Galens 194

Desembre de 2016 - Núm. 194

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

30 anys Consulta l’agenda d’activitats de Nadal del Col·legi

El Conseller de Salut visita la corporació

El Congrés de la Professió debat el rol del metge del futur

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

6

Entrevista

14

ACTUALITAT

18

ACTUALITAT

24

Vida Col·legial

27

Vida col·legial

34

OPINIÓ

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Helena Sabaté Tomàs Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: TSH Comunicació 2008 SL Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona info@tshcomunicacio.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset

Especial 30è aniversari de la revista

El Dr. Francesc Feliu, escollit vocal nacional de metges tutors i docents

La Convención de la Profesión fixa les línies estratègiques de l’OMC Nous descomptes per a col·legiats

Participa a les activitats de Nadal del COMT

El Galens encantado

Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Desembre 2016

Desembre 2016

5 EDITORIAL

Des d’aquí vull fer una crida perquè us adreceu al Col·legi i opineu, volem atendre les vostres preocupacions, el format en que ho feu és el menys important, però cal tenir present que la consecució de millores difícilment s’assolirà si un va per lliure.

Fernando Vizcarro Bosch. President

Estem d’aniversari Fa tot just 30 anys, a finals de l’any 1986, el Col·legi encetava una nova etapa posant en marxa aques· ta publicació. Com recordarem més endavant, no· més arribant al número 100 ja s’havien batut tots els rècords pel que fa a continuïtat en una revista d’aquestes característiques, sorgida d’un Col·legi professional. En el primer número es fixava la prio· ritat que aquests fulls que teniu entre mans fossin els vertebradors de la vida col·legial, la veu del col· legiat i una plataforma reivindicativa. Uns objec· tius que hem aconseguit gràcies a la vostra partici· pació, d’altres no es van aconseguir però van ajudar a definir el caràcter de la publicació.

Durant molts anys Galens ha estat la veu del metge de les nostres comarques i el seu èxit ha ra· dicat en que l’heu assumit com una cosa pròpia. La seva fesomia ha anat canviant, com veureu a con· tinuació, però part de l’esperit inicial resta intacte.

L’evolució ha fet que ens haguem diversificat i avui en dia aquest format conviu amb el digital, tot i que cadascú té el seu públic i espai. Les xarxes han am·

pliat els altaveus col·legials i ens han permès estrè· nyer la relació amb vosaltres. El nostre repte, però, continua essent fer créixer aquesta participació.

Des d’aquí vull fer una crida perquè us adreceu al Col·legi i opineu, volem atendre les vostres preo· cupacions, el format en que ho feu és el menys im· portant, però cal tenir present que la consecució de millores difícilment s’assolirà si un va per lliure.

El recorregut per aquests 30 anys ens permeten concloure que hi ha denominadors comuns que encara queden per resoldre, com l’atur mèdic i la precarietat laboral. Hem de fer entendre a la nostra classe política que un dels pilars bàsics i fonamen· tals dels sistema sanitari és el metge i cal cuidar-lo perquè el seu benestar repercutirà en la salut de les persones i de la societat. I en aquesta qüestió, per· què els qui administren el sistema sanitari ho en· tenguin, la unió del col·lectiu mèdic és vital.

Per molts anys, Galens i enhorabona a tots els qui heu fet possible que avui puguem celebrar aquesta fita.

Desembre 2016

6 especial 30 anys

Galens, una revista amb vida pròpia No podia ser d’una altra manera: com que estem d’aniversari hem dedicat el primer tema d’aquest número a parlar de nosal· tres mateixos, a fer-vos una mica més par· tícips de què és Galens i com es va gestar, ara tot just fa trenta anys, el naixement de la nostra revista col·legial. Galens manté els valors de la seva fundació i continua endavant amb vocació de concentrar l’ac· tivitat col·legial. El nostre objectiu és que els protagonistes d’aquestes pàgines si· guin els metges de les nostres comarques.

Els aniversaris són moments que con· viden a celebrar i fer balanç. Trenta anys són suficients per considerar que la pu· blicació està més que consolidada, cami· na sola i té la seva pròpia personalitat, tal com ens recorden en l’entrevista que llegireu a continuació els membres que la van gestar. El passat s’ha anat difumi· nant – com hem volgut escenificar en l’evolució de la portada- però és ben viu.

Per això hem cregut que era el millor mo· ment per asseure’ns amb els impulsors de la publicació que ara mateix teniu a les mans, els pares de Galens: el primer de· legat del Consell de Redacció de la revista, Dr. Francesc J. Renau, el periodista Josep Papió i el president del Col·legi l’any 1986, Dr. Josep M. Bertran.

Galens s’ha fet un lloc indiscutible al col·legi i cal destacar que en el seu nai· xement, el COMT va ser pioner entre les institucions col·legials espanyoles en posar en marxa una publicació d’aques· tes característiques. Els entrevistats se n’enorgulleixen i no és per a menys. Així ho posen de manifest mentre conversen amb alguns membres de l’actual equip de redacció de la revista. Hi participen el Dr. Jaume Fontanet, el gerent, Josep Maria Vallvè i la periodista, Helena Sabaté.

-Com va néixer la revista?

-Dr. Renau (D’ara endavant, R): Molt abans de les eleccions col·legials de l’any 1986 ja preparàvem un esbós -a la imatgedel que podria ser la publicació periòdica del col·legi. Hi va haver detalls que van canviar, la revista tal com la vaig dibuixar no va poder ser mai perquè estava basada en la participació. Volíem crear un mitjà de comunicació per a fer arribar als nos· tres col·legiats, institucions sanitàries, corporacions i ajuntaments. Al novembre de l’any 1986 sortia de la impremta el pri· mer número.

-Com va sorgir la idea?

-R: La idea va ser que si havíem de fer Desembre 2016

L’equip fundacional de la revista l’any 1986, (d’esq. a dreta) el periodista Josep Papió i els Drs. Francesc Renau i Josep Maria Bertran

Esbós de la primera revista Galens un any abans de la publicació

una Junta nova, aquesta havia de tenir una certa relació amb els col·legiats. El pare de la criatura vaig ser jo. Ara potser el vincle principal seria una revista inte· ractiva.

-Fins llavors només hi havia hagut el butlletí, oi?

-R: Sí però ja s’havia perdut, ja no es publicava. Quan nosaltres vam entrar no se’n feia cap.

- I la periodicitat, com la van decidir?

R: A l’inici vam decidir que seria men· sual, però costava moltíssim.

-(Dr. Bertran): Llavors hi havia quatre Comissions Permanents al mes i una Jun· ta de Govern. Després hi havia el Consell i el de fora. De material n’hi havia, ens reu· níem periòdicament i sortien coses. El fet de passar de mensual a bimensual va ser per una racionalització de continguts. La il·lusió i el primer impuls ens van portar a fer-la mensual. Com deia el Dr. Renau i a més tenia raó, “pots fer moltes coses, però si no ho expliques no se sap”.

-R: Tothom qui rep la revista la mira, encara que serveixi per criticar. Que ja va bé.

-F: La veritat és que cartes de crítica n’hem rebut poques.

-B: Els bons professionals es llegeixen les informacions de la corporació. Altra cosa és que participin, perquè molts no tenen temps.

-F: La part científica no va amb aquesta revista, va per altres canals. Quan vam entrar a la Junta de Govern vam definir que això seria una publicació de caràcter social, com la revista Hola del Col·legi. Dit així sembla una mica frívol, però la realitat és que a la revista sempre hi reflecteixes el que s’ha fet. Tothom hi té el seu espai.

-Josep Papió: És on ens ha portat el dia a dia de les informacions.

-F: Exacte, el dia a dia és el butlletí digi·

7 especial 30 anys tal -el Galens Digital- i els correus massius que s’envien puntualment pel que sigui.

-B: A l’inici es va pensar així però de par· ticipació no en vam tenir gaire. En el mo· ment que vam iniciar això jo representava Espanya a l’Associació Mèdica Mundial i a Europa. Els hi preguntava quines eines te· nien, per això es va orientar així… Tenia la responsabilitat de les editorials i d’articles que jo publicava en funció de la informa· ció europea i mundial. Això era de gran in· terès per a la col·legiació, altra cosa és que algú s’ho volgués llegir, o no. Guardo tots els Galens i allà hi havia tota la informació que necessitava qualsevol professional de cara i ulls, que eren la majoria.

-P: El que sí que heu de prestigiar en· cara en aquests moments és mantenir-la perquè la periodicitat ha canviat, però s’ha convertit en la publicació més vete· rana de col·legis professionals de tot àm· bit. A la de Barcelona hi va haver un impàs llarg, una aturada important.

-R: Quan va sortir el número 100, ja havíem batut el rècord de continuïtat en una revista o butlletí d’un col·legi profes· sional.

-P: Els canvis en la periodicitat han si· gut bèsties. Hem passat de deu números a l’any a sis i a tres o quatre. Mantenir una publicació en paper és un privilegi i no va en detriment que impulsis les noves tec· nologies …

-P: Una altra cosa que es va provar amb alguna experiència informativa era inci· tar l’administració, tocar-li la moral, bus· car algunes informacions problemàtiques que poguessin generar debat també fora del col·legi, debat en l’entorn dels mitjans de comunicació. Això es va provar dues o tres vegades i també vam fer marxa enrere perquè potser tampoc interessava generar tensió...

- B: Déu n’hi do el que vam arribar a po· sar!

-P: Vam publicar la nòmina típica fa· mosa (riuen...). Aquella primera pàgina...

També hi havia col·laboradors que busca· ven pseudònims. El Dr. Renau per exem· ple tenia el Josep Nestafar...

-F: I l’hipocondríac! Que era en Josep Maria Sabaté i Bosch - I això ho feien per fer broma o perquè no volien identificar-se?

-P: El Dr. Renau que tenia un recurs lite· rari bonic i que li agrada escriure de tant en tant apareixia.

-R: A vegades ho fèiem simplement per omplir. (Riuen). Si em deia, “avui no tinc res”, doncs ho feia.

- I com van decidir les seccions?

Trenta anys després, els membres que van fundar la publicació sostenen el primer i el darrer número que ha sortit publicat

-R: Modèstia a part, tot això vaig parirho jo i la Junta em donava el vistiplau. El fet diferencial més important és que les col·laboracions van ser zero. Ho vaig in· tentar amb l’hospital, vaig cercar un “de· legat” a cada hospital, vaig trucar 50.000 vegades i no va haver-hi manera.

-Per què creu que passava això?

-R: Perquè la gent passava de tot i crec que ara encara passa més de tot. A la gent només l’importa el més immediat…

-F: Això no ha canviat. Nosaltres hem intentat fer més activitats a Reus i a Tor· tosa, costa...

-Em poden dir un número del què se sentin especialment orgullosos?

-R: El número u! En primer lloc per la portada, que la va fer la Montse Plass. Es distingia entre 50.000 revistes que hi po· dien haver. Posaves aquesta revista entre· mig de trenta i la vista sempre se n’anava a Galens. No sé per què la van canviar… A més en el primer número no teníem expe· riència.

-P: La van canviar al número 100.

-R: Ens havíem de modernitzar… Però era una portada que es distingia de tot.

-P: Jo també crec que el Dr. Renau té raó i és el número u perquè informativament té el detall que hi ha el “duendecillo de la linotípia”, es va escapar a la impremta. Té una errada i és que Galèns està accentu· at. El Dr. Massot ens va renyar al primer número. (Riuen). Però això volia dir que sí que hi havia algú que s’ho llegia.

-P: Quan rebíem trucades que et co· mentaven errades et podies sentir ofès,

però en el fons era una demostració que hi ha algú a l’altra banda.

-R: Un altre tema que vam tenir és que això ens costava molts diners, perquè pràcticament no hi havia publicitat. Això era un handicap tremendo. Entre el sou del periodista, el paper, la impremta, la maquetació… Feien un producte molt car.

-Què van fer perquè no fos tan car?

-R: Vam posar una persona dedicada només a la publicitat.

-P: Encara que els fonaments fossin aquests, al darrere hi havia una intencio· nalitat d’utilitzar la publicació per donar a conèixer coses que feia el col·legi inno· vadores al 100%. Avui en dia estan instal· lades, però parlar del servidor galènics o de la primera targeta sanitari...

-B: Ens la va comprar el Dr. Trias. Amb els diners que ens va pagar vam comprar els servidors per a galènics, el Col·legi no hi va posar ni un cèntim. Tot va ser pagat pel departament de Sanitat perquè li do· néssim la patent de la targeta sanitària. La idea de la targeta sanitària va néixer del Col·legi de Metges, conjuntament amb la Diputació.

