Galens 199

Setembre de 2018 - Núm. 199

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

El COMT demana que Tarragona homenatgi Musa amb una estàtua La corporació celebra la benvinguda als nous col·legiats

El Dr. Esteller, ponent de la II nit de la recerca biomèdica de l’IISPV

331 metges han marxat per exercir en una altra CCAA

Estalvi periòdic

L'estalvi d'avui t'ajuda en el futur.

Amb l'àmplia gamma de productes d'estalvi periòdic BBVA podràs: Fer front a imprevistos

Gaudir de tranquil·litat Fer realitat el teu somni

Consulta’ns i t’assessorarem sense cap compromís Oficina al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Tel.: 977 232 012 · www.serveisfinancers.med.es · serveisfinancers@med.es Medone serveis S.L.U. NIF B-61.910.865, RM de Barcelona, tom 31.645, foli 5, full B-196.873, inscripció 7a, posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA.

La confiança d’estar junts

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

7

ACTUALITAT

9

ACTUALITAT

17

ACTUALITAT

19

ACTUALITAT

22

Vida col·legial

27

OPINIÓ

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Helena Sabaté Tomàs Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Tamediaxa, S.A. Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona cjoan@mestarragona.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset Fotos: Arxiu Galens, Tamediaxa, Freepik

La història d’Antoni Musa, metge d’August a Tarraco

Arrenca el 120è aniversari del COMT amb una conferència del Dr. Caralps

Només el 20% de les dones ocupen llocs de direcció en l’àmbit sanitari

Primera reconstrucció de segona carina amb el robot Da Vinci a Espanya

Intensa activitat en el cicle cultural col·legial

El Congrés obre la porta a regular l’eutanàsia

Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Setembre 2018

4 EDITORIAL

“Després dels mesos estivals, encarem una tardor que serà especialment activa. Desitjo molts encerts als nous responsables de Salut i que tinguin en compte les reivindicacions que hem fet als seus predecessors” Fernando Vizcarro Bosch. President

Dels símbols a la participació Tanca els ulls. Si et parlen de medicina, un dels primers símbols que apareixerà a la teva ment serà el bàcul d’Esculapi, amb una serp enroscada, emblema que representa la nostra professió i que ens remunta fins a 800 anys abans de Crist, en temps d’Homer. Aquest símbol ens representa a tots els metges i metgesses a través dels emblemes de les corporacions col·legials i l’Organització Mundial de la Salut també l’usa des de la seva fundació, l’any 1947.

Els símbols són importants perquè ens identifiquen i ens situen en un context canviant. El mateix Col·legi ha anat evolucionant a través del seu logotip, que com us mostràvem en el darrer número ara renovem per commemorar el 120è aniversari de la corporació. Si bé la primera meitat de l’any hem donat el tret de sortida a la celebració d’aquesta efemèride, passada la canícula n’intensificarem les activitats. D’una banda reprendrem el cicle cultural, que ens porta cada dimecres un professional que ens acosta un tema o activitat. De l’altra, participarem en la nit de la recerca biomèdica de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, durem a terme una recreació de la medicina a l’Imperi Romà i un any més, lliurarem les màximes distincions col·legials, entre d’altres activitats. En les pàgines posteriors hi trobareu més informació i us animo a consultar periòdicament la nostra pàgina web.

Després dels mesos estivals, encarem una tardor que

Setembre 2018

serà especialment activa. Aprofito aquestes línies per desitjar molts encerts a la nova consellera de Salut, Alba Vergés, així com també a la nova gerent de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre, Maria del Mar Lleixà. Els hi demano, a les dues i al gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, Dr. Roger Pla, que tinguin en compte les demandes que la corporació va fer als seus predecessors, centrades, especialment, en la millora de les condicions laborals dels metges i en la conciliació familiar. Cal que tiri endavant el projecte del nou hospital Joan XXIII i que es compleixin les inversions promeses.

Permeteu-me que també feliciti, des d’aquí, el Dr. Francesc Vidal, reconegut fa unes setmanes amb el premi a la trajectòria investigadora als hospitals de l’Institut Català de la Salut. Des del Col·legi li volem transmetre la nostra més sincera felicitació per aquest camí d’excel·lència i l’encoratgem a seguir treballant en aquesta línia i a compartir-ho amb tots els facultatius.

Tampoc vull deixar passar l’ocasió de saludar als metges MIR que s’han incorporat als centres de la demarcació i a qui vaig poder conèixer personalment en la jornada de benvinguda al Col·legi. Vull recordar-vos que aquestes pàgines són el vostre espai, tot i que també espero que ens retrobem en les activitats que es realitzaran els propers mesos al Col·legi. Els símbols tenen sentit en la mesura que ens representen i això, només és possible, amb la vostra participació.

EL ARTE DE DESTACAR

NUEVO LEXUS NX 300h HÍBRIDO No sólo el diseño sorprendente del LEXUS NX es una obra de arte. Su tecnología Híbrida autorrecargable y su sistema de frenada pre-colisión con detección de peatones lo convierten en una pieza maestra de la innovación.

Descubra más en www.lexusauto.es

LEXUS TARRAGONA C/ Carabia, parcela, 11 - Urb. L’ Albada 43006 Tarragona Tel. 977 245 569 www.lexusauto.es/tarragona 145 kW 197 CV. 5,0 l/100km. CO2: 116 g/km. NOx: 0,007 g/km Modelo visualizado no corresponde con el modelo ofertado. Emisiones y consumo de CO2 de la gama NX 300h Business con Full Drive: emisiones de CO2 desde 116 a 123 g/km. Consumo combinado desde 5,0 a 5,3 l/100 km. El consumo de combustible y los valores de CO2 se miden en un entorno controlado de acuerdo a los requisitos del Reglamento (CE) Nº 715/2007.

Los valores de combustibles y emisiones de CO2 podrán diferir al variar los factores externos. Para más información consulte en su centro autorizado Lexus.

6 120è aniversari

El Col·legi sol·licita que Tarragona dediqui un carrer als metges La corporació vol que la ciutat també compti amb una estàtua d’Antoni Musa Coincidint amb el 120è aniversari d’aquesta corporació, la Junta de Govern ha instat el consistori tarragoní a oferir un homenatge a la professió mèdica dedicant-li un carrer a la ciutat. El president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, s’ha reunit amb l’Alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, per tal de demanar-li aquest espai, donat que la nomenclatura actual dels carrers del municipi no n’inclou cap que rememori a la professió en el seu conjunt. “Trobem carrers dedicats a Drs. que han tingut una forta vinculació amb la ciutat, com el Dr. Mallafré Guasch o el Dr. Rafael Battestini, però cap via que reconegui a tots els col·legiats. Crec que el 120è aniversari és una efemèride que justifica aquest reconeixement”, ha explicat el Dr. Vizcarro.

Paral·lelament, el Col·legi també ha sol·licitat a l’Ajuntament que destini un espai vora el Portal del Roser, prop de les muralles, entre el final de l’avinguda de Catalunya i la Via de l’Imperi per a situar-hi una estàtua dedicada a Antoni Musa –veure pàgina següent-, el metge romà que va salvar la vida a l’Emperador August a Tarraco quan aquesta estava en perill. “És un metge que ens representa a tots els qui exercim aquesta professió”, afirma el comissari del 120è aniversari, Dr. Jaume Fontanet. Tot i que la figura original la trobem als Museus Vaticans, membres de la corporació s’han reunit amb el metge i escultor Dr. Francesc Anglès –qui ha creat altres figures emblemàtiques del paisatge tarragoní, com l’estàtua dedicada als castellers a la Rambla Nova- per tal d’encarregar-n’hi una rèplica.

El consistori ha rebut molt positivament la proposta del Col·legi i l’Alcalde s’ha compromès a situar Setembre 2018

El col·legi ha demanat enriquir el patrimoni cultural de Tarragona amb un espai dedicat als metges i les metgesses

La nomenclatura actual dels nostres carrers no n’inclou cap que rememori a la professió en el seu conjunt

aquests espais dedicats a la medicina al plànol de la ciutat. “Estem estudiant com articular-ho, tot i que ja tenim pensada la plaça que podríem dedicar als metges”, ha afirmat, malgrat que no ha desvetllat, encara, aquesta ubicació.

Suport de la Diputació El president de la Diputació, Josep Maria Poblet, també ha rebut positivament la proposta de la Junta de col·laborar amb el 120è aniversari de la institució, donant suport a les activitats que organitzarà properament el Col·legi. En el marc de l’aniversari de la corporació, el pròxim 14 de novembre es farà una recreació de com era la medicina a l’imperi romà, a càrrec del Dr. Miquel Sanchis i el Grup Thaleia de reconstrucció històrica de Tarragona. L’activitat, on també s’hi podran conèixer més detalls de la vida d’Antoni Musa, serà gratuïta i se celebrarà a l’Auditori de la Diputació, al carrer a la Pere Martell número 2 de Tarragona.

7 120è aniversari

Antoni Musa: el metge que guarí l’emperador August a Tarraco Dr. Jaume Fontanet Comissari del 120è aniversari del COMT Col·legiat núm. 4300375

A la Hispània Romana hi havia un territori de la província Tarraconensis, ocupada per càntabres i àsturs, que encara no estava dominat pels romans. Això va fer que Octavià, recent nomenat emperador Cèsar August, vingués personalment per dirigir la conquesta d’aquelles terres.

Des de les Gàl·lies marxa cap a Tarraco l’hivern de l’any 27 aC i des d’aquí emprèn la marxa cap a terres càntabres comandant tres legions per reforçar les que ja estaven lluitant al territori. La conquesta era molt desitjada per Roma perquè significava el control de tota la península hispana. Però no va ser fàcil.

August va muntar el seu campament a Segisama i va plantejar el que seria la victòria total sobre els càntabres. Però lluny que la guerra anés per aquest camí, els contraatacs dels muntanyencs que coneixien el terreny i la dificultat en l’arribada de les provisions van anar desmoralitzant l’emperador. August era un home hipocondríac, supersticiós i dèbil de salut (tot i que va viure 77 anys).

Sovint tenia problemes respiratoris, alteracions digestives, malalties de la pell, artritis… I un terror especial als llamps i trons.

