Galens 195

Abril de 2017 - Núm. 195

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Tolerància zero contra les agressions al personal sanitari Homenatge a institucions i metges en la diada col·legial

Entrevista al Dr. Joan Vendrell

El COMT impulsa la creació d’associacions de metges jubilats

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

6

ACTUALITAT

8

ACTUALITAT

18

ENTREVISTA

21

Vida col·legial

26

Vida col·legial

28

OPINIÓ

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Helena Sabaté Tomàs Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: TSH Comunicació 2008 SL Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona info@tshcomunicacio.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació

Agressions als professionals sanitaris a les nostres comarques Gran participació en la diada col·legial

El Dr. Vendrell assumeix la direcció de l’Institut d’Investigació Pere Virgili

Homenatge als metges honorífics de les Terres de l’Ebre El Dr. Lorenzo presenta el llibre ‘Levanta y anda en la India rural’ Llums i ombres de la intervenció dels metges en les xarxes socials

Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Abril 2017

Abril 2017

30 de junio

5 EDITORIAL

“El més lògic seria que amb generositat i amplitud de mires s’optimitzés el servei a través de la creació de l’hospital del Camp de Tarragona, ens que agruparia i coordinaria l’activitat dels centres del territori” Fernando Vizcarro Bosch. President

Un trimestre frenètic especial editat pel Consell de Col·legis de Metges de CaEls primers mesos de l’any han estat especialment motalunya on els coordinadors de les ponències signen arguts. La saturació als serveis d’urgències per una epidèticles que recullen els punts principals dels documents mia de grip que va arribar més aviat del que és habitual finals sorgits de la intranet participativa i de les aportava fer que es destapessin una vegada més els problemes cions del delegats. A banda, també hi trobareu el tríptic organitzatius del nostre sistema i que ens reuníssim els amb les activitats que ja estan en marxa amb motiu de diferents representants dels metges per tal d’oferir la l’any Dr. Alexandre Frias, on el Col·legi hi dóna suport, nostra col·laboració a la conselleria de Salut per particital i com ja hem anat anunciant en números anteriors. par en l’elaboració del Pla d’Urgències. Tot i així, el més En aquest mes que encetem continuarem treballant important d’una organització són els diferents professiactivament pel nostre territori. Volem que es potenciïn onals que la componen i per això hem continuat reivinels serveis clínics de les nostres comarques per evitar dicant que hi ha d’haver una millora en les condicions de que els ciutadans de les nostres terres s’hagin de destreball dels metges, tant pel que fa a l’estabilitat com a la plaçar a la zona metropolitana per a fer-se una prova retribució. La conselleria de Salut ha creat una Comissió mèdica o sotmetre’s a un tractament. Els hospitals de la Assessora en el marc del Pla de garantia de l’estabilitat demarcació són centres amb molt bon nivell i hem d’aslaboral, on demanarem que s’acabi amb la precarietat segurar que s’hi dugui a terme el recanvi generacional vigent. A més, també ens hem reunit amb la patronal garantint la qualitat assistencial que els ha caracteritzat. dels hospitals concertats de Catalunya per reclamar El més lògic seria que amb generomajor participació dels clínics en sitat i amplitud de mires s’optimitla gestió dels centres. Properament “Volem que es potenciïn els zés el servei a través de la creació signarem un document conjunt per de l’hospital del Camp de Tarragopoder garantir avenços en aquesta serveis clínics de les nostres na, ens que agruparia i coordinaria direcció. comarques per evitar que els l’activitat dels centres del territori.

Les condicions laborals dels faciutadans del nostre territori Els nostres centres i professionals cultatius també va ser un dels temes principals que es va debatre al s’hagin de desplaçar a la zona haurien de potenciar cada un els 3r Congrés de la Professió Mèdica metropolitana per a fer-se una seus trets diferencials per donar resposta a unes necessitats difede Catalunya, celebrat al novembre a Girona. Encartat amb aquesta pu- prova mèdica o sotmetre’s a un rents i especialitzar-se en el camp que tinguin més camí per recórrer. blicació podreu llegir un suplement tractament”

Abril 2017

6 ACTUALITAT

Una setantena de metges van ser agredits a les nostres comarques durant el 2016 La majoria dels incidents que s’han produït han estat agressions verbals Les agressions a metges als centres de les nostres comarques continuen en el mateix nivell que l’any passat.

Tot i que l’any 2015 es van duplicar, passant de trenta-cinc a setanta, durant el 2016 s’ha registrat el mateix número de casos que l’any anterior, arribant una vegada més a la setantena. El president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, valora negativament aquesta xifra i es mostra preocupat perquè aquests episodis no hagin descendit.

Segons un informe elaborat pel Col·legi a través de les dades proporcionades pels diferents proveïdors sanitaris, la majoria d’aquests incidents a facultatius han estat agressions verbals. En concret un 70%, mentre que les agressions físiques han estat el 4,29% -del percentatge restant no s’ha facilitat la tipologia-.

A banda, tampoc consta que hi hagi hagut cap denúncia que hagi arribat a nivell judicial.

Dels diversos proveïdors el que ha registrat més incidències a metges ha estat l’Atenció Primària de l’ICS al Camp de Tarragona, on se n’han comptabilitzat fins a trenta, el 76,7% a dones i el 23,3% a homes. Les causes desencadenants d’aquestes situacions han estat la disconformitat amb la informació rebuda i l’incompliment de les normes del centre i/o normes bàsiques de convivència i educació. No obstant, no disposem de les dades desglossades per a tots els centres i no podem afirmar que aquesta pauta es repeteixi globalment.

Coincidint amb el 16 de març, dia nacional contra les agressions al personal sanitari, el Col·legi Oficial de Abril 2017

El dia 16 de març es commemora el dia nacional contra les agressions als professionals sanitaris

“Les agressions als metges estan contemplades en el Codi Penal com a delicte d’atemptat”

Metges de Tarragona fa públiques aquestes dades per denunciar aquesta realitat i posar fi a aquesta xacra.

Aquesta corporació vol recordar que des del passat 1 de juliol de 2015, quan va entrar en vigor la reforma del Codi Penal, aquestes agressions estan contemplades com a delicte d’atemptat.

Més agressions al personal sanitari Pel que fa a les xifres del conjunt del personal sanitari, en aquest col·lectiu

7 ACTUALITAT

Agressions a facultatius per proveïdors

2014 2015 2016

F Santa Tecla

Fundació C.A.U.S.

H. Joan XXIII

0 1 0

0 3 1

11 31 15

ICS ICS H Verge Grup Primària Primària de la Sagessa CT TE Cinta 5 16 2 1 6 26 1 2 30 18 3 3

Pius Hospital

Total

0 0 0

35 70 70

Font: Elaboració pròpia a través de dades facilitades pels proveïdors sanitaris

selleria d’Interior també s’han mantinEvolució del número d’agressions a metges a Espanya per establir un gut les incidències, protocol específic tot i que no disposem davant d’aquests de les xifres correscasos. ponents a l’Hospital El Col·legi tamUniversitari Joan bé vol recordar XXIII. A la resta de que a través de la centres s’han compOrganización Métabilitzat fins a cent dica Colegial posa noranta-cinc agresa disposició de sions, dada similar a tots els col·legiats la de l’any 2015. Per cursos gratuïts centres, a la Fundasobre com afronció Sant Pau i Santa tar una possible Tecla i a la Fundació agressió.

CAUS s’han produït setze agressions, al grup Sagessa se Font: Dades de l’Observatori Nacional d’Agressions de la Organización Médica Colegial Creixen les n’han registrat 101, agressions on el 80,2% han al conjunt de estat a dones i el l’Estat 18,8% a homes. Respecte als centres Catalunya, Andalusia i Madrid són Dia nacional contra d’Atenció Primària de l’ICS al Camp les Comunitats que han registrat més de Tarragona i les Terres de l’Ebre agressions de tot l’Estat. Globalment, les agressions s’han registrat un total de 72 situaa Espanya aquests incidents han recions de violència, on el 73,6% dels gistrat un augment del 37% respecte incidents han estat a dones, el 23,6% l’any anterior, quan se’n van compLa jornada nacional contra les a homes i un 2,8% al mobiliari. A tabilitzar 361. Dels 495 casos de viagressions als professionals l’Hospital Verge de la Cinta de Torolència que es van produir el 2016, sanitaris es va crear arran del tosa s’hi han produït sis incidents, el 13,4% va acabar amb lesions, un lamentable assassinat, l’any mentre que al Pius Hospital de Valls 28,6% menys que l’any anterior, el 2009, de la Dra. María Eugeno se n’ha registrat cap.

45,7% van ser insults i el 40,9% amenia Moreno, una resident de naces. Respecte l’àmbit on es produ34 anys que va patir un atac eix l’agressió, l’atenció primària és d’un pacient quan estava treQuè fer davant d’una qui en rep més, en concret, el 55%. ballant al centre de salut de agressió?

Per contra, l’atenció hospitalària Moratalla (Múrcia). Per deInterposar una denúncia. El Col·legi en registra el 17% i les urgències de nunciar i comptabilitzar tots dóna tot el seu suport als metges l’atenció primària i hospitalària teels episodis de violència que i personal sanitari que hagin patit nen un percentatge d’un 10 i un 18%, rep el col·lectiu sanitari l’any aquests incidents i manifesta que cal respectivament. Del conjunt d’agres2010 es va crear l’Observatori aplicar tolerància zero contra aquest sions un 59% s’han realitzat a dones Nacional d’Agressions. tipus d’agressions. Aquesta corpoi un 41% a homes. ració està en contacte amb la ConAbril 2017

8 DIADA COL·LEGIAL

El Col·legi reconeix l’excel·lència dels Drs. Antonio Labad, Dolores Bori i Josep Maria Alegret En la diada també es va retre homenatge a l’Hospital Universitari Joan XXIII pel 50è aniversari de la seva fundació La diada col·legial d’aquesta institució és una jornada on es distingeix aquells metges i institucions de la demarcació que han destacat per la seva excel·lència, compromís, valors i trajectòria professional, segons dicta el reglament d’honors d’aquesta corporació.

El passat 25 de novembre el Centre Tarraconense- El Seminari va acollir, un any més, l’acte d’entrega dels guardons. La màxima distinció col·legial -Creu de Sant Cosme i Sant Damià-, va recaure en el psiquiatre Dr. Antonio Labad Alquézar, per la seva trajectòria com a Director de l’Institut Gerent de l’ICS al Camp de Tarragona, Dr. Rafael Gràcia i el director de l’Hospital Joan XXIII, Dr. Albert Pere Mata, com a catedràtic El Pons, van recollir el guardó en reconeixement de la tasca realitzada de la facultat de medicina de la Universitat Rovira i xer amb la medalla d’or el Dr. Josep de l’Escola CTO del Col·legi i triar Virgili, i per la seva vinculació amb el Col·legi, com a president Maria Alegret, fill d’una nissaga de fer la seva especialitat a les nostres de la Comissió Deontològica. La pre- cinc generacions de metges de les comarques. Cabrinety està fent l’especialitat en aparell digestiu a l’hossentació de la seva figura la va realit- Terres de l’Ebre.

Alegret, ex membre de la Filial de pital Joan XXIII. zar el seu fill, el també psiquiatre Dr. A banda, també es va distingir els Javier Labad, qui va incidir en la tra- Tortosa de l’Acadèmia de Ciències jectòria professional, clínica, docent Mèdiques de Catalunya i Balears, va metges que complien 50 anys de col· i investigadora del seu pare –veure rebre aquesta distinció pel seu com- legiació per lloar la seva pertinença promís i vinculació amb la societat al Col·legi, a més de la seva tasca al pàgines següents-. servei de la societat.

La medalla d’or de la corporació de les Terres de l’Ebre.