-P: Anava paral·lel tenir una publicació més o menys prestigiada amb l’aparició de projectes del Col·legi que anaven fentse un lloc.

-F: Això crec que és el més important.

La revista, com a base, ha d’informar del col·legi. Si fan alguna cosa a Andalusia i té repercussió a Tarragona nosaltres ho posem.

-B: Normalment, el que fan les Or· Desembre 2016

8 especial 30 anys dres Mèdiques i l’Associació Mèdica Mundial té repercussió segur perquè es vehicula a través de directives comu· nitàries que són d’obligat compliment.

Ara, si a un li interessa més o menys, això és diferent. La bona relació amb les soci· etats científiques era bàsica perquè sem· pre havíem dit que el Col·legi ha d’impul· sar l’ètica, la deontologia i la qualitat de l’exercici professional.

-P: A Galens també hi va haver un perí· ode que vam utilitzar la col·legiació més antiga i la més jove. Tres o quatre núme· ros ho vam fer. Del més antic, recordo el Dr. Ferré de l’Espluga. Era metge de Va· llmoll.

-És una fórmula que vam plantejar inicialment de cara aquest número.

-B: Cada vegada que el Josep Papió tre· ia el cap per allà on jo tenia el despatx de presidència i deia: Galeeens! Em posava a escriure ràpid, amb la màquina d’es· criure…. Era molt diferent escriure així, amb l’ordinador pots retallar, enganxar, corregir…

-P: O quan li deia al Dr. Renau: “ep, que falta una pàgina! Què fem Francesc? Què fem?” Riuen.

-Ara a vegades també passa!

-B: Com es deia aquella, la tia Joaqui· ma?

-P: Sí, la de les receptes de cuina.

-R: També l’escrivia jo! (Riuen).

-B: Veieu com tenia vida pròpia Ga· lens?

-F: Hi havia bons cuiners a darrere.

-Tot i així, en tot mitjà de comunicació, sempre arriba un moment de crisi, algun entrebanc.

-B: Entrebancs en vam tenir puntu· als, globals no, de gent que es donava per ofesa o al·ludida, o es pensava que se li havia vulnerat la seva honorabilitat d’una manera greu.

-R: Sempre que escrivíem alguna cosa que deia la veritat hi havia algú que s’em· prenyava moltíssim.

-B: Un cop passat tot això, mires enrere i hi ha coses que eren fruit de la joventut i l’entusiasme, però potser no tant de la moderació o de veure-ho enfocat d’una altra manera. Es posaven les inicials del responsable, però clar, n’hi havia pocs...

Llavors a qui anaven a veure era a un ser· vidor. Vam publicar cartes a Galens on se’m criticava fort.

-R: Si haguéssim dit el que ens deien, hauríem anat fins i tot als tribunals.

-B: El que trucava més era en Salvador Doy. Recordo que sonava el telèfon i deia: “les coses no es poden dir així- afirmava.I jo li deia, “què és veritat? –RiuenDesembre 2016

L’actual equip de redacció de la revista Galens. (D’esq. a dreta) la periodista Helena Sabaté i els Drs. Fernando Vizcarro i Jaume Fontanet

“Papió: S’ha convertit en la publicació més veterana de col·legis professionals de tot àmbit”

-P: Jo crec que hi va haver valentia pe· riodística. En algun moment els mitjans es feien ressò dels nostres temes.

-R: Sí, sí, havies d’anar amb molt de compte de les denúncies que feies.

- Van rebre algun tipus de pressió per a que deixessin de publicar-lo?

-R: No, no hagueren gosat.

-B: Tothom va posar el que havia de posar i quan teníem una notícia es publi· cava. Però vist en perspectiva, això és una revista que representa una institució. No és una publicació privada que pugui tenir una línia qualsevol i que pugui dir el que vulguis. S’ha de respectar el seu caràcter institucional. En aquell moment es va fer molt bé, es va fer una gran tasca per part del Sr. Papió i el Dr. Renau i els que hi havien col·laborat alguna vegada. Ara, hi havia una revista amb vida pròpia i a mi em venien els retrucs d’aquesta vida pròpia. Jo donava la cara d’un cantó i de l’altre, i ho feia a gust, moderava les pres·

sions que hi poguessin haver.

- Com veuen el Galens actual?

-B: Jo el llegeixo sempre. I m’agrada.

L’únic que tinc en contra és que és molt de caire social, com la hola del Col·legi.

(Riu).

-F: Quina casualitat, com el propòsit que et comentava abans (Riu).

-P: Jo valoro molt el fet que pugui con· tinuar estant al carrer. Ha definit la fun· ció que en aquests moments toca, que la col·legiació se senti reconeguda dins d’una revista. El plus l’ha de tenir el Ga· lens Digital (butlletí digital) i el web. En aquests moments no és comparable, per· què abans només hi havia l’opció paper.

-F: Procurem fugir de les pàgines amb molt de text perquè donem prioritat a la immediatesa del web.

-P: També cal tenir en compte com es treballa ara i com es treballava abans.

Tots els textos s’havien de picar, ara ar· riba de manera diferent. La maquetació també era un altre món, després de la linotípia va venir la nostra manera de treballar. Es feia i maquetava amb el ti· pòmetre, ara el text és molt més senzill de modificar.

-B: Aquesta revista que va sorgir en un col·legi professional va ser una innova· ció. La veritat és que no és comparable amb ara ni amb el moment ni amb com han evolucionat les coses, seria absurd.

-R: I no hi havia cap col·legi de metges a Espanya que tingués una revista com aquesta.

-B: Hi va haver molts que ho van agafar com a referència. Sota el prisma del mo· ment, va ser molt innovador.

10 especial 30 anys

En relació a Galens de les Juntes Perma· A partir de l’any 1986, nents i de la Junta de l’Assemblea de Com· Govern, es reunia el promissaris i l’As· consell de redacció per semblea General del a tractar sobre els te· COMT van acordar mes d’interès professi· línies d’actuació di· onal, però el ràpid dia rigides a millorar les a dia havia de ser més condicions de l’exer· àgil. Galens, doncs, cici professional de la tenia vida pròpia. Les medicina, tot i sabent dues persones que es· que no ho podríem fer taven al davant eren sols sinó emparats en mereixedores de tota l’àmbit internacional la confiança de la Jun· de les institucions re· ta de Govern i volíem presentatives. Estàvem que fos així per tal de d’acord en treballar garantir transparència, per aconseguir criteris qualitat i autocrítica. d’harmonització (no L’apassionament i la d’homogeneïtzació) il·lusió per la feina ben dels Estatuts de les feta va anar in cres· Ordres Mèdiques de la cendo. Tan és així que Unió Europea; diferen· a vegades alguns col· ciant amb claredat què laboradors van estar era i què havia de fer en línia amb els perio· específicament el Col· distes del Washington legi de Metges. Volíem Post en el cas Water· deixar clar que el Col· gate. Des de nòmines legi no era un sindicat. atípiques fins a....

Dit en altres paraules, Val a dir que mai va cada institució s’havia arribar un allau espon· de centrar en fer bé la tani de col·laboracions, feina que tenía enco· La portada del primer número de la revista, publicada al novembre de 1986 ni d’articles científics manada, però alhora ni d’altra mena, però creant sinèrgies per tal també és cert que poc ges informació professional i cien· de potenciar l’assoli· ment d’objectius comuns. La ma· tífica d’interès per a l’exercici de la a poc va anar millorant la partici· teixa postura s’ha promocionat des medicina, obrint-la de bat a bat per pació de la col·legiació. Els matei· del COMT amb les societats científi· a que tothom hi pogués dir la seva, xos membres de la Junta de Govern ques i amb la Universitat pel que fa a obrir debats, publicar treballs cien· havien de fer l’esforç personal per a tífics, articles d’interès professional cobrir la informació professional del la formació mèdica continuada. què es debatia a Catalunya (Consell El Dr. Francesc Renau Altés, vice· o col·laboracions literàries i d’oci.

El nom de la revista Galens tam· de Col·legis), Espanya (OMC), Euro· president del Col·legi, va recomanar a la Junta de Govern: “És imprescin· bé va ser una proposta final del Dr. pa (Permanent d’Ordres Mèdiques) i dible la informació periòdica a la col· Francesc Renau, vicepresident del el món (Associació Mèdica Mundi· legiació, perquè el què es fa ha de ser Col·legi, que va argumentar la ido· al). No era gens fàcil mantenir viva conegut no només pels metges sinó neïtat de recordar a Galè, Metge una publicació que volia ser d’uti· per institucions i administracions, romà del 170 dC que va ser metge de litat pels continguts, fiable, creïble, amb possibilitat de debat i partici· l’emperador Marc Aureli. I des del amb vocació de perdurabilitat. I pació activa”. Estava clar, doncs, que naixement de la revista, els respon· aquí està. necessitàvem una àrea d’informa· sables de la publicació van ser el Dr. ció, i així va néixer una publicació Francesc Renau com a delegat de la Josep Maria Bertran periòdica del COMT capaç de fer ar· Junta de Govern i el Sr. Josep Papió Josep Papió ribar a les cases de metgesses i met· com a periodista director. Després Francesc Renau Desembre 2016

12 especial 30 anys

Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona

Per molts anys!

Les persones tenim la bona costum de celebrar els nostres aniversaris, els dels familiars, amics i amigues o els de qualsevol projecte en el que ens hi sentim implicats, ja sigui material o emocionalment. Precisa· ment aquest darrer motiu és el que fa que m’uneixi a vosaltres al voltant de la revista Galens que compleix tren· ta anys de feina puntual i ben feta al servei del Col·legi de Metges.

Existeix un ampli consens entre els sociòlegs quan afirmen que vint-icinc anys equivalen a una generació.

Tenint això en compte, podeu estar orgullosos de la vostra revista que ha donat servei puntual a més d’una generació, un mèrit que no és gens baladí.

En aquests trenta anys, el món i la nostra societat han canviat molt, de la mateixa manera que ho ha fet l’entorn i el propi exercici de la pro· fessió mèdica. Els reptes de l’inici no són els mateixos d’ara. I si ens fixem en la demarcació dels vostre Col·legi els reptes actuals són molts i molt importants. I la vostra revista sem· pre ho ha reflectit en la seva justa mesura.

Les retallades han provocat que, els i les professionals, treballeu en condicions duríssimes, que les ur· gències sovint estiguin col·lapsades i que el transport sanitari sigui insufi· cient. Això, com és lògic, provoca un deteriorament molt greu de la quali· tat assistencial de la que, en moltes ocasions, la ciutadania us culpabi· litza, injustament, a vosaltres que acabeu fent front a aquestes queixes amb més dedicació i implicació per· sonal.

La salut, entesa com el benestar fí· sic, mental i social, és el bé més pre· uat que tenim els éssers humans. Per aquest motiu, des de sempre, el col· lectiu de professionals que us heu Desembre 2016

dedicat a tenir cura d’aquest tresor heu rebut el reconeixement i l’esti· ma. I això ha de continuar així.

En uns moments de confusió com els actuals, la tasca de la revista Ga· lens esdevé fonamental per mante· nir el vincle, imprescindible, que us cohesioni com a col·lectiu professi· onal i, a la vegada, faci d’àgora en la que pugueu debatre, difondre i com· partir les vostres inquietuds, punts de vista, propostes i solucions a tot

allò que us afecta.

Així doncs, vull felicitar la capça· lera Galens i als professionals que hi treballeu pel vostre aniversari, a la vegada que us encoratjo a perseverar en el rigor i la pluralitat dels contin· guts, dos factors decisius per conti· nuar amb el model informatiu d’èxit que seguiu des de la primera edició de la revista.

Per molts anys i enhorabona per la fita assolida.

13 especial 30 anys

Josep Poblet i Tous President de la Diputació de Tarragona

Galens, referent comunicatiu Informació, obertura i transparèn· cia van agafades de la mà. Per això és tan important que les entitats, les empreses o les institucions disposin d’eines per donar a conèixer la seva tasca i funcions. El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ja fa molts anys que ho sap, això. I és precisament per això que compta amb la revista Galens, un mitjà que s’adreça direc· tament als seus col·legiats però que també arriba al conjunt de la socie· tat a través del complet portal web de l’entitat. Un portal que, al mateix temps, esdevé una mostra més de l’obertura del col·legi envers la soci· etat.

La llarga trajectòria de la revista Galens evidencia la necessitat cor· porativa de transmetre l’essència i els objectius del col·legi, així com de donar servei al col·lectiu tot in· formant-lo dels nous reptes de la professió. D’altra banda, que aquest mitjà ja hagi complert els 30 anys també posa de manifest la voluntat de l’entitat de ser a prop dels metges i metgesses d’una manera continua· da, puntual i rigorosa, tot posant al seu abast un canal de participació i debat.

