Galens 191

Desembre de 2015 - Núm. 191

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

El Col·legi reconeix la trajectòria dels seus metges Aprofundim en la immunoteràpia amb verí d’himenòpters

Entrevista als Drs. Palacios i Biarnés, cooperants del COMT

Consulta l’agenda d’actes de Nadal del Col·legi

60 Hasta un

A.M.A COMPAÑÍA LÍDER EN SEGUROS DE COCHE POR CALIDAD PERCIBIDA, FIDELIDAD Y PRESCRIPCIÓN Fuente: Informe anual ISSCE (dic 2014)

% bonificación

en su seguro de Automóvil AMPLIA RED DE TALLERES PREFERENTES REPARACIÓN Y SUSTITUCIÓN DE LUNAS A DOMICILIO CON DESCUENTOS DE UN 50% POR NO SINIESTRALIDAD PÓLIZAS DE REMOLQUE LIBRE ELECCIÓN DE TALLER ASISTENCIA EN VIAJE 24 HORAS DESDE KILÓMETRO CERO PERITACIONES EN 24 HORAS RECURSOS DE MULTAS DECLARACIÓN DE SINIESTROS POR TELÉFONO E INTERNET

A.M.A. TARRAGONA Baixada del Toro, 11-13; bajo Tel. 977 24 50 13 tarragona@amaseguros.com Síganos en

(*) Promoción válida para presupuestos de nueva contratación, realizados entre el 16 de octubre y el 31 de diciembre de 2015. No acumulable a otras ofertas.

Consulte condiciones en su oficina provincial A.M.A.

3 SUMARI

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

6

ACTUALITAT

13

ACTUALITAT

16

ACTUALITAT

18

ENTREVISTA

22

VIDA COL·LEGIAL

33

OPINIÓ

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Helena Sabaté Tomàs Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: TSH Comunicació 2008 SL Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona info@tshcomunicacio.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset

Èxit de la diada col•legial 2015

Celebra el Nadal amb el COMT Com es controla l’al•lèrgia a les picades d’himenòpters El projecte dels metges cooperants del COMT a Guatemala Intensa activitat cultural i social al Col·legi

El moviment antivacunes

Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Desembre 2015

Desembre 2015

5 EDITORIAL

“El Col•legi de Metges i la societat volem el mateix, un sistema de salut pública de qualitat, equitatiu, amb cobertura universal i finançament sostenible, compatible i complementari amb un sector sanitari assegurador i privat amb els mateixos controls i compromisos de qualitat”.

Fernando Vizcarro Bosch. President

La sanitat i la societat Els metges sempre hem fet i farem costat a la societat a la qual servim. No només per professionalitat sinó perquè nosaltres també formem part d’aquesta societat i sabem prioritzar les necessitats urgents que a tots ens afecten molt per damunt de les nostres lícites i irrenunciables reivindicacions professionals. Estem convençuts que aquesta responsabilitat i aquest esforç col·lectiu dels metges serà la base del nou compromís amb la societat, el qual estem disposats a assumir per damunt de qualsevol altre condicionant.

El Col·legi de Metges i la societat volem el mateix, un sistema de salut pública de qualitat, equitatiu, amb cobertura universal i finançament sostenible, compatible i complementari amb un sector sanitari assegurador i privat amb els mateixos controls i compromisos de qualitat. I és aquí que, lluny de demagògies poc pràctiques i d’una ètica qüestionable, farem costat a la societat i exercirem les nostres responsabi-

litats en matèria de salut. Tot això ens ho trobem en el context d’incertesa política en el qual el nostre país està immers, no sols per la crisi econòmica, sinó per la manca d’una solució política, arran de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del passat 27 de setembre.

La Junta de Govern del Col·legi està treballant de valent per afrontar els reptes que tenen plantejats tant el sistema sanitari com els metges. Espero que els propers mesos puguem començar a fer-los més explícits i, sobretot, aconseguim fer-los realitat. Mentrestant, continuarem insistint en la nostra acció sobre els sectors de la professió més desafavorits.

Aprofito l’avinentesa per desitjar-vos unes bones festes i un any 2016 ple d’il·lusions que es puguin traduir en una renovació de l’esperit d’optimisme i ens porti cap a uns temps, si més no, més favorables i tranquils.

Desembre 2015

6 ACTUALITAT

La sala d’actes del Seminari es va omplir de gom a gom de col·legiats i de familiars i amics dels metges guardonats.

El Col·legi ret homenatge als professionals i les institucions sanitàries de la demarcació La Junta de Govern va concedir la màxima distinció col·legial, la Creu de Sant Cosme i Sant Damià, al Dr. Santiago Mallafré Gimeno Dues-centes persones es van aplegar el passat dos d’octubre al Seminari, on va tenir lloc la diada col·legial 2015. Aquest emotiu esdeveniment anual té per objectiu reconèixer la trajectòria de metges e institucions, agraint-los la seva tasca al servei de la sanitat i la seva contribució al desenvolupament de la professió. L’acte va comptar amb la participació de col·legiats, autoritats, familiars i amics.

Enguany, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) va atorgar la màxima distinció col·legial, la Creu de Sant Cosme i Sant Damià, al Dr. Santiago Mallafré Gimeno, com a màxim exponent del tradicional metge de capaçalera, en reconeixement dels seus mèrits professionals i humans durant la seva llarga trajectòria i vinculació a la institució.

La presentació de la seva figura la Desembre 2015

va realitzar la seva filla, la Dra. Marta Mallafré, qui va incidir en la seva dilatada carrera, nodrint-la d’anècdotes familiars i professionals –veure pàgines següents-.

A més, la Junta de Govern també va concedir les medalles d’or als Drs. Carmen Mateo Corbalan i Francesc Gras Salas. A la primera, ginecòloga, per la seva dedicació a la professió mèdica a les Terres de l’Ebre i la seva vinculació a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. La seva presentació la va realitzar una de les seves excompanyes, la cap de ginecologia de l’Hospital, Dra. Milagros Rubio, qui va recordar el seu compromís i lluita per la professió mèdica. Al segon, insigne oftalmòleg de Reus, se li va atorgar la medalla d’or per la seva professionalitat i vinculació amb la societat del Baix Camp i amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de

Catalunya i Balears, així com amb l’Hemeroteca Mèdica de Reus. La introducció a la seva figura la va fer el Dr. Eduard Prats, qui ha mantingut llargues converses amb ell i n’ha reproduït una entrevista al llibre “Medicina, metges i malalts”.

A l’acte, on hi van participar el delegat territorial del Govern, Joaquim Nin i la tinent d’alcalde de comerç, relacions ciutadanes i universitats, Elvira Ferrando, també es va lliurar un premi de reconeixement a les institucions sanitàries del territori. Enguany, el Col·legi va acordar distingir la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla per la seva trajectòria i els seus serveis a la demarcació, amb motiu de la celebració del seu 550è aniversari. El director general i gerent de la xarxa sanitària i social de Santa Tecla, Dr. Joan Maria Adserà, va fer un repàs a la tasca que ha dut

7 ACTUALITAT

El president del Col·legi de Metges, Dr. Fernando Vizcarro, va pronunciar el discurs inaugural de la jornada.

a terme la fundació durant els seus cinc segles de vida. En aquest cas, l’encarregat de recollir la distinció va ser el president de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, mossèn Joan Aragonès.

Els joves també van tenir cabuda a la jornada. La Junta de Govern va reconèixer a la millor expedient MIR de l’escola CTO del Col·legi de l’exercici 2014/2015 que ha triat realitzar la seva especialitat a la demarcació, la Dra. Sara Tameish. La seva presentació la va realitzar el vocal de formació del Col·legi i professor de medicina legal de la Universitat Rovira i Virgili, Dr. Francisco García Sayago, qui va destacar els seus excel·lents resultats acadèmics. La Dra. Tameish està fent la residència en Obstetrícia i Ginecologia a l’Hospital Sant Joan de Reus.

El president va agrair als facultatius guardonats la seva dedicació a la professió.

Col·legiats des de 1965 El reglament d’honors de la institució també contempla el lliurament de la insígnia col·legial a tots aquells metges que porten més de cinquanta anys de col·legiació, com a mostra de gratitud per la seva tasca, la seva pertinença i fidelitat al col·legi. Enguany, aquests metges són: Dra. Misericòrdia Aguiló Bacardí, Dr. Rafael

Albiol Molné, Dr. José Balsells Loperena, Dr. Heraclio-Manuel Bueno Domínguez, Dr. Jaume Fontanet Torres, Dr. Tomás García Gallego, Dr. Jaime Luis Grau Gilabert, Dr. Salvador Grau González, Dr. Juan Grau Lleixà, Dr. Manuel Juste Parrilla, Dr. Romà Massot Punyet, Dr. Ramon Monegal Espinosa de los Monteros, Dra. Aurelia Moreno Castilla, Dr. Eduard Prats

Alonso, Dr. Ramon Reverter Balada, Dr. Victor Rull Cañellas i Dr. José Luis Sardaña Blasco. En nom dels guardonats, el Dr. Massot va dirigir unes paraules als assistents, repassant els canvis viscuts en aquest mig segle, “on l’avenç diagnòstic i terapèutic de la medicina ha sigut prodigiós, diríem que ja som al futur, hi ha molts més hospitals amb tecnologia punta”. Tot i així, Massot va manifestar la necessitat de recordar “l’oblidat consell de René Laënnec: ‘Escolta, escolta el pacient, t’està dient el diagnòstic”.

