Galens 166

I L

,..

'l 4

'br.^.-

/'-

f

/

CqixqTarragona

Dipósit Preferent

Rend¡bilitat + Televisor 26

tt

22a emissió

of' fo

Un bon interés +

TAE

WSamsung

L2 mesos . 5OY" de [a inversi o

LCD de 26"o'

,

SAMSU NG

Ser CLIENT NoU o tenir [a nómina o pensió domicitiad

li dóna aquests avantatges

ADES Ramb

ADES Santa

A partir de 3.000 euros. Oferta limitada fins a[ (1) Dipüsit a un

teminl

de tre5 arrys. D.el 130

t8l04lO8o fins que s'exhaureixi l'emisski

al36¿ m6 ta r€tribució está referenclada

a

l'zuRl8oR a 1 mes amb revisló I lhuidacló d'lnler€ssostrlmelrals'

ADES Beren

www. ca ixata rra go n a. co m

editorial

I

El C0MT, més que mal, al costat dels seus

col.legiats f, temps difícils corresponen f I decisions comDromeses i ñ"ot que, sens ouDte, ra professió está passant per uns moments molt complicats és, precisament per aquest motiu, que en aquest número de 'Galens' que teniu a mans, us oferim una entrevista amb el President del COMT, el Dr. Josep M. Solé i Poblet.

nals és l'acord assolit entre el COMT i la

Fiscalia

en Cap de

l'Audiéncia

Provincial de Tarragona, en el sentit que les agressions als professionals de la salut seran tractades "com a delicte d'atemptat" amb les seves corresponents penes i amb la gestió de les demandes per part de l'assessoria jurídica del Col.legi tarragoní, amb la consegüent protecció de la intimitat dels professionals i agilització dels trámits.

Copsarem les seves opinions al voltant d'aquesta delicada situació i, el que es més important, el que s'ha fet, el que es fa i el que es fará des del Col.legi Oficial de Metges de Tarragona, per tal d'intentar esmenar, en la mesura de les seves possibilitats, moltes de les problemátiques que hi ha plantejades. De moment peró, ja s'han aconseguit alguns resultats satisfactoris, com es el cas de les senténcies del TSJC, en decrets tan polémics com el de la jubilació "anticipada", i el de la integració obligatória de les metgesses i dels metges de "quota i

pugui seguir oferint i augmentant avantatges en molts camps pels col legiats.

zona", senténcies adoptades en "bona

oportuns. Salut.

El COMT, el seu President i la Junta de Govern seguiran sempre aquest camí

de defensa dels drets dels

seus

col.legiats alhora que també seguirá esmerqant esforqos perqud el Col.legi

I en aquest darrer sentit vull manifestar que tant el COfVlT, com el SEF i un servidor en particular estem a la vostra disposició per rebre i atendre tots els sug-

geriments que creieu convenients

i

part" grácies a les al'legacions presenta-

des per I'assessoria jurídica del COMT. Pitu Tarrasa

Un altre punt destacable en aquesta defensa dels interessos del professio-

Cap de Premsa i Comunicació de COMT. Director de Galens

f

A

Pitu Tarrasa.

uisiteu el nou portal tueb de col-legi ofic¡al de metges de tarragona a l'adrega:

llltllltl,l'.GOlllT.GAt consulteu-la! més moderna, més dgil, més informació... galens

E

G

I

sumari

Número 166

.

1r trimestre de 2008

Edita:

ll.lustre Col.legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Josep Maria Solé

i Poblet

Delegat del Consell de Redaccié: Dr. Francesc J. Renau i Altés Director:

Pitu Tarrasa Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet Dr. Francesc Renau Altés

Pitu Tarrasa Dr. Xavier Allué Martínez Dr. Jaume Fontanet Torres Dr. Baldomero Tormo Dr. Eduard Corbella Redacció: Via de llmperi Romá, 43005 Tarragona

editorial

I

3

5

f

vida col.legial

congressos

I

1

16

f

divulgació

bioética

r

18

11 bis

rel. 977 232 OI2 I 977 232 006 Fax:977 236208 Disseny i publicitat: Cop d Ull Complex Empresarial REDESSA Cami de Valls, 81-87, oficina 72 Iel.977 300 693 www.copdull net

Publicitat: Maribel Álvaro

616 436 638 premsa@comt,org Fotos:

Olívia Molet i arxiu Galens lmpressió:

Arts Gráfiques Octavi

20 a entrevista opinió

Tirada:

3.500 exemplars

28

DL

B- 43901,86 Permís de suport válid núm. 521 Galens ¡to contparteix necessártamenf les opinions dels seus col.laboradors, encara que aquestes possibles discrepáncies no seran motiu per impedrrne la publicació.

0

a 25

a per llegir una estona

gastronomia

I

32

33

f

acud¡t

intercanvis

I

34 Num. 166

vida col.legial

A

I

Participants a I'homenatge: la vídua i els fills de Josep Maria Sánchez Ripollés, junt amb membres de la Junta de Govern del C0MT

Homenatge al Dr. Josep M aÍia Sánchez R¡pollés passat dia29 degenerva I'homenatge al Dr. hJosep Maria Sánchez Ripollés. A les set de la tarda, la sala d'actes de la seu col.legial es va omplir de gom a gom per assistir a la sessió, que presidir el Dr. Josep Maria Solé Poblet en qualitat de president del Col.legi de Metges de Tarragona.

Fl I

fs¡i¡ lloc

lnicialment va prendre la paraula el Dr. Eduard Prats, que explicá les motivacions que havien podat a la Comissió de Bioética a organilzar I'acte, r també va agrair a tothom les facilitats trobades per poder portar-lo a terme. A continuació el Dr. Santiago Alonso, amic i company de lHospital Universatari Joan XXlll, dibui-

t' R A

lnstantánia dels assistents a l'homenatge.

En darrer terme intervingueren el

Dr.

xá, amb sentides paraules, el perfil humá i científic del homenatjat. Va

Rodrigo Miralles, en representació de la Facultat de Medicina i el Dr. Joan

seguir la magnífica conferéncia del

Carles Quer, Director Médic

Dr.

Rogelio Altisent, professor de Bioética de

la Universitat de Saragossa, sobre

la

de

l'HospitalJoan XXlll, finalitzant l'acte el President del Col.legi.

preséncia ineludible de la vivéncia ética

en la práctica clínica de cada

dia.

Ambdues intervencions van anar acompanyades al final per vius aplaudiments.

galens

la seva vídua, els fills i alguns familiars, que van rebre mostres d'afecte per part dels presents, tot recordant la perso-

nalitat bondadosa i acollidora del company difunt.

L'acte finalitzá puntualment a les 20:30

A

més dels nombrosos companys

companyes

i

hores.

del Dr. Josep Maria

Sánchez Ripollés, van ser-hi presents

Dr. Eduard Prats

I

vida col.legial

M¡ssa en record dels metges traspassats el 2007 2I de febrer a les 20:00 h, el Col.legi de Metges de Tarragona va celebrar, a l'Església de la Reial El passat dia

i

Alejandro Bermúdez Lucas Félix Ferrer Bosch

Venerable Congregació de la Puríssima

Sang de farragona, una Eucaristia en sufragi dels companys traspassats durant l'any 2007.

Des d'aquestes págines i en nom de

el

Co legi Oficial

record

tot

Joaquín Gómez MartÍnez Miguel Nolla Barceló José María Queral Muñoz

de Metges, el nostre

a:

Antonio M. Rabadán Fornies

Julio Aiguabella Ferrer

María del Mar Rifón Sánchez

Rafael Albiol Higuer

Joaquín Sabaté Barceló

R. Álavrez de Cienfuegos

Josep Maria Sánchez Ripollés

Gerard Benítez Sánchez Malo

Que en Pau reposin.

w

UNTVERSTTAT

UNITAT DE CIRURGIA

RovtRA r VrRcrlr

DEPARTAMENT DE MEDICINA ICIRURGIA FACULTAT DE MEDICINA I CIENCIES DE LA SALUT REUS

Reus

II

ltr cuRt D'ACTU EN CIRU L'OBE'T

+

Hospltal Unlversitari de Sant Joan

1

I

..:

F.r

REUS,8 ¡9 D'ABRIL '200E a-

¡#

t

il l{ $

!

LLOC: AULA MAGNA )ESl rmbli

)ESI rnta

r

)ESt )reng

CTRURGIA qry MES INFORMACIO: SRA. ALBA LAFUENTE, DEPARTAMENT DE MEDICINA DRA. TATTUE SABENCH, UNITAT DE CIRURGTA

I CIRURGIA Tel: 9777593Os TEI: 977759314

Num. 166

-e'

i

¡ !

,r-d

i* ..'.-.::

Nou Audi A4.

Un automób¡l com ma¡ se n'ha creat cap abans.

Arribar on mai no s'ha arribat abans exigeix fer les coses d'una manera diferent. Només així s'ha pogut crear el nou Audi 44. Un automóbil que permet gaudir de la conducció d'una manera veritablement nova. Nova, perqué grácies a la incorporació de tecnologies tan avanqades com lAudi drive select, la direcció dinámica o els amortidors regulables, pot var¡ar el seu comportament adaptant-se a les necessitats del seu conductor. Nova, perqué és més esportiu i confortable que mai, més ampli i poderós, amb una potent gamma de motors FSI ¡TDl extremadament ef¡c¡ents irespectuosos amb el medi ambient. Nova, perqué és molt més que un nou automób¡|. És una manera d'entendre la conducció com mai no havia exist¡t abans.

Automóviles Bermar Rambla Nova,

112

43001 Tarragona Tel.977 21 56 68 Nou Ar¡di.A4 de 120 CV a 265 CV. Emissió COr (g/km): de 144 a 220. Consunl mirjá (ti tOO knr): de 5,5 a 9,3.

!

M utua

lMéd ica

q,/e

'E- drs t: == ó> ,6 tQ) B E

Eñ

a oo

.?

o {-r' :l =t ¿t

E

(g

a (r)

p ñ .=

yinlen

't'14

b¿r(4

.g C)

Dels metges i per als metges

l9 (J

s

-o J

ñ

E I

F =

E

A Mutual Médica ens agradai productes plens de color que molt bé per al metge

Assegurances

exclusius.

i

servers

p !

totarl i

Poseu-vos en contacte urnU norJ descobriu com tracem el quaQ,

cobertures professional

per a la vostral ifamiliar.

i

DESI

TTT TTI TTT

Mutual Méd us lnforma 901 2t5 2t q

ar¡rbli ,DESI

anta, .DESI erene

infomutual@mutuatmedica.|t www. mutua I med ica.conl

I

vida col.legial

Gonferéncia sobre els edi f c I s emblemátics de la ciutat de Tarragona passat 14 de febrer el Fl r col.legi oficial de Metges hde Tarragona va oferir la

conferéncia 'Edificis emblemátics', a cárrec del Dr. Federico Adán i Marín.

(

El saló d'actes es va omplir per conéi-

xer la vida i l'evolució de dos edificis

significatius de

Tarragona:

l'Ajuntament de la ciutat, i el que va ser edifici dels pares franciscans a la Rambla Vella.

Una documentada exposició que es va

iniciar amb la história de I edifici del Consistori tarragoní, detallant els episodis claus de la seva existéncia fins arribar als nostres dies. Així várem conéixer

com, en el moment de la seva construcció, I'any 1248, ledifici era habitat pels religiosos pares franciscans, per deixar pas posteriorment als pares dominics.

Finalment, cap a l'any 1838, es conver-

tiria en seu de la Diputació

i

LA

t]r. Fededco Adan

A

lmatge del públic assistent.

Q

de

I'Ajuntament.

