Galens 201

Abril de 2019 - Núm. 201

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Antonius Musa

col·legiat d’honor del COMT “Tengo los huesos desencajados” el salt de l’online al paper de la Dra. Eugènia Miranda

Els compromissaris aproven per unanimitat la liquidació pressupostària d’ingressos i despeses

Professionals al servei de professionals

Baixa laboral

Assegurança de Baixa Laboral Temporal

Mantingui els seus ingressos en cas de baixa laboral temporal

Possibilitat de cobrar fins a 400 € per cada dia de baixa.* Possibilitat de cobrar des del primer dia de baixa i fins a un màxim de 18 mesos.* Sense necessitat de reconeixement mèdic previ.

Gaudeixi de tranquil·litat i estabilitat econòmica en cas de baixa laboral temporal

Demani ara més informació sense compromís (*) Cobertures extretes d’entre les diferents ofertes asseguradores del mercat i subjectes a la normativa de contractació i condicions de cada companyia.

Cerquem l’opció que més s’adapti a les teves necessitats.

Via de l’Imperi Romà, 11 bis Tarragona

900 10 47 22

medicorasse@med.es

W medicorasse.med.es

El COMT actua com a col·laborador extern de MEDICORASSE, Correduria de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGSFP, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d'acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

9

ACTUALITAT

11

ACTUALITAT

15

ACTUALITAT

22

Vida col·legial

25

Vida col·legial

26

OPINIÓ

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Albert Martínez Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Tamediaxa, S.A. Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona cjoan@mestarragona.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Anfigraf Fotos: Arxiu Galens, Tamediaxa, Freepik

Assemblea de compromissaris

Ruptura de la cicatriu uterina d’una cesària anterior. Una arriscada decisió “Tengo los huesos desencajados”

Emotiu homenatge als companys traspassats

Antonius Musa, protagonista de la reunió de l’OCA de Mutual Médica

Oferta, demanada, exigència i resposta professional

Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Abril 2019

4 EDITORIAL

“Els nostres serveis jurídics estaran al vostre costat en tot moment. Us aconsellaran i assessoraran en les accions que calgui emprendre en cas de patir una agressió” Fernando Vizcarro Bosch. President

Tolerància 0 davant les agressions He volgut que les primeres línies d’aquesta editorial siguin de denúncia. Llegeixo l’informe elaborat pel secretari general del COMT, el Dr. Frederic Mallol, sobre les agressions al personal sanitari i m’esgarrifen les dades; 312 agressions (gairebé un 30% més que l’any passat) i d’aquestes, 79 les van patir metgesses i metges. Vull dir-vos que des de la institució que represento informem i animem al fet que qualsevol professional que es trobi en una situació així, ho denunciï.

Darrere, em tindrà a mi i al COMT. Els nostres serveis jurídics estaran al vostre costat en tot moment. Us aconsellaran i assessoraran en les accions que calgui emprendre en cas de patir una agressió. A més, la Institució ha signat un acord de col·laboració en relació a la problemàtica de les agressions a metges amb la companyia asseguradora Mutual Médica. L’acord té dos eixos prioritaris; la prevenció a través de campanyes de conscienciació i la protecció al metge agredit mitjançant una cobertura per baixa laboral.

El primer terç d’aquest 2019 ens ha deixat un bon grapat d’activitats. Hem recordat els metges que ens van deixar l’any passat en un emotiu acte compartit amb amics i familiars. Hem reconegut també la tasca dels nostres companys que han assolit la categoria d’honorífics a Reus, Tortosa i Tarragona i tot, dins del

Abril 2019

marc del 120è aniversari. Una efemèride que arriba a la seva fi aquest mateix mes d’abril. Ha estat un any molt emotiu, ple d’actes on hem recordat la nostra història i on hem reivindicat la medicina al llarg de tot el Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.

D’aquest any tan especial de celebració vull anunciar-vos i fer-vos partícips de la creació de l’estàtua de n’Antonius Musa, el metge que guarí l’Emperador August a Tàrraco. Sense cap mena de dubte, aquest galè ha esdevingut la nostra imatge més representativa i de les mans del Dr. Anglès i la Diputació de Tarragona, ja tenim l’estàtua al Col·legi. Però aquí no acaba la cosa.

Estem treballant per poder aconseguir una talla, de mida real, d’aquest personatge històric tan representatiu per a nosaltres i m’agradaria poder presentarvos-la en el proper Galens.

Tot i que el 120è aniversari ens ha deixat moltes activitats, des del Col·legi no hem volgut oblidar tampoc la formació i menys encara els serveis. De fet, des del COMT estem elaborant un estudi per poder conèixer les vostres necessitats així com el vostre grau de satisfacció. En el moment que coneguem els resultats d’aquest sondeig els farem públics però, el més important, procedirem a fer efectives, en la mesura del possible, les opinions de totes i tots vosaltres.

NOU COROLLA HYBRID. EL MÓN EVOLUCIONA. PER

200€ /MES

48 quotes. Entrada de 5.038,20 €. Última quota: 11.185,12 €. TAE: 7,66%

INCLOU TOYOTA COMPLET:

4

ANYS DE GARANTIA

4

ANYS DE MANTENIMENT

NAVEGADOR

1

ANY D’ASSEGURANÇA

TOYOTA AUTOFORUM autoforum.toyota.es

C/ de la Carabia, 5-7 - Urb. Albada Tarragona Ctra. L’Aldea-Tortosa, km. 2 - Tortosa Ctra. Barcelona, 9 - El Vendrell (La Muntanyeta)

Avda. de Falset, 138 - Reus Ctra. Pla Santa Maria, 174 - Valls

Consum mitjà (l/100 km): 4,2 – 5,1. Emissions CO₂ (g/km): 97 – 115.

Toyota Corolla Active Tech + Navegador. Oferta associada a Toyota Complet durant 4 anys (exclusiva amb finançament Pay per Drive, inclou manteniment 4 anys, garantia 4 anys i assegurança 1 any). PVP recomanat: 21.600€ per finançar amb Pay Per Drive. Entrada: 5.038,20€. TIN: 6,50%. TAE: 7,66%. 48 quotes de 200 €/mes i última quota (valor futur garantit): 11.185,12€. Comissió d’obertura finançada (2,75%): 455,45€. Import total del crèdit: 17.017,25€. Import total del deute: 20.785,12€. Preu total a terminis: 25.823,32€.

Oferta de Toyota Kreditbank GmbH suc. a Espanya i Toyota Espanya, vàlid fins al 31/04/2019 a Península i Balears. El model visualitzat no correspon amb el model de l’oferta. Inclou assegurança a tot risc amb franquícia de 150 €. Exclusiu per a clients de Corolla d’entre 27 i 75 anys, més de 5 anys de carnet i bonificació acreditada sense sinistres o 5 anys i màxim un sinistre. Més informació a www.toyota.es o al teu concessionari habitual. Oferta vàlida per a particulars i autònoms.

6 ACTUALITAT

El Col·legi celebra el seu 120è aniversari amb la ciutat de Reus El Col·legi Oficial de Metges celebra enguany el seu 120è aniversari i la Corporació va decidir compartir aquesta efemèride amb la ciutat de Reus. L’acte es va celebrar en l’emblemàtic Saló de Plens del Consistori on, després de rebre la benvinguda de l’Il·lustríssim Alcalde de Reus, el Senyor Carles Pellicer, el President del Col·legi va tenir unes paraules d’agraïment cap al Consistori i la ciutat de Reus.

Després dels parlaments va arribar el torn de la conferència magistral de l’especialista en Medicina interna, el Doctor Lluís Masana. Sota el títol “Perspectiva històrica de la relació entre el colesterol i la malaltia cardiovascular. Arribarem al colesterol zero?”, el catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili i Director de la Unitat de Medicina Vascular i Metabolisme de l’Hospital de Sant Joan de Reus, va revelar els secrets que amaga el colesterol.

Citant paraules del doctor “L’ésser humà està fet de colesterol, totes les cèl·lules el necessiten. Sense colesterol no existiríem. Malgrat això un excés de colesterol a la sang ens pot matar. El seu excés infiltra les coronàries i altres artèries i les tapona.

Com s’explica aquesta paradoxa?

Des de fa més de 100 anys sabem que un increment del colesterol circulant augmenta el risc de patir infarts de miocardi i des de fa 30 anys sabem que baixant el colesterol els reduïm.

Els tractaments actuals permeten baixar el colesterol que circula per la sang a valors quasi indetectables la qual cosa s’associa a millors pronòstics. Com podem harmonitzar el fet de les nostres necessitats en colesterol i la seva reducció a plasma?

Ben senzill, encara que reduïm el colesterol circulant les nostres cèl·lules fabricaran el que necessitin” La cerimònia també va voler tenir una especial menció als metges HoAbril 2019

El Dr. Masana en un moment de la seva conferència.

Els metges honorífics van recollir els diplomes de la mà de l’Alcalde de Reus i del President del COMT.

L’acte va congregar nombrós públic.

norífics del Baix Camp que enguany celebren el seu 70è aniversari.

La Doctora Esther Gascón Echevarría i el Doctor Josep Maria Vernis Vergés van recollir de mans de l’Alcalde i del President del COMT

el diploma i la insígnia honorífica com a Metges honorífics. La resta de guardonats, els Doctors Joan Lluís Borràs Balada i Rafael De Fontenelle Castañares, malauradament no van poder assistir a l’acte.

