap al restaurant al peu de la Muntanya Màgica: Montserrat. Meravellós menú: primer els nens, després el grans i al final immillorable sobre taula. Ara ja, preparant la propera. Salutacions.

Visita a la casa Sayrach 3r. de Primària

Tots els nens de tercer volem agraïr al Sr. Sayrach –avi del nostre company Àlex– que ens ensenyés la seva casa. “ La casa de la nata” tal i com ens va explicar ell mateix. Vam anar cada grup de tercer en dies diferents del mes de març. Primer ens va explicar una mena d’història comparant els diferents tipus de cases, des de les coves prehistòriques fins a les d’avui dia. La casa Sayrach és modernista. El besavi de l’Àlex la va construir inspirant-se en la natura. Ho varem comprovar a l’entrada principal, semblava el palau del mar. Hi havia meduses, petxines, un esquelet de balena, onades i moltes coses més. Ens vam quedar meravellats. Sortint fora al carrer, al costat

d’aquesta preciosa casa hi ha un altre edifici que també va construir el Sr. Sayrach. Estimava tant la seva dona que va decorar l’entrada amb dues “M” Montserrat i Manuel (detall a la fotografia). Aquí també vam veure detalls molt macos, com els cortinatges de marbre de les parets. Ens va agradar molt aquesta visita i qui ho sap si quan serem grans algú voldrà ser arquitecte recordant al Sr. Sayrach.

>> Viu l’Escola/Primària

Educación vial Alumnos de 3º y 4º de Primaria Este mes de mayo los niños de tercero y cuarto hemos ido de excursión al Camp Nou a aprender educación vial, señales de tráfico, cómo ser un buen peatón, cómo ser un buen ciclista y cómo ser un buen pasajero. Estuvimos en una carpa donde nos

explicaron a respetar las señales de tráfico y a ir por donde nos toca, los peatones deben ir por la acera y cruzar por el paso de peatones. Luego fuimos a hacer unas actividades. Mientras unos conducían unos cars, mini Audis, por un circuito, otros jugaban a un juego de mesa para construir la ciudad perfecta y otros

realizaban unos ejercicios cívicos en el ordenador. Lo que nos ha gustado más a todos los niños ha sido conducir los mini Audis. Texto de Adrià Solana y Clàudia Vilaseca.

>> Viu l’Escola/Primària

Cantània: Arion i el dofí Alumnes de 5è de Primària La cantata és un activitat musical que es fa cada any . Hi participen els nens i nenes de 3r, 4t , 5è i 6è de primària de moltes escoles la majoria de Catalunya i algunes d´Espanya. Aquest any ha coincidit que se celebrava el 10è aniversari de la Cantània. El títol de l’obra és Arion i el dofí, el seu compositor és l´Albert Guinobart i els textos són de David Nel·lo. El 13 de maig, ben carregats de pompons i pastissos-barret i tots vestits amb samarretes de color blau, per tal de semblar el mar Mediterrani, vam anar a l’auditori. Era el dia esperat! Ens vàrem trobar amb les escoles que cantarien amb nosaltres. Primer de tot, vam fer un assaig general tots junts, érem uns vuit-cents. Vam estar una hora assajant tots junts per primera vegada, al principi ens va costar coordinar-nos, però al final tot va estar organitzat. El director, els músics, els actors, i a nosaltres ens van situar al centre de l’escenari, davant del Pep Prats (el director). Portàvem des del principi del segon trimestre assajant i encara semblava que ens mancava una mica de temps! La majoria de les cançons eren divertides, marxoses, però n’hi havia alguna d’una mica trista. Vam acabar l’assaig i quan vam sortir a l’escenari la sala estava plena, vam cantar i durant l’actuació, molts parents es van emocionar i els hi va caure alguna llàgrima. En general l’obra va ser impressionant, i ben representada, molts pares van coincidir en que el moment més espectacular va ser quan varen moure els pompons, veritablement semblava el mar. Moltes felicitats, Cantània!

Caramelles El dijous 21 de maig, uns quants nens i nenes de tercer, quart, cinquè i sisè de primària vam cantar caramelles a tots els nens i nenes dels diferents cursos de l’escola. Maria Rodríguez 4t de Primària

Primer vam anar a la capella de l’ecola a cantar davant dels nens de cinquè i sisè i els directors. Algunes de les cançons que vam cantar van ser: “mirar el cel”, “la perdiueta novelleta”, “abril, maig, juny”, “tinc armaris farcits de somnis”, “vers el cim”... Quan vam acabar ens van donar caramels i bolis. Tot seguit vam anar al parvulari i després de cantar ens van donar melindros, galetes, aigua, sucs i molts caramels... Se’ns feia la boca aigua! Després vam anar a cantar per tots els cursos de primària. Vam cantar pels passadissos de primer, segon tercer i quart. Tot anava com s’havia previst, però a tercer i a quart ens vam sal-

tar alguna estrofa d’alguna cançó per poder anar a P2 a cantar les cançons. Finalment, un cop acabada la cantada de caramelles, ens vam repartir els caramels i l’aigua i vam tornar cap a les nostres classes. Ens ho vam passar molt bé i crec que a tothom li va agradar molt!

>> Viu l’Escola/Primària

« Jeunes explorateurs » « Comment naît la grenouille ? Où vit la tortue ? Comment se déplace le poisson ? Comment se nourrit l’oiseau? Les parties du corps du lion… J’ai appris tout ça ! »

Elèves de 4ème primaire Qu’est-ce que c’est l’EMILE ? C’est ce que l’on appelle en français « l’Enseignement d’une Matière Intégrée à une Langue Étrangère ». Il s’agit, dans ce cas, d’apprendre le français par la pratique, en dehors du simple cours de langue, c’est-à-dire par l’intermédiaire d’une ou de plusieurs matières.

L’EMILE fournit aux élèves la possibilité d’utiliser le français dans un cadre naturel,de telle façon qu’ils oublient rapidement la langue pour se concentrer uniquement sur l’objet de leur apprentissage. Ainsi parlons nous parfois d’enseignement à double objectif. D’une part, la méthodologie employée dans la classe permet aux élèves de suivre très bien les cours. En effet, les nouvelles tech-

nologies et le support visuel aident l’élève à surmonter les difficultés linguistiques. D’autre part, la langue étrangère ajoute un attrait nouveau aux contenus non-linguistiques. Les deux matières s’entraident. C’est la langue au service de la pédagogie et les sciences au service de la langue ! Étant donné que l’apprentissage du français débute très tôt , on a mis en route notre première experience

Comment naît la grenouille !

Les parties du corps du posison

Les bébés tortues

>> Viu l’Escola/Primària

Nos jeunes reporteurs et le bulletin météo “ Quel temps fait-il aujourd’hui? Il pleut… Il fait froid… il fait très chaud, il neige, il fait beau… ” 3ème primaire

EMILE en 4ème primaire. On a travaillé la vie des animaux vertébrés. Grâce à ce projet les enfants ont pu découvrir beaucoup de choses sur les animaux. Les élèves ont bien apprecié l’expérience et ils nous ont donné leur avis :

À Lyon il fait beau. Il pleut et il fait froid à Bordeaux.

« J’ai adoré les presentations power point et surtout les vidéos des animaux » Pau LLuch « J’ai beaucoup aimé les jeux et on a appris le nouveau vocabulaire très facilement en regardant des films et des photos » Kilian Mercadé « Ce sujet m’a beaucoup plu car j’aime bien les animaux et regarder des vidéos » Cesc Colindres « Tout m’a plu … Je l’ai trouvé vraiment intéressant » Yago González « J’ai aimé les activités orales et les reportages sur la vie des animaux : le lion, la grenouille, le poisson, l’oiseau et la tortue » Eugenia Martí

Aujourd’hui à Paris il fait très beau et il fait chaud. À Marseille il pleut et il fait beaucoup de vent.

>> Viu l’Escola/Primària

Primera Comunió Estem molt contents perquè una seixantena d’alumnes de l’Escola hem fet enguany la Primera Comunió. Alumnes de 3r i 4t de Primària

>> Viu l’Escola/Primària

Rugby a Educació física Hola nois i noies! Aquest trimestre passat hem treballat l’esport del rugby, la nostra professora Montse es va posar en contacte amb la Federació Catalana de Rugby i va venir un dels seus jugadors a fer-nos un parell de visites.

Alumnes de 6è de Primària El jugador que va venir ens va explicar moltes coses sobre aquest esport i entre moltes coses la que més destacava eren les parts en que està dividit un partit de rugbi. Ell ens va explicar que hi havia tres parts. Les dues primeres eren de joc i la tercera era el que en deien l’ànima del partit. Consistia en que quan el partit acabava feien un àpat junts per refer les amistats ja que el rugby és un esport de molt contacte. També varem pràctic exercicis de passes, de plantar la pilota(fer marca); i ens va ensenyar a fer placatges. Consistia en agafar el teu contrincant per

les cames aixecar-lo i tirar-lo cap enrere. Durant les classes també varem fer un temps de joc, on per equips, demostràvem tot el que havíem après durant els exercicis. La nostra opinió és que els jugadors que van venir eren molt agradables, a més de simpàtics, amables i bons professors. Sempre ens agradarà tornarho a repetir. Gràcies Montse i Federació Catalana de Rugby! Molt bé nois, ara ja sabeu una mica més de Rugby. Esperem que us hagi agradat el nostre article. Berta Callau i Elena Bulet

Els dijous a l’hora d’educació física, hem estat jugant a Rugby. Ens ha acompanyat el Fede, un entrenador de la Foixarda. El Fede ens ha ensenyat moltes tècniques i secrets del Rugby, que encara no coneixíem. El Rugby, és un esport molt divertit i original, poc conegut, del que no sentim parlar gaire. El que més m’agrada és que hi hagi contacte físic, i encara que sembli molt brusc, tot està molt coordinat. El rugby és GENIAL! Isabel Tarnawski

>> Viu l’Escola/Primària

Hem visitat la imperial Tarraco Bon dia, benvinguts a Tárraco, em dic Marta i seré la vostra guia turística al llarg de la vostra estada a Tarraco.

Marta Hosta 6è de Primària Per començar, a uns metres des d’on heu deixat l’autocar trobem l’aqüeducte situat a 3km de Tarragona, que antigament portava aigua del riu Francolí i del riu Gaià fins a Tarraco. Té una alçada de 27m. i una amplada de 1,8m., i una llargada de 200m. Abans d’entrar a Tarraco ens trobem cara a cara amb la muralla. Amb la base ciclòpea i va ser construïda entre els segles iii i ii aC. La muralla estava formada per llenços i torres. Ara només es conserven tres torres: - torre del Cabiscol - torre de l’arquebisbe - torre de Minerva A 20km, a la part nord-est de Tarragona trobem l’arc de Berà, que marcava el límit nord-est del territori de la ciutat de Tàrraco. Va ser construït durant el darrer quart de segle i aC. Fins ara sabeu que l’aigua entrava a Tarraco per l’aqüeducte, que l’arc de Berà marcava el límit nord-est, i que la muralla protegia i rodejava la ciutat. Però si entrem dins Tàrraco trobem

altres construccions romanes. Per començar, trobem l’amfiteatre. És una construcció pública on s’hi celebraven dues classes d’espectacles: Lluites entre gladiadors i lluites o caceres de feres salvatges. També trobem altres construccions com el circ etc. Ara ho sabeu quasi tot de Tàrraco però penseu, com es comunicaven amb altres ciutats? per on sortien les legions de Tàrraco?

Doncs els romans van respondre ràpidament a les preguntes construint la via Augusta que té aproximadament uns 3200 km. Va ser construida per cumunicar ciutats i traslladar-hi legions de soldats i mercaderies. Segurament heu estudiat les comarques i capitals, i per això sabeu que vol dir capital. Doncs durant tres anys Tarraco va ser la capital de l’Imperi romà ja que August s’instalà a la ciutat durant les campanyes contra els càntabres. Però el nucli romà de la ciutat de Tarragon va néixer com una base militar establerta per Gneo Corneli Escipió en el puig Tarakon, del qual va agafar el nom.TARRACO va ser fundada el 218 aC. Avui hem tingut sort, han fet una representació d’un campament romà a càrrec d’un grup d’alemanys que tenen com a hobby l’època dels romans, podem veure les armes, les vestimentes, les tendes... Espero que us hagi agradat Tarraco, i que hagueu tingut una bona estada i una agradable visita!

>> Viu l’Escola/Primària

Així hem viscut la festa de l’Escola a Primària!

