Galens 203

Desembre de 2019 - Núm. 203

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

La trajectòria professional i la investigació, els valors premiats en una nova Diada Col·legial L’assemblea de compromissaris aprova els pressupostos de 2020

Celebrada la Primera jornada sobre aspectes medico-legals de l’eutanàsia

Assegurança de salut La teva salut, el més important per a nosaltres A Medicorasse fa més de 25 anys que treballem amb les companyies líders del mercat per oferir-te la millor assegurança de salut.

Posem a la teva disposició una àmplia gamma d’assegurances de salut adaptades a les teves necessitats: de quadre mèdic, de lliure elecció, de serveis extra hospitalaris, amb copagament o sense.

Demana ara més informació sense compromís Via de l’Imperi Romà, 11 bis Tarragona

900 10 47 22

medicorasse@med.es

medicorasse.med.es

El COMT actua com a col·laborador extern de MEDICORASSE, Correduria de seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGSFP, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat finanecera d’acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

6

ACTUALITAT

10

ACTUALITAT

14

ACTUALITAT

18

ACTUALITAT

25

Vida col·legial

27

OPINIÓ

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Albert Martínez Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Tamediaxa, S.A. Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona cjoan@mestarragona.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Anfigraf Fotos: Arxiu Galens, Tamediaxa, Freepik

La trajectòria i l’excel·lència dels professionals mèdics, protagonistes d’una nova Diada Col·legial Assemblea de Compromissaris

Celebrada la segona edició dels Premis Rafael Battestini

Una simple anàlisi podria prevenir un infart o un ictus

L’exili sanitari femení 1939

Tecnologia i nous escenaris. M’estan enregistrant?

Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Desembre 2019

4 EDITORIAL

“Millorar les vostres condicions i serveis ha estat el meu objectiu des que estic al capdavant de la Institució. Gairebé 12 anys més tard segueixo amb la mateixa voluntat de millorar” Fernando Vizcarro Bosch. President

Que la feina no s’aturi Arriba el final de l’any i amb ell, el moment de fer balanç de la feina feta. Hi ha diversos aspectes que m’agradaria poder compartir amb vosaltres d’aquest 2019.

El primer d’ells és el compromís que, des del primer dia, seguim mantenint amb vosaltres i la societat.

Compromisos que s’han vist plasmats en documents com el de Principis i deures en l’exercici de la direcció mèdica dels hospitals i centres sanitaris o El joc d’aposta en línia: Impacte en la salut d’un fenomen emergent.

Documents que, per cert, han estat reconeguts en els premis Mejores Ideas 2019 de Diario Médico. També hem treballat per poder-vos apropar el projecte de modificació del Codi de Deontologia tot creant el web on el vau poder consultar i consultar i si consideràveu necessari, presntar al·legacions.

Aquest 2019 també hem volgut conèixer que en penseu del COMT i què és el que cal millorar. Ho hem fet mitjançant l’enquesta de satisfacció col·legial i el primer que cal fer és donar-vos les gràcies per participar.

Els resultats han estat satisfactoris i ens assenyalen que anem pel bon camí, però també que hi ha alguns aspectes a millorar en els quals ja estem treballant.

Millorar les vostres condicions i serveis han estat objectius a millorar des que estic al capdavant de la Institució. Gairebé 12 anys més tard, segueixo amb la matei-

Desembre 2019

xa voluntat de millorar i estic content d’anunciar-vos que, l’aplicació del COMT estarà operativa el mes vinent. Començarem el 2020 amb una APP pròpia, amb tots els serveis del Col·legi en una aplicació que podreu fer servir i consultar quan i on vulgueu.

La defensa dels drets dels metges és un dels pilars del COMT i aquest any, aprofitant la visita de la Consellera de Sanitat, Alba Vergés, vaig posar en coneixement les mancances que patim al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre i la necessitat urgent de millores en les condicions laborals.

Les darreres paraules d’aquesta editorial són d’agraïment. M’agradaria donar les gràcies a totes les persones que han fet possible una de les efemèrides més representatives d’aquest 2019; el 120è aniversari del COMT. Han estat un seguit d’actes que han posat de manifest tota la feina que des de fa més d’un segle s’ha fet i que, és clar, es continua fent.

Tan sols em queda ja desitjar-vos un molt bon Nadal i feliç any nou ple d’èxits i encerts i dir-vos, que aquest any ja he escrit la carta als Reis Mags. Els hi he demanat un parell de coses: Aconseguir que l’estàtua d’Antonius Musa, de mida real, pugui presidir el carrer on es troba la nostra seu i una plaça o carrer de Tarragona en honor a tots els metges i metgesses tarragonins. Espero que aquests desitjos es tornin realitat!

Emissions NOx

0,003 g/km

Compatible amb Apple CarPlay® per iPhone

NOU COROLLA 2.0 HYBRID. EL MÓN EVOLUCIONA. DES DE 200€ /MES

48 quotes. Entrada: 5.178,20 €. Última quota: 10.997,31 €. TAE: 7,66%.

INCLOU TOYOTA COMPLET:

4

ANYS DE GARANTIA

4

ANYS DE MANTENIMENT

NAVEGADOR

TOYOTA AUTOFORUM autoforum.toyota.es

1

Compatible amb

Apple CarPlay

ANY D’ASSEGURANÇA

C/ de la Carabia, 5-7 - Urb. Albada Tarragona Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 2 - Tortosa Ctra. Barcelona, 9 - El Vendrell (La Muntanyeta)

Avda. de Falset, 138 - Reus Ctra. Pla Santa Maria, 174 - Valls

Consum mitjà WLTP (l/100 km): 4,2 – 5,1. Emissions CO₂ WLTP (g/km): 97 – 116. Emissions NOx (g/km): 0,003.

Toyota Corolla 125H Active Tech MY20. Oferta associada a Toyota Complet durant 4 anys (exclusiu finançament Pay per Drive, inclou Manteniment 4 anys, Garantia 4 anys i Segur 1 any). PVP recomanat: 21.600 € per finançar amb Pay per Drive. Entrada: 5.178,20 €. TIN: 6,5 %. TAE: 7,66 %. 48 quotes de 200 €/mes i última quota (valor futur garantit): 10.997,31 €. Comissió d’obertura finançada (2,75 %): 451,60 €. Import total del crèdit: 16.873,40 €. Import total del deute: 20.597,31 €. Preu total a terminis: 25.775,51 €. Oferta de Toyota Kreditbank GmbH suc. a Espanya i Toyota Espanya, vàlida fins al 31/12/2019 en Península i Balears. El model visualitzat no correspon amb el model de l’oferta. Segur a Tot Risc amb Franquícia de 150 € inclòs. Oferta exclusiva per a clients de Corolla d’entre 27 i 75 anys, més de 5 anys de carnet i bonificació acreditada sense sinistres o 5 anys i màxim un sinistre. Més informació a www.toyota.es. Oferta vàlida per a particulars i autònoms.

6 ACTUALITAT

La trajectòria i l’excel·lència dels professionals mèdics, protagonistes d’una nova Diada Col·legial La màxima distinció col·legial, la Creu de Sant Cosme i Sant Damià, enguany va recaure en el catedràtic en nutrició el Dr. Jordi Salas Salvadó. El guardó vol premiar la trajectòria d’aquest professional així com la seva dilatada experiència en la investigació i la recerca. Les medalles d’or es van lliurar a la Dra. Elisa Jiménez Cortés i al Dr. Francesc Anglès Garcia Un any més, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va celebrar al Centre Tarraconense - El Seminari- la seva diada col·legial. Una cita anual de reconeixement als professionals i les institucions sanitàries de la demarcació. La corporació va lliurar els màxims guardons col· legials a aquells metges i metgesses que hagin contret mèrits rellevants en defensa de la pràctica de la medicina o s’hagin distingit per la seva tasca al servei de la sanitat i les seves organitzacions, contribuint al desenvolupament i la pràctica de la professió.

Enguany, la màxima distinció col· legial –Creu de Sant Cosme i Sant Damià- la va rebre el Dr. Jordi Salas Salvadó pels seus mèrits professionals i humans durant la seva llarga trajectòria professional. Aquest catedràtic en nutrició és tota una eminència en aquest camp i compta amb una dilatada experiència en la investigació i recerca mèdica tant en l’àmbit nacional com internacional.

Les medalles d’or que atorga el Col·legi van recaure en la doctora Elisa Jiménez i el doctor Francesc Anglès. La primera és especialista en radiodiagnòstic i compta amb una dilatada experiència exercida a les Terres de l’Ebre. El doctor Anglès va rebre la distinció per la seva dedicació i carrera professional així com la faceta d’escultor de prestigi amb peces com l’estàtua d’Antonius Desembre 2019

Fotografia de família amb tots els premiats i membres de la Junta del COMT.

Musa.

La jornada també va servir per reconèixer la tasca de L’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa per la seva vinculació sanitària a la demarcació de Terres de l’Ebre. La seva directora, la doctora Maria José Rallo, va ser l’encarregada de recollir el guardó. I el COMT aquest 2019 va voler premiar també la trajectòria del Sindicat de Metges de Catalunya amb motiu del centenari de la seva fundació. Les dues institucions van rebre una petita talla del primer galè tarragoní documentat, d’Antonius Musa.

La Diada no volia oblidar als més joves i va distingir al millor expedient MIR del curs 2018-2019 al doctor Raúl Sánchez i pel que fa als més veterans, el COMT va atorgar un diploma i la insígnia als col·legiats que van donar-se d’alta l’any 1969 i, per tant, compleixen mig segle a la cor-

El Centre Tarraconense, més conegut com el Seminari, va omplir-se per gaudir d’una nova diada col·legial

poració. En aquest cas és premiats van ser la Doctora Mari Fernández, els doctors Cristóbal Ridao, Camilo Solorzano, Carlos Furquet i Gerard Virgós.

7 ACTUALITAT

La investigació i la recerca; els pilars de la Creu de Sant Cosme i Sant Damià El doctor Jordi Salas-Salvadó és metge especialista en Nutrició, catedràtic de Nutrició i Bromatologia i director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV). A més, és el cap clínic de la Unitat de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR).

El guardonat amb la màxima distinció col·legial que atorga el COMT és l’actual subdirector de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV) i principal investigador del CIBER “Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBERobn)” de l’Instituto de Salud Carlos III i coordinador del seu Programa de Nutrició. A més de ser el director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC), també ho és de la càtedra URV “INC-World Forum for Nutrition Research and Dissemination” i membre del Grup d’Experts de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ACSA), Chairman del World Forum for Nutrition Research and Dissemination (INC).

Cal destacar que va ser membre del Comitè Científic de l’Agencia Española de Seguridad Alimentaria (AESAN) del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad (2011-2014) i va ostentar el càrrec de President de la Federación Española de Sociedades de Nutrición, Alimentación y Dietética - FESNAD (2010-2015) i vicedegà – Cap d’Estudis del Grau en Nutrició Humana i Dietètica de la Facultat de Medicina de Reus, Universitat Rovira i Virgili (2014-2016).

