Clar i Net 111

ClariNet

111

Número Abril 2019

Època III Revista del Centre Educatiu

Els esencials

4

Els esencials

6

Una escola per al segle XXI

Jesuïtes Educació

Els esencials

Llar d’infants Sessions d’experimentació

Els esencials

MOPI Art

Els esencials

PIN Imagina l’Índia

Els esencials

NEI ??

Els esencials

TQE Projecte Futur

Els esencials

Batxillerat Experiència Auschwitz

Els esencials

MENOF Espai Migdia

Els esencials

Educar dones i homes per als altres

Els essencials del projecte educatiu, l’Horitzó+

8 10

Francesc Moreno Director General

12 14 16 18 20 22

Consell de redacció Educadores i educadors de l’escola Jesuïtes Sant Gervasi- Infant Jesús Jesuïtes Sant Gervasi-Escola Infant Jesús info.infantjesus@fje.edu Tel. 93.362.20.58 Disseny gràfic i maquetació: Mireia Barreras. Estudi Barreras

Tot projecte comença per un somni, un somni engrescador que mou voluntats.

Va ser el 2011 quan l’equip de directors de Jesuïtes Educació (JE) va intuir el somni de transformar l’educació per adaptar-la a les necessitats de la societat del segle xxi.

El procés previ de preparació ens va suposar la reflexió sobre la tradició pedagògica ignasiana, els aportacions de la moderna pedagogia i les experiències d’èxit en institucions de dins i fora del nostre país. En el curs 201213 vam posar en marxa el projecte Horitzó 2020 desencadenant un procés de reflexió en comú, amb un gran esforç de participació d’educadors, famílies, alumnes i representants d’altres sectors vinculats a l’educació, per definir l’escola que volíem en el futur. Amb això vam generar una proposta de model educatiu propi de jesuïtes Educació, MEJE, que comportava també una adaptació de la organització escolar i una reflexió sobre els espais educatius.

Moltes accions van anar concretant aquest model en les diverses etapes educatives: revisions del currículum, planificació i execució d’importants accions formatives per als docents, elaboració de materials, ... i el curs 2014-15 vam iniciar les experiències pilot, essent la nostra una de les escoles pilot en la Nova Etapa Intermèdia, la NEI. Des de llavors, hem concretat el model per a les totes les etapes, dels del Model Pedagògic d’Infantil (MOPI) fins a BAT, incloent el model d’educació no formal (MENOF), i s’està implantant en totes les nostres escoles, a diferents ritmes segons els recursos econòmics i humans disponibles.

Tot el treball, però, tracta de fer aterrar uns essencials comuns i generals, segons el desenvolupament maduratiu dels alumnes, i segons els objectius de les etapes. Aquests són els vuit essencials que us presentem en aquest número de la nostra revista ClariNet, on us descrivim exemples de concrecions a les nostres aules. Tots els essencials són

molt importants, tot i que al meu entendre, n’hi ha dos de fonamentals: el protagonisme de l’alumne a la recerca del seu projecte vital, i el nou rol del docent.

N’estem molt satisfets i convençuts de que el camí iniciat és bo, que tenim un projecte sòlid i vàlid per al futur. Però requereix revisió i millora de molts aspectes per garantir la seva sostenibilitat, la transversalitat interetapes i l’adaptació als diversos contextos dels nostres centres, com referia un dels nostres recents lemes: “units però diversos”. En essència, volem passar d’etapes transformades a escoles transformades, des d’un treball en xarxa.

Per això, a les portes del 2020, posem en marxa una nova etapa de reflexió i acció, que per votació popular dels educadors pren el nom de Horitzó+ (més). Segueix sent horitzó, però vol anar més enllà, vol ser més participatiu i més sostenible, perquè cada un dels nostres alumnes pugui arribar a platejar-se com contribuir més a la transformació del món. És allò que en espiritualitat ignasiana anomenen el “més”, el “magis”. I ja des d’aquest cursi hi aboquem il·lusions renovades.

Que en el temps de Pasqua, la seva il·lusió ens doni forces a tots per continuar millorant el món.

*Podeu consultar tots els materials que hem publicat fins al moment sobre el nostre projecte a

http://h2020.fje.edu/materials/

4 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi

els

essencials del nostre projecte Un model educatiu al servei d’una missió

Una

escola

Per aconseguir allò que la humanitat reclama de l’educació, cal una escola, una comunitat decidida, planificada i estructurada democràticament, amb la participació de tots els seus membres.”