Galens ha esdevingut un mitjà re· ferent a les nostres contrades, en consonància amb el destacat paper que desenvolupa el col·legi al qual representa. I encara que es tracti d’una publicació professional que s’adreça a un col·lectiu molt deter· minat, s’ha acabat consolidant al mapa comunicatiu global de les nos· tres comarques. Així doncs, la revis· ta del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ja forma part del patrimo· ni comunicatiu -i en definitiva, cul· tural- del nostre àmbit més proper.

Per tot plegat, des de la Diputació de Tarragona us volem transmetre la nostra més sincera felicitació per

l’aniversari de la vostra publicació corporativa, alhora que us encorat· gem a que continueu assolint noves

fites d’excel·lència que reverteixin en el benestar i qualitat de vida de les persones.

Desembre 2016

14 ACTUALITAT

El Dr. Francesc Feliu encapçalarà la vocalia de metges tutors i docents del CGCOM El facultatiu va guanyar les eleccions celebrades el passat 29 d’octubre a Madrid El Dr. Francesc Feliu Villaró, col·legiat a Tarragona, especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu, colo· proctoleg, ha estat proclamat repre· sentant nacional de Metges Tutors i Docents del Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos (CG· COM). A més, també s’incorporarà a la Junta de Govern del Col·legi, on exercirà com a vocal adjunt.

El passat 29 d’octubre es van cele· brar a Madrid les eleccions per ocu· par aquest càrrec, on Feliu va resul· tar guanyador amb dotze vots. Per a l’elecció de representant nacional de la Secció de Metges Tutors i Docents voten els vocals corresponents dels Col·legis provincials.

La resta de candidats van obtenir el resultat següent: El segon lloc el va ocupar, amb vuit vots, el Dr. Antonio Martínez Pastor (Murcia). El tercer, la candidata del Col·legi d’Ouren· se, Dra. Sandra Pardo Seoane que va registrar 6 vots, a continuació, el Dr. Fernando Félix Artal (Navarra) va obtenir-ne tres i el Dr. Jorge Alba· reda (Zaragoza), dos. També es van comptabilitzar tres vots en blanc.

Aquesta nova vocalia de recent creació se suma a les que ja existei· xen al CGCOM: Metges d’Adminis· tracions Públiques, d’Ocupació Pre· cària, Hospitals, Atenció Primària Urbana, Atenció Primària Rural, en Formació i/o Postgrau, Jubilats, Me· dicina Privada per Compte Propi i Medicina Privada per Compte aliè.

El Dr. Feliu exerceix a l’hospital Joan XXIII de Tarragona. És profes· sor associat a la Universitat Rovira i Virgili i tutor acreditat de residents en cirurgia general. Les seves prio· ritats com a vocal seran aconseguir reconeixement per al col·lectiu de tutors, disponibilitat de temps per a la docència i obtenir una dotació adequada d’infraestructures, entre Desembre 2016

El president de la Organización Médica Colegial, Dr. Juan José Rodríguez Sendín, entrega la credencial al Dr. Francesc Feliu

d’altres.

A banda, també vol fomentar la implicació dels tutors en programes d’investigació i apostar pel compro· mís amb la formació docent dels professionals. Així ho posa de mani· fest en aquesta entrevista.

-Què el va motivar a presentar-se al càrrec?

-Sóc una persona molt dinàmica, molt activa, m’agrada molt la docèn· cia. Vaig ser convocat aquí al col·legi a una reunió de tutors i la meva sor· presa és que érem quatre dels seixan· ta que som a la província, això et fa reflexionar sobre la necessitat que la tasca del tutor tingui major reconei· xement. Vaig trobar-ho interessant i vaig dir, per què no? Sincerament no creia en aquest resultat final, només anava a fer un bon paper, deixar el Col·legi en bon nom, però a mesura que anava passant l’escrutini el meu nom s’anava repetint i al final vaig sortir jo. Accepto el repte amb ganes, il·lusió i responsabilitat. És una nova

etapa a la meva vida, un projecte molt engrescador.

-Què ha copsat en els cinc anys d’experiència que té com a tutor?

-Una de les joies de la corona del nostre sistema sanitari és el MIR, que és bastant uniformitzador, tot el qui acaba la carrera pot fer l’examen i tots els qui es presenten es posen en el mateix sac. Per contra, en el tutor, aquesta uniformització no existeix.

Hi ha regions més avançades que al· tres, però no se li dóna prou impor· tància a la figura del docent. Aquest és un dels punts fonamentals a en· dreçar, el tutor ha de ser reconegut a tots els nivells: del propi servei, dels propis companys, professionalment.

Per exemple, a l’hora de meritar l’oferta de places, ser tutor hauria de puntuar. No com una tesi doctoral, però sí que ha de tenir el seu reco· neixement acadèmic i un incentiu remunerat.

-Parlava que hi ha desigualtat entre regions respecte a la figura

15 ACTUALITAT

El Dr. Feliu acompanyat de la Comissió Permanent del Consejo General de Colegios de Médicos

del tutor. En quin punt se situa Catalunya respecte a la resta de Comunitats Autònomes?

-Està per davant de l’Estat espanyol en reconeixement i incentius. Sobre aquest aspecte, dels anys que porto exercint només he percebut remu· neració l’últim any. Aquí a Catalunya encara estem bastant bé, però hi ha comunitats de l’Estat espanyol on aquesta dedicació és totalment vo· luntària, altruista. I aquí entra en joc l’altra cara de la moneda, com que no estàs obligat a fer-ho, tampoc tens tota la dedicació, fermesa o ri· gor que hauries de tenir. El resident fa assistència però està en formació i ha d’estar tutoritzada, ha d’haver-hi la figura del docent que el guiï i per això cal una dedicació: no són mate· màtiques, cada resident és diferent.

N’hi ha alguns que van quasi bé sols, altres necessiten més hores.

-Què ha passat durant l’últim any perquè hagi començat a percebre un salari?

-S’ha elaborat un decret,que es va publicar el juliol de l’any passat al Diari Oficial de la Generalitat, on es regula molt bé quina és la funció, els drets i deures del tutor i del resident i

quina és l’acreditació que ha de tenir un tutor. No és tutor qui vol, sinó qui vol i pot. A la jornada de presentació de candidats, tot i procedir de diver· sos punts d’Espanya, tots vam con· cloure que hi ha desigualtat, manca de reconeixement i falta d’unifor· mització.

-Quina serà la seva tasca?

-Ara he d’intentar trobar els su· ports amb un representant de cada regió. A nivell més local, a cada uni· tat docent, que té els seus tutors, s’ha d’aconseguir el reconeixement del cap d’estudis, que per a mi és tant o més important que el director del centre. El cap d’estudis té els seus tutors, que han de tenir reconeguda com a tal la funció que fan. D’aquí al Col·legi, com a òrgan que dirigeix i organitza la província i a partir d’aquí hi ha la comunitat i l’Estat. Com que parteixo de zero, la meva tasca serà fer els fonaments de tot això.

-Quin és el seu objectiu a curt termini?

-La primera tasca és que cada col· legi nomeni un representant de met· ges tutors i docents i aquests primers mesos, com a mínim, reunir-nos un parell de vegades i plasmar la situa·

ció. Encara que siguem 17 comuni· tats autònomes i 52 províncies, hi ha una sèrie de coses que han de ser transversals.

-El tutor no rep cap tipus de formació per ensenyar?

-Aquesta és una pota important que suposo que també serà la meva responsabilitat. Qui ensenya el tu· tor a ensenyar? Intentaré establir una sèrie de mecanismes formatius, unes eines que pugui tingui el tutor de cara a formar-se com a docent. El tutor ha d’estar acreditat a través de mèrits acadèmics i docents en tot el territori nacional i se li han de pro· porcionar una sèrie d’eines. Estem al segle XXI, la societat i els pacients han canviat i els metges també, ens hem d’adaptar a les noves circums· tàncies i a les tecnologies de la infor· mació i la comunicació, que abans no existien, les hem d’adaptar als sistemes formatius i avaluatius. Ens hem d’organitzar en xarxa, això ho fa molt bé la universitat.

Tenen el sistema moodle, tots els alumnes estan penjats allà. Per què no fer un moodle de MIR adequat a cada especialitat? Hi ha moltes coses a fer.

Desembre 2016

16 CONGRÉS DE LA PROFESSIÓ MÈDICA M.ARTALEJO

La declaració de Girona es va aprovar pràcticament per unanimitat.

Prop d’un miler de metges catalans renoven el compromís amb la societat amb l’aprovació d’una declaració conjunta sobre el rol del metge del futur El president de la Generalitat i la ministra de Sanitat admeten en la presentació del Congrés que el sistema sanitari necessita més recursos El 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya va aplegar prop d’un miler de metges catalans el passat 10 de novembre al Palau de Congressos de Girona, on es van reunir per de· batre al voltant de lideratge i la par· ticipació de la professió, les noves realitats, la formació del metge del futur i l’actualització del Codi de De· ontologia.

Impulsat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i en col· laboració amb els quatre col·legis, el Congrés va tenir per objectiu cohe· sionar la professió a través del diàleg en les diferents ponències.

La sessió d’inauguració va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va reclamar a la nova ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, més re· cursos per acabar amb l’infrafinan· çament crònic del sistema sanitari català. Per la seva banda, Montserrat, Desembre 2016

que assistia al seu primer acte oficial com a ministra a Catalunya, va afir· mar que el sistema està en deute amb els metges perquè han patit molts ajustos. “Teniu la meva admiració sincera i el meu reconeixement; la vostra entrega ha sigut clau i estem en deute amb tots vosaltres”, va ex· plicar.

Els grups de treball de les diferents ponències van cloure amb la votació i aprovació, pràcticament per una· nimitat, de la Declaració de Giro· na. Aquest document recull en deu punts els aspectes que els metges consideren que són claus perquè la professió pugui afrontar els seus rep· tes de futur.

Declaració de Girona La societat catalana, com la resta de societats modernes i avançades, està experimentant canvis sociode· mogràfics profunds. L’increment de

l’esperança de vida és, sens dubte, un gran èxit col·lectiu que alhora ens planteja el desafiament de com fem front a l’envelliment progressiu de la població i a les necessitats assis· tencials i d’atenció que se’n deriven.

En aquest escenari, hi convergeixen altres reptes decisoris. Un dels més importants és aconseguir el consens polític i social necessaris per mante· nir la qualitat i l’equitat del serveis sanitaris i per garantir que el nostre sistema continua sent un element fo· namental de justícia i cohesió social, fins i tot en un context com l’actual marcat per la manca de recursos eco· nòmics.

D’altra banda, els avenços cons· tants en l’àmbit de les tecnologies de la comunicació han contribuït de manera cabdal a fer dels ciutadans persones més informades i dispo· sades a participar activament en les decisions que afecten la seva salut.

17 CONGRÉS DE LA PROFESSIÓ MÈDICA M.ARTALEJO

El Congrés va tenir quatre eixos de debat: lideratge i participació, nou professionalisme, la formació del metge del futur i l’actualització del Codi de Deontologia.

Ciutadans que, des de creences i sensibilitats diverses, també volen decidir com, per qui, a on i fins quan volen ser atesos i que reclamen que els professionals els acompanyem en aquest camí fins el final. Òbviament, els metges no som ali· ens als canvis que afecten el conjunt de la societat. De fet, la professió també viu immersa en un procés de transformació propi que fa preveu· re, entre d’altres coses, la necessitat d’abordar un important relleu gene· racional en els propers deu anys.

Ens trobem, per tant, davant d’un escenari ple d’oportunitats per tirar endavant canvis i per innovar, tenint en compte que se’ns plantegen tam· bé nous dilemes ètics que hem de re· soldre. Especialment, els relacionats amb l’augment del nombre de paci· ents amb malalties cròniques i amb la conseqüent pèrdua d’autonomia personal. Però també d’altres que tenen a veure amb l’ús de les tecno· logies de la informació i de la comu· nicació i amb noves demandes dels ciutadans.

Tenint en compte aquest context, un dels grans reptes de la professió és posar més que mai al centre de la nostra atenció les persones i el seu entorn familiar i social. Això implica consolidar el treball amb altres pro· fessionals dins d’equips multidisci· plinaris que permetin tenir una visió integral de cada persona i de les se· ves necessitats.

