Issuu

Clar i Net us desitja

Batxillerat

Casals d’estiu 2015

Campus Esportius

Campus Esportius de

Jesuïtes Educació Estiu 2015

Amb la participació de tècnics i jugadors professionals

Campus

Bàsquet

BATXILLERAT Eduquem persones compromeses amb la nostra societat • Oferta educativa: diferents modalitats i treball per competències • Professorat: participació il·lusionada en la tasca educativa • Llengües estrangeres (francès i anglès): intercanvis i auxiliars de conversa • Les TIC i les TAC: tecnologia al servei de la comunicació i l’aprenentatge • Tutoria: seguiment individual i orientació universitària i professional • Voluntariat: un gra de sorra en la construcció d’un món més humà • Consell d’alumnes: un espai per ser lliures dins d’un diàleg sincer • PAU: preparació específica, orientació i excel·lents resultats

Què?

Campus

Quan?

Del 22 al 28 de juny

On?

Tortosa

Qui?

Nens i nenes de 3r d’EP a 4t d’ESO

www.csagrada.com

Campus

Futbol / Futbol Sala

Casal lúdic De P3 a 2n de Primària

Del 22 de juny al 24 de juliol • English games and rolplay twice a week. • Som artistes, científics... i esportistes. Farem lliguetes i olimpiades. • Excursions, cinema a la fresca, una nit d’estiu a l’escola!

Casals d’estiu 2015

esportiu De 3r de Primària a 2n d’ESO

3r i 4t del 25 de juny al 25 de juliol 5è a 2n d’ESO del 30 de juny al 25 de juliol

Què?

Campus

Quan?

Del 22 al 28 de juny

• Esport, cooperació i superació.

On?

Amposta Park

• PORT AVENTURA!!!!!!!

Qui?

Nens i nenes de 3r d’EP a 4t d’ESO

www.ampostaparc.es

• Nit a l’escola i cinema a la fresca!

No t'ho perdis!

Activitats en anglès, activitats de lleure en les estones en que no hi hagi entrenament, esports d’aventura, jocs de nit, etc.

Amb el suport d’

L’Avenir, 19 • 08006 Barcelona • T. 933 622 058 • F. 932 006 350 • e-mail: info@fje.edu • www.infantjesus.fje.edu D’acord amb la llei de protecció de dades, L.O. 15/1999, posem en el vostre coneixement que les dades que consten en la revista/web procedeixen de la B.D. General de l’Escola Infant Jesús; us recordem que en qualsevol moment podeu rectificar, cancel·lar o oposar-vos a l’ús de les vostres dades dirigint-vos a la Secretaria de l’Escola en hores hàbils.

Març 2015 Núm. 99 I Època II Revista del Centre Educatiu Jesuïtes Sant Gervasi - Escola Infant Jesús

Març 2015 I Núm. 99 I Època II Revista del Centre Educatiu

Jesuïtes Sant Gervasi - Escola Infant Jesús

SUMARI

3 OPINEM 20 VIU L’ESCOLA 20 Llar i Infantil 24 Primària 35 NEI 36 ESO 40 Batxillerat 30 CARNESTOLTES 2015 47 I LOVE ENGLISH 55 J’ADORE LE FRANÇAIS 57 SABIES QUE...

>> Opinem

Parlem de...

Projecte vital El Model Educatiu de Jesuïtes Educació (MEJE) situa l’alumne en el centre de tot el procés educatiu. Per extensió podríem canviar el terme alumne pel de persona. L’objectiu de tot el procés és, per tant, acompanyar a les persones en el seu desenvolupament global, cercant la plenitud de les seves possibilitats. És per això que tots els recursos – humans, materials, temporals...-, s’esmercen en la consecució d’aquesta fita. Parlem de la construcció de persones “competents, conscients i compromeses en la compassió” i creatives. La persona competent, coneix, assimila, aplica les competències amb encert en el seu ofici, en la seva dedicació professional, en la relació amb l’entorn. Conscient, discerneix entre allò que està bé i el que està millor. Compassiva, sap posar-se en el lloc de l’altre i no sols el comprèn, si no que l’acompanya en el seu trajecte. Compromesa, en la construcció d’una societat més justa i solidària amb l’entorn humà, social, natural. Creativa, cooperadora i corresponsable en la recerca de noves respostes. En aquest plantejament falta establir el per a què i per a qui. Cada un d’aquests àmbits, sense una finalitat comuna, quedarien aïllats. Sens dubte tindrien un sentit en si mateixos. Però els faltaria quelcom. El model d’acompanyament que pretenem cerca, des del cultiu de la vida “interior i l’espiritualitat, entenent-la com la capacitat de poder trobar sentit a la pròpia existència”: la construcció d’un projecte vital personal, únic, irrepetible. “Les escoles de jesuïtes Educació pretenem oferir els valors de l’Evangeli com a punts cardinals per donar direcció a la

pròpia vida, tot mostrant Jesús com el prototipus de persona amb projecte vital.” Acompanyar persones en la construcció d’aquest projecte vital, és la nostra principal tasca. No n’hi ha prou amb ser molt bo en la teva professió. No n’hi ha prou amb saber prendre les decisions correctes en cada cas a la llum dels valors. No és suficient comprometre’s amb la millora de l’entorn. Fins i tot no ens podem quedar amb posar-nos al costat del proïsme i acompanyar-lo. Tot el conjunt ha d’estar integrat i adreçat a un objectiu, a un projecte que guiï i doni sentit a l’existència. Com a educadors i educadores aquesta tasca l’hem de realitzar amb amor, amb estimació. Estimació que no condescendència. Ajudar a l’altre a construir el seu projecte, sovint comporta interpel·lar-lo, fer-lo sortir de la seva zona de confort per tal que explori nous territoris i creixi. Créixer significa renunciar a la teva etapa anterior per descobrir-ne una de nova. Una descoberta que es fa fonamentada en la base de l’experiència anterior, és clar, però amb el clar propòsit d’avançar vers nous horitzons. Persones amb projecte, persones harmòniques i felices amb el que fan. Que sàpiguen què busquen, quin sentit han de donar a la seva vida, que “trien les concrecions de la pròpia manera de viure i la direcció de les seves decisions”. Molt bona Pasqua Joan Blasco Director general “...” Extrets d’Enric Puiggròs, sj Director de Pastoral JE

>> Opinem

La persona que cerquem i el perfil de l’educador Trobada del personal del centre el dia 21 de gener. Equip EA El passat 21 de gener, tot el personal del centre va participar en una trobada el sentit de la qual era fer una reflexió sobre la persona que cerquem (alumne) i el perfil de l’educador (docent i no docents) que es requereix. Un cop dividits en grups heterogenis i distribuïts en diferents espais, es va començar el treball que tenia com a focus principal compartir i debatre el significat que tenia per a nosaltres el ser una persona conscient, compassiva, competent i compromesa i com ho vivim a la nostra escola. Aquest treball es va fer a partir de la pàgina central del segon diari de l’horitzó 2020, i algunes de les reflexions a les que es van arribar, van ser: - Cerquem persones creatives, flexibles, obertes al canvi, amb capacitat d’integrar la realitat complexa i evolucionar amb ella, de conduir la seva pròpia vida amb un projecte vital.

- La compassió com acció positiva i agent de canvi actiu: solidaritat i justícia. - Ajudar a crear una consciència moral a les persones. - Persona capaç de crear esperança,

d’adaptar-se, de transformar la societat i de ser generador de canvi. - Ser capaç de gestionar les seves pròpies competències i la seva capacitat d’aprenentatge. - Compromís per donar sempre el millor de tu. Les aportacions que es van extreure de la jornada van servir per contribuir a les conclusions del post-SIPEI (Seminario Internacional sobre Pedagogía y Espiritualidad Ignacianas). Va ser una jornada on tothom va poder fer aportacions i donar el seu punt de vista en aquest sentit. Es va agrair el poder disposar d’un temps de coneixença i treball compartit entre diferents membres de la comunitat educativa.

>> Opinem

Espai i temps per a la reflexió i la interioritat Joan Pujadas Professor d’ESO/BAT

Tots sabem com és de difícil i complicat en el dia a dia poder trobar moments puntuals, petits parèntesis, per poder aturar-nos, reflexionar, pensar i percebre amb una nova mirada allò que ens envolta. El vertigen diari sovint no ho afavoreix: les extraescolars dels fills, l’organització de les tasques de casa, la feina de l’Escola, sessions d’avaluacions, entrevistes... El proppassat mes de febrer, però, un grup de professionals de diferents escoles i àmbits: docents, personal del PAS, gerents, directors, etc. vam poder disposar d’un espai —Manresa— i d’un temps —una setmana— per a la reflexió i la interioritat, que ens va ajudar a carregar piles i començar el segon trimestre amb forces renovades. El text de Darío Mollá, sj. Horitzons de vida (Viure a la ignasiana) sempre era un referent: “Tot contemplant la meva vida...”. Calia mirar la realitat amb uns altres ulls... sense manipular-la. Una primera aproximació a la vida de Sant Ignasi, Íñigo López de Loyola, i el seu recorregut per diferents localitats com Barcelona, Montserrat, Manresa o Roma,

entre altres, fins a la creació de la Companyia de Jesús; ens va ajudar a comprendre millor Sant Ignasi i el seu procés de renovació interior: “el convers, l’escrupolós, i l’home nou.” És, precisament, a Manresa on descobrirà, amb els ulls posats al riu Cardener, contemplant-lo, la seva CRIDA, la seva vocació, i la seva TASCA, la seva missió. La reflexió d’alguns fragments extrets de la Bíblia ens servien, també, per comprendre millor la nos-

tra tasca en el dia a dia. Pere Borràs, sj. va ser el nostre guia, acompanyant i referent durant tota la setmana, orientant, animant, i proposant les diverses activitats; així com el nostre “guia” literal, de la passejada que vam poder realitzar per la ciutat de Manresa per poder visitar els diferents indrets significatius de l’estada de Sant Ignasi a aquesta localitat. Contemplació. Creixement espiritual. Procés. Desolació. Consolació. La pregària ens servia d’inici del dia i de cloenda. Una pregària que prenia diverses formes: la paraula, el silenci, el cant, el gest, l’eucaristia. Precisament, una d’aquestes eucaristies la vam poder compartir amb un grup de persones de diverses edats i d’arreu del món, que també eren a Manresa i que ens van poder mostrar diverses mirades d’una mateixa realitat. M’agradaria acabar el text amb les paraules en forma de desig d’una d’aquestes persones assistents i que es correspon de ben segur amb la nostra tasca diària a l’Escola: “Que siguem capaços de formar i fer créixer joves, les decisions dels quals no perjudiquin mai els més dèbils...”

>> Opinem

Nadal solidari Amb molt de goig, us volem informar dels resultats finals de totes les campanyes solidàries del Nadal. Comunicació

Campanya “Joguines per a tothom” de Càritas promoguda per l’Ampa: recollida de joguines noves o usades en bon estat per contribuir a la campanya de Càritas. Resultat: 1100 € i un volum de 4 m3 de joguines. Les joguines noves i els diners es van entregar a Càritas i la resta es van revendre a preus molt baixos (510 €). Les sobrants es van portar a Sant Ildefons/Cotolengo.

Campanya “Posa’t la gorra”, promoguda per l’Ampa: Destinat a la Casa dels Xuklis (allotjament per a famílies de nens malalts amb càncer). Resultat: 874 €.

Campanya “La Marató”, promoguda per l’Escola: Col·laboració amb “La Marató” de TV3, dedicada a las malalties del cor, amb tot un seguit d’activitats destinades a la seva difusió i coneixement, així com a aconseguir aportacions econòmiques. Resultat: 760 €. Un total d’uns 2800 € destinats a la solidaritat! A més, recordar-vos la gran participació de tota la comunitat educativa en la Campanya del Gran Recapte. L’Ampa i l’Escola volem donar les gràcies a tota la gent que dedicant tot el seu esforç i temps han possible totes aquestes accions, així com a tota la comunitat educativa que donant exemple de solidaritat ha volgut col· laborar.

