Galens 193

Setembre de 2016 - Núm. 193

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Un terç dels metges col·legiats es jubilaran en deu anys Acte de benvinguda als nous residents

Entrevista al Dr. Joaquim Pellejà, Gerent del Pius Hospital de Valls

Evolució de la participació electoral en els comicis del COMT

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

6

ACTUALITAT

10

ACTUALITAT

12

ACTUALITAT

18

ENTREVISTA

20

VIDA COL·LEGIAL

31

OPINIÓ

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Helena Sabaté Tomàs Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: TSH Comunicació 2008 SL Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona info@tshcomunicacio.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset

Presa de possessió dels nous càrrecs electes

Conveni amb el CatSalut per promoure la formació contínua El COMT reclama més recursos sanitaris per a la demarcació El Dr. Pellejà explica els reptes del Pius Hospital de Valls La SEMG ampliarà la col·laboració amb el Col·legi La construcció d’un èxit

Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Setembre 2016

Setembre 2016

5 EDITORIAL

“El meu equip i jo tenim un projecte ambiciós però amb objectius realistes, que aplicarem per defensar els metges de les fortes ingerències que rep la nostra professió”.

Fernando Vizcarro Bosch. President

Afrontarem els nous reptes amb la mateixa empenta que el primer dia Em retrobo amb vosaltres en aquestes pàgines després del procés electoral, content i molt satisfet perquè l’àmplia participació fos la protagonista dels comicis i que m’hagueu fet confiança per tornar a presidir aquesta institució.

El meu equip i jo tenim un projecte ambiciós però amb objectius realistes, que aplicarem per defensar els metges de les fortes ingerències que rep la nostra professió.

Un dels compromisos més urgents que hem adquirit és continuar lluitant contra la precarietat laboral. Els darrers anys l’hem patida a través de l’augment de la càrrega assistencial, reducció de places per jubilacions que no es cobreixen, contractes per hores, davallada de sous... Aquestes condicions provoquen que alguns metges se sentin obligats a marxar a l’estranger per desenvolupar la seva carrera professional. Al Col·legi hem constatat aquesta tendència, treballem per revertir aquesta espiral de retrocés i continuarem abordant aquells factors que desacrediten la nostra professió a nivell econòmic i social. La crisi, les retallades i la guerra de preus entre mútues ja han fet que es creuessin prous línies vermelles i s’hagi desprestigiat la tasca del metge.

El futur obre camins d’incertesa. Aquesta corporació està molt preocupada perquè, com llegireu en les pàgines d’aquest número, durant els propers deu anys es jubilaran

un terç dels metges de la demarcació. Això fa que encara sigui més rellevant que el nostre sistema tingui cura dels nostres metges, són un capital molt valuós per les nostres terres i la nostra societat. No podem tolerar que es descoratgi i maltracti els professionals amb aquesta precarietat, no podem deixar que marxin. No ens podem permetre aquest luxe.

El nostre territori també té mancances significatives pel que fa a infraestructures sanitàries. Com hem denunciat els darrers mesos, cal un hospital nou o una reforma estructural de l’Hospital Joan XXIII. Les condicions actuals del centre no són pròpies d’un hospital del seu nivell.

També fa anys que reivindiquem la reobertura de l’UCI pediàtrica, que esperem que per fi sigui una realitat abans d’acabar l’any.

Per tot això, volem fer una crida a la classe política i els agents implicats a actuar de manera molt urgent a favor de la sanitat i els seus facultatius. Són els darrers quatre anys que presidiré aquesta institució i ho faig amb la mateixa il·lusió i empenta que el primer dia. Si les conseqüències de la crisi ens han obligat a treballar de valent, el nou escenari que s’albira encara serà més determinant.

Setembre 2016

6 ACTUALITAT

Els membres de la Junta de Govern van jurar-prometre el seu càrrec el passat 22 de juny al Centre Tarraconense El Seminari

El Dr. Vizcarro reafirma el seu compromís de lluitar contra la precarietat laboral en la seva presa de possessió Els nous càrrecs electes van recollir les seves credencials durant la primera assemblea de compromissaris del mandat El president i la reelegida Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) van prendre possessió dels seus càrrecs el passat 22 de juny, després dels comicis celebrats el dia 19 de maig. L’acte es va celebrar al Centre Tarraconense El Seminari durant la primera assemblea de compromissaris del mandat, on els nous membres d’aquest òrgan territorial per comarques també van recollir les seves credencials.

A la taula presidencial hi van ser presents el vicepresident de la Organización Médica Colegial, Dr. Serafín Romero, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández i el gerent de la regió sanitària Camp de Tarragona, Dr. RoSetembre 2016

ger Pla. També hi van assistir el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet i el gerent de la regió sanitària Terres de l’Ebre, Dr. Ismael Piñas, a més d’altres representants del sector sanitari de les nostres comarques.

Un per un, els membres de la reelegida Junta de Govern van jurar o prometre els seus càrrecs davant els compromissaris i autoritats presents, i a continuació, el president, Dr. Fernando Vizcarro, els hi va lliurar la seva credencial. Els nous compromissaris també van recollir les seves, i en representació de tota l’assemblea va expressar el seu compromís amb els Estatuts de l’òrgan col·legial el Dr. Frederic Adán.

Després de prendre possessió, el Dr. Vizcarro va valorar molt positivament el nivell de participació històric registrat en el procés electoral, així com també va expressar a tots els facultatius la seva disposició a tractar qualsevol qüestió relacionada amb la professió. “El Col·legi és la casa de tots els metges, tothom hi és benvingut, volem que tots hi participeu activament”, va afirmar el reelegit president, que vol seguir fent créixer els serveis col·legials i continuar obrint la corporació a la col·legiació i als ciutadans.

Més inversió en sanitat El Dr. Vizcarro va explicar que la prioritat del seu tercer i últim mandat

7 ACTUALITAT

“El Col·legi és la casa de tots els metges, tothom hi és benvingut. Volem que tots hi participeu activament”

serà la defensa de la professió i la lluita contra la precarietat laboral, a través d’una gestió seriosa, responsable i amb objectius realistes. “Ens trobem en un període on no es valora adequadament la tasca del metge, sembla que es vulgui desprestigiar la seva feina. Nosaltres hem lluitat i continuarem fent-ho per frenar aquest procés. Seguirem conscienciant les institucions i les forces polítiques que la sanitat és un dels pilars bàsics d’una societat lliure i justa”, va afegir, destacant la importància que per mantenir la qualitat del sistema és molt urgent que s’hi inverteixin més recursos, tant econòmics com professionals.

En la mateixa línia, el primer tinent d’alcalde del consistori tarragoní, Alejandro Fernández, va felicitar la Junta per la seva reelecció i va agrair als professionals sanitaris el gran esforç que han realitzat els darrers anys, “perquè si la qualitat del sistema no s’ha vist ressentida ha estat gràcies a la seva dedicació”. Per la seva banda, el vicepresident de la Organización Médica Colegial, Dr. Serafín Romero, va destacar el paper que exerceixen els Col·legis i va encoratjar la Junta a continuar treballant en favor de la professió mèdica.

Els presidents dels Col·legis de Soria, Badajoz, Cantabria, la vicepresidenta del Col·legi de Metges d’Alacant i el vicesecretari del Col·legi de Metges de Barcelona també van ser presents a l’acte.

El Secretari General de la Organización Médica Colegial, la vicepresidenta del Col·legi de Metges d’Alacant, el president del Col·legi de Metges de Tarragona, el vicepresident de la Organización Médica Colegial i el presidents dels Col·legis de Badajoz i Cantabria. L’acte, on també hi van assistir representants polítics i del sector sanitari de les nostres comarques, va cloure amb un còctel.

Setembre 2016

8 ACTUALITAT

Inici d’un nou mandat

El gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Dr. Roger Pla, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Alejandro Fernández, el vicepresident de la Organización Médica Colegial, Dr. Serafín Romero i el president i el secretari general del Col·legi, Drs. Fernando Vizcarro i Frederic Mallol, van presidir l’acte.

Junta de Govern President Dr. Fernando Vizcarro Bosch

Vicesecretari Dr. Manuel Carasol Ferrer

Vocal Quarta Dra. Mireia Garcia-Villarrubia Muñoz

Nascut a Saragossa, resideix a Coma-ruga.

Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària - CAP de Calafell.

Membre de la Junta de Govern del COMT des de l’any 2008.

Nascuda a Reus, on resideix actualment.

Metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Metgessa adjunta ABS Hospitalet de l’Infant.

PDI del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública - URV. Membre de la Junta de Govern del COMT des del 2008.

Vicepresidenta Primera Dra. Concha Abril Boren

Tresorera Dra. Remedios Rico Urios

Vocal Cinquè Dr. Carlos F. López Cortés

Nascuda a Binéfar. Viu a Tarragona.

Metgessa adjunta del servei de Rehabilitació de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

Membre de la Junta de Govern del COMT des del 2008.

Nascuda a Cartagena, viu a Tarragona.

Metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària - CAP de Salou. Membre de la Junta de Govern del COMT des del 2008.

Nascut a Bogotá, resideix a Altafulla.

Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària Hospital Comarcal de Móra d’Ebre.

Membre de la Junta de Govern del COMT des del 2008.

Vicepresidenta Segona Dra. M. Antònia Francesch Freixes

Vocal Primer Dr. Jaume Fontanet Torres

Vocal Adjunta Dra. Carmen Buil Martínez

Nascuda a Tarragona, on viu actualment.

Metgessa especialista en Geriatria - GIPSS UCIS Joan XXIII de Tarragona.

Membre de la Junta de Govern del COMT des del 2008.

Nascut a Tarragona, on resideix actualment.

Metge especialista en Obstetrícia i Ginecologia. Jubilat.

Excap de Servei de la Maternitat - Hospital Creu Roja de Tarragona. Membre de la Junta de Govern del COMT des del 2008.

Nascuda a Priego (Córdoba), resideix a Tarragona.

Metgessa especialista en anestesiologia i reanimació a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, exercint des de 1986.

Vocal adjunta del COMT des del 2012

Vicepresident Tercer Dr. Joaquim Martí Mestre

Vocal Segon Dr. Francisco García Sayago

Vocal Adjunt Dr. Alejandro Moreno Lagunas

Metge especialista en Urologia a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.

Membre de la Junta de Govern del COMT des del 2012.

Nascut a Ronda, resideix a Tarragona.

Metge forense titular de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Professor associat de Medicina Legal i Toxicologia a la Universitat Rovira i Virgili.

Membre de la Junta de Govern del COMT des del 2010.

Nascut a Soria, viu a Valls.

Metge Especialista en Medicina Familiar i Comunitària al CAP de Vila-rodona. Col·laborador com a tutor rural per a futurs metges de família.

Vocal adjunt del COMT des del 2012.

Secretari Dr. Frederic Mallol Mirón

Vocal Tercera Dra. Teresa M. Argemí Coletas

Vocal Adjunt Dr. Aldo Humberto Muñiz

Nascut a Barcelona, viu a Reus.

Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària Àrea Bàsica de Salut de Reus - 4.

Membre de la Junta de Govern del COMT des del 2008.

Nascuda a Terrassa. Viu a Tarragona.

Metgessa especialista en Pneumologia Exerceix la medicina privada al Centre Mèdic Rambla Nova de Tarragona. Membre de la Junta de Govern del COMT des del 2008.

Nascut a Guadalajara (Mèxic), viu a Tarragona.

Llicenciat en medicina. Actualment està realitzant el quart any de l’especialitat en Medicina Familiar i Comunitària. Vocal adjunt del COMT des de l’any 2016

Nascut a Vinarós. Viu a Tarragona.

Metge de família al Baix Penedès, titular de Santa Oliva.

President del COMT des de l’any 2008.

Nascut a Tortosa, on resideix actualment.