La seva dilatada experiència ha donat per publicar més 580 articles revistes especialitzades. Alhora, el doctor Salas-Salvadó ha estat editor de 7 llibres i coautor de més de 65

llibres i ha participat com a ponent convidat en més de 350 en congressos nacionals i internacionals i ha estat director de 26 tesis doctorals.

Des de 1983 ha dirigit 24 projectes de recerca finançats per organismes públics com el Govern d’Espanya, la Generalitat de Catalunya, la Comissió Europea, el National Institutle of Health (USA) i l’International Nut and Dried Foundation.

Actualment és Coordinador del Projecte PREDIMED-PLUS i participa com co-investigador Principal en dos macro projectes de recerca sobre metabolòmica en diabetis, insuficiència cardíaca, fibril·lació auricular i malaltia arterial perifèrica,

amb ajudes concedides pel National Institute of Health (USA), i en 2 projectes Europeus.

La seva tasca científica i acadèmica ha estat reconeguda amb múltiples premis i reconeixements otorgats, entre altres per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Illes Balears, per la Universidad de Navarra, per l’Academia Española de Nutrición i per la Sociedad Española de Nutrición Parenteral y Enteral (2014). Recentment ha sigut guardonat amb el Premi del Council on Lifestyle and Cardiometabolic Health’s de la American Heart Association Council on Lyfestile and Cardiometabolic Health.

En els darrers anys, les línies d’investigació i experiència del Prof. Jordi Salas-Salvadó s’han centrat en assaigs clínics sobre humans que avaluen l’efecte de les dietes i els components dietètics sobre l’obesitat, la diabetis mellitus tipus 2, la síndrome metabòlica i les malalties cardiovasculars. Des de 2005, és un dels líders de l’ESTUDI PREDIMED, un assaig clínic històric que avalua l’efecte de la Dieta Mediterrània sobre la prevenció primària de malalties cardiovasculars.

Actualment, és director i president del comitè de direcció de l’ESTUDI PREDIMED-PLUS, un assaig clínic de prevenció primària, multicèntric, aleatoritzat, amb 6.900 participants amb sobrepès o obesitat (entre 5575 anys) amb síndrome metabòlica.

Desembre 2019

8 ACTUALITAT

Medalla d’or a una pionera en el radiodiagnòstic a Tortosa

Una vida dedicada a la traumatologia i a l’escultura

La doctora Elisa Jiménez va néixer a Saragossa i és filla de Casto i Carmen, empresari i mestressa de casa respectivament. És la “mitjana més gran” de quatre germans perquè és bessona amb el seu germà.

Des de ben petita, va iniciar el seus estudis al Col·legi de les Salesianes, del Barri de Sant Josep Obrer, on hi va estudiar fins a finalitzar l’anomenat batxiller ele- La doctora Elisa Jiménez amb la Medalla d’or. mental. Va continuar a l’Institut Miguel Servet paginant les tasques assistenon va cursar el Batxiller Supe- cials, el càrrec de Responsable rior i Preuniversitari, que per- de Servei. Les funcions eren metia optar ja a l’inici d’una en l’àmbit organitzatiu i de carrera universitària. Ella va gestió.

La formació d’aquesta protriar medicina a la Facultat de Medicina de Saragossa on la fessional mai s’ha aturat. Desva finalitzar l’any 1973. Men- taca la participació en la taula tre estudiava, compaginava els de negociació en l’IDI (Institut estudis treballant d’inferme- de Diagnòstic per Imatge), per ra en secció de prematurs de a l’adquisició del primer TAC helicoidal que es va implanl’Hospital Infantil.

En l’acabar la carrera va de- tar al Servei de Radiologia de cidir fer l’especialitat de Radi- l’Hospital, així com les negociodiagnòstic a l’Hospital Uni- acions amb la mateixa entitat versitari Miguel Servet, sota per a la posada en marxa de la la tutela del professor doctor RM. Situacions ambdues molt Don Fernando Solsona i arri- beneficioses per a l’Hospiba a Tortosa el novembre de tal, evitant trasllats. A més, la 1976. Ho va fer acompanyada doctora Jiménez ha treballat pel seu futur marit, el també activament per millorar les metge especialista en O.R.L. condicions del servei i, des del Azua Berra i, al desembre del 2006 que el Servei de Radio76, aconsegueix el nomena- diagnòstic, un cop aprovada ment d’Adjunt Interí per a la documentació exigida, va treballar a l’Hospital Verge de comptar ja amb el primer Rela Cinta de Tortosa. Dos anys sident d’aquesta especialitat.

En paraules de la doctora ha més tard, mitjançant concurs d’oposició, va aconseguir la estat “un treball llarg i intens, però em sento orgullosa d’haplaça definitiva.

La plaça de Cap de Secció, ver contribuït, juntament amb per concurs d’oposició, va ar- els meus companys, a l’alt ribar el setembre de 1980 i a nivell que té en l’actualitat el partir de 1986, a petició de la Servei de Radiodiagnòstic de Direcció de l’Hospital, va co- l’Hospital de Tortosa Verge de mençar a desenvolupar com- la Cinta”.

El Dr. Francesc Anglès Garcia, va néixer a Terrassa el 1938 i va estudiar la Llicenciatura de Medicina i Cirurgia a l’Hospital Clínic de Barcelona graduant-se el 1963.

Durant tota la seva vida s’ha dedicat a la Cirurgia Ortopèdica, iniciant-se amb metges de la talla del doctor Santos Palazzi en l’Hospital del Sagrat Cor. Posteriorment, va obtenir el càrrec de Cap de Secció a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. És en aquest moment quan ja es dedica a la neuroortopèdia.

La feina mai es va aturar per aquest gran professional i, El doctor Francesc Anglès va ser guardonat anys més tard, va ser amb la Medalla d’Or. cap de servei de la Clínica Salud i de l’Hospital de experts mundials que arriben a Tarragona a explicar i comla Mar de Barcelona.

Avançant en el temps, el partir la seva experiència com doctor Anglès arriba a Tarra- els doctors Braley, Barouk o gona en l’any 1994. En aquest Cabanella. Sense cap mena moment es fa càrrec de la pre- de dubte, uns congressos que fectura de servei de Cirurgia van ajudar a ampliar el coneiOrtopèdica i Traumatologia xement dels professionals del de Santa Tecla. Càrrec que no territori.

Però, a més de la seva actiabandonaria fins a l’any 2004.

Professionalment posa en vitat professional, el doctor marxa, juntament amb els Anglès ha tingut sempre una Serveis de Rehabilitació de altra gran afició: l’escultura.

Joan XXIII i de Santa Tecla, la Disciplina que ve practicant cirurgia de les seqüeles de la des de 1970 i té com a grans paràlisi infantil, poliomielitis, fites, a Tarragona, la realitzaaccidents vasculars cerebrals, ció de l’escultura del “quatre etc. Actualitza la cirurgia de de vuit” que s’instal·la a la les deformitats del peu en Rambla Nova en homenatge al nens i en adults o la cirurgia món Casteller.

Tanmateix, de les mans protètica de maluc iniciant la utilització de Pròtesi de maluc del doctor Anglès ha sorgit l’estàtua que darrerament ha recobertes de Hidroxiapatita.

La tasca divulgativa tam- pres gran protagonisme en el bé va ser un pilar fonamental COMT; la figura de l’Antonius durant els seus anys d’exercici Musa. Ell ha estat l’encarregat organitzant congressos o re- de ‘donar vida’ al metge que unions de l’especialitat amb guarí a l’emperador August.

Desembre 2019

9 ACTUALITAT

La doctora Rallo recull l’estàtua d’Antonius Musa en nom de l’Hospital Verge de la Cinta.

El secretari de l’organització Metges de Catalunya, el doctor Josep Mª Puig, va recollir el guardó de mans del president del COMT, el doctor Vizcarro.

Instantània dels doctors que enguany compleixen 50 anys de col·legiació.

El doctor Raúl Sánchez va rebre la insígnia i el diploma col·legials per ser el millor expedient MIR del curs 2018-19.

Una diada destinada a premiar la figura i la feina del professional i de les institucions Compromís, veterania o il·lusió i dedicació són alguns dels adjectius que caracteritzaven els premiats d’aquesta diada.

La Diada Col·legial també distingeix a institucions vinculades al món sanitari per la seva destacada tasca en aquest àmbit. Enguany, la Junta de Govern va decidir premiar amb aquesta distinció a dues institucions.

La primera d’elles va ser l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i l’encarregada de recollir el guardó va ser la seva directora, la doctora Maria José Rallo. La doctora Rallo va destacar la importància d’aquest centre i la tasca que ve desenvolupant en el territori i, a l’hora, va agrair la feina i compromís dels seus treballadors.

La segona de les institucions que va rebre aquest guardó va ser el sindicat Metges de Catalunya. La distin-

ció atorgada responia a la feina que realitza en la defensa dels drets dels professionals i a la celebració del seu centenari de vida que tot just fa uns mesos van començar a commemorar. El secretari de l’organització, el doctor Josep Maria Puig, va destacar el vincle entre Tarragona el sindicat, ja que 100 anys enrere, en la mateixa localitat, va néixer el que avui coneixem com Metges de Catalunya.

Tot seguit va ser el torn dels més veterans de la casa. Els guardonats amb les distincions i diplomes als col·legiats que enguany celebraven els 50 anys de col·legiació van ser la doctora Mari Fernández Tresguerres, els doctors Cristóbal Ridao, Ca-

milo Solorzano, Carlos Furquet i el doctor Gerard Virgós. Aquest darrer va tenir unes paraules d’agraïment en nom dels premiats fent èmfasi en la figura del metge i de seguir humanitzant la professió sense oblidar la figura del pacient.

Finalment, la doctora Mireia Garcia-Villarrubia, la vocal de metges joves de la Junta de Govern, va ser l’encarregada de presentar al millor expedient MIR del curs 2018-2019 de l’escola CTO Medicina, que va recaure en el doctor Raúl Sánchez. La doctora Garcia-Villarrubia va destacar el compromís, l’excel·lència i la trajectòria d’aquest brillant metge amb un gran futur mèdic.

Desembre 2019

10 ACTUALITAT

Imatge corresponent als ingressos previstos per al 2020.

Imatge corresponent a les despeses previstes per al 2020.