>> Opinem

Obrim portes, compartim l’Horitzó 2020 Carlos Corral Àmbit de comunicació

Com cada any abans del període oficial de matriculació els centres educatius oferim la possibilitat de conèixer les nostres propostes educatives al conjunt de famílies interessades. Intentem oferir i presentar, d’una manera clara i entenedora, la persona que cerquem, el nostre model concret d’acompanyament del creixement. Sota aquest guió, Jesuïtes Sant Gervasi-Escola Infant Jesús, va fer la seva presentació de la seva oferta educativa (Llar d’infants, Parvulari, Primària, NEI, ESO i Batxillerat), amb la il·lusió d’informar d’un projecte sostenible i real, amb el desig d’aconseguir difondre, a totes les famílies que ens van voler acompanyar, el nostre Horitzó: Transformar l’educació. La jornada es va desenvolupar plena d’activitats, propostes, exposicions, xerrades... tot pensat per aconseguir comunicar a tots els assistents, una idea clara de qui som, del model d’Escola que cerquem, del projecte educatiu de Jesuïtes Educació, del nou model pedagògic, de la Nova Etapa Intermèdia i sobretot, de fer present el model de persona integral que volem per a una societat diferent. En aquest sentit, és molt engrescador i ens reforça positivament els co-

mentaris rebuts d’algunes de les més de 200 famílies assistents a la jornada: “Enhorabona pel projecte i per la posada en escena” “Molt bona l’explicació de la NEI” “Felicitats per la jornada i per l’explicació dels alumnes” “M’agrada molt el vostre projecte” (...) Com sempre la participació voluntària dels nostres educadors, dels alumnes, i dels proveïdors que col· laboren amb nosaltres (Shers Food,

British Council, ColesOnline, Concertante...), el seu compromís i vocació, van fer possible una jornada encaminada a assolir el nostre objectiu: transmetre la nostra aposta decidida a formar integralment als nostres infants i joves. Volem donar les gràcies a totes les famílies interessades en el nostre Centre, i desitgem que la Jornada de Portes Obertes hagi estat orientadora, aclaridora i plena de continguts útils, i que la nostra aportació, sumada al bon criteri de les famílies, els faciliti la decisió de triar el millor per als seus fills.

>> Opinem

Piep II (pla d’incorporació a l’experiència pilot): un viatge cap a la NEI “Brilliance happens here!”

Mireia Soler, Susana Serrano, Grazia de Pieri, Marta Fàbregas, Bet Roca, Esther Navarro, Laia Cortiella, Pilar Pedrosa, Laura Conejero i M.ª José Cagigós Somiar és possible i a vegades els nostres somnis esdevenen realitat. Un grup de docents de primària i secundària hem començat un viatge (el PIEP II) cap a l’escola que tots nosaltres, pares, professors i, sobretot, alumnes volem. El passat 9 de febrer vam fer les maletes i vam agafar el cotxe cap al Monestir de les Avellanes, on ens esperava una setmana de presa de contacte amb el Model Educatiu de Jesuïtes Educació i una TVP (Trobada de Vocació Professional). Allà ens vam trobar amb 23 companys més d’altres escoles de Jesuïtes que també continuaran implantant la NEI als seus centres el proper curs en els cursos de 6è de primària i 2n d’ESO. El pri-

mer que ens va dir en Xavier Aragay va ser: “Hem d’abandonar la inèrcia i hem de desaprendre per tornar a aprendre”. Amb el Programa d’incorporació a l’experiència pilot reflexionarem, elaborarem, ens formarem, vitalment i tècnicament, anirem passant de ser “aventurers solitaris” (cadascú estava en un lloc i equip diferent) a ser un equip, conscients que aprendre és una aventura, un repte. A les nostres maletes i motxilles de docents hem incorporat les intel· ligències múltiples, les destresses de pensament, el treball cooperatiu i els aprenentatges basats en projectes. No ens podem oblidar que el veritable protagonista i conductor del

seu Projecte Vital és el mateix alumne, un alumne al que ajudarem a ser conscient, comprensiu, competent i compromès amb el món en el que viu. La nostra responsabilititat serà acompanyar-los en el seu camí oferint reptes, inspiració, motivació mitjançant el joc, les emocions, la metacognició etc.. Les possibilitats són infinites, només cal posar “una miqueta de sucre” (com deia la Mary Poppins) en allò que fem o bé “cuinar amb colors”. Tornarem a l’escola amb les piles carregades, la convicció profunda en allò que estem fent, la il·lusió de qui comença de nou i sobretot amb un gran somriure i les ganes de compartir amb tots vosaltres.

>> Opinem

El grup GID (grup intermig de direcció) visita la NEI Aquest trimestre, el grup de GID va visitar la NEI per conèixer de primera mà com és un inici de dia i una sessió a la nova etapa intemitja. Equip EA

Primer vam fer grups de tres per distribuir-nos en els diferents espais de la NEI, en Guillem Fàbregas, director de la NEI, ens va acollir i ens va presentar els alumnes i els docents amb els que compartiríem la primera estona del seu matí. Aprendre jugant... i relaxats! Els nois i noies de 5è i 1r van començar amb uns minuts de relaxació, que sempre fan molta falta. Per aconseguir-ho, els més petits van fer servir una música tranquil·la i els més gran es van deixar anar amb les paraules calmants del professor. Quan tothom estava a gust i disposat per treballar, es va iniciar la jornada. Els alumnes de 5è van treballar els

drets humans. Ho van fer a partir d’un video i d’un joc on cadascú asumia un rol, ciutadans lliures o ciutadans no lliures. Al final, tots van reflexionar sobre com s’havien sentit segons el paper que els hi havia tocat. A 1r els hi va tocar ser poetes. Es van formar grups i havien d’aconseguir crear les metàfores més encertades possibles. Algunes eren tan boniques com: “Tu boca llena de caramelos de nata”. Per finalitzar aquesta experiència, el grup GID es va reunir amb el director de la NEI i el director general per compartir impressions i plantejar preguntes.

“Els alumnes ens comentaven que aprenien molt.” “Els van trobar molt motivats” “És un repte pels profes, què bé que ho feien! Dos a l’aula i parlant de metàfores!” “Tots treballen en equip, professor i alumnes.” “Els alumnes volien continuar l’activitat... fins i tot a casa!” “A l’activitat de 5è es tenia molt en compte la mirada de l’alumne: que sentien o opinaven del que veien.” “Capacitat d’adaptació, ens van integrar de manera natural a l’activiat” Un petita estona compartida, dins d’un projecte molt motivador.

>> Opinem

Casal esportiu 2015: l’estiu que tu vols Al mes de juliol l’Escola es transforma. Tanquem els llibres de text, apaguem les pissarres digitals, deixem hivernar els portàtils i desem les llibretes per deixar lloc a les pilotes, les excursions i les estones refrescants a la piscina. És a dir, a les vacances d’estiu. Daniel Lázaro

Si vols veure-ho en imatges accedeix al següent codi QR.

I darrerament, vacances d’estiu és sinònim a Casal Esportiu, que enguany torna amb molta empenta, amb il·lusions renovades, amb novetats. Torna amb tot allò que us agrada i que ens heu demanat. Torna amb un munt d’esports: futbol, bàsquet, hoquei, vòlei, korfball i amb una masterclass de rugbi. Gaudim de competicions, lliguetes i showtimes. Torna amb aquelles excursions que ens fan

sentir l’estiu: El Canal Olímpic amb els seus inflables a l’aigua, El parc aquàtic d’Aqualeon, El beach club “El Pèndul” de Castelldefels i tot un dia a Port Aventura. Emocions assegurades. I seguim gaudint de les estones de piscina a l’aire lliure del DIR Diagonal, de la nit a l’Escola amb cinema a la fresca, les crispetes i els jocs de nit i també passem un dia fantàstic amb

la gimcana per tota l’Escola i l’Splash Tunnel. En definitiva, un Casal Esportiu on anem allà on tu vols, on juguem als esports que t’agraden.... Un Casal Esportiu fet a la teva mida. Del 29 de juny al 24 de juliol, les portes de l’Escola s’obren per omplir els patis i el pavelló d’esport, de riures, d’aigua i d’emocions. L’estiu que tu vols, t’espera al Casal Esportiu.

>> Opinem

Ja torna a ser aquí: el casal lúdic Tornem de nou l’equip de monitors, amb més ganes que mai per presentar-vos una temporada més: El Casal Lúdic! Us hi esperem, només amb vosaltres ho farem possible! Equip de Monitors Protagonistes: Nens i nenes, petits i grans de P3 a 2n de primària! Dates: De 22 de juny al 24 de juliol i de l’1 al 10 de setembre . Any: 2015. Espai: Escola Jesuïtes Sant Gervasi-Infant Jesús i més…

Activitats: Projecte setmanal, jocs, tallers i experimentació, English time, gimcanes, jocs d’aigua, emocions, activitats fora del centre, excursió setmanal. Novetats: Lliguetes esportives, piscina, dansa i hip-hop!

Equip: Monitors del centre i també en anglès. Imprescindible: Ganes de passar-ho bé i conviure amb altres companys, compartint aficions, reptes, misteris, gresca i xerinola… and in English too!

>> Opinem

Fem un cop d’ull a les activitats paraescolars de l’Escola Som en Sergi i en Víctor els coordinadors del departament de paraescolars de l’Escola. Per a aquest centre les paraescolars són un gran què, ja que per a nosaltres la formació no reglada, és a dir, les hores que els nois i noies són fora de les aules, és tan important com ho són les classes.

Ens expliquem. Els nens passen gairebé les mateixes hores dins d’una aula com al pati de l’Escola i per aquest motiu fem de les activitats paraescolars com si fos una assignatura més. Treballem amb professionals d’aquest món, amb educadors, entrenadors i monitors que inculquen valors i hàbits saludables a la canalla. Els ensenyem que la vida és una mena de “competició” i que, si bé hem de sortir a guanyar, no a qualsevol preu. El més important és superar-se a un mateix i passar-s’ho bé i aprendre. Volem inculcar aquest esperit de superació, el treball ben fet, ser responsables de les pròpies accions i del que significa formar part d’un equip de

persones. Volem que les generacions més petites vagin adquirint els hàbits de recollir el material, tenir-ne cura i fer-ne un bon ús, respecte pel material i per el monitor/entrenador, el respecte als seus companys de grup i d’equip. Tots aquests valors són imprescindibles per poder evolucionar i créixer. Enguany, gràcies a tots vosaltres, l’Escola ha pogut organitzar molts grups i equips. Tenim tot tipus d’activitats. Els més menuts fan jocs esportius, i, a mesura que es van fent grans, comencem amb la iniciació de bàsquet i futbol, judo i dansa. A partir de 4rt de primària comencem la competició amb tots els esports i incloem

el Vòlei. També per a les noies i nois de la ESO fem l’activitat de Zumba que com ja sabeu està molt de moda a la nostra societat. Però tot no s’acaba aquí. L’última setmana de juny fem el campus esportiu a Tortosa i Amposta, que és la gran festa per acomiadar-se de les paraescolars, i fins l’any vinent. També durant el juliol l’Escola obre les portes per fer el casal d’estiu. Us convidem cada cap de setmana a venir a l’Escola a disfrutar del bon ambient que es respira en els partits de bàsquet, futbol i vòlei. El que nosaltres busquem és formar una bona pinya amb tots els jugadors i jugadores, els pares, les mares i els familiars, per fer entre tots un GRAN EQUIP

>> Opinem

Els resultats de les PAU del curs 2013-2014 Ramon Tarragó Ferrer Director de Batxillerat Efectivament, ja han arribat els resultats de les PAU del curs 2013-14 i.... Senyores i senyors, la mitjana dels nostres alumnes presentats al juny i al setembre ha estat de 7,489. Un èxit, però això no és tot... Esteu asseguts? No, doncs agafeu una cadira perquè aquesta mitjana ens porta a ser la segona millor escola de tota Catalunya. Els segons millors resultats de PAU de més de 740 escoles! Penso que és per estar més que contents: primer, pels nois i noies, els nostres alumnes; segon, pel que suposa aquest resultat per l’Escola, i tercer, per la tasca nostra com a docents. Tots els que acollim un curs i un altre curs els nois que acaben 4t de l’ESO

i fan batxillerat sabem que no és una tasca fàcil, que darrera hi ha hores de dedicació, d’acompanyar nois amb dificultats, d’esbarjo, de moments robats a d’altres instants per solucionar dubtes, de xerrades amb pares, de converses amb fills... i tot per formar persones més enllà d’uns determinats coneixements. I aquesta mitjana tan sols és un número, l’important és tot el que els nostres nois i noies s’emporten del nostre batxillerat i de l’Escola. I dues consideracions que penso que són encara més rellevants: la primera, que el curs passat no va repetir cap alumne segon de batxillerat, que els quaranta-nou alumnes que van

anar a les PAU el juny van aprovar i que els sis que van anar al setembre també; la segona, que la mitjana d’expedient de batxillerat dels tots nostres alumnes en acabar aquests estudis postobligatoris està per sobre de la de les PAU, és a dir, per sobre del 7,489. És per tot això que des d’aquí vull felicitar a tota la comunitat educativa! Cal seguir així, treballant per acompanyar tots els nois i noies des dels que treuen excel·lents fins els que tenen més dificultats, intentant que tots aprovin amb les màximes qualificacions possibles, fruit de l’esforç i del treball de tots, en aquest últim tram del camí, en aquesta etapa del batxillerat.