És imprescindible que els profes· sionals vetllem al llarg de tota la nostra trajectòria per rebre una for· mació orientada a l’excel·lència, no només científica, sinó també pel que fa a habilitats i a actituds. Alhora, no podem oblidar que la nostra parti· cipació i el nostre lideratge dins les organitzacions sanitàries també són imprescindibles si volem respondre a les necessitats de les persones amb qualitat i eficiència.

Els metges, des de la nostra vocació de servei i des del nostre compromís amb els pacients i les persones, estem disposats a fer front a tots aquests reptes i volem fer palesa la voluntat de renovar el nostre contracte amb la societat. Per això, reunits al 3r Con· grés de la Professió Mèdica de Cata· lunya, declarem: 1- Les persones són el centre de la nostra activitat i de la nostra vocació professional. Creiem fermament en els vincles de confiança amb els pa· cients, sobre la base del coneixement científic, el respecte i l’empatia. Vo· lem compartir amb ells les decisions que afecten la seva salut i ens com· prometem a acompanyar-los, espe· cialment, en els moments de més incertesa i en les situacions de final de vida.

2- Ens reafirmem i ens identifi· quem plenament amb els valors del professionalisme: l’honestedat, el compromís, l’altruisme, la integri·

tat, l’autoexigència, la feina ben feta i l’excel·lència. Alhora, també fem nostres valors emergents com el lide· ratge, el treball en equip, la capacitat de gestió i adaptació i el retiment de comptes.

3- Defensem models organitza· tius que garanteixin la continuïtat, la qualitat i la seguretat en l’atenció a les persones, que facilitin la col· laboració entre professionals, cen· tres i àmbits assistencials i que afa· voreixin la recerca i la innovació.

4- Creiem en el treball en equip en· tre diferents professionals sanitaris, socials i comunitaris. Estem conven· çuts que és la millor manera de donar una resposta integral a les necessitats de les persones i de fer front als rep· tes que es deriven, tant dels canvis socials, com dels nous coneixements científics i dels constants avenços tecnològics en medicina.

5- Estem disposats a mantenir ac· tualitzat el nostre Codi de Deontolo· gia, referència principal dels nostres actes, per tal de donar resposta als dilemes que ens plantegin la societat, la ciència i la tecnologia.

6- Ens exigim mantenir l’excel·· lència al llarg de la nostra vida profes· sional. Per això, ens comprometem a formar-nos de manera continuada i a acreditar periòdicament la nostra competència.

7- Ens comprometem a vetllar per· què la formació dels futurs metges sigui excel·lent tècnicament i huma· nísticament i perquè incorpori àm· bits com l’ètica, la comunicació, la salut global i la gestió clínica, entre d’altres.

8- Volem decidir amb autonomia i participar de manera més activa en la gestió dels centres sanitaris. Vo· lem liderar projectes de futur i fer-ho amb els recursos necessaris.

9- Necessitem exercir en entorns organitzatius i laborals que promo· guin la qualitat en la pràctica mèdica i que ens permetin bastir vincles de confiança amb les persones que ate· nem.

10- Volem renovar el nostre com· promís amb la ciutadania i amb el país. Volem construir junts la profes· sió del futur al servei de les persones.

Desembre 2016

18 Conclusions de la V Convención

La Convención de la Profesión Médica determina les línies estratègiques de futur de la OMC S’hi han abordat temes com els tractats de lliure comerç, la formació mèdica, l’exercici privat lliure i l’ús de medicaments, entre d’altres La V Convención de la Profesión Mé· dica ha estat el punt de trobada dels 52 col·legis de metges espanyols, que s’han reunit a Madrid per tractar els temes que més preocupen les corpo· racions. Aquesta trobada, que se ce· lebra cada dos anys, serveix per tra· çar les línies estratègiques de futur de la Organización Médica Colegial.

La novetat d’aquesta edició han es· tat les experiències col·legials, activi· tat que ha servit per posar en comú les innovacions dels col·legis que han generat un alt grau de satisfacció als seus entorns. D’aquesta manera, la resta de corporacions coneixen de primera mà nous sistemes de gestió que els hi poden servir d’exemple.

Conclusions de la V Convención 1.Tractats de Lliure Comerç. Els Tractats de Lliure Comerç negociats per la UE han d’excloure explícita· ment tot allò que afecti els Sistemes de Salut perquè podrien deteriorar els sistemes sanitaris europeus. Els drets i beneficis de les patents no po· den estar per sobre dels resultats en salut ni del valor de la vida. També es va destacar que les Ordres Mèdi· ques haurien de tenir una sola veu en l’àmbit de la UE a l’hora de defensar aquestes posicions.

2. Formació mèdica. Les diferents etapes en la formació del metge, un procés sempre inconclús, I) formació de grau i de màster, II) formació espe· cialitzada de postgrau i III) formació mèdica continuada (FMC) i desen· volupament professional continu (DPC), no estan articulades ni coor· dinades adequadament. Estructures com el Fòrum de la Professió Mèdica són claus per aconseguir aquest ob· Desembre 2016

CGCOM

La professió mèdica va demandar a l’Estat que garanteixi l’equitat i sostenibilitat del SNS durant la V Convención.

jectiu. En la nova realitat social és im· prescindible millorar els continguts i la qualitat de la formació amb especi· al atenció a les competències orfes i a la integració de ciència i humanisme mèdic.

3. Exercici lliure de la medicina. La figura del metge d’exercici lliure està en vies d’extinció. Els elements que fan retrocedir la imatge clàssica del metge d’exercici lliure a la seva prò· pia consulta són principalment, la dependència de les companyies asse· guradores que marquen els honoraris al límit de cobrir costos i l’escassa o nul·la formació empresarial del met· ge. A això s’hi afegeix la necessitat de tecnologia cada vegada més cara en algunes especialitats, les dificultats burocràtiques i elevats costos d’ober· tura i manteniment de les consultes.

Per evitar la desaparició de l’exerci· ci lliure és necessari que els col·legis de metges i l’OMC s’impliquin més

en la defensa del professional mèdic defenent-lo en la relació asimètrica que manté amb les companyies asse· guradores.

4. Fet intercultural. En el món glo· balitzat actual s’ha d’apostar per la interculturalitat, per una relació respectuosa entre cultures, basa· da en l’acceptació de la diversitat, que hauria de conduir a un enriqui· ment mutu. És un procés que no està exempt de conflictes de tot tipus: professionals, d’actitud, educacio· nals, deontològics, ètics i assisten· cials, etc. El metge és un agent clau en el fet intercultural, donada la im· plicació important de la salut com a concepte global de benestar. La in· tegració i assistència a l’immigrant es converteix en un símptoma de la multiculturalitat d’un país i de la seva preparació per a l’acceptació de la di· versitat. És essencial des de l’àmbit formatiu

19 Conclusions de la V Convención i professional dels col·legis de metges i de les administracions sanitàries, desenvolupar habilitats i auxiliar en competències que s’han mostrat bà· siques en l’abordatge del fet intercul· tural.

5. Ús de medicaments. Els medi· caments curen i alleugen malalties, però també comporten riscos i costos que s’han de considerar. Molts pro· blemes de salut tenen un abordatge preventiu i social, no farmacològic, i aquesta estratègia ha de potenciarse.

En moltes situacions, l’elevat preu del medicament no està en conso· nància amb les possibilitats del Sis· tema Nacional de Salut (SNS) ni amb el seu valor clínic. Els governs han de replantejar-se noves fórmules que garanteixin l’accés al medicament d’alt valor clínic i, per un altre costat, el manteniment sostenible del SNS. Davant qualsevol divergència en els objectius plantejats ha de prevaldre el manteniment de la salut del paci· ent i del SNS amenaçat. Seleccionar el medicament més adequat a les ne· cessitats de cada pacient suposa un exercici d’elecció clínica, ètica i pro· fessional.

6. Reformes al SNS. La crisi econò· mica ha suposat un empitjorament del finançament i han estat els pro· fessionals, especialment els metges, els qui amb esforç han aconseguit mantenir les bases del SNS. Amb la sortida de la crisi es fa necessària una

CGCOM

L’actual president de l’OMC, Dr. Juan José Rodríguez Sendín, es va acomiadar de l’estructura organitzativa i va agrair el suport rebut en els dos mandats.

coordinació i major lideratge de l’Es· tat que garanteixi l’equitat i sosteni· bilitat del SNS. És necessària una comissió parla· mentària tècnica i experta per revi· talitzar el SNS, mantenint les carac· terístiques del model actual i arribar a un Pacte d’Estat per la Sanitat amb unes regles de joc clares que despo· litzi i faci possible el consens en un sector tan important pels ciutadans.

En els nous models de gestió es fa

imprescindible comptar amb els pro· fessionals, especialment els metges, dotant-los de les eines i autonomia necessària en el seu àmbit i evitar les disfuncions inherents a la situació actual de politització extrema dels càrrecs de gestió.

7. Seguretat del pacient i responsabilitat professional. Les desfa· vorables condicions de treball dels metges, la precarietat laboral i l’excés de càrrega assistencial són aspectes especialment negatius que en bona mesura augmenten el risc de debili· tar la qualitat assistencial i la segu· retat del pacient. S’ha de col·locar al pacient al lloc que li correspon, que és el centre del sistema sanitari.

8. Futur de la Organización Médica Colegial. Els col·legis de metges en compliment de les seves obligacions amb els ciutadans i amb els metges, han de denunciar aquelles situacions que afecten l’exercici professional, la seguretat dels pacients i la qualitat de l’assistència. L’estructura actual del Consejo General de Colegios de Médicos de Espanya està basada en l’existència de col·legis provincials de metges. L’aparició de lleis autonòmi· ques de Col·legis professionals recull la creació dels Consells Autonòmics de Col·legis de Metges amb funcions específiques en el seu àmbit de com· petència, però no són causa suficient que justifiqui per si mateixa la modi· ficació de l’actual marc de represen· tació institucional.

Desembre 2016

20 ACTUALITAT

La Junta de Govern transmet al Conseller de Salut les principals reivindicacions sanitàries del territori Comín va visitar el Col·legi acompanyat de la directora gerent de l’Institut Català de la Salut i del delegat del Govern a Tarragona El passat 13 d’octubre, el Conseller de Salut, Antoni Comín, va fer una vi· sita institucional a Tarragona, on va presentar el nou pla estratègic sani· tari 2016-2020, que preveu per a les nostres comarques una inversió de seixanta milions d’euros. L’obra més destacada que es contempla serà la construcció d’un nou Hospital Uni· versitari Joan XXIII, que es farà en el mateix complex que l’actual i que tindrà un cost de 48 milions d’euros.

Després de presentar aquest nou pla, la Junta de Govern del Col·legi va rebre al Conseller a la nostra cor· poració. En arribar, Comín va signar el llibre d’honors i a continuació els representants van presentar al Con· seller les reivindicacions sanitàries de la professió i el territori, exposant la situació actual i oferint propostes de millora per a la seva tasca diària.

A la reunió també hi van ser presents el director del CatSalut, David Elvira, la directora gerent de l’Institut Català de la Salut, Dra. Candela Calle, el de· legat del govern a Tarragona, Oscar Peris i el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Dr. Roger Pla. La Junta de Govern va manifestar als principals representants sanitaris un conjunt de peticions correspo· nents als diversos àmbits de treball del sector, que també van recollir en un dossier de treball i els hi van en· tregar en mà. En aquest sentit, Comín va agrair el document i la sinceritat als membres del Col·legi.

Precarietat laboral El Col·legi va expressar el seu compro· mís en la lluita contra la precarietat laboral i va posar de manifest que la pluriocupació és un comú denomina· Desembre 2016

Els membres de la Junta de Govern van entregar un dossier al Conseller amb les principals reivindicacions sanitàries del territori

Comín va signar el llibre d’honors del Col·legi

21 ACTUALITAT dor en molts joves per la inestabilitat del mercat. La corporació va demanar que es faci una contractació segons les necessitats assistencials amb un estudi exhaustiu, transformant tots aquells contractes temporals que s’hagin de convertir en indefinits. A més, també es va suggerir la creació d’una borsa de treball única, comuna als diversos proveïdors de salut.

Codi Deontològic Català La Junta va proposar als màxims re· presentants de la sanitat catalana que tinguin la iniciativa de crear una Comissió que elabori un Codi Deon· tològic Català de les Organitzacions Sanitàries, dirigit a tots els professio· nals que treballin en organitzacions, institucions o serveis. És a dir, que sigui un document que no només es dirigeixi a metges, infermers, fisiote· rapeutes o auxiliars de clínica, sinó també a altres professionals, com advocats, economistes o administra· tius, donat que molts d’ells ocupen càrrecs de màxima responsabilitat, incloent-hi gerències. “Atesa l’evolu· ció complexa que està adquirint la sa· nitat, tant pública com privada, molts professionals considerem necessari que hi hagi un Codi d’aquesta natu· ra, que a més seria pioner a l’Espanya i que seria convenient que liderés la Conselleria”, van explicar.