Els facultatius que van ser reconeEn l’acte també es reconeix les insva recaure en la Dra. Dolores Bori Lizondo, pediatra, amb motiu de titucions sanitàries i els més joves. guts són els Drs.: Fernando Araujo la seva dedicació en la defensa dels Enguany es va homenatjar la tasca Lastra, Jose Rufino Bueno Urquia, drets i interessos de la medicina i la de l’Hospital Universitari Joan XXIII Salvador Enquix Dolz, Pedro J. Guerpràctica de la professió. La Dra. Re- pel 50è aniversari de la seva funda- rero Parra, Ramon Jardí Esteve, Mamei Guspí, filla de la Dra. Bori, va ser ció i es va fer entrega de la insígnia ria Pilar Minué Magaña, Daniel Miqui va introduir la seva figura. A més, col·legial a la Dra. Lidia Cabrinety, quel Illarramendi, Francisco Romero la Junta de Govern també va reconèi- per obtenir el millor expedient MIR Nogués i Juan Vañó Rufas.

Abril 2017

9 DIADA COL·LEGIAL

(D’esquerra a dreta) El president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, el Dr. Javier Labad, el Dr. Antonio Labad i el secretari general del COMT, Dr. Frederic Mallol

Dr. Antonio Labad Alquézar

Creu de Sant Cosme i Sant Damià Reproduïm a continuació un extracte de les paraules del Dr. Javier Labad, fill del Dr. Labad, qui va introduir la figura del seu pare en l’entrega de la màxima distinció col·legial.

El Dr. Antonio Labad va néixer a Saragossa fa 75 anys, fill d’una modista i un fuster ebenista. El meu avi li va plantejar l’opció de formar-se en l’ofici de la fusteria, però ell sempre esternudava quan anava al taller. No sé si tenia al·lèrgia a la fusta o era un conflicte psicològic intern per no dir-li al seu pare que preferia treballar d’una altra cosa, però la realitat era que ell sempre va voler estudiar Medicina, i finalment ho va fer a la Universitat de Saragossa. Al meu

pare sempre li han agradat els reptes, i als 26 anys va venir a Reus per a formar-se com a psiquiatre a l’Institut Pere Mata recomanat pel Professor Rey Ardid. També és cert que no li han agradat els reptes fàcils, i de fet va enamorar-se a França d’una gallega, la meva mare Ada, amb qui poc després formaria una família a Reus, i tindrien dos fills, jo mateix i la meva germana Marta. [...] En l’àmbit assistencial va començar a treballar a l’Institut Pere

Mata l’any 1966 com a becari resident, i en acabar va continuar la seva tasca com a psiquiatre adjunt a la Unitat d’Aguts. Dos anys després va ser nomenat cap de servei de la mateixa. Va participar activament en els plantejaments i la reforma psiquiàtrica, fet que va suposar l’obertura dels primers dispensaris psiquiàtrics de Catalunya, que actualment es conei-

Continua a la pàgina 10

Abril 2017

10 DIADA COL·LEGIAL Ve de la pàgina 9

xen com a Centres de Salut Mental; així com la transformació de l’Hospital Psiquiàtric Institut Pere Mata, amb la implicació i participació de tot el personal de l’hospital i dels pacients, en un procés comunitari i deliberatiu relacionat amb els conceptes de la Psicoteràpia Institucional, orientats pel Dr. Francesc Tosquelles, amb el suport de la Gerència i del Consell d’Administració de l’hospital. En aquest canvi profund de l’assistència psiquiàtrica, trencant el model manicomial i anant cap a un model més comunitari, va liderar la coordinació dels tres sectors de la província (Reus, Tortosa i Tarragona) i va ser responsable assistencial del sector de Tarragona. Anys després, al 1998, va assumir la Direcció Mèdica de l’Institut Pere Mata, compaginant tasques docents i investigadores, fins a la seva jubilació.

A nivell investigador, el Dr. Antonio Labad és Doctor per la Universitat de Saragossa, defensant l’any 1990 la seva tesi doctoral centrada en l’estudi del llenguatge dels pacients amb esquizofrènia. Ha estat una figura cabdal en la instauració de la recerca a l’Institut Pere Mata. Va iniciar una línia de recerca sobre models d’herència i genètica de l’esquizofrènia, facilitant la incorporació de genetistes a l’Institut. Aquesta aposta per la recerca ha estat molt productiva a nivell personal, amb més de 120 publicacions i 20 capítols de llibre, però especialment profitosa a nivell institucional, tant per a l’Institut Pere Mata com per a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili o a la Universitat Rovira i Virgili (URV), perquè va permetre crear el Grup d’Investigació en Psiquiatria amb la incorporació d’investigadors assistencials i no assistencials dedicats a l’estudi de les malalties mentals. Aquests fruits han permès que anys després s’ha obtingut el reconeixement com a grup de recerca CIBERSAM, una xarxa de recerca estatal que reconeix als 25 millors grups de recerca de l’estat espanyol.

Abril 2017

El Dr. Labad ha estat el primer professor titular de Psiquiatria i el primer i únic catedràtic d’aquesta matèria a la URV

“Ha estat una figura cabdal en la instauració de la recerca a l’Institut Pere Mata”

En el camp de la docència, va ser professor de Psiquiatria quan els estudis de Medicina eren una extensió de la Universitat de Barcelona (UB).

Va viure el canvi de la Facultat de Medicina, quan va a passar a ocupar un antic magatzem d’avellanes al carrer

Sant Llorenç, i la posterior assimilació per part de la URV. Va ser el primer professor titular de Psiquiatria de la URV i ha estat també el primer i únic catedràtic de Psiquiatria de la mateixa universitat. Va aplicar la innovació docent a l’assignatura de Psiquiatria, amb la introducció dels seminaris teòrico-pràctics basats en casos clínics. Va ser responsable de la Unitat Docent de la URV a l’Hospital Universitari Institut Pere Mata fins a la seva jubilació. Els que el coneixeu, ja sabeu que la perseverança és una de les seves virtuts, i fruit d’això va aconseguir l’acreditació de l’Hospital Institut Pere Mata com a hospital docent, el que va permetre oferir la formació especialitzada incorporant residents de Psiquiatria, Psicologia i Infermeria en Salut Mental. En la oferta universitària de postgrau, va ser el director i professor del primer màster de la Facultat de Medicina de Reus, el Màster de Psiquiatria de Sector, quan encara formava part de la UB, i després va dirigir altres Màsters de la URV com el d’Investigació en Salut Mental.

Actualment, tot i estar tècnicament jubilat, no ho és pas des d’un punt de vista d’esperit. Ha continuat desenvolupant una tasca docent en el camp de la Deontologia, i de fet és el President de la Comissió de Deontologia del COMT, vocal de la Comissió Central de Deontologia de la OMC i ha participat activament en congressos nacionals de Deontologia i ha facilitat la incorporació de l’Ètica i Deontologia Mèdica a la Facultat de Medicina de la URV. Finalment, entre altres mèrits ha estat vocal del Consell Assessor de Salut Mental i Addicions del CatSalut, membre de la Comissió Plenària i President de la Comissió Permanent de Psiquiatria i Psicologia Clínica postgraduada MIR i PIR del CatSalut.

Han estat 50 anys dedicats a la Psiquiatria per a millorar l’atenció en Salut Mental de la població de la província de Tarragona. 50 anys dedicats a l’Institut Pere Mata. Com a fill, metge i psiquiatre li volia agrair la tasca realitzada aquests anys i felicitar-lo per aquest premi merescut.

11 DIADA COL·LEGIAL

Dra. Maria Dolores Bori Lizondo

Medalla d’or Reproduïm a continuació un extracte de les paraules de la Dra. Remei Guspí, filla de la Dra. Bori, en la presentació que va fer de la seva mare abans del lliurament del guardó. tenir el plaer de La meva mare va escompartir la contudiar la carrera de sulta amb el Dr. medicina a la UniMiquel i la Dra. versitat de València, Zanui i va estaon vivia en aquell blir una profunda temps. Sovint examistat amb la plica que el motiu Dra. Rivas i la Dra que estudiés aquesBonafont de Meta carrera el tenia el dicina General, meu avi, que havia amistat que van estat delicat de salut ampliar a les famíi va voler apuntar els lies respectives i seus dos fills a estuque encara perdudiar Medicina, així ra. També recorda que al final els dos amb molt d’afecte metges, els primers l’excel·lent relació de la nostra família amb el servei d’inque escollien aquesfermeria. ta professió, ella peVa estar uns diatra i el seu germà anys també treanalista. [...] Recorda ballant de conque hi havia molt sultora a Sanitat poques noies que estudiessin amb ella, La Dra. Dolores Bori i la seva filla, Dra. Remei Guspí, acompanyades del president i secretari amb el Dr. Bardají com a director, eren unes 10 en una general del COMT després de l’entrega de la medalla on va compartir classe de 90, com es tasques i molts reflexa en la foto de bons moments amb el Dr. Sebastián l’orla de graduació de l’any 1961.

“La seva dedicació (odontòleg), i l’equip d’infermeria.

En acabar la carrera es va apuntar a [...] Sempre he vist la Dra. Bori com un examen per a metges de família de i compromís han una persona optimista, reflexiva i les poblacions espanyoles i va tenir la observadora, que sempre et dóna sort d’aprovar-lo. Dic la sort perquè contribuït a afavorir i la seva opinió i s’implica en els pros’hi va apuntar per veure com eren blemes que coneix o li consulten, li els exàmens. Li va tocar un poblet de prestigiar la professió he d’agrair la seva empenta i el seu Terol, Rafales, on segons ella feia un recolzament diari. Crec sincerament fred que enamorava i va decidir con- de metge en aquesta que la Dra. Bori, des de la seva actitinuar estudiant. Tornà a Valencia i vitat com a pediatra extra hospitalàaquesta vegada va escollir l’especia- ciutat” ria, com altres metges de la seva gelitat de pediatria que s’impartia a la neració i anteriors, mereix un sincer Facultat i la de puericultura a Sanitat.

Vénen després oposicions de l’Estat que només hi havia la Dra. Lara i ella agraïment dels que actualment ens per a la plaça de pediatria i una vega- com a pediatres per a tota la ciutat, i dediquem a la medicina. La seva deda aprovades escull plaça a Tarrago- de consultor hi havia el Dr. Allué per dicació i compromís han contribuït a afavorir i prestigiar la professió de na. En arribar a la consulta que estava a la ciutat i poblacions de rodalies.

Al CAP de l’avinguda Catalunya va metge en aquesta ciutat. ubicada al carrer Canyelles recorda Abril 2017

12 DIADA COL·LEGIAL

Dr. Josep Maria Alegret Ribas

Medalla d’or Reproduïm a continuació les paraules del Dr. Josep Maria Alegret Colomé, fill del Dr. Alegret, qui va presentar la trajectòria del seu pare en la diada. l’Ebre, em sorprèn El meu pare va la quantitat de venàixer al 1932 a gades en què em Roquetes, sent el pregunten si tinc gran d’una famíalguna cosa a veulia nombrosa de re amb el Dr. Alesis germans. Una gret de Tortosa. I família de metges. al dir-los que sí, Una nissaga que que és mon pare, començava al 1871 recorden amb “caquan va començar rinyo” que els haa exercir Joan Alevia atès a ells, als gret, un dels que seus pares o a alva constituir el gun familiar. I no primer col·legi de puc evitar pensar metges de Tarraque, sens dubte, gona allà pel 1898, això és haver tinque va tenir entre gut èxit en l’exerles seues responcici de la medicisabilitats enfronna: deixar pòsit tar-se a l’epidèa la societat on mia del còlera. El has exercit com a va seguir Fermín Alegret, del que El Dr. Josep Maria Alegret Ribas va rebre la medalla d’or del Col·legi acompanyat del seu fill, metge, haver fet el bé, professional tenim alguna re- Dr. Josep Maria Alegret Colomé i humanament. ferència del seu Un exercici de la exercici durant l’epidèmia de grip espanyola del de patologia digestiva de l’Hospital medicina arrelat a la societat on he 1918. Al que va seguir Josep Maria, el de Sant Pau. Al 1975 obté la plaça viscut i exercit, no fugint de comseu pare, mon iaio, que va començar d’especialista en aparell digestiu al promisos i responsabilitats. També, a exercir al 1929 i al que li van tocar centre d’especialitats “Santo Angel”, com no, vull fer menció a ma mare, els difícils anys de la guerra i post- que posteriorment es va integrar Mª Cinta, col·laboradora imprescindins de l’Hospital de Tortosa Verge dible. I com he parlat de la família guerra.