>> Opinem

Imatges de l’experiència d’interioritat a Taizé Els alumnes de 2n de BAT

>>â€‡Opinem

>> Opinem

Els grups a la NET Des de Jesuïtes Educació s’aposta fort per totes aquelles eines que puguin millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge, els grups de la NET és una d’elles. Pere Rosado Docent ciències Tots els membres de la comunitat educativa Jesuïtes Educació pertanyem a un, dos o diversos grups, sempre en funció del nostre perfil: com a pares, com a alumnes, com a professors, com a personal d’administració i serveis... Què és un grup? Qui el gestiona? Quina és la seva estructura ? Per a què serveixen? Quines possibilitats en ofereixen?.... Aquestes són algunes de les preguntes que ens podem fer quan ens

identifiquem com a membres de la comunitat, accedim a la NET i ens apareix la pestanya Grups. Des de la xarxa hi ha la voluntat que el grup sigui l’element referencial i central que articuli la vida acadèmica dels nois i de les noies en torn a una àrea. Aquest ha de ser l’espai on poder trobar totes aquelles informacions, documents, activitats i recursos que es necessiten. Tot unificat en un únic espai , un sol lloc on adreçar-se.

L’estructura de tots els grups és sempre la mateixa, sigui quina sigui l’àrea, volem que quan un noi o una noia entri en el grup es trobi tot un conjunt de serveis que siguin en tots els casos els mateixos. Hi podem trobar diverses pestanyes( inici, cartellera, lloc web, calendari, continguts, documents, fòrum, lliurament de treballs , llista i llibre digital) que ens permetrà accedir a tots aquests serveis.

El/els professors de l’àrea són els responsables de la gestió del grup, tant de l’estructura com dels continguts. Això no vol dir que els nois i les noies actuïn només com a espectadors, al contrari, aquest ha de ser un espai de treball viscut per tots els membres que en formen part. Voldríem destacar alguns d’aquest

serveis que ens permeten millorar la pràctica educativa . La Cartellera, un espai on trobarem aquelles informacions que poden afectar la vida del grup de manera més immediata, allò que volem que sàpiga un alumne quan entri al grup: recordar el lliurament d’un treball, els continguts necessaris per preparar una

prova, una notícia important, un vídeo que volem que vegin...és el nostre tauló d’anuncis. Donada la importància que es dona al treball cooperatiu i col· laboratiu s’ha creat un espai virtual , un “núvol”, un drive, és la pestanya de Documents, on tots els membres del grup tenen la possibilitat de penjar

>> Opinem qualsevol mena d’arxiu per tal de poder-lo compartir i treballar. D’aquesta manera tothom pot tenir accés per exemple a un treball que un cop corregit, el professor consideri que pot ser un material interessant per la resta de la classe i pugui ser un material d’estudi. La gestió del coneixement ha de ser compartida, i aquest s’integra i creix quan es pot treballar i enriquir a partir de les propostes de tothom. En els Continguts hi trobarem tots aquells materials que es considerin importants: exercicis dels temes, propostes d’activitats, el site (pàgina web) de l’àrea. El Lliurament de treballs és una bústia de lliurament de feines. És aquí on els nois i noies enviaran les propostes de treball que els hi faci el docent de l’àrea. La resta de funcionalitats del grup, també molt importants, com el llibre digital, el fòrum o el calendari volen acabar de completar aquest espai de treball. Els nostres nois i noies, nadius digitals, estan molt acostumats a fer servir eines digitals i noves tecnologies, cal reconduir aquest interès cap a un aprenentatge que sigui significatiu. L’aula, l’espai clàssic on es fa classe, ja no són només les quatre parets de l’escola, els entorns virtuals han obert noves portes, portes que fan del treball cooperatiu i del treball en xarxa una realitat que potencia la creativitat, la comunicació i el creixement intel·lectual, capacitats que ens han de permetre avançar amb pas ferm cap a l’Horitzó 2020.

El departament de Llengua estrangera en canvi constant Brian O’Hogan Cap d’AICLE i International Relations El departament de Llengua estrangera a la nostra Escola està en constant canvi. És un departament dinàmic, que canvia constantment amb un equip de professionals que tenen com objectiu assegurar-se que tots els alumnes que passen per les nostres classes assoleixen els coneixements lingüístics suficients per sobreviure en un món multilingüe. Com garantim l’èxit en el nostre objectiu? En el següent article expliquem què fem actualment l’Escola i quins són els plans de futur. Anglès Tots els estudiants comencen a estudiar anglès en tallers des dels tres anys. A mesura que passen a l’ensenyament primari el temps de contacte augmenta a tres hores. En 5è totes les classes d’anglès són desdoblades fins que acaben la educació obligatòria. Aquest fet garanteix una atenció més individualitzada a cada estudiant i permet al professor concentrar-se en l’aspecte més important de la llengua, la comunicació oral. Arrel de l’aposta de l’escola en aquesta direcció, la majoria dels nostres alumnes acaben 4t amb el nivell B2. Per sort per a nosaltres tot això es troba en una fase de canvi. Ara que formem part dels Jesuïtes, se’ns obren noves portes i reptes. Els Jesuïtes sempre han estat a l’avantguarda de l’educació, posant a les aules els avanços dels millors experts en educació. Una d’aquestes troballes que s’ha implementat en totes les escoles de la Companyia, incloent la nostra, en els darrers quatre anys, és augmentar en un 20% el nombre d’hores que els nostres estudiants estan exposats a anglès cada

setmana. Això ve a respondre la investigació que va trobar que en augmentar les hores d’exposició, millora la fluïdesa en general. Una altra via interessant que estem explorant en aquests moments és que formar part d’una organització de grans dimensions ens porta a estar en contacte amb moltes escoles a l’estranger. Esperem que la possibilitat d’oferir intercanvis sigui un fruit d’aquesta col·laboració, ja que per als nostres estudiants poder gaudir d’un intercanvi d’idiomes estrangers seria una oportunitat fantàstica.

>> Viu l’Escola

Llar - Infantil

Ens endinsem a l’hivern...! A Llar 1 coneixem les diferents estacions mitjançant l’experimentació! Aquesta vegada hem conegut l’hivern simulant la neu a l’aula. Amb el paper higiènic hem convertit les classes en un entorn hivernal….aquí en teniu el resultat! Nens i nenes de Llar 1

>> Viu l’Escola / Llar - Infantil

Moments de creativitat Les petxines, pinyes, pedretes…, ens donen una infinitat de possibilitats per descobrir, inventar i crear. Els nostres infants deixen volar la seva imaginació i creativitat a partir d’aquests materials naturals, a l’hora que mostren la seva curiositat, naturalitat i la seva forma de relacionar-se amb l’entorn. Equip de Llar 2

>> Viu l’Escola / Llar - Infantil

A P3 aprenem com és el nostre cos

P4 i els número

Nens i nenes de P3

“Jo tinc els ulls marrons i també blancs”, diu el Javier; “doncs jo els tinc blaus” diu la Cristina.

“Tinc el cabell blau! Estàs segur? Mira’t al mirall!”. Aquesta és una situació que a vegades es dona a principi de P3, per això dediquem el segon trimestre del curs a observar-nos i a saber reconèixer com és el nostre cos. Així, primer ens mirem bé els uns als altres i identifiquem quines són les parts de la cara i del cos per després

descriure com són. Fem molts jocs i dibuixos i poc a poc cada vegada som més conscients de com som: hi ha nens i nenes, alts i baixos, amb cabell ros, castany o més fosc, més llarg o més curt, etc... i és fantàstic adonar-nos que tots som diferents però que tot està bé!

Un dia vam sortir al pati per dibuixar la nostra silueta i la de les nostres mans amb guixos, va ser molt divertit! Els uns als altres anàvem

repassant tot el cos i quan ens vam aixecar vam veure el dibuix del cos de cadascú, ei! Però havíem d’estar molt i molt quiets!

Els números ens envolten, n’hi ha per tot arreu, nosaltres ens hem acostumat a veure’ls allà, amb la seva particular funcionalitat: n’hi ha a la nostra porteria i a la porta del nostre pis, al botó de l’ascensor a on desitgem arribar per apretar-lo solets; quan anem al pediatre i ens pesa, el nostre pes o la nostra talla també és un número; n’hi ha a l’etiqueta de la roba divertida que els tiets ens regalen o als mòbils tant captivadors dels nostres pares; també a les senyals de trànsit, a les matrícules dels cotxes i als comptaquilòmetres; també als rellotges per saber l’hora, o quan el papa busca una emissora al dial de la radio; així com als seients del teatre i del cine a on, els dies de festa, anem a veure espectacles; a les pàgines dels llibres de la biblioteca, a les nostres corones i pastissos d’aniversari, als bitllets de tren quan sortim d’excursió o a la nostra targeta d’autobús quan anem a casa els avis; als diners, fins i tot, ens els trobem a sota les sabates!!!!

>> Viu l’Escola / Llar - Infantil

os Nens i nenes de P4

El Romiatge a Sant Medir Hi havia una vegada... Nens i nenes de P5

Els nens i nenes de P4 estem començant a escriure’ls i n’estem molt satisfets!! Ja comencem a endinsar-nos-hi i descobrim que contextualitzen moltes coses de la nostra realitat i que sense ells ens seria molt difícil el nostre dia a dia. Treballem el seu grafisme, comptem objectes, els busquem i mirem que indiquen; fem jocs a informàtica I amb els Ipads i fins i tot, dins del nostre projecte a on estem immersos sobre els aliments, muntarem un restaurant i posarem els preus a la nostra carta, veniu a dinar, us esperem a la nostra classe!!

Un forner que vivia al carrer Gran de Gràcia, en Josep Vidal i Granés, fundador de la primera colla. El forner no gaudia de molt bona salut i, essent tant devot de Sant Medir com era, li va prometre que si el curava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria a la seva Ermita a la Serra de Collserola i ho faria tocant una gaita a sobre un cavall alhora que anunciava pel barri la seva prometença. I va passar!!! El forner es va començar a trobar millor, l’any 1830, va iniciar el que seria el primer romiatge. El següent any fou acompanyat per familiars i amics, creant-ne la primera colla, la del Vidal. Així, any rere any, s’anaren afegint amics, veïns, coneguts… fins formar altres colles a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i Sants. Els nens i nenes de P5 és una festa

que la vivim molt a prop ja que tenim la gran sort de poder estar presents. A mig matí sortim preparats amb les nostres bosses, motxilles.....amb molta il·lusió i ganes de collir molts caramels per tots els nens i nenes del parvulari. Ja sonen els timbals, la carrossa ja s’apropa, quins nervis, estem ja preparats per la pluja de caramels!

