Qui cuida la salut mental dels metges?
La Facultat de Medicina de la URV afronta una nova etapa -1-
Octubre de 2026 / Núm 214
Núm 214
Revista Galens
La Tarraco Health Race celebra cinc anys d’esport i solidaritat
PRIVILEGIS PER A COL·LEGIATS Gaudeix d’avantatges especials pels membres del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona! En totes les marques del Grup Oliva Motor.
El teu pròxim vehicle està a www.grupolivamotor.com
Núm 214
Revista Galens
Sumari Article d’opinió
04
Salut mental des de la prevenció
05
La Vinyeta
09
Welcome nadó
10
El més destacat de la Fundació
13
El més destacat de Formació
16
Pla d’oci del COMT
18
El Pla d’Esports del COMT
19
Veus de la medicina
20
Diàlegs de salut
22
Les nostres seccions
26
El més destacat del darrer trimestre
27
El motor del COMT
30
Lliçons del passat
33
Altes i baixes
34
Lectura recomanada
35
La recepta del Pep
36
El COMT científic
38
Tarraco Health Race
40
Consell Editor del Galens
Directora de la publicació
Disseny
- Dr. Eduard Prats Alonso - Dra. Rosa Maria Solà Alberich - Dr. Roger Jesús Pla Farnós - Dr. Francesc Feliu Villaro - Dr. Francisco M. Martín Luján
Anna González Porqueres
Sebastián Fernández Restrepo
Departament de Comunicació Maria López Lafuente
Núm 214
Revista Galens
Article d’opinió Parlar avui de salut mental entre els metges resulta molt més fàcil que fa uns anys. Conceptes com burnout, benestar emocional o salut mental formen ja part del nostre llenguatge habitual i, afortunadament, demanar ajuda comença a deixar de viure’s com una feblesa. Però aquesta major visibilitat
Dr. Manuel Carasol Ferrer
també ens planteja una pregunta: estem realment pitjor que abans o simplement som més capaços de reconèixer i expressar un malestar que durant molt de temps va romandre ocult? Probablement no hi ha una única resposta. La preocupació per la salut mental dels metges no va néixer amb la pandèmia. La Fundació Galatea fa anys que treballa en la salut i el benestar dels professionals sanitaris i la COVID va suposar, sens dubte, un punt d’inflexió. Ens va sotmetre a una enorme pressió assistencial i emocional, incertesa, por i, en
El Dr. Manuel Carasol Ferrer és metge especialis-
determinats moments, una sensació d’impotència
ta en Medicina Familiar i Comunitària, exerceix a
difícil d’oblidar. Però ja han passat diversos anys i
Calafell i és secretari del Col·legi Oficial de Metges
seria massa senzill explicar el que succeeix actual-
de Tarragona.
ment únicament com a conseqüència d’aquella crisi.
«Exercir bé la nostra professió no hauria d’exigir renunciar a tenir una vida fora d’ella.»
Això està canviant. Les generacions més joves semblen menys disposades a acceptar que la
I és que durant aquest temps no només ha canviat la
professió ocupi tots els espais de la seva vida, però
medicina; també hem canviat els metges. La nostra
seria injust interpretar aquest canvi com una pèrdua
professió ha experimentat una profunda transfor-
de vocació o compromís. Potser estem assistint
mació. Les noves generacions són majoritàriament
a una altra manera d’entendre què significa ser
dones i han canviat les estructures familiars i la
metge, en la qual exercir bé la nostra professió no
nostra relació amb la feina, la conciliació i el temps
hauria d’exigir renunciar a tenir una vida fora d’ella.
personal. Durant molts anys, la identitat del metge
I aquest canvi també importa quan parlem de salut
va estar estretament vinculada a la professió. Ser
mental: quan evolucionen les nostres expectatives
metge no significava únicament exercir una activi-
sobre com volem viure i treballar, però determinades
tat professional: implicava disponibilitat, dedicació
exigències de la professió es mantenen, pot sorgir
i, a vegades, acceptar renúncies personals com una
una tensió entre allò que esperem de la nostra vida i
cosa gairebé inherent a la vocació.
allò que l’exercici professional ens permet.
-4-
Núm 214
Revista Galens
La salut mental dels metges: una mirada des de dins Però no només hem canviat nosaltres. També ha
disposar sempre del temps necessari per dur-les a
canviat la medicina que exercim. Avui disposem
terme. I quan pràcticament tot el nostre temps es
d’una capacitat diagnòstica i terapèutica extraordi-
converteix en activitat assistencial perdem espais
nàriament superior a la de fa unes dècades, i atenem
que també formen part d’exercir bé la medicina:
pacients més complexos, amb més cronicitat i
estudiar, preparar una sessió, investigar, fer docèn-
multimorbiditat. Hem incorporat nous tractaments i
cia, comentar un cas, demanar una segona opinió o,
tecnologies, però també protocols, registres, indica-
simplement, pensar. No són activitats accessòries.
dors, objectius i tasques administratives, juntament
Formen part de la nostra professió i també, proba-
amb unes expectatives socials creixents sobre el
blement, d’allò que li dona sentit.
que la medicina pot oferir. Els nostres pacients estan
«Les condicions en què exercim la medicina també afecten la nostra salut mental.»
més informats i participen més en les decisions, una cosa indubtablement positiva, però també hi ha una menor acceptació de la incertesa i, en ocasions, dels mateixos límits de la medicina.
Per això, quan parlem de benestar professional, no
«El desgast també apareix quan ens allunyem d’allò que ens va portar a escollir la professió mèdica.»
només importa quant treballem. Importa com estem podent treballar. Les dades europees més recents de l’OMS apunten precisament en aquesta direcció: les jornades prolongades i el treball nocturn s’associen
Res d’això hauria de traduir-se necessàriament en
amb pitjors indicadors de salut mental, mentre que
un major malestar si poguéssim respondre a aques-
el suport en l’entorn laboral, una major capacitat de
tes noves exigències en les condicions adequades.
decisió i un millor equilibri entre la vida professional
El problema apareix quan augmenta la comple-
i personal es relacionen amb millors resultats.
xitat del que fem, però no sempre augmenta en la mateixa mesura el temps de què disposem per
Hi ha, a més, una altra forma de desgast que no
fer-ho. La pressió adopta formes diferents segons
sempre sabem identificar. Podem acabar una
on treballem, però probablement compartim una
jornada després d’atendre molts pacients i resol-
sensació: hem anat incorporant funcions sense
dre nombroses incidències i, tanmateix, marxar
-5-
Núm 214
Revista Galens
a casa amb la sensació de no haver fet prou bé la
separacions, problemes familiars, dificultats econò-
nostra feina. No perquè hàgim comès un error, sinó
miques, responsabilitats de cura o moments vitals
perquè no sempre hem pogut dedicar el temps que
especialment complexos. Tot això entra amb nosaltres
consideràvem necessari, aturar-nos en una conversa,
quan comencem la nostra jornada i ha de conviure
estudiar un cas amb calma o aconseguir el resultat
amb una professió que exigeix concentració, capacitat
que esperàvem.
per prendre decisions, responsabilitat i una elevada disponibilitat emocional. De vegades, una dificultat
També pot passar que assumim responsabilitats o
que neix fora de la feina troba en la pressió profes-
objectius el resultat dels quals no depèn exclusiva-
sional un amplificador; altres vegades és el desgast
ment de nosaltres. En medicina intervenen l’evolució
laboral el que acaba envaint la nostra vida personal o
de la malaltia, les decisions del pacient, els recursos
familiar. Ambdues realitats s’influeixen contínuament
disponibles i altres factors que escapen al nostre
i no sempre resulta possible saber on comença una i
control. Sentir-nos responsables d’un resultat sense
acaba l’altra.
disposar sempre de capacitat real per determinar-lo pot convertir-se en una font important de frustració.
Els motius pels quals els professionals sol·liciten
Es produeix llavors una distància entre la medici-
suport emocional reflecteixen precisament aquesta
na que voldríem exercir i la medicina que algunes
realitat: trobem situacions relacionades amb la feina,
vegades podem exercir, i mantenir durant molt de
d’altres d’origen personal o familiar i, amb freqüència,
temps aquesta distància també desgasta. Perquè
ambdues dimensions combinades. Això no permet
no tot el desgast procedeix de treballar molt;
dimensionar la magnitud real del problema, però
també pot aparèixer quan allò que fem comença
sí que ens ajuda a comprendre que el malestar del
a allunyar-se d’allò que ens va portar a escollir ser
metge no té una única causa.
metges.
«No hem d’esperar que el metge emmalalteixi per actuar; la prevenció ha de començar molt abans.»
«No tot el desgast prové de treballar molt; també desgasta allunyar-nos de la medicina que voldríem exercir.»
Entre estar bé i estar malalt existeix un ampli espai de malestar en el qual encara som a temps d’actu-
Ara bé, convé fer una distinció fonamental: males-
ar. Reconèixer-lo, parlar-ne i oferir suport en aquell
tar emocional, esgotament professional i malaltia
moment també és fer prevenció. No hauríem d’esperar
mental no són sinònims. I tampoc tot el malestar del
que aparegui un diagnòstic per començar a preocu-
metge neix a la feina. Els metges també tenim una
par-nos per la salut mental dels nostres companys.
vida fora de la consulta. Travessem malalties, dols,
Quan ja hi ha un problema de salut mental o una
-6-
Núm 214
Revista Galens
addicció que requereix atenció especialitzada entrem
dificultats i disposar d’atenció especialitzada quan
en una altra realitat, i és aquí on el PAIMM exerceix la
hi ha una malaltia. El PAIMM constitueix una peça
seva funció. Els metges atesos pel PAIMM represen-
fonamental d’aquesta última resposta, però el nostre
ten només una part dels companys amb problemes
objectiu hauria de començar molt abans.
de salut mental. L’accés al programa és voluntari i
«La medicina és exigent, però hem de deixar de considerar inevitable un desgast que podem evitar.»
molts professionals busquen ajuda a través d’altres recursos, públics o privats. Per tant, les nostres xifres no permeten conèixer la prevalença real dels problemes de salut mental entre els metges de Tarragona;
La medicina continuarà sent una professió exigent.
ens parlen dels qui arriben fins al programa. I existeix
Treballem amb malaltia, patiment, incertesa i mort.
probablement un altre grup, més difícil de conèixer,
Cap canvi eliminarà completament la càrrega emoci-
format pels qui necessiten ajuda i no la sol·liciten.
onal inherent al que fem, ni tindria sentit preten-
Reduir l’estigma i normalitzar la petició d’ajuda
dre-ho. Però no tot el desgast és inevitable pel fet de
continua sent, per això, una tasca important.
ser metges. Hem de ser capaços de distingir quina part procedeix de la mateixa naturalesa de la nostra
Durant anys hem intentat identificar allò que afavo-
professió i quina part depèn de les condicions en
reix el desgast: la sobrecàrrega, les guàrdies, la falta
què l’estem exercint. És sobre aquesta última sobre
de descans, la pressió assistencial o la pèrdua d’au-
la qual tenim més capacitat per actuar.
tonomia. La Fundació Galatea, a través d’una línia de recerca destinada a caracteritzar professionals
Durant molt de temps, en medicina hem normalitzat
sanitaris amb baixos nivells de burnout, ens convida
el cansament, la renúncia personal o el malestar com
a formular la pregunta al revés: què protegeix aquells
a part inevitable d’una professió exigent. Potser un
metges que, treballant igualment en entorns exigents,
dels canvis més importants d’aquests últims anys
aconsegueixen mantenir-se bé? Aquesta perspec-
sigui començar a qüestionar-ho. No per negar l’exi-
tiva desplaça la nostra atenció cap a la prevenció:
gència de la nostra professió, que sempre existirà,
no esperar que el metge tingui un problema, sinó
sinó per deixar de confondre-la amb allò que simple-
comprendre què l’ajuda a no desenvolupar-lo.
ment hem après a suportar.