>> Viu l’Escola/ESO

Primer d’ESO. Excursió a Castellet i la Gornal

Lucía Blanco, Joan Colominas, Elisabet Genius, Sheila González, Joan Lorente, Mireia Ribas, Sergi Rodríguez, Nacho Segura, Xavier Turc 1r ESO

El 20 dábril a les 9 del matí els nois i noies de 1r dÉSO marxàvem déxcursió. Era una sortida prevista pel dia 2 dábril, però que va ser suspesa pel mal temps. El canvi va ser encertat, vam tenir un dia magnífic. Vam començar la nostra aventura esmorzant al costat del castell i així ens vam preparar per una llarga excursió plena de sorpreses. Vam anar travessant boscos i camps que vore-

javen la zona, superàvem pujades i baixades ben dirigits pel professor Joan Marc i les professores de 1r que ens feien adonar que lémbassament de Foix era la nostra orientació. També vam comptar amb la companyia dún gos que al llarg del recorregut ens animava en els nostres desitjos dáventura. En sortir dels boscos vam haver de baixar -un per un per un- un pendent de sorra i superant les mirades de tothom (cauré o no cauré) amb lánimació dels companys i professores – però, sobretot, gràcies a les

mans dén Joan Marc i la Beth que ens donaven seguretat -ens vam llençar pel desnivell amb molta dignitat. Una vegada recuperat el camí vam anar a dinar a unes instal.lacions esportives on vam dinar i jugar una bona estona. Vam compartir el camp amb alumnes dáltres escoles i fins i tot vam saber superar un partit de futbol que apuntava ser conflictiu per les “intencions de sabotatge “dels altres jugadors afegits. Sort en vam tenir de les professores, professor i encarregat del camp, perquè atenent les nostres queixes van aparèixer tots junts com si sortissin dúna pel·lícula de Western i van fer una tancada als boicotejadors! Finalment, va arribar el moment de posar fi a la sortida i vam tornar a lÉscola. En guardem un record molt especial!

Alumnes de 5è.C de Primària Com cada any el dia de Sant Jordi és un dia que esperem amb il·lusió, pel matí Certamen Literari i Obra de teatre representant la llegenda de Sant Jordi i per la tarda els alumnes mes grans visiten als mes petits i els hi expliquen i comparteixen un conte. Ara us expliquem en que consisteix. Per tal de facilitar la trobada entre alumnes, els mes grans, és a dir alumnes de quart, cinquè i sisè, en un tros de cartolina decorarem i escrivim el nom d’un planeta d’un estel... tot relacionat amb l’any internacional d’astronomia, la partim en formes desiguals i un tros és per els alumnes de primer, segon o tercer segons el curs que ens ha estat destintat, i l’altre ens el quedem nosaltres, els grans; així a l’hora de trobant-se hem d’encaixar els dos trossos, d’aquesta manera ens presentem i ens donem a conèixer . És una experiència fantàstica, veure com els més petits ens escolten i gaudeixen del conte que hem escollit per a ells, la veritat és que ens sentim molt importants, creiem que és una activitat molt interessant i divertida que ens permet fer amics d’altres cursos, i les nostres professores diuen que tenim molta paciència amb els petits!!. Ara quan ens veiem pels passadissos o pels patis ens saludem, parlem... i ens expliquen coses.

1r Concurs de dracs

Ariadna Camps P5

Silvia Gotsens P5

Yago Coll P5

divertits a Parvulari

Marc P4

Anna A. P4

J煤lia Barcel贸 P4

Marc Company P3

Sant Jordi 2009 a l’ESO

Cristina Mas P3

Emma Rousaud P3

Cada curs en celebrar el nostre Certamen literari, coincidint amb la festa de Sant Jordi, ens fixem especialment en algun autor de la Literatura catalana que serveix de marc a la nostra festa literària. Enguany hem pensat en Joan Oliver i Sallarés (conegut com a poeta amb el pseudònim de Pere Quart, per allò de ser el quart fill de la família i dir-se Pere de segon nom de pila...), del qual aquest any commemorem els 110 anys de la seva naixença. Per començar ens vam endinsar en la figura d’aquest gran autor de les lletres catalanaes mitjançant un Power Point sobre els aspectes més rellevants de la seva vida i obra, que va ser molt ben llegit per un grup d’alumnes de 3r d’ESO. A continuació un grup de joves promeses de 1r van interpretar a les mil meravelles un fragment escollit de Pigmaniló, en la coneguda versió de Joan Oliver. A continuacio, després que s’hagués agraït la participació a tots els concursants, els alumnes guanyadors dels premis de Poesia i Narrativa en llengües catalana, castellana, francesa i anglesa van llegir les seves creacions, i van passar a recollir els premis corresponents. (Podeu llegir el recull a la pàg. 64).

>> Sant Jordi Premis del certamen

Certamen literari de Sant Jordi, 23 d’abril de 2009 EDUCACIÓ INFANTIL: • P 5 – A: Primer premi • P 5 – B: Primer premi • P 5 – C: Primer premi

ED. INFANTIL Clara Ysamat Mar Escriche Belén Gatius

Primer Premi P-5- A El cargol va com un mussol tot sol Clara Ysamat

EDUCACIÓ PRIMÀRIA: PRIMER El gegant Tercer premi La gossa Segon premi Accèssit a 1r premi L’excursió Primer premi Vull ser granger

David de Tudó Núria de Juan David Arboix Pablo Sambola

SEGON Accèssit a 3r premi La Rosa Tercer premi Estimo Segon premi Els Botons Sentiments Primer premi

Reb. Samuelson Lluís Belil Clara Viñas Aïna Surís

TERCER Tercer premi La Primavera Berta Camacho Segon premi L’Empordà Elis. Benavent Adrià Solana Accèssit a 1r premi Els núvols Primer premi La pilota perduda Maria Escot QUART Tercer premi Les paraules Segon premi El veler Accèssit a 1r premi Un malson Primer premi Els somnis

I. de la Puente Andreu Serra V. Eugènia Martí El.Torrescasana

CINQUÈ Tercer premi Per què? Accèssit a 2n premi La Por Segon premi La Diada de Sant Jordi Primer premi Història del món

Andrea Esteve Miguel Blanco

SISÈ Tercer premi El meu avi Segon premi Un dia de pluja Accèssit a 1r premi Els calçots Primer premi El meu iaio

Alícia Ricci Laura Giménez Berta Pomé Guillem Miró

Àngelo Sardi David Moreno

Primer Premi P-5- B La marieta menja una piruleta Mar Escriche Primer Premi P-5- C Una abella, que és molt bella i m’ha picat a l’orella. Belén Gatius

PRIMÀRIA 1r DE PRIMÀRIA Primer premi: Vull ser granger Jo vull ser granger perquè m’ho passaria molt bé. Donaria de menjar a la vedella, perquè és molt bella. A l’hort plantaria plantes que creixerien i es farien altes. Pablo Sambola 2n DE PRIMÀRIA Primer premi: Sentiments El mar és blau, el cel és blau, quina tranquil·litat que hi ha a la platja! Quina mar tan plana! Quin sol tan bonic!. No hi ha gent, sols jo i el meu amic. Aina Surís

>> Sant Jordi Premis del certamen

3r DE PRIMÀRIA Primer Premi: La pilota perduda

Començaren a evolucionar I es van convertir en peixos, sabien molt bé com nedar i conviure entre ells mateixos.

La pilota perduda de qui serà aquesta pilota...? Potser me la quedaré. Ni parlar-ne que no és meva i fer això no està bé!!!

Van aconseguir sortir de l’aigua i adaptar-se al nou ambient trobaren aigua potable, que els serviria d’aliment.

És vermella i groguenca, amb puntets negres, també. –Bon dia, senyora pilota, em deixaria jugar amb vostè?

Arribaren nous temps, amb arbres xics i grans, quan sortien, no eren res, per alguns centpeus gegants!

–És clar que sí, bota’m, bota’m Però no em tiris al carrer!!! Maria Escot 4t DE PRIMÀRIA Primer Premi: Els somnis

Van arribar els dinosaures, no eren pas per riure, si t’acostaves als seus ous no et deixaven pas viure. Fa molts anys a Europa van arribar les balenes, tenien les dents ben grosses! Per menjar totes les preses.

Si en un mar de somnis t’atreveixes a bussejar segur que en trobes un per poder somiar.

Això a ningú se li acut, però els micos es van fer homes és l’esglaó perdut on la història fa una coma.

Pots somiar que ets una princesa i que et volen rescatar, o que ets un «Ninja » i vols lluitar. O que ets una estrella des de que neixes fins que ets vella, o un somni de terror. Oh, no! Quin horror!

Arribem al segle vint-i-u i ho hem de tenir clar, ens hem de posar a reciclar si l’ univers volem conservar. Miguel Blanco Elisa Torrescasana

5è DE PRIMÀRIA Primer Premi: Història del món L’univers va aparèixer amb una gran explosió i la terra va néixer amb l’ajuda del gran sol. Van passar alguns anys i va començar una nova era hi havia animals estranys meduses i bactèries.

6è DE PRIMÀRIA Primer Premi: El meu iaio Un home savi, un home valent, un home amb històries de les que et fan estar atent. És el meu iaio qui em fa recordar milers d’aventures que ell em va explicar.

>> Sant Jordi Premis del certamen

Me’n sé del seminari, del futbol i del llatí, me’n sé de balls de festa de rondalles i de vi.

2n premi: Llibres, de Maria Arbáizar Accèssit al 1r premi: Recuerdo, d’Hugo San Martín 1r premi: Les hores, d’Alba Carrasco

El meu iaio va ser lladre, pirata i beduí, futbolista de primera, bon estudiant....un déu per a mi!

PREMIS 3r ESO

Per acabar aquest poema, m’agradaria ressaltar, que al meu iaio me l’estimo com ningú mai no ho farà. Guillem Miró

PREMIS 1r d’ESO POESIA Accèssit al 3r premi: Nit de fantasia, d’Elisabeth Rovira 3r premi: Mi mundo, de Gabriela Guinart 2n premi: El llibre, d’Albert Bermejo Accèssit al 1r premi: Marino, de Joan Lorente 1r premi: Les paraules, de Jaume Vilà

POESIA 3r premi: Ràfega, de Júlia Tarnawski Accèssit al 2n premi: Ansias de olvido, d’ Itziar Ortega 2n premi: Ulls, d’Àlex Huguet 1r premi: Mots, de Clara Cambra NARRATIVA 3r premi: L’home sense pàtria, de Pau Navarro Accèssit al 2n premi: Em va dir a cau d’orella t’estimo, de Maria Vilàs 2n premi: ¿Existe la libertad?, de Judith Ruiz 1r premi: Un somriure estranyament familiar, de Laia Puig

PREMIS EN LLENGUA ANGLESA, 3r D’ESO

NARRATIVA 2n premi: El retorn, de Marta Murias 1r premi: L’última creuada, de Sergi Rodríguez

POESIA 3r premi: Now I Think, de Júlia Tarnawski 2n premi: I Don’t Want You Anymore, de Judith Iñíguez 1r premi: I’ ll Never Forget You, d’Anna Farrés

PREMIS 2n ESO

PREMIS EN LLENGUA FRANCESA, 3r D’ESO

POESIA Accèssit al 3r premi: L’ amic, de Berta Cambra 3r premi: Mi vida sin ti, d’Isaura Enjamio Accèssit al 2n premi: Volveremos a vernos, de Mario Inglés 2n premi: Tu amigo fiel, d’Arnau Gironella Accèssit al 1r premi: El pensament, de Marc Llopis 1r premi: El meu lloc secret, d’ Anna López

POESIA Accèssit al 3r premi: Ma réalité, d’ Elionor Vendrell 3r premi: Je suis tombée amoureuse, de Judith Iñíguez 2n premi: Nostalgie, de Júlia Tarnawski 1r premi: La rose, de David Amat

NARRATIVA Accèssit al 3r premi: Un lloc diferent, de Mireia Navarrete 3r premi: Viatge a l’ Edat moderna, de Cristina Camins Accèssit al 2n premi: 13 de desembre de 2008, d’Àlex Miró

PREMIS DE 4t ESO POESIA 3r premi: El més enllà, de Núria Conesa 2n premi: L’engany, d’Elena Gladwin 1r premi: Somni d’estiu, de Núria Albiol

>> Sant Jordi Premis del certamen

NARRATIVA 3r premi: Del principi al començament, de Sandra Farré Accèssit al 2n premi: Records editats, de Carlota Sánchez 2n premi: Desig únic, d’Encarna Mejías Accèssit al 1r premi: El camino, d’Elena Gladwin 1r premi: Un 600 de difícil conducció, de Núria Bandrés

PREMIS EN LLENGUA ANGLESA 4t D’ESO POESIA 3r premi: Cold, de Verònica Peñalver 2n premi: My way, de Joaquim Martínez 1r premi: Better Life, de Núria Albiol NARRATIVA 2n premi: Hope, d’Elena Gladwin 1r premi: Bob’s Freedom, de Núria Bandrés