L'estil i els elements arquitectdnics de I'edifici del Consistori van ser també un dels principals eixos de l'estudi del Dr. Adán. Les remodelacions i la construcció de la monumental faEana, realilzades entre els anys 1861 i 1865, van ser relatades minuciosament.

El segon tram de la conferéncia es va centrar en el nou edifici dels pares franciscans edificat durant el segle XVll, i ubicat a la Rambla Vella.

Durant més de 150 anys, es va consti-

tuir com a institut de secundária. El conferenciant va fer un recorregut al llarg de la seva história oferint una especial atenció als episodis viscuts durant la Guerra del Francés, sense oblidar-se d'un dels savis tarragonins galens

amb més prestigi de la nostra ciutat: Antoni Martí Franqués, que dóna nom

a

linstitut. Va ser, amb aquest elogi

al

patriota tarragoní, com es va concloure

la conferéncia: un viatge pel llibre de la história de Tarragona.

Redacció Galens

T

I

congressos

II CONGRÉS DE tA PROFESSÉ rUÉOICA DE CATATUNYA 6 DE JUNY DE 2OO8 PALAU DE FIRES I CONCRESOS DE TARRACONA

Avang de Programa Acte inaugural del Congrés a les lO hores Prímera ponéncia a les l0:15 hores (Lectura de la ponéncia ivotació) Segona ponéncia a les I l:00 hores (Lectura de la ponéncia i votació) Coffe Break

l2:.l5 hores (Lectura de la ponéncia ivotació) Dinar de les l3:50 a l4:00 hores en el propi Palau Quarta ponéncia de l6:OO a l6:45 hores (Lectura de la ponéncia ivotació) Comissió Deontológica de l6:45 a l7:15 hores (Lectura dels dos articles ivotacíó) Conclusions del Congrés de l7:15 a 17:3O hores Acte de cloenda del Congrés de l7:30 a l8:0O hores Actes lúdics de l8:00 a l9:00 hores Lliurament dels Premis a l'Excel.léncia Professional de l9:00 a 2O:30 hores Tercera ponéncia a les

Sopar de cloenda del Congrés a les 20:45 hores i

Organitza:

m

,sr blr

CONSELL DE COL.IEGIS DE METGES DE CATALUNYA

iSl

3t :St InE

Num. 166

congressos

I

Toftosa acull les XXIV Jornades Médiques i de la Salut de les Terres de I'Ebre I passat divendres i F dissabte, 15 i 16 de febrer, Itses van celebrar a I'Auditori Felip Pedrell de Tortosa, les XXIV Jornades Médiques i de la Salut de les Terres de I'Ebre, organitzades per la filial de les Terres de l'Ebre de I'Académia de Ciéncies Médiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.

El tema central de l'edició d'enguany va ser 'Salut i Municipi'. L'alcalde de Sant Andreu de la Barca, Manel Enric Llorca, es va encarregar d impartir la conferéncia inaugural sobre la 'Xarxa europea de

ciutats saludables', iel director de I Hospital Sant Joan de Reus, José Augusto García Navarro, la de cloenda,

amb el tema 'Activitats assistencials sanitáries prestades pels municipis'.

També es va dur a terme una taula rodo-

llalcalde de Tortosa, Ferran Bel; la consellera de Salut, Marina Geli, i el doctor lsmael

na amb el títol 'Activitats de Salut Pública

als Ajuntaments de Catalunya', amb

participació

de diversos

la

professionals

experts de l'ámbit de la protecció i promoció de la salut. van presentar 45 comunicacions pósters i 12 comunicacions orals: Es

Roldán, president de I'Académia de les Terres de I'Ebre, durant I'acte d'inauguració.

.

Qué pensen els pacients de l'atenció rebuda en la via clínica de la colecist. o Governs territorials de salut i prescripció farmacéutica eficient.

PrevalenEa i epidemiologia mol.lecular

d'aillats de Salmonella entérica serotip

Typhimurium d'origen hum4 portadors d'integrons de classe 1 a la Regió Sanitária Terres de l'Ebre.

o Dol migratori

r

PertinenEa de l'ús d aniibidtics en usuaris de lents de contacte terapéuti-

¡

Epidemiologia de I'ictus entre la població atesa a I'EAP Tortosa 1 Est. Ús del

.

.

Compliment dels indicadors de qualitat de la via clínica de la colecistectomia.

ques.

codi ictus. o Síndrome metabólic en edat infantil

¡

a les Terres de l'Ebre.

plicació del programa de deteccció pre-

.

. .

.

Trrolditis postpart.

coq del cáncer de mama lncidéncia i factors de risc en prdtesis

totals en cirurgia ortopédica.

.

Previsió de la disminució de la mortalitat per cáncer de mama a causa amb l'a-

Hábits tabáquics en temps d'oci de 31

a la Regió

Sanitária de I'Ebre.

Els limfomes no Hodgkin de cél'lules T

Les quatre primeres voltes del progra-

ma de detecció precoQ del cáncer de mama a la regió sanitária de les Terres de I'Ebre.

.

Detecció de patologia renal oculta en pacients amb diabetis mellitus tipus 2.

municipis costaners.

Més d'un centenar de professionals van participar a les jornades.

Quatre treballs científics van optar al Xlé

.

Avaluació externa d'un hospital d'aguts mitjanqant el model del Dep. de Salut.

galens

Premi de Ciéncies Mddiques Salut, dotat amb 1.500 euros:

i

de

la

Redacció Galens

I

congressos

Qué són e ls congressos de metges

¡

b¡ólegs de la llengua catalana congressos de Metges F IrBiólegs de Llengua F hCatalana (CMBLC) són una i

Enguany se celebrará el 18é. Congrés a

la ciutat de Girona, els dies 12, 13 i 14 d'octubre. S'hi desenvoluparan quatre taules rodones, quatre conferencies, la presentació de Ia digitalització de la

iniciativa científica d'alt contingut cívic, establerta amb criteris d'unitat lingüística, que convoquen periódicament professionals i estudiants de totes les ciéncies de la vida i de la salut.

Lentitat convocant dels CMBLC és la Fundació Alsina i Bofill, que reuneix la iniciativa de les cinc entitats organitzadores, que són l'Académia de Ciéncies Médiques de Catalunya i de Balears; la

Societat Catalana de Biologia; Societat Andorrana de Ciéncies; Universitat

de Valéncia

ila

la

de Classificació lnternacional de Malalties, i uns tallers sobre alimentació en qué hi participaran professionals de la restauració, i seran oberts al públic. darrera edició

la la

Societat

Valenciana de Ciencies de la Salut Joan

Baptista Peset.

El Congrés vol ser el més

En les ponéncies

obert possible.

hi ha elements

i

aspectes que no són solament patrimoni dels professionals i dels científics, sinó que la societat en general també hi

i molt; i en aquesta societat, un element clau de desenvolupament i progrés com són les empreses i les institucions. Girona i les seves comarques segur que tenen molts elements socials participa,

que ens poden voler dir en aquest EI 1r Congrés se celebrá l'any 1913 i al llarg del segle XX s'han continuat cele-

Congrés tot allo que fan, i que es volen fer veure i donar a condixer.

brant amb les dues interrupcions del 1923 al 1930 i des 1936 al 1976, en qué

les condicions socials i polítiques del nostre país no ho permeteren. Des de 176 s han celebrat cada quatre anys en diferents contrades dels paisos de parla

catalana: Perpinyá, Reus, Castelló, Andorra, Palma de Mallorca, Lleida,

Per aixó, en el Congrés hi haurá unes conferéncies obertes al públic, i també

s'hi faran uns actes paral.lels, en

el

Palau de Congressos, per posar en con-

tacte tots els elements relacionats amb un dels aspectes més rellevants per a la

salut; l'alimentació.

Barcelona i Valdncia.

La informació més completa es troba a la

Els CMBLC tenen unes característiques

web del Congrés www.di8e.cat,

prdpies que els diferencien de la majo-

podeu trobar-hi les diferents activitats i les condicions per a la inscripció i allotjament, si és necessari. La secretaria del Congrés és la Fundació Pascual i Prats, c/Bonastruc de Porta 20, 2on.- 17001Girona i la secretaria técnica a BCM c/Balmes 74, Ier,I" 08007 - Barcelona, ieléfon 902\02869 - correu electrónic:

ria de reunions científiques que se cele-

bren periódrcament. Per una part, són

un punt de trobada de professionals

i

estudiants que treballen en ámbits molt

diversos de la ciéncia, peró que com-

parteixen una mateixa llengua

i

una

mateixa cultura. A més, són congressos

secretaria@diBe.cat

ADEST

pluridisciplinars, en qué hom posa al dia els coneixements dels assistents, defugint de la compartimentalització típica de les trobades científiques espe-

Santa I

cialitzades.

Jaume Benages

ADEST Rambl¿

ADEST Berenq

i Manel Prados

on

f Num. 16{

c0ngressos

Dio

l2 d'octubre

15.00 -

19.00

,l9.00

Recollido de documentoció

Presentoció del Congrés

19.2O Conferéncio inougurol: L'oncologio del segle XXI Joon Mossogué, Sloon Kettering Center, Novo York (per confirmor)

20.30 Activitot Sociol

Dio

d¡8é

c o n g re s eg s ana

de metges b to de llengua ca ta

l3 d'octubre

12,I I. r.l rl ociulr¡..

gifOna'08

8.30 - 10.30 Toulo rodono: 32 onys després de lo definició de solut Oriol Romis, coordinodor. Direclor d'EPIRUS, consultorio en serveis sonitoris.

.I0.30

- I 1.30 Descons - cofé .l3.00 I 1.00 Tqulo rodono (continuoctól32 onys després de lo defin¡ció de solut ,l5.00 13.30 Dinor de heboll 15.00 - i ó.30 TERMCAT, Clossificoció internocionol de mololties CIM-9-MC (óo ed.)

Actuolitzoció terminológico i optimitzoció per o lo funcionolitot documentol clínico.

Artur Coneso, ossessor del Servei Cotold de lo Solut i membre de lo S. C. de Documentoció Médico.

M. António Julid, cop de proiectes de ciéncies de lo vido i lo solut. TERMCAI Centre de Terminologio.

Ferron Cordon, director generol de l'Areo de serveis i quolitot, Servei Cotold de lo Solut, Dep.de Solut.

ló.30 - 17.15 17.15 -

Les tecnologies

de lo informoció iles comunicocions ol servei de lo solutde les persones.

Joon Guonyobens Colvet, secretori d'Estrotégio i Coordinoció dep. de Solut, Generolitot de Cotolunyo.

I 9..l5 Toulo rodono: Vido i evolució humono

Wifredo Ricort, coordinodor. Director científic de l'lnstitut d'lnvestigoció Biomédico de Girono.

Eudold Corbonell, cotedrdtic de prehisiório. Universitot Roviro i Virgili, Torrogono.

Bernot Sorio, cotedrdtic de fisiologio. Universitot Miguel Hernóndez, Alocont.

Josep M. Terricobros, cotedrdtic de f¡losofio. Universitot de Girono.

Dio 14 d'ocfubre 8.30 -

.l0.30

.l0.30

Toulo rodono: Biotecnologio i solut Euldlio Dolmou, coordinodoro. Directoro odiunto de l'Hospitol de Sont Pou. Bqrcelono.

Jordi Comí, director del Porc de Recerco Biomédico de Borcelono.

Corles Bueso, president de Cotolónio-Bio. Porc Científic de Borcelono Fdtimo Bosch, directoro del Centre de Biotecnologio Animol i Terdpio Génico, UAB. Pere Puigdoménech, Dtor. del Centre de Recerco en Genómico Vegetol. C. S. d'lnvesiigocions CientífiqueJ I 1.00 Descqns - cofé

I 1 .00 - 11 .45 Aliments i ogriculturo en el segle XXI

Emili Montesinos, cotedrdtic de producció vegetol. Universitot de Girono.