Setembre 2016

9 ACTUALITAT

L’alta participació va ser la principal protagonista de les eleccions col·legials La llista del Dr. Vizcarro va guanyar els comicis amb el 51% dels vots, el Dr. Boada va obtenir el suport del 47% dels electors i el 2% dels vots van ser en blanc i nuls Si fem un repàs als darrers processos electorals del Col·legi, ens hem de remuntar fins l’any 2000 -quan la participació va ser del 43,8%- per trobar un índex de participació similar al 41% registrat en la jornada del passat 19 de maig. Dels 3.151 col·legiats que van poder exercir el seu vot per correu i presencialment a les seus de Reus, Tarragona i Tortosa, un total de 1.291 metges van dipositar les seves paperetes a les urnes. Tot i així, en van resultar vàlides 1.276.

Els punts de votació van obrir de nou del matí a vuit del vespre i la jornada es va desenvolupar sense incidències.

La llista del Dr. Fernando Vizcarro es va proclamar vencedora amb 659 vots, és a dir, el 51%, mentre que la candidatura del Dr. Sergi Boada en va

rebre 610, per tant, el 47%. De vots en blanc se’n van comptabilitzar 7, mentre que de nuls, 15. En aquests comicis també es van votar els nous delegats a l’assemblea de compromissaris, que es van escollir pel sistema de llistes obertes. Si voleu conèixer la distribució del mapa comarcal de representants, podeu consultar la nova configuració dels 194 metges que composen l’assemblea de compromissaris al web del COMT –www. comt.cat-.

El major índex de participació es va produir fa 30 anys La partipació en els comicis col· legials ha seguit una tendència descendent, ja que el major volum es va produir fa trenta anys, quan el 52,3% del cens va anar a votar. No obstant,

des de llavors, aquest percentatge ha anat disminuint.

Quatre anys més tard, el 1990, l’índex registrat va ser del 42,7% mentre que l’any 1996, amb la presentació d’una candidatura única, aquesta xifra es va reduir una mica més de la meitat, fins al 20,6%.

Amb l’arribada del nou segle la participació es va tornar a recuperar, registrant un 43,8%. Tot i així, les següents eleccions va tornar a caure significativament, el 2004 fins al 27,3% i el 2008 encara més, amb un 16,8%. L’any 2012 no es va celebrar procés electoral perquè només es va presentar una candidatura i enguany, aquesta xifra ha tornat a remuntar fins al 41%, esperant que aquest nou repunt obri una nova etapa de tendència alcista.

Evolució de la participació en els comicis col·legials dels darrers trenta anys Font: Elaboració propia

Resultats de les eleccions a Junta de Govern Font: Elaboració pròpia

Setembre 2016

10 ACTUALITAT

El CatSalut i el COMT signen un conveni per promoure la formació contínua dels metges en l’àmbit de l’atenció prehospitalària urgent Els cursos seran pràctics i tindran una durada de dues-centes hores formatives El Servei Català de la Salut (CatSalut) i el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) promouran conjuntament la formació contínua dels professionals de medicina. Així ho van acordar el director del CatSalut, David Elvira, i el president del COMT, el Dr. Fernando Vizcarro, amb la signatura d’un conveni marc de col·laboració en l’àmbit de la formació mèdica continuada el passat mes de juliol. A l’acte, també hi van assistir el gerent de la Regió Sanitària de Tarragona, Dr. Roger Pla; el gerent territorial de l’ICS a Terres de l’Ebre, Carles Tobar, així com representants de tots els hospitals i atenció primària de la demarcació.

La finalitat de la signatura d’aquest document és doble. D’una banda, vol promocionar la formació contínua dels professionals de medicina amb projecció al sistema públic de salut en l’àmbit d’influència propi del COMT. Per l’altra, pretén facilitar el desenvolupament de totes aquelles activitats d’interès mutu que puguin contribuir a la seva millora i potenciació.

Durant la signatura el Dr. Fernando Vizcarro va assenyalar la importància d’invertir en la formació dels metges així com de lluitar contra la precarietat laboral. En aquest sentit, el director del Servei Català de la Salut, David Elvira, va dir que és el moment de fer un esforç comú, tant les empreses com les entitats proveïdores i el propi CatSalut, per fer accions destinades a arreglar l’estructura dels sistema de Salut que ha patit tant, econòmicament, aquest últim quinquenni. “És de justícia donar la primera resposta en aquest territori. Hi ha el compromís d’ampliar aquesta formació a tot Catalunya, Setembre 2016

El director del Catsalut i el Dr. Vizcarro durant la signatura del document

Elvira: ”És de justícia donar la primera resposta en aquest territori. Hi ha el compromís d’ampliar aquesta formació a tot Catalunya” estendre-la a la resta de professions sanitàries, i emmarcar-la dins del pla d’urgències i emergències amb el SEM, els hospitals i la primària”,

va afirmar.

El projecte formatiu consta de diversos blocs independents amb temàtiques diferents, entre elles, via aèria i ventilació mecànica, suports cardiològics, traumatologia i incidents de múltiples víctimes (IMV), per a la realització d’un total de 200 hores formatives. Els blocs s’estructuren en cursos pràctics i tallers per a l’adquisició d’habilitats específiques per processos clínics i de treball en equip.

Les persones destinatàries de les accions en formació previstes són tots aquells professionals mèdics col·legiats al COMT que tinguin interès en la formació continuada en l’àmbit de l’atenció prehospitalària urgent.

11 ACTUALITAT

El Col·legi celebra la jornada de benvinguda als nous residents El Dr. Aldo Muñiz va presentar el projecte de creació de la secció MIR Els nous metges interns residents (MIR) van participar el passat 6 de juliol a l’acte de benvinguda que or· ganitza el Col·legi. Com a novetat d’enguany, aquesta jornada es va ce· lebrar en dues parts. En primer lloc, el president i alguns membres de la Junta de Govern van explicar les fun· cions i els serveis que la institució posa a disposició dels col·legiats, així com les ajudes o les activitats forma· tives i culturals que es duen a terme periòdicament. El president del Col· legi, Dr. Fernando Vizcarro, va donar l’enhorabona a la vuitantena de resi· dents que han arribat per completar la seva formació a la nostra demarca· ció i els va encoratjar a gaudir inten· sament i posar en pràctica els conei· xements adquirits.

A continuació, el secretari del COMT, Dr. Frederic Mallol i la vocal de metges joves, Dra. Mireia GarciaVillarrubia, van assenyalar els canvis que comporta l’etapa de la residèn· cia i van explicar algunes claus per afrontar-la. A banda, també van re· cordar als assistents que el Col·legi vetlla pels professionals i representa la professió mèdica davant la societat i les administracions.

La sessió també va comptar amb la responsable de formació de la Fun· dació Galatea del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, Dra. Eulàlia Masachs, qui va remarcar als nous MIR la importància de tenir cura de la seva salut en aquest període de la seva carrera professional i va deta· llar les característiques del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM).

Finalitzada la presentació, els resi· dents van intercanviar les seves ex· periències amb els assistents i amb el vocal adjunt MIR del Col·legi, Dr. Aldo Muñiz, qui va explicar el pro· jecte de creació de la secció MIR del COMT, animant els participants a

Els nous residents van conèixer els serveis , les ajudes i activitats que ofereix el Col·legi

que en siguin una part activa i hi col· laborin.

Els residents que van ser presents en aquest acte van rebre una invita· ció per participar en una segona jor· nada de caire lúdic que es va desen· volupar el dia vuit de juliol al vespre.

Nous MIR L’Institut Català de la Salut (ICS) ha incorporat 46 nous residents a l’Hos· pital Joan XXIII i a l’Atenció Primà· ria del Camp de Tarragona, que han arribat per fer la seva formació als hospitals del territori. D’aquests, 27 corresponen a especialitats hospi· talàries i 19 a medicina familiar i co· munitària. Dels que s’incorporen a la primària, 12 completaran la seva

formació a l’Hospital Joan XXIII, 5 al Pius Hospital de Valls i 2 a l’Hospital de Santa Tecla. Aquests 19 residents passaran després pels Equips d’Aten· ció Primària de Reus, Torreforta, Sa· lou i Valls.

D’altra banda, l’Hospital Sant Joan de Reus també ha incorporat 13 nous residents i l’Hospital lleuger de Cam· brils, 3. A les Terres de l’Ebre han començat la seva formació 15 nous residents. Per especialitats, hi ha vuit residents en l’àmbit de medicina fa· miliar i comunitària, un d’anàlisis clíniques, un de cirurgia ortopèdica i traumatologia i un de pediatria. A la Unitat d’Obstetrícia i Ginecologia, hi ha un metge i tres llevadors resi· dents.

Setembre 2016

12 ACTUALITAT

El Col·legi exigeix al departament de Salut un pla de recursos específics adaptat als diferents nivells assistencials i al territori, el més depauperat de Catalunya Tarragona és la demarcació que ha patit més retallades de personal en l’àmbit de l’atenció primària Com a garant dels drets dels ciu· tadans i dels professionals, el Col· legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) ha emès un comunicat on reitera que aquest estiu els faculta· tius han exercit en unes condicions que perjudiquen la salut dels ciuta· dans i dels metges. A conseqüència de la càrrega assistencial per l’aug· ment poblacional i de patologies es· tacionals, aquesta corporació denún· cia que el sistema sanitari s’ha vist afectat en tots els àmbits.

A l’Atenció Primària han aug· mentat exponencialment les visites i s’hi ha donat resposta amb menys recursos. Segons dades que ha pro· porcionat el Departament de Salut a Ciutadans, durant els últims cinc anys els centres d’atenció primària de l’ICS de la demarcació han perdut 406 treballadors, 92 dels quals eren metges. Això suposa una sobrecàrre· ga de treball pel metge que complica extraordinàriament el desenvolupa· ment de la seva tasca professional i comporta un augment del risc que es vegi afectada la seva salut perso· nal. No obstant, el Col·legi reconeix que en alguns centres s’ha contrac· tat personal sanitari adequant-lo a les necessitats del territori, tot i que aquesta no és la pràctica habitual. El COMT reclama que aquest sigui el ti· pus de gestió que es dugui a terme en la resta de centres.

En l’àmbit de les urgències i emergències, el sistema està desbordat.

Els metges sovint han de tractar pa· tologies que no els hi corresponen. El nombre de pacients es multiplica i els Setembre 2016

professionals no disposen de prous recursos per fer front als diferents casos. Com ha denunciat aquesta corporació repetidament des de fa dos anys, el nou model de transport sanitari és insuficient per atendre les urgències de les nostres comarques.

Entre els anys 2010 i 2015 l’Hospital Verge de la Cinta ha perdut 115 treballadors i l’Hospital Joan XXIII, 124 En l’àmbit hospitalari i sociosanita· ri també s’ha fet palès el descens de recursos mitjançant el tancament de llits i quiròfans, que provoca que se· gueixin creixent les llistes d’espera i la demanda d’atenció urgent. Segons les xifres a les que ha tingut accés Ciutadans, a l’Hospital Joan XXI· II els metges fixos han disminuït de 156 a 149 entre els anys 2010 i 2015, tot i que els interins han augmentat de 126 a 142. Pel que fa a l’Hospital Verge de la Cinta, en el mateix perí· ode els facultatius fixos han passat de 99 a 96, ara bé, aquesta reducció s’ha equilibrat a través dels interins, que creixen de 49 a 52 . Tot i així, en conjunt, entre els anys 2010 i 2015 l’Hospital Verge de la Cinta ha per· dut 115 treballadors i l’Hospital Joan XXIII, 124.

En aquest context, el Col·legi vol posar de manifest que aquestes la· mentables situacions ocasionen un deteriorament molt greu de la qua· litat assistencial. A més, el facultatiu es troba davant d’un dilema: sap per· fectament que davant un malalt con· cret cal ingrés a l’hospital o al centre

sociosanitari però, atenent als recur· sos disponibles, això no és possible.