El meu pare va començar a estudi- de la Cinta, on va treballar fins a la Alegret, també voldria recordar a ar medicina al 1950. La mort sobtada seua jubilació. Al mateix temps, ha mon tio Angel, metge estomatòleg del seu pare per un infart a l’agost de estat sempre implicat a la societat d’aquest col·legi, desaparegut re1955, just abans de començar l’últim tortosina. Als anys 80 va ser presi- centment. A part de les seues virtuts any de carrera, va condicionar la de- dent de l’assemblea local de la Creu humanes, vull destacar que va facicisió de tornar a Roquetes per a fer- Roja i vicepresident provincial quan litar les relacions entre metges estose càrrec de la seua consulta, així era president el Dr. Juanpere. Va ser matòlegs i odontòlegs a la província.

Per a acabar, voldria llegir un dels com de la família, acabant la carrera president de la delegació de les terde forma anticipada, als exàmens de res de l’Ebre del Col·legi de Metges agraïments que vaig ficar, ja fa uns febrer de 1956. Als anys 70 va obrir de Tarragona, durant la presidència quants anys, a la meua tesi doctoral: “Al meu pare, referència del que sigconsulta a Tortosa i compaginant del Dr. Combalia.

He de dir que, quan atenc a paci- nifica per a mi professional i humaaquesta activitat, va acabar l’especialitat d’aparell digestiu a l’escola ents que tenen arrels a les terres de nament la paraula metge.”

Abril 2017

Professionals al servei de professionals

Assegurança de Vida

120.000 €

de cobertura per només 94,20 €/any *

Treballem amb les companyies més solvents del mercat per oferir-te la millor protecció a tu i els teus

* Primes anuals en funció de l’edat i de les cobertures contractades.

Exemple calculat per a un assegurat/ada de 35 anys amb 120.000 € de capital de defunció per a qualsevol causa.

Informi-se’n ara

Via de l’Imperi Romà, 11 bis Tarragona

902 010 868

medicorasse@med.es

El COMT actua com a col·laborador extern de MEDICORASSE, Correduria de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGSFP, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d'acord amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.

14 ACTUALITAT

L’Hospital Joan XXIII ha fet 24 autotrasplantaments durant el 2016 Aquest tractament, que requereix una gran coordinació entre diversos serveis, el reben els pacients que pateixen un mieloma múltiple El Servei d’Hematologia de l’Hospital Joan XXIII, acreditat per l’Organització Catalana de Trasplantaments des de l’any 1999, és l’únic centre de la província que realitza autotrasplantaments de progenitors hematopoètics (auto-TPH), cèl· lules mare, a pacients amb diverses malalties malignes del moll de l’os (mieloma múltiple, leucèmia) o dels ganglis limfàtics (limfomes de Hodgkin i no Hodgkin). També es pot realitzar aquest tractament en pacients amb alguns trastorns de la immunitat i, excepcionalment, en pacients amb altres tipus de tumors sòlids. Aquest tractament s’està incrementant i aquest 2016 ha arribat a la xifra rècord de 24 auto-TPH. Des de que es va iniciar, fa més de 10 anys, ja se n’han realitzat al voltant de 250.

El seu objectiu és aconseguir curar la malaltia en el cas d’alguns limfomes i, puntualment, d’algunes leucèmies. A més, està demostrat que aquest procediment allarga la vida en el cas de pacients amb mieloma múltiple que són, en els darrers anys, el major nombre de pacients que rep un auto-TPH. Aquest tipus d’autotrasplantament requereix una gran coordinació entre els serveis d’Hematologia (incloent-hi el vessant de laboratori), Banc de Sang i Teixits, Farmàcia, Infermeria, Psicologia Clínica, Medicina Intensiva, Endocrinologia i Nutrició, Cardiologia, Pneumologia, Diagnòstic per la Imatge i, ocasionalment, Anestèsia, a més de tot el personal administratiu dels serveis implicats.

El rol d’infermeria i les cures que presta als pacients són una peça clau en tot aquest procés. Entre altres intervencions de cures, Infermeria de l’Hospital de Dia d’Hematologia caAbril 2017

A la nostra demarcació, aquest tractament només es realitza a l’hospital Joan XXIII

nalitza les venes del pacient des del braç fins al cor amb catèters centrals d’inserció perifèrica (PICC, per les seves sigles en anglès).

El procediment d’auto-TPH comença en el moment que es fa la selecció del pacient en el Comitè de Trasplantament. En primer lloc es realitza l’anomenada ‘mobilització’, que consisteix en administrar unes injeccions al pacient per tal d’estimular les cèl·lules progenitores del moll de l’os, fer-les créixer i permetre que surtin a la sang. S’ha de realitzar una anàlisi específica de sang per saber si el pacient té suficients cèl·lules progenitores. També es programa l’extracció d’aquestes cèl·lules de sang (afèresi), que es fa al Banc de Sang a través d’un catèter venós. Posteriorment aquestes cèl·lules es congelen i s’hi emmagatzemen. A continuació es prepara el pacient per a la intervenció. En alguns casos s’ha de completar encara el tractament quimioteràpic i es realitzen proves analítiques, d’imatge, cardíaques i d’aparell respiratori.

Els dies previs a l’auto-TPH, Infermeria de l’Hospital de Dia li col·loca el catèter PICC i el pacient ingressa en una habitació del Servei d’Hema-

tologia que disposa d’aïllament amb filtres d’altra protecció contra diversos gèrmens. El procés d’auto-TPH s’inicia amb el tractament quimioteràpic que anomenem de “condicionament”, que pot durar de 2 a 7 dies, segons la malaltia i que s’administra a través del PICC. El dia del trasplantament els professionals del BST, juntament amb els del Servei d’Hematologia, realitzen la infusió de les cèl·lules progenitores (després d’un procés de descongelació ràpida), també a través del PICC. El pacient entra en una fase d’aplàsia: totes les cèl·lules habituals de la sang estaran sota mínims i caldran uns 9-12 dies de mitjana perquè aquestes cèl·lules viatgin de nou cap al seu origen, el moll de l’os, i hi tornin a niar i créixer. Es faran anàlisis al pacient gairebé diàriament i se li transfondrà sang (hematies i plaquetes) sempre que sigui necessari. Quan el pacient s’hagi recuperat, és a dir quan els seus glòbuls blancs superin la xifra mínima de seguretat, se’l desaïllarà.

Al cap de pocs dies podrà ser donat d’alta per continuar fent-se controls a les consultes de l’Hospital de Dia d’Hematologia, com feia abans de l’auto-TPH.

15 ACTUALITAT

El Dr. Serafin Romero pren possessió com a president del Consejo General de Colegios de Médicos CGCOM

Els càrrecs de vicesecretari general i tresorer els ocuparan els Drs. José María Rodríguez i Jerónimo Fernández Torrente El Dr. Serafin Romero, fins ara vicepresident primer del Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos (CGCOM) és des del 31 de gener president de la corporació, després que fos l’únic candidat que es va presentar a les eleccions al càrrec. Substitueix el Dr. Juan José Rodríguez Sendín, qui ha estat al capdavant de la institució durant els darrers vuit anys.

Romero, que va prendre possessió el passat quatre de març, va manifestar que les seves prioritats seran l’aposta per un model sanitari que comporti la reducció de la precarietat laboral i permeti l’exercici als professionals en les millors condicions. A més, també va afegir que l’Organització s’ocuparà dels pacients i els ciutadans.

El nou president és llicenciat en Medicina per la Universitat de Sevilla

El Dr. Serafin Romero, únic candidat al càrrec, substitueix el Dr. Juan José Rodríguez Sendín

i especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Ha desenvolupat diferents càrrecs dins les corporacions mèdiques, entre ells, president del Col·legi Oficial de Metges de Córdoba (2007-2009); vicepresident primer del Consell Andalús de Col·legis de Metges (2008-2009), secretari general del CGCOM (2009-2014) i vicepresident, fins l’actualitat.

Altres càrrecs renovats En aquests comicis també s’han elegit els càrrecs de vicesecretari general i tresorer. En el primer cas, s’hi van presentar els Drs. José Antonio Herranz Martínez, president del Col· legi de Metges de Castelló i José Ma-

ría Rodríguez Vicente, actual tresorer del CGCOM. El primer va obtenir 25 vots mentre que el segon en va registrar 36. A més, també es van comptabilitzar quatre vots en blanc i un nul.

L’electorat va estar constituït per tots els membres nats de l’Assemblea General, integrada pels presidents dels Col·legis, els membres de la Comissió Permanent i els representants nacionals de les seccions col·legials.

Pel que fa a la tresoreria n’ocuparà el càrrec el Dr. Jerónimo Fernández Torrente, que ha obtingut 48 vots, mentre que l’altre candidat, Dr. Vicente Matas Aguilera, en va aconseguir 16. També es va registrar un vot blanc i un nul.

La Unitat de Coloproctologia de Joan XXIII obté l’acreditació d’Unitat Avançada de l’AECP Joan XXIII

Aquesta titulació la conceLa Unitat de Coloproctolodeix l’Associació Espanyola gia del Servei de Cirurgia i de Coloproctologia (AECP) Aparell Digestiu de l’hospi–integrada en la Societat tal universitari Joan XXIII ha Europea de Coloproctoloaconseguit reunir els requisits gia-, que ha desenvolupat necessaris per a ser acreditaun Programa d’Acreditació da com a Unitat Avançada. d’Unitats per reconèixer la Actualment, hi ha 15 centres seva excel·lència i impulsara nivell espanyol amb aquesta ne el seu creixement i milloacreditació, i d’aquests, nora. Aquesta acreditació pot més quatre són a Catalunya.

Unitat de Coloproctologia de l’hospital Joan XXIII és l’única de la ser, o bé, com a Unitat BàSón l’Hospital de la Vall d’He- La demarcació amb aquest certificat sica (adequada per un hosbron, Bellvitge, Trueta i ara, la Unitat de Joan XXIII, que és l’única de la província de pital de segon nivell) o bé, com a Unitat Avançada (que compliria els requeriments per un hospital de referència).

Tarragona amb aquest certificat.

Abril 2017

16 ACTUALITAT

El Col·legi impulsa la creació de les associacions de metges jubilats del Baix Camp i les Terres de l’Ebre A Tarragona també va promoure el naixement de l’agrupació a Joan XXIII La vocalia de metges jubilats del Col·legi està treballant en la creació de diverses associacions de metges jubilats del nostre territori. Després que el passat mes d’octubre es constituís oficialment la de l’Hospital Joan XXIII, a Reus s’acaba d’impulsar la creació del col·lectiu al Baix Camp, on s’ha realitzat l’assemblea constituent i nomenat una Junta Directiva provisional.

L’objectiu d’aquestes organitzacions és cohesionar els metges jubilats perquè segueixin vinculats a la medicina i en contacte amb els centres on han exercit la seva professió.

A banda, l’associació també podrà proposar als seus membres activitats socials, culturals i lúdiques.