I 1.45 - 12.45 Solut i genético en el segle

12.45 -

XXI

Misericórdio Romon, professoro de genético. Universitot de les llles Boleors. .l3.30

Envellir de monero sqludoble

Miquel Vilordell Torrés, cotedrdtic de Potologio Médico de lo Universitot Autónomo de Borcelono.

3.30 - 15.00 Dinor de treboll 5.00 - 1 ó.30 Comunicocions I ó.30 - 18.30 Toulo rodono: Obesitot i nutrició I I

José Monuel Ferndndez-Reol, coordinodor. lnstitut de Recerco Biomédico. HospitolJosep Trueto, Girono.

Joon J. Vendrell, director científic Hospitol Universitori Joon XXlll, Torrogono.

Antonio Zorzono, institut de Recerco Biomédico, Porc Científic de Borcelono.

Josep Vidol, servei Endocrinologio i Nutrició. Hospitol Clínic, Borcelono.

18.30 - l9.30 Assembleo

19.30

Clousurq (*Activitots obertes ol públic)

Amb la col'laboració de: Equip.Municipal de Promoció de la Salut. Aj. de Girona. Serveis T.erritorials Departament de Salut Girona Generalitat de Catalunya serveis Terr¡torials Departament d'Educaci'ó. Cirona. ceneralitai ¿é cáiaiunva' Amb la col.laboració i el suport del COMT . Per a més informació a la web: http://www.di3e.car/

galens

I

I

,l

I

distincions

I

El Dr. Lluís Delclós ¡ Soler, n0menat Académic de la Reial Acad é m a de Medicina de Catalunya r L L

I Dr. Lluís Delclós i Soler

É ¡i E.:li

na estat recentment nor"nat Académic de la Reial Académia de Medicina de Catalunya, drgan consultiu de les adminstracions sanitária i de justícia, impulsora dels estudis sobre História de la Medicina Catalana, i organitzadora del Congresos d'Histdria de la Medicina Catalana.

?!i, fi-Jt1,:

14.".\h 4!1:i..ii=

da",¡^ f:Jr

rj.tis:i

rici*riv{.rlr{B.ri}t n fr

ijr*sti

gi

r*s*

*;:1

:+e

s s"É?E Éi

af;s E::FrB-FU, ei{ F'4[J Artriúr'l:ütr i-in:iilitt '-'gJr'!:r:

!

at¡s! TuÍTs#r tltstrtute

de [4r]Eest$!i, i

ffi;i

{4$tñt E:fr¡feS:*üfr' m lF seLja L,i ir ivcs'sHtat"

El Dr. Lluís Delclós i Soler, que va néixer a Tarragona el 4 de marE de I'any 1926, és un dels millors experts en el

camp de l'oncologia. Llicenciat per la Universitat de Barcelona l'any 1950, va aconseguir el Doctorat I'any 1971 i iambé es va llicenciar, amb honors, per l'estat nordamericá de Texas. És

membre numerari de nombroses societats científiques de caire interna-

A

El Dr Delclüs, investit Dr. Honoris Causa per I'Universitat Rovira i Vilgili de Tanagona.

cional sobre Radiologia, Medicina Nuclear i Oncologia, i porta més de 40 anys oferini els seus coneixements als EEUU. L'any 1995 va ser investit

Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili de

farragona.

Recentment, Académic de

-

ha estat nomenat la

Reial Académia de

Medicina de Catalunya, nomenament que s'afegeix a les nombroses distincions que ha rebut al llarg de la seva vida. El Dr. Delclós ha desenvolupat la seva prestigiosa carrera als EEUU, al

MD Anderson Hospital and Tumor

Rambl¿

lnstitute de Houston, i ha estat professor a la seva Universitat. És molt difícil resumir la seva tasca, per seva amplitud i importáncia, en aquest breu article. El que sí volem és reproduir la resposta del Dr. Lluís Delclós al Dr. Jacint

ADESI

Corbella, President

I

ADEST

Santa

I

ADEST Bereng

de la

"Benvolgut President Estic molt agralt per la meva elecció a l'Académia, i molt content per la notícia, no tan sols pel reconeixement que representa, sinó a més perqué el meu

pare, Lluís Delclds

i

Balvey, des de

Tarragona, també va ser académic, i estic segur que li agradaria saber que el seu fill ha estat elegit membre".

Des de la Junta de Govern del COMT,

es vol expressar la nostra satisfacció per aquest merescut nomenament, alhora felicitar el Dr. LluÍs Delclós Soler, felicitació que fem extensiva a

i i

tota la seva família.

Dr. Delclós, ENHORABONA!

Reial

Académia de Medicina de Catalunya.

Redacció Galens

Num.

1

¡

¡

I

a

I

99 pFÚ

I

Éoüí(

ücoaat

dp

h

al uúw c¿llfal

VENDA DE LOCALS COMERCIALS DE 50 a 100 m2

¡rtiilI ¡fiFr l\¿r--.'.,,'' i'

<'Hn!.1 \ó

{.rl

a

I

lt

l'

Ul,sttLLo

lñlm

I

ltt

,13.

llF

!, -,

ll

Fqil' Restcluronte

I

Ir

a

43840 SALOU

lel 9// 352222 rvwr,,r.

lroncisco Javier Rerori, cop de cuino

galens

Iilstillo de Jovier

Avdo. (orles Buhigos, 29-33

cnf

il

I

od eirrvie r. cont

costillodejovier@castillodeiovier.cont

I

divulgació

Hobesitat mórb¡da I I'epidémia del segle XXI obesitat constitueix actualment un dels principals problemes de salut en els paisos desenvolupats.

L'OMS, en la 45" Assamblea Mundial de la Salut, celebrada a Ginebra I'any 2QO2,la va declarar com a epidémia del segle XXl.

H

Segons els últims estudis epidemiológics, la creixent prevalenqa de l'obesitat

junt a les comorbilitats associades, fan que l'obesitat sobrepassi al tabaquisme com a primera causa de mort evitable. A I'Estat espanyol, s'estipula que afecta a un 15-20 % dela població, ique un 5 %

les de més gravetat, són les relacionades

La cirurgia bariátrica está especialme

amb l'aparell cardiocirculatori (hipertensió arterial, isquémia coronária, malaltia metabolisme tromboembólica), (Diabetis tipus 2, hiperlipiddmia), l'apa-

indicada en aquells pacients amb lM 40 K{m2 i amb IMC > 35 Kglm2 am

el

rell respitatori (Fatiga respiratória, Apnea

de la son), el risc augmentat d2lguns tipus de cáncer i les psicológiques (baixa autoestima, insomni, depresió), peró d'altres com les que afecten lZparell locomotor (artrosi, alteracions

de

la

columna vertebral), disfuncions digestives, dificultats a nivell de l'entorn social, familiar i laboral, són igualment importants per la disminució de la qualitat de vida que tenen aquests pacients.

presenta una obesitat mórbida. També cal destacar un augment alarmant de l'o-

L2bordatge terapéutic de l'obesitat mór-

besitat infaniil.

bida ha de contemplar la valoració del

Podem definir l'obesitat com una malaltia crónica, de llarga evolució, progressiva i multifactorial, que provoca un excés

Actualment, l'única forma d'aconsegui millorar definitivament el pacient am una obesitat mórbida és la ciru bariátrica o cirurgia de l'obesitat bida. La cirurgia bariátrica (baros= ha realitzat uns grans avenqos en el últims anys, grácies sobretot al de la laparoscópia i tota l'alta tec gia que I'acompanya, en qué es rea zant petites incisions a l'abdomen, que practicada per equips amb riéncia, ofereixen minimitzar les

plicacions amb una recuperació m rápida dels pacients.

gen de la mateixa. El tractament amb

recidiva molt elevada.

1. Técniques restrjctives: Tenen com finalitat provocar una "restricció" de

(TAULA 1)

L'objectiu fonamental del tractament de l'obesitat mórbida és aconseguir una dis-

A partir d'un IMC de 35 Kg/m2 l'obesitat

minució definitiva del pes, disminució de les comorbilitais i millorar la qualitat de

capacitat de la ingesta dels alim reduint el volum de l'estómac, el q provocará una sacietat immediata d

d'aquests IMC els pacients poden presentar de manera molt precog o ja ho presenten el que es denomina comorbilitats, que són una série de complicacions directament relacionades amb

)ESI lmbl¿

vida.

DESl

3reng

S

Per a classificar l'obesitat s'utilitza l'lMC

tats milloren o fins i tot desapareixen.En canvi la persisténcia de les mateixes, disminueixen la qualitat i I'esperanga de

DESI

lnternational Federation for the of Obesity)

en el dipdsit de greix acumulant-se en el teixit cel.lular subcutani i en les vísceres.

l'obesitat, de tal manera que si el malalt disminueix de pes, aquestes comorbili-

r

comorbilitas (lFS

Básicament, existeixen dos grans d tipus de técniques:

ja és severa, i a partir de 40 Kg/m2 es denomina mórbida, ja que a partir

tnta

de

dietes hipocalórlques, exercici, fármacs i canvi dels hábits alimentaris, té un índex de resolució molt baix, amb una taxa de

(lndex de Massa Corporal= Pes (en Kg), dividit per la talla (en metres)alquadrat.

-

malalt per endocrinólegs, dietistes, psicólegs i cirurgians, per tal de valorar l'ori-

preséncia

Les comorbilitas més freqüents, i també

¡tr

pacient.

vida del pacient.

Els procediments més utilitzats són

"banda o anell ajustable" i la " gastrectomy o gastrectomia tubular Normal

<25

Sobrepes

25-27

Obesitat lleu

27-30

Obesitat moderada

30-35

Obes¡tat severa

35-40

Obesitat mórbida

40-50

mórbida Obes¡tat mórbida triple

Superobesitat

50-60

> 60

en mániga". La banda o anell ajustab es col'loca al voltant de l'estómac de manera que es crea una dificultat pas de l'aliment. És una técnica vament simple, peró té l'inconvenie

que no ofereix una bona qualitat

d

vida alimentária als pacients.

La "sleeve gastrectomy o gastrectom

tubular

o en mániga", consisteix

e

l'extirpació d'un 80-90 % de l'estó

Num. 16

divulgació

I

GASTRECTOMIA TUBI,JLAR O EN MANIGA

REMANENT

cÁsrRlc s'

EXTTRPA 80.90

0/"

RESERVORI

cÁsrRtc

DE 50 ml.

NANSA ALIMENTARIA 120-180 cm

FIG 1: SLEEVE GASTRECTOMY (cASTRECTOMtA TUBULAR)

FlG.2: BY-PASS GASTROJEJUNAL EN "Y" DE ROUX

donant-li la forma de tub o mániga. És una técnica més complexa que l'anell, perd

unitat de cures intensives, área de reanimació postoperatdria i servei de diagnóstic per la imatge durant 24 hores.

Lequip quirúrgic ha de tenir una ámplia experiéncia amb una especial dedicació a aquesta complexa patologia.

(Recomanacions de la Declaració de

té l'avantatge que no s'implanta

cap material, ofereix una bona qualitat de vida alimentária i en extirpar una part important de l'estómac es redueix la secreció d'una hormona que segrega la mucosa gástrica que és la Ghrelina

que participa en un augment de "gana". (FlG.

2.

Salamanca de la IFSO l'any 2OO2)

la

1)

Técniques mixtes: Les técniques

No existeix una tecnica ideal i és impor-

mixtes són aquelles que a més de cre-

tant realitzar l'análisi individualitzat de

ar un component restrictiu, s'afegeix

cada pacient, per oferir-li la millor técnica amb el mínim risc quirúrgrc. El que sí és molt recomanable és que l'abordatge es realitzi per via laparoscdpica

una mala absorció dels aliments ingerits, de tal manera que es disminueix l'absorció intestinal (digestió) dels greixos i dels hidrats de carboni, i acoseguint la disminució de pes a través de dos meca nismes d iferents.

