Galens 200

Desembre de 2018 - Núm. 200

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Metges en lluita Col·legi de Metges reconeix la feina dels seus professionals en una emotiva Diada Col·legial

El fascinant i desconegut món del cervell humà

Les pseudociències en el punt de mira

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

6

ACTUALITAT

14

ACTUALITAT

16

ACTUALITAT

18

ACTUALITAT

24

Vida col·legial

30

OPINIÓ

Emotiva diada col·legial

20 Anys de paimm

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Helena Sabaté Tomàs Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Tamediaxa, S.A. Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona cjoan@mestarragona.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset Fotos: Arxiu Galens, Tamediaxa, Freepik

Metges en lluita

El fascinant i desconegut món del cervell humà

El COMT denuncia un acte pseudocientífic

“Hi ha un lloc per a l’ètica de les virtuts”

Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Desembre 2018

4 EDITORIAL

“Feia anys que no es veia una imatge com la que hem presenciat. Una situació que se sabia que, tard o d’hora, acabaria succeint i que es podria haver evitat amb la posada en marxa d’una reivindicació històrica; la millora del finançament” Fernando Vizcarro Bosch. President

Reivindicar el que és just Ara tot just fa un any, en aquest mateix espai, feia una crida a la millora de les condicions laborals en la professió mèdica promovent aspectes com la conciliació laboral o reduint la pressió assistencial. Han passat 12 mesos i finalment el sector de l’atenció primària i també l’hospitalari han dit prou. S’han plantat i han anat a la vaga. L’esgotament dels professionals, la precarització de la feina o la manca de facultatius els ha dut a prendre aquesta mesura.

Feia anys que no es veia una imatge com la que hem presenciat. Una situació que se sabia que, tard o d’hora, acabaria succeint i que es podria haver evitat amb la posada en marxa d’una reivindicació històrica; la millora del finançament. Des del Col·legi que jo represento hem secundat aquesta decisió. Calia fer un pas endavant i mostrar a la societat que, per poder oferir un bon servei, cal tenir unes condicions i respostes a unes demandes més que lògiques. És feina dels responsables polítics posar fil a l’agulla i dotar com és just al sector de la sanitat. A més, cal una recuperació del rol i de la responsabilitat del professional sanitari. D’aquesta forma aconseguirem arribar de nou a la nostra ciutadania amb garanties d’una bona qualitat assistencial.

I parlant de qualitat en l’assistència no puc obviar una iniciativa que vetlla per aquesta pràctica. El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) que enguany

Desembre 2018

celebra vint anys d’existència i també d’èxits. Una iniciativa pionera a Europa que ha sabut donar la resposta a la pregunta de qui cuida als que cuiden.

Des d’aquí, voldria agrair la gran tasca dels professionals que fan possible aquest programa que guareix al “metge malalt” però també hem de reivindicar el paper del Col·legi com un agent més que vetlli per la salut dels seus col·legiats. Cal estar atent a qualsevol incidència i remetre el cas, si s’escau, al PAIMM. Tanquem un 2018 molt especial i farcit d’activitats. Enguany celebrem el 120è aniversari del Col·legi de Metges i de tots els actes que hem celebrat voldria fer esment de la Diada Col·legial. Poder reconèixer la tasca dels nostres professionals i institucions és un gran plaer per mi. Un homenatge a la trajectòria, a l’empremta que ens han deixat gràcies al seu esforç que cal posar en èmfasi any rere any. I als que comencen, que no perdin aquella il·lusió amb la qual tots vam començar a exercir la nostra professió.

I amb la mateixa il·lusió amb què vaig començar quan vaig ser escollit president, continuo 10 anys després. Defensant els interessos de vosaltres, els col·legiats, vetllant pels vostres drets i amb més forces que mai per seguir al capdavant d’aquesta institució.

Tan sols em queda ja desitjar-vos un molt bon Nadal i feliç any nou ple d’èxits i encerts.

6 ACTUALITAT

El Seminari va acollir un any més la Diada Col·legial

El Col·legi de Metges de Tarragona reconeix la feina dels seus professionals en una emotiva Diada Col·legial La sala d’actes del Seminari es va quedar petita per acollir una nova Diada Col·legial on es va reconèixer la tasca dels professionals i les institucions sanitàries de la demarcació. La corporació va lliurar els màxims guardons col·legials a aquelles metgesses i metges que havien contret mèrits rellevants en defensa de la pràctica de la medicina i s’havien distingit per la seva tasca al servei de la sanitat i les seves organitzacions.

La màxima distinció col·legial -Creu de Sant Cosme i Sant Damiàla va rebre el Dr. Jaume Sentís i Bonet pels seus mèrits professionals i humans durant la seva llarga trajectòria professional. Aquest doctor, que guarda un vincle molt especial amb el territori ja que forma part d’una llarga nissaga de metges vinculats a Desembre 2018

Els alumnes del Grau Professional del Conservatori de música van posar la nota musical a l’acte

la ginecologia, va tenir emotives paraules durant el seu discurs adreçades a familiars i professionals.

Les doctores Maria Rull i Gracia Garcia van ser guardonades amb les medalles d’or del Col·legi. La prime-

7 ACTUALITAT

Foto de família amb els guardonats en la Diada i la Junta de Govern del COMT

ra, especialista en anestèsia i reanimació, va ser cap del servei d’anestesiologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i fundadora de la Clínica del Dolor. La dedicació i dilatada experiència en les terres de l’Ebre de la Dra. Garcia exercint la medicina familiar i comunitària, van ser els principals motius pels quals la Junta de Govern va atorgar aquest premi.

La jornada també va voler reconèixer

la tasca de La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili per la seva vinculació i compromís amb la societat al territori des de fa 25 anys.

La Diada Col·legial també voler premiar amb el millor expedient MIR del curs 2017-2018 a la Doctora Irene Marsal. Pel que fa als més veterans, el COMT va atorgar la insígnia de la Institució i un diploma als col·legiats

que van donar-se d’alta l’any 1968 i, per tant, compleixen mig segle a la corporació.

La música també va tenir un apartat especial amb un petit concert interpretat pels alumnes del Grau Professional del Conservatori de Música de Tarragona. Els quatre músics van interpretar el Cànon en RE Major de Pachebel i l’Ària de la Suit núm.3 en RE Major de Johan Sebastian Bach.

Desembre 2018

8 ACTUALITAT

Una nissaga familiar de ginecòlegs que encara avui continua viva El Dr. Jaume Sentís Bonet neix a Tarragona el 1942, fill de Jaume Sentís Anfruns i Teresa Bonet Musté. El seu pare, el Doctor Sentís Anfruns ja era obstetra ginecòleg i s’havia establert a Tarragona el 1930.

Seguint els passos del seu pare, Jaume Sentís Bonet va cursar també els estudis de Medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona i va fer l’especialitat a la càtedra del Dr. Gil-Vernet.

Amb ell, el seu germà Jordi també va cursar els mateixos estudis cosa que en un futur farà que comparteixin tota una vida professional plegats.

Quan va acabar l’especialitat el 1968, es va establir a Tarragona amb el seu pare i posteriorment ho va fer el seu germà. En aquells primers anys compagina l’activitat de la consulta privada familiar amb la plaça d’ajudant de Ginecologia del Dr. Muro a l’ambulatori de Tarragona. PosteriDesembre 2018

orment, guanya la plaça de ginecòleg a l’ambulatori de Valls, plaça que amb el temps va poder traslladar a Tarragona. Paral·lelament a aquesta activitat, va realitzar la d’ajudant del seu pare en la plaça de Maternòleg de l’Estat que ostentava.

Durant els anys 70 tota l’activitat quirúrgica que es generava de l’ambulatori ja la realitzaven a l’Hospital de Santa Tecla. És en aquest punt quan comença la seva relació amb l’Hospital on ha exercit fins al final de la seva vida professional.