>> Viu l’Escola / Llar - Infantil

Què és el que ha bategat a música aquest trimestre? Els músics de P3, P4 i P5 Aquest trimestre els nens de P3 hem tingut l’honor d’assistir al Gran Teatre del Liceu a veure el conte musical: “La casa flotant”. L’obra ens va encantar però sobretot vam quedar meravellats d’entrar al Gran Teatre, ens feia sentir-nos com a prínceps i princeses, tot tan gran, brillant i majestuós. Allí vam poder conèixer finalment la famosa Noé de qui tant ens havia parlat l’Imma i també vam poder veure tots els animals que prèviament havíem treballat a classe i el so musical del diluvi que nosaltres amb paper de seda havíem sonoritzat a classe. Tot plegat va ser molt màgic.

Els nens de P4 també hem anat de concert! Nosaltres hem anat a l’Auditori, a veure l’espectacle Ma, me, mi Mozart! Allí vam gaudir de la música de W.A. Mozart a partir d’una representació plena de màgia i diversió. Els instruments que vam poder escoltar eren l’acordió, el clarinet baix, el violí, el flugelhorn així com d’altres instruments de corda polsada; que interpretaven les melodies de Mozart amb un ritme, estil, clima i harmonia més propers als nostres dies.

>> Viu l’Escola / Llar - Infantil

Per últim, els nens de P5 ens hem endinsat en el món de les fades, follets i nans, per més tard assistir al MNAC a un taller anomenat Danses de fades i follets.

Allí la fada goteta d’aigua, ens va ajudar a poder descobrir en els quadres que hi ha al museu els següents personatges i les seves funcions, que prèviament havíem treballat a classe:

• El follet del flautí, encarregat d’avisar a la resta que comença el dia amb el so del flautí. • La fada Aurora i el seu fill Zèfir, desperten als altres llençant floretes des de el cel. • El follet de la rosada, llença gotetes d’aigua per despertar -los. • El follet del dia, porta la llum. • La fada i el follet de la nit, porten la foscor. • Els nans, endrecen els troncs del bosc. • La nimfa alada, fada que viu a l’aigua. • Les fades del llac, que viuen al seu fons i dansen molt lleugeres durant la nit. Però aquí no ha acabat la cosa, a partir d’ara seguirem atents a veure si ens trobem amb algun nan, alguna fada o algun follet.

>> Viu l’Escola

Primària

Hem anat al Zoo El divendres, els nens i nenes de primer vàrem anar d’excursió al zoo. Teníem un encàrrec: fixar-nos molt bé amb tots els animals perquè després haurem de fer un “Projecte” d’un d’ells. Nens i nenes de 1r de Primària

>> Viu l’Escola / Primaria

Fem d’inventors Durant aquest segon trimestre els alumnes de segon hem treballat els materials i els invents. Nens i nenes de 2n de Primària Hem conegut els invents més famosos i importants que s’han creat. Vam anar d’excursió al MIBA (museu de les Idees i Invents de Barcelona) per descobrir uns invents molt originals i divertits. També vam fer un taller, on vam haver de construir uns invents amb material de reciclatge

per tal de solucionar els problemes proposats pel monitor. A l’escola, per grups, vam pensar en un problema i en com seria el nostre propi invent per tal de resoldre el problema pensat. Vam crear el nostre prototip portant materials de casa.

Per acabar el tema vam fer una exposició al passadís. Amb els ipads ens vam gravar i vam fer el nostre propi telenotícies. Ens vam entrevistar uns als altres per saber com i per què havíem fet aquest invent.

>> Viu l’Escola / Primaria

Sortida a l’Auditori de Sant Cugat (Petit Liceu)

Alumnes de 3r de Primària

El dijous 26 de febrer els nens i nenes de 3r vam anar a l’Auditori de Sant Cugat a veure l’adaptació per a nens d’una òpera de Rossini: Guillem Tell. Aquests han estat alguns del comentaris dels nens que la van veure: Valentina: Ha sigut molt divertida i hem pogut cantar i formar part de l’obra. Gabriela: M’ha agradat molt perquè m’ha fet riure. Luís: Ha sortit un noi que feia moltes tonteries i m’ha fet riure molt. Era un actor que es feia passar per acomodador i no volia pujar a l’escenari. A ell sempre li donaven els papers més insignificants o perillosos. Lluís: M’ha agradat quan sortien els titelles. Telma: A Guillem Tell hi ha una escena molt divertida i una mica falsa, és quan Guillem llença una fletxa a la poma que estava a sobre del cap de Jemmy, el seu fill... I després van fer la repetició del llançament a càmera lenta.

>> Viu l’Escola / Primaria

Anuncios en castellano En la clase de castellano, los alumnos de 3.º hemos estado inventando anuncios. Aquí tenéis algunos ejemplos: Alumnos de 3º de Primària

>> Viu l’Escola / Primaria

>> Carnestoltes 2015

Carnestoltes 2015 La llum i els petons! Hola a tots! Pares i mares, avis i àvies, familiars i amics, mestres, nens i nenes... Com sempre aquest febrer va arribar aquella fantàstica festa compartida, plena d’alegria, esforç, il·lusió i gresca, ritme, ballaruga i color... Aquest any, el Carnestoltes de Parvulari ens va dur un bon i gran motiu per parlar, pensar, reflexionar, treballar... i en la seva festa, BALLAR! No sabreu pas de què estem parlant? Bé, nosaltres, si, LA LLUM! Aquest 2015 és l’any de la LLUM! SI, UNA COSA MOOOLT IMPORTAAANT... Us imagineu un món sense llum? Tot seria fosc, gris, negre... tot seria ben, ben trist! La llum és quasi imprescindible avui a les nostres vides. Té una gran importància i sembla que cada cop en tindrà més. La llum ens permet veure-hi, però també ens permet moltes coses cada dia... Preparar la llet del matí abans de venir cap al cole, escoltar música a la classe, posar en marxa l’ordinador, carregar el mòbil del papi, il·luminar una festa com la d’avui, filmar aquest moment important amb un aparell digital... Tantes i tantes coses! La llum és un gran invent, s’ha convertit en tota una ciència! És essencial per abordar un desenvolupament sostenible i per millorar la qualitat de vida, degut al seu impacte en àrees com l’energia, l’agricultura, la salut o també, l’educació! Si penseu només una mica, segur que trobareu un munt de coses que funcionen amb llum i que fem servir cada dia, i en canvi, no ens parem a pensar mai que si no tinguéssim llum, tot ho hauríem de fer tot d’una altra manera. Tot seria diferent! La llum també es reflecteix sobre

els objectes, sobre totes les coses, i és així que ens permet veure tot el nostre voltant en color. Sense llum no hi veuríem res, tot seria negre i fosc, sense llum no coneixeríem el color! Parlant de colors... Vosaltres sabeu d’on venen els petons? Doncs els petons, mireu per on, venen de l’arc de Sant Martí... Si, i canvien de color segons el que ens volem dir i el que sentim amb cada petó. Quina sorpresa no?! Llegiu atentament, i amb cada petó procureu recordar i aplicar aquell sentiment que us transmet. De vegades els petons són sucosos i plens de vitamines. Aquests són els petons taronges, que com el suc de taronja o préssec que ens agrada tant, ens volen dir: “viu, riu, canta i balla... vull que juguem junts!” També hi ha petons de color gris, aquests són els que estan tristos com un dia de pluja. Però malgrat tot, ens diuen: “ei, muaaa! no pateixis, no estiguis trist, jo, sempre seré al teu costat” Sovint els petons són forts i apassionats. Aquests són els petons de color vermell, com les cireres dobles que ens pengem a les orelles com arracades, i ens diuen: “Bufff. T’estimo molt, molt i molt!” Hi ha altres dies en que els petons ens surten tímids i sensibles. Aquests són els petons de color lila, com l’eclipsi de lluna plena en un dia clar, i llavors, amb vergonya, ens diuen: “ necessito que em facis una abraçada ben forta!” Quasi sempre, els petons són melosos i dolços. Aquests són els petonets de color rosa, aquells com els núvols dolços de caramel que llepem deixant els llavis enganxosos. Aquests petons roses són molts cops els que

Parvulari

ens diuen: “molt bona nit dolç o dolça..., tanca els ullets i somia amb els angelets” També, encara que no us ho sembli, hi ha petons de color marró, són els petons ràpids i robats, divertits com el trosset de xocolata que ens mengem d’amagat, i que diuen: “m’agrada veure’t, m’agrada el teu somriure!” Hi ha alguns petons que sense esperar-ho, ens fan pessigolles a l’orella, al coll, a les galtes... Aquests són els petons de color verd. Són com els camps i boscos a l’estiu. Són frescos i fan saltirons. Els petons verds ens diuen: “que content estic de que ho passem tan bé plegats.” Hi ha dies en que els petons són càlids i propers. Aquests són els petons grocs, brillen com el sol i fan llum com les estrelles, i els petons grocs ens diuen: “m’agrada molt estar amb tu” i a vegades, es fan acompanyar d’una abraçada o d’una carícia. Pot passar, que trobem petons que no vulguin deixar-nos, que són llargs i tranquils. Són els petons de color blau, aquells com el cel d’un dia clar i assolellat. Els petons blaus sempre estan contents, sempre ens miren, ho veuen tot, ens segueixen i no ens deixen... I ens diuen sempre: “ets la persona més important de la meva vida” I vosaltres? Quin petó ens enviaríeu? De quin color us agradaria rebre un petó? Nosaltres, de moment, uns en deixem un de cada color... Esperem que ens ho expliqueu a partir de la nostra història. Envieu-nos cadascú un petó amb el vostre desig! El publicarem... Gràcies!

>>â€‡ Carnestoltes 2015

Carnestoltes infantil

>> Carnestoltes 2015

, Carnestoltes Primaria Pel matí, els annunciants i per la tarda, festa grossa al pati blau (mireu codi QR)

, Prego Bona tarda nens i nenes, Bona tarda amics Què, d’estudiar n’esteu tips? Veig el pati blau ben ple, Segur que aquesta tarda ens ho passarem d’allò més bé. Ja veig que per la festa esteu ben preparats, tots veniu molt ben disfressats! Però, què és això que veig? Són gossets amb moltes taques. Blanques i negres, són molt maques! Mmmm! Com era el seu nom? És clar! Dalmates! Si ho sap tothom! A veureee… on és la Cruela de Vil? No home no… elles són les vostres professores Ja veure-ho ja!...per ser dolents, deures a totes hores! I vosaltres … aneu de ratolins? D’on dieu que sou? De Hamelin? És veritat! Allà veig uns flaustistes! Però feu sonar la vostra flauta. Entoneu ben fort una melodia, que l’escolti el govern i el seu ministre. Que a l’escola estimem la música... només faltaria! I què són aquelles lletres? Semblen uns super herois! Està clar! sense elles les paraules, els contes i els llibres no estarien tan cofois! I ara ve una fila de llibres.

>> Carnestoltes 2015

Tria i remena a veure quin tries! Pots trobar llibres d’aventures, d’amor i de misteri. Tots ells bones lectures! Més enllà veig unes màscares Unes de guix molt ben pintades I altres reciclades molt ben decorades. La constància que heu posat ha donat bon resultat. Perquè tot ens surti bé comptem amb vosaltres també! No poseu aquestes cares ja no vull cansar-vos més Així doncs som-hi tots! Cantem, dansem i fem bots! VISCA LA GRESCA! QUE COMENCI LA FESTA!

>>â€‡ Carnestoltes 2015

Carnestoltes ESO

>> Viu l’Escola

NEI

Energy game! Fem participar als pares: projecte CREA. Alumnes de 5è de la NEI Una tarda un grup de pares i mares de 5è van venir a les nostres classes per donar-nos un cop de mà a engegar el projecte CREA.

