GALENS 213

L’especialitat d’Urgències ja és una realitat

El COMT celebra el Welcome MIR per rebre els nous residents - 1 -

La nova seu del Col·legi a Tarragona, cada cop més a prop

Juliol de 2026 / Núm 213

Núm 213

Revista Galens

PRIVILEGIS PER A COL·LEGIATS Gaudeix d’avantatges especials pels membres del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona!

En totes les marques del Grup Oliva Motor.

El teu pròxim vehicle està a www.grupolivamotor.com

Núm 213

Revista Galens

Sumari Article d’opinió

04

La Vinyeta

11

Welcome nadó

12

El més destacat de la Fundació

16

Pla d’oci del COMT

18

Veus de la medicina

20

Diàlegs de salut

22

Les nostres seccions

24

El més destacat del darrer trimestre

25

El motor del COMT

29

El més destacat de Formació

32

Lliçons del passat

33

Altes i baixes

34

Acords de Junta de Govern

36

Lectura recomanada

37

La recepta del Pep

38

El COMT científic

40

Tarraco Health Race

43

Consell Editor del Galens

Director de la publicació

Disseny

- Dr. Eduard Prats Alonso - Dra. Rosa Maria Solà Alberich - Dr. Roger Jesús Pla Farnós - Dr. Francesc Feliu Villaro - Dr. Francisco M. Martín Luján

Quim Espinosa Ricart

Sebastián Fernández Restrepo

Responsable de continguts

Departament de Comunicació

Anna González Porqueres

Maria López Lafuente

Núm 213

Revista Galens

Article d’opinió Enguany quedarà gravat en la memòria col·lectiva dels professionals de la Medicina d’Urgències com un punt d’inflexió irreversible. Després de dècades de reivindicació, congressos, manifests i paciència (de vegades esgotada), el Consell de Ministres ha

Dra. Mª Carme Boqué Oliva

aprovat la creació de l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències. I aquest any, per primera vegada en la història, tenim una resident. Una metgessa jove que ha triat, amb totes les conseqüències, dedicar-se professionalment a aquesta disciplina. Escrivint aquest article, no puc evitar un sentiment d’orgull i de responsabilitat a parts iguals.

Un llarg camí fins aquí La medicina d’urgències és, paradoxalment, una de les especialitats més antigues en la pràctica. Des que existeixen hospitals, existeix la urgència. Des

La Dra. Ma Carme Boqué Oliva és Cap de Servei

que existeix la via pública, existeix l’emergència

de Medicina d’Urgències i Emergències a l’Hospital

extrahospitalària. Però durant massa temps, les

Universitari de Tarragona Joan XXIII i Vicesecretària

urgències han estat percebudes com un espai de

del Col·legi de Metges de Tarragona.

trànsit, un lloc on “tothom hi passa” camí a una altra especialitat “de veritat”. Aquesta visió ha fet un dany

dre quant de temps hem estat endarrerits. Al Regne

enorme als professionals, als pacients i, en última instància, al sistema sanitari.

Unit, l’Emergency Medicine és una especialitat reco-

Fins avui, l’atenció urgent hospitalària ha estat

residència consolidats i subespecialitzacions ben

neguda des dels anys setanta, amb programes de establertes. França compta amb la seva pròpia via

coberta per metges formats en altres especialitats

formativa des dels anys noranta. Bèlgica, Irlanda,

(sobretot medicina interna o medicina familiar i

Suïssa, els països nòrdics... el mapa europeu mostra-

comunitària) que, per vocació o per circumstàncies,

va una realitat aclaparadora: Espanya era, juntament

han acabat treballant a urgències sense una forma-

amb molt pocs països, una excepció negativa en un

ció específica i reglada per a aquest entorn. Molts

continent on la medicina d’urgències fa dècades que

ho han fet amb una professionalitat i una dedicació

és una especialitat de ple dret.

admirables. Però el sistema els fallava: no tenien un programa formatiu propi, ni carrera professional definida, ni reconeixement institucional.

Aquesta situació no és una anècdota administrativa.

En el panorama europeu érem l’excepció

tencial, sobre la recerca clínica i sobre la capacitat

Té conseqüències directes sobre la qualitat assisd’atraure talent. Com es pot construir una especia-

Resulta revelador mirar cap a Europa per compren

-4-

Núm 213

Revista Galens

Un any històric per a la medicina d’urgències litat de primer nivell sense un marc formatiu propi?

La formació MIR específica garantirà que els futurs

Com es pot exigir l’excel·lència sense oferir les eines

urgenciòlegs surtin preparats per gestionar la incer-

per assolir-la?

tesa diagnòstica, per prioritzar en situacions de col·lapse, per liderar equips multidisciplinaris sota

Urgències hospitalàries i emergències extrahos-

pressió i per prendre decisions crítiques en temps

pitalàries: dues cares de la mateixa moneda

real. Competències que no s’improvisen i que fins

Quan parlem de medicina d’urgències estem parlant

ara s’aprenien, massa sovint, de manera informal i

d’un continuum assistencial que comença al carrer

sense supervisió estructurada.

i acaba, en molts casos, a la unitat de crítics o al quiròfan. L’atenció prehospitalària, el SEM, és tan

Què guanyen els pacients

part d’aquesta especialitat com la sala de reanima-

I aquí és on la conversa es torna veritablement

ció o els boxes d’un servei hospitalari.

important. Perquè tot el que hem descrit fins ara no té cap valor si no es tradueix en millors resultats per

Durant anys, l’atenció extrahospitalària ha tingut un

als pacients. I l’evidència internacional és contun-

desenvolupament dispar al nostre país. En el nostre

dent: els serveis d’urgències liderats per especi-

territori, el SEM ha assolit estàndards europeus molt

alistes formats específicament mostren millors

notables. Però la manca d’una especialitat formal

indicadors de seguretat, menor mortalitat evitable,

dificulta la coordinació, l’homologació de protocols

temps de resposta més curts i major satisfacció dels

i la formació continuada. Ara, amb un marc espe-

usuaris.

cialitzat comú, podrem construir ponts reals entre l’atenció prehospitalària i la hospitalària, amb profes-

El pacient que arriba a urgències en situació crítica

sionals formats per moure’s amb solvència en tots

no pot esperar que el metge que l’atén hagi après

dos entorns.

per òsmosi, sinó que mereix un professional format expressament per a aquell moment, per a aquella

«El pacient que arriba a urgències en situació crítica mereix un professional format expressament per a aquell moment.»

decisió, per a aquell procediment.

Un resident, un futur Avui tenim una resident. Una. Però aquest número és, en realitat, un símbol enorme. Significa que el

Què guanyen els professionals

sistema ha dit, formalment i definitivament, que la

Per als metges que hem triat les urgències com a

medicina d’urgències és una especialitat amb futur.

vocació, l’aprovació de l’especialitat representa molt

Que n’hi haurà més. Que les urgències d’aquest país

més que un reconeixement simbòlic: representa una

seran, d’aquí uns anys, ateses per professionals que

carrera professional amb itinerari definit, accés a

han triat aquest camí amb convicció i que han estat

programes de recerca propis i, sobretot, identitat.

formats amb rigor.

Identitat com a especialistes, no com a “metges de portes” per circumstàncies. Poder dir “soc especia-

Benvinguda al nostre servei, benvinguda a la nostra

lista en medicina d’urgències i emergències” canvia

especialitat. I benvinguda, finalment, la normalitat

la conversa, dins i fora del sistema sanitari.

que mereixíem.

-5-

Núm 213

Revista Galens

Formar el futur, des d’avui Dr. Francesc Feliu.

Cap d’Estudis FSE i President de la Comissió de Docència Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona

Com a cap d’estudis, vull posar en relleu la importància que té per al nostre hospital haver estat acreditat, per primer cop, per formar un metge especialista en Medicina d’Urgències i Emergències. Es tracta d’un pas endavant històric, no només per al nostre centre, sinó també per al conjunt del sistema sanitari català.

l’adquisició de competències específiques, equilibrant l’activitat assistencial amb espais de formació teòrica i de simulació, 2) consolidar un equip docent específic, implicant docents amb vocació i experiència contrastada a les urgències, promovent també la seva formació pròpia per assegurar una docència d’alt nivell, 3) coordinar els altres serveis del territori, centres i dispositius assistencials implicats (SEM, Atenció primària, ...), fent ben palesa la transversalitat i la visió integral de la nova especialitat, i 4) atraure i retenir el talent dels nous professionals en aquesta especialitat, que l’hospital esdevingui centre d’atracció potent del nostre país, amb una oferta real de futur professional, tant a nivell assistencial com docent, generant coneixement i impulsant la recerca en el camp de les urgències i emergències.

De les 11 places de formació autoritzades a tota Catalunya aquest curs 2026-2027, una correspon al nostre hospital.

Aquest fet suposa un reconeixement explícit per part del sistema a la qualitat assistencial i docent del nostre servei d’Urgències i de la nostra institució, situant-nos al «mapa» de les urgències del nostre país.

Aquesta acreditació reforça, a més, la nostra trajectòria en l’àmbit de la formació sanitària especialitzada. Som un hospital amb una llarga tradició docent i aquest nou repte consolida el nostre compromís amb l’excel·lència en la formació dels futurs especialistes. De fet, identifiquem quatre grans reptes al desplegament d’aquesta especialitat: 1) estructurar un programa formatiu propi, que garanteixi

Conscients doncs que estem participant en un moment fundacional, assumim aquesta responsabilitat amb molta il·lusió, així com amb un gran orgull i amb la voluntat de contribuir activament al desplegament d’una especialitat clau per al present i el futur del sistema sanitari.

Formar especialistes en MUIE, formar en salut mental Dra. Yolanda Alonso.

Cap d’Estudis de la Unitat Docent Multidisciplinar de L’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM)

Col·laborar en la formació d’especialistes de MUIE és construir futur i implica millorar la qualitat de l’atenció que oferim als usuaris amb problemes de salut mental als serveis d’urgències

tori (Hospital Joan XXIII de Tarragona, Hospital Sant Joan de Reus i Hospital de Tortosa Verge de la Cinta) en l’acreditació d’aquesta nova especialitat, de manera que els residents realitzaran una rotació de 2 mesos pel servei d’urgències del nostre hospital, amb l’objectiu d’adquirir les competències en salut mental necessàries per a oferir als usuaris una atenció integral.

Els problemes de salut mental representen aproximadament entre el 5% i el 10% del total de les consultes en els serveis d’urgències generals i segons la Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES) les assistències per conductes suïcides van créixer al voltant d’un 30% en els últims anys, sent aquest increment especialment significatiu entre infants i adolescents.

Esperem que aquesta rotació sigui una experiència enriquidora, en la qual el resident pugui adquirir coneixements i habilitats clíniques, desenvolupar criteri professional i conèixer la realitat de l’atenció urgent a la salut mental des de dins. Però aquesta experiència no serà només un procés unidireccional, sinó que, per a nosaltres la seva presència també serà una oportunitat de creixement ja que ens obligarà a mantenir una actitud d’actualització i millora, i a avançar en la coordinació i entesa amb els serveis generals d’urgències.

Aquestes dades posen en relleu la importància d’oferir als residents de l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències (MUIE) una formació sòlida en salut mental que els permeti donar una resposta ràpida i de qualitat a aquesta realitat.

Amb aquesta visió, l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HU IPM) ha col·laborat amb altres unitats docents del terri-

«Esperem amb il·lusió la seva incorporació al nostre equip!»