A més de la tasca professional, el Dr. Sentís també va estar molt vinculat a la docència. Va ser professor de l’Escola d’Infermeria de Santa Tecla, on s’hi van formar la majoria de les infermeres més veteranes que encara treballen en aquest Hospital.

A partir de 1987 l’Hospital de Santa Tecla, per creixement i per iniciati-

9 ACTUALITAT

El Doctor Sentís va rebre el màxim guardó que atorga el COMT gràcies a la seva dedicació i dilatada experiència

va del Dr. Adserà, posa en marxa un procés de jerarquització de serveis mèdics i quirúrgics. S’encarrega la tasca de l’organització del Servei de Ginecologia i Obstetrícia als doctors J. Sentís. Els 2 germans decideixen conjuntament repartir-se les tasques com sempre havien fet i opten perquè el Dr. Jordi Sentís esdevingui el Cap de Servei, per tal que el Dr. Jaume Sentís s’encarregui més de tota l’organització quirúrgica i de la cirurgia ginecològica, que ha estat la seva veritable passió.

Tots els qui han tingut el gust de treballar al seu costat en destaquen la seva professionalitat i l’experiència que ha transmès en totes les vessants de l’especialitat, tant de l’Obstetrícia com de la Ginecologia, destacant especialment per la seva habilitat en l’ús dels fòrceps i la seva destresa quirúrgica, plasmada en el domini i tècnica que tenia en la cirurgia per via vaginal.

PARAULES D’AGRAÏMENT La meva relació amb la Medicina comença amb el meu pare. Després decideixo fer la mateixa especialitat que ell, Obstetrícia i Ginecologia, d’acord amb el meu germà Jordi, amb qui vaig compartir gairebé tota la vida professional i que era el meu company de feina però sobretot amic i confident.

A partir de la mort del meu germà he tingut la sort que el seu fill Jordi em va ajudar a tirar endavant demanantme que seguís treballant amb ell i amb tots els metges del Servei amb qui he passat molts bons moments en aquesta última etapa de la meva vida professional.

Gràcies per la vostra ajuda i amistat.

Estic molt agraït a tots els equips de metgesses, metges, infermeres, infermers, auxiliars i personal administratiu que han treballat tots aquests anys amb nosaltres.

Gràcies també a tota la meva família, que sempre han estat al meu costat.

I gràcies al Col·legi de Metges de Tarragona per aquest reconeixement. És un honor per a mi rebre aquesta Creu de Sant Cosme i Sant Damià.

Desembre 2018

10 ACTUALITAT

Una vida dedicada a la Medicina a les Terres de l’Ebre 41 anys al servei de les persones La Doctora Gracia Garcia va néixer a Santa Elena, un poblet de la província de Jaén. Al gener del 1962, junt amb la seva família, emigra a Barcelona per trobar un futur millor. Així va ser com va conèixer el Mediterrani, a través de les finestres del Sevillano, que els duia a Barcelona des de l’estació de Jodar.

La Dra. Garcia era la petita de quatre germans i als 9 anys va iniciar l’educació que la va conduir fins a la carrera de Medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona. Durant els 6 anys de formació universitària va compaginar estudis amb treball com d’infermera en la Unitat d’Intensius del Sagrat Cor de Barcelona.

Arriba a Tortosa al 1977 tot just amb la carrera acabada. En aquell moment va iniciar la seva etapa professional a les Terres de l’Ebre acompanyada del seu marit, MAO de l’Hospital Verge de la Cinta, i amb una nena de 2 anys.

Inicialment va realitzar guàrdies al Servei d’Urgències. Va començar a treballar com a metge de capçalera a l’Ambulatori Santo Ángel el 1977 amb un bloc de receptes, un bloc de “p10” i poca cosa més. Tenia 24 anys i era l’única dona amb tasques de metgessa assistencial en un món d’homes.

El seu compromís i activisme van fer que formés part de seguida de la Junta Facultativa, on es discutien problemes assistencials i organitzatius.

El 1983 van impulsar la creació de la UD de Medicina Familiar i Comunitària de Tortosa, que era la segona de tot Catalunya i de la qual en va ser tutora des del començament així com cap d’estudis des de 1995 fins al 2015.

La vida laboral de la Dra. Garcia sempre ha estat vinculada a Tortosa.

Primer a Ferreries i després al CAP El Temple des de que es va inaugurar.

Ha atès un ampli grup de persones Desembre 2018

El compromís i dedicació de la Dra. Gracia amb les Terres de l’Ebre li va valer la Medalla d’Or

continuadament; ha intentat acompanyar en la vida les famílies senceres: avis, pares, fills, i fins i tot néts i

en aquesta tasca assistencial, sempre ha tingut el suport dels residents que han estat al seu càrrec.

PARAULES D’AGRAÏMENT Mirant enrere, em sento profundament afortunada i agraïda per l’aprenentatge derivat d’aquest anys, poder fer docència a la vegada que es produïa la millora de l’atenció primària, anys apassionants de treball, de lluita en què ens crèiem el que fèiem.

He fet el que he estimat; per un costat, el servei a les persones i, per altre, la tasca docent, procurant ser un referent per al resident que tenia al meu costat i intentant despertar l’enamorament per l’atenció primària.

Sempre he mirat de continuar formant-me en l’excel·lència professional i humana. M’han interessat temes clínics, de docència, de comunicació assistencial, d’atenció a la família i d’atenció al final de la vida Vull agrair el treball amb els pacients que m‘ha donat molt, m’han ajudat a créixer com a professional i com a persona. Aquest treball m’ha permès trobar el meu lloc al món.

11 ACTUALITAT

“Hem de saber treballar en equip i compartir coneixements però sense oblidar la relació personal metge-pacient” Al llarg de la seva vida la Dra. Rull ha combinat la pràctica mèdica i la docència siologia, Tractament del DoFilla d’en Josep, propietari d’un lor i Pal·liatius a la Universitat taller d’automòbils i de Maria, Eduardo Mondlane, a Maputo, administrativa, la Doctora Maria Moçambic.

Rull Bartomeu neix a Reus l’any En l’actualitat, i ja porta 8 1945. Inicia els seus estudis de anys, és la Directora del Máster primària a l’escola Mare de Déu Professional en Medicina del de la Misericòrdia, de Donya Dolor de la Societat Espanyola Maria Cortina i més tard, inicia del Dolor en la Universitat Euel batxillerat al’Institut Gaudí de ropea Miguel de Cervantes. És Reus.

Patrona de la Fundació EspaPoc després es desplaça fins a la nyola del Dolor. capital catalana per iniciar els esLa investigació també ha estudis de Medicina a la Universitat tat present en la vida de la Dra. Central de Barcelona. S’especiaRull. Setanta publicacions en litza en Anestesiologia i ReaniRevistes nacionals i Internacimació a l’Hospital de Sant Pau i onals relacionades amb l’espea la Clínica Sant Jordi de Cirurgia cialitat de Anestesiologia i DoCardiovascular. lor i diversos capítols en llibres La formació va ser sempre una avalen la seva feina. prioritat per aquesta professional La trajectòria professional i és al 1992 quan publica la seva La Dra Rull va ser cap de Servei d’Anestesiologia i Reanimació dels dos hospitals referència al Camp de que ha dut a terme li ha valtesi doctoral sobre el Dolor Lum- Tarragona gut l’obtenció de diversos bar i posteriorment va cursar un Màster en tractament del Dolor a la siologia. A la vegada, va ser vocal de premis;el Gerontes, de la Societat de Docència de la Societat Catalana del Geriatria 1974, el premi Mapfre 1986, UAB (1996-98).