Al llarg del temps ens hem preguntat què fa emma-
Potser avançar en la salut mental dels metges
laltir el metge. Ara ens hem de preguntar també què
comença precisament aquí: a deixar de considerar
necessita un metge per poder exercir saludablement
inevitable allò que, en realitat, podem canviar.
durant trenta o quaranta anys. També tenim una responsabilitat individual: cuidar la nostra salut, reconèixer els nostres límits i ser capaços de demanar ajuda. Però no tot pot recaure sobre el metge. Promoure la salut mental no pot consistir únicament a ensenyar-nos a suportar millor la pressió. La resiliència és important, però no s’hauria de convertir en la capacitat d’aguantar indefinidament allò que es pot i s’ha de millorar. Necessitem respostes diferents per a moments diferents: cuidar i promoure la salut quan estem bé, trobar suport quan apareixen el malestar o les
-7-
Núm 214
Revista Galens
Trencant el tabú de la salut mental des de la prevenció Abordar la salut mental de la comunitat mèdica és un repte necessari i urgent que exigeix un gran compro-
Les dades publicades els darrers anys per les organitzacions mèdiques col·legials i els programes d’ajuda i suport al nostre col·lectiu indiquen un augment en la prevalença dels trastorns mentals en el personal mèdic. El més preocupant és que les dades solen presentar biaixos importants. La Dra. Roser Rosich Camí és metgessa del Treball del Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL) del Grup Pere Mata.
Per què ens costa tant demanar ajuda? Sempre hem tingut molt arrelat el concepte de la infal·libilitat i el d’haver de sobreposar-nos ràpidament davant de situacions estressants. Aquesta pres-
D’una banda, és important que hi hagi alguns coman-
sió sostinguda sovint es pot traduir en un malestar
daments i personal del Servei de Prevenció formats
emocional que pot arribar a derivar en un trastorn
en matèria de risc psicosocial.
mental. D’altra banda, cal tractar de combatre l’origen del Davant d’aquestes situacions és quan es poden
risc realitzant, a través del Servei de Prevenció,
produir conductes de camuflatge i automedicació,
avaluacions de riscos del lloc de treball i estudis
en què la mateixa persona tendeix a autodiagnos-
psicosocials periòdics per poder aplicar les mesures
ticar-se i autotractar-se per evitar exposar la seva
correctores pertinents dins l’organització.
vulnerabilitat. La por al judici dels altres, a la pèrdua de credibilitat professional i les possibles repercus-
El paper de la Vigilància de la Salut és clau: detectant
sions laborals i legals, com també el temor que no
precoçment l’aparició de símptomes, oferint espais
es respecti la confidencialitat en l’entorn en què es
de suport emocional, assegurant la derivació si cal
treballa, redueixen la declaració de casos.
als i a les especialistes en salut mental i procurant, si és procedent, l’adaptació del lloc de treball.
Com a conseqüència, una gran part del col·lectiu mèdic evitem demanar suport professional a temps.
Tanmateix, l’organització ha de garantir mecanismes d’intervenció immediata i tenir a disposició els
Què podem fer?
protocols corresponents enfront de situacions hostils
Cal entendre que el malestar emocional del nostre
i activar-los quan sigui necessari, facilitant suport
sector no és degut a una debilitat personal, sinó a
assistencial i/o jurídic segons el cas.
una interacció entre els factors de la mateixa persona i les condicions de treball que són altament exigents.
En definitiva, si procurem cuidar els qui cuidem,
Per això, és imprescindible integrar la prevenció
podríem evitar que molts i moltes de nosaltres
dins la mateixa cultura de la institució sanitària.
patíssim en silenci.
-8-
Dra. Roser Rosich Camí
mís per part de les institucions sanitàries.
J. Cabré
La Vinyeta -9-
Revista Galens
Welcome nadó
FISIOTERAPIA EN EL
AGUA PARA BEBÉS Estimula reflejos y fortalece músculos desde los primeros meses
Amor
Acuático
WELCOME NADÓ
Centro médico pionero en estimulación acuática temprana
Paternidad/maternidad colegiados COMT 1 sesión gratuita C/ d'Ixart, 6, 43003 Tarragona
www.oceantarracobaby.com
info@oceantarracobaby.com
+34 613 940 526
- 10 -
Núm 214
Revista Galens
Tu bienestar íntimo empieza por dentro Especialistas en salud pélvica y medicina regenerativa. Únicos en Tarragona y Reus. Paternidad/maternidad colegiados COMT Sesión de valoración de suelo pélvico + 30% en pack de 8 sesiones postparto
C/ General Moragues, 89, 43203, Reus
C/ Mossèn Salvador Ritort i Faus 43202, Tarragona
- 11 -
WELCOME NADÓ
www.pelvikali.com info@pelvikali.com
+34 977 59 80 90 +34 681 961 463
Núm 214
Revista Galens
- 12 -
Núm 214
Revista Galens
El més destacat
de la Fundació del COMT
La medicina més enllà de la consulta: voluntariat sanitari a l’Hospitalitat de Lourdes de Tarragona Cada any, professionals col·legiats del COMT parti-
La Fundació Antonius Musa dona suport anualment
cipen com a voluntaris en el pelegrinatge de l’Hos-
a aquesta iniciativa mitjançant un ajut econòmic
pitalitat de Lourdes de Tarragona, oferint atenció
destinat a contribuir a les despeses dels metges
sanitària i acompanyament a persones malaltes, amb
voluntaris. L’ajut facilita la seva participació en el pele-
discapacitat o en situació de dependència.
grinatge i posa en valor la vocació dels professionals que hi dediquen el seu temps de manera altruista.
Durant cinc dies, els professionals vetllen per la salut dels pelegrins i treballen coordinadament amb la
En aquest número de Galens, coneixem de primera
resta de voluntaris. Una experiència que va més enllà
mà què significa formar part d’aquesta iniciativa a
de l’assistència mèdica i posa en primer pla l’empatia,
través del testimoni d’alguns dels professionals que
l’acompanyament i la vocació de servei.
hi participen.
Representants dels professionals voluntaris de l’Hospitalitat de Lourdes de Tarragona durant el pelegrinatge anual al Santuari de Lourdes. D’esquerra a dreta: Ramon Descarrega, Miquel Domènech, Marta Tous, Llum Piñol i Miquel Sanchís.
- 13 -
Núm 214
Revista Galens
Tres mirades sobre una mateixa experiència Marta Tous
Metgessa voluntària
Què et va motivar a participar per primera vegada?
Afortunadament, la majoria de situacions que atenem
Una experiència personal em va portar al Santuari de
na de família: amigdalitis, infeccions d’orina, picades
Lourdes el març de 2015. Va ser una vivència profunda i
d’insectes, crisis hipertensives... Però al llarg dels anys
enriquidora, i vaig sentir que m’agradaria ajudar altres
també ens hem trobat amb situacions més greus,
persones que volguessin viure aquesta experiència
com fractures, arrítmies cardíaques o infarts aguts de
però que, per la seva situació de salut o dependència,
miocardi.
són similars a les d’una consulta habitual de medici-
no poguessin fer-ho soles.
Què t’ha aportat aquesta experiència?
Amb aquesta inquietud vaig contactar amb el Dr. Miquel Domènech, que em va donar a conèixer l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Tarragona, una entitat que fins aleshores jo no coneixia. Així va començar la meva vinculació amb l’Hospitalitat i, des de llavors, he participat cada any en el pelegrinatge com a metgessa voluntària.
Conviure durant aquests dies amb persones en situació de vulnerabilitat és un aprenentatge excepcional de vida. Veure com afronten les adversitats, com mantenen l’alegria i una actitud positiva i com fan de l’agraïment una manera de viure et fa relativitzar molts aspectes de la pròpia vida Des del punt de vista professional, també m’ajuda a
Què fan els metges a Lourdes?
recordar una manera de fer medicina més propera i
La nostra tasca comença uns mesos abans del pele-
humana.
grinatge. A partir de l’experiència acumulada al llarg de més de cinquanta anys i de les diferents situacions
I el fet que, any rere any, tornem a repetir el pelegri-
mèdiques que s’hi han anat produint, preparem tot el
natge em fa pensar que hi ha alguna cosa que va molt
material sanitari que podem necessitar durant els dies
més enllà de prestar un servei mèdic. Després de tants
a Lourdes.
anys compartint aquesta experiència, al final ens hem convertit en una mena de “família” amb moltes ganes
Portem tant material bàsic, com ara termòmetres o
de retrobar-nos i de tornar a compartir aquests dies
tensiòmetres, com la medicació necessària per poder
a Lourdes.
donar una primera resposta davant d’una urgència. Un cop a Lourdes, comptem també amb el suport dels serveis d’emergències del Santuari i, si és necessari, amb la possibilitat de derivar el pacient a l’hospital.
«L’empatia i l’apropament al malalt et torna als fonaments de la medicina més humana»
- 14 -
Núm 214
Revista Galens
Miquel Domènech
Miquel Sanchis Bernabeu
Metge voluntari
Metge voluntari
Com va començar el teu vincle amb l’Hospitalitat de Lourdes?
Quins valors creus que són més presents en aquest tipus de voluntariat?
