Galens 196

Setembre de 2017 - Núm. 196

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

El COMT exigeix que infermeria adquireixi una acreditació específica per a prescriure La corporació dona la benvinguda als nous MIR

Entrevista al Dr. Ismael Piñas

Homenatge al centenari de la FPSOMC en la diada col·legial

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

6

ACTUALITAT

8

ACTUALITAT

18

ENTREVISTA

21

Vida col·legial

23

Vida col·legial

28

OPINIÓ

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Helena Sabaté Tomàs Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Tamediaxa, S.A. Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona info@tshcomunicacio.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset

Consideracions al projecte de decret de prescripció infermera La corporació reconeix institucions i metges del territori El Dr. Piñas explica els beneficis de la gestió des de la proximitat

Lliurament de premis dels concursos artístics per a metges Intensa activitat cultural de la vocalia de metges jubilats El deure ètic de l’eficiència

Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Setembre 2017

Setembre 2017

5 EDITORIAL

“El nostre objectiu és posar el metge jove al centre del sistema perquè és qui millor ens ajudarà a traçar el futur a través de la resolució de les problemàtiques actuals en el relleu generacional”.

Fernando Vizcarro Bosch. President

Nous objectius a l’inici de curs Si bé l’any comença el mes de gener, setembre també marca una nova etapa que convida a recomençar. Hem viscut el primer semestre de l’any d’una manera molt intensa i l’estiu no ha estat una excepció: el malestar a la nostra professió no permet fer vacances en les nostres reivindicacions. El diagnòstic dels darrers mesos ha obligat a posicionar-nos fermament contra la gestió als centres del territori perquè l’administració avança a un ritme més lent de l’esperat i els recursos i el personal que manca no arriba. El Col·legi, però, no esgota les vies per exigir que el nostre sistema funcioni millor i s’adapti a les necessitats que requerim els professionals. Des d’aquestes línies també vull expressar el meu condol i solidaritat amb les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils i les seves famílies, així com agrair l’excel·lent tasca dels metges i tots els professionals que van treballar en el desplegament sanitari per l’emergència. La seva gran vàlua va evitar que augmentés el nombre de víctimes mortals i va demostrar el seu compromís i excel·lència.

Comencem a notar les conseqüències de la inestabilitat laboral que s’ha viscut els darrers anys. Des de fa uns mesos aquesta corporació ha rebut manifestacions diverses sobre la dificultat de trobar especialistes a les nostres comarques. Com publicàvem fa uns números, a aquest factor s’hi ha de sumar que la nostra piràmide com a sector està envellida i que es jubilaran un terç dels

metges col·legiats en els propers vuit anys. Des del Col· legi reiterem la necessitat que les condicions de treball siguin atractives per a que els metges que acaben la residència es quedin al nostre territori.

Queda molt per fer. El nostre objectiu és posar el metge jove al centre del sistema perquè és qui millor ens ajudarà a traçar el futur a través de la resolució de les problemàtiques actuals en el relleu generacional. La conciliació laboral i els ajuts seran dues línies prioritàries per la Junta de Govern de la corporació. El Col·legi ha vist com en els darrers anys han incrementat les sol·licituds de prestacions per naixements fins arribar gairebé a duplicar-se i aquest fet és un dels indicadors que fa palès quines són les franges que tenen majors necessitats.

Teniu a les vostres mans un resum de l’activitat col· legial dels darrers mesos, que ha estat diversa i enfocada a diferents àmbits, on veureu que treballem per millorar els acords vigents en els serveis que us oferim. Per exemple, en els últims mesos, fruit de la negociació del col·legi, hem incorporat una nova assegurança per tot el col·lectiu. Es tracta d’un ajut per defunció que proporcionarà 1.500 euros als beneficiaris. No cal pagar cap prima, és inherent a la col·legiació. Com aquest, la raó de ser de la nostra feina és oferir-vos les majors funcionalitats i avantatges possibles. Renovem aquest compromís amb vosaltres de cara a aquest nou curs.

El Col·legi agraeix l’excel·lent tasca dels metges i personal sanitari en el dispositiu desplegat pels atemptats de Cambrils i Barcelona Consternats pels terribles atemptats succeïts el dia 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, el Col·legi de Metges de Tarragona expressa la seva condemna i el seu més sentit condol i solidaritat amb les víctimes i familiars d’aquesta barbàrie perpetrada per l’odi.

El Col·legi agraeix profundament l’excel·lència, el compromís i la implicació de tots els metges i personal

Mossos

sanitari que va treballar deixant-se la pell perquè el nombre de víctimes no augmentés. La resposta de tot el col· lectiu, la coordinació i implicació dels serveis d’emergències, centres hospitalaris i forces de seguretat demostra la seva gran vàlua i professionalitat.

A més, aquesta corporació també vol reconèixer el suport i la solidaritat de tota la ciutadania.

Setembre 2017

6 ACTUALITAT

Els metges catalans s’oposen al projecte de decret de prescripció infermera perquè no garanteix la seguretat clínica dels pacients El CCMC presentarà al·legacions al document per insistir en la millora de la col·laboració i el consens professional La Conselleria de Salut de la Generalitat va obrir entre el 3 d’agost i el 10 de setembre un procés de consulta pública previ a l’elaboració d’un projecte de decret pel qual es regulen les condicions i les normes d’organització per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres i infermers. Aquest tràmit es posa en marxa després que el Departament de Salut hagi treballat amb el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i el Consell de la Infermeria de Catalunya per establir un marc normatiu propi per a Catalunya a través del consens, superant la confusió que va crear l’aprovació del decret estatal.

La Llei estatal de garanties i ús racional de medicaments i productes sanitaris, va regular l’any 2009 la possibilitat que els professionals d’infermeria puguin indicar i, si s’escau, autoritzar la dispensació de medicaments i productes sanitaris, a partir d’un decret estatal específic que concretés com s’ha de dur a terme a la pràctica aquesta facultat d’indicació o autorització. I així, el Reial Decret 954/2015 va reglamentar la indicació, l’ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part dels infermers i infermeres. Aquest Reial Decret ha generat confusió i desconcert entre molts professionals dels equips assistencials a partir de la interpretació que la infermeria n’ha fet dels seus continguts i requeriments.

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) i el Consell de Col· Setembre 2017

Els col·legis de merges catalans remarquen que la indicació de qualsevol medicament requereix d’un diagnòstic previ i que aquesta competència recau en exclusiva sobre el metge

El Col·legi considera que les relacions entre infermers i metges han de venir donades per l’esperit del treball en equip

legis de Metges de Catalunya (CCMC) consideren que les relacions entre infermers i metges han de venir donades per l’esperit del treball en equip i per mantenir la continuïtat assistencial, amb responsabilitats ben definides d’acord amb els coneixements i l’experiència professional, i amb respecte del marc normatiu. En aquest sentit, la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) estableix que la responsabilitat del diagnòstic i la proposta de tractament són competència i responsabilitat del metge.

A partir de la revisió de la regulació de la indicació de productes sanitaris i medicaments per part d’infermeria en alguns països del nostre entorn, s’ha comprovat que s’ha prioritzat el consens entre professionals, la seguretat clínica del pacient, la formació específica i l’acreditació, i també s’ha procurat la implantació d’aquesta

7 ACTUALITAT

Als països del nostre entorn s’ha prioritzat el consens, la formació específica i l’acreditació, a més de realitzar la implantació de manera progressiva

pràctica als centres sanitaris de forma progressiva. En aquest sentit, els facultatius catalans insisteixen en què aquests són elements essencials que haurien de guiar una futura regulació a Catalunya.

Tanmateix, després de mesos de treball, el tràmit de consulta pública obert pel Departament inclou una memòria justificativa que, malgrat els esforços per trobar una solució legal basada en l’acord entre professionals, fa endevinar que no es pretenen reflectir en la futura norma aspectes que, des del col·lectiu mèdic, es consideren fonamentals per garantir la seguretat clínica dels pacients i, si és el cas, la seguretat jurídica dels professionals, i que han estat punts bàsics de les aportacions que les corporacions mèdiques han fet al Departament de Salut.

Formació bàsica i treball en equip El COMT i el CCMC consideren que la indicació de qualsevol medicament, estigui o no subjecte a prescripció

Consulta pública El procés de consulta que ha dut a terme la Conselleria ha estat basat en tres qüestions que s’han formulat a la ciutadania. Les preguntes han estat, en primer lloc, si es considera necessari organitzar la indicació i l’ús de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres i si això suposarà un benefici per a les persones ateses pels equips assistencials. En segon lloc, si es consideren adequats els termes general en què vol basar-se la regulació impulsada pel Govern de la Generalitat i, per últim, si s’haurien de preveure altres objectius diferents dels esmentats prèviament. Les preguntes es van publicar acompanyades d’una memòria justificativa de la necessitat i oportunitat de la regulació que es proposa. El termini per opinar va finalitzar el 10 de setembre.

mèdica, requereix una formació bàsica i també específica degudament acreditada per part del professional responsable. En el cas dels medicaments que no requereixen prescripció mèdica, cal afirmar que, si bé són fàrmacs publicitats i de lliure disposició al mercat farmacèutic, la indicació per part d’un membre de l’equip assistencial és un acte sanitari que es produeix en el marc del treball en equip i dins d’un centre sanitari i que sovint s’adreça a pacients amb comorbilitat i polimedicació. La indicació de qualsevol medicament ha de quedar, a més, recollida a la història clínica del pacient, juntament amb el motiu de la indicació.

En conseqüència, el COMT ha presentat les al·legacions oportunes al projecte de decret, amb l’objectiu d’insistir en la recerca del consens professional i l’obtenció d’un decret que permeti la millor col·laboració interprofessional, garanteixi la seguretat clínica dels pacients, i segueixi les pautes del marc normatiu dels països del nostre entorn.

Setembre 2017

8 ACTUALITAT: DIADA COL·LEGIAL

(D’esq. a dreta) El Dr. Javier Font, vicepresident segon de l’OMC, el president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, el conseller de Salut, Antoni Comín, la directora del Banc de Sang i Teixits a Tarragona i les Terres de l’Ebre, Dra. Virgina Callao, el coordinador dels centres territorials del Banc de Sang, Dr. Enric Contreras i el president de l’OMC, Dr. Serafín Romero

El Col·legi lliura les màximes distincions col·legials La corporació també celebra el centenari de la Fundación para la Protección Social de la OMC El Col·legi de Metges de Tarragona (COMT) va celebrar el passat 9 de juny un acte commemoratiu per lliurar els guardons a l’excel·lència que concedeix anualment la corporació. Alhora, aquesta jornada també va homenatjar la Fundación para la Protección Social de la Organización Médica Colegial (FPSOMC), que enguany compleix cent anys de vida.

L’acte va estar presidit pel conseller de Salut, Antoni Comín i pel màxim responsable de l’OMC, Dr. Serafín Romero. La jornada va començar amb un audiovisual on dos beneficiaris van explicar la seva experiència: el periodista Carlos Herrera, que va quedar orfe als onze anys i el Dr. Rafael Peinado, qui va patir un accident fa dotze anys que el va deixar paraplègic i que, gràcies a les ajudes de l’entitat, ha pogut finançar els estudis dels seus dos fills adolescents.

Setembre 2017

En aquest sentit, la vicepresidenta primera del Col·legi, Dra. Concepción Abril, va explicar la tipologia de prestacions que proporciona el Programa de Protecció Social de la corporació, recordant que tres-cents professionals i les seves famílies en són beneficiaris. “Cap metge que ho necessiti es quedarà sense ajut”, va garantir el Dr. Romero, fent un breu recorregut per la història de la fundació. En conjunt, la FPSOMC ajuda anualment tres mil persones amb una aportació de catorze milions d’euros. Dos beneficiaris del COMT, els Drs. Ignacio Tomás i Cristina Charlez, van manifestar la seva experiència i van mostrar el seu agraïment envers la institució.

“La Fundació té uns valors exemplars que són els fars que han de guiar la nostra corporació. En aquests cent anys hem aconseguit que con-

visquin els principis d’universalitat, solidaritat, integritat i participació per tal de garantir la protecció dels beneficiaris sense cap discriminació en totes les etapes de la vida”, va explicar el president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, qui va lliurar una placa commemorativa al president de l’OMC. Reconeixements a l’excel·lència La segona part de l’acte va estar centrat en el lliurament dels guardons col·legials. La Creu de Sant Cosme i Sant Damià -màxima distinció col· legial- es va concedir al vocal de metges jubilats de la corporació, Dr. Jaume Fontanet. La Junta el va reconèixer “pels seus mèrits professionals i humans durant la seva llarga trajectòria professional i la seva vinculació amb el COMT”. Per la seva

9 ACTUALITAT: DIADA COL·LEGIAL

Els Drs. Ignacio Tomás i Cristina Charlez van explicar la seva experiència com a beneficiaris de la Fundació

Es va lliurar un diploma i la insígnia col·legial als Drs. Joan Girbes Sotelo i Jaume Sentis Bonet que compleixen 50 anys col·legiats

banda, el Dr. Fontanet va agrair a la seva família, amics, companys, Junta de Govern i personal del col·legi, el seu suport i col·laboració.