7 ACTUALITAT

Foto de família amb els Metges Honorífics i la Junta de Govern.

La ciutat de Tortosa se suma als actes de celebració del 120è aniversari del COMT El Col·legi Oficial de Metges continua celebrant el seu 120è aniversari i aquest cop la Corporació va decidir compartir aquesta efemèride amb la ciutat de Tortosa. La jornada va començar en la Delegació del COMT a Tortosa on es va fer entrega dels diplomes i insígnies als Metges Honorífics de les Terres de l’Ebre. La Doctora María Guadalupe Vélez i els Doctors Alberto Forcadell, Joan Lluís Cibergas, Francisco Pérez i n’Adbul Rahman Skeif, que enguany compleixen 70 anys, van ser homenatjats per la seva tasca i dedicació al servei de la medicina. A l’entrega no hi van poder assistir els doctors Ismael Roldán i Emili Marqués.

A la tarda, l’ajuntament de Tortosa va obrir les portes del seu Saló de Plens per acollir l’acte institucional.

Després de rebre la benvinguda de la Il·lustríssima alcaldessa de Tortosa, la Senyora Meritxell Roigé, el President del Col·legi va tenir unes paraules d’agraïment cap al Consistori i la ciutat que acollia l’acte.

Després dels parlaments va arribar el torn de la conferència ma-

L’alcaldessa de Tortosa i el Dr. Contreras es van fotografiar amb la Junta de Govern.

El Doctor Contreras va impartir una conferència sobre teràpia cel·lular.

gistral de l’especialista en hematologia i hemoteràpia, el Doctor Enric Contreras. Sota el títol ‘Teràpia cel·lular. Del trasplantament de medul·la òssia a la Immunoteràpia’ la ponència va apropar al públic l’evolució d’aquesta teràpia i com la immunoteràpia, ciència consistent en l’ús de cèl·lules del sistema immunitari (limfòcits) per aconseguir una resposta antitumoral, pot arribar a ser una eina de lluita contra malalties com la leucèmia.

Abril 2019

8 ACTUALITAT

Foto de família amb els guardonats, les autoritats assistents i els membres de la Junta de Govern.

L’acte, presidit pel president del COMT, el Dr Vizcarro, va comptar amb la presència del Delegat del Govern, el senyor Òscar Peris i la Consellera de Comerç, Relacions Ciutadanes i Universitats, la senyora Elvira Ferrando.

El Dr.Vives va parlar en nom de tots els honorífics.

El Col·legi lliura una vintena de títols honorífics als professionals del Camp de Tarragona El Col·legi de Metges va realitzar l’acte de lliurament dels títols honorífics als prop de vint professionals del Camp de Tarragona que enguany compleixen setanta anys.

Aquesta condició és reconeguda pel Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos de España.

El president, el Dr. Fernando Vizcarro, acompanyat del Delegat del Govern a Tarragona, el senyor Òscar Peris i la Consellera de Relacions Abril 2019

Ciutadanes, Universitats i Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, la senyora Elvira Ferrando, van fer entrega dels títols honorífics.

Els metges que van rebre aquest guardó són els següents: · Dr. Alonso Carral, Manuel · Dr. Artigot Ramos, José M. · Dr. Azua Berra, José Antonio · Dr. Barreneche Balta, Fd. Lujan · Dr. Boada Roig, Francisco

· Dr. Cirbian Royo, Francisco · Dr. Domenech Sevil, Salvador · Dr. Huguet Comelles, Ramon · Dr. Kong Ossandon, Jorge Silvio · Dr. López García, José Luís · Dr. Moreno Vila, Antonio · Dr. Porte Coma, Luís Carlo · Dr. Richart Jurado, Cristóbal · Dr. Robles Lorenzana, Mario H. · Dra. Ruiz Guiameta, Maria Àngels · Dr. Sattout Tousso, Marwan · Dr. Vives Sendra, José María

9 ACTUALITAT

Els compromissaris aproven per àmplia majoria els pressupostos per al 2019 El passat 11 de desembre el Col·legi de Metges de Tarragona va presentar tota la seva activitat col·legial realitzada durant aquest 2018. L’Assemblea, celebrada simultàniament a Tarragona, Reus i Tortosa, va servir per donar a conèixer l’informe de presidència, la memòria de secretaria, el de la vocalia de metges jubilats i la presentació pressupostària per l’any vinent.

Pel que fa als comptes per al 2019, la Gerència va desglossar les xifres i l’apartat d’ingressos pressupostats (1.273.450 €) presenten una lleugera variació respecte als del 2018 (-0.8%).

Aquesta disminució es veu contrarestada per un descens del 4.2% en les despeses (1.267.900 € el 2018 enfront a 1.214.450 € per el 2019).

En cas d’assolir els objectius marcats en els pressupostos, es calcula poder obtenir un superàvit de 59.000 euros. Aquesta quantitat aniria destinada a la rebaixa de la quota col·legial corresponent al quart trimestre de l’any vinent. L’import seria de 76 € (es produiria, doncs, una rebaixa de 20 euros) D’altra banda, en l’informe de presidència presentat pel Dr. Vizcarro, es va voler destacar la lluita contra les pseudociències amb la denúncia de dos actes celebrats al Camp de Tarragona. També es va fer esment de la futura enquesta en la qual el Col·legi treballa per tal de millorar els seus serveis i l’administració, així com de les diverses reunions i trobades institucionals.

La presentació de la memòria de secretària realitzada pel Dr. Mallol va voler incidir en el vintè aniversari del PAIMM. Actualment al COMT hi ha constància de 30 casos actius, 8 dels quals són nous d’enguany. La memòria va donar xifres sobre el nombre d’agressions i queixes, 8 i 12 respectivament, i va posar sobre la taula el fet de l’augment de la femi-

Assemblea de Compromissaris.

11 de desembre de 2018 TAULA PRESSUPOSTOS 2019 i FORMATGE PRESSUPOSTOS

TAULA DE DESPESES i FORMATGE DE DESPESES

Moment de la votació dels pressupostos.

nització creixent d’aquesta professió any rere any.

La Responsable del programa de protecció social, la Dra Abril, va marcar les línies mestres per l’exercici 2019 pel que fa a prestacions que es concedeixen als col·legiats. La partida pressupostària és de 300.000 € i se centren en funció de necessitats assistencials, de dependència o educacionals.

L’activitat de la vocalia de metges jubilats va anar a càrrec del Dr. Fontanet que va destacar els nombrosos actes celebrats en el marc del 120è aniversari del Col·legi així com les diverses activitats del Cicle Cultural.

Durant la seva intervenció va avançar que per de cara a la propera primavera, si tot va bé, ja es podrà veure l’estàtua d’Antoni Musa presidint la Via de l’Imperi.

Abril 2019

10 ACTUALITAT

Joan XXIII realitza una operació, inèdita al centre, a una embarassada per salvar la vida del seu nadó La intervenció, mai feta abans al centre, es va produir en la setmana 26 de gestació i això va permetre que l’embaràs es pogués allargar dos mesos més tres Ballesteros i López es van N’Emma Victoria es podria dir reunir amb les doctores de cique té dues mares. La biològica rurgia Galera i Romero. Sobre és la doctora Josefina Carrasco la taula una qüestió: IntervenJiménez i l’altra, seria l’equip ció i sutura o bé cesària. de cirurgians que la van interDavant la gravetat de la situvenir. ació es decideix intervenir i els La història de tot plegat cocirurgians, aplicant anestèsia mença en la setmana 21 de epidural, suturen la dehisènl’embaràs. Lluny de ser un cia sense detectar cap mena embaràs tranquil, la doctora de sagnat posterior. Acabada Carrasco va començar a patir l’operació semblava que tot forts dolors que la van portar havia sortit bé però, tres dies a l’Hospital de Santa Tecla. més tard, la pacient trenca aiAllí, van detectar que l’origen gües. No es detecta cap mena d’aquest dolor estava en la rede sagnat posterior i mentre obertura de la cicatriu d’una això succeeix, la mare continua cesària anterior. conscient. Acabada l’operació El més habitual en aquessemblava que tot havia sortit tes situacions és practicar una bé però tres dies més tard, la cesària, però en aquest cas, i doctora Josefina Carrasco Jid’acord amb la pacient, l’equip ménez trenca aigües. Aquest de professionals va determinar La Dra. Carrasco i la seva filla, l’Emma Victoria, poc després fet obliga la mare a quedar-se que la mare hauria de realitzar ingressada durant un parell repòs absolut. Amb tan poc de sortir de l’hospital. mesos per tal d’evitar les contemps de gestació, el fetus teno eren molt alentidors; el forat de traccions. Això es va traduir en 8 nia poca viabilitat.

A la setmana 26 de gestió la pa- l’úter ja tenia 3 centímetres. És en setmanes més de temps de l’Emma cient és remesa a l’Hospital Joan aquest punt quan es va presentar un al ventre de la mare, tota una vida XXIII. Allí, les obstetres de la Uni- dilema: realitzar una cesària i treure per a la seva formació.

Els dies van transcórrer sense intat d’Alt Risc Obstètric (ARO) Mò- al fetus, en aquell punt presentava nica Ballesteros i Mònica López, la un pes inferior al quilo i tot i ser vi- cidències i quan la petita Emma Vicvisiten i constaten la dificultat de able, podria patir seqüeles impor- tòria pesava al voltant de dos quilos, la situació. Tan sols en el 0.3% dels tants o, d’altra banda, cosir la ferida es decideix programar la cesària. Era embarassos es produeix aquest fet, i i que l’embaràs continués el seu curs la setmana 33 de gestació i les complicacions s’havien reduït de forma quan es dóna, té lloc durant les dar- normal.