A Tortosa també s’han iniciat les converses perquè l’agrupació d’aquest col·lectiu també vegi la llum a les Terres de l’Ebre. En aquest sentit, la vocalia fa una crida per a què tothom que hi vulgui participar es posi en contacte amb aquesta corporació. Les agrupacions tam-

Abril 2017

Sagessa

A l’associació del Baix Camp s’hi ha nomenat una Junta Directiva provisional

bé establiran contactes amb altres grups homòlegs creats als hospitals de Catalunya per tal de fer una federació d’entitats. Una altra de les línies de treball que tindran se centrarà en incorporar els metges jubilats

provinents de la sanitat privada i de la pública, així com els de l’Atenció Primària.

El Col·legi donarà suport i posarà a disposició de les associacions la seva infraestructura.

17 ACTUALITAT

Els representants dels metges aborden la situació extrema d’urgències Ofereixen a la Conselleria la seva col·laboració per participar en l’elaboració del Pla que s’ha anunciat El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i el sindicat Metges de Catalunya (MC) van mantenir el 18 de gener una reunió on, entre d’altres temes que afecten la professió, van abordar la situació de saturació extrema que es va viure als serveis d’urgències dels hospitals, a l’atenció primària i al sector sociosanitari arran de l’arribada de l’epidèmia de grip. Els representants de MC i del CCMC comparteixen la preocupació per una situació que posa novament en evidència que el problema ve de lluny i que els nostres serveis d’urgències fa anys que treballen al límit.

Un cop analitzada la situació, els representants dels metges volen manifestar: 1. La saturació -i, ocasionalment, col·lapse- que periòdicament es viu als serveis d’urgències demostra que, més enllà de l’actual context d’epidèmia, l’origen d’aquesta situació es troba en la suma de diverses causes sobre les quals cal actuar de manera decidida i que tenen a veure amb la insuficiència pressupostària i la manca de recursos, però també amb dèficits estructurals i organitzatius i amb l’evolució sociodemogràfica de la població.

2. L’infrafinançament crònic de la sanitat, sumat a les retallades pressupostàries dels últims anys (es calcula que el sistema ha perdut més de 8.800 milions d’euros en els darrers sis anys) i a l’ofec econòmic que pateix la Generalitat han suposat una gran pèrdua de recursos humans i d’inversions. En ple debat dels pressupostos, és el moment de reclamar a tots els grups parlamentaris un esforç per arribar al consens per tal de recuperar els nivells de despesa en salut d’abans de la crisi. La insufici-

ència pressupostària en sanitat posa en risc un dels pilars bàsics de l’estat del benestar.

3. Constatem que continuem molt lluny de la despesa en salut de l’any 2010, just abans de l’inici de les retallades. Tenint en compte el pressupost consolidat previst per al 2017 (8.876,1 milions d’euros), la despesa per càpita serà de 1.186 euros, encara molt per sota dels 1.297,5 euros per habitant de l’any 2010. De fet, la realitat és que encara ens trobem al mateix nivell de despesa que fa deu anys. Aquestes xifres són de les més baixes de l’Estat espanyol i, evidentment, continuem molt lluny de la despesa dels països de l’entorn europeu.

4. L’esforç i el compromís dels professionals que treballen als diferents nivells assistencials està suplint les insuficiències del sistema, malgrat no rebre el reconeixement corresponent des de la perspectiva professional i laboral. La millora del finançament ha de permetre alleugerir les càrregues de treball, recuperar les contractacions i les retribucions i donar estabilitat als professionals.

“L’actual model assistencial no s’ha adaptat als canvis sociodemogràfics dels últims anys”

5. L’actual model assistencial no s’ha adaptat als canvis sociodemogràfics dels últims anys i, en especial, a l’increment progressiu del nombre de pacients crònics, els quals requereixen una atenció integral basada en la coordinació entre els serveis sanitaris, socials i comunitaris. Cal avançar cap a un model d’atenció integral que garanteixi una assistència de qualitat en el domicili i que permeti reservar l’opció de l’hospitalització als casos greus i complexos.

6. La saturació als serveis d’urgències reflecteix l’impacte que la crisi econòmica ha tingut en les famílies i la capacitat de resposta insuficient dels serveis socials i comunitaris a l’hora de donar suport a pacients fràgils que sovint viuen sols i que, davant de qualsevol descompensació, acaben a l’hospital. La feblesa d’aquestes estructures té un impacte directe en l’increment de la demanda assistencial. Amb uns serveis socials i comunitaris més forts i àgils seria possible trobar alternatives a l’ingrés hospitalari.

7. Cal reforçar de manera específica l’apoderament de l’atenció primària i dotar-la de més recursos perquè pugui tenir més capacitat resolutiva i col·laborar estretament amb la resta de nivells assistencials i amb els serveis socials i comunitaris.

8. Amb l’objectiu de millorar l’atenció als nostres pacients, oferim la nostra col·laboració a la conselleria de Salut per participar en l’elaboració del Pla d’Urgències que s’ha anunciat recentment.

La reunió entre els representants del CCMC i MC respon a la voluntat de les dues institucions de mantenir trobades periòdiques per tal de compartir informació i millorar la coordinació d’accions.

Abril 2017

18 ENTREVISTA

Dr. Joan Vendrell Director de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili

“L’individualisme en l’àmbit biomèdic té els dies comptats” Tot just fa tres mesos que va assumir el càrrec de director de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, una institució amb onze anys de vida i dos-cents vuitanta-cinc investigadors. El Dr. Joan Vendrell, cap d’endocrinologia de l’hospital Universitari Joan XXIII i professor de la Universitat Rovira i Virgili, ha esta vinculat amb la recerca a les nostres comarques des dels inicis de la seva carrera professional. Tot i que continuarà fent activitat assistencial i docència, el nou càrrec farà que dediqui la major part del seu temps a la investigació.

-Ha tingut temps de fixar les prioritats de l’Institut?

-Sí. L’avantatge de l’Institut és que fa quasi dos anys es va quedar sense director però es va crear un comitè de direcció ad hoc que dirigia el Dr. Ramón Gomis i tutoritzava les noves directrius que havia de tenir la institució. Jo participava en aquest comitè de direcció, on ja es van establir unes prioritats i es van treballar uns temes que no estaven fixats prèviament, com la redefinició dels grups de recerca, es va reestructurar tota la plantilla dels grups i es van marcar una sèrie de criteris per considerar grups consolidats i emergents. A més, també es van refer els àmbits estratègics prioritaris.

-Quins són?

- Alguns no van canviar, com per exemple, nutrició i metabolisme però es van simplificar en tres àmbits: nutrició i metabolisme, salut i medi ambient i salut mental. En aquest moment hem de treballar diversos punts essencials. En primer Abril 2017

lloc, hem d’acabar de definir el pla estratègic. Aquest any també hem de complir una sèrie de paràmetres per obtenir l’acreditació d’un sistema de recursos humans que hi ha a la Unió Europea i també hem de treballar els punts que necessitem per ser acreditats per l’Institut Carlos III, que això és una feina que durarà més d’un any perquè alguns requisits són complicats de complir. D’altra banda, aquest any també tenim l’avaluació com a centre CERCA, són els centres de recerca de la Generalitat de Catalunya.

-Es pot dir que amb 11 anys de vida l’Institut és un projecte consolidat?

-Sí, però és jove i s’ha de desenvolupar. Hi ha unes àrees més consolidades que d’altres, però és l’única estructura en recerca biomèdica del territori que té futur. Tot i així, l’individualisme en l’àmbit biomèdic té els dies comptats si volem que la recerca sigui competitiva. Cada vegada les estructures s’estan agrupant més perquè guanyem en qualitat i massa crítica, que són els reptes més importants que tenim al davant.

-I què es pot fer per aconseguir-los?

-La qualitat ve a partir dels projectes competitius que tens i per tenir-ne has de tenir capacitat de publicar i de fer-ho en bones revistes. L’Institut ha d’intentar fer transferència de coneixement a l’àmbit més clínic, amb patents i projectes d’innovació.

-De manera freqüent, el major impediment a la investigació són els pressupostos. Pel que he observat a la memòria econòmica, els anys 2014-15, van ser els anys que l’Institut va tenir més pressupost. Què ho va fer?

-Segurament es van aconseguir més projectes. Els diners són finalistes i només es destinen al projecte. El pressupost que tenim és molt baix, el fons estructurals venen donats pel departament de Salut i pel departament d’Empresa i Coneixement.

La capacitat de captar recursos està molt en mans dels investigadors. Si ells demanen projectes i els aconsegueixen, vindrà més finançament.

-Amb les acreditacions també es podran aconseguir més projectes...

-Les acreditacions del Carlos III et permeten optar a convocatòries específiques només per aquests instituts. Enguany és la primera vegada que el departament de Salut ha tret una convocatòria, el PERIS, que va ser de 20 milions d’euros distribuïda en tres anys i podies demanar diners per contractar investigadors, projectes... Algunes parts d’aquesta convocatòria estaven restringides a instituts acreditats. L’Institut Pere Virgili ha obtingut diferents contractes i projectes.

-Ja es tenen aquests requisits per aconseguir l’acreditació?

-No però primer hem de saber el que tenim, que això és un tema que hem de treballar i després hem de veure fins on podem arribar. I després anar a negociar.

-Què és el que manca?

-Els requisits van canviant. En aquest moment n’han tret uns molt exigents. Són criteris pensats en clau de volum més que en qualitat. Demanen un volum molt alt de projectes, plataformes...

-És fàcil la coordinació entre diferents proveïdors?

-En l’àmbit de recerca és fàcil perquè

19 ENTREVISTA no hi ha els problemes que hi ha a nivell assistencial. Aquí cadascú es busca la vida per tenir finançament i tots anem a les convocatòries públiques competitives que hi ha a l’Estat o a nivell europeu o internacional. La idea és aprofitar el millor que es pugui els recursos que hi ha.

-Quants anys porta col·laborant amb l’Institut?

-El vaig veure néixer. Quan vaig arribar a l’Hospital Joan XXIII, l’any 1990, no hi havia pràcticament res d’estructura de recerca de laboratori.

Es feien coses, però més clíniques i es gestionaven des de les fundacions del propi centre. Arran de la convocatòria que va fer l’Institut Carlos III de creació dels instituts d’investigació sanitària hospital-universitat, es va començar a treballar per unir-nos tots perquè un sol centre no té massa crítica suficient. Ens vam ajuntar tots en una única entitat gestora, el Pere Virgili.

-Quants grups d’investigació hi ha?

-Hi ha grups que considerem consolidats, que són els que tenen una producció mínima científica determinada anual, de qualitat i que tenen projectes finançats competitius, n’hi ha setze, dos són emergents. Més de la meitat de grups són de l’àrea de nutrició i metabolisme. De l’àrea de salut mental n’hi ha un que està al Pere Mata, que també està consolidat i després, els altres estan a l’àrea de salut pública. A banda dels consolidats, també hi ha grups associats, que són els que no tenen projecte finançat. En aquest grup n’hi ha bastants més i estan repartits.

-Com es decideix quins projectes es potencien més?

-L’Institut no diu en què s’ha d’investigar, es potencia en base al que s’està fent aquí i en el què podem ser competitius a la resta de Catalunya i d’Espanya, perquè hi ha coses en les que mai podrem competir per finançament i recursos. Això no vol dir que no hi hagi alguna àrea que ens interessi potenciar per estratègia, com per exemple recerca en infermeria. És un àmbit molt poc treballat aquí i arreu de Catalunya i d’Espanya.

- Com ho faran?

-Hem de fer un anàlisi de la situació, el que s’està fent i veure en què podem ser competitius. He parlat amb la presidenta del Col·legi d’Infermeria i amb els responsables d’infermeria dels centres hospitalaris per poder fer una trobada i veure com es pot impulsar el que tenim.

-Es dóna prou suport a la investigació dins la professió mèdica?

-No. Fins ara és més aviat una feina voluntària que fa el metge, fora del seu horari laboral. T’hi has de dedicar tardes, diumenges, festius... És més una qüestió de voluntariat.

També he de dir que les coses estan canviant i s’estan donant compte que no pot haver-hi una bona assistència sense una recerca i una docència adequades darrera. Si vols tenir hospitals universitaris amb un nivell de complexitat i de qualitat, és fonamental la investigació. Cada vegada més s’intenta buscar un perfil de professional que faci bona assistència i tingui capacitat de fer bona recerca.

-Els centres haurien de donar unes hores de recerca als professionals?

-Els centres en teoria et donen un percentatge del temps per a fer recerca però el dia a dia assistencial ho fa molt complicat. Ara que no hi ha hagut molts diners, el primer que s’ha ressentit ha estat la recerca, el que l’ha mantingut ha estat perquè ho ha fet fora, amb bona voluntat. I és un error perquè el que et generarà coneixement i després riquesa, és si tens grups de recerca que són competitius.

-Vostè com va començar a fer recerca?

Jo em vaig formar a l’hospital Clínic i en fer l’especialitat, em van estimular a no fer només assistència. L’últim any, quan acabes l’especialitat, pots fer un projecte que et serveix per fer la tesis, això crea un perfil d’especialistes que tenen ganes de fer alguna cosa més. En venir aquí, ja estava predisposat a fer més coses més enllà de l’assistència i he anat arrossegant a gent, hem fet moltes tesis doctorals.

Abril 2017

20 VIDA COL·LEGIAL

Homenatge als metges col·legiats que ens van deixar durant el 2016 El passat 15 de febrer aquesta corporació va celebrar un emotiu acte en record dels metges que van traspassar durant l’any passat.

Familiars, companys i amics es van reunir per homenatjar-los i adreçar unes paraules en la seva memòria. L’acte va comptar amb una petita conferència sobre el dol, que va impartir el psiquiatre Dr. Fernando Barreneche i la projecció d’un audiovisual elaborat pel Dr. Jaume Fontanet.

El Dr. Barreneche va impartir una conferència sobre el dol

L’any passat vam haver de lamentar la pèrdua dels Drs: Dr. Lluís Delclòs Soler (núm. 4300170)

Dr. Octavio Chiapella Ortiguez (núm. 4300408)

Dr. Emilio Rada Iguzquiza (núm. 4300869)

Dr. Fernando Martínez León (núm. 4300277)

Dr. Alberto Alvarez Latorre (núm. 4300427)

Dr. Pere Joan Martorell Llort (núm. 4300961)

Dr. Frederic Bové Mas (núm. 4300301)

Dr. Salvador Arias Valls (núm. 4300462)

Dr. Josep Maria Albiol Bonet (núm. 4301006)

Dr. Josep Marcel Escoda Sales (núm. 4300352)

Dr. Agustín Guiu Anes (núm. 4300635)

Dr. Josep Maria Coronas Riba (núm. 4301032)

Dr. Enrique Olesti Sagarra (núm. 4300364)

Dr. Roberto Blas Garcia Fernández (núm.

4300663)

Dr. Jordi Recasens Robert (núm. 4301336)

Dr. Ramon Reverter Balada (núm. 4300386)

Dr. Manuel Martínez Brey (núm. 4300682)

Dr. Carlos Gutiérrez Casado (núm. 4302372)

Dr. Fernando Araujo Lastra (núm. 4300401)

Dra. Pilar Sardà Auré (núm. 4300690)

Dra. Marisa García Jiménez (núm. 4302434)

Una aplicació per interpretar espirometries Els Drs. Jordi Daniel i Francisco Martín van realitzar una sessió on van explicar com han desenvolupat i creat l’aplicació “Espiro”, una eina que ajuda els metges de família a interpretar espirometries. A més, també van incidir en què els estudis que han realitzat conclouen que fer-se una espirometria augmenta la probabilitat de deixar de fumar.

A partir de les dades antropomètriques del pacient, aquesta app ofereix una informació que pot ser d’ajuda per al professional no familiaritzat amb la prova o bé confirmar la sospita del clínic més expert.

Abril 2017

Els Drs. Daniel i Martín van explicar que han comprovat que fer-se una espirometria augmenta les probabilitats que els pacients deixin de fumar

21 VIDA COL·LEGIAL

Reconeixement als metges honorífics de les Terres de l’Ebre Aquesta corporació agraeix als facultatius el seu compromís i dedicació en la pràctica de la medicina

El col·legi reconeix els metges que han passat a la condició d’honorífics al 2016

El passat 22 de febrer es va celebrar un petit homenatge als professionals de les Terres de l’Ebre que van passar a la condició d’honorífics durant l’any 2016. Es tracta d’un reconeixement anual que realitza el col·legi als facultatius pel seu compromís i dedicació en la pràctica de la medici-

na quan compleixen els setanta anys d’edat.

La jornada, que va comptar amb la participació del directors de l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa, Dr. Victorià Peralta i Salvador Pallejà, de la regidora de l’Ajuntament de Tortosa, Anna Algueró i del cap de la unitat

d’atenció al ciutadà de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre, Dr. Francesc Vicent, va començar a la delegació de Tortosa del Col·legi, on es va fer l’entrega de la insígnia col·legial junt amb els títols que emet el Consejo General de Colegios de Médicos.

En nom de tots els metges, la Dra. Carmen Mateo va destacar els avenços que s’han dut a terme en el camp de la medicina durant els seus anys d’exercici professional i va demanar més recursos per als professionals sanitaris. D’altra banda, el president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, també va agrair als professionals la seva tasca i els va encoratjar a participar en l’activitat col·legial. Els metges que han passat a la condició d’honorífics a les Terres de l’Ebre són: Dr. Pere Angelet Figa Dr. Jose Ignacio Buj González Dr. Akbar P. Lenoble Servillo Dr. Lucas Lluch Homedes Dr. Evaristo Martí Queral Dra. Carmen Mateo Corbalan Dr. José Pla Hierro Dr. Salvador Juan Pallarés Llao

Aprofundim en les implicacions i abast del secret mèdic El president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Javier Hernández, conjuntament amb el director de l’àrea de praxis del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Dr. Josep Arimany, van impartir el passat 26 de gener una conferència sobre la responsabilitat civil professional i les implicacions del secret mèdic.

Els ponents van remarcar la importància de preservar la confidencialitat de les dades dels pacients, així com de fer un ús responsable en el accessos als historials mèdics. La sessió es va desenvolupar al voltant de l’anàlisi de casos pràctics i actuals. Aquesta jornada es va dur a terme en el marc de les relacions entre l’Audiència Provincial de Tarragona i el Col·legi.

Els ponents van remarcar la importància de fer un ús responsable en els accessos als historials mèdics

Abril 2017

22 VIDA COL·LEGIAL

Més de 250 professionals participen al II Congrés de cooperació La secció de metges cooperants del Col·legi va participar en el II Congrés de cooperació, que va reunir més de 250 professionals a Santander. Un dels ponents va ser el Dr. Xavier Manubens, qui va explicar el funcionament de la secció. Un dels objectius d’aquesta trobada és sensibilitzar sobre la realitat que pateixen mol-

tes poblacions vulnerables en països empobrits, i en especial els refugiats.

A banda, aquest congrés vol crear un espai de coneixement, formació, sensibilització i treball en xarxa entre els diferents professionals per incloure a l’agenda política les necessitats d’aquestes persones i poder-ne donar resposta.

Jornada sobre les arbovirosis emergents El passat desembre el Col·legi va acollir una jornada sobre arbovirosis emergents, on es va tractar el virus Zika i Chikungunya des de l’atenció primària.

Entre els ponents, el Dr. Graciano Garcia de la Unitat de Salut Internacional de l’Hospital Universitari Joan XXIII, va exposar les arbovirosis emergents.

D’altra banda, la Dra. Neus Rius del Servei de Pediatria de l’hospital Sant Joan de Reus va aprofundir en el Zika pediàtric i el Dr. Frederic Gómez, del Servei de Microbiologia de l’Hospital Joan XXIII, de la resposta del laboratori. A la jornada també hi van intervenir els Drs. Antoni Soriano, Sofía Minguell i Israel Molina. La Dra. Patricia Guillot, del Centre de Vacunació Internacional de Sanitat Exterior a Tarragona va dissertar sobre l’avaluació del coneixement dels viatgers.

El col·legi participa en la inauguració de la mostra “El cor que mou la sang” Durant el mes de febrer es va instal·lar una mostra a la planta baixa de l’hospital Joan XXIII per apropar als ciutadans l’activitat que fa el Banc de Sang i Teixits al centre. El Col·legi va participar en la inauguració d’aquesta exposició, que porta per títol el cor que mou la sang i que va commemorar el 50è aniversari de l’hospital. La mostra va fer un repàs per l’hematologia, ensenyant curiositats sobre la sang.

Abril 2017

23 VIDA COL·LEGIAL

Projecció de la pel·lícula “Un doctor en la campiña” La sala d’actes de la seu de Tarragona del Col· legi es va convertir en una sala de cinema per reproduir la pel·lícula “Un doctor en la campiña”, dirigida pel Dr. Thomas Lilti. El director del gran èxit de taquilla “Intocable”, narra en aquesta nova història el dia a dia en la vida d’un metge rural a França. Abans d’iniciar la projecció, el Dr. Alex Moreno va fer-ne la presentació, explicant també la seva experiència com a metge rural.

Comencen els actes per reivindicar la tasca del Dr. Frias, precursor de la pediatria El consistori reusenc, junt amb altres institucions i el suport del COMT, dedicaran l’any 2017 al Dr. Alexandre Frias i Roig, tal i com ja hem anat explicant en els darrers números d’aquesta publicació. Amb aquest exemplar de la revista hi hem distribuït el tríptic que recull les principals activitats programades per reivindicar la tasca que va dur a terme aquest doctor precursor en la pediatria a principis del segle XX. Entre elles s’hi poden trobar conferències, tallers, visites guiades i una exposició itinerant que recorrerà els municipis de les nostres comarques.

La nova vocalia de metges tutors reclama un marc estatutari propi en la seva primera assemblea Tal i com ja va avançar en l’anterior número d’aquesta publicació el representant nacional de metges tutors de la recent constituïda vocalia de la Organización Médica Colegial, les primeres peticions del Dr. Francesc Feliu han estat crear un marc estatutari propi, més formació i temps per a la docència i major reconeixement.

Així es va concloure a la primera assemblea que va celebrar la nova vocalia a Madrid els passats 24 i 25 de febrer.

A més, Feliu també va demanar la creació d’un registre

de tutors a Espanya, ja que actualment s’estima que hi ha 12.000 professionals duent a terme aquesta tasca però no es coneix quants n’hi ha en cada comunitat autònoma.

Abril 2017

24 VIDA COL·LEGIAL

L’ICS homenatja els 78 treballadors que es van jubilar el 2016 La Gerència Territorial de l’ICS Camp de Tarragona va celebrar, el passat 3 de març l’acte d’homenatge “amICS per sempre” als treballadors de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i de la xarxa d’Atenció Primària que es van jubilar durant el 2016 -un total de 78-, i als 66 professionals que han commemorat durant l’any passat els 25 anys de pertinença a la institució. L’esdeveniment va tenir lloc a l’auditori de la Diputació de Tarragona, que va comptar aproximadament amb uns 200 assistents, entre homenatjats, companys, familiars i directius de l’ICS.