Si bé en els últims anys s'estan utilit-

zant moltes técniques aparentment diferents, en realitat es tracta de variants entre unes i altres.

La més utilitzada és

el

By-pass

Gastrojejunal i consisteix en crear un reservori gástric d'uns 50 ml. i un curt-

circuit o derivació intestinal (By-pass), d'uns 120 a IBO cm. És una técnica més complexa que les purament restrictives, perd ofereix una molt bona qualitat de vida. (Flc 2)

galens

de tal manera que es redueixen

les

complicacions postoperatóries, es minimitza el dolor post-quirúrgic, aconseguint

La pérdua de pes será més rápida els primers 6 mesos i més lenta i progressiva els 12 mesos següents. És possible que alguns pacients; després de la fase de pérdua de pes, tinguin penjolls de pell sobrants en algunes parts del

cos, i que caldrá plantejar la seva correcció mitjanqant cirurgia plástica i recons-

tructiva. La millora de la qualitat de vida, amb la desaparició o disminució de les

que la deambulació, la mobilitat i la recuperació siguin molt precoces. Tot aixd contribuirá globalment a una rápi-

frcativa

da recuperació d'aquests pacients que ja presenten "per se" un risc més elevat per totes les comorbilitats severes que

cediments de cirurgia bariatrica.

els acompanyen.

Dr. Daniel del Castillo Déjardin

És imprescindible que totes aquestes técniques es realitzin en centres que disposen de tot I'equipament específic

Cap del Servei de Cirurgia. Hospital Universitari de Sant Joan. Reus

comorbilitats associades i la millora signi-

de

l'autoestima

fan que

els

pacients es sentin plenament satisfets per haver-se sotmés a un d'aquests pro-

altament tecnificat, necessari per a realitzar aquestes complexes I sofisticades

de Medicina

intervencions quirúrgiques, així com

Universitat Rovira i

de Cirurgia. Facultat Ciéncies de la Salui,

Professor Tltular

i

Virgili

I

IE

I

bioética

Ara-Tako, el benefactot:

taula b¡oética ñ \ t/

om en un escenari rupestre Oeu mil anys enrere. És de nit i els quaranta membres del clan estan aixoplugats a la cova. Hi ha una notable inquietud. Un dels homes, que no tindrá més enllá de vint anys, gemega en un racó, mentre dues dones I'acompanyen. Del seu pit, ple de sang, emergeix un bastó esberlat. La punta está clavada al tórax del ferit. Respira treballosament. Tothom pateix per ell.

A ben segur es compadeixen de la mala

sort que ha tingut clavant-se la

llanqa

quan, després d'ensopegar, ha rodolat al fons d'un barranc, quan aquest matí els homes anaven de cacera. Tothomm paeix per ell. Tothom té por de perdre'1, peró ningú sap qué fer per afrontar la

ianta I \DESL 3ereng

Deixeu, peró, que m'aprofiti

d

segona interpretació possible. En

I

Analitzem la beneficéncia médica perqué, com veurem, és molt més comple-

ció de Ara-Take, el nostre hi ha més coses que la bondat natu Hi ha cálcul, perqué analitza els que estan a favor i els que estan contra; hi ha humilitat per reco

xa que la benvolenqa primigénia. En paraules d'Unamuno: tot acte de bondat és una demostració de poder. El

les própies limitacions i enteniment valorar la incertesa en qué es troba. últim, hi ha coratge, valor per a

cia.

a supera

fildsof ho diu en el sentit de la bonesa,

una maniobra que ajudi

que porta intrínseca el valiment del

situació. Així doncs, en la seva actu

feble, el socors, l'atenció, en definitiva la bonhomia que s'imposa als altres,

beneficent hi ha quelcom més que puls de fer el bé, hi ha reflexió, hi

amb la forqa d'una virtut que no espera recompensa. Aquell que és bo ho és

modéstia, hi ha discerniment i com hi ha determinació, ja que sense ell situació del malferit continuaria

I

resold

re's. Aixo és la

benef icé

médica, ara i desenes de segles en Després, si de veritat Ara-Take és protometge i no només un auxi

casual, valorará. -les conseqüénci

amb les natges a tocar dels talons men-

aprendrá.

tre se'l mira fixament. Passada

intervenció i de l'experiéncia obtingu naixerá el poder del saber, tant si el

una

Repassem les actituds dels implicats.

La majoria dels membres del clan per

\DESI

voluntat d ajuda, sinó que I'exerceix. En aquest acte primitiu hi ha I'origen de la Medicina, que no té altra forqa i altra energia fundadores que la beneficén-

perqué vol ser-ho i, en aquesta simpl tat, radica la seva poténcia.

situació. En aquestes, un company, de nom Ara-Take, s'apropa al dissortat, es planta davant d'ell, arronsa les cames

bona estona s'acosta un xic més, li diu uns mots a cau d'orella i acte seguit li extrau, amb decisió, el burxanc. El desgraciat expel'leix un crit ronc, aterridor, i instants després perd el mon de vista.

El que segueix a continuació ho deixo a la vostra lliure inventiva.

rDESL lambl¿

veix a fer el paper de benefactor. No en té prou amb la compassió, amb la seva

lde

l'audácia de

se salva com si es mor. Si el ferit se

va, tal volta Ara-Take, un altre dia similars circumstáncies, faci el Si el ferit mor, una altra vegada valo si treure la burxa és bo o dolent o, si fer-ho, ho ha de fer d'una altra ma

I així va ser com Ara-Take, el com benevolent, es va convertir en el

no dir tots, mostren una actitud de benevolenqa. Desitgen el millor per a

metge benefactor.

l'individu ferit. Ara bé, no saben qué fer.

En tot cas l'acompanyen, que ja es prou. Peró n'hi ha un, que dóna un pas endavant, s'acosta al malalt i li diu que ell li traurá la punxa. Tot el clan és benvolent, peró només un membre s'atre-

Eduard Prats

¡tr

la

Metge. Master en Bioética Post scriptum: En la llengua íbera, desapareguda, Ara Take molt proba

blement volia significar "aqui hi és"

Num. 1

'T

15 Fs q3 o¡ += 33 E=oq o'o aa

- a

t¡ + É; =

il

ñ,P + ^:^ o Yc \-,/ t'._ O -

Éo l3

6 i't = d9 E6 o = *=' \/ ñ 3 3 g t' 18 gE qH e; ño oo --)<

y-

(D

o o.r ; o) co E¡ ocD aó

30 l^\ --r-

3.i

; stoñ¡ =ó o O o'

cj'

OJ=(!,+ -.O

-¿¿ )¿ Á :.< o ga^ -ñ

qü;E ^lJ

*na 3¡ 6c

0.6 ¿ = =lr=o Xo q)o E -(o

.OQ o (J

fi:

*E

¿

e.S

d

fDf4

= ó.gg J

-J

ff

-

i¡.r

"a-'s

q

r,r.

i,t oi

,A

,f *." {o).^

fr *

i'

ñ F 13 3i O¡ -F€ o)¿q

i

oJ

v

ü ;s a9 ,# r: f+f,

JM"

e*

rt:a r'-J

#íi ¡ro_ .o4a

*F,* tC

s9.

4$,

iñ !,, ,4 *?"\ t¡t4

¡t; 'l,e

i

H?" 4{l

91

€< o 13. +(o o+ Ái' :

()-

* o)x CD

o);' g^ o):!

--á

P

[

o.r

6¿.

= (o" co o' (O

a

I

-=3 "O(D oic

i

O-a

oó = c)x :, +x-a

: J CDg q)O

I t

#

l

3<

É

DCD

\,

o)

'f

-(n l(n

fr 9ñ\

? )l n q'Y ;= ;c *= bb 60 ó Qo¡ ó o ! r\::{ 33 o 4*.ü.t PI ^CD . sc, ; vol l-r

s: .*qr*

3

(o

h.

e *

::r,;h,:tr

i

4-* *q

t

,'fu.,.

1'

?

ü

f

t .l

:1.

t

r

*

i:.üc.

¡.

g¡

!L

{** ;$ tfr1

!

,. Q'n

#i 4:

."ffi'

¡t

ffi#

't*

i "

ffiñ

I

entrevista

Entrevista als doctors Maria Rull ¡ Antoni Gastell, de la Unitat del Dolor de I'Hospital Joan XXIII Unitat del Dolor de I aI'Hospital Universitari Joan IhXXlll ha iniciat un projecte adreEat al tractament de la fibromiálgia. D'aquest projecte en parlem en aquestes págines

amb la Dra. Maria Rull i amb el Dr. Antoni Castell.

La Unitat del Dolor de

h

l'Hospital

Universitari Joan XXlll de Tarragona ha

iniciat el desenvolupament d'un programa multidisciplinar de tractament

de la fibromiálgia, dirigit a

pacients

€ de la Marató de TV3 de

&

amb dificultats i dotat amb 182.956

provinents I

any 2006.

'á

La Dra. Maria Rull, Cap del

ab.*

Servei

i

Reanimació de l'Hospital tarragoní ens resumeix qué

A

és la fibromiálgia.

Dra. Rull- Qui col.labora en el projecte?

Dra. Rull- Es tracta d'una patologia que

És un programa multidisciplinar

no té dades objectives, afecla un

qué col.laboren el Dr. Fontova i la Dra.

d'Anestesiologia

a,

a

Dra. Maria Rull

Dr. Antoni castell.

luar la seva efectivitat

al

llarg

temps.

de la

població

2oA

de l'Estat espanyol,

majoritáriament dones. Es manifesta com un dolor muscular, més intens en determinats punts del cos, acompanyat de fatiga i depressió, que repercuteix de manera important en el desenvolupament d'una vida normal.

El Dr. Castell, psicóleg de la Unitat de Dolor ens comenta en quina fase es troba el projecte.

Poveda, reumatólegs

de

en

Doctora Rull, vostd lany 1983 va im

l'Hospital

Joan XXlll, i la Unitat de Fisioterápia de la Universitat Rovira iVirgili, a més dels

psrcólegs clínics becaris de la Unitat del Dolor. En total, en el projecte hi tre-

ballen un equip de tretze investiga-

ESI.

¡bl¿ ESt rta I IESL

reng

s'elaborará el programa definitiu.

S'inclouran uns 200 pacients al llarg de tres anys, i al final s'avaluará l'efectivitat.

de Barcelona. Actualment ha aquesta Unitat a I Hospital Joan Com estan estructurades les Unitats Tractament del Dolor Crdnic?

dors.

Dr. Castell- Quin és lobjectiu final del projecte?

Aconseguir rebaixar al máxim el dolor, Actualment, de gener i fins a finals de marE, ens trobem en la fase de disseny de la prova pilot. A I'abril s'aplicará a un grup de 24 pacients de la demarcació. A l'estiu de 2008 es revaluará, i

sar, des de l'Hospital Sant Joan Reus, la primera Unitat del Dolor

Dra. Rull- Hem de aconseguir que nostra Unitat sigui multidiscipli amb la col.laboració d'altres es tats médiques, també amb la col.la ració de fisioterapeutes, i d infe

activar la funcionalitat dels pacients, aconseguint -sempre que sigui possible- que mantinguin la seva activitat professional, tractant la depressió

Aquestes col.laboracions són importants per desenvolupar al tractaments. Ara, a la Unitat hi tre

llen anestesidlegs del

Se

l'ansietat, i millorant la seva qualitat de

d'Anestésia, el Dr. Josep Sala i

la

vida.