-6-

Núm 213

Revista Galens

Una oportunitat docent de valor per al territori Dr. Albert Cartanyà.

Dra. Laura Fernàndez.

Cap d’Estudis i Responsable de la Unitat Docent de Medicina Interna a l’Hospital Santa Tecla

Directora de l’Hospital del Vendrell

i l’Hospital del Vendrell vinculat a l’Hospital Sant Joan de Reus), entenem aquest procés com un repte compartit per contribuir activament a la formació dels residents a casa nostra. Els centres de la Xarxa Santa Tecla poden aportar una experiència assistencial complementària, propera i el valor d’un model territorial integrat, que enriqueixi el recorregut docent dels futurs especialistes.

L’acreditació de l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències al Joan XXIII i pròximament al Sant Joan representa una oportunitat docent de gran valor per al territori, ja que permet consolidar itineraris formatius estructurats en una àrea assistencial essencial i d’alta complexitat. La nova especialitat reforçarà la qualitat de la formació dels futurs especialistes, afavorint l’adquisició progressiva de competències específiques en l’atenció urgent i emergent, sempre en estreta connexió amb la realitat assistencial del nostre entorn.

El compromís conjunt de les institucions sanitàries amb la formació especialitzada i la retenció de talent professional és cabdal per garantir la qualitat assistencial al conjunt de la població de les comarques de Tarragona.

Des de la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent, com a institució amb hospitals docents col·laboradors (amb l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla vinculat a Joan XXIII

«El compromís amb la formació especialitzada és cabdal per garantir la qualitat assistencial»

El Verge de la Cinta, centre docent de referència Dr. Pablo Concha.

Cap d’Estudis de la Unitat Docent del Hospital de Tortosa Verge de la Cinta

L’acreditació de la Unitat Docent de Medicina d’Urgències i Emergències de l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta és un assoliment de gran significat per al nostre hospital i per a les Terres de l’Ebre.

La participació coordinada entre el Sistema d’Emergències Mèdiques, l’Hospital Comarcal d’Amposta i els diferents dispositius docents ha estat clau per assolir aquest objectiu i reflecteix una manera d’entendre la formació especialitzada basada en el compromís compartit i en la voluntat d’oferir als futurs especialistes una formació integral, diversa i adaptada a les exigències de l’atenció urgent actual.

La creació de l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències ha suposat el reconeixement d’una disciplina essencial dins del nostre sistema sanitari. Formar part del grup d’hospitals acreditats per formar aquests futurs especialistes és per a nosaltres un motiu de satisfacció i orgull, però també ens situa davant d’una responsabilitat clara, oferir un entorn docent rigorós, proper i capaç de donar resposta als reptes actuals i futurs de l’atenció urgent.

Com a Cap d’Estudis, vull destacar el nostre compromís d’oferir a aquells que iniciïn aquí la seva formació en els pròxims anys una experiència basada en l’excel·lència, la proximitat, la innovació educativa, la recerca, la simulació clínica i la seguretat del pacient.

A les Terres de l’Ebre, aquesta acreditació té un valor afegit. La nostra localització geogràfica fa que cada avenç en formació sanitària especialitzada tingui una dimensió territorial especialment rellevant. Suposa una oportunitat per atreure talent, ampliar les oportunitats formatives i reforçar la capacitat docent del territori.

«Acreditar una unitat docent és apostar pel futur, pel coneixement, per les persones i pel desenvolupament sanitari del nostre territori»

-7-

Núm 213

Revista Galens

La Medicina d’Urgències i Emergències al SEM: formant els professionals que lideraran l’atenció del primer minut Dra. Lourdes Rofes Cap d’Estudis i Directora de Docència i Estratègia de l’EDP de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus

Aquesta oportunitat pren una dimensió especial gràcies a l’enfortiment de la col·laboració entre l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital Pius de Valls i el Sistema d’Emergències Mèdiques, i constitueix un model de treball compartit que integra l’assistència hospitalària i prehospitalària, enriquint la formació dels futurs especialistes i afavorint una visió global del procés assistencial urgent i emergent. Aquesta aliança estratègica reforça la capacitat docent del territori i contribueix a oferir una atenció més eficient, cohesionada i centrada en les necessitats específiques dels ciutadans del Camp de Tarragona.

La creació de l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències representa una fita històrica per al sistema sanitari i el reconeixement d’una realitat assistencial consolidada des de fa dècades.

Aquesta nova especialitat ha de contribuir a reforçar la qualitat assistencial, la seguretat clínica i la capacitat de resposta davant processos temps-dependents i emergències mèdiques complexes. Ha de permetre impulsar la docència, la recerca i la consolidació d’equips estables i altament qualificats.

Esperem que aquesta especialitat esdevingui una eina de transformació i millora contínua, capaç de reforçar el lideratge clínic dels metges i metgesses d’urgències i emergències i de situar el pacient al centre d’una atenció excel·lent, resolutiva i basada en l’evidència.

Al Camp de Tarragona, i des del Sistema d’Emergències Mèdiques, vivim aquest avenç amb especial il·lusió perquè suposa l’oportunitat de disposar d’un itinerari formatiu específic dissenyat per assolir totes aquelles competències necessàries per garantir una assistència mèdica altament qualificada.

«Volem situar el pacient al centre d’una atenció excel·lent, resolutiva i basada en l’evidència»

A més a més, la incorporació de la formació especialitzada representa una oportunitat per atraure i retenir talent, garantir el relleu generacional i enfortir una xarxa assistencial que dona resposta a una població diversa i a un territori amb característiques pròpies.

El Servei d’Urgències obté l’acreditació docent per formar residents en Medicina d’Urgències i Emergències Dra. Raquel Palomares Coordinadora clínica del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus

s’han ofert 82 places a tot l’Estat, 11 de les quals a Catalunya, fet que marca l’inici d’una nova etapa en la formació reglada dels futurs especialistes.

El Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha obtingut l’acreditació per a la Formació Sanitària Especialitzada en l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències.

En aquest context, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus incorporarà l’any vinent el seu primer metge resident en Medicina d’Urgències i Emergències. Aquest fet representa un pas endavant molt significatiu per al Servei d’Urgències i consolida el seu paper com a dispositiu assistencial, docent i formatiu dins del sistema sanitari.

Aquesta acreditació arriba en un moment especialment rellevant, després del reconeixement oficial de la Medicina d’Urgències i Emergències com a especialitat mèdica a l’Estat, una fita assolida després de més de 30 anys de reivindicació per part dels professionals de l’àmbit urgent.

L’acreditació docent reconeix la capacitat del servei per oferir una formació especialitzada estructurada, amb activitat assistencial suficient, professionals qualificats, circuits clínics consolidats i un entorn adequat per a l’adquisició progressiva de competències en l’atenció urgent i emergent.

El reconeixement de l’especialitat ha permès iniciar enguany la formació dels primers metges residents en Medicina d’Urgències i Emergències. En aquesta primera convocatòria

-8-

Núm 213

Revista Galens

El fet de poder formar els futurs especialistes permetrà reforçar la transmissió de coneixement, impulsar la cultura docent i consolidar un model assistencial basat en la qualitat, la seguretat del pacient, el treball en equip i la millora contínua.

Aquest reconeixement suposa també una responsabilitat per al servei, amb el compromís de contribuir a la formació de les noves generacions de metges especialistes en Medicina d’Urgències i Emergències.

Aprendre, ensenyar i millorar Dr. Josep M. de Magrinyà Director de Centre Pius Hospital

L’acreditació de l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències al Joan XXIII i pròximament al Sant Joan representa una oportunitat docent de gran valor per al territori, ja que permet consolidar itineraris formatius estructurats en una àrea assistencial essencial i d’alta complexitat. La nova especialitat reforçarà la qualitat de la formació dels futurs especialistes, afavorint l’adquisició progressiva de competències específiques en l’atenció urgent i emergent, sempre en estreta connexió amb la realitat assistencial del nostre entorn.

l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla vinculat a Joan XXIII i l’Hospital del Vendrell vinculat a l’Hospital Sant Joan de Reus), entenem aquest procés com un repte compartit per contribuir activament a la formació dels residents a casa nostra. Els centres de la Xarxa Santa Tecla poden aportar una experiència assistencial complementària, propera i el valor d’un model territorial integrat, que enriqueixi el recorregut docent dels futurs especialistes.

El compromís conjunt de les institucions sanitàries amb la formació especialitzada i la retenció de talent professional és cabdal per garantir la qualitat assistencial al conjunt de la població de les comarques de Tarragona.

Des de la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent, com a institució amb hospitals docents col·laboradors (amb

-9-

Núm 213

Revista Galens

MUE al SEM: formant els professionals que lideraran l’atenció del primer minut

Nova etapa per a la formació d’urgenciòlegs

Dra. Victoria Torres

Dr. Manel Forcadell

Sotscap Territorial del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre - Servei d’Emergències Mèdiques (SEM)

Cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari Verge de la Cinta de Tortosa.

La Medicina d’Urgències i Emergències al SEM: formant els professionals que lideraran l’atenció del primer minut.

La creació de l’especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències representa una fita històrica per al sistema sanitari i el reconeixement d’una realitat assistencial consolidada des de fa dècades.

Aquesta nova especialitat ha de contribuir a reforçar la qualitat assistencial, la seguretat clínica i la capacitat de resposta davant processos temps-dependents i emergències mèdiques complexes. Ha de permetre impulsar la docència, la recerca i la consolidació d’equips estables i altament qualificats.

Al Camp de Tarragona, i des del Sistema d’Emergències Mèdiques vivim aquest avenç amb especial il·lusió per què suposa l’oportunitat de disposar d’un itinerari formatiu específic dissenyat per assolir totes aquelles competències necessàries per garantir una assistència mèdica altament qualificada.

A més a més, la incorporació de la formació especialitzada representa una oportunitat per atraure i retenir talent, garantir el relleu generacional i enfortir una xarxa assistencial que dona resposta a una població diversa i a un territori amb característiques pròpies.

Aquesta oportunitat pren una dimensió especial gràcies a l’enfortiment de la col·laboració entre l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital Pius de Valls i el Sistema d’Emergències Mèdiques, i constitueix un model de treball compartit que integra l’assistència hospitalària i prehospitalària, enriquint la formació dels futurs especialistes i afavorint una visió global del procés assistencial urgent i emergent.

Aquesta aliança estratègica reforça la capacitat docent del territori i contribueix a oferir una atenció més eficient, cohesionada i centrada en les necessitats específiques dels ciutadans de Camp de Tarragona.

L’acreditació recent del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Verge de la Cinta com a unitat docent per a la formació de residents de la nova especialitat de Medicina d’Urgències i Emergències representa una fita històrica per al nostre centre i per al territori.

Aquest reconeixement és el resultat de l’esforç, la implicació i el compromís de tots els professionals del servei, que durant anys han treballat per oferir una assistència de qualitat, impulsar la docència i fomentar la recerca en l’àmbit de les urgències.

Des del nostre servei volem formar professionals competents, amb una sòlida base científica, habilitats tècniques i capacitat de treball en equip, però també amb els valors humans que han de caracteritzar l’atenció als pacients en situacions de màxima vulnerabilitat.

Aquesta acreditació reforça el paper de l’Hospital Universitari Verge de la Cinta com a centre docent de referència a les Terres de l’Ebre i ens motiva a continuar treballant per oferir una formació de la màxima qualitat. Estem convençuts que els residents que ens escullin contribuiran també al creixement del nostre servei i enriquiran el nostre entorn assistencial.