Per tal que els alumnes entenguessin com podia ser un projecte CREA, el pares van preparar un i ens van explicar com s’havien organitzat,

quin procés havien seguit per dur-lo a terme i les dificultats amb les que s’havien trobat al llarg de la preparació.

Ens van demanar que juguéssim a un joc per estalviar energia i poder col·laborar amb una ONG que es diu “Soñar Despierto”.

Aquesta ONG cuida a nens i nenes que tenen dificultats econòmiques, problemes familiars. Els pares ho van fer molt bé. Van ser molt simpàtics. S’ho van preparar molt bé i ens

van motivar a jugar i a estalviar energia. A casa ho vam viure amb molta emoció. Estàvem desitjant que algú es deixés la llum encesa per poder-lo enxampar i guanyar punts! Cada família havia de dissenyar el seu joc! Van ser molt creatius! També hi havia misteri per saber qui guanyaria el premi que cada família va decidir, ja que era un premi familiar com per exemple triar el restaurant on anar a sopar tots junts. Ha estat una experiència fantàstica!

>> Viu l’Escola

ESO

Camino a la escuela El dia 4 de març, 2n i 3r d’ESO vam anar a veure la pel·lícula Camino a la escuela. La pel·lícula tractava de la història de quatre famílies amb nens de diferents països i ens explicava tot el camí que havien de fer per arribar a l’escola.

Descobrint el romànic 2n d’ESO

Bea Tomás i Lidia Zamora 2n C d’ESO

tots aquests nois per anar a l’escola i per aprendre, malgrat les dificultats que tenen per arribar-hi. Això ens ha fet pensar en les nostres vides, en les facilitats i comoditats de què disposem. Potser a partir d’ara valorarem més el que nosaltres sí que tenim. A l’Àfrica hi havia dos nens que havien de travessar la sabana durant un parell de hores amb el perill de ser atacats pels elefants. Al Marroc, una nena cada dilluns havia de caminar durant quatre hores per arribar a la pensió on passava tota la setmana. A l’Argentina, un noi i la seva germana anaven a cavall durant una hora i mitja per arribar a l’escola. A l’Índia, tres germans havien de caminar també un parell de hores per arribar a l’escola. El més gran de tots era discapacitat, i quasi no podia caminar, i els dos germans més petits l’havien d’empènyer les dues hores per arribar-hi. El que més ens ha cridat l’atenció de la pel·lícula és la il·lusió que tenen

A través de l’assignatura de Socials els alumnes de 2n d’ESO vam anar a veure l’art romànic que hi ha exposat al MNAC. En el museu els van explicar des de la creació de les pintures murals, la tècnica d’extracció dels frescs de les esglésies fins a la necessitat de preservació d’aquest patrimoni en el tombant del segle xix i xx, quan col·leccionistes d’arreu venien per comprar a preus molt baixos els frescs de les esglésies del Pirineu. Gràcies a la campanya de preservació de la Generalitat es va poder conservar tot aquest ric patrimoni testimoni de l’època medieval. A través de la visita guiada vam anar descobrint aspectes molt interessants com els significats, els elements importants, etc. de les obres.

Aula Solidària Estima - Ajuda Comparteix - Somriu... Petites coses que fan un món millor. Aula solidària

Uns quants alumnes dÉSO tots els dimecres al migdia es troben per fer una ullada al seu voltant i generar o animar petites accions per a millorar el nostre món. El 1r trimestre van col·laborar amb la Marató i amb el “posa´t la gorra “ de lássociació AFANOC. Aquest 2n trimestre han col· laborat amb el rei Carnestoltes i han ajudat als companys més petits en la preparació de les disfresses. També han dinamitzat la campanya del berenar solidari amb les aportacions i col· laboracions de tots vosaltres el dijous 19 de març. En aquests moments no tenim fotos però els heu vist per les classes parlant-vos de lássociació ARRELS, una fundació que vetlla i té cura dels que no tenen llar.

Sortida a TV3 Pia Millet, Clara Setó i Clara Viñas 2n C d’ESO El dia 15 de gener vam anar a visitar les instal·lacions de TV3. Vam sortir de l’escola a les 10 del matí, vam agafar el Tram i ens vam dirigir cap la tele. A les 11 va començar la visita. La noia que ens guiava ens va portar a les escales principals, on ens va explicar com faríem la visita i ens va donar una càmera per poder gravar els llocs que visitaríem. El primer plató visitat va ser el de l’Esport3, on ens van explicar tècniques perquè el plató a la televisió semblés més gran. Una d’elles era que les cantonades de la sala mai acabessin en forma de L, que fossin continuades. Altres platós que vam visitar van ser el del Telenotícies i on antigament gravaven Oh happy day. En aquells moments estaven preparant un nou programa titulat Com som, que s’estrenarà a finals de mes. També vam poder veure des d’on es controlaven les cadenes de televisió. Ens ho van explicar tot molt detalladament. Vam passar per uns magatzems on estava guardat tot el material de les sèries i programes de TV3, com la casa dels súpers, les grades d’Oh Happy Day i molts altres decorats. La noia ens va guiar fins a on es guardaven tots els camions de TV3, que serveixien per transportat diferents materials o fer transmissions en directe des de diferents parts de Catalunya. Va ser una experiència molt emocionant. Ens va agradar conèixer els platós i veure a famosos!

Persones compromeses Berta Sostres 3r d’ESO Al principi de l’any, a la classe de tutoria, varen venir dues noies de segon de batxillerat per parlar-nos d’un voluntariat. En un primer moment, no pensava apuntar-me a fer-lo, però quan van començar a explicar-nos com anava, la cosa va passar a interessar-me. Aquest voluntariat, consisteix en anar al Casal de Loiola un dissabte al mes. Primerament, ens trobem amb nois i noies d’entre 13 a 15 anys, i dinem tots junts. En acabar, marxem amb un grup d’ells a una residència d’avis a Barcelona, o bé a prop. Un cop som a la “nostra” residència, ens trobem amb el nostre amic o amiga; un avi o àvia amb el que compartim moments, històries i una relació. Normalment, passem, de les 17h a les 19h més o menys, i després retornem al Casal, on fem un moment de pregària i reflexionem sobre el que hem fet aquell dia. Per tant, recollim tots els sentiments continguts en una missa en la que hi estan convidats familiars, amics, i tothom que ho desitgi. La veritat és que des del mes de setembre més o menys, m’he compromès, juntament amb algunes companyes de la classe a anar al voluntariat, i passar una bona estona en companyia de persones que ens ensenyen molt més del que ens imaginem. M’ha agradat molt conèixer a persones d’altres escoles, i he fet uns amics que valoro molt. L’única cosa que va em va saber greu, va ser no poder anar al Casal alguns cops ja que tenia trimestrals o exàmens, i que el dilluns següent, les meves amigues m’hagin dit que l’àvia amb la que comparteixo experiències, m’haguessin trobat a faltar. Des d’aquí, animo a tots aquells alumnes que els hi agradi ajudar als altres i passar temps amb gent de l’escola, o de tota la xarxa de Jesuïtes Educació, a apuntar-se a fer voluntariat amb avis al Casal Loiola, la meva experiència allà ha estat, i segueix sent molt positiva, i espero que vosaltres també pugueu gaudir tant com ho faig jo.

>> Viu l’Escola / ESO

Un curt molt curt Els alumnes de l’optativa de 4t d’ESO han participat en el taller que ofereix CaixaFòrum ”Animant històries”. En primer lloc, els van explicar que hi ha darrere dels dibuixos animats i algunes de les particularitats d’aquest llenguatge audiovisual. Després els alumnes per grups havien d’inventar una narració i realitzar-la. Cristina Estrada Professora de visual i plàstica El material per fer la història era diferent per cada grup i cadascun comportava diferents tipus de dificultats. La història s’havia de crear a partir Comencem!

d’aquest material i després fer l’animació fent fotografies. Després es passaven les fotos a l’ordinador, elaboraven el curt i s’afegien els crèdits

i la música. Finalment varen visionar tots els treballs. Els resultats van estar força bé, tot i que hi va haver algun curt molt curt!!!!

Quin material ens ha tocat! Què fem?

Pensant la història

I ara, com l’animem?

>> Viu l’Escola / ESO Càmera i acció!

Editant el curt!

I, finalment, veiem els resultats I aquí teniu sis fotogrames de les animacions que varen fer:

>> Viu l’Escola

Batxillerat

Una convivència “especial” a la Masella

Alumnes de 1r de BAT

Definitivament, una activitat que realment val la pena. Jacqueline Montes Un moment de desconnectar acadèmicament i connectar familiarment, amigablement... Aquesta esquiada m’ha semblat una experiència inoblidable. Si esquiar ja és prou divertit, fer-ho en companyia ho és més. Un 10 per una sortida molt ben organitzada i on tots van poder gaudir. Pol Morera Ha estat una molt bona experiència, ja que està feta a mida per tothom, sens dubte la millor de tota l’Escola. Anna Braun

Va ser una experiència molt divertida i útil, ja que ens va servir per desconnectar i agafar forces pel tram final del trimestre. Martí Domínguez

Ha estat una passada de sortida on tothom s’ho ha passat molt bé i ens ha anat genial per prendre un descans del batxillerat. Pau Espejo

Tres dies plens de màgia i alegria acompanyats de grans amics i moments inoblidables. Inés Marrón

Una bona oportunitat per a conèixer-nos una mica més i gaudir de l’esquí. Mar Miracle

Ha estat una experiència molt gratificant on hem pogut relaxar-nos i passar-nos-ho molt bé. La Masella ha estat un molt bon lloc, així com l’hotel i les diferents activitats. Albert Suriñach

>> Viu l’Escola / Batxillerat

No hi ha res millor que baixar pistes amb aquells que normalment treballes. Cap altra sortida m’ha fet desconnectar com aquesta. Pep Martí

Una sortida on he pogut conèixer altres companys. Carla Campderà

M’ha agradat molt l’experiència, ja que mai havia esquiat i em feia il·lusió anar-hi, i per altra banda em va anar molt bé per conèixer a més gent de l’altra classe. Andrea Ramírez

Una experiència molt recomanable. Joan Bermejo

Molt bona experiència que m’ha unit molt als meus nous companys. Pepe de Palacio

Les millors convivències que hem viscut amb l’Escola. Guillem Recasens

La primera discoteca de mi vida, caderas con agujetas y hombro dislocado, mola. Angelo Sardi

Un moment de desconnectar acadèmicament i connectar familiarment, amigablement... Una molt maca experiència. Pablo de Palacio

>> Viu l’Escola / Batxillerat

El camí cap a l’exili Elena Bulet 2n de BAT B “Y cuando llegue el día del último viaje, y esté al partir la nave que nunca ha de tornar, me encontraréis a bordo ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar.” Amb la lectura d’aquests versos ens acomiadàrem tots de la tomba d’Antonio Machado, el passat 24 de febrer a Colliure. Ell va ser un dels molts exiliats espanyols durant la Guerra civil. Per conèixer una mica millor aquest passat nostre i per posar-nos a la pell d’aquells qui van haver de marxar a l’estranger, els alumnes de 2n de batxillerat hem anat a visitar el MUME (Museu Memorial de l’Exili) a la Jonquera i hem aprofitat per dinar a Colliure, fent així una visi-

ta a la toma de “El Poeta del pueblo”. És enriquidor assabentar-se de la nostra pròpia història i de tot allò que van viure els nostres avis i besavis. Conèixer la Guerra Civil, les seves causes i conseqüències i l’exili que va comportar contribueix a tenir una àmplia visió de la realitat i a ser capaços d’observar els fets des de diversos punts de vista. Per als més curiosos, tot i la defunció del poeta, resta al costat de la seva tomba una bústia oberta per a qui vulgui escriure’l, per a qui senti la necessitat de fer-li arribar qualsevol missatge. Encara ara arriben cartes i versos d’arreu del món.

Una sortida electritzant Pep Martí 1r de BAT A

El dimecres 5 de març els alumnes del científic de 1r de batxillerat vam realitzar una sortida al CosmoCaixa que va estar molt bé. El taller en què vam participar amb una altra escola girava al voltant de l’electricitat, un tema que estem estudiant a física, i consistia en uns quants experiments. S’utilitzava electricitat estàtica fins als 63000 volts, però no ens enganyem, no podia fer més que una enrampada. Van ser particularment divertits els experiments en els quals els pèls de la gent es posaven de punta, tot i que l’últim va ser el millor. Van posar dos alumnes de cada escola junts dintre d’una gàbia de Faraday, feta d’acer, per la qual el monitor va fer passar corrent. Però no passava per la part de dintre de la gàbia, i els nostres companys podien tocar-la sense perill. Tot i així, un cinquè alumne va apropar un fluorescent a la gàbia per fora i es va encendre! Una experiència interessant i per repetir. Una bona manera d’aprendre ciència des de la pròpia experiència i a més passant-ho d’allò més bé!

>> Viu l’Escola / Batxillerat

Sortida de 1r de batxillerat a la facultat de telecomunicacions i agricultura de la UPC Martí Domínguez 1r de BAT A Els alumnes de 1r de batxillerat A vam fer una sortida a la facultat de la UPC de Castelldefels. Només arribar ens vam dirigir a una sala d’actes on una catedràtica i un alumne de telecomunicacions ens van explicar les diferents carreres que es podien cursar dins de la facultat, a part de explicar-nos les diferents sortides professionals que aquestes ens podien oferir. En acabar la xerrada, vam anar a fer un taller per crear Apps de mòbil i tablets amb sistema operatiu Android. Va ser una experiència molt interessant, ja que avui en dia les Apps són aplicacions que utilitzem diàriament i que pensem que no està al nostre abast fer-les, però ens equivoquem, ja que algunes en 15 minuts les podríem enllestir, com vam poder comprovar. El taller va durar una hora aproximadament i vam realitzar una App per dibuixar amb diferents colors i una altra que era un joc igual que el Mole Mash. Al finalitzar el taller, vam anar al bar de la facultat, per així conèixer una mica la vida social dins de la universitat. Quan vam acabar d’ esmorzar, ens van ensenyar una mica la facultat i els diferents recursos que tenia, i sobretot l’ICFO, que és un dels centres d’investigació fotònica més avançat de tota Europa. En acabar, ja vam tornar a Barcelona amb una mica més de coneixements sobre telecomunicacions i fotònica.

Sortida d’alumnes de diferents escoles de Jesuïtes Educació a Auschwitz Aquest any, tres escoles de Jesuïtes Educació (Raimat, Sant Ignasi i Infant Jesús) han iniciat un nou projecte que té com a objectiu, mitjançant la visita al camp de concentració d’ Auschwitz, recuperar la memòria històrica de la Segona Guerra Mundial i aprendre a ser conscients que de la incapacitat d’estimar la diferència, en pot sorgir l’atrocitat més absoluta. Albert Suriñach 1r de BAT A És una activitat que no es circumscriu només a la visita a Polònia, sinó que consta de diverses fases: la preparació, l’experiència al camp i l’avaluació de la vivència. La fase de preparació ha constat de dues xerrades: en la primera, celebrada al col·legi Sant Ignasi, ens va acompanyar la senyora Dory Sontheimer, que ens va parlar del seu llibre, Las siete cajas. L’obra narra els fets reals d’unes cartes que la senyora Sontheimer va trobar un dia a les golfes en les quals es narraven els fets que van passar a la seva família, d’origen jueu, durant la Segona Guerra Mundial. Va ser una trobada molt emotiva en la qual vam poder estar cara a cara amb el sofriment personal de casos individuals, als quals molts cops no es dóna importància. La segona, va tenir lloc al Casal loiola, i va anar més orientada a donar-nos una visió històrica del món en aquell moment i els fets que van ocórrer durant aquell període. El Dani Cortijo, professor d’Història dels Jesuïtes gràcia, va descriure amb gran precisió totes les causes i fets que van portar a l’existència de l’holocaust,

així com ens va mostrar la seva semblança amb molts altres moviments de l’actualitat. Ara ens preparem per anar a Auschwitz, la visita del qual intentarem que ens permetin un cert exercici de contemplació del món. L’activitat en si mateixa suposa un repte personal i ens permetrà aprofundir en el coneixement d’un mateix. Ens posa en contacte amb una situació nova en la qual, de ben segur, ens sentirem commoguts profundament. Es tracta de promoure una forta experiència que cadascú de nosaltres pot viure i elaborar des del vessant més humà, el més espiritual o més cristià. No cerquem un plantejament que se centri en el dolor, el patiment... això hi serà segur! Però no volem aturar-nos aquí. Desitgem que l’experiència ens porti de la desolació a la consolació i que ens serveixi com a lliçó que recordem durant la resta de les nostres vides.

>> Viu l’Escola / Batxillerat

Compartim un matí esportiu entre 3r de Primària i Batxillerat

>> Viu l’Escola / Batxillerat

Un conte transformat en imatges Patricia Grau Francitorra i Gorka Pinilla Saizar 2n de BAT A i 1r de BAT A Aquest Nadal, els alumnes de Batxillerat vam fer certs projectes i un d’ells va ser escriure una història de Nadal. Vam voler fer-la d’una manera diferent, per tal que sorprengués i no fos el que sempre es fa, així que vam decidir d’escriure un text que mostrés les diferents realitats del Nadal que es viuen. També, a diferència d’altres anys, no vam fer una obra de teatre,

sinó que es va gravar al més pur estil “Una mà de contes”. Això consisteix narrar la història i dibuixar-la alhora, cosa que va tenir molt bona rebuda! Un cop es va tenir muntat, el petit text que vam anomenar “Mi Navidad” va ser posat a la capella per ensenyar-lo a tots els alumnes i professors que hi van assistir. Amb l’èxit que va tenir, els professors van decidir de penjar

el vídeo al facebook, que ara compta amb més de 1020 reproduccions! Estem molt contents del resultat que va tenir, i esperem que, si no l’heu vist, li feu un cop d’ull!

una esquina y me dirijo a la plaza. Me siento en un banco al lado de un hombre mayor que lleva un ramo de flores. —Felices fiestas — me dice, con ganas de hablar. —Igualmente. —Y dime, jovencita, ¿con quién vas a pasar estas fiestas? Yo voy a estar con mis doce nietos en casa de Laura, mi hija mayor. Siempre era mi mujer quien se ocupaba de todo, pero desde que falleció ya no se celebra en mi casa — hace una pausa, tose, y continua—. Bueno, no quiero molestarte; me he de ir o llegaré tarde. ¡Feliz navidad! Y se va sin que le conteste. Lo veo a lo lejos cojear con el bastón hasta que coge el bus. Sentados en el banco de mi derecha, están un hombre y una mujer de mediana edad, que llevan un enorme árbol de navidad envuelto en papel de embalar. Están discutiendo: la mujer quiere que su madre vaya a cenar a su casa y el hombre le pide que le deje en paz en las fiestas. De repente aparecen tres niños con una mujer mayor, supongo que su abuela, y todos se abrazan y señalan el árbol.

La abuela da un abrazo al hombre y este sonríe, le guiña el ojo a su mujer e invita a su suegra a cenar con ellos. Me acabo la bebida, la tiro en la papelera de mi izquierda y me dirijo a unos grandes almacenes de la zona. Paso por la zona de juguetes y veo una mujer cargada con seis bolsas discutiendo con un dependiente por un videojuego que había encargado hacía semanas para su hijo, que parece ser no está disponible. El pobre no sabe qué hacer y le pide disculpas mientras llama a un encargado. Salgo y me dirijo de nuevo hacia mi casa. De repente, veo un colgante balancear delante de mí. Me giro —¡Marc! ¿Qué haces aquí? —Te he traído un regalo de navidad. ¿Te gusta? —dice, poniéndomelo. —¡Me encanta! Pero yo no tengo nada para ti... —¡No pasa nada! —me pone su bufanda y me abraza, y así vamos hasta mi casa para continuar con nuestra propia tradición navideña, la de pasar Nochebuena viendo un maratón de películas de la época y comiendo galletas. Y eso es lo que más me gusta de la Navidad. Porque, ¿qué es la Navidad sino la excusa perfecta para regalar felicidad y disfrutarla con quien más quieres?

Mi Navidad

Miro por la ventana. La nieve cae, las parejas avanzan juntas de la mano mientras las luces de navidad las iluminan, se oye el repicar de las campanas de los Papás Noel del Corte Inglés, que reparten caramelos a los niños. En el bar de la esquina, espero a que me sirvan un chocolate caliente. Hoy hace un frío tremendo, debería haber cogido los guantes. Me traen el chocolate para llevar y salgo a dar una vuelta; la bebida me calienta las manos. Veo de lejos al hombre que siempre está en la esquina con un cartel en el que pone Feliz Navidad, sonriendo con una barba falsa mientras una mujer le da un billete y le desea felices fiestas. Giro en

>> I love English

Rainbow, rainbow… high and bright! We also learnt the rainbow and the colours (Do you remember the Carnival? We celebrated together the International Year of Light!). Finally, we played games with PDI, we sang songs (Rainbow, rainbow!) and we heard stories about Ellie (the elephant!) from our English teacher too! By P4

Afterwards, we studied the fruits: apple, banana, orange, strawberry, grapes…

>> I love English

I want to be a… I know the doctor! numbers 1, 2, 3… 10! We talked about jobs (police officer, fireman, cook, teacher, doctor...) and what we want to be in the future! Wow! It was fun! We played roles games too! By P4

The dog is in the house! By First grade

We have been working the numbers (we counted 1 to 10) and we started learning the differences between city and countryside: house, mountain, buildings, cars, bus, tractor... What do you prefer… city or countryside? Let’s talk about it! By P5

We learned the parts of the house (bedroom, bathroom, living room and kitchen) and the prepositions of place (in, on, under, behind...). We also tried to write some sentences in English! Let’s see the pictures!

>>â€‡ I love English

Our ideal landscape! We studied the landscape (mountain, river, bridge, road, building...). We drew our ideal landscape and we wrote sentences using there is and there are! For example, there some trees! We enjoyed a lot! By Second grade

>>â€‡ I love English

The weather in Great Britain Children in 3rd grade are going to play to be the weather forecasters! By 3rd grade

>>â€‡ I love English

What do you need to be healthy? Children in 6th grade have created a Daily Menu in Science class! If you want to be healthy they can help you! They are experts! By 6th grade

>> I love English

Let’s cook By 4th grade Do you like cooking? Do you like food? In 4th grade we have been working and learning different ingredients and dishes!! We have done some different activities in pairs to learn how to ask the method to pre-

pare a dish (“What are you cooking? Apple pie”; “And what do you need? I need eggs, flour...”) Also, we learnt the difference between the ingredients we can count (countable nouns) and the one’s we can’t (uncountable

nouns) as well as the use of “how much…? How many…?” and we did a poster in groups to practice it. See how we worked it!!

Finally, we became chefs! We learnt how to do a recipe! Each of us

did their own recipe and we created our class recipe guide to do some

tasty dishes! Check some of them…. Yummy!!

>>â€‡ I love English

>> I love English

The speaking class with Abby Boys and girls in 6th grade have a speaking class with Abby once a week. They do the class in small groups. In this class they practise speaking with a native teaching assistant. Do you want to know about children’s opinions? Let’s see! By 6th grade Andrei Cerdans (6th A): Abby it’s very good because the games that she does are very cool! She speaks English very well and her behaviour is fine. Alèxia Fernández (6th A): Abby has a great way to teach English, for example with games and activities with flashcards about vocabulary topics. She’s funny because she plays jokes.

Abel Ramon (6th B): Abby is fantastic because when we get bored at class doing writing activities and it’s time to go with Abby we can take fun with her. We do different activities and games about what we are studying. For example, we play the game of the goose or games of mime. Clara Ysamat (6th B): Abby is an original person because her games are fantastic and fun. Her English

is easy to understand because she speaks clear. Fasi Samuelson (6th C): Going with Abby is very fun because we play games and we learn English. Raquel Jiménez (6th C): The lessons are very funny and we practice a lot of English. She is very friendly.

>> J’adore le Français

Défilé de mode à Paris 2015

Nos élèves, des bédéistes à la une

4ème primaire Jeudi 20 février le public a pu regarder l’apparition sur le podium des mannequins. Ils ont présenté la mode prêt à porter automnehiver pour l’année prochaine.

Le public a applaudit des deux mains. C’était vraiment un grand succès! Les flash de photographes n’ont pas cessé.

Lors de l’atelier BD, réalisé à l’Institut Français en collaboration avec le directeur de la maison d’Édition Misma et lui-même auteur de BD Damien Filliatre, nos élèves de 3ième année d´ ESO ont pu exploiter leur créativité et appliquer les conseils de cet illustrateur. Au même temps les élèves de 2ième année dÉSO ont profité pour travailler avec lui látelier conte. Ils ont appris différentes techniques díllustration: les gommettes pour créer des personnages, des pixels et le collage pour faire des paysages, léxagération de parties du corps pour marquer une intention... c’était sympa et leurs créations ont eu des résultats très curieux. Voilà des images!!

>> J’adore le Français

Projet: les six merveilles françaises Nei 5ème primaire Vous les connaissez peut être ou vous rêvez les visiter. On vous en présente certains monuments français parmi les plus populaires. La Tour Eiffel, les châteaux de la Loire, le Mont Saint

Michel, la Cathédrale Notre Dame à Paris, la cité fortifiée de Carcassonne et la Basilique du Sacré Coeur à Montmartre. Savez-vous .. Combien mesure

la Tour Eiffel? Où se trouve le Mont Saint Michel? Combien de châteaux il y a dans la région de la Loire? On est devenu des experts et on a bien aimé travailler ensemble sur ce projet.

>> Sabies que...

Què se n’ha fet d’aquelles flors?

Entrevista a Victòria Cardona Romeu, orientadora familiar, escriptora i exalumna de l’Escola Clàudia Casas 2n de BAT B —Educadora familiar, escriptora, conferenciant... Quin d’aquests vessants l’apassiona més? —A mi m’apassionen els tres perquè estan molt relacionats, si no hagués estat educadora familiar, no hauria pogut donar cap conferència ni escriure cap llibre ni a l’inrevés. L’escriptura dels llibres va néixer arran de la preparació de les conferències, aquesta preparació m’obligava a assistir a cursos i a estudiar. També m’agrada l’educació familiar perquè puc comunicar-me amb les persones i ajudar-les si tenen problemes. I, també aprenc molt de tots els pares a l’hora del col·loqui que es fa després. Ser mestra ja em va predisposar a fer aquesta tasca. —Com recorda l’Escola de la seva infantesa? Quin període de temps hi va assistir com a alumna? —Recordo l’Escola com una escola meravellosa on les monges eren molt maques. De cultura francesa, molt interessant, on s’ensenyava francès a fons. També trobava un bon objectiu educatiu que no hi hagués pensionat (mitja pensió, sí). Jo m’hi trobava molt a gust amb les companyes de classe, però no quedava apartada de la família quan a altres escoles, en aquella època, era freqüent el pensionat. Vaig estar a l’Escola onze anys: del 1941 al 1952, des que tenia cinc anys

fins als setze. Vaig fer fins a 4t de batxillerat. Els tres cursos de magisteri s’estudiaven als matins a l’Escola Normal de Magisteri de la Rambla Catalunya i a la tarda a les Dames Negres on també rebíem més classes. —Hi havia algun lloc a l’Escola que li agradés de manera especial? —Recordo amb emoció dues coses oposades, però complementàries. La primera era el pati perquè jugàvem amb la pilota i la cistella de basquet i l’altre lloc, és la capella de la Mare de Deu de Montserrat. Ja veus acció i contemplació!

—Per què li era agradable la capella de la Mare de Déu de Montserrat? —En primer lloc, perquè a casa

meva sempre hi ha hagut devoció per la Verge de Montserrat i el segon perquè les estones de la capella m’ajudaven a pregar i a estar tranquil·la. Cal afegir que durant la meva escolaritat em vaig sentir molt lliure per escollir si volia anar a missa o no. Al meu col· legi mai ens van imposar cap acte religiós i, en canvi, vam rebre una sòlida formació espiritual. —Com és que es va casar a l’actual gimnàs de l’Escola? —Abans el vostre gimnàs era la nostra església gran, i més endavant es va convertir en l’església de Sant Ildefons, cedida per les monges. Em va fer il·lusió celebrar allà el meu matrimoni. Per mi va ser tan important que a la coberta del llibre que em vaig editar de record de les nostres noces d’or hi tinc la foto del meu marit i jo sortint de l’església. —Algun aspecte de l’Escola o dels professors que recordi amb estima? —La “Madame Sainte Marie des Anges”, que ens donava classe de literatura, per dos motius: primer, perquè a mi sempre m’ha agradat la lectura, les lletres... i, també, perquè aquesta professora de literatura ens feia estimar la seva assignatura. Des de petits els nens ja tenim preferències i les meves eren la literatura, les lletres, el francès...

>> Sabies que... —La seva assignatura preferida? —A mi sempre m’ha agradat molt el francès. Em van preparar molt bé a l’Escola ja que ara encara sóc capaç de parlar amb francès i escriure i, mira que han passat anys! A més, gràcies al que vaig aprendre a les classes no em trobo estranya si vaig a França o a Suïssa, fins i tot fa uns anys vaig donar unes conferències d’educació familiar a París i a Toulouse o bé m’ha estat útil per quan he assistit a congressos a l’estranger, tot i que ara s’utilitzi més l’anglès.

—I la immediatesa després de l’Escola quina va ser? Com van ser els estudis de magisteri? —Vaig donar classes particulars, no vaig fer oposicions a mestra perquè em vaig enamorar i casar als 20 anys i després vam tenir sis fills i a la seva primera infància em vaig dedicar amb cos i ànima a ells. —De Consellera Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, a escriptora... —Al ser mare tan jove em vaig quedar a casa i vaig dedicar-me a la criança dels fills. Però una vegada els meus fills ser més grans i gràcies a la correspondència en les tasques laborals amb el meu marit, vaig començar estudiar, a treballar en orientació familiar. Vaig entrar a Unió Democràtica amb ganes de fer un servei en les àrees d’ensenyament. Em van votar per ser Consellera Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi i vaig acceptar-ho perquè es podia compaginar amb la feina d’orientació familiar, però fa uns quinze anys d’aquest càrrec i ara no estic activa a la política. —Expliqui’ns breument les diferents tasques que ha realitzat. —L’etapa de Consellera municipal

va ser maca perquè vaig poder conèixer més el meu barri i les escoles. Va ser l’època en què es van crear els consells escolars i jo vaig formar part del de l’Institut Ménendez i Pelai. Com que m’ocupava de l’àrea d’Educació vaig participar en festes d’escoles com la de Sant Jordi i presidir els Jocs Florals del districte. També vaig dirigir una entitat dedicada a la dona d’Art i cultura (Aica) i, participar en el Temps de família de la Generalitat impartint xerrades per totes les escoles de Catalunya. Per descomptat, vaig compaginar-ho tot amb la tasca d’estar per la nostra família. Hem d’intentar prioritzar o simplificar algunes feines de la casa perquè es creï un bon ambient i bona comunicació entre tots no només a la primera infància, també a l’adolescència i sempre. —Les seves dedicacions actuals. —En aquests moments segueixo escrivint llibres d’assaig que ocupa molta part del dia i el bloc català i el castellà, em fan entrevistes i col· laboro en alguna ràdio i dono conferències a escoles i associacions. Tinc un portal sempre actualitzat del que us deixo l’enllaç: www.vidadefamilia. org on queda reflectit el que us comento. —Què n’opina de la situació actual de la societat? Hi ha menys valors familiars que abans? —Jo crec que sí que hi ha valors, però tenen noms diferents. Per exemple tenir empatia avui, és la comprensió que s’ha hagut de tenir sempre, necessària per a la convivència. Tinc un llibre anomenat “Ensenyar a viure”, on explico que han entrat amb molta força valors de caire més social com la solidaritat i s’han conservat i potenciat els de sempre com la bondat o la generositat. Penso que aquest temps és el meu temps i seria una ximpleria i una manca d’adaptació pensar que temps passats van ser millors. Mentre hi hagi pares que intentin superar-se personalment i estimin els seus fills hi haurà fills amb valors i educats en la llibertat responsable. —El valor més important?

—Crec que el valor més important i el més valorat per tothom és el respecte. —Com ens veu a la joventut? —Jo us veig molt bé! A mi m’alegra molt escoltar i parlar amb els joves, perquè sou els que teniu el futur a les mans. I, com que sóc àvia, em fa molta il·lusió veure l’estima que la majoria dels néts teniu als avis i la confiança, complicitat i el vincle afectiu que es crea mútuament. Ho puc dir per experiència, perquè tinc quatre néts en edats compreses entre 14 i 20 anys. Els joves sou el present i el futur. Un futur que ens ajuda a tenir esperança i a viure l’agraïment per tot el que s’ha rebut dels pares a casa, entre altres coses tenir el privilegi d’anar a les Dames Negres. —Com valora la irrupció d’Internet i de les xarxes socials al món actual? —La valoro positivament, però explico als pares de família que tinguin uns horaris i que mai les xarxes els treguin de les converses, de contemplar la naturalesa o de cercar temps de sota de les pedres per comunicar-se amb els fills. Jo també tinc un espai de temps destinat a les xarxes. Al “twitter” per fer reflexions breus i a “facebook” per fer comentaris. Sempre aprenem uns dels altres. Tot i això el “cara a cara” ha de seguir incorporat a la nostra vida perquè la mirada i el gest són importants per a la convivència. M’agraden tant les xarxes que tinc un bloc al diari Ara que va ser premiat com el millor d’educació professional del 2011 de Catalunya. http://criatures.ara.cat/laconvivenciauntrencaclosques/ —Per què escriure avui en dia? No creu que ja tot està escrit? —No està tot escrit, no! Gràcies a Déu es dóna molta importància a l’educació de les emocions i es poden omplir moltes pàgines! Avui els pares s’han d’anar adaptant a les circumstàncies; no és el mateix un fill del segle passat que era quasi criat només per mares que una criatura d’avui on pare i mare comparteixen fills i tas-

>> Sabies que...

ques. El que sí és cert és que els avis juguen un paper important perquè són un braç que s’allarga i que arriba on no poden ser-hi els pares. Jo escric per transmetre coneixements, vivències i donar eines per animar als pares a passar-ho bé mentre eduquen. Em diuen els meus lectors que el contingut del que escric ajuda tot i que els meus llibres no són d’autoajuda.

—Té algun text propi que destaqui dels altres per algun motiu concret? —Si n’hagués de destacar algun

seria l’últim perquè he reflexionat sobre el valor de l’amistat. Ja saps que qui té un amic té un tresor. Es titularà “Teixint el tapís de l’amistat” i el presento dijous, 9 d’abril a les 19h. del vespre a la Llibreria Claret de Barcelona i hi esteu tots convidats perquè és interessant per a totes les edats. —Quin podria considerar el millor triomf de la seva carrera? —Jo, cap. (Riu.) —I de la seva vida? —Ser àvia. —Quin consell ens donaria als joves d’avui en dia? —Paciència, constància, agraïment i alegria. —Li queda algun record a casa seva de les Dames Negres? —Em fa molta il·lusió perquè tinc unes corones de diferents colors que donaven a les estudiants que tenien bon comportament i bones qualificacions i aquesta llibreta. —Per acabar unes qüestions breus: Un llibre?