Es troba, doncs, en una situació en la qual ha de fer front a un augment de la tensió personal i a l’estrès laboral per no poder ajustar les necessitats dels pacients als recursos disponi· bles en aquell moment.

Un pla de recursos Per tot això, el COMT expressa i reite· ra el seu suport a tots els metges del territori, que han exercit aquest estiu en unes condicions “duríssimes” i reclama una vegada més al departa· ment de Salut que elabori un pla de recursos específic per a cada nivell assistencial, adaptant-se a les neces· sitats del territori. En aquest sentit, també demana que es reinverteixi en les comarques tarragonines i es resolgui el greuge pressupostari res· pecte a la resta de demarcacions. Les comarques tarragonines són les que han patit més reducció de personal durant l’últim quinquenni (18,41%), mentre que les gironines són les que n’han patit menys (12,46%), assenya· la Ciutadans en el seu estudi.

Els pacients i les malalties no se’n van de vacances. Ben al contrari, el pacient geriàtric i fràgil pateix els efectes de la calor durant l’estiu, quan també s’agreugen i descompen· sen les patologies cròniques. Amb una bona previsió i planificació, sa· bent les necessitats reals de la nostra població, aquesta institució creu que és possible fer un mapa assistencial correcte i prestar una atenció mèdica de qualitat.

13 ACTUALITAT Frenar la precarietat laboral El Col·legi també demana als diferents proveïdors sanitaris que no redueixin més personal i ofereixin estabilitat laboral, posant fi a les contractacions per hores o dies. Aquesta corporació insisteix en que les seves borses de treball garanteixin l’estabilitat professional i es fidelitzi els metges a través de condicions laborals dignes i adequades als seus coneixements acadèmics i professionals.

Creix el nombre de metges que sol·liciten el certificat d’idoneïtat professional per marxar a treballar a l’estranger Alguns professionals del territori decideixen desenvolupar la seva carre-

Les sol·licituds de certificats per marxar a treballar a l’estranger han augmentat un 29,5% des de l’any 2012

ra en altres països.

Des de l’any 2012, les sol·licituds de certificats d’idoneïtat professional per marxar a treballar a l’estranger han augmentat un 29,5% a les nostres comarques. L’any 2015, un total de 51 metges col·legiats al COMT van demanar-lo. És obvi, que en el marc d’un mercat laboral obert a tots els països, aquesta és una opció que tothom té al seu abast.

Però en el cas dels metges, l’augment de peticions de certificats d’idoneïtat expressa, amb tota seguretat, una gran desconfiança i incertesa sobre el seu futur professional en el país. El COMT creu que cal redreçar aquesta tendència el més aviat millor. Ens juguen el futur de la salut dels nostres conciutadans i del nostre sistema sanitari.

Evolució del nombre de treballadors dels centres d’Atenció Primària de l’ICS del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ALTRE PERSONAL SANITARI 2010

2011

2012

2013

2014

2015

FIXOS

53

51

53

46

48

47

DIF.

%

INTERINS

75

55

54

51

46

51

SUBSTITUTS

14

2

7

3

2

2

142

108

114

100

96

100

-42

-29,58

2010

2011

2012

2013

2014

2015

DIF.

%

FIXOS

398

386

384

INTERINS

246

171

190

392

376

402

154

172

158

53

8

9

7

11

7

697

565

583

553

559

567

-130

-18,65

2010

2011

2012

2013

2014

2015

DIF.

%

FIXOS

391

374

360

378

364

341

INTERINS

260

220

244

195

206

223

DIPLOMAT SANITARI

SUBSTITUTS

FACULTATIU/VA ESPECIALISTA

SUBSTITUTS

8

8

4

4

2

1

RESIDENTS INTERINS

78

83

89

87

79

80

737

685

697

664

651

645

-92

-12,48

2010

2011

2012

2013

2014

2015

DIF.

%

FIXOS

325

373

378

367

360

359

INTERINS

225

114

116

103

109

106

GESTIÓ I SERVEIS

SUBSTITUTS

TOTAL PLANTILLA

79

22

25

22

14

22

629

509

519

492

483

487

-142

-22,58

2205

1867

1913

1809

1789

1799

-406

-18,41

Font: dades proporcionades pel Departament de Salut al grup parlamentari de Ciutadans

Setembre 2016

14 ACTUALITAT

¿Quién se responsabiliza de nuestra sanidad?

Dr. Antonio Labad President de la Comissió Deontològica del COMT

En los últimos días se ha enfatizado el debate sobre el malestar sentido por los profesionales de la Sanidad en la provincia de Tarragona. No es un hecho casual, sino una de las consecuencias de las restricciones y recortes que está sufriendo nuestro sistema sanitario en los últimos años y que afectan a todos los pacientes, muy especialmente a los más frágiles y en ocasiones más marginados de nuestra sociedad, como son los crónicos-dependientes, los terminales, los ancianos y los psiquiátricos.

Nuestros políticos han ido reduciendo los recursos dedicados a la Sanidad durante los últimos ejercicios con el fin de ajustar el presupuesto global de la Generalitat. No obstante, cabría advertir si ese reparto o distribución presupuestaria se ha realizado priorizando las necesidades básicas de la población, como son la educación y la sanidad o bien se han potenciado otras cuestiones que aun siendo importantes, lo serían menos en un estado de crisis como la actual.

En este contexto, el trabajo de nuestros gestores sanitarios se ha centrado en intentar adecuar los recursos dados para proporcionar la asistencia que corresponde a la población a la que se deben. Últimamente ese ajuste casi siempre ha ido acompañado de la muletilla de “optimizar recursos”. Lo lamentable de la situación es que en la mayoría de ocasiones, esa optimización ha supuesto la reducción de puestos de trabajo de personal sanitario para atender al mismo volumen de población o incluso mayor, a costa del estrés de los profesionales e incluso de no poder ofrecer la calidad asistencial requerida a la población necesitaSetembre 2016

“La calidad de la asistencia impartida no sólo depende de los profesionales que la realizan sino de los medios y condiciones en los que se desarrollan los actos médicos” da, léase pacientes.

Los colegios de médicos, como los colegios de otros colectivos profesionales –sanitarios o no-, y llegado el caso sus comisiones deontológicas asesoras, deben velar por el buen hacer de sus colegiados y defender lo que es equitativo y justo en la relación asistencial entre el médico y el paciente, sancionando lo contrario.

Es decir, velar tanto por el profesional que da asistencia, como por el ciudadano que la recibe.

Sin embargo, en la medicina actual, la calidad de la asistencia impartida no sólo depende de los profesionales que la realizan sino de los medios y condiciones en los que se desarrollan los actos médicos. Las asistencias cada vez dependen más de los políticos que aprobaron o consintieron los presupuestos sanitarios y de los gestores médicos que como consecuencia

de su fidelidad al sistema o a quien les puso en el cargo, asumen un tipo de gestión que vulnera, por ejemplo, el artículo 47.1 del código de deontología médica que dicta que “los médicos que ocupan cargos directivos en instituciones sanitarias deben velar para que las prestaciones se adapten a las auténticas necesidades asistenciales de la población y a las posibilidades reales de financiación, evitando que se ofrezcan servicios sanitarios sin la debida dotación de medios humanos y materiales”. ¿Es posible que una manifestación como la que se está produciendo, nacida de los profesionales sanitarios y apoyada con firmeza por el colegio de médicos pueda darse entre los responsables de la gestión sanitaria de las instituciones? Lo dudo.

Pero aún dudo más de los políticos, que considero que tienen mayor responsabilidad y que aprobaron unos presupuestos sanitarios aun a sabiendas de que la sanidad es uno de los pilares fundamentales, no sólo de la calidad de vida, sino del bienestar de la población de la que forman parte.

Me temo que hasta que nuestros políticos no se den cuenta de que deberían tener los mismos derechos y deberes que los demás ciudadanos tanto a nivel jurídico como laboral, no se percataran de que estar al servicio del ciudadano es algo más que una frase retórica. Muchos profesionales de este país, incluyendo los sanitarios, lo hemos asumido desde siempre y ello nos reconforta, eso sí, siempre que se nos lo permite.

15 ACTUALITAT

El 37% dels metges de les comarques tarragonines es jubilaran en deu anys El 42,7% són facultatius de medicina general i el 14,1% són especialistes en medicina familiar i comunitària Un total de 1.178 metges de les co· marques tarragonines es jubilaran els propers deu anys, fet que suposa que deixaran d’exercir un terç dels col· legiats del COMT. Els fills de l’esclat natalici (conegut com baby boom) arriben al final de la seva carrera professional i això crearà un nombre molt important de llocs de treball per cobrir (117,8 metges per any, de mit· jana). De fet, fins l’any 2020, es jubi· laran el 17,8% dels facultatius de la nostra província, és a dir, 564. A més, aquestes xifres també les podem ex· trapolar a altres col·lectius sanitaris.

El 42,7% dels qui es jubilen són metges de medicina general, mentre que el 14,1% són especialistes en me· dicina familiar i comunitària. També es retiraran 56 facultatius especialis· tes en pediatria, 47 especialistes en medicina interna, 40 en medicina del treball, 39 en traumatologia, 35 en psiquiatria i 35 en cirurgia gene· ral, entre d’altres –veure quadre-.

Aquestes xifres també mostren l’evolució demogràfica que ha seguit la medicina al nostre territori. Dels que es jubilaran, el 65% són homes i el 35% dones mentre que entre els col·legiats actuals aquesta balança s’ha igualat, el 50,5% són dones i el 49,5% són homes.

Més sinèrgies entre la URV i el COMT Molts metges que deixaran d’exer· cir properament han desenvolupat una carrera professional vinculada a la docència i la recerca. És per això que la Universitat Rovira i Virgili i el COMT treballen per garantir la con· tinuïtat i substitució del personal do·

Especialitat

Metges que es jubilaran entre el 2016 i 2020

Metges que es jubilaran entre el 2021 i el 2025

Total

Al·lergologia

1

1

2

Anàlisis clíniques

2

3

5

Anatomia Patològica

2

2

4

Anestesiologia

13

12

25

Angiologia

2

4

6

Aparell Digestiu

2

5

7

Bioquímica

1

Cardiologia

2

6

8

20

15

35

2

2

1

2

Cirurgia General Cirurgia Oral i Màxilo-facial

1

Cirurgia Pediàtrica

1

Cirurgia Toràcica

1

Dermatologia

3

3

6

Electroradiologia

2

1

3

Endocrinologia

1

Estomatologia

10

16

26

9

9

Geriatria Hematologia Llicenciat en Medicina i Cirurgia Medicina del Treball

1

1

2

2

4

316

187

503

11

29

40

Medicina Educació Física i Esport

4

4

Medicina Familiar i Comunitària

72

94

166

Medicina Física i Rehabilitació

4

4

8

Medicina Intensiva

1

3

4

23

24

47

2

2

5

5

Medicina Interna Medicina Legal i Forense Medicina Nuclear

2

Medicina Preventiva i Salut Pública

2

Microbiologia

1

2

3

Nefrologia

4

1

5

6

12

Neurocirurgia

2

Neurofisiologia

6

2

Neurologia

2

Obstetrícia i Ginecologia

16

10

26

2

Oftalmologia

7

10

17

Oncologia

2

1

3

Otorinolaringologia

8

5

13

Pediatria

56

26

30

Pneumologia

6

3

9

Psiquiatria

8

27

35

Radiodiagnòstic

7

6

13

Reumatologia

5

2

7

Traumatologia

17

22

39

Urologia Subtotals

cent i investigador. En aquest sentit, el secretari general del Col·legi, Dr. Frederic Mallol, afirma que “el recan· vi generacional ja és ací i hem de ser conscients del que representa. Totes les institucions implicades hem de treballar conjuntament, amb una gran generositat, amplitud de mires i ambició per mantenir les elevades

3

5

8

614

564

1178

quotes de qualitat en docència i re· cerca que ha assolit la Universitat Rovira i Virgili”, explica.