La Medicina d’Urgències i Emergències inicia una nova etapa. És un privilegi poder formar part d’aquest moment i contribuir a formar les primeres generacions d’especialistes que lideraran el futur de l’atenció urgent al nostre país.

Esperem que aquesta especialitat esdevingui una eina de transformació i millora contínua, capaç de reforçar el lideratge clínic dels metges i metgesses d’urgències i emergències i de situar el pacient al centre d’una atenció excel·lent, resolutiva i basada en l’evidència.

- 10 -

J. Cabré

La Vinyeta - 11 -

Revista Galens

Welcome nadó

FISIOTERAPIA EN EL

AGUA PARA BEBÉS Estimula reflejos y fortalece músculos desde los primeros meses

Amor

Acuático

WELCOME NADÓ

Centro médico pionero en estimulación acuática temprana

Paternidad/maternidad colegiados COMT 1 sesión gratuita C/ d'Ixart, 6, 43003 Tarragona

www.oceantarracobaby.com

info@oceantarracobaby.com

+34 613 940 526

- 12 -

Núm 213

Revista Galens

- 13 -

Núm 213

Revista Galens

Tu bienestar íntimo empieza por dentro Especialistas en salud pélvica y medicina regenerativa. Únicos en Tarragona y Reus.

Paternidad/maternidad colegiados COMT Sesión de valoración de suelo pélvico + 30% en pack de 8 sesiones postparto

C/ General Moragues, 89, 43203, Reus

C/ Mossèn Salvador Ritort i Faus 43202, Tarragona

- 14 -

WELCOME NADÓ

www.pelvikali.com info@pelvikali.com

+34 977 59 80 90 +34 681 961 463

Núm 213

Revista Galens

- 15 -

Núm 213

Revista Galens

El més destacat

de la Fundació del COMT

Un Welcome Pack amb valor social i compromís amb el territori Des de la Fundació de Protecció Social Antonius Musa treballem amb el convenciment que la col·laboració amb les entitats del territori és una eina fonamental per generar un impacte positiu i compartit.

Aquesta manera d’entendre l’acció social ens permet donar resposta als nostres objectius fundacionals alhora d’impulsar iniciatives que beneficien el conjunt de la població.

Fruit d’aquest compromís, presentem la nova composició del Welcome Pack que reben les persones col· legiades del COMT en el marc de l’ajut per naixement, adreçat a aquells professionals que han esdevingut pares o mares.

La nova composició del Welcome Pack, amb el xumet personalitzat, el porta-xumets artesanal de Down Tarragona i la bandana artesanal de la Fundació Roure.

Aquest nou lot incorpora productes útils per als primers mesos de vida del nadó i, al mateix temps, posa en valor la tasca de diferents entitats socials del territori que elaboren de manera artesanal part

Volem agrair de tot cor aquest detall tan bonic de

dels seus elements. El Welcome Pack està format per:

la Fundació amb motiu del naixement del nostre fill, Martín.

- Un xumet personalitzat, amb una tetina recomanada pels professionals de pediatría.

El xumet personalitzat, la cinta amb el seu nom,

- Un porta-xumets artesanal, confeccionat per l’Asso-

la tassa del Col·legi i l’ajut al nounat ens van fer

ciació Down Tarragona.

molta il·lusió i ens van fer sentir molt acompa-

- Una bandana artesanal de tela, elaborada per la

nyats en un moment tan especial.

Fundació Roure.

Són petits gestos que es recorden amb estima.

Amb aquesta iniciativa, la Fundació Antonius Musa

Moltes gràcies per tenir cura també de les famí-

reforça el seu compromís amb la protecció social de

lies dels col·legiats.

les persones col·legiades i les seves famílies, alhora que promou l’economia social, la inclusió i la col·la-

Alba Hernández Pinilla- Col·legiada COMT

boració amb entitats que desenvolupen una valuosa

Juan Camilo Restrepo - Col·legiat COMT

tasca al nostre territori.

- 16 -

Núm 213

Revista Galens

Qui hi ha darrere del nou Welcome Pack El nou Welcome Pack que la Fundació Antonius Musa lliura als nadons dels col·legiats no seria possible sense la col·laboració de dues entitats del territori que n’han confeccionat els elements de manera artesanal. Down Tarragona i Fundació Roure ens expliquen, en primera persona, el seu paper en aquest projecte.

Taller i Escola de Costura Emili Papirer - Fundació Roure

Projecte CEL Down Tarragona

El Taller i Escola de Costura Emili Papirer, situat al

Des del Projecte CEL, de l’Associació Down Tarra-

casc antic de Barcelona, és un taller dedicat a la

gona, promovem l’autonomia de les persones amb

confecció tèxtil i a la formació, amb una clara vocació

síndrome de Down i discapacitats similars mitjançant

social, com a part de la Fundació Roure.

activitats amb un valor real.

Gràcies a la col·laboració amb la Fundació de Protec-

Gràcies a la col·laboració amb el Col·legi Oficial de

ció Social Antonius Musa, elaborem la bandana

Metges de Tarragona i la Fundació de Protecció

artesanal del Welcome Pack que la Fundació lliura

Social Antonius Musa, elaborem els porta-xumets

als nadons dels col·legiats del COMT. Aquesta col·la-

del Welcome Pack que la Fundació lliura als nadons

boració suposa una ajuda econòmica per als nostres

dels col·legiats. Aquesta tasca ens permet treballar

projectes d’inserció laboral i d’atenció a persones en

les habilitats manipulatives, la seqüència de treball i

risc d’exclusió social.

la responsabilitat.

Un dels nostres principals objectius és integrar

Els beneficis d’aquesta iniciativa ens ajuden a conti-

persones en situació de vulnerabilitat i oferir-los una

nuar impulsant projectes que milloren l’autonomia, la

formació pràctica en el tèxtil, orientada especialment

inclusió i la qualitat de vida dels nostres participants.

al món laboral.

Taller i Escola de Costura Emili Papirer, on es confecciona artesanalment la bandana del Welcome Pack.

Lliurament dels porta-xumets elaborats pel Projecte CEL de Down Tarragona a la seu del COMT.

- 17 -

Núm 213

Revista Galens

El pla d’oci del COMT El Pla d’Oci del COMT, organitzat pel COMT amb la col·laboració d’Itinere Tarraco, ha continuat durant aquests mesos amb tres noves propostes que han combinat patrimoni, arquitectura i gastronomia, pensades per compartir experiències en un ambient distès i enriquidor. Les activitats, obertes als col·legiats i als seus acompanyants, han obert, un cop més, el territori des d’una mirada cultural i participativa.

El 25 d’abril, el Pla d’Oci va proposar una sortida al Poblenou del Delta amb dinar. La jornada va començar amb la visita a l’exposició “Poblenou del Delta, arquitectura per a la colonització”, que explica la gènesi del projecte impulsat per l’arquitecte José Borobio l’any 1956. Posteriorment, es va fer una visita guiada pel poble amb un expert en arquitectura i paisatge —Antoni López Daufí, arquitecte i arxiver del COAC-Ebre—, que va permetre conèixer de primera mà aquest singular model de poblament i el seu entorn natural. La jornada es va completar amb un dinar gastronòmic al restaurant Lo Pati dels Flamencs, amb arrossos típics del Delta.

- 18 -

Núm 213

Revista Galens

El 30 de maig, el Pla d’Oci va organitzar una excursió als Santuaris de Jujol, amb parada al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, conegut popularment com la “petita Sagrada Família” per les seves formes orgàniques, i al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Vistabella, construït principalment amb maó vist i considerat una de les creacions més originals i avançades de l’arquitecte. L’activitat, guiada per les expertes de Kilòmetre Zero, va permetre aprofundir en el context històric, artístic i humà d’aquestes dues obres mestres de Josep Maria Jujol.

El 27 de juny, el Pla d’Oci va tancar aquesta tanda d’activitats amb una visita exclusiva al Castell de Tamarit. Al llarg del recorregut, els assistents van poder explorar espais singulars que conserven l’essència del passat, com la vila closa emmurallada i l’església romànica de l’Assumpció, un dels exemples més primerencs del territori, així com conèixer l’etapa més recent del castell, vinculada a l’empresari nord-americà Charles Deering, que en va impulsar la recuperació a inicis del segle XX. Un any més, el Pla d’Oci ha comptat amb una molt bona resposta per part dels col·legiats i els seus acompanyants, que confirma l’interès per aquest tipus d’activitats. El COMT agraeix la participació de tothom i ja treballa en noves propostes per als propers mesos.

- 19 -

Núm 213

Revista Galens

Veus de la medicina Seguim donant veu a les diferents etapes que conformen el camí de la professió mèdica, posant

Dra. Bruna Batistus Primera resident d’Urgències i Emergències de Tarragona.

Hospital Universitari Joan XXIII.

el focus en les experiències, inquietuds i mirades de les noves generacions. A Veus de la medicina ens apropem als moments clau que marquen l’inici de la trajectòria professional, quan es prenen decisions determinants per al futur.

En aquesta edició conversem amb Alexandra Rion Marqués, estudiant de Medicina recentment

I d’aquí saltes a ser la primera resident d’aquesta

presentada a l’examen MIR. Rion comparteix com

especialitat a tota la província. Com et vas sentir

ha viscut aquest repte exigent, com s’ha preparat

en veure’t en aquest paper de pionera? Ho vaig

durant mesos i quines expectatives i dubtes l’acom-

viure amb molta il·lusió i amb moltes expectatives

panyen davant l’elecció d’especialitat. Una conver-

per veure el desenvolupament del nou programa de

sa que ens acosta a la vivència del MIR des de dins

formació.

i ens permet entendre millor les motivacions, valors i aspiracions dels futurs metges i metgesses.

Comencem pel principi dur: et vas graduar i vas

«Vaig viure el caos i el col·lapse dels serveis d’Urgències al Brasil»

caure de cap al pitjor moment de la COVID. Com va ser allò? Em vaig graduar durant la pandèmia i vaig

Formar part d’una primera promoció sempre té

començar a treballar en el moment més crític de la

alguna cosa d’històric. Com ho portes? Em sento

COVID-19 a l’interior del Brasil. Vaig viure el caos i el

molt honrada de formar part d’un moment tan impor-

col·lapse dels serveis d’Urgències a causa de la falta

tant per a la Medicina d’Urgències, veient com l’es-

de preparació, la saturació assistencial i l’escassetat

pecialitat segueix creixent i consolidant-se com una

de recursos.

especialitat pròpia a Espanya.

Amb aquesta motxilla a l’esquena, què et va fer

Hi ha qui es pregunta per què calia una especi-

decantar-te precisament per Urgències i Emer-

alitat pròpia per a Urgències. Tu què hi dius? Em

gències? Perquè considero que és una especialitat

sembla necessari, ja que el servei d’Urgències és la

molt dinàmica, que permet desenvolupar diverses

porta d’entrada per a la majoria dels pacients. Com

habilitats mèdiques i que ofereix múltiples àmbits

més especialitzada sigui l’atenció en aquests serveis,

d’actuació. A més, és l’especialitat que millor s’adapta

millors seran els resultats tant per als pacients com

als meus plans professionals de futur.

per als professionals sanitaris.