Fa 34 anys que la sra. Mercè Guasch de Valls cercava
La vocació de servei, l’empatia, l’escolta, la disponi-
algun metge voluntari per fer-se càrrec dels malalts
bilitat i el respecte profund per la dignitat de cada
durant el pelegrinatge anual al santuari de Lourdes
persona. També la humilitat. Com a metges estem
i va acudir al Pius Hospital, on jo treballava. Així va
acostumats a buscar solucions, però hi ha situa-
començar el meu compromís amb aquesta associa-
cions en què no podem guarir i, en canvi, sempre
ció. És un voluntariat que t’omple com a persona i
podem cuidar i acompanyar.
com a professional. A Lourdes aquesta diferència entre curar i cuidar es
Quin missatge transmetries als col·legiats sobre la importància del voluntariat
fa especialment visible. La persona malalta no és només algú que necessita una intervenció sanitària; és algú que necessita sentir-se reconegut,
El voluntariat ens reforça com a persones, ens fa
respectat i acompanyat. Crec que aquesta és una
més humans i al mateix temps dignifica la nostra
de les dimensions més nobles de la nostra professió.
professió. De fet, el servei altruista vers els altres
Què et va motivar a participar per primera vegada?
repercuteix al mateix temps en tu mateix.
Creus que el compromís social també forma part de la identitat d’un metge col·legiat?
La meva participació en l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes neix de dues realitats molt vinculades per a mi: la vocació mèdica i la fe cristiana.
Absolutament sí. L’humanisme cristià, que té com a
Sempre he entès la medicina com una professió
centre la persona i la seva dignitat, no pot viure fora
de servei, no només per diagnosticar i tractar, sinó
de la nostra professió , per més científica i tècnica
també per acompanyar la persona que pateix.
que sigui. No podem viure aïllats dintre de la societat. El nostre compromís com a metges és la totalitat
Després de molts anys d’exercici professional, la
de la persona, no un òrgan o una part d’ell. Si deixem
pressió assistencial pot fer que aquesta dimensió
de banda una part, al final perdem el tot.
més humana quedi en segon pla. Lourdes m’ha permès retrobar aquesta manera d’entendre la
«El voluntariat ens reforça com a persones, ens fa més humans i dignifica la nostra professió»
professió. Hi participo com a metge des de fa quatre anys, posant els meus coneixements al servei dels malalts i pelegrins, però també des de la meva fe.
«Hi ha situacions en què no podem guarir i, en canvi, sempre podem cuidar i acompanyar»
- 15 -
Núm 214
Revista Galens
El més destacat de Formació
El 2026 ha estat un any de transformació en la manera d’entendre i oferir la formació des del COMT. Aquests mesos hem incorporat noves metodologies, formats i maneres d’arribar als col·legiats, amb l’objectiu d’adaptar-nos a realitats professionals, horaris i necessitats cada vegada més diverses. Un dels principals passos endavant ha estat la posada en marxa de la plataforma Moodle del COMT, que ens ha permès ampliar l’oferta en línia i incorporar formacions asíncrones i autogestionables. Així, cada El Dr. Antelm Pujol, Metge Endocrí, investigador i divulgador conegut com a @thefitmedstudent, va participar com a ponent a la Jornada de Prescripció d’Exercici Físic organitzada pel COMT.
professional pot avançar al seu ritme i compatibilitzar millor la formació amb l’activitat assistencial. Aquest model conviu amb les sessions presencials, la formació híbrida, els tallers pràctics i les jornades
en la recerca, la innovació, la humanització en oncolo-
científiques.
gia i els avenços i reptes amb impacte en la pràctica
El COMT consolida una oferta formativa diversa i especialitzada, adaptada a les necessitats de la professió mèdica.
clínica. Una trobada que va permetre donar visibilitat
Aquesta evolució ha anat acompanyada d’una oferta
La diversitat ha estat una de les característiques del
diversa. Durant l’any hem impulsat programes d’alt
calendari formatiu. Hem ofert propostes adreçades
nivell en gestió i lideratge, com el Programa Execu-
a professionals d’Atenció Primària, activitats espe-
tiu en Lideratge i Gestió d’Organitzacions Sanità-
cífiques de Medicina d’Urgències i Emergències,
ries ESADE & COMT, i iniciatives per acompanyar
formacions en Ecografia Clínica, Hipertensió, Reuma-
els professionals en diferents moments de la seva
tologia o Intel·ligència Artificial, i cursos especialitzats
trajectòria, com la Jornada d’Orientació Professional
que continuaran durant la recta final de l’any.
a ajuts i projectes, compartir experiències i generar un espai de posada en comú entre professionals vinculats a diferents àmbits de l’oncologia.
Postresidència, amb la participació de professionals de referència de diferents hospitals del territori.
El mes de novembre serà un bon exemple d’aquesta especialització. El 6 de novembre tindrà lloc una
També continuem apostant per la col·laboració amb
nova Jornada d’Actualització en Càncer de Còlon i,
altres institucions i entitats del territori. Un exemple
una setmana després, el 13 de novembre, se celebrarà
ha estat la jornada organitzada conjuntament amb
el curs d’Actualització en Manometria Anorectal. El
l’Associació Contra el Càncer a Tarragona, centrada
calendari continuarà el 20 de novembre amb la Jorna-
Tot el recorregut d’aquest 2026 no hauria estat possible sense el suport de:
- 16 -
Núm 214
Revista Galens
da de Salut i Esport, emmarcada en la Tarraco Heal-
dents pensats per treballar habilitats especialment
th Race, reforçant una línia de treball que vol posar
rellevants en la relació amb pacients, equips i altres
en valor el paper de l’activitat física en la promoció
interlocutors.
de la salut i en la pràctica clínica. Finalment, el 23 de novembre, Salou acollirà la Jornada de Recerca
En paral·lel, seguirà disponible una nova edició del
i Investigació, ampliant encara més una oferta que
curs Intel·ligència Artificial Aplicada a la Pràctica
combina actualització clínica, especialització i espais
Clínica i la Gestió Sanitària, consolidant una de les
per compartir coneixement i impulsar noves línies de
línies formatives que més clarament reflecteixen els
treball.
nous reptes de la professió i la necessitat d’incorporar competències digitals a la pràctica diària.
Precisament, aquesta aposta per vincular activitat física, salut i pràctica assistencial tindrà continuïtat
Amb aquesta recta final, comencem també a dibuixar
al desembre amb una nova edició del curs de Pres-
el calendari de 2027. Els dies 15 i 16 de gener, Tortosa
cripció de l’Exercici Físic (PEFS), que començarà
acollirà un nou curs de Radiologia, mentre que el 12 de
l’1 de desembre i que enguany es podrà seguir de
febrer tindrà lloc la Jornada d’Actualització en Patolo-
manera totalment asíncrona. El nou format permetrà
gia Endocrina. També està prevista una nova edició
als participants avançar pels continguts al seu ritme
del curs d’Ecografia musculoesquelètica orientada a
i exemplifica aquesta voluntat d’oferir una formació
l’intervencionisme, recuperant una proposta eminent-
cada vegada més adaptable, accessible i compatible
ment pràctica que ha tingut una bona acollida.
amb el dia a dia professional. Tanquem, per tant, un any en què no només hem També durant el desembre continuarem reforçant
ampliat la varietat de continguts, sinó que hem avan-
les competències transversals amb el programa de
çat sobretot en com, quan i des d’on es pot formar el
Comunicació oral eficaç i habilitats comunicatives
col·legiat. Presencialment, en línia, de manera híbrida
en l’entorn sanitari. Encara sou a temps d’inscriu-
o al seu ritme, el repte continua sent el mateix: oferir
re-us al primer bloc, que se celebrarà els dies 14 i 21
una formació útil, actualitzada i connectada amb les
de desembre, mentre que el segon tindrà continuïtat
necessitats reals dels professionals.
els dies 15 i 22 de febrer de 2027. Dos blocs indepen-
- 17 -
Núm 214
Revista Galens
El pla d’oci del COMT El Pla d’Oci del COMT ha continuat la seva activitat aquest estiu amb dues propostes per descobrir el territori i compartir experiències fora de l’àmbit professional. El 31 de juliol, els col·legiats i els seus acompanyants van gaudir d’una visita guiada privada a la Casa Navàs de Reus, una de les joies del modernisme europeu. Durant el recorregut, van descobrir els espais, vitralls i elements ornamentals d’aquest edifici projectat per Lluís Domènech i Montaner, així com la història de la seva torratxa original, actualment en procés de reconstrucció. Després de la pausa habitual del mes d’agost, el programa es va reprendre el 26 de setembre amb una sortida a Cambrils que va combinar natura, patrimoni i gastronomia. La jornada va començar amb una visita guiada al Parc Samà, un jardí romàntic d’inspiració colonial on els participants van poder conèixer la història de l’espai i passejar pels seus jardins. L’activitat es va completar amb un dinar al port de Cambrils amb una proposta gastronòmica d’inspiració tailandesa, que va posar el punt final a una nova jornada de convivència entre col·legiats.
- 18 -
Núm 214
Revista Galens
El pla d’esports del COMT El COMT ja té en marxa el seu nou Pla d’Esports, impulsat amb Treic Events per fomentar l’activitat física, els hàbits saludables i els espais de trobada entre col·legiats. El programa proposa diferents activitats al llarg de l’any, pensades tant per als professionals mèdics com per als seus acompanyants. El passat 26 de setembre, el Pla d’Esports va proposar un descens en caiac pel riu Ebre. La sortida va començar a l’embarcador de Vinebre i va recórrer el desfilador del Pas de l’Ase, un dels trams més singulars del riu, entre parets de roca, illes fluvials i paisatges de ribera. L’activitat va permetre gaudir de l’Ebre des d’una perspectiva diferent i combinar exercici físic, natura i descoberta del territori en un entorn poc massificat. El 24 d’octubre, el Pla d’Esports va continuar amb un Torneig de Pàdel a MKPàDEL, a Tarragona. La jornada, disputada en format de parelles, va comptar amb categories masculina, femenina i mixta, distribuïdes per nivells per afavorir una participació més equilibrada. Al llarg del dia, els participants van poder combinar competició, activitat física i un ambient distès, amb diversos partits garantits per parella i espais per compartir l’experiència més enllà de la pista. Una nova proposta del Pla d’Esports pensada per fomentar la pràctica esportiva i reforçar els vincles entre els col·legiats a través d’activitats compartides. El calendari continuarà el 20 de novembre amb un Campionat de Bowling, també en format de parelles i pensat per a tots els nivells. Una proposta per combinar competició, diversió i un ambient distès.
Apunta’t!
- 19 -
Núm 214
Revista Galens
Veus de la medicina A més a més, vaig tenir molt poca ajuda dels
Testimoni anònim
companys com del mateix centre. I no vaig saber
Metge actualment de baixa per motius de salut mental.
recolzar-me en persones de fora de l’entorn laboral ni en familiars..
La pressió assistencial, la responsabilitat sobre els pacients i la dificultat per reconèixer els propis límits poden acabar passant factura a la salut mental dels professionals sanitaris. Però, què passa quan és el metge qui necessita ajuda?
Per què creus que als metges els costa tant acceptar que necessiten parar? Més que reconèixer que no estàs bé, crec que el problema és la responsabilitat que sentim de no poder parar, ni pels nostres pacients ni pels nostres
Acostumats a tenir cura dels altres, els metges també han d’afrontar situacions d’estrès, exigència professional i dificultats personals que poden afectar el seu benestar. Reconèixer que alguna cosa no va bé, demanar ajuda i acceptar la necessitat d’aturar-se no sempre és fàcil, especialment en una professió en què el sentit de la responsabilitat té un pes tan important. En aquesta entrevista, un metge que actualment es troba de baixa per motius de salut mental comparteix, des de l’anonimat, la seva experiència. Un testimoni personal que convida a reflexionar sobre la necessitat de cuidar la pròpia salut i fer ús dels recursos d’acompanyament disponibles per als professionals.
companys. A això s’hi suma la sensació que nosaltres podem amb tot. No sé si és per ego o per vergonya, però no volem semblar “dèbils”.
«Hauria parat molt abans del que ho vaig fer» Fins a quin punt la responsabilitat sobre els pacients pot fer que normalitzem situacions d’estrès? Ho veig com una cosa implícita en la nostra professió. El que no s’ha de normalitzar és no poder demanar ajuda o no poder parar. Tampoc tenim gaires eines per gestionar la quantitat d’estrès que genera la nostra feina. Encara existeix la idea que el metge ha de ser fort
Quan vas començar a adonar-te que alguna cosa no anava bé? No va ser un moment concret, ja feia molt de temps que hi pensava. Em costa creure que tot estigui causat per un únic moment. Sí que hi pot haver un desencadenant puntual, però sempre precedit de mesos o anys de sentir-te sobrepassat.
i no mostrar vulnerabilitat? Sí, i més quan tens personal sota la teva responsabilitat o pacients molt crítics. Com pot arribar a afectar aquesta pressió professional la vida personal? És tremendament fàcil emportar-se els problemes de la feina a casa, i això fa que sigui molt difícil descon-
Quines circumstàncies personals i professionals et van portar fins a aquella situació? Es van ajuntar la càrrega de treball i de responsabili-
nectar. Tot i que no ha estat el meu cas, crec que pot arribar a ser una font important de conflictes amb la parella, la família o els amics.
tat laboral a una situació personal sense solució. - 20 -
Núm 214
Revista Galens
«Sentim la responsabilitat de no poder parar, ni pels pacients ni pels companys»
I si, el límit ja no a traspassar, sinó ni tant sols a apropar-s’hi el tinc molt més clar i pararia molt abans del que ho vaig fer.
Abans de viure aquesta situació, coneixies els
Quin consell donaries a un company que comença
recursos de suport a la salut mental dels profes-
a sentir-se superat per la situació?
sionals?
No crec que sigui una cosa que nomésafecti el col·
Sense cap mena de dubte, no tenim les eines ni el
lectiu mèdic. S’haurien de proposar solucions per a
suport. Fins que no ha estat massa tard no coneixia
tot el personal sanitari.
les eines que ens proporciona la nostra institució. Tampoc he rebut ajuda dels company ni he tingut
El primer que li diria és que pari, i el segon que busqui
prous eines fora de la feina per poder gestionar-me.
ajuda professional, dins o fora del centre. Que parli amb companys o amics que hagin tingut situacions
Què creus que ajudaria a detectar abans aquestes
semblants. Que es cuidi i que es plantegi quines són
situacions i prevenir que els professionals arribin
les prioritats en la seva vida.
al límit? Cal tenir en compte que hi ha situacions inherents
«La nostra generació vol una medicina més justa, humana i compatible amb una vida personal plena»
a la nostra feina i que no es poden canviar. Sí que penso que es podria millorar les eines per vetllar per la nostra salut. El nombre de psicòlegs i psiquiatres que es dediquen a la nostra salut és ridícul en comparació amb els milers de treballadors que som al centre. Millorar el coneixement (actualment inexistent) que tenim els professionals d’aquets recursos de suport. Protocol·litzar situacions en què sigui obligatori passar per suport psicològic. Cal actuar de manera proactiva i no reactiva, com ara. Aquesta experiència ha canviat la teva manera
El COMT, al costat dels metges
d’entendre la medicina o les teves prioritats perso-
El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), gestionat per la Fundació Galatea, ofereix atenció especialitzada i confidencial als metges amb problemes de salut mental o conductes addictives.
nals? Més que la medicina, el que ha canviat és la meva perspectiva de la vida i les meves prioritats en gene-
Més informació: Programa PAIMM del COMT.
ral. - 21 -
Núm 214
Revista Galens
Diàlegs de salut El Dr. Francisco Martín Luján assumeix el deganat
Bellissens, la implantació del grau en Farmàcia i la
de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
transformació de la docència, la recerca i la inno-
de la URV en una etapa marcada pel futur trasllat al
vació marcaran el futur de la Facultat.
Campus Bellissens i la implantació del grau en Farmàcia. En aquesta entrevista, parlem amb ell sobre els
Bellissens ha de ser molt més que un nou edifici. És
reptes de la Facultat, la formació dels futurs metges,
una oportunitat per repensar espais i metodologies,
els canvis que viu la professió i la importància de
potenciar la simulació clínica i afavorir la interacció
cuidar la salut mental des de l’etapa universitària.
entre estudiants i graus. A més, el grau de Farmàcia ampliarà l’oferta formativa en ciències de la salut i
Fa poc ha assumit el deganat de la Facultat de
obrirà noves possibilitats de col·laboració interdisci-
Medicina i Ciències de la Salut. Què representa
plinària.
per a vostè afrontar aquesta nova etapa? Assumir el deganat és, sobretot, una gran responsabilitat i un
També volem reforçar la qualitat docent, la recerca,
compromís ferm amb la Facultat i amb les persones
la internacionalització i la connexió amb el sistema
que en formen part. Afronto aquesta etapa amb molta
sanitari, posant sempre les persones al centre. Volem
il·lusió, però també amb consciència dels reptes que
una Facultat cohesionada i participativa, que tingui
tenim al davant.
en compte la veu del professorat, el PTGAS (personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis) i l’estudiantat, i que faciliti el desenvolupament del talent.
La meva trajectòria professional m’ha permès conèixer de prop la realitat assistencial, la gestió sanitària, la docència universitària i la recerca. També he tingut l’oportunitat de formar part de l’anterior equip deganal, una experiència que m’ha ajudat a conèixer de prop les nostres fortaleses i els àmbits que podem
«El repte és ser capaços de combinar rigor científic, aprenentatge pràctic i desenvolupament personal i professional»
millorar. Quan acabi aquesta etapa com a degà, què li agraComencem una etapa especialment important. No es
daria haver contribuït a consolidar? M’agradaria
tracta de començar de zero, sinó de construir sobre
haver contribuït a consolidar una Facultat moderna,
la feina ja feta, incorporant noves idees i formes de
innovadora, més internacional i plenament integrada
treballar per preparar la Facultat per als reptes de les
al Campus Bellissens, amb una docència excel·lent i
pròximes dècades.
una recerca d’impacte.
«Bellissens ha de ser molt més que un nou edifici. És una oportunitat per repensar espais i metodologies»
Però l’èxit no s’ha de mesurar només pels edificis,
Quines són les principals prioritats que s’ha
percebessin que reben una formació de qualitat i els
marcat al capdavant de la Facultat? Tenim al davant
professionals sanitaris veiessin la Facultat com una
una oportunitat històrica. El trasllat al Campus
aliada estratègica.
els indicadors acadèmics o els projectes que hàgim posat en marxa. Em sentiria satisfet si, en acabar aquesta etapa, la comunitat universitària se sentís implicada en el projecte col·lectiu, els estudiants
- 22 -
Núm 214
Revista Galens
«La medicina va més enllà de la transmissió de coneixements» Vostè és metge i docent. Què creu que ha canviat
compartides. Cal formar professionals amb criteri
més en la manera de formar un metge respecte de
ètic, compromís social i consciència de les desi-
quan va estudiar vostè? La formació en Medicina
gualtats en salut.
va més enllà de la transmissió de coneixements. La base científica és imprescindible, però també ho és
També són fonamentals el raonament crític, l’aprendre
aprendre a aplicar-la en situacions reals, prendre
professional continuat, l’adaptació als canvis, el treball
decisions en contextos d’incertesa, comunicar-se
en equip i el lideratge col·laboratiu. La medicina és
amb els pacients i treballar en equip.
una activitat col·lectiva on la qualitat assistencial depèn, cada vegada més, de la coordinació entre
Quan jo estudiava (ja fa anys!), l’ensenyament estava
diferents professionals i nivells assistencials.
molt centrat en els continguts i en el paper del professor com a transmissor del coneixement. Avui dispo-
Com imagina que haurà de ser el metge del futur?
sem de metodologies que proposen un paper més
Quins canvis creu que transformaran més la mane-
actiu de l’estudiant: l’aprenentatge basat en casos, la
ra d’exercir la medicina en els pròxims anys? El
simulació clínica, el treball interdisciplinari i les eines
metge del futur haurà de combinar una base científica
digitals, entre d’altres.
sòlida amb capacitat d’adaptació, criteri clínic i una gran competència relacional. La intel·ligència artificial,
Això no resta importància als fonaments científics; al
la medicina de precisió i l’anàlisi de grans volums de
contrari. En un entorn caracteritzat per l’excés d’infor-
dades transformaran molts aspectes de la pràctica
mació (infoxicació) i el canvi constant, cal una base
clínica.
sòlida per interpretar-la de manera crítica i prendre decisions clíniques adequades. El repte és ser capaços de combinar rigor científic, aprenentatge pràctic i desenvolupament personal i professional.
«La relació amb el pacient no és un complement de l’acte mèdic, sinó una part essencial de l’assistència» Més enllà dels coneixements estrictament clínics, quines competències considera avui imprescindibles en la formació d’un futur metge? Destacaria la comunicació i l’escolta activa. La relació amb el pacient no és un complement de l’acte mèdic, sinó una part essencial de l’assistència. No n’hi ha prou amb saber diagnosticar i tractar malalties; també cal entendre la persona en el seu context, respectar les seves necessitats i valors, per prendre decisions - 23 -
Núm 214
Revista Galens
La intel·ligència artificial serà una eina valuosa per
La relació entre la Facultat i el sistema sanitari ha
interpretar informació, identificar patrons, donar
de ser una aliança estratègica. Hospitals, atenció
suport a determinades decisions i personalitzar l’aten-
primària, centres sociosanitaris i salut pública són
ció. Però caldrà saber utilitzar-la de manera crítica,
espais fonamentals per a la docència, la recerca i la
segura i responsable, reconeixent-ne les limitacions i
innovació.
els possibles biaixos. La responsabilitat professional mai no es podrà delegar en un algoritme.
La meva experiència com a metge de família i en responsabilitats de gestió m’ha fet especialment
A més, haurem de reforçar la capacitat de treballar
conscient d’aquesta necessitat. Hem de facilitar una
en equips interdisciplinaris i d’atendre persones amb
relació fluida entre els professionals assistencials
problemes de salut cada vegada més complexos,
i la universitat, reconèixer el valor docent de la seva
sovint associats a la cronicitat i a l’envelliment. Segur
feina i impulsar projectes compartits que beneficiïn
que la tecnologia serà una eina essencial, però l’em-
tant la formació com la qualitat de l’atenció als paci-
patia, la comunicació i la confiança continuaran sent
ents.
els elements centrals de la medicina. Aquesta edició de Galens posa el focus en la salut mental dels metges. Creu que el benestar professi-
«Formar professionals resilients és important, però també ho és fomentar entorns laborals que protegeixin la salut de qui té cura dels altres»
onal s’ha de començar a treballar des de la Facultat? Quines eines considera importants per preparar els futurs metges per a una professió exigent? Sens dubte. La cura del benestar professional ha de començar a la universitat. Els estudis de Medicina
La formació mèdica combina universitat, pràctica
són molt exigents, tant en l’àmbit acadèmic com en
clínica i contacte amb el sistema sanitari. Quina
l’emocional; per això, els estudiants han d’aprendre a
importància té aquesta connexió en la preparació
gestionar la incertesa, la pressió, l’error i el contacte
dels futurs professionals? És imprescindible. La
amb el patiment humà. No podem donar per fet que
universitat proporciona els fonaments científics i
aquestes competències s’adquiriran espontàniament
metodològics, però la medicina s’aprèn en contacte
amb l’experiència.
directe amb els pacients i els equips assistencials. És en l’entorn assistencial on els estudiants integren
La Facultat ha de promoure un entorn d’aprenentatge
coneixements, aprenen a prendre decisions i compre-
saludable, amb expectatives exigents però raonables,
nen les conseqüències de les seves actuacions.
sistemes de tutoria i orientació accessibles i mecanis-
- 24 -
Núm 214
Revista Galens
mes per detectar situacions de malestar i facilitar-hi
nal i la conciliació ens poden ajudar a revisar pràcti-
suport. També cal incorporar eines per a la gestió de
ques i a millorar les institucions.
l’estrès, el treball en equip i el reconeixement dels
Alhora, aquests joves tenen molt a guanyar del
propis límits.
contacte amb professionals experimentats, de la reflexió sobre la pràctica clínica i els valors de la
Ara bé, no hem de traslladar tota la responsabilitat a
professió. La formació és un procés compartit: els
la persona. El benestar dels metges depèn també de
docents aportem experiència i criteri, mentre que els
les condicions de treball, les càrregues assistencials,
estudiants ens interpel·len i ens estimulen a evolu-
l’organització dels serveis i la cultura professional.
cionar.
Formar professionals resilients és important, però també ho és fomentar entorns laborals que protegei-
Com a membre del Consell Editorial de Galens,
xin la salut de qui té cura dels altres.
quin paper pot tenir una revista col·legial a l’hora d’apropar la universitat, els professionals en actiu
Quan pensa en les noves generacions de metges
i les noves generacions de metges? Una revista
que s’estan formant avui, què és el que més valora
col·legial pot actuar com un espai de trobada entre
d’elles? En valoro especialment la capacitat d’adap-
diferents àmbits d’una mateixa professió, que de
tació, el domini de les noves tecnologies, la conscièn-
vegades, no es comuniquen tant com seria desitjable.
cia social i la voluntat de tenir un paper més actiu en
La universitat, els professionals en actiu i els estudi-
el seu aprenentatge. Són generacions que es formen
ants comparteixen objectius, tot i tenir experiències,
en un entorn molt diferent del nostre i que hauran
necessitats i perspectives diferents. Afavorir-ne el
d’afrontar transformacions importants en la manera
diàleg és una manera de reforçar tota la comunitat
d’exercir la medicina.
mèdica.
Hem de saber escoltar-les. Les seves expectatives
En un moment de canvis accelerats, necessitem
sobre l’aprenentatge, el desenvolupament professio-
canals de comunicació rigorosos, plurals i oberts. Galens pot contribuir a divulgar coneixement, compartir experiències, visibilitzar projectes i obrir debats sobre els reptes de la professió, apropant la realitat assistencial, l’exercici mèdic, a la universitat i viceversa. La formació del metge no acaba amb la graduació. La relació entre la universitat i el professional tampoc s’hauria d’acabar quan l’egressat s’incorpora al sistema sanitari. Una revista com Galens pot ajudar a mantenir viu aquest vincle al llarg de tota la trajectòria
- 25 -
Núm 214
Revista Galens
Les nostres seccions
Metges d’Atenció Primària La Secció Col·legial de Metges d’Atenció Primària
va abordar les noves evidències neurocientífiques
del COMT és l’espai de representació, participació i
sobre el dolor i la necessitat d’avançar cap a un enfo-
trobada dels professionals de la medicina familiar i
cament més integral dels pacients amb dolor crònic.
comunitària de la demarcació de Tarragona. La seva tasca se centra a posar en valor el paper de l’atenció
La coordinació entre l’atenció primària i l’atenció
primària dins del sistema sanitari, defensar els inte-
hospitalària és també un dels àmbits d’interès de la
ressos dels professionals i contribuir a la millora de la
secció, que aposta per un abordatge multidisciplinari
qualitat assistencial.
i una millor continuïtat assistencial. Iniciatives com la jornada sobre incontinència fecal celebrada al
Com a primer nivell d’accés al sistema sanitari, l’aten-
COMT de Tortosa exemplifiquen aquesta voluntat de
ció primària té un paper fonamental en la prevenció,
reforçar la col·laboració entre professionals i millorar
el diagnòstic, el tractament i el seguiment de les
l’atenció als pacients.
malalties, així com en la promoció de la salut i l’acompanyament de les persones al llarg de la vida. Des de
Més enllà de les activitats formatives, la secció és un
la secció es treballa per reforçar aquest model d’aten-
espai de diàleg, suport i participació dels metges
ció integral, propera i continuada, que situa el pacient
d’atenció primària, on compartir inquietuds, plantejar
i el seu entorn al centre de l’activitat assistencial.
propostes i treballar conjuntament per afrontar els reptes de la professió.
«Reforcem l’atenció primària i la coordinació entre professionals per millorar la qualitat assistencial.»
Amb aquesta voluntat, anima els professionals a
Entre les seves principals línies de treball destaquen
resolutiva i centrada en les necessitats de la població.
implicar-se en les seves activitats i a contribuir a una atenció primària cada vegada més coordinada,
la formació continuada, l’actualització de coneixements, l’intercanvi d’experiències i la col·laboració entre professionals i nivells assistencials. La secció també vol ser un espai de reflexió sobre els reptes de l’atenció primària, les condicions de l’exercici professional i les oportunitats de millora dels serveis sanitaris al territori. En aquest sentit, promou i dona suport a activitats científiques i formatives que permeten aprofundir en problemàtiques de salut presents a les consultes i incorporar noves perspectives a la pràctica clínica. Un exemple és la jornada «El dolor crònic des d’una altra mirada», organitzada a les Terres de l’Ebre, que
- 26 -
Núm 214
Revista Galens
El més destacat
del darrer trimestre El COMT acull el RESCOM 2026 a Tarragona El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha estat l’amfitrió de la XIX edició del Congrés de Respon-
Representants de Mutual Médica, del COMT i de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), que recollirà el testimoni de Tarragona i acollirà el RESCOM 2027.
sables de Comunicació dels Col·legis de Metges (RESCOM 2026), que ha reunit a Tarragona professionals de la comunicació col·legial d’arreu de
El RESCOM 2026 ha comptat amb ponents com Xavi-
l’Estat durant dues jornades de formació, reflexió i
er Ribera, Guillem Graell, exresponsable de màrque-
intercanvi d’experiències.
ting del FC Barcelona, i el president del COMT, Dr. Sergi Boada. Les sessions també han permès
El congrés ha abordat alguns dels principals reptes
compartir projectes i bones pràctiques impulsades
que afronten actualment els departaments de
des de diferents col·legis de metges.
comunicació, com la incorporació de la intel·ligència artificial, el paper dels metges com a portaveus de
Els castells han estat el fil conductor d’aquesta edició,
confiança, la construcció de marca i el sentiment de
com a símbol de confiança, coordinació i treball en
pertinença a les institucions. També s’ha reflexionat
equip. Els participants han pogut conèixer de prop
sobre la necessitat de connectar amb les noves gene-
aquesta tradició amb un taller de la Colla Jove Xiquets
racions de professionals mèdics i de reforçar el paper
de Tarragona, traslladant a la pràctica els valors que
estratègic de la comunicació en la presa de decisions.
han acompanyat el congrés.
El RESCOM 2026 es va ambientar amb el fil conductor dels castells, com a símbol de confiança, coordinació, treball en equip i construcció col·lectiva.
- 27 -
Núm 214
Revista Galens
El COMT habilita un espai web per presentar projectes d’innovació en salut de REDESSA
Fotografia de grup durant la presentació de la nova edició de la Incubadora REDESSA 2026-2027, que compta amb la col·laboració del COMT.
El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona posa
La iniciativa s’adreça tant a projectes que es troben
a disposició dels col·legiats i col·legiades un nou
en una fase inicial com a iniciatives ja en marxa que
espai al seu web per presentar idees, projectes
busquen noves oportunitats de creixement.
empresarials i iniciatives d’innovació vinculades a l’àmbit de la salut. Aquesta iniciativa s’emmarca en
Segons les necessitats de cada projecte, els progra-
la col·laboració amb la Incubadora REDESSA, que
mes de la Incubadora REDESSA poden oferir
ofereix recursos i acompanyament per al desenvo-
mentories, formació especialitzada, assessorament
lupament de projectes innovadors.
empresarial, orientació en finançament i connexió amb altres agents de l’ecosistema innovador.
A través d’aquest nou espai, els professionals mèdics poden fer arribar les seves propostes al COMT, que
Per presentar una proposta, els col·legiats només han
en farà una primera valoració per estudiar-ne el possi-
d’accedir al nou espai web del COMT, completar el
ble encaix en els programes de REDESSA.
formulari habilitat i enviar una presentació del projecte en PDF a comt@comt.cat.
OMPLE EL FORMULARI
- 28 -
Núm 214
Revista Galens
La II Jornada d’Esport i Salut posarà el focus en l’exercici físic com a eina de salut El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona acollirà el
El programa abordarà la prescripció d’exercici físic
pròxim 20 de novembre la II Jornada d’Esport i Salut
des d’una perspectiva multidisciplinària, la promoció
a Tarragona, sota el lema «Exercici físic, salut i futur».
de l’activitat física en edat escolar, les barreres que
La trobada reunirà professionals dels àmbits sanitari,
dificulten mantenir una vida activa i les oportunitats
esportiu i acadèmic per abordar el paper de l’activitat
que ofereixen la tecnologia i la medicina del movi-
física en la prevenció de malalties, la promoció de la
ment.
salut i la millora de la qualitat de vida. El programa abordarà la prescripció d’exercici físic La jornada se celebrarà de 9 a 17 h a la Sala Dr. Santi-
des d’una perspectiva multidisciplinària, la promoció
ago Mallafré del COMT i inclourà dues ponències i
de l’activitat física en edat escolar, les barreres que
quatre taules rodones amb la participació d’especia-
dificulten mantenir una vida activa i les oportunitats
listes de diferents disciplines.
que ofereixen la tecnologia i la medicina del moviment.
INSCRIPCIONS
Fotografia de grup dels participants en la primera edició de la Jornada d’Esport i Salut a Tarragona, celebrada l’any 2025.
Aprovada la reforma de les mutualitats alternatives La reforma de les mutualitats alternatives manté la
Aquesta possibilitat encara no està disponible, ja que
llibertat d’elecció entre la mutualitat i el RETA per als
falta aprovar el reglament que regularà el procedi-
metges que exerceixen per compte propi. La principal
ment. Un cop entri en vigor, els mutualistes dispo-
novetat és la creació d’una passarel·la voluntària que
saran d’un any per decidir si volen fer el canvi. La
permetrà als mutualistes traspassar els seus drets
reforma també preveu equiparar progressivament les
econòmics acumulats al RETA i convertir-los en anys
quotes i prestacions mínimes de les mutualitats a les
cotitzats a la Seguretat Social.
del RETA fins al 2028. - 29 -
Núm 214
Revista Galens
El motor del COMT
L’activitat del dia a dia
El COMT es reuneix amb l’alcalde de Tarragona per avançar en la seu
El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, el Dr. Sergi Boada, s’ha reunit amb l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el conseller d’Urbanisme, Llicències, Domini Públic i Patrimo-
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales (a l’esquerra), i el president del COMT, Dr. Sergi Boada (a la dreta), durant la reunió de seguiment del projecte de la futura seu col·legial.
ni, Nacho García Latorre, per continuar avançant en el projecte de la futura seu col·legial. La reunió, en la qual també han participat tècnics del
D’altra banda, el pròxim 16 de desembre, a les 19 h,
COMT i de l’Ajuntament de Tarragona, s’emmarca en
el COMT presentarà el projecte de la nova seu als
les trobades de seguiment que mantenen ambdues
col·legiats i col·legiades. Durant l’acte, el Dr. Sergi
institucions per continuar desenvolupant aquest
Boada donarà a conèixer els nous espais previstos i
projecte estratègic.
compartirà els detalls d’aquest projecte de futur per al Col·legi.
La futura seu permetrà disposar d’unes instal·lacions més modernes, funcionals i adaptades a les necessitats dels professionals mèdics, amb nous espais per a la formació, l’atenció col·legial i les activitats de la institució.
«La futura seu permetrà disposar d’uns espais més moderns, funcionals i adaptats a les necessitats dels metges de la demarcació.»
- 30 -
Núm 214
Revista Galens
El COMT renova l’espai d’entrada de la seu de Tarragona
El COMT ha renovat l’espai d’entrada de la seva seu de Tarragona, amb l’objectiu de fer-lo més acollidor, funcional i adaptat a les activitats que s’hi desenvolupen habitualment. Tot i que el Col·legi continua avançant en el projecte de la futura seu, encara queden uns anys d’activitat a les instal·lacions actuals. Per aquest motiu, s’ha volgut millorar aquest espai, que acull diàriament col·legiats i professionals i que també funciona com a punt de trobada durant les jornades formatives, els actes institucionals i les pauses de cafè i càterings. La renovació ha permès donar una imatge més actual i agradable a l’entrada, amb una distribució pensada per afavorir la comoditat i l’intercanvi entre professionals. Un dels elements destacats és la incorporació d’una línia del temps dedicada a la història del Col·legi, que posa en valor la tasca de l’Espai de Memòria del COMT i recull alguns dels moments més significatius de la institució. L’espai també incorpora una imatge de la futura seu, connectant el passat, el present i el futur del Col·legi.
- 31 -
Núm 214
Revista Galens
Uneix-te al nou canal de WhatsApp del COMT!
El COMT posa en marxa una nova comunitat de WhatsApp per facilitar als col·legiats i col·legiades l’accés a la informació del Col·legi d’una manera més directa, ràpida i accessible. A través d’aquest nou canal, els professionals podran estar al dia de les últimes notícies, comunicats i novetats de la institució. La comunitat també permetrà conèixer les propostes d’oci i esport organitzades pel COMT, així com els descomptes, avantatges i ofertes exclusives per als col·legiats. Una nova eina de comunicació pensada per estar més a prop dels professionals i facilitar l’accés als serveis i activitats del Col·legi. Uneix-t’hi i no et perdis cap novetat!
El Dr. Manel González participa en l’acte inaugural del curs acadèmic de l’INEFC El Dr. Manel González Peris, vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Tarrago-
Fotografia de grup durant l’acte inaugural del curs acadèmic 20262027 de l’INEFC, celebrat a Lleida, amb la participació del Dr. Manel González, vocal de la Junta de Govern del COMT.
na, ha participat com a ponent convidat en l’acte inaugural del curs acadèmic 2026-2027 de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), celebrat el 30 de setembre a Lleida.
En finalitzar la seva intervenció, el director de l’INEF de Catalunya, Dr. Eduard Inglés, li va fer entrega del
Durant l’acte, el Dr. González va impartir la lliçó inau-
“Tors atlètic”, obra de l’artista Rosa Serra i màxima
gural “Exercise is Medicine: El rol de l’educador físic
distinció de la institució. El Dr. González també va
esportiu”, centrada en el paper de l’exercici físic en la
signar el llibre d’honor de l’INEFC.
promoció de la salut i en la importància dels professionals de l’educació física i esportiva en aquest àmbit.
El Dr. Manel González va rebre el «Tors atlètic», la màxima distinció de l’INEFC.
- 32 -
Núm 214
Revista Galens
Lliçons del passat
Semmelweis. Quan la veritat científica és obstaculitzada per la tradició La història de la medicina està plena de descobri-
Semmelweis esperava que les seves observacions
ments que van transformar la pràctica clínica. Alguns
fossin acollides amb interès però va passar exacta-
van ser rebuts amb entusiasme; d’altres, en canvi, van
ment el contrari. Molts col·legues es van sentir ofesos
topar amb la incredulitat i la resistència dels matei-
per la idea que fossin ells mateixos els causants de
xos professionals. Podríem esmentar-ne alguns, com
les morts que intentaven evitar. La seva teoria era
la sagnia, la teoria sobre la circulació de la sang o
difícil d’acceptar perquè qüestionava les creences
la cura de les ferides de guerra amb l’aplicació del
dominants i perquè encara no existia una explicació
ferro roent. Totes aquestes pràctiques van ser fruit de
microbiològica que la sustentés. Malgrat les evidèn-
la ignorància mèdica dels temps antics. També van
cies, les seves recomanacions van ser ignorades en
trobar resistència la vacuna de la verola o les teories
nombrosos centres. Desprestigiat professionalment,
dels gèrmens de Pasteur i Koch. Fins i tot la matei-
Semmelweis va acabar els seus dies en circumstànci-
xa anestèsia va tenir en els primers temps els seus
es tràgiques i va morir l’any 1865 sense veure recone-
opositors. Però de tots, el cas d’Ignaz Semmelweis és
guda la transcendència del seu descobriment.
probablement un dels més paradigmàtics. A mitjan segle XIX, Semmelweis treballava a la maternitat de l’Hospital General de Viena. En aquella època, la febre puerperal era una de les principals causes de mort entre les dones que acabaven de donar a llum.
“Els prejudicis, la inèrcia institucional i la resistència al canvi poden retardar l’adopció de mesures beneficioses per als pacients.”
La mortalitat en algunes sales superava el 10 %, una xifra esfereïdora per als estàndards actuals.
La lliçó de Semmelweis continua sent extraordinàriament actual. La medicina basada en l’evidència
Semmelweis va observar un fet sorprenent: les
exigeix observació rigorosa, esperit crític i capacitat
dones ateses per llevadores morien molt menys que
per rectificar. Però també recorda que les dades, per si
les ateses pels estudiants i metges. Després d’ana-
soles, no sempre són suficients per canviar les pràcti-
litzar diverses hipòtesis, va arribar a una conclusió
ques establertes. Els prejudicis, la inèrcia institucional
revolucionària. Els metges i estudiants passaven
i la resistència al canvi poden retardar l’adopció de
directament de les sales d’autòpsies a les sales de
mesures beneficioses per als pacients.
parts sense rentar-se adequadament les mans. Sense saber encara res dels bacteris, va deduir que trans-
La història de Semmelweis ens recorda que la veri-
portaven “partícules cadavèriques” responsables de
tat científica necessita proves, però també humili-
la malaltia. L’any 1847 va imposar el rentat de mans
tat. I que, de vegades, les lliçons més importants de la
amb una solució de clor abans d’atendre les paci-
medicina neixen precisament dels seus errors.
ents. Els resultats van ser espectaculars: la mortalitat va disminuir de manera immediata i dràstica.