El Dr. Mallol també remarca la im· portància que aquest fenomen de· mogràfic es tingui en compte a nivell assistencial, adequant el nombre de places de metge a les característiques específiques del territori.

Setembre 2016

16 ACTUALITAT

El President de la Generalitat assistirà al 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya Aquestes jornades de debat tindran lloc el proper 10 de novembre a Girona El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha rebut els presidents dels quatre col·legis de metges catalans per tal de conèixer de primera mà les línies principals que centraran el debat del 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, que organitza el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i que tindrà lloc a Girona el proper 10 de novembre.

Els quatre presidents -l’amfitrió i actual president del CCMC, Dr. Josep Vilaplana (Girona); Dr. Jaume Padrós (Barcelona); Dr.Fernando Vizcarro (Tarragona) i Dr. Ramon Mur (Lleida)i el coordinador general del Congrés, Dr. Jaume Sellarès, van aprofitar la trobada, celebrada al Palau de la Generalitat, per convidar personalment el President a la celebració del Congrés. Per la seva banda, Puigdemont va confirmar la seva assistència.

El 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya és el punt de trobada en el qual tots els metges catalans tenen l’oportunitat de participar i debatre sobre els reptes professionals dels propers anys. En un context de crisi i de canvis transcendentals (demogràfics, tecnològics, socials, etc.),

Setembre 2016

Jordi Bedmar

là. Tot i que també li van traslladar les inquietuds que ara per ara preocupen més els professionals i que afecten molt directament la seva tasca diària: la insuficiència pressupostària Els presidents dels quatre col·legis de metges catalans van exposar al que arrossega President de la Generalitat la necessitat d’implementar mecanismes que permetin la participació dels metges en la presa de decisions assistencials la sanitat catai de gestió als centres sanitaris lana i la precarietat laboral cal redefinir el rol del metge (tant que, cada cop més, afecta el col·lectiu pel que fa a la relació amb el pacient, i de manera molt especial els metges com al paper que exerceix dins el sis- joves. tema sanitari), així com formular un En aquest context, els presidents nou contracte social i actualitzar els també van plantejar a Puigdemont la aspectes deontològics de la professió. necessitat de posar en marxa mecanismes que permetin la participació dels metges en la presa de decisions Insuficiència pressupostària Els presidents dels col·legis catalans assistencials i de gestió als centres van reiterar al President Puigdemont sanitaris, així com de disposar d’un el compromís dels metges amb la conveni específic per al col·lectiu qualitat del sistema sanitari cata- mèdic.

17 ACTUALITAT

El Col·legi renova el butlletí informatiu digital Properament tots els col·legiats rebreu el nou butlletí informatiu digital, del qual hem renovat el seu disseny i ampliat els continguts. El fins ara anomenat “E-Galens” es transforma en el “Galens Digital”, on hi haurà més seccions d’actualitat informativa i tindrà una millor adaptació als nous formats. Aquesta publicació vol apropar-se al col·legiat i fomentar-ne la seva participació, per això incorporarà nous apartats, com la bústia d’informació col·legial, on esperem que tots hi participeu. A banda, si estàs realitzant un estudi i vols que ens en fem ressò o has escrit un article i vols publicar-lo, escriu-nos a comt@comt.cat. El Dr. Carlos López ha encapçalat la renovació del butlletí, juntament amb Marc Verdés, Isaac López i Helena Sabaté.

El Conseller d’Interior visita el Col·legi

El Conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jané, va visitar el Col·legi per tractar l’increment de les agressions als professionals

sanitaris durant l’últim any.

Després de signar el llibre d’honor del col·legi, Jané es va reunir amb alguns membres de la Junta de Go-

vern, amb el director del Serveis Territorials d’Interior a Tarragona, Joan Carles de la Monja i el director del CAT112, Frederic Adán.

El Dr. Vizcarro assumeix la vicepresidència del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya Tal com preveuen els estatuts del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), s’ha procedit a la renovació de la composició del plenari, un fet que es produeix cada dos anys. En conseqüència, el Dr. Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona (COMG), ha assumit la presidència del CCMC per als propers dos anys, en substitució del Dr. Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB).

D’altra banda, el Dr. Fernando Vizcarro, president del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT), ocuparà el càrrec de vicepresident del CCMC, el qual ha estat exercit els darrers dos anys pel Dr. Josep Vilaplana.

El CCMC és la corporació que agrupa els quatre col·legis de metges catalans (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona), que coordina la seva actuació i que representa la professió davant les institucions sanitàries.

Setembre 2016

18 ENTREVISTA

Joaquim Pellejà Gerent del Pius Hospital de Valls

“Hem de treballar perquè la burocratització del sistema no avanci més” El Dr. Joaquim Pellejà, especialista en medicina familiar i comunitària, té una àmplia trajectòria en el món sanitari.

Del 2008 al 2011 va ser el director territorial de Salut i el gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona. Ha desenvolupat gran part de la seva activitat professional a l’Alt Camp, com a metge de capçalera a Masllorenç, Valls, Vila-rodona i Alcover, on va endegar l’Entitat de Base Associativa (EBA) que gestiona i presta els serveis d’Atenció Primària de l’ABS Alt Camp Oest. Des de fa cinc anys ocupa el càrrec de gerent del Pius Hospital de Valls. Aquest centre, amb 520 treballadors, té una població de referència de 65.000 persones -corresponents a les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp- i gestiona un pressupost anual de trenta milions d’euros.

-Quan va assumir el càrrec va anunciar que la seva prioritat seria la coordinació de l’hospital amb l’atenció primària per establir aliances que milloressin qualitat. Ho ha aconseguit?

-Sí, però no ho he aconseguit sol, ha estat un treball de grup que hem fet amb els equips d’atenció primària de les dues comarques. Tenim una freqüència de coordinació mensual Setembre 2016

i temes assistencials que compartim, seguint les directrius del Departament de Salut i del Servei Català de la Salut: rutes assistencials, sobretot amb el rerefons de l’atenció a la cronicitat. Tot i així, sempre hi ha marge per créixer.

-Com han afrontat la disminució pressupostària dels darrers anys?

-Ens hem hagut d’ajustar a la realitat, hem tingut una pressió econòmica important. Una de les línies que ens ha permès adequar-nos-hi ha estat el canvi de model assistencial. Hem introduït elements alternatius a l’hospitalització convencional, com l’hospitalització a domicili, que vam posar en marxa el 2012. També hem obert curtes estades (hospitalitzacions d’unes hores), la unitat de diagnòstic ràpid i la unitat de dia del malalt crònic, que oferim en coordinació amb l’atenció primària. Aquests dispositius ens han alliberat llits d’hospitalització convencional, això repercu-

teix econòmicament sense perdre qualitat assistencial i s’han reduït els costos estructurals de manera important. L’altra mesura i més important que hem hagut de fer han estat les reduccions salarials, que han estat preocupants.

-Les van votar en referèndum, oi?

-Sí, hi ha hagut dues reduccions salarials que s’han votat en referèndum, quan va vèncer la primera es va plantejar la segona, que es va exhaurir a finals de l’any passat. Les reduccions salarials han estat una font de millora del finançament. Ara ja estem aplicant i retribuint d’acord amb el nou conveni que es va aprovar el maig de 2015, és el nou conveni SISCAT. -Al web publiquen que la liquidació pressupostària de 2015 va tancar amb un resultat negatiu de 389.000 euros. Quan es podrà canviar aquesta tendència?

-Hem abordat la problemàtica econòmica intentant millorar el concert amb el Servei Català de la Salut, però no és fàcil perquè no tenim els pressupostos aprovats al Parlament, estem en un impasse una mica incert.

Per millorar l’equilibri pressupostari, des del punt de vista de les despeses, estem fent esforços de gestió interna en la compra d’equipaments i anem a concursos públics compartits amb

19 ENTREVISTA els diferents hospitals públics de Catalunya per obtenir millors preus.

Busquem fórmules de gestió del dia a dia que puguin disminuir els costos entre un 2 i un 5%.

-Quin ha estat el resultat de l’exercici dels darrers anys?

-Els anys 2012, 2013 i 2014 el resultat de l’exercici no es que fos positiu, però no era tant negatiu. Tenim un problema que ve d’anys enrere i que ha repercutit en els comptes. Entre els anys 2000-2009 es va produir un dèficit que es va compensar amb crèdits i el retorn d’aquests diners, afegit a que el compte d’explotació va quedar negatiu l’any 2015, ha produït aquest resultat.

-Quin volum té aquest deute?

-Hem de ser conscients de la precarietat econòmica del Departament, que ara ens paga a 60 dies però que el més habitual és que sigui a 90. Això ens porta a buscar condicions de factoring amb la banca, que t’avança diners però es cobra interessos i és el que fa decantar la balança en negatiu. Entre interessos i retorns de capital paguem 350.000 euros/any.

En global, el deute pendent és de 2,5 milions, aproximadament.

-Quin horitzó es fixen per retornar-lo?

-Calculem que el pagarem en 4 o 5 anys. A vegades el volum total de negoci de l’entitat permet fer equilibris i en el nostre cas, al tenir una massa crítica reduïda, es fa més difícil.

Estem revisant el contingut del nou pla estratègic. Pretenem que en els propers tres anys es faci una política de continuïtat, garantia financera i equilibri pressupostari però sense perdre de vista que treballem per les persones.

-Quines línies generals té aquest nou pla estratègic?

-La nostra atenció i aportació a la salut té un valor prou important com perquè, a punt de fer 26 anys, es consolidi el seu paper en la salut assistencial de les persones de les dues comarques. Això sense renunciar a millorar o ampliar el negoci, que persones en poblacions limítrofs puguin ser ateses aquí si la complexitat

dels seus problemes ho permet, així augmentaríem la nostra massa crítica. Ara hi ha un exemple real, hi ha hagut una redistribució de pacients per les obres de reforma de l’hospital Joan XIII. -Vaig llegir que al Pius s’hi derivarien 342 pacients…

-Sí, però no els farem tots perquè hi ha hagut persones que han preferit esperar-se. Si les patologies no són incapacitants, a vegades les persones hem de prioritzar temes laborals o familiars. En hemodiàlisi tenim una unitat que està vinculada al servei de nefrologia de Joan XXIII. Com que ha augmentat la demanda de pacients, ens posem a disposició del Departament per si la Regió Sanitària necessita que persones amb insuficiència renal, amb certa proximitat, vinguin a fer la diàlisi aquí. Tenim la capacitat instal·lada suficient per assumir-la i podríem millorar els ingressos.

-El pla estratègic 2013-2015 preveia l’augment de l’oferta assistencial als assegurats de mútues i privats.

Ha estat una via per compensar la disminució d’ingressos?

No ens hem mogut gaire d’allà on estàvem, ho tenim en el nou pla estratègic i ho contemplem des d’una doble vessant: que siguem l’hospital de referència per a tots els ciutadans que estan a Muface i per als que tenen doble cobertura. Les tarifes de les mútues han anat variant. Des de fa tres anys estem en la mateixa línia; dels trenta milions d’euros de pressupost que té l’hospital, entre vuitcents mil i un milió d’euros provenen d’aquesta activitat. Si augmenten un 3 o un 5% aquesta aportació, ens ajudarà a poder equilibrar la balança pressupostària.

-Al Col·legi hem detectat un augment dels metges que sol·liciten el certificat d’idoneïtat professional per marxar a treballar a l’estranger.

Què es pot fer per frenar el burnout i la deriva de precarietat que s’està produint al mercat laboral?

-Les reduccions pressupostàries limiten la capacitat contractual.