Marta Mata

Pedagoga, diputada, senadora i presidenta del Consell Escolar de l’Estat (1926-2006)

per al segle XXI

Quin coneixement s’adquireix i per què, on, quan i com s’utilitza són preguntes fonamentals per al desenvolupament tant dels individus com de les societats. Si bé els quatre pilars de l’aprenentatge -saber, fer, ser i viure junts- encara són rellevants, resulta imprescindible repensar el nou propòsit i l’organització de l’aprenentatge per tal de transformar profundament l’escola del segle xx i posar fi a la bretxa existent entre l’èxit acadèmic i el fracàs vital.

Redefinir l’escola que volem ser esdevé fonamental per romandre fidels a la missió educativa de la Companyia de Jesús. La tradició jesuïta ens convida a no fer-ho sols. Som cridats a obrir-nos al món i a aprendre amb els altres. Ens cal reconèixer la gran diversitat de realitats educatives alhora que reafirmem un mode de procedir propi i un nucli de valors universals compartits, juntament amb els valors característics de l’espiritualitat ignasiana. Aquesta redefinició de l’escola es duu a terme mitjançant un procés participatiu amb la mirada col·lectiva d’institucions educatives, alumnes, famílies i educadors: l’any 2000 es crea la Fundació Jesuïtes Educació per sumar el coneixement i l’esforç de les 8 escoles jesuïtes de Catalunya; l’any 2005, amb el Congrés de Pedagogia, s’inicia un procés de reflexió pedagògica que culminarà, el 2012, amb el marc estratègic de l’Horitzó 2020. Aquest projecte d’innovació per a la millora cerca la profunditat i situa l’alumne en el centre del procés d’aprenentatge posant el focus en el seu desenvolupament integral perquè esdevingui capaç de conduir la pròpia vida des de la llibertat i amb sentit. La rellevància de la tasca de l’educador en el nou Model Educatiu de Jesuïtes Educació resulta evident davant del repte d’acompanyar el creixement global de la persona perquè esdevingui la millor versió de sí mateixa. El que entenem com a magis, és a dir, possibilitar el ple desenvolupament de cada individu a partir de les seves potencialitats i interessos, requereix el compromís de tota la comunitat educativa per tal de poder oferir als nostres alumnes un acompanyament personal, acadèmic, espiritual i pastoral de qualitat.

6 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi

els

essencials

A dia d’avui, l’evolució del Model Educatiu de Jesuïtes Educació (MEJE) s’explica a partir de la integració de vuit dimensions pedagògiques des de les quals s’articula el desplegament de l’Horitzó 2020: alumnes, famílies, educadors, currículum, metodologies, avaluació, organització i espais. L’orientació de cadascuna d’aquestes dimensions determina el caràcter ignasià de la nostra praxis i possibilita el desenvolupament del projecte vital i vocacional dels nostres alumnes, des de tots els àmbits de l’acció educativa. Les orientacions de cadascuna de les vuit dimensions és el que anomenem els essencials del MEJE.

Alumnes Espais i recursos

Organització

Educadors

NOU MODEL EDUCATIU JESUÏTES EDUCACIÓ

Vinculació dels alumnes al món des del propi context per a ser-ne partícips i millorar-lo, tot comptant amb la implicació de les famílies. família - entorn

Famílies i entorn

MEJE

Avaluació

Continguts Metodologies

Experiències significatives i personalització dels aprenentatges per a l’excel·lència acadèmica i personal. metodologies

alumne

Projecte vital i vocacional

per a conduir la pròpia vida, essent persones conscients, competents, compassives i compromeses.

Aprenentatges per a comprendre i habitar el món juntament amb i per als altres. contingut

Acompanyament personal, acadèmic, espiritual i pastoral, des del testimoniatge dels educadors. equip docent

L’avaluació per a l’aprenentatge com a element nuclear per al creixement integral de cada persona. avaluació

Estructures organitzatives que possibiliten el desenvolupament d’una cultura humanitzadora. organització

Espais polivalents i recursos diversos per a crear sinergies que permeten nous vincles i aprenentatges. espais i recursos

8 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi

Llar d’infants

Al llarg del curs realitzem moltes sessions d’experimentació amb materials diversos que atrauen l’interès dels infants: farines, sorres, pintures, flors, etc.