L’opció de suturar la ferida, sorgi- important. reres setmanes de la gestació. EstaFinalment el passat 18 de desemven doncs, davant d’un problema al da de la mateixa mare, començava a ser una opció real però, malaura- bre l’Emma Victoria va venir al món qual fins ara no s’hi havien trobat.

Poc temps després, s’agreuja el dament, no n’hi havia constància sense cap mena de complicació. Els problema. La pacient va començar a d’una intervenció d’aquest tipus primers dies de vida els va viure en patir pèrdues i en una ecografia van realitzada prèviament. Anaven a ce- l’UCI neonatal de Joan XXIII i en l’actualitat, gaudeix d’una vida compoder veure en quin estat es troba- gues.

Arribats en aquest punt, les obste- pletament normal. va la cicatriu uterina. Els resultats Abril 2019

11 ACTUALITAT

Ruptura de la cicatriu uterina d’una cesària anterior. Una arriscada decisió Entrevista a les doctores Mónica López i Mónica Ballesteros, especialistes en Ecografia Obstètrica i Medicina Perinatal del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona -Quan tenen el primer contacte amb la pacient embarassada?

-La pacient ens arriba derivada des d’un altre Centre amb la sospita diagnòstica de dehiscència de la cicatriu uterina d’una cesària anterior.

L’embaràs estava en la 26 setmana.

Vam confirmar el diagnòstic amb un estudi ecogràfic. La pacient i el fetus estaven estables, i donat que l’embarassada era metgessa, vam consensuar la conducta a seguir. La pacient va sol·licitar continuar la gestació.

Es van valorar el pros i contres del moment, tant l’estat matern com la prematuritat del fetus i es procedeix a l’ingrés amb repòs absolut, monitoratge fetal i tractament per accelerar la maduració fetal.

-Com evolucionen les primeres hores?

-Durant les primeres hores de l’ingrés hi ha un empitjorament clínic, això ens va obligar a prendre una decisió. La recomanació de totes les guies i protocols en aquests casos és finalitzar la gestació practicant una cesària. Però davant la demanda de la gestant de valorar totes les possibilitats que permetessin continuar i prolongar la gestació, vam entrar a quiròfan amb objectiu de suturar la ruptura del segment uterí i seguir el control de la gestació.

La intervenció la van realitzar les especialistes en cirurgia oncològica del nostre Centre, la doctora Galera i la doctora Romero, de forma conjunta amb l’equip obstètric que prenia les decisions. Es va practicar una anestèsia epidural i la pacient (no oblidem que era metgessa) anava sent informada de totes les passes que es feien. Vist l’estat de l’úter, vam procedir a la sutura de la dehiscència uterina sense produir-se d’entrada cap complicació quirúrgica.

-La ruptura prematura d’aigües va ser una nova complicació.

-Era una de les possibles conseqüències, no es pot descartar que sigui secundària a la cirurgia perquè esdevé després del tercer dia. Una vegada es va confirmar la ruptura de la bossa es va actuar segons protocol donat, ja que és una complicació habitual en gestants de risc.

Finalment, a la setmana 33-34 es va efectuar una cesària electiva aconseguint afegir 8 setmanes més de gestació, cosa que van ser fonamentals per la maduració fetal. El cas es va resoldre amb satisfacció de la mare i la nounada.

-Coneixíeu si havien precedents de situacions semblants?

-Quan es realitza l’ingrés vam fer una revisió bibliogràfica exhaustiva de casos similars però tan sols vam trobar conductes expectants en els pocs articles publicats. És el que vam fer d’entrada, però davant de l’empitjorament clínic la situació ens va obligar a actuar. La disjuntiva era fer una cesària amb un fetus molt prematur o suturar la cicatriu esquinçada i tractar de continuar l’embaràs. Ja hem senyalat que l’embarassada era metgessa i ella matei-

xa ens va animar a seguir la conducta conservadora.

-Hi va haver algunes recomanacions especials després del naixement?

-No. Les recomanacions habituals al puerperi d’una cesària.

-Tenir un nou embaràs podria significar posar en perill la salut de la mare?

-El risc, sens dubte, és més elevat, però no el podem quantificar. Està descrit que a més intervencions uterines, hi ha més risc de ruptura cicatricial en gestacions posteriors. És una decisió personal de cada dona.

Els metges però, sempre hem d’explicar els pros i contres de cada decisió que es pugui prendre.

-En ser inèdita la intervenció en l’hospital, coneixeu si hi ha bibliografia internacional que reculli algun cas similar?

-No hi ha cap bibliografia al respecte. També es va realitzar una consulta amb el nostre Centre de referència, Hospital de la Vall Hebron, on ens van comentar que ells tampoc tenien experiència un cas similar.

Actualment estem treballant per la publicació del cas, perquè ja figuri en bibliografia.

Abril 2019

12 ACTUALITAT

D’esquerra a dreta: el Dr. Alejandro Andreu, president de la Fundació Mutual Mèdica; el Dr. Fernando Vizcarro, president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i el Dr. Luis A. Morales, president de Mutual Mèdica.

El COMT dóna suport al metge davant els casos d’agressió durant l’exercici de la seva professió El Col·legi de Metges de Tarragona i la Fundació Mutual Mèdica han signat un acord de col·laboració en relació a la problemàtica de les agressions a metges. L’acord té dos eixos prioritaris; la prevenció a través de campanyes de conscienciació i la protecció al metge agredit mitjançant una cobertura per baixa laboral L’any 2018 en les comarques tarragonines es van arribar a registrar fins a 312 agressions al personal sanitari, gairebé una vuitantena d’elles a metges d’elles a metges.

Veient aquestes xifres, el Col·legi de Metges vol ampliar la cobertura dels seus col·legiats davant les agressions que es puguin produir durant el seu exercici professional. Per aquest motiu han signat un conveni amb la Fundació Mutual Mèdica per treballar conjuntament en aquesta problemàtica. L’acord preveu dues Abril 2019

línies de treball: la prevenció i la protecció dels metges.

La prevenció se centrarà en campanyes de conscienciació, cursos de formació als professionals i es crearà un premi a la millor comunicació científica que treballi el tema de les agressions.

La segona línia, la protecció, oferirà a tots els col·legiats l’Assegurança d’Incapacitat Laboral per Agressió de Mutual Mèdica de forma gratuïta.

Gràcies a aquest acord, els metges del Camp de Tarragona comptaran

a partir d’ara, amb una cobertura de 50 euros diaris durant 15 dies davant d’una baixa laboral causada per una agressió durant l’exercici de la seva professió. L’assegurança de Mutual Mèdica arriba amb el lema Em sento SuperSegur. D’aquesta forma, el COMT i la Fundació Mutual Mèdica vetllen per la seguretat del metge i posen al seu abast els recursos necessaris per fer front a un problema que l’any passat a les comarques tarragonines va registrar una cinquantena d’agressions a metges.

Estalvi periòdic

L'estalvi d'avui t'ajuda en el futur.

Amb l'àmplia gamma de productes d'estalvi periòdic BBVA podràs: Fer front a imprevistos

Gaudir de tranquil·litat Fer realitat el teu somni

Consulta’ns i t’assessorarem sense cap compromís Oficina al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Tel.: 977 232 012 · www.serveisfinancers.med.es · serveisfinancers@med.es Medone serveis S.L.U. NIF B-61.910.865, RM de Barcelona, tom 31.645, foli 5, full B-196.873, inscripció 7a, posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA.

La confiança d’estar junts

14 ACTUALITAT

‘Tengo los huesos desencajados’ Amb més de 2 milions de visites al seu blog d’internet, la doctora Eugènia Miranda ha fet el salt de l’online al paper amb el seu primer llibre. Amb aquest suggerent títol ens apropa els secrets de la traumatologia i la medicina on també hi ha lloc per a l’humor 1. “Tengo los huesos desencajados” és el teu primer, i de ben segur no l’últim, llibre. Què hi expliques? És un llibre de traumatologia, inicialment per dones però també per homes de mitjana edat. Es parla de manera oberta i didàctica des de malalties habituals com mals d’esquena, lumbàlgia, ciàtica o epicondilitis fins a l’ús de sabates de taló.

2. Publicar un llibre no és fàcil però en el teu cas, la cosa va ser al contrari. Et van venir a “buscar” per escriure’l, oi?

Va ser un encàrrec! L’editorial La Esfera de los libros buscaven un candidat per escriure un llibre sobre traumatologia per a dones de mitjana edat i, realment, va ser al contrari del que succeeix quan escrius un llibre.

A mi em van dir; “Miranda, intenta plasmar les malalties habituals de dones de mitjana edat” i això em va servir per poder escriure sobre el que volia.

3. No et van acotar les temàtiques sobre les quals havies de parlar?

Em van dir que em centrés en traumatologia i em van demanar si podíem afegir-hi la veu d’un traumatòleg que parlés sobre dietes i nutrició. Jo sóc cirurgiana però també metgessa i, si a la consulta faig molt d’èmfasi en evitar el sobrepès, un llibre escrit per mi també ho ha de fer.

4. El títol, a més de recordar una cançó d’Alaska i los Pegamoides, és molt suggerent... Per què el vas “batejar” així?

Quedaria molt bé dir-te que va ser el títol original però no va ser així.