A nivell professional va ser Cap de Dolor de l’Acadèmia de Ciències Mè- el premi Mauricio Riosalido de la SoServei d’Anestesiologia i Reanimació diques de Catalunya (2010-2014). En cietat d’Ortopèdia 1995 o el premi de al Hospital Sant Joan, a Reus, des de activitats de Cooperació, amb la URV la Càtedra del Dolor de la Universitat 1981 a 1998. Un any més tard deixa la solidària, va donar cursos d’Aneste- de Salamanca, 2007. capital del Baix Camp i passa a estar al capdavant del Servei d’AnestesioUna professió en constant evolució logai i Reanimació de l’Hospital Joan He viscut el canvi de l’especialitat d’Anestesiologia i Reanimació, sent acXXIII de Tarragona. Càrrec que no tualment una especialitat molt àmplia que comprèn la Valoració Preopedeixarà fins al 2010. ratòria, l’activitat a Quiròfan, la Reanimació Postoperatòria, la Reanimació Paral·lelament, la Dra. Rull va ser a Urgències i el Tractament del Dolor tan agut com crònic. Cal destacar la responsable del Servei d’Emergènciimportància de les innovacions farmacològiques i en enginyeria mèdica. es Mèdiques de la província del 1987 L’Anestesiologia ha col·laborat en l’avanç de la Cirurgia i en el tractament al 1999 i, aquell mateix any, comença de malalts molt greus. La Medicina actual té una gran complexitat. Hem de saber treballar en equip i compartir coneixements, però sense oblidar la seva tasca en el món de la docència la relació personal metge-pacient. Ha de ser una relació tècnica i humana com a professora associada de la Faamb molta empatia. cultat de Medicina de la Universitat He compartit la meva trajectòria professional amb el meu marit, el proRovira i Virgili. fessor Rodrigo Miralles al qual li agraeixo la seva ajuda i consells. Tinc L’ensenyança va tenir un gran pes molts bons records de tots aquests anys, també de l’experiència en coen la vida d’aquesta metgessa que va operació a l’Àfrica; un lloc on aprens a relativitzar les coses i a donar valor a el que realment en té. impartir cursos de la Fundació Europea per l’Ensenyament de AnesteDesembre 2018

12 ACTUALITAT

Millor expedient MIR curs 2017-2018 Dra Irene Marsal

Dels més veterans als més joves passant per les nostres institucions La Doctora Irene Marsal va ser guardonada amb el millor expedient MIR del curs 2017-2018 El COMT va atorgar la insígnia de la Institució i un diploma als col· legiats que van donar-se d’alta l’any 1968 i, per tant, compleixen mig segle a la corporació. Els distingits van ser els Drs. Emilio López Pérez, Joaquín Vidal Pedrol, Manuel Alonso del Campo, Ignasi Rosiñol, José García Ibáñez, Antonio Virgos Oller, Luís Torre Alonso, Lluís Figueras i Oliveras, José Luís Mas Pérez, Luís Fortuny Cugat, Josep Pere Save Guinovart, Javier Pastor Molas, Ignacio Vela Tejero, Lucio Montoya García i M.Natividad Torrente González.

La jornada també va voler reconèixer la tasca de La Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili per la seva vinculació i compromís amb la societat al territori des de fa 25 anys.

Desembre 2018

A l’esquerra, el degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV recull el guardó. A la dreta, 15 col·legiats van ser guardonats per pertànyer al COMT des de fa 50 anys.

Si és metge o professional de la salut i vol obrir una consulta mèdica, nosaltres el podem ajudar.

Disposem d’un local preparat per convertirlo en centre mèdic i amb possibilitat de personalitzar la consulta i compartir serveis.

El local està ubicat a la rambla de Llorenç del Penedès, al costat de l’Ajuntament. És un local de disseny i cantoner, amb una superfície total de 390 m².

Per a més informació truca’ns al

627 484 082

www.nvpenedes.com

14 ACTUALITAT

1998-2018: 20 anys del PAIMM Enguany és any de celebracions. Al 120è aniversari de la creació del Col· legi de Metges de Tarragona hi hem d’afegir el 20è aniversari de la creació del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM).

El terme “metge malalt” fa referència al metge que pot veure afectada negativament la seva pràctica professional per problemes psíquics i/o conductes addictives (a l’alcohol o a altres drogues, inclosos els psicofàrmacs). S’estima que aproximadament el 12% dels metges desenvoluparan al llarg de la seva vida professional (uns 40 anys d’exercici) alguna patologia mental i/o addictiva.

Una de les missions primordials dels Col·legis de Metges és vetllar per a que els professionals estiguin en les condicions físiques òptimes i mentals per exercir la medicina amb una praxi correcta sense posar en risc la salut dels seus pacients.

Però també hi ha una coresponsabilitat compartida entre els col·legis de metges, l’administració pública i els gestors sanitaris. I això és així perquè, en el nostre país, la col·legiació és obligatòria i, per tant, els col·legis són els responsables de la regulació i del control de l’exercici professional i, en conseqüència, els pertoca adoptar mesures per a solucionar el problema dels metges malalts. Però sobre l’administració i els gestors sanitaris recau la responsabilitat d’ajudar en la recerca de trobar aquestes solucions ja que sobre ells recau la funció de salvaguardar la qualitat dels serveis sanitaris.

Els metges malalts poden ser causa d’innombrables problemes en el seu entorn familiar i laboral. La singularitat d’aquest problema rau en dos aspectes. En primer lloc, el metge malalt no acostuma a comportar-se com la majoria dels seus pacients ni acostuma a seguir les pautes que recomana ell com a terapeuta; a més, sol mantenir una actitud de negació o minimització del seu problema i Desembre 2018

Freepik

EL PAIMM és un model d’assistència als metges que té la finalitat de prevenir errors i mala praxi de commiseració o ocultació quan l’afectat és un col·lega. El segon aspecte, conseqüència de l’anterior, té a veure amb la praxi professional del metge malalt, que es pot veure compromesa i esdevenir un risc per als seus pacients. Alhora, i al contrari del que solen fer amb els seus pacients, sovint els metges tenen una actitud professional inadequada quan el pacient és un col·lega.

En la dècada dels 90 del segle passat, alguns membres de la Junta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), i sobretot el Dr. Jaume Padrós (actual President del COMB) es varen preguntar què fer amb els metges que patien algun trastorn mental i/o alguna addicció: com els podria ajudar el col·legi?, què s’hauria de fer per curar-los, rehabilitar-

los i recuperar-los per a la pràctica clínica? A Europa, amb excepció d’algunes investigacions i treballs notables al Regne Unit i a Noruega i algun programa d’autoajuda, no es va generar cap iniciativa assistencial específica d’aquest tipus fins a la posada en marxa el 1998 del PAIMM per part del COMB i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), amb la col·laboració del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Davant d’aquestes realitats calia fer un canvi ètic-deontològic i l’Assemblea de Metges de Catalunya -convocada expressament per debatre i aprovar el nou Codi de Deontologia l’any 1997- es va mostrar unànimement favorable a introduir dos articles que van constituir la base conceptual i ideològica del PAIMM, els articles 101 i 102.

Aquests canvis en el Codi de Deontologia Català es varen transmetre als Estatuts Col·legials i així, concretament pel que fa al Col·legi de Metges de Tarragona (COMT), en el seu art. 50 (Deures dels metges), expressa com a obligació “Abstenir-se d’exercir la professió quan existeixin alteracions orgàniques, psíquiques o hàbits tòxics que impedeixin un correcte exercici, i comunicar al Col·legi

15 ACTUALITAT Freepik

la seva possible situació de discapacitat, comprometent-se al seguiment de les recomanacions que la Corporació efectuï”. I en el Títol IX i en el Capítol primer (De la vigilància i el control de l’exercici professional), els articles 78 i 79 fan referència a la funció del col·legi sobre aquest aspecte.