—Novel·la d’escacs, de l’escriptor Stefan Zweig —Un autora? —La Mercè Rodoreda. —Un paisatge? —La Cerdanya, jo estiuejava a Planoles de petita. Vull explicar-te que per arribar-hi necessitàvem cada estiu fer-nos el salconduit. Era època de poques llibertats... —Un premi? —El premi Stic.cat d’educació professional del bloc “La convivència, un trencaclosques” de l’any 2011. —Una cançó entranyable? —La vie en rose, de l’Edith Piaf. —Un moment de la història? —El naixement de Jesucrist. —Un personatge històric? —Tomàs Moro. —Un record emotiu? —El primer dia que vaig aprendre a llegir i el del naixement dels meus fills i néts. —Moltes gràcies pel seu temps i per les seves respostes.

>> Sabies que...

Noves incorporacions Em dic Adriana Pascual i treballo com a Tècnica de Gestió de la NEI. Que què vol dir això? Doncs que dono suport al professorat en els aspectes no docents d’aquesta nova etapa educativa. Un exemple? Organitzo les sortides. Sí, jo també sóc nova a l’escola i t’he de dir m’han acollit molt bé tant els docents com els companys d’administració i secretaria. Sí, alguns d’ells també són nous i crec que també estan per aquí presentant-se. Doncs he acabat a l’Infant Jesús per-

què l’any passat, estant treballant al Sant Ignasi, em van oferir l’oportunitat de formar part de la NEI i em va resultar impossible dir que no a un projecte tant engrescador. Aquesta experiència és molt enriquidora tant a nivell professional com personal. És tot un plaer formar part de l’equip que està treballant perquè sigui possible l’Horitzó 2020.

El meu nom és Merche Carrión, ofereixo suport al departament d’administració i secretaria. Vaig aterrar a l’escola fa gairebé un any, he viscut el canvi i estic encantada de formar part d’aquest projecte. Crec que els canvis sempre son positius , l’aposta educativa que

s’ofereix en aquesta escola es innovadora i junts caminem cap un nou Horitzó 2020.

Hola! Em dic Meritxell i treballo per la Fundació Jesuïtes Educació des del Juliol del 2013. Pertanyo al departament de Gestió de Persones, a l’equip de xarxa, i es pot dir que conec totes les escoles de la Fundació des del punt de vista laboral. Vaig començar a Bellvitge, l’any passat em trobava al

Kostka i aquest curs estic instal·lada a l’Infant Jesús. També sóc mare de l’Escola. I tant el meu fill a la Llar, amb les seves mestres, com jo ,amb l’equip de gestió, hem tingut molt bona acollida. Tenim un gran equip a l’Escola mirant a l’Horitzó 2020.

El meu nom és Octavi Pina Calmet, tinc 24 anys, natural de Barcelona, del barri de la Sagrada Familia. Treballo al departament d’administració de l’escola com a tècnic comptable des del mes de novembre. Pràcticament he passat tota la meva vida als Jesuïtes, primer com a estudiant a Jesuïtes Casp i ara iniciant aquesta nova

etapa dins d’aquesta escola. Per mi és un gran plaer formar part d’aquesta comunitat i així aportar el meu granet de sorra per tal de millorar, dins de les meves possibilitats, aquest gran projecte anomenat “Horitzó 2020”.

Adriana Pascual

Merche Carrión

Meritxell Martínez

Octavi Pina

>> Sabies que...

Entrevista a Irene Ortego, mestra de P-2 de l’Escola

Elena Bulet i Ariadna Puig 2n de BAT B

—Quin era el teu somni de petita? A què et volies dedicar? —No ho recordo gaire però suposo que com totes les nenes volia ser veterinària, perruquera, mestra… —Ens han dit que vas estudiar a l’Infant Jesús. —Doncs sí, vaig fer tota la meva escolaritat aquí, a l’Escola, des d’els 3 anys fins als 17 quan vaig acabar 2n de Batxillerat. Ha estat la meva escola de tota la vida i ara hi treballo, és com una segona casa per a mi. —Com eren els teus professors? En recordes algun en especial? —Tinc molt bon record de tots els meus professors, de fet us podria anomenar a tots els que he tingut. A l’etapa d’infantil recordo amb molt de carinyo a la Ivonne, a l’Eli i a l’Àngels. Després a Primària a la Mercedes, recordo que ens llegia cada dia una mica a la Pequeña Brujita. A la Teresa la meva tutora durant dos anys. De l’ESO recordo molt les clas-

ses de Socials amb el Josep Maria, amb els seus mapes conceptuals, les classes de Tecno amb l’Enric Cuspinera, el Francesc Bonet, les classes de Francès amb la Madame Mosser o les de Castellà amb el Ramón i les seves anàlisis d’oracions... són molts i bons records. Ara molts d’aquests professors són companys de feina. —Quins fets recordes més de la teva estada al batxillerat de l’Infant Jesús? —Recordo que va ser una etapa de molta feina i molt estudi, molts nervis pels exàmens, els trimestrals, la selectivitat... però també de molts bons moments amb els companys i els professors; les sortides, els dies a la neu i el viatge de final de curs a París. D’aquesta etapa a l’Escola encara conservo grans amistats. —Què vas fer just després d’acabar el batxillerat a l’Infant Jesús. —En acabar el batxillerat vaig en-

trar a estudiar Dret a la UB, per pressions familiars, a casa no veien massa bé que volgués ser mestra. Després d’un curs em vaig adonar que m’havia equivocat i que realment el que volia era ser mestra i treballar en una escola. Així que vaig tornar a fer la inscripció a les universitat i vaig accedir a fer Magisteri a la Universitat de Girona. —En algun moment et vas penedir d’haver escollit aquesta carrera? —Mai, és una de les millors coses que he fet. He tingut molta sort de poder estudiar el que m’agrada i després poder treballar-hi. Tot i que al principi va ser difícil, vaig començar una carrera que no m’agradava, després vaig haver d’anar a estudiar a una altra ciutat, lluny dels amics i la família. Però aquestes experiències són les que t’enriqueixen i després amb el temps les valores. —Què t’agrada més, ser estu-

>> Sabies que... diant o ser professora? Trobes a faltar el temps en què erets estudiant? —No puc escollir, estudiar i aprendre coses noves sempre m’ha agradat. A més crec que quan un escull ser mestre porta implícit també ser estudiant, aquesta és una professió en la qual estem en constant formació. De fet, estant treballant aquí a l’Escola em vaig treure una segona carrera. —Ara que ets mestra, quines creus que són les qualitats més rellevants per exercir bé aquesta tasca? —El més important és que t’agradi la feina que fas. La professió de mestra té una part vocacional molt important, estem treballant amb persones i això implica que cal ser empàtic, pacient, respectar el ritme d’aprenentatge dels alumnes, ajudar-los i guiar-los en el seu desenvolupament. —Quin és el principal motiu per ser mestra? —M’agrada molt treballar amb els nens i poder-los ajudar en els seu dia a dia, veure’ls créixer. Jo que treballo amb els més petits de la casa, puc veure com mica en mica van adquirint el llenguatge, com es relacionen entre ells, com van mostrant-se més autònoms, i això és molt gratificant. Poder transmetre els teus coneixements, engrescar en el fet que els alumnes vulguin aprendre més, despertar la seva curiositat i interès en conèixer coses noves és molt enriquidor. —Ser mestra és vocacional o se’n pot aprendre? —Jo crec que ser mestra és vocacional, tot i que diuen que de tot se n’aprèn. Però les professions que treballen amb persones com els metges per exemple, hi ha una part vocacional molt important. —Veus unes grans diferències en l’Escola des de que vas deixar d’estudiar a ara? —La veritat és que no hi veig unes grans diferències, la majoria de pro-

fessors són els mateixos que havia tingut jo quan era estudiant, però si que ha canviat, com en tot hem d’anar evolucionant i adaptant-nos a les necessitats de la societat en la qual vivim. On hi ha més diferències és en la part externa, les instal·lacions, on ara està la Llar d’Infants hi havia un teatre on havíem fet actes i representacions, els patis també han canviat, a les aules ara hi ha pissarres digitals... —Què en penses de l’educació d’avui en dia? Què canviaries de cara a un futur? —L’educació d’avui en dia no ha evolucionat al mateix ritme que ho ha fet la societat. L’accés a la informació i a les noves tecnologies per part dels alumnes fa que el professorat hagi de canviar metodologies i maneres de fer que fins ara funcionaven. L’Escola s’ha de viure com un lloc d’aprenentatge on les famílies han de participar i tenir un paper més actiu, ja que són un agent educatiu molt important. Hem de canviar la manera de fer classes, les aules han de ser espais de participació, espais que ajudin i motivin a l’alumne en els seu desenvolupament tant cognitiu com personal. —Com valores que ara l’Escola forma part de la xarxa d’escoles de jesuïtes? —Valoro positivament que l’Escola hagi entrat a formar part de la xarxa d’escoles de jesuïtes, això ens ha permès un futur amb projectes com poder viure d’a prop la NEI, treballar conjuntament amb altres escoles, conèixer altres punts de vista. —Quins consells ens donaries a nosaltres, alumnes que estem acabant segon de batxillerat? —Que gaudiu el màxim d’aquest curs, que estudieu molt per poder accedir als estudis que voleu fer. Però sobretot, heu de tenir clar, si voleu accedir a la universitat, la carrera que voldreu estudiar perquè li dedicareu molts anys de la vostra vida, a estudiar i després a treballar. —Quan arriba temps de vacan-

ces o caps de setmana, quines activitats acostumes a fer? —Des de fa un parell d’anys m’he aficionat a l’esport de moda: el running. Formo part d’un equip i entre setmana quedem per entrenar i molts diumenges anem a fer curses. El nostre proper repte és fer la Mitja Marató de Viena. Una manera diferent de viatjar una de les meves altres aficions. Sempre que puc m’agrada anar a visitar altres ciutats i conèixer llocs nous. —Defineix en una paraula la teva professió. —Passió. —I ara unes preguntes curtes: Color preferit? —Fúcsia —Una pel·lícula? —Sonrisas y lágrimas —Un llibre? —Las nueve revelaciones —Un cantant? —Jorge Drexler —El teu plat preferit? —La paella —Una flor? —L’hortènsia —Un programa de TV? —A la TV el que miro són sèries. Ara estic amb House of Cards. —Un actor? —Ricardo Darin —Una actriu? —Julia Roberts —Una ciutat per viure? —Girona —Mar o muntanya? —Muntanya —Un país per visitar? —Perú —Moltes gràcies per aquesta estona compartida, Irene. Et desitgem molta sort!

>>â€‡ Sabies que...

Benvingut, Hugo! Felicitats, Beatriz!

Felicitats, Alba i Carles!

Clar i Net us desitja

Batxillerat

Casals d’estiu 2015

Campus Esportius

Campus Esportius de

Jesuïtes Educació Estiu 2015

Amb la participació de tècnics i jugadors professionals

Campus

Bàsquet

Què?

Campus

Quan?

Del 22 al 28 de juny

On?

Tortosa

Qui?

Nens i nenes de 3r d’EP a 4t d’ESO

www.csagrada.com

Campus

Futbol / Futbol Sala

Casal lúdic De P3 a 2n de Primària

Casals d’estiu 2015

esportiu De 3r de Primària a 2n d’ESO

3r i 4t del 25 de juny al 25 de juliol 5è a 2n d’ESO del 30 de juny al 25 de juliol

Què?

Campus

Quan?

Del 22 al 28 de juny

• Esport, cooperació i superació.

On?

Amposta Park

• PORT AVENTURA!!!!!!!

Qui?

Nens i nenes de 3r d’EP a 4t d’ESO

www.ampostaparc.es

• Nit a l’escola i cinema a la fresca!

No t'ho perdis!

Activitats en anglès, activitats de lleure en les estones en que no hi hagi entrenament, esports d’aventura, jocs de nit, etc.

Amb el suport d’

Març 2015 Núm. 99 I Època II Revista del Centre Educatiu Jesuïtes Sant Gervasi - Escola Infant Jesús