L’augment de l’esperança de vida i els malalts crònics generen més de-

manda. En un escenari de dificultats econòmiques això pot provocar en el professional un desgast superior del que hauria de suportar, però són fets puntuals, de pic. Hi ha dies que això passa, però també hi ha molts dies en que tot el que tens programat es manté. No ho pots preveure i passa a tots els serveis d’urgències, l’estrès pel professional existeix. En segon lloc, el fet que marxin molts professionals fora, a mi també em crida l’atenció.

No és cap judici de valor, però també en vénen molts. Hi ha molts metges d’altres països que treballen amb nosaltres i estan integrats perfectament. El problema que hi ha, aquí sí que faig un judici de valor, és que la demanda de professionals de qualsevol especialitat i l’oferta formativa que hi ha des de fa molts anys, dóna la sensació que no quadra. Aleshores els metges busquen una sortida transitòria o definitiva a l’espera que això millori. Altra qüestió serien les interinitats, que també poden produir sensació d’inseguretat. És un problema que els professionals hagin de buscar sortida a l’estranger.

- Creu que s’està burocratitzant la feina del metge?

-Potser sí que hi ha un excés de burocratització en el nostre sistema, però la informació vinculada a l’àmbit sanitari és necessària perquè crec en la presa de decisions i planificació a partir de la informació que vas rebent, que et permeti adaptar-te.

Potser a vegades s’ha anat més enllà de la necessitat d’informació i poden haver-hi maneres d’obtenir-la de manera més indirecta sense castigar el temps del professional amb tasques administratives. La recepta electrònica ha estat un avenç important. Hauríem de buscar fórmules d’aquest tipus que capturin dades a partir del propi acte assistencial.

Això és un punt crític del sistema i hauríem de treballar plegats perquè la burocratizació no avancés més. Si es reduís alliberaria temps per fer activitat professional assistencial, tants als metges com als professionals d’infermeria. A l’atenció primària és on es fa més palès.

Setembre 2016

20 VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi d’Advocats i el COMT exposen les novetats de la reforma del barem de trànsit Al voltant de dues-centes persones, entre professionals del dret i de la medicina, van participar a la jornada sobre la reforma del barem de trànsit que van organitzar conjuntament l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona i el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. La presentació de la sessió la van dur a terme el Vicedegà de l’ICAT, Julio F. de Parellada i el Subdirector de l’Institut de Medicina de Legal i membre de la comissió deontológica del COMT, Dr. Eneko Bar-

bería.

La primera ponència la va impartir el representant del CGAE en el Grup Plenari de la Comissió per a la Reforma del Barem d’Accidents de Trànsit i president de la Secció de Dret de la Circulació de l’ICAB, Xavier Coca, qui va analitzar les novetats jurídiques al nou sistema de valoració de les indemnitzacions a les víctimes en els

accidents. A continuació, el Dr.Victor Zurriaga Bertolín, president de l’Associació Catalano-Balear d’especialistes en valoració del dany corporal, va explicar les novetats mèdiques i seqüeles al nou sistema de valoració.

La SEMG es reuneix amb la Junta del Col·legi per ampliar les seves bases de col·laboració La Societat Catalana de Metges Generals i de Família (SEMGCatalunya) ha celebrat una trobada amb la Junta de Govern del Col·legi amb la finalitat de potenciar les capacitats comunes i establir un marc de col·laboració per ampliar la comunicació bidireccional de les dues organitzacions. Un dels temes que es van tractar durant la reunió va ser la formació continuada dels facultatius. La SEMG és una societat científica molt prolífica i activa que ofereix una gran varietat de cursos en formats diversos. Ambdues parts treballen per la millora de l’atenció primària, en benefici dels professionals a qui representen.

Tarragona participa al III Congrés de Deontologia Mèdica En l’acte de cloenda del II Congrés de Deontologia Mèdica que es va celebrar l’any passat a Tarragona, el president del Col·legi de Metges d’Alacant va agafar el relleu en l’organització de l’esdeveniment. Els passats 19 i 20 de maig va tenir lloc una nova edició d’aquestes jornades, la tercera, i van comptar amb la participació del Dr. Vizcarro i alguns membres de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Tarragona. Enguany es van abordar temes com la deontologia i les vacunes, la relació assistencial amb els pacients menors o el paper de la mediació en la gestió de conflictes interprofessionals, així com l’ètica en la gestió dels recursos sanitaris, entre d’altres.

Setembre 2016

21 VIDA COL·LEGIAL

L’Alcalde i la Junta de Govern analitzen l’estat de la sanitat tarragonina La Junta de Govern del Col·legi s’ha reunit amb l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros i la regidora de serveis a les persones i salut pública, Ana Santos, per tractar els principals problemes que afecten la professió mèdica a les nostres comarques. Un dels temes que van abordar va ser la necessitat que es faci una reforma estructural o es construeixi un nou Hospital Joan XXIII per millorar les condicions del centre actual. A més, el batlle tarragoní va recordar que ha reclamat que el Joan XXIII assoleixi el màxim nivell d’especialització.

Nou accés a les oficines de la corredoria d’assegurances Des del passat mes de juliol, les dependències de la corredoria d’assegurances (Medicorasse) s’han traslladat a la planta baixa del Col·legi. Ara s’hi accedeix directament des del carrer, per la porta del costat de la principal (veure imatge).

Sebastián Álvaro, Susana Abajo i Laura Palacios ens apropen els projectes de cooperació on participen Una cinquantena de persones van assistir a la jornada de cooperació sanitària, que va organitzar la secció de cooperants del COMT el passat 16 de juny a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Tarragona. La sessió va comptar amb la participació de Sebastián Álvaro, periodista, impulsor i director del programa de TVE “Al filo de lo imposible”, qui va explicar el projecte Hushé que realitza amb la Fundació Sarabastall des de l’any 2000 al nord del Pakistan, centrat en l’educació però treballant també en els camps de l’higiene i l’assistència sanitària.

A la jornada també hi va participar Susana Abajo, infermera i cooperant del Col·legi d’Infermeria, que treballa en el

projecte “Maternitat amb esperança” a Ruli (Rwanda) i que ha aconseguit disminuir la mortalitat maternoinfantil de la zona. A banda, la Dra. Laura Palacios, metgessa de família i cooperant del COMT, també va aprofundir en el projecte de cooperació a Guatemala on participa, detallant les mancances sanitàries que té la població de la zona.

Setembre 2016

22 VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Vallhonrat ens fa una guia per l’art romànic i medieval andorrà Andorra és un país molt ric en art romànic i medieval. El Dr. Francesc Vallhonrat, profund coneixedor de les seves obres d’art, va realitzar una guia detallada per l’important llegat que s’hi pot visitar.

El Dr. Adán fa un repàs a la història de la universitat de Tarragona L’origen de la universitat de Tarragona es remunta al segle XVI, quan l’any 1572 el cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta va constituir una universitat. D’una banda, el Dr. Federico Adán va impartir una conferència aprofundint en la història d’aquesta institució, tot i que la segona part de la xerrada va estar dedicada a fer un repàs a la història dels elements del seguici de Tarragona.

La vocalia de metges jubilats visita el Castell de Valderrobles i el museu Picasso d’Horta de Sant Joan El passat mes de maig la vocalia de metges jubilats va organitzar una visita guiada al Castell de Valderrobles (Teruel). L’excursió va continuar amb un dinar a Horta de Sant Joan i la ruta va finalitzar al museu Picasso de la localitat, que aplega una reproducció, el més fidel possible, de totes les obres que l’artista va crear a Horta i amb les quals va immortalitzar aquest poble.

Setembre 2016

23 VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Castel disserta sobre els aspectes psicològics de la fibromiàlgia El Col·legi va acollir una conferència sobre fibromiàlgia que va anar a càrrec del Dr. Antoni Castel, qui va tractar els aspectes psicològics de la malaltia. Aquesta sessió es va dur a terme en el marc de la campanya “Abril, mes de la salut”, que organitza la xarxa d’entitats i associacions que treballen per millorar la salut dels tarragonins. La jornada va comptar amb la participació de la presidenta de l’associació catalana d’afectats de fibromiàlgia, Maite Ribera.

Xerrada sobre la borsa de treball del COMT La vocal de metges joves i ocupació precària, Dra. Mireia Garcia-Villarrubia, va organitzar una sessió per explicar el funcionament de la borsa de treball del Col·legi.

A més, també va detallar les característiques del mercat laboral de les comarques tarragonines.

Setembre 2016

24 VIDA COL·LEGIAL

Els docents de la matèria de deontologia preparen el material acadèmic El curs acadèmic universitari és a punt de començar i un any més, els membres de la comissió deontològica del COMT i els alumnes mentors preparen el material per impartir la matèria de deontologia. Aquest temari està inclòs dins l’assignatura de psiquiatria que forma part del currículum acadèmic del grau de medicina de la Universitat Rovira i Virgili.

L’equip de futbol participa al campionat de Sigüenza Un equip de metges tarragonins va participar al campionat d’Espanya de futbol mèdic, que es va celebrar del 10 al 12 de juny a Sigüenza (Guadalajara).

Fins a dotze col·legis de metges van competir en aquest torneig.

Setembre 2016

25 ANY FRIAS I ROIG 2017

Dr. Andreu Pujol Metge i professor de Fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili

“La història de Reus ofereix iniciatives sanitàries pioneres” Els comissionats i coordinadors de l’Any Frias i Roig 2017, Margarita Gonzalvo-Cirac i Dr. Eduard Prats, entrevisten el Dr. Andreu Pujol –metge de l’Hospital Joan XXIII i professor de Fisiologia a la Universitat Rovira i Virgili- per conèixer la vigència de les aportacions de l’obra de Frias a la medicina actual. A l’Hospital Sant Joan de Reus hi ha emmagatzemats i sense exposar més de mil objectes de l’Institut de Puericultura, primera obra del Dr. Frias a la seva ciutat.

-Què li crida l’atenció del Dr. Frias i Roig?

-Frias era un higienista, com altres metges de la seva generació. Amb constància va predicar l’objectiu d’una institució assistencial i formativa, per atendre mares-pares i nadons. La seva convicció li va donar l’oportunitat de realitzar el seu projecte. En destacaria la vinculació a revistes de medicina, que va iniciar com a estudiant. També em causa admiració el seu doble aspecte de clínicel més conegut- i el de metge de laboratori; les dues tasques les va practicar a la Gota de Llet. En la seva vida particular, em crida l’atenció la seva sobreposició al dolor per les morts dels familiars més estimats.

-Sembla oportú fer un any en la seva memòria?

-Ja hi ha hagut reconeixements a la seva obra i un bon llibre sobre el tema, però si l’Any Frias pot servir per divulgar material de la Gota de Llet en forma d’exposició i aprofundir en el seu món de rigor científic, l’oportunitat serà total.

El material pedagògic que Frias va aportar pot ser vàlid encara avui. L’actualització de protocols clínics a mida dels

nous coneixements fisiològics i fisiopatològics va ser un exemple d’aplicació pràctica per a la salut dels pacients. A mesura que s’acosta la data del centenari de la inauguració de la Gota de Llet, la transcendència de la institució agafa més relleu.

-Com podria animar el seu exemple als joves actuals?

-Quan Frias era un jove estudiant de medicina, la seva conducta era la normal del seu grup. Col·laborava a la revista La Xeringa, una publicació iconoclasta i idealista. L’idealisme de Frias, que li va durar tota la vida, li va permetre enfocar la salut de mares i nadons en tots els seus aspectes, el social i econòmic en particular. Gràcies a ell van millorar les condicions nutritives, mediambientals i higièniques de marespares i nadons. Frias no se’n va estar de rebutjar el treball de la infància, en el

seu aspecte més explotador. Per contra, va promoure les colònies per a nens de l’Ajuntament de Reus, en particular, les de la platja de Salou. Les va fer filmar i hem pogut veure jocs, gimnàstica al sol, banys al mar, natació, proves atlètiques i dinars a l’ombra. Nens de famílies amb pocs recursos que mentre xalaven jugant, feien salut i vitamina D. Imatges de noucentisme hel·lenístic més pròpies d’Atenes que d’Esparta.