Abril 2019

“Intento que en gairebé tots els capítols, qui ho llegeixi, se’ls hi pugui escapar un somriure.

Quasi tota la vida, per molt que sigui salut, amb una mica d’humor possiblement es veu una mica més de color de rosa”

15 ACTUALITAT El títol original no va agradar a l’editorial i vam estar fent un brain storming. Vam buscar un títol que hi hagués la paraula huesos i que fos una mica contundent i una companya i amiga meva, la instrumentista de quiròfan Lola Zamora, va pensar en aquest títol i és el que va agradar a l’editorial.

5. L’humor és una recepta indispensable. Com encaixa això en el llibre?

Intento que en gairebé tots els capítols, qui ho llegeixi, se’ls hi pugui escapar un somriure. Quasi tota la vida, per molt que sigui salut, amb una mica d’humor possiblement es veu una mica més de color de rosa i això no és res dolent.

Hi ha hagut gent que en les xarxes socials m’ha dit que estava banalitzant el dolor però res més lluny. Jo col·laboro en el web www.tuvidasindolor.es on, de forma altruista, donem visibilitat al dolor crònic i simplement donem una mica d’esperança i d’humor, que serveixen per deglutir situacions més complicades. És una forma més divertida de veure la vida.

6.

I en la vida real? És a dir, com ajuda a un pacient amb dolor crònic l’humor?

Els traumatòlegs no acostumem a ser el metge específic que veu el dolor crònic, ja hi ha especialistes molt qualificats per aquestes tasques.

Tot i això, en traumatologia i cirurgia ortopèdica també se li pot donar un toc d’humor durant la consulta.

La gent que m’ha llegit, sap que el llibre està escrit com jo soc, moltes de les converses transcrites al llibre, es veuen en el dia a dia de la consulta.

7. Abans d’entrar en el món del paper, et vas fer un lloc en el món digital amb el blog mirandatrauma.

Qui navegui pel portal què hi trobarà?

Seria l’embrió del llibre, és a dir, quan em van recomanar per escriure el llibre va ser perquè em coneixien per les xarxes socials i pel blog. Escric tal com passo consulta i intento trobar les metàfores i exemples adequats

“Continuo trobant molt estrany que, avui dia, la gent a través de les xarxes socials públiques pengin les seves imatges de proves complementàries i pretenguin obtenir una consulta mèdica gratuïta davant de la resta de seguidors” per cada pacient en cada part de la seva malaltia. Això fa que exemples que hi ha al web, com per exemple quan parlo del cap del fèmur que el comparo amb un Chupa Chups, apareguin escrits igual en el llibre i, de vegades, això resulta més fàcil.

8. Què és el més estrany que t’han preguntat els usuaris?

Continuo trobant molt estrany que, avui dia, la gent a través de les xarxes socials públiques pengin les seves imatges de proves complementàries (ressonàncies o radiografies) i pretenguin obtenir una consulta mèdica gratuïta davant de la resta de seguidors.

Em sorprèn molt perquè aquest fet es produeix cada setmana i el blog especifica que no es contestarà consultes, ja que, a més, no és legal. Jo m’he arribat a trobar que, via Instagram, m’han demanat per fer una valoració d’unes imatges!

9. Centrant-nos en la teva especialitat. Quin és l’estat de salut de la traumatologia al Camp de Tarragona?

Els tarragonins tenim una especialitat com és la traumatologia de primer nivell. Si és cert que hi ha certa tendència a pensar que només es fa bona medicina a la capital de Catalunya però, a tota la província, tenim una especialitat molt bona.

10. Què caldria millorar?

Tots els metges que ens dediquem a la sanitat pública voldríem tenir el temps necessari per poder atendre al pacient amb les millors garanties possibles.

11. ‘Sortir’ de la consulta cada cop és més comú. El model clàssic de consulta està modificant-se?

De forma parcial sí. Les consultes online o segones opinions que es realitzen per internet de forma segura i encriptada però especialitats com la traumatologia, on cal interaccionar amb el pacient o explorar l’articulació afectada no és possible. El que sí que acabarem evitant és anar al metge per qüestions burocràtiques com receptes o conèixer resultats de proves complementàries.

12. I seguint amb el futur, què porta entre mans ara la Dra. Miranda?

En aquest moment el blog fa 3 anys que està en funcionament i el llibre és la cirereta del pastís. Ara gaudirem de la promoció del llibre, a veure si a la gent li agrada i els qui ja ho han fet destaquen que és exactament el mateix que dic en la consulta quan els visito!

Abril 2019

16 ACTUALITAT

A propòsit de les pseudoteràpies Dr. Eneko Barberia Col·legiat núm.: 4304467

Al llarg dels últims mesos hem assistit a un debat públic sobre les pseudociències amb una activa participació dels col·legis de metges. El mateix COMT va denunciar el desembre de l’any passat dues conferències organitzades al territori per considerar-les pseudocientífiques a causa de la mancança d’evidències científiques i al risc d’atemptar contra la salut. En aquest context, l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) va crear l’Observatori de l’OMC contra les Pseudociències, Pseudoteràpies, Intrusisme i Sectes Sanitàries. També recentment, el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social va treure a consulta pública el projecte de Reial Decret pel qual es modifiquen diverses normes amb l’objectiu de protegir a les persones davant de les pseudoteràpies. Finalment, la Comissió Central de Deontologia de l’OMC va preparar l’any 2018 una nova versió del Codi de Deontologia Médica (CDM) en el que, juntament amb altres modificacions i novetats, es diu específicament que l’ús de les pseudociències és contrari al CDM i als principis del professionalisme (art.9 i art.26).

Davant d’aquesta sensibilitat i preocupació de les administracions i organismes públics, ens trobem davant el fet real de conèixer quin és l’ús per part de la població d’aquestes pseudoteràpies. Una enquesta del diari La Vanguardia el desembre de 2018 va revelar que un 42% de la població (38% dels homes i 45% Abril 2019

de les dones) havien fet ús d’algun d’aquests tractaments. L’Enquesta de Percepció Social de la Ciència i la Tecnologia 2018 de la FECYT (Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia) informa que 1 de cada 5 ciutadans (19,6%) havien fet ús recentment de tractaments com l’homeopatia o l’acupuntura. D’altra banda, un 32,8% de la població

confia molt o bastant en l’acupuntura; un 25,4% confia molt o bastant en l’homeopatia i un 16,3% confia molt o força en el Reiki (imposició de mans). D’aquesta enquesta i, des d’una perspectiva deontològica, és necessari destacar que un 5,2% les ha fet servir en substitució dels tractaments mèdics i un 14,4% com a tractaments complementaris a la medicina, amb una major proporció de dones. Els usuaris d’aquestes pràctiques no les perceben com a allunyades de la ciència; més aviat al contrari, en molts casos les con-

fonen amb pràctiques científiques.

En aquest context cal definir bé les terminologies per saber a què ens estem referint exactament (pseudoteràpies, pseudociències, pseudomedicina…).

L’Observatori de l’OMC defineix les pseudoteràpies, enteses en un sentit ampli, com a una proposta de cura de malalties, alleugeriment de símptomes o millora de la salut, basats en criteris sense el suport de l’evidència disponible. És comú a totes elles l’orientació cap a la millora del benestar del pacient. Igualment cal, i molt, delimitar les conductes, ja que no és el mateix complementar que substituir: · Complementar en prinFreepik cipi pot ser una pràctica tolerable, sempre que es faci per un professional qualificat, amb el coneixement del pacient i del metge responsable del tractament principal i evitant interferències i efectes secundaris o no desitjats amb el tractament principal. · Substituir un tractament prescrit per un metge per un altre sense evidència disponible seria ja una actuació contrària al codi deontològic que, depenent de les conseqüències sobre el malalt, podria ser constitutiva de delicte. En aquesta mateixa línia estaria la recomanació de deixar un tractament mèdic correctament prescrit. · Per últim, recomanar teràpies fraudulentes podria ser una infracció constitutiva de delicte per atemptar contra la salut més enllà del delicte d’intrusisme.

En la primera conducta els col· legis han d’exercir un control i supervisió sobre les activitats i actuacions; en les altres dues els han de prendre una actitud proactiva per a perseguir i, si és necessari, denunciar-les.

18 ACTUALITAT

Agressions al personal sanitari en la província de Tarragona durant l’any 2018 L’any 2018 es varen registrar 312 agressions al personal sanitari a les comarques tarragonines, un 29,5% més de les registrades l’any 2017 (241). Les agressions van afectar 79 professionals mèdics. L’agressió al professional sanitari, igual que l’agressió de gènere, és reflex de l’agressivitat social existent i la violència no té mai justificació. El COMT anima a tots els professionals a denunciar aquests episodis davant la fiscalia i recorda que rebran tot el suport de la corporació.

Dr. Frederic Mallol Mirón, Secretari General del COMT Durant l’any 2018 es van registrar 79 agressions al personal facultatiu a les nostres comarques, xifra que representa un augment del 58% respecte a les xifres de l’any 2017 (50). D’aquestes, 63 (el 79,75%) han afectat metgesses, mentre que en la resta, 16 (el 20,25%) han estat implicats metges. Del total de professionals mèdics afectats, 7 (6 metgesses i un metge) eren residents, 6 dels quals treballaven en l’àmbit de l’atenció primària.