Les medalles d’or del COMT van recaure en els Drs. Aurelia Moreno Castillo i Ernesto Soler de Latorre. La Dra Moreno va rebre la distinció per la seva dedicació i trajectòria com a pediatra a la comarca del Baix Camp i el Dr. Soler, especialista en anestèsia i reanimació, per la seva professionalitat i compromís com a excap del servei d’anestesiologia de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, formant part d’una nissaga de professionals de les Terres de l’Ebre.

A més, també es va concedir el diploma i la insígnia de la corporació als metges que es van col·legiar l’any 1967 i que per tant, enguany compleixen mig segle de col·legiació (Drs. Agustín Adell Querol, Manuel

Els membres de la Junta de Govern acompanyats del conseller de Salut i els metges guardonats amb la Creu de Sant Cosme i Sant Damià i les medalles d’or

La Dra. Marta Coll Solé ha estat la millor expedient MIR de l’escola CTO del Col·legi

Albiac Sebastián, Jose Maria Aragón Francos, Fco. Javier Bardavío González, Salvador Casals Puntí, Joan Girbes Sotelo, Jose Manuel Guallart Allué, Desiderio Martín Mesonero, Jaume Sentís Bonet).

En la categoria més jove, el premi al millor expedient MIR de l’escola CTO del COMT va recaure en la Dra. Marta Coll, que ha triat fer la residència en obstetrícia i ginecologia a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Mentre que en l’àmbit de les institucions sanitàries de la demarcació, la Junta de Govern també va distingir amb una placa commemorativa el Banc de Sang i Teixits de Tarragona i les Terres de l’Ebre “pels seus serveis en l’àmbit sanitari, vinculació i compromís amb la societat”.

Finalment, el conseller de Salut va cloure l’acte destacant els valors co-

muns de tots els metges guardonats, “la perseverança, el compromís, rigor científic i la passió pel coneixement, que són els que fan possible el nostre sistema”. Comín va agrair la dedicació i sobreesforç dels professionals en moments de crisi, remarcant que tot i la conjuntura, els resultats hagin estat iguals o millors que abans. “La vocació inherent a la professió ha estat el que ha permès sostenir el sistema de salut en un moment tan crític com el que hem viscut a Catalunya i al conjunt de l’Estat”.

La jornada també va comptar amb el director dels Serveis Territorials de Treball, Afers Socials i Famílies, Francesc Tarragona, el gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, Dr. Roger Pla i el regidor d’ocupació, domini públic, mobilitat i accessibilitat de l’Ajuntament de Tarragona, José Juan Acero.

Setembre 2017

10 ACTUALITAT: DIADA COL·LEGIAL

Dr. Jaume Fontanet Torres

Creu de Sant Cosme i Sant Damià Reproduïm a continuació un extracte de les paraules de Javier Fontanet, fill del Dr. Fontanet, en la presentació del guardó Hace unos días me llamaron del Colegio para comentarme la posibilidad de escribir unas letras sobre la figura de mi padre, voy a intentar hacerlo lo mejor posible, veréis que algunas cosas las he heredado e incluso mejorado, como esta calva (¡gracias papa!), pero hay otras que me hubiera gustado heredar y no ha sido así…

Me refiero a su facilidad de oratoria, intentaré acercarme a su nivel.

El Dr. Fontanet nació en “El Carreró de Sant Magí” de Tarragona en 1940, hijo de Josep (alguacil de Tarragona) y Teresina (carnicera en el mercado de Tarragona), vivió su juventud en el barrio Hernández Sanahuja y estudió en el colegio “Los Hermanos de la Salle de Tarragona”.

Después de ver truncada su carrera deportiva en el “club Monrovia”-club de fútbol del barrio- decidió dedicarse a la medicina. En 1958 inició la carrera en Barcelona finalizándola en el 1965, allí coincidió con algunos futuros doctores de Tarragona como el Dr. Monegal y el Dr. Grau.

Posteriormente fue a hacer la especialidad a Sevilla. De esa época no salió con acento andaluz, pero sí terminó la especialidad de Ginecología y Obstetricia en el año 1967.

De regreso a Tarragona empezó a trabajar en el hospital de Santa Tecla bajo la tutela del Dr. Sánchez Cid, en el hospital de la Cruz Roja, y ya inició su consulta particular.

En 1968 se casó con una fragatina llamada Conchita Royo Adelantado, que es la mayor responsable de que mi hermano Jorge y yo tengamos una buena educación y trabajo, ya que siempre nos hizo ir por el ‘buen camino’… Y no se lo pusimos fácil….

Gracias mamá. Ya se sabe que detrás de un gran hombre hay siempre una Setembre 2017

Javier Fontanet, fill del Dr. Fontanet, el president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, el vocal de metges jubilats, Dr. Jaume Fontanet i el vicesecretari, Dr. Manuel Carasol

gran mujer, como tú.

La consulta particular estaba en la plaza Verdaguer, primero, en su propia vivienda y más adelante en un despacho que estaba debajo de donde vivíamos. Y como en todos los inicios aquello era un solar, mi abuela y mi madre (que también ejercía de enfermera) se encargaban de hacerse pasar por clientas para dar ambiente a la sala.

Eso fue por poco tiempo ya que debido a su buen hacer, no tardó mucho en llenarse la lista de espera de pacientes dispuestas a “pasar un apuro” con el Dr. Fontanet.

Pasados los años y mejorado el aspecto económico, ¿cuántas veces tuvo que subir nuestra querida July (la enfermera de mi padre) a decirnos

a mi hermano y a mí siendo adolescentes que bajáramos la música porque mi padre no podía auscultar a sus pacientes? Gracias July por tus 33 años con nosotros.

En 1972 se inaugura la Unidad de maternidad del hospital de la Cruz Roja. En 1973 es nombrado profesor de obstetricia de la Escuela de enfermería. Y en 1976 es nombrado Jefe del servicio de maternidad del Hospital.

Poco a poco fue dejando su trabajo en Santa Tecla y combinando la Cruz Roja con la Clínica Aldecoa, donde tan bien atendidas estaban sus pacientes por las hermanitas que allí colaboraban.

Co-Fundador del Club Ginecológico en 1973, Medalla de Plata de la Cruz Roja Española en 1981, poten-

11 ACTUALITAT: DIADA COL·LEGIAL ció el papel de las comadronas como Magda, Pilar y María, entre otras, y los cursos de preparación al parto de Carmen Arconada. Siempre colaborador y amigo de los anestesistas Dr. Alonso, Dr. Huguet…

Profesionalmente sus creencias médicas pasaban por el gran respeto hacia las pacientes y su dolor. Pionero junto al Dr. Sánchez Cid del uso del pentothal en el parto, defensor de la educación sexual y de los métodos anticonceptivos desde su inicio, y en contra del aborto (pero respetando las opiniones de los demás) tenía un trato próximo con sus pacientes y siempre dispuesto a resolverles cualquier duda.

Recorrió todos los colegios, entidades culturales, clubs, donde impartió charlas-coloquio sobre sexualidad, embarazo, partos, anticoncepción, prevención del cáncer ginecológico…

A raíz de lo que iba a ser la segura desaparición del hospital de la Cruz Roja, el Dr. Fontanet junto con otros médicos del hospital (Drs. Casals, Domingo, Gras, Cusido, Rodríguez y Ramos, entre otros), se lanzaron en el año 1991 a una aventura empresarial creando la Médica de Tarragona.

Allí compartió especialidad y despacho con el Dr. Vallvé, y empezó a ejercer, más adelante, el que habla, su profesión de fisioterapeuta.

Cuántas veces por las noches, fines de semana, estando en tu querido Nàstic (llamándote por megafonía), en mi propia comunión o en la consulta, has tenido que dejarlo todo y acudir corriendo al hospital para ayudar a dar a luz a algún tarragoní.

Y las pacientes en el despacho aguardando pacientemente tu regreso y pensando “cuando me toque a mí, también vendrá”.

En el año 1994, cuando yo terminé mis estudios de fisioterapia y después de 30 años y unos 5.000 partos, mi padre decidió dejar la obstetricia. Ese verano mi madre le hizo una fiesta sorpresa para celebrarlo y es uno de los momentos en que más he sufrido por él, casi muere de emoción, espero que hoy no te pase.

Además de médico, el Dr. Fontanet es un gran tarragoní y activista cul-

El Dr. Fontanet va crear, juntament amb altres metges, la Mèdica de Tarragona

tural: - Armat durante 10 años.

- Magí de les Timbales durante 19 años. (Eso sí que lo he heredado yo y me gusta papi).

- Formó parte del “Pla Estratègic.

Tarragona 1999” del Ayuntamiento de Tarragona y la Cámara de Comercio y lideró la Plataforma “Salvem el Fortí de la Reina”, hasta su cierre.

- Ha pertenecido a la juntas directivas de Aspirants de la Sang, sección de cine amateur de la Salle, Reial Societat Arqueològica de Tarragona, Club Tennis Tarragona, peña Seven O’clock y peña Barquet.

- Comentarista de la ‘Processó del Divendres Sant’ i del ‘Seguici de Santa Tecla’ en la tele.

- Gran aficionado del Nàstic, colaborador con artículos de opinión en el Diari de Tarragona y en el Més Tarragona, entrevistas en la radio de carácter médico y cultural.

- Ha hecho cine amateur con el grupo MAJ y es colaborador del Aula de cinematografía de la URV de Tarragona.

- Pregonero en las fiestas del barrio de Maria Cristina, Tarragona 2, Mercería, gremio de San Isidro, gremio de Mareantes. Conferencia inaugural de los actos de los 250 años de Ar-

mats en Tarragona.

- Miembro del primer Consell Social de la Universidad de Tarragona (President de la Comissió de relacions ciutadanes).

- Colaborador del aula de la Gent Gran de la URV. - Ha escrito libros con otros colaboradores: “¿Por qué Ibiza?”, “Divendres Sant a Tarragona”, “La finestra “, L’abans de Tarragona”, “Tarragona Panoràmica”, “Tarragonins anònims i altres sentiments”, “Confidencias en Ginecología” (las 100 mejores anécdotas de la ginecología española). Incluso la letra de alguna canción con el “Mestre Godall”… Digo yo que habrá plantado algún árbol.

Sus últimos años de medicina como ginecólogo fueron en nuestro centro “Medicina y Fisioterapia Fontanet”. Qué gran apoyo recibí, una vez más, con su presencia y como no, con su aportación económica claro…. Ahí es cuando realmente me dolió que se jubilara en el año 2007 después de 42 años de ejercicio de su profesión.

Cuántas de mis pacientes han alabado el trato amable y llano del Dr. Fontanet y cuántas lo echan a faltar en la consulta y me dicen “tu padre ayudó a nacer a mis hijos”.

Una vez jubilado no ha dejado de tener relación con la profesión dedicándose a la vocalía de jubilados del colegio de Médicos en lo que ya es su tercera legislatura, organizando eventos y excursiones y dándole un poco de vida a ese sector de la medicina que ahora se siente un poco menos olvidado.

En esta nueva etapa de su vida se relaja con sus partidas de dominó y gimnasio en el tenis, y sus paseos por la playa Larga de Tarragona. Siempre atento de sus 5 nietos (Pablo, Víctor, Marco, Hèctor y Vega), disfruta de su Tarragona natal como nadie y sigue amando su profesión como siempre.

Muchas gracias por ser un gran Tarragoní.

Muchas gracias por ser un gran médico.

Muchas gracias por ser nuestro papi.

Muchas gracias por ser como eres.

Setembre 2017

12 ACTUALITAT: DIADA COL·LEGIAL

Dr. Ernesto Soler De Latorre

Medalla d’or L’anestesiòleg Eduard Soler va presentar la biografia del seu pare abans que es fés el lliurament del guardó. En reproduïm una síntesi Seguretat Social de Tortosa Nascut a un petit poble de (actual Hospital Verge de la Terol: Olba, per la destinació Cinta 1973-76) es convoca a del seu pare (Bruno Soler), Madrid el concurs d’oposició un metge dels pobles de les i el 27 de gener de 1976, es va terres del Baix Aragó i Cataresoldre el seu nomenament lunya. Contagiats per l’amor com a Cap de Servei d’Anesa la professió, els seus quatre tèsia. Amb la finalització de fills barons es van dedicar les obres s’incorpora com a també a la medicina exercint Cap de Servei i com a direcdiferents especialitats mètor suplent (càrrec provisiodiques en les comarques de nal), adjunt primer al direcl’Ebre. Aquesta febre ja vetor Dr. Araujo i després amb nia de generacions. Per part la direcció mèdica del Dr. de mare (Latorre), el seu avi Panisello.

