Galens 192

Abril de 2016 - Núm. 192

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

El COMT convoca eleccions a la Junta de Govern i a l’Assemblea de Compromissaris

Reconeixement als col·legiats honorífics de la demarcació

Entrevista al Dr. Roger Pla, nou gerent de la regió sanitària Camp de Tarragona

Es dupliquen les agressions als metges durant l’últim any

60 Hasta un

A.M.A COMPAÑÍA LÍDER EN SEGUROS DE COCHE POR CALIDAD PERCIBIDA, FIDELIDAD Y PRESCRIPCIÓN Fuente: Informe anual ISSCE (dic 2014)

% bonificación

en su seguro de Automóvil AMPLIA RED DE TALLERES PREFERENTES REPARACIÓN Y SUSTITUCIÓN DE LUNAS A DOMICILIO CON DESCUENTOS DE UN 50% POR NO SINIESTRALIDAD PÓLIZAS DE REMOLQUE LIBRE ELECCIÓN DE TALLER ASISTENCIA EN VIAJE 24 HORAS DESDE KILÓMETRO CERO PERITACIONES EN 24 HORAS RECURSOS DE MULTAS DECLARACIÓN DE SINIESTROS POR TELÉFONO E INTERNET

A.M.A. TARRAGONA Baixada del Toro, 11-13; bajo Tel. 977 24 50 13 tarragona@amaseguros.com Síganos en

(*) Promoción válida para presupuestos de nueva contratación, realizados entre el 16 de octubre y el 31 de diciembre de 2015. No acumulable a otras ofertas.

Consulte condiciones en su oficina provincial A.M.A.

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

6

ACTUALITAT

13

ACTUALITAT

16

ACTUALITAT

18

ENTREVISTA

22

VIDA COL·LEGIAL

33

OPINIÓ

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Helena Sabaté Tomàs Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Tamediaxa SA Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona info@tshcomunicacio.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset Fotos: Arxiu Galens i Tamediaxa SA

Darrera Assemblea de Compromissaris de la legislatura

Primer any de l’Hemodinàmica 24 hores 2017, any Dr. Alexandre Frías i Roig

El Dr. Pla pren possessió com a Gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona Acte en record als metges que ens han deixat durant el 2015

La Medicina Contemporánea (1887-89)

Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Abril 2016

Abril 2016

5 EDITORIAL

“Volem continuar posant a la vostra disposició les eines que satisfacin les vostres necessitats del dia a dia. I per això, ens és imprescindible la vostra participació activa. Tenim la clau de la millora i la voluntat permanent d’actualització, de servei i l’estima per la nostra professió”.

Fernando Vizcarro Bosch. President

Seguirem treballant per donar el millor servei Ara fa quatre anys que vaig renovar el meu càrrec com a president del Col·legi de Metges i vull aprofitar aquestes línies per fer balanç d’aquesta etapa de canvis. El nostre sistema sanitari continua vivint moments difícils i la seva qualitat està en perill per les condicions d’infrafinançament actuals. El metge ha suportat les retallades patint una sobrecàrrega assistencial i ha estat maltractat a nivell salarial. La guerra de preus entre mútues també ofega els professionals. No podem continuar així. Si volem mantenir la qualitat que l’ha situat entre els pioners del món, hem de reinvertir en el nostre sistema i així ho defensarem davant els agents implicats, administracions i entitats asseguradores.

La desprotecció del metge és un dels temes que més ens preocupen, per això hem potenciat el programa de protecció social, per seguir ajudant tots els professionals que ho necessitin. Hem mantingut la congelació de les quotes col·legials i treballem per continuar oferint programes de formació actuals e interessants.

L’activitat de la vocalia de jubilats també ha estat intensa i diversa, tal i com haureu pogut observar a la pàgina web, que vam renovar amb el propòsit de centralitzar la informació i comunicar-la millor. La nostra

presència a les xarxes socials també ha crescut, amb la voluntat d’oferir l’actualitat del sector i proporcionar més vies de comunicació amb el COMT. Colze a colze amb les diverses seccions, treballem per donar suport i assessorament als diferents grups de metges que les composen. La nostra tasca està dirigida a defensar i a donar el millor servei al col·legiat i volem continuar posant a la vostra disposició les eines que satisfacin les vostres necessitats del dia a dia. I per això ens és, i us és, imprescindible la vostra participació activa, fent-nos arribar els vostres suggeriments, queixes i reivindicacions. Tenim la clau de la millora i la voluntat permanent d’actualització, de servei i l’estima per la nostra professió.

Com sabeu, tal i com dicten els Estatuts i seguint el procediment ordinari, la Junta de Govern ha convocat eleccions el proper 19 de maig . Us animo a que preneu part d’aquest procés participatiu i exerciu el vostre dret a vot.

El proper número d’aquesta revista celebrarem que la publicació compleix trenta anys, que esperem seguir renovant-la per adaptar-la als nous temps, però amb el mateix esperit i vocació que va veure néixer la publicació: la vocació d’informació i servei al col·legiat.

Abril 2016

6 ACTUALITAT

L’assemblea de compromissaris va tenir lloc el passat 16 de març a la sala d’actes del COMT.

El president informa de la convocatòria d’eleccions a delegats de l’Assemblea de Compromissaris i a Junta de Govern el proper 19 de maig Durant la sessió es va aprovar la liquidació pressupostària corresponent a l’exercici econòmic de 2015 Com està previst als Estatuts col· legials, el passat 16 de març es va convocar la darrera Assemblea de Compromissaris ordinària de la legislatura, on es va fer el balanç corresponent a l’exercici econòmic de 2015. D’acord amb l’informe d’auditoria que s’elabora anualment, la representant d’Adade Auditors, Marga Benito, va exposar l’estat econòmic i financer de la institució. Aquest estudi va concloure que l’estat dels comptes del Col·legi és positiu i senAbril 2016

se salvetats. Benito va detallar els moviments que hi ha hagut durant el 2015 a les diferents partides del compte d’explotació i va repassar el balanç de situació —veure quadre resum—. En finalitzar la seva inter-

venció, els compromissaris van aprovar els comptes per unanimitat.

A continuació, el president del Col· legi, Dr. Fernando Vizcarro, va fer un repàs de totes les iniciatives col· legials que s’han endegat durant els

BALANÇ DE SITUACIÓ

Patrimoni net Actiu no corrent

651.149,16 Passiu no corrent

824.209,56 103.117,21

Actiu corrent

466.738,30 Passiu corrent

190.560,69

Total actiu

1.117.887,46

1.117.887,46

Total passiu

7 ACTUALITAT últims quatre anys, fent èmfasi en la posada en marxa de l’escola CTO del Col·legi de preparació de l’examen MIR, el programa de protecció social, els cursos de formació continuada o l’extens programa d’activitats que duu a terme la vocalia de jubilats del COMT, així com altres iniciatives que s’efectuen des d’altres seccions de

la corporació. “També hem realitzat altres esdeveniments puntuals, com el II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica, que vam organitzar el mes de maig passat per repensar la professió”, va recordar el President.

“Treballem per defensar el metge, avui mateix hem presentat una campanya informativa contra les agressi-

COMPTE D’EXPLOTACIÓ

Ingressos per quotes

1.210.918,33

Aprovisionament

-27.357,29

Altres ingressos d’explotació

60.574,79

Despeses de personal

-330.003,58

Altres despeses d’explotació

-838.067,10

Amortització de l’immobilitzat

-35.358,98

Excés de provisions

390

Altres resultats

23.962,05

Resultat d’explotació

65.058,22

Ingressos financers

4.091,48

Deteriorament i resultat per venda d’instruments financers

10.230,96

Resultat financer

14.322,44

Superàvit de l’exercici

79.380,66

ons als professionals sanitaris, volem posar fre a aquesta problemàtica”, va explicar. Durant els últims mesos el Col·legi també ha començat una ronda de trobades amb els responsables de les diferents mútues per traslladar-los els resultats de l’enquesta d’assegurança lliure que va encarregar el COMT. Per concloure, el Dr. Vizcarro també va tenir paraules d’agraïment pels delegats de l’Assemblea de Compromissaris i va informar-los del procés electoral —veure calendari adjunt—.

Segons preveuen els Estatuts i després d’haver esgotat la legislatura, la Junta de Govern va acordar convocar eleccions el proper 19 de maig. A l’assemblea també es van nomenar els col·legiats que conformaran la Junta Electoral a proposta de la Junta de Govern, que són els Drs.: Joan Cornet Sisquella, Antoni Duran Gené, Rafael Martín Muñoz i Javier Martínez Madrigal, com a titulars i Ana Velarde López, Ramon Miralles Pi, Jaume Calmet Garcia i Carmen Martínez de Virgala, com a suplents.

CALENDARI ELECTORAL - 2016

16 de març

Junta de Govern: Convocatòria d’eleccions a l’Assemblea de Compromissaris i a Junta de Govern. S’acorda que les votacions se celebraran el dia 19 de maig, d’acord amb el calendari electoral.

Es proposa el nomenament de la Junta Electoral i s’estableixen les condicions i terminis de la celebració del procés electoral.

Es procedeix al tancament del cens electoral.

16 de març

Assemblea de Compromissaris: informa de la convocatòria d’eleccions, de les seves condicions i terminis.

A proposta de la Junta de Govern, s’anomena la Junta Electoral.

17 de març

Es fa difusió de la convocatòria (a la col·legació, al Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, al Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos i als mitjans audiovisuals).

Inici del termini d’impugnacions del cens.

Inici del termini de presentació de candidatures per a l’Assemblea de Compromissaris i a Junta de Govern.

18 de març

Constitució de la Junta Electoral, presa de possessió i discerniment de càrrecs.

31 de març

Fi del termini de presentació d’al·legacions i impugnacions al cens electoral.

15 d’abril

Fi del termini de presentació de candidatures a Assemblea de Compromissaris i a Junta de Govern (14h).

Proclamació provisional de les candidatures.

18 d’abril

La Junta electoral proclama definitivament les candidatures a Assemblea de Compromissaris i a Junta de Govern.

19 d’abril

Inici de la campanya electoral i del vot per correu.

18 de maig

Fi de la campanya electoral i del vot per correu.

19 de maig

Votacions de 9 a 20h.

25 de maig

Presa de possessió de la nova Junta de Govern.

Abril 2016

8 actualitat

Reconeixement als metges honorífics de la demarcació per la seva àmplia dedicació i trajectòria El COMT lliura la insígnia col·legial i el títol que concedeix l’Organització Mèdica Col·legial als professionals que han complert 70 anys d’edat Un any més, la Junta del Govern del Col·legi ha volgut distingir els metges de la demarcació que han passat a la condició d’honorífics. Aquesta celebració, que té lloc quan els metges compleixen setanta anys d’edat, és un reconeixement a la seva trajectòria i dedicació a la professió. El president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, va agrair als metges la seva tasca i professionalitat, qui a la vegada els hi va demanar que continuïn essent una part activa del Col·legi.

Els distingits destaquen l’evolució de la medicina El primer dels actes va tenir lloc a Tortosa el dia 17 de febrer, on a més de la Junta de Govern, hi van participar l’exgerent de la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre, Dr. Albert Gómez i la regidora d’acció social i ensenyament del consistori tortosí, Anna Algueró. Els metges reconeguts van assenyalar l’evolució vertiginosa que s’ha produït en el món de la medicina des que van començar a

Els honorífics de Tortosa van rebre la distinció el passat 17 de febrer.

treballar, així com també van destacar els canvis laborals que s’hi han experimentat. Aquest punt de vista també el van compartir els honorífics del Baix Camp, on la celebració va realitzar-se el dia 2 de març a la seu del COMT de Reus. En aquest cas, la regidora de salut de l’Ajunta-

ELS HONORÍFICS D’AQUEST 2015 HAN ESTAT ELS DRS.:

Bertran Soler, Josep Maria Camins Ribera, José Catrino Lopez, Elena Espax Alberich, Rosa Maria Fernández Huguet, Antonio Gómez Sanz, Tomás Guillaumet Duró, Baltasar Izeddin Al-Kabra, Naim Lorenzo Foz, Juan Pablo Madueño Real, Maria Teresa Medrano Lozano, Santiago Moreno Just, Salvador Pellicer Garrido, Francisco Pérez Villa, Ignacio Pino del Pozo, Agustín Emilio Prieto Amigó, Joan Puig Torrelles, Maria Antonia Rodríguez Ávila, Manuel Rull Bartomeu, Maria Torrente González, M. Natividad

Foto de família dels metges honorífics de Reus.