Aprovats els pressupostos de 2020 Els pressupostos es van aprovar per àmplia majoria amb tan sols 3 vots en contra i una abstenció. Durant l’assemblea també es va presentar la nova aplicació del COMT que estarà activa l’any vinent çades als serveis juSeguint una línia de rídics de la Institució contenció de la desper buscar assessorapesa i sense increment o aclarir dubtes. mentar, un any més, L’activitat de la les quotes col·legials, Fundació de Protecel COMT ja té els presció Social Antonius supostos per a 2020 Musa va anar a càrrec aprovats. En total de la doctora Abril. El 1.226.900 euros i que pressupost del qual van ser ratificats per disposarà l’any vinent àmplia majoria amb serà de 278.000 eutan sols 3 vots en conros i serviran per actra i una abstenció. tuacions de caràcter Paral·lelament, social, ajudes als MIR durant l’Assemblea o defuncions. Paral· de compromissaris lelament, es va voler d’aquest mes de desembre es va realitzar La sala d’Actes del COMT va omplir-se per celebrar l’Assemblea de compromissaris. fer èmfasi en l’increment de les accions, un recorregut a tota l’activitat del COMT durant aquest gestions en qualsevol lloc i moment i que en els darrers 4 anys ha tingut un 2019. El primer a fer-ho va ser el pre- que estarà completament operativa a increment constant situant-se en 90 enguany. sident de la Institució. El doctor Fer- inicis de l’any vinent.

Finalment va ser el torn de la voPoc després va ser el secretari del nando Vizcarro va presentar el seu informe anual on va voler destacar COMT, qui va desglossar l’activitat calia de jubilats. De la mà del doctor l’extensa activitat del COMT amb col·legial d’aquest any. El doctor Ma- Fontanet, es van descriure les activiactes com la Diada Col·legial, acords llol va facilitar xifres al voltant de l’ac- tats que van tenir lloc durant la cel. com el signat amb Mutual Médica tivitat del PAIMM i de les agressions lebració del 120è aniversari de la funo reunions i trobades mantingudes notificades al Col·legi. En total se’n dació del COMT i en els que la vocalía amb polítics com la Consellera de tenia constància de 8 i 13 queixes de hi va tenir una participació directa Salut. Alhora, es va presentar la nova les quals 10 eren de ciutadans contra en la seva organització. En total van aplicació del COMT a tots els com- metges i 3 de metges contra metges. ser 41 activitats entre actes institucipromissaris. Una eina que permetrà Tanmateix també va detallar el nom- onals, conferències així com visites als col·legiats realitzar tota mena de bre de consultes, en total 472, adre- culturals.

Desembre 2019

11 ACTUALITAT

Els col·legis de metges catalans aposten per la formació mèdica contínua i el lideratge mèdic amb el llançament de l’IFMiL

COMUNICACIÓ

ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA

• Impressió 3D en medicina (curL’Institut de Formació Mèdica i Li- alumnes i docents tenen el suport deratge (IFMiL) és el centre de for- d’un campus virtual molt intuï- sos introductoris i especialitzats) • Comunicació mació mèdica contínua que han tiu que, amb l’aval tecnològic de la • Salut i feina impulsat els quatre col·legis de met- UPC, incorpora eines i recursos que • Cursos autoformatius ges de Catalunya per tal d’oferir als faciliten la comunicació i l’aprenen• Finances per a metges gairebé 42.000 col·legiats de Cata- tatge, com ara els fòrums, els tallers • Idiomes i cultura lunya una oferta formativa trans- i els espais de relació.

• Màsters versal, pràctica i moderna pel que fa als continguts i a les metodologies. Oferta Formativa L’objectiu de l’IFMiL és dotar els L’oferta de cursos de l’IFMiL s’arti- Formació en Lideratge Mèdic professionals de les millors habili- cula des de diverses àrees de conei- L’IFMiL ha dissenyat una trajectòria tats tècniques i coneixements per xement que ajudaran els professio- de formació en lideratge adreçada exercir la medicina amb qualitat, se- nals a completar la seva experiència als metges amb l’objectiu de crear guretat i rigor, però també amb els formativa, ja sigui des del punt de una pedrera de professionals mèvalors del professionalisme i assu- vista clínic i assistencial com soci- dics amb capacitats i habilitats per mint els lideratges que la professió ocultural. Entre les diferents àrees, liderar la transformació del sistema mèdica necessita. destaquen les següents: sanitari català. Aquesta proposta L’IFMiL arrenca amb una oferta • Atenció centrada en la persona formativa, que veurà la llum durant formativa que anirà creixent pro• Bona praxi el proper semestre de 2020, serà gressivament i adequant-se als rep• Anàlisi estadística l’element diferencial de l’Institut i tes que ens planteja la professió i el • Instruments i habilitats (tallers permetrà els metges adquirir les cafutur. Tots els cursos tenen un en- d’ecografia, suport vital, cirurgia pacitats relacionals, gestores i estrafocament eminentment pràctic per menor i interpretació d’ECG). tègiques necessàries per ser líders assegurar que els aprenend’ells mateixos, de la seva tatges siguin transferibles pròpia consulta, d’un equip L’Institut de Formació Mèdica i Lideratge és el centre a l’exercici de la professió. de treball o d’una institució. de formació contínua impulsat pels quatre col·legis de metges de Catalunya.

A més, hi ha una aposta per Ofereix formació transversal, pràctica i de qualitat una metodologia oberta Aliances que permet als metges exercir la medicina amb els millors coneixements i habilitats, amb els valors del i participativa que trenca L’IFMiL ha buscat aliances professionalisme, assumint el lideratge i promovent la salut de la societat i de les persones. amb el model 100% expoamb col·laboradors de pressitiu. En aquest sentit, es tigi com universitats, hospicombinaran metodologies tals, societats científiques, com el treball col·laboratiu, centres de formació i altres el role playing,la simulacol·legis professionals sanició o la resolució de casos taris que aporten coneixeperquè l’aprenentatge sigui ment, experiència i especiprofitós per a l’alumne. alització als programes de CULTURA I LLEURE L’IFMiL ha apostat per la formació.

INSTRUMENTS SALUT I FEINA flexibilitat i la versatilitat de Cal destacar acords amb I HABILITATS BONA PRAXI modalitats i formats en el la Societat Catalana de Meseu catàleg. Cursos en modicina Familiar i ComuniIMPRESSIÓ 3D ANÀLISI ESTADÍSTICA dalitat online, presencial i tària (CAMFiC) i amb Unió IDIOMES CURSOS semipresencial. i diversos Consorci i Formació (UCF) AUTOFORMATIUS formats com màsters, curper promoure el desenvosos autoformatius, tallers i lupament conjunt de propíndoles per a dispositius jectes de formació per a mòbils. professionals del sector de Per als cursos online, la salut.

FINANCES PER A METGES

MÀSTERS

FORMACIÓ

www.ifmil.com ifmil@comb.cat 977 23 20 12 - 93 567 88 88

Desembre 2019

12 ACTUALITAT

Antoni Labad President de la Comissió Deontològica del COMT

Primera jornada sobre aspectes medico-legals de l’eutanàsia El passat 20 de novembre el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va organitzar, conjuntament amb el Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, la primera “Jornada sobre aspectes medico-legals de l’eutanàsia” al Saló d’Actes de l’ Advocacia. L’acte va comptar amb tres parts diferenciades.

La primera, la qual vaig tenir el plaer de presentar, es van exposar els resultats de l’enquesta duta a terme pel COMT entre els seus col·legiats per tal de conèixer el seu posicionament davant el tractament pal·liatiu, l’eutanàsia i el suïcidi mèdicament assistit.

Aprofito per recordar que, a la pàgina web del Col·legi està el resultat de l’enquesta a disposició, no només dels metges, sinó del públic en general.

A continuació, hi va haver una taula rodona en la qual la Doctora Carme Boqué, Cap de Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona va plantejar, a partir dels dos casos clínics que va exposar, el tema de la seva intervenció: “Podem parlar d’eutanàsia en situacions crítiques?” La Dra. Boqué va destacar que cada cas s’ha d’avaluar de forma molt personalitzada, tenint en compte la qualitat de vida i la dignitat humana. És per aquest motiu que cal tenir en compte nombrosos factors buscant un equilibri entre autonomia individual, el criteri mèdic i el dret a la vida.

El Doctor Ignacio Tomás, metge de Pades de l’Hospital Sociosanitari Francolí- GIPSS de Tarragona, es va referir a la seva experiència al llarg dels seus 25 anys, basada en un enfocament humà en què cal tenir present múltiples aspectes com els símptomes assistencials, els socioeconòmics, el familiar, l’espiritual i l’emocional. La idea és que els pacients no s’arribin a sentir sols. El més important, diu el doctor, “és evitar el patiment i el suDesembre 2019

Moment de la taula rodona moderada pel propi doctor Labad.

port de la família. És fonamental la coordinació dels mitjans disponibles i la professionalització de l’equip assistencial, amb la inclusió de psicòlegs.

Si es demana l’eutanàsia és, potser, perquè no s’ha fet bé la feina”. En la seva experiència al llarg de 25 anys, només dues persones li van sol·licitar l’eutanàsia.

Pel que fa a l’advocat Javier Prieto, el lletrat es va referir als aspectes legals de l’eutanàsia, matisant que la legislació va per darrere de la realitat social i que els criteris van canviant a Europa, tot i que sempre caldrà tenir en compte, a l’hora de regular l’eutanàsia, la vida, la dignitat i la llibertat de l’individu. Els mitjans i tractaments posats al servei del pacient són molt importants, com ha passat a Holanda, un país en el qual darrerament, els tractaments pal·liatius han fet que hagi disminuït la pràctica eutanàsia.

La conferència de cloenda va córrer a càrrec de l’Excm. Sr. Javier Hernández García, President de l’Audiència Provincial de Tarragona. El President va iniciar el seu discurs exposant les dificultats que sorgeixen des del punt de vista jurídic, quan es pretén legalitzar per llei l’eutanàsia o el suïcidi mèdicament assistit Va citar diversos casos que van donar lloc a opinions contraposades fins i tot entre els mateixos juristes dels

països corresponents. El debat de la carta de la Sra. Glòria Taylor de Canadà, va suposar el reconeixement del suïcidi mèdicament assistit, per part de Tribunal Suprem i revocat un any després i, tres anys més tard, el 2015, es va tornar a legalitzar que els metges poguessin ajudar a morir a pacients en estat terminal.

Va recordar que només hi ha tres països a Europa on està legalitzada l’eutanàsia: Luxemburg Bèlgica i Holanda. També va voler destacar que al Tribunal Europeu no hi ha pretensió de reconeixement. El nostre Codi Penal podria donar resposta a situacions com la que va plantejar la Sra. Glòria Taylor, sense anar en contra de la Constitució actual, és a dir, no hi ha raons constitucionals que no puguin permetre una llei sobre l’eutanàsia, però sí s’han d’evitar els molts riscos que al seu criteri pot haver-hi en el plantejament d’una llei d’aquestes característiques. Hauria de tenir present sempre que el pacient deu ser conscient i competent a l’hora de prendre la decisió, de forma lliure i voluntària, dins el marc i les condicions que la llei determini.

Van tancar la Jornada els presidents dels col·legis de l’advocacia i de metges Manel Albiac i Fernando Vizcarro respectivament, els quals es van felicitar per l’èxit de l’acte

Med1

Serveis financers

Fes créixer els teus estalvis

Amb el pla d’estalvi i inversió sistemàtic podràs adaptar el teu estalvi a les teves necessitats i fer- lo créixer sense esforç. I amb molts avantatges: Flexibilitat · Adaptabilitat · Transparència · Fiscalitat I gaudeix d’un futur amb més tranquil·litat.

Sol·licita sense compromís un pla d’estalvi i inversió personalitzat 93 567 88 28

med1.med.es serveisfinancers@med.es

Via de l’Imperi Romà, 11 Bis 43003 Tarragona

“Med1 Serveis Financers” és un marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., amb NIF B- 61.910.865, RM de Barcelona, tom 31.642, foli 5, full B-196.873, inscripció 7a i domiciliada a 08017 - Barcelona, Passeig de la Bonanova, 47; i posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA.

14 ACTUALITAT

Una Aplicació mòbil o la importància del treball multidisciplinari centren la segona edició dels Premis Battestini De les 9 propostes presentades el jurat n’ha seleccionat 2 i ha premiat un tercer projecte ex aequo. Els projectes han buscat la millora en la qualitat sanitària centrant-se en aspectes com la tecnologia i el benestar dels pacients.

L’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona i la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla van celebrar la segona edició dels Premis Battestini. La Cambra de Comerç va acollir aquest acte que pretén premiar la millora en la qualitat sanitària i hospitalària de la província premiant Fotografia de família amb tots els guardonats. els treballs amb una dotació econòmica de 3.000 euros en cada categoria.

El jurat, composat per professionals mèdics de renom, van voler seleccionar 2 projectes d’entre els 9 presentats, a més d’un tercer concedit ex aequo en la categoria d’Atenció Hospitalària.

En la categoria d’Atenció Primària el treball guanyador va ser ‘El projecte banc de la salut: Identificació per a la salut comunitària’. Un estudi creat entre l’ABS de Torredembarra i la Unitat de qualitat i anàlisi de la Xarxa Sanitària i Social de San- El Dr. Santiago Mallafré Gimeno va rebre el ta Tecla. La proposta se centrava en Premi Battestini d’honor de mans del gerent de la Regió sanitària Camp de Tarragona, el detectar els actius de Salut de la po- Dr. Ramon Descarrega. blació, és a dir, qualsevol recurs que millora la capacitat de mantenir la Saragossa i l’Institut de Salud Carlos salut i el benestar reduint desigual- III. Sota el títol ‘Canviant el model de salut en dolor crònic mitjançant tats.

En la categoria d’Atenció Hospi- noves tecnologies’, aquest projectalària un dels projecte guanyadors te fa servir una aplicació mòbil per va ser el presentat pels serveis de possibilitar el contacte diari amb l’Hospital Universitari Joan XXIII, la pacients crònics. Una fórmula que Universitat Jaime I, la Universitat de obre una nova possibilitat de conDesembre 2019

tacte entre el pacient i el canvi de gestió de les consultes externes basant-se en criteris clínics, en l’estat del pacient i no en criteris logístics de disponibilitat de recursos.

El premi ex aequo en la categoria d’Atenció Hospitalària va ser el treball ‘Efectivitat d’una consulta de cribatge pel diagnòstic de la displàsia anal’. Un treball pioner i multidisciplinari que demostra una gran efectivitat per detectar de forma precoç les lesions d’aquest tipus i que van realitzar de forma conjunta l’Hospital Universitari de Tarragona i la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla.

L’acte també va voler distingir la trajectòria professional del doctor Santiago Mallafré Gimeno. L’Acadèmia de les Ciències i la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla van voler destacar l’important paper d’aquest professional en el món de la medicina a la ciutat de Tarragona tot fent-li entrega del primer Premi Battestini d’Honor.

Els assistents a l’entrega dels guardons també van poder gaudir de la conferència “L’Era de l’Homo Hàmster” del Dr. Oriol Quintana, de la càtedra d’ètica i pensament cristià de l’Institut Químic de Sarrià (Universitat Ramon Llull).

15 ACTUALITAT

Jaume Benages President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona

L’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona, al capdavant de la formació mèdica des de 1974 L’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears va ser fundada durant la segona meitat del segle XIX i actualment, amb més de 28.000 socis, és una de les entitats medicocientífiques més grans d’Europa. L’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona (ACMT) s’erigeix en les darreres dècades del segle XX en la filial responsable de les seves activitats formatives en les comarques del Tarragonès, Alt Camp, Baix Penedès i Conca de Barberà.

Des d’aleshores, les successives juntes de govern de l’ACMT no han deixat de treballar per oferir als seus socis un calendari d’activitats científiques útil i de qualitat. Hem de recordar que, en aquest calendari, les propostes formatives que els mateixos socis demanden i organitzen en són una part destacada.

Naixement i història de la Filial de Tarragona Durant els primers mesos de l’any 1974, les converses mantingudes a Barcelona entre el Dr. Josep Laporte (president de l’Acadèmia), el Dr. Joan Domènech (president del Col·legi de Metges de Tarragona) i el Dr. Emiliano Fernández fructificaren i es posà en marxa la voluntat de crear ben aviat la “Filial de Tarragona”.

Des d’aleshores, han estat moltes les propostes de formació especialitzada en les ciències de la salut que l’ACMT ha ofert als seus associats, gairebé unes 600 en l’actualitat. El nombre d’activitats en cada curs

acadèmic ha estat bastant variable; el curs 2009-2010 va ser un dels més prolí-fics amb un total de 22 esdeveniments entre jornades, conferències, cursos i congressos.

L’any 2010, la Junta Directiva de l’ACMT va atorgar el premi Pere Virgili al millor treball científic publicat al Dr. Carles Llor Vila per “Association between use of ràpid antigen detection test and adherence to antibiotics in suspected streptococcal pharyngitis”. També va concedir dues beques, una al Dr. Manel Prados Saavedra per a un “projecte d’investigació científica dins de l’àmbit de les ciències de la salut” i una altra als doctors Josep Antoni Llueca Abella, Juan Manuel Miguel Tacchino i Alejandro Rossini per a “l’ampliació d’estudis especialitzats en un centre d’excel·lència”.

Rafael Battestini: L’iniciador de la formació mèdica a Tarragona No ens equivocarem si afirmem que l’iniciador de la divulgació de les ciències mèdiques a Tarragona fou el Dr. Rafael Battestini i Galup, nascut a Barcelona l’any 1886. Aquest facultatiu, nomenat l’any 1912 acadèmic numerari de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, a banda de modernitzar i socialitzar la medicina a Tarragona des del seu càrrec de director mèdic de l’Hospi-

tal de Sant Pau i Santa Tecla (19271937), va dirigir nombrosos cursos de formació per al personal sanitari i va convidar reconeguts metges del nostre país, com els doctors Agustí Pedro i Pons, Antoni Trias i Pujol.

Més enllà de la seva coneguda vàlua professional, el doctor Battestini és recordat a Tarragona pels successos en els quals fou protagonista durant la guerra i postguerra civil espanyola. Per la seva tasca humanitària protegint gent de dretes durant la guerra, els activistes de la FAI l’obligaren a dimitir com a director de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

Per haver lluitat per la cirurgia de qualitat i gratuïta per a la gent sense recursos, fou rebutjat pel Col·legi de Metges de Tarragona; i, finalment, per haver estat afiliat al moderat partit catalanista Acció Catalana (i ser denunciat precisament per una persona que prèviament havia protegit) va ser condemnat a mort pels franquistes.

Fou afusellat el 22 d’abril de 1939 al Puig de les Oliveres de Tarragona; segons indicis històrics, és molt probable que el mateix Col·legi de Metges bloquegés el seu indult. Un dels projectes més il·lusionant de l’actual Junta Directiva de l’ACMT ha estat la posada en marxa del premi dedicat al Dr. Battestini, lligat als aspectes més humanístics de la professió mèdica.

Nota de l’Acadèmia: Si esteu afiliats a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona, us recomanem que traslladeu la vostra inscripció a la filial de Tarragona.

La gestió es pot realitzar mitjançant un mail a academia@academia. cat i seguireu mantenint els mateixos drets que teníeu fins ara.

Desembre 2019

16 ACTUALITAT

Dra. Ana Megía Cap de servei de la secció d’Endocrionologia i Nutrició de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII

Descobrir els secrets que amaga la diabetis gestacional Què és la diabetis franca? Quina importància té l’obesitat en la diabteis?

Aquestes i d’altres preguntes són les que la doctora Ana Megía, cap del servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, respon en aquesta entrevista.

En què consisteix la diabetis gestacional?

La diabetis gestacional és una alteració del metabolisme dels hidrats de carboni que apareix a l’embaràs i que habitualment es resol un cop finalitza aquest.

L’embaràs s’acompanya d’una sèrie de canvis metabòlics dirigits a mantenir un creixement i desenvolupament normal del fetus. En la segona meitat de la gestació es produeix un augment de la resistència a la insulina, però si la cèl·lula beta pancreàtica és incapaç de compensar l’augment de necessitat d’insulina, apareix la diabetis gestacional.

Quines proves es fan en l’actualitat per diagnosticar la diabetis gestacional?

De forma universal es realitza entre la setmana 24 i 28 de gestació, el test d’O’Sullivan o prova de tolerància oral a la glucosa de 50 g i 1 hora, i quan aquesta prova és positiva es realitza la prova diagnòstica que és una corba de glucosa de 100 gr i 3 hores.

En les dones amb alt risc de diabetis gestacional, el cribratge es realitza en el primer trimestre, per tal de detectar hiperglucèmies asimptomàtiques o no conegudes, i així poder iniciar el tractament de forma més precoç.

Darrerament se n’ha diferenciat una altra categoria, la diabetis franca.

Quines són les principals diferències entre una i l’altra?

Sí, és cert. La diabetis franca és aquella diabetis que encara que es diagnostica per primer cop durant la gestació, Desembre 2019

compleix els criteris de diabetis fora de l’embaràs, és a dir, presenta una glucèmia en dejú igual o superior a 126 mg/dl i/o una hemoglobina glicosilada igual o superior a 6.5%.

Aquest grup de dones abans es consideraven diabetis gestacionals, però la diabetis franca s’associa a un major risc i severitat de les complicacions obstètriques i perinatals, per tant requereixen un control més estricte. En aquest grup, s’ha observat una major freqüència de malformacions fetals, situació que no s’esperaria en una diabetis gestacional.

Quins problemes pot presentar el fetus?