Retorn a Tarraco Es creu que van ser trastorns d’origen hepàtic els que van fer que August s’hagués d’apartar de les qüestions bèl·liques i alguns historiadors també citen que un llamp va caure prop d’ell i va matar un criat. Això ho va interpretar com un signe de ma-

August era un home hipocondríac, supersticiós i dèbil de salut Trastorns d’origen hepàtic van fer apartar l’emperador de les qüestions bèl·liques

lastrugança i va accelerar la tornada a Tarraco.

El viatge no va ser bo i la salut empitjorava. Els tractaments dels seus metges de campanya, que es basaven en la calor i eren els habituals quan no es coneixien bé les causes de les malalties -cataplasmes, banys i menjar calents-, no funcionaven.

August arriba a Tarraco i es posa en mans del metge Antoni Musa. Se sap que era d’origen grec (probablement esclau que havia obtingut la condició de liberto) i que tenia un germà que també era metge, Euphorbo, amb experiència en teràpies a base d’extractes vegetals.

D’on provenia Musa?

Sembla que Musa era un metge acre-

ditat a Tarraco, doncs no s’entendria que un emperador molt malalt es posés en mans d’un desconegut de la ciutat. Es descarta que Musa acompanyés August per terres càntabres perquè no hi ha cap referència d’aquest fet i en aquell temps els metges de les legions acostumaven a ser romans. Els facultatius grecs treballaven a les ciutats. Una altra possibilitat és que Musa fos un metge conegut d’August, que hagués arribat a Tarraco des de les Gàl·lies i s’hagués quedat a la ciutat cuidant de Lívia i la família.

Sigui com sigui, el que ens interessa és la coincidència d’August i Musa a Tarraco perquè són la referència -segurament la primera documentada- d’una activitat mèdica que va tenir una gran repercussió a tot l’Imperi i que va transformar la consideració social de la classe mèdica.

Musa canvia l’orientació del tractament que s’estava aplicant i supleix la calor pel fred: les compreses que s’apliquen al cos són fredes, els banys i el menjar són freds, especialment, a base de verdura fresca. El pacient va millorant a poc a poc i passa dos anys més, a Tarraco, recuperant-se.

Tornada a la capital de l’Imperi A Roma hi arribaven notícies contradictòries i molts pensaven que l’emperador havia mort a Tarraco. Per aquest motiu, el retorn a la capital de l’Imperi acompanyat d’Antoni Musa –convertit en metge de confiança de l’emperador- fou un gran esdeveniment, interpretant que tornava del tot victoriós d’Hispània. August estava tan agraït que li va concedir la ciutadania romana, li va atorgar l’anell d’or i va fer que el Senat l’alliberés Continua a la pàgina 8

Setembre 2018

8 ACTUALITAT wellcomecollection.org

Ve de la pàgina 7

Aquest metge del segle I aC. representa a tots aquells que hem procurat dignificar l’exercici de la Medicina

del pagament d’impostos. També va fer que tant ell com tots els metges fossin dignificats per la societat romana, establint un primer codi de regulació de la professió mèdica i li va fer erigir una estàtua a imatge d’Esculapi al seu costat a l’Illa Tiberina.

Al Museu Vaticà hi ha referenciada una escultura atribuïda a Antoni Musa. Hi ha qui considera que es tracta de la figura d’Esculapi jove.

Tanmateix, si tenim en compte que August va fer una estàtua a Musa a imatge d’Esculapi -o sigui amb els seus atributs del pal i la serp-, i que va recomanar als seus súbdits que li fessin ofrenes en agraïment per haver curat al seu emperador, sembla que gairebé van deïficar al metge.

L’acte mèdic més transcendent L’estàtua que hi ha al Vaticà és la que va fer erigir August a Musa? No se sap, però no és cap barbaritat pensar que pugui representar la divinitat, no d’un Déu, sinó d’un metge. Un metge protagonista de l’acte mèdic més transcendent que hagi passat a la nostra ciutat.

Aquest any, el Col·legi de Metges de Tarragona celebra el 120è aniversari de la seva fundació i pensem que aquest metge del segle I aC. representa a tots aquells, homes i dones, que al llarg dels segles hem procurat dignificar l’exercici de la Medicina.

Setembre 2018

En agraïment a Musa, August va fer erigir una estàtua al seu costat a imatge d’Esculapi a l’Illa Tiberina

Una reproducció de l’estàtua del Museu Vaticà col·locada en una plaça tarragonina situaria a la nostra ciutat un element més que entronca amb el nostre passat romà. I per això

és imprescindible la implicació de l’Administració. Una història, la del metge Antoni Musa, que cal difondre i integrar-la dins del nostre patrimoni intangible.

9 ACTUALITAT

El Dr. Caralps inaugura el 120è aniversari del Col·legi amb una conferència El facultatiu va abordar la història de la cirurgia cardiovascular al país: des de la primera pericardiocentesi fins al trasplantament de cor El Dr. Josep Maria Caralps, primer cirurgià cardiovascular que va aconseguir realitzar un trasplantament de cor amb èxit a Espanya, va ser l’encarregat d’obrir el 120è aniversari del Col·legi. L’acte es va dur a terme el dia 9 de maig a l’Ajuntament de Tarragona, encapçalat per l’Alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, qui va expressar estar molt satisfet de participar en la celebració de la corporació.

El saló de plens va quedar petit per escoltar les paraules del Dr. Caralps, que va ser presentat pel comissari del 120è aniversari, Dr. Jaume Fontanet.

El facultatiu, que va ser company de promoció del ponent, va fer un repàs a la seva biografia i trajectòria professional.

La conferència es va titular “una història d’èxit” i es va centrar en la història de la cirurgia cardiovascular: des de la primera pericardiocentesis que es coneix, que va realitzar el Dr. Gallaguer, fins al trasplantament de cor. “En tots els casos es demostra que la valentia i la fe en els resultats són el motor que fa desenvolupar aquesta cirurgia, malgrat les nombroses crítiques que sobretot al començament, van rebre els pioners”, va afirmar.

El Dr. Caralps també va abordar els factors necessaris per assolir l’excel·lència mèdica, que segons ell, “no té preu, però sí que té un cost”. El facultatiu va instar els gestors a incentivar-la per crear una competència que revertirà en una millor atenció al malalt. “Cal crear un entorn on malalts i metges per igual obtinguin les respostes que cerquen i necessiten, per això, és imprescindible utilitzar amb seny tots els recursos sanitaris del país, eliminar demagògies populistes i amiguismes que minven la

El Dr. Caralps va remarcar la necessitat d’estar sempre al costat del malalt obviant la parcel·lació en el tractament que imposa la medicina moderna

En tots els casos es demostra que la valentia i la fe en els resultats són el motor que fa desenvolupar aquesta cirurgia

qualitat de la sanitat i erosionen les motivacions del professional”, va criticar.

L’autor del primer trasplantament de cor amb èxit del país també va pronosticar que si aquests incentius i entorn no es produeixen, “els metges

amb el desig de donar el millor emigraran a països del nord on rebran la consideració que es mereixen”, va alertar.

A banda, en la seva conferència, el Dr. Caralps va remarcar la necessitat d’estar sempre al costat del malalt obviant la parcel·lació en el tractament que imposa la medicina moderna. “Sobretot cal escoltar-lo, intentar entendre’l i si més no fer-ho veure, per tranquil·litzar-lo”, va afegir.

Resum històric Paral·lelament, el president del Col· legi, Dr. Fernando Vizcarro, va fer una síntesi del recorregut històric de la corporació i va demanar a l’Alcalde que amb motiu de l’efemèride dediqui un carrer de la ciutat als metges.

Per la seva banda, el batlle va acceptar la proposta, tot i que va manifestar que caldrà concretar-la, més detalladament, properament.

Setembre 2018

11

El CCMC defineix els principis de la indicació mèdica de teràpies complementàries Recorda que aquestes teràpies no poden ocupar mai un paper principal ni exclusiu en el maneig de cap patologia El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha aprovat un document on defineix quins són els principis que han de seguir els metges que indiquen teràpies complementàries per garantir l’exercici correcte de la medicina. Aquests són els deu punts principals del document: 1. S’ha de realitzar sempre als pacients atesos una anamnesi correcta i una exploració clínica en funció del motiu de consulta i s’ha de fer una orientació diagnòstica el més precisa possible, basant-se en criteris comuns de la classificació de les malalties com a entitats nosològiques i no només en diagnòstics compresos en el marc de la teràpia complementària de manera exclusiva o excloent.

2. Si el pacient demanda tractaments que tenen caràcter complementari, ha de ser advertit de manera clara i entenedora del caràcter no convencional i complementari del tractament per a la malaltia que li afecta.

3. El metge haurà d’informar el pacient de la necessitat de no abandonar cap tractament necessari i advertir-lo de manera clara que el tractament complementari no és una alternativa terapèutica i que no és substitutori de cap tractament.

4. Els tractaments sense validació científica o que no figurin en guies o manuals de pràctica clínica o altre document equivalent recolzat per una societat científica per a processos específics s’han de pautar sempre de manera complementària al tractament de base i amb la pertinent derivació o coordinació amb el metge que realitzi el seguiment i el tractament principal.

5. Tot metge ha de vetllar perquè l’aplicació de teràpies complemen-

@ijeab/freepik

Tot metge ha de vetllar perquè l’aplicació de teràpies complementàries no interfereixi amb l’acció dels tractaments principals

tàries no interfereixi amb l’acció dels tractaments principals ni pugui perjudicar el pacient per la seva malaltia.

6. El metge, previ a recomanar o pautar tractaments complementaris, si no tingués coneixements suficients sobre els tractaments validats en les guies clíniques o no tingués prou experiència d’ús dels mateixos per a la malaltia que pateix el pacient, haurà de derivar-lo a un col· lega amb l’experiència necessària per garantir una atenció mèdica de qualitat, tot vetllant per la seguretat clínica del pacient.

7. Queden exclosos del concepte de teràpies complementàries aquells procediments (Nova Medicina Germànica, Mètode Hamer, Bioneuroemoció, la dieta miraculosa del pH, etc.) que indueixen de manera clara a l’abandonament dels tractaments que la comunitat mèdica recomana, així com l’ús de procediments o productes no autoritzats

o prohibits de manera explícita per a l’ús humà, com, per exemple, el MMS o derivats del vesc, entre d’altres.