PREMIS EN LLENGUA FRANCESA, 4t D’ESO POESIA 2n premi: Toi, de Paula Cirera 1r premi: Liberté, d’Elena Gladwin NARRATIVA 2n premi: Juste avant ton départ, de Paula Ferré 1r premi: La maison des Toulouse, de Núria Bandrés

PREMIS DE BATXILLERAT: LLENGUA CATALANA I CASTELLANA POESIA Accèssit: A una companya, de Sílvia Ferrer 3r premi: Esa noche, Ainara Carreras 2n premi: Un gran recuerdo, d’Anna Slovinsky 1r premi: La tardor, Claudia Anter NARRATIVA 2n accèssit: Cròniques d’un objecte menyspreat, d’Alexandra Lebrero 1r accèssit: Carta a Peter, de Laia Vilà 3r premi: El viatge de l’Omar, de Jordi Alegre 2n premi: Un debate incómodo, d’Adrià Navarro

1r premi: L’autèntic mercat de valors, de Judit Cabana

PREMIS EN LLENGUA ANGLESA DE PRIMER DE BATXILLERAT POESIA 3r premi: Senses, d’Ainara Carreras 2n premi: A New day, d’Ariadna Ardèvol 1r premi: Trips, de Georgina Artola NARRATIVA 1r premi: Two sisters embrace, de Rosa Blasi

PREMIS EN LLENGUA ANGLESA DE SEGON DE BATXILLERAT POESIA 3r premi: Late afternoon, d’Aina Sánchez 2n premi: Yesterday, de Georgina Sevilla 1r premi: Love, a strange feeling, de Judit Barfull NARRATIVA 1r premi: The last match, d’Alícia Sainz

Primer d’ESO Primer premi: Les paraules, de Jaume Vilà Les paraules volen pels carrers tots els dies des del primer minut fins al darrer. Les paraules són sorolls quiets que ens sorprenen amb missatges secrets. Les paraules ens acosten a la gent, i ens expliquen els seus sentiments. Les paraules a vegades parlen fluixet, i ens esperen en qualsevol carrer estret. Les paraules ens criden cap a móns per explorar, i sovint les paraules també fan plorar. Les paraules ens expliquen coses que ens han passat, i ens duen a llocs on mai hauríem arribat.

>> Sant Jordi Premis del certamen

Unes paraules ens acosten a les persones i unes altres ens separen d’elles com les ones. Les paraules ens parlen d’indrets llunyans i allarguen ponts perquè puguem tocar-los amb les mans. Les paraules parlen amb les paraules i decideixen com serà el final de totes les faules.

Segon d’ESO Primer premi: El meu lloc secret, d’ Anna López Hi ha un lloc en tot el món que només conec jo on hi vaig quan tinc por, per amagar el meu dolor. Allà puc pensar i ser diferent; ningú més hi pot anar: és en el recer de la ment. És en un lloc llunyà dintre del més enllà, on tot acabarà i el pensament es diluirà. En el meu lloc secret tot és imaginari, tot queda obert com un gran qüestionari.

Tercer d’ESO Primer premi: Mots, de Clara Cambra No són estels en la nit, reflectits en les onades, no són bocins del blau cel, escampats per les muntanyes. Tampoc són paraules buides repartides per mil planes. Ni petits trossos de sòl que es fonen amb la rosada. Brillen com si flames fossin, llueixen tal com la plata ; poden ser estrelles de mar que s’amaguen sota onades.

No són joies de cristall, ni blaus zèfirs, verdes maragdes. No són perles del Mar Mort, ni pluja de gotes d’aigua. En un crepuscle d’estiu et diré ja de què es tracta: són lletres de l’alfabet que sumen una paraula. És una paraula dolça, dolça com la bella albada, plena de llum i de foc que a molts omple d’esperança. Però no és només un mot el secret que jo et confio; promesa del meu amor és la paraula T’ESTIMO. Primer premi en llengua anglesa: I’ll never forget you, d’Anna Farrés I had a good dream with you. Clouds were out, all was blue. With feelings you gave me a rose. With joy I smelt it with my nose. You made me an enormous smile. You kissed me with passion while I hold strongly your incredible body, Because I wanted to tell everybody That you are completely mine, And that I’m done only for you. Sometimes I’ve got wrong thoughts When I try to forget our huge love. But even using all my strength, I’m not able to leave this sense. You’ve been so brave to seduce me. And now you will be my slave, Although I will treat you as a prince Because I don’t want you to leave. Primer premi en llengua francesa: La rose, de David Amat Une rose dans le jardin a captivé mon sens et son arôme dans l’air a parfumé le matin.

>> Sant Jordi Premis del certamen

Son toucher fin avec sa douce fraîcheur et sa rougeâtre couleur a traversé mon destin. La brise du printemps a transporté son odeur et j’ai senti ta tendresse Dans mon cœur.

Quart d’ESO Primer premi: Somni d’estiu, de Núria Albiol Recorda la més bonica paraula, jo somiaré el teu dolç somriure, desa els record de l’última tarda que els dos junts aquell estiu vam viure. Aquell prat tan verd, l’olor de l’herba humida, el sol, cansat, s’amagava, érem dos cossos plens de vida. Paraules sinceres, silencis d’or, carícies cohibides, mirades d’amor. Com dos nens jugàvem, moria a poc a poc l’endemà. Sabíem que ens estimàvem, no ens importava l’hivern llunyà. L’estiu ràpid s’enduia les nostres il·lusions: aire que pels dits s’esmunyia i s’apropava la tardor dansaire. Un somni d’estiu, Somni per tota la vida. Paraules, silencis, carícies, mirades, aquell prat tan verd, i tu que em besaves. Primer premi en llengua anglesa: Better life, de Núria Albiol Dark eyes, black skin, and trembling hands.

Bodies across the ocean swimming to the nearest land. Searching something new, trying to start again, wishing a better life, without fear, without pain. It isn’t easy at all white close open doors, defiant looks, insults and jokes, speaking to them in bad words. So, listen to me: Don’t care about them. you must be strong fight for your rights, and show them how you carry on. They think they’re better only cause they’ve white skin they don’t know about love, neither effort nor fraternity. Don’t worry if you see that everything’s so difficult, you’ll always find a hand trying to keep you away from insults. Give me your hand, ask me what you want happiness will be your new wife and let’s start a better life.

Primer premi en llengua francesa: Liberté, d’Elena Gladwin Liberté, Tu es comme un oiseau Qui enfermé dans une cage A envie de voler. Ne laisse pas que tes ailes Soient coupées Ne permets pas que ton nom Soit taché.

>> Sant Jordi Premis del certamen

Liberté Fais que tous les hommes Puissent rêver D’une vie de dignité. Et, surtout Ne consens pas Qu’ils te répriment Lutte pour ce que tu es.

BATXILLERAT Primer premi de batxillerat: La tardor, de Clàudia Anter Ploren els arbres fulles rovellades, i embrossen el terra cada tardor. Enyoren els dies de llum i calor, i aromes de flors llargament oblidades. Ploren els núvols quan s’acaba l’estiu. En rius i llacs els peixos estrafolaris. I petits ocells amb cors sedentaris, gemeguen per haver d’abandonar el niu. I plora ma ànima i plora mon cor, quan m’adono que el nostre estiu ha marxat. Però un hivern sense tu al meu costat em fa estimar com mai la tardor. Totes s’acaben, totes se’n van, viu cada estació com si fos especial. Estima com mai cada instant, cada instant... que és especial.

Primer premi en llengua anglesa de primer de batxillerat: Trips, de Georgina Artola Aromas to discover, delights for taste, gothic castles where to sleep, palaces of crystal to visit. Mountainous paths that to plan, oceans and seas to furrow, sreets and corners where to play, different cultures to feel. A life to define. A life to life.

Primer premi en llengua anglesa de segon de batxillerat: Love, a strange feeling, de Judit Barfull Destiny wanted our lives to meet. As the time passed by, We knew each other more and more. And one day, When the moon came up, My heart discovered love. Since that night, I have tried many times To show you my feelings. But there are some invisible chains I cannot break Which don’t let them go. Every day, every time, Every little moment of my life, Wherever you are, I think of you. I know it will hurt me, But I cannot avoid my thoughts. When the stars smile to me, And I close my eyes, I imagine you very close to me, Holding me in your arms And I feel in great relief. But I know this is just a dream. My mind is surrounded By rough clouds Which drive me to sorrow. Suddenly, a tear starts its way Down my face; And I cry in silence. But sometimes I guess a dim shadow Dancing in its fly While the spring wind caress my hair And presents me with its sweet melody. It is a beautiful butterfly Giving to me the key of your heart.

>> Sant Jordi Premis del certamen

La primavera i els concursos del districte

Departament de llengua i literatura Quan arriba el bon temps sembla que la literatura es fa sentir de nou i com la primavera els concursos i certàmens floreixen. Com cada any lÉscola s´hi fa present i deixa anar la seva aroma que no deixa indiferent el jurat. Ens sentim molt contents i contentes que els alumnes portin il·lusió i creació allà on es presenten. La fita és el posar-se en camí i anar superant les pors i indecisions que cadascú té. De vegades, els gustos coincideixen i es guanyen concursos, però el fet d´haver arribat ens dóna la confiança que anem fent un camí segur que ens omple díl·lusió i esperança. Cada any ens esperen i el Departament de llengües fem mans i mànigues per poder anar acompanyant els/les nostres alumnes en el camí de la superació i de lésforç per la feina ben feta. És per això que en aquest espai donem a conèixer els/les alumnes que han participat en concursos a nivell de districte.

Concurs de lectura en veu alta PRIMÀRIA: Grumets vermells, Inés

de la Puente, Paula Lamadrid Grumets verds, Carla Jordán, Mónica Arranz ESO: Corsaris, Maria Arbáizar, Martí Muñoz Tropa de corsaris, Maria Vilà, Albert Cucala, Àlex Huguet, Pau Navarro, Judit Iñíguez, Pau Galán

Jocs Florals ESO: Jaume Vilà, Les paraules Batxillerat: Judit Cabana, El mercat de valors Cal felicitar els dos alumnes perquè han anat a la final -Premi Ciutat- com a guanyadors en la seva categoria representant el Districte de Sarrià-Sant Gervasi.

I la final ha tingut lloc al Saló de Cent de lÁjuntament de Barcelona on s´han commemorat els 150 anys que aquest espai acull els Jocs Florals des de la seva inauguració, i en aquest moment històric el nostre alumne Jaume Vilà ha rebut el premi al millor poema de 1r cicle de Secundària obligatòria. Des dáquest espai aprofitem per felicitar-lo recordant que des de Primària ja ha anat fent un camí en el món de la prosa i poesia i ara mereix un reconeixement pel seu camí discret, però ferm . El mateix alcalde Jordi Hereu ha recordat com Les paraules (títol del seu poema) tal com diu en Jaume han de ser léxpressió de la veritat i de les emocions de cada un dels ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. Amb aquest premi i menció especial ens animem de nou a continuar demanant la vostra participació en el món de les lletres i les paraules.

>> Viu l’Escola/ESO

Conferència sobre la química a la cuina Mireia Blanch i Judith Iñiguez 3r d’ESO B

Projet: “La mascotte de la classe” Les professeurs de français Dans nos classes de 1rESO B et 1r ESO C, on a créé la mascotte de notre classe grâce à tout ce qu’on avait appris dans les dernières leçons de français. La mascotte devait avoir : comme âge, la somme des âges des élèves de notre groupe ; comme poids, la somme de nos poids ; et comme taille, la

El darrer dimarts 28 d’abril les noies i els nois de 3r d’ESO vam anar al Cosmocaixa a escoltar una conferència sobre la química a la cuina d’en Claudi Mans. Ens vam sorprendre molt ja que va començar la conferència explicant el conte de la Rínxols d’Or. A partir d’aquesta història ens va demostrar que els humans tenim la necessitat d’investigar. Ens va posar l’exemple d’un ànec, els humans ens preguntem per què un ànec flota i nosaltres no. A partir d’aquesta pregunta es desenvolupen diverses hipòtesis fins a arribar a la conclusió correcta. A continuació ens va mostrar uns quants experiments molt interessants que ell havia dut a terme per demostrar-nos que es pot utilitzar la química a la cuina, tot i que no és molt recomanable. Finalment ens va permetre preguntar sobre el que no ens havia quedat clar i va respondre a tots els nostres dubtes. Va una experiència única i que de la qual vam aprendre que encara que no ens adonem, estem envoltats de la química.

somme de nos tailles. On lui a trouvé un prénom et inventé un caractère. Bref une identité. Puis les professeurs de français et d’Arts Plastiques ont voté pour la mascotte la plus réussie dans chaque classe. Toutes nos affiches décorent notre couloir, nous avons pris en photo les macottes gagnantes des 2 classes, les voici.