En aquesta línia, el president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, va agrair a tots els facultatius i en particular, als premiats, la seva dedicació a la professió. A més, va reiterar el compromís de la institució en la defensa i millora de la sanitat pública.

“Si la qualitat del sistema, en general, no s’ha vist afectada aquests darrers anys ha estat sobretot pel compromís ètic dels professionals sanitaris”, va recordar. D’altra banda, també va demanar al conjunt de les forces polítiques i als diferents agents del sector que concentrin esforços i propostes en fer possible “la viabilitat i millora del nostre sistema”, va concloure.

Desembre 2015

8 actualitat

Dr. Santiago Mallafré Gimeno Creu de Sant Cosme i Sant Damià El passat 2 d’octubre, el Dr. Santiago Mallafré Gimeno va rebre la màxima distinció col·legial, la Creu de Sant Cosme i Sant Damià. Reproduïm a continuació les paraules de la seva filla, la Dra. Marta Mallafré, qui va introduir la seva figura: “Em dic Marta Mallafré, sóc pediatra, filla del Dr. Santiago Mallafré Gimeno i formo part d’aquesta llarga família de metges. En primer lloc, vull agrair al Col·legi de Metges haver-me donat la possibilitat de participar en aquest acte. Els hi vull agrair també a tots vostès que siguin avui aquí presents.

Fa unes setmanes em van trucar des del col·legi per demanar la meva col·laboració en aquesta presentació.

En un primer moment vaig pensar que era una tasca difícil, sobretot per algú com jo que no té l’hàbit de parlar en públic. Però poc a poc em vaig anar engrescant. Vaig demanar ajuda a persones de l’entorn laboral del meu pare, vaig contactar amb la Dra. Gras, amb l’Eugenia Palacios i amb el meu cosí, el Dr. Pere Pau Mallafré.

Entre tots em van proporcionar fotos del període de Creu Roja. Vaig aconseguir també altres imatges de l’entorn familiar i algunes més del seu període d’estudiant de medicina buscant d’amagat a casa dels pares, tot aprofitant un dels seus passejos.

El meu pare, forma part de la quarta generació de metges dins de la família Mallafré, junt amb el seu germà Pere i el seu cosí Josep Maria Sans.

Els inicis d’aquesta nissaga els tenim documentats en el seu besavi, el Dr. Joan Mallafré Salort, fill de Vistabella, posteriorment vingueren l’avi Juan Mallafré Torres, i el seu pare Joan Mallafré Guasch.

El Dr. Santiago Mallafré, dins del seu recorregut laboral ha participat en diferents línies de treball, com la medicina hospitalària, a l’antic hosDesembre 2015

El Dr. Santiago Mallafré Gimeno durant el seu discurs d’agraïment pel reconeixement.

pital de Creu Roja, o ambulatòria, al CAP de la plaça Castellers. Cal esmentar també la seva participació durant els anys 70 en la docència a l’escola d’infermeria de la Creu Roja.

A la meva memòria queda la imatge del tapis de Miró de l’hospital de la Creu Roja o la cafeteria de la primera planta en les ocasions en que l’acompanyàvem en alguna visita en dissabtes o diumenges al matí, per veure aquell pacient que estava ingressat i que el tenia prou preocupat.

En la seva vessant professional, és un gran defensor de la visita a domicili, d’observar i escoltar al pacient, i sempre ha sigut poc amic dels estrictes protocols. Sabreu que és una persona humil i pocs consells professionals m’ha volgut donar, però sempre m’ha recomanat: observar, escoltar les persones més enllà de les explicacions sobre la seva malaltia, tenir paciència, reflexionar i estudiar.

La seva passió per la visita domiciliària ha fet que durant molts anys, la seva imatge característica hagi estat la d’ell caminant ràpid pels carrers de Tarragona, amb un cigarret a la boca i la bossa a la mà on porta tot el necessari per fer la visita, saludant cada pocs metres o parant breument per respondre una consulta ràpida al mig del carrer.

Molts dels aquí presents són metges o tenen familiars directes dedicats a la medicina i poden entendre com la vida familiar queda molt lligada a l’activitat professional del metge. A casa sempre recordem aquella llibreta de domicilis que hi havia al costat del telèfon i que cada dia omplia la pàgina, i quedava petita durant els períodes de la grip. O trobar-te’l a qualsevol punt de Tarragona a pas ràpid perquè ha de fer un domicili a la part alta o a la via augusta i d’allí fins al Serrallo.

9 actualitat

La regidora de l’Ajuntament de Tarragona, Elvira Ferrando, acompanyada del president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, el Dr. Mallafré i la seva filla, la Dra. Marta Mallafré i el secretari general del COMT, Dr. Frederic Mallol.

En l’àmbit particular, el pare és reflexiu i observador, té un posat seriós, però només és un posat, ja que en el tracte poc a poc surt un sentit de l’humor fi, irònic i amb converses provocadores que, junt amb una manera de parlar molt i molt personal, amb un to fluix, fa que en ocasions no saps si allò que acaba de dir no ho has sentit bé o si t’està prenent el pèl.

En el seu temps lliure és inquiet en la cerca d’informació. Gran lector, amb preferència per tot allò que te relació amb la història de la seva ciutat, Tarragona. I que actualment ha ampliat amb cerques a internet a través de Google. De fet, ara, amb més temps lliure, passa llargues estones assegut davant de l’ordinador. És també un bon coneixedor de la ciutat i de molts dels seus racons.

Quan vas amb ell pel carrer, t’explica coses com que darrera d’aquella paret hi ha un jardí preciós o sota d’aquell altre queda un refugi amagat o sota de quins carrers passava el rec major. De fet alguns antics pacients ens recorden com sempre demanava, en acabar una visita, poder fer una ullada per la finestra o el balcó per

“M’ha recomanat observar, escoltar les persones més enllà de les explicacions sobre la seva malaltia, tenir paciència, reflexionar i estudiar”.

poder veure un racó de Tarragona amb una nova perspectiva.

També és coneixedor de moltes vides anònimes de tarragonins més enllà de la patologia amb dades com: “aquest senyor va ser jugador del Nàstic als anys 70” o “aquest senyor es banya tots els dies de l’any a la platja”.

Consultant episodis anecdòtics

amb els meus germans recordem que cada primer de mes arribava amb els talonaris de receptes, que havien d’estar segellats abans d’iniciar la consulta, i nosaltres, per cinc pessetes cada un, els segellàvem tots.

Forma part també dels nostres records familiars un pilot de llum vermella que va quedar durant molts anys a l’habitació dels meus germans i que era on hi havia hagut temps enrere una màquina radiològica, quan aquella sala era un despatx.

Bé, he volgut donar una pinzellada a la imatge del metge de capçalera des del punt de vista dels fills. I des del punt de vista professional, crec sincerament que el Dr. Santiago Mallafré, com altres metges de la seva generació i de generacions anteriors, mereix un sincer agraïment dels que en l’actualitat ens dediquem a la medicina, i en especial a l’atenció primària. Crec que la seva dedicació i el seu compromís han contribuït a engrandir la professió de metge a la nostra ciutat.

Moltes gràcies Dr. Santiago Mallafré, muchas gracias Papá, moltes gràcies a tots”.

Desembre 2015

10 actualitat

Dra. Carmen Mateo Corbalán Medalla d’or La Junta de Govern del Col·legi va distingir la Dra. Carmen Mateo Corbalán, ginecòloga, per la seva dedicació a la professió mèdica a les Terres de l’Ebre i la seva vinculació a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. La seva presentació la va realitzar la Dra. Milagros Rubio, cap de ginecologia d’aquest hospital.

Tot seguit, recollim les seves emotives paraules: “Carmen nació en Teruel, pero se trasladó a Barcelona con su familia a los dos meses de edad. Cursó sus cuatro primeros años de medicina en el Hospital Clínico de Barcelona. Siendo alumna de cátedra de tocología, los dos últimos años de estudios los pasó en Santiago de Compostela. Finalizada la carrera volvió nuevamente al Clínico, donde permaneció año y medio junto al Profesor González Merlo. Realizó la formación especializada reglada (equivalente al MIR actual) en la Fe de Valencia. Desde allí obtiene plaza de adjunto en Teruel, donde permanece unos meses como adjunto de Obstetricia y Ginecología.

Estando en Teruel le surge la oportunidad de traslado junto a su marido Javier Acuña a un hospital recién inaugurado, el Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, donde llegan en las Navidades del año 76.

Desde ese momento hasta su jubilación, Carmen Mateo forma parte del servicio de obstetricia y ginecología de dicho hospital. “Cap clínic” a los pocos meses y hasta su jubilación.