8. Cal mantenir un compromís de formació continuada, basada també en actualitzacions del coneixement científic validat per a les patologies ateses, a més de la formació que es pugui dur a terme en relació a teràpies complementàries que practiqui el professional.

9. Les accions de divulgació o formació en qualsevol teràpia complementària han d’advertir de manera clara i inequívoca del paper complementari que tenen els tractaments i incloure sempre quines són les recomanacions vigents en la comunitat mèdica per a cada patologia.

10. Els professionals han de mantenir un compromís amb la recerca biomèdica en aquells camps en què el coneixement mèdic ha de progressar per generar evidències vàlides.

Setembre 2018

12 ACTUALITAT

El Dr. García Sayago rep la Creu de Sant Raimon de Penyafort El vocal de formació del Col·legi, Dr. Francisco García Sayago, ha estat condecorat amb la Creu de Sant Raimon de Penyafort. L’exministre de Justícia, Rafael Catalá, va ser l’encarregat d’imposar-li la distinció el passat 17 de maig a la subdelegació del Govern a Tarragona.

El Dr. Francisco García Sayago va rebre la Creu pels mèrits contrets en l’exercici de la professió. El facultatiu va néixer a Ronda (Málaga) i es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de València. Té la diplomatura i el màster en Valoració del dany corporal (1999) i és Doctor en Medicina per la Universitat Rovira i Virgili, on va obtenir el títol amb la qualificació d’excel·lent Cum Laude (2001). El Dr. García Sayago també és especialista en Medicina legal i Forense (2002), diplomat en Psiquiatria forense i expert universitari en Toxicologia (2004).

Des de l’any 1985 és metge del Registre Civil, primer a Lorca (Múrcia) i des de febrer de 1986 a Tarragona, compaginant-ho amb la tasca de metge forense interí. A partir de l’any 1992 exercirà com a metge forense titular per integració de Met-

A més del Dr. García Sayago, també van ser reconeguts Luis González i Isabel Gil

ges del Registre Civil, desenvolupant les funcions com a metge forense en diferents jutjats de Tarragona i en els darrers anys, a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. El Dr. també s’ha dedicat a la docència, com a profes-

La Dra. M. Carme Boqué s’incorpora a la comissió deontològica de la corporació La comissió deontològica del Col·legi té una nova vocal des del mes de juny, la Dra. M. Carme Boqué. Actual cap del servei d’urgències de l’hospital Joan XXIII, Boqué es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i es va doctorar en medicina per la Universitat Rovira i Virgili (URV) l’any 1996. És especialista en Medicina Intensiva i Màster en Gestió d’empreSetembre 2018

ses Sanitàries per la URV. Professora associada de Medicina a la mateixa universitat. Instructora de suport vital del Consell Català de Ressuscitació.

La seva carrera professional està lligada a l’hospital Joan XXIII, tot i que també va exercir a l’hospital Sant Joan de Reus i al SCIAS hospital de Barcelona. Treballa en coordinació de trasplantaments de l’hospital Joan XXIII,

sor associat de medicina legal i toxicologia de la Universitat Rovira i Virigili. A banda, també és membre del panell públic assessor de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) i de Repsol –des del 2012-.

des de fa 20 anys. Membre del Comitè d’Ètica Assistencial del mateix centre hospitalari des de fa 6 anys. Actualment n’és la presidenta.

Boqué també ha estat membre de les societats científiques catalana i espanyola d’urgències, amb càrrecs directius en les dues, en diferents èpoques.

En l’actualitat forma part dels grups de treball de bioètica de les dues societats, on col·labora en la realització d’estudis i treballs multicèntrics. És revisora habitual d’articles científics de la Revista Emergencias amb IF 3,608.

13 ACTUALITAT

Tres metges de l’Hospital Sant Joan encapçalen la nova Junta de la Societat Catalano-Balear d’Oncologia La Dra. Meritxell Arenas, directora del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, és la nova presidenta de la Societat d’Oncologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. La junta

de l’organització es composa d’onze membres, dels quals tres exerceixen a l’hospital Sant Joan de Reus: La Dra. Arenas com a presidenta, el Dr. Mauricio Murcia –oncòleg radioteràpic- com a secretari i el Dr. Sergio Peralta –oncò-

leg mèdic-, com a vocal. L’objectiu dels nous membres és continuar fomentant la formació d’especialistes i la recerca en el tractament del càncer, especialment a través de beques de recerca. En conjunt, la societat la formen 292 socis.

El director general de la Fundació Pasqual Maragall llença un missatge esperançador sobre l’Alzheimer Una seixantena de persones es van reunir al saló modernista del Pavelló de Distingits de l’Institut Pere Mata (IPM) de Reus, on el passat 17 de maig va tenir lloc un acte organitzat per l’Acadèmia de Ciències Mediques de Tarragona (ACMT) dedicat a la malaltia de l’Alzheimer, a càrrec del Prof. Dr. Jordi Camí i Morell, director general de la Fundació Pasqual Maragall i catedràtic de farmacologia clínica de la UPF. El Dr. Pere Mestres va ser l’encarregat d’introduir el ponent, qui va ser alumne seu quan inicià els estudis de medicina a la Unitat Docent de la Universitat Autònoma a l’hospital de Sant Pau. Mestres va recordar les circumstàncies històriques amb les quals Aloysius Alois Alzheimer (1864-1915) va descobrir aquesta malaltia l’any 1906.

Amb el títol “Prevenció de l’Alzheimer, un nou repte científic”, el Dr. Camí va començar abordant l’augment de

l’esperança de vida, contextualitzant, d’aquesta manera, el desenvolupament de la malaltia i la problemàtica al voltant de la cura dels malalts. En aquest sentit, el facultatiu va explicar que la malaltia es caracteritza per l’acumulació de determinades proteïnes (beta-amiloide) en el teixit nerviós del cervell, que resulten tòxiques a les cèl·lules nervioses (neurones) i aleshores aquestes degeneren i moren.

“El gran problema és que quan es veuen lesions i els símptomes es manifesten a nivell de la conducta del pacient vol dir que la malaltia està ja en marxa i actualment no es disposa de mitjans farmacològics o d’altra mena per a aturar-la i òbviament tampoc fer-la enrere”, va afirmar. És per això que la fundació Pasqual Maragall gestiona la seva activitat a través del centre d’investigació “Barcelona Beta Brain Research Center”, centrada en el desenvolupament de líni-

es d’investigació generadores de nous coneixements que facin possible el disseny d’estratègies i programes de prevenció. El facultatiu va concloure amb un missatge esperançador: “els estudis en curs tant a la Fundació Pasqual Maragall com a altres centres de recerca poden contribuir a detectar el moment més inicial de la malaltia i aleshores desenvolupar remeis per a fer front a aquesta xacra”. / Dr. Pere Mestres-Ventura

Setembre 2018

14 ACTUALITAT

El Dr. Manel Esteller protagonitzarà la II Nit de la Recerca Biomèdica IDIBELL

tat de Barcelona (1992), s’hi L’Institut d’Investigació Sava doctorar amb un treball nitària Pere Virgili (IISPV) sobre la genètica molecular celebrarà el proper 27 de del carcinoma d’endomesetembre la segona edició tri (1996). Del 1997 al 2001, de la Nit de la Recerca Biova fer els estudis de postmèdica, que organitza amb doctorat a la Universitat la voluntat de fer divulgació Johns Hopkins de Baltimore de l’activitat científica.

(EUA), on es va centrar en Enguany la conferència la relació entre la metilació anirà a càrrec del director de l’ADN i el càncer. Entre del Programa d’Epigenèel 2001 i el 2008, va dirigir tica i Biologia del Càncer el Laboratori d’Epigenètica de l’IDIBELL, investigador del Càncer del Centro NaciICREA i catedràtic de Geonal de Investigaciones Onnètica de la Universitat de Barcelona, Dr. Manel Este- El Dr. Esteller és el científic biomèdic més citat d’Espanya, segons cológicas (CNIO). l’IDIBELL Actualment és director ller.

Un referent en la del Programa d’Epigenètica La jornada tindrà lloc a i Biologia del Càncer de l’Institut les 19:00 hores al Saló de Plens de investigació del càncer l’Ajuntament de Tarragona. Per a Manel Esteller Badosa (Sant Boi de d’Investigacions Biomèdiques de confirmar la vostra assistència, cal Llobregat, Baix Llobregat, 1968), és Bellvitge (IDIBELL). També és proque ompliu el formulari que troba- un dels metges i investigadors cata- fessor de genètica de la Universitat reu al web www.iispv.cat o posant- lans més reconeguts mundialment de Barcelona i professor d’investigavos en contacte amb l’institut al 977 per la seva lluita contra el càncer. Lli- ció de la Institució Catalana de Re75 93 94. cenciat en medicina per la Universi- cerca i Estudis Avançats (ICREA).

400.000 euros de finançament per fer recerca en càncer de cap i coll El Grup de recerca emergent en tumors sòlids: patologia clínica i molecular de l’IISPV i, alhora grup reconegut per l’AGAUR de l’Hospital Clínic (Head Neck Clínic) liderats pel Dr. Francesc Xavier Avilés-Jurado, en estreta col·laboració amb el Grup de Recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) de l’IISPV i la Universitat Rovira i Virgili (URV), han rebut prop de 400.000 Euros per cercar respostes de millora per als pacients amb càncer de cap i coll.

Es tracta de dos projectes: “Alteraciones metabólicas como factor pronóstico en el carcinoma escamoso de cabeza y cuello” atorgat per l’Instituto de Salud Carlos III (Ministerio de Setembre 2018

El càncer de cap i coll representa el cinquè tumor més freqüent al món Ciencia, Innovación y Universidades) en la convocatòria FIS i el projecte “Microbiota tumor metabolic regulation as prognostic factors in HNSCC” finançat per l’Asociación Española Contra el Cáncer. Aquests projectes es desenvoluparan en col· laboració entre l’Hospital Joan XXIII i l’Hospital Clínic.

El càncer de cap i coll representa el cinquè tumor més freqüent al món i els seus tractaments són molt mutilants. Els projectes suposen un impuls molt important en la línia de recerca iniciada ja fa uns anys al servei d’otorinolaringologia de Joan XXIII sobre factors pronòstics del càncer de cap i coll, que té una alta prevalença en la nostra població. El seu tractament pot requerir quimio-radioteràpia o extenses cirurgies amb importants reconstruccions. L’evolució de la malaltia i la resposta al tractament és molt variable i, aquests projectes, ajudaran a millorar el pronòstic dels malalts, identificant els millors candidats a teràpies menys agressives i més conservadores.