Els infants s’inicien en l’observació i manipulació dels fenòmens que els envolten, observen el comportament dels materials , descobreixen les possibilitats dels seus sentits, els resultat de les seves accions sobre el material, experimenten sensacions i aprenen a distingir les qualitats dels diferents elements: suau, fred, brillant, dolç, salat, llefiscós, sec, humit, calent, etc. A través d’aquesta activitat poden augmentar i desenvolupar el seu nivell de concentració i d’imaginació tot jugant, potenciant així l’autonomia i autoestima dels infants. També ens permet crear situacions de relació a través del material i la seva disposició en l’espai.

essencia Sessions d’experimentació

família - entorn Participació de les famílies en el dia a dia.

Observant el desenvolupament i creixement de l’infant, compartint experiències diàries.

Donem molta importància al fet que pares i educadors estiguem sempre en contacte mitjançant l’agenda escolar, les reunions de pares, les entrevistes personals, i la participació directa en les activitats.

Aquesta col·laboració és bàsica per ajudar a que el desenvolupament del nen/a sigui coherent i adequat per a la seva edat.

metodologia Són els mateixos infants que experimenten les diferències i singularitats depenent del material i dels objectes que manipulen, i així construeixen coneixement. Els infants es converteixen en protagonistes del seu propi aprenentatge.

Aprenentatges que permeten reconèixer i gestionar les pròpies emocions.

alumne

als

Els infants d’aquesta edat interioritzen l’experiència d’una manera pròpia, a través dels sentits, i d’aquesta manera aconsegueixen crear el seu propi significat del món.

“La manipulació i l’experimentació amb diferents materials de la vida quotidiana afavoreixen la construcció de les primeres relacions causals que els orienten en els seus comportaments d’exploració de l’entorn i a prendre decisions més adequades.” ( curriculum 1r cicle d’Educació Infantil)

contingut

Els infants s’inicien en l’observació i manipulació dels fenòmens que els envolten, observen el comportament dels materials , descobreixen les possibilitats dels seus sentits, els resultat de les seves accions sobre el material, experimenten sensacions i aprenen a distingir les qualitats dels diferents elements: suau, fred, brillant, dolç, salat, llefiscós, sec, humit, calent, etc.

equip docent Equip d’educadores que acompanya a cada pas i guia en els aprenentatges dels infants.

Satisfent les necessitats físiques ( alimentació, higiene, descans, salut,..) afectives, emocionals, intel·lectuals, personals i socials dels infants.

avaluació

espais i recursos

Ens basarem en l’observació, posant l’enfoc en els processos d’aprenentatge, en els progressos i desenvolupament dels infants i en com podem afavorir l’aprenentatge.

Tot plegat contribueix a la seva autonomia a la seva convivència i relació amb els altres i a facilitar l’adquisició progressiva i continuada d’aquests aprenentatges.

Són espais i recursos que faciliten l’acció autònoma dels infants, la possibilitat d’explorar, fer-se preguntes i aventurar possibles respostes. Possibilitar la llibertat, el desig d’investigar, la necessitat de conèixer l’entorn, de tocar, de sentir i fer que sigui una experiència única per a cada infant Recursos i activitats en les quals desenvolupen el sentit espacio-temporal, la creativitat, l’enginy, el ritme, la simetria, l’ordre, etc. i la percepció sensorial en el més ampli ventall.

organització L’estructura organitzativa de l’etapa permet la participació i la creació de vincle entre alumnat i equip educadores.

Permet un acompanyament als alumnes més proper, facilitant els hàbits ajuden els nens a orientar-se, estructurar-se i formar-se amb una autoimatge positiva que els dóna seguretat i confiança.

10 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi

MOPI Art

El MOPI-ART és un projecte interdisciplinar que es du a terme al segon cicle d’educació infantil. Partint d’un repte els alumnes desperten la curiositat pel món de l’art, fent-los partícips de la construcció d’un museu a l’escola.

Els alumnes MOPI (P-3, P-4 i P-5) han creat les seves pròpies obres d’art inspirades en quadres i obres d’arts de diferents artistes: Paul Klee (P-5), Yayoi Kusama (P-4) i Piet Mondrian (P-3), per finalitzar exposant al seu propi museu el MOPI ART. Una exposició adreçada als pares i mares d’Infantil-MOPI.

essencia família - entorn Les famílies i l’entorn col·laboren en el procés d’aprenentatge de l’infant mitjançant la seva implicació en activitats programades. Es promou la integració de la família amb un paper actiu.

metodologia El treball per projectes globalitzadors i interdisciplinaris a MOPI, parteixen dels interessos i de la realitat propera dels alumnes.

Amb aquesta metodologia es proposen situacions noves que fan que l’alumne connecti amb els coneixements socials i culturalment significatius.

alumne

als

L’alumne és considerat com a persona única i se l’acompanya des de la seva zona de desenvolupament proper.