>> Viu l’Escola/ESO

Projet “ Calligrammes “ Les professeurs de français Le second trimestre a été riche en créations artistiques autant picturales que poétiques. Un calligramme est un poème dont la disposition graphique forme un dessin, en rap-

port avec le sujet du texte. Au début du XXème siècle, c’est le poète français Guillaume Apollinaire qui invente le mot, entre “calligraphie” et “idéogramme”. Il s’agissait pour lui d’“écrire en beauté”. Le calligramme suppose une lecture “active” car le

lecteur doit chercher le sens et la direction des phrases, chose qui paraît évidente dans un texte classique. À la manière d’Apollinaire, les élèves de 2n d’ESO se sont exercés à l’art des calligrammes. Voici quelques-une de leurs productions.

>> Viu l’Escola/ESO

Partit de final de curs Equip de professors

Els finals de curs sempre acostumen a ser intensos tant per als professors com per als alumnes. Per aquest motiu, un grup de professors ens vam animar a organitzar un partit de futbol amb d’altres antics alumnes i monitors de l’Escola, i així oblidar, per uns instants, la nostra tasca de docents dins de les aules. Es tractava de passar una bona estona, recordar anècdotes, i sobretot, fer una mica d’esport... que sempre va bé. Cal dir que el partit va començar força igualat. Els antics alumnes demostraven tècnica i rapidesa de joc, i els professors estratègia en les jugades i control. Els gols van anar arri-

bant de mica en mica per part dels dos equips: un, dos, tres, quatre, cinc... Alguns van ser de cap, d’altres amb estil propi marca de la casa, i alguns també –per què no dir-ho- de xamba i pura sort. El resultat -que era el menys important- va ser ajustat, i es va decantar, finalment, a favor de l’equip de professors, tot i que els antics alumnes ens van fer suar la cansalada! Tots ens ho vam passar d’allò més bé i ja vam pensar a repetir el curs vinent amb un altre partidet de futbol, de bàsquet o de qualsevol altre esport que ens permeti de passar una vetllada agradable.

>> Viu l’Escola/ESO

Esquitx de Gospel El diumenge 19 d’abril, les noies i els nois de Gospel vam anar a l’Esquitx. Durant aquest dia es fan assajos i tallers per preparar el concert que es fa al vespre al qual assisteixen tots els amics i familiars que vulguin. Maria Arbaizar 2n d’ESO C

A les deu del matí havíem d’estar a l’Escola per començar a practicar, i tot i que els caps de setmana a tots ens fa molta mandra llevar-nos d’hora, per anar a cantar a ningú li van faltar ganes. Quan van arribar la Sònia i el Guillem ens van explicar el que faríem durant el dia. Ens van dir que el concert es faria a la capella a causa del mal temps. No va ser gaire bona notícia ja que a tots ens feia moltíssima il·lusió, però no ens va importar gaire perquè ja estàvem pensant en el concert i en els tres músics que ens acompanyarien. També ens van presentar la noia que ens faria el taller de veu. Ella mateixa havia participat en musicals com Què o Mamma Mia i, per tant, ja tenia experiència. Les noies de sisè de Primària i les de Primer i Segon d’ESO vam començar pel taller de veu on ens van ensenyar les diferents formes de cantar. Vam practicar amb ella ben bé una hora llarga, i mentrestant la “quarta filera” assajava amb la Sònia. Després vam canviar, i vam ser nosaltres qui vam assajar les cançons del concert i les grans van anar a fer el taller.

A l’hora de dinar va sortir el sol i vam poder dinar a fora, i després vam prendre el sol i vam jugar una estona fins que va arribar l’hora que havíem d’entrar per canviar-nos i fer l’assaig general. També va arribar el grup de Gospel de les mares que tenien preparades unes cançons divertidíssimes. Va ser espectacular veure com es va anar omplint la capella i l’entrada de l’Escola. No hi cabia ningú més. Tot el cor estava molt nerviós, però al final tot va anar súper bé i a tothom li va agradar molt: tot aquell dia d’assaig havia valgut la pena. Espero que el pròxim any es torni a repetir un Esquitx com el d’aquest any perquè tothom tornaria! I per a qui li agradi cantar, que s’apunti a Gospel que s’ho passarà perfecte, i si no que ens vingui a veure al següent Esquitx, que serà millor encara que el d’aquest any!!!

Concours de journalisme en Catalogne Les professeurs de français de la ESO Avis: “Aux futurs scientifiques et astronomes! A tous les élèves passionnés par les nouvelles technologies améliorant la vie quotidienne! A tous les citoyens du monde soucieux du futur de notre planète!” Un grand concours de français est organisé en Catalogne pour tous les élèves d’ESO, de 1ère année de Bachillerato et de formation professionnelle ainsi que leurs professeurs à partir des ressources de l’AFP, 3ème Agence de presse au monde. Les professeurs de français du secondaire de notre École ont répondu à cet appel en faisant participer leurs élèves de 1r de Batxil.lerat, candidats au diplôme du DELF B1. Finalement deux d’entre eux se sont présentés: Teresa Melús Barenys et Elena Perales Sopena. Le Premier Concours de Journalisme en Catalogne organisé par Educafrancés et avec la collaboration du « Departament d’Educació », du Service de Coopération et Action Culturelle de l’Ambassade de France à Barcelone et de l’Agence France Press s’est révélé être une source d’informations en français particulièrement riche et surtout très bien adaptée aux différents niveaux scolaires. Dans le cadre du sujet: « imaginer les nouvelles technologies de demain pour améliorer la vie quotidienne et le futur de notre planète, en insistant sur la connaissance et la découverte de l’univers », les thèmes du concours 2009 étaient: l’Environnement, les Énergies renouvelables, l’Innovation Technologique et l’Univers et l’Astronomie. En présentant un article et une infographie portant sur les thèmes proposés, le concours permettait de mettre en valeur les talents d’imagi-

>> Viu l’Escola/ESO

Excursió a Vallparadís Xavi Polo Cortés, Patrícia Tena Balmaña Alumnes de segon d’ESO nation et de créativité, le savoir-faire en informatique et bien sûr, d’utiliser les connaissances dans la langue de Molière de nos élèves.Toutes les ressources nécessaires et adaptées au public scolaire étaient disponibles sur le portail www.educafrances.com. Enfin, c’est au mois de mai que nous avons eu le grand plaisir de trouver parmi les 8 gagnants du concours, dans la catégorie 1r de batxil.lerat, notre élève Teresa Melús Barenys. Celle-ci a gagné un séjour et un cours de langue française de 15 jours avec des activités complémentaires et des excursions en France accordées par le Departament d’Educació. Le professeur s’est même vu offrir un cours de 30 heures au Centre de Linguistique Appliquée de Besançon. Aussi, nous ne manquerons pas d’assister à la cérémonie de remise des diplômes qui aura lieu le 16 juin à la « Sala de Plens del Departament d’Educació ». Ce sera avec grand intérêt que les professeurs de français feront participer un maximum d’élèves de différents niveaux de la ESO, en présentant les meilleurs travaux aux prochaines éditions du Concours. Pour votre plaisir, nous publions dans ce numéro de Clarinet l’article et l’infographie de notre gagnante Teresa Melús, ainsi qu’un petit article qu’elle a bien voulu nous écrire ( voir p. 62 ). « L’année prochaine, chers élèves, à vos plumes et claviers ! »

El dilluns dia 20 d’abril els nois i noies de 2n d’ESO vam anar a Vallparadís. És un parc que es troba a Terrassa. Quan vam arribar ens vam dividir en grups i a cada grup li va tocar un o dos monitors, que eren molt simpàtics, per cert. Cada classe va començar per una activitat diferent i vàrem anar rotant. Vam fer escalada, piragüisme i tirolina, tres activitats súper guais. Després vam dinar i en acabat ens van deixar una estona lliure i cap a

les quatre de la tarda vam tornar cap a Barcelona. I això és tot. Ens ho vam passar molt bé i us recomano que hi aneu amb les vostres famílies i amics perquè sortireu d’allà tan preparats que ja podreu pujar l’Everest.

>> Viu l’Escola/ESO

Visita al Parlament de Catalunya

Les proves Cangur de quart d’ESO

Abel Purtí

Núria Bandrés i Abel Purtí 4t d’ESO El passat dimecres cinc de maig, els alumnes de la classe de 4t d’ESO B, vam dirigir-nos, amb el professor Isidre Teixidó, cap al parc de la Ciutadella. Allí, havíem concertat una visita guiada al Parlament, la qual fou molt interessant. Ens van fer conèixer la història de l’edifici i, per a què havia estat habilitat al llarg del segle passat. Segons el que ens van explicar, primerament, l’edifici havia estat utilitzat com a residència de la Família dels Borbons. Més precisament fou habitat per la Regent de l’època, Mª Cristina. Durant el període de Dictadura Franquista, es transformà, però, en un arsenal d’artilleria. Finalment, durant la transició i la restauració de la democràcia, es decidí reconvertir en l’actual Parlament de Catalunya. Actualment, la funció d’aquesta institució, és legislativa. Durant la nostre estada vam visitar l’hemicile on es situen els escons dels diputats de cada partit polític català segons els resultats que han obtingut a les eleccions. Allí parlamenten els diferents conflictes socials, polítics i econòmics i, es legisla en conseqüència. Fou una visita que ens mostrà el treball dels polítics que “vetllen” pel nostre benestar.

El dijous 26 de març un grup d’alumnes de 4t ESO vam fer la prova de les Cangur, un examen farcit de problemes lògics i matemàtics. Aquesta prova s’ha celebrat al llarg de les últimes dues dècades i els seus guanyadors competeixen a nivell mundial. De fet, el guanyador espanyol de l’any passat va viatjar a Singapur, per competir amb els altres vencedors. En aquesta prova ha participat tota persona que l’hagi trobat interessant. Però, per fer la prova, ha existit un procés, ja que al llarg dels últims dos mesos hem practicat diferents problemes a partir dels documents d’altres anys, sota el mestratge del professor Enric Píriz, que ens anava aportant les solucions. Tot i la pràctica que havíem assolit, les hores prèvies a l’examen van destacar per l’inquietut i nerviosisme general. Un cop acabada la prova discutírem sobre les respostes de cada un dels problemes, alguns molt difícils. A més, el temps límit per acabar la prova era d’ 1h i 15 minuts, que encara que sembli força estona, a alguns els va passar massa ràpid i no van poder

acabar. Cal destacar també, l’amabilitat oferta pels organitzadors de la prova, que van tenir el detall d’oferirnos un petit esmorzar a l’acabar, per tal de recuperar forces. En general, aquestes proves i tot el seu procés ens han fet passar estones molt entretingudes tot utilitzant la lògica, la matemàtica i en algunes ocasions el sentit comú. Ah!!! I tot que el més important sempre és participar, no podem oblidar els bons resultats obtinguts pels alumnes de la nostra Escola.

>> Viu l’Escola/ESO

Intel·ligència emocional

Leticia de Rosselló Morell Des de fa quatre anys que els dilluns al migdia ens reunim amb els alumnes de 3r d’ESO per fer “Intel·ligència emocional”. I us preguntareu: què és això de la intel·ligència emocional? O almenys és el que es pregunten els nois i noies amb qui any rere any compartim aquest espai. El concepte d’intel·ligència emocional va començar a ser molt conegut en la nostra societat a través del bestseller de Golemam Inteligencia Emocional, el qual va tenir un fort impacte en diferents camps com l’empresarial, internet, el món educatiu, etc. Però ja Aristòtil en va parlar amb altres termes en el seu llibre Ètica a Nicoman on va dir: “Qualsevol pot enfadar-se, això és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, i amb el propòsit just i de la manera correcta, és quelcom, que

certament, no resulta tan fàcil” . En aquest fragment el filòsof grec parla del desafiament que suposa per a nosaltres governar intel·ligentment la nostra vida emocional. Doncs bé, la intel·ligència emocional busca que les persones siguin capaces de percebre, expressar, entendre i regular les emocions. Fet no fàcil pels adults i encara menys pels adolescents. Amb la finalitat d’aconseguir aquests objectius més bàsics de la intel·ligència emocional les sessions es divideixen en tres grans blocs: coneixement d’un mateix, tan pel que fa a recursos i habilitats com pel que es refereix als punts febles; l’empatia, posar-se al lloc de l’altre; l’autoestima, o acceptació de les pròpies característiques de la persona; i finalment, el control d’una emoció molt comuna en la nostra societat actual: l’estrès. Per dur a terme totes aquestes fites ens seiem en cercle, per tal de poder interactuar millor els uns amb els al-

tres. El primer dia ens dediquem a fer una dinàmica introductòria on intentem, reconèixer les pròpies emocions i diferenciar-les dels nostres pensaments, en les properes sessions identifiquem les situacions que ens estressen, com les afrontem i què podríem fer per no patir tant en aquesta afrontació (relaxació, desviació de l’atenció de l’estímul estressant, l’esport, etc.), i després ens dediquem a conèixer-nos i acceptar-nos a nosaltres mateixos i als altres a través de la autoestima i les seves activitats. En definitiva, tal i com diu el títol de l’activitat, intentem aprendre a trobar en nosaltres mateixos els recursos dels que disposem, per tal de ser intel·ligents alhora de manegar les nostres emocions, i beneficiar-nos al màxim dels avantatges que això comporta.