400 persones participen a la XXXIV Reunió de Ginecòlegs i Obstetres i XI Reunió de Llevadores de les Comarques Catalanes El passat 3 de març es va celebrar la XXXIV Reunió de Ginecòlegs i Obstetres i XI Reunió de Llevadores de les Comarques Catalanes amb un gran èxit d’inscrits. El Col·legi hi va participar amb el lliurament dels premis a la millor comunicació i al millor pòster. En el primer cas, el treball guanyador “Lesions vasculars d’origen obstètric” va ser per a la Dra. S. Tovar Recasens (Hospital General de Catalunya), qui va rebre 300 euros. El premi al millor pòster, valorat en 250 euros, el va guanyar C. Henere (Consorci Sanitari de Terrassa) pel treball “Maneig de la torsió annexial, a propòsit de dos casos clínics”.

Abril 2017

25 VIDA COL·LEGIAL

Ens remuntem a l’origen de les festes de Tarragona Les festes tarragonines a través de la seva història i imatges.

El passat 14 de desembre vam poder aprofundir en el Seguici Popular de Tarragona, a càrrec del cronista oficial de la ciutat, Josep M. Sabaté. En aquest acte també es va inaugurar una exposició fotogràfica sobre les festes de Tarragona que es podrà visitar a la sala d’actes de la seu del Col·legi a Tarragona fins a finals del mes de maig. L’autor de les obres és n’Emilio Garcia Salgado.

Leire Pellicer guanya el concurs de dibuix La festa infantil del Col·legi va ser, com cada any, l’escenari escollit per fer l’entrega de premis del concurs de dibuix infantil. La guanyadora absoluta i autora de la postal del COMT per felicitar les festes de Nadal va ser Leire Pellicer López. En les altres categories, la primera classificada de la junior va ser Carla Sanchis Villaño i el guanyador de la categoria mini va ser Pere Abelló González. La jornada va començar amb l’espectacle “una carretada de contes de Nadal”, que va dur el grup La Guilla Teatre. A continuació la corporació va rebre la visita del Patge Reial, a qui tots els petits van poder donar les seves cartes amb els seus desitjos per als Reis Mags.

Concert de Nadal del Conservatori de Música i el Col·legi L’Auditori de la Diputació va acollir el passat 21 de desembre el concert de Nadal que organitzen conjuntament l’Escola i Conservatori de Música i el Col·legi de Metges. En la primera part, Aina Sentís (violí) i Kiev Portella (piano) van interpretar “Csárdás” de Vittorio Monti. A continuació, Jan Schmitz (flauta travessera) i Miquel Villalba (piano), van deleitar el públic amb “Fantasia, op.79” de Gabriel Faurè i “Concertino, Op. 107” de Cécile Chaminade. A la segona part del concert l’orquestra de Grau Professional va interpretar el “Vals Trist, Op. 44” de Jean Sibelius i la “Simfonia núm. 8 en si menor, D. 759 ‘Inacabada’ de Franz Schubert.

Abril 2017

26 VIDA COL·LEGIAL

Dr. Luis Lorenzo Roldán Metge especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia

“Penses que vas a ajudar, però són ells els que t’ajuden a tu” llavors o ja no ho faria.

El Dr. Luis Lorenzo és ex-I què va passar? travertit, somrient, parla -Un dissabte al matí estava clar i pausat. Va estudiar a la platja a Altafulla i vaig medicina a l’Hospital Clísentir que una amiga meva nic de Barcelona, la seva parlava de la Fundació, acapoblació de naixement, i bava d’arribar de l’Índia, on després es va traslladar a exercia d’advocada. Em va Anglaterra per fer l’espedir que feia tres anys que hacialització en cirurgia orvien inaugurat un hospital topèdica i traumatologia. en un petit poble, BathalaM’explica que és allà on palli (a 16 km d’Anantapur), va començar a encendre’s on no hi havia cap infraesl’espurna de voler fer un tructura de traumatologia voluntariat, experiència ni cirurgia ortopèdica. Era que afirma que tots te2002. A partir d’aquí hi vaig nim a dins i recomana a escriure. El 2003 hi vaig anar tothom. Ara condensa les un mes i tres setmanes per seves vivències en el llibre valorar-ne els mitjans, es va Levanta y anda en la India El Dr. Lorenzo ha escrit el llibre a partir dels diaris d’emocions que ha fer un programa i es va corural, que podeu trobar a redactat en les seves estades de voluntariat a l’Índia mençar a treballar amb nens totes les llibreries i destiamb seqüeles de polio, peus narà íntegrament els seus beneficis a la Fundació Vicente Fer- i vaig fer el que generalment es deixa bots, seqüeles de fractures maltracper al final, l’índex. He estat dos anys tades i, en general, deformitats de les rer. i escaig per redactar-lo, no ha estat extremitats superiors i inferiors. El -D’on va sorgir la idea de fer el lli- ràpid però sí una gran experiència nostre objectiu era realitzar un servei humana perquè moltes vegades m’he de traumatologia a l’hospital perquè bre?

-Després de 10 anys participant en el hagut de veure a mi mateix. Tot i que tots els malalts de les aldees no s’haprograma de cooperació amb la Fun- costa molt, quan viatjo sempre faig guessin de desplaçar a Anantapur. dació Vicente Ferrer a l’Índia tenia un diari on hi intento escriure només -Hi va anar sol? previst fer un article per a una revista emocions i ha estat el material que -Sí, i al principi em va costar. Quan científica explicant tots els treballs he fet servir com a base. La història vas a un lloc desconegut tens por. que havíem realitzat i els seus resul- és un relat molt simple, la meva ex- Sabia que estava en una zona rural però no sabia què em trobaria i ningú tats. Abans de marxar del país sem- periència amb la fundació a l’Índia. pre aprofito per parlar amb l’Anne -Com decideix fer-se voluntari i m’havia explicat què hi hauria. Vaig haver de superar moltes coses però Ferrer –dona de Vicente Ferrer- a anar a l’Índia?

Anantapur i ella em va proposar es- -Tenia pendent el voluntariat en ci- quan vaig arribar allà, va ser fancriure un llibre de l’experiència de rurgia ortopèdica i traumatologia tàstic. M’estaven esperant amb els l’Associació de Cirurgians Ortopè- però va ser una mica de casualitat. braços oberts i van posar a la meva dics Voluntaris (ACOV) –n’és mem- El cuc de la cooperació se’m va des- disposició uns tècnics ortopèdics inbre fundador-. I em vaig dir, per què pertar quan era a Anglaterra, on vaig dis que no havien entrat mai en un tenir la sort de treballar amb caps de quiròfan. Gràcies a ells i a la Fundano? Era 2013. servei que n’havien fet molta. Quan ció els hi vaig ensenyar com s’havien -Li ha costat escriure’l?

-A l’avió de tornada a Espanya vaig tenia 58 anys vaig pensar que cada de rentar les mans i van ser els meus estar tot el viatge pensant en el llibre any perdia molta força i que o ho feia ajudants.

Abril 2017

27 VIDA COL·LEGIAL -Què és el que més li va cridar l’atenció de l’hospital?

-Vaig veure que els metges d’altres especialitats estaven molt ben formats i que era molt important el tractament dels malalts. Tots tenien la mateixa mentalitat respecte a que han d’ajudar el més pobre i el que més ho necessita. La part humana d’aquests metges era impressionant. Abans de marxar vaig trucar al Dr. Xavier Manubens i li vaig dir que vingués com fos per a seguir els malalts que jo havia operat. D’aquí vam començar a fer el programa de cooperació a través de l’ACOV, on s’hi han afegit un parell de metges l’any. Ja som 23 traumatòlegs que hem passat per Anantapur.

-D’aquesta manera, des de que vostè hi va anar, el servei no ha quedat mai més orfe de traumatòleg?

-Sempre hi ha hagut continuïtat durant 6 mesos, cobrim mig any. Nor-

“Si vols fer voluntariat el més important és oblidar-te de tu mateix i posar-te a les ordres dels que ho necessiten” malment sempre hi vaig al novembre-desembre i tot i que et recorden, és com tornar a començar. A l’Índia si els nens no poden caminar, els deixen a les cabanes tancats, com a molt els deixen netejar. La nostra tasca ha estat intentar posar dempeus tots aquests nens, que caminessin i poguessin anar a l’escola.

-Quin és el passatge del llibre que li ha costat més explicar?

-El que més m’ha costat és escriure el llibre perquè no sóc escriptor. Enfrontar-me al full en blanc és de les coses més difícils que m’han passat a la vida.

-I què és el que més li ha agradat explicar?

-Les necessitats que hi havia al principi i com s’ha pogut ajudar tots aquells nens que ho necessitaven. Moltes vegades penses que vas a ajudar, però en el fons són ells els que t’ajuden a tu perquè t’augmenten tant la teva fortalesa i moral interior que és increïble com tanta gent amb tanta pobresa poden viure tot el dia somrient. Si vols fer voluntariat el més important és oblidar-te de tu mateix i posar-te a les ordres dels que ho necessiten, amb els seus mitjans tenen molta més experiència que nosaltres.

Un bon mestre sempre deixa empremta És difícil expressar amb paraules tot el que ha suposat el Dr. Coronas per nosaltres tant des del punt de vista personal com professional durant la nostra residència. Sabem que possiblement no li agradaria sentir-se protagonista, però ens agradaria només dedicar-li unes paraules encara que no podrem igualar el sentit de l’humor cínic i inconfusible que ell ens dedicava cada dia.

Allà va, dels teus residents tal com tu ens vas batejar: de la Tarragó, la Tinoco, la Salío, l’Enrich i el Félix (a ell no li va canviar el nom).

El nostre petit homenatge és recordar-lo avui i dia a dia reproduint allò que ens ha ensenyat, des de com explorar a com diagnosticar i, el més complicat com ell sempre ens ha dit, saber quan operar…i quanta raó tenia!

El seu humor particular l’ha fet per nosaltres tant especial, amb les seves frases que ens hem fet nostres: “¿Qué me dices?“, quan algú deia alguna barbaritat o “que ya eres R7!” si li preguntaves algun dubte que pen-

sava que ja havies de saber. Quantes vegades quan hem tutoritzat un resident més petit hem reproduït les seves paraules: “la malla bien estiradita”, “hay que ir bien pegadito al saco”. Tots tenim una part d’ell, del seu humor, la seva humanitat tractant als pacients, el seu saber estar i com no de tots aquells detalls tècnics que s’ha esforçat en transmetre a cadascun de nosaltres.

Perquè ell no ens tractava com a residents, podria semblar que fugia de ser una figura paternal però en el fons no podia evitar preocupar-se per nosaltres tant per la nostra vida professional com personal aconsellant-nos sempre que ho necessità-

vem. I és que des que aterràvem de R1 a l’hospital ens acollia en tots els sentits per no deixar-nos inclús una vegada especialistes i treballant a altres hospitals.

Sobretot li hem de dir gràcies, gràcies per tot el que ens has ensenyat, no només de la cirurgia, sinó de la vida, i sobretot a mantenir el sentit comú.

Mestre, amic i company, de poques paraules però encertades, “esto es lo que hay” deia, convidant-te a l’acceptació i a la tolerància, sense més floritures.

Un home savi capaç de donar lliçons sense alliçonar, que es feia escoltar sense alçar la veu, que sabia parlar i somriure amb aquells ulls vius i intel·ligents que transmetien tant.

Allà on siguis… et trobem a faltar.

Fèlix Moreno Enric Duque Andrea Jiménez Cristina Gonçalves Aleidis Caro Abril 2017

28 OPINIÓ

Llums i ombres de la intervenció dels metges en les xarxes socials Dr. Antonio Labad President de la Comissió Deontològica del COMT Vocal de la Comissió Central de Deontologia de la OMC Núm. col·legiat 4300416

La informàtica ha revolucionat de manera impensable la manera de comunicar les persones entre si, en tots els àmbits i com no podia ser d’altra manera, també en el camp de la sanitat, tant entre metges i pacients com entre companys de professió i entre aquests i la societat en general.