En l’etapa d’infantil MOPI aquest propòsit s’inspira en els valors de l’evangeli i es concreta en el fet que cada infant esdevingui una persona: alegre-autònoma-curiosa-creativaque s’escolta-il·lusionada-implicadaque sap expressar-se.

contingut

equip docent

Els projectes, globalitzadors i interdisciplinaris, parteixen dels interessos, la realitat propera dels alumnes, en què es proposen situacions noves que connecten amb aprenentatges culturalment significatius i actualitzats.

Un equip docent que acompanya a l’alumne en tot el procés d’aprenentatge, proporcionant-li experiències diverses per tal que aquest es mostri motivat per allò que l’envolta, en aquest cas el món artístic.

Els educadors fomenten l’autonomia, l’experimentació i la creativitat dels infants responent amb llibertat als seus interessos

organització avaluació L’avaluació està centrada en el creixement de la persona, que potencia el seu autoconeixement i que la motivi. L’avaluació ha de capacitar i motivar per continuar aprenent. D’es d’una avaluació per aprendre, el mestre promou en els infants l’autoreflexió i presa de consciència dels aprenentatges realitzats.

Estructures organitzatives i horaris flexibles que fomenten la interacció entre els infants i el bon acompanyament del mestre, amb espais d’acollida i conformació del grup que faciliten la calma i l’ordre per iniciar les activitats diàries.

espais i recursos Espai oberts i polivalents, que s’adapten a les necessitats d’aprenentatge dels infants.

Espais que faciliten l’escolta. Espais que ajuden als infants a identificar les seves emocions i les dels altres. Espais per a conèixer-se a ells mateixos i els altres.

Recursos que afavoreixen les relacions, la comunicació i l’aprenentatge.

12 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi

PIN Imagina

Un dels projectes que es treballen a 4t de Primària s’anomena Imagina l’Índia. L’objectiu del projecte és apropar a l’alumne a una altra realitat molt diferent a la seva i donar a conèixer la Fundació Vicenç Ferrer.

Els nostres alumnes s’imaginen com és l’Índia a través de dibuixos elaborats per nens i nenes de l’Índia rural amb la finalitat de donar a conèixer la seva realitat, amb els seus valors i els seus trets diferencials, treballant el respecte i la diversitat, a través de la interacció d’ambdues cultures i escriuen una història.

essencia l’Índia

L’infant descobreix, investiga, coneix i participa activament al llarg de tot el projecte.

família - entorn Al llarg de tot el projecte es demana la participació activa de les famílies que coneixen o han viscut la realitat de l’Índia.

Per als alumnes és essencial poder aprendre d’aquelles persones que han tingut la sort de conèixer aquest país. També, els alumnes han pogut gaudir d’un matí de jocs amb set noies de l’Índia, gràcies a una mare que treballa dins de la fundació Càritas.

metodologia Des de la la Fundació Vicenç Ferrer ens arriba el repte de participar en el concurs literari: Imagina l’Índia! Iniciem el projecte amb la visita d’un voluntari de la Fundació que presenta les característiques de la cultura hindú.Els alumnes s’agrupen i investiguen sobre un dels diferents aspectes que se li plantegen: roba, menjar, religió, jocs...

Aquesta informació li servirà per contextualitzar millor el conte que hauran d’inventar per parelles.

alumne

als

Es proposa a l’alumne conèixer una cultura molt diferent amb les seves desigualtats i injustícies. L’alumne descobreix la figura de Vicenç Ferrer, un home que va ser, i és, cabdal en el creixement de molts dels infants de l’Índia. Gràcies a aquest projecte l’alumne participa activament en el seu aprenentatge mitjançant diverses propostes que el permeten créixer per ser competent, conscient, compromès i compassiu ajudant amb els altres i per als altres.

contingut

L’infant amb aquest projecte posa en marxa aquelles competències personals i socials, com ara el respecte, el compromís i el treball en equip. A més, aprèn mitjançant la cerca i el tractament de la informació aquells continguts socials propis del currículum de primària donant èmfasi a la competència lingüística.

equip docent Tot l’equip docent de 4t de primària participa al llarg del projecte proposant activitats diverses com el ioga, la música hindú o els jocs tradicionals de l’Índia que permeten a l’alumne apropar-se i viure en primera persona aquesta cultura tan diferent a la seva.

espais i recursos avaluació Mitjançant una avaluació competencial l’alumne pren consciència del seu procés d’aprenentatge donant especial èmfasi a valorar les seves explicacions i la dels seus companys, per tal de prendre consciència de la seva expressió oral.

organització Les diverses activitats plantejades han obligat a l’alumne a treballar en equip. Per això, la participació de tot l’equip docent de 4t de primària és essencial.