Abril 2016

Vernís Vergés, Montserrat

9 actualitat ment, Noemí Llauradó, qui es va estrenar al càrrec amb la participació en aquest acte, va explicar la seva predisposició a treballar per la professió conjuntament amb el COMT i la Facultat de Medicina, per tal de fer front a la mancança de professionals que es dediquin a la docència i així evitar el declivi en la qualitat del seu ensenyament.

A Tarragona, l’acte va tenir lloc el passat 23 de març i es va iniciar amb un minut de silenci en memòria de les víctimes de l’atemptat de Brussel·les. En nom dels Drs. honorats, l’expresident del COMT, Dr. Josep Maria Bertran, va agrair la distinció i va fer èmfasi en els reptes que ha de fer front el sistema sanitari actual.

L’expresident del COMT, Dr. Josep Maria Bertran, va agrair la distinció en nom dels guardonats a Tarragona.

El 3r Congrés de la Professió Mèdica revisarà el paper del metge davant els nous reptes que plantegen els canvis sociodemogràfics actuals Se celebrarà el proper mes de novembre a Girona Els quatre presidents dels col·legis de metges catalans es van reunir per presentar el 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, que se celebrarà el dia 10 de novembre a Girona i que ha estat impulsat pel Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC).

Donar veu a tota la col·legiació La tercera edició del Congrés es planteja en un moment clau per la professió, que ha vist com en els darrers 10 anys s’ha produït un gran canvi social i demogràfic tot plantejant nous reptes professionals. La principal novetat respecte els darrers dos congressos de la professió (2004 i 2008), radica en donar veu a tota la col·legiació catalana integrada per més de 40.000 metges.

Tots ells podran donar la seva opinió i aportar els seus comentaris a les quatre ponències entorn de les que s’articularà el Congrés.

Es posarà a disposició de tots els metges i metgesses un apartat especial a la pàgina web del Congrés (www.congresprofessio.cat) on podran escollir dues de les ponències i fer esmenes als textos elaborats pels

grups redactors. Els temes de les ponències són: lideratge i participació; noves realitats, nou professionalisme; la formació del metge del futur.

Instruments de garantia; i l’actualització del Codi de Deontologia.

Els quatre presidents dels Col·legis de Metges Catalans van explicar les novetats del 3r Congrés de la Professió Mèdica.

Abril 2016

10 actualitat

Es dupliquen les agressions a metges a la demarcació durant l’últim any Entre el personal sanitari es van comptabilitzar més de dos-cents atacs Les agressions en l’àmbit sanitari han augmentat notablement durant l’any 2015. Els metges de la demarcació van patir un total de setanta agressions, mentre que l’any anterior se’n van comptabilitzar la meitat, segons dades que han facilitat els proveïdors de salut al Col·legi. D’aquests atacs, només dos van arribar a ser denunciats judicialment. Es tracta de dos casos d’amenaces a un facultatiu per part d’un usuari al CAP Llevant i al CAP Torredembarra, ambdós de la Xarxa Santa Tecla.

El Col·legi ha elaborat un informe pioner per aprofundir en les agressions que es produeixen en els diferents centres de la demarcació, sol·licitant les dades als diferents proveïdors, donat que el nombre d’agressions que es comuniquen a la corporació és menor.

El secretari general del COMT, Dr. Frederic Mallol, anima a tots els professionals a que posin en coneixement de la institució aquest tipus d’incidents, on rebran suport i assessorament jurídic per dur a terme les accions pertinents.

Coincidint amb el dia setze de març, dia nacional contra les agressions en l’àmbit sanitari, el Col·legi va fer públiques les dades de l’estudi, que conclou que les agressions al personal sanitari van arribar a les 201 l’any 2015, mentre que l’any anterior se’n van comptabilitzar 176. Els dos centres hospitalaris més afectats pels episodis de violèn-

cia han estat l’Hospital Sant Joan, on se n’han comptabilitzat 143 i l’Hospital Joan XXIII, on se n’han produït 84.

Pel que fa a les agressions als metges, mentre a Sant Joan se’n van produir 20, a Joan XXIII, 31. Amb menor volum, l’Hospital de Santa Tecla en va registrar tres i l’Hospital Verge de la Cinta, dues.

De l’Hospital comarcal de Móra d’Ebre se n’han comunicat dues i del d’Amposta, una. Al Pius Hospital de Valls i a l’Institut Pere Mata no se n’han produït cap. L’augment de les xifres també és ben visible a l’Atenció Primària.

Les més afectades són les dones La majoria dels atacs que es produeixen són verbals, mentre que els físics representen el 13% del total d’incidents que es notifiquen en l’àmbit sanitari. Per gèneres, tot i que no tots els proveïdors classifiquen els episodis segons aquesta variable, de les dades que disposem s’extreu que les més afectades són les dones. A l’Hospital Joan XXIII, per exemple, dels atacs a facultatius, el 77% dels incidents els van patir metgesses. La vicepresidenta primera del Col·legi, Dra. Concepción Abril, afirma que es tracta d’un problema cultural “perquè encara hi ha molta gent que no està acostumada a ser atesa per una dona i creuen que poden tenir determinades conductes que amb un

Els pretextos més utilitzats pels agressors són la manca d’informació i l’assistència rebuda, el tracte i el temps d’espera home no tindrien”. Els pretextos més utilitzats pels agressors són la manca d’informació i l’assistència rebuda, el tracte i el temps d’espera.

El president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, fa una crida a aplicar tolerància zero contra aquest tipus d’incidents. Creu que la situació és “alarmant” i demana que es faci un tractament multidisciplinar del problema i que es reforcin les mesures preventives per protegir als professionals. El Dr. Vizcarro demanda que les administracions estableixin programes de formació en competències professionals per afrontar situacions difícils i que les agressions siguin tractades com un atemptat a l’autoritat, fet que ja està contemplat al Codi Penal. Si voleu consultar l’estudi complet, podeu accedir-hi a: www.comt.cat.

Total agressions personal facultatiu. Any 2014: 35. Any 2015: 70

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pels proveïdors sanitaris

Abril 2016

11 actualitat

El 63% dels metges que treballen per les Entitats d’Assegurança Lliure consideren que les tarifes que perceben són insuficients Aquesta és una de les conclusions de l’enquesta que ha dut a terme el COMT per conèixer la situació del sector Evolutivament parlant, tant l’activitat assistencial en el sector privat com els ingressos derivats de la mateixa han disminuït en els darrers 2 anys gairebé per a la meitat dels consultats, marcant una tendència a la baixa. En aquest sentit, destacar també que en alguns casos, fins i tot, ha augmentat l’activitat, però, per contra, s’han mantingut els ingressos, situació que empitjora encara més la tendència involutiva.

Més de la meitat dels facultatius enquestats, un 63%, creuen que les Entitats d’Assegurança Lliure (EALL) no els valoren prou per la feina que fan. En primer lloc, perquè les tarifes que els marquen són insuficients pel treball realitzat i, en segon terme, perquè consideren que no se’ls valora ni mesura la qualitat de la seva tasca. Per aquest motiu, demanen a les EALL un marc estable de col·laboració i de tarifes. Aquesta és una de les principals conclusions que s’extreuen de l’enquesta sobre la situació de la medicina privada endegada pel Col·legi.

L’estudi, dut a terme per l’empresa Ceres entre el 26 d’octubre i el 19 de novembre mitjançant un qüestionari on-line, apunta que pel 67% del consultats la seva activitat al sector privat és complementària, acostumant a combinar-la amb el sector públic.

La meitat dels consultats fa més de 20 anys que es dediquen a la privada. Els professionals realitzen la seva activitat en consultoris propis o consultoris de clíniques o policlíniques,

principalment. Molt pocs enquestats treballen en consultoris d’una entitat asseguradora.

Dos de cada tres consultats opinen que caldria millorar la professionalització de la gestió dels equips mèdics, principalment quant a aspectes de relació entre els propis professionals i de comunicació, però també de formació i reciclatge continu.

Un promig de 3,5 dies i 15,8 hores setmanals Respecte als pacients que tenen en el sector privat, la majoria els hi arriben per iniciativa pròpia o consell d’altres pacients i paguen a través d’assegurances sanitàries, no arribant al 20% els que paguen per ells mateixos. Per tant, els ingressos en aquest sector estan molt condicionats pels barems de les EALL. Durant aquest darrer any un 44% no ha fet inversions importants (de més de 3.000€), tot i que els que sí n’han fet les han destinat principalment a equipament mèdic, seguit d’equipament informàtic i infraestructura.

Valoració de les entitats asseguradores Els professionals consultats acostumen a treballar amb un promig de 6,5 EALL. Adeslas, Sanitas, DKV Seguros i Asisa són les entitats que s’emporten gairebé tot el mercat de professionals.

També seria Adeslas per la que han facturat més aquest darrer any, però no la que consideren que paga millor per acte mèdic, fet que atribuirien a DKV Seguros i Mútua General de Catalunya. Respecte als aspectes analitzats, els que més destaquen en positiu en relació a les entitats amb les que millor treballen són el termini de pagament, seguit de les autoritzacions per proves i tractaments i l’agilitat en el sistema de facturació.

Aquest estudi s’ha elaborat a través de les respostes de 120 professionals d’un qüestionari online. El COMT valora molt positivament l’alt nivell de resposta i de partipació dels col·legiats, prop d’un 20% de professionals que tenen activitat per les EALL. Per aquest motiu, el Col·legi ja ha iniciat una ronda de trobades amb els responsables de les entitats asseguradores de la demarcació per traslladar-los les conclusions de l’estudi i les peticions dels col·legiats.

Abril 2016

12 ACTUALITAT

L’obertura de la unitat d’hemodinàmica 24 hores evita el trasllat de 181 pacients a Barcelona Durant el primer any de funcionament d’aquest servei, el nombre d’activacions del Codi Infart ha crescut un 61% L’ampliació de l’horari de la sala d’Hemodinàmica a 24 hores va ser una reivindicació conjunta dels professionals, sindicats, associacions, el COMT, agents socials i polítics i va suposar un milió d’euros afegits al pressupost que ja tenia la unitat i que van ser aportats pel govern de la Generalitat.

No obstant, tenint en compte l’evolució que hi ha hagut de la demanda, la sala d’hemodinàmica aviat quedarà petita. “En el moment actual, per cobrir els pacients amb Codi Infart i urgents tenim la sala perfecta. Per atendre els programats, fem equilibris, per això, en funció de la demanda, és possible que l’any vinent necessitem més hores de sala d’hemodinàmica”, explica el Dr. Bardají. En aquest sentit, el Dr. preveu que en funció de la llista d’espera, que ara se sitúa en seixanta pacients, es farà ús d’una sala addicional, un o dos dies. Es tracta d’un equipament de l’hospital que permet fer hemodinàmica cardíaca i que es comparteix amb altres especialitats. “Puntualment, algun dia ja s’ha fet servir”, apunta.

Cedida

“La nostra valoració és molt bona, amb l’horari 24 hores podem donar cobertura tot el dia, els set dies a la setmana, a tots els pacients d’una població de pràcticament 800.000 habitants, que tinguin o sospitem que tinguin un infart de miocardi susceptible de ser tractat amb angioplastia primària”, afirma el Dr. Alfredo Bardají, cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII, qui fa un balanç positiu d’aquest primer any d’ampliació de l’horari d’atenció de 12 a 24 hores de la Unitat Hemodinàmica del Centre.

Els resultats l’avalen: des del mes de febrer de 2015 fins l’actualitat, el nombre d’activacions del Codi Infart ha estat de 476 casos, creixent en un 61% respecte l’any 2014, en el qual es van registrar 295 activacions. Aquest increment ha evitat la derivació als hospitals de Barcelona de 181 malalts.

“La percepció del pacient ha canviat i el sentiment d’angoixa que existia abans de tenir les 24 hores ha disminuït, especialment en aquells pacients que ja han patit un infart de miocardi”, afirma el Dr. Bardají.