>> Viu l’Escola/ESO

Excursió als Aiguamolls de l’Empordà Després de l’inesperada pluja del 2 d’abril, vam haver d’ajornar l’excursió pel dia 20. Claudia Usandizaga, Anna Farrés, Cristina Rubió i Laia Puig 3r d’ESO A

Sortida a L’Espluga de Francolí Francesc Cabana 4 d’ESO B

Al cap de dues hores de trajecte amb autocar, vam arribar al aiguamolls de l’Empordà. Allà, amb uns guies especialitzats en la flora i la fauna de la zona, vam emprendre el recorregut pels aiguamolls. Vam visitar diversos miradors, entre els quals destacava una torre que antigament servia per assecar l’arròs. Des de la part superior d’aquesta, i gracies a uns prismàtics que ens van deixar, vam observar les aus típiques d’aquest ecosistema: camallargs, orenetes, cigonyes, ànecs, flamencs... Vam continuar la ruta caminant pels camins una mica enfangats, tot aturar-nos en diferents miradors. Ens van ensenyar algunes plantes que creixen en aquell indret,

entre l’aigua dolça i la salada; oms, tamarius, lliris grocs, salicòrnies, joncs, canyissars... Al damunt dels arbres que envoltaven el camí hi havia cigonyes fent nius per pondre’hi els ous, i als prats hi havia cavalls i vaques pasturant. Un cop acabada la visita vam anar a dinar tots plegats sota un porxo per protegir-nos de les quatre gotes que començaven a caure. Cap a la tarda vam agafar l’autocar per tornar a l’Escola puntuals. Va ser una experiència que ens ha permès ampliar els nostres coneixements sobre l’hàbitat dels aiguamolls, en concret de l’Empordà.

El passat dilluns 20 d’abril tots els alumnes i tutors de 4t d’ESO, juntament amb el professor i coordinador de Secundària, vam anar a l’Espluga de Francolí, població situada a la comarca de la Conca de Barberà. Els objectius d’aquesta sortida eren, pricipalment, la visita del Celler Cooperatiu Modernista de l’Espluga, obra de Pere Domenech i Roura, fill de l’arquitecte Domenech i Muntaner, i l’aprofundiment en els coneixements sobre el Monestir de Poblet tot visitant-ne la seva església principal. En el trajecte d’anada vam aturarnos a la fàbrica Rifacli on vam poder degustar i observar el procés de producció de les seves galetes, de gran qualitat. Un cop tips, ens vam dirigir al Celler. Allà vam realitzar una visita guiada i vam aprendre el procés d’elaboració del vi i la història del celler català. Vam dinar a Poblet, concretament, als jardins del Monestir. Tot seguit vam visitar l’església on el professor d’història ens en va fer una breu explicació sobre els seus orígens i el seu estil arquitectònic.

>> Viu l’Escola/ESO

Un día de danza en el Liceu

Dansa contemporània al Liceu El divendres 20 de març, els alumnes de 3r d’ESO vam anar al Gran Teatre del Liceu a veure un espectacle de dansa contemporània de la companyia Nederlands Dance Theatre. Blanca Plana 3r d’ESO

Clara Riera Melgarejo, Elionor Vendrell Andreu y Julia Tarnawski Español El pasado día 20 de marzo, los alumnos de tercero de ESO tuvimos la oportunidad de poder ir a ver la prestigiosa compañía holandesa Nederlands Dans Theatre, en el Gran Teatre del Liceu. La obra se titulaba Silent Screen y era una combinación de danza contemporánea y efectos de vídeos, con agradables imágenes a modo de escenografía, con una selección de piezas bastante sensibles y profundas. Después de la representación, comentamos entre nosotros lo que más nos gustó y muchos coincidimos en la aparición de una bailarina de espaldas al público luciendo un enorme vestido con una larga cola que ocupaba todo el ancho del escenario. La crítica sobre este espectáculo apareció en varios periódicos y a nosotras nos sorprendió que la compañía que vino a Barcelona contara con un coreógrafo y cinco bailarines españoles.

Vam agafar els ferrocarrils fins a la parada de Plaça Catalunya i vam baixar pel carrer de les Rambles, que tot i ser un dia laborable estava ple de turistes. Quan vam arribar al Liceu, vam esperar uns minuts a fora i després vam entrar. Era molt bonic, amb una estructura antiga i una decoració que recordava els palaus de l’aristocràcia. La sala d’actes era molt gran, amb tons daurats i amb un ampli escenari. Ens van fer entrar en unes petites sales on estaven les butaques, i poc després de seure va començar l’espectacle. Primer, van sortir dos ballarins i ens van explicar les característiques del ball d’algunes èpoques diferents, i després, vam gaudir de la dansa d’un grup de ballarins de diversos llocs del

món. L’espectacle va començar amb una música de fons, que va durar tot el ball, i una pantalla amb imatges, i els ballarins ballaven simultàniament. Després, la pantalla va desaparèixer, i van anar variant la llum, per jugar amb les ombres, i més tard, va aparèixer una ballarina amb un vestit que cobria tot l’escenari per començar un altre ball. L’obra va durar una hora aproximadament, i quan va acabar, vam sortir, vam tornar a pujar per les Rambles per agafar els ferrocarrils i vam tornar a l’Escola.

>> Viu l’Escola/ESO

Les épreuves du DELF Abel Purtí Étudiant de 4 ESO inscrit aux épreuves du A 2 Une année de plus, des élèves de 4 ESO et batxillerat, font preuve d’endurance en laissant de côté le ballon et leurs copains à l’heure de la recréation pour assister au cours de DELF, (Diplôme d’Études en Langue Française du Ministère de l’Éducation Nationale) une fois par semaine. Ce n’est pas toujours évident, juste après le déjeuner, d’autant plus que certains ont déjà 5 et même 6 heures de cours derrière eux ! Mais il faut dire que la plupart des élèves tiennent bon, conscients de la place de plus en plus importante que les langues étrangères prendront dans l’avenir professionnel de chacun d’eux. Cette année 35 élèves se sont inscrits aux examens du DELF (modules A2 et B1). Les élèves sont évalués à partir des 4 compétences linguistiques : compréhension et expression orales et écrites. L’épreuve écrite aura lieu le samedi 6 juin. Nous souhaitons bonne chance à toutes et à tous. Le jour J approche ! Nous espérons que le « trac » des examens ne leur jouera pas de mauvais tour. «Au cours du DELF, nous avons pratiqué le dialogue à l’oral, tout en élargissant notre vocabulaire sur différents aspects de la vie quotidienne et nous nous sommes exercés à la rédaction de la lettre en français. Nous avons gagné de l’assurance pour parler en français et nous avons approfondi et réaffirmé notre compétence écrite dans la production de textes courts (invitations, courriels, lettres, etc…)

Neuvième Concours de Traduction de l’UPF Candelaria Vicente

Le 7 mars dernier a eu lieu le neuvième concours de traduction co-organisé par la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra, l’Université de Perpignan, l’Association des Professeurs de Français de Catalogne et l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida en collaboration avec le Goethe-Institut et l’Institut français de Barcelone. Le concours s’adresse aux élèves de la seconde jusqu’à la terminale en France, d’ESO, de Batxillerat et d’EOI (Ecole Officielle de Langue) en Espagne qui ont traduit depuis le français, le catalan ou l’allemand un ou plusieurs textes de différents niveaux vers leur langue maternelle En effet, des centaines de participants se sont prêtés au jeu, dont douze élèves de troisième d’ESO de notre école, faisant preuve de volontarisme pour venir s’essayer un samedi matin à cette gymnastique cérébrale. A la fin, 759 traductions ont été remises aux correcteurs, dont seulement les trois meilleures de chaque catégorie ont été récompensées pour leur qualité. Et c’est avec joie que nous partageons avec l’ensemble de la communauté scolaire que, Candelaria Vicente Britos, élève de 3ème d’ESO C, a remporté le troisième prix, dans la catégorie d’ESO français-espagnol.

Candelaria Vicente, gagnante au concours de la Pompeu Fabra, nous raconte… J’étudie le français depuis « 4t de Primaria » et j’ai toujours trouvé cela un peu difficile. Cette année, avec des copains, nous nous sommes présentés à un concours de traduction à l’Université Pompeu Fabra. Les professeurs nous ont donné un texte en français que nous devions traduire en castillan ou en catalan, à l’aide d’un dictionnaire. La traduction m’a paru facile. Quelques semaines plus tard, mon professeur m’a appris que j’avais gagné la troisième place au concours pour la traduction en castillan! Avec deux copines et les trois professeurs de la ESO, je suis retournée à l’Université où mes copains ont reçu leur diplôme de participation et moi, de l’argent à dépenser dans une grande librairie.

>> Viu l’Escola/Batxillerat

París: una altra perspectiva de la ciutat

Judith Barfull, Carolina Gamundi 2n Batxillerat A Un any més, París. El tan esperat viatge de fi d’etapa, l’últim amb la gent de la nostra promoció. Notre Dame, la Saint Chapelle, el Louvre, els jardins de Versailles, passejada en Bateau Mouche, museus Rodin i d’Orsay, pujada nocturna a la Tour Eiffel, òpera Garnier i visita a l’entranyable i bohemi barri de Montmartre. Aquest és el recorregut que els alumnes de segon de batxillerat vam fer durant els cinc dies que va durar el nostre viatge. Tots aquests llocs són plens de bellesa i luxe, però la capital parisenca té també altres racons que cal explorar. I això és el que nosaltres vam decidir de fer. Ens vam acostar fins a la rue Saint Paul per visitar el Musée de la Magie, un dels tres únics museus de màgia que hi ha al món. Tots els objectes exposats pertanyen a una col·lecció privada. Un dels mags ens va acompanyar en el recorregut de la visita. A més a més, vam tenir la sort de poder gaudir d’un espectacle de màgia de prop, en el qual les dues vam ser convidades a pujar a l’escenari. També vam visitar el Museu dels Autòmats, on hi ha exposades peces força antigues i al mateix temps d’avançada enginyeria per l’època. A mesura que els anàvem observant podíem prémer un botó per veure’ls en funcionament.

El dia següent ens vam dirigir al Musée de la Mode et des Arts Décoratifs. Vam recórrer els passadissos del museu observant a banda i banda peces de prestigiosos dissenyadors i també una exposició de joies. París no és una ciutat de poques dimensions, així que ens vam veure obligades a agafar el metro en més d’una ocasió. El dia que vam anar a passejar pels Champs Elysées, vam baixar fins trobar la rue Montaigne, que és el carrer on es concentren totes les boutiques de roba de les firmes amb més renom. Durant el temps lliure de què vam disposar després de la visita a l’òpera, vam anar a les galeries Lafayette. També vam viure moments molt divertits i especials. En primer lloc, a bord del Bateau Mouche, on cantàvem, saltàvem i fèiem l’ona tot contemplant les meravelles de París per la nit i el Sena. Al peu de la Tour Eiffel, els nois no van poder resistir fer una espectacular melé que va captar l’atenció de la gran majoria de turistes que hi havia als voltants. El darrer dia ens vam desplaçar fins a Disneyland París, on vam tornar a ser petits per una estona amb els peculiars personatges de Disney. Per últim, cal destacar, que aquest va ser ell primer any que, afortunadament, vam poder passar les 12 hores que dura el trajecte estirats en un llit, ja que vam anar en tren, i no pas en autocar. I això s’agraeix, com també s’agraeix el bon temps que va

fer durant la nostra estada, impropi d’aquesta regió. Aquest viatge ha estat una experiència fantàstica que ens ha permès conèixer una ciutat que enamora i que de ben segur tots guardarem en la nostra memòria i en els nostres cors tota la vida.

>> Viu l’Escola/Batxillerat

Les trains à grande vitesse : toujours plus vite Actuellement, bien que l’avion soit le moyen de transport le plus commode pour voyager sur de longues distances, le train reste un moyen sûr et rapide pour nos voyages quotidiens.