Segura, també

i

la Dra. Anna Pad

que és especialista en Geriatria.

L'objectiu és dissenyar un protocol de tractament adaptat als pacients, i ava-

Redacció Galens

Num. 1

LEXTJS IS 22Cd ESPIRITU DE SUPERACION s

I

t

r .r-J

'lid{*P¡P+:'" -:fE

_---'.ffi'44

\S

lrr;ginar Io impensable, anticiparse a su tir.r,rpo, crear sensaciones nunca antes c..rirerimentadas... este fue el espíritu en Írir{lsira consiante búsqueda de la

CENTRO AUTORIZADO LEXUS: I-FXUS TARRAGONA

L.,xus lS 220d.

C/ Carabia, Parcela Iel:977 245569 4300ó Tarragona

lecnológicamente avanzado en cada

5 años de garaniía

pi;rfección que nos llevó a crear el

cl',ialle. Potencia, control, diseño,.. sistemas irLteligentes de seguridad activa. Un motor cliesel de 177 cv, capaz de reducir al rrr,iximo las emisiones y lograr un silencto atrsoluto.

Lexus lS 22Od: desde

34.310 €,

1i,

Urb. LAlbada

wwwmu ndolexus.com/tarra go na

@ ff

The pursuit ol perfection

I

-

entrevista

Entrevista al President del C0MT, Dr , Josep M aria Solé i Poblet a que aquest és el primer número de Galens de 2008, aprofitem l'avinentesa per conéixer les impressions del President del COMT, Dr. Josep Maria Solé i Poblet, sobre alguns temes d'actualitat.

J

I I

Dr. Solé, sens dubte com a president del COMT, li ha iocat i li toca viure moments complicats i situacions polémiques en I ámbit de la sanitat...

Nosaltres vam arribar a la direcció del Col.legi amb un escenari de canvi polític al nostre.país molt important i, per

tant, amb les incerteses que aixó com-

portava.

,

"

Aquest escenari venia definit, ianmqteix, per canvis socials molt transcendents, que han propiciat que es pro-

'tf*;"

dueixin, també, canvis en la política de salut.

En aquest sentit el COMT va haver d'es-

merEar grans esforqos, tant professionals com econdmics, per poder donar resposta a iniciatives i normes de tan

imporants com

-

*

la Llei de Col.legis

Professionals; la reforma de I ICS; el Decret de jubilació anticipada i forgosa;

A

la integració obligatdria dels metges de "quota i zona" , i moltes d'altres, entre

té molt a veure la immigració,

les quals destacaria la proposta de transformar els quatre Col.legis de Catalunya en un de sol.

Pel que fa referéncia als canvis socials,

:St

cal destacar l'augment de la població

1bl¿

de Catalunya, amb més d'un milió i mig

:SI

de nous ciutadans, augment en qué hi

Dr. Josep Maria Solé

i Poblet,

donat que el nostre sistema de salut preveu la cobertura per a tota la població. Si a

aixó hi associem un progressiu envelliment poblacional, s'ha generat la percepció, no del tot certa -nosaltres pensem que es tracta d'un mal repartiment de professionals en el territori-, de falta de professionals, una percepció més

acusada en determinades especial També s'ha produit la percepció

augment de la demanda i de per part de la població, que assoc reptes que la virtualitat i la immed que el món de la "xarxa" imposa, fica que el pacient és cada cop impacient, té més coneixements i tant, és més exigent.

I

Ita /

Num ESL

eng

entrev¡sta

I

Dr. Solé, quines accions destacaria de

les portades a terme per la Junta de Govern que vosté presideix?

Crec que, per ordre, en primer lloc el fet que els recursos interposats pel COMT, tant pel que fa a la jubilació anticipada com a la integració, hagin estat recollits i acceptats pel TSJC (Tribunal Superior

de Justícia de Catalunya) el que significa que, a hores d'ara, els metges ens podem jubilar als setanta anys, si així ho desitgem, el que ens permetrá

seguir mantenint dins del sistema un bon nombre de professionals d'altíssima qualificació. Pel que fa als metges de "quota i zona", podran mantenir el dret a integrar-se, sempre que ho desit-

gin. Per cert, tanmateix cal reconéixer que es tracta d'un col.lectiu de grans professionals, que de fet són els que han portat el sistema de salut del qual gaudim a Catalunya a un alt nivell, mal-

A

El Dr. Josep Maria Solé, acompanyat de Bernat Goula, assessor jurídic del

C0Ml i I'autor

de

I'entrevista.

grat toies les seves mancances.

D'altra banda, no puc oblidar la satis-

nes que agredissin els professionals en virtut de l'exercici de la professió dins la

facció, tant de la Junta de Govern, com la meva personal, per haver aconseguit

funció publica. Tot i així, la Junta de Govern no en va tenir suficient amb

el

manteniment de l'estructura Col'legial provincial,. tesi que vam

defensar i que va ser secundada per una majoria aclaparadora en el transcurs del primer Congrés de la Professió Médica de Catalunya, celebrat a Sitges el 2002.

Així mateix, em satisfá molt que

les

nostres esmenes al Projecte de Llei de

Col.legis Professionals

de

Catalunya

aquesta mesura i, finalment, hem pogut anunciar que hem arribat a un acord amb la Fiscalia en Cap de l'Audiéncia Provincial de Tarragona, en el sentit de tipificar com a delicte d'a-

temptat les agressions als professio-

No puc més que agrair, des d'aquestes págines, al Fiscal en Cap de I'Audiéncia

D'una banda, el Col'legi Oficial de Metges de Tarragona ha iniciat el pro-

Provincial, Xavier Jou

i

Mirabent,

la

JustÍcia

ritat amb qué va respondre a la nostra sol.licitud. Aquest acord significará, no sols més tranquil'litat per als professionals sinó també un fet molt important com és el de poder simplificar els trámits per denunciar les agressions, mantenint la confidencialitat, ja que

de

Catalunya.

President, una qüestió preocupant és la de I'agressió a professionals de la salut.

Aquest és un tema que mereix, i molt,

la nostra atenció, tant és així que el COMT va ser el primer Col.legi de Catalunya en arribar a un acord amb el Servei Catalá de Salut, i amb els altres proveidors de salut de les nostres

será la própia seu col.legial el seu "domicili" a efectes de notificacions, i que sigui l'assessoria jurídica del COMT, la que dugui a terme tots els trá-

els

mits. Tanmateix, estem treballant conjuntament amb el Fiscal en Cap per

diferents centres, anunciant la voluntat de portar als tribunals totes les perso-

poder aconseguir un acord similar per a tot Catalunya.

comarques, per posar cartells en

galens

Quins projectes destacaria, d'entre els que está desenvolupant aciualment el

COMT?

seva comprensió del problema i la cele-

Generalitat

ran emparats per aquest acord.

nals.

hagin estat ateses pel Departament de

de la

Finalment, apuntar que la resta de professionals de la salut que no són metges i que treballen en el sistema públic o per a qualsevol altre proverdor que realitza una funció pública, en especial els professionals de l'infermeria, esta-

]

cés per a I'obtenció del certificat de qualitat ISO 9001, el que significará I'establiment per escrit de les instruci definicions dels procediments operatius del COMT. Aixd permetrá la creació d'un manual de gestió de qualitat de tots els processos productius de

cions,

la casa, el que també comportará la progressiva adaptació a la gestió documental amb eines digitals.

D'altra banda, sens dubte un dels grans reptes d'aquest any és la ielebració, a Tarragona, el primer cap de setmana de juny, del segon Congrés de la Professió, que organitza el Consellde Col'legis de Metges de Catalunya, i que tinc l'honor

I

entrevista

de presidir. Aquest cop, l'organització logística correspon al COMI un honor per a nosaltres, i alhora la responsabilitat de no defraudar la confianqa dipositada en el COMT. En aquest sentit, vull manifestar que no tinc cap dubte que será tot un éxit organitzatiu, donat

Com tots podem comprendre, la manca o la mala distribució dels professio-

Tanmateix, en finalitzar el Congrés, tin-

drá lloc un lliurament dels premis

a

creixement constant de la població i el seu envelliment; l'ús, a

I'Excel.léncia Professional

nals;

de Catalunya. Desitgem, i no dubtem que la participació dels nostres col'legiats, en celebrar-se el Congrés a casa nostra, será molt alta.

el

vegades desmesurat del sistema, que comporta saturació i una pressió assistencial sufocant; els canvis tecnoldgics

constants,

I'altíssim grau de competéncia dels professionals que a hores d'ara conformen

Per finalitzar, President com veu

I'equip humá del Col'legi de Tarragona.

futur de la sanitat i dels seus professio-

i

finalment, la falta d'un

finanqament com cal, configuren un escenari molt preocupant.

el

nals?

En aquest Congrés analitzarem els problemes dels quals hem estat parlant, fent especial émfasi en temes tan punyents com la manca de professionals i les seves conseqüéncies; l'edat de jubilació; l'ética dels incentius pels metges;

i el desenvolupament professional versus la carrera professional. A més, votarem de nou la reforma dels dos articles del Codi Deontológic de CatalunYa,

anul.lats per una senténcia judicial. Els col.legitats es podran informar a través

de la web i

també rebran informació

R- A hores d'ara li he de dir, amb tota

En conseqüéncia, és necessari, sens dubte, que l'Estat millori aquest finan-

sinceritat, que amb PreocuPació, ja que el sistema de salut que tenim a

Eament, perd també és imprescindible millorar el tracte i el respecte cap als

professionals, a més de millorar les condicions generals de treball, especialment la seva remuneració, i dbviament el dret a conciliar la vida laboral

Catalunya, tot i ser molt bo, pateix una

crónica manca de finangament, el que provoca l'existéncia de mancances, a vegades severes, mancances que, per cert, són els professionals els que les mitiguen. Amb aixd, vull dir que el sistema pivota sobre els professionals, als

i la familiar.

quals s'ha de tractar millor, i dic aixÓ en tots els sentits, i no exclusivament Pitu Tarrasa

des d'un punt de visia economicista.

personalitzada.

PtrOMOCIÓ IIL=S DE BAtrENYS 3 TSALOU] Nova PFtoMoctó o HABlrarGEs PER COMUNITAT DE PFIOPIETAFIIS

úurrvs HAElITATGES

ADAPTAL A LES TEVES N ECE SS >,..a-

A

'1,.-=rJ-J

Oorñilor¡s

Suped,.rs

f,r?

Prs+Pk+t

t:-:

a

Entada

Duranl

I oDra

€nlregá de c!aus

a':

Qsola a {0 anys'

Hrpoleca

' :':'1 ':.a-a '

a

I '-.L-,

_4..l'

ffiErqelpG

a: a-, ':

oesge*sdeelada.l\Ai@slfinancerdelÉridedeconst!€brcincb$s.

79 35 Elsl com 977salassenveis \A¡\A/\A/.

.

(')Ipls=47931:+11Oi

HAAIÍAIGES RUFIF,IV' I " F.q MCLT A rcP ffL CNtrÉ I¡ 3^L'I] i E I ¡ G%re EFUSSES ZON^ -'lir4!lN'ri'a:^ I R 2 3 I 4 TWITCFIS

^T.iA rñCFEre{ E ENrGN NA]]RL ffiN^.