Dr. Eduard Prats - 33 -
Núm 214
Revista Galens
Altes i Baixes de l’1 d’abril al 30 de juny
Altes
Dra. M. Teresa Gomez Alvarez
Dra. Maria Reverter Morales
Dr. Francisco J. Castro Aguirre
Dr. Ronald Oswaldo Aguilera Pedrola
Dra. Marilin Gonzalez Aguero
Dr. Joan Reverter Tassies
Dra. Raquel Catala Perez
Dra. Anna Añez de Molina
Dra. Catalina Gonzalez Arango
Dra. Karol Reyes Herrera
Dra. Alba Catalá Vañó
Dra. Grisel Andreina Arias Flores
Dr. Miguel Angel Gonzalez Calderon
Dra. Ingrid del Rocio Rivadeneira Nolivos
Dra. Beatriz De Regas Peña
Dra. Yaima de la Caridad Arnaiz
Dra. Dayana Gonzalez Diaz
Dr. Victor Alfonzo Rivero Rios
Dra. Paula Daniela Delich
Gonzalez
Dr. Edwin Alejandro Guecha Ariza
Dra. Magela Rivero Valera
Dra. Alba Diaz Padillo
Dr. Axel Aura Boronat
Dra. Claudia Lorena Hernandez Vargas
Dr. Julian Esteban Robledo Muñoz
Dra. Angela Domenech Cubi
Dr. Omar Rafael Yunior Betancourt
Dra. Lili Marlen Hidalgo Pavon
Dra. Paula Roca Hernanez
Dra. Maria Domingo Breton
Escobar
Dr. David Hernando Hurtado Abril
Dra. Maria Jose Rojas de Montilla
Dra. Cayetana Echeverría López
Dra. Daria Bobrova
Dr. Jimmy Sergio Icaza Vera
Dra. Luisher Angelina Salazar Zambrano
Dra. Maria Alicia Echeverria Mujica
Dra. Natalia Bolaños Correa
Dra. Alba-Maria Ilari Civit
Dr. Jesus Rafael Sanchez Ordoñez
Dra. M. Isabel Elias Payan
Dra. Anna Bonet Rodriguez
Dra. Yvonne Ivanova Agbarova
Dr. Jose Marcos Serrano Navarro
Dra. Silvia Teresa Garat Brun
Dra. Mariam Bouhaddou Mohamed
Dra. Ana Maria Jaramillo Guarnizo
Dra. Estefani Silva Bernardo
Dra. Alma Gómez Sanz
Dra. Lucia Reyes Cabanillas Paredes
Dra. Maria Carolina Labrador Dominguez
Dr. Guilherme Souza Chaves
Dr. Ricardo Gonzalez Amador
Dra. Jeraldy Cabrera Ortiz
Dra. Ines Landín Roig
Dr. Juan Carlos Suárez López
Dr. Ernesto Gonzalez Sarria
Dra. Montserrat Capdevila Roldan
Dra. Michelle Carolina Lopez Jimenez
Dr. Victor Daniel Suárez Salazar
Dra. Cristina Hernandez Pinilla
Dra. Eliana Paola Carmona Higuita
Dra. Deborah Martin Ruiz
Dra. M. Carme Talarn Forcadell
Dr. Carlos Alberto Jara Velez
Dra. Genesis Anamel Castillo Silva
Dra. Cecilia Cristina Martinez Blandon
Dr. Ernesto Valdes Valdes
Dr. Sebastian Lascano Manco
Dra. Rajja Chakir Erahim
Dra. Diana Alejandra Martinez Garcia
Dra. Yadira Karolayn Valverde Chilan
Dr. Santiago Medrano Lozano
Dra. Katherine Fernanda Coello Zarria
Dra. Raquel Martinez Mifsut
Dra. Nelly Velazquez Lopez
Dra. Paula Mejia Navas
Dr. Edwin Eduardo Colmenares Duque
Dr. Jorge Frank Martinez Miranda
Dr. Felipe Ramon Vidal Barraza
Dra. Cristina Elizabeth Mejia Pacheco
Dr. Jordi Cornado Royo
Dra. Monica Cecilia Mendez Camargo
Dr. Joan Vila Casas
Dr. Saul Perez Conejero
Dra. Arais de la Torre Prado
Dra. Angela Renata Miyahara Arita
Dr. Enzo Emilio Von Quednow Mannucci
Dra. Nuria Raventos Irigoyen
Dra. Andreina Maria Delgado Andrade
Dra. Maitte Mikaela Montenegro Reyes
Dra. Cindy Carolina Yamazca Muñoz
Dra. Luisa Fernanda Rodriguez Ramirez
Dra. Yamily Mercedes El Fakih de Habib Dra. Marina del Valle Montes Rojas Dr. Jean Franco Fasanella Pinto
Baixes
Dra. Rairis Alanna Morrison Polanco
Dra. Fabiana Vanessa Fernandez Garcia Dra. Geidys de la Caridad Murillo Hernandez Dr. Arturo Jose Fernandez Oquendo
Dra. Angelica Maria Navia Restrepo
Dr. Luis Enrique Ferrer Silva
Dra. Indira Lastenia Olivas Centeno
Dra. Marinela Jose Fuguett Sanchez
Dr. Willder Nicomedes Orribo Pedroza
Dra. Natalia Gallench Pons
Dra. Andrea Maria Palacios Garcia
Dra. Sara Maryam Gardee
Dra. Paula Daniela Peralta
Dra. Laia Gené Huguet
Dr. Aldemar Pineda Vasquez
Dr. Emanuel Andres Gimenez Vega
Dr. Jean Felix Piñerua Gonslvez
Dra. Karen Maireni Giron Andujar
Dra. Angela Privado Aranda
Dra. Ana Abad Anguiano Dr. Luis Enrique Andrade Lopez Dr. Pablo Araguas Mora Dra. Leisa Indhira Araujo Lopez Dr. Iker Arce Gomez Dra. Miriam Bandera Baez Dr. Fermin Blas Perez Dr. Javier Bodoque Cubas Dr. Alberto Carrillo Sola Dra. Marta Castilla Villena
- 34 -
Dr. Jose Ramon Rojas Martinez Dr. Enric Sanchez Cid Dra. Amalia Sanchez Kaiser Dra. Samantha Santana Zorrilla Dr. Julio C Sepulveda Grisales Dra. Andrea Altea Simeon Ricardo Dra. Anna Vidal Romero Dr. Xavier Viñas i Fernández Dr. Ander Zabalo San Juan Dra. Maria Begoña Zorío Hernández
Núm 214
Revista Galens Revista Galens
Recomanada LECTURA Ser mortal Atul Gawande
Ser mortal (Being Mortal, 2014), d’Atul Gawande, és
Això significa que la medicina ha aconseguit retar-
molt més que un llibre sobre la mort. És, sobretot,
dar la mort, però també ha creat un llarg espai
una reflexió sobre com viure quan el temps, la
intermedi entre la salut i la mort.
salut i l’autonomia comencen a disminuir. L’autor escriu des de la medicina, però la seva pregunta
El problema, segons Gawande, és que continuem
central és profundament humana: què significa
actuant com si totes les malalties tinguessin una
cuidar bé una persona quan ja no podem guarir-la?
solució tècnica. Quan apareix una nova complicació, responem amb una nova exploració, una nova
La força del llibre rau en el fet que no presenta
cirurgia, un nou fàrmac o un nou ingrés. Però arriba
l’envelliment i la mort com un fracàs de la medici-
un moment en què la pregunta adequada ja no és:
na, sinó com una realitat que la medicina moderna,
“Què més podem fer contra la malaltia?” sinó:
precisament pels seus grans èxits, no ha après a
“Què és el que encara fa que aquesta vida valgui
afrontar. És una crítica a la medicina que sap
la pena ser viscuda?”
prolongar la vida, però no sempre sap acompanyar-la.
Aquest conjunt de reflexions i experiències, narrades per l’autor amb una prosa fàcil i directa no
Gawande parteix d’una paradoxa. Durant segles, la
ens deixarà indiferents. L’obra recomanada és un
mort acostumava a arribar ràpidament: una infec-
complement molt actual i necessari a les seves
ció, un traumatisme, una epidèmia acabaven amb
obres anteriors enfocades a les complicacions, els
moltes vides a la infància o en plena joventut. Avui,
errors assistencials i la seguretat clínica.
moltes persones viuen durant anys amb càncer, insuficiència cardíaca, malalties neuro-degeneratives o una acumulació progressiva de fragilitats.
Dr. Eduard Prats
Vols formar part del club de lectura Medici Lectores? El club de lectura Medici Lectores continua obert a nous participants. Els col·legiats que vulguin formar-ne part poden contactar amb el COMT i sumar-se a aquesta iniciativa literària compartida!
Consulta l’Hemeroteca de GALENS https://issuu.com/comt
- 35 -
Apunta’t!
Núm 214
Revista Galens
La recepta del Pep Ous ferrats amb Josep Giné gamba de Tarragona Sempre que anàvem a Madrid, acabàvem fent cap a ca Lucio a menjar uns “huevos rotos”. Anys després, en un restaurant asturià de la mateixa ciutat, vam descobrir una altra variant: “huevos rotos con carabineros”. La idea va quedar rondant pel cap... fins avui. Amb aquesta idea i una mica de gosadia culinària, vam començar a jugar. El resultat és aquest plat, que encara avui continuem polint. És d’una senzillesa gairebé insultant i, tanmateix, d’una elegància inesperada.
Ingredients Mitja dotzena de gambes de Tarragona –poden ser petitesDos ous de gallines felices Una patata (per a mi, Kennebec i tallada amb mandolina, en forma de llumins per fer ‘patates palla’) OOVE i sal
Ingredients per l’amanit Els caps i les clofes de les gambes Un raig de brandi Un raig d’aigua calenta OVE i sal (El doctor Salagaray, el meu dentista, hi fica una mica de ceba confitada i una culleradeta de concentrat de tomàquet. Per afegir-li alegria i sabor, hi posa unes gotes de salsa Sriracha de Tabasco) - 36 -
Núm 214
Revista Galens
Preparació El més difícil és preparar l’amanit. Peleu les gambes. Sofregiu els caps i les clofes en una paella. Afegiu-hi un raig d’aigua calenta i un raig de brandi. Salpebreu. Ho tritureu. Ho coleu i reserveu. Fregiu les ‘patates palla’. Les plantifiqueu en un plat. Saleu-les. Poseu per sobre dos ous ferrats. Ara,col·loqueu-hi amb cura, les cues de les gambes lleugeríssimament passades per la paella. I ho remateu amb un rajolí de l’amaniment. Emplateu-ho amb luxe. S’ho val. Poseuhi el vi que us faci feliços. A casa hi aniria un negre jove una mica fresc. I gaudiu-ho. Potser la Toccata i fuga en re menor (BWV 565) de J.S. Bach us pot acompanyar a l’àpat. Xarreu. Però deixeu algun silenci. Els bons plats també necessiten respirar.
- 37 -
Núm 214
Revista Galens
COMT
científic
Qui té cura de qui cuida?