En el nostre àmbit, segueix sent fonamental que la relació metgepacient personalitzada es mantingui com a essència de l’acte mèdic, cara a cara, fet que no exclou que en ocasions pugui realitzar-se de forma indirecta, mitjançant carta, via telefònica o a través d’altres mitjans telemàtics o audiovisuals, sempre que es tingui present que no és equivalent a la relació directa i personal.

En el II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica, celebrat a Tarragona fa dos anys ja era present la nostra preocupació per aquest tema: “Metge en consulta, Metge en Xarxes socials: distintes eines, mateixos principis”.

Les xarxes socials no són bones o dolentes en si mateixes, dependrà de l’ús que se’n faci, tot i que ha d’estar regit pels principis de l’ètica i la deontologia mèdica.

Vagi per endavant que les xarxes socials cada any són més utilitzades a tot el món, principalment perquè hi ha molts ciutadans, inclosos els pacients, interessats a conèixer aspectes relacionats amb la medicina.

Els professionals sanitaris, com més joves són més participen en aquestes tecnologies i això cal tenirho en compte fins i tot com a mitjà Abril 2017

de coneixement i aprenentatge en els estudiants de medicina i d’altres. És per aquesta raó que el COM de Tarragona (COMT) els hi dóna, a través de la seva Comissió de Deontologia Mèdica, no només el Codi Deontològic sinó també el “Manual d’estil per a metges i estudiants de medicina, sobre el bon ús de xarxes socials”, als estudiants de cinquè curs de medicina, coincidint amb el seu aprenentatge en qüestions d’ètica i deontologia mèdica, a partir de l’elaboració de situacions extretes de les seves pràctiques clíniques i plasmades en un portafoli, amb el suport d’altres alumnes mentors ja experimentats i els membres de la Comissió Deontològica del COMT. El mateix succeeix amb els metges joves i no tan joves, que utilitzen les xarxes no només per conèixer els últims avenços de la medicina, sinó per difondre els seus coneixements, per exemple mitjançant un bloc, intercanviar opinions amb els seus col· legues a través de Linkedin o “conversar” a través de Twitter i Facebook amb persones que poden plantejar situacions relacionades amb la medicina en general o amb aspectes personals que consulten com a pacients.

Com deia Marian Jiménez de Aldasoro al nostre II Congrés de Deontologia mèdica, la responsabilitat del que es difon a les xarxes socials no és diferent al que s’exposa en una consulta presencial o en un acte mèdic d’altres característiques. Els nous escenaris no dilueixen les responsabilitats.

Precisament perquè les xarxes socials estan obertes a una infinitat de persones, llevat que s’hi configurin nivells alts de privacitat, el que s’hi publica, tant a nivell d’imatges com de contingut textual ha de garantir els estàndards de privacitat i confidencialitat de la informació dels pacients i assegurar-nos que cap pacient pugui ser identificat per la combinació o la suma d’informació disponible a la xarxa, com bé indica el COM de Barcelona en la seva “Guia d’ús de social media per a metges”.

Actualment hi ha moltes intervencions en les xarxes socials criticant certes anomalies en el funcionament de la sanitat, per exemple en relació a les llistes d’espera o el desbordament de les urgències hospitalàries. És acceptable sempre que no sobrepassin certs límits inadmissibles, com ara el promogut per un cibernauta que per evidenciar el que ell anomenava “caos hospitalari” en relació a l’escassetat de metges per atendre els nombrosos pacients d’un determinat servei, va mostrar una relació de pacients amb nom i cognoms, evidentment sense el seu consentiment.

Hi ha normes d’obligat compliment, no només referenciades en el Codi Civil i Penal, sinó també en els codis deontològics dels metges. La norma 30 del Codi de Deontologia català diu: “el metge ha de procurar que, a la presentació pública de documentació mèdica en qualsevol format, no hi fiqui cap dada que faciliti la identificació del pacient”, molt similar al referit en l’article 28.2 del Codi Deontològic Español. I en l’article 29.1 d’aquest Codi Deontològic, a més es diu: “el metge ha d’exigir als seus col·laboradors sanitaris i no sanitaris absoluta discreció i observança escrupolosa del secret professional”.

Però les intervencions dels metges, en els mitjans de comunicació

29 OBITUARI i xarxes socials, no només han de ser prudents en relació als pacients, sinó també als companys de la professió.

El CD català a la norma 97 diu: “La relació entre metges mai ha de comportar desprestigi públic. Les discrepàncies professionals han d’ésser sempre discutides entre metges i al si del Col·legi de Metges o d’altres organismes col·lectius professionals. Solament quan aquestes vies estiguin exhaurides és podrà recórrer a Altres instàncies”. En la mateixa línia s’hi refereix l’article 38.3 del CD espanyol: “Les discrepàncies entre metges no han de propiciar el seu desprestigi públic. S’evitarà el dany o l’escàndol, no estant mai justificades les injúries a un col·lega. S’evitaran les polèmiques públiques; les divergències es resoldran en l’àmbit professional o col·legial “.

No cal dir que les transgressions a aquests últims principis es produeixen amb més freqüència de la desitjada, arribant algunes d’elles a les comissions deontològiques dels col·legis provincials i en algunes ocasions també a la Comissió Central de Deontologia. És cert que els debats relacionats amb el millor o pitjor funcionament o gestió d’entitats o serveis sanitaris, d’índole diversa, s’han incrementat en els últims temps, d’acord amb la societat on vivim, utilitzant per a la seva manifestació els mitjans tradicionals de comunicació i les actuals xarxes socials.

El debat sempre és lícit, mentre no es transgredeixin els límits del desprestigi personal i públic. Sempre s’ha d’actuar amb molta cautela, ja que en la majoria de debats és molt probable que es mencioni a persones directament implicades o responsables i si la confrontació és apassionada, també és possible que aquesta menció vagi acompanyada d’expressions que puguin suposar un possible desprestigi o injúria de la persona esmentada.

El concepte de desprestigi o presumpta injúria personal pot tenir una connotació molt diferent per part del que l’emet que per part del receptor i serà la valoració d’aquest últim el que activarà la probable denúncia a la instància que correspongui, perquè aquesta última informi i/o sancioni.

En record del Doctor Frederic Bové Mas Dr. Josep Maria Calbet Camarasa Doctor en Medicina Col·legiat al COMB amb el núm. 3783

de Nostra Senyora El passat 5 de dede Montserrat. sembre va morir a Com a conseTarragona Frederic qüència de la seva Bové Mas, després llarga experiència d’una llarga i penoen l’exercici professa patologia. Havia sional és autor del nascut a Falset el 6 llibre Relats d’un de febrer de 1934. metge rural (BarFill d’un funcicelona, MRR, 2011, onari de telègrafs, 314 pp.) il·lustrat ell mateix ingressà pel també metge al cos de telegraPedro Alegre Gufistes, i al mateix tiérrez. El nostre temps superat el “Bové va ser un amic va sentir la batxillerat el 1953, home que en tot necessitat de testiinicià la llicenciamoniar sobre fets tura de Medicina moment exercí la viscuts, i que ell va a la Universitat de cultura de l’esforç considerar, endut Barcelona, que culper la seva humiliminà el 1960. Com i de l’esperit de tat, com a simples a metge d’APD superació” anècdotes. Però no exercí a Begur, la eren “anècdotes”, Garriga, Vilaverd, i sinó serioses reflefinalment a Alcoxions sobre la psicologia humana, ver.

La seva inquietud el va portar a on ell hi va profunditzar, a través de participar en uns cursets que diri- la seva professió.

Bové va ser un home que en tot gia el Dr. Febrer Callís, a Benicarló.

Amplià estudis a l’Hospital de Sant moment exercí la cultura de l’esPau, de Barcelona, i s’especialitzà forç i de l’esperit de superació. N’és en al·lergologia. El 1970 els doctors un bon exemple el llibre referenciOrozco Delclòs, i Llovet Tàpias, li at. Les seves pàgines són escrites van oferir ser cap de servei a l’Hos- amb un estil àgil i directe, amb dopital de la Creu Roja de Tarragona, i mini dels diàlegs, que li donen una més tard cap de servei de l’Aparell gran amenitat. En el seu contingut respiratori del mateix Hospital. En hi podem veure una reflexió ètica i justa recompensa va rebre la Creu sanitària.

Hem perdut un metge tarragoní de Plata de la Creu Roja.

Fou membre del consell de re- exemplar que sempre fou fidel a la dacció de la revista “Clínica Rural” seva vocació. El nostre condol a la (1970), on hi va col·laborar. Partici- seva esposa Carme, que ha estat la pà activament en les sessions clíni- seva constant col·laboradora, i llurs ques organitzades a la Policlínica fills.

Abril 2017

30 OPINIÓ

Romesco i romescades (Part II) Dr. Pere Sanvisens Col·legiat núm. 4300889

No hi dubte que el romesco pertany al gran espectre del peix amb suc. Es pot fer amb patates o amb fesols i admet múltiples afegitons: de vi, conyac, pebre, bitxo… Alguns han substituït el pebrot de romesco (capsicum annum) -que seria l’autèntic i idoni element definitori- per altres tipus de pebrot, com la nyora (capsicum frutescens) de forma més arrodonida i gust més incisiu, que cita el periodista tarragoní Antonio Alasà a la seva recepta.

El romesco es feia a les cases molt correntment. Es servia als restaurants de Tarragona habitualment, ara la demanda ha baixat. M’ho comentava un pescador del Serrallo i propietari d’un recomanable restaurant d’aquest entranyable barri que coneix perfectament la història. El romesco, per ell, era un plat de barca. Un dia ens va preparar un romesco de ventresca de corbina, absolutament inoblidable. La noblesa del peix blanc en el seu exacte punt de cocció amb una salsa més aviat suau que no perjudicava la qualitat excepcional del peix, hi va afegir unes patates amb el cantó escapçat. Va preparar aquesta salsa amb all, evidentment pebrot de romesco fregit, ametlles i avellanes, pa torrat al forn (habitualment es fregeix) i una mica de conyac, no hi va fer entrar tomàquet ni ceba.

Abril 2017

“Els plats de peix amb suc, com les escudelles, són menges populars derivades originalment de la precarietat, esperit i enginy de la gent”

Hem d’entendre que els plats de peix amb suc, com les escudelles, són menges populars derivades originalment de la precarietat, esperit i enginy de la gent, hereva de segles

de sapiència pràctica als fogons.

Un altre extrem a tenir en compte és que el suc mariner de sabor fort podia dissimular la mala olor i sabor d’un peix en males condicions. Era freqüent que en èpoques sense refrigeració, el peix, molt vulnerable, de seguida es passés.

Al llibre El que hem menjat Josep Pla només admetia la brasa, potser amb una lleugera vinagreta. Respectant el seu punt de vista, a mi em sembla que un bon peix a la planxa ben fet també pot ser senzillament excels.

Tot i que el romesco ha fugit de bastantes cartes, encara el podem trobar com a plat i com a salsa. I és que el romesco, com a simple salsa, perviu alegrement i és coneguda a llocs fora de Catalunya. Aquesta salsa sí que requereix tomàquet en l’elaboració. Acompanya plats de peix o de carn: conill a la brasa, costelles o les calçotades, rebent el nom de salsa de calçots que vindria a ser una variació de la salpebrada o el simple romesco.

Una salsa molt semblant serveix per fer la escarola amb romesco o el Xató celebrat a Vilafranca o El Vendrell.

Menjar un romesco de peix al Serrallo no ha deixat de ser tota una experiència, un retorn a altres temps. Hem d’evitar aquells romescos de color fosc, amb la picada cremada i el gust amargant que malmeten el plat. Ara s’estila un romesco atenuat, que no perjudiqui el sabor i el protagonisme del peix.

Mengem per saciar la gana, cosa natural, però també cal menjar amb la raó i sobretot amb l’emoció. Les menges fan història i ens tornen a la història.