La majoria de les agressions han estat verbals 271 (86,9%). Durant aquest període, al COMT hi ha hagut dues comunicacions de denúncia: una per agressió verbal (AV a un metge) i una altra per agressió física (AF a una metgessa).

Tipus d’agressió per sexe segons la categoria professional.

Agressions al conjunt del personal sanitari 1. Nombre total d’agressions. En el conjunt del personal sanitari han augmentat considerablement les agressions; mentre que l’any 2017 se’n van registrar 241, l’any 2018 la xifra va ascendir fins a 312 (un 29,5% més).

2. Per sexe. Les dones varen rebre 258 agressions (el 82,7% del total) mentre que els homes en varen rebre 54 (el 17,3%).

Per edats. El 65,2% de les agressions les han patit persones que es trobaven en la franja d’edat dels 36 als 55 anys. · ≤ 35 anys. S’han registrat 58 agressions (18,5% del total) · 36-45 anys. S’han produït 102 agressions (32,6%). · 46-55 anys. Hi ha hagut 102 agressions (32,6%). · ≥ 56 anys. S’han comunicat 50 agressions (16,3%).

3. Època de l’any. Sembla que és du-

rant els mesos d’estiu quan es produeix un repunt de les agressions respecte a la resta de l’any. Entre els mesos de juny i setembre es concentren 131 (el 41,9%) del total d’agressions.

Per proveïdors. Els centres on es varen registrar més agressions durant l’any 2018 varen ser: CUAP de Reus (56), ABS Constantí (40 (12,8%)), Hospital Joan XXIII (34 (10,9%)), Hospital de Sant Joan (20 (6,4%)), CAP i PAC Torreforta (33 (15,6%)), CAP Bonavista (14 (4,5%)). · A la Fundació Sant Pau i Santa Tecla, en l’àmbit hospitalari (H. Sta. Tecla i H. del Vendrell) es van comunicar un total de 13 (4,2%) agressions mentre que en l’àmbit de l’atenció primària (Fundació CAUS) hi va haver 17 (5,4%). · Al grup SAGESSA, en l’àmbit hospitalari, es van registrar 23 (7,4%), en l’àmbit de l’atenció primària 12 (3,8%) i en el sociosanitari 12 (3,8%) agressions. · Respecte a l’ICS, en l’àmbit de l’aten-

Abril 2019

ció primària es varen registrar 187 (60%) agressions en els centres del Camp de Tarragona i 8 (2,6%) en els centres de les Terres de l’Ebre. En l’àmbit de l’atenció hospitalària es varen produir 34 (10,9%) agressions en l’Hospital Joan XXIII i 3 (1%) a l’Hospital Verge de la Cinta. · Al Pius Hospital de Valls es va registrar 1 (0,3%) agressió. · A l’ICAM de Tarragona es va produir 1 (0,3%) agressió. · Al CSM de Tarragona es va produir 1 (0,3%) agressió.

Per categoria professional. Els professionals que les pateixen majoritàriament són el personal d’infermeria, els facultatius, el personal administratiu i els zeladors. Aquests quatre grups pateixen el 85,2% del total, tant en l’àmbit hospitalari com en l’atenció primària. · Personal facultatiu. S’han comunicat un total de 79 agressions (25,3%); 63 a dones (79,7%) i 16 a homes (20,3%).

19 ACTUALITAT · Personal d’infermeria. S’han comunicat un total de 90 agressions (29%); 83 a dones (92,2%) i 7 a homes (7,8%). · Personal administratiu. S’han comunicat un total de 63 agressions (20,3%); 55 a dones (87,3%) i 8 a homes (12,7%). · Zeladors. S’han comunicat un total de 33 agressions (10,6%); 26 han estat a dones (78,8%) i 7 a homes (21,2%). · Sobre la resta de professionals (aux. d’infermeria, portalliteres, personal de direcció, tècnics sanitaris, etc.) s’han comunicat un total de 47 agressions (15,2%); 28 (59,6%) a dones i 19 a homes (40,4%).

4.

Per causa desencadenant. · Disconformitat amb el temps d’espera: 18 (5,8%). · Disconformitat amb l’horari de visita: 14 (4,5%). · Disconformitat amb el tractament prescrit: 6 (1,9%). · Disconformitat amb l’alta: 7 (2,2%). · Disconformitat amb el tracte rebut: 11 (3,6%). · Disconformitat amb la informació rebuda: 61 (19,7%). · Disconformitat amb tràmits i gestió administrativa: 7 (2,2%). · L’incompliment de les normes del centre i de convivència i educació: 68 (21,9%). · Pacient amb trastorns coneguts: 14 (4,5%). · Altres: 47 (15,2%) · No consta: 59 (19%) Les causes que poden provocar les agressions són diverses però, en qualsevol cas, la violència només és responsabilitat d’aquell que la practica, sobretot tenint en compte que en una societat democràtica hi ha mitjans pacífics per poder expressar el desacord.

Hi pot haver causes relacionades amb una deficient organització o gestió del servei com la massificació o la saturació dels centres, la insuficiència de recursos humans o materials, la burocratització del servei, les llargues estades a la sala d’espera o el retard en l’atenció i/o la impossibilitat que sigui immediata. En molts d’aquests casos els pacients, els seus familiars o les persones que els acompanyen, poden considerar que no han estat ben atesos, poden perdre els nervis i fer que aparegui una conducta agressiva.

Hi ha causes relacionades amb el pacient o el seu entorn, com ara l’angoixa

Àmbit Primària

Camp Tarragona

ICS SAGESSA

Àmbit Hospitalari

SAGESSA

Fundº.

H. STA. TECLA

2015

2016

2017

2018

5

6

30

22

52

Terres de L’Ebre

2

1

3

---

6

FASS-ABS

4

6

6

6

1

0

3

1

5

3

Fundº. CAUS ICS

2014

H. Joan XXIII

11

31

15

4

8

H. Verge Cinta

1

2

3

---

1

H. Sant Joan

6

13

8

6

4

H. Móra d’Ebre

2

2

2

1

0

H. Clínica Amposta

2

1

1

0

0

H. Sta. Creu Tortosa

2

4

1

2

0

H. Sta. Tecla

0

0

0

0

0

H. Vendrell

0

1

0

4

2

---

0

0

1

0

PIUS HOSPITAL Sòcio-Sanitari

SAGESSA

0

0

0

0

0

ICAM

ICAM - Tarragona

---

---

---

---

1

Ins. Pere Mata

CSM - Tarragona

---

---

---

---

1

35

70

70

50

79

TOTALS

2014-2018: Agressions al personal facultatiu, per proveïdors i centres sanitaris.

per la malaltia d’un familiar, la impaciència per esperar el torn, problemes d’addicció a l’alcohol o a les drogues, la no-acceptació d’una decisió mèdica (com no prescriure un determinat medicament, no lliurar una baixa per incapacitat temporal, el desacord amb el diagnòstic o amb el tractament prescrit).

També és cert que, en alguns casos, algun treballador amb una actitud incorrecte en el tracte cap als usuaris i amb manca d’empatia o simplement algun treballador inexpert amb el tracte al públic poden contribuir a provocar algun conflicte.

Hi ha moltes queixes per informació insuficient, poc clara o nul·la. Proporcionar una bona informació i dispensar un tracte adequat és una mesura de prevenció bàsica.

En tot l’Estat, les agressions a metges han augmentat de manera moderada, fet que manté la tendència ascendent.

En total s’han registrat, en els darrers 9 anys, 3.919 agressions però aquestes xifres només reflecteixen una part de la realitat, ja que hi ha agressions que no es comuniquen.

La Organización Médica Colegial (OMC), i els 52 Col·legis de Metges estatals, van posar en marxa l’Observatorio Nacional de Agresiones arran de la mort, l’any 2009, de la Dra. María Eugenia Moreno, una resident de 34 anys que fou assassinada per un pacient quan es-

tava treballant al centre de salut de Moratalla (Múrcia).

Els Col·legis i la OMC despleguem una gran activitat en aquest camp, ja que informem, difonem, estimulem a denunciar qualsevol agressió, facilitem ajut jurídic i inclús psiquiàtric als nostres companys a través del PAIMM i formem als professionals per a prevenir i gestionar les agressions. I seguirem treballant per , d’una manera proactiva, dotar als professionals sanitaris de totes les eines que considerem útils. No tan sols enfront l’agressió, sinó fonamentalment per a la seva prevenció i erradicació definitiva.

El fet que es consideri autoritat al facultatiu en l’exercici de la medicina privada, segueix sent un repte. Quines passes s’han de donar per a aconseguirho? Haurem de seguir assistint a un greuge comparatiu? Cal ser conscients que el que es vulnera davant de qualsevol mena d’agressió és la relació metgepacient. És absurd plantejar que el lloc on es produeix una agressió (centre públic o centre privat) és determinant per a catalogar les seves conseqüències.

L’OMC està portant a cap una iniciativa per aconseguir el reconeixement de l’acte mèdic com a bé immaterial de la humanitat.

Això podria facilitar que la diferenciació entre l’àmbit públic i el privat desaparegués.

Abril 2019

20 opinió

Dr. Manel González Peris Especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport Unitat de Medicina de l’Esport (Xarxa Santa Tecla Sanitària i Social)

Al treball en ebike, objectiu 2020?

Un futur imaginari, ... o una fantàstica i necessària realitat?