Abril 2016

Sala d’hemodinàmica a Tortosa Els sindicats s’han pronunciat a favor de l’obertura d’una sala d’hemodinàmica a Tortosa, per tal d’evitar el trasllat dels pacients fins a Tarragona. El Dr. Bardají s’hi manifesta en contra. Creu que Tortosa i la seva àrea de referència no tenen el mínim de població necessari que justifiqui una sala d’hemodinàmica. “No és un criteri que m’inventi jo, hi ha estàndards europeus que dicten el nombre d’habitants que justifiquen una sala d’hemodinàmica. La població de Tortosa, en el millor dels casos, no supera els 250.000 habitants i aquesta xifra és insuficient”, explica. De fet, el Dr. creu que ni que ens sobressin els diners, no seria apropiada, donat que si els qui hi treballen fan una activitat inferior a l’establerta internacionalment no mantenen la seva competència en el desenvolupament dels procediments. A més, afirma que és preferible que prevalgui el criteri de població per sobre del de la distància.

1700 procediments L’any 2015 la Unitat d’Hemodinàmica va superar els 1700 procediments en total (diagnòstics i terapèutics), i el nombre d’angioplàsties realitzades va ser de 952. Els pacients que pateixen més infarts tenen una mitjana d’edat d’entre 60 i 70 anys, tot i que actualment han augmentat els casos de pacients més joves, i dues terceres parts són homes, les persones fumadores i diabètiques presenten més risc. El Dr. Bardají explica que “la mortalitat actualment està al voltant d’un 6% quan fa 30 anys es situava sobre el 40%”.

13 ACTUALITAT

Dos metges de família del CAP Morell creen una app per interpretar espirometries L’aplicació ‘Espiro’, que han desenvolupat els Drs. Jordi Daniel i Francisco Martín, ja acumula més d’un miler de descàrregues

Primers intents, fa trenta anys Els Drs. Daniel i Martín ja es van plantejar informatitzar l’espirometria fa trenta anys, quan ambdós eren metges residents al País Basc. Llavors els recursos informàtics eren ben diferents, “vam començar a programar en MS-DOS”, comenta Martín. Anys després, els dos facultatius van tornar a coincidir al CAP Sant Pere, on van desenvolupar un programa pilot amb els informàtics de la unitat d’informàtica d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut. “Allà vam comprovar que l’anàlisi que feia el programa tenia una concordança molt alta amb l’opinió d’un pneumòleg”, afegeix.

Tot i que el programa informàtic que fa servir ‘Espiro’ va ser validat l’any 1999, el projecte va quedar, novament, aturat.

I a la tercera va la vençuda. Fa un parell d’anys, els Drs. es van retrobar al CAP del Morell i van decidir reprendre el seu treball en aquesta eina.

“Un amic amb habilitats per la informàtica es va oferir a treballar

Cedida

Els Drs. Jordi Daniel i Francisco Martín, metges de família del CAP El Morell de Tarragona i socis de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), han desenvolupat l’aplicació ‘Espiro’. Es tracta d’una eina de suport al metge que avalua la funció pulmonar obtinguda en una espirometria i fa una interpretació conjunta dels resultats, proposant una orientació diagnòstica. “És una eina que facilita la feina a tots els metges de família i a tots els professionals que utilitzen l’espirometria com a prova diagnòstica en la seva pràctica assistencial. Cal destacar, però, que complementa el criteri mèdic i no el substitueix”, explica el Dr. Martín.

Els Drs. Jordi Daniel i Francisco Martín són metges de família al CAP El Morell

amb nosaltres sense ànim de lucre”, explica el Dr. I així va poder, finalment, veure la llum. Els Drs. van cedir l’ús de l’aplicació a la CAMFIC i ara es distribueix de manera gratuïta. “Està disponible per Apple i Android en quatre idiomes -català, castellà, anglès i francès-, no tenim cap ànim de lucre”, assenyala. Des que va sortir al mercat, ha registrat més d’un miler de descàrregues.

Algoritme d’elaboració pròpia Aquesta eina treballa a través d’algunes dades personals (edat, sexe, alçada i pes) i algunes obtin-

gudes a la prova (flux respiratori i capacitat vital forçada) i aplica un algoritme d’elaboració pròpia dissenyat a partir de les recomanacions de les guies clíniques. Automàticament, ‘Espiro’ emet un informe amb la interpretació de la funció pulmonar que consta de tres elements diferenciats: la presència i la severitat de l’alteració, el tipus de patró ventilatori i la resposta al test broncodilatador.

Amb aquesta aplicació els professionals compten amb una eina que complementa el criteri clínic i ajuda a diagnosticar i controlar els pacients amb patologies respiratòries.

Abril 2016

14 ACTUALITAT

El Col·legi demana que s’apliqui sentit comú per evitar conflictes entre metges i infermers “Aquests incidents s’estan produint per interpretacions que no responen a la realitat de les normatives en el dia a dia de l’exercici dels professionals”, afirma la Junta

La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona lamenta que s’estiguin presentant problemes puntuals a partir de la publicació del Reial Decret 954/2015 de 23 d’octubre pel qual es regula la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part dels infermers.

En la línia del comunicat que va fer públic el Fòrum de Metges d’Atenció Primària, el COMT considera que “aquests incidents s’estan produint per interpretacions que no responen a la realitat de les normatives en el dia a dia de l’exercici dels professionals”, sobre la base dels principis d’atenció integral de la salut i per a la continuïtat assistencial que estableix la Llei 44/2003 d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS), on estan fixades les funcions i competències que li corresponen a cada professió per oferir la millor qualitat d’atenció sanitària als pacients.

La normativa vigent delimita el camp d’actuació En aquest sentit, el COMT fa seu el posicionament del Fòrum de la Professió Mèdica (FPME) en relació al debat generat entorn de la publicació Abril 2016

d’interpretacions sobre el Reial Decret 954/2015. El COMT considera que en la normativa vigent “queda perfectament delimitat el camp d’actuació i les competències de les dues professions respecte a les responsabilitats de metges i d’infermers, en relació amb els medicaments subjectes per Llei a prescripció mèdica”.

Del posicionament abans esmentat, el COMT manifesta: 1. Que la prescripció de medicaments subjectes a prescripció mèdica és inseparable del diagnòstic, l’aprenentatge del qual s’adquireix fonamentalment en els estudis universitaris del grau de medicina, durant l’activitat formativa postgraduada i amb l’activitat assistencial tutelada. I, en conseqüència, la prescripció només és competència del metge i, si s’escau, de l’odontòleg i el podòleg en l’àmbit de les seves respectives professions.

2. Que l’article 3.2 del Reial Decret 954/2015, de 23 d’octubre, és coherent amb la LOPS, amb l’ordre públic, amb l’equitat, amb la bona fe, amb el sentit comú i amb el dictamen que sobre el projecte de la norma va emetre preceptivament el Consell d’Estat. El R.D. només desplega un aspecte inclòs en la LOPS i no hem d’oblidar que un R.D. mai pot substituir una Llei.

3. Que en defensa de la millor protecció de la salut i de la seguretat de l’atenció als pacients, els metges han de registrar sempre a la història clínica les decisions i ordres de tractament que són de la seva competència, així com també han de emetre-les i traslladar-les formalment als professionals d’infermeria.

En cap cas han d’assumir funcions que no els hi corresponen.

4. Que alguns metges s’han po-

sat en contacte amb aquesta corporació posant de manifest les dificultats per a l’exercici de la professió com a conseqüència dels posicionaments de determinats grups d’infermeria, que reclamen la documentació escrita de les ordres i que fins ara haurien estat donades i assumides verbalment.

Respecte aquestes situacions, el COMT recorda que la coordinació dels equips, l’establiment de les ordres i el seu compliment és competència dels centres a qui correspon la resolució dels conflictes que s’hi manifesten. No obstant, el Col·legi es posa a disposició de tots els metges per resoldre totes les qüestions que puguin ocasionar-se.

5. Que advoca per la bona relació i treball en equip de tots els professionals sanitaris, en el marc dels principis de l’atenció integral de salut i per la continuïtat assistencial que estableix la LOPS, cadascú en les funcions i competències que li corresponen, per oferir la millor qualitat sanitària als pacients.

6. Que encara que és lícit que cada professió defensi els seus interessos, caldria preguntar-se a qui beneficia realment aquest ambient enrarit que s’ha creat a partir de la publicació del Reial Decret. Mentre es generen problemes i controvèrsies entre els professionals mèdics i d’infermeria on abans no n’existien, els problemes importants de la sanitat (llistes d’espera, tancament de plantes i llits d’hospital, contractes laborals precaris, la reducció de plantilles, etc) són silenciats sinó oblidats.

7. Que vol fer una crida a tots els professionals implicats a tornar a actuar amb sentit comú, com fins ara, en un clima de generositat i col·laboració que ha permès obtenir uns elevats índex de qualitat en el nostre sistema sanitari.

15 ACTUALITAT

El 38% dels metges catalans d’atenció primària amb contracte temporal tenen més de 46 anys Un estudi de la vocalia d’atenció primària de l’OMC conclou que el 54% dels metges d’AP catalans realitzen entre 31 i 40 consultes diàries Els resultats corresponents a Catalunya de “L’enquesta sobre la situació del Metge d’Atenció Primària a l’Estat espanyol 2015 i les conseqüències de les retallades”, elaborada per les vocalies d’Atenció Primària (AP) de l’Organització Mèdica Col·legial, posen de manifest que pel 56,3% dels facultatius catalans, la major repercussió de la crisi ha estat la retallada salarial. El 22,83% dels metges enquestats han expressat que l’augment de la càrrega de treball és la seva segona preocupació.

L’objectiu d’aquest estudi era recollir dades professionals i personals per conèixer millor l’entorn de treball i les condicions de l’exercici professional, per instar als agents competents a posar-hi remei. La mostra estatal conté 4.450 enquestes vàlides, 254 recollides a Catalunya. Segons dades del Ministeri de Sanitat, l’any 2014 constaven registrats un total de 4.425 Metges de Família i 1.016 Pediatres a Catalunya.

Dels enquestats a Catalunya, el 26% es troben en una situació laboral temporal, xifra similar a la de l’estat espanyol, on aquesta dada és del 28,9%. El 30% dels temporals són menors de 35 anys i el 38% tenen més de 46 anys. Respecte al sistema de contingent i zona, el 37% dels enquestats afirma tenir entre 1.501 i 2.000 targetes individuals, mentre que a nivell estatal aquesta dada s’enfila fins al 52,5%. A nivell estatal, el contingent és obert en un 66,5%, mentre que a Catalunya és del 54%.

Un altre dels aspectes analitzats és la càrrega de feina. A Catalunya, el 54% dels enquestats té entre 31 i 40 consultes al dia. A l’Estat, el 52,8% realitzen de 25 a 40 consultes al dia. Sobre la demora, el 30,7% dels metges catalans enquestats afirmen no tenir-ne, en condicions normals.

Repercussió personal de les retallades als Metges d’AP enquestats a Catalunya (254)

Pèrdua del poder adquisitiu dels metges d’AP enquestats a Catalunya (254)

Des del punt de vista personal, per al 56,3% dels metges que exerceixen a Catalunya, la major repercussió de la crisi ha estat la retallada de sou. En conjunt, els facultatius de tot l’Estat han coincidit en assenyalar aquest punt. La segona preocupació dels metges enquestats a Catalunya és l’increment de la càrrega de treball en un 22,83%. D’altra banda, des del punt de vista professional, els enquestats catalans han reiterat la seva preocupació per la retallada de salari, la manca de personal i l’augment de la càrrega de treball, en percentatges similars als que ha registrat l’estudi a nivell estatal. Per al 37,7% dels enquestats, la pèrdua de

poder adquisitiu supera el 20%, xifra similar a la del conjunt de l’estat.

Formació i docència L’informe revela que a Catalunya, el 46% dels metges participen en activitats docents, tant de pregrau com de postgrau. Per contra, el 60% no duu a terme cap tasca d’investigació. A nivell formatiu, el 56% dels metges catalans han respost que el temps que dediquen a la formació en hores de feina és de fins a 25 hores. D’altra banda, en el seu temps lliure, el 40% dediquen menys de tres hores setmanals a l’aprenentatge, mentre que el 20% hi dediquen més de sis hores setmanals.

Abril 2016

16 ACTUALITAT

Reus dedicarà l’any 2017 al Dr. Frías i Roig El consistori reusenc, la URV i el COMT treballaran conjuntament per homenatjar la seva figura El proper mes d’octubre farà cent anys des que el Dr. Alexandre Frías i Roig va presentar una sol·licitud a l’Ajuntament de Reus on exposava que havia iniciat una campanya contra la mortalitat infantil a la ciutat. Era l’any 1916 i poc temps més tard, molts científics, demògrafs, metges i nutricionistes van començar a preguntar-se què passava a les comarques tarragonines a principis del segle XX, on els baixos nivells de mortalitat infantil i malalties infeccioses havien millorat l’esperança de vida de la zona.

Baixos índexs de mortalitat “Las provincias con más baja mortalidad infantil eran Baleares y Tarragona y las más altas Cáceres, Valladolid, Zaragoza, Jaén, Albacete, Badajoz y Almería”, afirma J. Sarabia Pardo amb motiu del II Congrés Internacional de “Gotas de Leche” celebrat a Brussel·les al 1907. En Josep Iglésies i Fort (Reus, 1902-1986) precursor dels estudis de població de Catalunya i les publicacions dels doctors Jordi Nadal i Anna Cabré destaquen també els índexs molt baixos tant de fecunditat com de mortalitat al voltant de Reus des de mitjans del segle XIX. També altre doctors com Antonio Arbelo, Fausto Dopico, Rosa Gómez Redondo, Francesc MuñozPradas i Josep Bernabeu-Mestre mostren dades molt altes de l’esperança de vida a principis del segle XX en comparació a la resta de Espanya. Tot i que s’hi fa la descripció numèrica, les causes d’aquesta bona salut al voltant de Reus són moltes i variades però poc estudiades.

L’any 1914, el Dr. Frías, havia sol· licitat al consistori reusenc fer-se càrrec gratuïtament de la visita de Abril 2016

nens malalts de l’Hospital de Sant Joan. Considerant que les causes principals de l’elevat nombre de defuncions entre la població infantil es devien “principalment a la misèria i a la ignorància de les mares”, el facultatiu va pensar que “per obtenir un èxit veritable en aquesta tasca” era absolutament indispensable formular un pla de campanya que hauria de desenvolupar-se per etapes i de manera gradual en tractar-se d’una tasca enorme i no comptar amb mitjans per realitzar-la. I així ho va fer: l’1 de desembre de 1916 quedava cons-

tituïda l’Associació Reusenca de la Caritat –amb l’ajuda del mecenes Evarist Fàbregas- i s’aprovava el seu primer reglament. Aquest document incloïa millores higièniques i sanitàries, millors serveis i la beneficència domiciliària a Reus. L’obra és una bateria d’accions per a la formació de les mares, pares, sanitaris i mestres dels infants. És una guia per a l’aprofitament de la bona alimentació, la llet i unes pràctiques higièniques adients, davant la infància descuidada per la rutina i la ignorància dels pares i familiars. En aquest con-

text, el facultatiu també impartí un curs d’higiene al Centre de Lectura.

El Dr. Frías va impulsar una intensa campanya de divulgació dels principis de puericultura entre les mares que acabaven de tenir un fill i els difonia gratuïtament al Registre Civil amb un fulletó titulat Consells a les mares per a ben criar a sos fills.

El 1913, després d’un viatge d’estudis per distints països europeus, és nomenat metge dela Junta del Patronat de metges titulars de Reus i es planteja crear una institució de protecció per a la infància a la ciutat.

Pocs mesos després, el contracten com ajudant interí de la secció de Ciències de l’Institut reusenc. Com s’ha mencionat, a finals de 1916 funda l’Associació Reusenca de Caritat per ajudar a les mares embarassades.

Dos anys després, el 1919, crea l’Institut de Puericultura de Reus, conegut com “La Gota de Llet”, amb la finalitat d’ajudar els nens protegint-los de la misèria i ignorància en base al control de les dones embarassades i educant les que es trobaven en període de lactància. L’Institut organitza, també, colònies per escolars i col·labora amb el Servei Municipal d’Inspecció Mèdica Escolar. En conjunt, l’obra d’Alexandre Frías contribueix a determinar una extraordinària reducció de la taxa de mortalitat infantil a Reus en comparació a la de la resta d’Espanya. És el primer en estudiar una patologia freqüent a la zona, que encara no es diagnosticava correctament, com la leishmaniosi.

Ara que fa cent anys de la proesa del Dr. Frías, el consistori reusenc, la URV i el COMT treballaran conjuntament per homenatjar la seva figura.

Es tracta d’un metge no gaire conegut a la seva ciutat però d’una gran talla internacional. Commemorar-lo durant l’any 2017 servirà per mostrar la seva aportació en la reducció de les malalties infeccioses molt abans de l’aparició dels antibiòtics.

M. Gonzalvo-Cirac/ Dr. E. Prats/ H. Sabaté

17 ACTUALITAT

El 10% dels col·legiats s’acullen al Programa de Protecció Social Una quarta part de la quota col·legial es destina al finançament d’aquests ajuts Amb el lema “Deixa’t ajudar”, el Programa de Protecció Social (PPScomt) té per finalitat tenir cura del metge col·legiat, vetllant per la seva qualitat de vida i de la seva família, especialment en circumstàncies complicades que puguin afectar a la seva autonomia i benestar. Actualment, el 10% dels col·legiats sol·liciten aquest tipus d’ajudes que, en general són de dos tipus, assistencials i educatives. La major part dels programes demandats est a n e n ca m i n at s a a f ro nt a r situacions de conciliació familiar, dependència, prevenció de la salut del metge o projectes formatius. Amb aquests fons també es lliuren els ajuts econòmics per donar la benvinguda als nous nats i contribuir a alleugerar les despeses inicials que impliquen l’arribada d’un fill.

Ajudes adaptades al col·legiat El Programa de Protecció Social del COMT es va crear l’any 2011 i està adscrit dins de la Fundación Príncipe de Asturias de la Organización Médica Colegial. Es va concebre perquè la Junta de Govern del Col·legi va detectar que les necessitats d’aju-

Els metges jubilats, en atur o en situació de baixa per malaltia o embaràs tenen una reducció de la quota col·legial

da dels metges de la demarcació no coincidien amb les ajudes contemplades al catàleg de prestacions de la Fundació Príncep d’Astúries. Per això, el PPScomt manté el catàleg d’ajudes de la Fundació i l’incrementa amb les necessitats específiques del nostre programa.

Les ajudes econòmiques són finalistes, mensuals o anuals i han de ser renovades cada any, si continua la situació inicial que les va generar.

El finançament es realitza a través de les quotes dels 3.200 metges adscrits a la institució, que hi contribueixen amb una quarta part del seu pagament trimestral. Com a contrapartida, tots els col·legiats se’n beneficien a través de la cobertura de la pòlissa d’agressions, que cobreix íntegrament el PPScomt.

Les franges d’edat que demanden més prestacions són les més desprotegides: els més joves i els més grans. Els metges jubilats, en atur o en situació de baixa per malaltia o embaràs tenen una reducció de la quota col·legial que assumeix el PPScomt, així com les famílies amb nens amb una malaltia greu que implica una reducció de la seva jornada laboral. Aquestes ajudes s’han unit a la formació dels MIR i el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) de la Fundació Galatea, que són els que s’enduen la major part del pressupost. També val la pena destacar

El PPScomt cobreix íntegrament la pòlissa d’agressions de tots els col·legiats

les ajudes econòmiques dirigides a la continuació dels estudis, de qualsevol nivell, en cas d’orfandat.

El programa s’articula a través de la treballadora social de la institució, Anna Bautista, qui fa un estudi preliminar de cada cas i valora la tipologia d’ajut disponible al qual el metge es pot acollir. Podeu contactar-hi a abautista@comt.cat o 977 232 012.

Posteriorment, la comissió del PPScomt valora les peticions i proposa a la Junta de Govern del COMT la concessió o denegació de l’ajuda sol·licitada.

A tall d’exemple, durant l’últim any, més d’una vintena de casos s’han cobert amb les ajudes del programa de la Fundación Patronato de Huérfanos y Protección Social de Médicos Príncipe de Asturias de la Organización Médica Colegial. A més, s’ha fet entrega d’una cinquantena de packs bebè i s’han entregat una quinzena d’ajuts des del PPScomt.

Abril 2016

18 ENTREVISTA

Roger Pla Gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona

“Hem d’augmentar les sinèrgies entre proveïdors per reduir les llistes d’espera” Fa poques setmanes que el Dr. Roger Pla va prendre possessió com a Gerent de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona. Actualment el Dr. Pla ocupava la plaça de cirurgià adjunt del servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i exercia tasques de docència com a professor associat de la facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili. Pla ha desenvolupat tasques de responsabilitat assistencial i de gestió, ha estat director del Pla director d’oncologia, coordinador dels Plans directors de la Conselleria de Salut i gerent territorial de l’ICS a les Terres de l’Ebre. Ha estat vinculat a diversos proveïdors. De l’any 1998 al 2001 va exercir de director mèdic a l’Hospital de Sant Joan. També va ser cap de servei de cirurgia general i especialitats quirúrgiques del Pius Hospital de Valls, on va exercir vuit anys.

Durant els anys 2007-2008 va ocupar el càrrec de subdirector quirúrgic a l’Hospital de Bellvitge.

-En quin estat ha trobat els serveis de salut de les comarques tarragonines?

-En aquest país s’han fet moltes coses i moltes de ben fetes. El nostre sistema sanitari és envejable, tant de bo tots els països tinguessin uns resultats com els que tenim nosaltres en esperança de vida i mortalitat. Però tot sistema sanitari té punts de millora i el nostre també, aquest serà el meu objectiu.

-Quins són aquests punts de millora?

-Tenim uns grans serveis, amb uns radis de situació molt propers els uns dels altres: l’Hospital de Reus, de Valls, del Vendrell, la Tecla, Joan XXIII... Tenen uns Abril 2016

radis d’acció, unes isòcrones no molt grans, tots ells es financen a través dels impostos i el que hauríem d’intentar és valorar totes aquelles possibilitats que milloressin la sincronització i utilització dels recursos per bé de l’equitat d’accés i la millora dels resultats en salut i eficiència.

-És sostenible el sistema sanitari actual?

-L’hem de fer sostenible. L’estat del benestar és un bé preuat que hem de saber valorar i procurar que no s’espatlli. Tots hem d’esforçar-nos en veure com podem fer-lo sostenible.

Hem de tenir present que la salut ve condicionada per molts factors que no són només el sistema sanitari, que l’estil de vida té un pes molt important al sistema de salut i que els diners que es necessiten per la seva sostenibilitat són públics i hem de tenir molta cura de com els utilitzem.

-Les estadístiques actuals diuen que el metge està molt cremat per la sobrecàrrega assistencial que ha rebut a través de les retallades. Tenen alguna mesura prevista per frenar aquesta situació?

-Tot i les retallades en els recursos i pressupostos que ha sofert el sistema sanitari, hem sigut capaços d’assolir els mateixos resultats. Les enquestes de satisfacció pràcticament no han variat per part dels usuaris. Això vol dir que s’ha fet un sobreesforç per part dels professionals. Aquest tema del burnout no succeeix només a Catalunya i és fruit de les retallades, sinó que aquest síndrome està bastant estès i se’n parla a molts articles científics i mèdics. Potser les causes

que el provoquen, encara que aquesta sigui important, són més que aquesta.

S’hauria d’analitzar i hauríem de procurar que això no passés. El sistema sanitari és una empresa de serveis i la seva qualitat depèn de la gent que el presta. Necessitem que la gent que presta el servei treballi a gust, se senti reconeguda i escoltada per la gent que els dirigeix i lidera.

-Quines són aquestes altres causes?

-No sóc un coneixedor a fons del burnout, però la funció i les organitzacions dels hospitals a vegades s’han burocratitzat moltíssim i la part professional, la part qualitativa del metge, queda menystinguda per la necessitat administrativa. A vegades no sabem reconèixer els valors dels professionals, igual per part de les organitzacions internes, com de les estructures gerencials.

-Què s’hi pot fer?

Hem de saber escoltar amb ànim d’entendre. Escoltar què passa a les organitzacions i als professionals, intentar destriar el gra de la palla i corregir allò que no aporta valor i que acaba fent feixuga la tasca dels professionals.

-Creu que aquesta legislatura es reinvertirà en el sistema sanitari?

-La demanda de més pressupost pel sistema sanitari és una demanda que existeix. Si aquests diners arriben, indiscutiblement es tornarà a invertir en el sistema.

-Com es poden reduir les llistes d’espera a les nostres comarques?

-La mesura a implementar és la sinergia entre tots els proveïdors, de tal manera que si un proveïdor ha de fer obres, com ha passat ara a Joan XXIII,

19 ENTREVISTA

pugui col·laborar amb un altre per tal que no augmentin les llistes d’espera.