Los inicios, aunque según ha referido siempre, divertidos, no fueron tampoco fáciles, única mujer en un servicio de hombres con el Dr. Panisello como jefe de servicio y un hospital poco acostumbrado por aquel entonces a la feminización de la medicina. Le tocaron tiempos en los que a una mujer no se le suponía, Desembre 2015

La Dra. Mateo recull la medalla acompanyada de la Dra. Rubio, el Dr. Vizcarro i el Dr. Mallol.

lo tenía que demostrar y mucho. Fue durante muchos años la única mujer médico del equipo de guardia y la única mujer médico que entraba en quirófano.

De todas maneras, Carmen recuerda aquellos primeros años con mucha ilusión (así se lo he oído contar muchas veces), en un hospital lleno de personal joven, con pocas cargas familiares y muchas ganas de divertirse una vez cumplido el trabajo. ¿Y cómo es Carmen? Carmen es una persona alegre, divertida, de risa fácil, amable… El primer recuerdo que tengo de ella cuando llegué a Tortosa y no conocía a nadie, es para darme su número de teléfono para lo que necesitase e invitarme a su casa, siempre le he estado agradecida por ese gesto.

Una viajera incansable, siempre a los lugares más exóticos, que también nos ha proporcionado momentos muy divertidos en el servicio cuando

Pérez y Pla ¡pretendían cambiarte por camellos!

Una mujer comprometida y luchadora, fundadora del Sindicato médico en el hospital de Tortosa en el año 92 y miembro activo hasta su jubilación.

Capaz de enfrentarse a jefe de Servicio, director, gerente, quien fuera cuando se trataba de defender las ideas que consideraba justas (por suerte no te tengo de adjunto en el servicio en este momento ¡¡Uff!!).

Buena compañera y buena profesional. Le encantaban las largas sesiones de CCEE, sobre todo las pacientes de “oncogine” que sentían verdadera adoración por ella. Los primeros días que iba a tu consulta de oncología tras tu jubilación, las pacientes se quedaban paradas en el umbral al verme: ¿Qué hoy no está la Dra. Mateo? Para mí ha sido un orgullo y un placer trabajar contigo. ¡Enhorabuena!”

11 actualitat

Dr. Francesc Gras Salas Medalla d’or El Dr. Francesc Gras Salas, nascut a Reus, també va ser reconegut amb la medalla d’or del Col·legi en la diada 2015. El Dr. Eduard Prats, qui l’ha entrevistat en diverses ocasions i així ha quedat plasmat en el llibre “Medicina, metges i malalts”, va ser l’encarregat d’introduir el guardó aprofundint en la seva figura.

El Dr. Gras prové d’una família de metges i potser per això, ben aviat va descobrir la seva vocació. El Dr. Prats va explicar que el seu avi i el seu pare ja es dedicaven a l’oftalmologia. Amb només quinze anys, el Dr. Gras ja es posava la bata blanca i assistia a les intervencions quirúrgiques que practicava el seu pare.

L’any 1945 es va graduar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. “Acabada la carrera va ingressar al Departament Oftalmològic de l’Hospital Clínic, on va romandre un any. Posteriorment va fer una estada a l’Hospital Lariboisière de París i finalment es va traslladar a Madrid per cursar els estudis de doctorat al mateix temps que feia pràctiques medicoquirúrgiques a l’Instituto Oftalmológico de Madrid, on

El Dr. Gras agraeix les seves paraules al Dr. Prats, qui va realitzar la seva presentació.

va ser metge intern”, va concretar Prats.

Poc després, l’any 1948, es va traslladar a Reus, on va exercir la pràctica privada fins a la seva jubilació a la seva consulta del carrer Llovera. Precisament el material d’aquesta consulta es pot visitar avui en dia a l’espai museístic de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus.

El Dr. Gras també ha treballat al Centre d’Higiene de la Jefatura Provincial de Sanidad des del 1956 i a l’Hospital Sant Joan de Reus, on va ingressar mitjançant concurs el 1999. També ha estat

oftalmòleg titular per oposició de l’ambulatori de la seguretat social de Reus.

A banda d’incidir en la seva carrera professional, el Dr. Prats també va fer èmfasi en que el Dr. Gras és un escriptor prolífic i un gran melòman, que ha escrit quatre llibres sobre els fets i la gent de la seva ciutat i va ser directiu de l’Associació de Concerts i de la Societat Recreativa i Cultural el Círcol de Reus, a més de vicepresident del Reial Aeroclub de Reus-Costa Daurada, entre d’altres.

550è aniversari de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla Reconeixement a institucions de l’àmbit sanitari La Junta de Govern va decidir guardonar a la Fundació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla per tots els seus anys de servei a la demarcació, coincidint amb el seu 550è aniversari. El gerent de la xarxa sanitària i social de Santa Tecla, Dr. Joan Maria Adserà, va fer la presentació del guardó traçant el recorregut històric de la institució. L’encarregat de recollir la distinció va ser el president de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, mossèn Joan Maria Aragonès.

El president de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, mossèn Joan Maria Aragonès, recull la distinció.

Desembre 2015

12 ACTUALITAT

Un reconeixement a l’excel•lència acadèmica Millor expedient MIR 2014/2015 La Junta també va reconèixer a la millor expedient MIR de l’escola CTO del Col·legi de l’exercici 2014/2015 que ha triat realitzar la seva especialitat a la demarcació, la Dra. Sara Tameish. La guardonada, que actualment està realitzant la seva residència a l’Hospital Sant Joan de Reus en l’especialitat de ginecologia i obstetrícia, va ser la MIR número 289. En aquest cas, la seva presentació la va realitzar el responsable de la vocalia de formació del Col·legi i professor de medicina de la Universitat Rovira i Virgili, el Dr. Francisco Garcia Sayago. El Dr. va felicitar a la Dra. Tameish pel seu destacat currículum acadèmic i va destacar el seu esforç i entusiasme durant el seu període de formació.

La Dra. Sara Tameish va ser guardonada pels seus bons resultats acadèmics.

Mig segle de pertinença al COMT El Col·legi també agraeix la fidelitat dels col·legiats durant la diada i per això, el president va lliurar un diploma i una insígnia a aquells membres que porten més de cinquanta anys vinculats amb la institució. En aquest cas va ser el Dr. Massot qui va dirigir unes paraules als assistents en representació dels guardonats i va mencionar a grans trets els canvis viscuts en el sector durant

aquest mig segle. “El 1965 el nombre de metges “provincials” era d’uns setcents, amb un 8 per cent de dones. Ara, amb un total de 3.100 facultatius la proporció femenina és del 50 per cent.

Mentre la població de la província s’ha doblat, passant dels 400.000 habitants de fa mig segle als 800.000 actuals, la xifra total de metges s’ha més que quadruplicat: mil sis-cents s’ubiquen a Tar-

El Dr. Romà Massot va dirigir unes paraules als assistents en representació dels guardonats.

Desembre 2015

ragona, nou-cents a Reus i sis-cents a Tortosa”, va afirmar Massot.

A banda, el facultatiu va lloar el progrés diagnòstic i terapèutic dels últims anys però també va assenyalar el “desànim” que viu el gremi i la necessitat de dialogar més amb el pacient. En aquest sentit, el Dr. Massot, parafrasejant Laennec, va manifestar: “escolta, escolta el pacient, t’està dient el diagnòstic”.

Metges distingits Dra. Misericòrdia Aguiló Bacardí Dr. Rafael Albiol Molné Dr. José Balsells Loperena Dr. Heraclio-Manuel Bueno Domínguez Dr. Jaume Fontanet Torres Dr. Tomás García Gallego Dr. Jaime Luis Grau Gilabert Dr. Salvador Grau González Dr. Juan Grau Lleixà Dr. Manuel Juste Parrilla Dr. Romà Massot Punyet Dr. Ramon Monegal Espinosa de los Monteros Dra. Aurelia Moreno Castilla Dr. Eduard Prats Alonso Dr. Ramon Reverter Balada Dr. Victor Rull Cañellas Dr. José Luis Sardaña Blasco

13 ACTUALITAT

Celebra el Nadal amb el Col•legi Com cada any, el COMT ha preparat activitats per a tothom per a celebrar el Nadal. El proper dilluns 21 de desembre us esperem al Concert de Nadal del Col· legi, coorganitzat amb l’Escola i Conservatori de música de la Diputació a Tarragona. L’acte tindrà lloc a les 20:00 hores a l’Auditori de la Diputació, al carrer Pere Martell número 2 de Tarragona. Serà un esdeveniment que reunirà l’orquestra de Cambra i l’orquestra Simfònica de la institució, formades per alumnes que cursen el Grau Professional i tenen entre 12 i 20 anys. La Simfònica reuneix als estudiants dels darrers cursos del Grau Professional i està formada per instruments de corda, vent i percussió. La de Cambra està formada pels alumnes més joves del Grau Professional i només és de corda (violí, viola, violoncel i contrabaix). A més, en el repertori de cada orquestra hi haurà una obra amb solista. Enguany el concert va dedicat a l’associació Astafanias, que va ser creada l’any 1966 i treballa amb les famílies amb disminuïts psíquics de les comarques de Tarragona. Tothom que ho vulgui podrà dipositar un donatiu per a l’organització en una urna que se situarà a l’entrada de l’Auditori.