D’acord amb la Directiva Europea 2002/24/CE les bicicletes elèctriques (ebikes) són considerades com bicicletes convencionals si van equipades d’ajuda elèctrica amb un motor de potència nominal màxima de 250 watts i que es desconnecta automàticament a l’arribar als 25 km/h o abans si el ciclista deixa de pedalar.

Entre els principals motius d’utilització de la bicicleta elèctrica es troba la seva sostenibilitat i el respecte al medi ambient. No podem obviar que, segons el Ministeri de Medi Ambient, per cada kilòmetre recorregut amb vehicle particular s’expulsen 150g de CO2, una moto uns 100g i un autobús uns 30g per viatger.

La inactivitat física i el sedentarisme del tipus de mobilitat de les nostres ciutats industrialitzades representen un dels principals responsables de la actual epidèmia d’obesitat i malalties relacionades com la diabetis, hipertensió arterial, dislipèmies, cardiovasculars, osteoarticulars, alguns tipus de càncer, etc.

Les ebikes, amb un cost de 10002500 € són molt més econòmiques que la majoria de vehicles, representen un gran estalvi econòmic en assegurances, impost de circulació, temps de desplaçament al treball i d’aparcament, embussos i despesa

Abril 2019

Ens podem imaginar Tarragona i la seva Indústria Química com a model de referència de salut a nivell internacional? en combustible. L’autonomia de les ebikes és de 40-100km i el cost és d’uns 25-30 cèntims cada 100km.

Una ebike permet adaptar el nivell d’esforç físic en funció de les necessitats de l’usuari. Ens permet acudir amb facilitat a la feina, sense cansament ni arribar a suar, ens permet

realitzar les pujades de forma còmoda, ens permet reduir càrregues articulars de forma personalitzada, ens permet una gran mobilitat i, en el cas de ebikes plegables les podem portar a tot arreu.

Per poder acudir a la feina (“cycle to work”) de forma massiva amb ebi-

21 OPINIÓ

BENEFICIS per...

La Salut ➥ Reducció del sedentarisme i l’obesitat ➥ Millora de la resistència cardiovascular ➥ Millora de la força muscular ➥ Reducció de factors de risc de malalties cròniques ➥ Reducció de problemes respiratoris ➥ Reducció de problemes osteoarticulars ➥ Millora la conscienciació espacial, l’equilibri la coordinació ➥ Reducció de l’estrès, l’ansietat i millora l’estat d’ànim ➥ Millora del sistema immunològic ➥ Reducció de la morbimortalitat

L’Empresa Increment del nivell d’activitat física Millora de la salut dels treballadors Reducció del nombre de baixes laborals Augment de la productivitat Facilitat de transport Facilitat d’aparcament Facilitat d’exercici saludable Reducció de temps de desplaçament Pla de Mobilitat (RSC)

Medi Ambient ➥ Mitjà de transport sostenible ➥ Mitjà de transport econòmic ➥ Reducció de la contaminació ➥ Reducció de l’efecte hivernacle ➥ Millora de la salut ambiental ➥ Millora de la salut global ➥ Reducció dels embossos ➥ Reducció d’accidents

La indústria a Tarragona ocupa de manera directa i indirecta entre 10.000 i 12.000 treballadors que es desplacen en milers de vehicles cada dia.

ke caldrà habilitar i incrementar el nombre de carrils-bici a la ciutat i de ciclo-vies a les carreteres. Entre les propostes més factibles per crear noves cicló-vies està l’augmentar l’amplada d’algunes carreteres o adaptar les existents reduint la velocitat dels vehicles convencionals.

Les comarques de Tarragona, amb una excepcional climatologia temperada, ideal per poder anar en bici gairebé tot l’any, representa un fantàstic escenari pel desenvolupament d’una societat saludable amb ebike.

Tarragona, amb una de les major concentracions industrials del sud d’Europa, de forma paradoxal, pot esdevenir un gran nucli de promoció de salut, amb important beneficis per les pròpies empreses, els seus treballadors i, evidentment, a nivell global mediambiental.

Podem arribar a visualitzar les empreses de la Industria Química de Tarragona com a focus de salut, on la majoria dels seus treballadors poden acudir a treballar cada dia amb ebike, o amb bicicleta convencional, a través de ciclo-vies d’accés a totes les empreses dels Polígons Industrials, amb aparcaments adaptats, amb punts de càrrega elèctrica, on s’han alliberat grans espais d’aparcament dels cotxes actuals i s’han reconvertit en instal·lacions esportives i vestidors a l’abast dels treballadors.

Ens podem imaginar Tarragona i la seva Indústria Química com a un nou model de referència de salut a nivell internacional?

Objectiu per al 2020? És un futur imaginari, ... o una fantàstica i necessària realitat?

Abril 2019

22 VIDA COL·LEGIAL

El President va tenir unes emotives paraules en record del metges traspassats.

L’acte va comptar amb la presència del Gerent Abans de cloure l’acte, familiars i amics van de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, voler tenir unes paraules de record cap als el Dr Ramon Descarrega. metges traspassats durant 2018.

Emotiu homenatge als companys traspassats durant el 2018 El passat 12 de març la sala d’actes del COMT va acollir l’acte en memòria dels metges traspassats durant el darrer any L’acte va començar amb el parlament del President de la Institució. El doctor Vizcarro va voler recordar uns companys que havien dedicat les seves vides a una professió com és la de la medicina. El doctor va destacar la professionalitat, la qualitat humana i la trajectòria de tots ells i va voler fer extensiu el condol de tota la Junta de

Govern als familiars. Posteriorment, familiars i amics dels metges traspassats van poder escoltar les paraules d’escalf del doctor Prats així com la lectura de dos emotius poemes. Poc abans de finalitzar l’acte es va fer la projecció d’un vídeo homenatge als metges difunts. Per tancar l’acte, familiars i amics dels traspassats van

voler tenir unes emotives paraules d’agraïment i de record. Posteriorment, familiars i amics dels metges traspassats van poder escoltar les paraules d’escalf del Dr. Prats en una conferència on es va parlar del sentit que té ser metge, i posteriorment, es va fer la lectura de dos emotius poemes.

El COMT se suma a la 39ena edició dels Tres Tombs Més de 35 carruatges i fins a 150 cavalls van desfilar en el marc dels Tres Tombs de Tarragona i on el COMT també hi va ser present.

Carruatges i vestits d’època van prendre el centre neuràlgic de la ciutat fent viatjar al públic assistent en el temps. Carruatges de feina, més d’un centenar de cavalls i fins i tot carros com els de l’antic oest o fins i tot un de fúnebre, no van deixar a ningú indiferent.

El president Dr. Vizcarro en representació Col·legi de Metges també es va voler sumar a l’acte per donar suport a aquest acte tradicional.

Abril 2019

El president del COMT, el Dr Vizcarro, junt amb l’alcalde de Tarragona, el Senyor Josep Fèlix Ballesteros i el president del Gremi de Pagesos, Raúl Font.

23 VIDA COL·LEGIAL

Assemblea de Compromissaris. Març 2019 Els delegats aproven per unanimitat la liquidació pressupostària d’ingressos i despeses així com el balanç de situació corresponent a l’exercici de 2018 Dins de l’informe del President, el Dr. Vizcarro va explicar als assistents els diversos actes que han tingut lloc des de la darrera assemblea celebrada el passat mes de desembre.

Primer va començar detallant les reunions mantingudes amb el Consell de Metges de Catalunya (CCMC) i amb el Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos (CGCOM).

Tot seguit va fer esment de la Fun-

dació Antonius Musa i va voler desglossar els actes del 120è aniversari del COMT. Destaquen les diverses celebracions com la dels d’honorífics que es van dur a terme a Reus, Tortosa i Tarragona. En les dues primeres també van comptar amb les conferències magistrals dels Dr. Masana a la capital del Baix Camp i el Dr. Contreras a Tortosa.

Seguint amb l’informe d’activitat,

el Dr. Vizcarro va parlar de l’emotiu acte en memòria dels metges traspassats i va explicar en quin punt es troba la futura estàtua d’Antonius Musa.

Finalment l’àrea de tresoreria va delegar la presentació de la liquidació pressupostària a l’auditoria ALARIS que va detallar l’exercici fiscal amb un superàvit de 110.000 euros.

Abril 2019

24 CICLE CULTURAL

La criopreservació humana L’evolució de la Medicina ha fet que augmentés la supervivència i la qualitat de vida de l’home però podrem també “tornar a la vida” un cos humà congelat?

Amb l’experiència que òvuls, espermatozous i embrions congelats han tornat a recuperar plenament les seves funcions després de la congelació, ja fa anys que en alguns països es realitza la criopreservació a éssers humans que acaben de morir (Estats Units, Rússia, Anglaterra, Xina. Alemania...).

El Dr.Lluís Estrada Garcia, especialista en Neurofisiologia porta més de 25 anys dedicat a l’estudi, investigació i divulgació de la biologia de l’envelliment i actualment és president de l’anomenada Societat Criónica, que té com a primera fita la divulgació al nostre país de la criopreservació i les seves possibilitats.

Al llarg de la seva conferència va explicar les tècniques i passes que segueixen els països citats on, actualment hi ha alguns centenars de persones criopreservades en dipòsits de nitrogen líquid a - 150 graus

de temperatura.

Molt d’interès va tenir la participació dels assistents tractant els temes legals, ètics, científics, econòmics...i els resultats que avui dia són, encara, incerts.

Neurodesenvolupament, com ens convertim en adults La doctora M. José Mas Salguero ens va convidar a fer un viatge emocional, que en realitat és l’aventura per la qual tots hi hem passat.

L’especialista en neuropediatria, ens va fer una conferència- resum del seu llibre “Neuronas en crecimiento”, explicant amb un llenguatge molt entenedor i una presentació extraordinària, l’evolució de l’ésser humà al mateix temps que evoluciona el nostre cervell. Les nostres capacitats com humans estan al nostre ADN, però es manifesten a poc a poc, progressivament, tal com es va desenvolupant tot el sistema nerviós. La maduresa cerebral abasta, des de la concepció, la infància i l’ adolescència, uns 20 anys que desemboquen en la maduresa adulta.

El col·loqui final amb els assistents va ser intens i profitós i, tothom, es va mantenir atent durant la mitja hora més de la programació habitual.

Abril 2019

25 VIDA COL·LEGIAL

Antonius Musa, protagonista de la reunió de l’OCA de Mutual Médica L’acte, organitzat per Mutual Médica i que enguany arriba a la seva desena edició, va congregar a representants de 33 col·legis mèdics d’arreu de l’Estat a Tarragona Qui era Antonius Musa? Aquesta va ser la pregunta que el Dr. Fontanet va desvelar en l’acte de l’OCA organitzat l’últim cap de setmana d’abril.

Musa i Euphorbo, eren dos germans d’origen grec amb coneixements de Medicina i experts en Botànica. A Euphorbo la història el situa com metge de confiança del rei Juba II de Numídia i Mauritània mentre que, el més probable, és que Musa arribés a terres romanes com esclau d’algun patrici, que en un moment indeterminat li va concedir la llibertat.

Sobre quan i com va arribar Musa a Tàrraco no s’han trobat referències. Podia haver arribat a Tàrraco des de Roma com tants altres romans.

Un cop aquí, s’hauria guanyat una bona reputació com a metge concertat. Com a tal, havia de ser ja un conegut d’August o bé tenir un prestigi reconegut a Tàrraco, perquè d’altra manera no s’entén que tot un Emperador, molt malalt, es posés en mans d’un desconegut.

El guariment d’August per part d’Antonius Musa és la primera cita referenciada, d’una atenció mèdica a la nostra ciutat. Amb la seva actuació, Mussa va contradir tot el que estava establert en aquell moment,

des del punt de vista de tractament mèdic concertat. Bàsicament va passar de la calor al contrari, el fred.

La hidroteràpia freda li va proporcionar una millor higiene personal però també va treballar aspectes com el menjar. Si August presentava un problema digestiu, sens dubte l’orientació dietètica, basada en la dieta vegetal, va ser de gran ajuda.

Desvelat l’origen d’aquest galè l’acte va servir per poder presentar en societat l’estatueta del metge que representa al COMT. Una figura obra del conegut escultor Dr. Francesc Anglès i que la Diputació de Tarragona va regalar a la Institució en motiu del 120è aniversari del COMT. Durant el cap de setmana l’activitat es va traslladar al Monestir de Poblet on es va celebrar la desena reunió anual de l’Òrgan Col·legial Assessor (OCA). Mutual Médica va congregar a 33 col·legis mèdics de tot Espanya per presentar-los el tancament econòmic i social de l’entitat i analitzar conjuntament la situació que viu el col·lectiu mèdic en relació a aspectes com la previsió social o la protecció professional del sector.

Abril 2019

26 OPINIÓ

Oferta, demanda, exigència i resposta professional Dr. Xavier Allué Núm. col·legiat 4302109

Tant l’assistència sanitària com la mèdica o d’altres relacions socials, es regeixen pels principis de l’oferta i la demanda. Els fluxos poden tenir determinants epidemiològics, estacionals o, fins i tot d’origen frívol, com la moda. Però la demanda, com la d’altres serveis, s’origina des de la població de manera espontània i l’oferta respon a la demanda com una necessitat creada.

Tot i això, hi ha aspectes de la demanda que són generats des de la mateixa oferta. Destaquen els que no són vitals o responen a visions més o menys populars del que és la salut o també l’aparició de nous recursos assistencial i, en especial, els tractaments terapèutics que es poden oferir a pacients i a facultatius amb més especialització.

El que sí que hem pogut apreciar és, però, que la mateixa creació de serveis assistencials genera increments de la demanda.

Quan s’han obert centres de salut o hospitals en zones on no existien, la demanda assistencial anteriorment derivada a altres zones o recursos, no només es reordena cap als nous més propers, sinó que s’incrementa.

Això significa que els sectors de població que han rebut menys atenció, de fet, sobreviuen sense i quan troben l’oferta, la fan servir.

Evidentment que això es veu afavorit per l’existència d’un sistema sanitari universal i lliure, Abril 2019

pagat pels impostos però això també succeeix amb l’assistència privada. Les assegurances mèdiques també estimulen la utilització dels serveis(“...com que ja està pagat”).

Tot plegat el sistema en la seva totalitat, d’una forma o altra, afavoreix el consum de l’assistència sanitària.

Fins i tot, els centres i els serveis que es troben amb dificultats per gestionar la seva demanda com, per exemple, els serveis d’urgències hospitalàries, quan es queixen i promouen campanyes per a reduir aquesta demanda, el que fan és redirigir-la cap a altres nivells assistencials. De fet, es dóna per bona i, de fet, qualsevol gerent o director de serveis veuria amb preocupació que disminueixi la seva demanda, perquè sap que això representarà ineludiblement reduccions en els seus recursos.

Del que estem segurs és de què la demanda assistencial sanitària continuarà creixent.

Juntament amb això, els professionals també aprecien un gradual increment de l’exigència per part dels pacients. Cada vegada més, la població malalta vol que el seu problema sigui atès de seguida, que es resolgui de pressa i bé. Si això no és així, de seguida estan disposats a atribuir la causa a una mala resposta del metge. La tolerància a l’infortuni, que és al cap i a la fi, el que representa una malaltia, cada vegada és menor i no valen sempre les explicacions.

Una bona part de la raó són els mateixos avenços de la ciència mèdica: Si els metges són tan savis, tenen tants aparells i recursos, el que no resulta acceptable és que no resolguin el problema.

La resposta professional cal que sigui activa. Que s’aguanti sobre bases científiques sòlides i que s’expressi amb contundència i seguretat. Ni es poden dir mentides ni oferir expectatives falses i no dubtar en oferir alternatives o segones opinions que, també, són un dret dels pacients.

Freepik

27 VIDA COL·LEGIAL

Coques Dr. Pere Sanvisens Col·legiat núm. 4300889

No és fàcil esbrinar l’origen exacte d’aquelles menges antigues o quines denominacions i canvis han sofert al llarg del temps.

Els Països Catalans sempre han estimat el dolç i han estat font d’una fina i anomenada rebosteria. Ara mateix tot això ha anat bastant avall, els costums s’han transformat. Han plegat molts taulells on es dispensaven meravelloses elaboracions pastisseres, botigues de flaire deliciosa amb aparadors plens de temptacions dolces i delicadament presentades, colors, formes, combinacions.

Comentaré alguna cosa sobre algun dolç molt conegut, d’aquells que per la llarga tradició i arrelament encara presideixen alguna celebració i/o revetlla, malgrat haver quedat molt per sota del que havien estat en altres temps. En primer lloc, a més de les coques que hi ha, n’hi havia de molts tipus.

A part de les dolces que presideixen la revetlla de Sant Joan hi ha les de recapte amb massa panadera coberta de ceba i pebrot cuit on s’hi inclou potser un tros de llonganissa o una arengada. N’hi ha també d’espinacs amb panses. Coques que no són pas dolces i que no deixen de ser una alternativa, possiblement avantatjosa, a la universal i exitosa pizza d’origen semblant.

La coca de Sant Joan és, ara mateix, la més coneguda. Es consumeix durant la revetlla estiuenca del Sant, a les terrasses decorades amb garlandes i gallardets de colors i flaire de pólvora i espetecs constants de coets i petards. S’assaboreixen alegrement amb una copa de vi espu-

mós –cava- o una copeta d’una bona mistela, garnatxa o moscatell daurat i aromàtic. També cal fer esment de les coques que presidien les postres caniculars de Sant Pere i de Sant Jaume i que eren similars a les de St. Joan.

La coca té un origen incert, antic i difícil de precisar. Segons Néstor Luján “Diccionari de Gastronomia Catalana” Eiximenis ja en parla al segle XIV i Jaume Fàbrega a “L’essència de la cuina catalana”, diu que de coques se’n fan des de l’Edat Mitjana . Probablement la manera de fer-les ha variat. Segons Fàbrega la paraula coca ve de coc que tindria

un origen germànic (cake en anglès, cuchen, Alemany, etc.) És interessant indicar també que la coca era un vaixell molt comú a l’Edat Mitjana que navegava pel Mediterrani i era arrodonit.

Recorda Joan Amades (Costumari Català) que la coca té un sentit sacramental com el tenen els altres pastissos tradicionals obrats amb farina i propis de diades senyalades.

Les coques es feien, sovint, a les cases. Pla ho evoca: ”sempre al record tenim la coca de la mare o àvia”.

La pasta de coca pot ser de farina i aigua o de pa. De forma circular, ovalada o aplanada i s’hi solen afegir-se diversos ingredients. Jaume Fàbrega a “Les postres i pastissos de l’àvia” proposa unes quantes receptes de coques: De llardons, d’anís, de cireres, de mel, coca dolça, etc. Els ingredients que refereix de la coca de Sant Joan són: farina, sucre, llard, ous, aigua i llevat.