Rosa Solà Alberich
Francisco Martín-Luján
•
Catedràtica emèrita de la Universitat
•
Professor Titular d’Universitat
•
Servei de Medicina Interna, Hospital Universitari Sant
•
Degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
Joan, Reus.
•
Universitat Rovira i Virgili
•
Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili
Un estudi pioner El deteriorament cognitiu lleu representa una situ-
Amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Al-
ació clínica intermèdia entre els canvis cognitius
zheimer (21 de setembre), us compartim un estudi
associats a l’envelliment normal i l’aparició d’un
multicèntric pioner, realitzat a 19 unitats de memòria
trastorn més greu, com la demència. Malgrat que
d’hospitals espanyols.
les persones afectades pel deteriorament cognitiu lleu, en general, conserven la independència per a
Es tracta d’un estudi observacional, dissenyat amb
l’autocura bàsica, poden començar a experimentar
l’objectiu d’avaluar la prevalença de la sobrecàrre-
dificultats per dur a terme algunes activitats quotidi-
ga i de l’estigma per associació entre les persones
anes més complexes, com ara preparar àpats, gesti-
cuidadores familiars de persones amb deteriorament
onar diners o utilitzar mitjans de transport. Sovint
cognitiu lleu, així com identificar factors associats al
són conscients d’aquestes dificultats i la por d’una
malestar psicològic i possibles factors protectors.
possible progressió del deteriorament pot causar-los un important malestar.
Resultats clau: xifres per a la reflexió clínica
El deteriorament cognitiu lleu també pot generar sobrecàrrega en les persones cuidadores.
La mostra final estava formada per 196 persones
Una responsabilitat que sovint queda invisible
el 68,9 % dels casos, es tractava del seu cònjuge o
En aquesta etapa, la família sol assumir una «feina
parella.
cuidadores no professionals, amb una edat mitjana de 63,5 anys. El 62,8 % eren dones, el 73,5 % vivia amb la persona amb deteriorament cognitiu i, en
invisible» de supervisió, suport emocional i reorganització logística. A mesura que apareixen canvis
La percepció de sobrecàrrega va ser freqüent, i
cognitius i funcionals, també es transforma la dinà-
afectava el 59,7 % de les persones cuidadores. En
mica familiar. A la persona cuidadora li correspon
l’anàlisi multivariable, aquesta sobrecàrrega es va
detectar canvis en l’estat emocional, l’apatia o altres
associar de manera independent amb més símpto-
símptomes neuropsiquiàtrics, supervisar la seguretat
mes d’ansietat i depressió (OR 1,13), i amb l’estigma
i assumir tasques com el transport, la gestió econò-
percebut (OR 1,07). A més, el 39,3 % de les cuidadores
mica, el control de la medicació o la coordinació de
manifestava sentir-se estigmatitzada per la condició
l’atenció sanitària.
del seu familiar, amb una pitjor qualitat de la relació familiar i una menor percepció de suport social. L’im-
Fins i tot quan la persona amb deteriorament cognitiu
pacte de les cures també es va reflectir en l’àmbit
lleu manté un bon grau d’autonomia, aquestes noves
laboral: el 31,9 % dels cuidadors no professionals
responsabilitats, quan se sumen a l’activitat laboral i
va reduir la jornada laboral o va passar a treballar
a les obligacions familiars habituals, poden generar
a temps parcial per poder assumir les tasques de
una sobrecàrrega de la persona cuidadora.
supervisió del familiar. - 38 -
Núm 214
Revista Galens
La resiliència i l’atenció precoç al cuidador com a nova esperança en el deteriorament cognitiu lleu Tanmateix, es van observar diferències segons gène-
sitats, i facilitant suport social i eines per afrontar
re. Les dones cuidadores eren significativament més
aquesta nova situació.
joves que els homes i suportaven nivells més elevats de sobrecàrrega, ansietat i estigma percebut. A més,
Intervencions amb perspectiva de gènere: Cal
mostraven una utilització més freqüent d’estratègies
dissenyar eines de suport emocional que fomentin
d’afrontament emocional i evitatiu (OR 2,50).
l’afrontament de resolució de problemes i programes
El 59,7 % de les persones cuidadores pateix sobrecàrrega, mentre que la resiliència esdevé un factor protector.
contra l’aïllament social, adreçats específicament a dones cuidadores. Preservació de la llar i l’autonomia: Atendre la salut
La resiliència: la gran aliada clínica que dona
mental de la persona cuidadora pot evitar el seu
esperança
esgotament prematur i la necessitat d’ingressos soci-
La troballa més esperançadora de l’estudi rau en que
osanitaris de la persona amb deteriorament cognitiu.
el 60,7 % de les cuidadores no es van sentir estigmatitzades. L’anàlisi multivariable va identificar la
En definitiva, tenir cura de qui cuida és la millor
resiliència com el principal factor protector inde-
estratègia perquè el pacient pugui continuar vivint
pendent (OR = 1,05). En aquest grup, la resiliència
a la seva llar, amb el seu entorn i amb la màxima
va actuar com un escut psicològic actiu que permet
qualitat de vida possible.
a la persona cuidadora gestionar millor la cura del seu familiar. Conclusions i implicacions per a la pràctica Aquests resultats posen de manifest que la sobrecàrrega i l’estigma de la persona cuidadora no són ser fenòmens exclusius de les fases avançades de la demència, sinó que poden aparèixer ja des de fases inicials del deteriorament cognitiu. Tanmateix, l’estudi demostra que la sobrecàrrega no és un destí inevitable i identifica la resiliència com un factor protector clau que obre la porta a noves intervencions terapèutiques, tant des de l’atenció primària com especialitzada.
Bibliografia Sánchez-Juan P, García-Arcelay E, Almagro M, Balasa M, Piñol-Ripoll
Globalment, aquests resultats ens proposen un canvi
G, Boada M, Landete L, Abellan I, Berbel A, Espejo B, Baquero M,
de paradigma en la nostra pràctica clínica:
Marin J, Franco-Macias E, Villarejo-Galende A, Viñuela Fernández F, Feria Vilar I, Perez-Vieitez C, Rodríguez-Espinosa N, Puig-Pijoan
Avaluació psicosocial precoç: Cal incorporar la valoració de la sobrecàrrega i de l’estigma de la persona cuidadora en el mateix moment del diagnòstic del deteriorament cognitiu, identificant-ne les neces-
A, Bargay Pizarro E, Rodríguez-Rodríguez E, Rodrigo J, Maurino J, Manzano S. Burden, perception of stigma, and gender differences among informal care partners of individuals with mild cognitive impairment. J Alzheimers Dis. 2026;113(3):13872877261474135. doi: 10.1177/13872877261474135.
- 39 -
Núm 214
Revista Galens
celebra cinc anys d’esport, salut i solidaritat La cinquena edició de la Tarraco Health Race ja és a tocar! El pròxim 22 de novembre, Tarragona tornarà a omplir-se de corredors i caminants en una jornada que combinarà esport, salut i solidaritat. Enguany, la cursa celebra el seu cinquè aniversari i destinarà la recaptació solidària a Down Tarragona, entitat que treballa per la inclusió de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. Des de la seva primera edició, l’any 2022, la THR ha acumulat més de 6.000 participacions i prop de
Participants de la Tarraco Health Race durant el recorregut pels carrers de Tarragona en l’edició de 2025.
50.000 euros de recaptació solidària. Cinc anys en què la iniciativa impulsada pel COMT i la Fundació
La cinquena edició tornarà a oferir tres modalitats per
Antonius Musa ha crescut fins a convertir-se en una
a adults: 5K, 10K i caminada popular, a més de la THR
cita destacada del calendari esportiu i solidari de Tarra-
Kids per als més petits. Una proposta oberta a dife-
gona.
rents edats i nivells de preparació, que vol continuar promovent l’activitat física i els hàbits saludables.
Per celebrar aquesta trajectòria, s’ha preparat una programació especial amb tres Social Runs en col· laboració amb clubs de running del territori i un acte commemoratiu que reunirà les entitats, institucions, patrocinadors i persones que han contribuït al creixe-
Cinc anys d’esport i solidaritat, amb més de 6.000 participacions i prop de 50.000 euros recaptats.
ment de la cursa.
SONORITZACIÓ · IL·LUMINACIÓ · VÍDEO EMISSIÓ LIVE
info@onairmultimedia.com
- 40 -
687669616
Núm 214
Revista Galens
Els més petits tornaran a viure la gran festa de l’esport
Moment de la sortida de la THR Kids en l’edició de 2025, en què els més petits també van ser protagonistes de la festa de l’esport i la solidaritat.
La THR KIDS tornarà el pròxim 22 de novembre,
La prova tindrà distàncies adaptades a les edats dels
després de la bona acollida de la seva primera
participants: 200 metres per als infants de 4 a 8 anys
edició, perquè els nens i nenes també puguin
i 500 metres per als de 9 a 14 anys. Les sortides estan
formar part de la gran festa de l’esport i la solidari-
previstes a les 10.45 h, en el marc de les activitats de
tat a Tarragona.
la Tarraco Health Race.
Enguany, la THR Kids incorpora novetats: els infants
Les inscripcions ja estan obertes, tenen un cost de 2
inscrits rebran una samarreta i una medalla
euros per infant i s’han de formalitzar prèviament a
commemorativa en completar el recorregut. L’activi-
través del web de la cursa.
tat manté el seu caràcter participatiu i no competitiu, amb l’objectiu de fomentar l’activitat física i transmetre els valors de l’esport des de ben petits.
Transformem cada espai en una experiència única. Construint somnis des de 1942
Av. Colom, 15 | Tel. 977500788 | 43500 TORTOSA | www.aladostudio.com
- 41 -
A
C I TARRAGONA 30 T22 TARRAGONA
22 N
CURSA SOLI D ÀRI A 10 km / 5 km CURSA SOLIDÀRIA 5K/10K CAMI N ADA SOLI D ÀRI A 5 km CAMINADA SOLIDÀRIA 5K
// NOVEMBRE NOVEMBRE
Inscripcions:
WW WW W.T AR W .TA RR RA AC CO OH HE EA A LT L TH HR RA ACCEE. .CCO OM M Els beneficis de la recaptació aniran destinats a:
Els beneficis íntegres aniran destinats a:
L A C U R S A D E L C O L · L E G I D E M E TG E S D E TA R R AG O N A LA © 2025
Ho organitza:
C U R S A D E L A S A L U T S O L I DÀ R I A D E TA R R AG O N A Ho patrocina:
Amb el suport de:
Ho organitza:
Amb el suport de: E
Hi col·labora:
Ho patrocina: