Galens 198

Abril de 2018 - Núm. 198

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

El Col·legi compleix

120 anys

Acte de reconeixement als metges honorífics

Entrevista al degà de la Facultat de Medicina de la URV

El personal sanitari pateix 241 agressions

EL SEGURO A TODO RIESGO DE A.M.A, SEGUNDO MEJOR VALORADO POR LA OCU Fuente: Encuesta Satisfacción OCU nov-2017

60 6 Hasta un

% bonificación

en su seguro de Automóvil e NUEVOS SERVICIOS DE ITV Y GESTORÍA AMPLIA RED DE TALLERES PREFERENTES REPARACIÓN Y SUSTITUCIÓN DE LUNAS A DOMICILIO CON DESCUENTOS DE UN 50% POR NO SINIESTRALIDAD PÓLIZAS DE REMOLQUE LIBRE ELECCIÓN DE TALLER ASISTENCIA EN VIAJE 24 HORAS DESDE KILÓMETRO CERO PERITACIONES EN 24-48 HORAS RECURSOS DE MULTAS DECLARACIÓN DE SINIESTROS POR TELÉFONO E INTERNET

902 30 30 10 / 977 24 50 13 Síganos en

A.M.A. TARRAGONA Baixada del Toro, 11-13; bajo Tel. 977 24 50 13 tarragona@amaseguros.com (*) Promoción válida para presupuestos de nueva contratación.

No acumulable a otras ofertas. Consulte fechas de la promoción y condiciones en su oficina provincial A.M.A.

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

8

ACTUALITAT

10

ACTUALITAT

16

ACTUALITAT

20

Vida col·legial

22

Vida col·legial

27

OPINIÓ

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Helena Sabaté Tomàs Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Tamediaxa, S.A. Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona cjoan@mestarragona.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset Fotos: Arxiu Galens, Tamediaxa, Freepik

Contra les agressions als professionals sanitaris Tarragona acull el Xè Congrés de Cures Pal·liatives Recomanacions a les xarxes socials per a metges

Els diferents vessants de la cooperació

Homenatge als metges que ens han deixat el 2017 Com potenciar l’ètica entre els estudiants de medicina

Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Abril 2018

4 EDITORIAL

“Aquest mes d’abril fem 120 anys. Es tracta d’un esdeveniment que marcarà el calendari de la corporació durant el proper any i que celebrarem amb un conjunt d’activitats per commemorar el nostre aniversari” Fernando Vizcarro Bosch. President

120 raons per ser positius Les pàgines físiques i virtuals dels diaris acumulen no· tícies negatives i el nostre sector no n’és l’excepció: de tant en tant ve de gust un dejuni informatiu per man· tenir l’equilibri mental. Per què? Perquè existeix el pe· rill que l’excessiu catastrofisme que imposa la tirania de l’audiència acabi condicionant el nostre punt de vista.

Val la pena assenyalar que al nostre territori hi ha sectors que treballen de manera excel·lent. En aquestes pàgines ens fem ressò de l’obertura d’una segona sala d’hemodinàmica a l’hospital Joan XXIII, dels darrers descobriments en els estudis de prevenció de l’obesitat per part de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili o l’acord entre professions sanitàries per millorar l’aten· ció interdisciplinar a les persones que reben cures pal· liatives.

En els tres exemples esmentats parlem de notícies molt positives que repercutiran en la millora del servei a les persones i la salut del territori. No és just que només n’escrigui tres casos, però l’espai em limita a la simple enumeració. Val la pena no perdre el nord i donar un cop d’ull a la nostra dieta informativa, no sigui que ens esti· gui condicionant cap a la negativitat.

Els darrers mesos l’activitat col·legial ha continuat essent molt intensa i així ho veureu en les pàgines se· güents. Hem recordat els metges que ens van deixar l’any passat, hem reconegut la gran tasca que han dut a terme els facultatius de la nostra demarcació i hem rei·

Abril 2018

vindicat, un any més, que es posi fre a les agressions al personal sanitari.

De cara aquest segon trimestre de l’any, continuarem treballant per oferir més jornades de formació i nous serveis útils i de qualitat per a tots vosaltres. Una de les nostres prioritats són les associacions de metges jubi· lats. Tot i que als Hospitals Joan XXIII i Sant Joan ja es van crear fa un any, els hi cal més suport per tal que tin· guin més impuls. Paral·lelament, s’ha de posar en marxa la de les Terres de l’Ebre a l’Hospital Verge de la Cinta. És important comprendre que són imprescindibles per· què l’atenció del metge no exercent pugui ser deferent i per això us citarem ben aviat a tots els qui us trobeu en l’etapa sènior per a poder fer-vos partícips de la situació actual.

Des d’aquestes línies també vull anunciar-vos una al· tra fita molt important per al nostre Col·legi: aquest mes d’abril fem 120 anys. Es tracta d’un esdeveniment que marcarà el calendari de la corporació durant el pròxim any i que celebrarem amb un conjunt d’activitats per commemorar el nostre aniversari.

Vull anticipar, però, que ens caldrà la vostra col· laboració i participació perquè aquest esdeveniment sigui un èxit. Com sempre dic, el Col·legi és la casa de tots i tots podem aportar el nostre granet de sorra per fer millor la professió i la corporació. Ens ajudeu a cercar 120 motius per reivindicar la medicina del territori?

NUEVO FIAT 500X mirror,

CONÉCTATE Y DISFRUTA

500X desde 12.750€

CON 4 AÑOS DE GARANTÍA.

EL FUTURO ESTÁ A TU ALCANCE CON LA NUEVA GAMA 500 MIRROR Y SU TECNOLOGÍA. Gama Fiat 500X: Consumo mixto: de 3,8 a 8,9 (l/100 km). Emisiones de CO2: de 107 a 157 (g/km).

Oferta válida para Fiat 500X Pop 1,6 E-Torq 81kW (110CV) 4x2. PVPR: 12.900€. Oferta con descuento adicional por financiar con según condiciones contractuales con un plazo mínimo de 48 meses, 36 meses de permanencia y un mínimo a financiar de 11.500€. Incluye IVA, Transporte, IEMT calculado al tipo general y, descuentos del concesionario y fabricante (que incluye descuento por entregar un vehículo usado a cambio sin condiciones de antigüedad y con un mínimo de 3 meses bajo la titularidad del cliente). Incluye sin coste adicional garantía legal de 2 años sin límite de km más 2 años adicionales de Garantía extendida MOPAR o 100.000 km desde la fecha de primera matriculación del vehículo o lo que antes suceda. Gastos de matriculación no incluidos. Oferta válida hasta el 31/03/2018 en Península y Baleares para clientes particulares. La versión visionada corresponde con el modelo: Fiat 500X Mirror 1.6 E-Torq 81kW (110CV) 4x2 (PVPR de 15.050€).

Apple CarPlay es una marca registrada de Apple Inc. El uso del logotipo de Apple CarPlay significa que la interfaz del vehículo cumple con los estándares de Apple. Apple no se hace responsable del funcionamiento de este vehículo ni de su cumplimiento con la seguridad y estándares regulatorios.

Tenga en cuenta que el uso de este producto con iPhone iPod, o iPad puede afectar el rendimiento inalámbrico. Para utilizar Android Auto™ en la pantalla de tu coche, necesitarás un móvil Android™ con sistema operativo 5.0 (Lollipop) o superior y la aplicación Android Auto. Android y Android Auto son marcas registradas de Google LLC.

MOTOR 23, S.A. C/ Caràbia, 10. Urb. L’Albada - Tel. 977 55 67 05 - Tarragona.

MINICAR PONS, S.A. Av. Falset, 142 (Antigua Ctra. Alcolea) - Tel. 977 33 16 56 - Reus.

AUTOINTEGRALE Ctra. Tortosa, km 2 L’Aldea - Tel. 977 44 03 08 - Tortosa.

AT GAMM Ctra. Barcelona, 7 - Tel. 977 15 55 95 - El Vendrell.

JACINT FONTANILLAS S.L. Ctra. del Pla, 225 - Tel. 977 61 33 44 - VALLS

6 120è aniversari

El COMT celebra el 120è aniversari amb un any d’activitats La institució renova la seva imatge corporativa coincidint amb l’esdeveniment 12 d’abril de l’any 1898. Amb la pu· blicació d’un Reial Decret, naixia oficialment ‘el Colegio de Médicos Provincial de Tarragona’. Era l’ori· gen de la corporació actual, tot i que també podem situar part de la seva arrel en els gremis i confraries de l’Edat Mitjana.

D’una banda, algunes confraries no distingien per professió i eren de caràcter exclusivament religi· ós, però d’altres van evolucionar definint com s’havia de produir la incorporació dels professionals per evitar l’intrusisme: l’any 1582 es va constituir el Col·legi de Metges, Ci· rurgians i Apotecaris de Tarragona.

Malgrat tot, amb l’arribada de la il· lustració, a la segona meitat del setcents, les confraries perden prestigi.

Ens hem de remuntar fins al 12 d’abril de 1898 per situar l’origen del Col·legi a les nostres comarques com el coneixem avui en dia. Pocs mesos més tard s’aniria definint la seva estructura. El Governador de la província va convocar set metges per a que constituïssin la primera Junta que posés en marxa la col· legiació a la ciutat. El 22 d’octubre el ‘Boletín de la Provincia de Tarra· gona’ publicava la llista dels metges que reunien les condicions per a desenvolupar càrrecs a la Junta de Govern.

I d’això ja en fa més d’un segle.

Amb motiu dels 120 anys de la seva creació, aquesta corporació pione· ra entre els col·legis professionals gaudeix de perspectiva per analit· zar la seva evolució i la de la profes· sió. L’embrió col·legial inicial es va constituir en una estructura profes· sionalitzada que ha viscut els aven· ços de la medicina i la transforma· ció del sector.

La nostra institució es prepara Abril 2018

La nostra institució es prepara per viure un any d’aniversari

L’autor del logotip de l’aniversari és el dissenyador gràfic Marc Verdés

Ens hem de remuntar fins al 12 d’abril de 1898 per situar l’origen del Col·legi a les nostres comarques

per viure un any d’aniversari. Hem renovat la imatge corporativa i us volem presentar el logotip que ens acompanyarà en aquests dotze me· sos de celebració. El dissenyador gràfic Marc Verdés ha estat l’encar· regat d’idear-lo.

Durant aquest any el Col·legi tam· bé organitzarà un seguit d’actes de celebració dels que us informarem oportunament i on esperem que ens hi acompanyeu. El COMT és al vostre servei i al de la societat, per això us convidem a que us sumeu a aquest aniversari, que també és el vostre.

7 120è aniversari

La implantació del “Seguro” Dr. Xavier Allué Núm. col·legiat 4302109

Per tal de realitzar un estudi sobre la implantació del “Seguro Obligatorio de Enfermedad” (SOE) i les repercus· sions sobre la pràctica professional, promogut pel Medical Anthropology Research Center (MARC) de la nostra universitat, es van revisar els arxius disponibles al COMT de les actes de la Junta Directiva i Assemblees ordi· nàries i extraordinàries dels anys de la primera meitat del segle passat.

Als efectes de l’estudi, l’interès esta· va centrat en els anys 40, puix que el SOE es crea per una llei de desembre de 1942. Però vam aprofitar l’avi· nentesa per fer-ne un inventari dels arxius disponibles des de l’inici del Col·legi.

Vam poder recuperar 2 volums de començaments del segle XX, del 1903 al 1925. Notable és que fins al 1923 els texts estan en català i des· prés d’un període en blanc, el 1925 és reprén la tasca, però ara en espanyol i la desaparició de la resta de texts fins a després del final de la Guerra civil.

Després hi ha dos volums més fins al 1952 de l’època revisada.

La instauració del Seguro Obligatorio de Enfermedad no va ser objecte d’especial atenció per part de la cor· poració en els seus inicis. La prime· ra referència apareix gairebé quatre anys després de la publicació de la llei que ho institueix. De forma indi· recta es pot intuir que la instauració va tenir lloc al llarg d’aquest període sense que el col·legi, almenys oficial· ment, intervingué, ni els facultatius aportessin al Col·legi cap considera· ció sobre la matèria. Sorprèn que un canvi tan substancial de la professi· onalització dels metges no fos més notat (o anotat), si no es té en compte el marc polític en el qual té lloc. La

La instauració del SOE es va produir amb un acatament condicionat per la situació política

instauració provenia d’un règim po· lític totalitari que no donava opció a resistències, opinions contràries o, ni tan sols diverses i, molt menys, expressar-la públicament i que que· dessin reflectides en un document

públic com una acta col·legial. És a partir de l’any 1948 quan, quelcom relaxades les pràctiques re· pressives, que apareixen les prime· res anotacions de queixes sobre la remuneració, per baixa, i el nombre de pacients (“cartilles”) assignats, per elevat. Cal notar que la figura admi· nistrativa del “cupo”, anys després d’utilització comuna per designar el contingent de pacients o beneficiaris a atendre per cada facultatiu, no apa· reix en els textos revisats. És també el moment en què es crea la Comisión Asesora del Seguro Obligatorio de Enfermedad (CASOE) i el seu presi· dent triat (primera i única mostra de designació per elecció democràtica) entra a formar part com a vocal de la Junta Directiva del Col·legi. A això se· gueix l’acceptació de l’ampli informe sobre el SOE i les condicions que es proposen des de la CASOE per a una millor pràctica professional. Més en· davant apareixen ja queixes específi· ques de facultatius de diverses situa· cions i fins i tot algun esment sobre el “desprestigio de la clase médica”, com a mostra del neguit davant els canvis de la pràctica professional i que els metges ressenten.

En conclusió, la instauració del SOE, amb el tremend canvi que va suposar en la pràctica professional dels metges, des d’un exercici liberal, a un exercici assalariat, es va produ· ir amb un acatament que, indubta· blement va estar condicionat per la situació política. I, en qualsevol cas i malgrat les notables deficiències i irregularitats que el sistema conté, el SOE va ser la base sobre la qual es va acabar creant el sistema assistencial d’atenció primària i especialitzada de la Seguretat Social actualment vi· gent.

(NOTA: Una versió ampliada d’aquest text serà publicada properament pel MARC/URV. La seva disponibilitat serà anunciada oportunament) Abril 2018

8 ACTUALITAT

Es registren 241 agressions al personal sanitari de les comarques tarragonines durant el 2017 Les dones reben la majoria d’episodis de violència. L’agressió més comú és la verbal Durant l’any 2017 s’han registrat fins a cinquanta agressions als metges de les nostres comarques, xifra que suposa un descens del 41% respecte l’any 2016, quan es van comptabi· litzar 70 agressions. D’aquests inci· dents, el 66% han afectat el gènere femení, mentre que el 34% han im· plicat el masculí. Així ho mostra un informe elaborat pel Col·legi amb les dades proporcionades pels dife· rents proveïdors sanitaris. Com en anys anteriors, la majoria dels epi· sodis han estat verbals i no consta a aquesta corporació que hi hagi hagut cap denúncia que hagi arribat a nivell judicial.

Com podeu veure en el requadre de la pàgina següent, aquestes xifres no són definitives perquè no s’han facilitat a la corporació les dades cor· responents a l’Hospital Verge de la Cinta i als centres d’Atenció Primària de l’ICS a les Terres de l’Ebre. Com en anys anteriors, podem observar que la majoria d’incidents han succeït als centres d’atenció primària de l’ICS al Camp de Tarragona. Les causes desencadenants d’aquestes situa· cions han estat l’assistència rebuda (19’51%), el temps d’espera (17,07%), el tracte rebut (13,66%), la informa· ció rebuda (13,17%) i l’incompliment de les normes de convivència i edu· cació (12,68%).

Evolució de les agressions als metges durant els darrers quatre anys als centres del territori Coincidint amb el dia contra les agressions al personal sanitari, el dia 15 de març el Col·legi va fer pú· Abril 2018

Freepik

El 15 de març és el dia contra les agressions al personal sanitari

No consta a aquesta corporació que hi hagi hagut cap denúncia que hagi arribat a nivell judicial

bliques aquestes dades per denunci· ar aquests incidents i demanar que es posi fi a aquesta xacra. Durant la setmana la corporació va desplegar una pancarta amb un llaç daurat a la façana del Col·legi per demanar tolerància zero contra aquest tipus d’agressions. El seu president, Dr. Fernando Vizcarro, va recordar que “les agressions als metges estan con· siderades delicte penal” i va animar als professionals a denunciar aquests episodis, tot recordant que rebran tot el suport de la corporació. També va assenyalar que si algun professional vol participar en un curs de forma· ció sobre com afrontar una possible

9 ACTUALITAT Evolució de les agressions als metges durant els darrers quatre anys als centres del territori ICS ICS Grup Primària Primària Sagessa CT TE

HVerge de la Cinta

Pius Hospital

Total

16

1

-

35

1

26

2

0

70

30

3

18

3

0

70

22

ND

15

ND

1

50

F Santa Tecla

Fundació C.A.U.S.

H Joan XXIII

2014

-

-

11

5

2

2015

1

3

31

6

2016

0

1

15

2017

4

5

4

agressió, el Col·legi posa a la seva dis· posició cursos gratuïts a través de la Organización Médica Colegial.

Incidents al personal sanitari Lamentablement, en el conjunt del personal sanitari, sí que han aug· mentat les incidències en un 23,58%.

Mentre que l’any 2016 se’n van regis· trar 195, l’any 2017 la xifra va ascendir fins a 241. Per centres, a la Fundació Sant Pau i Santa Tecla s’han produït 32 agressions -25% a homes i 75% a dones-, al grup Sagessa se n’han re· gistrat 129, on el 79,1% han estat a dones i el 20,9% a homes. Respecte als centres de l’ICS al Camp de Tarra· gona, s’han registrat 95 situacions de

violència, on el 84,2% dels incidents han estat a dones. Al Pius Hospital de Valls s’han registrat quatre agres· sions verbals a dones.

Entre tot el personal sanitari, el que més incidents ha registrat ha es· tat el personal d’infermeria (51,87%).

En total, ha rebut 125 agressions.

3.429 agressions a metges en 7 anys En el conjunt de l’Estat les agressions a metges han augmentat de manera moderada, fet que manté la tendèn· cia ascendent. Tot i això, les xifres només rebel·len la punta de l’iceberg d’aquesta problemàtica, ja que hi ha agressions que no es comuniquen.

Amenaces i coaccions centren la major part de les 3.429 agressions que han patit els metges/ses en l’exercici de la seva professió a tot l’Estat du· rant els darrers set anys, segons da· des de la Organización Médica Cole· gial. D’aquests casos de violència, el 12% va acabar amb lesions, el 31% van ser insults i el 57% amenaces.

La Organización Médica Colegial, conjuntament amb els 52 Col·legis de Metges estatals, va posar en marxa l’observatori d’agressions arran de la mort, l’any 2009, de la Dra. María Eugenia Moreno, una resident de 34 anys que fou assassinada per un pa· cient quan estava treballant al centre de salut de Moratalla (Múrcia). nensuria / Freepik

Informació de Responsabilitat Civil Professional A la darrera reunió del Consell de Col·legis de Met· ges de Catalunya del mes de març van ser apro· vades les primes per a l’exercici 2018 de la pòlissa col·lectiva de Responsabilitat Civil Professional del model 2017-2021, subscrit amb la companyia d’as· segurances SHAM, que resulten les següents: 2018 1r Trim

A

B

C

98,00 €

78,00 €

10,00 €

2n Trim

103,00 €

81,98 €

10,50 €

3r Trim

108,00 €

85,96 €

11,00 €

4t Trim

113,00 €

89,94 €

11,50 €

A: Quota estàndard B: MIR/ MFiC/Pediatria (que únicament treballin per l’SCS) C: Col·legiats sense exercici, honorífics i hereus Servei de Responsabilitat Civil Professional COMT Març 2018

SHAM assegura la responsabilitat civil dels col·legis de metges catalans

Abril 2018

10 ACTUALITAT

Els professionals de la salut impulsen una declaració per millorar l’atenció de les persones al final de la vida 300 especialistes van abordar a Tarragona els reptes de les cures pal·liatives L’Estat espanyol és el país d’Europa amb la major esperança de vida i el repte dels professionals és propor· cionar la millor atenció perquè les persones tinguem la major qualitat possible en els darrers anys de la nostra vida. Aquest és un dels temes que es van tractar en el Xè Congrés de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, que es va celebrar els dies 9 i 10 de març per prime· ra vegada a Tarragona, al Palau de Congressos.

Metges, psicòlegs, personal d’in· fermeria, fisioterapeutes i treba· lladors socials van debatre con· juntament per definir una nova aproximació en l‘atenció dels paci· ents. En total, fins a tres-centes per· sones van abordar les noves eines, estratègies i tecnologies.

La conferència inaugural va comp· tar amb el president de l’Associació Europea de Cures Pal·liatives, prof.

Philip J. Larkin, qui va reflexionar sobre la dignitat i la compassió en l’aplicació dels tractaments.

Les sessions també van tractar el passat i el futur. El catedràtic d’Ar· queologia de la Universitat Rovira i Virgili, Dr. Joaquin Ruiz de Arbulo, va exposar com afrontaven la mort els nostres avantpassats, a l’època de la Tarraco romana. D’altra banda, la taula rodona “l’atenció psicoso· cial i la malaltia avançada: un dret”, moderada pel Dr. Jordi Trelis, Direc· tor de la Xarxa de Cures Pal·liatives ICO-ICS va reflexionar sobre el tre· ball conjunt dels professionals. Al debat també hi van participar el Dr. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, Josep Vila· joana, degà del Col·legi de Psicòlegs de Barcelona, Montserrat Gea, presi· Abril 2018

El Congrés de Cures Pal·liatives es va celebrar per primera vegada a Tarragona

La Dra. Francesch afirma que cal potenciar l’atenció interdisciplinar

denta del Col·legi Oficial d’Inferme· res i Infermers de Lleida i secretària del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Conchita Peña, degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i Xavier Gómez-Batiste, director científic del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de l’Obra Social “La Caixa”. Els par· ticipants van concloure la necessi· tat de consensuar un document, ‘la declaració de Tarragona’, impulsada

per tal de potenciar l’atenció entre totes les disciplines implicades.

En aquest sentit, la presidenta del Comitè Organitzador del Congrés, Dra. M. Antònia Francesch, es mos· tra molt satisfeta per l’èxit de les sessions i l’entesa entre professions, que elaboraran un informe conjunt.

“En comptes de multidisciplinar, hem de potenciar que l’atenció a les persones sigui interdisciplinar”, afirma. “Quan tinguem la declaració la presentarem a l’Administració”, afegeix.

A la cloenda de les jornades es van lliurar els premis de dos-cents cinquanta euros que atorgaven el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Tarragona i la nostra corporació. El guardó del personal d’infermeria se’l va endur el treball encapçalat per Laura Carbonell i el del Col·legi de Metges va recaure en l’equip en· capçalat pel Dr. Xavier Busquet.

Professionals al servei de professionals

Assegurança de Vida

Perquè tens moltes raons per assegurar la teva vida En cas de defunció cobreix la hipoteca i permet que la teva família mantingui els seus plans de futur.

En cas d’invalidesa et permet complementar la pensió.

En cas d’incapacitat professional l’assegurança et proporciona uns ingressos.

120.000 €

de cobertura per només 94,20 €/any*

* Primes anuals en funció de l’edat i de les cobertures contractades.

Exemple calculat, entre les ofertes asseguradores del mercat, per a un assegurat/ada de 35 anys amb 120.000€ de capital de defunció per qualsevol causa.

MEDICORASSE treballa amb les companyies més solvents del mercat per oferir-te la millor protección a tu i els teus.

Informa’t ara

Via de l’Imperi Romà, 11 bis Tarragona

900 10 47 22

medicorasse@med.es

El COMT actua com a col·laborador extern de MEDICORASSE, Correduria de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGSFP, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d'acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.

12 ACTUALITAT

L’ICS homenatja els 95 treballadors que es van jubilar el 2017 També es van commemorar els professionals que compleixen 25 anys a la institució La Gerència Territorial de l’ICS Camp de Tarragona ha celebrat l’acte d’ho· menatge als treballadors de l’Hospi· tal Universitari Joan XXIII de Tarra· gona i de la xarxa d’atenció primària, que es van jubilar durant el 2017 -un total de 95-. L’auditori de la Dipu· tació de Tarragona va acollir aquest esdeveniment, que també va reco· nèixer els 42 professionals que han complert 25 anys de pertinença a la institució.

La celebració va ser presidida pel director de la regió sanitària de Tar· ragona, Dr. Roger Pla, el gerent ter· ritorial de l’ICS al Camp de Tarrago·

Hospital Joan XXIII

L’acte d’homenatge es va celebrar a l’auditori de la Diputació

na, Dr. Rafael Gracia, el director de l’Hospital Universitari Joan XXIII, Dr. Albert Pons, el director d’atenció primària del Camp de Tarragona, Dr. Daniel Ferrer-Vidal, acompanyats per la resta de directius de la insti·

tució. L’acte va comptar amb l’actua· ció musical del grup Sons de Gòspel.

Després de l’actuació, es van lliurar uns obsequis i insígnies de l’ICS i es va donar veu als homenatjats per di· rigir-se als seus companys.

Calidad asistencial, un derecho del paciente y una obligación del SNS Dra. Remedios Rico Urios Vocal d’Atenció Primària Rural del COMT i membre del grup AP25

Sentada en la mesa de mi consulta re· flexiono sobre uno de los temas estre· lla en el cuidado del paciente. Quede claro que considero la calidad asistencial un derecho del paciente y una obligación del Sistema de Salud para con él. Gran parte de los recursos en tiempo y en formación, al menos en el área donde trabajo, están destinados a este tema. Los referentes en calidad asistencial se han convertido en figu· ras relevantes dentro del organigrama de los centros de salud y parte de su jornada laboral se convierte en no asis· tencial por este tema. No seré yo quien ponga en duda la necesidad de esta cir· cunstancia.

Pero sentada ante mi ordenador me pregunto. ¿Quién cuida de mí? ¿Quién Abril 2018

cuida de mi salud? ¿Quién controla mi carga asistencial y mi estrés laboral? O por ejemplo: ¿Quién organizó la distri· bución de mi consulta? Mirando la pan· talla del ordenador sigo diciendo (ya lo he dicho muchas veces a la Unidad Bá· sica de Prevención y a mis superiores jerárquicos en el Centro de Salud) que tengo la mesa en el lado contrario; que tengo el ordenador en el lado contra· rio y eso me provoca una contractura cervical que los lunes tiene una inten· sidad pero los viernes o después de una guardia es directamente proporcional a las horas trabajadas; que tengo la ca· milla en posición incorrecta ya que si la pongo donde debería estar para una adecuada exploración no puedo cerrar la puerta que da a la sala de espera o si la cierro no puedo poner la cortina que da privacidad al paciente o no llego al tensiómetro o al otoscopio. En fin, como veis la intendencia y la infraes· tructura de un Centro de Salud es tan importante como todo lo demás y eso también es calidad.

Ante esto, que parece un tema me·

nor, yo me planteo la importancia de cuidar al profesional. La distribuci· ón de la consulta en la que pasamos muchas horas y su correcta organi· zación conlleva un aprovechamiento de espacio y cuidado y cumplimiento de las normas de seguridad e higiene en el trabajo. Entiendo que vigilar el correcto funcionamiento del circuito de emergencia en el caso de incendio, terremoto o maremoto (probable en mi caso ya que trabajo en un sitio privile· giado de la costa española) tiene tanta o más importancia que intentar que mi cuello y su musculatura aguante los muchos años que aún me quedan para jubilarme.

Estas cosas facilitan la vida. Y la vida y la salud del profesional es fundamen· tal para el sostenimiento del Sistema.

Necesito un collarín cervical, una silla que tenga un respaldo cómodo y una distribución lógica y adecuada a la práctica asistencial de mi consulta.

Sí, eso quiero. Quiero trabajar con comodidad para poder dar una medi· cina de calidad.

13 ACTUALITAT

L’Hospital Joan XXIII tindrà una segona sala d’hemodinàmica La sala actual va realitzar 1000 angioplàsties l’any 2017 i va tenir 520 activacions de codi infart, 50 més que l’any anterior L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona tindrà una segona sala d’hemodinàmica. El consell d’ad· ministració de l’Institut Català de la Salut va aprovar, el passat 22 de de· sembre, treure a concurs la provisió d’una segona sala d’hemodinàmica, que s’ubicarà en paral·lel a l’actual per optimitzar espais comuns com la secretaria, el transfer, els despat· xos mèdics, els vestidors i la zona de descans.

La sala actual d’hemodinàmica té un ús intensiu, de dilluns a diven· dres, i 24 hores els set dies de la set· mana per a l’activació del codi infart.

El passat any 2017 es van realitzar 1000 angioplàsties i va tenir 520 ac· tivacions de codi infart, 50 més que al 2016.

El cap de cardiologia de l’Hospital Joan XXIII, Alfredo Bardají, explica que “tot i el gran volum d’activitat d’aquesta sala, encara queda una part de població, concretament la de El Vendrell, que s’atén a Barcelona”.

Bardají puntualitza que “aquesta po· blació suposa uns 400 cateterismes diagnòstic i terapèutics a l’any, que es faran en aquesta segona sala”. La

Hospital Joan XXIII

Els pacients que pateixen més infarts tenen una mitjana d’edat d’entre 60 i 70 anys

El Dr. Bardají afirma que la mortalitat està al voltant d’un 6%

nova sala d’hemodinàmica comptarà amb la tecnologia més moderna amb integració de tècniques d’imatge car· díaca i servirà per realitzar, a més,

uns 150 procediments d’electrofisi· ologia.

Els pacients que pateixen més in· farts tenen una mitjana d’edat d’en· tre 60 i 70 anys, tot i que actualment han augmentat els casos de pacients més joves, i dues terceres parts són homes. Les persones fumadores i di· abètiques presenten més risc. Alfre· do Bardají afirma que “la mortalitat actualment està al voltant d’un 6% quan fa 30 anys se situava sobre el 40%”.

Participa als concursos artístics per a metges Pixabay

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya convoca, un any més, els cinc concursos artístics per a col· legiats/des i els seus cònjuges. Podeu consultar les bases comunes de totes les disciplines i les específiques de dibuix/pintura, fotografia, narrativa, poesia i cinema al web del Col·legi: www.comt.cat.

El termini de presentació de treballs és obert fins el 20 d’abril de 2018. El

Les disciplines del concurs són dibuix i pintura, narrativa, poesia, fotografia i cinema

lliurament de premis de cada moda· litat es farà en el marc de la VIII Jor· nada Cultural del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que es durà a terme a Barcelona el proper 16 de maig de 2018.

Els premiats de tots cinc concursos seran convidats pel col·legi que orga· nitza cada disciplina a assistir-hi amb un/a acompanyant per tal que puguin recollir el seu guardó.

Abril 2018

14 ACTUALITAT

Avancen en la microbiota intestinal com a diana terapèutica per combatre l’obesitat i malalties associades Part dels resultats de l’article són la base d’una patent sol·licitada per l’IISPV i CIBERDEM El Dr. Joan Vendrell i la Dra. Sonia Fernández-Veledo, Investigadors del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Meta· bòliques Associades (CIBERDEM) i de l’Institut d’Investigació Sanità· ria Pere Virgili (IISPV) posen nom a una de les causes de l’obesitat i les seves comorbiditats. Es tracta del succinat, un metabòlit produït per alguns bacteris de la flora intestinal, on els nivells circulants es troben incrementats en pacients obesos, i que podria explicar l’origen de les alteracions metabòliques pròpies de l’obesitat en facilitar la inflama· ció crònica. L’estudi obre la porta a noves dianes terapèutiques relacio· nades amb la microbiota intestinal.

El treball és fruit de la col·laboració de diferents àrees temàtiques del CIBER, Diabetis i Malalties Meta· bòliques Associades (CIBERDEM), Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBERFES) i Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). Publicat en la prestigiosa revista ISME Journal, el treball ha estat liderat per Joan Vendrell i Sonia Fernández-Veledo, investigadors de l’IISPV i del CIBER· DEM.

IISPV

Els Drs. Joan Vendrell i Sonia FernándezVeledo lideren la investigació

Flora intestinal: més a respostes a l’obesitat, més solucions Els pacients amb diabetis i obesitat presenten canvis específics en la flora intestinal que poden intervenir en les alteracions metabòliques que presenten aquests pacients. Fins ara se sap que els bacteris de la mi· crobiota intestinal són capaços de produir una sèrie de metabòlits que poden arribar a travessar la barrera intestinal, aconseguint el torrent circulatori i afectant el perfil meta· bòlic dels pacients. No obstant això, són pocs els treballs que clarament vinculen una microbiota específica amb canvis de metabòlits quantifi· cables a nivell circulatori en aquests

pacients. Poder identificar alguns d’aquests metabòlits és de gran re· llevància per a comprendre millor la fisiopatologia d’aquestes malalties.

En aquest treball es demostra que la composició de la comunitat microbiana, més especialment la relació entre els bacteris que pro· dueixen succinat enfront de les que el consumeixen, està directament relacionat amb els nivells circulants d’aquest. Es proposa que la disbio· si (alteracions de la composició de la flora bacteriana) associada a un augment de la permeabilitat intesti· nal que solen tenir les persones amb obesitat i diabetis, determinen els nivells elevats de succinat circulant que s’observa en aquests pacients.

En aquest context, el succinat circu· lant en sang actuaria facilitant la in· flamació crònica, base de les altera· cions metabòliques que esdevenen en l’obesitat.

Aquest treball és la base d’una pa· tent recentment sol·licitada dirigida a l’ús d’intervencions nutricionals i farmacològiques específiques per a modificar la relació de bacteris pro· ductors vs. consumidors de succinat amb l’objectiu de millorar el perfil metabòlic dels individus obesos.

Inscripcions a la jornada cultural del 16 de maig El COMT va acollir el passat 21 de març la reunió entre els vocals de metges jubilats o sèniors de les diferents corporacions catalanes. Els representants van celebrar aquesta trobada per organitzar la pro· pera Jornada cultural, que serà el 16 de maig a Barcelona. Al matí es duran a terme tallers d’aquarel·la, meditació i Whatsapp. Per conti· nuar, s’atorgaran els premis dels concursos artístics i finalment es visitarà l’Ajuntament de Barcelona i el Museu d’Història de la ciutat.

Si us hi voleu inscriure, poseu-vos en contacte amb la Sra. Elisabet Mata (977 232 012 o emata@comt.cat). El preu és de 35 euros.

Abril 2018

Els Drs. Joan Marquès, Jaume Fontanet i Manel Sans són els vocals del COMG, COMT i COMB

Estalvi periòdic

L'estalvi d'avui t'ajuda en el futur.

Amb l'àmplia gamma de productes d'estalvi periòdic BBVA podràs: Fer front a imprevistos

Gaudir de tranquil·litat Fer realitat el teu somni

Consulta’ns i t’assessorarem sense cap compromís Oficina al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Tel.: 977 232 012 · www.serveisfinancers.med.es · serveisfinancers@med.es Medone serveis S.L.U. NIF B-61.910.865, RM de Barcelona, tom 31.645, foli 5, full B-196.873, inscripció 7a, posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA.

La confiança d’estar junts

16 ACTUALITAT

Decàleg per a l’ús professional de les xarxes socials El CCMC aconsella prudència a l’hora de publicar continguts El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha elaborat un do· cument adreçat als professionals on recorda els límits que afecten la comu· nicació quan aquesta surt de l’àmbit es· tricte de la relació metge-pacient o de la relació entre companys per assolir una dimensió pública.

Atès que actualment les xarxes so· cials són àmpliament utilitzades per la població general i per professionals de tot tipus, el Consell creu necessari adreçar deu punts amb recomanacions sobre el contingut a publicar.

Condensat en el decàleg que podeu veure a la imatge, el text s’inspira en el principi que la primera lleialtat del metge és envers la persona que atén.

Els dret a l’honor, la intimitat i a la prò· pia imatge de terceres persones han de prevaldre per sobre del dret de llibertat d’expressió i d’informació dels professi· onals quan aquests fan ús de les xarxes socials. L’incompliment de l’obligació de respectar la confidencialitat de la in· formació sobre el pacient i de mantenir el secret professional pot ser constitu· tiu d’un delicte que pot comportar pena de presó o inhabilitació per a l’exercici (excepte en casos concrets previstos le· galment). El metge/ssa no ha d’oblidar que també ho és a les xarxes i que està obligat a observar i complir les normes del Codi de Deontologia.

El CCMC recorda que les xarxes soci· als no són un mitjà adequat per expres· sar queixes o dirimir diferències amb altres companys i companyes de pro· fessió. “Les discrepàncies professionals han d’ésser sempre discutides entre metges i en el si del Col·legi de Metges o d’altres organismes o col·lectius profes· sionals. Solament quan aquestes vies estiguin exhaurides es podrà recórrer a altres instàncies”, manifesta el docu· ment.

El text també especifica que quan pu· Abril 2018

Els autors del document són Josep Terés, Lluis de Carreras, Ignasi Pidevall, Mercedes Martínez, Mónica Moro, Albert Cassasa, Adriana Bataller i Mireia Sans

bliquem informació el pacient no ha de ser identificat de cap manera: ni a partir de les dades, ni de les imatges, ni per as· sociació amb el metge, centre sanitari, localització, especialitat o altres dades indirectes. A banda, també aconsella als metges examinar detingudament

la imatge que es projecta a les xarxes i “fer un ús adequat de la informació pre· servant la confiança generada. Cal evi· tar comentaris despectius i/o ofensius: propis o sumar-nos al d’altres”, afirma.

Podeu consultar el document com· plet al web del Col·legi: www.comt.cat.

17 VIDA COL·LEGIAL

Reconeixement als col·legiats honorífics de la demarcació La corporació agraeix la seva dedicació i trajectòria als metges que han complert els 70 anys La Junta de Govern ha celebrat dos actes per distingir els col·legiats que han passat a la condició d’honorífics a les nostres comarques. Aquesta ce· lebració, que té lloc quan els metges/ ses compleixen 70 anys, és un reco· neixement a la seva trajectòria i de· dicació a la professió.

El dia 7 de març va tenir lloc el pri· mer dels actes, que es va dur a terme a la delegació de Tortosa, on hi van participar el gerent de la regió sanità· ria de les Terres de l’Ebre, Dr. Ismael Piñas i l’alcaldessa de l’Ajuntament de Tortosa, Meritxell Roigé, entre altres representants del món sanita· ri. En nom dels metges reconeguts, el Dr. Estevez va explicar l’evolució que ha sofert la sanitat a les Terres de l’Ebre des que va començar a treba· llar. Així ho va fer també el Dr. Mira· lles en l’acte que es va celebrar a Tar· ragona el dia 14 de març, qui també va agrair la distinció a la corporació.

En aquest cas, també hi van ser pre· sents la tinent d’alcalde de l’Ajunta· ment de Tarragona, Elvira Ferrando i el gerent de la regió sanitària del Camp de Tarragona, Dr. Roger Pla.

El Dr. Ramon Maria Miralles va oferir unes paraules en nom dels guardonats en l’acte de Tarragona

La delegació de Tortosa va acollir l’acte el passat 7 de març

Els metges/ses que han passat a la condició d’honorífics són: Alzate López, Guillermo

Margalef Miralles, José M.

Saiz Aguelo, José Luis

Arasa Fava, Fco. Javier

Mariné Rebull, Jordi

Sala Paya, José Luis

Chicaiza Marcillo, Erlinda

Mazzanti Mignaqui, Guillermo F.

Sánchez Ronquillo, José A.

Diez Landa, Aurelio Tomás

Mendoza Carcamo, Mario Ern

Santos Andres, José Francis

Estevez Fernández, Manuel

Miralles Pi, Ramón Maria

Sanvisens Herreros, Pere

Fuad Abdouni, Ahmad

Pastor Barellas, Pilar

Segura Peche, Milagros

Hernández Aparicio, Andrés

Pujol del Pozo, Andreu

Sotar Arias, Víctor

Jiménez Cortés, Elisa

Renau Audi, Luis

Ulldemolins Aguadé, Andreu

Levitt Lutsky, William Lawrence

Ruiz Araguas, José Luis

Abril 2018

18 ACTUALITAT

Dr. Antoni Castro Salomó Degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV

“Cal adequar les plantilles perquè els professionals puguin fer recerca” El Dr. Castro dirigeix la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili des de l’any 2014. Abans, però, havia estat responsable d’ensenyament i vicedegà. És professor de patologia general, malalties infeccioses, malalties autoimmunes i és el responsable de les assignatures de pràctica clínica de quart, cinquè i del rotatori de medicina. Compagina aquesta tasca amb l’assistència. És el Cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. L’entrevistem l’endemà que s’hagin filtrat els resultats de l’examen MIR. -Què en pensa de la manera com s’han fet públics els resultats de l’examen MIR? -Desgraciadament veiem moltes fil· tracions, darrerament, que no haurien d’existir. Probablement s’han de fer canvis perquè hi hagi més rigor i serie· tat en els treballadors dels organismes públics. Què deu estar passant a la nos· tra societat perquè es filtrin contínua· ment a la premsa coses que no s’hauri· en de filtrar?

-He vist que un dels alumnes de la facultat ha quedat en molt bon lloc…

-El millor de la nostra Facultat ha estat el 51. Això ens enorgulleix, ara bé cal tenir present que aquests alumnes tan excepcionals ho serien igualment en qualsevol facultat.

-Com valora el paper dels seus alumnes al MIR? -N’estem satisfets, tot i que el MIR no és un instrument per valorar realment si estan ben preparats o no. És un exa· men que no està pensat per discernir si un és bon metge sinó per crear un ordre Abril 2018

per triar plaça. Hi ha aspectes molt im· portants en l’exercici professional que no són avaluats en el MIR i que tenen un gran pes i dedicació en el nostre pro· grama formatiu.

-Es presentaven 14.450 aspirants a 6.500 places. Calen més facultats i més places?

-Hem de resoldre quants metges ens fan falta i sembla evident que en el futur en necessitarem més. Calen més facultats o que aquestes tinguin més alumnes. El problema que tenim és que això hauria d’anar acompanyat d’un augment de les places de formació especialitzada MIR i no hi va. El Ministerio de Educa· ción i el de Sanitat no van de la mà i són els qui haurien de garantir que tots el qui acaben la carrera puguin accedir a una plaça d’especialista.

-Calen més places i cal també una redistribució de les actuals?

-Sóc més partidari d’ampliar les facul· tats existents, és molt més eficient que partir de zero i garanteixen una bona formació teòrica i pràctica. A vegades he tingut la sensació que el criteri és més polític que res, i que cada província vol tenir la seva facultat de medicina.

-Com es mesura la qualitat d’una universitat?

-Indicadors quantitatius de qualitat en tenim pocs: el resultat del MIR i l’expe· dient acadèmic dels alumnes. D’indi· cadors qualitatius, en tenim de basats en enquestes als alumnes que es fan quan fa uns anys que han acabat, on es pregunta quin pes consideren que ha tingut la formació de la facultat en l’ac· tivitat professional o opinions dels ocu· padors ens són molt favorables. La nos· tra facultat treu al mercat laboral gent

molt ben preparada. Altres indicadors són el resultat de les Avaluacions de la Competència Objectiva i Estructurada (ACOE)...

-Què són?

-Proves amb malalts simulats. L’alum· ne es troba en diferents escenaris que simulen l’activitat professional i es di· buixa, en el nostre parer, millor que el MIR, la capacitat d’exercir la professió.

Fem aquesta prova des del 1996-97 i en els últims anys s’ha anat implantant a totes les facultats de medicina de l’Estat espanyol.

-Quins canvis s’han produït a la facultat des que és Degà?

- Vàrem superar l’acreditació de les nostres titulacions per les agències ava· luadores amb nota. Un procés que vali· da la idoneïtat del nostre programa, que va ser dissenyat ja amb l’equip anterior.

Amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona i amb el Consell Social de la URV hem creat el Centre de For· mació i Innovació en simulació Josep Maria Martínez Carretero, per honorar el creador de les ACOE. Vol millorar els aspectes de metodologia docent i ava· luació de competències de la facultat.

Tenim un plató de simulació amb ma· niquins d’alta fidelitat que permeten simular diferents escenaris: una àrea d’urgències, una UCI... Fem videogra· vacions i després s’analitzen.

-No hi ha res com visualitzar-se per veure els errors...

-Si, efectivament. Fomentem l’auto· reflexió i en canvi de conducta. Abans que acabi el curs posarem en marxa un projecte perquè els nostres alumnes dominin millor la tècnica de com donar males notícies, fent la gravació i l’anà·

19 ACTUALITAT lisi de la intervenció. També ens hem implicat en la formació del territori. Im· partim la formació en suport vital bàsic a treballadors públics dels Ajuntaments i escoles, a la policia local de Reus i po· bles del voltant, protecció civil...

-Els pròxims anys es jubilarà la generació del baby boom. Com afectarà la facultat i al seu professorat?

-Tenim un problema important. No no· més nosaltres, sinó a la majoria de fa· cultats de medicina de l’Estat espanyol.

El recanvi del seu professorat es veu dificultat per uns criteris d’acreditació molt exigents en el camp de la recerca.

-Què es requereix?

-L’activitat de recerca en l’acreditació té un pes molt important per poder accedir a una plaça de professor ordi· nari. Els criteris són molt exigents per aquells metges que tenen una gran acti· vitat assistencial. És un tema de temps.

L’activitat assistencial en el seu volum s’ha anat complicant, els professionals de la sanitat, difícilment poden dedicar hores a fer recerca. Ens podem trobar que els futurs professors de medicina no tinguin habilitats clíniques perquè aquells que les tenen no han pogut fer recerca. És un tema que s’està abordant a la Conferència Nacional de Degans. A la nostra facultat hi ha 400 professors dels quals ordinaris n’hi ha 77. La resta són associats.

-Això també és un problema...

-És molt necessari tenir professors as· sociats, el problema és que molts d’ells són molts bons professionals que no es poden acreditar perquè no poden as· solir el nivell en recerca que s’exigeix.

Els criteris són massa exigents. Els 77 professors ordinaris estan repartits en· tre els dos departaments, el de ciències mèdiques bàsiques i el de medicina i ci· rurgia, aquest últim amb la majoria de places vinculades als centres sanitaris.

La majoria tenen més de 55 anys i en qüestió de cinc anys es jubilarà un nú· mero important de professors.

-Quina és la solució?

-Donar més valor a l’activitat docent en els criteris d’acreditació. El problema que tenim és que és difícil d’objecti·

El Dr. Castro és professor de patologia general, malalties infeccioses i autoinmunes, entre d’altres.

var. L’activitat de recerca té indicadors objectius i és transparent. L’activitat docent no té aquests mecanismes tan objectivables. A l’hora d’establir crite· ris, això ho complica. Una altra opció és que els hospitals universitaris facilitin l’activitat de recerca als seus professi· onals, que es generin grups de recerca en què el clínic hi tingui un paper més rellevant i que pugui destinar part del seu horari de treball a fer-se el seu pro· pi currículum de recerca. En definitiva, és apostar per la generació de nou co· neixement, molt important pel progrés científic. És complicat perquè als hos· pitals l’activitat és tan intensa que es fa difícil que amb les plantilles que hi ha ara es puguin fer aquestes tasques.

-Caldria contractar-ne més?

-Hi tant, sense cap mena de dubte. Cal· dria adequar millor les plantilles dels centres assistencials perquè una part del seu temps el puguin destinar a col· laborar amb altres professionals per resoldre els grans reptes que encara ens plantegen les malalties. És molt im· portant que el que fa recerca sigui a la vegada assistencial perquè és el que se n’adona de cap on hem d’anar.

-Hi ha molts associats però no es convoquen places de docents.

-Fins fa poc les places estaven bloque·

jades. Tots sabem el que ha passat du· rant aquest període de crisi que no ha tingut una sortida ràpida. Se sumaven dos problemes, que no hi ha gent acre· ditada i que la que ho està, estava fent cua, no podia assumir una plaça perquè estaven bloquejades. Ni tan sols es re· novaven les dels qui es jubilaven. Això ha anat desapareixent i a partir d’ara ja comencen a sortir noves places.

-Quantes se n’han convocat?

-A medicina hem convocat dues pla· ces i per l’any que ve en sortiran més.

Aquella gent que ja està acreditada es podran presentar a aquestes places, però no resoldran gran cosa. Entraran en una plaça acreditada professors que ja tenen 58 anys i per tant conti· nuem amb el mateix problema gene· racional; el sistema sanitari hauria de ser capaç de generar uns currículums en els seus professionals assistencials que permetin que en etapes més jo· ves puguin accedir als cossos docents universitaris.

-Després de l’estiu hi haurà eleccions al deganat. Es tornarà a presentar?

Ho he de decidir amb l’equip del de· ganat. Tenim projectes que encara no hem pogut acabar però és una decisió que no prendré jo sol, la prendrem amb la resta de l’equip.

Abril 2018

20 VIDA COL·LEGIAL

L’AECC Catalunya contra el Càncer presenta un estudi sobre les necessitats dels pacients oncològics

Mª Àngels Ayra va explicar l’informe sobre la incidència del càncer

La presidenta de la Junta provincial de l’AECC Catalunya contra el càncer a Tarragona, Ana Vi· lallonga i la responsable de Relacions Instituci· onals, Mª Àngels Ayra, van presentar al Col·legi un informe elaborat per la consultora Deloitte que aborda l’evolució d’aquesta malaltia. El do· cument tracta l’increment de la incidència i la supervivència a Catalunya, l’aparició de nous tractaments, i les necessitats dels pacients on· cològics i les seves famílies.

La Dra. Araujo exposa els beneficis de les xarxes socials El passat 24 de gener la Dra. Olga Araujo va participar al cicle cul· tural del Col·legi amb una conferència on va explicar els beneficis que li han aportat els seus perfils a les diferents xarxes socials, així com la creació i publicació del blog medicointernista.es. La po· nent–especialista en medicina interna i finalista dels II premis Sa· luDigital 2018- va relatar les claus per comunicar online amb èxit: va recomanar escollir bé el missatge i adaptar-lo a la xarxa social, essent clar i constant, entre d’altres. A la part final de la sessió es va obrir un col·loqui entre els assistents. La Dra. va retransmetre en directe la conferència a través de Facebook, on va quedar enregis· trada. La podreu tornar a veure entrant al seu perfil.

La Dra. Araujo és l’autora del web medicointernista.es

Un cafè per intercanviar experiències de cooperació

La trobada va ser a la sala d’actes del COMT

Abril 2018

Una vintena de metges cooperants es van reu· nir el dia 1 de febrer per comentar els diferents aspectes que impliquen els projectes de coope· ració. La trobada va servir per compartir expe· riències i concloure la necessitat de posar en contacte els metges/ses de les nostres comar· ques que participen en diferents projectes, per tal de generar sinergies entre les diferents acti· vitats. Si ets cooperant o vols ser-ho, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.

21 VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Armengou exposa les claus per detectar un trastorn alimentari Els darrers estudis realitzats a les nostres comar· ques mostren que els trastorns alimentaris cada vegada es desenvolupen en edats més primeren· ques. Els informes situen que l’obsessió pel físic comença als 11 anys, i que les xarxes socials i al· gunes disciplines artístiques potencien aquestes malalties. Així ho va posar de manifest la respon· sable de prevenció de la salut de la Fundació Ita Salut Mental, Cristina Carretero, que va elaborar un perfil dels joves que pateixen bulímia o anorè· xia nerviosa, en una conferència que va impartir el dia 5 de març al Col·legi. A la sessió també hi va participar el director mèdic de l’entitat, Dr. Enric Armengou. En aquest cas, el facultatiu va ser l’en· carregat d’explicar les pautes per identificar i trac· tar aquests trastorns alimentaris.

Carretero va elaborar un perfil dels joves que pateixen trastorns alimentaris

Visitem Japó a través d’imatges El dia 7 de febrer es va inaugurar l’exposició ‘Els colors de Japó’, que ha estat exposada fins aquest mes d’abril a la sala d’actes del Col·legi. Es tracta d’un recull de fotografies realitzades per Emilio García Salgado, que ofereixen una mostra dels pai· satges, vestits i contrastos culturals amb el país oriental. L’obra neix d’un viatge de l’artista tarra· goní al país nipó. L’àrea metropolitana de Tòquio, és la més gran del món, amb més de trenta milions de residents.

Emilio García Salgado és l’autor de les fotografies exposades

Reflexionem sobre el dol amb el Dr. Barreneche El dol va ser el tema que va centrar la conferència del psiquiatre Dr. Fernando Barreneche del passat 21 de febrer a la sala d’actes del Col·leTgi. A través de diversos casos colpidors que ha tractat a la seva consulta, el facultatiu va desgranar les diferents fases d’aquest procés psicològic. A més, també va citar com tracten aquest xoc emocional els autors clàssics. El Dr. Barreneche va mostrar que aquesta vivència es pot patir per la pèrdua d’una persona, una mascota o una cosa.

El Dr. va incidir en les diferents fases del dol

Abril 2018

22 VIDA COL·LEGIAL

Recordem els metges que ens van deixar durant el 2017 El dia 14 de febrer la corporació va dur a terme un emotiu acte en me· mòria dels companys que van morir l’any 2017. La celebració va començar amb la lectura d’una poesia i, a con· tinuació, va comptar amb una confe· rència del Dr. Emilio Vives de Arpe.

El facultatiu va fer un parlament d’allò que unia tots els difunts: la medicina. En aquest sentit, el Dr. Vi· ves va incidir en les característiques i virtuts d’alguns aspectes mèdics, citant que per exercir bé la medici· na es necessita ser humil, generós, empàtic, responsable i “respectar la vida del pacient i el seu final que és la mort”. A més, també va citar l’assaig “la atención del enfermo de Francis Peabody –esmentant que va ser un gran clínic del Johns Hopkins i de Harvard-: ‘El tratamiento de la en· fermedad puede ser completamente impersonal; el del paciente debe ser totalmente personal... Lo que se lla· ma un cuadro clínico no es una foto· grafía de un hombre enfermo en su cama; es una pintura impresionista del paciente, rodeado de su hogar, su trabajo, sus relaciones, sus amigos, sus alegrias, sus tristezas, sus espe· ranzas y temores. El buen médico debe dispensar generosamente ti·

El Dr. Emilio Vives va oferir una breu conferència

empo, simpatía y comprensión. Una de sus características esenciales es su interés en lo humano, porque el secreto del cuidado del enfermo está en el genuino deseo de ayudar a ese humano que sufre”.

La conferència va finalitzar amb un aplaudiment dirigit als assistents i a recordar als absents. A continuació, es van projectar dos audiovisuals i els familiars dels difunts van expressar emotives paraules de record.

La vocalia de metges jubilats visita el Cosmocaixa i el Museu Marítim de Barcelona Una trentena de metges van participar a l’excursió a Barcelona que va organitzar la vocalia de metges jubilats el passat 15 de febrer. La sortida va començar al Cosmocaixa –Museu de la Ciència de Bar· celona, on els participants van poder veure una mostra de dino· saures. El grup va fer una parada per dinar a les Drassanes Reials i a la tarda, van continuar la visita guiada al Museu Marítim de Bar· celona, on van recórrer la història de la relació de Barcelona amb el mar per la Mediterrània, transportant-los a l’època d’esplendor de les galeres.

Abril 2018

Els metges que vam recordar van ser: Dr. Luis Anaya Moreno Dr. Armando Arraut Villarreal Dr. Emilio Encinas Pierna Dra. M. Carme Fernandez Furquet Dra. Maria Pilar Minué Magaña Dr. José Montserrat Cavaller Dr. Jose Maria Muñoz Malagarriga Dr. Jesús Ángel Oliver Rotellar Dr. Alessandro Pecchia Dr. Jose L. Rodriguez de Andres Dr. Ramon Vives Toledo Dr. Constantino Vidal Sanchis Dr. Carlos Reig González Larrinaga

23 VIDA COL·LEGIAL

La Junta del Col·legi es reuneix amb l’Alcalde de Tarragona El president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, la vicepresidenta primera, Dra. Concha Abril i el secretari gene· ral, Dr. Frederic Mallol, es van reunir amb l’Alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros per tal d’abordar la situació de la sanitat a les nostres comarques. El batlle va proclamar la seva aposta per la recerca, innova· ció i transmissió del coneixement a la ciutat i els membres de la junta hi van coincidir demanant el seu suport per a que es doti els hospitals del per· sonal necessari i adequat, s’innovi en els sistemes de gestió amb més par· ticipació dels metges i es fomenti la investigació a través de l’elaboració de tesis doctorals.

El batlle i la Junta van coincidir en que cal fomentar la recerca

La corporació dóna suport a la marató de donants de sang de Catalunya El Col·legi va participar en la marató de donants de sang que es va dur a terme del 12 al 19 de gener per remuntar les reserves després de les festes de Nadal i l’epidèmia de grip.

Aquesta marató estava dedicada a l’experiència de la dona· ció i, com a novetat, els donants ara reben un missatge que els informa quan la seva sang ha estat utilitzada. Es tracta d’una iniciativa pionera a l’Estat. Cal tenir en compte que, un cop feta la donació, la bossa arriba al laboratori central del Banc de Sang i Teixits a Barcelona. Allà s’inicia el pro· cés de fraccionament, que consisteix a dividir la sang en glòbuls vermells, plasma i plaquetes. Un cop fetes les ana· lítiques corresponents, els glòbuls vermells es conserven a 4 graus de temperatura durant un màxim de 42 dies.

El Banc de Sang envia un missatge al donant informant de la transfusió de la seva sang

L’Associació de Paràlisi Cerebral-La Muntanyeta cerca empreses ambaixadores L’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona (APPC) i la Fundació La Muntanyeta són entitats sense ànim de lucre dedicades a l’atenció integral de les perso· nes afectades per paràlisi cerebral i altres encefalopaties.

El passat 31 de gener van explicar els seus projectes de fu· tur al Col·legi, on també van exposar que estan cercant empreses ambaixadores. Es tracta de companyies que es comprometen amb l’entitat i en són prescriptores. És per això que es reuneixen i aporten idees per buscar la ma· nera de tirar endavant projectes, així com també fan una aportació anual de 2.000 euros per millorar la vida de les persones amb paràlisi cerebral. Si vols ser ambaixador de La Muntanyeta, posa’t en contacte amb el Col·legi.

La Muntanyeta treballa per millorar la vida de les persones amb paràlisi cerebral

Abril 2018

24 VIDA COL·LEGIAL

La festa de Nadal aplega una quarantena d’infants El dia 28 de desembre la sala d’actes es va omplir de màgia per celebrar la festa infantil de Nadal del Col·legi. Un grup d’animació va transportar la quarantena d’infants que hi van assistir fins al món dels contes. Després de l’espectacle es van lliurar els premis del concurs de dibuix i els més petits van poder escriure la carta als Reis Mags d’Orient. Minuts més tard, la corporació va rebre la visita del Patge Reial per escoltar i recollir els desitjos de tots els nens i nenes.

Un grup d’animació va amenitzar la festa infantil

Lliurament de premis del concurs de dibuix infantil En el marc de la festa infantil de Nadal, la corporació va lliurar els premis del concurs de dibuix infantil de la postal nadalenca. El guanyador de la categoria mini va ser en Pere Abelló González, de set anys i va rebre cent euros de premi. En segon lloc, el guanyador de la categoria infantil va ser n’Eduard Solé Boronat, de deu anys, que també va obtenir cent euros. L’autora de la postal del COMT i guanyadora de la categoria júnior i absoluta va ser na Júlia Roldán Rofes, d’onze anys. En aquest cas, el guardó va ser de dos-cents eu· ros.

La guanyadora absoluta del concurs de dibuix va ser na Júlia Roldán

Concert de Nadal del Conservatori de Música i el Col·legi L’Auditori de la Diputació de Tarragona es va omplir de gom a gom per escoltar el tradicional concert de Nadal del Conservatori i el Col·legi.

La soprano, Mireia Tarragó i la mezzosoprano, Guillermina Gallardo, van interpretar un excel· lent concert de nadales acompanyades de la pianista Marina Pelfort. Les tres tenen estudis superiors de música i un ampli currículum. Són exalumnes del Conservatori amb una impor· tant projecció.

Abril 2018

Les tres intèrprets tenen una projecció important

25 VIDA COL·LEGIAL

Entrevista a: Jaume Palau Banús

“El libro es una metáfora de las ilusiones que creíamos haber alcanzado” Jaume Palau (Tarragona, 1958) es un escritor prolífico que nos deleita con un nuevo libro de relatos cortos inspirados en la cotidianidad. Compagina la escritura con su trabajo como encargado de siniestros en el departamento de seguros del Colegio. Os invitamos a descubrir su nueva obra, Pájaros de niebla.

Evenfilms

y no dejan de ser una brújula que nos ori· enta en esta época estridente y confusa que nos ha tocado vivir. Me interesa es· pecialmente la temá· tica social. Para mí es importante poner en valor la épica cotidia· na, el esfuerzo diario y callado de toda esa gente anónima que es el carbón que se con· sume —la mayoría de las veces sin grati· ficación ni reconoci· miento— para hacer andar la locomotora de la Historia.

-¿Qué ha querido transmitir con esta obra?

-La crítica y lectora lite· raria Raquel de Diego ha Jaume Palau es escritor y el encargado de siniestros en el departamento de seguros -¿Cuáles son sus indicho del libro: “Pájaros del Colegio fluencias? de niebla es un libro de -Toda obra literaria jaros de niebla. relatos hermosos, in· quietantes, líricos, de gran alcance -Es su quinto libro de relatos. ¿Qué es un palimpsesto: creamos a partir de nuestra experiencia, de nuestra literario y con gran profundidad. Son ventajas tiene este formato? veinte historias breves con volun· -El relato corto es el género hermano sensibilidad, de nuestra cultura, de tad de exploración de los límites del de la poesía. Como ésta exige la ex· nuestras prevenciones y miedos y de lenguaje, con gran fuerza narrativa y quisitez en el lenguaje, lo que implica las lecturas realizadas. Es evidente en poética. No se trata de un libro de re· sentido del ritmo, de la contención y el último relato titulado El petirrojo y latos más pues alcanza una origina· de la exactitud y obliga, también al la rosa la influencia de Oscar Wilde, lidad y actualidad sorprendentes. El igual que la poesía, a condensar la en su propio título, en su temática y autor logra emocionar, hacer reflexi· materia narrativa —la historia que en su estética preciosista. El relato onar al lector mediante una escritura se cuenta— a su momento epifáni· Mi nombre es Yrit nace a partir de la al servicio de una voluntad tanto éti· co. Escribir relatos cortos significa lectura del poema La mujer de Lot, de ca como estética y con un gran poder asumir el reto de llegar, por el cami· Wislawa Szymborska, y el pequeño evocador; su resultado conmueve y no más corto y atractivo posible, a lo poema en prosa titulado Otoño sur· esencial, lo que para mí es, a la vez, ge a partir de un verso del último jamás deja indiferente”. un juego serio y fascinante. Por otra premio Princesa de Asturias y Pre· -¿Por qué eligió la metáfora Pájaros parte siempre he preferido las obras mio Europeo de Poesía 2010, Adam profundas y condensadas a las sim· Zagajewski. Es muy reconocible la de niebla como título? influencia de la poesía en mi prosa.

-Pájaros de niebla es el título de mi li· plemente obesas.

También es constatable la influencia bro y también un relato contenido en el libro, así como también una her· -¿En qué se inspira a la hora de es- de los grandes cuentistas norteame· ricanos como Raymond Carver o Ric· mosa imagen visual. Es una metáfora cribir sus relatos? de todas estas ilusiones y esperanzas -Me inspiro en temas mitológicos e hard Ford, en el tono costumbrista y que, cuando ya creíamos haberlas históricos ya que los mitos, y el pasa· en los finales abiertos de algunos de alcanzado, se desvanecen como pá· do, nos confirman y nos conforman mis relatos.

Abril 2018

26 OPINIÓ

Picades corrents i remeis antics (Part II) un àlcali per neutralitzar un verí de naturalesa àcida, però no s’ha pogut certificar mai en cap estudi rigorós.

Com a antipruriginós i lleugerament antisèptic de les picadures de mos· quit, el vinagre (àcid acètic diluït) és un clàssic que possiblement produ· eix algun efecte si acceptem l’olor.

L’alcohol és refrescant i antisèptic Què podem dir dels peixos? Algunes no han canviat gaire des de fa força espècies com els Trachinus o les es· temps. Potser el canvi més notable provat i no fa cap mal aplicat a les pi· córpores disposen d’unes aletes dor· ha estat la generalització del rentat cades –sí a les ferides-. També s’han sals acabades amb unes fines pun· amb aigua i sabó de ferides de tota recomanat solucions astringents xes connectades a bosses de verí, mena i l’evitació d’aplicar-hi alco· d’acetat d’alumini o sulfats de coure també hi són als opercles. Moltes hol directament, que es va fer du· o zinc. La conveniència de netejar la peixateres han sofert la desagrada· rant molts anys. Encara es fa servir ferida per medusa amb aigua de mar ble punxada d’aquests components bastant l’amoníac, una dilució molt i no dolça, sota un fonament teòric, del “pelut” que fa excel·lents fumets enèrgica i càustica que pot cremar la o la de mullar el membre amb pica· o exquisits brasejats, com el cap roig. pell, cosa que ha succeït molts cops da d’aranya de mar o escorpora amb Se solen ficar sota la sorra de les plat· quan el supòsit era el de refrescar. aigua calenta per allò de neutralitzar ges a l’estiu i quan algun banyista els S’ha teoritzat que es tracta d’aplicar un verí termolàbil, igualment sobre trepitja sofreix la Pixabay bases teòriques, segueix vigent a terrible punxada les guies corrents. que causa un do· Per altra part, lor agut i bastant sempre ha estat durador. La pell agradable i en es torna roja i ca· general benefici· lenta i la inflama· ós l’aplicació de ció es va estenent. fredor allà on hi En general no és ha inflor, dolor, un accident que calor i verme· revesteixi grave· llor. Sembla tan· tat però es passa mateix raonable malament. S’han aplicar una po· donat casos de mada corticoide quadre general i administrar un amb taquicàrdia, La picada de medusa produeix una coïssor intensa, que pot originar un dolor similar al d’una antihistamínic nàusees, vòmits cremada parenteral o oral i fins i tot, shock. si el prurit i la re· Les meduses acció local és virulenta. I és clar que també poden entrar en contacte El canvi més davant un quadre general cal derivar amb la pell dels banyistes i causar vers l’hospital. un viu prurit deixant la pell senyala· notable ha estat la Cal observar que la majoria d’ac· da amb petites fuetades vesiculoses. tuacions més o menys orientades Hi ha espècies perilloses d’aquests generalització del per guies no estan fonamentades en cnidaris. La llarga família de les ra· rentat amb aigua i estudis rigorosos, es basen en supo· jades amb el seu elegant cos alat i sicions i allò que entenem per empi· ondulant i la llarga cua acabada en sabó de ferides de risme, que vol dir pràctica i costum. agulló fatal també en alguna ocasió Per tant, crec que en aquest suposat, poden ser motiu d’un seriós disgust, tota mena i l’evitació guiar-se pel bon sentit i l’experièn· un contacte desaconsellable. cia, no desconeixent opinions i a ser I com tractem tot això? Parlem d’aplicar-hi alcohol possible estudis fiables, és el millor ara de primers auxilis, no d’un so· directament que podem fer. fisticat servei hospitalari. Les coses

Dr. Pere Sanvisens Col·legiat núm. 4300889

Abril 2018

27 OPINIÓ

Com potenciar l’Ètica en els nostres estudiants de Medicina i en els MIR Dr. Antonio Labad President de la Comissió Deontològica del COMT Núm. col·legiat 4300416

La preocupació per la Formació en Ètica i Deontologia Mèdica dels estu· diants de Medicina, ve de lluny. Ja el Consell Estatal d’Estudiants de Medi· cina va publicar fa nou anys la “Guia de Recomanacions Ètiques per a les Pràctiques Clíniques” i va ser consen· suat un document entre la Conferèn· cia Nacional de Degans de Facultats de Medicina d’Espanya i les Comissions Deontològiques dels Col·legis de Met· ges d’Espanya que facilitava la partici· pació de les Comissions Deontològi· ques en la Formació dels alumnes de les Facultats de Medicina, en Ètica i Deontologia Mèdica.

Portem quatre cursos acadèmics en els quals els membres de la Comissió Deontològica del nostre COMT, exer· cim la funció de tutors, com a profes· sors “Ad-Honorem” de la URV de les qüestions relacionades amb l’Ètica i la Deontologia aparegudes en les di· ferents pràctiques clíniques que han desenvolupat independentment, de l’assignatura a la qual corresponen aquestes pràctiques, tot i que la nostra actuació es realitza des de l’assignatu· ra troncal de Psiquiatria.

L’important és que cada alumne ha de triar un cas extret de les seves prò· pies pràctiques i a través d’un portafoli en què: 1. Ha de sintetitzar la situació que exposa.

2. Ha de reflexionar i desenvolupar les qüestions ètiques plantejades.

3. Ha de fer una síntesi de les consul· tes realitzades a persones o documen· tació utilitzada.

4. Ha de realitzar un comentari final sobre el que ha après i el que li queda

Els estudiants destaquen que els metges docents han de ser més curosos en el seu comportament perquè els estudiants també aprenen de les seves actituds per aprendre.

Cada alumne té, de forma persona· litzada, el suport no només del pro· fessor tutor, sinó també d’un alumnementor, és a dir, un alumne que l’any anterior va cursar la matèria i poste· riorment de forma voluntària ha sol· licitat fer aquesta funció. Un cop aca· bats els treballs, “els portafolis”, els alumnes en grups de deu, es reunei· xen amb el seu tutor i alumne-mentor per intercanviar parers dels seus por· tafolis, que lògicament corresponen a aspectes molt diferents.