A més, com sempre, també esperem els més petits de la casa a la tradicional

festa infantil del COMT, que serà dilluns 28 de desembre a les deu del matí.

Hi haurà moltes sorpreses, ens visitarà el Patge Reial i es lliuraran els premis del concurs de dibuix infantil.

Si voleu jugar a la loteria, el número del Col·legi és el 89.167. Està reservat a l’Administració de Loteria número 18, a l’Avinguda Roma número 5 de Tarragona, on podeu adquirir-lo.

L’Assemblea de Compromissaris aprova el pressupost del COMT pel 2016 El dimecres 25 de novembre va tenir lloc la segona Assemblea de Compromissaris ordinària de l’any. Durant la sessió, que es va celebrar a la seu de Tarragona i per videoconferència a les seus de Reus i Tortosa, es van aprovar per unanimitat els pressupostos del Col·legi corresponents a l’exercici del 2016. A més, també es va ratificar la creació de la Secció de medicina privada i assegurança lliure del COMT. La sessió va començar amb l’informe del president, Dr. Fernando Vizcarro,

qui va detallar la memòria d’activitats de l’últim exercici de la institució. A continuació, la vicepresidenta primera, Dra. Concepción Abril, també va informar els compromissaris de l’activitat referent a les ajudes del programa de protecció social que ha atorgat la institució durant els últims mesos.

El responsable de la vocalia de jubilats, Dr. Jaume Fontanet, també va detallar les jornades culturals i socials que s’han dut a terme. Així mateix, el secretari general de la institució, Dr. Frederic

Mallol, va presentar l’informe de secretaria, fent un repàs general de l’activitat que ha dut a terme la Junta i les accions que s’endegaran properament.

Desembre 2015

14

Asesoria Fiscal y Consultoría Servicio fiscal, mercantil y jurídico Gestiones administrativas Trámites administrativos y herencias Representación fiscal Seguros

Realizamos el mejor asesoramiento laboral, fiscal y contable para tu centro especializado.

Ponte en buenas manos Ponte en Servet.

Consulta y cita previa:

977 81 00 57 servetmiami.com

Desembre 2015

servet@servetmiami.com

Av. Barcelona 130 local 4 · 43892 Miami Platja TGN Plaça Llibertat 11 · 43201 Reus TGN (con cita previa)

15 ACTUALITAT

El president del COMT inaugura les XIX Jornades ACEBA El 26 de novembre es va celebrar la XIX edició de les Jornades ACEBA al Centre Tarraconense El Seminari de Tarragona. Al voltant de 130 professionals de la salut es van reunir per posar en valor l’economia social de les Entitats de Base Associativa (EBA). A la taula inaugural, on hi va participar el president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro també hi van ser presents el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Dr. Josep Mercadé, la tinent d’alcalde i regidora de salut de l’Ajuntament de Tarragona, Ana Santos, el president d’ACEBA, Dr. Joan Ma. Aranalde i el president del Comitè Organitzador de les jornades, Dr. Ramon Monegal.

Sota el títol “Sanitat pública amb valor afegit”, es van concórrer ponències i tallers sobre diversos temes, destacant la conferència inaugural, a càrrec d’Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. Illa

va fer especial èmfasi en la necessitat de revertir i promoure les polítiques socials per enfortir l’estat del benestar. A banda, també es va dur a terme un debat entre els consellers de Salut de la Generalitat de Catalunya, on es

va fer un balanç de la trajectòria del sistema sanitari català fins als nostres dies. Va comptar amb la presència i participació de l’actual conseller, Dr. Boi Ruiz i els exconsellers Dra. Marina Geli i Dr. Xavier Trias.

L’Hospital Viamed Monegal inaugura les seves noves instal•lacions Després d’un procés de dos anys i mig de renovació i modernització, el passat 17 de novembre l’Hospital Viamed Monegal va inaugurar seves les noves instal· lacions. Amb una inversió de sis milions d’euros, el centre ha posat en marxa un nou bloc quirúrgic, amb tres quiròfans d’aguts, una sala d’inducció i parts, una àrea d’esterilització, 6 places de REA, renovació del mobiliari i nous equips quirúrgics. A més, també s’ha reformat l’àrea d’urgències ampliant la capacitat a 5 boxes. A la segona planta s’hi ha creat una nova àrea de cirurgia major ambulatòria (CMA), amb dos nous quiròfans CMA, una àrea d’endoscòpies digestives i respiratòries i dues zones d’adaptació al mig, entre d’altres.

Aquest centre acaba de complir 81 anys d’història a la ciutat.

El Dr. Miquel Aleu Padreny, present a la Galeria de Metges Catalans La Galeria de Metges Catalans (www.galeriametges.cat) és una pàgina web dedicada a la memòria de doctors catalans distingits per una activitat professional destacada i que gaudeixen de prestigi entre els seus coetanis. El Dr. Jaume Fontanet, vocal de metges jubilats del Col·legi és l’autor de la biografia del Dr. Miquel Aleu i Padreny (Constantí, 1910- Tarragona, 2011], metge de capçalera, gran professional de la medicina i notable publicista amb gran dedicació a la vida cultural de Tarragona. Si trobeu a faltar alguna biografia i voleu redactar-la, poseu-vos en contacte amb el Col·legi.

Desembre 2015

16 ACTUALITAT

El Dr. Gaspar Dalmau adorm les abelles amb diòxid de carboni i els hi treu les potes del darrera i les ales abans de fer la repicada.

Picades sota control L’Hospital Joan XXIII és l’únic centre català que realitza la repicada, una prova d’exposició per comprovar l’efectivitat de la vacuna d’himenòpters Una picada d’abella o vespa en una persona al·lèrgica pot arribar a provocar la seva mort. Si bé la majoria de persones simplement experimenten una molèstia, un grup més reduït de la població presenta reaccions greus, que en el pitjor dels casos poden suposar un xoc anafilàctic i tenir afectacions als òrgans interns amb mareig, sensació d’ofec... Així és com descriu la reacció al·lèrgica que va patir una de les pacients del Dr. Gaspar Dalmau, al·lergòleg de Joan XXIII, quan li va picar una abella a la seva parcel·la.

Es calcula que cada any passen per l’hospital entre tres i deu nou pacients afectats per reaccions greus a aquestes picades, a qui s’administra la immunoteràpia pel verí d’himenòpters que té una eficàcia del 98%.

De fet, segons el Dr. Dalmau, la resposta és immediata, “si el pacient no respon o la vacuna no és efectiva, segurament vol dir que no l’hem diagnosticat bé”, apunta.

Desembre 2015

Per comprovar l’efectivitat d’aquest tractament, des de l’any 2007 el Dr. aplica la ‘repicada’, una prova d’exposició controlada per constatar que els pacients al·lèrgics al verí d’aquests insectes el toleren i que per tant, la vacuna ha fet efecte. Per això, es citen els pacients a l’Hospital de dia, on se’ls hi provoca la picada d’abella i es controla la reacció del seu cos al verí.

Aquesta operació es repeteix dues o tres vegades en els cinc anys que dura la immunoteràpia. Comença el primer any que el pacient rep la vacuna, a l’equador i al final de la immunoteràpia. En acabar, es repeteix aquesta operació un o dos anys després, per certificar que ha funcionat. Com que les vespes surten amb la calor, les proves s’efectuen condicionades per l’estació de l’any. “Comencem a partir de setmana santa i en fem fins al novembre”, apunta el facultatiu, que aplica aquest tractament a una quarantena de pacients anuals.

El desenvolupament d’aquesta al·

lèrgia està vinculat al grau d’exposició. Tot i així, els apicultors professionals, per exemple, sempre van més protegits que els aficionats i per això són aquests últims els que desenvolupen amb més freqüència aquestes reaccions més greus. No obstant, també podrien influir-hi factors genètics “però no està molt clar”, afirma el Dr. Dalmau. Si la taxa d’al·lèrgia a aquestes picades se situa entre el 3 i el 6% en la població general, en jardiners i apicultors aquesta xifra ascendeix fins al 16%.

Les abelles que s’empren per la prova arriben a l’hospital subministrades per apicultors. Pel que fa a les vespes, les caça el mateix matí de la prova el Dr. Dalmau, qui presumeix d’haver desenvolupat una “tècnica de caça infalible”.

Preparació de la prova Abans de la ‘repicada’ el Dr. adorm les abelles i les vespes amb diòxid de carboni i els hi talla les potes del

17 ACTUALITAT darrera i les ales, per tal que no puguin volar. Quan es despertin, estaran llestes per picar. Aquesta picada durarà uns 20 segons, de manera que el verí alliberat serà equivalent al de tres picades d’abella. Generalment, el resultat servirà per mostrar que el pacient està correctament protegit per la vacuna, però no sempre és així.

En la tercera repicada que es realitzava al centre, l’any 2007, una pacient va patir un xoc anafilàctic nou mesos després d’administrar-li la vacuna.

Després de diverses proves i un anàlisi exhaustiu del cas es va arribar a la conclusió que la vacuna no havia fet efecte perquè s’elaborava amb verins de vespes americanes, fet que es va corregir amb una solució específica feta amb verí de vespes europees.

L’hospital Joan XXIII és un dels pocs centres de l’Estat i l’únic català que realitza aquesta prova. “S’hauria de fer a tots els centres, però n’hi ha alguns on l’al·lergologia és deficitària i no hi ha prou temps per a fer-la, per això es deriven els casos aquí”, explica el Dr. En aquest sentit, el metge creu que la demarcació de Tarragona és un exemple per l’especialitat perquè hi ha un al·lergòleg a cada hospital.

“Des de la Societat Catalana s’ha fet el llibre blanc d’al·lèrgies per posar un especialista per cada 50.000 habitants. A Lleida només hi ha tres al·lergòlegs per tota la província i a Girona un”, conclou.

Els pacients se sotmeten a la repicada per comprovar l’efectivitat de la vacuna d’himenòpters.

Durant els cinc anys que dura el tractament, es realitzen com a mínim dues o tres proves.

Desembre 2015

18 ENTREVISTA

Laura Palacios i Miquel Maria Biarnés Metges cooperants del COMT

“Ningú els hi ha explicat la importància de rentar-se les mans” La Dra. Laura Palacios, directora del CAP Jaume I i el Dr. Miquel Maria Biarnés, director del CAP Llevant de Tarragona, han tornat recentment del nord de Guatemala, on han visitat els municipis de San Miguel de Acatán i San Rafael La Independencia de la zona de Huehuetenango. Els dos metges han participat en l’estudi de les principals mancances d’atenció sanitària de la població de la zona i desenvolupen un programa endegat pel Comitè Òscar Romero amb el suport de la secció de cooperants del Col·legi per a pal·liar-les. Els Drs. ens expliquen en aquesta entrevista les característiques del projecte i animen a tots els metges que ho vulguin a sumar-s’hi.

— D’on sorgeix la iniciativa de realitzar aquest projecte a Guatemala?

— Dr. Biarnés: Tenim un company jesuïta aquí a Tarragona, el pare Francesc Xammar –cofundador del Comitè de Solidaritat Òscar Romero de Tarragona i Reus– que treballa molt amb Centreamèrica i des de fa molts anys passa els estius allà, dóna classe a la Universitat... L’any passat va anar-hi i va conèixer la realitat d’una població indígena, la maia, que viu a l’altiplà de Huehuetenango – al nord de Guatemala, a la frontera amb Mèxic–. D’entrada, el pare Xammar va desplaçar-s’hi per un tema pastoral, però va veure que en tema sanitari i de salut hi havia unes mancances molt importants.

—I va posar-se en contacte amb vostès...

—B: Sí, i ens va comentar que valdria la pena que hi anés algun metge de Tarragona per a que conegués la realitat de com viu la població i assenyalés les Desembre 2015

Els Drs. Palacios i Biarnés han visitat la zona per fer un estudi de les necessitats sanitàries.

Ambdós metges manifesten que la majoria de persones grans de la zona no s’havien visitat mai.

19 ENTREVISTA principals prioritats sanitàries que tenen i què s’hi podria fer. A partir d’aquí, nosaltres ens hi vam desplaçar, vam conèixer les comunitats maies, les vam visitar i detectar les seves principals necessitats.

—I quines són?

—Dra. Palacios: Principalment l’assistència sanitària, allà hi ha un sol centre de salut públic per tota una comunitat de 60.000 persones.

—Com funciona allà el sistema sanitari?

—P: Sobre el paper, el sistema està molt bé. En principi és públic, gratuït i cobreix els medicaments, podries pensar que és equiparable al nostre. En canvi, quan hi arribes veus que la realitat és ben diferent perquè només hi ha un centre de salut per una població de 60.000 habitants. La seva dotació és d’un metge i cinc o sis infermeres professionals, que en teoria ofereixen assistència 24 hores, però a la pràctica, l’assistència la donen les infermeres i es basa en parts, maternal i vacunacions.

L’assistència per malaltia pràcticament és inexistent. A més, el centre té una dotació de medicaments tan baixa que no poden donar-ne als pacients. En conseqüència, els usuaris al final no fan ús dels serveis públics perquè no obtenen resposta de les malalties que tenen. En aquesta zona també hi ha assistència privada, que és caríssima pels mitjans econòmics que té la població. En resum, no tenen una assistència accessible. Al centre de salut hi tenen una ambulància però no tenen diners per comprar gasolina. O el pacient paga la gasolina o l’ambulància no funciona.

—Quin ha estat l’objectiu del viatge?

—B: El primer pas era fer un anàlisi.

Veure-ho, visitar la població, detectar les necessitats que hi havia i fer propostes d’actuació. Un cop ho hem vist, hem pogut plantejar un petit projecte realista i que s’ha pogut dur a terme.

—Com ho han fet?

—P: Hem estat acollits per la parròquia de San Miguel de Acatán, el mossèn ens ha acollit a casa seva i ens ha muntat la

«Hi ha un sol centre sanitari públic per tota una comunitat de 60.000 persones»

ruta de visites. La xarxa que té la parròquia és el nexe que ens ha servit per arribar a totes les comunitats. Tu arribes allà i ets una estrangera, no pots posar-te a fer una activitat perquè sí, has de tenir la presentació d’una part implicada a la societat. Aquesta ha estat la sort, a través del pare Luis Santos Iscoy, juntament amb el pare Francesc Xammar, es van posar en contacte amb nosaltres per encarar junts aquest projecte.

—En què consisteix el projecte que han endegat?

—B: En primer lloc, en la posada en marxa d’un dispensari mèdic amb suport de farmàcia i laboratori localitzat a la població de San Miguel de Acatán, però on hi poden accedir totes les comunitats que hi ha disperses en aquesta

zona. En segon lloc, també volem crear una petita hostatgeria pels voluntaris que ens hi desplacem, per a reforçar l’equip del metge e infermera que estaran treballant allà, per donar continuïtat durant tot l’any al projecte endegat.

—P: La base serà la parròquia i la clínica parroquial, que havia existit però que ara no estava en funcionament, només dispensaven una part de farmàcia. Ara no hi havia assistència sanitària perquè no tenien professionals per a fer-ho.

Nosaltres aprofitarem la seva xarxa social amb la infraestructura que tenia la clínica, on s’hi farà una remodelació per donar una assistència en condicions.

Hem estat donant l’assistència en condicions impensables per a nosaltres. En aquesta estructura col·laborarem amb professionals d’aquí, animem a qualsevol metge del col·legi que estigui interessat en fer una tasca de cooperació a posar-se en contacte amb el COMT i fer-ho. Fa poques setmanes que han tornat les Dres. Vanesa Revuelta i Henar Fernández, que també s’han desplaçat a la zona per donar continuïtat al projecte.

—Quin paper hi jugaran els professionals locals?

—P: La idea és que aconseguim la contractació de professionals del país perquè mentre no puguem ser-hi nosaltres ells continuïn donant aquesta assistència, aquesta part és el compromís de la diòcesis de Huehuetenango i de la parròquia de San Miguel. Ells ens donaran el suport des del lloc i nosaltres el coneixement i els mitjans que puguem.

La idea és que el projecte sigui autosuficient. No volem suplir la responsabilitat del seu estat de donar l’assistència pública que li correspon, serà una assistència privada però intentant que sigui amb un preu absolutament assequible i èticament adequada, assegurant que el que se’ls hi fa és el que s’ha de fer i no hi ha altres interessos econòmics. Això sí que ho vam detectar, que l’assistència privada a vegades era una mica reprovable èticament. La corrupció és molt palesa.

—Quins terminis es fixen per implementar el projecte?

Desembre 2015

20 VIDA COL·LEGIAL

Les patologies infantils més comunes són per temes d’infeccions intestinals. «No hi ha fam, però hi ha desnutrició», afirma el Dr. Biarnés

—B: Aquesta acció ens la plantegem a tres anys vista. El servei públic és fatal, hi havia molta part dels metges d’allà que estaven en vaga perquè els hospitals no tenen medicació ni mitjans per poder atendre els malalts com toca. No és que ells no en sàpiguen sinó que no tenen mitjans i estan denunciant-ho, però és un tema del seu Govern i del país. Si la situació millora i el sistema públic de salut dóna l’assistència com toca, no tindrem raó de ser. Això seria l’ideal, que només fóssim necessaris per fer-hi turisme.

—P: Som una mica ambiciosos i no només ens volem quedar amb temes assistencials, també volem donar una orientació de formació a la població i d’ajuda als professionals que treballin en l’assistència. Hem detectat moltes carències, no perquè ho facin malament, sinó perquè per exemple, ningú els hi ha explicat la importància de rentar-se les mans. Podrem ajudar molt facilitant guies clíniques o material formatiu.

—L’assistència que feien era gratuïta?

—P: Nosaltres anàvem a les comunitats presentats per la parròquia, però ells venien a visitar-se, no a que els hi donéssim caritat. Amb el mossèn vam acordar cobrar 5 quetzals, que és com Desembre 2015

mig euro, perquè ells donessin valor a que pagaven la visita. Així cobríem les despeses de gasolina, transport, traductors, medicaments... D’aquests últims en vam portar, però ràpidament ens en vam quedar sense.

—B: Són una gent molt digna, no volen donatius. Ells no ho viuen com gent que els hi va a donar res. Els diners recaptats se’ls ha quedat la parròquia per finançar el projecte, la remodelació de la clínica i la creació de l’espai per als futurs cooperants.

— En quin idioma es comunicaven?

—P: No saben espanyol, parlen en acateco, que és la seva llengua pròpia. Ens havíem de comunicar amb traductors, sense ells no haguéssim pogut fer res.

—Quines són les patologies més comunes que hi han detectat?

—B: Els nens sobretot tenen diarrees cròniques per temes d’infeccions intestinals. Això s’agreuja per l’alimentació, hi ha falta de llet, de calç... No hi ha fam però hi ha baixa talla, desnutrició, raquitisme.

—En què es basa la seva alimentació?

—P: La dieta és molt pobre, basada en el consum de milpa –moresc-, poqueta carn i verdures. De fruites en tenen

poques, sí que hi ha varietat però no les poden comprar. De conreu n’hi ha molt poc: préssec, banana, mango i poca cosa més. Les pomes les importen de Mèxic.

L’aigua l’agafen directament dels pous i de les muntanyes.

—I en adults, quines són les patologies més freqüents?

—B: També hi ha malalties bàsiques com la hipertensió arterial i la diabetis, tot el tema ossi, l’artrosi. Hi ha molta patologia gàstrica, com la gastritis. Hi ha temes d’inflamació intestinal també relacionats amb l’alimentació. Hem detectat molts problemes de cataractes, no hi veuen, queden cecs. El tema de pterigions a nivell ocular, que també fa que arribin a la ceguesa. En general, amb petites intervencions es podria canviar molt la vida de la gent. Per exemple, per curar les infeccions intestinals dels nens, amb tractaments molt econòmics, molt barats, allà els hi soluciones molts problemes. Per poc que es faci, per ells ja representa moltíssim.

—P: La població és molt jove, la piràmide de població de Guatemala de baix és molt ampla. Tenen molts fills i una esperança de vida que no arriba als 70 anys. Lògicament, de malalties degeneratives en veus poques i de malalties tipus càncer no n’hi ha tantes. Els adults

21 VIDA COL·LEGIAL

Segons els Drs. el projecte l’han de liderar els metges de família, tot i que no tanquen la porta a col·laboracions d’altres especialistes.

que han passat la criba de nens són els més forts. Les patologies són generalment agudes, quan trobes patologia crònica com la diabetis i la hipertensió, que n’hi ha forces, el problema és la continuïtat del tractament. En aquest sentit també hi ha diferències culturals.

—Quines?

—P: Tu els diagnostiques, els hi poses un tractament i quan acaben la capsa el deixen. A banda que potser no tenen possibilitat de trobar una altra vegada el medicament ni diners per comprar-lo, tampoc tenen la mateixa cultura. Quan els hi dones un medicament ells pensen que els curarà, no són conscients que tenen una patologia crònica i que s’ho han de prendre sempre. El Servei Nacional de Salut que els hi hauria de proporcionar aquests medicaments, té moltes carències i no els hi dóna.

—B: El sistema sanitari públic és molt laci. Cobreix els nens, control de l’embaràs i part. Vam trobar una dona de 75 anys que no s’havia visitat mai. La majoria de gent gran no s’havia visitat mai. Tot el tema assistencial queda descobert. En segon lloc, hi ha el sistema sanitari privat que és inaccessible. En tercer lloc, hi ha el tema del sistema tradicional, dels xamans i el sistema ‘curandero’, que també és privat.

«El sistema sanitari públic és molt laci.

Cobreix els nens, control de l’embaràs i del part.»

—En aquest context, com viuen la mort?

—B: Amb la resignació que quan algú es posa malalt, a vegades es mort. Per exemple, una pneumònia, que es podria curar, per ells pot ser una causa de mort.

—A nivell personal, és la primera vegada que participaven en un projecte de cooperació?

—B: Jo no havia participat en cap.

—P: Jo tampoc però tenia moltes ganes de fer-ho i havia entrat en contacte amb altres organitzacions per poder anar-

hi. El problema és que com a metge de família, els projectes que hi ha són de molt de temps. Nosaltres no tenim la possibilitat de deixar un any la nostra feina per participar en un projecte de cooperació. Per a mi ha estat una alegria trobar un projecte que d’entrada és molt apropiat per un metge de família i el recomano molt als companys de l’especialitat. Això no tanca la porta a que hi hagi col·laboracions d’altres especialistes, però d’entrada és un projecte que ha de ser liderat per metges de família.

—Què en pensen de la cooperació amb l’església?

—P: D’entrada era una mica reticent.

No és un projecte d’evangelització, és sanitari i aprofitem una organització que hi ha al lloc, que està molt ben estructurada i té un lideratge i xarxa social important, que ens ajuda a que puguem fer aquesta xarxa sanitària.

—B: Allà hi ha un ambient d’església catòlica com el d’aquí fa seixanta anys.

Hi ha molta devoció i l’església té una implicació social molt important. Sense la seva estructura d’agents socials i el seu lideratge hagués estat molt difícil arribar a les aldees i comunitats, no haguéssim pogut fer res i haguéssim necessitat molts recursos econòmics dels que no disposem.

Desembre 2015

22 VIDA COL·LEGIAL

El Col•legi Oficial de Metges de Tarragona estrena pàgina web El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha creat una nova web per centralitzar els serveis que ofereix als seus col·legiats. Amb un disseny més intuïtiu que l’anterior, el portal vol agilitzar la realització dels tràmits, oferir informació del sector i donar a conèixer totes les activitats que duu a terme la institució.

El nou portal incorpora més canals de comunicació amb els col·

legiats amb l’objectiu de facilitar el contacte entre el

col·legi i els metges. La web també inaugura l’espai “el blog del president”, on el màxim responsable de la institució analitzarà periòdicament l’actualitat. El portal ha estat realitzat pel dissenyador gràfic Marc Verdés.

Tret de sortida al curs cultural El set d’octubre va començar el curs cultural 2015-2016, que com cada any concentra diferents personalitats per impartir conferències sobre temes diversos. Les sessions es duen a terme amb una periodicitat quinzenal a la sala d’actes del Col·legi. La primera conferència la va impartir el psicopedagog i creador del “Talent Coopel”, Josep M. Ferran i Torrent. La sessió va estar dedicada a “l’entrenament físic i mental com a mòbil educatiu”.

CIRURGIA REFRACTIVA LÀSER

VIU LA VIDA

SOL·LICITA ARA LA TEVA 1a CONSULTA PREOPERATÒRIA

SENSE ULLERES NI LENTS DE CONTACTE

Reus • Carrer de Castellvell, 12 • 977 32 80 60 Tarragona • Carrer de Pere Martell, 41 • 977 25 19 32 TARIFES I PROMOCIÓ VÀLIDES NOMÉS A LES CLÍNIQUES DE CATALUNYA

clinicabaviera.com

PROMOCIÓ EXCLUSIVA per a col·legiats i familiars directes de

NOMÉS FINS AL 29 DE FEBRER

795€ PER ULL

Desembre 2015

+ CONSULTA PREOPERATÒRIA

GRATUÏTA

Tarifa General: 895€/ull. Promoció vàlida des de l’01/12/15 fins al 29/02/16 per tractament Làser, excepte Lasik/Lasek Z-100.

Consulta valorada en 55€. No acumulable a altres ofertes. Imprescindible presentar acreditació a la 1a visita.

23 VIDA COL·LEGIAL

Comença la cinquena edició del curs de preparació per a l’examen MIR Els nous estudiants del curs CTO de Medicina de preparació per a l’examen MIR ja han començat les classes. El dia catorze d’octubre es va realitzar la sessió de benvinguda, on el president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro i el vocal de formació, Dr. Francisco García Sayago van encoratjar els alumnes a preparar-se l’examen amb molta energia, ja que es tracta d’una etapa important de la seva carrera. La duració del curs és de quinze mesos i per tant, aquests estudiants realitzaran el MIR l’any 2017. Les classes es duen a terme els dissabtes a la sala d’actes de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Posteriorment, els alumnes es traslladaran a la seu del COMT de Reus. Enguany s’hi han matriculat una setantena d’estudiants. Aquest és el cinquè any que s’organitza aquest curs, que ha tingut molt bona acollida i resultats.