Jorge va ser el metge de CalaEn l’exercici dels primers ceite durant més de 40 anys, anys, abans de la Residència, dos dels seus dos germans cobraven 3 hores al dia i hatambé van ser metges que Els Drs. Vizcarro i Carasol van lliurar la medalla d’or del Col·legi vien de cobrir entre 2 adjunts van exercir a Madrid i An- al Dr. Ernesto Soler 24 hores els 365 dies de l’any. dalusia, i per la via paterna, Ja després amb la Residència, el cosí-germà del seu pare: Ambrosio Soler va ser cap de servei interina d’Ajudant d’Anestèsia pel essent ja 3 adjunts, feien jornada de de cirurgia al Miguel Servet de Sara- subsector de Tortosa. Al costat del 8 o més hores de presència però en gossa, i l’oncle va ser catedràtic de seu company Emilio Llorca s’in- el cas del meu pare sempre estava Psiquiatria de la Universitat de Sa- corpora a una de les dues places de disponible per a qualsevol incidènnova creació amb què es cobrien les cia pel càrrec de responsabilitat que ragossa. representava. Al mateix temps exerEl meu pare va estudiar medicina diferents clíniques de la ciutat.

En les primeres oposicions públi- cia d’anestesiòleg a l’Aliança, on va a la facultat de Saragossa i després va començar la seva curiositat per ques de tota Espanya de l’especiali- ser director mèdic durant 10 anys, i una especialitat mèdica poc cone- tat va anar de nou a Madrid i així el a la Clínica Amposta (L’Arrossera).

25 de maig de 1965 és nomenat es- Va exercir com a Cap de Servei fins guda: l’Anestesiologia.

Amb aquesta decisió va viatjar a pecialista en Anestesiologia per a la a la seva jubilació el 20 de desembre de 2002.

Barcelona a formar-se als matins Seguretat Social.

El meu pare mai ens va parlar del Els primers anys van ser durs per a l’Hospital Clínic amb el Dr. Bruguera i a Sant Pau amb el Dr. Miguel a una nova especialitat, sobretot a seu dia a dia en el treball, va sepa(inventor del OMO – Ombredanne), les comarques. El meu pare recorda rar sempre el tema família i profesmentre que a les tardes es formava amb afecte com el Dr. Pere Piulachs sió però respira aquest amor per la a la Residència Sanitària Francis- i Oliva, insigne cirurgià, en una con- medicina i les seves ganes de seguir co Franco (actual Hospital de Vall ferència magistral a l’Hospital Clínic sempre aprenent (tant en medicina emfatitzava: “El gran avance de la com en la vida amb la seva feroç add’Hebron).

Al final de la seva formació, amb cirugía en este siglo ha sido gracias dicció a la lectura). Avui, en aquest l’aval de la càtedra del Dr. Ramón a los antibióticos y la Anestesia Mo- homenatge també reconeixem l’avi Bruno i els seus fills, a més d’aquesta Arandes (Patologia Quirúrgica de derna”.

Mentre estaven construint la Re- jove especialitat i a aquests pioners l’Hospital Clínic), el desembre de 1963 li donen (a Madrid) la plaça sidència Sanitària Comarcal de la en l’anestèsia a les Terres de l’Ebre.

Setembre 2017

13 ACTUALITAT: DIADA COL·LEGIAL

Dra. Aurelia Moreno Castillo

Medalla d’or La Dra. Ana Moragas Moreno va fer la presentació de la trajectòria de seva mare Hospital: Francisco Soy médico de familia, de psiquiatría y Auhija de Francisco Morarelia de pediatría. En gas López, psiquiatra y Colchester estuvieron de Aurelia Moreno Castiviviendo cuatro años llo, pediatra de Atención y regresaron ya definiPrimaria en Reus. Quetivamente a España en ría agradeceros a todos el 1965 con tres de sus vuestra presencia y al seis hijos. colegio de médicos esta Se instalaron a vivir distinción a mi madre y en Reus, ciudad natal por extensión a toda la de Francisco, donde Atención Primaria. empezó su carrera laCuando me llamó el boral. Trabajó primero Dr. Paco García me ilusicomo puericultora en onó mucho la distinción ‘La gota de la leche’ y y empecé a pensar cómo podía enfocar esta pre- Les Dres. Aurelia Moreno i Ana Moragas en el moment de l’entrega de la medalla poco después entra ya a trabajar en el Institut sentación y es más difícil de lo que parece. La haré en caste- Aurelia. Fue la tercera de 10 herma- Català de la Salut como pediatra en llano porque es mi lengua materna y nos, yo creo que aquí empezó ya su el CAP Sant Pere. Recuerdo, de peesto me lleva a explicaros un poco la pasión por los niños. Vivió prime- queña, acompañarla a los domicilios historia de mi madre desde el princi- ro en Oxford, luego en Cambridge y todos en el seiscientos.

Posteriormente con la reforma de finalmente en Londres hasta los 15 pio.

Os presento en primer lugar una años en que toda la familia pudo re- la Atención Primaria se traslada al foto que se hizo en el restaurante Los gresar a España. En Madrid estudió CAP Riera Miró, donde estará hasta Gayalos en Madrid en Abril del 1936. el bachillerato y empezó los prime- la jubilación. Su trabajo en la sanidad Fue la última reunión del grupo de la ros meses de la carrera de medicina. pública lo compagina con la privada.

Generación del 27 acompañados de Al principio intentaron disuadirla de Durante este tiempo saca horas para Pablo Neruda de visita en España. realizar la carrera de medicina por el hacer su doctorado y se licencia con Digo que fue la última porque pocos hecho de ser mujer, pero ella tenía sobresaliente Cum Laude por la Unimeses después estallaba la guerra claro que quería ser pediatra y en versidad Rovira y Virgili.

Una vez jubilada de la seguridad civil en España, y los acontecimi- esto sus padres tuvieron un imporentos posteriores hicieron que todo tante papel al apoyarla en su decisi- social es nombrada emérita y lidecambiara, Federico García Lorca fue ón. Siguió su carrera en Santiago de ra el programa de maltrato infantil raptado y asesinado, Pablo Neruda Compostela donde se trasladó toda durante tres años más. Su consulta dijo que no volvería a España mien- la familia. Cuando se matriculó en privada la sigue hasta los 75 años en tras gobernara un dictador (creo que la Universidad de Santiago eran sólo que se jubila en España. Actualmennunca más regresó) y muchos de los dos mujeres (ella y una hermana de te sigue dando charlas para madres inmigrantes en Cáritas. Digo que se miembros del grupo tuvieron que Fraga Iribarne).

Se licenció en medicina y cirugía ha jubilado de la pediatría en España marchar de España. Entre ellos Enrique Moreno Báez, catedrático de en la Universidad de Santiago. Du- porque sigue trabajando para la ONG literatura española, y su mujer Rosa rante la carrera conoció a Francisco, Gadis en África, donde ha ido en vaCastillo Cofiño que fueron a vivir a un estudiante de Reus con el que rias ocasiones.

Por todo esto podéis imaginaros se casó al terminarla. Desde allí se Inglaterra.

Nueve meses después de esta reu- trasladaron a vivir a Colchester (In- que para todos nosotros nuestra manión, el 11 de enero de 1937 nacía en glaterra), donde hicieron la especi- dre ha sido siempre un referente tanOxford una niña a la que llamaron alidad en el Royal Eastern Counties to personal como profesional.

Setembre 2017

14 ACTUALITAT

82 nous MIR s’incorporen als centres del territori El col·legi els rep amb un acte de benvinguda per explicar-los els serveis de la corporació Amb un acte informal i distès, el passat 30 de maig el Col·legi va celebrar una jornada per a donar la benvinguda als nous metges interns residents (MIR) que s’han incorporat als centres de les nostres comarques. La sessió es va dur a terme a la seu de Tarragona i per videoconferència a la de Tortosa, amb l’objectiu d’explicar el funcionament de la institució i els serveis que s’ofereixen als col·legiats. El primer a prendre la paraula va ser el president, Dr. Fernando Vizcarro, qui va encoratjar els facultatius que acaben de començar a gaudir d’aquesta nova etapa de la seva carrera. De la mateixa manera, els vocals de la secció MIR, tutors MIR i metges joves, Drs. Aldo Muñiz, Francesc Feliu i Mireia García-Villarrubia van detallar el funcionament de les vocalies del COMT i els van animar a participar-hi.

Des de la vocalia de metges jubilats també es va voler transmetre les

El 73% de les noves col·legiades són dones, xifra que fa palesa la feminització de la professió

implicacions que té ser metge i la importància del tracte, d’escoltar el pacient.

Els nous col·legiats també van poder conèixer les ajudes disponibles a través del Programa de Protecció Social del COMT i el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), que té cura del facultatiu en cas de problema de salut mental i/o addicció per tal que rebi el trac-

El COMT organitza un seminari de preparació a la jubilació per a metges Si estàs pensant en jubilar-te o preparant aquesta nova etapa, no et perdis el seminari que organitza el Col·legi el proper 10 d’octubre. La corporació durà a terme una jornada a la seu de Tarragona on es tractaran aspectes diversos, com la planificació legal i econòmica. El programa és el següent: 16:00 h. Benvinguda i presentació.

Dr. Fernando Vizcarro. President del COMT 16:15 h. Com viuen els metges la jubilació?

Setembre 2017

Sr. Josep de Martí. Llicenciat en Dret. Màster en Dret Públic. Màster en Gerontologia Social. Consultor gerontològic i professor del màster en gerontologia.

16:45 h. Preparant la nova fase vital: La planificació legal.

Sr. Alejandro Ebrat. Advocat. President de la secció de dret fiscal de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i professor del Màster en Dret.

18:00 h. Preparant la nova fase vital: La planificació econòmica.

Sr. Ricard Montes. Màster en mercats financers.

tament adient i pugui exercir la medicina en les millors condicions.

La feminització de la professió també es fa palesa entre els nous metges que s’han incorporat. El 73% de les MIR són dones, mentre que el 27% són homes. Entre els assistents a la jornada es va sortejar un fonendoscopi per cortesia de la botiga online de material mèdic www. doctorshop.es.

Director-gerent Med1 Serveis Financers.

Sr. Guillem del Hallazgo. Especialista en plans de pensions de Med1 del COMB. 19:00 h. El metge, la jubilació i les seves peculiaritats respecte altres professions.

Sr. Fernando Valverde, llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la UB. Responsable de l’assessoria laboral de Mediconsulting del COMB. 19:45 h. La nova vida com a “metge jubilat”.

Dr. Manel Sans. President de la Secció de metges jubilats del COMB. Les inscripcions són gratuïtes, cal posar-se en contacte amb la Sra. Mar Orellana a orellana@comt.cat. Tens temps fins el dia 6 d’octubre.

Professionals al servei de professionals

Assegurança de Vida

120.000 €

de cobertura per només 94,20 €/any *

Treballem amb les companyies més solvents del mercat per oferir-te la millor protecció a tu i els teus

* Primes anuals en funció de l’edat i de les cobertures contractades.

Exemple calculat per a un assegurat/ada de 35 anys amb 120.000 € de capital de defunció per a qualsevol causa.

Informi-se’n ara

Via de l’Imperi Romà, 11 bis Tarragona

902 010 868

medicorasse@med.es

El COMT actua com a col·laborador extern de MEDICORASSE, Correduria de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGSFP, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d'acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.

16 ACTUALITAT

El CCMC alerta del risc de les pseudociències per als malalts amb càncer Metges catalans han elaborat un document on adverteixen que l’incompliment de les indicacions clíniques, legals i deontològiques suposen una infracció que pot implicar la inhabilitació professional El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) conjuntament amb la Societat Catalano-Balear d’Oncologia Mèdica i la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives ha elaborat un document de posició on recorda als professionals de la medicina quines són les conductes correctes, d’acord amb la bona praxi i el Codi de Deontologia, que han de guiar la seva actuació en el tractament dels pacients amb càncer, que són especialment vulnerables i estan sotmesos a gran patiment.

El document El malalt amb càncer. Els tractaments oncològics i pal·liatius i les teràpies sense evidència científica i pseudociències, alerta del risc que aquestes teràpies suposen per a la salut, donat que sovint generen falses expectatives i poden impedir que els pacients rebin el tractament adequat i més eficaç per a la seva malaltia o propiciar l’abandonament del tractament prescrit pel metge. Atès que la funció primordial dels col·legis de metges és vetllar per la defensa de l’exercici de la medicina adequat a les bones pràctiques, el document també remarca que l’incompliment d’aquestes indicacions de consens científic i clínic en el tractament del malalt oncològic, així com de les indicacions legals i deontològiques, pot suposar la comissió d’una infracció greu o molt greu i comportar la inhabilitació del professional de fins a cinc anys per a l’exercici.

D’altra banda, els col·legis de metges catalans o el CCMC, si escau, també emprendran les accions que corresponguin davant d’instàncies Setembre 2017

El pacient oncològic està sotmès a un elevat patiment i és especialment vulnerable

administratives o judicials contra persones o organitzacions que actuïn de manera intrusiva, aparentant la condició de professionals de la medicina, o sempre que s’objectivi un greu risc per a la salut dels ciutadans.

El document de posició del CCMC insisteix en els següents aspectes que han de guiar l’actuació dels metges: • El pacient oncològic està sotmès a un elevat patiment i incertesa i això fa que sigui especialment vulnerable.