- 20 -

Núm 213

Revista Galens

«Hem marcat una fita com els primers urgenciòlegs a Espanya amb una residència pròpia» Fins ara, molta gent ha après urgències “sobre

Fem un salt de deu anys. On t’imagines? M’imagi-

el terreny”, sense un programa específic. Què

no exercint en diferents serveis, i contribuint també

canviarà per als qui vinguin darrere teu? Crec

a la formació continuada i a l’educació en Medicina

que hi haurà una tendència cada vegada més gran

d’Urgències i Emergències.

a homogeneïtzar i estandarditzar l’atenció urgent, i els nous especialistes estaran preparats per treballar

Si algú dubta ara mateix entre urgències i una altra

en qualsevol servei del país, independentment d’on

especialitat, què li diries? Que no es penediran de

hagin fet la residència, ja que comptaran amb una

la seva elecció, perquè estaran triant una especialitat

formació comuna.

molt bonica i gratificant, malgrat tots els reptes que comporta.

I tot això, en resultats concrets, què es traduirà?

Una atenció més eficient, segura i basada en evidèn-

I per acabar: quan d’aquí a uns anys es parli

cia científica.

d’aquesta primera promoció, què t’agradaria que es digués? Que vam ser una promoció molt compro-

Un servei d’urgències no perdona. Quines habili-

mesa amb la consolidació de les bases de la nova

tats no poden faltar-hi mai? Considero imprescin-

especialitat i que vam marcar una fita com els primers

dibles la capacitat de mantenir la calma en un entorn

urgenciòlegs a Espanya amb una residència pròpia.

d’alta pressió, la capacitat d’identificar situacions de risc per al pacient i per a l’equip, i actuar amb rapi-

A més, considero important que ofereixin forma-

desa. A més, saber treballar de forma col·laborativa

ció contínua, que ens permeti seguir creixent com

i mantenir una bona relació amb la resta de l’equip.

a metgesses i estar sempre actualitzades, ja que la medicina és una disciplina en constant evolució,

Ser la primera també vol dir anar una mica sola.

especialment amb les noves tecnologies i la intel·li-

Com t’ho imagines, això? Crec que, al principi,

gència artificial, que poden ser un gran suport, com

seguirà sent una especialitat una mica solitària fins

per exemple en els diagnòstics.

que aconsegueixi consolidar-se plenament dins del sistema sanitari, a mesura que es vagin formant més

«La nostra generació vol una medicina més justa, humana i compatible amb una vida personal plena»

especialistes.

I al Joan XXIII, què esperes endur-te’t d’aquesta residència? Estic convençuda que rebré una formació molt completa que em prepararà per exercir com a especialista en urgències tant a Espanya com a qualsevol altre país.

- 21 -

Núm 213

Revista Galens

Diàlegs de salut En aquesta edició de la Revista Galens conversem

dies, el reconeixement retributiu, el lideratge clínic,

amb el Dr. Sergi Boada, president del Col·legi Oficial

els rols competencials, la qualificació professional, la

de Metges de Tarragona, arran de la presentació del

planificació demogràfica, la transformació del siste-

Decàleg de deu prioritats per defensar el futur de la

ma sanitari, el model MIR i la qualitat i benestar dels

professió mèdica al territori.

metges.

La conversa repassa els grans eixos del document:

Per què és tan important un Estatut propi per als

l’Estatut propi del metge, la reforma del model de

metges? La singularitat de la professió mèdica ha

guàrdies, el reconeixement retributiu, el lideratge

de tenir reflex en la seva regulació: tenim la formació

clínic, la definició de rols professionals, el relleu gene-

més exigent dels professionals sanitaris, exercim amb

racional, el model MIR i el benestar dels professionals

autonomia i independència clínica, i assumim una

sanitaris.

responsabilitat legal diferencial.

Fa poques setmanes que heu presentat aquest

Per què considereu urgent reformar el model actu-

Decàleg de deu prioritats. Què ha portat el COMT

al de guàrdies mèdiques? La continuïtat assistencial

a fer-ho precisament ara? El Col·legi de Metges

no pot descansar sobre la sobrecàrrega permanent

és la institució que representa els metges de Tarra-

dels professionals. Les guàrdies han de tenir una

gona davant la societat, les administracions i les

retribució justa i garantir el descans efectiu com a

institucions públiques. La nostra funció és defensar

dret professional fonamental, per sobre de tot amb

els metges i vetllar perquè exerceixin en les millors

un model sostenible que protegeixi la seguretat del

condicions possibles, sempre amb l’objectiu de

pacient.

garantir la millor assistència als pacients. A diferència

decisions.

«Un de cada tres metges pensa en abandonar la sanitat pública.

Cuidar qui cuida és condició per garantir la sanitat de qualitat»

El COMT comparteix les principals reivindicacions

Considereu que esteu ben pagats els metges?

que avui defensa el col·lectiu mèdic? Sí, absolu-

Rotundament, no. Reconèixer la professió és reco-

tament. Són reivindicacions que formen part de la

nèixer el seu valor real per a la societat. Realment hi

nostra agenda des de fa anys, defensades a través de

ha un 30% de bretxa salarial respecte a la mitjana

posicionaments institucionals, reunions amb respon-

europea, i això fa que un de cada tres metges estigui

sables polítics i accions conjuntes amb el Consell de

en risc de marxar. El COMT exigeix unes condicions

Col·legis de Metges de Catalunya i el Consejo General

retributives coherents amb la responsabilitat assu-

de Médicos.

mida, la qualificació requerida, la dedicació exigida i

dels sindicats, que actuen des de la negociació laboral, el Col·legi ho fa des de la interlocució institucional i la representació de la professió allà on es prenen les

l’impacte social de la professió.

Quins són avui els principals reptes de la professió mèdica? Des del COMT hem preparat un decàleg

Per què és important reforçar el lideratge clínic

amb les deu prioritats que considerem imprescindi-

dels metges? Perquè la responsabilitat clínica ha

bles: l’Estatut propi del metge, la reforma de les guàr-

d’anar acompanyada de capacitat real de decisió.

- 22 -

Núm 213

Revista Galens

«Cuidar qui cuida també és un cost que cal assumir» El lideratge clínic mèdic en tots els equips i àmbits

Com s’hauria d’adaptar el model MIR als reptes

assistencials és fonamental. També ho és aquest lide-

actuals? Hem de defensar-lo com a estàndard d’ex-

ratge mèdic en la governança sanitària, en la gestió i

cel·lència, però millorant les condicions dels residents

en la planificació assistencial, i, com no, en la innova-

i dels tutors, i actualitzant contínuament els progra-

ció i en la recerca aplicada.

mes formatius.

Com s’han de definir els rols dels diferents profes-

Per què el benestar dels professionals és indispen-

sionals sanitaris? S’han de clarificar els rols compe-

sable per a una bona assistència? No hi ha qualitat

tencials. El treball en equip necessita respecte entre

assistencial sense professionals respectats, protegits

professionals, lideratge mèdic i una delimitació clara

i en bon estat de salut. Hem de cuidar qui ens cuida:

de competències que garanteixi la seguretat del paci-

suport emocional, prevenció del burnout i tolerància

ent, sense caure en l’intrusisme professional ni el task

zero davant les agressions.

shifting.

Quin missatge voldríeu traslladar als metges de Per què és important preservar la qualificació

Tarragona? Hem de defensar la professió per defen-

professional del metge? Perquè la titulació mèdica

sar la salut de tothom. No és un objectiu corporatiu, és

representa anys de formació d’excel·lència i ha de ser

una condició imprescindible per garantir una sanitat

reconeguda com una qualificació única. Cal també

de qualitat per a la ciutadania.

exigir una homologació àgil i rigorosa dels títols estrangers, amb garanties de qualitat i seguretat per al pacient.

«El 2030 serà un any crític pel dèficit de metges a Catalunya, amb un 40% de jubilacions previstes i un impacte especial a les zones rurals» Quines mesures cal adoptar per garantir el relleu generacional? Cal una planificació demogràfica mèdica exquisida. El 2030 serà un any crític pel dèficit de metges a Catalunya, amb un 40% de jubilacions previstes i un impacte especial a les zones rurals.

Quins canvis són imprescindibles per transformar el sistema sanitari? Cal adaptar-lo als reptes demogràfics, tecnològics i assistencials del segle XXI: assistents d’intel·ligència artificial per eliminar la burocràcia, un model orientat als resultats en salut, i una història clínica única per a tot el sistema.

- 23 -

Recupera l’entrevista

Núm 213

Revista Galens

Les nostres seccions

Medicina de l’Educació Física La Secció Col·legial de Medicina de l’Educació Física

federacions esportives catalanes, i amb l’objectiu de

i l’Esport (SCMEFIDE) és l’espai del COMT dedicat

garantir la salut dels esportistes i evitar l’intrusisme

als metges especialistes que exerceixen l’atenció a

professional, la secció prioritza el desenvolupament

l’esportista i la promoció de l’activitat física com a

d’una aplicació que faciliti la certificació mèdica

eina de salut.

d’aptitud esportiva mitjançant la signatura digital col·legial.

Entre els seus punts estratègics destaquen la promoció de l’especialitat i la competència dels metges

La SCMEFIDE ha participat en grups de treball de

MEFIDE, l’elaboració del cens de professionals, la

prevenció d’anabolitzants, en jornades sobre activi-

confirmació del Nomenclàtor MEFIDE i el foment

tat física i salut, i ha tingut representació als Premis

de les valoracions funcionals (VF) i dels certificats

COPLEFC i al Grup de Treball de Salut i Esport de la

mèdics esportius (CME), a més de facilitar informació

OMC.

i recursos de medicina de l’esport a la demarcació de Hi, Tarragona.

Un dels projectes que més ha visibilitzat aquesta tasca ha estat la Tarraco Health Race del COMT, una

«L’exercici físic és tan rellevant per a la salut com qualsevol altre tractament.»

cursa que combina esport i salut i que s’ha convertit en un referent de la implicació del Col·legi amb l’activitat física com a valor per a la ciutadania.

Entre els objectius prioritaris destaca impulsar l’exer-

A això s’hi sumen altres iniciatives d’investigació i

cici físic i l’esport com a eina de salut i de tractament

divulgació, com «Anem a caminar» i «Parcs Saluda-

de malalties, tant en l’àmbit sanitari com en el comu-

bles» a Tarragona, que reforcen el compromís de la

nitari. Cada cop hi ha més evidència que la prescrip-

secció amb una societat més activa i saludable.

ció d’exercici físic és tan rellevant per a la salut com qualsevol altre tractament, i des de la SCMEFIDE es treballa perquè aquesta mirada guanyi pes en la pràctica clínica habitual.

En col·laboració amb el Col·legi Oficial de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya (COPLEFC), s’ha impulsat el «Buscador de programes PEFS – La Salut s’entrena», una eina pensada per aplicar-se en diverses patologies i facilitar als professionals sanitaris la prescripció d’exercici adaptat a cada cas.

Amb el suport del Consell Català de l’Esport i de les

- 24 -

Fotografia del Dr. Manel González, president de la Secció de Medicina de l’Educació Física i l’Esport del COMT.

Núm 213

Revista Galens

El més destacat

del darrer trimestre El COMT dona la benvinguda als metges residents El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha rebut aquest curs nous metges residents, que s’han col·legiat per iniciar la seva formació especialitza-

Els nous MIR, durant la presentació dels serveis del COMT en el marc de la Festa de Benvinguda.

da a la demarcació. Amb aquesta incorporació, el COMT reafirma el seu compromís d’acompanyar els

a la professió: la implantació de la nova especialitat

professionals des dels primers passos de la seva

de Medicina d’Urgències i Emergències, que compta

carrera.

ja amb els seus primers residents a la demarcació.