-Reus ha tingut una història sanitària pionera?

-La Gota de Llet difícilment hauria quallat en una altra ciutat que no fos Reus.

Un mecenes com Evarist Fàbregas, reusenc i navilier a Tarragona, va fer possible la seva materialització. Fàbregas es va decidir a pagar després d’escoltar una conferència de Frias al Centre de Lectura de Reus. El triangle de suport que va fer possible la Gota de Llet es va basar en dues potes més, la social i la política. La social va ser l’Associació de Caritat i la política, la bona relació amb l’Ajuntament. L’Alcalde de Reus que va presidir i facilitar la inauguració va ser Claudi Tricaz, metge i amic de Frias.

Molts anys després, la Vidriola de l’Infant va ser una manifestació de suport social.

Des del temps del seu hospital medieval, la història de Reus ofereix iniciatives sanitàries pioneres. El Llibre de la Cadena -un conjunt d’ordenacions jurídiques tardomedievals del municipi de Reus- ja feia esment de normatives higièniques sobre aliments i residus. Al segle XX hi ha hagut iniciatives pioneres com la Gota de Llet, rellevant en els àmbits català, espanyol i europeu.

M.Gonzalvo-Cirac/Dr. E. Prats Setembre 2016

26 VIDA COL·LEGIAL

Guardonats tres facultatius del COMT en els concursos artístics per a metges 2016 En l’edició d’enguany, l’acte d’entrega de premis el va organitzar el Col·legi de Lleida ges de Tarragona, La demarcació ha quedat desert. de Tarragona D’altra banda, el ha estat la que Dr. Frederic Ri· més guardons bas, col·legiat a s’ha endut en Girona, ha estat l’última edició el guanyador del dels concur· concurs de pin· sos artístics tura que organit· per a metges za el Col·legi de que organitza Metges de Barce· anualment el lona.

Consell de Col· Enguany l’acte legis de Metges d’entrega de pre· de Catalunya. mis es va cele· En concret, brar a la ciutat de el Dr. Eduard Lleida, on hi van Prats ha estat participar metges el guanyador dels quatre col· del primer pre· legis catalans. En mi de narrativa Els vocals de metges jubilats dels quatre col·legis catalans i el president del Col·legi de Lleida van arribar de tots els breu, que orga· lliurar els premis als guanyadors punts del territo· nitza el Col·legi de Metges de Barcelona, per l’escrit López ha presentat la millor fotogra· ri, els facultatius van visitar el museu “Ara Take, el precursor”. El Dr. Fran· fia digital en el certamen del Col·legi de Lleida, on es van endinsar en la cisco Miró ha estat el vencedor del Oficial de Metges de Girona. Pel que història de la ciutat des de la prehis· premi de poesia que organitza el Col· fa al premi Antoni Muza de cinema tòria fins l’edat mitjana. Posterior· legi de Metges de Lleida i el Dr. Esteve amateur del Col·legi Oficial de Met· ment, es van lliurar els guardons.

Setembre 2016

27 ENTREVISTA

Dr. Xavier Martínez Marsal Metge Especialista en Medicina Familiar i Comunitària

“Em preocupa jubilar-me ara que estic en plena forma” El Dr. Xavier Martínez Marsal va néixer a Barcelona però fa gairebé quaranta anys que exerceix a Cornudella del Montsant. Va començar fent una substitució a Marçà (Priorat) i ja no es va moure de la comarca. Conversem amb ell telefònicament i ens explica com és l’exercici de la medicina en el mitjà rural i com l’ha compaginat amb una de les seves passions, la muntanya i l’excursionisme.

Afirma que va començar a fer esport per una casualitat familiar, “perquè volien donar-nos una educació sana, dins l’àmbit del catalanisme.

A finals dels anys seixanta vaig fer un curs d’esquí i aviat em vaig iniciar en l’alta muntanya, en ple hivern.

Ascendint al Taga, fent la travessa de Ribes de Freser a Sant Joan de les Abadesses, vaig patir congelacions, encara que van ser poc importants”, detalla. Malgrat aquesta mala experiència, no només hi va tornar, sinó que es va fer soci del Centre Excursionista de Catalunya. Amb només 15 anys competia en muntanya i “feia Pirineus amb gent que en sabia”. A banda, en aquella edat també li va picar el cuquet de l’escalada. Concreta que no era una escalada com la coneixem avui dia, sinó amb corda lligada a la cintura, botes rígides, amb un risc no gaire controlat i, en moltes ocasions usant pitons per assegurarse, i estreps per ascendir (escalada artificial). Ben aviat va haver d’aturar la seva afició per fer la carrera de medicina, tot i que en acabar encara s’hi va poder dedicar amb més entusiasme i mitjans. Anys després es va especialitzar en medicina familiar i comunitària.

Ha fet tot tipus de rutes, des de trekking per territoris molt llunyans, com la Patagònia, Grenlàndia, Ne-

El Dr. Xavier Martínez va participar en l’elaboració de la guia de cims de tres mil metres dels Pirineus

pal...etc Fins a l’ascensió a un pic de 5.000 i un de 6.000 metres a l’Himàlaia. “He recorregut molts països guiat pel meu amor als pics més importants, però els que conec millor són els Pirineus”, detalla.

Els seus coneixements han motivat que participés en l’elaboració de la guia de cims de tres mil metres dels Pirineus, publicació que encapçalava Juan Buyse i que recentment ha adquirit un esclat de renom per la investigació periodística de Toni Orensanz, qui ha condensat la vida d’aquest autor en el llibre “El nazi de Siurana”. “Principalment, vaig participar a la guia com a metge, donant consells bàsics en un capítol”, concreta.

Del gran nombre d’itineraris que ens ofereixen els Pirineus, el facultatiu suggereix fer la travessa Vall de Núria-Setcases. “Íntegre, fins al poble, passant per la carena coronant un munt de pics, entre ells el Pic de l’Infern i els Bastiments. La fèiem quan érem joves per entrenar,

és molt recomanable”, manifesta.

També recorda amb entusiasme l’ascensió al Pedraforca amb només una corda lligada a la cintura, uns pitons i un martell. “Això sí, amb casc!”, remarca.

A l’escalada esportiva amb tècnica moderna també li ha dedicat molt de temps, tot i que va haver de deixar-la per lesions a les espatlles.

L’edat no ha fet que frenés el ritme.

Ara es manté en forma practicant ciclisme, tennis, peses, esquí, elasticitat, patades al sac... I muntanya, de tant en tant. “Em sento en pleníssima forma”, afirma. També considera que l’experiència que ha adquirit amb el seu treball fa que ara sigui el millor moment de la seva carrera professional. “Ara puc actuar amb molta més coneixença, fins i tot pel que fa als elements per fer un diagnòstic, entre d’altres, buscant la comunicació corporal. Només observant i valorant l’actitud del pacient a l’entrar a la consulta”.

Creu que el metge rural ofereix una visita amb valor afegit, ho ha après a través dels mateixos pacients, que li valoren la seva capacitat d’intentar que la pantalla de l’ordinador no intercedeixi en la visita. Pensa que a la medicina primària actual li calen més mitjans i una gestió més ascendent, en el sentit que els metges participin més en la presa de decisions. “Potser és una de les solucions al problema de la medicina, on el metge s’ha convertit en un mecànic de les malalties de les persones per sobresaturació de feina”, assegura.

Com a nivell físic, a nivell professional també se sent en plena forma i “em preocupa haver-me de jubilar quan ara puc actuar amb molta més experiència”, conclou.

Setembre 2016

29 OBITUARI

En memòria del Dr. Lluís Delclòs i Soler Jordi Delclòs Clanchet. Metge Catedràtic del Departament d’Epidemiologia, Genètica Humana i Ciències Ambientals de la Universitat de Texas

El doctor Lluís Delclòs i Soler ha mort a l’edat de 90 anys, el 22 de juny de 2016 al seu domicili de Houston (Texas), tranquil i rodejat per la seva família, satisfet per una vida llarga i plena. Nascut a Tarragona (4-31926) va estar marcat com molts de la seva generació per la Guerra Civil, havent de fugir a la muntanya amb la seva família per estar perseguit el seu avi, metge dels ferroviaris, sobre qui pesava una ordre d’execució. Allí va passar 2 anys sense anar a l’escola però aprenent allò que el camp i la natura ens ofereixen, però que mai acabem aprofitant del tot. Tot i que la vida acabaria portant-lo lluny d’allà, el seu cor mai va deixar Tarragona, on la seva costa daurada es troba amb aquell blau tan únic del Mediterrani i l’aire salat està marcat per l’olor de romaní i farigola. El seu amor pel mar li feia somniar en ser enginyer naval, desitjant construir barques. Però a la fi, animat pel seu avi i pare, ambdós metges, va acabar estudiant medicina a la Universitat de Barcelona (1944-50).

En aquells anys no hi havia programes d’especialització a Espanya, (és a dir, residència mèdica), però va tenir l’oportunitat de formar-se en radioteràpia al Christie Hospital i al Holt Radium Institute a Manchester, Anglaterra (1954-1957), sota la tutela del Prof. R. Paterson. L’any 1955 es casa amb Maria Teresa Clanchet, també de Tarragona. Davant les dificultats per exercir la seva especialitat a Espanya (1957-60), el 1960 va acceptar l’oferiment d’incorporar-se al Departament de Radioteràpia de l’hospital MD Anderson de la Universitat de Texas, a Houston, dirigit pel Prof. G.H. Fletcher i on

pràcticament va desenvolupar tota la seva carrera professional, arribant a la categoria de “Full Professor” l’any 1972. L’any 1971 presenta la seva tesi doctoral a la Universitat de Barcelona amb la qualificació de “cum laude”. L’any 1982 li es concedida la càtedra “Margaret and Ben Love Professorship in Clinical Cancer Care”. En el seu camp va acon-

seguir reconeixement sobretot en el tractament del càncer ginecològic i la braquiteràpia, desenvolupant diversos procediments tècnics innovadors. Al llarg de gairebé quatre dècades, va assolir una reputació internacional com a dotat metge, mestre i investigador, reconegut com a pioner de la radioteràpia moderna.

Va ser autor de nombroses publica-

cions científiques, membre de més de 20 societats professionals nacionals i internacionals, de moltes de les quals va exercir la presidència, organitzant nombrosos congressos i simposis internacionals de l’especialitat. També va ser membre del comitè editorial de diverses prestigioses revistes científiques de la seva especialitat. L’any 1996 es va jubilar del MD Anderson com a Professor Emèrit.

També era reconegut per la seva dedicació als malalts i als seus alumnes, procedents de totes parts del món. Després de formar-los a Houston va mantenir lligams forts amb tots ells, ajudant-los a muntar o millorar els seus departaments de radioteràpia arreu del món, però sobretot a Amèrica Llatina i a Espanya.

Molt especialment, entre els anys 1969 i 1971 li va ser concedida una excedència temporal per tal d’organitzar un modern Centre Regional d’Oncologia a l’Hospital General d’Astúries. Varen ser uns anys de moltíssima activitat al costat d’altres metges formats fora d’Espanya, molts d’ells catalans, que lideraren una revolució en la formació dels metges que després seria coneguda com el moviment “MIR” (metges interns i residents). Al llarg de la seva vida va rebre nombroses distincions tant als Estats Units com a nivell internacional. Entre aquelles rebudes a Espanya, les de Fill Predilecte de Tarragona, Medalla d’Or de Tarragoní Absent, Creu Oficial de l’Ordre del Mèrit Naval i Doctor Honoris Causa per les Universitats Autònoma de Madrid i Rovira i Virgili de Tarragona.