• La informació al pacient sobre els beneficis esperats dels tractaments que disposen de la millor evidència disponible ha de ser rigorosa, entenedora, mesurada, prudent i esperançadora, sense crear, no obstant això, falses expectatives.

• Cal respectar el dret del malalt de no ser informat, però mai sota aquest pretext es pot acceptar la mentida, l’engany o la confusió.

• Cal respectar també el dret del pacient a rebutjar total o parcialment un tractament, però sempre que abans hagi estat informat de les conseqüències previsibles.

• Donat que els tractaments oncològics evolucionen constantment, cal una formació i actualització constants per part dels professionals per tractar els pacients amb les millors garanties.

• El malalt de càncer requereix una atenció multidisciplinària que integri tant els aspectes mèdics com els psicosocials.

• Les cures pal·liatives poden ser necessàries com a tractaments des de les etapes inicials de la malaltia

17 ACTUALITAT fins a la curació o en l’acompanyament al final de la vida. El seu objectiu és l’atenció al dolor i d’altres símptomes, així com oferir suport emocional, social i espiritual.

• El metge no pot emprar procediments ni prescriure medicaments amb els quals no estigui degudament familiaritzat i que no estiguin basats en l’evidència científica o en l’eficàcia clínica, encara que el pacient hi consenti o ho demani.

• Algunes teràpies complementàries poden suposar, en ocasions, una ajuda perquè els malalts puguin fer front a la malaltia. És desitjable que aquests procediments s’ofereixin integrats en el mateix equip d’oncologia o de cures pal·liatives que tracta el pacient. La seva suposada innocuïtat no justifica la indicació de qualsevol teràpia sense evi-

dència científica o eficàcia clínica donant-li l’aparença de tractament validat.

• El metge que aplica teràpies complementàries s’ha de coordinar amb el metge responsable del tractament bàsic (oncòleg o de cures pal·liatives). De la mateixa manera, si és el metge responsable qui deriva el pacient a seguir un tractament complementari, és convenient que promogui la coordinació entre ambdós metges.

• Si un pacient informa el metge responsable que està seguint o vol seguir un tractament complementari, és recomanable que el facultatiu s’informi sobre aquests tractaments per valorar-ne la conveniència o el risc d’interferència amb el tractament principal i que reiteri al pacient la necessitat de no abandonar

el tractament principal.

• Si el metge adverteix que al pacient li estan indicant teràpies sense base científica o mancades de l’eficàcia clínica exigible en el context de la malaltia oncològica com a tractament alternatiu, haurà de comunicar-ho al Col·legi de Metges que correspongui.

• El metge en cap cas pot explotar ni abusar de l’angoixa del pacient ni actuar amb exclusiu afany de lucre. La primera lleialtat del metge és amb el seu pacient i l’acte mèdic s’ha de dirigir a promoure, mantenir i restablir la salut; alleugerir el dolor i el patiment causats per la malaltia i tenir cura dels que no poden ser guarits.

• La publicitat mèdica s’ha d’ajustar a la normativa legal i a les normes deontològiques.

Interior, Sanitat i OMC fan un pas endavant per frenar les agressions amb una nova Instrucció El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Dolors Montserrat i el president de la Organización Médica Colegial, Dr. Serafín Romero han presentat la Instrucció 3/2017 de la Secretaria d’Estat de Seguretat sobre mesures policials a adoptar davant les agressions als professionals de salut.

Aquest document contempla la creació d’un Protocol d’actuació de les Forces i Cossos de Seguretat que crearà la figura de “l’Interlocutor Policial Territorial Sanitari”. Per primera vegada, experts designats per la policia coordinaran, desenvoluparan i executaran les actuacions relacionades amb qualsevol manifestació de violència o intimidació a personal sanitari en l’àmbit territorial que els hi sigui propi. Aquesta figura policial serà l’encarregada de mantenir la comunicació fluida i regular, que segons el ministre, “ajudarà a assolir majors quotes de confiança per part de les víctimes a l’hora d’acudir a les forces de seguretat per efectuar una

OMC

A urgències i als centres d’atenció primària és on es produeixen la majoria d’episodis violents

El nou protocol crearà la figura de l’Interlocutor Policial Territorial Sanitari

denúncia”.

El text conclou que aquesta nou instrument millorarà la seguretat en centres d’atenció primària i hospitalaris, així com també disminuirà la inseguretat del personal facultatiu i sanitari.

Setembre 2017

18 ENTREVISTA

Dr. Ismael Piñas Forcadell Gerent de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre

“La comissió clínica serà el pal de paller sobre les decisions sanitàries al territori” Fa poc més d’un any que el Dr. Ismael Piñas, ampostí, especialista en ginecologia i obstetrícia, va assumir la gerència de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre. El seu objectiu més immediat en arribar al càrrec va ser retornar al territori la gerència territorial de l’institut Català de la Salut (ICS) perquè s’exercís “des de la proximitat” –durant els últims anys havia estat compartida amb la regió sanitària del Camp de Tarragona-.

-Què ha significat el retorn de la gerència de l’ICS a les Terres de l’Ebre?

-Estic contentíssim del seu funcionament. La gestió des de la proximitat és bàsica i hi ha clars exemples que ho demostren, com la creació de la unitat de síndromes de sensibilització central.

Els recursos per crear-la hi eren però era un tema encallat per qüestions de decisió gerencial.

-Què ha passat?

-L’actual gerència ha posat d’acord hospital i primària. Com que ja hi havia un pòsit molt important per part d’atenció primària de la Dra. Caballol, s’ha decidit on es feia cada cosa i en aquests moments tenim una unitat d’expertesa de síndromes de sensibilització central que és model a Catalunya. Va assolir la seva acreditació amb la màxima puntuació pràcticament en tot. D’altra banda, Infermeria també està creant un model que serà exportable a altres regions sanitàries i que està basat en la recerca i la innovació. Surten una bona quantitat de doctorats en infermeria a les Terres de l’Ebre i creiem que també és el model a seguir.

-Quins altres objectius es va marcar?

-Resoldre la qüestió de mobilitat, aparcament i ampliació de l’hospital Verge de la Cinta... Fent un anàlisi purament tècnic, la proposta de nou hospital que es va fer l’any 2006 aportava pocs llits més, era del segle XX. Ara el model Setembre 2017

hospitalari ha canviat i vaig centrar els meus esforços a posar a l’agenda pública el model d’ampliació de l’hospital Verge de la Cinta, basat en diverses opcions d’equipar-lo amb un aparcament.

-Com serà finalment el projecte?

- Finalment ens vam decantar pel projecte d’extramurs. Hi haurà un accés directe, unes escales i uns ascensors des del que és la cota de la ciutat fins a la de l’hospital. Això també suposarà un canvi urbanístic per la ciutat. Serà un hospital del segle XXI. Tindrem 4.000 metres quadrats amb possibilitat d’ampliar-los a 6.000. És suficient perquè actualment no tenim un problema de llits. Si ho mirem amb visió de xarxa territorial, en aquest moment l’Hospital Comarcal d’Amposta té dues plantes que no estan edificades. L’hospital del futur no estarà basat en l’hospitalització sinó en les tècniques complementàries, fer-les tan ràpidament com es pugui, en les consultes externes, la cirurgia major ambulatòria, l’hospitalització domiciliària... En aquests moments no és necessari un nou hospital a les Terres de l’Ebre.

-Hi havia neguit pel futur de l’Hospital de Móra d’Ebre. Salut Terres

“S’està buscant oferir la màxima estabilitat als professionals perquè es puguin quedar al territori”

de l’Ebre començarà a gestionar-lo a l’abril. Quin és el model que es vol implantar amb aquesta nova empresa?

-En el moment que s’acabava la concessió administrativa que era d’un màxim de trenta anys, i que finalitza el 18 d’abril del 2018, ens vam plantejar què fer i vam considerar que el més oportú era crear una empresa pública que gestionés aquest hospital. En un futur farem el que els altres agents considerin millor pels seus interessos i el benefici dels ciutadans (l’Ajuntament d’Amposta, que és el titular del centre, l’Ajuntament de Tortosa, que és titular de la Clínica Terres de l’Ebre i de l’Hospital de la Santa Creu).

-Per què es decideix crear una empresa pública en comptes de la gestió directa de l’ICS? -El Conseller ho ha dit i ho va dir al comitè d’empresa, no es tracta de fer a tothom personal estatutari ni a tothom laboral. La gestió per part de l’ICS d’un hospital com el de Móra pot suposar problemes a nivell de la gestió dels professionals. D’entrada no serien estatutaris perquè no haurien seguit el procés d’oposició. Per evitar tensions i situacions conflictives el millor era que una empresa pública gestionés el centre.

L’empresa tindrà un consell d’administració on tots els seus membres seran nomenats per la Generalitat. El que ens plantegem és que el món local estigui representat en aquest consell però evidentment sempre nomenat per la Generalitat i en minoria respecte a altres membres del consell també nomenats pel Govern...

-Fa unes setmanes Salut va anunciar que incorporarà 11 nous metges d’Atenció Primària a les Terres de l’Ebre abans que acabi l’any. Són suficients?

-S’està recuperant el que en un mo-

19 ENTREVISTA ment s’havia perdut. Marea blanca quantifica que s’havien perdut uns 82 professionals i se n’han recuperat la meitat. Voldríem anar més ràpids, però anem tot el de pressa que podem. El pressupost del 2016 va ser prorrogat del 2015 i en aquests moments sí que tenim un pressupost que contempla tota una sèrie de qüestions, una d’elles és l’índex de privació. A les Terres de l’Ebre són cinc àrees bàsiques de salut que rebran un total de 508.000 euros per a millorar la seva qualitat en salut comunitària sobretot.

-A què es destinaran?

-Això ha de comportar la contractació de més professionals, però d’una forma ja estructural. Professionals metges, d’infermeria i per primera vegada, dos treballadors socials sanitaris. A les Terres de l’Ebre no n’havíem tingut mai. A la llarga volem que en cada àrea bàsica de salut hi hagi almenys un treballador social sanitari.

-Tot i així, a banda, de la voluntat de voler contractar professionals hi ha un problema amb la seva cerca... Què es pot fer trobar metges?

-Absolutament d’acord. S’haurien de formar més metges MIR i admetre més estudiants a les facultats de medicina.

La fuita de talent es va produir els anys més durs dels reajustaments pressupostaris. Estem fent esforços. Des de la gerència territorial de l’ICS hem fet gestions amb la Subdelegación del Gobierno perquè els professionals sanitaris de països sud-americans formats aquí no sigui necessari que quan acabin la seva formació i el contracte de treball hagin de marxar al seu país uns mesos per poder tornar a treballar aquí.

-Alguns facultatius ens han fet arribar que han estat contractats per dies i hores?

-No em consta, potser és una qüestió de fa un cert temps. Hi ha dificultats de trobar professionals oferint interinitats. La veritat és que des de la gerència territorial de l’ICS s’està buscant oferir la màxima estabilitat als professionals perquè es puguin quedar al territori.

-Què s’ha fet malament?

-Considero que en algun moment hi ha hagut mala planificació de la formació MIR. Tot això depèn de la Comisión Nacional de Especialidades i del Ministeri. Cal decidir el nombre de professi-

onals que entren a formar-se tant a les facultats de medicina com als hospitals una vegada han acabat la seva formació bàsica.

-Què es pot fer per reduir les llistes d’espera?

-Com va dir el conseller de Salut, el tema de la llista d’espera no ens el podrem treure de damunt a no ser que hi hagi una aportació extraordinària de mil milions d’euros. Tot i haver tingut el 2016 el mateix pressupost que el 2015, a les Terres de l’Ebre, malgrat que la llista d’espera quirúrgica va augmentar en 210 pacients, l’activitat quirúrgica va augmentar un 17%. És a dir, es van operar 1.395 persones més. A Catalunya va créixer un 0,7%. Estic molt satisfet de l’activitat dels professionals, tot i tenir el mateix pressupost que el 2016 van treballar realment molt més.

Sobre les llistes quirúrgiques he de dir que no tenim ningú fora del període de garantia o de referència a excepció del que seria la patologia vertebral. És una qüestió que estem abordant. Pel que fa a les proves diagnòstiques el mateix, hi ha hagut un descens de la llista d’espera en un 29% i ha estat així perquè l’activitat va augmentar un 13%.

-La llista d’espera del tractament de dolor agut no ha seguit la mateixa

tendència. Realitzaran alguna actuació?

-Ja s’està fent. Jo ho lligo amb la llista d’espera quirúrgica de patologia vertebral. El tractament del dolor agut es refereix al dolor musculo-esquelètic.

A les Terres de l’Ebre hem detectat una hiperindicació respecte a altres llocs del 200%. Igual és perquè tenim usuaris que a causa de la seva activitat laboral al camp han sofert més les seves columnes que a altres llocs. Una de les actuacions que hem fet és posar en marxa un comitè de patologia vertebral que ha suposat un abans i un després.