L’OMC publica un llibre digital del II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica

Tarragona acull el XXV Congrés de la CAMFIC La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) va organitzar el XXVè Congrés català d’Atenció Primària, el 5 i 6 de novembre a Tarragona. El Congrés va coincidir amb els 30 anys de la Reforma de l’Atenció Primària catalana, i va reunir a més de 400 metges de família d’arreu de Catalunya. El Congrés va tenir per objectiu posar de manifest “el paper que els metges de família han jugat en aquests temps difícils en els quals la medicina familiar i comu-

nitària ha hagut de fer nous esforços per adaptar-se als canvis, amb el pacient com a eix de tot el sistema sanitari”.

Durant la jornada es van organitzar conferències sobre taules i malalties molt prevalents, com les cardiopaties, diabetis o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i altres temes com la cronicitat, la planificació́, o les noves tecnologies. A més, es van recollir un centenar de comunicacions científiques.

Ja ha sortit a la llum el llibre digital sobre el II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica, que va tenir lloc el passat mes de maig a Tarragona. L’Organització Mèdica Col·legial ha recollit per primera vegada en una publicació digital les conclusions d’aquestes sessions, que podeu consultar a la nostra web. El Congrés va reflexionar en torn als conflictes ètics a les urgències hospitalàries, la judicialització de la medicina o l’actuació de les comissions deontològiques davant l’error mèdic, entre molts altres temes. En conjunt, es van realitzar vint ponències que es poden consultar en aquesta publicació.

Desembre 2015

24 VIDA COL·LEGIAL

Visita a la Colònia Güell i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau La vocalia de metges jubilats del Col·legi es va desplaçar a Barcelona per visitar la Colònia Güell i l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. La sortida, que va ser el passat 24 d’octubre, va començar amb una visita guiada per tot el poblat de la Colònia Güell, zona edificada al voltant de la fàbrica de teixits de la família Güell a finals del segle XIX. L’obra més vistosa d’aquesta ubicació és la cripta de Gaudí. Es tracta d’una part del projecte del temple que va planificar l’arquitecte i que està catalogada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Després d’aquesta primera ruta els visitants van dinar a Santa Coloma de Cervelló i es van traslladar fins a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau per veure aquesta obra representativa del Modernisme català, magníficament restaurada per l’arquitecte Domènech i Muntaner.

Diario Médico premia la iniciativa “AP i Universitat” La iniciativa “AP i Universitat” impulsada per la vocalia d’atenció primària rural de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) i el Consell Estatal d’Estudiants de Medicina (CEEM) ha estat guardonada per Diario Médico com una de les millors idees de medicina 2015 en la categoria de política professional.

Aquest programa, que s’ha dut a terme en quaranta facultats estatals entre les quals hi ha la Universitat Rovira i Virgili, ha servit per apropar i donar a conèixer el que significa ser metge de família als estudiants de medicina.

La seva finalitat és promocionar l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària entre els futurs MIR, per a que la triïn en primera opció i trencar la tendència a demanar-la com a última. El passat 16 de novembre es va fer la cerimònia d’entrega de premis a Barcelona, on hi va assistir el vocal Dr. Alejandro Moreno en representació del COMT, qui va explicar aquest programa a la facultat de medicina de Reus juntament amb la vocal Dra. Remedios Rico.

Thomas Richard aprofundeix en la fitoteràpia xinesa La medicina tradicional xinesa no està reconeguda oficialment com a estudis universitaris a l’estat espanyol, no obstant, sí que ho està en altres països, com el Regne Unit. Thomas Richard, llicenciat en medicina tradicional xinesa per la Universitat de Gales va apropar-nos a aquesta especialitat el passat 18 de novembre. Richard va dissertar sobre els trets generals de la fitoteràpia xinesa i les seves metodologies, que com va explicar, cada dia estan més esteses. Progressivament, el potencial terapèutic de la fitoteràpia xinesa es va incorporant Desembre 2015

als tractaments de Medicina Xinesa a Espanya. Aquest fet es referma amb la concessió compartida del Premi Nobel 2015 de Medicina a la doctora xinesa Tu Youyou, pel seu descobri-

ment del principi actiu “artemisinina”, de la planta Artemisia annua (Qing Hao en pinyin), que ha reduït de forma significativa les taxes de mortalitat en pacients amb malària.

L’acupuntura és l’eina de la MTX més coneguda a Occident, però encara no s’està aprofitant plenament els potencials resultats de la seva combinació amb la fitoteràpia xinesa. La disponibilitat de productes legals de fitoteràpia xinesa en el nostre país permet al professional poder aprofitar la principal eina de la MTX, que representa el 80% dels seus tractaments”.

25 VIDA COL·LEGIAL

I caminada de Santa Tecla del COMT i l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume El Col·legi i l’Associació d’Amics del Camí de Sant Jaume del Camp de Tarragona van organitzar el passat dinou de setembre la I Caminada de Santa Tecla, coincidint amb la festa major de la ciutat. En total, el recorregut realitzat va ser d’uns dotze quilòmetres, sortint des de Tarragona i arribant fins al Morell. El tret de sortida va ser a les 8:30 des del parc del Francolí, on el centenar de participants van enfilar la vora del riu direcció al Morell.

A Constantí es va fer una parada per esmorzar i visitar la vil·la romana de Centcelles. Després la ruta va continuar fins al Morell, on la visita va acabar amb una visita i degustació a les bodegues Yzaguirre. La tornada va ser en autobús fins a Tarragona.

El Col•legi participa a la 11à marató de donació de sang de Tarragona Com ja és tradicional per les festes de Santa Tecla també es realitza la marató de donació de sang de Tarragona, una de les que més èxit obté. Enguany es van acostar 1.039 persones per donar sang al Teatre Tarragona, el dissabte 19 de setembre de 2015, de 9 a 21 h. D’aquestes donacions, 970 es van fer efectives i la resta, 69 en total, van ser oferiments de persones que en aquell moment no van poder donar sang. La vicepresidenta del COMT, Dra. Concepción Abril, va ser una de les donants de la jornada.

VI Jornades Oncològiques Dr. Amadeu Pelegrí El 13 i 14 d’octubre, l’Ajuntament de Salou va acollir la sisena edició de les Jornades Oncològiques Dr. Amadeu Pelegrí. Durant la primera jornada, la Dra. Laia Capdevila, oncòloga de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla de Tarragona va explicar les últimes estratègies que s’apliquen per combatre el càncer de pròstata. Aquestes sessions tenen l’objectiu d’apropar metges i pacients i aportar informació dels últims avenços en els diferents tipus de tractaments contra el càncer. La segona jornada es va dedicar al càncer de mama i va comptar amb el Dr. Álvaro Rodríguez, cap del servei d’on-

cologia mèdica de l’Hospital General Universitari d’Elx. La vocal d’atenció primària rural del COMT, Dra. Remedios Rico, va participar a l’acte de pre-

sentació de les sessions, animant als organitzadors a continuar en aquesta línia de qualitat i consolidació de les jornades.

Desembre 2015

26 VIDA COL·LEGIAL

El COMT dóna la benvinguda als metges residents que s’han incorporat a la demarcació de Tarragona El dia trenta de juny el Col·legi va donar la benvinguda a la vuitantena de nous residents que s’han incorporat enguany als centres de la província de Tarragona. L’acte va començar amb la benvinguda del president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, qui va donar l’enhorabona als nous col·legiats per haver aprovat el MIR i haver triat la nostra demarcació per continuar amb la seva formació. En aquest sentit, el president va remarcar als col·legiats la importància i necessitat del metge de seguir adquirint coneixements al llarg de tota la seva trajectòria professional.

A l’acte també hi va participar la vocal de metges MIR i ocupació precària del Col·legi, Dra. Mireia Garcia-Villarrubia, qui va explicar als

col·legiats tot el ventall de serveis que la institució posa a la seva dis-

posició. Per la seva banda, la responsable de Formació de la Fundació Galatea del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, Dra. Eulàlia Masachs, també va oferir una xerrada on va explicar als MIR que en aquesta nova etapa que enceten és molt important que tinguin cura de la seva salut. La Dra. va informar-los de les característiques del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM).

La Dra. Maite Prieto desmunta el mite de les dietes miraculoses La metgessa nutricionista Dra. Maite Prieto va oferir una xerrada sobre diferents maneres de reduir el nostre pes el dia quatre de novembre a la sala d’actes del Col·legi. La Dra. Prieto va fer un repàs a les principals “dietes miraculoses” i en va determinar els seus inconvenients. A més, també va alertar de la seva perillositat. L’especialista va incidir en com hem de menjar per a perdre pes d’una manera saludable i va manifestar el seu punt de vista sobre l’estudi publicat per l’Organització Mundial de la Salut que afirma que el consum de carn processada pot augmentar el risc de càncer de colon, considerant que és excessivament alarmista.

687 457 008

www.marcverdes.com hola@marcverdes.com

Desembre 2015

27 VIDA COL·LEGIAL

El president del COMT inaugura la XV Jornada d’Actualització Terapèutica Un any més, Tarragona va acollir la quinzena edició de la Jornada d’Actualització Terapèutica al Palau de Congressos. El president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, va participar a la taula inaugural de la jornada juntament amb el gerent de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Josep Mercadé, el director de la fundació Institut Català de Farmacologia, Dr. Joan-Ramon Laporte i el vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Juan José Cabré. El Dr. Vizcarro va felicitar als organitzadors per la consolidació d’aquest esdeveniment, que com cada any es va celebrar amb l’objectiu d’actualitzar els coneixements en l’àmbit farmacoterapèutic.