EÑG-rAr

OE ZQGIES

vF¡--:l

E=,n*L-.nH

¿ Earcelona, 6B - 4384t] SALcfU

Num. 166

opinió

I

De la salut dels nens l"

nostra premsa veiem una proliferació de notícies i Flarticles sobre l'atenció a la

f, f I

pas tard" que acaba portant als serveis

d'Urgdncies infants que, fins

itot,

"encara no estan malalts".

salut infantil, la Pediatria, i els problemes dels professionals que s'hi dediquen, amb una desproporció entre la població a atendre i els professionals titulats existents. Mentre que aquí ens lamentem de la dehumanització de l'assisténcia, la manca de pediatres i les complexitats de I'atenció a les UCls, amb una mortalitat de menys de 5 per mil nascuts vius, al Tercer Món la mortalitat infantil continua sent extraordinária, de fins a 200 per mil; és a dir, un infant de cada cinc no arribará als 5 anys d'edat.

Tot aixó, perd, no deslliura les administracions de les seves responsabilitats i

els seus dirigents, que no han estat amatents als canvis socials i poblacionals que d'altres veníem anunciant de fa temps: l'augment de la demanda i els

el número de nadons per l'evolució de la corba poblacional, a

increments en

la qual se suma I'arribada de nous immigrants i els canvis en les dedicacions dels professionals, naturalment exigents d'una conciliació de la vida laboral amb la personal i familiar.

La població ha de saber que l'atenció a la salut infantil que fa 70 o B0 anys van

Óbviament, les actuacions sobre els

L'atenció a la patologia pediátrica gene-

problemes de salut a les comunitats indígenes de Mesomérica, de I'Africa subsahariana o del Sudest asiátic hauran de ser d un ámbit de política mundial, de responsabilitats de UNICEF, I OMS, les Nacions Unides en col.laboració amb els governs locals.

ral requereix una reordenació del sector Pediatria

albirar, a Reus Alexandre Frias i Roig, i a Tarragona i a Reus Anselmo Allué de Horna, ha millorat a nivells d'excel.lén-

hospitalária, fins

cia per la contribució d'una munió de

ara dificultada pel dissortat divorci entre

pediatres competents que no deixaran que, ara, malgrat les dificultats, es dete-

i una integració de la d Atenció Primária

i

I

les dues divisions de I'lCS. I també una

dotació de personal i una distribució dels llocs d'atenció que s'adapti a les realitats poblacionals,

A les nostres contrades, el desenvolu-

i la incorporació

de

nori. Aixó, si els responsables de

les

administracions que gestionen la sanitat estan també a I'altura de les cir-

professionals d'ámbits complementaris com infermeres o metges de Medicina Familiar i Comunitária

cumstáncies.

a I'atenció dels nens.

requereixen modernització i ampliació d'espais. Amb la població que tenim i la

sionals. El camí peró, cal transitar-lo amb seriositat i, també amb justícia i equitat. L'equilibri entre I'oferta ila

La demanda d'assisténcia també pot requerir reordenació. El consumisme assistencial en un context d'atenció

complexitat de l'assisiéncia, la construcció d'un centre dedicat exclusivament a l'atenció de mares i nens, d'un

demanda assistencial requereix aproximacions pels dos extrems.

sanitária universal i gratui'ta ha portat a una renúncia per part dels usuaris a assumir una part de la responsabilitat que I'atenció als nens requereix. Clar que aixó té, a més, raons antropoldgiques complexes com pot ser la manca d'experiéncia amb la malaltia en una

ordenada

pament cap al futur de la salut infantil, allunyat ja de tragddies com sempre és la mort d'un infant, está en assolir satisfaccions assistencials de pares i profes-

L'oferta assistencial ha de ser suficient en amplitud i profunditat. L'atenció a la patologia més greu, la que requereix

cures intensives per la seva gravetat

i

complexitat requereix instal.lacions com UCls i serveis d'Urgéncies, ara per ara

i

societai molt sana, el retard en la maternitat que genera angoixes en

precáries, professionals competents, perd ben pagats i considerats, perqué vinguin a treballar a les nostres contra-

pares més grans o massa ocupats, o la resposta a missaiges sanitaristes anteriors com el "faci-s'ho mirar per un que

des, o que no marxin per ofertes millors.

hi entengui" o "més val d'hora que

galens

no

També creiem que les institucions

Hospital Materno-lnfantil a l'entorn del,

així dit, Parc Sanitari del Joan XXlll, sembla necessari i quasi imprescindible. Vull dir que cal que portem els nens al Parc.

Xavier Allué Cap del servei de Pediatria de I Hospital Universitari Joan

XXlll

I

E

I

opinió

Dis

capacitats psíquics i sexualitat

n ocupar l'home el lloc més enlairat de l'escala animal, la capacitat de raonar les seves accions li dóna una marcada diferéncia amb les altres espécies. L'animal no racional actua per instint; les seves necessitats i les seves accions són instintives (marcades pel seu codi genétic): gana, set, zel, caEa, defensa...

E

L'home, amb el seu enteniment, ha anat elaborant cada cop més cadascun d'aquests instints, els ha anat racionalitzant, i amb el raonament propi cada persona pot variar-los per obtenir una realitat personal, una personalitat propia, encertada o no, comuna o no amb el context social on es visqui, peró própia.

pécie. Encara que aquest acte sexual els resuiti agradable, passada l'época de zel, l'dpoca fecunda de la femella, no el realitzen. Els animals no han estat capaEos de deslligar el plaer de I'instint,

Dos exemples clars són la gana

i

el

sexe. Els animals mengen només quan

tenen gana. Difícilment els farem menjar, si no tenen aquesta necessitat, i el seu menjar está sempre dins de les mateixes característiques. No mengen per plaer. Tot al contrari de I'home, que al llarg de la história ha anat elaborant

no el poden racionalilzar (potser sí els micos, escala immediatament per sota de l'home, que han aprés a masturbarse als parcs zooldgics). L'home, igual que ha fet amb el menjar, ha raciona-

de I ús del sexe com un vehicle d'afec-

te o com un acte procreatiu, ni tenen tampoc la capacitat d'adoptar, per ells mateixos, un mitjá anticonceptiu que els salvaguardi d'un embarás sobtat.

Mai he entés tenir fills per casualitat. fills haurien de ser sempre desitjats, ser-ho per les persones que puguin desenvolupar el seu paper de pares i Els

i

litzat l'ús del sexe i intenta diferenciar-lo en fer-lo servir per procrear o com a transmissor d'amor, d'afecte, d'estimació, de plaer. L'home, amb el

cions básiques. Ells sempre hauran de dependre d'altres: pares, tutors, institu-

Naturalment que mengem quan tenim gana, perd recordem els romans, que

seu gran do de raonament, ha desenvo-

cions...

es provocaven el vdmit per no sentirse plens i poder seguir menjant. I qui

configuren el cardcter; l'home és capag d'estimar, i I'acte més sublim de I'estimació, de I'amor, és la mútua entrega sexual de la parella que comparteix aquest sentiment. I amb aquesla raó responsabilitat, buscaran els fills quan ho desitgin, i s'uniran sexualment, com un acte d'estimació, quan desitgin.

tot un arI al voltant del

menjar.

no s'ha menjat un segon postre després

d'estar ben tip perqué "qualsevol el deixa, si fa tant de goig...l'. O al contrari, hem estat capaEos de dejunar per motiu de creences, o de fer dieta per aprimar-nos. Tot per un plaer, moral, social o físic, peró plaer.

I tota la sofisticació al voltant de Ia cuina i la taula, per plaer.

I amb el sexe? Els animals tenen

la

seva época de zel en Ia qual es provoca un atractiu especialque apropa, el mascle a la femella i s'uneixen sexualment, en el moment precís per perpetuar I'es-

lupat un grapat de sentiments que

educadors. Els discapacitats psíquics difícilment reuneixen aquestes condi-

li

i

L'afecte i l'estimació existeixen, I'impuls

sexual també. Cal plantejar-se

una

esterilitzacró per facilitar-los una sexua-

litat sense angoixes? No hi ha dubte que aquesta seria la millor solució pels pares i per la societat. Ho seria també per a ells? És possible que també, peró

difícilment ells podrien raonar-nos aquesta resposta. És per aixó que

He tingut l'oportunitat de participar en una xerrada-col'loqui sobre la sexualitat, amb un grup de pares de fills amb diferents discapacitats psÍquiques.

Persones molt angoixades pel tema, ja que aquests nois i noies solen tenir una gran capacitat d'estimació, de donar i rebre afecte, perd difícilment tenen, ni tindran, la capacitat de fer la separació

resposta l'ha

de donar la

la

societat:

pares, educadors, metges, lutges i ins-

titucions.

Sense massa entrebrancs.

&

Jaume

Fontanet

I

Num. 166

Nadie

r:{rre mejor que usted sus necesidades, por eso, en A.M.A. Le ofrecemos

4 mod' ' irdes de seguros para su Automóvil.

Ahora, además, premiamos su fidetidad Ponemos a su disposición un

seryicio de , de manera totatmente gratuita

irala consultas en los

rrlÉroNo

-r

DE

ámbjtos

y

AStsrENCl¡,iuRÍorc¡

1 572 44 72 40 años asegurando a los profesionales sanitarios

,rt*

lnfórmate sobre todos nuestros Seguros y Servicios:

*

.

** DE L{,

A. M.A. Tarragona

977 245 013

Baixada del Toro, 11 - 13 : Bajo 43004 TARRAGONA II¡NALES SANITARIos

tarragona@amaseguros.com , A través de

internet: www,amaSegurOS,COm

I

per llegir una estona

Estudi General d'Arts i Medicina de Barcelona I fl

vui recomanen el llibre del col.legiat del COMT, Dr. larvhnuál Riera i Btanco, L'Estudi General d'Arts i Medicina de Barcelona (segles XV i XVI), que va meréixer l'any 2007, el premi Oleguer Miró i Borrás.

El premi d'História de la

decennis de la postguerra civil. I aquest últim cicle, que s'inicia amb la creació de la Reial Académia de Medicina i el Reial Col.legi de Cirurgia, ha estat el més investigat i el que disposa de més

IiEstudi General d'Arts i Medicina de Barcelona

treballs.

Per tot aixd, hem d'agrair a l'autor d'aquest llibre l'esforg que ha dedicat a il.lustrar-nos sobre la trajectória de l'Estudi General d'Arts i Medicina entre

Medrcina

Catalana Oleguer Miró i Borrás té com a

finalitat incentivar la recerca histdrica de qualsevol aspecte relacionat amb la professió médica, en l'ámbit dels territoris de parla calalana, i fer-ne divulgació, col.laborant en la difusió de la nostra cultura i del nostre passat. Convocat

la Baixa Edat Mitjana i el segle XVl. Ha obert una escletxa de llum en un espai

i un temps que havien quedat en la penombra.

anualment pel Col'legi Oficial de

Per altra part, cal dir que Manuel Riera Blanco ha participat activament en

É'¡drfÉÑr6darqA¡

Metges de Barcelona mitjanqant I'Arxiu

molts congressos d'história de la cién-

Históric de Ies Ciéncies de la Salut, rep

la col.laboració científica de la

Reial

A

Portada del llibre de Manuel Riera

i Blanco.

Académia de la Medicina de Catalunya,

Balears. Els treballs guardonats són

te de diversos estudis i copioses investigacions. I potser cal recordar que la Baixa Edat Mitjana coincideix amb una etapa de plenitud política de Catalunya.

publicats pel Col.legi Oficial de Metges

Vindria

i de la Societat Catalana d'História de la

Medicina Médiques

de

de I'Académia de Ciéncies i de la Salut de Catalunya

i

i la Fundació Mútua

a ser la

demostració que

el

Manresana.

poder polític i económic d'una nació és la base d'una ciéncia i una cultura pró-

tot seguit algunes de les paraules que Josep M. Calbet

pies. No és estrany, doncs, que en aquell moment on la filosofia, la teologia, el dret i la medicina conformaven

Barcelona

Destaquem

i

Camarasa, Académic corresponent de

la Reial Académia de Medicina de Catalunya, va dedicar, en la presentació del llibre, a l'obra i al seu autor.