Hauríem de procurar que aquestes organitzacions tan properes poguessin col·laborar en tractar els malalts que en un moment determinat no es poden atendre. Tot això vol col·laboració, alineació amb un mateix objectiu i més recursos. Les aliances ben centrades amb uns objectius molt clars per a que hi guanyi tothom són beneficioses pels ciutadans i pels malalts.

-Per tant la seva valoració de l’aliança Tarragona Salut és positiva...

-Sí, em sembla que és un pas endavant que ha millorat qualitativament la prestació del servei. Bons professionals de Joan XXIII han començat a treballar amb bons professionals de l’Hospital de Santa Tecla. Això ha generat que 1+1 siguin més de dos. És un gran pas i s’ha d’ampliar als altres proveïdors de serveis.

-Les agressions als metges s’han doblat durant l’últim any. Què es pot fer per frenar-les?

-Normalment l’agressió respon sempre a un agent extern que provoca una agressivitat a l’agressor. Però l’agressivitat normalment té un fons de malestar.

Tot allò que millori la pau social, les possibilitats de treball i la socioeconomia dels ciutadans ajudarà a disminuir les agressions. Disposar de més recursos i d’una major facilitat d’accés al sistema sanitari també disminueix la pressió

per part dels ciutadans i millora el clima. Com diu el Conseller, allò que fa que la gent tinguem salut, hem de tenir molt present que no és només el sistema sanitari. La contribució del sistema es calcula que és d’un 10% de la salut en general, mentre que el 90% correspon a que el ciutadà disposi d’altres serveis.

-Què n’opina del Reial Decret 954/ 2015 aprovat pel Govern espanyol i que està generant confusió i desconcert entre els equips assistencials dels centres sanitaris?

-El paper de la infermeria és cabdal en el sistema sanitari. La percepció qualitativa de la gent quan està a un hospital, depèn de la qualitat amb que la infermeria tracta els malalts.

També és una realitat el paper cada vegada més gran que té la infermera amb molts àmbits del sistema sanitari. Ja fa molts anys que hi ha països com Holanda o Dinamarca, on totes les patologies cròniques com la insuficiència cardíaca, diabetis tipus 2, hipertensió arterial, que requereixen un seguiment i un ajust de la medicació, les porta infermeria. El treball del metge i la infermera colze a colze als hospitals, jo que hi he treballat molts anys, és indiscutible. Jo crec que els professionals no tenim cap dubte de la capacitat d’infermeria de fer moltes coses. És un tema al qual s’hi ha de trobar una solució a través d’un pacte i ha de quedar resolt. No hem

de generar un problema que potser a la pràctica ja està resolt. Estem pendents d’aquest Reial Decret, a veure com s’ajustarà el tema amb el nou Govern. S’haurà de trobar un camí.

-Quin balanç fa de la posada en marxa del nou sistema de transport sanitari?

-Quan es fa un canvi en algun sistema de funcionament, el canvi sempre genera dificultats i rebuig. És una de les coses que m’he trobat damunt de la taula amb queixes per part del Col·legi de Metges i altres veus. El primer que hem de fer és revisar-ho i veure què passa. La mica que he entrat en aquest tema em sembla que té punts positius.

Tot i així, la separació de “la parella de fet” de metge i infermera és una cosa que a nivell dels professionals es viu malament i s’entén. Els que hem treballat molt de temps fent assistència entenem que sigui una cosa que es visqui malament. Ara bé, s’ha d’analitzar i decidir si s’han de fer retocs o no.

-Tenen dades de balanç del sistema?

-S’ha demanat un anàlisi global de la implementació d’aquest model. S’està intentant tenir totes les dades possibles perquè faran més entenedors els resultats i donaran més possibilitats d’estudiar què ha passat.

-S’ha dit que el model funciona molt bé a l’àrea metropolitana perquè allà hi ha molts hospitals de primer nivell en molt pocs km quadrats, mentre que això és diferent al territori. Ho creu així?

-Fins on jo sé, hi ha llocs com el Pirineu, on no s’ha canviat el sistema per les característiques geogràfiques concretes. No sé aquí, al Camp de Tarragona, quina influència té la nostra orografia i la distribució dels hospitals amb els resultats.

-Quina fita de futur es marca?

-Obtenir la màxima col·laboració entre tots els proveïdors i que es veiés traduïda per un augment de la satisfacció dels usuaris amb el funcionament del sistema i dels professionals.

Que els resultats objectius amb activitat i despesa fossin millors i que poguéssim tenir més recursos per donar més sortida a les problemàtiques de llistes d’espera, en general.

Abril 2016

20 VIDA COL·LEGIAL

La revista Galens fa 30 anys El proper mes de novembre fa trenta anys de la publicació del primer número de la revista Galens i volem celebrar aquesta efemèride com es mereix, amb un número especial. Aquesta publicació va néixer el mes de novembre de 1986 sota la presidència del Dr. Josep Maria Bertran, amb l’esperit de ser l’eix vertebrador de la vida col· legial, com un servei a la col·legiació però també com una plataforma reivindicativa.

Reconeixement dels companys del Dr. Batlle en la seva jubilació Amb motiu de la seva jubilació, els companys i amics del pediatra Dr. Francisco Batlle van fer-li un petit homenatge en reconeixement per la seva tasca i tants anys de servei dedicat als altres. També li van desitjar molta sort en aquesta nova etapa que comença.

El Dr. Francesc Pardo i Camps assoleix el Grau de Doctor amb la qualificació d’Excel·lent Cum Laude per la Universitat Complutense de Madrid El Dr. Francesc Pardo i Camps, metge especialista de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de l’Institut Català de la Salut de Reus ha assolit el Grau de Doctor per la Universidad Complutense de Madrid (UCM) amb la qualificació d’Excel· lent Cum Laude.

El passat 22 de gener va fer la lectura de la seva Tesi Doctoral titulada: “Eficacia de la infiltración de Plasma Rico en Plaquetas (PRP) en pacientes diagnosticados de Síndrome de la fascia Plantar desde el punto de vista clínico i funcional”.

A la tesi es proposa un nou ens patològic que afecta a l’èntesis entre la Fàscia Plantar i l’Os Calcani. Es defineix la seva etiopatogènia, es descriu una metodologia diagnòstica i es proposa una classificació segons el grau d’afectació i una altra segons les prioritats terapèutiques. Així mateix, es dissenya una nova tècnica de tractament basada en una sola infiltració de 2cc de PRP posant-se de manifest l’efectivitat real del Plasma Ric en Plaquetes en una patologia tan freqüent del retropeu.

Minut de silenci en record a les víctimes de l’accident de trànsit de Freginals El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va fer un minut de silenci com a mostra de condol per les víctimes de l’accident de trànsit del dia 20 de març a Freginals. La corporació va expressar la seva consternació i solidaritat amb els familiars i amics de les joves estudiants que lamentablement van morir i es va agrair a tots els professionals i serveis d’emergències les tasques realitzades.

Abril 2016

COMENÇA A CONSTRUIR ARA EL FUTUR QUE IMAGINES Una inversió de futur que també té avantatges en el present: un estalvi fiscal de fins el 56%1.

Ja tens un pla?

Aconsegueix una atractiva bonificació per traspassar-lo Contacta'ns ara i descobreix tots els detalls:

977 232 012

@ med1tarragona@med.es

www.med.es

La confiança d’estar junts “MED1 Serveis Financers” és una marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., societat propietat del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona, a través de Grup Med Corporatiu SAU, amb CIF B61910865 i domicili a Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. Medone Serveis SLU. posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA. [1] Entitat promotora i dipositària BBVA Entidad Gestora BBVA Pensiones S.A. EGFP. Les aportacions a Plans de Pensions Individuals són deduïbles de la base imposable de l’IRPF fins els límits establerts a la normativa fiscal, motiu pel qual l’estalvi indicat dependrà del tipus marginal de l’aportant, podent variar en algunes Comunitats Autònomes (Catalunya fins el 56%).

Abril 2016

22 ENTREVISTA

Dra. Olga Araújo Metgessa Especialista en Medicina Interna

“Accepto tots els pacients que em sol•liciten l’amistat a Facebook” De les 235 preguntes que s’hi plantejaven, l’últim examen MIR serà recordat per la polèmica qüestió on la Sofía —una pacient de 15 anys— demanava l’amistat a Facebook a en Juan —un resident de segon any—. La pregunta, que va sorprendre a tots els que s’examinaven i que no apareixia en cap dels manuals de preparació de la prova, mostra els canvis que han provocat les xarxes socials en la relació metge-pacient. Per tractar aquesta qüestió entrevistem la Dra. Olga Araújo, metgessa internista que al juliol del 2014 va posar en marxa la web www.medicointernista.es i que ja acumula 60.000 visites i una mitjana de 4.000 visites mensuals. Té sis canals de difusió a les xarxes: gestiona el seu perfil professional i la pàgina web a Facebook, Twitter i Google +. També té presència a Linkedin.

- Davant el dubte d’acceptar o no una pacient a Facebook, què els hi aconsellaria als residents actuals?

- Els residents actuals són molt actius a les xarxes socials, tenen les seves pròpies pàgines web, han nascut al món 2.0 i són metges 2.0 que comparteixen informació mèdica. Molts residents tenen blogs a les seves unitats docents, hi estan acostumats a penjar-hi els casos clínics, és una altra generació. Crec que la generació complicada és la d’entre 35 i 55 anys, que ens hem trobat que les xarxes estaven implantades quan nosaltres hem continuat treballant sense xarxes.

- Quin ús ha de fer el metge de les xarxes socials?

- Les ha d’utilitzar amb professionalitat. Si ets metge i ets a les xarxes socials continues sent metge, això no ho has de Abril 2016

és privat per molt que vulguis acotar el perfil. Vaig fer un canvi radical quan vaig fer la pàgina web i vaig decidir tenir aquesta altra presència a internet. Ara, al contrari, accepto tots els pacients que em demanen sol·licitud d’amistat a Facebook. Crec que per ells és beneficiós i per a mi també, perquè també et veuen d’una altra manera respecte a la manera de treballar a la consulta.

La Dra. Olga Araújo va impartir una conferència al COMT el passat 20 de gener.

- Quina resposta en rep?

- La resposta és positiva, de proximitat, però també hi ha perills. En acceptar-los a Facebook, per exemple, se’ls hi obre el messenger i m’envien missatges privats demanant canvis de visita. Jo el que faig és respondre que Facebook no és la via adequada, que truquin al centre. O em diuen “tinc mal de cap” o “tinc febre”…

I jo els hi responc que vagin a urgències que jo no sóc a la consulta. Per ells és inevitable i tu els has d’anar educant, amb tranquil·litat i paciència. És complicat.

perdre mai de vista. No pots fer qualsevol comentari. Els pacients et troben a les xarxes socials com a metge i has de vigilar que la teva presència a les xarxes sigui la mateixa que a la professió. Estàs blindat, com els polítics i qualsevol altra persona pública. La difusió i eco de les xarxes és brutal.

- A la conferència que va fer al COMT sobre com fiar-se de les pàgines mèdiques d’internet explicava que al pacient no se li ha de dir que no busqui a Google, se li ha de dir que busqui bé.

- El pacient ha de saber buscar la informació, ha de saber triar i separar el gra de la palla.

- Accepta l’amistat dels pacients?

- Ara sí, però he fet un canvi. Quan no tenia el perfil professional a les xarxes no acceptava les amistats dels pacients.

Sobre això tinc dues opinions perquè he actuat de dues maneres. Quan no tenia presència pública a internet, no acceptava les sol·licituds d’amistat perquè era la meva vida privada. Privada entre cometes, perquè a les xarxes socials mai

- Com ha canviat aquest factor la relació metge-pacient?

- La relació metge-pacient ha canviat.

No té res a veure l’actitud del meu pare amb els pacients i la dels pacients amb ell, on s’havia de fer el que ell deia i que no s’ha d’adoptar, a com treballem nosaltres. Ara treballem en equip amb els pacients, no prenem les decisions sols i treballem en consens amb el malalt.

23 ENTREVISTA Tu has de portar les regnes perquè ets el professional, però si ell s’implica, les possibilitats d’arribar a bon port són més altes que si pren una actitud passiva davant la seva malaltia. És necessari que els malalts tinguin informació i els metges som els millors per donar-la.

Busques a Dr. Google fibromiàlgia i surt des del metge reumatòleg que parla sobre la fibromiàlgia des d’un punt de vista científic fins al xaman que posa les mans i que diu que amb aquestes herbes et curaràs. Hem de ser una mica seriosos en aquest sentit. Però això tampoc ho pots evitar, perquè tothom té possibilitat de posar el que vulgui a internet.