Més pressupost El Col·legi va instar la conselleria a dedicar als centres de la nostra de· marcació la mateixa dotació pressu· postària que als de Lleida i Girona. La Junta va fer notar que tant en l’àmbit rural com a les poblacions costane· res l’augment poblacional ha fet que el nombre de pacients hagi crescut significativament i en alguns punts calguin reforços. A banda, també es va comentar que en els pròxims anys es jubilaran molts metges del nostre territori i cal que es treballi per asse· gurar el futur de la nostra sanitat.

Recentralització de serveis Un altre dels temes que es va trac· tar va ser el trasllat a Barcelona de la col·locació de vàlvules aòrtiques de substitució a través d’un cateteris·

La trobada es va fer després que Comín présentés el Pla de Salut per a les nostres comarques

El Conseller i el Dr. Vizcarro amb alguns membres del personal de recursos humans del Col·legi

El Col·legi va instar la conselleria a dedicar als centres de la nostra demarcació la mateixa dotació pressupostària que als de Lleida i Girona

me, que duia a terme el servei d’he· modinàmica de l’Hospital Joan XXIII des del passat mes de desembre. La intervenció, anomenada TAVI, es va recentralitzar el passat mes d’octubre a Barcelona i només cinc hospitals de la ciutat comtal estan autoritzats a re· alitzar-la. Els representants del Cat· Salut van argumentar que el traspàs s’ha fet per contribuir a la sostenibili· tat del sistema, però la corporació va demanar que es replantegin aques· ta mesura i la intervenció torni a les nostres comarques.

Desembre 2016

22 2017 ANY FRÍAS Galeria de metges catalans

El Dr. Alexandre Frias l’any 1950.

Alexandre Frias envoltat de mares i nens, mentre passa visita a alguns infants a l’Institut de Puericultura de Reus, conegut com “La Gota de Llet”

Reus dedicarà l’any 2017 a retre homenatge a la vida i obra del Dr. Alexandre Frías i Roig Està previst un ampli programa d’actes per recordar la important tasca que va realitzar el facultatiu L’any 2017 es compliran cent anys des que el Dr. Alexandre Frias va ins· tar l’Ajuntament de Reus a crear un Institut de Puericultura (La Gota de Llet) per a promoure la bona salut dels infants del territori. Aquest pe· diatre va ser un pioner que amb les seves orientacions avantguardistes va aconseguir reduir de forma notable la mortalitat infantil en les nostres contrades quan encara no havien ar· ribat els antibiòtics. La ciutat de Reus, agraïda, vol recordar l’obra d’aquest metge insigne i infatigable, mitjan· çant un seguit d’actes que permetran fer una mirada a la sanitat pública ara que es compleixen cent anys.

Actes que es faran a Reus i des de Reus -Conferència inaugural de l’Any Frias.

A càrrec del doctor Jordi Salas, cate· dràtic de la Universitat Rovira i Virgili.

-Exposició sobre el Dr. Alexan· dre Frias i la Gota de Llet. El Museu de Reus, a la plaça llibertat, acollirà Desembre 2016

aquesta mostra durant dos mesos. Es podrà visitar des de principis de l’any 2017. Posteriorment aquesta expo· sició serà itinerant, duent-la a altres espais de la ciutat (biblioteques, cen· tres educatius, centres cívics) i a altres ciutats i poblacions.

El fons museístic de la Gota de llet inclou més de cinquanta objectes i instruments que van pertànyer al doctor Frias, tres-cents documents, l’escanejat de la seva obra escrita i quaranta-cinc panells explicatius.

L’exposició tindrà quatre eixos. En primer lloc, tractarà la persona i la seva biografia, així com l’aprenentat· ge i la recerca internacional. A conti· nuació aprofundirà en les accions du· tes a terme a Reus -l’impacte sobre les persones vulnerables, les iniciatives per aconseguir recursos econòmics, fulletons, llibres, revistes i la nova Gota de Llet-. I, per últim, farà èmfasi en l’impacte sobre la salut i la mor· talitat, que inclourà mites caiguts, opinions nacionals, internacionals

i conseqüències sobre la demografia del territori).

Un cop finalitzat l’any 2017 aques· ta exposició restarà a l’Hospital Uni· versitari Sant Joan de Reus acollida a l’Espai Museístic dedicat a la sanitat local.

-Durant l’any 2017 també es duran a terme altres activitats de difusió de la seva vida i la seva important tas· ca, com l’edició d’un llibre-catàleg o la realització de tallers per a esco· les de la ciutat, que inclouran visites guiades al museu. Les institucions reusenques com el Centre de Lectu· ra, la Fundació Reddis o la Facultat de Medicina també participaran en la celebració d’aquesta efemèride. A banda, també se celebrarà una reunió extraordinària conjunta de la Societat Catalana de Pediatria i la d’Història de Medicina de l’Acadèmia de Cièn· cies Mèdiques de Catalunya i Balears.

La cloenda tindrà lloc a Barcelona, a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

M. Gonzalvo-Cirac / Dr. E. Prats

23 ACTUALITAT

La Unió Europea qüestiona l’abús de contractes temporals a l’Administració Pública espanyola El Col·legi posa en marxa una enquesta per conèixer l’ús que s’ha fet de la contractació temporal a la nostra província El Tribunal de Justícia de la Unió Eu· ropea ha emès una sèrie de sentèn· cies on es qüestiona la legalitat de l’encadenament de contractes tem· porals en l’àmbit de l’Administració Pública espanyola.

En concret, el Tribunal conclou, que els contractes temporals que ha estat fent servir l’administració po· den resultar il·legals, si s’evidencia una necessitat permanent d’aquell personal que s’ha contractat reitera· dament amb contractes temporals.

A més, el Tribunal entén que no es pot discriminar entre treballadors amb contracte temporal i altres amb vinculació de caràcter permanent a la finalització de contracte, i per això determina que aquest treballadors amb contractes temporals haurien d’ésser indemnitzats a la finalització de la seva relació contractual.

En aplicació d’aquest darrer cri· teri, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha entès que la indem· nització ha d’ésser de 20 dies per any treballat igualant-la, per tant, a la indemnització per acomiadament objectiu dels treballadors indefinits.

Les repercussions pràctiques d’aquesta nova sentència es veuran en els propers mesos i passaran per modificacions normatives (EBEP) i altres normes així com la introducció de noves reivindicacions en les dife· rents meses de negociació col·lectiva de les Administracions Públiques.

Tanmateix podran veure’s afectades les relacions laborals en l’àmbit pri· vat, en la mesura que s’hagin produït discriminacions – retributives o de qualsevol tipus – per raó de la tem· poralitat.

L’assessoria del COMT està a la

Les repercussions pràctiques de la sentència del Tribunal de Justícia de la UE es veuran en els propers mesos.

El Tribunal conclou que els contractes temporals que ha estat fent servir l’administració poden resultar il·legals, si s’evidencia una necessitat permanent d’aquell personal

vostra disposició per a esclarir qual· sevol dubte que pogués sorgir arrel de les interpretacions de les referi· des sentències i de la seva aplicació pràctica.

A més a més el COMT necessita la col·laboració dels col·legiats que us trobeu en situació d’haver encade· nat diversos contractes temporals de forma consecutiva. Per això, us proposem que contesteu – anònima· ment o no, segons la vostra elecció - l’enquesta que heu rebut electròni· cament, per poder valorar de forma global, en l’àmbit de les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre l’impacte que pot tenir sobre el col· lectiu mèdic que treballa per les Ad· ministracions Públiques.

Desembre 2016

24 VIDA COL·LEGIAL

5% de descompte en la compra de material mèdic a Dr. Shop El Col·legi ha signat un conveni amb l’empresa de materi· al mèdic Dr. Shop i amb motiu d’aquesta col·laboració els nostres col·legiats es beneficiaran d’un 5% de descomp· te en les seves compres. Per obtenir-lo, cal posar el codi “COMT1617” en fer el procés d’adquisició a la botiga onli· ne. A banda, també es pot comprar presencialment a Bar· celona, al passeig de la Bonanova 47, a la seu del COMB. El catàleg de Dr. Shop ofereix els productes més prestigiosos de les empreses internacionals del sector.

El Col·legi arriba a un acord amb Kom Kal Autoservei majorista Des d’ara tots els col·legiats podeu comprar a Kom Kal Autoservei Majorista, botiga de 7.500 m2 dedicada a l’alimentació, situada al costat del Mercat del Campcarretera de la Canonja (Reus). En aquest establiment hi podreu trobar grans formats d’estalvi, ofertes, marques pròpies i serveis com pàrquing gratuït, factures des· glossades i un ampli horari comercial. Per donar-vos d’alta cal que presenteu l’escrit que trobareu a www. comt.cat, conjuntament amb el carnet de col·legiat i el DNI o el NIF. En el mateix moment, a recepció, es faci· litarà la targeta de client i es podrà procedir a realitzar la compra.

Una conferència sobre la causa Cooppel dóna el tret de sortida al cicle cultural El psicopedagog Josep M. Ferran i Torrent va ser l’encarregat d’inaugurar el cicle cultural del Col·legi d’aquest nou curs. Ho va fer impartint la conferència “La Causa Cooppel per la pau i la salut mental”, que va tenir lloc el passat 5 d’octubre a la sala d’actes de la seu col·legial.

Ferran va explicar en que consisteix aquest joc i els beneficis que aporta en l’aprenentatge. Al web del col·legi podeu consultar totes les acti· vitats culturals programades per la vocalia de metges jubilats fins al mes de febrer.

Desembre 2016

25 VIDA COL·LEGIAL

Arrenca el curs de l’Acadèmia CTO i el COMT de preparació de l’examen MIR Els setanta alumnes inscrits faran la prova l’any 2018 El passat 26 de setembre va tenir lloc la sessió inaugural del curs de prepa· ració de l’examen MIR, que organit· zen l’Acadèmia CTO i el Col·legi. En· guany, s’hi han inscrit una setantena d’alumnes, que realitzaran el MIR l’any 2018.

La presentació del nou curs la van realitzar la presidenta del Grupo CTO, Pilar Díaz, el president del Col· legi, Dr. Fernando Vizcarro i el di· rector mèdic de l’Hospital de Santa Tecla, Dr. Xavier Oliach.

“El curs de preparació de l’examen MIR és una iniciativa consolidada que enguany arriba a la sisena edi· ció”, va explicar el Dr. Vizcarro, qui va assenyalar que aquesta formació va néixer per evitar que els estudi· ants de les nostres les nostres co· marques s’haguessin de desplaçar a altres províncies per fer aquest curs.

Per la seva banda, Díaz va exposar el compromís de l’acadèmia amb la for· mació de l’estudiant i va detallar els bons resultats del seu mètode, forjat

en els més de vint anys d’experiència que té aquest centre en la preparació d’aquest examen. Les classes es re· alitzaran setmanalment, els dissab·

tes, a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Posteriorment, els alumnes es traslladaran a la delegació de Reus del Col·legi.

La marató de Tarragona aconsegueix més de 1.100 donacions de sang en 12 hores La Marató de Donació de Sang de Tarragona, organitzada pel Banc de Sang i Teixits, va assolir l’objectiu que es marcava per enguany i va recollir 1.118 donacions de sang en dotze hores. Un any més, el Col·legi va donar suport a aquesta marató, que se ce· lebra en el marc de les festes de Santa Tecla i que ja ha arribat a la seva dotzena edició. Amb les donacions que es van recollir es van poder ampliar les reserves de sang, que fins llavors eren de sis dies, fins als vuit dies. La directora territorial al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre del Banc de Sang, Virginia Callao, va recordar que la sang “caduca” i que tot i l’allau de donacions de la Marató, cal seguir col·laborant en les campanyes setmanals organitzades arreu de Catalunya.

Desembre 2016

26 VIDA COL·LEGIAL

El suïcidi, a debat El Dr. Eduard Prats, autor del llibre “Incert Camí” va reflexionar al vol· tant del suïcidi amb el Dr. Francesc Vallhonrat, en una sessió celebrada el dia 9 de novembre a la seu de Tarra· gona del Col·legi. En un format distès, els dos doctors van conversar sobre aquest tema que encara és un tabú de la nostra societat i que és molt present a l’obra que acaba de publicar Prats, que tracta la història de dos ancians que decideixen llevar-se la vida acla· parats per l’edat i les malalties que els afecten.