Se’l recordarà per moltes coses, tan professionalment com personalment, però sobretot per la seva generositat, integritat i curiositat il· limitada fins i tot per les coses més senzilles, així com per l’amor per la família, els amics i la vida. I també, per què no dir-ho, pel menjar! Descansi en pau, Lluiset.

Setembre 2016

30 OBITUARI/OPINIÓ

Al nostre amic i company, Dr. Jordi Recasens i Robert Dr. Josep Maria Solé Poblet President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona Col·legiat núm. 4300519

Al nostre amic: En Jordi, el nostre amic, nasqué el mes de juny de 1956. Va estudiar Medicina a Barcelona i va acabar els seus estudis l’any 1980. Va realitzar l’especialització en Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica, que va finalitzar el 1996. Hom no vol fer un petit repàs de la seva vida professional; el que desitjo és recordar la d’en Jordi com a persona.

El nostre amic, que per cert, ho serà sempre, va escollir la medicina, professió que per definició comporta lliurament, sacrifici, dedicació i formació permanent. Aquests mots defineixen el que abans en deien, i per cert, molt cofois, “vocació”. I dic abans intencionadament perquè avui dia aquests mots semblen antics, o fins i tot, carrinclons.

Res més lluny de la realitat, la nostra és i seguirà sent una professió que sense vocació serà dificilíssim exercir-la amb plenitud. Però aquesta professió té encara un plus més que no he esmentat, la

permanent cerca de “l’excel·lència”, com si d’una quimera es tractés.

Benvolgut Jordi, estimat amic i company, volem manifestar-te sincerament el nostre reconeixement per a tota una vida dedicada a la Traumatologia, el lliurament permanent als teus pacients

i als teus amics, als teus familiars i la cerca permanent del benestar pels conciutadans. Amb el teu treball i dedicació, has contribuït, sens dubte, a refermar la dignitat i els valors de cada esser humà que vares tractar i guarir.

Volem agrair-te en nom de tots, les companyes i els companys, el teu treball i mestratge.

El Col·legi i l’Acadèmia, així com la resta de companyes i companys, volem reconèixer que és real i autèntic el treball diari, personal, desinteressat, molts cops anònim, de la teva tasca.

Gràcies company i amic.

La tediosa oratoria del todos y todas ciudadanía y el ciudadanío. Aunque no todos ni todas son tan artistas y artistos como para alcanzar el virtuosismo que llevó al estrellato a la singular ministra que se desfilachó con eso de miembros y miembras.

Dr. Julio Garzo Mata Col·legiat núm. 4300694

Algunos políticos se afanan en demostrar su ecuanimidad respecto a los sexos recurriendo a la machacona enunciación en masculino y también en femenino de aquello a lo que se están refiriendo. En esa línea retórica, y llevándolo al extremo del Setembre 2016

esperpento, podría decirse que las fonotecas y fonotecos son testigos y testigas de que estas celebridades y estos celebridados pretenden demostrar que son consecuentes y consecuentas con sus ideas e ideos y entienden que así lo enfatizan ante la

La igualdad de género se ratifica con modos más incuestionables que con meras expresiones redundantes.

Tanta reiteración superflua equivale a una pérdida de tiempo al hablar y también de papel al escribir porque es más bien hacer un papelón por haber perdido los papeles.

31 OPINIÓ

La construcció d’un èxit Dr. Xavier Allué Col·legiat núm. 432019

El meu company de curs i amic, Juli de Nadal, acaba de publicar un llibre sobre la construcció del sistema sanitari públic a l’estat al llarg dels darrers quaranta anys (La construcción de un éxito. Así se hizo nuestra sanidad pública.

Ediciones La Lluvia, 2016, ISBN: 978-84-15526-73-5).

Juli de Nadal i Caparà fou cap del Gabinet Tècnic del ministre Ernest Lluch. També Director del Fons d’Investigacions Sanitàries (FIS) i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona. Testimoni de primera fila de la redacció de la Llei General de Sanitat i el desenvolupament posterior del sistema assistència, no dubta en titular el sistema sanitari públic com un èxit. Amb això estan d’acord observadors i analistes locals i estrangers. L’oferta sanitària i els resultats en matèria de salut han fet un salt extraordinari que resulta modèlic per a molts. I, per cert, mantenint uns nivells de despesa sanitari inferiors al percentatge del Producte Interior Brut de molts països que ens superen en riquesa i organització política.

Prologat pel prestigiós periodista Lluis Foix, el relat, que és com es descriu el llibre, aporta els fets fonamentals al llarg de diferents moments en la construcció del nostre sistema assistencial.

Comença repassant la situació de l’organització de la formació dels metges als anys seixanta, tot coincidint amb la creixent sensibilització cap a un canvi del model de societat que representà el maig del 1968. A l’anomenada “dècada prodigiosa” es desenvolupen els conceptes i es produeixen les reflexions que porten a considerar la salut com un dret individual i col·lectiu als àmbits acadèmics i professionals de la Medicina, que con-

Els resultats en matèria de salut han fet un salt modèlic mantenint uns nivells de despesa inferiors al percentatge del PIB de molts països que ens superen en riquesa i organització política

duïren 10 anys després a la formulació de la declaració d’Alma Ata de les Nacions Unides sobre el concepte de salut.

Segueix amb la gradual evolució de les professions sanitàries des del model liberal al model laboralitzat que determinen els sistemes de Seguretat Social implantats a la postguerra europea. Tot això, a més, dins del marc global del progrés de les ciències biomèdiques i la transició epidemiològica determinada per la generalització de teràpies específiques com les antiinfeccioses.

Fa una exposició concreta de la construcció dels programes de formació postgraduada. Esmenta l’emigració cap a centres de formació d’Europa i els Estats Units de joves graduats àvids de l’adquisició de noves tecnologies i nous conceptes clínics en àmbits de pràctica clínica intensiva.

Aquests professionals importaren poc després el sistema de formació de residents del Programa MIR, autèntica clau de volta del progrés en el coneixement modern i el desenvolupament de les especialitats mèdiques. Esmenta el paper dels Col·legis de Metges i la implicació de les agrupacions de metges joves vinculades a organitzacions polítiques determinants com fou el PSUC a Catalunya al final de la dictadura franquista. Sobre aquest panorama explica la importància que va tenir el Fons d’Investigació de la Seguretat Social (FISS) en el desplegament de la recerca biomèdica, la creació de les especialitats i construcció d’hospitals i centres de salut. I tot això fins arribar a la Llei General de Sanitat de 1986 que consolida el marc legal.

Acompanyen el text sengles capítols de Lluís Bohigas i Pedro Sabando coneguts protagonistes i experts en els àmbits de l’economia de la salut i la redacció de l’esmentada llei de Sanitat.

El text es tanca amb una descripció de la importància dels canvis socials i l’aparició dels nous models de malalts, així com dels metges que configuren la realitat de l’èxit del sistema sanitari actual.

Setembre 2016

32 VIDA COL·LEGIAL

El COMT dóna la benvinguda al teu fill/a amb un ajut a la natalitat Posa’t en contacte amb el Col·legi si vols sol·licitar el donatiu econòmic que estableix el Programa de Protecció Social

La Dra Marta Milián amb el seu fill Guillem

El Dr. Juan Manuel Miguel amb la seva filla Nina

La Dra. Andrea Marcela Fonseca amb el seu fill Martin

Els Drs. Gemma Fusté i Jorge Guzman amb la seva filla Paula

La Dra. Laura Barrera amb la seva filla Blanca

Els Drs. Cecilia Cardozo i Fernando Marcelo Lopez amb la seva filla Ainhoa

El Dr. Rubén Eduardo Di Falco amb el seu fill Pau

El Dr. José Alberto Peña amb el seu fill Marcel

La Dra. Ana Belén Gallo amb el seu fill Martin

La Dra. Patricia Pujol amb el seu fill Cesc

El Dr. Oscar Pardina amb la seva filla Julia

Setembre 2016

33 VIDA COL·LEGIAL

La Dra. Margarida Vives amb la seva filla Camí

El Dr. Daniel de Jesús Taveras amb el seu fill Aylan

La Dra. Marta Hernández amb les seves filles Noa i Alba

El Dr. Miquel Callizo amb el seu fill Roger

Els Drs. Elena Caldentey i Jordi Martin amb la seva filla Aria

El Dr. Juan Josep Barriach amb el seu fill Pau

La Dra. Laura Fernández amb el seu fill Miquel

Els Drs. Alexandra Caselles i Leandro Abal amb la seva filla Zoe

El Dr. Julio Andrés amb el seu fill Martin

Els Drs. Sylvia Carolina Umaña i Gil Bonet amb el seu fill Adrià

La Dra. Laia Boronat amb el seu fill Pol

La Dra. Maria Esther Villalobos amb el seu fill Daniel

Setembre 2016

34 GASTRONOMIA

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com) Ingredients: 2 Talls de pa de coca 1 tomacó 1 pebrot vermell 1 ceba petita 1 albergínia Un raig d’oli oliva verge D.O Siurana Uns 8 talls de pernil d’ànec Formatge Blau “La Peral” Un polsim d’orenga Un grapat de germinats 2 grills d’all negre 1 ou 150 cl oli de gira-sol

TORRADA DE PA DE COCA AMB ESCALIVADA, FORMATGE BLAU ASTURIÀ, PERNIL D’ÀNEC I ALL I OLI NEGRE

Ingredients: 250 gr de cloïsses 2 talls de corball sense espines d’uns 150 gr cadascun 500 gr de tomàquets vermells 3 grills d’all Un ramet de julivert Una culleradeta de pimentó dolç Oli d’oliva 6 llagostins 2 gots de fumet de peix ½ got de brandi

CORBALL AMB LLAGOSTINS I SUQUET DE TOMÀQUETS, ALLS I CLOÏSSES

Posem al forn (o a la brasa) els pebrots, el tomàquet i les albergínies amb oli d’oliva i sal, la ceba l’embolicarem amb paper d’alumini i també la posarem al forn uns 45 minuts fins que tot estigui cuit.

Ho pelarem, li traurem les llavors, ho escorrerem i ho tallarem petit, amanim amb oli d’oliva i sal.

Els talls de pa de coca els posarem al forn (o a la brasa) i els daurarem sense que quedin massa durs, només deixarem que quedi dur per sobre.

Quan tinguem el pa torrat li posem per sobre l’escalivada, afegim el formatge tallat amb encenalls fins a sobre.

Ho posem al forn uns 3 minuts (si tenim grill millor).

Mentrestant farem l’all i oli negre amb l’all negre pelat, l’ou i l’oli de gira-sol, ho posem tot al got de la batedora i ho batem de baix a dalt poc a poc.

Quan estigui el formatge fos, a sobre i posarem l’orenga, el pernil d’ànec i els germinats.

Posarem l’all i oli en forma de llàgrima al plat i la torrada a sobre.

En una cassola daurarem els corballs i els llagostins, quan estiguin els retirarem.

Pelarem els tomàquets, els tallarem a juliana ampla i juntament amb l’all tallat fi ho posarem a la mateixa cassola deixant que cogui poc a poc, afegim el julivert tallat petit i el pimentó.

Quan estigui ben reduït afegirem el corball, els llagostins i el Brandi, ho flamejarem i afegim el fumet de peix i les cloïsses, deixarem a foc lent que faci xup xup, quan punxem el corball i estigui tou, retirem i ho deixem reposar dos minuts i ja ho tenim llest per servir.

Deixem coure a foc lent uns minuts.

(S’hi pot afegir una picada de fruits secs).