Teresa Melús 1r de BAT

Le train à grande vitesse est une innovation technologique des dernières années qui permet un déplacement d’un endroit à un autre d’une manière très rapide et confortable. Passer de 160 km/h à 320 km/h, représente un bond technologique considérable qui a contribué à relancer, dans le monde, l´intérêt pour le train. Ce sont

déjà plusieurs pays développés qui possèdent ce transport pour relier les villes les plus importantes, comme par exemple l’Italie, les États-Unis, la Corée du Sud, l’Allemagne et l’Espagne. Mais il faut remarquer le Japon et la France qui sont les pionniers en la matière. En France, le premier train rapide en service était « Le Capitole », qui reliait Paris à Toulouse, circulant à 200 km/h. Au début

des années 1970, le train à grande vitesse est conçu pour donner une solution aux problèmes occasionnés par la saturation de la ligne Paris-Lyon. Pour cela on invente une infrastructure apte à la pratique de vitesses supérieures à 250 km/h afin d’atteindre une durée similaire à celle de l’avion. Ceci rend possible la réduction du temps de parcours de près de la moitié, soit, une durée, de centre à centre, de deux heures.

>> Viu l’Escola/Batxillerat La France et le Japon sont considérés les premières puissances en ce qui concerne les trains à grande vitesse. En octobre 1964, le premier Shinkansen qui circulait à 210 km/h, commence son service en reliant les villes les plus importantes du pays. Le Japon était pionnier avec la mise en service de ce train. Après cette naissance, plusieurs pays ont construit des lignes à grande vitesse. En Europe, la première ligne à grande vitesse fut la Direttissima Florence-Rome, mise en service à partir de 1977 en Italie. De nos jours on prétend progresser encore en ce qui concerne la vitesse maximale que les trains peuvent atteindre. C’est pourquoi des pays comme le Japon et l’Allemagne ont déjà commencé à dessiner et construire de nouveaux modèles de trains: les trains à lévitation magnétique. Ce train utilise les forces magnétiques pour assurer sa sustentation et pour avancer. Au contraire des trains classiques, il n’est pas en contact avec les rails, ce qui permet de minimiser les frottements, et d’atteindre des vitesses un peu plus élevées. Si la France a posé les bases de cette grande invention, le Japon représente le futur de ce moyen de transport et met l’innovation technologique au service du « toujours plus vite ». Ce défi lancé par des scientifiques futuristes rappelle les histoires de science fiction. À quand la téléportation ?

Un minut d’astronomia. 2009, any internacional de l’astronomia L’any 1609 Galileu Galilei apuntà per primer cop al cel amb un telescopi. Va ser el començament de 400 anys de descobriments que encara continuen. El 27 d’octubre de 2006 la UAI va anunciar la declaració per la UNESCO del 2009 com a Any Internacional de l’Astronomia (AIAIYA2009), ratificada per l’ONU el 19 de desembre de 2007. Aquest és un extracte de la resolució aprovada per l’Assemblea general de l’ONU. Miquel Marín Professor de Física “La Asamblea General, Recordando su resolución 61/185, de 20 de diciembre de 2006, sobre la proclamación de años internacionales, Consciente de que la astronomía es una de las ciencias puras más antiguas y que ha contribuido y sigue contribuyendo fundamentalmente a la evolución de otras ciencias y aplicaciones en una gran variedad de ámbitos, Reconociendo que las observaciones astronómicas tienen profundas repercusiones para el desarrollo de la ciencia, la filosofía, la cultura y la concepción general del universo, Observando que, a pesar de que existe un interés general en la astronomía, con frecuencia es difícil que el gran público tenga acceso a la información y a los conocimientos sobre la materia, Consciente de que todas las sociedades han creado leyendas, mitos y

tradiciones relacionados con el cielo, los planetas y las estrellas que forman parte de su patrimonio cultural, Convencida de que el Año podría contribuir decisivamente, entre otras cosas, a aumentar la conciencia pública de la importancia de la astronomía y las ciencias puras para el desarrollo sostenible, promover el acceso al conocimiento universal de las ciencias fundamentales gracias al entusiasmo generado por la materia de la astronomía, apoyar la enseñanza académica y no académica de las ciencias en las escuelas y también con centros y museos científicos y otros medios pertinentes, fomentar a largo plazo la matriculación de alumnos en las materias de la ciencia y la tecnología y apoyar la formación científica,

Decide, proclamar 2009 Año Internacional de al Astronomia.” Podreu trobar molta més informació a www.astronomia2009. cat.

>> Viu l’Escola/Batxillerat

Bonjour à tous! Teresa Melús 1r de Batxillerat Bonjour à tous! Je m’appelle Teresa Melús, j’ai étudié le français presque toute ma vie grâce à l’origine française de notre École et maintenant je suis en 1r de Batxil.lerat. L’année dernière, j’ai obtenu le Diplôme d´Études en Langue Française (DELF), niveau A2, et cette année, j’ai assisté aux cours de préparation à l’examen du DELF B1 dont l’épreuve écrite a lieu le 6 juin. Au milieu de l’année scolaire, nous avons eu la possibilité, élèves candidats au DELF B1, de participer à un concours de journalisme organisé par “Educafrancés”. Ayant choisi le thème des “Nouvelles Technologies”, j’ai dû écrire un article et créer une infographie, en relation avec ce sujet. Ma copine Elena Perales qui avait choisi de travailler sur les “Énergies renouvelables” et moi, qui avait opté plus particulièrement pour le sujet des “trains à grande vitesse” avons décidé de nous présenter. Et c’est récemment que mon professeur Sophie m’a annoncé que j’avais gagné le meilleur prix du concours: un séjour et un cours de 2 semaines en France! Je ne sais pas encore où j’aurais l’occasion de voyager mais j’ai très envie d’y aller et de découvrir des nouvelles régions de ce pays. Cela a été une grande surprise pour moi! J’encourage tous les élèves de l’école qui aiment le français à se présenter au concours l’année prochaine. Je crois vraiment que c’est une bonne manière de pratiquer et d’améliorer sa langue tout en réalisant une activité très différente et plus amusante. Merci.

Una jornada de reflexió compartida el dia de la Festa de l’Escola Alumnes de 2n de Batxillerat Els alumnes de 2n de batxillerat el dia de la Festa de l’Escola vam anar al Torrent de l’Escaiola (Matadepera), un espai natural allunyat dels sorolls i dels neguits de la gran ciutat. En arribar, vam fer una activitat de reflexió sobre el nostre passat, present i futur immediat, que havíem preparat un grup de nosaltres amb l’ajut del professor Emili. Va ser un moment de compartir experiències, de conèixer-nos més, de recordar la nostra estada a l’Infant des de la més innocent infantesa, de llegir textos, que ens permetien pensar en nosaltres com a éssers humans en constant creixement...

Un bon desmaquillador per treure les restes de la màscara que ens posem a diari. Unes tisores per tallar tot el que ens impedeix créixer en l’esperit. Un ocell que ens ensenyi a cantar i enlairar el vol cap a la llibertat de pensament. Una bóta de roure per envellir-hi l’amor i maurar-hi l’estimació. Un pot de vidre destapat per guardar-hi les rialles i sentir-ne l’alegre so.

Coses que potser ens calen

Unes ulleres correctores de la visió sobre la vida; que ens permetin mirar amb amor al proïsme i la natura.

Una goma d’esborrar per fer desaparèixer de la nostra història allò que ens fa mal.

Un esquirol que ens instrueixi de com enfilar-nos per les branques de l’arbre de la saviesa.

>> Viu l’Escola/Batxillerat

Unes agulles de fer mitja per teixir somnis i esperances. Un cofre per guardar-hi els bons records que donen la vida. Un rellotge que pugui donar totes tot el temps del món a l’art d’estimar. Unes sabates fetes d’ètica i moral per trepitjar ferms i segurs per on sigui que ens toqui avançar. Tres cremalleres especials: Una que ens permeti obrir la ment per trobar-hi respostes, una altra per tancar la boca quan sigui necessari i una tercera per obrir sense dificultat el nostre cor.

I finalment una balança, en la que hi puguem pesar tot el que hem viscut i el que hem experimentat al llarg de la nostra existència. Els minuts anaven passant entre paraules, somriures, cançons, sentiments escrits, fins que, quasi sense adonar-nos-en –i això era un bon senyal–, ja era l’hora de dinar. I ara ens tocava preparar el foc per poder fer les nostres barbacoes de carn. Diferents grups de noies preparaven mentrestant unes espectaculars amanides per participar en un concurs que havíem organitzat. El jurat, format pels professors Emili, Isidre, Patricia i Ramon, o van tenir clar: totes van ser les guanyadores! En acabar de dinar, tots ben tips, repartiment de premis, les últimes fo-

tografies i un autocar que ens portaria cap a l’Escola. Va ser l’última activitat extraescolar de la nostra promoció que segur que recordarem sempre, perquè va ser una jornada de reflexió genial i inoblidable. Gràcies a tots els que la vareu fer possible aquesta Festa de l’Escola.

>> Viu l’Escola/Batxillerat

Visita al Louvre o la desesperació per trobar algunes obres d’art, i d’altres museus Tot té una compensació. Al batxillerat de segon humanístic vam trobar la nostra aquest any amb el viatge a París. Ens emocionava anar a la ciutat de les llums i de l’amor i poder veure, al fi, algunes de les obres més importants del món que a més ja coneixíem gràcies a l’assignatura d’història de l’art. Mireia Alonso 2n de Batxillerat B No podria començar a parlar-ne de totes sense referir-me, primer, al gran símbol de París que està plasmat en pràcticament tots els souvenirs: la torre Eiffel. Un ja se la imagina gran però en veure-la es desmunten tots els esquemes. Els llums, la nit, les vistes, l’alçada... “im-pres-si-o-nant”. Al final, fins i tot, veies a la gent amb pànic a les alçades baixant les escales metàl·liques des del segon pis, que no és poc i, a més, rient. Ara, que si hi havia una obra que volíem veure, després de la torre Eiffel, era La Llibertat guiant el poble de Delacroix. Sí, sí, aquest quadre que es troba a la portada del nou disc de Coldplay i que cada cop que el miro no puc evitar sentir com de fons la melodia de Viva la Vida.

Així que totes ens vàrem fer la foto de torn davant del quadre i també davant del Jurament dels Horacis de David que era molt més gran del que totes ens imaginàvem.

és que és molt maca, eh?”, “Sí, sí”. També vàrem veure, perquè si vas al Louvre no et pots saltar aquesta obra, la Mona Lisa de Da Vinci. La veritat

I l’escultura... allò sí que ens va captivar. En veure-la una crida “mireu! allà! Eros i Psiche! i totes corrent dissimuladament (clar, és un museu) cap a l’obra que era d’una bellesa inigualable. I ja ens veuen els professors a totes com en un altre món mirant l’escultura i xiuxiuejant: “Però

és que totes crèiem que molta de la fama se l’ha guanyat pel misteri que amaga... Bé, totes menys una que precisament el seu treball de recerca era sobre aquest quadre i si nosaltres vam trobar quelcom d’interessant a la Mona Lisa va ser gràcies a ella. La pregunta és ara per què va haver-hi tanta desesperació per trobar algunes obres d’art . Per tots aquells que no hagin anat al Louvre una visita els servirà com a resposta. És TAN gran... Un cop vam acabar de veure les obres que abraça l’assignatura d’història de l’art, ens vam posar a buscar aquelles per les quals sentíem

>> Viu l’Escola/Batxillerat

curiositat, ja que no en sabíem gran cosa. D’acord, diem: “anem a buscar l’Escola d’Atenes de Rafael. El pitjor error de tots, més que res perquè no es troba al Louvre i no ens en vam adonar fins a l’hora de marxar. Mentrestant anàvem buscant altres obres pel camí. El resultat fou que, després d’una hora i mitja, havíem donat la volta pràcticament sencera al museu sense trobar res. Alguns portaven una frustració a sobre que no se la treia ningú i, altres simplement se’n reien de la situació.

gran que el Louvre. Allà vàrem poder veure obres com Le dejeuneur sur l’herbe de Manet, la sèrie de Monet sobre la catedral de Rouen o Els jugadors de cartes de Cézanne. A banda d’aquests també vam poder apreciar l’obra de Renoir o de Toulouse Lautrec. La foto de torn es va fer davant de Le dejeuneur sur l’herbe i aquesta vegada amb més tranquil·litat que l’anterior.

Finalment, vam visitar, també, el Museu Rodin. Les escultures de l’artista segueixen un modelatge únic i són, a més, de tals dimensions que fins i tot alguns varen fer-se fotos pujats a elles (el Museu no ho prohibeix, tranquils).