Som nosaltres els que hem d’educar en la cerca d’informació i desitjo que arribi un dia on jo pugui recomanar o prescriure una pàgina web sobre informació mèdica raonada, científica i basada en l’evidència.

- D’on va sorgir la idea de fer la web medicointernista.es?

- Jo veia que en dir “sóc internista”, ningú del carrer sabia què volia dir i fins on arriba l’especialitat. Va ser llavors quan vaig decidir explicar què és ser un internista i vaig decidir fer-ho per internet perquè vaig pensar que així arribaria més lluny que quan ho explico cara a cara a la consulta. És curiós, no sé quin efecte deu tenir o perquè ja comença a sonar i una cosa va darrere l’altra, però ara em trobo malalts que arriben

a la consulta i diuen “estic buscant un internista”, això és fantàstic. Hi ha una manca d’educació en salut brutal a la població en general, costa arribar a donar una informació que es pugui entendre per part de la població general sense utilitzar terminologia mèdica, veus que els malalts et pregunten coses que els hi han explicat altres companys però que no han entès. Tot s’ajunta, estàs en una situació on creus que s’ha de fer alguna cosa i així vaig decidir començar a fer la meva pàgina web.

- Quan de temps dedica a la setmana a la pàgina?

- Moltes hores. No tinc interès econòmic i per tant és un a més a més. Cada article que penjo, té, com a mínim, vuit hores de treball darrera.

- Vostè també fa consulta online. Es pot fer una bona consulta sense veure i tocar el pacient?

- Hi ha coses que sí. Per exemple, “m’han dit que tinc anèmia i el meu ferro és de 32, què li sembla Dra.?” No necessito visitar el malalt per fer una interpretació de l’analítica. Ara bé, una primera visita de medicina interna, on em diuen “tinc malestar”, no es pot fer online. Has de veure el malalt perquè hi ha molta informació que reculls a través de la comunicació no verbal de l’entrevista clínica de la consulta i l’has de palpar i explorar, una exploració física comple-

ta no es pot fer virtualment. En canvi, si ja has fet una consulta presencial, com a complement per fer un comentari de l’analítica, la consulta online és una nova eina perfecta. No només això, jo que sóc partidària de fer molt partícip el malalt, a la consulta online veu el seu historial mèdic, els meus comentaris.

Estic molt a favor de l’accés a la història clínica electrònica. Estic completament d’acord en que el malalt tingui accés a tota la informació perquè és d’ell. Jo només sóc el transcriptor en termes mèdics del que el malalt està passant i la seva guia per ajudar a arribar a un diagnòstic i donar-li el millor tractament, la millor solució al seu problema de salut. Sota aquesta perspectiva, el malalt ha de poder veure aquelles anotacions que faig a la consulta, les bones i les dolentes.

- Creu que la consulta online creixerà?

- Ha de créixer, ho veig una eina molt poderosa, molt potent i boníssima en aquesta línia d’empoderar el pacient, de fer-lo partícip de la seva malaltia amb el coneixement mèdic i científic. La història clínica és del pacient, el metge només custodia aquella informació perquè no la faci pública qualsevol, però el malalt ha de poder accedir-hi, sempre amb seguretat, evidentment. Igual que els bancs es blinden, les transaccions en l’àmbit de la salut han de tenir el mateix grau de seguretat.

Abril 2016

24 VIDA COL·LEGIAL

Tarragona acull la XXII Reunió Anual de la Societat Espanyola de Psicogeriatria (SEPG) De l’onze al tretze de febrer, prop de 300 professionals de la salut es van reunir a Tarragona per posar al dia els seus coneixements i investigacions en el camp de la psicogeriatria. La vicepresidenta segona del Col·legi, Dra. M. Antònia Francesch, va participar en la taula inaugural de les jornades juntament amb el vicerector d’Universitats i Societat de la URV, Jordi Tous, la Tinent d’Alcalde delegada de Serveis a la Persona, Ana Santos i el President de la SEPG, Luis F. Agüera. Les jornades van acollir un taller d’exploració neuropsicològica bàsica en demències i un taller d’estimulació multisensorial en els trastorns de conducta de les demències, entre d’altres.

El COMT i la URV analitzen els conflictes ètics i el seu abordatge Els dies 1, 8 i 15 de març van tenir lloc les segones jornades de deontologia i ètica mèdica que organitzen conjuntament el Col·legi i la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV. La primera conferència va ser impartida per la Cap del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Joan XXIII, Dra. Carme Boquè, qui va aprofundir en els problemes ètics a Urgències. La segona jornada la van oferir les Dres. Anabel Chacon i Mercè Cots, d’Atenció Primària del Grup Sagessa i van ser les encarregades de tractar la vivència bioètica a l’Atenció Primària. Per últim, el Dr. Màrius Morlans, expresident del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital Universitari Vall d’Hebrón i de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona, va presentar el funcionament d’un Comitè d’ètica assistencial i va discutir un cas conjuntament amb els Drs. Ramón Miralles, Maria Jiménez i Sara Llop.

La mediació en l’àmbit de la salut a casa nostra Coincidint amb el dia europeu de la mediació, el passat 21 de gener, la Societat Catalana de Mediació va organitzar una conferència al Col·legi per examinar l’estat de la mediació en l’àmbit de la salut a casa nostra. La mediadora Glòria Molins va ser l’encarregada de disseminar les possibilitats que ofereix aquest camp. Durant la sessió també es van tractar temes com l’origen de la mediació en salut, la carta de drets dels pacients, oferiments i límits de la mediació i el llibre blanc de la mediació a Catalunya.

Abril 2016

25 VIDA COL·LEGIAL

Els presidents dels Col·legis de Metges Catalans traslladen les problemàtiques de cada territori al nou Conseller Després que prengués possessió el nou Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Toni Comín, els presidents dels quatre Col·legis de Metges catalans van celebrar una reunió conjunta a la Conselleria per tractar les qüestions que més els hi preocupen de la situació actual i el futur de la sanitat catalana. El nou Conseller va explicar als Drs. Jaume Padrós (COMB), Ramon Mur (COMLL), Josep Vilaplana (COMG) i Fernando Vizcarro (COMT) quines seran les seves prioritats al capdavant de la Conselleria.

Proclamada la nova Junta de Govern de la Secció Col·legial de Metges Cooperants La Secció Col·legial de Metges Cooperants va renovar la seva Junta de Govern el passat 18 de febrer, quan va finalitzar el termini de presentació de candidatures de la secció i es va proclamar l’única candidatura presentada, encapçalada pel Dr. Xavier Manubens. Els membres de la nova

Junta de la Secció són: President: Dr. Xavier Manubens Bertran Vicepresident 1º Dr. Manel Saltor Pons Vicepresident 2º Dra. Laura Palacios Llamazares

Secretari Dr. Miquel Maria Biarnès Margalef Tresorer Dr. Francesc Marsal Cavallé Vocals Dra. M. Henar Fernández Molinero Dra. Vanesa Revuelta Garrido Dr. Luis Lorenzo Roldán Dr. Ramón Profitós Amiell Dr. Eduard Borreguero Guerrero La nova Junta convida tothom qui tingui interès per la cooperació a participar en la secció. En aquest sentit, tots els Drs. que la conformen volen que sigui un espai on poder compartir experiències i posar en comú problemes i reptes comuns relacionats amb la cooperació.

Elegida la Junta Directiva de la nova secció de medicina privada lliure del COMT Una altra secció que s’ha creat recentment és la de medicina privada i assegurança lliure del COMT. La seva finalitat primordial és la defensa dels interessos dels metges que practiquen aquestes modalitats d’exercici en l’àmbit del Col·legi a la província

de Tarragona, d’acord amb la legislació vigent. El passat quinze de desembre va tenir lloc l’assemblea per escollir la Junta Directiva de la Secció, que segons el reglament i d’acord amb les candidatures presentades, presidirà la Dra. Teresa M. Argemí Coletas.

Vicepresident: Dr. Manuel Carasol Ferrer Secretària: Dra. Remedios Rico Urios Vocals: Dra. M. Teresa Prieto Cid Dr. Albert Josa Arqué Dr. Javier Martínez Madrigal Dr. Carlos Vallvé Navarro.

Abril 2016

26 VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi reviu una sessió de cinema a l’antiga El passat 2 de desembre, el COMT va fer un viatge al passat i va reviure una sessió de cinema a l’antiga, tal i com es feia a la meitat del segle XX. La jornada, que va ser presentada per Adolfo Barberán i el vocal de metges jubilats del COMT, Dr. Jaume Fontanet, es va iniciar amb la projecció de la pel·lícula “A Miravet”. A continuació, la sessió va seguir amb el NO-DO (notícies de Tarragona) i a la meitat es van fer anuncis i un descans. A la segona part, es va projectar el tràiler de la pel·lícula Bolero i la pel·lícula “Zamora. De Viriato al Modernismo” (estreno Technicolor). Es tracta d’un extraordinari document de l’evolució arquitectònica d’aquelles terres.

Collellmir aprofundeix en “Els habitants del cinquè món.

Els aborígens d’Austràlia” Dolors Collellmir, professora jubilada de la Universitat Rovira i Virgili i Doctora en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona va realitzar una conferència sobre “Els habitants del cinquè món. Els aborígens d’Austràlia”. Collellmir, especialista en les cultures i literatures de les antigues colònies britàniques, ha fet estades de recerca en Universitats de Canadà, Austràlia i l’Índia. Té publicats una trentena d’articles en revistes nacionals i internacionals i és autora del llibre “El Corazón Matemático de la Literatura” publicat el 2011 per la URV.

Acte emotiu en record als metges que ens van deixar durant el 2015

La Dra. Maria Rull va dirigir unes paraules de record.

Abril 2016

Com cada any, el Col·legi va celebrar un emotiu acte in memoriam dels metges dels qui vam haver de lamentar la seva pèrdua durant l’any passat. El 10 de febrer ens vam reunir familiars, companys i amics per adreçar unes paraules de record als col· legiats que ens van deixar. Són els següents Drs.:

In memoriam 2015 • • • • • • • • • • •

José Luis Álvarez Ángel Alfonso Araque Cundín Luciano Bergua Carrera Desiderio Diez Gómez Rodrigo Miralles Marrero Josep Maria Olivé Plana José Luis Pérez Álvarez Jaime Pons Segalés Gaspar Ricart Hernández Mario H. Rondón Morales Josep Maria Sans Mallafré

27 VIDA COL·LEGIAL

Visita a la Sagrada Família i el Parc del Laberint d’Horta La Vocalia de metges jubilats del Col· legi es va desplaçar a Barcelona per gaudir d’una visita guiada a l’interior de la Sagrada Família. Després de descobrir el temple, obra de l’arquitecte Antoni Gaudí, els col·legiats van anar a dinar. A la tarda, la visita va continuar al Parc del Laberint d’Horta, on els participants a la sortida van passejar i deixar-se perdre pels preciosos jardins que va dissenyar l’arquitecte italià Domenico Bagutti.

Participa a la nova edició dels concursos artístics per a metges El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya convoca de nou a tots els metges amb aficions artístiques i als seus cònjuges a participar en aquesta nova edició dels Concursos Artístics en les disciplines de cinema, dibuix/ pintura, fotografia, narrativa breu i poesia. Consulta les bases del concurs a www.comt.cat. Tens temps per presentar els treballs fins el dia 20 d’abril.

Xerrada i inauguració de la mostra “L’ànec verd, ballem també en català” El psicopedagog Josep Maria Ferran i Torrent va ser l’encarregat de presentar el projecte i la mostra de Jordi Català (Jordi Freixa) “L’ànec verd, ballem també en català. (Pensa, riu i balla)”. Aquest projecte conjunt dels músics que formen l’Orquestra Nova Paper de Tornassol amb Jordi Català, ressorgeix per seguir amb el propòsit de promoure, potenciar i enriquir el ball de Festa Major. L’Ànec Verd és un projecte que agrupa els 35 anys de trajectòria musical del cantant tarragoní.