Cada cas dels presentats reflecteix situacions que fan reflexionar més en· llà de l’exercici propi per al qual estan plantejats aquests portafolis. Evident· ment no és el moment de desgranar els tipus de contingut ètic/deontològic abocats en aquests portafolis. Només cal dir que fins i tot alguns, lògicament els menys, es refereixen a l’excel·lent treball realitzat en la relació metge-

pacient, observat per ells mateixos en les pràctiques clíniques. Altres situaci· ons, la majoria, fan referència a aspec· tes en els quals es qüestionen actituds de caràcter ètic en sentit ampli, des de l’amabilitat o respecte cap al pacient fins als límits de difícil precisió amb el deontològic o normatiu. I alguna, les menys, entrarien en clara censura deontològica.

L’elaborat i comentat pels alum· nes ens fa reflexionar als tutors sobre l’imprescindible que resulta que una activitat com la que realitzem a ser possible pogués realitzar-se en cada assignatura, ja que en tot acte mèdic hi ha un component ètic.

En els comentaris finals dels alum· nes es desprèn el seu reconeixement per haver-los donat l’oportunitat de veure les pràctiques clíniques des d’una altra perspectiva, de conèixer el Codi Deontològic, d’identificar els conflictes ètics que en les consultes poden passar desapercebuts, per for· mar part d’hàbits o costums personals o culturals, poc reflexionats.

Crida l’atenció, com els estudiants destaquen que els metges docents han de ser més curosos en el seu compor· tament perquè els estudiants aprenen a ser metges a partir no només dels seus coneixements sinó també de les seves actituds, en la relació metge -pa· cient.

Si important és per a l’estudiant de Medicina l’aprenentatge en Ètica i De· ontologia a través de les seves pràcti· ques i tenint com a referència al metge docent, més importància hauria de te· nir el que a la Formació dels metges re· sidents, independentment de la seva especialitat, hi hagués una dedicació específica per poder treballar els as· pectes ètics i deontològics relacionats amb casos concrets, extrets de la seva pràctica clínica. Aquesta responsabi· litat ja no li correspon a les Facultats però sí a les Unitats Docents Multipro· fessionals de les que depenen.

Abril 2018

28 VIDA COL·LEGIAL

El COMT dóna la benvinguda al teu fill/a amb un ajut a la natalitat Posa’t en contacte amb el Col·legi si vols sol·licitar el donatiu econòmic que estableix el Programa de Protecció Social

La Dra. Diana Garrido amb la seva filla Valentina

La Dra. Rosan Eliza Martínez amb el seu fill Luis Andrés

La Dra. Monica Larios amb el seu fill Alex

La Dra. Natalia Rodríguez amb la seva filla Mar

La Dra. Beatriu Rius amb la seva filla Laia

La Dra. M. Montserrat Ruiz amb la seva filla Palma

Els Drs. Noeila Cases i Javier Recasens amb el seu fill Joel

El Dr. Giovanni Villavicencio amb la seva filla Alejandra

La Dra. Cristina Da Costa amb la seva filla Gloria

La Dra. Maria Dolores Villalba amb el seu fill Tiago

La Dra. Sumaiya Abou-Hlais amb el seu fill Salim

Abril 2018

29 VIDA COL·LEGIAL

El Dr. José M. Blanc amb la seva filla Maria

La Dra. Maria Pilar Gil amb la seva filla Èlia

La Dra. Silvia Biesot amb el seu fill Gael

Els Drs. Cinta Rosa Gas i Aldemar Baquero amb la seva filla Cèlia

La Dra. Clara Martin Callizo amb el seu fill Ferran

El Dr. Carlos Fco. Pérez-Bermudez amb el seu fill Francisco Javier

La Dra. Maria Escolà amb el seu fill Biel

La Dra. Mireia Alvarez amb la seva filla Berta

La Dra. M. Esther Santos amb el seu fill Adrián

El Dr. Diego Fernando Pulido amb la seva filla Gabriela

Els Drs. Natalia Virginia Aguilera i José Manuel Vicente amb el seu fill Hugo

La Dra. Carlen Reyes amb el seu fill Víctor

Abril 2018

30 GASTRONOMIA

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com)

Crema de tomàquets rostits Ingredients: 4 cebes vermelles tallades a rodanxes 4 dents d’alls pelats i tallats petits Un raig d’oli d’oliva 2 kg de tomàquets madurs 2 cullerades de sucre morè 2 cullerades de vinagre de Mòdena 2 litres de brou de verdures 400 ml de crema de llet

Agafarem una olla gran i posarem la ceba, els alls, un raig d’oli d’oliva i ho sofregirem fins que es dauri bé, a continuació ho passarem tot a una safata de forn i afegirem els tomàquets tallats, el sucre, la sal, el pebre i el vinagre de balsàmic, ho deixarem a 180ºC fins que caramel·litzi, ho remenem i ho tornem a deixar uns 4 minuts al forn. Després afegirem la crema de llet i el brou, ho triturarem i ho colem pel colador xinès amb l’ajuda de la batedora i ho tornarem a posar al foc fins que redueixi i quedi espès.

Ho servirem en un bol i col·locarem la torrada de pa amb el formatge parmesà gratinat a sobre.

Torrades de pa gratinades amb formatge parmesà

Properes activitats que se celebraran a la sala d’actes del Col·legi amb motiu del mes de la Salut: Dimecres 11 d’abril, a les 19:00 hores. Projecció de la pel·lícula: 100 metros. L’esclerosi múltiple i l’esport.

Dimecres 25 d’abril, a les 19:00 hores. Projecció de la pel·lícula: No serás un extraño. La formació del metge.

ANUNCIS PER PARAULES Lloguer de despatxos: Centre Mèdic privat situat a Salou lloga despatxos per a especialitats mèdiques privades, psicologia, acupuntura, etc.

Per a més informació trucar al 977 353 571, demanar per Sandra.

Centre Mèdic Alga ofereix consultes equipades per als professionals sanitaris que estiguin interessats a passar consulta. Volem ampliar el nostre quadre mèdic i necessitem incorporar aquestes especialitats: Cardiologia, traumatologia, neuropediatria, pediatria, oftalmologia,

Abril 2018

otorrinolaringologia.

Persona de contacte: Susana Sanz Córdoba.

Telèfon: 977 340 514 Lloguer de pàrquings: Alquilo plaza de parking para coche mediano-pequeño.

Situada en Ramón y Cajal número 25 de Tarragona.

Teléfono de contacto: 629 27 37 63

31 ALTES Núm. Col

Cognoms, Nom

Núm. Col

Cognoms, Nom

Núm. Col

Cognoms, Nom

4304459

CARULLA ARESTE, MARIÀ

4306863

MARSAL NAVARRO, IRENE

4306868

BENAIGES CALVET, CINTA

4305770

MARTINS DOMINGOS, ORLANDO

4306864

ARAUJO LOPEZ, LEISA INDHIRA

4306869

BASAS SATORRAS, MARTA

4306860

MEMBA IKUGA, ROBERTO

4306865

LOPEZ RODRIGUEZ, ROCIO DEL PILAR

4306870

MARTIN TORRES, ALBERTO

4306861

SERRA , JOSE LUIS

4306866

JORDANA MACARULLA, ALEXANDRE

4306871

HERNANDEZ RECUERO, ALICIA

4306862

BORRELL SOLE, NURIA

4306867

VENEGAS TRESIERRA, MARIA ANTONIETA

4306872

APARICIO GUEVARA, MARIA DEL CARMEN

BAIXES Col·legiat

Nom

Causa

4300193

VIDAL SANCHIS, CONSTANTINO

DEFUNCIÓ

4300356

REIG GONZALEZ-LARRINAGA, CARLOS

DEFUNCIÓ

Col·legiat

Nom

Causa

4304946

MARTIN DE BARBERA, MARIA DOLORS

TRASLLAT PROVÍNCIA

4305151

VIDAL CAMBRA, MAGDALENA

TRASLLAT PROVÍNCIA

4300397

ENGUIX DOLZ, SALVADOR

DEFUNCIÓ

4305600

SERRANO GRAU, PATRICIA

TRASLLAT PROVÍNCIA

4300439

HERRAIZ MARTINEZ, MARIANO

DEFUNCIÓ

4305642

SOTO DIAZ, ERNESTO

TRASLLAT PROVÍNCIA

4301074

MORENO RAMON, ROSARIO

CESSAMENT EXERCICI

4305929

ANDREU PLA, RAFAEL

TRASLLAT PROVÍNCIA

4301247

COMA ARAGON, JUAN

SENSE EXERCICI

4306028

PORCAR CARDONA, INES MARIA

TRASLLAT PROVÍNCIA

4301296

CREUS HERNANDEZ, JOSEP LLUIS

DEFUNCIÓ

4306154

MOLINERO GONZALEZ, NURIA

BAIXA MATERNAL

4301361

OLIVER ROTELLAR, JESÚS ÁNGEL

DEFUNCIÓ

4306209

PRIETO BECERRA, JORGE MANUEL

SENSE EXERCICI

4301389

PEREZ PORTELA, JOSE JAVIER

DEFUNCIÓ

4306263

OCAMPO CANDAMIL, JULIANA

CESSAMENT EXERCICI

4301522

LOPEZ FRANQUET, DOLORES

VOLUNTÀRIA

4306553

GAMERO ACOSTA, DIONILUX

TRASLLAT PROVÍNCIA

4302047

MASIP SERO, JOSE JUAN

VOLUNTÀRIA

4306558

BAUTISTA JIMENEZ, CARLOS MANUEL

SENSE EXERCICI

4302097

ROMEU MARI, MONTSERRAT

VOLUNTÀRIA

4306669

SANTANA FELIPE, MELVY ALTAGRACIA

TRASLLAT PROVÍNCIA

4302758

PIÑOL MORESO, JOSEP LLUÍS

DEFUNCIÓ

4306682

RUIZ RESTREPO, JENNY MARCELA

TRASLLAT ESTRANGER

4304015

CORT GARCIA-DONATO, LUIS

SENSE EXERCICI

4306705

BELZUZ BENITEZ, CLARA

TRASLLAT PROVÍNCIA

4304034

GONZALEZ CUESTA, FCO JAVIER

SENSE EXERCICI

4306791

VILLAS ROCA, MONICA

TRASLLAT PROVÍNCIA

L’ACUDIT

Abril 2018