La frustració va durar poc perquè ja al Museu d’Orsay no ens va passar el mateix, gràcies, entre d’altres coses, al fet que no és ni la meitat de

En fi, que París no només és una de les ciutats més especials del món, sinó que també té fantàstiques obres que nosaltres, com a estudiants d’art, vàrem apreciar enormement i que

encara les tindrem gravades per molt de temps, fins que hi tornem, o això espero.

a>> Viu l’Escola/Batxillerat

Àlbum de fotografies del viatge de fi de cicle a París

a>> Viu l’Escola/Batxillerat 69

>> I love English

Bill Carle Students from P5

“Little red” by IPA productions

Students from 2nd grade of primary

This year in infant school Kindergarten we have been reading books by an author we love: Eric Carle. We

have read and loved books by Eric Carle and Bill Martin Jr. such as “The very Hungry cCterpillar” and “The mixed up Chameleon”. Eric Carle is acclaimed and beloved as the creator of brilliantly illustrated and innovatively designed picture

books for very young children. His best-known work, The Very Hungry Caterpillar, has eaten its way into the hearts of literally millions of children all over the world and has been translated into more than 47 languages and sold over 29 million copies. Since the Caterpillar was published in 1969, Eric Carle has illustrated more than seventy books, many best sellers, most of which he also wrote, and more than 88 million copies of his books have been sold around the world. The girls and boys from P5 have made a little project called “Brown Bear”. To do it we studied the book “Brown bear, brown bear, what do you see?“ by Eric Carle and Bill Martin Jr. Children were able to make their own book to take home and we talked about colours and animals, as well as what we “see”.

On May the 28th the children from 2nd grade went to the theatre to watch the play “Little red” by IPA productions. One morning Mrs. Riding Hood prepares breakfast for her daughter -- Little Red -- before she goes to school. Little Red doesn’t like breakfast. She also doesn’t like school. She decides to go shopping and visit her Granny. Before she gets to Granny’s house, she meets a wolf in the forest. The wolf is very hungry. But this is not his biggest problem. Little Red doesn’t like wolves, either...

>> I love English

Animal description: Guess who I am Students from 4th level I am a mammal. I am a strong animal. I have got a tail. I can run but I can’t fly. I live in the jungle. I eat meat.

I am a reptile. I am a slow animal. I have got a shell. I can’t run. I live in the water. I eat grass and fruits.

Who am I?

I am a fish. I am dangerous. I have got fins. I can swim. I live in the sea. I eat fish.

I am a bird. I am white, brown or black. I have got wings. I can fly. I live in the sky. I eat rabbits and mice.

Who am I?

Finally we would like to show you our animal books. We really enjoyed this activity.

>> I love English

High School Friends Blanca Estanyol and Yago Dini 2nd ESO C On Tuesday 5th of May, the groups of 1st and 2nd ESO went to the Teatreneu theatre to watch this play, “High School Friends”. The performance tried to teach us about love, friendship and the changes of the adolescence. It lasted for an hour and we understood everything. We had been reading the script in class some days before. There were four characters, two men and two women. The play was about teenagers and for teenagers. The story began when the school year started. Three old friends met after holidays and there was a new student in their class. They got on at once. The plot concentrated on the romantic love between a woman teacher and the headmaster. They had been going out together for twenty years a but then they split up and the pupils wanted them in love again. They prepared a romantic dinner and the teachers thought it was the other’s idea. They got angry and disappointed wen they found out that the invitation card had been written by the students. Obviously, love overcame and everyone was happy in the end, teachers and students. It was a very happy ending.

“Mirror, mirror on the wall, who is the nicest of them all?” Students from 4th level Last 26th of May, the students from the fourth level of primary school went to see the play of Snow White. We really enjoyed it. Here is a little plot of the story… Snow White lives in a beautiful palace with Queen Ezmerelda. But one day the Magic Mirror tells the Queen that she is not the best at everything. The Queen gets very angry and Snow White escapes to the forest. There she finds a small and dirty little house inhabited by dwarves. While Snow White tries to teach... We recommend it to you.

>> I love English

aicle a Cicle Superior de Primària: tot un repte

Mª José Cagigós i Núria Olivé

De ben segur tots heu sentit en algun moment del curs aquesta paraula. L´AICLE són les sigles de l´Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengua Estrangera (CLIL; Content and Language Integrated Learning) i fa referència a qualsevol context educatiu en el que s’utilitza una llengua estrangera com a mitjà d’aprenentatge de continguts no relacionats amb la llengua en sí. Són moltes les finalitats d’aquest projecte però el que bàsicament pre-

tenem aconseguir és el promoure l’aprenentatge significatiu de llengües estrangeres. En les classes AICLE s’integra l’aprenentatge de continguts i l’aprenentatge simultani de llengua estrangera, tot donant l’oportunitat d’utilitzar-la de forma natural i aconseguint que l’alumne es familiaritzi amb aquesta llengua. Enguany hem engegat el projecte en el cicle superior de Primària i ho hem fet a l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural en

la llengua anglesa. S’ha treballat una unitat didàctica cada trimestre. Les professores especialistes d’anglès hem estat les encarregades d’impartir els continguts i hem treballat amb els grups desdoblats. Els materials que hem utilitzat han partit de la selecció i adaptació d’alguns materials ja publicats i que hem complementat amb materials propis. Aquests han estat els continguts treballats:

5è

6è

1r trimestre

Living things Plants

The solar system

2n trimestre

Animals

Nutrition: Keeping healthy

3r trimestre

The matter

History: Prehistory

Hem ideat la manera d’introduir una metodologia consistent, amb uns objectius concrets i amb una temporalització concreta i estructurada. Hem creat activitats variades, reals, de caire enriquidor i que han potenciat que els nostres alumnes haguessin d’utilitzar la llengua anglesa: treball cooperatiu, intercanvi de continguts, exposicions orals, representacions teatrals del creixement d´una planta, role-plays (actuació d´una escena real a una botiga de menjars) i recerca d’informació puntual i més general... Amb tot això hem utilitzat les TIC, el canó, el projector, el DVD, eines que ajuden i engresquen molt als nostres alumnes. Finalment, hem analitzat els resultats, els hem valorat i de cara al curs vinent busquem una continuïtat...., per això continuem formantnos i cercant nous camins per fer més real aquest projecte.

Aquí teniu algunes de les opinions que hem recollit d’aquesta primera promoció, de 5è i 6è:

>> I love English

>> Temps d’oci

Concurs The Fonix 2009 Departament Llengua Anglesa Enguany i com ja es va fer en la seva primera edició, tots els alumnes de la nostra Escola des de 5è de Primària fins a 2n de Batxillerat han participat al 2n concurs d’anglès interescolar de Catalunya The Fonix 2009. Aquest concurs és organitzat per International House Barcelona i la Fundació Catalana de l’Esplai, i compta amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. El concurs s’organitza amb la finalitat d’estimular i motivar l’aprenentatge d’aquest idioma, i es proposa a 8 nivells (des de 5è de Pri-

mària a 2n de Batxillerat o Grau Superior de Cicles Formatius). Es tracta de proves amb una sèrie d’exercicis dels àmbits de writing, listening i speaking. El concurs es realitza al llarg de tres fases: local (a dins dels mateixos centres), territorial (amb els representants escollits pels centres) i final (amb els guanyadors de cada territori). Els premis inclouen estades a l’estranger i en camps d’estiu, cursos extensius presencials i a distància i lots de material escolar. Els nostres alumnes que van passar a la fase territorial van ser:

Ramon Tarragó Profesor de lengua castellana y literatura

Chesil Beach Ian McEwan (Anagrama) Novela Chesil Beach, la novela en la que Ian McEwan compone un gran fresco de la generación de los inicios de los sesenta –“la Época en que ser joven era un obstáculo social”–, ha sido elegida por los críticos como uno de los libros más destacados del año.

5è Primària

Victòria Ballester Olmos

6è Primària

Patricia Grau Francitorra

1r ESO

Pablo García Casado

2n ESO

Jordi Molla Mas

3r ESO

Carlota Vilaseca Riera

4t ESO

Núria Albiol Paloma

1r Batxillerat

Guillermo Tarnawski Español

2n Batxillerat

Mireia Alonso Romero

Des d’aquestes línies volem felicitar a tots els que vau participar a les fases local i territorial i molt especialment a en Guillermo Tarnawski i la Mireia Alonso que van arribar a la fase final de la seva categoria acon-

seguint un tercer i cinquè premi respectivament. El passat 22 de maig tots dos van assistir acompanyats de familiars a l’acte de lliurament de premis que va tenir lloc a l’INEFC de Barcelona.

God & Gun. Apuntes de polemología Rafael Sánchez Ferlosio (Destino) Ensayo Rafael Sánchez Ferlosio sistematiza una de sus preocupaciones más constantes: la siempre quimérica relación entre la violencia y el derecho, entre la victoria y la razón. Las evocaciones del pasado y las incursiones en acontecimientos actuales no son, en God and Gun, simples ilustraciones de una tesis, sino piezas de conocimiento cuyo contraste permite advertir los reiterados mecanismos por los que ninguna época ha quedado a sal-

>> Temps d’oci vo de la guerra. Cambia la apariencia o el nombre de los ídolos -de los dioses- a los que se ofrece el sacrificio, no la función que desempeñan en los discursos para sortear la evidencia de que, por desventajoso que pueda resultar un acuerdo, siempre será mejor que librarse a perpetrar y a recibir la muerte y la destrucción. Y, sobre todo, cuando lo que se pretende no es tanto lamentarlas cuanto dotarlas de sentido. Porque lo que Rafael Sánchez Ferlosio traza en God and Gun es el proceso ideológico a través del cual las “guerras entre partes” se han ido convirtiendo en “guerras santas”; guerras en las que la victoria del Bien es la cara de una moneda que, en la cruz, exhibe la negación de la humanidad del enemigo y, por tanto, la legitimidad y la necesidad de exterminarlo. Éstas son las guerras que se vienen librando durante los últimos años, y de ahí que, para el título de este ensayo Rafael Sánchez Ferlosio recurriera a una observación de Barack Obama sobre el culto a Dios y el culto a las armas que, según el presidente norteamericano electo, se ha apoderado de una parte de Estados Unidos.

Sale el espectro Philip Roth (Mondadori) Novela Philip Roth. Zuckerman, el álter ego de Roth, se despide en esta novela de intensa belleza y verdad. A los temas clásicos de Roth se une ahora el de la vejez y la decrepitud, ya expuesto aunque con irregular fortuna en El animal moribundo. Pero esta vez acierta de plano con una historia llena de vigor y lucidez que plantea la pérdida de la memoria como la pérdida del yo y la ancianidad como decadencia física, además de hacer una maravillosa defensa de la literatura como otra forma activa y combativa de la realidad. Todo ello dentro de

dos historias de amor y fascinación: la de su antiguo maestro literario y la joven que lo amó ante los ojos del joven Zuckerman y la suya propia ante la pareja de jóvenes creadores que conoce en su vuelta a Nueva York tras su aislamiento solitario.

Todos los cuentos Cristina Fernández Cubas (Tusquets) Relatos Hubo un tiempo en que los salones de las casas no estaban presididos por el televisor. Hubo un tiempo en que los niños desconocían la existencia de aquel señor raro de ojos rasgados que le vinieron a llamar Nintendo y nada les podía hacer sospechar, que años después otros niños pasarían horas y horas pegados a una pantalla, librando cruentas batallas contra monstruos imposibles, y utilizando otras armas que no fueran un tirachinas, o las tizas de la escuela. En aquel tiempo la gente era feliz. En las noches de invierno después de terminar la cena, las familias, los vecinos se reunían alrededor de la lumbre. Mientras las mujeres hilaban, los hombres apuraban sus tragos de orujo, y los niños se quedaban extasiados ante las llamas, escuchando el crepitar de los maderos y de las castañas que pronto podrían devorar. Era el momento de los cuentos, de las historias, de los cánticos, de los suspiros, de las caricias a escondidas de los mozos y mozas. Era el momento del trasgu, de xanas y xenas, de ninfas y de ondinas, del maqui que bajaba al pueblo a proveerse de comida, y a saciar sus otros apetitos calentando el lecho de su novia. Era el momento de los aparecidos, de la santa compaña. Era el momento de

recordar en voz queda a aquellos que una noche vinieron a buscar, los dieron “el paseillo” y nunca regresaron, el momento de sus muertos los que ahora yacían en las cunetas. Nuestro país está lleno de historias, de cuentos, de esa tradición oral que ha pasado de generación en generación. Lamentablemente los adelantos técnicos están haciendo que se pierda. La gente ya no habla, solo mira. La gente ya no necesita desplegar la imaginación, todo nos lo dan hecho. Al leer esta obra de Cristina Fernández Cubas, no he podido dejar de pensar en historias de otras épocas, en relatos leídos y difundidos de generación en generación. Todos los cuentos, es una recopilación de los que a lo largo de más de veinticinco años ha ido publicando esta autora: Mi hermana Elba (1980), Los altillos de Brumal (1983), El ángulo del horror (1990), Con Ágata en Estambul (1994) y el más reciente Parientes pobre del diablo (2006, incluye además un relato inédito “el Faro” homenaje a otro uno de los más grandes “cuentistas” que ha dado la literatura, Edgar Alan Poe. Los cuentos de Cristina Fernández, son cuentos con los ingredientes clásicos, monstruos, miedos, pero a la vez son cuentos “modernos”. No aparece el lobo, ni una doncella dormida esperando la llegada de un príncipe redentor. El paisaje es distinto, es el que vemos todos los días, la oficina, la casa de campo, el colegio, un viaje a Estambul. También los miedos son distintos, o quizás no, porque el miedo es ancestral y es universal. El miedo a no reconocernos, el miedo a salir de nuestras rutinas, a mirar de cara nuestro presente. La tónica general de la obra es la relativa quietud, la capacidad que tiene la autora para inmiscuirnos en historias aparentemente lineales, simples, y he utilizado simple a propósito, a sabiendas que no quería utilizar la palabra sencilla, para acto seguido dar un golpe de efecto y trasmutar la realidad, como en un juego de espejos, nada es lo que es, es todo una imagen distorsionada. Sus recursos

>> Temps d’oci son los silencios que se mascan, presagios de la catástrofe, el horror desde la perspectiva de la mirada inocente de un niño. Los relatos nos llevarán desde el juego inocente de unos niños que inventan un instrumento musical imposible el “Helicón”, hasta la extraña relación entre dos mujeres en la que una de ellas se irá posesionando de la otra, la mujer que una mañana es incapaz de reconocerse a sí misma. Aquella otra que en un viaje a Estambul se descubrirá hablando turco y guiada por Agatha Christie, o aquel viaje a una aldea perdida en la que sus habitantes hablan al revés. No puedo dejar de destacar la magnífica técnica que posee la autora. Hacía mucho tiempo que no me encontraba un autor con un dominio de las reglas del castellano como Fernández Cubas. Sujeto, verbo y predicado están donde deben estar. Esto que en un principio puede parecer obvio o quizás superfluo no lo es tanto cuando se obvia, consiguiendo una lectura más farragosa y menos comprensible. En definitiva, ha sido todo un descubrimiento y, sin lugar a dudas, una autora que merece ser escrita en letras mayúsculas en el panorama de la literatura hispana contemporánea.