Al llarg de tot el projecte l’infant ha pogut gaudir de diverses trobades amb tota la seva promoció, fent agrupacions de grups reduïts barrejats amb companys d’altres classes. El pati, la sala Infant Jesús, l’aula de música i les aules ordinàries han estat espais d’aprenentatge, on l’alumne ha tingut l’oportunitat d’aprendre i treballar amb els seus companys.

14 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi

NEI Projecte

El Projecte Crea pretén potenciar la creativitat dels alumnes, un element clau en la nostra societat i que cada cop pren més força. Si en la majoria dels projectes compten amb un relat motivador però preparat prèviament pels professors, aquí obrim per complet les possibilitats. «Trio això perquè m’agrada», aquesta és la consigna.

Després agrupem interessos i constituïm els equips per a portar endavant els projectes. És per això que els alumnes poden escollir entre diversos àmbits: teatre, dansa, arts plàstiques, compromís social, , fotografia, tecnologia, ciència, etc.

essencia CREA

família - entorn Canalitzar la col·laboració d’algun pare/mare amb un talent especial. La mostra final que es fa a les famílies és un recull de tot el que han treballat al llarg del projecte i on els alumnes poden explicar el que han après i les conclusions a les que han arribat.

metodologia L’alumne que desenvolupa continguts no curriculars vinculats als seus interessos i el seu context. Potenciem la curiositat i la creativitat amb una metodologia diversa amb increment del treball autònom, treball per projectes i resolució de problemes relacionats amb la realitat quotidiana de l’alumne. Es combina l’aprenentatge per recepció, el treball individual i el treball cooperatiu.

Es desenvolupen les intel·ligències múltiples afavorint que l’alumne triï la intel·ligència/talent on es senti més còmode.

alumne

als

El projecte CREA pretén ser un espai on l’alumne pugui desenvolupar la seva creativitat. Un espai on treballi en un àmbit que ell ha escollit i en un projecte que ha consensuat amb un equip d’alumnes que té els seus mateixos interessos. El projecte CREA vol afavorir que l’alumne aporti el millor que té d’ell mateix i canalitzi el seu projecte vital. Els nostres alumnes no necessiten adquirir gran quantitat d’informació sinó esdevenir persones competents per a resoldre problemes, ser creatius prendre decisions, treballar en equip,...

contingut

Donar espai per a desenvolupar l’actitud emprenedora dels alumnes.

Posen en pràctica la aptituds com la flexibilitat, autonomia, iniciativa, adaptació al context etc. La interdisciplinarietat, l’expressió oral i escrita, i la resolució de problemes usant conceptes i procediments de diferents matèries tenen un paper central. A més, treballem valors com la reflexió, la responsabilitat, la justícia i el compromís social.

equip docent Els educadors/es acompanyen en el desenvolupament del projecte, guien i interpel·len als alumnes per provocar noves cerques i solucions, a més,planifiquen i programen l’organització setmanal de continguts, metodologies, espais i temps.

espais i recursos

avaluació Un model d’avaluació dels alumnes vinculat a l’adquisició de competències i d’un coneixement interdisciplinari. S’avaluen els processos i els resultats. Es potencia l’avaluació formativa, l’autoavaluació i l’avaluació entre alumnes.

organització Cada professor lidera l’àmbit que pot fer créixer i desenvolupar més als alumnes. Diversitat de perfils que aconsegueixen donar resposta a les inquietuds dels alumnes. Es flexibilitzen els horaris i durant la setmana intensiva tenen molt temps per endinsar-se en el projecte.

Els espais afavoreixen el treball individual i col·lectiu. Uns espais al servei de l’aprenentatge dels alumnes. Les agrupacions són més petites i per tant permet personalitzar i guiar als alumnes d’una manera més propera.