"A primer cop d'ull, la

no

passen

han estat sempre objecte del máxim interés.

Entre moltes altres aportacions, desta-

caria el seu paper en remarcar

la

Blanco va descobrir la impressió, feta a

tigats. Així podem comprovar com el període prehistdric compta amb nombroses aportacions d'una gran qualitat.

No podríem dir el mateix de la nostra

cia i durant la qual tampoc hi tenen gai-

correspon a l'Alta Edat Mitjana. En canvi, la Baixa Edat Mitjana ha estat objec-

necessária veheméncia

molts d'altres.

Vindria després una llarga etapa que alguns autors consideren de decadén-

que

i

desapercebudes. I hem de regraciar-li moltes de les seves aportacions, que

importáncia de Tarragona, la seva ciutat, com a zona on més aviat va arrelar, en el nostre país, I'interés i la práctica

historiografia

ltampoc la

intervencions impregnades d'una certa

un corpus, haguessin destacat diverses figures intel lectuals del nostre país.

Ramon Llull i Arnau de Vilanova en són els exemples més preclars. Peró n'hi

médica catalana presenta un cert desequilibri en els diversos períodes inves-

medicina antiga.

i de la medicina. I d'una manera especial en els congressos d História de la Medicina Catalana. Les seves cia

re preséncia els estudis historicomédics. Haurem d'esperar a la segona meitat del segle XVlll per retrobar el tremp de la nostra medicina, que ha tingut continurtat fins els nostres dies, només pertorbats pels dos

o

tres

de la vacunació contra la verola.

Riera

Tarragona lany 1801, de I'obra de I'anglés John Smith sobre la vacuna antive-

rolosa. De fet, John Smith no era ni metge ni cirurgiá. Va ser un enginyer i

un exemple d'il.lustrat anglés que es va preocupar per la salut dels pobles i va comunicar la notÍcia de com es podia fer la profilaxi de la verola, malaltia gravíssima, que amenaQava la demografia de tot el món. Riera Blanco, després

Num, 166

A

Una f0t0 de I'acte de presentació.

tarragonines

d'investigar en totes les biblioteques i en moltes altres de tot

dors. Una troballa que ha permds

l'Estat, va demostrar que I'obra de John

reconsiderar els inicis de la lluita contra

Smith, brigadier de la Reial Armada Anglesa i que va residir uns anys a

la verola a Catalunya.

farragona, va ser editada el 1BO1 i no el

Redacció Galens

1810 com suposaven altres investiga-

. L'ANAMNESI O L'EXPLORACIÓ

. EL DIAGNOSTIC O LA INDICACIÓ TERAPEUTICA

. LA PRESCRIPCIó

Són competénc¡es exclusives de la professió médica que EN CAP GAS poden rea I itza r

altres professionals galens

E

I

temps era temps

El calent I sabor amable que té Tarragona no procedeix solament de les grans personal itats, artistes, metges, pintors i altres homes i dones vinculats a la nostra estimada ciutat, també té alguns tipus populars i entranyables com el que avui recordarem.

"Calent", amb la faixa ben lligada

E

i

la

tovallola al coll, amb un netet de la má, anava com un ángel de la guarda al cos-

tat del "Negrito" dels seus amors....

La

nissaga del Fava continuava.

Amb el "Calent" em vaig trobar molts vespres en algun bar de la Plaga de la Font, preníem un xefandí (café) i fins ens fumávem una truja (un puret). A I'hora de pagar quan em deia no portu suelto, jo li deia lb porlo algun baré

Ximenis Domingo peró tots els gitanos i tarragonins en general, el coneixien com el "Calent", de la nissaga gegantera que va fundar Emili Es deia Anastasi

Ximenis i Ximenis, el patriarca dels "Fava" que portava la "Geganta" amb molt de salero. Ell i la seva tovallola

(duro). Ell,

a canvi, m'ensenyava

el

vocabulari del gitano tarragoní i em deia: una bicicleta I una telaranya, un gos / un

\ A

juquel, un gat

lmatge dels gegants de Tanagona

I

/

una marguranyi, una

/ un sapatero, el pa I el manró, els fesols I les rilles, un tocino / un bolitxó, la comuna o water I el batiment, els pantalons I los alares, gallina

una guma, un gall

posada al coll, descansant al costat de la

una filigrana amb la "Geganta" -que

"Geganta", eren una estampa inoblidable per a la canalla dels anys quaranta.

Si et coneixia, et deixava espiar per la

de les faldilles, per veure amb emocionada curiositat el que hi havia dintre del vestit i les fustes que donen

pesava més 80 quilos-, perqué semblés que se li movien les mamelles, per dintre no sé qué va fer que li va caure un fustot al cap. Un altre cop, al Cós del Bou, al "Negrito" li va caure un braE del contrapds quasi es mata. Guardo

suport a tan important personatge del

encara la darrera entrevista enregistrada

seguici tarragoní.

que li vaig fer a Rádio Tarragona:

Aixíestaríem omplint págines perqud les

Doncs bé, entre els molts fills que va tenir el "Fava" amb distintes dones, n'hi hagué un també de famós dintre de la comparsa festiva de la ciutat, era l'esmentat Anastasi que, com que aixó de

-

narracions de calés tarragonins són tota una novel.la, mentre estic pensant... si a

portador de gegants va de pares a fills, néts i nebots, va portar en un principi la

balladora.

"Geganta", com el seu pare, pero després, durant molts anys el "Negrito" com el seu oncle el "Picasso". Peró en complir el "Calent" els 60 anys, el va passar al seu segon fill Magí Ximenis

Mentre fumava un xabardó (una cigarreta) i bevia un got de mol(vi),li pregunto si els llfanyus (gitanos) en tenen un que mana i ell, posant una mui (cara) estranya, diu: I aral Aixd era abans, en temps

continua). Pobre mare, a terra s'assequi!

Amado¡ peró encara continuava anant

del tio Ninyus o de I'oncle Mangarro,

qué vols?

al seu costat amb la tovallola i amb una

que arranjaven els problemes i les bara-

cara de nostálgia que impressionava.

El

lles entre nosaltres, pero ara tot s'ha per-

renom del "Calent" li va posar Ia seva

dut. Abans féiem unes festes que fins venien els paiosi alló era molt maco, els casaments i bateigs eren massa, rneca-

reixa

ávia perqué de petit anava rere les xiquetes com un llampec. Cal recordar que, quan la Banda Municipal dirigida pel Mestre Larios, tocava un pasodoble, deia que els peus se li bellugaven sols i

la grácia del "Calent" remenant

era

insuperable. Entre les moltes anécdotes que explicava deia que, una vegada fent

i

La teva mare diuen que era molt

maca?

-Santa paraula! La Sisca Domingo Batista cantava molt bé i era una gran

un gai / un mailbul, una prostituta / una

llumiá, no hi veus / no hi niqueles, la pudor/ la catipenta, una dona I una vusni, els morts

/

els mulés...

les pessetes els hi deien les calandrís, com deuen dir ara als euros? No puc resistir la temptació i telefono al Pixador i aquesta és la curta, perd sincera conversa: Pixador, sÓc aquell paio de la rádio.

sun I'ollat Duraven dies.

El Panadds? La mare que em va parir! (sento com si tirés una escopinada i D'on surts, llengua llarga? Qué vols xato,

Escolta, si les peles eren calandrís, com dieu ara a I'euro?

A I'euro? Doncs... La Mentidal Paio, la mentida.

En aquells moments comenEaven a tocar les gralles, s'anaven aixecant una altra vegada els gegants, el "Negrito" que mai reposa, seguia la comitiva i el

Antoni Panadés Periodista

I

Num 166

al tancament

I

Séries d'hospitals ¡ metges algrat que des de les organitzacions méd iques s'ha expressat la preocupació per I'excés de séries televisives de "metges", cosa que representa una distorsió de la realitat, encara que hi ha qui pensa, que també ha afavorit les "vocacions" per exercir aquesta

M

professió.

Al marge d'aquestes consideracions, he perdut el compte sobre la quantitat de séries que s'han fet i es fan sobre met-

ges

i

hospitals: Hospital Central,

Scrubs, House, Anatomía de Grey

i

A

House, una de les sdlies de metges amb més éxit televisiu.

més... dors catalans la recorden perqué va ser Des que Joel Fleischman (Rob Morrow)

conquerís els nostres cors des del petit poble de Cicely a Alaska, amb la série Doctor a Alaska, moltes han estat les séries que, d'una manera o una altra, han reflectit la medicina, els metges, els hospitals i les malalties.

un dels primers éxits d'audiéncia de la cadena. Urgencias va ser de les primeres a conquerir-nos perd, per al meu

gust, va perdre molt des que se'n

va

la medicina des de I'humor i I'absurd, com Scrubs. En resum, la sanitat i els hospitals donen diners en televisió.

El producte nacional está abanderat per

Hospital Central, i ara secundat per MlR, si bé ningú oblida l'entranyable Médico

de

familia.

La indiscutible pionera de les séries sobre metges és Hospital General, estrenada el 1963, i que encara avui s'emet als EUA després de 44 tempora-

des. Li va seguir Medical Center, amb Chad Everett (Dr. Joe Gannon) al princi-

pi dels 70. Després St. Elsewhere, que es va emetre a TV3, caP als 80, amb el IíIol A cor obert, segur que els especta-

galens

de

pot.comi en el qual m'he inspirat per escriure aquest article. House és un

i, al contrari

anar Carter.

Holmes modern

Hospital Central de Tele-5 porta amb

Holmes que van popularitzar les séries de baix pressupost dels anys 40 i 50

i

Avui podem trobar molts exemples d'aquest fenomen, des de Urgenciasfins a l'últim éxit a USA Doctor Who. Hi ha séries que tracten el tema des d'una perspectiva dramática, com House o Anatomía de Grey, i d'altres que tracten

blog a la tarracosfera amb el nom del personatge Sherlock Holmes http://sherlockhol mesciawatson. blogs-

nosaltres un munt d'anys, molts espectadors coneixen els recorreguts dels seus personatges; els moderns culebrons de Anatomía de Grey, i un House, insuperable, quin és el secret?

El bon guió, el cas és que la ironia i les maneres de fer no deixen de sorprendre'ns, i d'enganxar-nos a la televisió.

del

amb Basil Rathbone o Peter Cushing, destaquen els conflictes interiors i l'exi malalta intel.ligéncia del personatge, amb les mateixes contradiccions amb qué el va crear Arthur Conan Doyle. Per cert, que Doyle va usar com a model per crear Holmes un

traordinária

professor seu

de la

Facultat de

Medicina d'Edimburg, per aixó opino House és una série rodona; perd no crec que sigui una série de metges, que els protagonistes exerceixin la medicina és una simple circumstáncia que deriva del declarat homenatge a Sherlock Holmes. Algunes similituds estan agafades una mica "pels pé|s", peró altres

em semblen bastant encertades, com per exemple, I'addicció d'ambdós personatges a una substáncia; el fet de tenir un únic amic, que compleix el rol de "confessor"; que ambdós personatges són melómans; o "la seva simpatia", i el que sembla un clar senyal dels guionistes: ambdós viuen a la 2218. O será casualitat? Actualment existeix un

que fer de House un metge de percepció extraordinária, és tan sols l'elegant

manera que els guionistes tenen de tancar el cercle en el seu propi tractament d'un arquetip universal.

L'actor Hugh Laurie és un home polifacétic: llicenciat en Arqueologia, toca el piano, forma part d'un grup de rock i, per sobre de tot, és el malcarat, ácid i corrosiu Doctor House.