Per celebrar aquesta nova etapa, el COMT va organit-

Aquesta nova especialitat suposa un pas important

zar la ja tradicional Festa de Benvinguda MIR, un acte

per al reconeixement d’una disciplina que, fins ara,

pensat per rebre els nous residents en un ambient

no comptava amb una via formativa pròpia, malgrat

distès i proper, i per donar-los a conèixer els serveis i

el paper essencial que exerceix en el sistema sanitari.

el suport que el Col·legi posa a la seva disposició des del primer dia.

Podeu conèixer de primera mà l’experiència d’aquesta nova etapa a través de l’entrevista a la primera

Enguany, la incorporació dels nous residents coin-

resident MIR d’Urgències i Emergències, publicada

cideix amb un moment especialment rellevant per

a les pàgines 20-21 d’aquesta mateixa revista.

Alguns dels nous metges residents captats al fotomató durant la Festa de Benvinguda MIR, un espai pensat per rebre’ls en un ambient proper i distès.

- 25 -

Núm 213

Revista Galens

COMT i REDESSA s’alien per impulsar la innovació sanitària

D’esquerra a dreta, durant la roda de premsa: Josep Baiges (regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Reus), Sergi Boada (president del COMT), Juli Tecles (director financer de Borges International Group), Núria Amigó (CEO i cofundadora de Biosfer Teslab) i Joan Ruiz (responsable d’R+D+i de Grup Unió).

El COMT ha signat un nou conveni de col·laboració

Els col·legiats podran optar a dos programes de

amb la Incubadora REDESSA, l’empresa municipal

l’edició 2026-2027: el Programa d’incubació, per a

de promoció econòmica de Reus, amb l’objectiu de

iniciatives en fase inicial que encara no tenen socie-

donar als metges i metgesses del territori amb

tat constituïda; i el Programa d’acceleració (novetat

idees o projectes d’innovació clínica, científica

d’enguany), per a empreses constituïdes que neces-

o tecnològica una fórmula concreta per fer-los

siten un impuls per escalar el seu model de negoci.

créixer.

REDESSA aporta l’experiència en innovació i el COMT, el coneixement clínic.

Fins ara, molts d’aquests projectes es quedaven en fase d’idea per falta d’acompanyament, mentoria o recursos. Amb aquesta aliança, el COMT posa a disposició dels seus col·legiats l’experiència

El termini de sol·licituds està obert fins al 15 de

de REDESSA en innovació, emprenedoria, acce-

setembre a través del web de REDESSA. Les sessi-

leració de projectes i connexió amb l’ecosistema

ons de formació i mentoria es desenvoluparan de

empresarial.

gener a maig de 2027.

- 26 -

Núm 213

Revista Galens

Neix el Pla d’Esports COMT: esport i salut per a tota la col·legiació El COMT ha posat en marxa el nou Pla d’Esports, una iniciativa que proposa, al llarg de l’any, una activitat esportiva o de lleure cada mes, per fomentar l’activitat física, els hàbits saludables i la relació entre companys fora de l’àmbit assistencial.

El 21 de juny es va celebrar la primera activitat del

Un grup de col·legiats durant la sessió de pitch and putt al Golf Costa Daurada, en el marc de la Diada Esportiva COMT.

programa: la Diada Esportiva COMT, a les instal·lacions de Golf Costa Daurada. La jornada va combinar esport, salut i comunitat en un format obert a tota la

La jornada, amb la col·laboració de Treic Events,

col·legiació, pensat perquè qualsevol professional hi

va incloure welcome pack, avituallament i sortejos

pogués participar, tingués o no experiència prèvia.

gràcies a entitats del territori com Pilates Tarraco, el restaurant Roce o Aquum Spa & Wellness, un al·lici-

Els assistents van poder escollir entre activitats contí-

ent que es repetirà a totes les properes activitats del

nues i masterclasses de CrossFit, Spinning i Pilates, a

programa.

més d’accés lliure al gimnàs durant tot el matí.

L’acte d’inauguració va comptar amb la presentació del projecte a càrrec del Dr. Manel González, presi-

Esport, salut i comunitat: així ha arrencat el nou Pla d’Esports del COMT, obert a tota la col·legiació.

dent de la Secció d’Esports del COMT, que va destacar la importància de l’activitat física i els espais de

El Pla d’Esports continuarà durant tot l’any amb noves

relació com a eines de benestar per als professionals

activitats obertes a tota la col·legiació: el 18 de juli-

de la medicina.

ol, el Tuna Tour, per nedar entre tonyines vermelles gegants; el 26 de setembre, una jornada de kayak pel riu Ebre; el 24 d’octubre, un torneig de pàdel; el 20 de novembre, el Campionat a la Bolera; i el 19 de desembre, un torneig 3x3 de bàsquet.

- 27 -

Núm 213

Revista Galens

El COPLEFC atorga un Reconeixement d’Honor al Dr. Boada El Dr. Sergi Boada, president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, va ser un dels protagonistes de

El president del COPLEFC, Pere Manuel Gutiérrez, fent entrega del Reconeixement d’Honor al Dr. Sergi Boada, president del COMT, durant l’acte dels Premis COPLEFC celebrat a l’INEFC de Barcelona.

la segona edició dels Premis COPLEFC, celebrada el 30 de juny a l’INEFC de Barcelona, en el marc del 50è aniversari de la institució.

Com a cloenda, el COPLEFC va reconèixer la trajecDurant la jornada va oferir la conferència «La pres-

tòria del Dr. Boada amb un Reconeixement d’Honor,

cripció d’exercici físic i el projecte La Salut S’Entre-

per la seva aposta per l’exercici físic com a eina de

na», defensant l’activitat física com una eina terapèu-

salut.

tica. Aquest programa, impulsat amb el COPLEFC, promou que els metges prescriguin exercici adaptat

El president del COPLEFC, Pere Manuel Gutiérrez,

a cada pacient, derivant-lo a professionals de les

va destacar la seva predisposició a establir aliances

Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.

entre medicina i esport.

El COMT dona suport a les mobilitzacions en defensa de la professió mèdica El COMT dona suport a la jornada de vaga convocada

Entre les demandes hi ha reduir la sobrecàrrega

el 17 de juny arreu de Catalunya per reclamar millores

assistencial, reforçar les plantilles i millorar les condi-

en les condicions laborals i professionals del col·lectiu

cions d’exercici professional i l’assistència sanitària

mèdic.

per a professionals i pacients.

Representants dels metges mobilitzats a Tarragona

El COMT considera legítimes i necessàries aquestes

van visitar la seu, on van ser rebuts pel president, el

reivindicacions per garantir la sostenibilitat del siste-

Dr. Boada, en una trobada que va visualitzar el suport

ma sanitari i el futur de la professió mèdica.

de la institució a les reivindicacions.

D’esquerra a dreta, representants dels metges mobilitzats juntament amb el Dr. Sergi Boada, president del COMT; el Dr. Feliu, vicepresident, i la Dra. Anna Palau, responsable de Formació del COMT, durant la trobada mantinguda a la seu del COMT, a Tarragona.

- 28 -

Núm 213

Revista Galens

El motor del COMT

L’activitat del dia a dia

El COMT presenta als col·legiats el projecte de la futura seu de Tarragona

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha dut a terme una Assemblea General Extraordinària El Dr. Sergi Boada, president del COMT, durant la presentació del projecte de la futura seu col·legial als col·legiats assistents a l’Assemblea General Extraordinària Informativa.

Informativa en què el president de la institució, el Dr. Sergi Boada, ha presentat als col·legiats assistents el projecte de la futura seu col·legial.

L’assemblea també va permetre resoldre els Durant la sessió es va exposar l’estat actual del

dubtes plantejats pels assistents i compartir l’es-

projecte i els primers passos que s’estaven duent a

tat d’un dels projectes estratègics més importants

terme després que els col·legiats donessin llum verda

que el COMT afronta en els pròxims anys, en un

a l’adquisició del solar situat a la Rambla Vella, 11, que

moment clau de transformació i creixement de la

acollirà la nova seu del COMT.

institució pensat per adaptar-se a les necessitats presents i futures de tota la col·legiació.

Aquest projecte respon a la voluntat del COMT de dotar-se d’unes instal·lacions més modernes, funcionals i adaptades a les necessitats actuals de la professió mèdica, amb l’objectiu d’oferir un

La futura seu del COMT, un pas endavant per a la professió mèdica de Tarragona.

millor servei als col·legiats i consolidar un espai pensat per al futur de la institució i de la seva activitat assistencial i col·legial.

- 29 -

Recupera l’assemblea

Núm 213

Revista Galens

Nou servei d’assessorament hipotecari per als col·legiats del COMT El COMT amplia la seva cartera de serveis amb un nou assessorament hipotecari, gràcies a un acord de col·laboració amb Vis Capital, empresa especialitzada en intermediació financera i assessorament hipotecari.

El servei ofereix als col·legiats acompanyament professional en la compra d’habitatge i la contractació d’hipoteques: estudi gratuït de viabilitat, cerca de les millors condicions de mercat i acompanyament amb entitats bancàries, taxadores, immobiliàries i notaries.

El Dr. Sergi Boada, president del COMT, amb representants de Vis Capital, amb qui el Col·legi ha signat un nou conveni de col·laboració.

Descomptes exclusius per a col·legiats en Toyota, Lexus, Mazda i Yamaha Un 25% de descompte en matriculació, atenció exclusiva i vehicle de substitució gratuït. Així és el nou conveni que el Col·legi Oficial de Metges de

El Dr. Sergi Boada, president del COMT, i Kimy Pons, gerent de PONSMOVE, durant la signatura del nou conveni.

Tarragona acaba de signar amb PONSMOVE, per a marques com Toyota, Lexus, Mazda, Yamaha i la resta del grup.

Els col·legiats que vulguin beneficiar-se’n només Els col·legiats tindran venedors i recepcionistes

han d’identificar-se com a membres del Col·legi

de taller dedicats específicament a ells, un vehicle

al concessionari o al taller de PONSMOVE per

de substitució gratuït durant tot el temps que el

gaudir d’aquestes condicions especials.

propi estigui al taller i un 25% de descompte en les despeses de matriculació, o el seu equivalent en accessoris.

Els avantatges de ser col·legiat, també quan et mous per la carretera.

- 30 -

Núm 213

Revista Galens

Viamed, nou patrocinador del COMT i de la Tarraco Health Race El COMT anuncia la incorporació de l’Hospital Viamed Tarragona com a nou patrocinador i col·laborador de la Tarraco Health Race 2026, esdeveniment

El Dr. Boada i Josep Magí Morera Grau, director gerent dels hospitals Viamed a Tarragona, durant la signatura de l’acord de col·laboració.

de la Fundació Antonius Musa. Viamed és un centre sanitari privat de nova generació, amb més de 15.000

Un nou aliat per a la col·legiació i per a la Tarraco Health Race 2026.

m² i 220 especialistes. El COMT agraeix la confiança i espera consolidar aquesta relació.

El COMT dona suport a les al·legacions del CCMC a l’avantprojecte de llei de l’Estatut Marc El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona dona ple

tat competencial de Catalunya. Entre les propostes

suport a les al·legacions presentades pel CCMC

destaquen un estatut propi, la revisió del sistema de

davant el Ministeri de Sanitat sobre l’avantprojecte de

classificació professional i un procés específic de

llei de l’Estatut Marc, un text que, segons el Consell,

negociació sobre el concepte de guàrdia.

no recull les particularitats de la professió mèdica.