A més, i per sobre, s’hi afegeix fruita confitada, cireres, taronja, meló, etc. Aquesta coca, actualment, junt amb la de llardons que és molt típica de Dijous Gras, són tal vegada, les més populars a casa nostra. La recepta citada de la de sant Joan no parla de farciment, però ara pràcticament al comerç reboster totes són farcides de cabell d’àngel, massapà, crema, nata o xocolata. És qüestió de gustos! De fet, la rebosteria dels nostres dies usa majoritàriament la pasta de brioix, d’origen francès, a base de mantega per fer la massa de coques i molts altres pastissos.

Encara es poden trobar coques rústiques a molts poblets.

Abril 2019

28 VIDA COL·LEGIAL

El COMT dóna la benvinguda al teu fill/a amb un ajut a la natalitat Posa’t en contacte amb el Col·legi si vols sol·licitar el donatiu econòmic que estableix el Programa de Protecció Social La Dra. Hernandez Herrero amb la seva filla Laia

La Dra. Rodriguez López amb la seva fila Paula

La Dra. Muriscot amb el seu fill Arnau

La Dra. Olivares amb la seva filla Emma

La Dra. Lores amb el seu fill Alejandro

La Dra. Rojas amb el seu fill Màxim

Els Drs. Colodro i Dalmau amb la seva filla Helena

El Dr. Martin Valdez amb el seu fill Bruno

La Dra. Abellán amb els seus fills Xiluva i Thando

La Dra. Roquer amb la seva filla Alicia

Abril 2019

29 VIDA COL·LEGIAL

Els Drs. Cediel i Cañete amb la seva filla Emma

El Dr. Albiol amb el seu fill Alain

La Dra. Ruiz Garcia amb el seu fill Marc

La Dra. Yassini amb el seu fill Adam

La Dra. Capdevila amb la seva filla Gal.la

La Dra. Casanova amb el seu fill Lluc

La Dra. Milian amb la seva filla Joana

La Dra. Fortuny amb la seva filla Marta

La Dra. Carrasco amb la seva filla Emma

El Dr. Viñales amb el seu fill Adrián

La Dra. Catalín amb el seu fill Richard

La Dra. Garcia Villarrubia amb la seva filla Clara

Abril 2019

30 VIDA COL·LEGIAL

La Dra. Villar amb el seu fill Oriol

La Dra. Gaig amb el seu fill Martí

La Dra. Ruiz Aguilar amb el seu fill Víctor

El Dr. Saa amb el seu fill Oliver

La Dra. Alvarez amb la seva filla Montserrat

La Dra. Hernández Rojas amb el seu fill Juan Diego

ALTES Núm. Col

Els Dres. Lopez i Cardoso amb el seu fill Thiago

El Dr. Rojas amb la seva filla Valèria

Abril 2019

4301420 4302240 4305461 4305654 4305837 4306191 4306573 4306791 4306825 4306985 4306986 4306987 4306988 4306989 4306990 4306991 4306992 4306993 4306994 4306995 4306996 4306997 4306998 4306999 4307000 4307001 4307002 4307003 4307004 4307005 4307006 4307007 4307008 4307009 4307010 4307011 4307012 4307013

Cognoms, Nom PORQUET GOMBAU, MARIA TERESA ABELLO CILLEROS, ANTON HEGITCHUSSY GESTAL, SUSANA CARPIO TOBAR, ANGEL GABRIEL SANCHEZ JARQUIN, CLAUDIA LUCIA NEY DIAZ, ARA ANAHI AVECILLAS CHASIN, JOSUE MOISES VILLAS ROCA, MONICA BRICEÑO , CARLOS ENOC MARTTINI ABARCA, JACKELINE DEL PILAR CASTELLO VERNET, JOANA GARCIA DURAN, MARIA ALEJANDRA OLIVA VIVAR, JOAQUIN LAURICELLA GRATERON, VANESSA ANGELINE ROSARIO GODOY, GABRIELA CAROLINA PARODY SANTIAGO, MAIBEL MINGUEZ BLASCO, PATRICIA FIERRO ALANIS, MARIA PATRICIA BALAN , OLGA LISCA PEREZ, STEVEN FRANCISCO MINCHONG CARRASCO, PATRICIA VANESSA GARCIA MARCHAN, MARISOL YSIDRA PERNIGOTTI , ALBERTO MAGGIORE , GIOVANNI ANTONINO CARRANZA NEIRA, CRISTIAN MANUEL SANCHEZ NAVARRO, ALIRIO YANEZ CABRERA, KATTY MAYOR FERRUZOLA, LECH ONOFRE TUSANOTTE PEÑA, SIMON ANDRES RIVERA CASTELLANO, JAVIER SANCHEZ CASTRO, JAVIER ALEJANDRO CAMACHO TOVAR, MARIA PATRICIA REYES MONCAYO, CARLOS AUGUSTO PERALES CHORDA, CAROLINA SERO BALLESTEROS, LAIA CRUZ DIAZ, ANAELSY CARMONA GARCIA, DANIELA MONTORO GUERRERO, MIRIAM

Núm. Col 4307014 4307015 4307016 4307017 4307018 4307019 4307020 4307021 4307022 4307023 4307024 4307025 4307026 4307027 4307028 4307029 4307030 4307031 4307032 4307033 4307034 4307035 4307036 4307037 4307038 4307039 4307040 4307041 4307042 4307043 4307044 4307045 4307046 4307047 4307048 4307049 4307050 4307051

Cognoms, Nom SEMINARIO RUIZ, MARIA ASUNCION TENGO BELZUNCES, ESTELA MENDEZ SOTO, ANA MARISE GUIZADA CHOQUE, CLAUDIA ESTHER MERINO DE BONADONA, EDUARDO MAURICIO MUÑOZ SANTIAGO, RAYMOND XAVIER GIL ALVAREZ, MARIA DEL HENAR MIRCEA , ALINA-IRINA ALVAREZ DE SOTOMAYOR BIERMAN, DIEGO ANTONIO WILLEKENS MORALES, REIN NICOLAS LARA PEÑA, ELAINE JOSEFINA BALTAZAR VIEIRA, GLORIANI MILAGROS CONTRERAS CROES, CARLOS ALFREDO LORES TERRERO, YANIA MENDEZ MAREQUE, DIEGO RAUL FLORES FLORES, ALAN ALBERTO PEREZ BALAUSTREN, IRAIDA ZULAY CABALLERO CASANOVES, PRISCILA CASANOVA MARQUES, RAQUEL TERCELAN ALVAREZ, ESTEBAN PULIDO CRUZ, EDISON HERNANDO PUJOL LUCAS, CLAUDIA OVIEDO ALBERTI, ERNESTO GOMEZ CORTES, SANDRA ARRUFAT NEBOT, FRANCISCO JAVIER REVUELTA LOPEZ-CORDON, LAIA ALFONSO LANDETE, BELEN BOTTARO PARRA, DAVID RICARDO GARCIA PEREZ, ERNESTO ALEJANDRO MADUTA , TUDOR FIBLA MATAMOROS, ANNA MENDOZA GARCIA, FRANCISCO OLIVARES ORTIZ, ALVARO MAURICIO STOICEV , ONORINA TALARN FERRANDO, CRISTINA MAROTTA PAIS, MARCO ROMERO GIL, ALBA CRISTINA RODRIGUEZ RODRIGUEZ, YAKELIN

31 GASTRONOMIA

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com)

MAGRET D’ÀNEC A LA BRASA AMB COUS COUS I CHUTNEY DE MANGO Ingredients: 1 Magret d’ànec Per al chutney de mango: -2 Cullerades de ceba tallada petita -½ Mango madur -Una cullerada de café de sal i pebre -Una cullerada sopera de vinagre de vi blanc -1 Bitxo petit -Dos cullerades soperes de sucre morè -1 Branqueta petita de canyella Per al cous cous: Un got petit de cous cous Dos gots petits d’aigua

Farem un petits talls al magret per la part del greix, sal pebrem i posem a la brasa per la part del greix fins que quedi ben daurat, donem el tomb i que es dori per l’altre costat.

Reservem.

En un bol posarem el cous cous amb sal, pebre i espècies al gust, com per exemple herbes de Provença, calentem l’aigua i quan bulli la posem al bol amb el cous cous i tapem hermèticament amb paper de film, deixem reposar fins que el cous cous hagi absorbit tota l’aigua.

En una sarten petita posem tots els ingredients per fer el chutney de mango, quan ja estigui reduït i una mica caramel·litzat retirarem la branqueta de canyella i el bitxo.

Tallem el magret i el posem al forn, mentrestant posem al fons el cous cous sal, trèiem el magret del forn que quedi rosat per dins i el posem a sobre del cous cous, al costat posem el chutney de mango.

L’ACUDIT

Abril 2019

ASSEGURANÇA DE GUÀRDIES MÈDIQUES

Posa’t en guàrdia!

Davant d’una incapacitat laboral Si entres en

MutualMedica

, activa el

Si t’atures, Mutual Mèdica et manté actiu cobrint l’import de les guàrdies que tu decideixis.

Defensa els teus ingressos!

@MutualMedica

www.mutualmedica.com infomutual@mutualmedica.com · 900 82 88 99

La Mutualitat dels Metges