Per a poder portar a terme el programa d’una forma correcta calia crear una estructura organitzativa que l’aixoplugués. És així com l’any 2001 va ser creada la Fundació Galatea pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, arran de l’experiència prèvia del PAIMM per tal de poder vetllar per la salut i benestar de tots els professionals de la salut. Actualment, la Fundació Galatea desenvolupa diferents programes d’ajuda als professionals de la sanitat malalts de les àrees de la medicina, infermeria, veterinària, farmàcia, psicologia, odontologia, treballadors socials i fisioterapeutes.

I com a centre assistencial i d’internament dels malalts es va crear la Clínica Galatea, a Barcelona. És un centre a tractar i rehabilitar els pro-

fessionals de la salut que pateixen problemes d’addicions i/o trastorns mentals perquè puguin reincorporar-se a la professió i tornin a gaudir d’una vida plena, equilibrada i saludable.

Des de la seva creació, hi ha 4 aspectes que defineixen la filosofia del PAIMM han estat: 1r, el seu caràcter no punitiu excepte en els casos d’alt risc; 2n, que l’accés al programa havia de ser voluntari; 3r, l’absoluta confidencialitat respecte a la identitat dels pacients; i 4rt, la seva finalitat preventiva i de promoció de la rehabilitació. Aquests quatre aspectes són específics del PAIMM i són el que el fan totalment diferent a models que existeixen en altres països

(sobretot de l’àmbit anglosaxó) en els que la seva intervenció se centra només sobre conductes addictives i té un caràcter més persecutori, sense posar gairebé cap interès en la rehabilitació dels metges afectats.

EL PAIMM és un model d’assistència als metges que té la finalitat de prevenir errors i mala praxi. Es caracteritza per oferir una assistència sanitària directa, específica i en règim de estricta confidencialitat, complementada amb altres prestacions col·legials com atenció personal, assessorament legal, formació complementària i prestacions socials.

El Programa compta amb dues àrees d’intervenció: una assistencial, que presten els professionals de la Clínica Galatea, a Barcelona, formats per psiquiatres, psicòlegs, personal d’infermeria i treballadors socials i una altra col·legial. Aquesta segona engloba procediments deontològics i jurídics per donar cobertura a tots els processos del Programa, especialment en els casos de metges amb risc de mala praxi.

Rawpixel

Desembre 2018

16 ACTUALITAT

Metges en lluita La falta de professionals, les retallades salarials o la pressió assistencial són els principals motius de la vaga Les metgesses i metges de l’Atenció Primària (ICS i SISCAT) i la hospitalària concertada (SISCAT) catalana han dit prou. Van convocar 5 dies de vaga per exigir canvis en un sector molt castigat en els darrers anys.

Són prop de 5.700 metges de capçalera, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’Atenció Primària de l’ICS que representen els 957 CAPs arreu de Catalunya. A la concertada afecta a 10.000 facultatius que es troben distribuïts en 53 hospitals, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per l’UCH, CAPSS i ACES. Tots ells, després de molta paciència i desànim, han decidit posar remei a una situació que s’ha catalogat d’insostenible.

Des de 2010 l’AP ha patit constants retallades i les xifres en deixen constància. 920 facultatius menys en 8 anys i els principals resultats que se’n deriven són evidents. Sobrecàrrega de feina amb incomptables visites presencials (entre 30 i 40 pacients), quan el màxim hauria de ser de 28 en l’agenda diària. En conseqüència, el temps d’atenció al pacient es veu minvat de forma considerable (quedant reduït fins i tot a 6 minuts per visita presencial).

Així, es fa impossible poder arribar als 12 minuts per visita, que seria el recomanable i 6 en cas de la no presencial. El resultat de tot plegat és una deficiència en la qualitat assistencial que repercuteix de forma important en el pacient.

Les reivindicacions també impliquen aconseguir unes condicions salarials justes. Les retallades van castigar als professionals sanitaris fent davallar durant tots aquests anys entre un 25 i un 28% el seu poder adquisitiu. És clau revertir aquesta situació i tornar a les metgesses i els metges el que és seu. A Desembre 2018

més, és necessari disposar d’un sistema sanitari atractiu. D’aquesta forma es podrà tornar a captar professionals que estiguin disposats a exercir en l’AP amb unes condicions laborals i salarials justes.

Tampoc pot caure en l’oblit la qüestió de les places MIR. Convocar totes les places disponibles a Catalunya prioritzant les especialitats deficitàries de primària seria, en bona mesura, un fet que implementaria la qualitat assistencial. És important poder aconseguir una conciliació real entre la vida professional i familiar. Sovint això es torna impossible, ja que la falta de substitucions de professionals quan es troben de baixa, de vacances o, fins i tot, quan es produeixen jubilacions fan que la resta de companys pateixi un excés de feina.

Pel que fa al sector concertat, també va decidir sumar-se a la vaga el passat dia 16 de novembre. El SISCAT assegurava que el col·lectiu

mèdic ha estat separat en la mesa de negociacions del segon conveni col· lectiu del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya.

Les principals demandes d’aquest sector pivoten sobre dos pilars: La remuneració del preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball. I la segona té com a eix l’equiparació salarial dels facultatius d’Atenció Primària amb els metges dels hospitals.

En la mateixa línea sol·liciten el reconeixement de més hores en formació, el dret a remuneració de les DPOs dels facultatius al marge de l’equilibri pressupostari de les empreses concertades i fan seves les demandes de l’Atenció Primària de l’ICS. La vaga respon doncs a un clam per defensar i dignificar la feina de les metgesses i metges que, malgrat l’esgotament i l’estrès que porten acumulat, han seguit treballant durant anys suportant una situació insostenible.

NOTA: En el moment d’entrar a impressió aquesta revista, encara desconeixien els resultats de les negociacions. Des del Col·legi de Metges de Tarragona volem donar suport a totes les demandes dels nostres col·legiats i desitgem que es pugui arribar a una entesa entre totes les parts.

Estalvi periòdic

L'estalvi d'avui t'ajuda en el futur.

Amb l'àmplia gamma de productes d'estalvi periòdic BBVA podràs: Fer front a imprevistos

Gaudir de tranquil·litat Fer realitat el teu somni

Consulta’ns i t’assessorarem sense cap compromís Oficina al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Tel.: 977 232 012 · www.serveisfinancers.med.es · serveisfinancers@med.es Medone serveis S.L.U. NIF B-61.910.865, RM de Barcelona, tom 31.645, foli 5, full B-196.873, inscripció 7a, posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA.

La confiança d’estar junts

18 ACTUALITAT

El fascinant i desconegut món del cervell humà Què en sabem del nostre cervell? Com funciona? La Dra. María José Mas Salguero és metge especialista en pediatria i neuropediatria i des de fa anys intenta descobrir-ne els secrets millor guardats. Aquesta metgessa realitza una gran tasca divulgativa amb el seu guardonat blog, Neuronas en Crecimiento i acaba de publicar el seu primer llibre La aventura de tu cerebro 1. Afirmes que el neurodesenvolupament és un viatge fascinant, explica’ns per què?

Més que un viatge, és una aventura!

Quan parlem de neurodesenvolupament ens referim al procés pel qual un nadó indefens, que ni tan sols pot canviar de posició per si sol, va sent cada cop més capaç fins a convertir-se en un adult independent. I va començar sent tan sols una cèl·lula!

Això és possible perquè el seu cervell va creixent i madurant seguint un patró comú a tots els éssers humans però que es desenvolupa de forma personal en cadascú de nosaltres. L’herència genètica estableix quines característiques són pròpies d’humans (el bipedisme o la parla) i després l’ambient o l’herència cultural modula com cadascú de nosaltres desenvolupem les característiques.

A mi em fascinen les grans diferències que tenim malgrat compartir el 99.9% del nostre genoma. És a dir, tu i jo tan sols ens diferenciem en 25 dels 25.000 gens que es calcula que tenim!