Com a col·legi territorial, el COMT subratlla la necesEl COMT comparteix la reivindicació d’un marc

sitat de tenir en compte la realitat de la sanitat a les

de negociació propi per als metges, que tingui en

comarques de Tarragona.

compte la singularitat de l’exercici mèdic i la realiMés informació

Transformem cada espai en una experiència única. Construint somnis des de 1942

Av. Colom, 15 | Tel. 977500788 | 43500 TORTOSA | www.aladostudio.com

- 31 -

Núm 213

Revista Galens

El més destacat de Formació

El COMT no s’atura, i ja estem posant fils a l’agulla per a una nova etapa formativa plena de propostes que combinen actualització clínica, competències digitals i pràctica assistencial.

El mes de setembre marcarà l’inici del nou curs “Jocs d’HTA: reptes clínics en el diagnòstic i tractament de la hipertensió”, una proposta que combina contingut teòric en línia amb tallers presencials interactius basats en casos clínics reals, amb l’objectiu d’oferir eines pràctiques i aplicables al dia a dia dels professionals sanitaris. El curs, dirigit per la Dra. Natàlia

Fotografia de la 1ª Jornada de Medicina d’Urgències i Emergències de Tarragona i Terres de l’Ebre, celebrada el 22 de maig de 2025 al Palau Firal i de Congressos de Tarragona

Andreychuk, repassarà des del diagnòstic i l’avaluació del risc cardiovascular fins al maneig farmacològic i les situacions més complexes, seguint les guies clíni-

En paral·lel, seguim treballant colze a colze amb el

ques més actuals.

nou curs d’Actualització en Reumatologia, que estarà disponible a la plataforma Moodle a l’octubre. Aquesta formació, dirigida per un equip docent

Actualització clínica, competències digitals i pràctica assistencial: així és la nova etapa formativa del COMT.

format per les Dres. Sonia Castro, Núria del Castillo i Samantha Rodríguez, i els Drs. Ramon Fontova i Camilo Veloza, revisa les novetats clíniques i els criteris actuals en el diagnòstic i maneig de les prin-

Alhora, ja tenim data per a la segona edició de l’Eco-

cipals patologies reumatològiques, amb casos pràc-

grafia Clínica Aplicada – Avançat (ECO-COMT), que

tics orientats a millorar la presa de decisions des de

combinarà una sessió teòrica el 6 d’octubre amb la

l’Atenció Primària.

part pràctica el 21 d’octubre, sota la direcció del Dr. Raül Vicho Pereira, del Servei de Medicina Intensiva

A més, ja estem preparant la segona edició de la

de la Clínica Quirónsalud Rotger (Palma de Mallorca).

Jornada d’Urgències i Emergències Mèdiques, entre

Volem recordar-vos que segueix plenament vigent

d’altres iniciatives que ja tenim en marxa.

i disponible el curs online d’Intel·ligència Artificial Aplicada a la Pràctica Clínica i la Gestió Sanità-

Totes aquestes propostes són possibles gràcies a

ria, accessible a través de la plataforma Moodle del

patrocinadors i entitats que, un any més, ens acom-

COMT. Es tracta d’una formació pràctica i orientada

panyen en el compromís d’oferir contingut de qualitat

a l’àmbit sanitari, que combina conceptes essencials,

als professionals de la salut del territori.

demostracions aplicades i eines avançades per millorar la productivitat, l’anàlisi i la gestió del coneixement

Seguim treballant per continuar sent el vostre

en el dia a dia professional.

referent en formació continuada!

- 32 -

Núm 213

Revista Galens

Lliçons del passat

Henrietta Lacks: la dona que va canviar la medicina sense saber-ho L’any 1951, una dona afroamericana de trenta-un anys

calcula que se n’han produït tones de material biolò-

va ingressar a l’Hospital Johns Hopkins de Baltimore

gic i que han generat un impacte incalculable en la

per unes molèsties ginecològiques persistents. Es

recerca biomèdica.

deia Henrietta Lacks. Els metges li van diagnosticar un càncer de coll uterí especialment agressiu. Pocs

Tanmateix, durant dècades la família Lacks no va

mesos després va morir, deixant cinc fills i una família

saber res d’aquesta història. Ningú els havia informat

humil que desconeixia que la seva història acabava

de l’existència de les cèl·lules ni del seu ús científic.

de convertir-se en una de les més transcendents de

Mentre institucions acadèmiques, centres de recerca

la medicina moderna.

i empreses obtenien prestigi i beneficis econòmics derivats de la seva utilització, els descendents d’Hen-

Durant el procés diagnòstic, els facultatius havi-

rietta vivien amb dificultats econòmiques i sense una

en obtingut una mostra del tumor per estudiar-la

informació clara sobre el llegat de la seva mare.

al laboratori. En aquella època era habitual recollir teixits amb finalitats de recerca sense demanar un consentiment específic als pacients. El que ningú esperava era que aquelles cèl·lules fossin immortals, doncs tenien unes característiques excepcionals.

“Darrere de cada mostra biològica hi ha sempre una persona amb dignitat i drets.”

L’activació permanent de la telomerasa les conferia

El cas va suscitar un intens debat ètic que continua

una capacitat pràcticament il·limitada de divisió. A

vigent. Fins a quin punt és necessari obtenir un

més presentaven un creixement extraordinàriament

consentiment explícit per a l’ús de mostres biològi-

ràpid i un cariotip molt alterat respecte a les cèl·lules

ques? És suficient l’anonimització de les dades per

humanes normals.

protegir la privacitat dels donants? I, quan una mostra origina importants beneficis científics o comercials,

Per primera vegada, els investigadors disposaven

qui n’hauria de participar: les institucions, les empre-

d’una línia cel·lular humana estable. Aquelles cèl·lules,

ses o també els pacients i les seves famílies?

conegudes des d’aleshores com a HeLa —les primeres lletres del nom i cognom d’Henrietta Lacks—, es

La lliçó continua plenament vigent. La medici-

van distribuir per laboratoris de tot el món i van impul-

na necessita la recerca per avançar, però aquest

sar avenços científics de gran importància.

progrés només és legítim quan es construeix sobre la confiança, la informació i el respecte als drets de les

Les cèl·lules HeLa van contribuir al desenvolupa-

persones. Henrietta Lacks no va arribar a conèixer la

ment de la vacuna contra la poliomielitis, a l’estudi

transcendència de la seva contribució, però la seva

del càncer, dels virus, de la genètica i de nombrosos

història recorda que darrere de cada mostra biològica

medicaments. Han participat en desenes de milers

hi ha sempre una persona amb dignitat i drets.

d’investigacions i continuen utilitzant-se avui dia. Es

Dr. Eduard Prats - 33 -

Núm 213

Revista Galens

Altes i Baixes de l’1 d’abril al 30 de juny

Altes Dra. Clara Maria Alvarado Zamora

- Dr. Aleix Cabello Moliner

- Dra. Maria Buñuel Sorribas

- Dr. Francisco J. Castro Aguirre

- Dra. Beatriz López López

- Dra. Marcia Boronat Geninazza

- Dra. Magdalena Berges Mulet

- Dra. Lobna Chakkour El Onsri

- Dr. Elias Steven Muñoz Soledispa

- Dra. Joana Castello Vernet

- Dr. Ruben Jal Jovellar

- Dra. Laura Sofia Restrepo Ramirez

- Dra. Isabel Berzosa Mira

- Dra. Karina Michelle Valladares Condo

- Dr. Diego Fernando Rodriguez Riveros

- Dra. Ana Maura Guerra De Rodriguez

- Dra. Marina Grimalt Tomas

- Dra. Anna Uguet Montañes

- Dra. Maria Govor Georgescu

- Dr. Jesús Alexander Moran Guevara

- Dr. Ferran Canal Barallat

- Dra. Mònica Torres Jiménez

- Dra. Alicia Sitja Gutierrez

- Dr. Jose Luis Muñoz Perez

- Dra. Albana Thalia Gamez Guilarte

- Dr. Arnau Gimenez Vilà

- Dra. Laia Antiñolo Querol

- Dra. Anna Maria Pauli

- Dr. Sergio Agullo Esclapez

- Dra. Andrea Sanchis Soriano

- Dr. Francisco Fernandez Salinas

- Dra. Mireia Serrano Briz

- Dra. Imane Nouh Moundir

- Dr. Hiram Tapanes Daumy

- Dr. Miguel Polo Pretel

- Dra. Judith Ruiz Molina

- Dr. Oleksandr Radov

- Dra. Carmen Vergara Picazo

- Dr. Sergi Sola I Iglesias

- Dr. Juan Luis Simanca Muñoz

- Dra. Celia Hostalrich Martinez

- Dra. Claudia Malo Cabezon

- Dra. Belén Ballesté Peris

- Dra. Maria Luisa Mas Poveda

- Dra. Julia Llombart Belles

- Dr. Vicente Giampiero Campelo

- Dra. Johanna Martine Claude Mollier

- Dr. Guillermo Utrilla Paz

Palacios

- Dr. Marcos Perez Santolaya

- Dr. Jonatan Perez Gordillo

- Dra. Gabriela Fernanda Crespo Carrion

- Dra. Gema Izquierdo De Francisco

- Dra. Helena Doménech García

- Dra. Reyna Paola Paolini Ramirez

- Dra. Marta Ferret I Rossell

- Dra. Gracia Ripoll Marti

- Dra. Sofia Alejandra Arriaza Guzman

- Dra. Cristina Lizano I Vallverdú

- Dra. Mª Jose Garcia-Estañ Martinez-Cavilla

- Dra. Guillermina Maria Orduna

- Dr. Omar Javier Tacoronte Romero

- Dra. Cristina Andreo Sánchez

- Dr. Julian Andres Maldonado Ordoñez

- Dra. Marta Valles Barbera

- Dra. Isabel Pastor Mas

- Dra. Meritxell Royuela Juncadella

- Dra. Teresa Romero Fenollosa

- Dra. Estela Becerra Granado

- Dr. José Humberto Ferrer Bracho

- Dra. Zaira Fernández Yáñez

- Dra. Aina Caparó Cavallé

- Dra. Ana M. Bonilla Ramirez

- Dr. Guillermo Gimenez Murcia

- Dra. Maria Guillermina Giudici Cappellacci

- Dr. Juan De Dios Soto De La Vega

- Dra. Cecilia Garrigó Ferrer

- Dr. Beji-Ryan Agtang Bautista

- Dra. Margarita Lizette Naranjo Guevara

- Dr. Marcel Pelegrí Farré

- Dr. Alex Vigil Carrera

- Dra. Jazmin Celeste Gonzalez Ferrari

- Dra. Dhaya Daswani Aguilar

- Dra. Teresa López Gutierrez

- Dr. Jordi Menendez Turata

- Dra. Floriana Isabel Mejias Bartolome

- Dra. Julia Barrachina Año

- Dr. Oriol Barreiro Iglesias

- Dra. Igor Zinov’Yev Zinov’Yev

- Dra. Liliam Perez Bauza

- 34 -

Núm 213

Revista Galens

- Dra. Safa Qassemi Amaalaoui

- Dra. Gloria Duran Osemwengie

Dr. Francisco Estevan Perez

- Dra. Núria Puig Aguiló

- Dra. Nereyda Carolina Garcia Alvarez

Dra. Maria de la Salut Castell Albert

- Dra. Tania Rilo Rodríguez

- Dr. Ricardo Alfonso Briceño Contreras

Dra. Judit Santilari Planas

- Dr. Josep Balaña Lucena

- Dra. Marta Carmela Encuentra Cruz

Dra. Nerea Ruiz Sanchez

- Dra. Clara Font Bernet

- Dra. Rosanna Del Carmen Zambrano

Dr. Pedro Lazaro Cebolla

- Dr. Andresain Ahumada Orozco

Infantino

Dr. Hector Jose Lopez Cambra

- Dra. Lia Belen Pruvost

- Dra. Laia Casadesús Baixas

Dra. Anna Sanchez i Purcalla

- Dra. Maria Mercedes Enrique Benedito

- Dr. Leonardo Felipe Reyes Mirabal

Dra. Clara Beltran Masanés

- Dra. Amira Julieta Farnholc Halley

- Dra. Andrea Patricia Perez Ayme

Dra. Angela Pascual Zamora

- Dr. Evgeny Ermakov

- Dra. Maria De Los Angeles Omaña

Dr. Jordi Gumbau Aleixandre

- Dra. Eliso Kulumbegova

Romero

Dr. Othniel Jean

- Dra. Maria Jose Martinez Barboza

- Dra. Maria Eugenia Pereyra Mendoza

Dra. Irene del Amo Muria

- Dr. Ricardo Gomez Alvarez

- Dra. Laura Naranjo Amezquita

Dra. Laura Santos Vinuesa

- Dr. Elvis Camilo Bravo Marzano

- Dra. Maria Elena Gonzalez Lopez

Dr. Daniel Perez Curbelo

- Dra. Rosara Andrea Ventura Barrios

- Dr. Fanfan Goulos

Dra. Estefania Judit Guerra Gonzalez

- Dra. Balma Fernandez Gellida

- Dr. Jose Antonio Elizaga Gutierrez

Dr. Carlos Hernando Acosta Fernández

- Dra. Mercè Roig Mayor

- Dra. Davinia Torralba Martin

Dr. Neysser Bolivar Chilan Zambrano

- Dra. Karen Viviana Luengas Rojas

- Dr. Gabriel Favián Ortiz Segura

Dra. Maria Angelica Peñaranda Quintero

- Dra. Iolanda Nogués Viña

- Dra. Cecilia Slovenka Cuchallo Sanguino

Dr. David Abello Audi

- Dra. Marta Lanzas Olsina

- Dra. Hendrina Normeli Flete Naranjo

Dra. Stephanie Michelle Prieto Ayo

- Dr. Fawaz-Wasef León Sayegh

- Dra. Bruna Luiza Batistus

Dra. Laura Costa Claret

- Dr. Yeferson Obeth Osorio Lagos

- Dra. Ana Victoria Carrera Betancourth

Dr. Rafael Luis Gutierrez Cordero

- Dr. Pablo Luise Toronjo

- Dr. Marcio Victor Dias Magalhaes

Dr. Ernesto Manuel Alonso Neira

- Dr. Eduardo Jose Capote Fernandez

Dr. Osiris Jose Morales Garcia

- Dra. Ana Laura Gomez Alvarez

Baixes

- Dra. Gemma Cardona Reverter

Dr. Joan Poll Cirera

Dra. Linnet Elena Gonzalez Fornaris

- Dra. Grecia Estefania Mora Gavilanez

Dr. Jordi Marine Rebull

Dr. Carlos Alberto Gil Ramirez

- Dr. Pablo Ferri Ferrer

Dr. Jose Antonio Saa Ubeda

Dra. Maria Ferrando Feliu

- Dra. Johana Angelica Paspuel

Dr. Jose Ignacio Mazzanti Mignaqui

Dr. Walter Abraham Glantz Caplan

Montenegro

Dra. Maria Nuria Amigo i Bonet

Dr. Fabrizio M.A. Oña Gonzales

- Dra. Lídia Ramos Miró

Dr. Jose Luis Serra

Dr. Guillermo A. Moncada Henriquez

- Dra. Adriana Rapas

Dr. Alirio Sanchez Navarro

Dr. Nil Gomez Vallve

- Dr. Cristian Luis Ponnefz Aguilar

Dra. Carmen Arto Fernandez

Dra. Astrid Yesana Mendieta Tlatelpa

- Dra. Helena Garcia Alcañiz

Dr. Joan Farre Rodriguez

Dra. Elva Graciela Choque Quispe

- Dra. Irene Tuero Martinez

Dra. Marta Segura Martinez

Dr. Raul Andres Flores Moya

- Dra. Ana Belén Segurana Mompel

Dra. Silvia Sevila Micó

Dra. Leire Camacho Tomé

- Dra. Yenny Martínez Román

Dra. Maria de las Nieves Carranza Bage

Dr. Alexander Leiva Garcia

- Dr. Pablo Beltrán Martín-Lorente

Dra. Marta Estefania Villalonga Prats

Dr. Joan Francesc Poca Nieto

- Dra. Anarda Norelis Pineda Rodriguez

Dra. Carmen Martin Cano

Dra. Andrea Peig Albiac

- Dra. Danisa Xiomara Flores Nogales

Dra. Aina Prieto Clos

Dra. Sara Valentina Peña Jaramillo

- Dr. Iñigo Polo Lopez

Dr. Jose David Canovas Garcia

Dr. Julián Delgado Gomez

Dra. Elena Bianca Ciobanu Selaru

- 35 -

Núm 213

Revista Galens

Acords de Junta de Govern Abril

Aprovació d’una aportació pels actes dels 50 anys de l’Hospital Verge de la Cinta

La Junta de Govern va acordar destinar una aportació de per col·laborar en els actes commemoratius del 50è aniversari de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, reforçant el vincle del Col·legi amb els centres sanitaris del territori i el seu compromís amb la sanitat pública de les Terres de l’Ebre.

Maig

S’aprova la contractació de l’equip que dirigirà el projecte de la nova seu col·legial

La Junta de Govern va aprovar la contractació de Tous Arquitectes com a estudi redactor i director del projecte de la nova seu del COMT, després d’un procés de selecció en què van participar cinc despatxos d’arquitectura. Així mateix, es va aprovar la contractació d’ARCUM Management S.L. com a Project Manager, per acompanyar i coordinar l’execució del projecte amb especial control de costos durant totes les seves fases.

Juny

Renovació de membres a la Comissió Deontològica

La Junta de Govern va aprovar la incorporació de tres nous membres a la Comissió Deontològica del COMT: la Dra. Lourdes Clotas Sánchez, el Dr. Joan Domènech Calvet i la Dra. Inés Landin Roig, que se sumen a la Comissió després de la renúncia de dues de les seves integrants.

- 36 -

Núm 213

Revista Galens Revista Galens

Recomanada LECTURA

El infinito en un junco Irene Vallejo

Hi ha llibres que informen, llibres que entretenen

Biblioteca d’Alexandria, als viatgers que transpor-

i llibres que ens ajuden a comprendre millor la

taven manuscrits o als lectors que van salvar obres

nostra pròpia condició humana. El infinito en un

destinades a desaparèixer resulten tan fascinants

junco (2019), de la filòloga i escriptora Irene Vallejo,

com una novel·la d’aventures.

pertany clarament a aquesta tercera categoria.

Per als professionals de la medicina, aquesta lectuL’obra és una apassionant història dels llibres i de la

ra té un interès afegit. La nostra professió té una

lectura, des dels primers rotlles de papir de l’Anti-

llarga trajectòria de transmissió escrita del coneixe-

guitat fins a les biblioteques contemporànies. Amb

ment: des dels tractats hipocràtics fins a les revis-

una erudició extraordinària i amb una prosa elegant

tes científiques actuals. Per això la història dels

i accessible, Irene Vallejo ens invita a fer un viatge

llibres és també, en certa manera, la història de la

de més de dos mil anys a través de les paraules i

medicina i de la voluntat humana de comprendre,

d’aquells que n’han fet un us especial, els copistes,

conservar i compartir el saber.

els literats i dramaturgs, els filòsofs, els mestres, els bibliotecaris, i tots aquells altres que han contribuït

El infinito en un junco és un monument a la cultura,

a preservar i difondre el coneixement humà.

a la memòria del temps passat i a la paraula escrita.

Una obra que mereix ser llegida amb calma, assa-

No estem davant d’un assaig acadèmic convencio-

borint-la mentre la fem nostra interioritzant-la.

nal. El llibre combina història, literatura, anècdotes i reflexions personals. Les pàgines dedicades a la

Dr. Eduard Prats

Vols formar part del club de lectura Medici Lectores?

El club de lectura Medici Lectores continua obert a nous participants. Els col·legiats que vulguin formar-ne part poden contactar amb el COMT i sumar-se a aquesta iniciativa literària compartida!

Apunta’t!

Consulta l’Hemeroteca de GALENS - 37 -

https://issuu.com/comt

Núm 213

Revista Galens

La recepta del Pep Formatge tendre casolà

Josep Giné

Sovint se us acut preparar unes postres o una amanida amb formatge tendre. El conflicte, sempre és el mateix. Els que hi ha a la venda, al mercat, són prou bons, però... en funció del plat que voleu preparar, us agradaria que les característiques fossin distintes. Més dolç, més salat, amb flaire de romaní, o del que sigui... La solució és que us el prepareu. Al vostre gust!

Aquesta recepta està inspirada en elaboracions tradicionals. Destaca per la seva senzillesa.

El procés és ràpid i fàcil.

Ingredients

2 litres de llet sencera, pasteuritzada (en tetrabic) 8 grams de sal (al gust) 50 ml. de vinagre suau (de poma o de vi blanc)

Consells d’ús Podeu afegir els ingredients a la massa del formatge abans de premsar-lo o bé escampar-los per sobre. És habitual conservar el formatge en oli d’oliva amb herbes i espècies per potenciar-ne el gust.

La combinació de tomàquet sec, orenga i pebre negre li dona un toc mediterrani molt especial.

Aquests ingredients us permeten crear formatges tendres únics i aromatitzats al vostre gust!

- 38 -

Núm 213

Revista Galens

Preparació 1. Escalfeu la llet en un cassó i afegiu-hi la sal.

Quan comenci a fumejar, incorporeu el vinagre i baixeu el foc.

2. Quan la llet arrenqui el bull i comencin a separar-se la part sòlida del xerigot, apagueu el foc.

3. Deixeu reposar la mescla durant 10 minuts.

4. Col·loqueu un drap o una gasa damunt d’un escorredor i separeu el formatge del xerigot.

5. Foradeu un dels tetrabrics, retalleu-ne el terç superior i poseu-hi el formatge. Utilitzeu l’altre tetrabric per premsar-lo i ajudar a escorrer’l.

Com més eixut, millor serà la consistència.

6. Guardeu el formatge a la nevera, un mínim de cinc hores.

7. Serviu-lo en les postres (amb mel i nous), en amanides o per fer pastissos.

Aromatitza Herbes aromàtiques

Espècies

Altres ingredients

Orenga (seca o fresca)

Pebre negre (mòlt o en gra)

Tomàquet sec (picat o en oli)

Farigola

Pebre vermell

All (picat, cru o en pols)

Romaní

Pebre rosa o barreja de pebres

Ceba seca o en pols

Alfàbrega

Chili o bitxo (per un toc picant)

Tàperes

Cibulet

Llavors de sèsam, comí o fonoll Algues

Sàlvia

- 39 -

Núm 213

Revista Galens

COMT

científic

L’oli d’oliva verge extra.