Hem creat un comitè de columna que analitzarà cas per cas dels que hi ha en llista d’espera i dels que s’incorporin.

-Això unificarà criteris entre els centres del territori?

-Evidentment. Els professionals a vegades tenim tendència a treballar de manera aïllada però d’aquí a poc hi haurà comissions clíniques territorials i les decisions a nivell d’inversions, actuacions, etc... Totes passaran per comissions clíniques. El CatSalut no inventa res, el National Health Service ja fa molts anys que ho fa servir. En definitiva, la comissió clínica serà el pal de paller sobre les decisions de tipus sanitari al territori.

Setembre 2017

20 VIDA COL·LEGIAL

Reconeixem els metges honorífics del Tarragonès i el Baix Camp El passat 23 de maig vam lliurar el títol de metge honorífic i la insígnia col·legial a una vintena de facultatius del Tarragonès i el Baix Camp que han passat a aquesta condició durant el darrera any. Aquesta celebració va estar presidida pel president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, pel gerent de la regió sanitària Camp de Tarragona, Dr. Roger Pla i per la regidora de l’Ajuntament de Tarragona, Elvira Ferrando. El Dr. Vizcarro va agrair la tasca de tots els metges durant els anys de trajectòria professional i va encoratjar-los a participar en les activitats que realitza la corporació.

Els col·legiats assoleixen la condició d’honorífics en arribar als setanta anys d’edat

En la mateixa línia, Pla i Ferrando van destacar l’esforç de tots els facultatius en la construcció de l’actual sistema sanitari.

A l’acte també hi van assistir el

degà de la facultat de medicina de la Universitat Rovira i Virgili, Dr. Antoni Castro i el gerent de l’Institut Català de la Salut al Camp de Tarragona, Dr. Rafael Gràcia.

Els metges que han passat a la condició d’honorífics al Tarragonès i el Baix Camp són: Dr. Jesús Albiol Molné

Dr. Jorge Garcia Alexandre

Dr. Manel Romaní Ricomà

Dr. Cruz Santiago Alonso Rubio

Dr. Josep Giné Gomà

Dr. Jose Mari Sánchez Mariscal

Dr. Jordi Bofarull Estivill

Dr. Jacobo Katssenian Al Chami

Dr. Amadeu Sauri Conejero

Dr. Jordi Boixadera Prat

Dr. Luis Lorenzo Roldán

Dr. Enrique Solé Lluch

Dr. Jose I. Cardona Herrero

Dr. Carlos Maria Masip Farré

Dr. Josep Maria Solé i Poblet

Dr. Lluis Estrada Garcia

Dra. Maria Pilar Moya Ortiz

Dra. Natalia Stepanova Artiomova

Dr. Francisco Fustero Fustero

Dr. Rafael Padilla Valero

Dr. Mario A. Trelles Salazar

Visita al Palau de la Música i el MNAC Una quarantena de metges van participar a l’excursió a Barcelona que va organitzar la vocalia de metges jubilats del Col·legi. La jornada va començar al Palau de la Música de la Ciutat Comtal, on els participants van gaudir d’una visita guiada per la magnífica obra modernista de l’arquitecte barceloní, Lluís Domènech i Montaner. A la tarda, l’excursió va continuar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Setembre 2017

Els participants a l’excursió al Museu Nacional d’Art de Catalunya

21 VIDA COL·LEGIAL

Girona acull el lliurament de premis del concurs de metges artistes El Dr. Luis Lorenzo va rebre el guardó ‘Antonius Mussa’ de cinema amateur

Els guanyadors de la 17a edició dels concursos artístics amb els vocals de metges jubilats dels quatre col·legis de metges catalans

Coincidint amb la mostra “Temps de Flors”, el Col·legi de Metges de Girona va organitzar el lliurament de premis de la 17a edició dels concursos artístics que celebra anualment el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC). La trobada va ser el passat 17 de maig i va començar amb una part turística, on els participants van poder gaudir d’una passejada per la ciutat engalanada amb les obres artístiques elaborades amb flors. A continuació el grup es va dirigir a l’hotel Carlemany, on es van entregar els premis de dibuix i pintura, narrativa, poesia, fotografia digital i cinema amateur.

Les guanyadores dels Premis Tritó de bronze de dibuix i pintura i narrativa breu del Col·legi de Metges de Barcelona van ser les Dres. Anna Martínez per “Senyals” i Roser Porta amb “Benvolguda Núria” . També van rebre accèssits els Drs. Albert Sans

L’any vinent la jornada cultural se celebrarà a Barcelona

El Dr. Lorenzo mostra el trofeu del premi Antonius Mussa de cinema amateur del COMT

per la pintura “Corella” i el Dr. Jordi Roca per l’obra “On vas Ahmad”. En la modalitat de poesia, el premi tritó de bronze del Col·legi de Metges de Lleida el va guanyar la Dra. Carme Miró per “Solitàries ermites” i en la categoria de Cinema Amateur, el premi Antonius Mussa del Col·legi de Metges de Tarragona se’l va endur la pel·lícula “Levanta y anda en la India Rural” del Dr. Luis Lorenzo. A banda, el Dr. Juan Maria Izaga va rebre una menció especial pel film “Belén y las palomas”. Finalment, el certamen Esculapi de bronze de fotografia digital del Col·legi de Metges de Girona el va guanyar el Dr. Xavier Zaragoza per la imatge “Solitud”.

La jornada va finalitzar amb un recorregut a bord del trenet turístic de la ciutat. L’any vinent, aquest tradicional acte que se celebra cada any en una de les capitals catalanes, es farà a Barcelona.

Setembre 2017

22 VIDA COL·LEGIAL

Formació per a especialistes al XV Congrés SECLA de l’esdeveniment, Dra. Rosa Jorba. L’acte va comptar amb l’expert cirurgià de l’Hospital Clínic de Barcelona, Dr. Antonio Lacy, qui va donar a conèixer l’AIS (Advances in Surgery), un canal de formació online gratuït que ha creat per a especialistes. “Només un 3% dels cirurgians té capacitat econòmica per accedir a qualsevol part del món per millorar la seva formació continuada d’excel·lència”, va afirmar.

El president del Col·legi va participar en la taula inaugural del XV Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Cirurgia Laparoscòpica i Robòtica (SECLA), on també hi van ser presents el president de SECLA, Dr. Jesús Moreno, el director de l’hospital Joan XXIII, Albert Pons, la regidora de turisme de l’Ajuntament, Immaculada Moranta i la presidenta del comitè organitzador

Salut i esport a les ones de Tarragona Ràdio La vocal de metges d’atenció primària rural del Col· legi, Dra. Remedios Rico i el responsable de la secció de medicina de l’educació física i l’esport, Dr. Manuel González Peris, van explicar a les ones de l’espai Tarragona Saludable del Matí de Tarragona Ràdio les activitats que es van organitzar a través de diverses entitats i corporacions de la ciutat pel mes de la salut. El Dr. González va posar de manifest els factors que han propiciat l’epidèmia d’obesitat actual i la necessitat de realitzar activitat física per evitar el desenvolupament de malalties associades al sedentarisme.

Dotze equips competeixen al campionat de futbol per a col·legis de metges Entre els dies 26 i 28 de maig es va celebrar a Alcúdia (Mallorca), la XXV edició del Campionat Nacional de Futbol per a Col·legis de Metges, on hi van participar metges col·legiats que treballen en centres de Tarragona, Reus i Tortosa, així com dos paramèdics. L’equip tarragoní, que és obert Setembre 2017

a qualsevol col·legiat de la província que hi vulgui participar, va estrenar equipament en aquest torneig. El Dr. Manuel Valdés, membre de l’equip, destaca l’alt nivell de joc de l’equip a l’inici del torneig, especialment en el

primer partit contra l’Andalusia, “un dels millors equips del torneig”, afirma.

“Malauradament, les lesions van provocar que no poguéssim mantenir el mateix nivell de joc que a l’inici”, afegeix.

En aquesta edició també es va organitzar, per primera vegada, un torneig paral·lel de futbol 7 per a majors de 50 anys que va comptar amb equips de Saragossa, Barcelona, Vitoria i Mallorca, pioners del campionat.

23 VIDA COL·LEGIAL

La Comissió Permanent del COMT es reuneix amb la Conselleria d’Interior L’exconseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jané, es va reunir amb la comissió permanent del Col·legi per tractar la problemàtica de les agressions als professionals sanitaris. El vicesecretari de la corporació, Dr. Manuel Carasol, va presentar un informe estadístic de les agressions a metges registrades al nostre territori, amb l’objectiu d’establir un protocol d’actuació conjunt per frenar aquest tipus d’incidents. A banda, la vicepresidenta segona del Col·legi, Dra. M. Antònia Francesch i el vocal de formació, Dr. Francisco García Sayago

van mostrar la seva preocupació per l’augment en el consum de begudes alcohòliques, especialment entre la població juvenil i els menors, així com la submissió química.

La trobada també es va celebrar per tractar els protocols d’actuació dels professionals mèdics davant de situacions on són evidents els signes de violència de gènere patits per pacients que es presenten a la consulta mèdica.

Ambdues institucions van acordar la creació d’una comissió de control i seguiment conjunta per abordar aquestes qüestions.

IX Trobada de les Societats Catalanes de Neurofisiologia Clínica El passat 28 d’abril va tenir lloc la IX Reunió de les Societats Catalanes de Neurofisiologia Clínica i EMG i la II Reunió de personal tècnic i d’infermeria en Neurofisiologia Clínica. El coordinador de la jornada, el neurofisiòleg clínic de l’hospital Joan XXIII, Dr. Vicenç Pascual, va ser l’encarregat de presentar l’acte, acompanyat del president de la Societat Catalana de Neurofisiologia Clínica, Dr. José Luis Seoane, de la subdirectora mèdica de l’Hospital Joan XXIII, Dra. Rosaura Reig i el president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro. En la seva intervenció, la Dra. Reig va explicar que la neurofisiologia cada vegada és més present a l’hospital Joan XXIII.

Els edificis emblemàtics de Tarragona, a càrrec del Dr. Adán En el marc del cicle cultural de la vocalia de metges jubilats, el passat 21 de juny el Dr. Federico Adán va oferir una conferència a la seu del Col·legi sobre els edificis emblemàtics de Tarragona. El Dr. Adán es va centrar en la història de l’edifici que actualment ocupa el consistori tarragoní a la plaça de la font i va traçar un ampli recorregut des de que fou un primitiu convent franciscà als voltants del segle XV fins als nostres dies.

Setembre 2017

24 VIDA COL·LEGIAL

El llegat del Dr. Frias i Roig, al Seminari Durant el mes de maig el Seminari-Centre Tarraconense va acollir l’exposició itinerant ‘Dr. Alexandre Frias i Roig, el metge dels infants’, una mostra que recull detalls de la biografia del Dr. Frias, creador de l’Institut de Puericultura i qui va fer de Reus la ciutat amb la taxa de mortalitat infantil més baixa de l’Estat. Per inaugurar l’exposició es va celebrar una taula rodona, on el Dr. Andreu Pujol, professor de fisiologia de la Universitat Rovira i Virgili, va oferir una conferència magistral sobre la vida del facultatiu. De la mateixa manera, la Dra. Pilar Terradas va aprofundir en l’evolució de la pediatria en el darrer segle.

La comissària de l’exposició, Dra. Margarita Gonzalvo-Cirac i la vicepresidenta segona del Col·legi, Dra. M. Antònia Francesch, també van fer una presentació de la mostra.

“Telers de vida”, art amb teixits humans La medicina com a font d’inspiració. “Telers de vida” és una exposició elaborada pel Dr. Francesc Miró que recull una mostra d’olis realitzada a partir de la vista amb microscopi de preparacions de teixits humans. Les seves obres van estar exposades a la sala d’actes del COMT a Tarragona durant el mes de maig i s’hi podien distingir l’osteoporosi, una citologia o el càncer de mama, entre d’altres. El Dr. Miró és metge forense a Reus des de fa més de trenta anys. Té afició per la pintura des de jove i estudia a l’Escola d’Art i Disseny de Reus des de fa quatre anys.

Coneixem la intel·ligència del món vegetal Les plantes són sensibles i intel·ligents en graus que ni sospitem. Així ho afirmen Stefano Mancuso i Alessandra Viola en una obra que va publicar Galàxia Gutenberg l’any 2015 i així ens ho va explicar el Dr. Jaume Viguera. El passat 31 de maig, el facultatiu va impartir una conferència a la seu del COMT on va transmetre els sentits i intel·ligència del món artificial, que segons Mancuso i Viola va més enllà dels cinc sentits clàssics i avarca també la detecció de la gravetat, de camps electromagnètics o el reconeixement i mesura dels químics de l’aire o la terra.

Setembre 2017

25 VIDA COL·LEGIAL

‘AP 25’, el blog del CGCOM per debatre el futur de l’atenció primària El Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos (CGCOM) ha iniciat la publicació del Blog ‘AP 25’, que neix amb l’objectiu de donar a conèixer i difondre el document ‘La Atención Primaria de Salud en España en 2025’, que vol establir un pla d’acció interactiu per definir col·lectivament cap a on ha d’anar l’Atenció Primària (AP).

L’inici d’aquest debat es va produir el mes d’abril a la seu del CGCOM, on

es va presentar el document amb una àmplia participació i es va començar el debat sobre la situació, perspecti-

ves i alternatives per frenar el deteriorament i revitalitzar l’AP al nostre sistema de salut.

El blog reflexiona al voltant de la proposta de model retributiu, els aspectes socials i implicacions laborals de la feminització de la professió, l’autonomia organitzativa i el lideratge clínic i l’increment de la capacitat resolutiva, entre d’altres. Pots accedir-hi en aquesta direcció: http:// www.cgcom.es/blogs/ap25

Graduació de la promoció 2011-2017 de Medicina de la URV Centenars de persones van voler acompanyar els alumnes de la promoció 20112017 de la facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili en el seu acte de graduació, que es va celebrar el passat mes de maig. La jornada es va dur a terme al palau de congressos de Tarragona, on els alumnes

van rebre els diplomes que els hi van lliurar la Dra. Fàtima Sabench, res-

ponsable d’ensenyament de Medicina de la facultat, Dr. Joaquín Escribano, vicedegà, Dr. Albert Pons, director mèdic de l’hospital Joan XXIII, Elvira Ferrando, regidora del consistori tarragoní i Dra. Concepción Abril, vicepresidenta del Col·legi.

Ja podeu adquirir el número de loteria del Col·legi La venda de loteria pel sorteig de Nadal ja ha començat. Enguany el col·legi juga al número 73.265. Si vols adquirir-lo, pots comprar-lo a l’Administració de Loteria número 18 (Avinguda Roma, número 5 de Tarragona) o a les seus del Col·legi de Reus i Tortosa.

Setembre 2017

26 VIDA COL·LEGIAL

Dr. Guillermo Cañardo Cervera Coordinador de Missió a l’ONG Proactiva Open Arms i metge de l’helicòpter medicalitzat del SEM

“El més dur és escollir a qui salves i a qui no” Olmo Calvo

-Ens dirigim al port que ens Després de creuar l’Atassignen. Entrem en quaranlàntic navegant en solitari tena, puja un equip sanitari sense assistència ni comuper explorar les persones nicació durant tres mesos i veure que no hi hagi cap fent la regata Mini Transat, malaltia transmissible. No en tornar a casa el Dr. Guin’hi ha perquè no sobreviullermo Cañardo va veure rien. Alguns tenen malaltiunes imatges a la televies cròniques però no venen sió que el van impactar: amb ébola, haurien mort pel Òscar Camps, fundador camí. de l’ONG Proactiva Open -Quantes persones poden Arms explicava la tasca salvar al dia? que duu a terme l’organit-Amb Proactiva Open Arms zació rescatant refugiats a hem arribat a rescatar 2.500 les costes de Lesbos. “Vaig persones al dia a la zona del veure gent espantada, jo Mediterrani Central. Des venia del mar i sabia què que va començar a treballar era passar-hi fred. Vaig a Lesbos, l’ONG ha salvat sentir la necessitat d’ajudar i els hi vaig enviar un Proactiva Open Arms rescata i atén els immigrants que cerquen refugi 150.000 persones a Grècia i al Mediterrani portem correu per fer de volun- a Europa fugint de conflictes bèl·lics, persecució o pobresa 20.000 persones rescatades tari”, explica. Gairebé dos anys després, el Dr. Cañardo compta surten no tenen capacitat per arribar en un any. Trobem barques on hi van 1.000 persones a bord, volum equien milers les persones recatades i és a terra. valent al de tres avions transoceàel coordinador de missió al Mediter- -Què fan en localitzar-les? rani Central, feina que compagina -Els hi donem seguretat. El 80% de nics. A la coberta hi viatgen els que quinzenalment amb la que exerceix les persones que rescatem no saben paguen més. com a metge al Sistema d’Emergèn- nadar i van en unes embarcacions -Quan acostumen a pagar les percies Mèdiques (SEM) i a l’helicòpter que bolquen amb molta facilitat. sones que hi viatgen?

Primer assegurem amb les armilles -Depèn de la qualitat de les barques. medicalitzat de Móra d’Ebre. salvavides que no morin ofegats i El sistema que fa servir la gent amb -Com és un dia de rescat al Medi- els evacuem a vaixells grans que els menys recursos, procedents majoritransportaran a una terra segura. El tàriament de l’Àfrica Subsahariana, terrani Central?

-Tenim dos vaixells operatius a les ministeri de l’interior italià serà qui són bots de goma inflables. Per viatjar-hi acostumen a pagar 300 dòlars. costes del nord de Líbia, en aigües decidirà on els portaran. internacionals. Triguem 21 hores de -Com s’organitzen un cop resca- Els traficants els compren a la Xina, els hi posen un motor i els hi senyanavegació des de La Valleta (Malta) tats? fins a la zona de rescat. El dia co- -Els atenem a tots, donem men- len on és el nord. A vegades els hi domença molt aviat, a la sortida del sol jar... Fem un triatge, els hi posem un nen un compàs. Tenim constància de comencen a aparèixer les barques de braçalet amb un número per saber persones que han pagat 2.500 dòlars refugiats. Els ocupants de les barques l’edat, país de procedència i informar per viatjar en barques de fusta, on només hi van 30 persones. que no aconseguim localitzar mo- de les persones que portem a bord.

-Suposo que enganyats... riran perquè les embarcacions que -Què succeeix en arribar a port?

Setembre 2017

27 VIDA COL·LEGIAL Olmo Calvo

dos ecògrafs valorats en -Sí, no són conscients de la 60.000 euros que ens perillositat, ni d’on són. Hi ha proporcionat l’emha qui té més informació i presa Sonorsite després d’altres menys. Hi ha molta que expliquéssim la gent que ens ha dit que si nostra tasca en un conarriba a saber la perillosigrés mundial on ens van tat del viatge, no haguessin convidar. És la primera sortit mai. D’altres diuen vegada que fan una doque prefereixen morir al nació en tota Europa. mar que tornar a Líbia, que Tenim suport d’empreper ells actualment és un ses, particulars... infern on són maltractats, -Què n’opina del paper empresonats, robats... Es passiu que ha adoptat calcula que mor un de cada la Unió Europea i Naciset dels que viatgen. ons Unides?

-Què és el que més l’ha -És vergonyós. Som allà impactat? perquè Europa dóna -Veure les barques al mig l’esquena al problema i del mar, 200 humans sencerca solucions que no se cap opció de viure si no El Dr. Cañardo a bord del vaixell Golfo Azzurro.

Al Mediterrani Central hi han n’ataquen l’arrel. És la els rescates sempre impacrescat 20.000 persones en un any pitjor crisi humanitària ta. Tens sensació d’irrealides de la segona guerra tat perquè el què passa és la primera vegada que veia un home mundial. La UE està aportant vaixells una barbaritat. per lluitar contra el tràfic de persoblanc que somreia. Em va impactar.

-Ha de ser molt dur...

-Impacten molt les històries terri- -Treballen en col·laboració amb la nes, però els traficants són a terra i no al mar. Curiosament Europa està bles de supervivència que expliquen, Creu Roja? sobretot les dels nens. Un dia vam -Italiana sí, espanyola no. Tot i que en contra les ONGS, que posen en rescatar una barca on hi viatjaven l’hem demanat, no hem rebut cap evidència la seva inoperància.

170 persones amuntegades, hi havia suport. Sempre que anem cap a port -I el del Govern espanyol?

13 cadàvers de persones que havien comuniquem via correu electrònic el -És lamentable. No ha estat capaç ni mort esperant el rescat. Entre ells la llistat de la gent que portem amb les de complir el cànon d’acollida de remare de quatre nens que viatjaven a malalties que tenen. Ens donen su- fugiats que eren 17.000 persones en la barca... Ho veiem amb molta fre- port per si ens calen ambulàncies per una població de 50 milions. traslladar-los a l’hospital. Informem -Què és el més dur? qüència... dels nens que viatgen sols que són -El més dur és escollir a qui salves i a -Terrible... Com es digereix?

-És difícil ser aquí sabent el que està molts i tenen un gran risc d’extorsió qui no. Ens hem trobat amb aquestes circumstàncies i és molt difícil. passant a pocs kms. És complicat des- a Europa. connectar però ho has de fer perquè - Com s’organitzen logísticament -Com ho va triar?

-Primer trèiem els nens i les dones i amb les altres organitzacions? si no no pots viure.

-Quina és l’assistència sanitària -Tenim molt de suport. Hem establert després, personalment, no ho sé. Mique practiquen a les costes de Lí- una xarxa de contactes i treballem rava els ulls i els que veia més joves... amb la unitat de medicina tropical A vegades no tens espai per salvar bia?

-La causa més freqüent de mort és de l’hospital Vall d’Hebron que ens més gent i saps que els que no treguis l’ofec. Després, el que més veiem són ha aportat personal sanitari i ens ha en aquell moment estaran moltes deshidratacions i cremades greus. Els cedit moltíssim material. Els nostres hores al mar i potser no sobreviuran. bidons de benzina de les barques es grans ambaixadors són els metges Això és de llarg el que porto pitjor, tomben i barrejats amb l’aigua salada que treballen amb nosaltres, acon- escollir. Alguna cara encara la tinc impregnen la pell de la gent assegu- seguim donacions a través d’ells. No clavada, no haver tret una persona i da i produeixen unes cremades de tenim cap suport institucional oficial encara recordo com em mirava. segon grau profundes. També trac- ni del Govern.

Si vols col·laborar amb Proactiva tem hipotèrmies i malalties de gent -Quins recursos tenen vostès? pobra i desnodrida. El que més do- -Tenim dos hospitals. Un d’ells és el Open Arms tens diverses víes per a nem és afecte i dignitat, és el que més millor que hi ha a la zona del Medi- fer-ho, les trobaràs a www.proacnecessiten. Una persona, en veure la terrani Central, és una antiga bodega tivaopenarms.org o bé pots fer una nostra barca que arribava i el nostre d’un pesquer i està molt ben dota- donació al seu compte ES59 1491 socorrista que somreia, va dir que era da. També hem tingut la donació de 0001 2121 8580 1020 Setembre 2017

28 OPINIÓ

El deure ètic de l’eficiència Dr. Eduard Prats Secretari de la Comissió Deontològica del COMT Col·legiat núm. 4300382

A la majoria de metges ens incomoda que algú ens recordi el deure ètic de ser eficients, probablement perquè ens obliga a racionar els recursos dels que disposem i, per nosaltres, el que més importa és el benefici del malalt sense restriccions. Volem ser eficaços. El malalt busca ajuda i l’objectiu principal dels metges és atendre’l en aquesta demanda.

En aquest article es farà esment a que, en el moment socioeconòmic actual, les prestacions mèdiques necessiten ser regulades degut a la limitació de recursos i també s’insistirà en recalcar que aquesta tasca té un contingut ètic que no implica només als directius del sistema sanitari sinó que també concerneix al metge assistencial.

Des de les aportacions de Peter Drucker hem hagut d’aprendre que eficàcia, efectivitat i eficiència corresponen a conceptes ben diferents.

Eficàcia és el resultat d’una acció duta a terme en les millors condicions possibles per obtenir un objectiu determinat. Imaginem que volem reduir dràsticament la incidència de càncer de còlon en la nostra població.

Podríem decidir fer una colonoscòpia cada cinc anys, a partir dels trenta, a tots els subjectes d’una àrea geogràfica determinada. D’aquesta manera es descobririen pòlips petits o tal vegada càncers incipients sense símptomes, que podrien ser extirpats precoçment.

El resultat fora, amb tota probabilitat, els descens espectacular d’aquesta malaltia que avui representa vint-ivuit-mil nous càncers de còlon cada any a tot l’estat espanyol. Sabem que les despeses d’un programa d’aquesta magnitud es dispararien exponencialment. Tenim dret a preguntar-nos si, Setembre 2017

aquesta actuació tan eficaç seria ètica i acceptada com a bona praxi pel conjunt de la professió. Obtenir el millor resultat possible sense estalviar recursos en aquest propòsit, això és eficàcia.

L’efectivitat, en canvi, busca assolir els millors resultats possibles però en unes condicions considerades raonables establertes en protocols consensuats per experts. Així, per exemple, és conegut que abans dels cinquanta anys la incidència de neoplàsia de còlon és molt baixa i també es conegut que, la majoria de pòlips i càncers presenten sagnat, encara que sigui en molt petita magnitud (sang oculta), fet que permet detectar-lo si es busca en la femta. Aquesta seria la finalitat de l’actual programa de detecció precoç del càncer de còlon a Catalunya, que ofereix, a partir dels cinquanta anys, el test de sang oculta en femta un cop cada dos anys fins els 69. Si surt positiu s’indica colonoscòpia. Només un 10% de les exploracions detecten algun pòlip (que s’extirpa si es possible) o una neoplàsia. El 90% restant són tests positius sense significat transcendent.

I per últim l’eficiència seria la producció de bons serveis mèdics al menor cost possible. Això podria deixar fora aquells pacients que en cas de sortir un test positiu no estan disposats a fer-se una colonoscòpia, o aquells altres que tenen una o vàries malalties associades que impedirien una intervenció quirúrgica en el cas que fos necessària. I també es podria interrogar als subjectes si tenen hemorroides i sagnen habitualment per elles, perquè inevitablement el test sortirà positiu. En aquests es podria passar a fer la colonoscòpia sense test

previ.

Arribats a aquest punt ens podem preguntar: per què és més ètic ser eficient o efectiu que ser eficaç? Com a professionals el nostre objectiu ha estat sempre aconseguir el millor resultat en salut. En el cas del còlon alliberar a la població del càncer i les seves nefastes conseqüències.

La resposta a la pregunta: per què és més ètic ser eficient que eficaç? No pot ser altra que la ineludible obligació de distribuir equitativament els recursos sanitaris de que disposa el sistema.

Podem gastar tot el que tenim en prevenir les neoplàsies de còlon i no fer front a les arteriopaties, o a la malaltia respiratòria crònica? Si gastem molt en un programa queden altres àmbits assistencials sense ser coberts. La crisis economicofinancera dels darrers temps ha portat a una necessària — imprescindible podríem dir— racionalització de l’atenció sanitària i a la priorització de les actuacions assistencials. En salut no és possible fer-ho tot, a tothom i en tot moment i aquesta crua realitat planteja el dilema entre la justícia i l’eficiència, dilema que assetja a un sistema sanitari amb dificultats per ser sostenible.

La imparable carrera tecnològica, l’augment de la demanda sanitària (la longevitat de la població, l’increment de les malalties cròniques e invalidants i l’aparició de noves patologies en part motivades pels moviments migratoris i en part per sorgiment de patologies fins ara amb poca prevalença com l’obesitat) fan que la cartera de serveis s’hagi engrandit. I l’Estat, que ha de proveir els serveis sanitaris, està en dèficit. La despesa sanitària ha crescut en el quinquenni 2007-2011 en un 2,9% mentre el PIB ha augmentat a penes un 1% en el mateix període.

Les Agencies d’avaluació de tecnologies identifiquen procediments emergents i els controlen, l’Agència espanyola del medicament regula, el CatSalut té una Comissió —molt activa— d’Avaluació econòmica i impacte

29 OPINIÓ pressupostari. Però el que fan aquestes institucions és suficient? És útil?

Cal recordar que el 70% dels recursos diagnòstics i terapèutics emprats estan en mans del clínics i caldria també, amb tota la prudència possible, recomanar que l’ús d’aquests recursos no hauria de fonamentar-se en la intuïció, l’anècdota o l’empirisme aventurat, i molt menys en la pràctica defensiva.

Com ens recordava Edmund Pellegrino: “El metge no ha de tenir llibertat per a practicar una medicina de xec en blanc, però tampoc ha d’ésser instrument d’interessos econòmics personals, de societats mèdiques o asseguradores... El metge té una funció de custodi dels recursos, funció a la que està moralment obligat i per la que ha de practicar una medicina racional.”

Aquí apareix un important espai

per a la microgestió, una microgestió científica i moralment elogiable, una oportunitat per practicar la justícia distributiva, equiparada amb els altres principis de la bioètica representats per la beneficència, la no maleficència i el respecte per l’autonomia del pacient.

Siguem bons microgestors i serem més ètics, tot i que encara el codi ètic no hi posi l’èmfasi suficient.

La Tarragona que el vent s’emportà Dr. Pere Sanvisens Col·legiat núm. 4300889

Tempus fugit que deia el llatí. Aquí no destacaré monuments, ni altres pedres sacres, ni edificis, ni carrers, ni estaments o institucions... Aquí parlaré planerament de coses molt properes, botigues, restaurants, pastisseries...

Establiments que ens havien fet companyia durant un temps, formaven part del nostre entorn familiar i potser algun cop van arribar a ser entranyables i ja no hi són. Les circumstàncies han obligat a que deixessin de ser amb nosaltres. La majoria quedaran oblidats per sempre, però en alguns casos recordem aquells llocs que en un moment donat van ser importants per nosaltres o van formar part de la vida ciutadana, perquè una ciutat és molt més que les seves institucions i els grans fets històrics. La història menuda sovint ens omple més i cobra més sentit en allò que es quotidià, vital, humà, que les pomposes referències que es creuen obligades als tractats que pretenen historiar la comunitat.

No seré gaire metòdic. Aniré enumerant dins una somera i senzilla classificació i segur que em deixaré multitud de coses; que cada qual apunti les que corresponen als seus records personals.

Restaurants · Club Nàutic al Serrallo. Tota una

institució amb un magnífic restaurant amb vistes al mar. Al tancar es va edificar un altre Nàutic en un altre lloc però no és el mateix. · Pa amb tomàquet al carrer Lleida.

Ho portava un matrimoni, l’Adolf i la Maria, ell era el cuiner. La cuina era a la vista i minúscula. Aquell home era un treballador incansable. Hi havia un gran oli a la paret, d’un bodegó de pa amb tomàquet i pernil. Els anys vuitanta i fins noranta va ser una època daurada. Alguns recorden el gaspatxo inigualable, el conill a la brasa, la truita (peix) amb pernil o la tarta de formatge. I a bon preu... · Leman al cap d’avall de la Rambla.

Ningú ha igualat el sandvitx de pernil dolç i formatge o el de sobrassada, eren perfectes. Era un local confortable amb uns cambrers veterans que coneixien el públic assidu. Podies prendre qualsevol cosa a la llarga i bonica barra de fusta que precedia el menjador. I els pastissos eren de Geneve. · La Puda al Serrallo. Potser havia quedat antiquat però tenia un aire demodé especial i Ramón, el maître, que regentava l’establiment -que no era seu- amb experiència de tants anys, era afable i sol·lícit en extrem. Et servien el millor peix, que t’ensenyaven fresc, preparat de la millor manera. I per la revetlla de Sant Joan organitzaven un ball ...

Desprès d’un temps d’obres ara mateix s’ha obert al mateix solar un local anomenat ‘El Pòsit’. · Manolo al Serrallo. El propietari, Manolo, obert i molt professional, als bons temps t’oferia un orujo i et deixava l’ampolla a la taula. Sabien cuinar peix. · Cal Brut al Serrallo, al costat de Cal Martí, especialitat en peixos i arrossos. · Fortí de la Reina a la punta del Miracle, junt al Passeig Marítim. Quants banquets de noces, batejos, comunions, sopars d’empresa...Obert el 1993 i tancat el 2007 per nefasta sentència judicial. · La Rambla. Prop del Balcó del Mediterrani. Estil d’abans, polidesa, servei acurat, potser una mica fred.

Pastisseries · Recasens Ventosa. Fent xamfrà entre els carrers August i Sant Agustí, tocant a la Plaça Verdaguer. Va tenir una època de gran fama amb elaboracions selectes i prestigioses. Els diumenges era plena a vessar. Era un plaer acostar-se a l’establiment que desprenia un olor intens d’aquells deliciosos pastissos.

Tancat des de fa bastants anys. · Arimany. Carrer Canyelles i Rovira i Virgili. Va gaudir d’una llarga temporada d’autèntic èxit. Van introduir unes tartaletes molt llamineres i les famoses galetes Maginet (rifaclis), van treballar molt bé. · Rovira a la Rambla. El mostrador sempre feia goig, amb uns pastissos de presentació perfecta i els tortells i coques de sempre. I els bunyols de la temporada quaresmal no faltaven i eren deliciosos.

Setembre 2017

30 VIDA COL·LEGIAL

El COMT dóna la benvinguda al teu fill/a amb un ajut a la natalitat Posa’t en contacte amb el Col·legi si vols sol·licitar el donatiu econòmic que estableix el Programa de Protecció Social

La Dra. Elena Goyda amb la seva filla Margarita

Els Drs. Lorena Braviz i Janilson Do Nascimiento amb la seva filla Noa

La Dra. Nadia Llorach amb el seu fill Mateo

La Dra. Meriem Allali amb la seva filla Salma Vega

Els Drs. Patricia Sahún i Albert Guarque amb la seva filla Carlota

El Dr. Angel Bautista amb el seu fill Albert

La Dra. Emma Martínez amb la seva filla Elisabeth

La Dra. Juliet Maria Edith Toñanez amb els seus fills Alejandro i Alessia

El Dr. Jose Pablo Arevalo amb la seva filla Maria Emilia

El Drs. Agustí Bescos i Elena Merino amb el seu fill Alez

La Dra. Vanessa Domènech amb la seva filla Laia

Setembre 2017

31 VIDA COL·LEGIAL

La Dra. Emma Marquès amb la seva filla Núria

El Dr. Pedro Hermoso amb els seus fills Alejandra i Pedro

Els Drs. Glòria Vives i Jordi González amb la seva filla Laia

La Dra. Diana D. Soltoianu amb la seva filla Valeria

La Dra. Francisca Ruiz amb la seva filla Elena

El Dr. Stefano Pasetto amb la seva filla Carlotta

El Dr. Naoufal Argaz amb el seu fill Tasnim

La Dra. Irene Bou amb la seva filla Emma

La Dra. Judit Saumell amb el seu fill Lluc

La Dra. Violeta Farré amb el seu fill Arnau

El Dr. José Molina amb la seva filla Lidia

La Dra. M. Asunción Castañer amb el seu fill Nicolás

Setembre 2017

32 VIDA COL·LEGIAL

Ens ha deixat Francesc Vives, advocat i assessor de la corporació El Col·legi lamenta la pèrdua de l’advocat Francesc Vives i Vives, que va deixar-nos el passat 26 de maig a l’edat de 62 anys. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, Vives estava especialitzat en dret fiscal, mercantil i turisme, així com en gestió econòmica i financera.

La corporació vol transmetre el seu més sentit condol als seus familiars i amics. Vives va exercir d’assessor col· legial entre els anys 1988 i 1990.

Fundador d’Advocats Vives l’any

La Fundació Europea de Medicina Tradicional Xinesa visita la corporació Directius de la Fundació Europea de Medicina Tradicional Xinesa juntament amb representants del Parc de Cooperació Industrial entre Guangdong i Macao de Tecnologia i Ciències de Medicina Tradicional Xinesa van visitar Col·legi el passat 26 de juliol. La trobada es va produir per enfortir els llaços de col·laboració entre la corporació i la fundació que treballa per promocionar la medicina integrativa.

Setembre 2017

1984, tenia el seu despatx professional al carrer Assalt de Tarragona. També va ser gerent de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre entre els anys 1996 i 2000. Militava a Unió Democràtica de Catalunya i va ocupar el càrrec de delegat territorial del Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya a les nostres comarques. Des de gener de 2001 era el secretari general de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT) de la província de Tarragona.

Nova assegurança per defunció El Col·legi ha incorporat una nova assegurança per defunció. Es tracta d’una nova prestació inherent a la col·legiació i que no cal pagar cap prima per obtenir-la. Consisteix en què en cas de defunció, els beneficiaris rebran 1.500 euros.

33 GASTRONOMIA

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com)

Ingredients: 40 gr oli d’oliva 1 cullerada vinagre 30 gr molla de pa 1 ceba tendra 3 alvocats 1 /2 pebrot verd Aigua mineral freda

Per la guarnició: Picadeta de pebrot verd, vermell, ceba, ou dur ratllat i unes torradetes de pa torrat tallat fi

Gaspatxo d’alvocats

Ingredients: 1 làmina de milfulles 2 cuixes d’ànec confitat 1 rodanxa de formatge de cabra 1 poma Golden

½ ceba 1 ou ½ litre de vi negre 100 gr sucre

Estrudel de confit d’ànec amb poma i formatge de cabra

Posem la molla de pa en remull amb una mica d’aigua freda i el vinagre, mentrestant traiem l’os dels alvocats i ho triturem tot juntament amb el pa a la batedora, si ens queda molt espès, afegim una mica d’aigua.

Ho decorem per sobre amb la guarnició i un raig d’oli d’oliva.

Tallarem la ceba a juliana fina i la posarem en una paella al foc amb una mica d’oli, quan estigui cuita i hagi agafat una mica de color afegirem la poma pelada i tallada a daus, saltejarem i deixarem refredar.

Calentarem una mica les cuixes d’ànec i tirarem l’os i la pell, ho barregem amb la poma i la ceba i afegim el formatge esmicolat.

Posem el milfulles a sobre d’un full de paper per forn, a sobre repartim la barreja d’ingredients d’esquerra a dreta, enrotllem el milfulles i el pintem amb ou amb l’ajuda d’un pinzell.

Ho posarem al forn uns 15 minuts a 180 graus Tallem a porcions del tamany que vulguem i ho posem al plat.

Podem reduir al foc mig litre de vi negre amb uns 100 gr de sucre i quan quedi caramel·litzat ho mullem per sobre de l’estrudel.