2. Què va fer que t’interessessis per aquesta especialitat?

Vaig estudiar a la Facultat de Reus, volia ser metge rural com el meu avi, José Miguel Mas, però a mesura que avançava en els estudis em vaig veure que tot el relacionat amb el sistema nerviós m’agradava més. Vaig fer el MIR de pediatria a l’Hospital Joan XXIII amb l’objectiu d’especialitzar-me, més tard, en neuropediatria a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona.

3. La teva formació t’ha portat a viure en diferents llocs del món. Amb què et quedes d’aquest període?

Sempre em va agradar conèixer l’exercici de la medicina en altres països. Ja d’estudiant vaig passar uns mesos a l’Hospital Major de Milà i al GlostrupCopenhague. Durant el MIR vaig esDesembre 2018

Al 2016 va rebre el prestigiós premi Bitacoras

tar a l’Hospital de Norfolk a l’Estat de Virginia, als EEUU. L’any 2010, quan ja duia quasi 16 anys de pediatra i 12 com a neuropediatra, vaig estar 9 mesos a l’Hospital infantil Necker, de París, al departament d’epilèpsia i malalties infantils rares.

Són experiències molt positives que et fan créixer com a professional i persona. Et canvien la perspectiva del món i les teves prioritats.

4. Tarragona disposa d’unitats de neuropediatria gràcies a la feina que vas fer. Com van ser els inicis?

Plens d’il·lusió i de ganes tot i les dificultats per fer entendre que la neuropediatra era necessària per atendre amb qualitat als nens amb problemes neurològics.

Em vaig esforçar molt a visibilitzar això i a poc a poc vaig aconseguir que es reconegués. Primer va ser la Unitat de Joan XXIII i posteriorment la del Pius de Valls. Més endavant vaig donar continuïtat a la de l’Hospital de Sant Joan de

Reus i el 2011 la de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, on treballo actualment.

5. Quins reptes presenta la neuropediatria al Camp de Tarragona.

Els mateixos que a la resta d’Espanya.

El principal repte és que estem parlant d’una especialitat no reconeguda pel Ministeri de Sanitat. Forma part de les subespecialitats i de les àrees de capacitació de l’especialitat de Pediatria i les seves Àrees Específiques però no hi ha uns requisits recolzats per un títol oficial per exercir-la.

D’altra banda, la Societat Espanyola de Neuropediatria té 450 socis que han d’atendre a una població d’uns 7 milions de nens, dels quals aproximadament el 10% presentarà problemes neurològics.

6. La docència és part fonamental de la teva vida. Què els hi expliques als teus alumnes que no surti en llibres?

Intento transmetre’ls la importància de la història i l’exploració clínica en un món mèdic cada cop més tecnificat

19 ACTUALITAT i allunyat de la reflexió. És molt 11. Un passeig des dels inicis important conèixer la fisiopatoa l’edat adulta però quin és el logia de les malalties i la indivimoment més important del dualitat dels pacients i això, tan nostre desenvolupament? sols s’aconsegueix “inclinant-se No m’atreveixo a dir quin moen la capçalera dels seus llits”. ment seria més important tot 7. La tecnologia i la medicina i que sí que n’hi ha de crítics. van de bracet. Com sorgeix la A diferència d’altres animals, idea de crear un blog? nosaltres naixem amb molt Els meus pacients em preguntapoques habilitats ja madures. ven per informació que trobaven Aquesta fragilitat, que podria a les xarxes i jo, posteriorment, semblar un desavantatge, és anava a consultar-la. La majoria en realitat d’una gran utilitat, de vegades ni tan sols estava esja que permet que aquestes crita per un metge i, en d’altres, capacitats comunes a tots els es tractava d’articles especialitéssers humans es desenvoluzats que requereixen una prepin en un medi concret i puparació científica per a la seva guin madurar adaptant-se al comprensió. medi i siguin molt més eficaEm trobava que, tot sovint, ces per assolir l’èxit. repetia les mateixes coses en la Aquesta avantatjosa immaconsulta així que vaig decidir duresa del sistema nerviós crear el meu propi blog on podel nadó el fa també més vulder explicar trastorns i malaltinerable i són, potser, els tres es neurològiques de la infància primers anys de vida els més però també el neurodesenvolu- El blog Neuronas en Crecimiento és actualment un portal de sensibles a l’entorn i els que referència amb més de 500 entrades pament normal. han de succeir en un ambient 8. Fa dos anys Neuronas en crefarcit d’estímuls i que, alhora, cimiento va ser premiat com el millor sigui estable i segur. blog de salut dels prestigiosos premis 12. Sabem tot el que cal saber sobre el Bitácoras. Quin és el secret per aconnostre cervell? seguir guardons així?

Ni de bon tros! Sabem ben poc en reVa ser meravellós. No sé quin és el sealitat. Per començar, el que estudia i cret, de debò. Crec que és ser natural i l’objecte d’estudi és el mateix, és a dir, oferir el que tens dóna els seus fruits, el cervell s’estudia a si mateix i això ditant en el món del blogging com en la ficulta molt la tasca. És difícil mantenir vida real. Guanyar el premi Bitácoras va l’objectivitat. suposar una alegria immensa per mi.

Desconeixem els detalls cel·lulars 9. Què et pregunten els internautes? i moleculars de la seva arquitectura, Molts busquen consell mèdic, que per l’anatomia dels seus circuits i com ho raons ètiques i legals no puc donar. Tamfa per funcionar tot i tenir àrees molt bé els hi interessen moltes qüestions especialitzades en tasques molt concresobre neurodesenvolupament i sobre tes. Un cop la persona ha mort podem problemes més comuns de la neuropeestudiar la seva histologia però estudiar diatria: l’autisme, el Trastorn per Dèficit un cervell en funcionament és molt did’Atenció Hiperactivitat (TDAH)... fícil, ja que l’accés al teixit nerviós, a la El llibre narra l’aventura de qualsevol seva anatomia in vivo i a les seves funci10. I d’internet al paper. La aventura de tu cerebro és el teu primer llibre. de nosaltres. Des de l’etapa del cigot a ons, és molt limitat encara. la vida adulta i explica com discorre el Què hi expliques?

El misteri del llenguatge també és un neurodesenvolupament.

Les seves diDesprés d’escriure moltes entrades altre gran secret. Com sorgeix? Per a què al blog (més de 500 actualment) vaig ferents etapes i també els processos serveix en realitat? Un pas més enllà tepensar que volia escriure un llibre so- biològics que estan darrere del primer nim la consciència. Tampoc sabem com bre neurodesenvolupament. Suposava somriure, de l’assoliment que suposa és possible que de la matèria – el teixit que seria difícil trobar algú que volgués controlar la nostra postura o l’aprenen- cerebral – sorgeixi l’immaterial: el peneditar-lo però l’Editorial Next Door Pu- tatge de la parla. Faig servir exemples i sament i la consciència. No som capablishers es va posar en contacte amb mi. anècdotes per acompanyar aquesta ín- ços de contestar què és la consciència Volien que escrivís un llibre per a ells i jo tima aventura, que no és tan sols biolò- ni quina relació té amb el llenguatge, el els hi vaig proposar el tema. Vam arribar gica o psicològica, sinó profundament moviment, les emocions... Moltes prehumana. a un acord en 5 minuts! guntes i poques respostes.

Em fascinen les grans diferències que tenim malgrat compartir el 99.9% del nostre genoma. Tu i jo tan sols ens diferenciem en 25 dels 25.000 gens que es calcula que tenim

Desembre 2018

20

Dr. Manuel González Perís Especialista en Medicina de l’Educació Física i l’Esport Unitat de Medicina de l’Esport (Xarxa Santa Tecla Sanitària i Social)

Són molts els beneficis per a la salut de pujar a una bicicleta En la societat moderna, la industrialització i la mecanització han disparat les xifres d’obesitat, del sedentarisme i malalties relacionades com la diabetis, la hipertensió, les dislipèmies o la síndrome metabòlica, problemes respiratoris, osteoarticulars, musculars, psicològics com ansietat o depressió, sense oblidar alguns tipus de càncer com el de mama o el de còlon.

Per aconseguir, mantenir i recuperar la salut necessitem estar físicament actius. Anar en bicicleta de forma regular pot resultar una de les millors fórmules per reduir els problemes de salut associats a l’obesitat i un estil de vida inactiva i sedentària.

La bicicleta esdevé un exercici saludable de baix impacte que podem gaudir a totes les edats, des de nens petits fins gent gran. Anar en bicicleta és fàcil, divertit, econòmic i una magnífica forma de protecció del medi ambient.

Són molts els beneficis per a la salut de pujar a una bicicleta: millorarem la resistència cardiovascular, la qual cosa es traduirà en un menor risc de morbiditat i mortalitat.

Si aconseguim incrementar el nombre de carrils-bici i els carrers sense cotxes, aconseguirem reduir dràsticament la contaminació amb una reducció important dels problemes respiratoris.

Al ser les càrregues de baix impacte, en bici, tant en individus sans com en persones amb problemes osteoarticulars (genolls, malucs, turmells), podrem millorar la nostra força i potència muscular (quàdriceps, glutis, isquiotibials i bessons).

L’increment muscular afavoreix Desembre 2018

La bicicleta esdevé un exercici saludable de baix impacte que podem gaudir a totes les edats, des de nens petits fins gent gran.

L’exercici físic, com anar en bici, esdevé un veritable fàrmac en la majoria de les patologies cròniques més habituals poder cremar més quantitat de greixos i realitzar més treball, amb més intensitat i, important, amb menor sensació de cansament.

En una hora de bicicleta podem arribar a necessitar entre 400 a 1000 kcal. Cremar molta energia ens pot permetre aconseguir un pes ideal i poder gaudir d’un bon esmorzar, d’un bon dinar o d’un bon

sopar, fins i tot poder fer algun “extra”, sense engreixar-nos.

Cal tenir en compte que en el moment de realitzar l’exercici físic, l’alliberació de substàncies químiques com l’adrenalina, la serotonina o les endorfines afavoreix la reducció de l’estrès, millora l’autoconfiança, l’estat d’ànim i ens fa sentir millor.

La pràctica continuada d’exercici físic moderat, com el ciclisme, està relacionat en la millora del nostre sistema immunològic.

El treball específic d’equilibri en la bici afavoreix la consciència espacial, l’equilibri i la coordinació.

Estudis recents demostren que l’exercici físic incrementa el flux sanguini cerebral, incrementa la capacitat cognitiva i redueix el risc de demència. La bicicleta pot resultar una magnífica eina terapèutica en problemes psicològics com l’ansietat o la depressió, sense oblidar que, ben

21

Anar en bicicleta de forma regular pot ser una de les millors fórmules per reduir els problemes de salut associats a l’obesitat i un estil de vida inactiva i sedentària segur, millorarem la qualitat del son.

El ciclisme pot resultar una activitat increïblement social, permet xerrades i relacions de tota mena, que sols es paren per alguna punxada o alguna parada de cafeteria. Unir-se a un grup de ciclisme és una forma excel·lent de fer créixer el nostre cercle social, a més de trobar tota classe de consells de manteniment i capacitació. La combinació de bicicleta de muntanya i l’aire lliure ens permetrà gaudir de la natura descobrint i explorant indrets increïbles.

En els propers anys assistirem a un canvi important en els sistemes de transport. La majoria de cotxes, amb combustibles fòssils contaminants, s’hauran de quedar confinats en pàrquings dissuasius als afores de les ciutats. Les ciutats prioritzaran la majoria de carrers i zones de vianants, s’incrementaran de forma massiva els carrils-bici, per bicis tradicionals o elèctriques, patinets i tot tipus de gadgets, amb restriccions vehicles, en especial, de gasoil o gasolina.

El fet d’anar a peu, en patinet o en bicicleta a la feina, “cycle to work”, passarà de ser una anècdota a una activitat normalitzada. En el cas de ciutats amb importants desnivells, com Tarragona, sempre podrem utilitzar una bici convencional o una elèctrica, “ebike”, especialment si tenim baixa condició física, sobrepès o una edat avançada. Fins i tot en aquest cas, els estudis demostren que la millora física i els beneficis per a la salut són espectaculars.

Desembre 2018

22 ACTUALITAT

Tres metges de l’Hospital de Sant Joan de Reus al capdavant de la Junta de la Societat d’Oncologia de l’Acadèmia de les Ciències mèdiques La Dra. Meritxell Arenas, directora del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, és la nova presidenta de la Societat d’Oncologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

La Junta de l’organització es compon d’onze membres, dels quals tres exerceixen a l’hospital de Sant Joan: la Dra. Arenas com a presidenta, el Dr. Mauricio Murcia -oncòleg radioteràpic- com a secretari i el Dr. Sergio Perata -oncòleg mèdic- com a vocal.

L’objectiu dels nous membres és continuar fomentant la formació d’especialistes i la recerca en el tractament del càncer, especialment a través de les beques de recerca. En conjunt, la societat la formen 292 professionals.

Els tres professionals exerceixen a l’Hospital de Sant Joan de Reus

Equip professional i amb àmplia experiència La Dra. Arenas exerceix com a directora del servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital de Sant Joan des de 2010. En la part assistencial és la responsable del tractament radioteràpic de càncer de mama, tumors ginecològics i del càncer de pell de la província de Tarragona.

L’any 2008 va realitzar la tesi doctoral en investigació bàsica (Radiobiologia) en la Universitat de Barcelona sobre els “Efectes antiinflamatoris de la radioteràpia en dosis baixes en un model d’inflamació sistèmica en ratolins” obtenint la qualificació d’apte Cum Laude per unanimitat i publicant, posteriorment, els resultats en dues revistes referència en el camp.

Ha publicat més de 80 articles en revistes científiques i ha presentat fins a 220 comunicacions en congressos. Ha participat en cursos i sessions com a ponent o moderadora a escala nacional i internacional i suma una quarantena de capítols es-

crit en diversos llibres.

En l’actualitat és la responsable del Grup d’Investigació d’Oncologia Radioteràpica de l’Institut d’investigacions Sanitàries Pere Virgili (IISPV) i és professora associada en la Universitat Rovira i Virgili així com imparteix cursos en la Societat d’Oncologia Radioteràpica (SEOR) i en la Societat Europea (European Society for Radiotherapy and Oncology).

El Dr. Mauricio Murcia ha realitzat la formació com a especialista en Oncologia Radioteràpica a l’Hospital General de Catalunya, finalitzant l’any 2010, i des de llavors treballa al Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. De la part assistencial, és el responsable del càncer de pulmó i sarcomes i, a més, es dedica al tractament de tumors de cap i coll i tumors cerebrals. És membre del grup CONT (Comitè Oncològic de Neoplàsies Toràciques de la província de Tarragona) i col·labora com a investigador en

Desembre 2018

diferents estudis clínics i de recerca bàsica en càncer de pulmó i tumors cerebrals.

El doctor Sergio Peralta ha realitzat la formació com a especialista en Oncologia Mèdica a l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, finalitzant l’any 2008, i des de llavors treballa al Servei d’Oncologia Mèdica a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.

De la part assistencial, és el responsable del càncer de pulmó i tumors cerebrals i és coordinador del grup CONT (Comitè Oncològic de Neoplàsies Toràciques de la província de Tarragona). És col·laborador com a investigador principal en diferents assajos clínics en càncer de pulmó i tumors cerebrals. És membre de societats científiques, com la GECP (Grup Espanyol de Càncer de Pulmó), GEINO (Grup Espanyol d’Investigació Neuro-Oncològica), SEOM (Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica) i soci de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia.

23 ACTUALITAT

La Dra. Moreno i el President del COMT acompanyats per les Ministres de Sanitat i de Defensa i pel President de l’OMC

L’Organització Mèdica Col·legial d’Espanya premia la trajectòria professional de la Doctora Aurèlia Moreno La quarta Edició Premis de Reconeixement a la Trajectòria Professional de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) va voler premiar amb un accèssit a la Dra. Aurelia Moreno, especialista en Pediatria, a Anglaterra.

Aquesta professional, guardonada amb la Medalla d’Or en la passada Diada Col·legial, va treballar a Reus com a pediatra fins a la seva jubilació el 2004 tot i que ha seguit practicant assistència mèdica fins als 75 anys, ocupant-se de nens amb malalties mentals o víctimes d’abusos sexuals, participant en teràpies familiars. Fins a l’actualitat desenvolupa tasques de cooperació amb Amnistia Internaci-

“l’amor als malalts i saber escoltar el que ens expliquen, és el que més Medicina ens ensenya”

onal (des de 1985), amb la Fundació Vicente Ferrer a l’Índia i des de 2012 amb Càrites i GADIS, al Senegal.

Va recollir el premi junt amb el president del Col·legi de Metges, el Dr. Fernando Vizcarro, que va ser propulsor de la candidatura. La Dra. Moreno va posar de manifest l’agraïment per aquest guardó i el va dedicar al seu pare “per haver arribat fins aquí permetre-li estudiar la carrera de Medicina en una època en què, les dones, eren molt poques les que podien estudiar” i va assegurar que, per ella “l’amor als malalts i el saber escoltar el que ens expliquen, és el que més Medicina ens ensenya”.

Desembre 2018

24 ACTUALITAT Freepik

El metge és l’únic professional acreditat, amb formació i coneixements per tractar malalties.

El Col·legi de Metge de Tarragona denuncia la realització d’un acte pseudocientífic en la localitat de l’Arboç El passat dia 5 d’octubre en la localitat de l’Arboç, municipi del Baix Penedès, estava prevista una confèrencia sota el títol Alimentació i plantes per ajudar en processos oncològics. Aquest taller, impartit pel senyor Aleix Pàmies, presentava certs punts que feien sospitar que es tratava d’un acte pseudocientífic.

El COMT va estudiar detingudament el contingut que se’n desprenia de la jornada i va concloure que podia contenir informació no contrastada científicament. En conseqüència, podia comportar la creació de falses expectatives sobre tractaments i pronòstics de malalties.

Davant aquesta informació, que el Col·legi de Metges de Tarragona no suscriu sota cap concepte, va decidir posar en coneixement a la Subdirecció General d’Avaluació i Inspecció Sanitària l’acte. Des del Departament, es va instar a l’Ajuntament de l’Arboç a adoptar les Desembre 2018

El COMT va estudiar el contingut de la conferència i el va posar en conexiement de les autoritats pertinents

mesures necessàries per garantir que, en l’acte, no es vulneraria el que es disposa en la normativa vigent relacionada amb la promoció de productes, substàncies o mètodes amb pretesa finalitat sanitària (RD 1907/1996 de 2 d’agost, article 4, apt. 1 i 2) L’acte, finalment, es va acabar rea-

litzant en unes instal·lacions de titularitat privada però, tot i això, el COMT continuarà vigilant davant de qualsevol acte d’aquest tipus. A la vegada, recorda que el metge és l’únic professional amb formació, coneixements, competències i legitimitat per diagnosticar i tractar malalties.

DESCUBRA NUESTRAS

COBERTURAS EXCLUSIVAS PENSADAS PARA USTED Y SU COCHE

60 Hasta un

% bonificación

en su seguro de Automóvil NUEVOS SERVICIOS DE ITV , GESTORÍA Y “MANITAS AUTO” AMPLIA RED DE TALLERES PREFERENTES REPARACIÓN Y SUSTITUCIÓN DE LUNAS A DOMICILIO CON DESCUENTOS DE UN 50% POR NO SINIESTRALIDAD PÓLIZAS DE REMOLQUE LIBRE ELECCIÓN DE TALLER ASISTENCIA EN VIAJE 24 HORAS DESDE KILÓMETRO CERO PERITACIONES EN 24-48 HORAS RECURSOS DE MULTAS DECLARACIÓN DE SINIESTROS POR TELÉFONO E INTERNET

902 30 30 10 / 977 24 50 13

A.M.A. TARRAGONA Baixada del Toro, 11-13; bajo Tel. 977 24 50 13 tarragona@amaseguros.com

Síganos en (*) Promoción válida para presupuestos de nueva contratación.

No acumulable a otras ofertas. Consulte fechas de la promoción y condiciones en su oficina provincial A.M.A.

26 VIDA COL·LEGIAL

La Medicina a Tarraco Un dels actes especials que s’han programat per commemorar el 120è aniversari de la creació del COMT, va tenir lloc el passat dia 13 de novembre a l’Auditori de la Diputació de Tarragona, amb la recreació històrica de la pràctica de la Medicina a la Tarraco romana.

El Dr. Miquel Sanchís i el grup de teatre Thaleia van escenificar una conferència teatralitzada que ens va portar a fer un recorregut des de la medicina etrusca fins a la romana, passant per la grega i l’egípcia. La conferència va tenir especial atenció en la ciutat de Tarraco i en la fiDesembre 2018

gura dels dos metges documentats: Antonius Musa del segle I aC. i Claudi Tiberi del segle II dC. L’acte va comptar amb la presència del president de la Diputació, el Sr. Josep Poblet, que en el seu parlament va destacar la bona sintonia que hi ha entre l’entitat que presideix i el COMT. Tant és així que l’acte de cloenda de les celebracions del 120è aniversari del Col.legi es realitzarà a la sala noble del palau de la Diputació el dia 3 d’abril de 2019.

En el moment d’entrar aquesta revista a la impremta, a la foneria Vila de Valls, s’està acabant de fondre en

bronze, una estàtua representativa d’Antonius Musa, el metge que va tractar a l’emperador August a Tarraco el segle I aC. L’estàtua esculpida pel col·legiat del COMT Dr. Francesc Anglès, presidirà, gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona, pròximament les instal· lacions del col·legi de Metges. A la vegada, una rèplica de dos metres d’alçada, serà oferta a l’Ajuntament de la ciutat per erigir un monument que representi la dignitat i el bon fer de tots els metges, homes i dones, que al llarg dels temps han cuidat de la salut dels tarragonins.

27 OPINIÓ

Música i cinema Dr. Pere Sanvisens Col·legiat núm. 4300889

Sovint se sol entendre com a música clàssica la solemne composició que precedeix al segle XX. Les magnes i consagrades simfonies de celebritats com Beethoven, Wagner, Schubert, Bach, etc. No es pot negar la qualitat excelsa de moltes d’aquests peces però la bona música va més enllà d’això. El segle XX ens obre les portes a possibilitats melòdiques molt diverses; tònica, balades, cançons, bandes sonores de cinema...

Gèneres com el jazz, el soul, el rock, de caràcter local en algun moment, s’han anat estenent arreu del món i ara són universalment apreciats.

Em permeto presentar aquí una molt petita mostra de composicions que crec que val la pena recordar o, potser, descobrir.

Els que ens interessem per aquestes coses tenim les nostres preferències, és clar, però cal estar atents als suggeriments de qualsevol melòman.

De vegades es poden fer descobriments sorprenents i segurament ningú és aliè a la fascinació de la música.

John Barry ha estat un compositor britànic de bandes sonores superb.

Va crear el tema de James Bond el 1964. Destaquen dels que va escriure Barry per la sèrie: “Goldfinger” 1964 o “Diamonds are forever” 1971, cantades ambdós insuperablement per Shirley Bassey. Tothom recor-

da les cèlebres partitures de “Out of Africa”, 1985 o “ “Dances with Wolves”, 1990. Melodies de bella orquestració , evolvents i amb el toc Barry inqüestionable, però si em feu escollir, jo em quedo amb el soundtrack de “The Last valley, Vogel’s Dream”, 1970 que pertany a un film (“El último valle”) poc conegut i poc apreciat però bastant interessant. El tema musical és d’una qualitat me-

lòdica excepcional, pur lirisme.