Jornada Pre-Congressual de la Societat Catalanobalear de Cures Pal·liatives Prop de cent quaranta assistents van participar a la Jornada Pre-Congressual de la Societat Catalanoba· lear de Cures Pal·liatives que es va celebrar el passat 10 de novembre al centre Tarraconense-el Seminari.

El Dr. Joaquim Julià, president del Comitè Científic, la Dra. Helena Camell, presidenta de la Societat Catala· nobalear de Cures Pal·liatives i el Dr. Roger Pla, gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, van ser els encarregats de donar el tret de sortida a les sessions.

Desembre 2016

27 VIDA COL·LEGIAL

Viu el Nadal al Col·legi

S’acosten les festes nadalenques i el Col·legi ja es prepara per celebrar-les al teu costat. Esperem que ens acom· panyeu al tradicional concert de Nadal i que els més petits de la casa portin les seves llistes de desitjos al Patge Reial.

21 de desembre a les 19:30 hores

Concert de Nadal L’Auditori de la Diputació de Tarra· gona (carrer de Pere Martell, número 2) acollirà un any més el concert de Nadal que organitzem conjuntament l’Escola i Conservatori de Música i el Col·legi de Metges. Hi actuarà l’Or· questra Simfònica, dirigida per Àlex Sansó i formada pels alumnes dels darrers cursos de Grau Professional (vent, corda i percussió). El progra· ma inclou el Vals Trist Op. 44, una de les obres més populars de Jean Sibe· lius i la Simfonia núm. 8 en si menor, també coneguda com “l’Inacabada” de Franz Schubert.

28 de desembre a les 11:00 hores

Festa infantil, entrega de premis del concurs de dibuix i visita del Patge Reial a la seu del Col·legi a Tarragona La sala d’actes s’omplirà de màgia i l’espectacle ens traslladarà al món

fantàstic dels contes, on tot és pos· sible. Els més petits de la casa seran els protagonistes d’aquesta represen· tació. A continuació rebrem la visita del Patge Reial, que vindrà a recollir totes les llistes de desitjos dirigides als Reis Mags. Per últim, també es

farà l’entrega de premis del concurs de dibuix infantil, que té tres catego· ries.

El dibuix del guanyador absolut del certamen és la imatge que encapçala la postal del COMT per felicitar les festes.

Loteria de Nadal. Enguany el Col·legi juga al número 48.837.

Si vols adquirir-lo, l’hem reservat a l’Administració de Loteria número 18 (Avinguda Roma, 5 de Tarragona), o pots comprarlo a les seus del COMT de Reus i Tortosa.

Desembre 2016

29 VIDA COL·LEGIAL

Neix l’Associació de Metges Jubilats de l’hospital Joan XXIII Es va constituir oficialment el passat mes d’octubre L’Associació de Metges Jubilats de l’hospital Joan XXIII ja ha comen· çat a caminar, després que el 21 d’octubre entrés al registre de la Generalitat la documentació ne· cessària per constituir-la. La Junta provisional l’encapçalarà, com a president, el Dr. Francisco Pellicer.

La vicepresidència l’ocuparà la Dra. M. Aranzazu Ugarriza, mentre que el secretari serà el Dr. Jesús Ángel Oliver i el tresorer, el Dr. Luis Estra· da. Els Drs. Joan Vañó, Pablo Galán i Félix Furquet s’encarregaran de les vocalies.

La seu social de l’agrupació és l’hospital Joan XXIII, tot i que el Col·legi posa a la seva disposició la sala d’actes, la infraestructura administrativa, els serveis jurídics i el suport institucional. A banda, si l’associació ho desitja, la secre· taria del COMT obrirà una carpeta informàtica on es podrà incloure la filiació dels metges associats, la correspondència, els documents i activitats.

Una de les prioritats de l’agru· pació serà establir contactes amb altres grups homòlegs creats als hospitals de Catalunya, ja que està en projecte la creació d’una federa·

Hospital Joan XXIII

La seu social de l’associació és l’hospital Joan XXIII però el Col·legi també posa la seva infraestructura a la seva disposició.

ció. Aquests col·lectius treballaran la manera d’incorporar els metges jubilats provinents de l’Atenció Primària i altres companys que tre· ballin en l’àmbit geogràfic de l’Hos· pital, tant en la sanitat pública com en la privada. El Col·legi també es posarà en contacte amb metges ju· bilats i amb la direcció dels demés hospitals del nostre territori, per copsar l’interés vers aquest tema.

La raó fonamental del naixement

d’aquestes associacions és la de transmetre a les institucions sa· nitàries i als companys més joves les inquietuds i necessitats que es presenten al metge quan deixa de treballar. Tota la vida s’ha dit que el metge sempre ho és i no deixa mai de ser-ho i així també volen ser considerats els metges jubilats.

L’associació també podrà propo· sar als seus membres activitats so· cials, culturals i lúdiques.

L’hospital Joan XXIII inicia les activitats de commemoració del seu 50è aniversari El 17 d’octubre de 1967 es posava en marxa l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Per commemorar el seu 50è aniversari, que serà d’aquí a un any, el centre ha endegat un con· junt d’activitats que van començar el mes de novembre. També va desple· gar una pancarta gegant a la façana de l’edifici. A l’acte institucional que va donar el tret de sortida a la celebra·

Hospital Joan XXIII

El Dr. Agustí Tarrés va recordar els inicis i l’impacte que va suposar l’Hospital Joan XXIII.

ció, que va tenir lloc a l’Ajuntament de Tarragona, el Dr. Agustí Tarrés -pedi· atra jubilat- va repassar la història del centre, on la primera assistència que s’hi va practicar va ser una cesària.

Durant tot l’any es realitzaran tot tipus d’actes que podreu seguir al bloc que ha creat l’hospital perquè sigui l’eix vertebrador de la festa: 50anyshj23.wordpress.com.

Desembre 2016

30 ENTREVISTA

Dr. Jordi Sentís Masllorens Metge especialista en ginecologia i obstetrícia

“El secret d’un bon castell és un gran treball d’assaig i confiança” El fet casteller viu un dels moments més dolços de la seva història i així va quedar pal·les al concurs de cas· tells del passat mes d’octubre. Les co· lles cada vegada assoleixen cons· truccions de més complexitat i han enfilat una pro· gressió transversal comuna a moltes agrupacions que ha desembocat en aquests bons resul· tats. Parlem d’aquesta eclosió amb el Dr. Jordi Sentis, casteller de la Co· lla Jove Xiquets de Tarragona, qui va ser-ne el cap entre els anys 2011-13.

-Quina temporada! Felicitats per la segona posició al concurs. Què ha propiciat aquests bons resultats?

-Aquesta temporada és la culminació d’un procés. La colla, i paral·lelament el món casteller, ha aplicat moltes tècniques d’entrenament esportiu a l’assaig de castells, de manera que les coses són molt planificades, hi ha moltes repeticions i una dedicació molt més important d’assaig. Això és el que ha fet que els últims anys totes les colles en general i la nostra hàgim fet les coses molt bé. Aquest últim any s’han fet espectacularment bé i s’ha fet un pas més. Com que es· tàvem a punt de fer-lo, enguany hem pogut avançar més, hem incorporat dos castells molt importants que no havíem fet mai encara.

-Quantes persones són a la colla?

-En el conjunt de la colla hi ha una massa social fluctuant. La colla acti· va són 400 persones, que són les que Desembre 2016

ANNA REY

han vingut a més de dues actuacions aquest any. En dies com el concurs, que congreguem tota la massa so· cial, podem arribar a ser mil perso· nes. Fem assajos amb pinyes folres i manilles, fet que implica que hi hagi d’haver 150-200 persones a cada as· saig.

-El local ha quedat petit per aquest volum....

-Sí, és un dels reptes que té en aquests moments la colla Jove. Aquest any hi ha hagut una assemblea per deci· dir cap a on volem anar, necessitem més espais pel que som socialment i castellerament. El projecte que hi ha és una remodelació del local actual, amb una certa ampliació cap a uns locals contigus que hi ha.

-Quin és el secret d’un bon castell?

-És un gran treball d’assaig i que hi hagi confiança en el que vas a fer. És la clau de l’èxit d’aquests últims anys, assaig amb disciplina i amb tot molt ben calculat i pensat, amb moltes re· peticions. Hi ha un component men· tal molt important, probablement l’assoleixes en els passos previs per arribar a aquella culminació.

-Quin és el seu castell preferit?

-Un castell que és la nineta dels ulls de la colla és el cinc de nou amb folre. Vam ser els primers que al segle XX vam intentar-lo, després no vam ser els primers en asso· lir-lo. El primer intent va ser al concurs del 1994, en aquella èpo· ca jo era segon cap de colla i vaig viure molt tot aquell treball que es va fer amb aquell castell. Hi havia gent dins i fora que deien que aques· ta construcció no la veuríem mai per· què estava documentada al segle XIX i descarregada una sola vegada.

-Quan el van aconseguir?

-Altres colles hi van creure i el van acabar fent abans que nosaltres. En aquell moment no érem una colla prou madura per fer aquell pas, però després quan el vam carregar el 2011 per primera vegada i el 2012 el vam descarregar, aquest castell el vam fer nostre, ens l’estimem molt i som la colla que més n’ha descarregat de tot el món casteller. N’hem descarregat vint-i-u i és el nostre castell bande· ra. A partir d’aquí hi ha altres cas· tells que m’agraden molt, ara mateix encara tinc la sort de poder gaudir pujant al pilar de vuit amb folre i ma· nilles. Si n’he de triar un, em quedo amb el cinc de nou.

-De cara l’any vinent, quines fites es marquen?

-Poder repetir aquests dos castells que hem incorporat nous aquest any: el tres de deu i el tres de nou amb l’agulla, que només els hem descar·

31

regat una vegada cada un d’ells i ens agradaria que es puguin incorporar en el repertori de les grans diades de la colla jove. Sense perdre el cinc de nou, sense perdre el nou de vuit, sen· se perdre el pilar de vuit, castells que ja hem fet algunes vegades. La colla ara mateix és molt ambiciosa i és ca· paç de mirar endavant, s’està treba· llant els castells nets, com el quatre de nou sense folre, s’està somiant amb altres castells, encara ens que· den molts reptes.

-Hi ha límit als castells?

-Al límit d’alçada jo crec que ja hi som. No crec que veiem més de deu pisos. Però encara es poden fer coses, somiem amb el quatre de nou sense folre i el dos de vuit sense folre. Són castells extrems, hi ha hagut algunes proves a plaça del tres de nou sen· se folre. És encara més difícil que el quatre de nou sense folre. S’han fet ja el tres de deu i el quatre de deu, el quatre de nou amb l’agulla... Posats a somiar, algun dia algú somiarà el castell de deu amb l’agulla, que són reptes que ara no es planteja ningú.

Estem molt a prop del límit però pro· bablement només s’hi pot arribar si en comptes de tres dies a la setmana, n’assages cinc. Però llavors ja quasi que arribem a un esport professional.

-I la seva passió pels castells, com va néixer?

-Va néixer quan tenia 8 anys, l’any 1980. Vaig anar a veure castells al

RODRIGO SICILIA PHOTO

ENTREVISTA

concurs d’aquell any i em van agra· dar molt. Des d’aquell moment vaig començar a demanar a casa que volia fer-ne però no hi havia afició caste· llera i els meus pares no ho veien clar.

Poc després van conèixer gent de la Colla Jove, que era una cosa molt nova a Tarragona amb un tarannà de gent estudiant i una mica diferent del que hi havia hagut fins llavors al món casteller. A partir d’aquí es van anar animant perquè vaig ser molt insis· tent.

-Què li va impressionar?

-De petit ja m’agradava enfilar-me pels llocs i recordo molt que em va agradar veure com baixaven del cas· tell, com qui baixa per una columna com si fos un bomber. Aquella sensa· ció em va cridar molt l’atenció.

-Tot i no haver-hi tradició, el seu pare va acabar sent president de la colla...

-Això ha passat a moltes famílies.

Hi ha un nen o nena que comença fent castells i acaba arrossegant els pares, germans, cosins... Aquella fa· mília veu l’ambient que hi ha i tot el que comporta fer els castells, que no és només el que es veu com a aficio· nat a plaça i tota la vida social d’una colla acaba enganxant una família.

El meu pare, com a pare de nen cas· teller, es va acabar fent casteller i va fer molts amics a la colla. De fet, la colla d’amics que havien fet a la co· lla de castells van ser, fins ara que fa sis anys va morir, el seu grup d’amics habitual.