Professionals al servei de professionals

Assegurança de Salut

Assegurança de serveis complets des de 46,59 €/mes*

La teva salut és el més important per a nosaltres.

25 anys treballant amb les companyies líders per oferir-te la millor assegurança de salut.

Demana més informació sense compromís * Exemple calculat entre les diverses ofertes asseguradores del mercat. Prima neta de 2018 per assegurat de 0 a 65 anys d'edat amb un mínim de dos assegurats. Subjecte a la normativa vigent de contractació de la companyia.

Informa’t ara

Via de l’Imperi Romà, 11 bis Tarragona

900 10 47 22

medicorasse@med.es

El COMT actua com a col·laborador extern de MEDICORASSE, Correduria de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGSFP, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d'acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.

16 ACTUALITAT

La corporació rep els nous residents que s’incorporen als centres de la demarcació La vuitantena de nous col·legiats han participat en l’acte de benvinguda del COMT Com ja és tradicional, la Junta de Govern del Col·legi va rebre el passat 30 de maig els nous metges residents que s’han incorporat als centres de la demarcació en un acte que es va celebrar a Tarragona i que es va poder seguir per videoconferència des de la seu de Tortosa. El president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als 82 nous MIR i de presentar els diferents serveis que ofereix la corporació.

Seguidament, el vocal de metges tutors i docents, Dr. Francesc Feliu, va exposar les funcions que desenvoluparan els responsables dels alumnes, el funcionament d’aquesta nova etapa formativa i va encoratjar els alumnes a gaudir-ne. En aquest sentit, la vocal de metges joves i ocupació precària Dra. Mireia GarciaVillarrubia, va animar els nous col· legiats a participar en la secció MIR i va explicar el funcionament del COMT. Entre els serveis i activitats de la corporació, el vocal de metges jubilats, Dr. Jaume Fontanet va exposar

Els membres de la junta van explicar els serveis i activitats que la corporació posa al seu servei

el cicle cultural que duu a terme els dimecres a la tarda i la vicepresidenta, Dra. Concha Abril, va detallar les ajudes que ofereix el Col·legi. Per acabar la jornada es va sortejar un fonendoscopi cortesia de Doctor Shop.

Els residents que s’incorporen als centres de la demarcació faran les següents especialitats: medicina familiar i comunitària (34), pediatria (6), medicina interna (6), anestesiologia i reanimació (4), cirurgia ortopèdica i traumatologia (4), obstetrícia i ginecologia (3), psiquiatria (3), geriatria (2), medicina intensiva (2),

Dos de cada tres MIR no estan supervisats de manera constant durant la seva tasca assistencial diària L’enquesta sobre la situació laboral dels metges a Espanya conclou que la inestabilitat i la temporalitat laboral segueix marcant la pauta contractual al Sistema Públic de Salut. La cinquena onada d’aquest estudi, permet certificar que el 27% dels metges enquestats tenen contractes precaris, sense plaça en propietat.

Per a l’elaboració de l’informe s’ha comptat amb 13.500 enquestes, de les quals es desprèn que el 39% dels metges enquestats són interins i porten més de 10 anys sense aconseguir Setembre 2018

consolidar la seva plaça mitjançant concurs d’oposició.

Els resultats també posen de manifest que es manté l’atur de llarga evolució, ja que el 34% dels metges enquestats que estan en atur porten més de sis mesos sense treballar.

D’aquests, el 21% està en aquesta situació des de fa més d’un any. També s’observa un nou increment de l’atur submergit a la professió mèdica. El 35% dels facultatius enquestats que estan en situació de desocupació, no estan inscrits a l’atur paral·lelament,

oftalmologia (2), radiodiagnòstic, al·lergologia (1), anatomia patològica (1), angiologia i cirurgia vascular (1), aparell digestiu (1), cardiologia (1), cirurgia de l’aparell digestiu (1), cirurgia general i aparell digestiu (1), endocrinologia i nutrició (1), hematologia i hemoteràpia (1), nefrologia (1), oncologia mèdica (1), oncologia radioteràpica (1), otorrinolaringologia (1), urologia (1).

La feminització de la professió mèdica es palesa entre els nous col· legiats. El 67% de les MIR són dones, mentre que el 33% són homes. l’estudi determina. que manca supervisió dels residents. El 66,7% dels residents de primer any afirmen no estar supervisats de manera constant durant la seva tasca asistencial diària i el 86,1% diuen no estar supervisats de manera constant durant les seves guàrdies de presència.

El 60% no denuncia l’agressió Dels resultats d’aquest estudi també cal destacar que 65% dels professionals enquestats afirma haver patit agressions en l’exercici de la seva professió. El perfil que es pot extreure és que l’agressió més comú és a dones d’entre 41 i 60 anys. El 60% no va denunciar aquesta agressió.

17 ACTUALITAT

Tarragona és la segona província de l’Estat on més metges van sol·licitar canviar de regió el 2017 Així ho conclou el darrer estudi sobre demografia mèdica de l’OMC una tendència a l’enveL’any 2017, 331 metges Col·legiats que han emigrat a una altra CCAA lliment de les plantique exercien a Tarragona PROVÍNCIA SALDO NET COL·LEGIATS lles. A l’estudi es posa van abandonar la provínde manifest que en els cia per marxar a treballar Lleida propers deu anys es jua una altra comunitat auTarragona bilaran més de 70.000 tònoma. D’aquesta maValladolid facultatius. nera, la nostra demarcaSalamanca ció es va convertir en la Córdoba segona de l’Estat on més Desajust entre Girona metges van demanar el aspirants i places Granada canvi de regió, només suMIR Barcelona perada per Lleida. AquesCom que en els darrers Astúries ta és una de les concluanys s’ha dut a terme Àlaba sions que s’extreuen del una disminució del Ourense darrer informe sobre denombre de places oferSevilla mografia mèdica que ha tes de metges residents Madrid elaborat la Organización (MIR) sense que hi hagi Médica Colegial. hagut una reducció siLleó Si bé Catalunya, Madrid milar del nombre de A Coruña i Astúries són les prinplaces de grau, existeix Jaén cipals comunitats autòuna forta descompenNavarra nomes exportadores de sació entre aspirants i Segovia metges, Balears i La Rioja vacants. L’any 2018 es Cantabria encapçalen la llista de les van presentar 14.448 Gipuzkoa comunitats receptores. aspirants a 6.513 plaValència L’estudi també aborda ces. En aquest sentit, Font: Estudi sobre la demografia mèdica elaborat pel CGCOM l’informe altres dades significaalerta que tives, com que del total de 221.470 aquesta situació pot arrossegar a un Dels 221.470 metges metges actius a Espanya, el 16,4% escenari similar al viscut als anys exerceixen a Catalunya, el 15,9% a 80-90, amb un increment de Metactius a Espanya, el Madrid, el 15,2% a Andalusia i el ges Especialistes sense Títol Oficial 10,5% a la Comunitat Valenciana.

(MESTOS). Si no es reverteix aques16,4% exerceixen a En conjunt, però, el nombre total de ta problemàtica, milers de metges es metges col·legiats a l’Estat ascenpodrien quedar fora de la formació Catalunya deix fins als 253.796, augmentant un sanitària especialitzada i es veuran 2,3% l’any 2017. En síntesi, per cada abocats al sector privat, a l’atur o a 100.000 habitants, Espanya registra 55,1% de les col·legiades són dones. l’emigració. A l’Estat, actualment el 384 metges, xifra que se situa per La segueixen Àlaba amb un 54,6% total de facultatius residents és de damunt de la mitjana europea, on en i Navarra amb un 54,5%. Entre els 27.402, aproximadament. El sostre són 344. menors de 55 anys també predomi- es va assolir l’any 2013, amb 30.364 nen les dones (63,3%) i a les facultats residents. de medicina el 70% de l’alumnat és Les dones ocupen menys femení. No obstant, aquestes xifres Idoneïtat professional llocs de direcció Segons les dades extretes del Insti- contrasten amb el percentatge de El document també assenyala que tuto Nacional de Estadística (INE), dones que actualment ocupen llocs malgrat que l’any 2017 es van expedir el 49,6% dels professionals de la de direcció, ja que es redueix fins al 2.073 certificats d’idoneïtat professimedicina són homes, mentre que el 20%. onal per marxar a treballar a l’estranLa mitjana d’edat del metge actiu a ger, d’aquests, només 309 eren fora 50,4% són dones. Madrid encapçala la feminització de la professió, on el Espanya és de 49,2 anys, on s’observa d’Espanya a finals d’any.

Setembre 2018

18 ACTUALITAT

El Dr. Francesc Vidal guanya el premi a la trajectòria investigadora als Hospitals de l’ICS El facultatiu ha centrat els seus estudis en les malalties infeccioses i la sida El dia 7 de juny, en el marc de la desena Jornada de Recerca de l’Institut Català de la Salut (ICS), es van lliurar els guardons a la investigació que concedeix l’ICS. Entre els investigadors reconeguts, el col·legiat Dr. Francesc Vidal va ser guardonat amb el premi a la trajectòria investigadora als hospitals de l’ICS. El Dr. Vidal és consultor sènior del servei de Medicina Interna de l’hospital universitari Joan XXIII, investigador principal del grup de recerca infecció i immunitat (INIM de l’IISPV), director del departament de Medicina i Cirurgia i catedràtic de la facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili. A més de la tasca assistencial i docent, el seu interès s’ha dirigit a l’estudi de malalties infecciones i la sida. En el camp de la recerca, de 2008 a 2012 Vidal va ser el director de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, institució a la qual continua vinculat com a membre del Comitè de Direcció.

H. Joan XXIII

Ha participat en 70 projectes de recerca i ha publicat 375 articles i llibres científics

Mar Lleixà, nova directora dels Serveis Territorials de Salut de les Terres de l’Ebre Relleu a la direcció territorial de salut a les Terres de l’Ebre. Amb l’inici de la nova legislatura i la presa de possessió del nou Govern, el Dr. Ismael Piñas ha deixat el càrrec en mans de Mar Lleixà Fortuño, que encapçala des del 16 de juliol la Gerència Territorial de Salut de les Terres de l’Ebre.