Encara que deixant fora uns quants apreciables títols, trio, per acabar aquest recull de Barry, un tema imprescindible “Body Heat” del 1981. Fons que ambienta el film “Fuego en el cuerpo” contribuint decisivament a crear, en un ritme de lenta cadència, una calidesa sensual difícilment superada en cap altra

composició musical que conegui.

Seguint amb cinema, crec que val la pena tenir present un gran clàssic del blues que és de fet una bellíssima cançó de bressol. Em refereixo, és clar, a “Summertime” de l’ópera de George Gershwin “Porgy and Bess” que va donar lloc a una peça teatral i un film d’Otto Preminger, 1959. La cançó ha estat interpretada, entre d’altres, per Billie Holiday i Helen Merrill, però escullo pel seu inqüestionable valor i respecte al ritme original, la que interpreta meravellosament el duet Ella Fitzgerald i Louis Armstrong.

No sempre la pel·lícula està en consonància amb la qualitat de la peça musical en què se sol relacioFreepik nar. Aquest seria el cas de “La mujer de rojo”, un oblidable film de 1984 però la cançó interpretada per Stevie Wonder “ I just called to say i love you”, que va ser un èxit a les discoteques dels 80, mereix que es rememori amb la seva poètica lletra (lyrics) un ballable excepcional.

No puc deixar d’esmentar en aquesta, obligadament esquifida, compilació aquella memorable partitura d’Irving Mills i Will Hudson (1933) que es diu Moonglow, excel· lentment conduïda per l’orquestra de Benny Goodman en perfecte ritme de jazz.

Però per acabar, voldria referir-me concretament a la versió de la pel· lícula “Picnic” , 1955 amb score de George Dunning i orquestra dirigida per Morris Stoloff. Música ballable inoblidable molt celebrada al seu moment com també la cançó interpretada, d’entre altres, per Doris Day, Perry Como o Billie Holiday.

Desembre 2018

28 VIDA COL·LEGIAL

El COMT dóna la benvinguda al teu fill/a amb un ajut a la natalitat Posa’t en contacte amb el Col·legi si vols sol·licitar el donatiu econòmic que estableix el Programa de Protecció Social Dra. Pallarès amb el seu fill Gael

El Dr. El Haj Khaled amb el seu fill Stevan

El Dr. Urrelo amb el seu fill Santiago

El Dr. Pascual amb la seva filla Quima

Els Drs. Carnicer i Ibarz amb la seva filla Júlia

Els Drs. Tamarit i Urdin amb el seu fill Alejandro

La Dra. Bartra amb la seva filla Carla

La Dra. Castillo amb el seu fill Álex

Desembre 2018

29 VIDA COL¡LEGIAL

La Dra. Escurriola amb la seva filla Eve

La Dra. Garcia Vila amb el seu fill Jan

La Dra. Gas amb la seva filla Lua

La Dra. Larios amb la seva filla Paula

La Dra. Moreno amb la seva filla Eithan

La Dra. Najlaa Najih amb el seu fill Tiago

La Dra. Pujol amb la seva filla Berta

La Dra. Romero amb la seva filla Chloe

La Dra. VĂĄsquez amb la seva filla Amelia

Desembre 2018

30 OPINIÓ

Hi ha un lloc per l’ètica de les virtuts?

Dr. Eduard Prats Secretari de la Comissió Deontològica del COMT Col·legiat núm. 4300382

En aquestes alçades del segle XXI, parlar de virtuts en la pràctica de la Medicina pot semblar tan arcaic com apel·lar a l’ús del telègraf o del fax en les comunicacions o reclamar la diligència com el millor recurs per transportar persones o mercaderies.

El que s’imposa en aquest moment no és fer una pràctica virtuosa sinó una pràctica ètica. I no podem estar en contra d’aquesta voluntat. El que succeeix és que des que es va publicar al 1978 el document Principis ètics i pautes per a la protecció dels ésser humans en la investigació, el conegudíssim Informe Belmont i a l’any següent es va editar l’indispensable manual Principles of Biomedical Ethics de Beauchamp i Childress, la moral assistencial es va focalitzar en el maneig adequat dels principis per tots coneguts: beneficència, no maleficència, respecte a l’autonomia del pacient i justícia distributiva.

A partir d’aquell moment, nom-

brosos autors van posar l’accent en una pràctica assistencial basada a trobar les raons que sostenen quin dels principis preval en cada cas. He de respectar la llibertat del pacient si jo sé quina actuació seria més beneficiosa per la seva salut? Puc confiar en la capacitat del malalt per discernir, donat el moment crític en què es troba? He de dedicar molts recursos a aquest pacient o a aquest grup de pacients en detriment d’altres quan els recursos són limitats? I així podríem continuar deliberant sobre si existeixen possibilitats realistes per assolir determinat objectiu de salut, o si hi ha o no alternatives moralment possibles.

Per poc que ens aturem a pensar, emprant aquesta única norma, les decisions ètiques es podrien convertir en un sistema racional de pesos i mesures. Conscient que estic forçant una mica el tema penso que, en les decisions conflictives, s’ha d’introduir, a més de la raó, l’emo-

ció. Com predicaven Pellegrino i Thomasma la relació entre el metge i el pacient és asimètrica per definició i la relació s’ha de basar en la confiança, la qual implica una certa complicitat del metge amb el seu malalt. I sense un metge sensible, coneixedor de la biografia —no in extenso— del malalt, els veredictes i les resolucions seran imperfectes.

En la pràctica assistencial no priva només la importància del coneixement mèdic. La decisió mèdica és sobretot una decisió moral i per prendre aquestes decisions el metge haurà de tenir determinades virtuts.

No fóra sobrer a l’hora d’analitzar la qualitat de la nostra pràctica mèdica, retrobar la importància de les virtuts en l’assistència ètica als nostres pacients. Caldria fer valdre la compassió, el discerniment (la sensatesa, el seny), la fiabilitat (ser de confiança), la integritat i tantes altres que us poden venir a la ment en aquest moment. Cadascuna d’elles mereixeria per si sola un capítol o sí més no, no un llibre sencer.

En aquest article es reivindica que, sense desaprovar l’ús dels principis ètics en l’anàlisi de les situacions clíniques conflictives, cal reclamar un lloc preferent per les virtuts professionals.

Freepik

Desembre 2018

31 GASTRONOMIA

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com)

Sashimi de salmó fumat, amanit amb mango, llima i jingebre acompanyat de crema de formatge fresc i alfàbrega.

Ingredients: 1 llom de salmó fumat d’uns 200 gr.

1 cullerada petita de wasabi 1 fulla d’alga Nori (per fer shushi) 2 cullerades grans de formatge fresc tipo Philadelphia 1 fulla d’alfàbrega fresca Una llima Oli d’oliva Un tall de Mango Gingebre

Untarem el wasabi per damunt del salmó, després mullarem una mica l’alga Nori i la enrotllarem per sobre del llom de salmó de manera que quedi ben pegada.

Tallarem el mango a dauets petits, afegirem una mica de ratlladura de llima, i cobrirem d’oli d’oliva.

Posarem la crema de formatge i la fulla d’alfàbrega en un got de batedora per triturar-ho i ho introduirem en una mànega pastissera, a poder ser d’un sol us.

Tallarem el salmó ben fi, amb la mànega anirem posant punts de crema de formatge a sobre del plat, al damunt anirem col·locant els talls de salmó i a sobre amb una cullera petita deixarem caure el mango amb una mica d’oli. *podeu acompanyar-ho amb torradetes i decorar-ho amb germinats.

L’ACUDIT

Desembre 2018