-Quines posicions ha ocupat a la colla?

-Em vaig estrenar amb camisa a les festes de la Candela del 1981, a les decennals de Valls. Vaig debutar-hi com a casteller, això és curiós per a un tarragoní perquè les colles de fora de Valls no hi acostumen a fer massa castells. Vaig fer d’enxaneta. Als cas· tells, a mesura que et vas fent gran vas baixant de pisos. D’enxaneta vaig fer dels anys 1981 al 1983 i entre el 83 i el 84 començo a fer de dosos. Des del 93-94, quan vaig deixar de créixer, em vaig quedar al mateix lloc.

-A quina posició està ara?

-Bàsicament, el que faig és terç de castell de vuit, quart de castell de nou... En el cas del pilar de vuit amb folre i manilles sóc el quint perquè és un castell que ja va més amunt.

Desembre 2016

33 VIDA COL·LEGIAL

Treu més suc al Col·legi A continuació resumim els nostres serveis perquè puguis gaudir-los al màxim. Anima’t i participa, tots som COMT! Fundat l’any 1898, vetlla per la bona praxis mèdica, insta i vigila que s’acompleixi el Codi Deontològic.

Treballa en la defensa de la profes· sió i la representa davant les Admi· nistracions i la Societat. També es· tableix sinèrgies amb les Societats Científiques i la Universitat.

Dins del COMT hi ha seccions col· legials que agrupen facultatius per especialitats o interessos comuns.

Tu també en pots ser una part acti· va.

Et brindem: -Formació continuada, a través de les activitats i cursos de formació que el Col·legi ofereix durant tot l’any. Estigues atent/a al nostre web i fes un cop d’ull a l’oferta que et proposem. També estem oberts a que ens presentis la formació que t’interessa. Pel fet d’estar col·legiat pots accedir a les sessions de for· mació de tots els col·legis de metges d’Espanya.

-Estem al teu costat i volem aju· dar-te. Disposem d’un programa de protecció social adaptat a tu: con· templa ajudes per als metges joves i grans, beques d’estudis i t’ofereix suport econòmic per donar la ben· vinguda al teu fill/a, entre d’altres.

Vine i explica’ns el teu cas de ma· nera completament confidencial. La treballadora social del Col·legi t’as· sessorà.

-Oferim serveis d’orientació i as· sessorament jurídic als col·legiats en relació a tots els aspectes vincu· lats amb l’exercici de la professió, el seu accés i les condicions legals per exercir-la. Si tens alguna qüestió, no dubtis en demanar cita.

- Si cerques feina, consulta peri· òdicament la borsa de treball del nostre web, on ens fem ressò de les vacants que es produeixen a la de· marcació, a Espanya i a l’estranger.

-Ets nouvingut i et cal assessora·

El COMT disposa de seus col·legials a Reus, Tortosa i Tarragona.

ment? T’acompanyarem en el pro· cés d’adaptació, a la vocalia de met· ges estrangers et donarem un cop de mà per resoldre els dubtes que et puguin sorgir.

-Disposem de tot tipus de cober· tures asseguradores competitives i de qualitat per protegir l’àmbit per· sonal, familiar i patrimonial de tots els col·legiats i les seves famílies.

Fes-nos una visita i t’ho explicarem.

-També t’oferim serveis bancaris a la teva mida. Gràcies a l’acord amb BBVA, podem prestar una àmplia se· lecció de productes i serveis finan· cers amb la màxima professionalitat i condicions exclusives.

-Descomptes: Consulta al web els avantatges que tens en alguns comerços només pel fet d’estar col· legiat.

-No coneixes el PAIMM? Si tens un problema t’ajudarem a través del Programa d’Atenció Integral del Metge Malalt. Té com a finalitat atendre els metges amb problemes de salut mental i/o addiccions, per tal que rebin el tractament adient i puguin exercir la medicina en les millors condicions.

-Has de fer la declaració de la ren· da i no saps com posar-t’hi? El Col· legi disposa d’un servei d’assessoria

fiscal per fer la teva declaració. Les quotes col·legials són deduïbles, vine i t’ho explicarem.

-Vols ser cooperant? A la secció de metges cooperants hi trobaràs molts companys que compartiran amb tu les seves experiències i els projectes on participen en l’actualitat.

-La vocalia de MIR, la residència, una etapa de canvis! Al col·legi do· nem la benvinguda als nous resi· dents, tenim ajudes adreçades a ells i realitzem una trobada perquè ens puguin conèixer -La vocalia de metges jubilats també organitza moltes activitats, sortides, concursos, conferències i un cicle cultural.

-Si vols vendre aparells mèdics o llogar un despatx, al Col·legi ens en farem ressò a través del nostre web, la newsletter Galens Digital i la re· vista Galens. Si vols que fem difusió d’alguna qüestió, posa’t en contacte amb nosaltres!

-També fem una diada per reco· nèixer la trajectòria dels metges del territori, concursos o una festa na· dalenca. Aquests són només alguns dels nostres serveis.

El Col·legi el construïm entre tots, sigues un membre actiu de la corpo· ració!

Desembre 2016

34 OPINIÓ

El galens encantado Dr. Ignacio García Forcada Col·legiat núm. 4302561

Había dormido fatal. Los problemas del hospital y mundo en general me quitaban el sueño. Todas las noches me acostaba con la esperanza de que el in· somnio no me visitara, pero el molesto amigo no solía faltar a su cita.

Ojeaba con desgana el último núme· ro de Galens pero leer cada artículo me costaba un mundo. Lo aparté a un lado, me arrellané en la butaca y fijé mis ojos en la pantalla del ordenador, un poco de navegación por internet costaba menos esfuerzo.

Todo era en vano, poco a poco se me cerraban los ojos,…

Desperté sobresaltado por unos lloros infanti· les, ¿cuánto había dor· mido?

Con extrañeza vi que no tenía delante el orde· nador. A mi lado descan· saba el Galens pero no reconocí su portada.

Salí al pasillo y tuve una rara sensación. Allí colgaban los cuadros habituales pero parecían más nuevos. Mi propia persona la notaba reno· vada, ligera y flexible.

Igual pasaba con las luces del pasillo, brillantes como soles.

A todo eso el niño seguía llorando. El sonido provenía de mi dormitorio por lo que allí me encaminé.

En el cuarto, de nuevo decoración co· nocida pero menos ajada de como yo la recordaba de unos minutos antes, desde una cuna una niña reclamaba mi atenci· ón. ¡Cómo se parecía a mi hija mediana!

Me quedé boquiabierto al verla. Ella no pareció extrañarme, me ofreció sus bra· citos para que la cogiera y así lo hice. Su abrazo me fue familiar, instintivamente la estreché contra mi pecho y le di un beso. No sabía a ciencia cierta quién era pero estaba claro que ella sí sabía quién Desembre 2016

era yo.

En eso sonó el timbre de la puerta con un tono reconocible para mí pero anti· guo al mismo tiempo. Ya entonces mi alarma y confusión eran grandes, aque· llo no era normal ni mucho menos.

Otro timbrazo, esta vez con aporreo de puerta incluido. Me dirigí con la niña en brazos a abrir la puerta.

En cuanto lo hice una señora muy guapa y un niño se abalanzaron sobre mí dando grandes voces: -¡Papá, papá! decía él.

-¡Hola cariño, ¿te has enterado que han nombrado a Luis Roldán Director

General de la Guardia Civil?

Yo abría y cerraba la boca como un pescado sin articular palabra.

El crío seguía cogiéndome de la pier· na y la mujer me observaba con cierta alarma.

-Oye, ¿a ti te pasa algo? Me preguntó solícita.

-Ya decía yo que tanta guardia no po· día ser cosa buena…remachó.

-Un momento por favor, un momen· to, dejarme mirar una cosa, murmuré.

Dejé al trío y busqué frenéticamente el Galens que estaba ojeando hacía po· cos minutos.

En su portada se veía con claridad.

Número 1, noviembre de 1986.

Me senté agarrando fuerte la revista, prueba inequívoca que había retrocedi· do 30 años en el tiempo.

Con posterioridad he leído experien· cias muy parecidas a la mía, dramáticas algunas. Aunque pueda parecer extraño estos viajes en el tiempo no son tan ra· ros como yo sospechaba al principio.

De hecho explican muchas actitudes de determinadas personas que visten exac· tamente igual a lo largo de toda su vida, con el mismo estilo que en una época fue moderno pero poco a poco se tornó anti· cuado. Estos hombres y mujeres quedan anclados en el año al cual volvieron y su aspecto es caduco y enfermizo. Normal, en realidad a la edad que ostenta su DNI hay que sumar los años que retrocedie· ron.

Cada caso es diferente. Yo estuve en cama un par de semanas. Huelga decir me hicieron un sinnúmero de pruebas complementarias, todas las disponibles entonces, incluso una resonan· cia en Barcelona, el no va más de la tecnología.

Todo salió normal.

Fueron días difíciles para mis allegados. La gran mayoría pensó me había trastornado de manera radical y definiti· va. Los agoreros, siempre hay alguno en toda fami· lia, sacaron a colación la historia de una tía abuela fallecida tras larga vida en un psiquiátrico, y pro· nosticaron para mí un futuro similar, in· cluso hablaron de electroshock y lobo· tomía como alternativas desesperadas pero de posibles efectos positivos.

Por suerte mi mujer conservó siem· pre la esperanza y, contra viento y ma· rea, mantuvo me curaría. Era imposible que un hombre al que había dejado un par de horas antes en perfecto estado se hubiera trastornado de repente de ma· nera irreversible.

Poco a poco fui aterrizando y en las largas horas de hospital me di cuenta podía sacar mucho partido de la situa· ción. Era una segunda oportunidad en todos los aspectos.

35 OPINIÓ El asunto tenía puntos positivos indudables. Disfrutaba de la forma fí· sica de los 26 años con la experiencia de 56.

Aprendía todo con facilidad, lógi· co porque eran cosas ya sabidas.

Raramente fallaba un pronóstico, tanto deportivo como político o soci· al. Sabía quién ganaría la edición del Tour, Giro y Vuelta, o las elecciones prácticamente de cualquier país.

Me convertí en una especie de adi· vino al que la gente miraba con res· peto y cierto temor a pesar de mi na· tural simpático y cercano. En honor a la verdad cultivé esta parte profética que me otorgaba en cualquier reuni· ón un estatus especial.

Nació mi tercera hija y la alegría fue exactamente igual a la vivida.

Aunque parezca mentira reiteré errores de mi primera existencia. Es bien sabido el ser humano es el úni· co animal que tropieza 2 veces en la misma piedra. Como puede imagi· narse mi vida sexual fue estupenda. A la potencia de los 20 añadí la experi· encia de los 50. Yo creo ese fue uno de los motivos principales por los que mi mujer se adaptó perfectamente a mis excentricidades y rarezas.

Una persona sola no puede cambi· ar el mundo. Ni siquiera el saber qué va a ocurrir permite variar el rum· bo de los acontecimientos. Hace ya mucho dejé de amargarme por ello.

Y así llegamos hasta hoy, en que tengo el Galens de noviembre de 2016 entre mis manos ya cansadas.

Mi mujer está muy preocupada, me ve desmejorado y enfermizo. Nor· mal cuando el cuerpo lleva 86 años en este mundo, por más que ella se empeñe en que mis negras previsio· nes son debidas a mi psique atormen· tada.

Sé que más pronto que tarde la dejaré sola. No me importa, ya me he ocupado de que su situación econó· mica sea desahogada aunque yo falte.

He sido muy feliz a su lado.

Sin embargo he de reconocer que cada mes, cuando llega el Galens, me encierro en mi despacho y lo estrecho con emoción. Tengo la secreta espe· ranza de que el inusual fenómeno acaecido hace ya 30 años vuelva a re· petirse. No me importaría nada darle una tercera vuelta a mi existencia.

Romesco i romescades (Part I) Dr. Pere Sanvisens Col·legiat núm. 4300889

No cal ser un gran savi per comprendre que els plats de peix amb suc són molt antics i que han estat sotmesos a canvis.

Em refereixo a l’àmbit mediterrani, on trobem referències escrites de coccions de peix en olles i cassoles en textos grecs i romans. De llavors ençà no ha cessat de cuinar-se peix en sopes, salses i sucs.

La confusió ara mateix en la delimitació d’aquests plats és absoluta perquè la di· versitat en les receptes és un fet, tot s’hi val. Però no crec que això sigui realment preocupant. On hi ha vida hi ha intercan· vi i, generalment, suposa enriquiment.

La gent de mar, els pescadors, abans dinaven i fins solien sopar a la barca.