L’ICS Camp de Tarragona homenatja els 77 treballadors que es van jubilar durant l’any 2015 La Gerència Territorial de l’ICS Camp de Tarragona va celebrar el dia 8 de febrer, un acte d’homenatge als treballadors de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i de la xarxa d’Atenció Primària que es van jubilar durant el 2015 -un total de 77-. També es va reconèixer la seva tasca als 68 professionals que han commemorat durant l’any passat els 25 anys de pertinença a la institució. L’emotiu acte va tenir lloc a l’auditori de la Diputació de Tarragona i va comptar amb més de 250 assistents, entre homenatjats, companys, familiars i directius de l’ICS. Abril 2016

28

VIDA COL·LEGIAL

El COMT celebra el concert de Nadal, la festa infantil i rep la visita del Patge Reial El Col·legi va donar el tret de sortida dels tradicionals actes nadalencs amb el concert de Nadal, que enguany va celebrar conjuntament amb l’Escola i Conservatori de Música. Dues-centes cinquanta persones es van aplegar a l’Auditori de la Diputació de Tarragona per escoltar l’orquestra Simfònica i de Cambra de la institució, formades pels alumnes que cursen els estudis de Grau Professional. A l’entrada de la sala s’hi va dipositar una urna per a que tothom que ho volgués pogués fer un donatiu a l’Associació Astafanias, que treballa amb les famílies amb disminuïts psíquics de les comarques de Tarragona.

La festa infantil també va ser un dels actes amb més públic. L’espectacle “encontats de conèixer” del grup deParranda va omplir de màgia la sala d’actes del COMT, fent saltar i ballar els més petits de la casa. A continuació, el Patge Reial va escoltar i recollir totes les cartes amb els desitjos i peticions pels Reis Mags. Per finalitzar la festa, la Junta va lliurar els premis del concurs de dibuix infantil de la postal de Nadal del COMT. En

Abril 2016

la categoria Mini (de 5 a 7 anys), el primer premi es va atorgar a Irache Alfaro Sierra. En la categoria Infantil (de 8 a 10 anys), la guanyadora va ser Carla Sanchis Villaño. I en la categoria Junior (d’11 a 13 anys), el primer premi i guanyador absolut va ser Marc Solé Boronat.

L’espectacle infantil va omplir de màgia la sala d’actes del Col·legi.

29 VIDA COL·LEGIAL

El guanyador absolut del concurs de dibuix infantil va ser Marc Solé Boronat.

PUBLIREPORTATGE

Història d’una làmpada L’asèpsia als hospitals era una preocupació a finals de 1800. A en Maurice Berger, auxiliar de farmàcia, se li va ocórrer posar-hi solució amb el sistema de difusió per catàlisis i va registrar-ne la patent l’any 1898.

La làmpada catalítica mou grans volums d’aire a través d’una font de calor, la pedra catalítica, que aconsegueix dues temperatures: la de l’interior que està a baixa temperatura, entre 40 i 60 graus, i la de l’exterior, a uns 350 graus. Aquesta diferència de temperatura fa que l’aire es mogui, facilitant que el perfum surti per l’interior sense tenir un aroma a cremat i que l’exterior ens serveixi per partir molècules d’olor, fum de tabac, matar virus i bactèries que estan en l’aire que respirem i en el que vivim.

Tarda 1 minut per metre cúbic en netejar l’aire de l’espai on es troba.

Aquesta tecnologia, revolucionària en els seus inicis, es va aplicar ràpidament a l’ús privat donant origen a l’empresa Lampe Berger. A la dècada de 1930 el perfum aporta una dimensió de plaer i la Lampe Berger es converteix en una peça de col·lecció, s’associa cada làmpada a un dissenyador i a una gran casa de fabricació: Cristall de Baccarat, cristalleries de Saint Louis, Emile Gallé, René

Lalique, abans de l’arribada de la porcellana a la dècada de 1950. L’empresa no deixa d’evolucionar i reinventar-se permanentment, per romandre més que mai amb els habitants del segle XXI. L’ús del perfum d’interiors s’ha estès considerablement en els últims temps, en un moment d’elevada preocupació per la qualitat mediambiental, la tecnologia de Lampe Berger és una de les poques que ofereixen una millora real de l’ambient d’interiors.

Lampe Berger, responent a l’afany d’obtenir la màxima qualitat en totes les seves dimensions, s’envolta dels millors perfumistes per desenvolupar un refinat univers olfactiu. Les proves realitzades regularment per un laboratori independent certifiquen l’absència de fum i difusió de BTEX (Benzè, Toluè, Etilbenzè, Xilè, absència també d’estirè, naftalina, formaldehid i acetaldehid), garantia important per aquells que es preocupen de la qualitat de l’aire que respiren i que pocs productes poden oferir.

Lampe Berger està més que mai convençuda que les fragàncies no han de ser utilitzades per dissimular olors desagradables, però si per afegir un toc de poesia en un ambient purificat.

Abril 2016

30 VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi lliura els ajuts a la natalitat El Programa de Protecció Social del COMT estableix donatius econòmics per a les famílies dels metges col·legiats que han tingut o adoptat un fill/a

El Dr. Juan José Calvo amb els seus fills Marc i Valentín

La Dra. Maria Hernández amb el seu fill Ferran

La Dra. Maria Iria Muiño amb el seu fill Olivier

La Dra. Georgina Vidal amb la seva filla Elna

Els Drs. Salomé Garcia i Robert Manuel amb el seu fill Edgar

La Dra. Ana Casanovas amb el seu fill Roger

El Dr. Oscar Garcia amb el seu fill Aniol

La Dra. Mª Elena Bessó amb la seva filla Núria

Abril 2016

31 VIDA COL路LEGIAL

El Dr. Carlos Zugasti amb la seva filla Amaia

La Dra. Anna L贸pez amb el seu fill Miguel

El Dr. Josep Riera amb el seu fill Artur

El Dr. Manuel Ignacio Berto amb la seva filla Nina

La Dra. Patricia Lara amb la seva filla Paz

La Dra. Delicia In茅s Gentille amb les seves filles Minerva i Delicia

La Dra. Jara Guardia amb la seva filla J煤lia

La Dra. Nagore Arruabarrena amb el seu fill Ander

Abril 2016

32 OPINIÓ

La Medicina Contemporánea (1887-89) Dr. Francesc Gras Salas Metge oftalmòleg Col·legiat amb més anys d’antiguitat (núm. 4300143)

Els penúltims anys del segle XIX, apareixen publicacions mensuals de la medicina i cirurgia humana tal com La Gaceta Sanitaria, de Madrid; España Oftalmológica, de Sevilla, i, de Catalunya, en destacava La Independencia Médica (1885), dirigida pel Dr. Tomàs Lletget i Cailà. Després es va publicar la Medicina Contemporánea. Revista Médica de Reus, órgano de la clase medico-farmacéutica de la provincia de Tarragona. Aquesta última publicació mensual (1887-89) va ser fundada i dirigida per Francesc Gras Fortuny, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Barcelona i reconegut oftalmòleg que exercí a Reus, aleshores la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants.

La revista estava distribuïda en tres seccions: la destinada als nous coneixements de la Medicina europea; la dels habituals col·laboradors en què junt amb professionals de la medicina i farmàcia provincials, s’hi trobaven els coneguts metges barcelonins: el cirurgià Dr. S. Cardenal; el metge de medicina general i polític Dr. Bartolomé Robert i l’afamat bacteriòleg Dr. Jaume

Abril 2016

Ferran. La tercera secció incloïa informacions d’altes i baixes del nombre de professionals de la província, de les malalties contagioses, epidèmies, estadístiques de morbilitat i mortalitat infantils, així com la crònica social i cultural de la classe medicofarmacèutica i de llurs familiars. Figuren en les pàgines de la Revista, propaganda dels noms i composició dels medicaments, aleshores majorment prescrits, que esdevenen , avui dia, una valorada font d’informació de les prescripcions medicofarmacèutiques d’aquella època.

El Dr. Francesc Gras Fortuny (Reus, 1858-1943), després d’haver practicat l’oftalmologia en clíniques barcelonines, es va traslladar a Madrid on exercí de metge oftalmòleg i de professor auxiliar, de l’Instituto Oftálmico Nacional.

L’any 1883 va rebre el títol de Doctor per la Universitat de Madrid, llegint la següent tesi: Es lógico y preciso incluir en el cuadro de asignaturas de la enseñanza oficial de la Medicina, la oftalmología?, tesi que recollí la premsa, assolint un estat

d’opinió iniciada pel Dr. Gras i l’adhesió de diferents periodistes i dels doctors madrilenys: Lozano Caparrós, Lafoz, Castellana i d’altres. L’assignatura d’oftalmologia, a no tardar, va ser inclosa com a matèria oficial en la carrera de Medicina.

Casat amb la portoriquenya Rosita Revull Serra, hagué de traslladar-se a l’illa de Puerto Rico per intervenir en el negoci de la seva família Serra. De retorn de l’illa caribenya, va establirse de metge oftalmòleg a la seva ciutat de Reus, exercint fins a l’any 1920 quan s’encarregà de la seva consulta el meu pare, el Dr. Francesc Gras Rebull.

Gras Fortuny va ser corresponsal de l’’Ateneo Antropológico de Madrid’.

L’any 1905, l’‘Academia de Higiene de Cataluña’ el nomenà president honorari del ‘I Congreso Regional de Higiene de Barcelona’. També ingressà per oposició al ‘Cuerpo de Inspectores Provinciales de Sanidad’ en situació d’excedent i alternà l’exercici professional amb l’estudi i publicació de temes de medicina: Higiene de las escuelas (Madrid, 1883); Trabajos escolares causantes de miopía (Madrid, 1884); El parasitismo y la antisepsis en oftalmología (Barcelona, 1905). La seva obra més coneguda va ser Higiene de la vista (Reus, 1909), dividida en dues parts: la primera inclou estadístiques de la ceguesa a Espanya, manera de combatre-la, estudi climàtic, sequera del sòl, gènere de cultius, etc., i, en la segona part, dóna mesures d’higiene ocular a les escoles, disseny de taules i cadires per evitar defectes escolars de la visió, reconeixements periòdics escolars, etc.

Referent a la queratoplàstia, tractament quirúrgic de les greus opacitats corneals, a la Revista de Medicina y Cirugía Prácticas (Madrid, 1910), apareixen anotades les anteriors experiències quirúrgiques de l’any 1883, emprant còrnies de conill, practicades pel Dr. Francesc Gras Fortuny.

33 OPINIÓ

Chuparse el dedo Dr. Julio Garzo Mata Col·legiat núm. 4300694

Los encargados no debe seguir sin mover un dedo ante estas esporádicas conductas

todavía más impúdicos. Ante esa escena ya no encuentra que la vianda está como para chuparse los dedos. Seguramente preferirá abandonarla sobre el mostrador con un gesto que diga, chúpate esa.

Quienes así actúan demuestran no tener dos dedos de frente y se están pillando los dedos pues la sociedad ya alza el dedo reclamando un sentido de la higiene más propio del siglo XXI. Los encargados no deben seguir sin mover un

dedo ante estas esporádicas conductas.

Por lo pronto yo empezaré por regalarle el periódico que le he prestado a mi vecino de barra en la cafetería. Ha pasado las hojas mamándose el dedo en cada página.

Qué cochino.

Tants de carrers caminats, barris i racons perduts, cops i més cops transitats.

Tants de dies esmerçats, assistint els desvalguts o al capsal dels desnonats.

La joventut ha fet via, i amb ella tota la vida, una vida amb els malats.

Tants i tants pisos pujats, ara mateix ben feixucs, i abans, a salts, escalats.

Tants de llibres consultats llegint fins a quedar espremuts, per anar més preparats.

El balanç d’aquesta empresa no és senzill de resumir, Com mesurar les errades?

Tants de pacients visitats, Néts, uns, d’avis coneguts, de joves també auscultats.

Tants de papers arranjats, enutjosos, costeruts, piles de certificats.

I com es pot definir quan l’agraïment t’expressen, el que sents i no saps dir?

Tants i tants consells donats, formulismes saberuts, de vegades encertats.

Més d’un cop aquella tasca et deixava atabalat.

Més d’un cop i més de quatre Hom se’n tornava cansat.

Ha estat clarobscur el trajecte, amb algun tram rebregat, però aquell ànim d’algun dia crec que sí que ha perseverat, ningú deixa de ser el que era, som el que hem fet i hem estat.

Nos mordemos los dedos si el dependiente se chupa el dedo para facilitar el despegue de la bolsa en la que va a introducir el comestible, como por ejemplo y sin que yo trate de señalar a nadie con el dedo, podría ser una barra de pan.