LOOVE és AMOR

Rosa Solà Alberich

Francisco Martín-Luján

•

Catedràtica emèrita de la Universitat

•

Professor Titular d’Universitat

•

Servei de Medicina Interna, Hospital Universitari Sant

•

Unitat de Suport a la Recerca, Gerència d’Atenció Primà-

Joan, Reus.

•

ria i Comunitària de Tarragona.

Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medi-

•

Departament de Medicina i Cirurgia. Facultat de Medici-

cina i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili

na i Ciències de la Salut. Universitat Rovira i Virgili

L’OOVE - l’oli d’oliva verge extra - és el suc que s’obté

També contribueix a un envelliment més saludable.

de l’oliva, una fruita pròpia dels països mediterranis.

En aquest article compartirem algunes de les qües-

És l’ingredient estrella de l’anomenada “dieta medi-

tions que ens han plantejat companys, companyes i

terrània”: una de les millors alternatives culinàries de

pacients. Ens detindrem especialment en la manera

la nostra època. Ja fa un parell d’anys que el Consell

com s’estudien els efectes dietètics de l’oli d’oliva i, en

Regulador de la DOP Siurana ens saluda amb el

particular, en les diferències entre l’oli d’oliva verge i

missatge «LOOVE és amor». Aquest lema ens trans-

el verge extra.

met l’estima pel suc natural de millor qualitat de les

Descripció de l’OOVE

olives: l’or líquid.

L’OOVE representa la màxima expressió de qualitat Des de l’antiguitat, l’oli d’oliva s’ha utilitzat com

del suc de les olives, obtingut exclusivament mitjan-

aliment i també amb finalitats medicinals i cosmèti-

çant procediments mecànics. Es diferencia dels

ques. La base de les seves propietats saludables és la

altres tipus d’oli d’oliva perquè té unes característi-

presència de l’àcid oleic i dels components minoritaris

ques organolèptiques excel·lents, tant pel que fa al

que comentarem més endavant.

sabor com pel que fa a l’aroma. Conserva intactes tots els seus compostos minoritaris, com ara els poli-

El principal benefici del consum regular de l’OOVE

fenols (olecantal, hidroxitirosol, etc.), les vitamines,

és la disminució del risc de patir malalties cardio-

els antioxidants i els pigments. Una altra caracterís-

vasculars, d iabetis mellitus tipus 2, determinats

tica química que el diferencia és el grau d’acidesa

tipus de càncer i trastorns neurodegeneratius, així

(expressat com a àcid oleic lliure), que en un OOVE

com una millor salut pulmonar, muscular i metabòlica.

ha de ser igual o inferior al 0,8%.

- 40 -

Núm 213

Revista Galens

2026, Avenços mèdics que donen esperança (DOP) de Catalunya són (per ordre alfabètic) Baix

Engreixa l’oli d’oliva si se’n consumeix cada dia?

Ebre-Montsià, Empordà, Les Garrigues, Siurana i

L’oli d’oliva aporta 9 kcal per gram, com qualsevol

Terra Alta, i en garanteixen l’origen i la qualitat dels

altre greix. Tres cullerades al dia (aproximadament

seus olis.

uns 15 mL per cullerada), representen unes 360 kcal,

Els segells amb denominació d’origen protegida

una aportació energètica que cal tenir en compte

Estructura química de l’oli d’oliva

dins del conjunt de la dieta. Tot i això, els estudis a

L’oli d’oliva està format per dues fraccions: la saponi-

llarg termini sobre dieta mediterrània — que implica

ficable i la minoritària.

un consum habitual i relativament elevat d’ OOVE— no mostren un augment de pes significativament

La fracció saponificable (98-99%) constitueix la frac-

superior al de les dietes baixes en greix. Els efectes

ció part principal i està formada majoritàriament per

de l’OOVE sobre la sacietat, la regulació de la glucè-

triglicèrids. L’àcid gras predominant és l’àcid oleic,

mia i el perfil metabòlic de l’àcid oleic fan que el seu

que representa entre el 68% i el 81,5%, segons la

impacte metabòlic real sigui diferent del d’altres fonts

varietat de l’oliva, el clima i el tipus de sòl de cultiu.

de greix.

Aquesta fracció aporta l’estructura, la textura i les

Quina quantitat d’OOVE es recomana consumir?

quilocalories (9 Kcal/g d’oli), però pràcticament no té aroma ni sabor.

L’any 2015 es van proposar, en l’àmbit estatal, s’han La fracció minoritària (1-2%), formada per polifenols,

proposat recomanacions de consum de quatre porci-

vitamines, antioxidants i pigments, és la responsa-

ons d’OOVE al dia en infants i adolescents per contri-

ble del color, l’olor (l’aroma) i el sabor de l’oli. En els

buir a prevenir l’increment progressiu de sobrepès

olis refinats, aquest component minoritari es perd, i

i obesitat. L’agencia governamental americana U.S.

el producte que en resulta pràcticament no té olor

Food and Drug Administration (FDA), l’autoritat euro-

ni sabor. Només l’OOVE conserva intacta aquesta

pea de seguretat alimentària European Food Safety

riquesa nutricional.

Authority (EFSA) i l’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) recomanen un

Menys risc cardiovascular, menys diabetis tipus 2, menys càncer: els beneficis del consum regular d’OOVE. Varietats d’olis i d’olives

consum aproximat de 20 grams diaris, equivalent a dues cullerades, per contribuir a reduir el risc de malalties cardiovasculars i la inflamació. Cal tenir en compte que una cullerada sopera pot variar entre 10-20 mL, tot depenent del tipus de cullera.

La varietat de l’oliva determina les característiques de l’oli que se n’extreu. A la demarcació de Tarragona

Altres recomanacions es basen en el contingut d’hi-

predominen les varietats arbequina, morruda, empel-

droxitirosol: l’EFSA (2011 2012) i l’AESAM (el 2015)

tre, sevillenca i la farga, aquesta última considerada

recomanen consumir un mínim de 5 mg d’hidroxi-

una de les varietats més antigues de la Península

tirosol per persona i dia per a protegir les partícu-

Ibèrica. Al territori espanyol trobem altres varietats

les LDL (colesterol de baixa densitat) davant l’estrès

com la picual i l’hojiblanca.

oxidatiu.

- 41 -

Núm 213

Revista Galens

Aconseguir aquests beneficis és senzill si l’oli d’oliva

Conclusió

forma part de la rutina alimentària. Només cal procu-

El consum habitual d’OOVE forma part d’un estil de

rar utilitzar OOVE per amanir verdures i les amanides,

vida saludable, que també inclou la pràctica diària

així com per cuinar verdures al forn, cereals, pasta,

d’activitat física i la cura dels aspectes emocionals i

peix i carn. En definitiva, l’OOVE pot acompanyar

psicosocials.

pràcticament tots els aliments quotidians, des del pa amb tomàquet sucat amb oli de l’esmorzar i fins a un

Ens adherim al Consell Regulador de la DOP Siurana

sopar molt exquisit.

quan proclama que “LOOVE és estima, respecte i

La farga, una de les varietats d’oliva més antigues de la Península Ibèrica, es cultiva aquí, a Tarragona.

Novetats científiques Segons una actualització de les dades epidemiològiques el 2024, el consum diari d’OOVE està associat a una reducció del 23% del risc de mortalitat per qualsevol causa. Aquesta associació s’ha observat

cura envers l’entorn més proper: les set comarques on es produeix l’oli d’oliva verge extra” El seu foment no només contribueix a protegir la pagesia, sinó també a preservar la salut i el nostre patrimoni natural, afavorint un model alimentari més sostenible.

Un 23% menys de risc de mortalitat: la darrera dada científica sobre el consum diari d’OOVE.

en una investigació realitzada amb més de 23.000 adults italians i reforça la importància dels anomenats greixos saludables dins d’una alimentació equilibrada.

Perspectives Les propietats beneficioses demostrades d’aquest aliment reforcen la recomanació que l’OOVE s’incorpori també en altres models alimentaris i en tots els entorns, amb l’objectiu de contribuir a prevenir l’increment progressiu de sobrepès i obesitat de la població, especialment entre infants i adolescents.

Fins i tot es planteja el repte d’incrementar-ne la presència en productes propis del fast food, per tal de millorar-ne la qualitat nutricional..

Impulsar la difusió dels beneficis de l’OOVE és un punt clau per augmentar-ne el consum i afavorir que s’incorpori en l’elaboració d’un nombre més gran de productes alimentaris.

Bibliografia Casas R, Ruiz-León AM, Argente J, Alasalvar C, Bajoub A, Bertomeu I, et al. A New Mediterranean Lifestyle Pyramid for Children and Youth: A Critical Lifestyle Tool for Preventing Obesity and Associated Cardiometabolic Diseases in a Sustainable Context. Adv Nutr.

2025;16(3):100381. doi: 10.1016/j.advnut.2025.100381.

Ruggiero E., Di Castelnuovo A., Costanzo S, Esposito S, De Curtis A, Persichillo M, et al. Olive oil consumption is associated with lower cancer, cardiovascular and all-cause mortality among Italian adults: prospective results from the Moli-sani Study and analysis of potential biological mechanisms. Eur J Clin Nutr. 2024;78(8):684-693. doi: 10.1038/s41430-024-01442-8.

- 42 -

Núm 213

Revista Galens

destinarà la recaptació solidària a Down Tarragona La Tarraco Health Race 2026 destinarà la recaptació solidària de la seva cinquena edició a Down Tarragona, entitat que treballa per millorar la qualitat de vida i la inclusió de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. La cursa, organitzada pel COMT, la Fundació Antonius Musa i l’Ajuntament de Tarragona, va obrir les inscripcions per a l’edició del 22 de novembre, que mantindrà les modalitats de 10 km, 5 km i caminada popular.

La prova arriba al seu cinquè aniversari consolidada

El Dr. Boada i la Dra. Tani Francesc, presidenta de la Fundació Antonius Musa, durant la presentació de la Tarraco Health Race 2026.

com un projecte que va molt més enllà d’una cursa, i que representa el compromís de la professió mèdica

Down Tarragona és una entitat de referència al territori

amb la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia

en l’acompanyament de les persones amb síndrome de

i la solidaritat amb les entitats socials del territori.

Down i les seves famílies, amb una tasca centrada en afavorir la seva autonomia, la inclusió social i la qualitat

L’interès que desperta la Tarraco Health Race continua

de vida al llarg de totes les etapes vitals.

creixent també entre el teixit associatiu: en aquesta edició, més d’una vintena d’entitats van presentar candidatura per optar a ser-ne les beneficiàries, un fet que evidencia la consolidació i el prestigi assolit per la iniciativa després de cinc edicions.

Més de vint entitats es van presentar per optar a ser les beneficiàries d’enguany.

SONORITZACIÓ · IL·LUMINACIÓ · VÍDEO EMISSIÓ LIVE

info@onairmultimedia.com

- 43 -

687669616

6 CURSA SOLIDÀRIA 10 km / 5 km CAMINADA SOLIDÀRIA 5 km

N A

C I TARRAGONA 22 30 T / NOVEMBRE

W W W.T A R R A C O H E A LT H R A C E . C O M Els beneficis de la recaptació aniran destinats a:

L A C U R S A D E LL A T I SD OEL IM DÀ RG I AE SD E NN AA C OSLA· L U EG ET D ET ATR A RR A RG AO GO Ho organitza:© 2025

ElAmb 2025, THRde: va comptar amb el suport, patrocini i la col·laboració de: Ho patrocina: el la suport

Hi col·labora: