Clar i Net Nº96

Casals d’estiu 2014

Clar i Net us desitja bona Pasqua!

Batxillerat

XXVè Campus Esportiu

Casal lúdic De P3 a 2n de Primària

Del 25 de juny al 25 de juliol • English games and rolplay twice a week.

• Jocs I tallers amb els teus amics Mario, Princesa Peach, Yoshi i molts més!

• Excursions, cinema a la fresca, una nit d’estiu a l’escola!

Casals d’estiu 2014

Batxillerat Eduquem persones compromeses amb la nostra societat • Oferta educativa: diferents modalitats i treball per competències

TORTOSA ’14 Quan comenci l’estiu vull anar al Campus Esportiu!

Futbol · Bàsquet Voleibol

• Professorat: participació il·lusionada en la tasca educativa • Llengües estrangeres (francès i anglès): intercanvis i auxiliars de conversa • Les TIC i les TAC: tecnologia al servei de la comunicació i l’aprenentatge • Tutoria: seguiment individual i orientació universitària i professional • Voluntariat: un gra de sorra en la construcció d’un món més humà • Consell d’alumnes: un espai per ser lliures dins d’un diàleg sincer • PAU: preparació específica, orientació i excel·lents resultats

• Activitats lúdico-esportives per als nois i noies des de 3r de Primària fins a 2n ESO. • Marxarem el dissabte 21 i tornarem el dissabte 28 de juny.

• Conviurem una semana a Tortosa amb els companys. Practicarem l’esport que ens agrada, ens banyarem, jugarem i farem festa.

esportiu De 3r de Primària a 2n d’ESO

3r i 4t del 25 de juny al 25 de juliol 5è a 2n d’ESO del 30 de juny al 25 de juliol • Esport, cooperació i superació.

• Nit a l’escola i cinema a la fresca!

• Gran novetat 2014- PORT AVENTURA!!!!!!!

• Preu: 139 euros per setmana. Possibilitat de fraccionar el pagament

• Preu: 420 euros. Possibilitat de fraccionar el pagament.

Amb el suport d’

L’Avenir, 19 • 08006 Barcelona • T. 933 622 058 • F. 932 006 350 • e-mail: info@infantjesus.cat • www.infantjesus.cat D’acord amb la llei de protecció de dades, L.O. 15/1999, posem en el vostre coneixement que les dades que consten en la revista/web procedeixen de la B.D. General de l’Escola Infant Jesús; us recordem que en qualsevol moment podeu rectificar, cancel·lar o oposar-vos a l’ús de les vostres dades dirigint-vos a la Secretaria de l’Escola en hores hàbils.

Abril 2014 Núm. 96 I Època II Revista del Centre Educatiu Infant Jesús

>> Opinem

3

Abril 2014 I Núm. 96 I Època II Revista del Centre Educatiu Infant Jesús

Parlem de...

La Pasqua

SUMARI

3 OPINEM 13 VIU L’ESCOLA 13 Llar i Infantil 15 Primària 24 ESO 29 Batxillerat 33 CARNESTOLTES 2014 41 I LOVE ENGLISH 55 J’ADORE LE FRANÇAIS 63 TEMPS D’OCI 64 SABIES QUE...

Hem d’agrair les situacions de joia que vivim en el nostre dia a dia i ser conscients de la situació privilegiada que vivim, tant pel que fa a la salut i benestar, com pel que fa a la dignitat i professionalitat de la gent de la nostra Comunitat Educativa.

Certament podríem valorar més intensament, la dedicació dels mestres, els premis que hem obtingut (premi Sambori), les proves Cangur, les Portes Obertes i moltes situacions positives que fan que la nostra Escola visqui el present i el futur amb alegria.

En la jornada de portes obertes vàrem constatar que les famílies estan interessades pel futur i ens fan sentir que confien en nosaltres.

Aquest trimestre ha estat llarg, però ple de contingut. També gràcies al Papa Francesc que ens dóna un alè d’obertura de l’Església i ens recorda les motivacions profundes per anar tirant endavant una Església oberta al proïsme.

Fa unes setmanes amb uns quants professors ens vàrem trobar a Tiana per “situar-nos” i dedicar un cap de setmana a revisar la nostra vocació professional, espiritual i humana. La veritat és que ens va ajudar a aclarir la finalitat de tot allò que fem i que ens motiva, i veiem que la Vida ens regala dia a dia.

La nostra comunitat educativa, com la nostra església, té sentit quan se sap projectar cap enfora i té unes arrels cap endins... Tenim la seguretat i la il· lusió al mig, al centre de la nostra tasca educativa. Per això a cops ens costa ja que el nostre egoisme fa que ens fem nosaltres el centre.

Voldria dir-vos que dediquéssim aquestes vacances de Setmana Santa a descansar i a reflexionar en allò que fem o que voldríem fer; per esser més conscients, per perdonar-nos i per donar el màxim de gràcies a Jesús per tot el que va fer per nosaltres.

Repassem... A Rams va entrar a Jerusalem; el dijous va reunir els seus deixebles en el Sant Sopar, els va rentar els peus en actitud de perdó i humilitat... El divendre morí a la Creu i el diumenge va ressuscitar.

Aquest recorregut que l’església ens fa viure fa que nosaltres ens acostem en pau i en coherència a la vida de Jesús... Si podem anar a les celebracions de les nostres parròquies ens ajudarà a interioritzar i donar gràcies a Déu per totes les persones que ens envolten, que són les imatges del Déu invisible que es fa visible en elles.

La Pasqua a Catalunya és una festa entranyable. Els padrins regalen la mona i fan de transmissors de la fe i acompanyen d’una manera tendra i simpàtica als seus fillols, exterioritzant el seu amor amb els pastissos.

Fruïm d’aquestes festes i retornem amb les piles carregades de joia i de pau per acabar el curs amb il·lusió i ganes.

Bona Pasqua a tothom!

Mireia Galobart Titular

4

>> Opinem

>> Opinem

El professorat es prepara per al 2020 GID A finals d’octubre d’aquest curs, ens van convocar alguns dels companys de les diferents etapes a una reunió sobre l’Horitzó 2020. Ens van dir que formàvem part d’un equip anomenat GID (Grup Intermig de direcció): érem els coordinadors d’algun àmbit de l’Escola.

Durant dues sessions, els nostres companys de l’ED (equip directiu) ens van endinsar a reflexionar entorn dues qüestions: Cal canviar l’educació d’avui? Cal una implicació personal?

Van ser dues sessions molt dinàmiques, diferents i amenes, de treball en equip, de reflexió, de compartir idees, preocupacions, il·lusions… unes sessions que no ens van deixar indiferents.

Tota aquesta il·lusió, pensaments, reflexions i ganes de canvi, passat uns mesos va arribar l’hora que nosaltres les féssim extensibles a la resta de l’equip.

El 5 de febrer vam fer la primera trobada: vam fer grups mixtes, interetapes i vam poder reflexionar sobre el CANVI, Quina escola tenim? És necessari canviar? Quins sentiments em provoca? Va ser una trobada molt diferent a les que estem acostumats, en la que ens vam implicar tots, i vam poder gaudir de les opinions de companys que no solem trobar-nos. A tots ens va deixar un bon gust de boca per tal de continuar treballant plegats per a un objectiu comú, l’Horitzó 2020.

El 12 de març es va realitzar la segona trobada: la dinàmica va ser diferent perquè ens vam trobar en equips més propers. Vam reflexionar i aprofundir una mica més sobre el MENA: Model d’Ensenyament i Aprenentatge. Cada grup de treball va intentar analitzar-lo des de la perspectiva de la seva etapa.

D’aquestes dues jornades ens emportem coneixements del nou model, autoavaluació i anar fent camí junts cap a l’Horitzó 2020.

5

Resultats proves matemàtiques de 6è de Primària En l’anterior edició de la revista Clar i Net es van publicar tots els resultats de les proves realitzades pels alumnes de 6è de Primària.

Per un error d’impremta els resultats de les proves de matemàtiques no es van editar adequadament. Us deixem a continuació les gràfiques amb els respectius resultats.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Global

Espai, mesura i representació gràfica de dades

Numeració i càlcul

Relacions i canvi

6

>> Opinem

>> Opinem

Ser mestre! No, fer de mestre...

Our ode to Shakespeare

Ser mestre (no, fer de mestre) implica per tant anar més enllà dels coneixements i teories que en principi et trameten a la universitat. El punt de partida per ser mestre és viure profundament la tasca d’educador amb actitud positiva, amb esperit de servei, amb sentit de realització, i contemplar aquest compromís com una missió personal, com una raó de ser, com un projecte personal i vital que, per tant, t’aporta felicitat.

El mestre que viu i gaudeix amb el que fa, no treballa per un sou, segur, fa el que ÉS! Ser mestre és, alhora, exigent.

Ubicar-se, adaptar-se, renovar-se... al context, als temps, a l’espai, les cultures, els avenços... et demana consciència i flexibilitat. El canvi és constant.

Les generacions canvien, la societat encara més, i les necessitats i estils d’aprendre amb elles. La competència, com a conjunt de coneixements, habilitats, actituds, valors... representa el mitjà per crear, saber, entendre, resoldre. En aquest context, el mestre és també l’aprenent permanent, perquè per força..., aprèn per a ell mateix mentre ajuda els altres a aprendre.

La invitació que faria és a donar al mestre la condició que mereix i alhora a prendre nosaltres, com a tal, un nou i renovat lloc, el d’aprendre de la mà de l’alumne i el d’acompanyar-lo personalment, dia a dia, moment a moment, el de“coach” que dirien ara J Tot un repte, però un gran i ampli horitzó i una gran i possible satisfacció.

Una vegada vaig llegir en algun lloc aquest text, que no treu ni afegeix mèrits...

“Si un doctor, un abogado o un dentista tuvieran 30 personas en su oficina o consulta a la vez, todas con diferentes necesidades, incluso alguna a la fuerza, sin querer estar... Si el doctor, abogado o dentista, en estas condiciones, tuviera que tratarlos a todos con excelencia profesional durante diez meses seguidos... Quizá entonces podrían tener una idea de lo que es ser maestro”.

Marató de TV3 2013

Brian O’Hogain, Glòria Sol i Rachel Benvolguts amics, Em plau fer-vos arribar el diploma acreditatiu de la vostra col·laboració en la darrera Marató de TV3, dedicada a les malalties neurodegeneratives, Es tracta d’un diploma digital que també podeu enviar personalitzat a aquelles entitats que us hagin ajudat a organitzar l’activitat.

La vostra aportació ha estat molt valuosa per a la recaptació de fons destinats a projectes d’investigació biomèdica d’excel·lència.

El programa del 15 de desembre va acabar amb un marcador de 9.550.109 €, una xifra provisional

Pilar Gómez-Nicolau

Educar és un mitjà pel qual ens humanitzem, ens sociabilitzem, creixem, aprenem... i el que permet que cada ésser humà, en ser acompanyat per altres que porten més temps vivint, experimentant, també madurant i aprenent, manifesti tot el seu potencial, construeixi coneixements, desenvolupi les seves capacitats i vagi trobant, a poc a poc, solucions als reptes que va plantejant la vida. Educar és un procés permanent en la societat i en la vida de cadascú. Educar-se i aprendre representen una experiència vital on, a més, ens necessitem els uns als altres.

Quan el nen neix ja es troba models a seguir. Al principi, els pares, la família són el més important referent.

Veient-los, sentint-los, escoltant-los... és com el nen comença a interpretar i donar sentit a la vida. La seva llar és la seva primera i principal escola.

Els pares, els germans, els avis i parents, som els primers mestres que comencem a posar nom i significat a les coses, al seu voltant. Fins i tot actualment, els mitjans de comunicació i tecnològics s’han sumat a aquest procés educatiu ben aviat.

Posteriorment, i des de fa temps, amb el pas dels anys, se li ha anat assignant a l’escola la gran responsabilitat d’educar i d’ensenyar, se l’ha convertit en l’estructura acadèmica de la vida i, mitjançant plans, programes i programacions... s’ha convertit en el principal lloc d’acompanyament dels infants i joves en el camí “d’aprendre a aprendre” i d’anar construint els seus propis coneixements per avançar en la vida.

I és aquí, a l’Escola, on pren vida el personatge que “carrega” amb el repte d’aquest acompanyament i model a seguir: el MESTRE. Ser mestre és una vocació, és més que una professió, és una crida sentida a acompanyar els infants i joves en la gran aventura de convertir-se en persones plenes, íntegres, honestes... i multi-competents!

El mestre és un formador d’homes i dones autèntics, protagonistes de la seva existència, descobridors del món i objecte de la més gran estimació.

7

We live in a modern age of science and technology, dominated by mobile phones, the Internet and social networks. Sadly for us literature, the theatre and the arts are losing out.

They don’t have the same cultural influence or the same ability to “speak” to the masses as they once did. Luckily for us, such a day as Sant Jordi, or as it is known in other countries, World Literature Day, exists. This year we have embarked on a project which celebrates the life and works of Shakespeare, allowing us to share the power and voice of Shakespeare with all the staff and students of our school.

Shakespeare has been known as the founder of the modern English language, the English we speak and learn today. Old English, the language spoken in the middle ages before Shakespeare was very difficult, complex and rigid, similar to modern German. Shakespeare found this language to be a barrier between lower and higher classes. Therefore, by modernizing the language and making it more “street”, he was able to bring his works to the masses. Shakespeare invented words and concepts that until then either didn’t exist or simply has no word. Words such as gossip, bedroom and fashionable

were all invented by him. With this spirit in mind, we are doing something similar.

The students of 3r were given information on 6 of Shakespeare’s most well-known plays. Their task was to read, understand and then write their own version of the play. Then, they had to record it and make it into a film. Many hours were spent rehearsing the plays, helping them to pronounce and learn the words, helping them to sound like authentic lords and ladies of the 17th century.

What the students have produced is a fantastic, professional production that even Shakespeare himself would be proud of. They have worked hard for many weeks, learning to overcome many challenges by working together as a team, and most importantly for us, they have grown to respect, appreciate and admire the greatest literary figure in the English language.

que s’incrementarà amb els donatius que arribin fins el 31 de març, quan es tanqui definitivament aquesta 22a edició.

La Marató s’ha consolidat un any més com un projecte solidari a tot Catalunya, gràcies a la participació tant individual com col·lectiva d’associacions, institucions i empreses.

Un projectes de tots.

Us agraeixo, un cop més, la vostra col·laboració i aprofito l’oportunitat per saludar-vos molt cordialment.

Lluís Bernabé Director

8

>> Opinem

>> Opinem

Ajudant els més grans

Reptes eductius de les xarxes socials Clàudia Sánchez

El primer dissabte de cada mes els nois i noies de l’Escola Infant Jesús van de voluntaris amb la professora Jokiñe Miranda a diverses residències de Barcelona per fer companyia als avis.

Des de fa un parell d’anys els alumnes de Batxillerat i de segon cicle d’ESO del nostre Centre es reuneixen el primer dissabte de cada mes al casal Loiola per fer voluntariat. Allà els distribueixen en grups de joves de diferents edats i escoles. Cada grup va a una residència o geriàtric diferent a fer el voluntariat amb els avis.

El casal Loiola vol ser un espai de creixement humà i espiritual de les persones de cara a contribuir a una societat millor. Duu a terme diversos projectes socials (esplais, associacions

de solidaritat, voluntariats, formació en cooperació...) i realitza diferents activitats força entretingudes (eucaristies, grups de pregària, xerrades, ioga, corals...). En les tasques de voluntariat el casal Loiola col·labora amb cinc residències de Barcelona: la residència las Dalias, la residència de Sant Gervasi, la de Jaume Fuster, la de la Barceloneta i la residència Betània.

Cada dia de voluntariat, els nois i noies preparen una activitat o joc per fer amb els avis de les residències. Per exemple: juguen al bingo, al trivial (amb preguntes fetes per ells), preparen cançons per cantar i ballar amb els ancians i infermeres, juguen a cartes, etc. Aquestes activitats, a part de ser entretingudes i divertides, serveixen per què els avis i àvies se sentin

9

més alegres i s’obrin més, quan estan parlant amb els joves voluntaris. Així tots –avis, àvies, infermeres, joves i monitors– passen una bona estona.

Un cop finalitzada l’estada a la residència, els joves i els monitors que els acompanyen comparteixen les experiències i anècdotes viscudes durant aquelles dues hores de voluntariat amb els avis. Més tard tornen tots al casal per fer un pregària tots junts.

Tots els alumnes de l’Escola que han participat en aquestes tasques de voluntariat han sortit molt satisfets i ho recomanen als seus companys. És una activitat que et fa canviar una mica la teva forma de veure el món i les altres persones. Així que si encara no ho has provat... ja saps! El casal Loiola és obert per a tots vosaltres!

Com encarar Facebook i altres xarxes socials en el sí de la família.

Teresa Gabarró Cap de TAC

El passat 19 de febrer, al saló d’actes de l’Escola, pares i educador van tenir l’oportunitat d’escoltar i compartir inquietuds i vivències amb Miquel Àngel Prats, doctor en pedagogia i expert en el món de les tecnologies aplicades a l’educació.

A l’acte també hi va assistir Úrsula Oberst, doctora en Psicologia, que acompanyada d’un membre del seu equip, van presentar-nos el programa RedSocs; programa que investiga sobre l’ús de les xarxes socials des d’una perspectiva de gènere, els riscos que un ús no adaptatiu pot representar per al benestar psicològic dels adolescents i joves, amb la idea d’orientar la comunitat educativa sobre l’ús adequat i saludable de les xarxes. Alguns estudis confirmen que les xarxes socials influeixen en la construcció de la pròpia identitat. Allò ideal seria, doncs, que hi hagués una sintonia entre el que som i com ens mostrem, que només pot aconseguir-se fent un ús correcte de la xarxa.

A més a més d’aquesta xerrada, el programa RedSocs contempla dos tallers en els que han participat els alumnes de 3r i 4t d’ESO i 1r de batxillerat, que han valorat molt positivament.

M. A. Prats ens va parlar de com ha evolucionat la tecnologia en

aquests darrers anys, de l’impacte que ha tingut en els diferent àmbits de la societat, i es va centrar sobretot, en com el mòbil i les xarxes socials han influït en els nostres hàbits de comunicació i de relació.

Va fer una reflexió sobre l’ús que fem de la tecnologia els adults -mòbil i xarxes socials- i ho va fer comptant amb la participació dels assistents, posant especialment l’accent en que la institució educativa per excel·lència és la família. Ja que si bé és cert, que els dispositius digitals, Internet i les xarxes socials ben utilitzats contribueixen a millorar les relacions interpersonals i la qualitat de vida; també ho és, que mal utilitzats poden acabar creant situacions emocionals d’angoixa i patiment. Per això és molt important que els pares i els adults en general tinguin uns bons hàbits tecnològics ja que són el model de referència més proper que tenen els infants i joves.

Un altre tema interessant que va posar de manifest, és l’ús que fan les empreses de les xarxes socials quan cerquen un candidat. Una de les assistents, basant-se en la seva experiència va afirmar els departaments de recursos humans utilitzen les xarxes socials com Linkedin per cercar persones d’un perfil professional determinat; en canvi, Facebook l’utilitzen

per obtenir informació de tipus més personal, i que ambdues informacions són rellevants alhora d’optar per un o altre candidat.

També ens va parlar de la importància que té la identitat digital, l’adreça de correu és el nostre DNI a Internet, per això va recomanar utilitzar un correu diferent per a cada un dels entorns en els que ens movem per la xarxa: família-amics, escolafeina i oci.

Finalment, la xerrada va concloure amb unes preguntes sobre inquietuds que tenen les famílies i algunes consideracions per part del conferenciant, tals com: - Penjar sí, però amb responsabilitat.

- Ensenyar a interpretar el llenguatge dels mitjans.

- Conèixer els hàbits tecnològics dels nostres fills.

- Evitar búnquers tecnològics a casa, els aparells han d'estar en zones compartides.

- Posar condicions. Cal pactar, arribar a acords.

Gràcies Úrsula i Miquel Àngel per les vostres aportacions i per ajudar-nos a reflexionar junts sobre aquest tema que tant sovint ens crea incerteses.

10

>> Opinem

>> Opinem

Posem de moda les fruites i les verdures

11

Jornada de portes obertes Marc Aguilar, Magda Casterlenas, Victòria de Diego, Lucas Gallo, Lucas Guix, Nico Marco

La gran majoria de persones de la nostra societat es mou per les tendències i modes que els diferents referents ens transmeten. Aquests referents ho completen en gran part els mitjans de comunicació, però no són els únics.

Xavier Augé Responsable Pedagògic ARAMARK

A nosaltres, els pares, ens correspon la funció més important. Som, per tant, els responsables d’utilitzar les noves tecnologies al nostre favor, per influir de forma positiva en l’aprenentatge dels nostres fills.

Sabem que la seva alimentació és un dels temes que més importen, influeixen en el seu desenvolupament, tant físic com a psíquic. També sabem la quantitat adequada de fruites i verdures diàries que ha de consumir un nen/a però, tristament, no se sol portar a la pràctica per diferents motius. Per això és important activar el consum diari de fruites i verdures, i la millor forma de fer-ho és mitjançant la motivació.

L’objectiu és aconseguir que els nostres fills/es gaudeixin del seu consum, i tractar que siguin conscients de la seva importància per estar sans i sentir-se bé.

Les maneres de motivar a un nen/a a desitjar menjar fruites i verdures poden ser múltiples. Nosaltres us proposem escoltar activament als nens per veure de quina manera podem incorporar les fruites i les verdures al món que es mouen. Hem d’observar i conèixer què tipus de programació televisiva veuen a casa, quina música escolten, a què juguen al pati, quins

videojocs són els més populars, quin tipus d’informació busquen a Internet, etc. En definitiva, hem de conèixer l’entorn que més els atreu.

A partir d’aquesta informació elaborarem el que podem nomenar un pla d’acció. És a dir, utilitzarem les eines del nostre entorn que estan al nostre favor per motivar el consum de fruites i verdures.

Per a això, és evident que hem d’utilitzar la nostra imaginació. Per exemple, si sabem que tenen una cançó que els agrada molt podem cantar-la canviant alguna frase fomentant el consum de fruites i verdures, o si juguen a les xapes, decorar aquestes amb fruites i verdures.

D’aquesta manera aconseguirem que les fruites i verdures estiguin de moda. Tot això, cal treballar-ho periòdicament de manera divertida i positiva, fent les corresponents reflexions i avaluacions, perquè quan els nens/ as vegin una fruita o una verdura ho relacionin com alguna cosa agradable, que forma part de la vida.

Tant les fruites com les verdures són aliments essencials per a l’organisme, ens aporten vitamines i minerals per al bon funcionament del cos, el seu consum és important perquè ens ajuda a reduir i combatre malalti-

es, eliminen toxines, ens manté hidratats, contenen gran quantitat de vitamina C, també A i E, són baixes en sodi i grassa, i aporten molt potassi, contenen antioxidants, ajuden al sistema cardiovascular , contenen fibra, ajuden a eliminar líquids, milloren el sistema immunològic i la visió, ajuden a la digestió, activen l’organisme, i són molt saludables.

I sobretot, que els fa créixer sans i forts.

El dissabte 22 de febrer uns voluntaris de primer d’ESO vam anar a l’Escola .

Havíem d’explicar a unes famílies qui som i com treballem a l’Infant Jesús. Ens feia molta il·lusió perquè ens estimem el cole, ens hi sentim a gust i perquè fa un munt d’anys que ens movem per aquí, alguns ja fa 12 anys... També n’hi havia dels que han començat aquest any i volen rebre als companys de l’Escola que havien deixat, per animar-los a venir perquè a l’Infant Jesús s’hi senten a gust. Érem uns bons amfitrions; ens vam separar en 3 grups: uns van fer l’acollida, d’altres van explicar

com treballem amb els ordinadors presentant alguns treballs que hem fet i els tercers van anar al jardí i van fer la part més ecològica... la presentació de l’hort!

Els pares que van venir van quedar ben informats, ens van fer moltes preguntes i seguien amb interès la presentació. Al final ens van felicitar!

Nosaltres volíem que quedés clar que la nostra Escola és familiar i que la relació que tenim amb els companys més grans o petits és semblant a la que tenen els germans... fem activitats per conèixer-nos i així mentre creixem ens tenim al costat.

I sobretot que l’escola ens prepara per al nostre futur des d’ara. Estem convençuts, il·lusionats i confiats que de l’Escola marxem ben preparats, però mentre hi som aprenem moltes coses, compartim bons moments i sobretot som FELIÇOS!

12

>> Opinem

>> Viu l’Escola

Presentem “El Tifó de Filipines” als nens i nenes de Primària

El món dels contes Equip de P3

Llar - Infantil

13

Visitem la cuina de l’Escola!

Nens i nenes de P4

Rebeca Samuelson, Gina Agramunt i Bea Tomás 1r d’ESO

A nosaltres, els nens i nenes d’ESO i Batxillerat, ens agrada actuar per canviar les situacions que creiem immerescudes.

Per això, quan ens vam assabentar del desastre de Filipines, no ens vam poder quedar insensibles i vam decidir actuar.

Per això, i per millorar la situació de Filipines, vam decidir reunir-nos, tot ESO i Batxillerat, per buscar maneres d’ajudar a la gent afectada pel tifó.

Vam organitzar una taula rodona i tots vam sortir d’aquesta reunió amb les idees ben clares: havíem decidit intentar conscienciar els nens i nenes de Primària que s’ha d’ajudar, encara que

sigui amb petits actes, que, encara que no ho sembli, poden canviar el destí de moltes persones.

Per conscienciar els més petits vam decidir fer una presentació explicant-los una mica sobre el que va passar, sobre els tifons i sobre Filipines.

A més a més, al final de la presentació, els hi vam ensenyar maneres d’ajudar, una d’elles comprant el berenar solidari de divendres dia 21 de març, que va ser tot un èxit. Tots els diners recaptats amb el berenar van ser destinats a Filipines amb l’objectiu de poder ajudar a la gent que ha patit el tifó.

Els hi vam explicar, amb un llenguatge adequat per a la seva edat i amb exemples i voluntaris, què era un

tifó, on estava Filipines, per què havia quedat tan destrossada i per què aquest tifó ha sigut un dels més forts de la història. Per el que sembla els hi va agradar bastant, vam fer una petita activitat i al final vam mirar junts un vídeo bastant animat i optimista.

Creiem que aquesta activitat ha estat molt útil i ha fet reflexionar a molts nens i nenes sobre el que nosaltres tenim i no necessitem i els Filipins no tenen i necessiten.

Animem a les famílies a ajudar a Filipines i a no oblidar-se del desastre, encara que estigui molt lluny i sembli que no els afecta.

Al llarg del curs, treballem el respecte entre nosaltres i envers els objectes que tenim. Un d’aquests aspectes, és la cura i la il·lusió de conèixer els contes.

A través de la narració de contes, obrim la porta a mons màgics, que inspiren imaginació, que amplien el vocabulari, que desperten el voler desxifrar el text escrit, que els permeten copsar l’estètica en els seus dibuixos, que els desperten sentiments i els connecten amb experiències viscudes o il·lusions que tenen... A més, els nens i nenes de P3, han començat a descobrir les lletres del seu nom i les busquen a tot arreu!!

Per això mateix: per somiar, per viure, per conèixer els contes, els menuts de P3, van fer una sortida a la biblioteca Jaume Fuster i van conèixer a través d’unes titelles entranyables i molt divertides, a on trobar tooooots els contes. Una titella els va ensenyar el carro a on havien de guardar els contes; una altra titella, pobreta, tenia por del soroll i demanava silenci; hi havia contes de tota mena i per tots els gustos: contes de dracs, de pirates, d’animals, de princeses, de cotxes i camions...com en van gaudir!!

EEls nens i nenes de P4 aquest trimestre estem realitzant el projecte dels aliments. A partir del treball a l’aula teníem inquietuds que volíem saber: D’on surten les pastanagues?

Com fan les croquetes tan bones a l’escola?

Com fan la sopa? Quins ingredients porta?

Aleshores vam començar a pensar on podríem buscar la informació que respongués a totes les nostres qüestions, i en una de les converses va sorgir una gran idea: el cuiner de l’escola, en Pedro, segur que sap molt sobre els aliments!

D’aquesta manera, un matí vàrem anar visitar la cuina per veure al nostre cuiner i així poder plantejar-li els grans interrogants que teníem. A més, vàrem aprofitar per conèixer la

cuina de l’Escola i les persones que hi treballen, tot veient-la en ple funcionament. Allà, la Montse ens va rebre i ens va fer una guia per la cuina per veure com es feia el menjar de l’Escola, quins estris s’utilitzaven, la neteja i la cura que tenen a l’hora de fer el menjar i la nevera i el congelador enorme que hi ha, entre d’altres. Per últim, vàrem poder fer al Pedro totes les preguntes que teníem, sobretot el que més els interessava era saber com cuinava els diferents plats per a que quedessin tan bons. Ell ens va explicar que des de bon matí comencen a preparar el dinar i que fa falta molt esforç per cuinar.

En conclusió, vàrem passar una estona agradable, interessant i motivadora on sobretot vam gaudir i aprendre molt, tot coneixent més la nostra Escola i la gent que hi treballa.

14

>> Viu l’Escola / Llar - Infantil

>> Viu l’Escola

Projecte DITS (Dispositius Interactius tàctils) Aquest curs els nens i nenes de P5 tenim un nou recurs a l’aula. Sabeu quin és? Comença per I i acaba per D? Sí, sí, l’heu encertat!!! Tenim la sort de disposar d’Ipads. Es tracta d’un projecte d’innovació en xarxa (PIX) de la Fundació Jesuïtes Educació.

Amb ells fem fotos, jocs, postals de Nadal i el que més ens ha agradat fins ara ha sigut disfressar-nos a partir de la nostra foto.

Tenim molta facilitat per utilitzar-lo i tot això ho fem sols, en parelles i/o en petit grup, sempre tenint

Primària

15

Petits animalons Nens i nenes de 2n de Primària Nens i nenes de P5

molta cura de que no ens caigui i se’ns espatlli.

Per què us feu una idea volem compartir amb vosaltres algunes imatges del nostres treballs.

El passat dimarts 11 de març vam rebre a les nostres classes la visita d’una tortuga, un geko, una granota, un conill, una xinxilla i una tòrtora.

Els vam poder tocar i ens van expli-

car les seves característiques. A partir d’aquesta visita vam treballar els animals vertebrats. Vam crear grups cooperatius on treballàvem cada un dels grups: mamífers, peixos, aus,

rèptils i amfibis. Després els experts de cada grup ho explicaven a la resta dels alumnes de la classe i també als companys de 5è de Primària.

16

>> Viu l’Escola / Primària

>> Viu l’Escola / Primària

Tallers a primer Els nens i nenes de pimer de primària un cop per setmana fem tallers. Pensem i juguem a la vegada. Ens agrada molt.

Nens i nenes de primer

17

18

>> Viu l’Escola / Primària

>> Viu l’Escola / Primària

Tronc de galetes Recepta feta pels alumnes de primer de primària

Ingredients: Galetes Maria

Mantega

Llet

Xocolata calenta

19

20

>> Viu l’Escola / Primària

>> Viu l’Escola / Primària

Dissenyem objectes Els alumnes de quart de primària, a medi, estem treballant els materials: les seves propietats, el seu origen, la conducció de calor i electricitat, ...

Alumnes de 4t B Nosaltres, els de la classe B, en grups de dos, tres o quatre alumnes, hem dissenyat un objecte. Primer hem pensat quin objecte dissenyaríem, per a què serviria, com seria,... i a continuació l’hem dibuixat.

Per a fer el disseny hem tingut en compte la seva funció i les seves característiques a l’hora de triar el material, ja que segons el seu ús havia de ser: resistent, elàstic, flexible,...

Han sortit diferents projectes: • Un patinet turístic volador. (Lena, Victòria i Silvana) • Un llibre que llegeix contes. (Mireia i Helena) • Un llit escalfador. (Eloi i Jan) • Un patí que enregistra el paisatge.

(Víctor i Lucia ) • Un robot que ho fa tot. (Carolina i Anna Royo) • Un raspall que desenreda els cabells. (Anna Añó, Salomé i Clàudia) • Un aspirador “multi ús”. (Elsa i Paula Duró) • Un cotxe invisible. (Marc) • Una casa amb forma de WC. (Bernat, Martí, Mateo i Eric) • Un llapis multiserveis. (Cristina, Adriana i Paula Nonell).

Us ensenyem fotos en les que estem preparant i construint els projectes que hem dissenyat i també els dibuixos dels objectes inventats.

Esperem que us agradin!

21

22

>> Viu l’Escola / Primària

>> Viu l’Escola / Primària

Jocs al pati Aquest trimestre, per parelles, hem estat pensant en els jocs que ens agrada fer al pati i hem fet uns divertits rodolins que ens han servit d’inspiració per quan no sabem què fer al pati, pensem en els rodolins i se’ns acuden un munt de jocs per jugar: futbol, bàsquet, saltar a corda, “el torito”, les carreres, el lladre i el policia, el pistoler, l’aranya triple, el mirall, mate, l’stop, la sardina...

Amb aquests jocs no ens avorrim i ens ho passem d’allò més bé.

Andrea Sturlese, Maria Navarro i Martí Batlle Alumnes de 3r de Primària

23

Lectures 3r de primària

SID

Els nens i nenes de 3r de primària estem llegint uns llibres en petits grups. És una nova manera de llegir: ens ajuntem en grupets de 5-6 nens i llegim amb la senyoreta. Ho fem per torns, i quan no ens toca llegir, treballem altres coses que ens proposa la mestra, això sí, no podem parlar en veu gaire alta, sinó molestem els nostres companys.

Ara us presentem els llibres.

Per celebrar el dia de Sant Ignasi, fundador de la congregació dels Jesuïtes, una colla de nois i noies de l’Escola hem anat al Col·legi del Clot, ens van convidar, com l’any passat a una celebració esportiva.

Nens i nenes de 3r de Primària Títol: La Carlota i el misteri de la catedral gòtica Autora: Gemma Lienas Il·lustracions: Jokin Mitxelena Editorial: Estrella Polar Comentari: “És un llibre de misteri molt divertit. La part que més ens ha agradat és la del N.O.S.E (punts cardinals) i la del túnel secret al costat de l’orgue.”

Valoració: ✩ ✩ ✩ ✩ ✩ Daniel Oliveras i Natàlia Gardeñes (3r B)

Títol: L’extraordinari Fèlix Feliç Autor: Jordi Serra i Fabra Il·lustracions: Marta Balaguer Editorial: Alfaguara Comentari: “És un llibre molt divertit. Ens ha agradat molt sobretot quan a l’inspector se li queien els pantalons i quan el mussol es feia caca a la paperera.”

Valoració: ✩ ✩ ✩ ✩ Santi Ollé i Inés Recolons (3r A)

Títol: Un montón de problemas Autor: Terence Blacker Il·lustracions: Tony Ross Editorial: Planeta Lector Comentari: “Ha sigut molt xulo pels noms dels veïns, com la senyora Ferotge, la portera Dosmesdosfanquatre, el senyor Manoiordeno, el senyor Xafarder, la senyora Paraelcarro, la senyora Tafanera, la senyora Despistada, el senyor Seriós...”

Valoració: ✩ ✩ ✩ ✩ Martí Batlle i Teo Sala (3r C)

Sara i Laura 6è de Primària.

Érem deu que acompanyats pel monitor Miguel vam agafar l’autobús i ens vam presentar a les 18 h. al col·legi.

Vam estar allà fins les 19:30 h.

Del que es tractava era de fer 7 equips, aquest equips estaven formats per nois i noies de les diferents escoles de Jesuïtes, tots barrejats.

Cada equip portava un color de samarreta que representava cada una de les escoles..

Cada equip tenia un entrenador, i vam fer com unes lliguetes esportives, una de futbol una de bàsquet i una de vòlei.

Mentre jugàvem, i per equips, s’anava assajant una coreografia que després ballaríem tots plegats al final de la jornada.

Potser el més divertit va ser això de la coreografia, al final tots junts la vam fer, ens ho vam passar pipa.

Va ser una experiència molt divertida i enriquidora, vam conèixer nens i nenes de les altres escoles de Jesuïtes i el més important, vam jugar tots junts.

>> Viu l’Escola / Primària

24

>> Viu l’Escola

Experimentem amb la calor

Nens i nenes de 4tC

Al llarg del mes de març els nens i nenes de 4t hem estat treballant els materials i els seus usos.

Per començar vam haver de portar utensilis de la cuina de casa que estiguessin fets de diferents materials

Utensili

Material

I vam haver de col·locar sobre la calefacció els diferents utensilis durant 5 minuts.

Així cada grup va descobrir que hi havia materials que s’escalfaven més que d’altres i uns que conservaven més la calor.

Proves Cangur 2014 Pau Catasús i Inés Marrón 4t d’ESO

Conductor de la calor?

Per acabar tots junts a classe vam explicar els nostres descobriments i vam elaborar unes conclusions comunes per explicar que en funció de l’ús que vulguem donar a un objecte l’elaborem amb un material o altre.

25

Premi Sambori 2014: Laura Esteve, finalista Clar i Net Departament de Llengua

(coberts d’acer inoxidable, culleres de fusta, pinzells de silicona,...) i en grups vam haver d’experimentar.

Per fer-ho vam elaborar un quadre on ens preguntàvem:

Ús

ESO

“Quin ocell no diu la veritat?...“, “Si la suma de m i x és 4 i el seu producte…” A aquests i molts més problemes ens vam enfrontar el passat 20 de març els alumnes de 4t d’ ESO de l’Escola Infant Jesús després de 2 mesos de preparació.

Cada dimecres ens reuníem al migdia amb el professor Enric Píriz per plantejar diversos enigmes matemàtics, que en anys anteriors s’havien resolt a les proves Cangur.

Cada un d’ells tenia mil maneres de solucionar-se: aplicant els nostres coneixements envers la matèria, posant en comú la lògica de tots nosaltres,... tot un misteri. Fins que va arribar el dia tan esperat.

Després d’un bon esmorzar per carregar al màxim la nostra energia, vam sortir de casa cap a l’escola per reunir-nos tots. D’allà vam sortir en direcció cap a la Pedrera amb molt bon humor i tranquil·litzant-nos els uns als altres. Finalment vam arribar.

Era l’hora de la veritat. Un examen de 30 preguntes en un hora i quart. “Ai que no tinc temps”, “Això és molt fàcil, segur que té trampa...” Aquests eren, d’entre altres, els pensaments que ens venien al cap. Va acabar l’examen. A uns els hi va anar molt bé, a d’altres no tant, però tots vam sortir amb un grapat d’experiències noves i nous coneixements.

Més tard vam assistir a una conferència sobre criptografia on vam aprendre a escriure i desxifrar diferents missatges codificats, a més d’informar-nos sobre la màquina ENIGMA la qual va ser decisiva en el resultat de la Segona Guerra Mundial. En resum, un matí d’allò més complet on vam descobrir un altre manera de viure les matemàtiques.

Optativa de cultura llatina

Alumnes de l’optativa de cultura llatina 4t d’ESO

Laura Esteve, alumna de 3r d’ESO, ha estat finalista del Premi Sambori 2014, en la categoria de segon cicle de Secundària, a la demarcació Barcelona - l’Hospitalet de Llobregat.

Aquest premi de narrativa en català està dirigit als centres educatius de tots els Països Catalans i té com a objectius promoure la participació en un projecte comú d’alumnes i centres de totes les terres de parla catalana i difondre l’ús del català dins de l’àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat i aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres.

A finals de 3r d’ESO se’ns va donar l’oportunitat d’escollir entre diferents matèries optatives. Els més interessats en la història vam escollir l’optativa de cultura llatina, que imparteix el professor Enric Cuspinera. Durant aquests dos trimestres hem après molt sobre la cultura romana i com ha influït en la nostra manera de viure. Hem après llatinismes, l’educació llatina, què menjaven, com vestien...

Hem fet diversos projectes durant el decurs de l’assignatura. El primer que vam realitzar va ser un fris cronològic sobre les diferents etapes de la història de Roma (Monarquia, República, Principat i Dominat). Al començament del segon trimestre vam començar la fabricació de la maqueta d’una domus (la típica casa romana), un treball que prometia ser molt enriquidor i productiu. Durant el transcurs d’aquest projecte hem après les diferents parts de la domus, la seva distribució i molts petits detalls que ens han ajudat a entendre millor com vivien. Us mostrem algunes parts de la casa:

- Atrium: patri central de la casa.

- Impluvium: piscina on es recull l’aigua de pluja - Compluvium: abertura del sostre al centre de l’atrium - Lararium: altar dels déus protectors de la casa i dels avantpassats - Cubicola/cubicula: habitacions - Alae: habitacions secundàries - Ostium: Porta d’accés a la casa - Vestibulum: vestíbul de la casa - Fauces: part final del vestíbul, separat d’ell per una estretor - Tablinum: despatx del paterfamilias - Culina:cuina - Triclinium: menjador - Andron: passadís de comunicació entre l’atri i el peristil - Perystilium: pati porticat d’origen grec - Posticum: sortida secundària - Exedra: lloc de trobada i conversa - Tabernae: botigues que aprofitaven habitacions de la domus - Hortus: jardí El resultat final del projecte ha estat molt bo ja que tots els grups han realitzat unes domus molt ben treballades, que han merescut una bona qualificació.

Aquesta optativa ens ha resultat molt gratificant, ja que ha estat una manera diferent d’aprendre, ajuntant les classes magistrals de l’Enric amb projectes i activitats pràctiques (presentacions i treballs).

En definitiva a l’assignatura de cultura llatina no només hem après moltes coses sobre Roma i la seva història, sinó que també ens hem divertit aprenent el perquè de les tradicions que ens envolten avui en dia.

26

>> Viu l’Escola / ESO

>> Viu l’Escola / ESO

Emprenedoria Ja fa uns mesos, al setembre, el professor Josep Maria va arribar emocionat a les nostres aules. Havia de dir-nos una cosa de vital importància: en breu començava el crèdit d’emprenedoria. Ens vam quedar tots paralitzats, què era emprenedoria? Alguns de nosaltres havíem sentit la paraula en boca dels nostres pares, però la majoria desconeixia en què consistia allò.

27

Comentaris sobre el tifó de Filipines

Esther Millán 1r d’ESO

El tifó de Filipines Oriol Alemany 1r d’ESO C

Angelo Sardi Saenz, Kevin Carrasco Bran i Albert Suriñach Campos

La sorpresa va arribar un dilluns de bon matí, vam obrir la porta de la classe i vam trobar a un jove assegut a la taula del professor. Sens dubte allò era l’assignatura de la que ens havien parlat. El noi es va presentar com Paul, i ens sorprendre a tots amb l’anunciament que l’emprenedoria es realitzaria en anglès, els dubtes estaven servits. Afortunadament, totes les possibles pors van desaparèixer gràcies a l’actitud càlida i pròspera que va mostrar el Paul durant la presentació de l’assignatura. El Paul ens va explicar que a emprenedoria ens dedicaríem a muntar, per grups, una empresa que oferís un servei que hagués sortit de la nostra imaginació i fos totalment innovador.

A l’hora de fer els grups, en Paul va fer servir un mètode tan senzill com inusual: preguntar-nos els nostres gustos i interessos. Amb els grups fets, el Paul ens va deixar un parell de setmanes per trobar una idea i presentar-la breument a la resta de la classe. Després, ens va donar tot un seguit d’indicacions, utilitzades a la vida real, per tal de crear tota la empresa i la pàgina web. També ens va dir que el nostre objectiu final seria presentar la empresa davant dels nos-

tres pares, que serien com els inversors de la vida real.

Vam estar treballant quatre mesos en el projecte; quatre mesos en què el Paul ens va portar a una conferència donada per un emprenedor que ens va donar més consell; quatre mesos en què vam aprendre el procés de creació d’una empresa; quatre mesos en què vam anar perfeccionant la nostra idea inicial. Al febrer ja estàvem tots llestos per les presentacions.

And finally the day arrived. We were all very nervous because we had never talked in front of such a big crowd, but Paul was there to support us in the tense moments before the presentation. You could see people reading some papers or talking to themselves, trying to remember what they had to say, as well as others that were sitting quietly trying to reduce their nervousness. And when we were finally starting to calm down,

parents arrived, occupying their seats in front of the screen like an intimidating jury. At the end, the presentations started. You were watching your classmates expose their wonderful projects but, at the same time, you were thinking about how you would do it. When Paul called us, we were so nervous that some thought they were about to faint, but when we started presenting the nervousness disappeared. We were just focused on what we had to say, and the final result was great.

Para finalizar, queremos valorar este proyecto de emprendimiento de forma muy positiva. Creemos que este tipo de trabajos deberían realizarse más a menudo, puesto que estimulan nuestras capacidades imaginativas y fomentan el uso práctico de conceptos que hemos aprendido previamente en clase. Pero no solo debemos quedarnos con el aspecto puramente escolar, también tenemos que valorar la preparación que nos ha aportado de cara a un futuro no muy lejano. El mundo necesita emprendedores, y nosotros estamos listos para serlo.

We can change the world.

Per què es diu que el canvi climàtic és una “arma de destrucció massiva“?

Es diu que el canvi climàtic és una “arma de destrucció massiva” perquè a causa de la contaminació es produeix el canvi climàtic, que causa que hi hagi fenòmens naturals com un tifó, sequeres, molt de fred, hiverns càlids... A més a més de tot això que causa el canvi climàtic destrueix ciutats, i destrossa moltes coses, tot el que troba pel davant ho destrueix i hi ha molts ferits. A més a més, els experts afirmen que aquests fenòmens tan extrems, augmentaran en els darrers anys i també afirmen que aquests fenòmens com ara les sequeres, molt de fred o inundacions es creen a causa del canvi climàtic. També, com diu l’article, “John Kerry defensarà en els pròxims mesos la importància de la lluita contra l’escalfament global”. Hi ha persones que tenen una opinió diferent a la d’ aquest senyor, i pensen que no es tan important aquesta lluita ja que la societat no pot fer res per a aturar-ho. A l’any 2015, París acollirà la conferència sobre el Canvi Climàtic de la ONU, per a aprovar un acord per a reduir les emissions de gasos efecte hivernacle, que és el principal causant del canvi climàtic.

En quina situació està Filipines després d’un mes des del tifó?

L’escassetat d’aigua, és un dels problemes més greus. Com podem conscienciar a la gent? Què

podem fer a l’Escola per a ajudar?

Jo crec que podríem conscienciar a la gent en l’escassetat de l’aigua tot dient que no s’ha de malgastar, ja que hi ha gent que mor de set i l’aigua és imprescindible per viure.

De moment a Filipines hi ha 200.000 persones que ja tenen aigua potable per sort. Jo penso, que a les escoles per a ajudar, es podrien fer campanyes d’ ajut, com la que hem fet aquest any a l‘Infant Jesús, que la campanya de la fam anirà destinada a Filipines.

També, cada família podria fer un donatiu, encara que no fos gran cosa, posant-nos en el lloc d’ aquelles persones que ho han perdut tot després del tifó, la casa, tot al que tenien, i fins i tot alguns han perdut familiars.

Per què el canvi climàtic és una “arma de destrucció massiva”?

Molta gent pensa que els últims desastres naturals han sigut fenòmens meteorològics normals però hi ha gent i experts que pensen que és per el canvi climàtic. Pensen això perquè és estrany que passi tants cops seguits i cada cop més.

Diuen que el canvi climàtic és una arma de destrucció massiva perquè últimament estan havent moltes catàstrofes naturals que provoquen efectes devastadors.

En quina situació està Filipines després d’un mes el tifó? L’escassetat d’aigua és un dels problemes més greus. Com podem conscienciar a la gent? Què podríem fer a l’escola per ajudar?

Després d’un mes, a Filipines les coses van millorant molt. Ara hi ha 200.000 persones amb accés a aigua potable, i s’està vacunant contra malalties. També han donat un kit per potabilitzar l’aigua, i els metges estan ajudant als nens i infants. Tot i això encara hi ha gent que necessita ajuda.

La gent d’aquí hauria de saber que a Filipines encara hi ha milions de persones greus, també hi ha gent que no té ni aigua ni menjar, però en canvi nosaltres estem contaminant el planeta i comprant coses innecessàries. Jo vull dir a la gent que doni diners o aliments per ajudar.

Aquí a l’escola podríem fer campanyes per recollir diners i aliments per ajudar, també no només a l’escola sinó sortir al carrer per animar a la gent a donar.

28

>> Viu l’Escola / ESO

>> Viu l’Escola

Sobre el tifó de Filipines

Per què es diu que el canvi climàtic és una “arma de destrucció massiva”?

Es diu que el canvi climàtic és una arma de destrucció massiva perquè està creant fortes precipitacions llavors hi ha inundacions que ho destrueixen tot. També hi ha moltes onades de calor que deixen a països amb grans sequeres que provoquen que la gent no tingui aigua llavors moren de set o d’infeccions a causa de no tenir aigua per rentar-se etc. Jo crec que tot això que estem notant i també estem afectats és per culpa del canvi climàtic cosa que l‘article també afirma. Segons l’article els experts diuen que “els fenòmens meteorològics extrems augmentaran en els pròxims anys i que les onades de fred i calor, les precipitacions i les inundacions devastadores continuaran”.

Quina és la seva situació desprès d’un mes que el tifó hagués passat? La gent passa molta set, com els podem ajudar? Que podem fer a l’escola?

L’article diu que “un mes després de que el tifó Haiyan va tocar las Filipines, UNICEF continua treballant sense descans per a atendre a més de 6 milions de nens que estan patint

El patge reial ens visita

Batxillerat

29

enGegA’t!

El patge reial

Irene Domingo 1r de BAT A

Cristina Loscos 1r d’ESO

conseqüències de la catàstrofe. El devastador tifó, el mes fort que ha tocat la terra, ha afectat a més de 14 milions de persones”. Durant la primera setmana després del tifó, UNICEF va distribuir subministraments vitals per als nens de les regions.

Jo crec que els podríem ajudar a aconseguir aigua enviant grans avions, vaixells, etc, carregats de garrafes d’aigua, això els podria servir de gran ajuda durant un temps.

Jo crec que a l’Escola els podríem ajudar fent campanyes per recaptar diners, activitats que costessin un euro o simplement que hi haguessin bústies en que la gent pogués donar diners i anessin destinats a Filipines.

Cada Nadal, els meus patges i jo passem per l’Escola Infant Jesús per a recollir les cartes de tots i totes per a portar-les cap a Orient, cap al palau on viuen els Reis Mags. Jo m’encarrego personalment que cadascuna de les cartes que ens doneu arribin als Reis i els explico tot el que em dieu.

Ells, per descomptat, tot això ja ho saben, però en aquesta època es troben tan enfeinats que necessiten la nostra ajuda per a poder portar-vos tots els regals que demaneu. Aquest any, l’Infant Jesús era la darrera escola que havíem de visitar per complir amb la nostra atapeïda agenda abans de tornar a Orient per transmetre tots els vostres desitjos de Nadal als Reis Mags.

Vam arribar puntuals a l’Escola i vam adonar-nos que els alumnes més grans ja ens ho havien preparat tot per a que poguéssim recollir totes les vostres cartes. S’hi havien esforçat molt perquè poguéssim recollir totes les vostres cartes i gràcies a ells vam poder complir la nostra agenda.

Molts anàveu pujant per les escales fins a arribar on jo era; alguns amb por, d’altres de més valents; alguns sols, d’altres amb els germans o co-

sins tots m’anàveu donant les vostres cartes que jo guardava al meu sac.

També vaig veure que un munt d’activitats us hi estaven esperant; globus, llaminadures i pintures de tots colors formaven part de la gran festa que s’estava celebrant. Des de dalt de les escales, els patges i jo podíem veure l’enrenou que hi havia muntat i se’ns feia la boca aigua només de veure tots els dolços que menjàveu. Però no podíem distreure’ns; a les dues havíem de tenir els sacs carregats de cartes i estar als camells de camí a Orient.

Un cop vam tenir totes les cartes guardades, vam agafar els camells i vam dirigir-nos cap a Orient. Anàvem molt justos de temps, però vam aconseguir arribar al Palau abans de que fos de nit. Els Reis ens estaven esperant molt nerviosos; sempre els agrada llegir les cartes dels nois i noies de l’Escola perquè els vostres desitjos a vegades són només que hi hagi pau al món. Un cop van llegir-les totes, van començar a preparar tots els regals pequè el dia 6, de bon matí, tots poguéssiu gaudir d’un gran dia de Reis.

El joc de les energies o “enGegA’t” és un joc de taula representat per l’escala de qualificació energètica de la G a la A, on els jugadors avancen encertant caselles. Aquest té la intenció de conscienciar sobre l’estalvi energètic en l’àmbit domèstic i fer que els nois i noies aprenguin coses noves sobre les energies d’una manera divertida.

A més a més, compta amb un disseny sostenible amb la finalitat de prevenir i reduir l’impacte mediambiental, i està produït artesanalment.

Nosaltres, alumnes de 1r de Batxillerat, vam poder aprofitar una hora i provar aquest joc gràcies a en Miquel Marín, el nostre tutor. Ens vam posar en equips de tres i el joc era entre dos equips. Mentre jugàvem, el professor anava passant de taula en taula per resoldre dubtes i per ajudar-nos.

Els jugadors començaven en la fila de menor qualificació energètica amb 50 “energifitxes”, caracteritzada com a la fila G, i anaven perdent aquestes fitxes a mesura que avançaven i queien en les caselles de CO2, fins arribar a l’última casella, la A. L’objectiu del joc era anar responent i endevinant les preguntes de cada casella per guanyar punts i anar pujant de nivell.

A mesura que pujaves de nivell, és a dir, de lletra, per cada pregunta que encertaves guanyaves el doble, triple, quàdruple... de punts, així fins que un dels equips arribés a la casella d’arribada, on es feia un recompte de la puntuació de cadascun dels equips, i aquell que disposava de més fitxes energètiques era el que guanyava i,

per tant, era el més eficient de la partida.

Hi havia diferents caselles on anaves caient a mesura que avançaves: les caselles “pregunta”, on l’equip havia d’encertar la pregunta formulada entre les quatre opcions possibles; les caselles de “càlcul”, on l’equip havia d’encertar la resposta en for-

ma de número; les caselles “tabú”, on l’equip havia d’encertar la paraula tabú sense la opció de dir algunes paraules; les caselles “Tots Juguen”, on participaven tots els equips els quals havien de competir en una prova de rapidesa; i les caselles “Aposta”, on els equips podien escollir la tipologia de targeta apostant el valor energètic de la targeta.

En general aquest joc ens va agradar a tots els alumnes. Ens va fer reflexionar a tots sobre el problema del canvi climàtic i, a la vegada, vam aprendre coses noves, no només sobre les energies renovables, sinó també d’altres com treballar cooperativament. A més a més, vam passar una bona estona jugant i vam poder evadir-nos dels exàmens.

30

>> Viu l’Escola / Batxillerat

>> Viu l’Escola / Batxillerat

A la neu hi falta gent!

Sabem que ara és primavera, però res no ens ha impedit gaudir d’aquest hivern...

I de quina manera!

31

Sortida de biologia al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona Gerard Gutiérrez 1r de BAT A

Els alumnes de 1r de BAT Els de 1r de Batxillerat hem anat a esquiar (com s’ha fet els últims anys).

Han estat tres intensos dies a Masella, on tot ha estat possible! On tant els que sabien esquiar com els que no, han baixat les pistes d’esquí, sentint-se lliures i forts!

Per no allargar-nos massa redactant el nostre dia a dia, què millor que les mateixes paraules dels alumnes que han viscut aquesta experiència per transmetre-us el que va ser per a nosaltres! Així és com l’han descrita:

Relax. Diversió. Vem desconnectar de tot! Ganes de tornar! Neu. “Break” dels estudis. Companyerisme. No tinc paraules per descriureho. Brutal! Riures. Desconnectar de les classes. Amics. Evasió de la realitat. Curt però intens. Inoblidable, tant de bo es repeteixi! Massa curta. Excel·lent! Intensa. erfecte! - Llibertat! Fantàstica. Bones emocions.

Experiència diferent, esperada amb ganes i gaudida. Es recordarà tota la vida! Indescriptible! Confiança amb els professors. Immillorable! Un bon descans pel curs! Va ser una experiència irrepetible!

Com haureu vist, l’esquiada ens ha marcat a tots! Ajuda a unir-nos i a conèixer-nos millor. És sorprenent com de sobte descobreixes a gent amb la qual fins fa poc no havies parlat mai.

Ara, nostàlgics, segur que tots esteu recordant les vostres experiències a la neu... Segur que tots sabeu el que és estar allà i notar la velocitat, el fred i el vent a la cara! No passa res, aquesta nostàlgia forma part de la síndrome post-esquiada. Crec que tots l’hem patida, però ha valgut la pena. Ens ha encantat i tenim un gran record d’aquests tres dies!

El divendres, 7 de març, el grup de 14 alumnes de 1r de batxillerat que han escollit l’optativa de biologia, van fer una sortida al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, acompanyats pel professor Pere Rosado. Ens esperaven a l’entrada del Centre de Regulació Genòmica a les 10 del matí per fer un taller sobre l’estudi del complex de Polycomb. Abans de fer l’activitat ens van fer una breu introducció a l’experiment i al laboratori formant-nos en qüestió dels riscos laborals i informació de la normativa de treball en un laboratori per a poder dur a terme l’experiment. També ens van presentar el tema de l’experiment, que era intentar visualitzar una o més proteïnes mitjançant la tècnica d’electroforesi de l’ADN. A més a més, ens van explicar per què estudiaven el complex de Polycomb als laboratoris i què era el que s’havia descobert i el que no.

Ja apresos els protocols ens vam posar una bata i vam començar a treballar. La pràctica al laboratori consistia en formular una hipòtesi, explicar el protocol que s’havia seguit i els equips utilitzats en ell, reformular el protocol, realitzar-lo en grups de dos o tres persones i, finalment, analitzar i debatre els resultats de l’electroforesi.

Quan vam haver acabat l’experiment ens van ensenyar diferents instal· lacions on els científics estaven utilitzant els mateixos estris que nosaltres, però amb una diferència, els resultats eren reals i els servien per treballar.

Per acabar vam poder preguntar-li el que volguéssim a una científica que treballava allà, com per exemple: quina carrera va estudiar, en què estava treballant actualment, per què va triar Barcelona per venir a investigar, etc.

Abans de marxar ens van regalar un bolígraf i una llibreta a cada un.

En general tothom va valorar molt

positivament l’activitat, ja que les coses que vam aprendre i vam fer allà ens van semblar a tots molt interessants i animem els professors a continuar fent aquesta sortida en cursos posteriors.

32

>> Viu l’Escola / Batxillerat

>> Carnestoltes 2014

Dinar solidari: ajudem a Filipines Clàudia Casas 1r de BAT B

33

El Carnestoltes a la llar Hem celebrat!!!

Llar d´Infants 1 i 2

Quan el Rei va arribar unes normes ens va donar: El dilluns amb uns bigotis sota el nas per anar ben mudats.

El dimarts amb el cap ben decorat.

El dimecres co m a casa ens vam trobar perquè amb sabatilles vam anar.

El dijous una flor ben decorada abans que s’acabi la setmana.

El dimarts, 18 de juny, els companys de primer i segon de batxillerat es van reunir per celebrar un dinar per solidaritzar-se amb les Filipines, el preu de l’entrada anava destinat a la reconstrucció d’aquest país, que ha estat greument afectat pel tifó “Haiyan” el dia 8 de novembre del 2013, on a més de les greus destrosses materials també van haver 6.000 morts i 1.800 desapareguts.

Cada comensal va pagar cinc euros que van anar íntegres a la donació per Filipines, ja que Aramark va posar el dinar, uns sandvitxos i unes begu-

des, els alumnes van portar les postres, uns deliciosos pastissos de formatge, xocolata, iogurt, llimona i «cupcakes de maduixa.

A més de ser una causa per ajudar a un país, també va ser una bona oportunitat perquè els alumnes de 1r i 2n de batxillerat es relacionessin entre ells. Així com amb els professors, amb els quals van poder mantenir una conversa molt amena. I per suposat no va faltar la música per crear ambient.

Tots aquets components; els companys, la solidaritat, la música, el bon

menjar… van transformar un dimarts com qualsevol altreen un dia ple de records que mantindrem fins que l’any que ve puguem crear experiències noves amb els estudiants que aniran a 1r de batxillerat.

Vàrem aportar un granet de solidaritat: 422 euros.

I divendres la Llar en un conte es va transformar. La Blancaneus va arribar i en nans ens vam disfressar.

34

>> Carnestoltes 2014

>> Carnestoltes 2014

Carnestoltes a Primària Pel matí, els annunciants i per la tarda, festa grossa al pati blau (mireu codi QR)

Pregó del Carnestoltes Carnestoltes, Carnestoltes patró i senyor dels poca-soltes et donem la benvinguda reverència i tothom et saluda.

Pareu bé les orelles i no mireu les estrelles que el Carnestoltes heu de sentir les coses que us ha de dir.

Escolteu amb atenció que comença aquest sermó.

A veure deixeu-me pensar...

Quina cosa deu passar ?

Però quina festa!

Quina xerinola!

Això és una discoteca O és una escola’ Ah, ja veig...

Ja veig que per la gresca esteu preparats!

Escolteu bé tots el que jo us vull dir.

A primer heu fet mooooolta feina I a medi heu treballat els sentits, Olorant, escoltant, tocant I mirant el youtube amb les TIC.

Allà també veig segón, Tota una colla d’inventors, Amb el cap guarnit d’invents, Penseu, si us plau, alguna manera de treballar menys.

Però… Atenció! Ep! Alto!

Pareu de sumar, restar i multiplicar!

Que vindran els bombers i els municipals s’ha acabat el treballar que avui tot s’hi val!

Mira que os gustan los cuentos…

Si es que sois unos cuentistas!

Os crecerá la nariz como a Pinocho por fiesteros y juerguistas!

Vet aquí quina xulada amb tanta màscara tan ben decorada, sou uns mestres de la disfressa… també ho sereu de la festa i la gresca?

Carnestoltes és una gran festival, i l’esperem contents perquè tot s’hi val! però, que feu parats com estaquirots? som-hi! a ballar tots!

VISCA LA GRESCA! QUE COMENCI LA FESTA!

35

36

>> Carnestoltes 2014

Carnestoltes a l’ESO

>> Viu l’Escola / Batxillerat

37

Visita a l’exposició sobre Le Corbusier Els alumnes de dibuix tècnic hem visitat aquest trimestre una exposició de “Le Corbusier” al CaixaFòrum. Le Corbusier va ser un arquitecte suís-francès molt important i destacat del segle xx que va dissenyar edificis eficients per a les classes baixes.

Clara Usandizaga 1r de BAT

Al Pavelló de Mies van der Rohe.

Interior recreat d’un apartament de la La Unité d´Habitation de Marsella construit entre els anys 1947 i 1952.

En aquesta exposició hem pogut veure maquetes d’aquests dissenys i també reproduccions dels interiors de les habitacions que ell mateix va decorar a casa dels seus pares. També vam poder veure la seva cabana de la costa blava. Ens va semblar una exposició molt interessant ja que alguns de nosaltres estem interessats tant en l’arquitectura com en el disseny d’interiors.

Després de la visita, vam creuar l’avinguda i vam anar a veure el pavelló Mies Van der Rohe, un pavelló que Alemanya va construir per a l’ex-

posició Internacional de Barcelona de 1929. Alemanya, ja que estava en un moment de crisis, en comptes d’aportar objectes i exposar-los en un pavelló qualsevol, va utilitzar el mateix pavelló com a peça de l’exposició. És un pavelló construït amb diversos tipus de marbre i té formes simples. Va ser desmuntat a la cloenda de l’exposició i tornat a construir al 1986 al mateix lloc, s’hi va incloure la “Cadira Barcelona” del mateix arquitecte, i una reproducció d’una escultura de Georg Kolbe, que també estaven durant l’exposició. La Cristina, la nostra pro-

fessora, ens va proposar fer “fotografies artístiques”, algunes apareixen al final de l’article. Va ser molt entretingut ja que als alumnes de dibuix ens agrada tot el que estigui relacionat amb el tema artístic.

Va ser una excursió diferent però ens va agradar molt i ens agradaria fer-ne més com aquesta...

38

>> Viu l’Escola / Batxillerat

>> Viu l’Escola / Batxillerat

Viu l’electricitat Patricia Grau Francitorra 1r de BAT A

La Central de cicle combinat de Sant Adrià del Besòs

XXVI Olimpíada Química de Catalunya

39

Practicant la química Lluís Solà Alsina 2n de BAT A

Ignacio Segura 2n de BAT A

Laia Vilàs i David Parent 1r de BAT B

El dimecres 5 de març els alumnes de 1r de Batxillerat que estem fent el batxillerat cientificotecnològic vam anar al CosmoCaixa a fer un taller de la unitat que estem treballant a la classe de física: l’electricitat. El taller s’anomena Viu l’electricitat i l’impartia una noia que ens va explicar, a través d’experiments, el seu comportament i la seva transmissió.

Els experiments que vam fer van ser molt diversos i vam aprendre multitud de coses. Uns dels més interessants va ser el que dues noies,

la Laura i la Carla, pujaven al damunt de dues banquetes, una de les quals estava reforçada de plàstic, i es donaven la mà. L’experiment consistia en el fet que, en connectar les banquetes a corrent elèctric amb alt voltatge, els cabells de les noies pujaven. Això va tenir lloc per corrent electrostàtic: el corrent, en arribar a la Carla i la Laura, acumulava electrons en els seus cabells i, com que són càrregues negatives, es repel·lien.

Tot i això, l’experiment que va ser més increïble va ser aquell en el qual un grup de nois va recrear l’experiment de la Gàbia de Faraday. La Gàbia de Faraday és un dispositiu molt utilitzat, el qual consta d’una estructura tancada formada per un material conductor de l’electricitat. Faraday va descobrir que el camp elèctric dins de la gàbia és sempre nul. Per tant, al entrar els companys dintre de la gàbia i connectar-los a la corrent, no van sofrir cap dany (tot i que estaven molt espantats!).

En conjunt, va ser un experiment molt interessant i sobretot molt més interactiu que el que normalment fem; ens va encantar!

El passat 10 de gener de 2014, els alumnes tecnòlegs de primer de batxillerat acompanyats del professor Francesc Bonet, vam sortir de l’Escola per fer una visita a la Central de cicle combinat de Sant Adrià del Besòs.

Un cop reunits a les 8h a l’Escola, ens vàrem dirigir cap a l’estació de plaça Catalunya per agafar el tren que ens va portar fins a Sant Adrià del Besòs. En arribar-hi, vam fer una volta pels voltants de la central, tot observant l’antiga central coneguda per les seves tres xemeneies.

Quan va ser l’hora d’entrar, un treballador de la central ens va fer una explicació teòrica introduint-nos al món d’aquesta central, al seu funcionament, estructura i beneficis per la ciutat. Tot seguit, tot allò que ens va explicar, ho vam poder veure en persona. Dels tres blocs presents a la central, nosaltres vam poder visitar el número 3. Passejant pels voltants d’aquest, el treballador ens va ensenyar pas a pas com es produeix electricitat en aquesta central. Començant pel tractament de les aigües, el combustible, les canalitzacions i finalment les turbines d’aigua i de vapor.

A més a més, vam entrar a la sala de control on els empleats ens explicaren les mesures de seguretat i la gestió de la central. En acabar la nostra visita, ja va ser l’hora de tornar cap a l’estació de tren que ens portaria fins l’Escola.

Tots els alumnes de la modalitat de tecnologia considerem aquesta sortida molt profitosa, ja que aquest tipus de central és part del temari a estudiar aquest curs.

Els alumnes de la modalitat científica de segon de batxillerat ens hem presentat a l’Olimpíada de Química que organitza el Col·legi Oficial de Químics de Catalunya. Per a poder presentar una promoció competitiva, tots els qui vam acceptar el repte assistÍrem tots els dimecres al migdia a unes classes de preparació, guiades pel professor Jordi Rull, per poder tractar amb més dedicació aquells aspectes que freqüentment pregunten en aquest tipus de proves.

Després de gairebé sis mesos de preparació, el passat 10 de febrer vam anar a la Universitat de Barcelona a realitzar la prova oficial; una experiència que ens va aportar coneixement sobre el funcionament d’una prova organitzada per una institució externa a l’escola i ens va servir per aprendre com haurem d’actuar quan hi tornem per realitzar les proves d’accés a la Universitat (PAU). Tot i que l’historial de l’Escola està ple d’alumnes que van arribar a la fase Nacional, enguany cap dels qui vam presentar-nos vam aconseguir-ho.

Ens va faltar poc, però... No obstant, això, els resultats que vàrem obtenir van ser molt bons i acords amb la preparació que vam tenir.

Per concloure, des d’aquest article faig una crida a tots els alumnes de primer de batxillerat que enguany cursen la branca científica perquè s’animin a participar-hi; que són 0,5 punts! Com a anècdota personal, recomano a tots aquells que finalment es decideixin per participar-hi que realitzin el tema que es troba al final de la prova; el nivell de tots aquells que participen és alt i fer-lo pot decidir la teva classificació.

El dia 12 de febrer, la classe de 2n de batxillerat, la banda científica, va anar al campus de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), situat a Cerdanyola del Vallès. La visita es centrava en la química.

En primer lloc, ens van presentar la carrera a partir d’n Power Point on inicialment se’ns informava sobre el campus, és a dir, les instal·lacions de què disposaven i el transport. Tot seguit, van començar a parlar de la química en si, les sortides que tenia, la inserció al treball, que era una de les més altes, el sou que cobrava un químic segons la sortida escollida i en petita part de la especialització.

Després de la presentació, anàrem a una aula de informàtica per fer una petita pràctica amb l’ajut del programa Chembio3D Ultra, era una pràctica senzilla que consistia en com faríem per col·locar en equilibri molècules d’aigua, el programa ho feia sol nosaltres només el condicionàvem com volíem.

Acabada la segona part de la sortida, començà la tercera part, en aquesta pràctica vam anar al laboratori, ens vam vestir amb bata blanca, guants i ulleres protectores per seguretat. Un cop vam arribar-hi, ens van ensenyar la seva seguretat i què fer en cas de qualsevol accident, com un àcid en contacte amb la pell, un incendi o si entra alguna substància en els ulls, després ens van separar en dos grups, ja que hi havia dues pràctiques i fou més còmode per nosaltres, la primera pràctica consistia en com trobar empremtes dactilars a partir de dos mètodes diferents, el primer radicava en col·locar la teva empremta en un full i deixar-lo dintre un recipient on estarà exposat a iode gas que s’enganxarà amb el greix de la teva empremta, com el iode gas es

volatilitzava molt ràpid el vam fixar amb una dissolució. El segon mètode consistia en col·locar dintre un envàs un tros de paper d’alumini amb forma de bol per abocar-hi Superglu, el qual si s’escalfava a una determinada temperatura alliberava un gas que marcava la empremta en el vidre. En aquesta mateixa pràctica, també vam aprendre com trobar restes de sang, la sang esta composta per proteïnes i altres components, per trobar les restes vam mesclar sang amb una altra proteïna, en aquesta mescla no passava absolutament res a simple vista, però afegint un tercer component anomenat lluminol, aquesta mescla produïa llum. Podem dir que en aquesta pràctica vam jugar a ser policies en un crim.

La segona pràctica es va centrar més en l’aplicació a la industria. També es va dividir en dues parts: primer ens van fer una petita explicació sobre l’aplicació de la química en la indústria i vam començar la primera part de la pràctica. Aquesta consistia en la creació de polímers, unió de petites molècules, a partir de dos dissolucions. En la primera part, vam preparar un gel polimèric, era un gel molt viscós que es podia modelar i, si li afegies un colorant, li donaves color a la teva “gelatina”. Aquesta preparació consistia en a partir d’un alcohol afegir-li un espessant per donar-li consistència. La segona part consistia en preparar un polímer sòlid mesclant quatre dissolucions. Al acabar, ens vam poder endur els polímers a casa.

En conclusió, va ser una sortida molt profitosa i molt variada, els professors de la UAB, que ens estaven supervisant, ens van ensenyar el costat divertit de la química, a mi em van ajudar molt per decidir quina carrera fer l’any que ve.

40

>> Viu l’Escola / Batxillerat

>> I love English

The Crew arriba a la final del concurs Big Cast Live Estudien a l’Infant Jesús i són de segon de batxillerat , són els integrants del grup de rock The Crew: l’Ester Moreu als teclats, La Elia Danon, la veu, en Pablo Gambero i en Xavi Carreras, guitarra i baix, i l’Adam Purtí a la bateria.

Cristina Estrada Professora de dibuix tècnic i VIP —Com vau formar el grup?

—Vàrem formar el grup l’any passat arrel d’una proposta del consell d’alumnes, l’Adam i en Xavi formaven part del CDA i en Jordi Rull els va proposar de crear un grup de música, a tots ens va agradar la idea de tocar junts, mai abans havíem tocat en grup.

—Què us va motivar per concursar al Big Cast Live?

—Va ser a través d’una amiga d’en Xavi que ens va proposar de presentar-nos hi.

—Fins ara com ha estat aquesta experiència?

—De moment molt bona, hem descobert moltes coses veient tocar a altres grups, nous estils, tocar en un escenari que no fos la capella de l’Escola, amb equipaments més professionals...

—Com definiríeu la vostra música?

—Fem rock alternatiu.

—Quines cançons interpreteu?

—Cada cop tenim més cançons pròpies, però també interpretem versions de temes de MGMT, Mamfood and sons, Creedence Clearwater Revival, FUN...

—Després de passar dos eliminatòries, heu arribat a la final, enhorabona! Quan serà la final?

—Serà el 26 d’abril i tindrà lloc a Razzmatazz 2, esteu tots convidats!

41

Good morning! Good afternoon!

This is the way we say good morning or good afternoon to all the girls and boys when we start our lesson. One of the children goes through the photos of the rest of the children one by one. They all look forward to doing it and some of them keep asking every day “Is it my turn?” They are very patient!

By P4 and P5

42

>> I love English

>> I love English

Animals, animals

43

Building sentences

The jungle, the farm, the house, under the sea... we took a look at the animals that live in those habitats. We made groups and each group was in charge of one habitat. Who lives in the farm? Do dogs live in houses and farm? We talked about it, we learned that dogs and cats (pets) can live in more than one habitat, and you shouldn’t find a hippo in a house or a lion under the sea. We looked for photos, draw animals and wrote a title, and the result was pretty good!

By 1st Grade

Given a few different words we can build a sentence. That’s what girls and boys in 2nd grade discovered when we did this activity. In the morning, in the afternoon, in the evening… I have breakfast, I play at school, I watch TV… with my family, with my friends… There are lots of different combinations!

By 2nd Grade

44

>> I love English

>> I love English

Our Hobbies

45

Halloween

We talked about our hobbies, likes and dislikes and we drew and wrote about them.

We worked in pairs and used the form WE. By 3rd grade

Durant el 1r trimestre, un grup d’alumnes de 3r, va participar en un projecte de Halloween. Com que no va poder sortir al Clar i Net de l’edició anterior, volem ensenyar-vos-ho ara!

By 3rd grade

46

>> I love English

>> I love English

In 3rd grade we learn English while doing our Carnival costumes!

By 3rd grade

* We learn about animals!

* We learn about natural elements!

47

Our recipes This second term, in our English classes, we have studied the food. We worked on the recipes that we brought from home and finally we did our box of recipes!

Now we can try to create an original menu with our classmate’s recipes. We had a very good time talking about food and cooking.

Here you have some examples.

By 4th Grade

Witches are bad people. They fly with a broom, they wear dark clothes.

What I liked the most about doing the Carnival dress was making the skirt.

Marina 3r B We dressed up like flowers.

Our flowers were purple, blue, red, green and pink.

We love the smell of the flowers.

I dressed up like a lion.

Lions have got four legs, one tail and fur.

Lions can’t swim but they can run.

Anna, Lidia and Elizabeth 3r B

Àgueda 3r B

* We learn about fantasy creatures!

Mermaids are half woman and half fish.

They have got scales and a tail.

They can swim.

Elena 3r B

Our dress for Carnival was the fire.

Fire is red, yellow and orange.

What I liked the most about doing the Carnival dresses was making the tail.

You can see, smell and listen to the fire.

Sophia 3r B

You can’t touch or taste the fire.

Sara, Marta, Eyka, Laura and Berta 3r B

48

>>  I love English

>>  I love English

Our recipes We studied imperatives and also instructions to cook.

We made a cooking verbs poster to help us to write instructions in a recipe.

Everyone of us got a recipe, and wrote the steps to make it, and drew it.

We put all the 5th grade recipes together and got our cookery book!!

By 5th grade

49

50

>> I love English

>> I love English

Invented landscapes

51

Frankenstein

In groups of 5-6 students we imagined a landscape, after following steps to practice speaking and writing how to describe the elements of a landscape and their position in it, we drew it and wrote about it.

By 5th grade

On 28th of January we went to Lluïsos d´Horta to see a theatre play in English, Frankenstein. We loved it, and we enjoyed it very much because the plot was very entertaining and because we had learnt the song and we could sing them with the actors. We could also participate in the play and go to the stage, and at the end we had the opportunity to ask questions to the actors. It was great!

Here you will find one of the songs lyrics.

By 5th grade

Those bones The toe bone´s connected to the foot bone, And the foot bone´s connected to the knee bone, And the knee bone´s connected to the hip bone, Move those bones all around

The finger bone´s connected to the hand bone, And the hand bone´s connected to the elbow bone, And the elbow bone´s connected to the shoulder bone Move those bones all around

Those bones, those bones, those white bones, Those bones, those bones, those white bones, Those bones, those bones, those white bones, Move those bones all around

(chorus) The hip bone´s connected to the backbone, And the shoulder bone´s connected to the backbone, And the backbone´s connected to the brain bone, Move those bones all around!

52

>> I love English

>> I love English

Crazy Tongue Twisters

What’s on tv?

As we are learning a lot of new vocabulary, we are finding new words that remind us of old words that we already knew and that sometimes can make us feel confuse.

By 6th grade We have invented “new crazy tongue twisters” to use them and to make their meaning clear: • I see a snail and I see my snake.

• I need eat a sweet because I don´t like meat.

• In the supermarket there are a nail, a snail and a snake on sale.

• The snail is on sale because its shell is a fake.

• I see a snake and a snail sailing.

53

• I go to the shop and I throw snow very slow.

• I saw a snake eating.

• A snail without a shell.

By 6th grade At 6th grade we studied different types of TV programmes, and we acted them: • We told the audience the most recent news: “Money fell down from the sky in Europe”.

“Infant Jesus Football team beat Real Madrid”.

• We informed about next days weather forecast and gave some pieces of advice: “It´s going to rain, so you should take your umbrella”.

• We advertised some products: clothes, magic pencils, games, dogs´ food…

• We interviewed famous people.

• We made a film about an irresponsible Father Christmas.

• We acted in programmes to reunite family relatives.

54

>> I love English

>> J’adore le français

Interview to Mònica Pasqual, an ex-student at Infant Jesús by her son Ernest Arranz

Les cadeaux des amis invisibles: quelles sont tes qualités?

5ème primaire

Hello my name is Ernest and I am going to do an interview to my Mother Mònica.

Ernest Arranz 2n d’ESO A 1. When was your favourite Christmas?

When I was a child, we usually celebrated Christmas in Barcelona, but, that time, for Christmas, we went to a little village near Igualada, where we went every summer. For me, it was fantastic. We decorated the fir we had in the garden and the following day it snowed. It was the first time, I saw the snow.

2. Where did you go your first holiday?

In my first holiday, in July, I went with my grandmother to Les Cases d’Alcanar while my parents were working. In August, as I told you before, I went with all my family to a little village called La Torre de Claramunt near Igualada.

3. Where did you study?

I studied at Infant Jesus School.

4. What differences can you see in the school?

The school has changed a lot.

Before there wasn’t the kindergarden, there was a magnificent theatre where I went to see a film every Saturday morning. The nursery school has also changed a lot. I remembered that, in the court, there was a place with some farm animals.

5. Did you do any sport?

I did swimming.

6. When you were a child, what did you want to be when you grew up?

When I was a child, I wanted to be a teacher.

7. If you could make a reform at home, what would it be?

I would reform the two bathrooms and the kitchen because they are very old.

8. What do you like doing in your free time?

In my free time I like staying with my family and going for a walk or going to the cinema.

9. In which university did you study and what did you study?

I went to the Escuela de Turismo Santa María and I studied tourism.

I also went to Cambridge for three months to study English.

10. What is your job? Do you like it?

For two years I have worked as a secretary in an IT consultancy. I like it because I learned a lot and my colleagues are very friendly.

That’s all. Thank you for your time.

55

Biography My mother Mònica was born in Barcelona. On holidays she went to Les cases d’Alcanar in July because their parents were working there. In August, she went to Claramunt, a little village near Igualada. In Christmas, she also went there and it was the first time she saw the snow. She studied at Infant Jesus School and she says it has changed a lot. First, there was a theatre instead of the kindergarden where she went every Saturday to watch a film. In the court there was a place with some farm animals.

Her favourite sport was swimming.

She wanted to be a teacher, but she studied at the Escuela de Turismo Santa María. She also went to Cambridge for three months to improve her English. She did lots of works but actually she works as a secretary in an IT consultancy. In her free time she likes staying with our family and going for a walk or going to the cinema.

Ils écrivent chacun leur nom sur un petit papier. Tous les papiers sont mis dans un sac. Chaque élève pioche un nom dans le sac : ce sera le nom de la personne à laquelle il faut offrir en secret un cadeau ou à laquelle il

faut écrire des lettres mystérieuses jusqu’au jour de la remise des cadeaux.

Ils doivent bien se connaître : au plaisir de recevoir des lettres ou un cadeau, doit s’ajouter la curiosité de

deviner quelle est la personne qui en est l’émetteur : Pour cela les élèves doivent citer des qualités de leur ami invisible qui permettront de deviner son identité. Mystère, mystère .... Qui est mon ami invisible?

56

>> J’adore le français

>> J’adore le français

La Semaine de la mode à Paris Le défilé a eu lieu à Paris mi-février, c’était la présentation de la collection automne-hiver 2014.

C’était un grand succès!

4ème primaire Tout est travaillé à l’extrême: la musique, la passerelle, le décor. Tous les détails tels que le maquillage, la coiffure, les vêtements et la démarche des mannequins.. .

Le public s’installe, le défilé commence avec une demie-heure de retard, pour créer une attente, puis le présentateur fait son entrée. Pendant un bon quart d’heure les mannequins se succèdent. Finalement tous les mannequins sortent avec le présentateur.

Regardez comme nous sommes beaux sur les photos du défilé !

57

58

>> J’adore le français

>> J’adore le français

Projet : un bon restaurant 6ème primaire On a travaillé le vocabulaire du restaurant et on a vu les principaux plats français, voici quelques menus : Que prendrez-vous ?

On a créé notre propre restaurant, on lui a donné un nom et nous avons élaboré un menu selon la spécialité de la maison.

On a fait une mise en scène qu’on a filmé : « Garçon : Vous avez réservé une table ?

Client : oui, pour quatre personnes Garçon : À quel nom ?

Client : Au nom de Laforêt Garçon : Voilà une table à côté de la fenêtre.

Client : S’il vous plaît apportezmoi la carte ! …

Garçon : Vous avez choisi ? Je vous conseille le menu du jour Client : Je voudrais en entrée la salade niçoise et comme plat

principal du bœuf bourguignon Garçon : Et comme boisson ?

Client : Je prendrai du vin rouge. …

Client : S’il vous plaît apportezmoi l’addition Garçon : D’accord monsieur tout de suite.

C’était une réussite et on s’est bien amusé tout en apprenant le français.

59

60

>> J’adore le français

>> J’adore le français

Vous aimez la BD?

Gâteaux pour pâques Les élèves de 1r d´ESO

Nous sommes fous pour la BD! L´Institut Français nous a présenté Damien, un illustrateur français

Quand le froid reste dehors... Il faut rester chez nous autour du four.

Nous avons appris de bonnes recettes pour combattre le mauvais temps. Si vous regardez nos visages vous appréciez notre bonheur.

Voilà une bonne recette pour offrir à vos amis ou pour recevoir le beau temps qui arrive !

Les élèves de 1r d´ESO

qui nous a donné de bons conseils et de bonnes techniques pour devenir artiste de la Bande dessinée.

Avec des petits trucs et de l´imagination, nous sommes capables de faire des histoires rapides et amusantes avec l´aide de nos copains et copines de classe.

Voilà les images !

Nous sommes ravis !

61

Tarte aux fruits Ingrédients pour la pâte : 50 g de farine 100g de sucre en poudre 100 g de beurre 50 g de noix pilées 2 jaunes d´œuf 3 cuillères de lait

Ingrédients pour la garniture : 1 litre de crème pâtissière 4 abricots une grappe de raisin blanc et une noir 10 g de fraises gélatine Crème Chantilly

Préparation : Dans un saladier, mélangez la farine, le sucre et les noix pilées.

Ajoutez le beurre coupé en morceaux, les jaunes d´œuf, le lait et mélangez le tout. Quand la pâte est bien lisse, versez-la dans un moule à tarte. Mettez au four pendant 20 minutes.

Laissez refroidir. Ajoutez à votre tarte la crème pâtissière et les fruits coupés en morceaux. Recouvrez de gélatine.

Au moment de servir, ajoutez la crème Chantilly… et BON APPÉTIT !

62

>> J’adore le français

Damien Fillâtre

Ça fait quelques jours, les étudiants de troisième d’ESO, on avait un rendez-vous avec Damien Fillâtre, un illustrateur français qui maintenant réside à Barcelone. Il adore dessiner depuis des années, et maintient il est en train de travailler sur différents projets.

Notre expérience avec lui a été très intéressante et amusante, il nous a montré les « ficelles pour être un expert en son art. On a travaillé en faisant des activités différentes par exemple créer une bande dessinée à partir de mots déjà écrits et aléatoires Et après on avait fait une BD en dessinant chacun une vignette. Pour finir, Damien nous a montré, avec seulement un papier, comment faire la structure d’une BD, ça s’appelle un mini-comic, et nous avons fait la même chose à l’école pour participer à un concours.

Tous les élèves ont aimé cette expérience, et après le rendez- vous avec Damien, on a appris beaucoup de choses intéressantes sur le monde du dessin.

>> Temps d’oci

Français Atelier : Le Conte

Nous, les étudiants de 4ème de l’ESO, nous sommes allés à l’Institut Français pour faire un atelier de conteurs.

La conteuse française Sabrina Meini nous a lu quelques contes, par exemple Le petit chaperon rouge. Elle a lu différentes versions, certaines plus connues que les autres. Les contes étaient très amusants et originaux.

Elle les a représentés comme si c’était une pièce de théâtre. Ella a nous a parlé de son travail de conteuse. Pour être conteur, tu dois lire beaucoup, t’approprier des histoires que tu racontes, les adapter à ton public, les transmettre. C’est tout un art !

L’activité était très interactive.

Sabrina a fait sortir quelques copains de classe sur scène pour lire des histoires et les mettre en scène. Ensuite, nous avons dû inventer un conte afin de transformer une histoire traditionnelle en une nouvelle version par exemple : La Blanche Neige du XXIème siècle, ou La tragique histoire du loup.

Une fois dans l’école, nous avons retravaillé les histoires que nous avions créées en groupes dans la classe.

Notre objectif au troisième trimestre,

Noves incorporacions.

Magali Guyot Bonjour, je m’appelle Magali Guyot, je suis française d’origine coréenne et je suis la nouvelle prof de français. Je suis arrivée à Barcelone en août et ça fait un mois que j’enseigne ma langue maternelle au Collège Infant Jesús. Je tiens à remercier mes collègues, mes élèves de ESO et BAT ainsi que l’ équipe administrative de l’école pour m’avoir reçu avec autant de gentillesse car tout le monde m’a beaucoup aidé à m’adapter à ma nouvelle vie. Merci.

est de représenter les meilleures et les plus originales au plus petits.

63

Llibres per llegir Ramon Tarragó Professor de Llengua castellana i literatura

Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa L’autor Pep Coll escriu una excel· lent novel·la basada en uns fets reals.

L’any 1943 una família va ser assassinada a la zona del Pallars i el seu crim va quedar impune. Anomenar els morts era tabú i amb el temps van quedar oblidats. Pep Coll, nascut a la zona, ho recordava com un assumpte d’aquells que tothom els sap però ningú no en parla.

Va decidir investigar, buscar testimonis, documentació de l’època i va creure que podia ser matèria per una novel·la que ha estat publicada recentment.

Pep Coll ha fet una aproximació als fets i ens ho relata amb el seu estil senzill i acurat. A partir dels personatges crea un món mig literari mig verídic que ens endinsa totalment en aquella època i en aquelles terres.

Segurament més d’un pensarà en la novel·la de Truman Capote A sang freda i la recerca de l’escriptor americà sobre els perquès que duen els homes a matar sense cap tipus de remordiment. Alguns punts en comú i alguns de molt equidistants però val la pena de rellegir el clàssic del Capote i llegir el de Pep Coll. És interessant adonar-nos de com un mateix tema de partida es pot tractar i estructurar de forma diferent.

Maggie O’Farrell, Instrucciones para una ola de calor, Salamandra Al Londres de l’estiu del 76 fa una calor terrible. Un matí, Robert Riordan, cap de família jubilat, surt a comprar el diari i desapareix. La mare, Gretta, avisa els tres fills que, neguitosos, tornen a casa des dels diferents llocs on viuen. I ho fan amb un equipatge ben particular: les seves preocupacions, els seus prejudicis i els seus problemes. Tots els germans, el Michael Francis, la Mònica i l’Aoife es retroben per intentar solucionar l’assumpte del pare.

Potser es poden donar instruccions per suportar l’ona de calor, però no per carregar amb els secrets i les veritats a mitges que planegen damunt d’aquesta família. Com esbrinar la veritat o com recuperar la confiança entre tots? I sobretot, on està el Robert?

L’hauran de buscar i per fer-ho han de tornar al paisatge de la seva infantesa. La costa d’Irlanda. Espais i sensacions perduts en el temps seran presents de nou en les seves vides.

Allà recordaran qui eren i descobriran qui són i el pont entre passat i present, que s’havia trencat, es construirà de nou. Però aquest cop sense mentides i malentesos.

Una història deliciosa on l’autora Maggie O’Farrell, que no ha estat traduïda al català, ens presenta un univers familiar centrat en la importància de les relacions humanes i personals.

A veure si us agrada!

64

>> Sabies que...

>> Sabies que...

Què se n’ha fet d’aquelles flors?

Entrevistem Pau Puig, exalumne de l’Escola Berta Callau i Carla Ricou 1r de BAT A —Per començar l’entrevista, ens agradaria saber quin és el record més immediat que et ve al cap quan penses en l’Escola Infant Jesús.

—Tinc molt bons records d’aquells anys, però enyoro d’una manera especial, les estones de pati i esbarjo amb els meus amics.

—Quin record en tens dels professors de l’Escola?

—Valoro molt l’esforç dels professors en cada una de les etapes. Encara recordo amb estima professores de les etapes inicials com la Memé, la Rosario...

—Quin aspecte valores més positivament i quin aspecte canviaries de l’Escola que tu vas viure i del teu aprenentatge?

—Valoro molt positivament l’acompanyament dels professors i el seu seguiment. De l’Escola, només afavoriria el desenvolupament de les competències importants en el món laboral com l’expressió oral i l’esforç de prendre la iniciativa en els projectes, diferenciar camins...

—Sabem que has estudiat telecomunicacions, “telecos”. Com són aquests estudis i quines sortides professionals ens ofereixen als joves?

—Té diverses branques, i un ampli ventall de possibilitats; de fet, va ser

—Sóc consultor del Banc Mundial.

Estic al Departament del sector TIC: Tecnologies de la Informació i la Comunicació, i a nivell general el que es fa és que aquesta institució de la qual són membres 180 països es posen d’acord en certs països que necessiten inversions i ajudes en el sector de les telecomunicacions, com per exemple, invertir en desplegar fibra òptica pel país i després, un cop tens la infraestructura s’ajuda a certes àrees de la població a utilitzar-les.

per això que vaig escollir la carrera.

Pots acabar programant, investigant o fent projectes com ara estudis de mercat, entre altres sortides.

—Has viatjat força: França, Austràlia... Has estat a Brussel·les.

També has realitzat un màster, has anat als EEUU i Filipines. Ens pots explicar els motius i com vas viure aquestes experiències?

—Els motius són dos: d’una banda, a nivell personal em feia il·lusió conèixer altres maneres de fer, de pensar i de viure, però tampoc volia interrompre els estudis, per aquesta raó sempre que anava a un nou lloc aprofitava per treballar i estudiar. Era un camí intermedi per poder-ho compaginar tot.

—Actualment, treballes al Banc Mundial. Quina és la teva tasca?

—Com has viscut la celebració del Mobile World Congress de Barcelona d’aquest 2014?

—Molt enfeinat, perquè el Banc va participar-hi, llavors vaig estar ajudant a coordinar la participació amb moltes reunions tot el dia i no vaig tenir temps d’estar atent a les novetats que s’oferien.

—Fes de “visionari”. Cap on ens porten les tecnologies de la comunicació a curt termini? Quin futur ens prepara la tecnologia?

Cap on anem?

—Ho faré molt a curt termini, perquè no em considero un visionari. La tendència dels últims anys ha estat que el ciutadà tingui cada cop eines més potents al seu abast. Això fa que els ciutadans puguin utilitzar els continguts i desenvolupar aplicacions per ells mateixos i els seus iguals: això els fa més competents.

—Un consell per als joves que acaben els estudis i que han de buscar feina?

—Sí, potser la qüestió és que quan escoltin els consells de la gent, tinguin en compte quins escolten “més” i quins “menys”. Per això, a mi em costa molt donar-vos un consell, ja que tampoc tinc tanta experiència en el món laboral i algú que tingui més experiències us donarà un consell que caigui lluny de les noves tendències. Per tant, el treball és buscar a qui et donarà el consell que tu cerques. Jo crec que és important trobar allò que t’agrada i llençar-s’hi.

—A continuació, un seguit de qüestions concretes: Un país o una ciutat on viure?

—Sidney em va agradar molt i ara que passo temps a Barcelona i Washington m’agraden també les dues ciutats.

—Un esport per practicar?

—Quan estava a l’escola feia bàsquet, però ara costa molt trobar amics que juguin a bàsquet i per això jugo a futbol.

—Un actor i una pel·lícula?

—Una pel·lícula de Robert Redford All is lost.

—Un sistema operatiu?

—Personalment, utilitzo el d’Apple, al treball Windows i a la universitat Linux.

—El títol d’un llibre que recomanaries?

—En el nombre de Salomé, de Júlia Álvarez.

—On t’agrada anar quan tens temps lliure?

—Com que viatjo molt quan tinc temps m’agrada descansar, passejar, anar al bar amb els amics...

—Moltes gràcies per la teva col·laboració, i et desitgem el millor.

65

Entrevista a Mercedes Valladares, mestra de Primària de la nostra Escola

Natalia Casas i Belén Piélago 2n de BAT B

—¿Por qué decidiste ser maestra?

—Para mí no es una profesión, para mí es un estilo de vida. Me dije: “Yo quiero ser maestra por vocación.” En cuanto me puse el traje de maestra, ya no me lo he quitado jamás. Desde pequeña jugaba a maestra con mis muñecas, luego en la parroquia, con quince años, empecé a ser monitora. Nunca me plateé ser otra cosa, tuve la suerte desde el primer día de saber lo que me gustaba y me siento afortunada.

—¿Volverías a ser maestra?

—Volvería, no me he equivocado en mi vida en esto. En muchas cosas me he equivocado y ser maestra nunca ha sido un error porque lo he hecho por vocación y eso es importante.

La mayoría de trabajos -sobre todo los que requieren un trato con personas- hay que hacerlos por vocación, si no lo tienes que dejar. No exagero y no me he equivocado. Para mí ha sido una forma de vida, que me ha llenado emocionalmente. Yo he enseñado a mis alumnos y he aprendido el doble de ellos. Yo soy maestra, siempre lo seré y siempre lo sería.

—¿Qué tiene que tener un buen maestro?

—Para contestaros me pregunto en qué me he basado yo para ser una buena maestra, no perfecta, porque no hay nadie perfecto. El maestro tiene que ser alguien de vanguardia y dar ejemplo. Hay tres cosas en las que yo me he basado en esta vida: una, en la, en tener esperanza en la juventud y, sobre todo, en el amor.

Para mí un maestro que, cuando enseña, ama, se ama a sí mismo y ama a sus semejantes, ya tiene el terreno ganado.

—¿Por qué has sido maestra de

ciclo inicial de Primaria?

—Tuve la suerte de que, al llegar aquí, había una vacante en ciclo inicial y me empecé a sentir cómoda.

Entonces pensaba estando en clase: “¿Dónde podré atar más lazos y gomas de pelo? ¿Ver un desfile de moda diario? ¿Dónde, aunque siempre me vista de la misma manera, los niños te ven guapa?”.

Siempre te dicen qué guapa que estás, señorita. Siempre huelo bien, estoy bien guapa. Todo esto no te lo dice nadie en la vida, y, cuando entras en la clase y lo escuchas, ya eres feliz.

Además, ¿dónde, sino aquí, en la clase de pequeños, me abrazaría un niñito jovencito y me diría cada día que me quiere? ¿Dónde eres tan importante que hasta a la estrella del desfile le has de limpiar los mocos? ¿En qué otra parte podría olvidar mis penas? ¿Dónde mejor? Tengo que atender tantos problemas de los niños, tantos arañazos, tantas tristezas y enfados, que no tengo tiempo de pensar en mis penas. ¿Quién ha recibido más flores que yo, como profesora de ciclo inicial en Sant Jordi? ¿Dónde podría guiar tanto como aquí? Lo hago en las primeras letras de los niños, en la lectura.

Guías una manita que quizás, cuando sea mayor, escribirá un gran libro.

Entonces me siento orgullosa de esas primeras letras cuando empiezan a leer y a escribir. ¿Dónde, cuando llego a la clase, voy a recibir más sonrisas y abrazos? ¿Dónde, cuando he faltado, me reciben con los brazos abiertos? Y podría ir añadiendo más y más oraciones... ¿Dónde puedes ver en primera fila la ejecución de grandes obras de arte?

66

>> Sabies que... ¿Dónde conservaría el alma joven que tengo?

Tengo que dar las gracias por el alma joven que tengo a estos niños cuya atención es tan efímera que siempre debo tener a mano una caja de sorpresas. Entras en la clase y nunca, en los 39 años que he estado, han sido todos los días iguales. Los niños son cambio, son puro amor y dulzura, no tienen maldad.

Y al final, acabo diciendo: “¿Dónde las lágrimas de unos niños, cuando acaban el curso, hace que nazcan las mías?”. Cada año, derramando lágrimas, porque este o ese o aquel curso se va.

Siempre me he sentido muy grande trabajando con pequeños; he aprendido mucho de ellos. Me siento orgullosa de ser maestra por esto.

—Entonces, ¿qué ha significado para tu vida?

—Yo creo que la alegría de la vida me la han dado los niños. Yo he tenido mis problemas por los que podría haber cogido la baja muchísimas veces, pues no. Para mí venir a clase era recuperarme rápidamente, me daban esta energía, una inyección de energía positiva.

—¿Cuánto tiempo llevas en el colegio?

—Empecé en el año 1975 y estamos en el año 2014, treinta y nueve cursos. Empecé con 21 añitos, vine recién casada y aquí vinieron mis hijos. Yo ahora tengo en la clase alumnos que sus papás habían venido conmigo e, incluso, compañeras de trabajo que eran mis alumnas.

—¿Ahora qué haces en el colegio?

—Ahora empiezo la prejubilación, una época de cambio en mi vida, que también me gusta. Tengo la suerte de que no lo dejo todo de golpe: hago dos horas de castellano en primero y dos en segundo de primaria.

—¿Cómo enseñas?

—Yo me pregunto qué tienen que aprender e intento estar al día. Por ejemplo, cuando hacían el Un, dos, tres responda otra vez, yo lo imitaba en la clase. Miro qué está de moda y lo adapto a la clase para que el niño tenga ganas de aprender. Hay que buscar recursos. El maestro tiene que tener muchísima imaginación.

>> Sabies que...

Un buen maestro tiene que soñar, ser el niño. Llevar un niño dentro y estar dispuesto al cambio, a aprender.

Ser maestro es tener una educación continua. Además, no se trata de que sepa mucho, el buen maestro tiene que dar al alumno las herramientas para aprender, darle la mano para que el alumno vaya creciendo.

—¿Educación en valores?

—Sí, sobre todo hay que educar en los valores, una buena base es importante y queda para toda la vida.

—Cuando empiezas un nuevo curso, ¿qué sientes?

—Tú quieres creerte que es como cuando te enamoras por primera vez.

La noche anterior sientes esa incertidumbre de cómo me vendrán y empiezas a pensar en hacer las cosas diferentes, en equivocarte menos, en tener paciencia. Sobre todo pido a Dios ser justa con los niños y humilde. El maestro tiene que saber pedir perdón, el niño lo comprende y lo aprende.

Me preparo como si fuera el primer año. Después vengo con ilusión, es un curso nuevo, niños nuevos.

Cada año lo veo como la oportunidad de aprender cosas nuevas, porque ningún curso se repite.

—¿Qué era lo que más te gustaba de cuando eras alumna?

—En primer lugar, a mí lo que más me gustaba era el aprecio, sentirme querida por el maestro. Sentirme valorada un poquito era muy importante, por eso intento valorar a mis alumnos. No soportaba que me pusieran en ridículo. Me gustaba llegar a la clase y ver a la maestra que me sonreía, me daba confianza. Y tam-

bién tener la confianza para poder explicarle mis problemas, el poder contar con un maestro que me escuchara. Lo más bonito para mí era sentirme escuchada y valorada.

En segundo lugar, me gustaban los amigos del colegio que hice y que me han quedado. Ahora somos cuatro, “las chicas de oro” y quedamos, nos contamos cosas. Ahora ya somos abuelas y me hace mucha gracia compartirlo. Y, para terminar, me gustaba mucho aprender.

—¿Crees que hay valores de cuando estudiaste que le faltan al sistema educativo actual?

—Yo no creo que le falten valores, porque estos en la escuela son fundamentales. Los maestros siempre pensamos en ellos y nos adaptamos a los cambios sociales que se van produciendo. Cuando nos reunimos, los maestros tenemos como objetivo la formación integral del alumno, educar a personas que el día de mañana sean seres humanos buenos, responsables y solidarios en la sociedad que les tocará vivir. Lo importante es hacer personas que sepan estar en el mundo y amar.

Los valores están ahí. Dependen de la escuela y de la familia. Los padres actualmente están preocupados por los valores e intentan transmitírselos. Además, tienen la suerte de que hoy en día los niños crecen con más libertad y les tienen una mayor confianza. Eso es bonito y favorece que los niños vayan adquiriendo estos valores.

—¿Cómo crees que te recuerdan tus alumnos?

—Basta con que una madre me

67

diga que quiere que su hijo, que es lo que más quiere, vaya conmigo. Eso quiere decir que, desde luego, lo he hecho lo mejor posible. A mí me gusta que me recuerden con una sonrisa, con cariño, con amor y con el recuerdo de haberles enseñado alguna cosa, valores más que conocimientos; que, cuando se acuerden de mí, sonrían a la vida, que sueñen sin tenerle miedo a nada.

—¿Qué valoras del colegio?

—He valorado, aparte de los conocimientos que se dan a los alumnos con los que salen muy bien preparados, que el maestro está continuamente pensando en la formación integral del alumno. Hemos intentado que seáis personas con unos valores y que la vida, cuando salgáis fuera, no sea solo un desear ganar dinero.

Nuestro Colegio también se caracteriza porque ayuda al alumno, que presenta dificultades, a que siga el ritmo del grupo, promoviendo la igualdad.

Es una Escuela humana, que te hace sentir próxima a la institución, y también respetuosa con tus creencias y forma de pensar.

—¿Cuál crees que es el futuro de la enseñanza?

—Yo veo que va de cara a que el alumno vaya aprendiendo para la vida. El maestro le dará la mano y el alumno lo tendrá al lado, pero será una enseñanza más especializada y en base a proyectos y trabajos. Una manera de aprender más autónoma con la guía del maestro donde es el alumno, el verdadero protagonis-

ta quien aprende equivocándose. El maestro le da las herramientas y le enseña a resolver sus problemas en la vida. La memorización ya no es tan necesaria.

—En el mundo moderno donde vivimos, ¿cómo ves la relación paterno-filial?

—La relación ha cambiado, porque la sociedad lo ha hecho. La estructura familiar es diferente, hay muchos divorciados y eso el niño lo nota.

Cuando eres pequeño sufres más las separaciones, te sientes inseguro e incómodo. Esta situación la hemos trabajado mucho porque el niño llega a pensar que si sus padres se han separado, también lo podrían dejar a él.

Temen quedarse solos. Hasta los doce años no lo entienden y cada vez hay más padres que se separan antes.

También se da otra situación peculiar: tanto el padre como la madre trabajan y el niño pasa mucho tiempo con la canguro, pero necesita a sus padres. Es muy importante que los padres estén con ellos y vengan a buscarlos a las cinco de la tarde porque al niño le hace una ilusión tremenda. Están contentísimos cuando eso ocurre. Nuestra forma de vida no fomenta que los padres puedan pasar tiempo con sus hijos, pero eso no quita el hecho que el niño necesite el afecto de los padres. El simple hecho de venirlo a buscar a las cinco de la tarde y la dedicación de tiempo a los hijos es muy importante. Vivimos en una sociedad demasiado materialista en la que se podría vivir con mucho

menos y dedicando tiempo a lo más importante.

—¿Hay algún alumno que te haya marcado?

Me acuerdo mucho de niños que han tenido dificultades y de ellos he aprendido que nunca se debe tirar la toalla. Me he encontrado con niños mayores que les costaba la lectura y la escritura, y ahora son farmacéuticos o ingenieros. Me acuerdo de niños con problemas como la dislexia que con esfuerzo han llegado muy lejos.

También me acuerdo de otro, con el que me reía mucho, que solo estaba atento en las clases de Matemáticas y en las otras clases se dedicaba a leer.

Era un desastre y ahora ha ganado un premio de Matemáticas. Llegó a la Universidad y pudo estudiar lo que le gustaba donde ha sido el número uno. Todos los niños te pueden dar una sorpresa tremenda el día de mañana.

—¿Algún libro?

—El tiempo entre costuras de María Dueñas y La ladrona de libros de Markus Zusak.

—¿Alguna frase que te haya marcado?

—La única frase que tengo en mente es la de Jesucristo: Amaos los unos a los otros como yo os he amado. Esta es la que ha guiado mi vida, el amor.

—Muchas gracias por tu tiempo, por tus palabras y por haber sido nuestra maestra.

Felicitats, Laia!

Benvingudes, Martina i Duna.

Felicitats, Amaya!

Benvinguda, Olivia.

Felicitats, Guillem!

Benvingut, Joan.

Casals d’estiu 2014

Clar i Net us desitja bona Pasqua!

Batxillerat

XXVè Campus Esportiu

Casal lúdic De P3 a 2n de Primària

Del 25 de juny al 25 de juliol • English games and rolplay twice a week.

• Jocs I tallers amb els teus amics Mario, Princesa Peach, Yoshi i molts més!

• Excursions, cinema a la fresca, una nit d’estiu a l’escola!

Casals d’estiu 2014

Batxillerat Eduquem persones compromeses amb la nostra societat • Oferta educativa: diferents modalitats i treball per competències

TORTOSA ’14 Quan comenci l’estiu vull anar al Campus Esportiu!

Futbol · Bàsquet Voleibol

• Professorat: participació il·lusionada en la tasca educativa • Llengües estrangeres (francès i anglès): intercanvis i auxiliars de conversa • Les TIC i les TAC: tecnologia al servei de la comunicació i l’aprenentatge • Tutoria: seguiment individual i orientació universitària i professional • Voluntariat: un gra de sorra en la construcció d’un món més humà • Consell d’alumnes: un espai per ser lliures dins d’un diàleg sincer • PAU: preparació específica, orientació i excel·lents resultats

• Activitats lúdico-esportives per als nois i noies des de 3r de Primària fins a 2n ESO. • Marxarem el dissabte 21 i tornarem el dissabte 28 de juny.

• Conviurem una semana a Tortosa amb els companys. Practicarem l’esport que ens agrada, ens banyarem, jugarem i farem festa.

esportiu De 3r de Primària a 2n d’ESO

3r i 4t del 25 de juny al 25 de juliol 5è a 2n d’ESO del 30 de juny al 25 de juliol • Esport, cooperació i superació.

• Nit a l’escola i cinema a la fresca!

• Gran novetat 2014- PORT AVENTURA!!!!!!!

• Preu: 139 euros per setmana. Possibilitat de fraccionar el pagament

• Preu: 420 euros. Possibilitat de fraccionar el pagament.

Amb el suport d’

L’Avenir, 19 • 08006 Barcelona • T. 933 622 058 • F. 932 006 350 • e-mail: info@infantjesus.cat • www.infantjesus.cat D’acord amb la llei de protecció de dades, L.O. 15/1999, posem en el vostre coneixement que les dades que consten en la revista/web procedeixen de la B.D. General de l’Escola Infant Jesús; us recordem que en qualsevol moment podeu rectificar, cancel·lar o oposar-vos a l’ús de les vostres dades dirigint-vos a la Secretaria de l’Escola en hores hàbils.

Abril 2014 Núm. 96 I Època II Revista del Centre Educatiu Infant Jesús