Mar Lleixà Fortuño és nascuda a Tortosa (1969), infermera per la Universitat de Barcelona, llicenciada en Psicologia per la Universitat Nacional d’Estudis a Distància i doctora per la Universitat Rovira i Virgili. Ha exercit com a infermera en diferents hospiSetembre 2018

ICS

tals de l’ICS (HTVC i Hosp. Germans Trias i Pujol de Badalona) i a l’Hospital Comarcal de Vinaròs i, fins al moment, era la directora territorial d’Infermeria de l’ICS a les Terres de l’Ebre. Des del 1999 fins al 2016 va ser

El facultatiu i el grup que dirigeix col·laboren activament com a membres de la Red de Investigación de Sida (RIS) en el programa d’immunopatogènia i vacunes pel VIH. El grup fa més de 15 anys que funciona com a tal, i es considera un dels grups consolidats en VIH/SIDA en l’àmbit nacional i internacional.

La seva tasca investigadora es materialitza amb la co-autoria d’unes 300 publicacions, moltes d’elles en revistes especialitzades indexades rellevants, de les quals n’és autor de correspondència de totes les publicacions pròpies del grup. Cal destacar també la seva participació en guies de pràctica clínica i en llibres.

Una trajectòria que ha estat reconeguda d’excel·lència per avaluadors externs, els quals han tingut en compte la contribució significativa al desenvolupament de la recerca i de la docència en ciències de la salut.

La desena Jornada de Recerca de l’ICS va tractar la investigació amb les grans bases de dades clíniques.

professora de la facultat d’Infermeria del Campus de les Terres de l’Ebre- de la URV i, actualment, cursa el Màster de Direcció d’institucions sanitàries de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En prendre possessió, Lleixà va agrair al Dr. Piñas la tasca duta a terme i va explicar que exercirà una línia continuista. Entre les seves prioritats, destaquen, resoldre els problemes de manca de professionals mèdics a les Terres de l’Ebre. “Hem de captar i, sobretot, saber retenir el talent al territori”; el foment de la recerca com “un pilar per millorar l’atenció i la qualitat de la sanitat” i també, la promoció de la salut mental i l’atenció comunitària, entre d’altres.

19 ACTUALITAT

Els cirurgians toràcics de l’Hospital Joan XXIII fan, per primera vegada a Espanya, la reconstrucció de segona carina bronquial assistida pel robot Da Vinci La intervenció es va realitzar a una noia de 24 anys, afectada per una petita tumoració però que condicionava l’extirpació de tot el pulmó esquerre El Servei de Cirurgia Toràcica de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (servei estès amb l’Hospital Universitari de Bellvitge) ha realitzat amb èxit una cirurgia d’alta complexitat pulmonar assistida per robot. En concret, s’ha dut a terme per primera vegada a Espanya, la reconstrucció de primera carina bronquial esquerra assistida pel robot Da Vinci. Es tracta del primer servei de cirurgia toràcica de la sanitat pública que va iniciar un programa de cirurgia robòtica pulmonar i que, en poc temps, està aconseguint resultats molt beneficiosos per a la població intervinguda: menys temps d’ingrés i menys dolor per aconseguir l’objectiu final, que és millorar el tractament del càncer de pulmó.

En concret, aquesta darrera intervenció s’ha realitzat a una noia de 24 anys, afectada per una tumoració però que condicionava l’exèresi

H. Joan XXIII

L’equip ha ressecat el tumor situat al bronqui principal esquerra i ha reconstruït el pulmó a través d’incisions infracèntimètriques a la paret toràcica

(extirpació) de tot el pulmó esquerre. L’equip de tres cirurgians format per Pau Rodríguez, Gabriela Rosado i Anna Ureña, ha ressecat el tumor situat al bronqui principal esquerra (el principal conducte de la via aèria del pulmó esquerre), i han reconstruït el pulmó a través d’incisions infracèntimètriques a la paret toràcica. La intervenció es va realitzar amb total èxit, i la pacient ha pogut ser donada d’alta tres dies després de la cirurgia amb la seva capacitat pulmonar conservada.

El Sistema Da Vinci és un equip de cirurgia robòtica que va ser dissenyat per abordar cirurgies complexes de manera mínimament invasiva. Es compon d’una consola ergonòmica, des d’on opera el cirurgià a la mateixa sala, una torre de visió i un carro quirúrgic amb tres o quatre braços robòtics interactius. L’aparell permet superar limitacions pròpies de la cirurgia oberta i endoscòpica potenciant termes de visió, precisió i control de les habilitats del cirurgià.

Graduació de la promoció 2012-2018 de Medicina de la URV Més d’un centenar de familiars i amics dels graduats en medicina i cirurgia per la Universitat Rovira i Virgili no es van voler perdre el seu acte de graduació.

El dia 20 de maig es va celebrar aquesta tradicional cerimònia de lliurament de diplomes on hi van assistir representants de la comunitat universitària, dels centres hospitalaris i del Col·legi. Enguany, els alumnes van entonar l’himne universitari Gaudeamus igitur d’una manera ben original: acompanyant el càntic de la lletra amb la seva representació en llenguatge de signes.

M. Rosa Fenoll

Els alumnes van cantar i representar el Gaudeamus igitur amb llenguatge de signes

Setembre 2018

21 VIDA COL·LEGIAL

Reunió anual de la Fundació Europea de Medicina Tradicional Xinesa El dimecres 30 de maig va tenir lloc la reunió anual del Patronat de la Fundació Europea de Medicina Tradicional Xinesa al Col·legi de Metges. En la trobada, a més de la preceptiva aprovació dels comptes, també es va realitzar la renovació del patronat pels propers 4 anys. La direcció seguirà una línia continuista, de manera que continuaran com a president, vicepresidents i secretari, Alfons Montserrat, Fernando Vizcarro, Ramón Mª Calduch i Carlos Llopis. Destaca la incorporació de Xinyue Calduch Chen com a responsable de relacions institucionals.

Els participants van incidir en les activitats que realitzaran el proper any, encaminades a posar de manifest l’evidència científica de l’acupuntura i la medicina tradicional xinesa.

Dr. Sanchis, Yue Ling Chen, Dr. Llopis, Dr. Calduch, Dr. Burillo, Alfons Montserrat, Dr. Vizcarro, Mireia Masip, Pau Forcada, Xinyue Calduch, Claudia Skopalik, Aline Charlier

L’oncòleg Vicent Valentí clausura el curs de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques amb una conferència sobre la història de la quimioteràpia El dia 12 de juny a la tarda, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona va clausurar el seu curs acadèmic 2017-2018 en un acte celebrat a la sala d’actes del Col·legi de Metges.

L’oncòleg Vicent Valentí, Cap de Servei d’oncologia de la Xarxa Sanitària de Santa Tecla, va pronunciar la conferència titulada “Història de la quimioteràpia”. La sessió va ser una veritable lliçó magistral per a tots els assistents. El Dr. Valentí, amb múltiples anècdotes i referències històriques, va repassar el desenvolupa-

ment dels tractaments oncològics des de les primeres quimioteràpies fins als actuals tractaments biològics i la immunoteràpia. L’acte fou presentat i moderat pel Dr. Emili Mayayo i va concloure amb un interessant debat sobre el paper de la industria farmacèutica en el desenvolupament dels nous fàrmacs i en la viabilitat dels costos d’aquests per als sistemes públics de salut. La sessió també estava inclosa en el programa d’actes científics del 120 aniversari del COMT. / Dr. Jaume Benages

Els Drs. Vicent Valentí i Emili Mayayo van tancar el curs de l’ACMT

En record del Doctor Jordi Recasens i Robert Fa dos anys, el dia 1 de Juliol, el nostre pare, marit, avi, germà, tiet, cosí, cunyat, amic, company, ens va deixar.

No t’hem oblidat ni un sol dia, ens vas deixar valors i records inoblidables: somriures, paraules, fets, il·lusió, humilitat i sobretot, amor.

El nostre record és per a tu, sempre estaràs amb nosaltres.

T’enyorem, La teva família.

Setembre 2018

22 VIDA COL·LEGIAL

El COMT acull les jornades de voluntariat internacional Els dies 8 i 9 de maig es van realitzar unes jornades a Tarragona i a Reus per compartir experiències al voltant de la cooperació. Diversos cooperants van fer partícips als presents de les activitats que han dut a terme en diferents llocs de la geografia mundial per sensibilitzar i incentivar els actes de col·laboració. A Tarragona, la inauguració va anar a càrrec del president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, la presidenta de l’Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut, Gemma Ruiz i la copresidenta del Consell d’Estudiants de la URV, Patricia Guzmán. Seguidament, el periodista Enric Pujol va reflexionar al voltant del què significa fer un voluntariat i l’otorinolaringòleg i cooperant, Dr. Emilio Vives va explicar la seva experiència com a cooperant a San Ramón (Nicaragua).

A continuació, els Drs. Francesc Xavier Arrufat i Sancho Ruffo van traslladar els presents fins a Puerto Maldonado (Perú), explicant el pro-

Els cooperants van compartir les experiències viscudes a Nicaragua, Perú, Camerun i Grècia

jecte en salut mental que s’ha dut a terme en el país i les cooperants Dres.

Ainhoa Leunda, Irene Renovell i Núria Montferrer, van exposar les seves vivències durant el viatge que van realitzar-hi l’estiu passat. aA la darrera ponència, la Dra. Mi-

El Dr. Viguera aprofundeix en l’origen de la vida a la terra

El Dr. Viguera ha estat un dels conferenciants del cicle cultural

Setembre 2018

El passat 23 de maig, dins del cicle cultural del Col·legi, el Dr. Jaume Viguera va oferir una conferència sobre com va començar la vida al nostre planeta. El facultatiu es va centrar en explicar les diferents teories del seu origen.

Durant aquests darrers mesos la corporació ha viscut una intensa activitat cultural. Dins del mes de la salut, que promou l’Ajuntament de Tarragona i la Xarxa Tarragona Saludable, es van projectar dues pel·lícules, 100 metros –sobre l’esclerosi múltiple i l’esport- i No serás un extraño –sobre la formació del metge-. A més, també s’han dut a terme conferències sobre alimentació, música i arquitectura, entre d’altres.

riam Domingo va comparar les diferents experiències que ha viscut al Camerun i a un camp de refugiats a Grècia.

La cloenda de la sessió va anar a càrrec dels Drs. Jaume Fontanet i Antonio Labad.

Ja pots adquirir el número de loteria del Col·legi Ja és a la venda el número de loteria del sorteig de Nadal al que juga el Col·legi. Enguany és el 84937. Pots adquirir-lo a l’Administració de loteria número 18 (avinguda Roma, número 5 de Tarragona) o a les seus col·legials de Reus i Tortosa.

Es pot adquirir a l’Administració 18 de Tarragona o a les seus col·legials de Reus i Tortosa

23 VIDA COL·LEGIAL

Entrevista a Diego Caballé, Encarregat de la delegació de Tortosa del Col·legi

“El millor record és la confiança que m’han demostrat els col·legiats” El company Diego Caballé se’ns jubila. “Lo Diego” -com l’anomenem des de la seu de Tarragona- duu 33 anys al capdavant de la delegació de Tortosa del Col·legi de Metges, des d’on ha treballat per donar el millor servei a tots els col·legiats. En aquesta entrevista manifesta el seu agraïment per haver-li facilitat sempre la feina. De ben segur, el trobarem a faltar.

col·legiats de les Terres de l’Ebre, ha estat una experiència enriquidora tant a nivell humà com el professional.

-Recordes el primer dia que vas començar a treballar?

-Va ser el 17 de desembre de 1986, un dia molt fred. Recordo que a la delegació de Tortosa hi havia una petita taula de color groc i 3 cadires agafades de la sala d’actes, era un espai molt reduït al costat mateix de la porta d’entrada.

-Segur que has viscut moltes anècdotes!

-Sí, d’anècdotes en tinc unes quantes, però totes confidencials…

-En què consistien les teves tasques?

-Principalment, en la venda de certificats mèdics oficials, col·legiacions, les assegurances de Mutual Mèdica de Catalunya i Balears i P.S.N. Al mateix temps col·laborava amb els cursos de Formació Mèdica Continuada que organitzava l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

-Com ha evolucionat la teva feina?

-Des d’un principi la nova junta directiva presidida pel Dr. Josep Maria

-Suposo que també hi ha hagut moments dolents….

-Els pitjors moments han estat quan un familiar directe et comunicava la defunció d’un metge jove…. Des d’aquí vull enviar-los una abraçada a tots ells.

En Diego ha estat al capdavant de la delegació de Tortosa durant més de tres dècades

Bertran, tenia com un dels objectius, donar més i millors serveis als col· legiats. Des de llavors i fins a la data d’avui l’increment ha estat constant a tots els nivells.

-Quin és el millor record que t’enduus?

-El millor record que m’emporto és la confiança que m’han demostrat molts

-Què destacaries d’aquests anys a la corporació?

-Les noves tecnologies i un grup de companys de feina extraordinaris han fet possible donar respostes més ràpides i eficaces, evitant desplaçaments innecessaris i una millor gestió dels recursos.

També voldria manifestar la meva gratitud a l’actual president, Dr. Fernando Vizcarro i a tota la seva junta directiva per l’excel·lent tracte rebut i per l’oportunitat que em donem de poder-me acomiadar de totes les metgesses i metges que he tingut l’oportunitat de conèixer durant tots aquests anys. Gràcies a tothom!

“El llegat del doctor Elies Can”, segona novel·la del Dr. Eduard Prats El Dr. Eduard Prats, membre de la comissió deontològica del Col·legi, ha publicat la seva segona novel·la “El llegat del doctor Elies Can”.

El text tracta la història d’un farmacèutic, Elies Ardèvol, a qui la seva filla Cristina li comunica que vol ser metgessa. Amb la idea de donar-li un testimoni poderós, Elies decideix re-

construir, a partir d’uns lligams trobats a l’antiga casa familiar, la vida exemplar del seu avi, el doctor Elies Can. En la cerca de la veritable essència del bon metge, el farmacèutic descobreix esdeveniments singulars que el deixen perplex. Els continus dubtes i problemes de salut determinen que la seva feina quedi inacabada, i seran

la seva dona, la perseverant Magda, i la Cristina, ja metgessa, les que conclouran la increïble història del metge.

Setembre 2018

24 VIDA COL·LEGIAL

La neuropediatra Dra. María José Mas publica “La aventura de tu cerebro” ca. En aquest sentit, la Dra. Mas ens ajuda a entendre millor els nostres comportaments durant la infància i l’adolescència i ens porta a través dels diferents reptes i aventures que experimenta el nostre cervell.

Paral·lelament, també podeu llegir la Dra. Mas a l’exitós blog Neuronas en crecimiento -neuropediatra.org-, que l’any 2016 va guanyar el premi Bitácoras al millor blog de salut i innovació científica.

La pediatra i neuropediatra tarragonina, Dra. María José Mas, ha publicat el seu primer llibre “La aventura de tu cerebro. El neurodesarrollo: de la célula al adulto”. L’obra, que surt a la llum a través de l’editorial Next Door Publishers, tracta sobre el neurodesenvolupament. El text se centra en l’evolució que experimenta el cervell des de la concepció fins a l’edat adulta, amb exemples pràctics, de manera divulgativa i didàcti-

L’assemblea de compromissaris aprova la liquidació dels pressupostos per unanimitat

La responsable d’Adade Auditors va presentar la liquidació pressupostària

El passat 28 de març va tenir lloc la primera assemblea de compromissaris ordinària de l’any. Una quarantena de delegats van assistir a aquest acte que es va celebrar a la seu de Tarragona i es va oferir per videoconferència a les delegacions de Reus i Tortosa.

La sessió va començar amb l’informe del president, que va detallar l’activitat col·

legial dels darrers mesos, així com les línies de treball de la Junta de Govern. A continuació, la responsable d’Adade Auditors, Marga Benito, va presentar la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses, així com el balanç de situació corresponent a l’exercici econòmic de 2017.

Aquest informe va ser sotmès a votació pels delegats i aprovat per unanimitat.

Aprofundim en Jujol i la seva petjada a les comarques tarragonines La sala d’actes del Col·legi es va omplir de gom a gom per conèixer el llegat de Jujol a les nostres comarques. El president del consell modernista de Tarragona i arquitecte tècnic, Josep Maria Buqueras, va ser l’encarregat de desgranar les obres que l’arquitecte modernista tarragoní té al territori amb una conferència. D’aquesta manera, Buqueras va traçar un recorregut descrivint i comentant les característiques de les produccions arquitectòniques de Jujol. L’activitat es va celebrar el dia 4 d’abril i es va dur a terme en el marc del cicle cultural que impulsa la vocalia de metges jubilats de la corporació.

Setembre 2018

La sala d’actes es va omplir de gom a gom per conèixer l’obra de Jujol a Tarragona

25 VIDA COL·LEGIAL

Tarragona acollirà el campionat de futbol per a metges 2019 Del 7 al 10 de juny es va celebrar una nova edició del Campionat de Futbol per a Metges a Santander, on, un any més hi va participar l’equip de futbol de metges de Tarragona. Al torneig hi van competir fins a dotze equips: Múrcia, Barcelona, Bizkaia, Cantàbria, Guadalajara, Sevilla, Saragossa, Lleó, Vitòria, Andalusia, Mallorca i Tarragona.

Amb un empat 1-1, el conjunt tarragoní va ser l’únic capaç de plantar cara a l’equip murcià, que es va proclamar campió del torneig per quart any consecutiu. A més, els tarragonins no han tornat a casa amb les mans buides: l’equip va agafar el relleu de Santander i seran els organitzadors de la competició l’any vinent. Així, la propera edició

Enguany el torneig s’ha celebrat a Santander

del campionat de futbol per a metges se celebrarà del 17 al 19 de maig de 2019 a Tarragona. La darrera vegada que la nostra ciutat va organitzar aquest tor-

neig va ser en l’edició de l’any 2010. Si ets aficionat a l’esport i vols jugar amb l’equip, escriu-nos a comt@comt.cat i et posarem en contacte amb el grup.

El CCMC lliura els premis dels concursos artístics per a metges La jornada cultural és la diada on el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya entrega els premis dels concursos artístics per a metges. Aquest any la trobada es va celebrar el 16 de maig a Barcelona. En arribar, els col· legiats es van dividir en grups per fer diversos tallers: meditació i mindfulness, Whatsapp o aquarel·la. A continuació, tothom es va reunir a la sala d’actes per a assistir a l’acte de lliurament de premis, on es van anunciar els guanyadors dels concursos de dibuix i pintura, poesia, fotografia,

narrativa breu i cinema. A la tarda, els col· legiats van visitar el consistori de la ciutat comtal, on els va rebre l’alcaldessa Ada Colau i el Dr. Xavier Trias – exalcalde i actual regidor de l’Ajuntament de Els premiats en la jornada cultural, que l’any vinent organitzarà Barcelona-. Finalment, el COMT el grup va tancar la jornada amb una visita guiada al museu organitzarà aquesta diada que cada d’història de la ciutat. L’any vinent, any se celebra en una de les capitals el Col·legi de Metges de Tarragona catalanes.

Recursos per afrontar la violència de gènere

M. Josefa Clavero va explicar les eines que ha creat l’Administració per detectar els agressors

A més de la detecció i tramitació judicial, els facultatius tenen a la seva disposició un conjunt de recursos per ajudar al pacient que pateix violència de gènere. Així ho va exposar María Josefa Clavero, cap de la Unitat de

Violència envers la dona de la subdelegació del Govern a Tarragona al president del Col·legi i a la vocal d’Atenció Primària rural. Clavero va mostrar les eines vigents per detectar i denunciar els agressors.

Setembre 2018

26 OPINIÓ

La sal Dr. Pere Sanvisens Col·legiat núm. 4300889

Químicament clorur de sodi. El sabor salat es capta per les papil·les gustatives dels costats davanters de la llengua. Les darreres recomanacions sobre consum de sal fixen un límit de menys de 5g al dia en adults.