L’ACUDIT ANUNCIS PER PARAULES Lloguer: Lloguer de despatxos mèdics a Amposta. Clínica de 240 metres quadrats amb 7 despatxos mèdics, àrea quirúrgica, àmplia sala d’espera, ascensor. Actualment en funcionament durant cinc dies a la setmana amb dos oftalmòlegs, un neuròleg, un metge de família i una psicòloga. Secretària recepcionista. Oferim lloguer de despatxos - quiròfan. Passeig del Canal, 30 - Amposta (Tarragona). Contacte: 610 342 187 - 607 506 644 - 977 701 512 Venda: Venc una camilla de tres cossos, tres negatoscopis i una vitrina per a material d’una altura total de 150. Interessats contactar amb el Dr. Ibars al telèfon: 617089599 Venc una camilla ginecològica i dos ecògrafs Aloka per jubilació. Prosound SSD-3500 V (3D/4D; amb una segona impressora Làser i entrada USB). SSD 1700 (amb Doppler color). Preu a convenir. Contacte: Dr. Manel Massoni Santanach / 696 957 597. mmassonisan@gmx.com Altres: Es ven casa adossada a Altafulla poble de 218 m2 i més de 113m2 de jardins. Garatge privat de 78m2 amb capacitat per a dos cotxes i compartimentat amb trasters, bodega, gimnàs, taller i guarda-roba. Preu no negociable de 358.000€. Interessats trucar al telèfon 608 010 199 - Dr. Àngel Conesa

Setembre 2016

35 ALTES Núm. Col 4300666 4303964 4304808 4304885 4305299 4305347 4305460 4305521 4305974 4306057 4306082 4306580 4306581 4306582 4306583 4306584 4306585 4306586 4306587 4306588 4306589 4306590 4306591 4306592 4306593 4306594 4306595 4306596 4306597 4306598 4306599 4306600 4306601 4306602 4306603 4306604 4306605 4306606

Cognoms, Nom SALAGARAY BALDELLON, VICTOR CANDO GUASCH, GEMMA IBARZ I GINÉ, CRISTINA ROMERO GOMEZ, Mª DEL CARMEN CORRALES CRUZ, ANDRES ROBAINA ESCOBAR, ROGELIO ANTONIO KRSTICEVIC , LEONARDO ARIEL BLOTTA , EDGAR NICOLAS ALBERTO BONAVILA JUAN, CLAUDIA SALOME BIDEGAIN RAMIREZ, MARIA CRISTINA HERRERA TANTANI, JOSE ANTONIO TAIBI , NOURA BARRIOS GONZALEZ, M. ALEJANDRA GARCIA ESPINOSA, RAFAEL FERNANDO TORNÉ CASTELLS, PATRÍCIA MELERO HERRERAS, ISRAEL BAUTISTA HENRIQUEZ, MICHELLE ANNETTE SALAZAR GUILARTE, JHONDER XAVIER OLEKSANDR , STUKALOV VALLE HERNANDEZ, SANDRA ULLMO , JOHANA MANRIQUE MORENO, SARA CARBALLO LAHOZ, LETICIA ELIAS DE AVILA, PATRICIA RICART FARRE, SERGI MENGUAL VALENCIANO, MIREIA GAIG FERRER, LAURA MARTINEZ LOPEZ, MARIA DEL PILAR HERNANDEZ CAMIÑA, MARIA PADILLA ZEGARRA, ERLINDA DANIELA VIZCARRO CARMONA, DAVID RELAÑO BARAMBIO, NAIARA PEDRO CARULLA, MARIA ROSA GIRONES MONTAGUD, AITANA RUIZ AGUADO, BELEN DOMINGUEZ BENITO, FERNANDO FERRE MAS, CRISTINA MAGGIO , ANTONIO

Núm. Col 4306607 4306608 4306609 4306610 4306611 4306612 4306613 4306614 4306615 4306616 4306617 4306618 4306619 4306620 4306621 4306622 4306623 4306624 4306625 4306626 4306627 4306628 4306629 4306630 4306631 4306632 4306633 4306634 4306635 4306636 4306637 4306638 4306639 4306640 4306641 4306642 4306643 4306644

Cognoms, Nom TORRES ROYO, LAURA SANCHEZ MONTES, PALOMA CARARUS , CRISTIAN SIRISI ESCODA, MERCE VALLE MATEO, CAROLINA CABRINETY FERNANDEZ, LIDIA GUERRERO MONTALBAN, ANA VIDAL RODRIGUEZ, ANNA MURIA SUBIRATS, EULALIA SAN ANTONIO ABELLAN, ANTONIO RAVENTÓS AGUSTÍ, ZAIDA GONZALEZ AMADOR, RICARDO VASQUEZ NUÑEZ, KARLA MARIA SANCHEZ LEO, INDHYRA LUCIA AIXALA SALA, JUDIT CUEVAS JIMENEZ, LIDIA CORDOBA GARCIA, IRENE MARIA GINER LATORRE, CLARA RUIZ AGUILAR, TANIA TRENZA PEÑAS, MARIA ENFEDAQUE MERINO, ANDREA MARTA FARGAS MADRILES, MIREIA LLACER MILLAN, ERIK DA COSTA AZEVEDO, FATIMA ALEXANDRA RIOUCH , ZINEB RENOVELL BUENO, IRENE DIAZ GRIJUELA, TARECA ABELLAN CANO, IVAN EL MESNAOUI , MOHAMED ISSAM BARGAY JUAN, PAU SANCHEZ GARCIA, ANDREA MARIA PINILLA FUENTES, DIANA PAOLA LLUCH OLTRA, ANNA CUSATI VELAZCO, VERONICA CAROLINA DELGADO DOMINGUEZ, CRISTIAN SANCHEZ DIEGUEZ, ANISLEY CARRASCO JIMENEZ, JOSEFINA ALEXIEVA NENTCHEVA, NIKOL

Núm. Col 4306645 4306646 4306647 4306648 4306649 4306650 4306651 4306652 4306653 4306654 4306655 4306656 4306657 4306658 4306659 4306660 4306661 4306662 4306663 4306664 4306665 4306666 4306667 4306668 4306669 4306670 4306671 4306672 4306673 4306674 4306675 4306676 4306677 4306678 4306679 4306680

Cognoms, Nom SOSA SOLIS, ALBANY MARI LAZARO GARCIA, MARIA GOMEZ MARCO, IRENE OSÉS VIÑAS, BEGOÑA MORATA LATORRE, ANA DRAGO , FRANCESCA RAMOS VILAS, IGNACIO DE LA TORRE TRILLO, MARINA GARCIA DE LA PUENTE MURILLO, ELENA PASTOR TORMO, SILVIA MARTIN DERDERIAN, CAROLINA DE LA CRUZ MORILLO, JOSE MARIA BELLMUNT HEREDIA, PATRICIA BASTIAS VILLAR, CRISTINA AGUILAR BALTA, JUAN GABRIEL RUIZ VELASQUEZ, ENRIQUE JOSE MORENO SANCHEZ, JESSICA ROJAS SANCHEZ, RICHARD ALBERTO CASSANELLO , MARIA DE LOS ANGELES GUIMERA BORDES, ROSA MARIA RULL CASTELLS, MERITXELL JIMENEZ MOTILLA, MARIA SANDRA SORO GONZALEZ, MARIA GEMMA GARCIA TORANZO, YURIZAN CARIDAD SANTANA FELIPE, MELVY ALTAGRACIA RODEZNO ELVIR, DANIEL EDUARDO SALAS CHAVEZ, DANIEL ROBERTO SERRA FORTUNY, MIREIA GARRIGA BEGUIRISTAIN, MIREIA KONKO , SVITLANA AVALOS GARCIA, ANTONIO JAVIER BAUZA LECUMBERRY, MARIA PAOLA BIESOT VICO, SILVIA LOPEZ CHOQUE, SILVIA ROXANA GARCIA MOLERO, CARLOS ENCARNACION VALDEZ, ARACELIS

BAIXES Col·legiat 4300170 4300364 4300386 4300635 4300896 4301006 4301336 4301413 4302434 4305255 4305279 4305296 4305362 4305389 4305574 4305603 4305654 4305677 4305766 4305841 4305991 4306009 4306030 4306040 4306054

Nom DELCLOS SOLER, LUIS OLESTI SAGARRA, ENRIQUE REVERTER BALADA, RAMON GUIU ANES, AGUSTIN GONZALEZ LAGUNILLA, JESUS J ALBIOL BONET, JOSEP MARIA RECASENS ROBERT, JORDI GARCIA RODRIGUEZ, JOAQUIN GARCIA JIMENEZ, MARIA LUISA GONZALEZ TEJADA, JORGE ALEJANDRO ELGUEZABAL -, ANALIA LEON ARANCIBIA, CARLOS ENRIQUE CESAR DIAZ, SERGIO GUITART FEMENIAS, RAMON MOLINA IBARRA, MAURICIO MORATO GARCIA, PATRICIA MARIA CARPIO TOBAR, ANGEL GABRIEL ALVARADO ZAMORA, CLARA MARIA GARCIA BERMUDEZ, MIRIAM GUZMAN ARGUELLO, MARIA VICTORIA CAYADO CABANILLAS, JOSE CENTENO ALVAREZ, CLARA PANTOJA PERALTA, CRISTINA ROSA CORONADO, ELISABET ILLANA MAHIQUES, MIREIA

Data baixa

30/06/16 00:00

23/03/16 00:00 20/05/16 00:00 02/08/16 00:00 04/04/16 00:00 04/04/16 00:00 27/06/16 00:00 22/06/16 00:00 18/07/16 00:00 02/06/16 00:00 02/06/16 00:00 20/07/16 00:00 27/05/16 00:00 13/07/16 00:00 23/05/16 00:00 17/05/16 00:00 11/05/16 00:00 09/06/16 00:00

Causa DEFUNCIO DEFUNCIO DEFUNCIO DEFUNCIO TRASLLAT DEFUNCIO DEFUNCIO VOLUNTARIA DEFUNCIO TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT

Col·legiat 4306096 4306121 4306127 4306142 4306146 4306148 4306159 4306162 4306169 4306180 4306196 4306306 4306316 4306327 4306334 4306413 4306442 4306467 4306538 4306562 4306563 4306565 4306569

Nom BONFILL GARCIN, MARTA CERRILLO HERNANDEZ, SARA ARAUJO SANCHEZ, CYNTHIA GIOVANNA BENADERO ROYO, IRIS IZQUIERDO VENDRELL, EDUARDO AYATS VIDAL, ROSER FERNANDEZ ALVAREZ, JUAN MANUEL MONTESINOS GOMEZ, MARIA DOLORES PROCIDA CERVERA, GINA

Data baixa 16/08/16 00:00 04/05/16 00:00 25/05/16 00:00 17/05/16 00:00 09/06/16 00:00 25/06/16 00:00 30/06/16 00:00 26/05/16 00:00 30/06/16 00:00

ALONSO MANZANO, ANA BASCUAS RODRIGUEZ, IRIA SEMPERE ESCLAPEZ, CRISTIAN FRANCO DAUDEN, SARAY GIL FAURE, HELENA DE MENDIZABAL VEGA, ELVIRA MARTINEZ VILLARREAL, JAIR LLABERIA DECLARA, LAIA PITARCH DIAGO, MIREIA MONTALVO AVALOS, CRISTINA NAJERA AGUILAR, EDINSON ABEL FABIAN PAULINO, JOSE GREGORIO GUTIERREZ LOPEZ, ESTELA PIÑA BATISTA, KELVIN MANUEL

29/03/16 00:00 14/06/16 00:00 30/06/16 00:00 29/03/16 00:00 27/07/16 00:00 04/05/16 00:00 30/06/16 00:00 29/04/16 00:00 30/03/16 00:00 30/06/16 00:00 09/08/16 00:00 16/06/16 00:00 10/05/16 00:00 30/06/16 00:00

Causa TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT BAIXA MATERNAL TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT

Setembre 2016