Setembre 2017

34 GASTRONOMIA ALTES Núm. Col

Cognoms, Nom

4302282

ZORRILLA GONZALEZ, GABINO

Núm. Col 4306743

Cognoms, Nom

Núm. Col

Cognoms, Nom

CARRE RUBIO, XENIA

4306790

PIERA CARRION, SOFIA

4303689

PASTORA LAGUNA, ANGEL

4303804

FRADERA SUÑER, ROSA MARIA

4306744

MORA CAPDEVILA, PAU

4306791

VILLAS ROCA, MONICA

4306745

VILANOVA SERRA, MAGDALENA

4306792

ORELLANA VELEZ, MARIA VERONICA

4304708

BODELON FERREIRO, NATALIA

4305425

PRIETO LARA, ELMER ALEXIS

4306746

MACKINA , GIULA

4306793

ARAUZO CASEDAS, PAULA

4306747

PERPIÑAN AUGUET, CARLES

4306794

GONZALEZ GOMEZ, DULCE MARIA

4305521 4305524

BLOTTA , EDGAR NICOLAS ALBERTO

4306748

MADRIGAL GUTIERREZ, ALVARO FRANCISCO

4306795

CASTELLANOS COTTE, JOSE DAVID

REATIGA NUÑEZ, OSCAR MAURICIO

4306749

GOMEZ GONZALEZ, ALBA

4306796

4305688

BERTO BAIXAULI, BELEN

CASTRO AGUIRRE, FRANCISCO J.

4306750

SUBIRATS RODRIGUEZ, LAURA

4306797

ESCAMILL MUÑOZ, LAURA

4305798

BALAN , MIHAIL

4306751

PEPIO ESPUNY, MARTA

4306798

BUSTILLO DE LA HOZ, SARA

4306030

PANTOJA PERALTA, CRISTINA

4306752

CORTES BENET, ANSELMO

4306799

DE LA TORRE SANCHEZ, MARIANO

4306706

COLPRIM GALCERAN, DANIEL

4306753

MENDOZA SARIEGO, MANUEL ALBERTO

4306800

TOYOS GARCIA, SARA

4306707

FRANCES RALUY, JOSE MARIA

4306754

ANCIN MARTINEZ DE ESPRONCEDA, JESSICA

4306801

RODRIGUEZ BENITEZ, AMELIA MARIA

4306708

CABRÉ BARGALLÓ, LAIA

4306755

BRAJONES RUIZ-CANELA, JAIME JESUS

4306802

PEREZ RODRIGUEZ, MARIA DE LOS ANGELES

4306709

BLANCO RAFFUCCI, SERGIO DOMINGO

4306756

AYATS I CAMINADE, ADRIANA

4306803

RIOS KOMPANIETS, ELIANA

4306710

LOPEZ VEGA, MANUEL JESUS

4306757

MARTINEZ GOMEZ, ALBA

4306804

MEJINA MARTINEZ, PALOMA

4306711

ASPAS LARTIGA, CARLOS JAVIER

4306758

GOMEZ FERNANDEZ, EVA MARIA

4306805

CREIXELL LORITE, MERITXELL

4306712

LOPEZ AREVALO, CAMILO ANDRES

4306759

SEGUI MONLLOR, ANA MARIA

4306806

VALDES LANDEROS, VALENTIN ANDRES

4306713

GOMAR CRESPO, ANTONIA MARIA

4306760

ALVAREZ VILLEGAS, MARINA

4306807

DOCAMPO JORGE, MARTA

4306714

PEREZ RODRIGUEZ, AUGUSTO CESAR

4306761

LUNA MUÑOZ, MARIA DEL CARMEN

4306808

DE JESUS MARTE, DOMINGA

4306715

PAREDES MADRID, ANGEL JOSE

4306762

BLANCO RODRIGUEZ, M. ISABEL

4306809

MARIN LOZANO, MAURICIO

4306716

CORTES CID, MARIA

4306763

ROIG FLORES, SONIA

4306810

URRELO CERRON, LUIS ADOLFO

4306717

PEREZ MARTIN, YOANDRA

4306764

HERNANDEZ MEDINA, IRINA

4306811

CALERO MUÑOZ, MARÍA ELENA

4306718

BENEJAM TORRENT, GIBET JOANA

4306765

URGELES PUY, SILVIA

4306812

PERLA Y PERA FUENTES, CRISTOBAL

4306719

COLL SOLE, MARTA

4306766

MAYOR VAZQUEZ, ERIC ADRIAN

4306813

PEREZ ZELAYA, JELIN XIOMARA

4306720

MORALES TUGUES, CARLA

4306767

FERRER BETORZ, LAIA

4306814

HERNANDEZ SANCHEZ, JUAN MIGUEL URIBE HENAO, MANUEL ALBERTO

4306721

MENDOZA MENDEZ, MARIA

4306768

CALATAYUD MARTI, YAIZA

4306815

4306722

GARCIA LORENZO, MARC

4306769

MARTINEZ GONZALEZ, ANA

4306816

DECENA BETANCES, LAISA

4306723

FERRERO GUILLEM, MARÍA

4306770

CEBRIAN DUARTE, ISABEL

4306817

OROZCO BONFANTE, RODRIGO ALEJANDRO

4306724

ALVES SANTIAGO, MARTA

4306771

BALLESTA ORS, JUAN

4306818

MORA BOTIA, GLADYS LORENA

4306725

LOZANO CAMPOY, CAROLINA

4306772

ORTEGA MENDIBLE, NATALIA

4306819

MORR VERENZUELA, CARLOS IGOR

4306726

MUNIZ DA SILVA, GREICY

4306773

SANCHO GIL, LAURA

4306820

RAMA SERANS, ALEJANDRA MARIA

4306727

ARIÑO SAUMELL, JUDIT

4306774

NACHER ORDOÑEZ, FERNANDO

4306821

PEÑUELA SALDAÑA, IVAN STANLEY

4306728

CASANOVA GALAN, EVELIN

4306775

BOBÉ POL, ANNA

4306822

MARTINEZ SOLANO, JOAN AMAURYS

4306729

FEBRER NAFRÍA, ANNA MARIA

4306776

SANZ COLLADO, ANA PILAR

4306823

LORES TOIRAC, MAYELIN

4306730

PERALES MOLERO, RUBEN

4306777

CABEZAS ESPINO, GEMA

4306824

MEROLA , LUCIA

4306731

LOPEZ CHARCOS, SERGIO

4306778

SANTANA RODRIGUEZ, ZEBENZUI JOSE

4306825

BRICEÑO , CARLOS ENOC

4306732

CORRALES LOPEZ, HECTOR PEDRO

4306779

SANCHEZ SILVA, ANDREA

4306826

GARCIA CARRARA, GONZALO

4306733

GUELBENZU ESPADA, PALOMA MARCELA

4306780

SAEZ FELIPE, SANDRA

4306827

HERRERO RAMOS, MARIA LOURDES

4306734

DANIEL FUENTES, XAVIER

4306781

DINU , LAURA ELVIRA

4306828

MORENO SUAREZ, FABIO MARCELO

4306735

COCHS SAROBE, ALBA

4306782

GARCIA MIGUEL, MARINA

4306829

MORENO GUTIERREZ, ANGELA

4306736

BORRAS IBAÑEZ, NURIA

4306783

YUEN ATO, KATHERINE CAROLINA

4306830

COLOMA SEGUÍ, CAROLINA

4306737

ROMEU NIETO, ALBA

4306784

DE LOS RIOS OSPINA, LAURA MARCELA

4306831

RUIZ DE GRACIA, SILVIA

4306738

HOSTENCH JUNOY, NURIA

4306785

ITURRIZA BURLANDO, DANIEL ENRIQUE

4306832

GOMEZ ALBARRACIN, JOSE MIGUEL

4306739

COLET OLIVER, LAURA

4306786

ANDRES MIGUEL, CLAUDIA

4306833

CHOCRON BAENA, FORTUNATO

4306740

MORQUIO , ALICIA

4306787

PRENDES FERNANDEZ, DIEGO

4306834

RODRIGO APOLINAR, JONATHAN

4306741

FERNANDEZ ROIG, JOAN ALBERT

4306788

GOMEZ RAMOS, JUNIOR ANDERSON

4306742

GRACIA TORRE, MELANIE

4306789

RODRIGO HERNANZ, LEYRE

ANUNCIS PER PARAULES Venda: Venc xalet a la Urb. La Mora. Xalet de dues plantes, 160 m2 construïts i 552m2 de parcel·la amb jardí. En perfectes condicions per viure-hi. 4hab. Dobles. 3 banys (1 de cortesia a la planta baixa). Mobles inclosos. Terrassa superior i àmplia porxada a planta baixa. Cuina-office amb electrodomèstics. Safareig equipat. Aire condicionat. Doble garatge. Preu aprox. 350.000E. Telf. de contacte 649197571. Col·legiat 2533.

Venc aparell electrocardiograma marca Cardioline de 1 canal, regalo aparell per a Fotomotograma. Telf. de contacte 977 343 998. Reus

Setembre 2017

Es ven per trasllat domicili dos sofàs fusta i pell Pegasus Ekornes de dos i tres places. En perfecte estat. Preu compra: 4.611€. Preu venda: 2.900€.

Interessats trucar al telèfon 608 010 199 Lloguer: Llogo despatx mèdic per compartir al centre de Tarragona per metges, psicòlegs o dietistes.Un dia a la setmana 200 euros al mes. Amb disponibilitat de tot l’espai de la consulta. Una recepció, dues sales d’espera, tres consultes mediques, un bany. Contacte: Blanca. Telèfon: 934881100

35 BAIXES Col·legiat

Nom

Causa

4300237

MONTSERRAT CAVALLER, JOSE

DEFUNCIO

4300444

RODRIGUEZ DE ANDRES, JOSE L

4300576

ARRAUT VILLARREAL, ARMANDO

4300734 4303350

Col·legiat

Nom

Causa

4306150

FERNANDEZ MANZANO, EUGENIA

TRASLLAT PROVINCIA

DEFUNCIO

4306153

RODRIGUEZ BLAZQUEZ, PATRICIA

TRASLLAT PROVINCIA

DEFUNCIO

4306168

FERREIRA CARO, FRANKLIN

TRASLLAT PROVINCIA

FERNANDEZ FURQUET, M. CARME

DEFUNCIO

4306236

REYERO FERNANDEZ, CARMEN FRANCISCA

TRASLLAT PROVINCIA

CRESPO PALAU, JOSE MARIA

TRASLLAT PROVINCIA

4306260

FERRE FORCADELL, TERESA DENIS

TRASLLAT PROVINCIA

4304345

VIVES TOLEDO, RAMON

DEFUNCIO

4306272

GUERRERO ACOSTA, LUZ ELENA

TRASLLAT PROVINCIA

4304836

MATEO GALLEGO, LUISA MARIA

TRASLLAT PROVINCIA

4306277

INDIVERI , MARTINA

TRASLLAT PROVINCIA

4304987

ESCOSA BAGE, MARCOS

TRASLLAT ESTRANGER

4306290

CARLO HEREDIA, JEAN

TRASLLAT PROVINCIA

4305041

AVILES JURADO, FRANCISCO JAVIER

TRASLLAT PROVINCIA

4306474

PATRON ROMAN, GUSTAVO OLIVER

TRASLLAT PROVINCIA

4305299

CORRALES CRUZ, ANDRES

TRASLLAT PROVINCIA

4306536

SENTIERI OMARREMENTERIA, ANGELA

TRASLLAT PROVINCIA

4305350

MARTIN OLIVEROS, FRANCISCO JOSÉ

VOLUNTARIA

4306540

DA SILVA FREITAS, ROUSINELLE

TRASLLAT ESTRANGER

4305425

PRIETO LARA, ELMER ALEXIS

CESSAMENT EXERCICI

4306573

AVECILLAS CHASIN, JOSUE MOISES

TRASLLAT ESTRANGER

4305756

GUINOVART MARQUES, SONIA

TRASLLAT PROVINCIA

4306636

BARGAY JUAN, PAU

TRASLLAT PROVINCIA

4305816

MANYARI ARCAYA, MILKO FRANCISCO

TRASLLAT PROVINCIA

4306703

LOPEZ MENA, TOPACIO GISSEL

TRASLLAT PROVINCIA

4305909

PALANCA GRACIA, MARIA EUGENIA

TRASLLAT PROVINCIA

4306707

FRANCES RALUY, JOSE MARIA

TRASLLAT PROVINCIA

4305968

LOZANO LOPEZ, MARIA ISABEL

TRASLLAT PROVINCIA

4306711

ASPAS LARTIGA, CARLOS JAVIER

TRASLLAT PROVINCIA

4306137

TAVERAS MONTERO, DANIEL DE JESUS

TRASLLAT PROVINCIA

4306796

BERTO BAIXAULI, BELEN

TRASLLAT PROVINCIA

4306140

MIRO ESCODA, ANNA

TRASLLAT PROVINCIA

4306807

DOCAMPO JORGE, MARTA

VOLUNTARIA

L’ACUDIT

Setembre 2017