Pero como el cliente no se chupa el dedo, no lo interpreta como un gesto de enjuague de lo que ha estado en contacto con billetes y monedas de los cobros precedentes o, quién sabe, si con paisajes

Retrospectiva Dr. Pere Sanvisens Herreros Col·legiat núm. 430089

Tants tractaments receptats, sempre atents a novetats, xarops, pastilles, pegats...

I tot d’una arriba un dia en què per fi et fas cabal d’uns cabells blancs, una fila que és la teva... tant es val.

Abril 2016

34

Àlex Ossó Reconeixement als 26 anys de servei al COMT

“Mai he intentat vendre res que jo no hauria comprat” Té relació amb el COMT des de 1989, quan la Junta d’aquell moment va decidir crear una assessoria d’assegurances vinculada a una corredoria i deixar de dependre d’una sola entitat. Amb aquest criteri, la institució es va posar en contacte amb l’Àlex Ossó, qui ja es dedicava plenament al sector. La posada en marxa del servei va funcionar i el bon rendiment va motivar un pacte de serveis amb Caixa Tarragona l’any 1995, que va durar uns 5 anys. L’any 2000 es va trencar aquesta vinculació i es va establir amb la corredoria del Col·legi de Metges de Barcelona. Ossó, referència indiscutible de les assegurances al COMT es va haver de jubilar anticipadament fa uns mesos per motius de salut.

-Té contacte amb els seus clients?

-Sí, tenim una relació maca. Ens hem fet grans plegats. Hi ha clients que són amics, sé que m’hi consideren i s’hi consideren i això és un valor, un patrimoni. Sempre n’hi haurà algun que estigui descontent per alguna cosa, és inevitable, però et puc dir que ens n’hem sortit de totes les guerres. També t’he de dir que abans tot era més fàcil. Sóc al món comercial des dels setze anys, mai he intentat vendre res que jo no hauria comprat. El que jo aconsello al client és allò que tinc, però en les seves circumstàncies i amb el meu criteri més sincer, sense estar condicionat per cap oferta, per cap motivació comercial extra professional. Sempre ho he intentat fer així, la gent no sé si n’és conscient.

-Suposo que sí, en la mesura que se’l situa com un referent dins el Col·legi.

-Només puc dir que això m’emociona.

No els he tingut com a clients, sinó com alguna cosa més. Me n’he preocupat molt, m’he intentat posar a la seva pell.

Això, si m’apures, a curt termini és anAbril 2016

ti-comercial o anti-productiu perquè a vegades les empreses volen resultats al minut.

-Fa un moment deia que abans tot era molt diferent. Per què?

-El mercat era més personalitzat i tenies més accés als centres de decisió de les companyies, per poder defensar els interessos del teu client. D’altra banda, aquests centres també eren molt més propers, hi havien delegacions. En el fons, el que ha canviat és molt complex i molt senzill a la vegada. Quan jo vaig començar en el món de les assegurances, als anys 70, el més important era signar un paper. Arribaves amb una proposta signada i ja podies tirar endavant i ser valorat. Als anys 80 es va intentar que si aquesta proposta generava una pòlissa, que es cobrés. Cap als anys 90, ja es va començar a dir que a més de cobrar-ho, havia de ser rentable. A la dècada dels dos mil, s’havia de vendre, de cobrar i, sobre tot, no tenir sinistralitat. Ser rendibles. Les companyies també s’han replegat. S’ha entrat en guerres de preus, la sinistralitat continua essent

la mateixa o més alta perquè es venen pòlisses que es fan servir de manteniment. La despesa està disparada, els preus baixen i els números no surten.

A partir d’aquí pots esperar qualsevol cosa: ERE’s, plans de reestructuració, pujades indiscriminades de prima...

Nosaltres, treballant com a corredoria, estem al mig de tot això i últimament és fa difícil mantenir l’equilibri entre els interessos de les companyies i mantenir el nivell habitual de servei que el nostre client es mereix.

-Com pronostica que evolucionarà aquesta situació?

-Estic convençut que tornarem a la proximitat i al quilòmetre 0. Es farà molta cosa per internet, però al final sempre vindrà algú que dirà que ha tingut la idea ell i es tornarà al valor afegit de la persona.

-M’han parlat de la seva afició pels fòssils i per la muntanya? On i quan van sorgir?

-De ben jovenet, vaig començar a sortir per recollir fòssils i finalment em vaig decantar per l’escalada i l’alpinisme, que he practicat intermitentment des de llavors fins que he pogut. Durant les èpoques més intenses vaig anar per tot arreu i vaig obrir noves rutes a les muntanyes de Tarragona, Pirineus i Andes.

Pel que fa als fòssils, igual, l’afició va sorgir de petit, quan vaig començar a arreplegar-ne. He anat absorbint coneixements com una esponja conscient i inconscientment i últimament m’ha vingut de gust deixar anar part d’aquestes vivències. No tinc formació acadèmica, però, per exemple, ja m’han publicat una vintena d’espècies noves de fòssils de crustacis en diverses revistes mundials. Aniré fent si puc, perquè aquí hi ha un tema cabdal, que és la salut. Si tot va bé, anirem endavant.

35 ALTES Núm. Col

Cognoms, Nom

Núm. Col

Cognoms, Nom

Núm. Col

Cognoms, Nom

FONT SIERRA, FIDEL FRANCISCO

4306331

RIOS RIOS, MARTA

4306571

PINO GONZALEZ, ERIC EDGARDO

4302121

GRAU GILABERT, XAVIER

4306563

FABIAN PAULINO, JOSE GREGORIO

4306572

MARTINEZ PELAEZ, EMMA C.

4303926

LLORDACHS MARQUES, FREDERIC

4306564

ESPINAL DE CONTRERAS, ELIANA

4306573

AVECILLAS CHASIN, JOSUE MOISES

4304739

ONRUBIA CASTRO, SILVIA

4306565

GUTIERREZ LOPEZ, ESTELA

4306574

FERRERES ALBERT, EVA MARIA

4304912

CALLAO MOLINA, VIRGINIA

4306566

DE LA PAZ FIGUEREO, LEONEL

4306575

MARTI GARRIDO, BLANCA

4305186

RUIZ CASELLAS, MARIA MONTSERRAT

4306567

ZERPA ZERPA, VANESSA ANDREINA

4306576

SALINAS PEÑA, JUAN RAUL

4305328

JUANPERE SIMÓ, SARA

4306568

MAÑAS GOMEZ, MARIA JOSE

4306577

CASTELLA CAPSIR, CRISTINA

4305794

MARTINEZ VERGARA, LUIS FERNANDO

4306569

PIÑA BATISTA, KELVIN MANUEL

4306578

KINGA , NAGY

4306330

GARRIDO ARENAS, DIANA

4306570

RIUS GORDILLO, NEUS

4306579

MARULANDA VARGAS, KARINA DEL VALLE

4301591

BAIXES Col·legiat

Nom

Data baixa

Causa

Col·legiat

Nom

Data baixa

Causa

4300352

ESCODA SALES, JOSEP M.

2/10/2016

DEFUNCIO

4304765

CRISTOBAL ANDREU, FERNANDO

3/11/2016

CESSAMENT

4304952

COLOMER ASENJO, INGRID

12/31/2015

TRASLLAT

4300462

ARIAS VALLS, SALVADOR

1/13/2016

DEFUNCIO

4300503

MIRALLES MARRERO, RODRIGO

11/22/2015

DEFUNCIO

4305138

UNEKEN, PETER

12/30/2015

TRASLLAT

4300571

PEREZ ALVAREZ, JOSE LUIS

11/30/2015

DEFUNCIO

4305299

CORRALES CRUZ, ANDRES

3/15/2016

TRASLLAT

4300690

SARDA AURE, PILAR

2/8/2016

DEFUNCIO

4305396

GUILLEMAT FONT, YOLANDA

12/31/2015

TRASLLAT

4300869

RADA IGUZQUIZA, EMILIO

1/26/2016

DEFUNCIO

4305551

SATIRO MENEZES, ALEXANDRA

2/24/2016

IMPAGATS

4300961

MARTORELL LLORT, PERE JOAN

2/10/2016

DEFUNCIO

4305739

ESTADELLA SERVALLS, MARIA JOSE

1/20/2016

TRASLLAT

4301363

SABATE MONTAGUT, JOSEP

1/20/2016

CESSAMENT

4305754

FILIU LEIVA, ELISA

1/25/2016

TRASLLAT

4301570

OLIVE PLANA, JOSEP MARIA

12/12/2015

DEFUNCIO

4305819

LASTRA CASTILLEJOS, EDMAR- EMDY

2/1/2016

TRASLLAT

4301886

ALVAREZ ANGEL, JOSE LUIS

11/29/2015

DEFUNCIO

4305900

JOVE MARTINEZ, MARIA TERESA

2/4/2016

TRASLLAT

4301999

RICART HERNANDEZ, GASPAR

11/25/2015

DEFUNCIO

4305948

CAMPS ., MIGUEL ANGEL

12/2/2015

TRASLLAT

4302372

GUTIERREZ CASADO, CARLOS

2/3/2016

DEFUNCIO

4305962

GWYNN ESPINOLA, STEVE MARC

2/29/2016

TRASLLAT

4302454

BELMONTE CUELLA, PABLO

12/23/2015

VOLUNTARIA

4306020

GABERNET FLORENSA, ROSA MARIA

1/5/2016

TRASLLAT

4302503

MIRALBELL GUERIN, ROSA Mª

2/24/2016

IMPAGATS

4306057

BIDEGAIN RAMIREZ, MARIA CRISTINA

3/15/2016

TRASLLAT

4303203

COMINO CILLEROS, JESUS

2/24/2016

IMPAGATS

4306182

ARGUELLO , MARIA PATRICIA

2/24/2016

IMPAGATS

4303396

BARDAVIO ARA, FRANCISCO JAVIER

12/31/2015

TRASLLAT

4306313

RABAZA GINER, VANESSA

2/10/2016

TRASLLAT

4303775

MARTINEZ HERAS, M. PILAR

12/21/2015

TRASLLAT

4306528

MARTINEZ FERNANDEZ, TERESA

3/15/2016

TRASLLAT

4304579

MARTINEZ VELASCO, NATHALIA

2/24/2016

IMPAGATS

4306551

TELLEZ VELAZQUEZ, ROBERT

11/11/2015

TRASLLAT

L’ACUDIT

ANUNCIS PER PARAULES Lloguer: Es lloga pis a Tarragona. Moblat, totalment equipat i en perfecte estat. Situat a la plaça Josep Roig i Raventós (davant de la Plaça de Toros). Menjador i dos dormitoris totalment equipats. Calefacció individual per gas i aire condicionat. Nevera, rentadora, TV, microones, vaixella... Molt ben orientat i lluminós. Quarta planta amb ascensor. Preu: 500 euros al mes.

Telèfon: 690439074 Es lloga pis cèntric al carrer Governador González (cantonada amb carrer Fortuny) de Tarragona.

Consta de dues habitacions, bany, cuina office i saló menjador. Moblat. Exterior. Parquet.

Calefacció i aire condicionat. Interessats trucar al 977 222 253 o al 636 660 247 Venda: En Venda Centres Mèdics Catalunya Costa Daurada, SLU (Salou). Empresa dedicada a la medicina turística ven tres centres mèdics equipats, dos d’ells a Salou i un altre a Miami Platja.

Per a més informació: Dr. Jorge Bonalumi. Telèfon: 629 169 174. Correu: jorgebonalumi@gmail.com Venda de Centre a Salou de 200m2, autoritzat per Sanitat com a centre mèdic, estètic i de cirurgia de consultori. Instal·lacions: Àmplia recepció i exposició de productes, dues sales d’espera (opció sala diàfana de 60m2 polivalent, 3 despatxos mèdics, sala de cirurgia ambulatòria, tres cabines, lavabo minusvàlids, aire condicionat, fil musical.

Interessats contactar amb Maria José Ramírez: +34 934 125 043 Correu: m.ramirez@qires.com Altres: Es cedeix Consultori de Radiologia a Reus El Dr. Josep Ignasi Barber Escrivà, metge radiòleg en exercici des de fa 42 anys, cedeix per jubilació el seu consultori de radiologia a qui de forma individual, grup o empresa, li interessi continuar l’activitat.

Per a més informació: Dr. Barber. Telèfons: 671 621 914 / 977 311 054. Correu: jibarberes@gmail.com Adreça: Gabinet de Radiologia Radiodiagnòstic Dr. Barber.

Passeig Sunyer, 45, baixos. 43202 Reus.

Abril 2016