16 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi

TQE Projecte

EL PROJECTE VITAL ÉS EL NOSTRE FULL DE RUTA Perquè no eduquem només per l’excel·lència professional sinó que eduquem per a la vida, perquè puguin ser feliços posant al servei dels altres els propis talents.

essencia Futur

Dins del programa OVE (Orientació Vocacional i pels estudis), el Projecte Futur, té com a finalitat aconseguir que realment els alumnes de 3r i 4t d’ESO-TQE, puguin descobrir la seva vocació, allò que ells volen ser a la vida, a què es volen dedicar, i posar-ho al servei dels altres. Un projecte que pretén dotar als nois i noies d’experiències personalitzades i d’espais de reflexió que els hi permeti enfocar el futur i les decisions a prendre amb la màxima fonamentació possible a partir de la presa de consciència i l’experiència viscuda.

família - entorn Estades individuals i grupals en entorns laborals reals (propi context de l’alumne en vers la societat) conduits i dinamitzats per les pròpies famílies o altres referents diferents als docents, que fan de mentors i educadors dels nostres alumnes i que avaluen la seva experiència. També es realitzen taules rodones on les famílies de l’escola ofereixen el seu testimoniatge vital.

Un projecte en el qual intervenen tots els membres d ela comunitat educativa: alumnes-docents-famílies

metodologia Projecte que proposa a l’alumne viure una experiència d’aprenentatge en un entorn real i autèntic, des de una tria personal que fa referència. Al partir dels propis interessos i la vinculació amb el món real fa que la metodologia del projecte augmenti el grau de motivació i l’interès per aprendre. D’altra banda, la metodologia proposada fa que l’alumne hagi de posar en pràctica i reflexionar sobre els seus valors, les seves prioritats, les seves actituds i les seves competències per tal de

marcar-se un itinerari de creixement

propi que l’ajudi a millorar

personal i acadèmicament.

alumne

als

Proposta d’autoconeixement que permet a l’alumne mobilitzar els seus interessos i aptituds personals d’una manera significativa en un entorn autèntic i real. Això l’ajudarà a reflexionar sobre les seva vocació (que em sento cridat a fer), sobre quines necessitats i possibilitats tinc (quines són les meves fortaleses i els meus aspectes a millorar) i així poder prendre decisions per tal de marcar-se un itinerari personalitzat que l’ajudi a anar construint el seu propi projecte vital i vocacional des de la pròpia llibertat.

contingut

Projecte on l’alumne posa en marxa continguts relacionats amb les competències necessàries per tal de poder desenvolupar-se un futur en un ambient laboral (comunicació, treball en equip, flexibilitat, autonomia, iniciativa, adaptació context) així com actituds personals i socials bàsiques ( respecte, puntualitat, cura cap l’entorn, esforç, compromís...)

equip docent

avaluació

organització

espais i recursos

Una avaluació competencial, enfocada en el procés i no pas en el producte, que permet mitjançant l’observació sistemàtica en un entorn real de l’experiència- L’alumne té un paper actiu en el procés d’avaluació mitjançant estratègies com l’autoavaluació, on ell mateix es regula els seus aprenentatges combinada amb una avaluació externa dels educadors que li permet contrastar les seves percepcions per tal de prendre una millor consciència i decidir conjuntament les estratègies de millora que el permeti anar creixent.

L’estructura pròpia de l’escola possibilita la participació de diferents educadors (equips d’altres etapes o d’altres àmbits) com a referents i mentors dels alumnes creant un vincle entre l’etapa i l’escola. També, la mateixa estructura organitzativa de l’etapa permet un acompanyament als alumnes més personal del projecte per part de l’equip de tutors, així com la flexibilització horària per tal que tingui lloc, ja que durant una setmana es treballa sols aquest projecte.

Agrupacions més grans, amb espais més oberts i mobiliari que permeten dinàmiques individuals i grupals propis de l’etapa, faciliten que durant el projecte, els alumnes reflexionin individualment sobre les seves experiències i aprenentatges en la memòria del treball i que les comparteixin tant amb els tutors com amb els companys, facilitant d’aquesta manera un aprenentatge entre iguals.

Un equip d’educadors integral, format pels propis tutors i les famílies, que mitjançant diferents espais per a la reflexió conjunta ajuden a cada alumne a prendre consciència sobre el seu projecte de vida i sobre la seva vocació: interessos, emocions, habilitats.

El conjunt d’educadors també ajuden a una regulació acadèmica sobre el grau d’assoliment i les propostes de millora de les competències i actituds pròpies de cada alumne.