>> Sabies que...

Entrevista a Eli Jubany, professora de primer de Primària Adrià Navarro 1r de batxillerat A –Podries comentar-nos, a grans trets, quins estudis vas cursar per arribar a ser mestra i com els vas viure… en quin ambient? –Vaig estudiar batxillerat, COU i magisteri durant 3 anys. En aquell temps, era una època de molta autogestió i de moviment estudiantil, fet que em va fer veure el món d’una manera més “social”, a més sempre dic que on he après més ha estat en la pràctica diària. –Què et va portar a cursar aquests estudis i no uns altres? –Bàsicament, que sempre m’ha agradat molt l’ensenyament, crec que deu ser cosa dels gens, ja que a casa meva, tothom ha acabat donant classes. No ha estat forçat, sinó vocacional. –Quina és la teva tasca docent actual? Quina es l’edat dels alumnes als quals dónes classe? –Actualment sóc professora de primer C de Primària i em moc per l’educació inicial, tot i que vinc del món de l’educació infantil. De fet, aquestes són, bàsicament, les etapes en què treballo. –Creus que és més difícil donar classes a alumnes d’aquesta edat? –No, si t’agrada, no, ja que t’ho passes bé, però és un repte; ja que els nens vénen d’un món infantil i passen a un món més “adult”, i és difícil que s’adonin d’això. És un canvi important, hi ha nens que encara no volen créixer i volen que els ho facin tot. Cal dir que, aquest procés, és més fàcil per als nens que tenen germans

grans i ja saben més o menys que els tocarà. És un món apassionant. –De la teva feina, què és el que més t’agrada i què eliminaries? –Personalment, penso que es caracteritza pel fet que sempre hi ha canvis, cada dia és diferent. La vida de professor no és gens monòtona. A més cada any que passa, sempre hi ha innovacions i això m’agrada molt. Ara per ara, el que menys m’agrada és haver de posar notes a nens tan petits. Trobo que és massa d’hora, encara hi ha nens que no han madurat prou, entren en joc molts factors. Penso que en el cicle inicial encara no s’hauria de fer, tot i així, anar informant als pares sempre és bo. –Ets una professora amb experiència. Quines diferències trobes entre l’alumnat d’avui en dia i el de fa uns anys? –N’hi ha moltes. Quan vaig entrar a treballar tenia 38 alumnes en una classe de P3 i es podia portar perfectament, en canvi, ara una classe de 38 nens seria un caos tant pels nens com per a mi. La societat ha canviat, ara el nen et demana un tracte més personal, et reclama més atenció i en canvi amb les noves tecnologies els nens d’ara són molt bons, gairebé en saben més que jo... hi ha dues cares ben diferents. –Ens pots explicar alguna anècdota divertida que t’hagi passat? –Tinc una anècdota que representa com veuen els nens als mestres: vaig tenir un alumne de P3, van passar els anys, ell va canviar d’edifici i quan ja estava a punt de deixar l’escola, em

>> Sabies que...

va venir a veure, estava molt content i em va dir: “No tenia la imatge que fossis tan petita, jo a classe et veia molt gran”, i això em va fer veure la importància de la mestra a Educació Infantil ho vaig trobar molt divertit. –Quina és l’activitat escolar que més t’agrada de treballar amb els teus alumnes: fer murals, explicar contes, àlbums... –Els contes i les titelles. A parvulari em deien “la mestra titella”... i m’encantava. Els contes són un recurs molt didàctic, ho tenen tot. –Com compagines les obligacions familiars amb les tasques de l’Escola? –Costa una mica, hem de donar molt i molts cops amb l’estona de l’Escola no en tens prou i t’has d’emportar força feina a casa. Per mi la setmana escolar comença el diumenge, quan m’ho preparo tot durant un parell d’hores. –Sabem que una de les teves

passions són les col·leccions de joguines antigues. Què ens en pots dir? –M’agraden molt, sóc una col· leccionista nata i hi ha cops que no sé on guardar-les, la meva il·lusió el dia de demà és fer un museu de joguines al meu poble, Vilassar de Mar. Ara encara no està acabat del tot però ja té cara i ulls i està quedant força bé. Els nens de primer hi van d’excursió i està molt bé per ells, ja que aprenen i alhora s’ho passen bé jugant. Aquest museu m’agrada molt ja que penso que a l’hora de jubilar-me seguiré tenint el contacte amb nens, però en un altre camp.

curtes per acabar l’entrevista: Com et definiries amb poques paraules? –Sóc fidel a les idees i als meus amics, i honrada.

–Què tenen les joguines antigues que no tinguin les actuals? –El que tenen és imaginació i a més per als nens són com coses “noves” i amb les quals no juguen. A més estan fetes de materials diferents, suro, fusta, etc. I això fa que aquest poder d’imaginació sigui tan gran.

–Un cantant que et va marcar? –Serrat és per a mi un dels millors.

–I ara un seguit de preguntes

–La virtut que més valores en les persones? –La franquesa. –Un somni que volguessis fer realitat? –El museu de joguines, és clar! –Una pel·lícula que veuries mil cops? –Matar a un ruiseñor.

–Un viatge per a aquest estiu? –Boston és un dels llocs on m’agradaria anar. –Moltes gràcies, Eli, per aquesta entrevista i per la teva cordialitat. A reveure!

>> Sabies que...

Què se n’ha fet d’aquelles flors?

Entrevista a Mari Luz Bataller, inspectora de treball i seguretat social Judith Barfull, Clàudia Péries Batxillerat –Quina sensació ha tingut en posar el peu a l’Escola? –Agradable, ja que els meus fills, germans i nebots també han estat i són alumnes d’aquesta escola. –Quants anys va estudiar a l’Escola? –Des dels tres anys fins als setze, quan vaig anar a cursar el COU al centre Joanot Martorell. –Quines matèries li agradaven més? Per què? –Les de ciències. De fet, les de lletres no se’m donaven massa bé. –Com era la relació professoralumne? –En general, era accessible, tot i que depenia de cada professor. Bé, de fet, la majoria eren professores. També recordo que, si teníem algun problema personal, ens podíem adreçar a un tutor, encara que el tracte que rebíem era força diferent del tracte d’avui en dia. –Quins records guarda? Conserva alguna amistat de l’Escola? –Jo anava a l’escola contenta. M’agradaven molt els esports, especialment el bàsquet. Hi havia un bon ambient entre els companys, malgrat

que sempre es vivia alguna situació incòmoda. Actualment, mantinc l’amistat amb tres amigues de l’Escola. –Per què va decidir portar els seus fills a aquesta Escola? –En un principi em vaig plantejar l’opció de portar els meus fills a una escola on s’estudiés amb un idioma estranger, però finalment vaig decidir portar-los a aquesta escola perquè vaig valorar molt positivament el fet que el barri ajuda a integrar molt més els fills, ja que tenen l’escola i els amics a prop. A banda d’això, estic molt agraïda a l’Escola perquè va fer que el procés de l’operació del meu fill no li suposés cap problema.

societat. Jo crec que una persona ha de ser tranquil·la, segura, amb gust per l’estudi i que mostri respecte envers la societat i els companys; com jo sempre dic, que tingui la “cabeza amueblada”. A més a més, cal que hagi adquirit competències acadèmiques i sàpiga aplicar aquests coneixements en la vida quotidiana.

–Creu que ha canviat molt el món de l’ensenyament des que vostè va ser alumna? En què? –Sí. Sobretot crec que hi ha hagut un canvi important en relació amb la introducció d’eines informàtiques i noves tecnologies; també als idiomes. L’anglès és fonamental i també cal aprendre una segona llengua estrangera, com ara el francès. Tot i això, considero que encara se li hauria de donar més importància aplicant aquests dos aspectes en les matèries.

–En sortir de l’escola, va continuar estudiant? Què? –Sempre m’ha agradat estudiar. Després de fer el COU vaig estudiar Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona i més endavant vaig fer oposicions a l’estat com inspectora de treball i seguretat social. Vaig començar treballant en la inspecció i vaig ser destinada a Vitòria. Més tard, vaig retornar a Barcelona. Al cap d’un temps, vaig ser responsable de recursos humans del cos de bombers a la Generalitat de Catalunya i també dels mossos d’esquadra i directora de recursos humans de l’Institut Català de la Salut. També vaig ser nomenada a tribunals arbitrals. Actualment, torno a treballar en la inspecció de treball i continuo donant classes a la Universitat Pompeu Fabra.

–Què considera fonamental en l’educació? Allò que cregui que mai s’ha de renunciar. –Formar-se com a persona en tots els sentits; estar preparat per viure en

–En què es basa la seva feina? –En resoldre conflictes entre treballadors i empreses i en visitar les empreses per tal de verificar que compleixen amb la normativa establerta,

>> Sabies que...

tant laboral , com de seguretat social, seguretat social, seguretat i salut laboral, ocupació I d’estrangeria. –Quina recomanació donaria als alumnes durant la seva estada a l’Escola? –Que aprofitin ara per aprendre tant com puguin perquè, si no s’adquireix una bona base, després es poden manifestar mancances. I que encarin la seva estada a l’escola amb alegria. També és molt important el temps amb els companys, temps per parlar, per jugar, per pensar... I sobretot que practiquin esports i idiomes. –Quin consell ens donaria a nosaltres, alumnes de Batxillerat, tenint en compte que ens trobem en un moment en què hem de decidir el nostre futur acadèmic i professional? –Un ha de fer el que realment vol, encara que costi. Però també es bo tenir confiança i deixar-se aconsellar per les persones que tenim al nostre voltant. L’última decisió, però, ha de ser només d’un mateix. –Acabem fent un seguit de pre-

guntes breus: –Un lloc? –Guatemala. –Una estació de l’any? –La primavera. –Una paraula? –Amistat, amor. –Un somni? –Que el món millori i finalitzin les guerres i que cuidem el món intentant no destruir-lo. –Un paisatge? –El mar. –Unes postres? –La xocolata. –Una flor? –La gardènia. –Un gènere literari? –La novel·la, especialment la trilogia de Stieg Larsson. –Un record especial? –El naixement dels meus dos fills. –Un valor? –La humanitat. –Quin significat té, per vostè, aquest valor? –Per a mi, ser persona significa estar content amb un mateix, valorar el que tens, que ho tens perquè ho has construït amb els altres. D’altra banda, cal pensar en la duresa, les dificul-

tats econòmiques i les malalties que es pateixen en altres zones del món i prendre consciència de la sort que tenim dins d’aquest món boig i donar les gràcies. –Un desig? –Que superem aviat la crisi econòmica. Però, per fer-ho, cal esforç, que cadascú hi posi de la seva part i no esperar a que els polítics resolguin el problema. Tothom hi ha de posar alegria i empenta. –Com valoraria aquesta entrevista? –Sempre és agradable veure que l’Escola impulsa activitats com aquesta i que hi ha gent interessada en ferles. Crec que val la pena contribuir en aquestes experiències que formen als alumnes. –Moltes gràcies pel seu temps i la seva amabilitat! Fins aviat!