Un d’ells, l’encarregat de la cuina, era el que preparava la cassola –un recipient de ferro- i feia un peix amb suc de gran sim· plicitat. S’usava el pelut, o peixos de poc valor comercial que es ficaven a l’olla, on també entraven alls, pebrot, tomàquet...

Segons usos i costums. Els ingredients es posaven tots junts en cru, en poc temps era fet i tots en menjaven sucant la lles· ca i posant el tall en una altra llesca a la manera pagesa. D’aquest ranxo en deien suquet de peix o olla, cassoleta, bull, cal· dereta. Varietats semblants serien l’alli· pebre, all cremat o el romesco, segons la zona i els ingredients. Amb aquesta denominació i d’altres es preparava un tipus de peix en suc que és un plat au· tènticament arcaic i que ja cita Robert de Nola (“Llibre del Coch” s. XV).

El Romesco és un plat primari de peix que probablement es cuinava a la barca.

Originari, segons sembla, del barri pes· cador conegut per El Serrallo de Tarra· gona. Se sol distingir una salsa i un plat que també s’anomena Romescada. Josep Pla hi dedica un capítol de “El que hem menjat” però a l’apartat de salses. No es coneix amb exactitud l’origen del plat, ni el de la denominació. Coromines sugge· reix un mot mossàrab “romescolar” que volia dir mescla d’ingredients i peix.

Hi ha hagut estudiosos apassionats

del Romesco, el més citat és el periodista tarragoní Antoni Alasà Domingo, “Ma· ximo Burxa”(1882-1981). La recepta d’en “Burxa” és citada també per en Nèstor Luján al seu “Diccionari de gastronomia catalana” i Vázquez Montalban en el seu molt interessant “L’art del menjar a Cata· lunya”. La recepta d’Alasà (publicada en un opuscle el 1951) és correcta però d’una fortalesa i contundència d’ordre majús· cul. Parla d’oli fumejant i d’una bona es· tona de coacció de la picada, la qual cosa ha de donar un plat molt fort.

Un altre apassionat ha estat Antonio Adserà, home afable, de parlar pausat, a qui vaig conèixer impartint classes als alumnes de batxillerat del col·legi La Salle de Tarragona, com jo mateix. En aquell moment no vaig saber que Ad· serà era un gran aficionat a la cuina que ell mateix practicava i a més un expert en Romesco. Als anys 80 va publicar un opuscle interessant que segueix plena· ment vigent, on se’ns refereix una recep· ta tremendament primària del plat que correspon, a la cassola que prepararien a les barques aquells soferts pescadors. I que és la que consta a “El Practicón”, el llibre que Ángel Muro va escriure el 1894 després d’una visita a Tarragona. No es parla de pa fregit, ametlles i avellanes ni altres ingredients que semblen d’in· troducció posterior. És difícil trobar una recepta més abrupta i remota d’aquest companatge mariner, però segurament també més autèntica…

Adserà ens refereix també les receptes més elaborades del Romesco, aptes per a paladars no tan rudes. Especifica els se· güents ingredients: pebrots de romesco, cabeça d’alls, avellanes i ametlles torra· des, llesca petita de pa blanc, fregit, bran· queta de julivert, anella de bitxo, tomà· quet madur, oli, vinagre i sal. Fixem-nos en la inclusió de tomàquet, julivert, bitxo i vinagre. Estem davant una formulació actualitzada del romesco, que no reque· reix tomàquet.

Desembre 2016

36

El COMT dóna la benvinguda al teu fill/a amb un ajut a la natalitat Posa’t en contacte amb el Col·legi si vols sol·licitar el donatiu econòmic que estableix el Programa de Protecció Social

La Dra. Marta Fernández amb la seva filla Alejandra

La Dra. Marta Carolina Duran-Ballen amb la seva filla Maya

Els Drs. Maria Zelma Barros i Rafael Ramirez amb la seva filla Beatriz

Desembre 2016

La Dra. Maria Gómez amb el seu fill Martí

Jimena, la filla del Dr. Renzo David Calderón

La Dra. Maria Carrillo amb el seu fill Bernat

La Dra. Berta Adell amb el seu fill Aleix

La Dra. Beatriz Lopez amb la seva filla Carla

La Dra. Núria Manzanares amb el seu fill Marc

La Dra. Irene Insausti amb la seva filla Ona

La Dra. Cristina Vidal amb el seu fill Leonardo

37

La Dra. Laura Leticia Castro amb la seva filla Mar

La Dra. Beatriz Villar amb el seu fill Guillem

La Dra. Gisela Calbet amb els seus fills Bernat i Jan

La Dra Sara Renau amb la seva filla Paula

La Dra. Anna Torres amb el seu fill Roger

La Dra. Gina Procida amb la seva filla Gina

ALTES Núm. Col 4305701 4306681 4306682 4306683 4306684 4306685

Cognoms, Nom GARAT BRUN, SILVIA TERESA CARNICER CACERES, JESUS LUIS RUIZ RESTREPO, JENNY MARCELA GIANNOTTI PARDINI, ANGELICA ROBLES HIDALGO, ERIC FLORES , JEAN CARLOS

Núm. Col 4306686 4306687 4306688 4306689 4306690 4306691

Cognoms, Nom ROCAMORA ALTES, JOSEP MARIA PADILLA NUÑEZ, ITZURY GETZABELL LÓPEZ BLESA, EMILIO BATISTA PARRA, AMELIA INÉS BOUGHABI , SOFIA BETANCOURT MARTINEZ, ANDREINA ROMELIA

BAIXES

El Dr. Oscar Armando Morales amb el seu fill Daniel

Els Drs. Gina Procida i Franklin Ferreira amb la seva filla Gina

Col·legiat 4300408 4300682 4302952 4304784 4305324 4305420 4305445 4305521 4305621 4305688 4305870 4306016 4306038 4306082 4306191 4306214 4306291 4306393 4306571 4306657 4306674

Nom CHIAPELLA ORTIGUEZ, OCTAVIO MARTINEZ BREY, MANUEL MUÑOZ GONZALVO, RAFAEL PEÑA CORTEGANO, ROCIO LÓPEZ ALEMANY, MARIO LARA LÓPEZ DORIGA, PATRICIA HERRERA QUILEZ, PATRICIA BLOTTA , EDGAR NICOLAS ALBERTO NEY DIAZ, INTI ITATI CASTRO AGUIRRE, FRANCISCO J. SALVADO PIERA, JOSE MARINE FORTUNY, LAIA CASTAÑEDA GALEANO, VICTORIA EUGENIA HERRERA TANTANI, JOSE ANTONIO NEY DIAZ, ARA ANAHI POLO SANCHEZ, JUAN ANTONIO SAN JOSE MALLEN, LUIS JUAN MIRON DOMINGUEZ, BEATRIZ PINO GONZALEZ, ERIC EDGARDO BELLMUNT HEREDIA, PATRICIA KONKO , SVITLANA

Data baixa 26/10/16 17/10/16 30/09/16 26/10/16 10/10/16 30/09/16 26/08/16 07/11/16 21/10/16 30/09/16 09/09/16 04/10/16 30/09/16 30/09/16 03/09/16 07/10/16 30/09/16 11/10/16 10/10/16 12/09/16 21/09/16

Causa DEFUNCIO DEFUNCIO OTROS TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT TRASLLAT CESSAMENT CESSAMENT CESSAMENT TRASLLAT TRASLLAT VOLUNTARIA TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT

Desembre 2016

38

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com) Ingredients: 4 cuetes de rap 100 gr de rossinyols 4 llagostins 1 ceba pelada 1 tomacó 2 dents d’all tallats fins 1 branca de julivert picat ½ Litre de brou de peix

½ gotet de brandy Un grapat gran de farina 2 calamars nets i tallats al gust 1 patata petita pelada i tallada a quarts Oli d’oliva 50 gr Ametlla marcona fregida i triturada

Cueta de rap amb calamars, rossinyols i llagostins

Ingredients: 120 gr de filet de vedella “rubia Gallega” sense greix ½ ceba tendra petita 2 cogombres en vinagre 8 tàperes petites Una branqueta de cibulet Una cullerada petita de Ketchup

Tres copets de Salsa Perryn’s Un copet de Tabasco Oli d’oliva verge 1 rovell d’ou de guatlla Una cullerada de mostassa de Dijon Torrades de pa

Steak Tartar de filet de vedella “rubia Gallega

Ingredients: Per al mascarpone: 500 gr de Mascarpone Una tassa petita plena de cafè 3 rovells d’ou 3 cullerades de Sucre

Per a la gelatina: Una tassa de tallat plena de licor Amaretto Tres cullerades de sucre 2 fulls de gelatina 4 boles de gelat de cafè Una cullerada de Cacau en pols Un grapat de Galeta Oreo trossejada

Tiramisú en textures

Per al granissat: Una tassa gran plena de cafè 2 cullerades de sucre moré

En una paella gran posarem a calentar l’oli d’oliva, afegirem la ceba i el tomacó ratllats i els grans d’alls picats deixem que agafi color i que perdi el líquid, afe· gim els rossinyols sencers i les patates, els llagostins, els calamars i les cuetes de rap una mica enfarinades i salpebrades, que agafin color volta i volta, ho mullem amb el brandy i ho flamegem, ho cobrim amb el brou de peix, quan comenci a bullir afegim l’ametlla marcona dins la cassola juntament amb el julivert. Deixem que bulli a poc a poc fins que quedi la meitat del brou, deixem reposar i servim amb un plat fons.

També podem fer-ho afegint-hi una cullerada de pasta de romesco.

En un bol posarem el ketchup, el tabasco, la mostassa, el Perryn’s, l’oli d’oliva i una mica de suc de taronja i ho remenarem amb les barilles fins que quedi tot ben barrejat.

Picarem la carn, la ceba, el cogombre, les tàperes i el cibulet molt fi i ho afe· girem a la barreja anterior, remenarem amb energia fins que quedi una massa que es pugui untar a les torradetes.

Col·loquem a sobre d’un plat un motllo de 8cm i l’omplim amb el tàrtar, retirem el motllo i a sobre col·loquem el rovell d’ou de guatlla i uns germinats de mostassa o una branqueta de cibulet.

En una safata de plàstic petita posem el cafè amb el sucre i l’Amaretto, i ho col·loquem al congelador, anirem remenant-ho cada hora fins que quedi con· gelat.

Per a la gelatina: Calentem l’Amaretto i el sucre en un caçó fins que s’evapori l’alcohol. Mentrestant en un bol amb aigua freda posem les gelatines en re· mull, quan estiguin amb una textura gomosa les escorrem i les afegim al licor calent.

Deixem refredar a la nevera.

En una batedora posem el rovell d’ou juntament amb el sucre i batem amb les barilles fins que quedi emulsionat, afegim el cafè i el mascarpone, i barregem be amb una espàtula, introduïm la barreja en una màniga pastissera.

Presentació: En una copa maca posarem els encenalls de galeta Oreo o qual· sevol de xocolata, cafè o fruits secs, a sobre posarem la bola de gelat de cafè, després amb una cullera agafarem el granissat i el deixarem caure per sobre de la bola i a continuació amb la màniga posarem el mascarpone, i per últim la gelatina tallada a dauets.

Podem decorar amb cacau amb pols, i qualsevol llaminadura com neules, Conguitos, etc...

ANUNCIS PER PARAULES Lloguer: Lloguer de despatx a Tarragona. Ubicació en ple centre de la ciutat (Rambla Nova).Dos dependències i un lavabo. 44 metres quadrats, aproximadament. Preu: 380 euros mensuals.

Telèfon de contacte: 606060336 – 977 22 89 74

grupalga.com o al telèfon 620 754 859 (Laia)

Lloguer de despatxos per a consultes sanitàries a Reus. Centre Mèdic multidisciplinari en funcionament i amb accés a peu de carrer a l’Avda. St. Jordi de Reus, lloga despatxos per hores o dies segons les vostres necessitats. Podeu visitar les nostres instal·lacions a: www. grupalga.com. Per a més informació podeu contactar amb nosaltres a: administracio@

Altres: Centre Mèdic Roma. Es necessita metge, no és necessària experiència.

Condicions laborals a convenir. Contactar amb el Dr. Alberto Tejero.

Enviar currículum a tejero53@gmail.com. Més ofertes de feina al nostre web: www.comt.cat

Desembre 2016

Es lloga consulta mèdica a Reus.Molt bona ubicació en zona molt transitada (Av. Sant Jordi).

Telèfon, internet i recepcionista inclosos. Interessats contactar al 695 361 919 o 653 644 178.

39

Desembre 2016