La sal ha mogut el món. És natural si tenim en compte que és necessària perquè aporta sodi i clor a l’organisme, sense el qual la vida és impossible. No fa gaire els menjars agradaven molt més salats, costum que venia d’avis i besavis. Ningú es mesurava la tensió arterial, ni la classe mèdica hagués acceptat les repercussions cardiovasculars vinculades a la hipertensió ni el seu impacte en la salut global. Se sabia que els ictus hi estaven relacionats però, fins a on?a.

Al segle VI, Isidor de Sevilla sostenia que no hi ha res més necessari que la sal i el sol. Segons Plutarc la sal és el més noble dels elements. Sempre ha estat un símbol de purificació per les seves propietats de conservació, allò que protegeix de la corrupció. L’hospitalitat es lligava a la sal.

Compartir pa i sal. La sal allunyava els esperits malignes i vessar-la és mal presagi. El seu comerç és molt antic, a les ribes del Tíber se n’intercanviava i el naixement de Roma hi té molt a veure. D’Ostia a Roma es va originar la Via Salaria. La sal origina la prosperitat de les colònies fenícies del Mediterrani amb les saladures i el garum, comerç que finalment va ser dominat pels romans que es van interessar per Palestina atrets per la riquesa salina de la Mar Morta.

El soldats romans rebien un grapat de sal diari –salarium- que més endavant va ser substituït per diner – stipendium-. També el rebien algun Setembre 2018

cop els esclaus domèstics. D’aquí la paraula salari i assalariat.

Les mines de sal en mans dels feudals van representar quantiosos ingressos fins al segle XII. També hi van participar els monestirs i segurament en ells es va assegurar la provisió de sal a l’Europa medieval. La sal es transportava per camins però sobretot per vies fluvials que en altres temps eren arteries densament carregades de vaixells i barcasses.

Avinyó era un centre comercial important. Petrarca el veia com un lloc brut i pudent. Els pas de la mercaderia per camins i ports estava gravada per drets de peatge, fet que originava constants problemes per la profusió de dominis que els exigien.

Però el control de la sal era un dret reial i el seu impost una càrrega feixuga i injusta que patien camperols i classes menys afavorides. El cas més conegut és el de la gabela en relació a les mines de la Provença. L’abús que suposava va originar constants revoltes en veure els desfavorits que els nobles i grans burgesos estaven exempts de l’impost. La Revolució Francesa hi està fortament relaci-

onada. El preu de la sal era arbitri del rei. Els recaptadors de la gabela n’obtenien beneficis escandalosos, però el monopoli es beneficiava de la protecció dels jutges, la corrupció era generalitzada. El contraban de sal es castigava amb el rigor del major dels crims, com senyalava Montesquieu. En temps de Lluis XVI de França entre els 1800 condemnats a treballs forçats per aquesta causa hi havia desenes de nens de 12 a 15 anys. La gabela va ser abolida el 1790 però Napoleó el 1804 va establir un nou impost sobre la sal que va ser vigent fins el 1945. A tot arreu, des de sempre, s’ha aplicat algun dret de regalia sobre la sal fins a finals del XX. Des de la via salaria romana a la revolta de Gandhi a la Índia, no hi ha dubte que la sal ha convulsat el món. Començant per les conserves d’Appert a finals del XVIII, les llaunes, la pasteurització, la refrigeració i congelació han revolucionat la conservació d’aliments. La sal ja no és tan necessària en aquest sentit i si afegim les seves conseqüències cardiovasculars, explicarem el descens notable que en els darrers temps s’observa en la presència de sal en els aliments, tant en la cuina domèstica com en la restauració pública.

Amb tot no hem pogut prescindir d’un bacallà amb samfaina o d’un cap i pota com cal... Per allò d’un cop a l’any no fa mal... O com diuen altres, “d’alguna cosa hem de morir”. awesomecontent / Freepik

Les recomanacions sobre consum de sal fixen un límit de menys de 5g al dia en adults

27 OPINIÓ

L’eutanàsia: una revisió sobre la deontologia mèdica?

Dr. Francesc Vallhonrat Col·legiat núm. 4300484

Dimarts dia 26 de juny, el ple del congrés va admetre a tràmit la proposició de llei de l’eutanàsia presentada pel PSOE, que no sols contempla la seva despenalització -que era l’objecte de la proposta de llei aprovada pel Parlament de Catalunya, el 25 de juliol del 2017 i admesa a tràmit el 8 de maig- sinó que pretén regular-la.

Els metges sempre hem tingut la prohibició legal i prohibició deontològica de matar deliberadament als nostres pacients.

Pel que fa a la primera, està penada a l’art.143.3 del Codi Penal. Pel que fa a la segona, perquè l’eutanàsia sempre ha estat considerada contrària a l’ètica mèdica.

En efecte, en la Declaració adoptada per la 38a Assemblea Mèdica Mundial (AMM), Madrid, Espanya, octubre 1987 i reafirmada per la 170a Sessió del Consell Divonneles-Bains, França, maig 2005 i reafirmada per la 200 Sessió del Consell de l’AMM, Oslo, Noruega, abril 2015, s’exposa: “l’eutanàsia, és a dir, l’acte deliberat de posar fi a la vida d’un pacient, encara que sigui per voluntat pròpia o a petició dels seus familiars, és contrària a l’ètica”.

A la Declaració sobre el Suïcidi amb Ajuda Mèdica, adoptada per la 44a Assemblea Mèdica Mundial, Marbella, Espanya, el setembre 1992 i revisada en la seva redacció per la 170a Sessió del Consell, Divonne-les Bains, França, maig 2005, s’afirma: “el suïcidi amb ajuda mèdica, com l’eutanàsia, és contrari a l’ètica i ha de ser condemnat per

Desapareguda la prohibició legal, cal preguntar-se serà ètic acabar deliberadament amb la vida d’un pacient, en els termes i condicions que determini la norma?

la professió mèdica. Quan el metge ajuda intencionalment i deliberadament a la persona a posar fi a la seva vida, llavors el metge actua contra l’ètica”.

També el nostre Codi d’Ètica i Deontologia Mèdica declara l’eutanàsia o homicidi per compassió contrari a l’ètica mèdica.

Per la seva banda, l’Assemblea del Consell General de Col·legis de Metges (CGCOM) un cop admesa a tràmit la proposta de llei aprovada pel Parlament de Catalunya, s’ha mostrat totalment en contra de la legalització de l’eutanàsia, incidint en un extens comunicat emès el dia 21 de maig, que el seu Codi de Deontologia estableix que “el metge mai provocarà intencionadament la mort de cap pacient ni tan sols en cas de petició expressa per part d’aquest”.

Si bé l’esmentada proposta de llei de l’eutanàsia presentada pel PSOE ha de seguir el seu tràmit parlamentari, la veritat és que en un temps no molt llunyà al nostre país es podrà practicar l’eutanàsia activa amb ajuda mèdica.

Llavors, desapareguda la prohibició legal, cal preguntar-se, serà ètic acabar deliberadament amb la vida d’un pacient, en els termes i condicions que determini la norma?

La resolució que consta a les declaracions de les AMM abans esmentades, és clara i terminant quan insta emfàticament a totes les associacions mèdiques nacionals i als metges a no participar en l’eutanàsia “fins i tot si està permesa per la legislació nacional o despenalitzada sota certes condicions”.

I en aquesta tessitura, diverses preguntes sorgeixen: què passa quan la legalitat i l’ètica mèdica es contraposen? Desapareguda la prohibició legal, també desapareixerà la deontològica?

Setembre 2018

28 VIDA COL·LEGIAL

El COMT dóna la benvinguda al teu fill/a amb un ajut a la natalitat Posa’t en contacte amb el Col·legi si vols sol·licitar el donatiu econòmic que estableix el Programa de Protecció Social La Dra. Mireia Alquézar amb la seva filla Cloe

Els Drs. Clara Calbet i David Regulo amb el seu fill Pau

La Dra. Lada Guirfanova amb el seu fill Ian

El Dr. Urko Díaz amb la seva filla Aran

La Dra. Naivis Guillen amb la seva filla Amaia

Els Drs. Alessandra Mendoza i Juan José Sandrea amb la seva filla Paula Sofia

La Dra. Laura Barrera amb el seu fill Pau

Setembre 2018

29 VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Joaquin Angel Garcia amb el seu fill Daniel

La Dra. Gisela Lilliana Rios amb el seu fill Andrés Santiago

Els Drs. Ursula Patricia Miranda i Carlos Enrique Díaz amb la seva filla Paula Sofia

La Dra. Beatriz Lopez amb el seu fill Leo

La Dra. Meritxell Creixell amb el seu fill Aniol

La Dra. Elizabeth Joahanna Rúa amb la seva filla Chloé

El Drs. Jordi Pérez i Ana Alonso amb el seu fill Roc

El Dr. Aldo Muñiz amb la seva filla Almudena

Setembre 2018

30 GASTRONOMIA

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com)

Corball amb escopinyes, crema d’espàrrecs blanCs, taronja i coco Ingredients: Suprema de corball 150 gr escopinyes 400 gr espàrrecs blancs 100ml de llet de coco ½ patata 1 taronja Oli

En una olla posem la patata i una mica d’oli, quan estigui daurada afegim els espàrrecs blancs dels quals en reservarem dos tallats a quarts i també la llet de coco.

Deixem que bulli a foc lent fins que la patata estigui cuita, triturem i reservem.

En una paella amb un raig d’oli posarem la suprema de corball fins que estigui daurada per la part de la pell, afegirem quatre cullerades de la crema i les escopinyes, taparem i deixarem que s’obrin i que el corball estigui cuit.

En un plat fondo posarem la crema a sobre el corball i, al voltant, les escopinyes, la taronja tallada a trossets i els espàrrecs blancs que hem reservat.

BAIXES Col·legiat 4300165 4301762 4303222 4303417 4303828 4304945 4304956 4304987 4305158 4306061 4306116 4306118 4306125 4306136 4306239 4306245 4306250 4306255

Nom AIXALA BOVE, FERNANDO SANCHEZ SANGROS, JESUS SABATER MARTI, SEBASTIA SUBIRATS CID, M. PILAR BARDAJI PASCUAL, CARLOS DIAZ SALSENCH, MARINA TRINCHET PUPO, HUMBERTO ESCOSA BAGE, MARCOS ADELL CARCELLER, RAUL TORRES SANCHEZ, LUIS MAURICIO MARTINEZ CARRASCO, LAURA TORRENTE NIETO, LAURA BEL QUEROL, SABINA SALINAS DOMINGUEZ, ALEJANDRA JANARIZ NOVEL, ROSER MUÑOZ GARCIA, ANDRES BONVEHI SOLDEVILA, AIDA VIDAL BURDEUS, MARIA

Causa DEFUNCIÓ CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT ESTRANGER TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT ESTRANGER TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT ESTRANGER TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA

Col·legiat 4306256 4306265 4306268 4306304 4306351 4306361 4306389 4306394 4306402 4306503 4306559 4306687 4306815 4306825 4306829 4306831 4306868

Nom MAS PUIG, MERITXELL AREVALO PANIAGUA, JOSE LUIS RODRIGUEZ CAMACHO, ANGEL UBALDO SALINAS VILCA, ANA FLOR TOSET MENA, MARTA GENOVER TENA, MARC RUIZ SERRANO, ANA CAROLINA ROMERO SERRANO, ESTEFANIA CORDON HOLZNECHT, MARIA DEL MAR MEZQUIDA ARNO, JULIA FRANCES SORIANO, LORENA PADILLA NUÑEZ, ITZURY GETZABELL URIBE HENAO, MANUEL ALBERTO BRICEÑO , CARLOS ENOC MORENO GUTIERREZ, ANGELA RUIZ DE GRACIA, SILVIA BENAIGES CALVET, CINTA

Causa TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA TRASLLAT PROVÍNCIA

ANUNCIS PER PARAULES Lloguer de despatxos: Clínica dental a Bonavista lloga espai per especialitat sanitària a convenir. 14 metres quadrats, equipament complet. Contactar amb 607 331 571 Rufino Bueno. Correu electrònic: rbuenom@hotmail.com Vendes: Es ven/lloga despatx amb una superfície de 88 m2 a la Rambla Nova de Tarragona, 114. Moblat. Telèfon de contacte: 609 37 77 53 /977 24 13 65 Es ven-traspassa consulta mèdica (de particular a particular). Pis d’uns 80 metres quadrats, primera planta. (B. Fortuny-Reus). 3 habitacions, cuina, lavabo i terrassa tancada amb alumini. Tot exterior. Calefacció individual (gas ciutat).

Oberta des de 1984. Telèfon 649 423 499 Venda o traspàs de centre mèdic a Amposta (Tarragona). Característiques del

Setembre 2018

lloc: Local de 120 m² situat a la zona nova i dinàmica de la ciutat d’Amposta, amb àmplia façana exterior i amb facilitat per aparcar-hi, que compta amb les següents instal·lacions: gran recepció i exposició de productes, sala d’espera, lavabo adaptat a mobilitats reduïdes, 3 despatxos independents i 5 sales també independents (1 d’elles amb dutxa-hidromassatge). El local al complet compta amb calefacció, aire condicionat i fil musical instal·lat.

Característiques del negoci: Negoci en ple rendiment amb una cartera de 3.000 clients activa des de fa 15 anys, totalment equipat i operatiu. Servei a mútues (DKV, MGC, FUTBOL) i servei privat en medicina esportiva, medicina general i medicina estètica. Centre autoritzat com a Centre Sanitari Polivalent per la Generalitat de Catalunya: núm. 43-867499. Molt bones condicions. Gran oportunitat. En venda per motius de salut. Contacte: Imma Navarro - 649 380 738 - margalefjaume@gmail.com

31 ALTES Núm. Col 4301762 4302282 4304933 4305344 4305521 4305621 4305644 4305688 4306327 4306874 4306875 4306876 4306877 4306878 4306879 4306880 4306881 4306882 4306883 4306884 4306885 4306886 4306887 4306888 4306889 4306890 4306891 4306892 4306893 4306894 4306895 4306896 4306897 4306898 4306899 4306900 4306901 4306902 4306903 4306904

Cognoms, Nom SANCHEZ SANGROS, JESUS ZORRILLA GONZALEZ, GABINO BONFILL SANCHEZ, MONICA BONADEO , ALEJANDRO BLOTTA, EDGAR NICOLAS ALBERTO NEY DIAZ, INTI ITATI HOYOS VALLADARES, MIGUEL ANGEL CASTRO AGUIRRE, FRANCISCO J. GIL FAURE, HELENA TRAVER BRIZZOLIS, CARMEN CLIMENT SUÑER, MIGUEL ANGEL DE PACE , CESAR AUGUSTO TURMO FERNANDEZ, MARIA MAGDALENA JARA FORT, MARINA BANGEAN , ANUTA DENISA TARAKANOVA , MARIA MARTINEZ FERNANDEZ, SERGIO GONZALEZ MEJIA, WALTER KIM DOMENICO , NISI MARTOS REYES, ANTONIO CAMPOS , MARTINA PEREZ ROMERO MARTINEZ, LAURA MICO RAMIREZ, MARIA ISABEL ALBARRACIN CONTRERAS, YULEYMI CAROLINA PELLICER SANAHUJA, ANNA ISABEL LAL-TREHAN ESTRADA, NISHA ROURE ALONSO, MARINA IRANZO AGUILAR, VICTOR MURRIA PEREZ, YASHMINA LLEDO GRAS, NURIA GEBELLI JOVE, PAULA CASTILLA VILLENA, MARTA BERGES MULET, MAGDALENA VIZCARRO JAIME, MONTSERRAT FERRERES I SERAFINI, JOAN ADALID LLANSA, LAIA PULIDO , LISSETT COSTA PEREZ, LAURA VARONA REYES, KATHERINE VENTURA CAMPOS, ERIC

Núm. Col 4306905 4306906 4306907 4306908 4306909 4306910 4306911 4306912 4306913 4306914 4306915 4306916 4306917 4306918 4306919 4306920 4306921 4306922 4306923 4306924 4306925 4306926 4306927 4306928 4306929 4306930 4306931 4306932 4306933 4306934 4306935 4306936 4306937 4306938 4306939 4306940 4306941 4306942 4306943 4306944

Cognoms, Nom BORULL AVILA, ORIOL VIDAL RIGO, ANTONI ROS GONGORA, CARLOS TALAVERA SANCHEZ, ELENA GELABERT MESTRE, SEBASTIÀ CHACON RUIZ, ALEX FREIXES SANCHO, OLGA SEGARRA FERNANDEZ, LAURA CARCELERO ROMAN, GLORIA PROFITOS MARTINEZ, PAULA MEDINA QUIROZ, PAMELA CANDY FABREGAT FRANCES, BLANCA MELER CLARAMONTE, CARLA VALOR LLACER, BERTA VILAR MARTI, JOSEP ANDRES CUBELLS, NATALIA DURAN VERA, MARTA ROYO BRUNET, MARIA VIVANCO ROIG, SARA GOMEZ SERRA, ALBA RUIZ MOLINER, CARLOS MUSTAFA IKHLAQ, ABUL BARKAT JARAMILLO MERCHAN, JESUS ALFONSO SOS BUITUREIRA, GISELA GIL TORAL, JOAN FORTES MARIN, EMMA PARELLADA BERENGUER, BERNAT SERRANO GIMENEZ, MARTA CAMPOS URIBE, NATALIA TAMARIT BLASCO, MARTA MANSO BORRAS, MARIA VICENTE ALTABA, SANTIAGO AZNAR COMPANY, ÁGUEDA JIMENEZ HERNANDEZ, YENIER CAMARON MALLEN, JAVIER MARIANO CISCAR VIDAL, SARA COTINO ARGENTE, PAULA HORTONEDA LOPEZ, CAROLINA HARO MARTINEZ, MARTA AGUILAR BALTA, LUIZ ANDRE

Núm. Col 4306945 4306946 4306947 4306948 4306949 4306950 4306951 4306952 4306953 4306954 4306955 4306956 4306957 4306958 4306959 4306960 4306961 4306962 4306963 4306964 4306965 4306966 4306967 4306968 4306969 4306970 4306971 4306972 4306973 4306974 4306975 4306976 4306977 4306978 4306979 4306980 4306981 4306982 4306983 4306984

Cognoms, Nom PASCUAL BAÑO, SERGIO SARRIUGARTE ONANDIA, IRATI ROJAS GOMEZ, CORINA DE JESUS DIAZ SOUTO, RITA YASSINI , LOUBNA LOPEZ ZAPATA, EVA MONTERO RIOS, DIANA MARISOL CORTÉS DOMINGO, ADRIÁN CABEDO PORCAR, NORA ROCIO LUZARDO, HECTOR ALEJANDRO TORTAJADA VALERO, JUAN MARTINEZ MARTINEZ, LEYRE LORMAN CARBO, BLANCA GARRIDO CALVO, LAURA ISAAC FORTE, ROCIO ACOSTA ARTEAGA, JOHANA CRISTINA VICTORIA GIRALDO, IVAN DAVID OSORIO VELASQUEZ, ALEJANDRA HIGUERA AREVALO, GERMAN EDUARDO ASENSIO VICENTE, ANDREA SALOM OSTA, GUSTAVO ANDRES ALAJARIN FERRERO, ANDREA OEO FARELO, RAQUEL ANGLES SANCHO, SARAI DOT PASCUET, IVAN PLANAS CIUDAD, SERGI RINCON AMEZQUITA, RICARDO ANTONIO CASTAÑEDA DE FANEYTT, NICOLE MARIE FANEYTT , DIMAS ALFONSO TOLEDO GONZÁLEZ, CARMEN MARCO MORENO, MIREIA SIERRA DIAZ, MANUEL GUILLERMO SANCHIS MONTORO, LARA PIQUE REY, GUIOMAR ORTEGA VAZQUEZ, CONSOLACION MARTIN BATISTA, SILVIA ALBERICH VECIANA, NURIA CONTRERAS RUEDA, JOHANA ANDREA BLAIN LLANES, EVELIO DE JESUS SARMIENTO HOLGUIN, WENDY STEPHANY

L’ACUDIT

Setembre 2018

ASSEGURANÇA DE GUÀRDIES MÈDIQUES

Posa’t en guàrdia!

Davant d’una incapacitat laboral Si entres en

MutualMedica

, activa el

Si t’atures, Mutual Médica et manté actiu cobrint l’import de les guàrdies que tú decideixis.

Defèn els teus ingressos!

@MutualMedica

www.mutualmedica.com infomutual@mutualmedica.com · 901 215 216

La Mutualitat dels Metges