18 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi

Batxillerat Experiència

“I jo, a favor de qui vull viure?” és la pregunta al voltant de la qual gira aquesta proposta vivencial pels alumnes de 1r de batxillerat de la nostra escola. L’experiència la viuen en primera persona una quinzena d’alumnes de la nostra escola participant a una mobilitat a Polònia on, acompanyats d’alumnes i docents de les diferents escoles de la xarxa, tenen l’oportunitat de confrontar-se amb l’holocaust, període històric que estudien en aquest curs, i fer-se sensible i conscient del que va ocórrer a Europa i per interpel·lar-lo respecte a quina posició vital vol tenir amb ell mateix, amb els altres i en el món. Els companys que no participen a la mobilitat, realitzen una experiència paral·lela a l’escola que té el punt final en la retrobada amb els companys que han marxat i expliquen les seves vivències.

essencia Auschwitz

família - entorn Les famílies prenen protagonisme des del primer moment, on acompanyen al seu fill en la decisió de fer la passa de participar de l’experiència, formar-se amb els seus fills en una trobada conjunta famílies-alumnes respecte l’època i el context on s’emmarquen aquests fets històrics i a l’hora de recollir la vivència i compartir les idees que se’n generen forçosament després.

metodologia Aquesta experiència aprofita diferents metodologies per fer viure en profunditat un dels episodis més foscos de la història: Xerrada d’un historiador, treball cooperatiu de cerca d’informació per grups d’experts, trobada amb un supervivent del camp de concentració d’Auschwitz, visionat de la pel·lícula “La lista de Schindler”. Visita al camp d’Auschwitz-Birkenau, temps de reflexió individual al camp de Birkenau, compartir la vivència en grups de referència, celebració del perdó i reconciliació, visita a una exposició d’art vinculada a l’holocaust.

alumne

als

L’experiència d’Auschwitz és l’experiència de sentit més potent de 1r de Batxillerat. Cerca que l’alumne reflexioni i es posicioni davant la pregunta “I jo, a favor de qui vull viure?”

Per fer-ho, el confronta amb l’holocaust, període històric que estudien en aquest curs, per fer-lo sensible i conscient del que va ocórrer a Europa i per interpel·lar-lo respecte a quina posició vital vol tenir amb ell mateix, amb els altres i en el món. Aquesta experiència la viuen un grup d’alumnes en primera persona fent la mobilitat a Polònia. Els alumnes que no participen de la mobilitat, fan, al mateix temps, un treball guiat des de la pròpia escola en el que intervenen professors de diferents matèries i es treballen els continguts de forma paral·lela.

contingut

Segona guerra mundial. Ideologia nazi.

Context social de Polònia.

Condicions de vida al camp de concentració. Conèixer un supervivent d’Auschwitz. Reflexionar sobre la condició humana, com fou possible? Pot tornar a passar?

equip docent

avaluació

organització

espais i recursos

En aquesta experiència l’avaluació es fonamenta en l’acompanyament que l’educador fa de la comprensió i del grau de profunditat amb que cada alumne s’aproxima a l’època, als fets i a la condició humana. Tot això cristal·litza en el tancament de l’experiència en un posicionament individual davant la pregunta “I jo, a favor de qui vull viure?” Passada una setmana del retorn dels alumnes que han viscut l’experiència a Polònia, es fa una activitat de tancament de l’experiència amb tots els alumnes del curs.

Cada any aquesta experiència genera un equip de 8 acompanyants, sempre hi ha alguns d’ells que ja l’han realitzat en edicions anteriors, liderats per una cap de pastoral, generant rols dins d’aquest equip per actualitzar el projecte, amb la presència d’un pare jesuïta i el suport de tota l’estructura organitzativa de la xarxa. Els alumnes que realitzen l’experiència a l’escola estan acompanyats per l’equip de tutors i professors de les diferents matèries.

Aquesta experiència es desenvolupa a Polònia, en el context on es van desenvolupar els fets, allotjats a 5 km del camp de concentració d’Auschwitz i visitant també el centre de Cracòvia.

L’equip d’acompanyants està integrats per educadors de les escoles de la xarxa i del Casal Loyola.

S’organitzen en grups de referència on cada educador acompanya un grup de 9-10 alumnes i amb ells recollim els sentiments i les idees que van brollant al final de cada jornada.

20 CLAR I NET Jesuïtes Sant Gervasi

MENOF Espai

essencia Migdia

L’espai en el qual l’alumnat -acompanyat (guiat) per l’equip educador-, és el protagonista actiu, autònom i responsable de la construcció del seu creixement relacional, social, saludable, harmònic..., en un marc (entorn) flexible, feliç, desitjable, lliure, de descoberta.

Un espai que és peça clau en el desenvolupament de les persones compassives, creatives, competents, conscients i compromeses que volem.

família - entorn L’Espai Migdia, un espai on intervé tota la comunitat educativa de l’escola. Amb la vinculació directe de tot l’equip educador: educadors de migdia, equip docent, tutorial, DOP... la implicació de les famílies és de vital importància en aquest procés d’adquisició d’hàbits socials i educació alimentària saludable. A més a més, fem visites per poder compartir i mostrar l’espai a totes aquelles que vulguin participar d’aquest moment educatiu de l’escola.

metodologia Una experiència vivencial, on l’alumne és el protagonista actiu d’aquest espai. A partir dels propis interessos, va triant lliurement com és la seva experiència durant la seva estona de lleure.

Mentrestant, l’educador l’acompanya, el guia i l’ajuda a reflexionar sobre els valors, actituds, prioritats...

alumne

als

L’alumnat és el protagonista actiu en aquest espai de lleure.

Cerquem la seva autonomia i creixement per tal que sigui capaç de triar amb llibertat uns hàbits alimentaris saludables: una educació alimentària, equilibrada, variada, rica i conscient. Alhora que se li ofereixen recursos lúdics que enriqueixin el seu temps de lleure.

contingut

L’Espai Migdia és un moment on l’alumne posa en marxa totes les competències que des de l’espai formal adquireixen: elecció del lleure en funció dels propis interessos, compromís per l’entorn, consciència alimentària, valors personals i socials bàsics...

equip docent Un equip d’educadors que acompanya al desenvolupament personal i humà de l’alumnat. Que es coordina amb la resta d’equip docent per aconseguir un acompanyament integral dels nois i noies de l’escola.

espais i recursos organització avaluació L’observació dels educadors, l’acompanyament i la comunicació constant amb l’equip tutorial ens ajuden a veure la progressió de l’alumnat i a tenir un coneixement global d’ell en tots els moments de l’alumne en el seu dia a dia a l’escola.

L’estructura organitzativa de l’escola permet la participació i la creació de vincle entre alumnat i equip educador de totes les etapes. Els alumnes més grans de l’escola tenen la possibilitat de fer voluntariat en diferents espais de lleure, la qual cosa els ajuda al seu creixement i a adquirir aquest compromís pels altres i per l’escola.

Els espais oberts, el mobiliari i l’ús dels racons de l’escola ens permeten fer una àmplia proposta de lleure per enriquir l’espai de temps lliure de l’alumnat i convertir-les en experiències significatives per ells.

22 CLAR I NET JesuĂŻtes Sant Gervasi

Educar No estamos aquí solamente para enseñar o comunicar algunas técnicas de éxito, sino para acompañar a personas, desde muy temprana edad y acompañarlas en su crecimiento, que es lo más importante que podemos hacer, creo, en nuestra vida.”

Pare general Adolfo Nicolás SJ Trobada amb els educadors d’Astúries, Lleó i Cantàbria (08/10/13)

dones i homes per als altres

El món canvia; l’educació també ha de canviar. Cada època planteja reptes que no es poden afrontar només amb les respostes i maneres de fer a les quals estem acostumats. Els paràmetres educatius del segle XX s’establiren sobre una visió del món industrial, local, homogènia i analògica. Actualment, vivim en el que hem anomenat la societat del coneixement i que es caracteritza per ser global i connectada, multicultural i digital. Davant aquest nou escenari, el pare general Arturo Sosa SJ, en el congrés internacional de delegats d’educació de la Companyia de Jesús (2017), posava l’accent en una educació que ens obre a la comprensió del món en el qual vivim i ressaltava els desafiaments que suposa educar dones i homes per als altres i amb els altres mirant cap al futur: innovació pedagògica, justícia social, dimensió ecològica, espiritualitat ignasiana i ciutadania global. Només des d’una xarxa global i intercultural serem capaços de respondre a la complexitat d’aquesta missió educativa basada en el propòsit universal de reconciliació i de justícia. El nostre objectiu com a educadors és la formació de dones i homes competents, conscients i compromesos amb la compassió. Aquestes quatre característiques defineixen la qualitat educativa de les escoles jesuïtes i el vertader sentit de l’excel·lència humana i acadèmica.

El compromís de les escoles de Jesuïtes Educació és educar persones per aquest món, perquè puguin créixer i viure amb plenitud i tinguin la capacitat i el desig de transformar-lo a favor del bé comú. Perquè aquesta declaració esdevingui una realitat constant, cal seguir ajudant els nostres alumnes a adquirir les actituds, habilitats i competències pròpies del context i del moment que els ha tocat viure.

«L’escola del segle xxi ja és aquí a jesuïtes educació l’estem creant entre tots.» © 2018 PASQUA JOVE CLAVER

Avenir, 19 Travessera de Gràcia, 53-65 08006 Barcelona

www.santgervasi.fje.edu