Maribet Alvaro

I

gastronomia

Rap 'a

I'all crem at'

I IE

a fortor de I'olor de I'all cremat, un dels ingredients protagonistes, contrasta amb el gust exquisit i refinat del rap. L'éxit en la preparació d'aquest plat és el fumet de peix, la picada, i sobretot la cura en fregir l'all, que ha de quedar ros, peró no s'ha de cremar.

I

:

ngred ients

.

:r

I

:1

Dos talls de rap per persona

r Dues llesques . Oli

. .

:;:

de pa fregit

Una cabeEa d'alls (laminat) Fumet (brou de peix)

.

Un pebrot xoricer (posat en remull amb 4 hores d'antelació)

.

Dues tomaques escalivades

.

Sal

Preparació:

Aquest plat es pot fer amb rap o amb altres peixos de carn consistent. En una paella fonda amb oli d'oliva, fregim els alls tallats en lámines fins que que-

que no tapitot el rap, is'ha de reduir

a

foc lent fins a deixar una mica de suquet. Ho deixem reposar una estona ija podem servir el plat.

Es pot acompanyar amb unes patates tipus panadera, o tallades en quadrets, que podem fregir a banda i posar-les a la cassola per tal que s'impregnln del

gust del fumet.

Opcional: si volem completar una mica més el plat, hi podem posar també gambes, musclos, escamarlans, cloisses, etc. Amb tots aquests ingredients aconseguirien una saborosa sarsuela a l'all cremat.

din ben rossos, peró sense arribar a

el

cremar-se, i els reservem. A continua-

Com deia

ció, fregim el pebrot xoricer amb foc molt baix i amb molta cura que no es

ceba és la reina de la cuina, I'all n'és el rei. D'aquest plat ell és el protagonista. És el rei de la festa i en aquest guisat, el rei negre, de tan cremat com I'han deixat. Només els diré que hi juga tan bon paper que és all amb peix, no és peix amb all. El contrast de la dolEor del peix i I'amargor de l'all cremat, passant del blanc al daural, queda tan ben combinat que et sens garratibat en menjar aquest guisat".

cremi. lmmediatament després, fregim les llesques de pa, i potser caldrá que hi afegim oli. El pas següent és posar tots aquests ingredients en un recipient

per utilitzar el turmix, afegint les tomaques escalivades, i ho batem tot (alls, pebrot, llesques de pa, tomaques esca-

livades) fins aconseguir una pasta espessa: xocolata o picada.

Jaume Pastallé: "Si

la

Amb el mateix oli fregim el rap enfarinat fins que quedi amb un color daura-

det, i hi aboquem la picada, aclarida amb una mica del fumet de peix. Tot seguit, s'hi aboca el fumet de manera

@

Maribel Alvaro

Num. 166

acud¡t

I

e

I

ñ

rD

r olto LA-s ,

S

AGUÍA

I

!

{

d

,

)ll

t d

:9a

t

1':,,,L,1

) -t' :J .l

l)

:lJ

l)

]

')

tl,t !)-l

_l

'¿

i-t

r,l

il

1lJ 1J

/\ME¡RIL5

,r i n!,t

Q't^'=t='. 'gA¡ galens

't

I

I

intercanvis

/ anuncis gratuits

/l I f Y|l

alens recorda a tots els col.legiats I'existéncia d'un espai, dins la seva publicació, on tots aquests anuncis són gratuils. Aquest espai, d'ús exclusiu per als col.legiats, pretén ser un tauler d'anuncis on es podrá oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que Galens posa al seu abast hauran d'adregar-se a: Galens - Via de I'lmperi Romá, bis - 43005 Tarragona

ll

cialista en varius, amb láser propi.

FORMACIÓ

.

REF. 0119- XVI BECA MUTUAL MEDICA per a la realització d'un treball d'investigació. Mutual Mddica dóna suport als metges joves amb

aquesta beca dotada amb 9.000 euros, destinada als metges residents d'últim any, o als que hagin acabat la

residéncia els dos últims anys. Les bases de la beca es poden consultar

la página web de la

a

mutualitat:

www. mutua I med ica.com.

Noves consultes a plaga Verdaguer 9, totalment equipades. Lloguer 400/500 €, segons despatx. lnclou: lVA, ser-

veis, sala d'espera, secretária, ordina-

dor, correu electrdnic, lnternet, fax

promoció

i

a la nostra web. Raó:

en planta baixa. 155 m'.

sa exterior

i

párquing. Particular. nteressats trucar tel. 67 6.098.5I2 ¡ REF. 0337 - ES LLOGUEN consultoris C/ Prat de la Riba - TarragonaI

¡

lnformació tel. 619.613.41 1. o R[F. 0338 - ES VEN casa adossada al Miracle (Tarragona ciutat), 190 m', 4 habitacions, 2 banys, 1 lavabo, cuina office, celler amb cuina americana

DlÓcRAF Model Cardioline, molt complert, nou. Tel. 666 077 235. . REF. 0210- VENC TC 3000 (aparell termocoagulador) per a tractament estétic de varicositats, cuperosi, telangiéctasi i punts rubies. fel.977 652 785 (nits).

tarda. Tots els serveis. Dra. Pons.

i llar de foc, párquing privat per a 2 cotxes, parquet, calefacció a gas, aire condicionat. Zona comunitária amb piscina. Zona tranquila, ben comunicada, prop

del mar. Tel.977 IMMOB

RIA

¡

2M.65L

REF. 0339- ES VEN consulta

de 40

metres quadrats (zona céntrica

.

REF. 0333- ES VEN pis al carrer Pere Martell, 57, 4a planta. 106 m'z, 3 habitacions, 2 banys, menjador de 26 m2, aclcalefacció, parquet. lnformació al teléfon: 606 403 851.

REF. 0334- VENC xalet aparellat a Cala Romana (Tarragona), situació immillorable. 150 m'construits, 6 habitacions, 3 banys, saló menjador amb llar de foc, cuina, calefacció. Zona de terrasses privades de 150 m', jardí privat de 250 m2, amb piscina privada de

r

9 x 4,5 m. Celler, zona barbacoa privada al jardí de 35 m', habitació rebost al costat de la barbacoa. En perfecte estat, per anar-hi a viure. Contactar amb el teléfon: 977 20 98 86.

o REF.0416- ES VEN 33% de la

Virgili, núm 46 de: 98 m' ,3 habitacions, 2 banys complerts, amb terras-

i

ELECTROCAR-

consultori de 91 m2 a Tortosa, amb tres despatxos, sala d'exploracions, sala d'espera, arxiu, bany complet, terrassa, dormitori i cuina equipada. fel. 977 500 393 o 93 753 05 16 (Mari Carmen).

ES VEN

Societat CMT, Serveis Médics, SCP, situada al passeig de la Sort, 38-40. lnclou la propietai del local comercial

Diversos despatxos en horaris de matí

REF.0209- VENC

R[F. 0415-

Agrupació Plástica de Tarragona. Tel: 977 25 38 08 o 658 424 582 o REF. 0336 - ES VEN pis C/ Rovira i

r

REF. O2O7- VENC aparell LASER DIODO per a tractaments dermatológics i vasculars. Tel. 609 2O2822.

.

de

Tarragona). Tel. de contacte: 609 424919.

o

REF.

0340- LLOGUER

DESPATXOS en

unes instal.lacions noves i modernes per dies o hores amb tots els serveis inclosos.

Serveis Médics Kifa, C/ Sardá i Cailá 7 (al centre de Reus) Truqueu al 606.32.6I.49.

o

0341- LLOGO PIS per a despatx médic al centre de farragona (c/ San REF.

Agustí

i0). Amb recepció, sala d'espera,

despatx i 2 sales amb camilles, bany amb

dutxa

i

cuina, totalment equipat. Més

informació :Mu José - 610413996.

VENDES

.

REF. 0414- ES VEN llitera d'exploració eléctrica articulada, amb accessoris de ginecologia, i taula de despatx

Totalment

equipat i en funcionament com a centre médic. Raó: J. Boronat. orona@hotmail.com. Tel. 607 800 857. ¡ REF. 0417- ES VEN Peugeot 307 SW Pack Hdi, 110 cv., Full Equip. Molt bon estat. Any de matriculació: 2002.

72.OOO km. Bon preu. Tel. 639 328

312. potix03@yahoo.es

%*fl .

REF. 0518- S'OFEREIX secretária de

direcció

i

atenció

al púbic.

Amplia experiéncia en treballs administratius. lddnia per a centres mddics, consulioris o clíniques. lnformática, catalá, castellá, alemany i italiá. Tel. 650 414 933.

REF. 0519- S'OFEREIX SENY0RA com a secretária auxiliar per a consulta médica o similar. Tel.616 274920.

REF. 0520- S'OFEREIX SENYORA per a iasques administratives en despatx professional o similar amb amplis coneixements d'informáiica. fel. 977 648937 t 649 143 448.

REF. 0521- ES NECESSITA metge

. .

.

generalista amb domini de I'anglés

i

vehicle propr, per treballar en zona turística. Tel. 615 518 449.

o

REF. 0522- S'OFEREIX diplomada

en Nutrició Humana i Dietética per la Universitat de Navarra, per treballar a les províncies de Tarragona i Lleida. lnteressats contacteu al 678 200 060

dilluns o dimarts (hores convingudes),

d'1,40 m amb calaixos. lnformació,

o patri_lizondo@hotmail.com. . REF. 0523- S'OFEREIX infermera en nutrició, no col.legiada 5909, carrer August, 8, pral. despatx 2, teléfon 678

a professional en dermatologia o espe-

tel. 690 603 170.

550 101. dieta@yolandaserra.com

o

REF. 0335- ES LLOGA despatx

@

Num. 166

' ji

t

@

CruseÍls

asía

F

:r'

Residencial

F

ALEGO

!'

X

alets exclus¡us qualitat de vida rColefoccióiAlA r Cobno l-,frJronrcsotge Roco '¡'': 1:'.

,t:: ::1r¡!1-:..::.i;'' : .' ,,.1:A.'a,i;.t

I

,

BOnyS

de disSeny

r Cuino de d'sseny r Aspiroc'ó cenfi'olifzodo

r Domófico rAlormo r Poviments de morbre i porquet e Piscino

t\

indMduolomb jordí

C/ Clementino Arderiu C/ Morio Angelo Pujol Soronelles ,tieus)

tI I

f I

t

I Reus v. Solou, 64-66 Enllo' 43205 Fox.977 7S 2g 80 l. g77 75 29 04 - 977 75 l8 contractual. Les imatges anuncl es ¡nformat¡u v¡rtualment

de la ¡nfog ráfiques i esta n subj€ctes a

carácter

olegosl.com eh aquest anunci han estat €xige¡xi la realitat

6

.APPCE

# ce.É per a la teva salut i la dels teus?

r" \dru $ m'É. ffi

mr [i fl-.'

h.E

$"

Adeslas

és prevenció.

És el que vols. Tenir-ho tot per a la cura de la teva salut i la dels teus, des de I'atenció primária fins a la més especialitzada. I com que I'important és prevenir, amb Adeslas tens la tranquil'litat que necessites. Perqué ens preocupem per tu, fins i tot quan estás bé.

profesiona les. adesl as. es Recorda que tens a la teva disposició un nou canal de comunicació interactiu que permetre un contacte directe amb Adeslas: consultar liquidacions, formalitzar dades administratives, disposar d'una formació médica continuada i de totes les eines de gestió clínica que siguin d'utilitat.

@ ADESI.AS A TARRAGONA Rambla Nova 106 bis, Baixos r Tel,: 977 23 90 18 ADESLAS A REUS Santa Ana 32, Baixo c Tel.:977 77 12 49

ADESIáS ATORTOSA Berenguer lV 8

2 r Tel.:977

44 52 05

adeslas 902 200 200 o www.adeslas.es