31 OPINIÓ

La experiencia de ser médico residente Dra. Sara Tameish Col·legiada núm.: 4306477

Todo comienzo es difícil. Y así sucede también con la residencia. Acabas la carrera, apruebas el examen MIR y de repente te encuentras en una consulta delante de pacientes.

Pacientes reales. Nada de pacientes simulados, maniquís o exámenes tipo test. Aquí no vale dejarte una pregunta en blanco o responder al azar porque no sabes la respuesta correcta. Este es el primer cambio al que se enfrenta un médico residente: el asumir responsabilidad.

Los primeros días de residencia son momentos de novedad y de entusiasmo. Se conocen nuevos compañeros y se empieza a familiarizar con un nuevo lugar y con las rutinas de trabajo. También son días de papeleo y de algunos cursos de introducción. Muchos residentes empiezan rotando fuera de su propio servicio. Por todo esto puede que uno se sienta un poco lejos de lo que se esperaba. Sin embargo, poco a poco, se va adentrado al verdadero día a día de la residencia.

Durante el primer año de residencia, pero más adelante también, hay muchas cosas que preocupan: ¿Ha-

“Cada día que pasa, uno se da cuenta que va superando pequeños hitos y que cada vez las cosas ya no salen tan mal como pensaba” bré elegido bien la especialidad?; ¿Seré capaz de aguantar 24 horas de guardia?; ¿No se me escapará ningún diagnóstico importante?; ¿Algún día llegaré a saber tanto como mis adjuntos? Pero con cada día que pasa, uno se da cuenta que va superando pequeños hitos y que cada vez las cosas ya no salen tan mal como pensaba.

Al principio, es frecuente encontrarse ante situaciones a las que no se cree estar a la altura; problemas a los que no se cree tener respuesta; emociones que uno no cree sa-

ber manejar. Para superar todos estos miedos e inseguridades es muy importante poder contar con gente que te apoya. Habrá muchas personas que lo harán y que enseñarán mucho. Aquí ocupan un lugar importante los residentes mayores, los guías del residente pequeño en gran parte de su camino, que le ayudan a la integración y sobre todo que entienden todas sus frustraciones, por muy poco importantes que puedan parecer.

Es verdad que se pasan muchas horas en el hospital, sobre todo por las guardias. Y a pesar de que pueda haber momentos de mucha carga asistencial o de presión emocional, al final siempre se suele encontrar algún momento en el que reírse con los compañeros. Lo más importante es la buena relación con los compañeros y el trabajar en equipo. Por ello es importante llegar con mucha humildad y ser consciente de que todos formamos parte del equipo, que cada uno es importante y que se puede aprender algo de toda persona. Uno aprende a confiar en otras personas y ver las cosas desde otro punto de vista.

Es cierto que los primeros años son difíciles, pero al mismo tiempo son los más bonitos. Lo importante es no perder la motivación ni la emoción, adaptarse a los nuevos cambios y no olvidar por qué uno ha escogido su especialidad.

Augmenten els ajuts a la natalitat del Programa de Protecció Social del COMT Durant l’últim any s’han incrementat un 88% les sol·licituds dels ajuts per naixement o adopció d’un fill/a.

Mentre que l’any 2015 se’n van demanar 44, el 2016 es va arribar a les 83. Enguany ja s’han registrat 19 sol· licituds. Segons estableix el Programa de Protecció Social de la corporació, el Col·legi dóna la benvinguda al teu nadó amb un donatiu econòmic

que s’ingressa en una llibreta del BBVA, entitat que té un acord amb MED1 i ofereix serveis exclusius per als col·legiats.

Fe d’errors: En el número anterior vam repetir erròniament un peu de foto en comptes d’identificar a la Dra. Patricia Moreno amb el seu fill Roc. Reproduïm de nou les fotografies a la pàgina següent amb l’atribució correcta.

La Dra. Loredana Violeta Dudasu amb la seva filla Maria i la Dra. Aura Maria Stan amb el seu fill Paul

Abril 2017

32 VIDA COL·LEGIAL

El COMT dóna la benvinguda al teu fill/a amb un ajut a la natalitat Posa’t en contacte amb el Col·legi si vols sol·licitar el donatiu econòmic que estableix el Programa de Protecció Social

Els Drs. Gina Procida i Franklin Ferreira amb la seva filla Gina

La Dra. Patricia Moreno amb el seu fill Roc

La Dra. Raquel Català amb la seva filla Scarlett

La Dra. Ana Jesús Areste amb la seva filla Carla

El Dr. Jorge Alcalá amb el seu fill David

La Dra. Lourdes Martin amb la seva filla Ayra

La Dra. Amanda Arroyo amb les seves filles Arlet i Ona

La Dra. Esther Domènech amb la seva filla Blau

La Dra. Silvia Lázaro amb el seu fill Jaime

La Dra. Claudia Jimena Perla amb la seva filla Sofia

El Dr. Maurizio Giordanengo amb el seu fill Luca

Abril 2017

33 VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Jaume Servelló amb la seva filla Blanca

La Dra. Carmen Poblet amb la seva filla Iona

La Dra. Ana Cazorla amb el seu fill Carlos

El Dr. Roberto Lucea amb el seu fill Aitor

La Dra. Emma Forcadell amb la seva filla Mariona

La Dra. Yumelky Dahiana Medina amb la seva filla Luna

Els Drs. Nuria Sierra i Aitor Alfaro amb la seva filla Martina

El Dr. Gustavo Hernán Yupanqui amb el seu fill Sergi

La Dra. Eugenia Fernández amb la seva filla Paula

La Dra. Yesenia Tavarez amb el seu fill Eduardo

La Dra. Hiam Tarabishi amb la seva filla Júlia

Els Drs. Noelia Cases i Javier Recasens amb el seu fill Axel

Abril 2017

34 GASTRONOMIA

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com) Ingredients: 500 gr de cloïsses 2 Carxofes 3 grans d’all Un got d’oli d’oliva 3 talls de pernil ibèric tallat petit Un gotet de vi blanc 250 gr de Mongeta de Santa Pau

Ingredients: 2 molls Mig mango Oli d’oliva Un raig de vinagre de Xerès

CLOÏSSES AMB CARXOFES I MONGETA DE SANTA PAU Retireu les pells més dures de les carxofes i talleu-les a quarts, poseules en un cassó cobertes d’oli juntament amb els grans d’alls i a foc lent sense bullir.

Quan estiguin cuites les escorrerem, les posarem en una paella calenta i afegirem les cloïsses, el vi blanc i les mongetes de Santa Pau, taparem.

Quan estiguin les cloïsses obertes servirem en un plat fons amb el pernil per sobre.

Una mica de cibulet 40 gr de coliflor 40 gr de pastanaga 40 gr de bròquil

molls amb mango i cous cous de verdures de temporada Netegem els molls i retirem les espines, passarem els llomets per una paella molt calenta, quan estiguin daurats els ruixarem amb el vinagre i afegirem el mango tallat a dauets petits i el cibulet.

Mentrestant passarem la coliflor, la pastanaga i el bròquil per una picadora deixant tots els ingredients picats petits (com un cous cous). Ho amanirem amb oli i sal.

Posem el cous cous al fons del plat i a sobre els molls en forma de creu amb l’oli i el mango per sobre.

ANUNCIS PER PARAULES Lloguer: Consulta mèdica en entresol de Rambla Nova 76. Junt consulta dermatologia i odontologia. Al costat del Centre Mèdic, davant del col·legi de les Teresianes. 60 m2 - 500 €/mes. Contacte: 670520389 Llogo despatx mèdic per compartir al centre de Tarragona per Metges, psicòlegs o Dietistes. Un dia a la setmana 200€ al mes. Amb disponibilitat de tot l’espai de consulta. Una recepció, dues sales d’espera, tres consultes mèdiques, un bany. Contacte: Blanca. Telèfon: 934881100

Abril 2017

Venda: Es ven despatx al Centre Mèdic de Tarragona (Rambla Nova, 78). Disposa de tots els serveis. Interessats trucar al 669 89 49 56 (Andrés) Es ven per jubilació, llitera amb doble mecanisme hidràulic i tres cossos. Molt còmode. Perfecte estat. Porta-rotllos i banqueta. Preu: 800 €.Interessats trucar al telèfon 608 010 199 - Dr. Àngel Conesa (conesa@ comb.cat)

35 ALTES Núm. Col

Cognoms, Nom

Núm. Col

Cognoms, Nom

Núm. Col

Cognoms, Nom

4304945

DIAZ SALSENCH, MARINA

4306694

MOHAMAD KIWAN, NABIL HASAN

4306700

FUEYO ESTEVEZ, MIRIAM

4305445

HERRERA QUILEZ, PATRICIA

4306695

GUINOVART FORTUNY, ROSA MARIA

4306701

RODRIGUEZ GUERRA, MARIA ANTONIETA

4306316

FRANCO DAUDEN, SARAY

4306696

ABELLAN LUCAS, MIRIAM

4306703

LOPEZ MENA, TOPACIO GISSEL

4306567

ZERPA ZERPA, VANESSA ANDREINA

4306697

DE QUESADA GARCIA, PEDRO JESUS

4306704

MIRANDA CAM, URSULA PATRICIA

4306692

SOUSA MILIANI, MANUEL ALBERTO

4306698

CALVO TARACIDO, MANUEL

4306705

BELZUZ BENITEZ, CLARA

4306693

DOMINGO AYLLON, MONTSERRAT

4306699

VILLEGAS VALLE, FERMIN

BAIXES Nom

Causa

Nom

Causa

4300301

Col·legiat

BOVE MAS, FEDERICO

DEFUNCIO

4305775

Col·legiat

BÁEZ RAMOS, ISIDRO DAVID

TRASLLAT PROVINCIA

4300401

ARAUJO LASTRA, FERNANDO

DEFUNCIO

4305917

VASQUEZ OSORIO, ANA MARIA

TRASLLAT PROVINCIA

4300427

ALVAREZ LATORRE, ALBERTO

DEFUNCIO

4306063

TENA SALVADOR, LAURA

TRASLLAT PROVINCIA

4300492

ANAYA MORENO, LUIS

DEFUNCIO

4306077

LOPEZ GOMEZ, ESTEVE

TRASLLAT PROVINCIA

4300663

GARCIA FERNANDEZ, ROBERTO B

DEFUNCIO

4306287

GORIET PARDO, ROSA MARIA

TRASLLAT PROVINCIA

4301032

CORONAS RIBA, JOSE MARIA

DEFUNCIO

4306320

HERNANDEZ MONLEON, MARIA IDOIA

TRASLLAT PROVINCIA

4302282

ZORRILLA GONZALEZ, GABINO

CESSAMENT EXERCICI

4306529

TORO GIL, JAIRO ALONSO

TRASLLAT PROVINCIA

4304284

SERRA CASASAYAS, JOSEP MARIA

TRASLLAT PROVINCIA

4306554

MOMPRADE OLIVE, ELISABET

TRASLLAT PROVINCIA

4305267

ESTARRIAGA LÓPEZ, OSCAR

TRASLLAT ESTRANGER

4306561

MORRIS MONTOYA, AURA CECILIA

TRASLLAT PROVINCIA

4305307

FUERTES LOPEZ, RAQUEL

TRASLLAT PROVINCIA

4306586

SALAZAR GUILARTE, JHONDER XAVIER

TRASLLAT PROVINCIA

4305661

CARRILLO CAMPS, MARIA

TRASLLAT PROVINCIA

4306668

GARCIA TORANZO, YURIZAN CARIDAD

TRASLLAT PROVINCIA

4306684

ROBLES HIDALGO, ERIC

TRASLLAT PROVINCIA

4305697

PECCHIA , ALESSANDRO

DEFUNCIO

4305770

MARTINS DOMINGOS, ORLANDO

TRASLLAT PROVINCIA

L’ACUDIT

Abril 2017