La diabetis gestacional no controlada augmenta la probabilitat de macrosomia o nens grans per a l’edat gestacional. Això pot anar acompanyat d’un augment del risc de cesària i de trauma obstètric. Els fills de mare amb diabetis també poden presentar hipoglucèmia neonatal i altres alteracions metabòliques. Totes aquestes complicacions, pràcticament desapareixen en les dones ben controlades.

Per una altra banda, l’exposició a la hiperglucèmia durant la vida intrauterina pot tenir conseqüències a llarg termini en els fills de mare amb diabetis.

S’ha observat que poden presentar més freqüentment obesitat, alteracions del metabolisme dels hidrats de carboni

i/o malalties cardiovasculars en la vida adulta.

Quin risc podria tenir en una dona ja diabètica? I en el fill?

Les gestacions de dones amb diabetis preexistent a la gestació, són gestacions d’alt risc. Poden presentar les mateixes complicacions que la diabetis gestacional, però amb més freqüència i més severitat, a més, l’obesitat augmenta el risc d’una diabetis gestacional. Cal recordar que la hiperglucèmia no controlada en primer trimestre augmenta el risc de malformacions fetals. Per aquest motiu, és molt important aconseguir un bon control metabòlic abans de la gestació.

S’incrementen el nombre d’avortaments durant el primer trimestre de gestació?

A la diabetis gestacional no s’ha observat un augment d’avortaments durant el 1er trimestre ja que, habitualment, es diagnostica de forma més tardana. Però en el cas de la diabetis pregestacional, sí estan més augmentades les pèrdues fetals. Per aquest motiu és important per a una pacient amb diabetis arribar ben controlada a la gestació.

Quina mena d’intervencions es poden dur a terme per prevenir la diabetis tipus 2?

La diabetis gestacional augmenta el risc de presentar en un futur diabetis tipus 2 en les dones que la pateixen, però probablement també a la descendència, per tant pot ser un indicador per identificar poblacions de risc. Sembla doncs, que seria un grup adequat per introduir intervencions d’estil de vida saludable que ja han demostrat ser capaces de prevenir l’aparició de diabetis.

El nostre grup de recerca, a més, té com a objectiu identificar marcadors de l’aparició de diabetis i malalties metabòliques en aquests grups de pacients i així centrar els esforços i recursos en la prevenció de pacients amb més risc.

18 ACTUALITAT

La solució per prevenir un ictus o un infart podria passar per una simple anàlisi Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia, cada any a Espanya més de 100.000 persones pateixen un ictus i, segons l’OMS, l’infart és la segona principal causa de mort al món. Amb una senzilla prova, les xifres es podrien veure reduïdes de forma considerable. La patent creada per la doctora Núria Amigó i el seu equip d’investigadors ha estat guardonada amb un premi per la Fundación Alberto Elzaburu 1. Com, amb tan sols una anàlisi, es podria arribar a prevenir un infart o un ictus?

En el 50% dels casos de malaltia cardiovascular (MCV) els pacients presenten una concentració adequada de colesterol LDL –àmpliament conegut com a colesterol dolent- que és el paràmetre que els metges usen per dir si una persona té més o menys risc futur de MCV. Per tant, com a biomarcador de risc cardiovascular, el colesterol LDL no és suficientment bo i, paradoxalment, malgrat ser un paràmetre tan àmpliament usat, que de fet està basat en la majoria dels casos en determinacions indirectes, la seva concentració és el que actualment determina si una persona ha d’estar en tractament o no; o si una persona es classifica com a persona de risc o no.

El risc de tenir una malaltia cardiovascular malgrat presentar una concentració de colesterol adequada es coneix com a risc residual i, malauradament, és inacceptablement alt.

Anys de recerca clínica han demostrat que part d’aquest risc pot explicar-se a partir de propietats més enllà de la concentració de colesterol, com és el cas de la mida de les partícules que el transporten, la mida de les partícules lipoproteiques. Dos individus que presenten la mateixa concentració de colesterol LDL en partícules més o menys grans, i per tant en més o menys nombre de partícules, presenten risc de malaltia cardiovascular diferent. Les partícules petites són més capaces de creuar les parets arterials, acumular-se i generar arterioesclerosi, malaltia subjacent a l’accident cardiovascular. Els individus amb major nombre de partícules tenen un risc incrementat amb relació a la resta. És en aquests casos, en els que els valors de colesterol LDL són els adequats, quan la detecció de presència de partícules Desembre 2019

L’equip d’investigadors de Biosfer Teslab capitanejats per la bioenginyera Núria Amigó.

més petites pot prevenir un infart, ja que alerta al metge i al pacient d’un risc incrementat que d’altra manera no s’hauria vist, i per tant responent a la pregunta quan “amb tan sols una anàlisi” amb el qual es pogués determinar la mida i nombre de partícules lipoproteiques es podria arribar a prevenir un accident cardiovascular.

2. Quina importància tenen les lipoproteïnes HDL i LDL en l’arterioesclerosi?

Les lipoproteïnes HDL (high density lipoproteins) i LDL (low density lipoproteins) bàsicament són transportadores de colesterol en el torrent sanguini. El terme de lipoproteïna fa referència al complex macromolecular biològic adoptat per a poder transportar substàncies greixoses, com el colesterol o els triglicèrids, a través d’un fluid que bàsicament és aigua, la sang. Les lipoproteïnes encapsulen les molècules menys solubles en aigua en el seu interior a través d’una capa de fosfolípids i proteïna que les fa miscibles en aigua.

El colesterol transportat per les HDL, conegut com a colesterol “bo”, fa referència al transport del colesterol dels

teixits perifèrics cap al fetge per a la seva futura excreció; i en canvi, el colesterol transportat cap als teixits perifèrics viatja bàsicament dins de les lipoproteïnes LDL. Una concentració elevada de colesterol LDL s’associa a una malaltia complexa coneguda com l’arterioesclerosi, que es basa, entre altres factors, en una acumulació de colesterol en les artèries que fan que s’estrenyin limitant o bloquejant el pas de la sang i perdin elasticitat. La concentració de colesterol LDL és un factor causal d’arteriosclerosi.

D’altra banda, malgrat que el paper de les HDL encara presenta certa controvèrsia amb relació a la malaltia cardiovascular i a la seva funcionalitat, les HDL són bàsicament les responsables del transport revers de colesterol, que significa que s’ocupen d’eliminar l’excés de colesterol dels teixits evitant que s’acumuli. Per tant, tenir nivells adequats de colesterol HDL reflecteix una bona funcionalitat d’aquest procés d’eliminació de colesterol dels teixits perifèrics, i per tant menys risc d’arterioesclerosi.

3. Què es necessita per a poder realitzar el test?

En l’àmbit clínic no hospitalari es ne-

19 ACTUALITAT cessita que un especialista el sol·liciti a través d’un laboratori que l’ofereixi (actualment a Catalunya Laboratoris Echevarne, Eurofins Megalab, entre altres).

El pacient es farà una extracció estàndard per a l’obtenció de 200 ul de sèrum o plasma que s’enviaran a la nostra empresa -Biosfer Teslab- a través d’un sistema d’enviament de mostres preestablert que en garanteix la conservació.

Nosaltres realitzem l’anàlisi del plasma per ressonància magnètica nuclear i enviem els resultats a través d’una plataforma electrònica segura al laboratori sol·licitant.

4. En què millora aquesta tècnica el diagnòstic del pacient?

El test Liposcale és una anàlisi del plasma sanguini en què cal utilitzar la ressonància magnètica nuclear, una tecnologia avançada molt reproduïble i d’alt rendiment, que permet obtenir en només cinc minuts el perfil de les lipoproteïnes complet que inclou la informació tradicional a més a més de la mida i de la quantitat (nombre) de partícules que transporten els lípids, factors que s’associen a risc de manera independent a la malaltia cardiovascular.

El test Liposcale és un procediment d’anàlisi innovador a escala internacional i pot aportar millores significatives a individus amb alguns factors de risc –com per exemple trastorns del metabolisme, amb certa hipertrigliceridèmia, síndrome metabòlica, diabetis- que podrien passar inadvertits usant els paràmetres tradicionals (amb nivells de colesterol adequats).

5.Explica’ns com se us va ocórrer la creació d’aquesta patent?

La nostra història, comuna a moltes altres empreses biotecnològiques, es basa en la col·laboració entre un grup de recerca clínic i un grup de recerca tecnològic: La mesura de la mida i del nombre de partícules lipoproteiques que permet accedir a informació rellevant amb relació al risc cardiovascular ofereix un repte tecnològic a un problema clínic: Com les mesurem? O millor dit, com les mesurem d’una manera que pugui ser

La doctora Amigó en el darrer fòrum d’inversió Catalunya sud.

utilitzable en un entorn clínic? Aquestes partícules són extraordinàriament petites com per usar mètodes òptics. Per tant, davant el problema clínic (capturat per l’investigador en l’àmbit clínic) hi ha un abordatge tecnològic. En aquest cas, usant una tecnologia que prèviament havia donat resultats prometedors a altres grups internacionals, tecnologia de la qual el nostre grup era expert.

En aquest cas, l’equip investigador al qual em vaig incorporar pertanyia a la Plataforma Metabolòmica liderada pel Dr. Correig, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV), que treballava conjuntament amb el Dr. Mallol en la caracterització de fluids biològics usant ressonància magnètica nuclear (RMN). La Plataforma Metabolòmica col·laborava des de feia anys amb la Unitat de Recerca en Lípids i Arteriosclerosi de l’Hospital Sant Joan de Reus (URLA), de la qual el Dr. Lluís Masana era (i és) el director. Després d’anys de recerca, vàrem poder caracteritzar de manera innovadora i inventiva (dos requisits per a obtenir una patent) les lipoproteïnes sanguínies per RMN tant en mida com en nombre i composició; amb una reproductibilitat, rapidesa i precisió suficients com per a poder ser usat en

un àmbit clínic.

La patent sobre el test de Liposcale és propietat de la URV i de l’IISPV, que va fer un contracte de llicència en exclusiva a Biosfer Teslab, empresa que vam constituir els quatre fundadors (Drs. Mallol, Correig, Masana i jo mateixa) per tal de realitzar el desenvolupament clínic i industrial del mateix perquè pugui ser usat en àmbit clínic.

6. Aquest test diagnòstic quan i on podria començar a implementar-se?

En l’àmbit clínic, el test Liposcale actualment comença a estar implementat de la mà de Laboratoris Rubió en l’àmbit nacional. Laboratoris Rubió va entrar a Biosfer Teslab com a soci comercialitzador europeu l’any 2014. Rubió ha permès la introducció del test a diferents hospitals de referència a través de les unitats de lípids, així com a través de laboratoris privats d’anàlisis clíniques.

En l’entorn d’investigació, el test està àmpliament utilitzat i recull més de 50 comunicacions a congressos i articles científics internacionals.

7. Què suposa rebre un guardó com el Premi a la Innovació 2019 per la Fundació Alberto Elzaburu?

El premi celebra la innovació, des de la conceptualització d’una idea / procés / invent –que doni lloc a una patent– a la materialització de la mateixa a través de la generació d’un producte que pot ser interessant per a la societat. El procés parteix d’un entorn complet conformat per diferents elements: Un reconeixement a l’esforç i a la creativitat. Un reconeixement a no tenir por a noves situacions, a la capacitat d’adaptació i l’aprenentatge. Però, sobretot, un reconeixement al treball en equip: una col· laboració entre individus entusiastes, ben preparats i capacitats, permetent la interacció entre idees i perspectives que conjuntament són més que la suma de les parts, permetent avançar en direccions no previstes i, per tant, innovar.

Per a mi, el premi és un reconeixement a tots aquests elements a través dels quals hem aconseguit la materialització d’una idea.

Biografia Núria Amigó (Reus, 1984) és doctora en Bioenginyeria per la Universitat Rovira i Virgili (URV), llicenciada en Física per la Universitat de Barcelona (UB) i màster en Biofísica per la mateixa Universitat. Co-fundadora i actualment CEO de Biosfer Teslab, des de 2015.

L’any 2013, conjuntament amb el Dr. Roger Mallol, el Dr.

Xavier Correig i el Dr. Lluís Masana van fundar l’spin off Biosfer Teslab (http://biosferteslab.com/), una spin-off de la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili per a comercialitzar tests de diagnòstic in-vitro per a la millora de la caracterització del risc cardiovascular.

Desembre 2019

20 Cicle Cultural

La vocalia de Metges Jubilats projectada en 35 mil·límetres Dins de les activitats lúdiques i culturals que organitza la Vocalia de Metges Jubilats, aquest curs s’ha programat un cicle de cinema dedicat als directors de pel·lícules de cinema.

En aquest cas, s’ha volgut fer una selecció dels qui han deixat un llegat important en la forma de fer cinema. Un estil propi que els ha valgut tenir un lloc destacat dins de la història del cel·luloide.

Directors amb estils tant propis com Jean Renoir, Alfred Hitchcock o Joseph Mankiewicz van dirigir pel· lícules memorables tot fent servir la ironia per saltar-se els problemes de

Desembre 2019

la censura (Lubistch) o utilitzant tots els recursos possibles per mantenir en tensió a l’espectador (Hitchcok).

Aquests films han arribat fins als nostres dies com autèntiques obres mestres del cinema i, des del COMT, hem volgut fer-les extensives a tot-

hom qui les vulgui descobrir.

A més, des de la Vocalia de Metges Jubilats, també s’ha volgut projectar d’altres pel· lícules amb l’objectiu de promocionar activitats com les de Tarragona Saludable. En aquest cas, i en col·laboració amb l’Ajuntament de Tarragona, el COMT es va adherir a aquesta iniciativa i va programar la visualització del film ’Manos Milagrosas’ dirigida per Thomas Carter.

Conferències, excursions i, com no, el cinema són algunes de les activitats que des de la Vocalia de Metges Jubilats es porten a terme al llarg de tot l’any.

21 VIDA COL·LEGIAL

El COMT se suma al dia Internacional de l’eliminació de la violència envers les dones Amb motiu del Dia Internacional de l’eliminació de la violència envers les dones, la tresorera del COMT, la doctora María Remedios Rico, va assistir a l’acte que la Subdelegació del Govern a Tarragona va organitzar per a reivindicar la fi d’aquesta xacra.

Durant l’acte es va projectar el film “Nagore” de la directora Helena Taberna. Un documental sobre la violenta mort de l’estudiant d’infermeria Nagore Laffage a mans d’un resident de psiquiatria de la Clínica Universitària de Pamplona, ocorreguda durant les festes de San Fermín del 2008.

Després del visionat d’aquest documental va tenir lloc una taula de debat sota la pregunta “Resistir-se és morir?” la qual va comptar amb la presència d’autoritats polítiques, policials i de l’Estat.

La doctora María Remedios Rico va assistir en representació del COMT a l’acte.

Ja tenim la postal guanyadora de nadal Un any més, i després d’una selecció molt complicada per la gran quantitat de dibuixos de nadal que el Col· legi ha rebut, ja tenim la postal guanyadora d’enguany.

Es tracta del dibuix que va fer l’Ada Vallvé de set anys. Aquesta artista va voler inspirar-se en els rens típics del Pare Noel per fer la seva creació. Tant ella com els altres guardonats rebran els respectius premis en tradicional festa de nadal.

La cita serà el pròxim 23 de desembre, a partir de les 11.00 del matí, i estarà carregada de sorpreses! Ens acompanyarà un grup d’animació que donarà la benvinguda als més petits i que els vostres fills/es tinguin les seves llistes de desitjos preparades perquè rebrem la visita del Patge Reial que recollirà les cartes i les farà arribar a Ses Majestats.

Amb aquest dibuix el COMT felicitarà el nadal als seus col·legiats.

Desembre 2019

22 CICLE CULTURAL

L’any Jujol 140 L’any Jujol 140 és un moviment artístic, cultural i social nascut per a difondre la figura de Josep Maria Jujol.

Aquest tarragoní va ser tot un referent del modernisme català i la seva obra té l’originalitat i la imaginació que van fer tant característic aquest moviment arquitectònic. Escultor, dibuixant, pintor... Jujol, tot i la inequívoca relació amb la de Gaudí, és l’altre gran representant del modernisme català i una de les persones que més va treballat per a difondre la seva obra ha estat en Josep Maria Buqueras.

Aquest arquitecte tècnic, de família reusenca però establert a Tarragona va fer una passejada pel modernisme que amaga la ciutat de Jujol. El seu gran bagatge va posar en relleu la història del que molts han catalogat com ‘el gran oblidat’.

El teatre Metropol, la casa Ximenis o l’església de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri són alguns dels exemples del llegat d’aquest polifacètic artista i que Buqueras va apropar en la seva xerrada, també d’altres que no són pas tan conegudes, al nombrós públic assistent.

L’arquitecte tècnic Josep Maria Buqueras va apropar la figura de Jujol al públic assistent.

Salut, felicitat i ment Com funciona el nostre cervell? Quina importància té la felicitat en la nostra salut mental i física?

Aquestes i d’altres preguntes ens les va intentar desvetllar el Dr. Manel Sans en la conferència “Salut, felicitat i ment”. Una xerrada on es va explicar la necessitat de tenir hàbits de vida saludables i la importància de modificar o bé mantenir-ne d’altres.

El Dr. Sans, que va ser cap del servei de cirurgia de l’Hospital Universitari Bellvitge, professor a la Universitat de Barcelona i actualment és membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona, va plantejar el binomi ment i felicitat com la fórmula màgica per a una bona salut.

Desembre 2019

El Dr. Manel Sans va congregar nombrós públic durant la seva conferència.

Una compañía de

Grupo

Seguros para cubrir lo que más importa.

Presentamos Ama Vida, la nueva gama de seguros de que garantiza la estabilidad económica vida creada por A.M.A., la mutua de los profesionales sanitarios, para asegurar la tranquilidad de las familias y el patrimonio de su familia en el caso de que usted no pueda hacerlo. de nuestros sanitarios y garantizar una protección a medida acorde con las circunstancias de su profesión.

Nuevos seguros de Vida www.amavidaseguros.com 977 24 50 13 /902 30 30 10 A.M.A. TARRAGONA Baixada del Toro, 11-13; bajo Tel. 977 24 50 13 tarragona@amaseguros.com

24 VIDA COL·LEGIAL

Fotografia de família dels excursionistes.

Moment de la visita al Castell d’Ulldecona.

Panoràmica de l’Ermita de la Pietat.

Un passeig entre les oliveres i les pintures rupestres d’Ulldecona La Vocalia de Metges Jubilats del COMT va organitzar el 31 d’octubre una excursió per descobrir el terme d’Ulldecona i efectuar una visita guiada pels seus espais més característics.

El programa, que es va complir totalment, va constar d’una primera visita al Castell d’aquesta localitat.

Una fortificació de probable origen àrab, situat en un turó estratègic que domina tot el territori que l’envolta i, des d’on es pot observar tant el mar com les muntanyes. Aquesta Desembre 2019

posició privilegiada el va permetre ser el protagonista de tots els episodis bèl·lics que es van succeir a través dels segles.

Després el grup es va traslladar a les finques a on es conserven les oliveres mil·lenàries. Sorprenentment encara produeixen olives i mostren unes soques i unes arrels de formes i mesures que són unes veritables obres d’art de la naturalesa.

I arribada l’hora de dinar, l’hostatgeria de l’Ermita de la Pietat, que està a raser de la Mola de Godall,

ens van delitar amb una paella i una fideuada (cadascú té els seus plats preferits) que, en paraules dels comensals, no van dubtar en catalogar-la d’espectacular.

Un cop paït el dinar, els més valents, amb la panxa plena, van pujar per un camí pedregós per arribar als punts on es troben unes petites pintures rupestres. Un punt on els tècnics encara hi estan treballant.

L’excursió, en conjunt, va resultar ser molt interessant i profitosa per uns cansats viatgers!

25 VIDA COL·LEGIAL

El doctor Sabaté va signar el llibre d’honor del COMT i va rebre un obsequi de mans de la vicepresidenta de la Institució, la doctora Abril.

Moment de la conferència del doctor Sabaté al COMT.

L’exili sanitari femení 1939 El cicle de conferències va deixar una conferència carregada d’història i d’emocions. El doctor Ferran Sabaté Caselles, President de la Societat Catalana d’Història de la Medicina, va posar cara i nom a les dones que, obligades pel final de la Guerra Civil, van haver d’exiliar-se.

Per què les dones van ser les grans oblidades durant l’exili?

L’adveniment de la segona República espanyola va ser un pas endavant en el reconeixement legal de la dona, ja que van obtenir el dret de vot. No obstant això, els canvis socials són molt més lents, i les dones continuaven tenint un paper subordinat a la societat.

Amb l’inici de la Guerra Civil, entre agost del 1937 i maig del 1937, amb el govern del Front Popular les dones van adquirir un cert protagonisme, amb la ministra de sanitat Federica Montseny i la promulgació de certes lleis que afavoriren a les dones. Però, a l’exili, les persones que no eren militars o funcionaris, quedaren silenciades i desprotegides.

I pel que fa a les dones vinculades al món sanitari, elles encara ho van passar pitjor, oi?

El problema de les professions sanitàries a l’exili fou la convalidació del seu títol en els països d’acollida. Això les obligava a examinar-se novament i exercir en les zones rurals, en unes condicions de vida i de treball més dures i precàries. No tenien accés a l’ocupació pública, i es veieren forçades a treballar en l’àmbit privat.

El primer destí va ser França i després Llatinoamèrica. A quins països teniu constància que van emigrar?

Després de França, a causa de l’inici de la segona Guerra mundial, el gruix de l’exili es va dirigir cap al continent americà: Mèxic, Argentina, Colòmbia, Cuba, Costa

Rica, Xile, Veneçuela, USA, etc. Altres, per afinitat ideològica es van desplaçar cap a l’URSS i països afins. Una situació que inicialment es vivia com a temporal, en molts casos es va convertir en permanent i definitiva.

En aquests països, quines tasques van poder desenvolupar?

La majoria de dones amb titulació sanitària, es van dedicar a la docència i l’ensenyament de la medicina, la infermeria o l’educació sanitària de la població. Altres van exercir en zones rurals sense cobertura sanitària. Van obrir farmàcies; van crear laboratoris d’anàlisis clíniques. Es van dedicar a la traducció de llibres i revistes professionals, etc. Alguna va poder fer recerca en l’àmbit biomèdic.

La fuga de professionals, doncs, va beneficiar a altres països?

L’arribada de personal ben format i amb experiència de treball en condicions difícils, fou un benefici tangible per als països receptors, amb un nivell de desenvolupament científic, social i tecnològic menys avançat.

Dissortadament, aquesta important contribució, quantitativa i qualitativament, encara no és prou coneguda ni reconeguda pel país d’origen (Espanya), ni pels països receptors, i en concret, el paper de les dones sanitàries.

Recorda algun cas dels que hagi estudiat que sigui especialment colpidor?

En tots els casos, l’angúnia, la incertesa de la desprotecció, la separació familiar i

la por a no saber què succeiria sempre era present. La doctora Maria Badell Suriol, llicenciada en medicina a la Universitat de Barcelona i especialitzada en Anàlisis Clínics, emigrà a l’Argentina, establint-se a la ciutat de Córdoba amb la seva família.

L’any 1976 fou assassinada junt amb el seu marit i tres fills per la dictadura del general Videla.

Coneixeu el cas d’alguna professional que, al cap dels anys, tornés a Catalunya?

La doctora Julia Coromines, filla del polític Pere Coromines i germana del filòleg Joan Coromines, exiliada a l’Argentina, retornà a Barcelona, i fou una de les introductores de la Psicoanàlisi a l’Estat espanyol.

La doctora Dolors Canals Farriols, després de passar per França, Cuba i Nova York, va tornar a Barcelona on creà “l’Institut de Desenvolupament Humà 0-3” dedicat a l’estudi integral dels primers anys de la vida de l’ésser humà, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.).

Quin balanç faria de l’exili sanitari femení de l’any 1939.

En tots els casos, l’exili va representar una descapitalització humana, científica i professional per a Catalunya però, alhora, va suposar un enriquiment per als països receptors. A nivell personal, una vivència traumàtica i dolorosa, però que les nostres dones van saber transformar en una experiència enriquidora a llarg termini.

Desembre 2019

26 OPINIÓ

El malpart de Livia Drusila (segle I aC.) Dr. Jaume Fontanet Comissari del 120è aniversari del COMT Col·legiat núm. 4300375

L’any 38 aC. Cayo Octavi (futur Cèsar August) es va casar amb Livia Drusila. Cayo Octavi tenia una filla (Julia) d’un matrimoni anterior i Livia Drusila va tenir dos fills (Tiberio i Druso, que moriría amb 29 anys després de caure d’un cavall) d’un matrimoni també anterior. El matrimoni no va tenir fills, peró sí que hi va haver un embaràs que va acabar en un avortament o part prematur amb un fetus mort.

La informació la coneixem gràcies al llibre La vida de los doce césares. César Augusto LXIII de Suetonio: “De Escribonia, Augusto tuvo una hija llamada Julia, Livia no le dio hijos, a pesar de que los deseaba. Estuvo embarazada una vez pero dió a luz antes de tiempo.”

No hi ha constància de quan es va produir aquest embaràs, ni en quin mes de gestació estava però el llibre Història de la Medicina a Catalunya I Editorial Taber 1969, del Dr. Felip Cid, en la pàgina 95 ens podria donar una idea: “…que havent-se emmalaltit Cèsar August a Tarragona, fou guarit per “l’espanyol” Antonius Musa, el qual a causa d’aquest fet, assolí una gran reputació entre els metges. Posteriorment, Musa també fou cridat perque assitís el part de Livia Drusila.”

(E. Garcia del Real.Historia de la Medicina en España Madrid 1921) De ser certa aquesta cita de l’historiador Eduardo Garcia del Real, l’embaràs de la dona de l’emperador hauria d’haver estat en l’any 23 aC. Cèsar August i el seu metge AntoDesembre 2019

nius Musa arriben a Roma, procedents de Tarraco a finals de l’any 24 aC. o començaments de l’any 23 aC. Cal recordar que des que es va casar amb Livia no havia tingut temps de

Malauradament, Livia va perdre el fill tan desitjat per August i que estava destinat a ser el futur emperador de Roma pau fins aquells moments i al cap de poc temps d’arribar, l’emperador torna a emmalaltir greument i el tractament aplicat per Musa el torna a recuperar de la mateixa forma que ho va fer a Tarraco.

August està tan agraït a Musa que li concedeix honors i diners i li fa

erigir una estàtua al temple d’Esculapi de Roma. Al mateix temps, l’Emperador premia i honora als que van col·laborar amb ell a les batalles contra els càntabres a Hispania. August està eufòric i les circumstàncies fan que fos propici el moment de deixar embarassada a Livia que, en aquell moment, tenia 35 anys.

En aquella època, els parts de les dones de classe social alta eren assistits per les obstetrix, dones experimentades precursores de les nostres llevadores. Igual que succeeix ara, quan el part tenia complicacions, era habitual demanar la presència del metge. I això és el que va passar, probablement, en el part prematur de Livia.

Malauradament, Livia va perdre el fill tan desitjat per August i que estava destinat a ser el futur emperador de Roma.

Si Musa va ser cridat per assistir aquest malpart, s’hauria d’haver produït abans d’acabar l’any 23 aC., perquè, en aquell temps, va morir el nebot d’August, Marcelo, que ja havia estat designat com a futur successor del Cèsar. Aquesta mort va fer que Antonius Musa deixés de ser el metge de confiança de l’entorn imperial.

Naturalment, tot el relatat fins aquí, que no deixa de ser coherent amb les dades conegudes, és una suposició que pot tenir relació amb l’epíleg amb què es tanca aquest article.

Alguns historiadors romans han parlat que Marcelo va morir enverinat per Livia Drusila. D’aquesta forma s’afavoriria que el successor d’August fos el seu fill Tiberi. Al perdre el fill que esperava del Cèsar, Livia va anar eliminant tots els obstacles per assegurar que el seu primer fill, Tiberi, fos el futur emperador. I així va ser.

27 OPINIÓ

Tecnologia i nous escenaris.

M’estan enregistrant?

Dra. Misericòrdia Juanpere Magrané Col·legiada núm. 4303503

L’era digital ens ha donat eines que faciliten la nostra tasca i fins i tot la nostra vida. A la vegada ens situa en nous escenaris que, tot i que sabíem que eren possibles, imaginàvem que serien poc probables.

Cada vegada amb més freqüència llegim notícies amb relació a pacients que graven als metges en les seves consultes. A vegades els ho han comentat prèviament, d’altres no. Companys de professió ens expliquen situacions que han viscut en consulta en les quals han estat enregistrats i la vivència que d’això han tingut.

L’enregistrament de consultes o de la realització d’actes diagnòstics i terapèutics, no és un fet aliè a la nostra professió. La diferència amb la situació que hem descrit pivota en què la iniciativa sorgia del mateix col·lectiu mèdic i tenia la finalitat de supervisió i millora continua.

En l’escenari actual és el metge el que és gravat per iniciativa del pacient. En aquesta situació el facultatiu pot experimentar estranyesa, desconcert, incomoditat i temor davant aquesta acció. Recordem que des que comencem la nostra formació universitària ens assenyalen que la confiança és un element cabdal en la construcció i consolidació de la relació terapèutica metge pacient.

El fet que un pacient ens enregistri a la consulta podem considerar que representa desconfiança cap a nosaltres o fins i tot una actitud hostil?

Es pot donar el cas que el pacient enregistri la gravació sense coneixement-consentiment del facultatiu, la qual cosa comporta una vulnera-

ció i trencament de la relació terapèutica.

I si el pacient ens comunica que vol gravar la consulta? Això necessàriament ha de provocar recel en el metge o pel contrari generar empatia i tranquil·litat?

Un element cabdal a tenir en compte podria ser la motivació o finalitat amb la qual es produeix l’enregistrament.

La normativa legal ens orienta cap al fet que el pacient pot enregistrar una consulta mèdica si aquesta té relació amb la seva salut Hi ha qui planteja que les gravacions poden facilitar la comprensió de la informació que facilitem en la consulta al pacient. Argumenten que pot donar-li més temps per a processar informació complexa, en situacions en què l’ansietat o el mateix malestar motiu de consulta dificulta la comprensió i memorització o també que permet compartir aquesta informació amb la família, per a poder després ser d’ajuda en la presa de decisions.

Així doncs pot ajudar a empoderar al pacient?

D’altra banda, tots tenim present que és possible que aquesta gravació pugui ser utilitzada per a presentar una reclamació o en litigis en un pacient no satisfet per una actuació professional.

Però hi ha d’altres facetes que afegeixen complexitat en aquest escenari. El fet que, com a metge, sapiguem que ens estan enregistrant pot modificar la manera en la qual fem la consulta? I en el cas que així sigui, ho hem de comentar al pacient? Pot afectar a la relació terapèutica? I al pacient, el fet d’estar gravant pot afectar també el seu posicionament i la seva actitud?

La normativa legal ens orienta cap al fet que el pacient pot enregistrar una consulta mèdica si aquesta té relació amb la seva salut. A aquest principi general cal establir algunes limitacions que fonamentalment són: Tenir el consentiment del metge i la finalitat per la qual es realitza l’enregistrament En relació amb l’acte de donar assistència de salut i la relació terapèutica, el fet de gravar-nos en les consultes, suma més que no pas resta? O al contrari? La qüestió és complexa doncs afecta persones i en un àmbit especialment delicat.

Si pensem en quin és el pilar que fonamenta la construcció de la relació metge pacient, molt probablement tots estarem d’acord que és la confiança mútua. En aquest sentit seria positiu, per a consolidar aquesta aliança, que el metge pogués preguntar al pacient en relació a les motivacions que el porten a demanar gravar l’entrevista. Posteriorment, cada un d’ells, metge i pacient de forma conjunta, poder valorar els beneficis i inconvenients que pot tenir el fet de l’enregistrament i, fins i tot, posar sobre la taula si pot afectar l’espontaneïtat del que es diu, tant per part del pacient com la del metge.

Desembre 2019

28 VIDA COL·LEGIAL

El COMT dóna la benvinguda al teu fill/a amb un ajut a la natalitat Posa’t en contacte amb el Col·legi si vols sol·licitar el donatiu econòmic que estableix el Programa de Protecció Social El Dr Sepulveda amb el seu fill Jacob

El Dr. Juan Diego Franch Llasart amb la seva filla Blanca

La Dra. Alicia de las Cuevas amb la seva filla Sofia

La Dra. Arroyo amb el seu fill Aniol

La Dra. Berjón amb la seva filla Elsa

La Dra. Camacho amb els seus fills Ona y Biel

La Dra. Chavez amb la seva filla Aina

La Dra. Claverías amb la seva filla Queralt

La Dra. Gene amb el seu fill Francesc

La Dra. Insausti amb la seva filla Núria

Desembre 2019

29 VIDA COL·LEGIAL

La Dra. Joana Domingo amb la seva filla Claudia

La Dra. Mañé amb el seu fill Pau

La Dra. Mariné amb la seva filla Tanit

La Dra. Martin amb la seva filla Nora

La Dra. Rosa amb els seu fills Eric i Aleix

La Dra. Trinidad amb el seu fill Hugo

ALTES Núm. Col

La Dra. Valle amb la seva filla Ainé

La Dra. Vidal Rodriguez amb el seu fill Andreu

Cognoms, Nom

Núm. Col

Cognoms, Nom

4306259

MESTRE MIRAVET, SANTIAGO MIGUEL

4307187

SARDUY LÓPEZ, LETICIA

4307181

NAVARRO SERRU, MILTON

4307188

RODRIGUEZ , CARINA GLORIA

4307182

TERÁN BENZAQUÉN, CLAUDI MILAGROS

4307189

CONDON ABANTO, ANA ISABEL

4307183

VAZQUEZ ARTEAGA, SHEILA PATRICIA

4307190

GAVIN CLAVERO, MARINA ALEXANDRA

4307184

SANCHEZ GONZALEZ, ALIRIS JOSEFINA

4307191

PINOS MONTALVO, ARMANDO DAMIAN

4307185

DE VILLALOBOS VALERO, M. MERCEDES

4307192

VINOLE , MARIA VIRGINIA

4307186

GALLO GUEVARA, JUAN CARLOS

4307193

RODRIGUEZ VEGA, ANA

BAIXES Col·legiat

Nom

Data baixa

Causa

4303280

MONNE GELONCH, RAQUEL

23/09/19

DEFUNCIO

4304921

UNANYAN LOSEVA, NINA LUBENSKAYA

30/09/19

VOLUNTARIA

4305521

BLOTTA , EDGAR NICOLAS ALBERTO

31/10/19

VOLUNTARIA

4305688

CASTRO AGUIRRE, FRANCISCO J.

30/09/19

VOLUNTARIA

4306059

CHICU , PETRU

30/09/19

TRASLLAT PROVINCIA

4306231

RUIZ GORRIN, MAIKEL DANIEL

18/10/19

TRASLLAT PROVINCIA

4306254

PEREZ PERIS, IRENE

31/10/19

TRASLLAT PROVINCIA

4306278

ESTEBAN FIGUEROLA, ADA

25/11/19

TRASLLAT PROVINCIA

4306359

SACRISTÁN SALARICH, ELENA

19/09/19

TRASLLAT PROVINCIA

4306850

QUIROGA AYALA, VALENTINA

12/11/19

TRASLLAT PROVINCIA

4307015

TENGO BELZUNCES, ESTELA

15/11/19

TRASLLAT PROVINCIA

4307027

LORES TERRERO, YANIA

30/09/19

TRASLLAT ESTRANGER

Desembre 2019

30 OPINIÓ

Don Quijote a casa nostra Dr. Pere Sanvisens Col·legiat núm. 4300889

El veí de l’àtic ha tornat a patir el deliri, com que ja és gran i viu sol no se’n recorda de menjar i només llegeix bestieses com “El capitán Trueno”, “El jabato”, i coses així. S’ha quedat tan flac que se li veuen els ossos i s’ha begut l’enteniment. Ara es creu que és el quixot i amb uns parracs comprats als encants, s’ha disfressat i surt al carrer a “desfacer entuertos”. El senyor Sans, que el coneix, l’acompanya per evitar que faci algun disbarat i com que l’altra l’ha pres per Sancho Panza, li segueix el joc.

—«En aqueste mesón, Sancho, han de darnos el yantar que merecemos» —«Mire vuesa merced, que esto es el bar de la esquina y mejor sería que no entráramos en él».

—«Calla y sígueme que yo se lo que mejor conviene a la salud del cuerpo y el espíritu». —Entren en el bar— «Mesonero, sírvenos presto los mejores manjares que corresponden a caballero de mi alcurnia y a su fiel escudero».

—Què diu aquest, ara?—pregunta, estranyat, el cambrer.

—Vol esmorzar una mica. Què teniu? —aclareix Sans.

—Pa amb tomàquet i botifarra i una amanida de ceba.

—«Mi señor don Quijote, aquí os pueden ofrecer rebanadas de pan mojadas con tomate i unas cebollas con aceite i vinagre más unas olivas».

—«Qué desvarío es este. Como osáis ofrecer a mi alta figura ese infecto fruto indiano ablandando el digno pan i las vulgares cebollas. Apartad de mí semejante excremento. Traed apriesa unos duelos y quebrantos y unos huevos con torreznos con una jarra de buen vino manchego».

—D’això que diu aquest no en tenim. Si vol li faré, uns ous ferrats amb cansalada.

—«Qué ha dicho este perillán, Sancho? No me parece mancebo discreto ni aun diligente».

—«No tengáis apuro, mi señor, que Desembre 2019

presto os servirá unos huevos con unas lonchas de tocino que mejores no las hubiere un purpurado».

A la taula del costat esmorzen dues parelles de joves uns entrepans amb unes canyes. El suposat “caballero andante” en veure’ls, s’aixeca i s’hi atansa, irat.

—«Digadesme sin tardanza que jurás que mi dama Dulcinea es la más bella que en el orbe hubiere».

Els joves el miren astorats.

—Què diu aquest ximple?—observa una de les xicotes.

—Deixeu-lo, que està tocat de l’ala —afegeix un dels joves.

—«Comiendo esos mendrugos y bebiendo estos meados y hablando en romance estrafalario, ofendéis mi esforzada persona . Pagaréis por ello un alto precio. Defendeos bellacos que ahora veréis como las gasta Alonso Quijano».

Enceta el gest de treure una ferralla que creia espasa quan s’hi arriba una cambrera bastant bufona.

—No féu res que jo el conec. És un

L’ACUDIT

veí de l’escala quasi sempre inofensiu menys quan li agafa la dèria. Ara veureu, «caballero don Quijote. Templad vuestro ánimo exaltado y atended el ruego de esta humilde servidora que os profesa un gran afecto».

—«Qué decís, bella dama» —fa extasiat el Quixot—«os reconozco de cierto, que me serviste cumplidamente en la venta aquella. Tu debes ser Maritormes reclamando mis atenciones amatorias. Pero debes saber que me es obligado reprimir cualquier natural impulso en atención al servicio perenne que me reclama mi dama la sin par Dulcinea».

—«Es verdad, caballero, me acuerdo de ello y en atención a vuestro heroico y caballeroso proceder y el fervor devoto que me merecéis, permitidme que os lo manifieste con un ósculo, casto y fraternal». —Li fa un petonet a la galta.

—«Quedo rendido a vuestros pies y guardaré el recuerdo inefable de esta muestra de vuestro gran afecto en lo más hondo de mi ser. Y ahora, mi fiel Sancho, apura, demos cuenta del condumio y salgamos presto por estos lares y condados que se barruntan levantiscos, amén de díscolos y desafectos. Que me debo a mi cometido de enderezar tuertos y pacificar aquestos reinos revoltosos conforme razón y tino».

31 GASTRONOMIA

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com)

Melós de vedella amb salsa de foie, vi de Porto i verdures rostides amb cous cous Ingredients: Una cullerada de mantega 1 pastanaga ½ porro 1 ceba 1 branca d’api Una branca de farigola i una de romer 1 fulla de llorer Sal i pebre negre Oli d’oliva 2 gots de vi de Porto Un tall d’un dit de mus de fetge dànec o micuit Farina 2 litres de caldo de pollastre o verdures Una tassa de cous cous Un grapat de panses remullades amb moscatell Especies cous cous: cúrcuma, curri, comí, caiena i coriandre.

Retirem els nervis de les galtes amb el ganivet, les salpebrem, les enfarinem volta i volta i les dorem amb una olla amb oli d’oliva i la mantega, retirem.

A la mateixa cassola afegim totes les verdures tallades a daus junt amb el llorer, la branca de farigola i de romer, i deixem que es dori be, afegim les galtes i el vi de Porto i cobrim amb el caldo, si cal afegim una mica d’aigua per a que cobreixi, deixem coure a foc lent.

Quan les galtes es poden travessar be amb un ganivet les retirem de l’olla, posem el foie i triturem la salsa i la tornem a posar a la cassola que redueixi una mica i es lligui, tornem a afegir les galtes i deixem reposar.

Mentrestant posarem en un bol el cous cous i bullirem la mateixa quantitat d’aigua que de cous cous, quan bulli tirem l’aigua al bol del cous cous juntament amb les panses, sal i pebre i les espècies i ho tapem be amb film,

fins que absorbeixi tota l’aigua En una cassoleta o un plat fondo posem unes cullerades de cous i al costat la galta amb la salsa per damunt.

Escuma de crispetes amb gelat de cacauet Ingredients: Una bossa de crispetes sense sal Dos cullerades de sucre Un litre de nata per muntar Un sifó de mig litre amb una càrrega de gas Gelat de cacauet, canyella o galeta Galeta caramel·litzada triturada Crispetes caramel·litzades Cacauets caramel·litzats

Farem les crispetes al microones o en una olla amb una mica de mantega, les posarem en un cassó juntament amb la nata i el sucre i ho deixarem a foc lent uns 15 minuts Ho colarem, tirem les crispetes i la nata la posarem en un sifó i ho deixarem refredar, després ho tanquem i li posem la càrrega de gas.

En un got maco o una copa de vi posarem la galeta, dos boles de gelat de cacauet i la escuma, a sobre les crispetes caramel·litzades i els cacauets

Desembre 2019

ASSEGURANÇA DE GUÀRDIES MÈDIQUES

Posa’t en guàrdia!

Davant d’una incapacitat laboral Si entres en

MutualMedica

, activa el

Si t’atures, Mutual Mèdica et manté actiu cobrint l’import de les guàrdies que tú decideixis.

Defensa els teus ingressos!

@MutualMedica

www.mutualmedica.com infomutual@mutualmedica.com · 900 82 88 99

La Mutualitat dels Metges