La conferència inaugural va tractar “la seguretat dels medicaments d’ús comú a l’atenció primària” i va estar impartida pel Dr. Laporte. Després d’aquesta, es van celebrar tres taules rodones. En primer lloc, es va aprofundir en la “prevenció i tracta-

ment de la pneumònia i les sobreinfeccions de les bronquièctasis”, “les pautes de retirada de benzodiazepi-

nes” i “l’abordatge dels efectes adversos dels tractaments oncològics des de l’atenció primària”.

Oviedo va acollir el VI Congrés Nacional de Metges Jubilats Més d’un centenar de metges jubilats de l’Estat espanyol es van reunir els dies 25 i 26 de setembre a Oviedo, on es va celebrar el VI Congrés Nacional de Metges Jubilats. L’objectiu d’aquest Congrés va ser dissenyar les línies d’actuació per aconseguir “que es valori més la figura del metge jubilat”, manifesta la organització. El vocal de metges jubilats del COMT, Dr. Jaume Fontanet, hi va assistir representant el Col·legi.

El degà de la facultat de medicina de la Universitat d’Oviedo, Dr. Alfonso López Muñiz, va ser l’encarregat d’impartir la conferència inaugural “El cervell, superant desafiaments”, que es va centrar en assenyalar que en l’actualitat, el desafiament “és el propi cervell, el seu coneixement i envelliment”.

Desembre 2015

28

VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Romà Massot recorda el seu pare i el seu oncle, metges rapitencs El passat dia 7 de setembre a Sant Carles de la Ràpita va tenir lloc una de les conferències dedicades a la Ciutat i els Metges. El Dr. Romà Massot i Punyet es feu càrrec de dissertar sobre la vida de dos familiars, metges rapitencs, el seu pare i el seu oncle, el Dr. Romà i Joan Massot Gimeno, respectivament. Els dos germans van passar la infància al seu poble i van estudiar a Barcelona. Es van instal· lar a Reus, i van treballar com a interns a l’Institut Pere Mata. Els dos també van formar part de l’exèrcit republicà, i van coincidir en el camp

de concentració de la plaça de braus de Donostia. Romà va destacar com a neuròleg publicant nombrosos articles de l’especialitat i introduint l’electroencefalografia en les nostres contrades. Pare de família nombrosa va dedicar-se a la fotografia, navegació, excursionisme, música... i tenia uns coneixements quasi enciclopèdics. En Joan, amb una salut delicada, encara que metge de capçalera, va obtenir un gran prestigi traduint obres de medicina i art de l’anglès i el francès. Fou un notable escriptor que obtingué diferents premis a

Beas de Segura (Jaén) dedica un museu al metge jubilat del COMT, Dr. Fernando García Garreta El consistori de Beas de Segura acaba d’inaugurar un museu d’humor gràfic que està dedicat al metge jubilat del Col·legi, Dr. Fernando García Garreta. A més de llicenciat en medicina i cirurgia, el Dr. Garcia Garreta és llicenciat en història i geografia i història de l’art. També és col·leccionista especialitzat en el món de l’humor del segle XX i ha publicat el llibre “La censura en el franquismo y la revista de humor La Codorniz”.

Desembre 2015

la Hora XXV i com a poeta la “Viola d’Or i Argent” als Jocs Florals de Reus l’any 1952. La pintura fou un més dels seus hobbies.

L’acte fou presidit per l’alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, que també va dirigir unes paraules al nombrós públic, que omplia la sala d’actes ubicada a l’emblemàtica Església Nova de Sant Carles. Entre d’altres punts, el batlle va recordar que Lolita Massot, germana dels dos metges, fou una abnegada i popular mestra de la ciutat durant mig segle.

Dr. Romà Massot

29

COMENÇA A CONSTRUIR ARA EL FUTUR QUE IMAGINES Una inversió de futur que també té avantatges en el present: un estalvi fiscal de fins el 56%1.

Ja tens un pla?

Aconsegueix una atractiva bonificació per traspassar-lo Contacta'ns ara i descobreix tots els detalls:

977 232 012

@ med1tarragona@med.es

www.med.es

La confiança d’estar junts “MED1 Serveis Financers” és una marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., societat propietat del Col.legi Oficial de Metges de Barcelona, a través de Grup Med Corporatiu SAU, amb CIF B61910865 i domicili a Passeig de la Bonanova, 47, 08017 Barcelona. Medone Serveis SLU. posa aquests productes al teu abast gràcies a l’acord de col·laboració que manté amb BBVA. [1] Entitat promotora i dipositària BBVA Entidad Gestora BBVA Pensiones S.A. EGFP. Les aportacions a Plans de Pensions Individuals són deduïbles de la base imposable de l’IRPF fins els límits establerts a la normativa fiscal, motiu pel qual l’estalvi indicat dependrà del tipus marginal de l’aportant, podent variar en algunes Comunitats Autònomes (Catalunya fins el 56%).

Desembre 2015

30 VIDA COL·LEGIAL

El Col·legi continua lliurant els ajuts a la natalitat El Programa de Protecció Social del COMT estableix donatius econòmics per a les famílies dels metges col·legiats que han tingut o adoptat un fill/a

La Dra. Patricia Serrano amb el seu fill Gabriel.

La Dra. Alba Muriscot amb la seva filla Paula.

Els Drs. Minerva Carmen Gomáriz i Jordi Blasco amb el seu fill Jaume.

La Dra. Imma Fonoll amb la seva filla Aina.

La Dra. Susana Blázquez amb la seva filla Anna.

Les Dres. Lusmey Fernández i Olga Calavia amb La Dra. Analia Hebe amb els seus fills Oriol i els seus fills Diego i Martí.

Aina.

Els Drs. Soraia Amorós i Antoni Santigosa amb el seu fill Lluc.

La Dra. Maria José Estadella amb la seva filla Cristina.

Els Drs. José Gomez i Carlen Reyes amb la seva filla Estela.

Desembre 2015

La Dra. Maria Salvadó amb el seu fill Enric.

31 VIDA COL·LEGIAL

La Dra. Anna Isabel Soler amb el seu fill Javier.

Els Drs. Darinka Savic i Oscar José Salas amb el La Dra. Elisenda Magrané amb el seu fill seu fill Miroslav.

Oleguer.

El Dr. José Carlos de la Cruz amb el seu fill Bruno.

Els Drs. Anna Alonso i Jordi Pérez amb el seu fill Nil.

La Dra. Marta Catalan amb el seu fill Acher.

La Dra. Rocio Marcellino amb la seva filla Olivia. La Dra. Coral Chancho amb la seva filla Ivet.

La Dra. Maria Victora Reynoso i el Dr. Carlos Fabian amb la seva filla Emma Maria.

La Dra. Neus Martinez amb la seva filla Txell.

La Dra. Naivis Guillen amb la seva filla Ainara.

La Dra. Maria Pilar Gil amb el seu fill Magí.

Desembre 2015

32 OPINIÓ

L’arròs a Catalunya (i II) Dr. Pere Sanvisens Herreros Col·legiat núm. 430089

El de l’arròs a la milanesa és un cas curiós, neix amb l’arribada a Barcelona de cuiners italians a finals del segle XVIII. Amb el temps va adquirir un estil diferent de l’original de la Llombardia, es va catalanitzar i així ha durat molts anys. Aquí es feia amb formatge ratllat però també amb pernil cuit i pèsols, fins deia Angel Muro que “era el millor del món” tal com el cuinaven al restaurant Martin de Barcelona a finals del XIX (citat de Juan Perucho a Gastronomía y cultura). Darrerament, les coses han canviat i estan triomfant els rissotos arreu segons la recepta llombarda original.

A partir de la segona meitat del segle XX el panorama arrosser sofreix un canvi, millora el nivell de vida de la gent, la possibilitat de desplaçar-se, el turisme, i no cal dir la restauració. Aleshores comença a popularitzar-se l’arròs mariner a base de marisc, sense carns de cap tipus, cosa que anteriorment no era el més corrent, i d’aquesta menja, sobretot a la franja litoral, en diuen “paella” marinera, que pràcticament monopolitza durant una pila d’anys la demanda arrossera del públic.

Hem d’arribar al segle XXI per entrar en una progressiva i feliç diversificació i fins recuperació de receptes perdudes o oblidades. Pla es lamentava de la pèrdua, per exemple, d’un plat tant excels i mariner com l’arròs de cabra. La cabra de mar és un cranc de llargues potes, clova oval i bonyeguda que fa un arròs extremadament substanciós, difícil de trobar; però el fet positiu és que s’ha anat generalitzant arreu del Principat la preparació de tota mena d’arrossos, obrint un paisatge nou i engrescador pels amants d’aquest plat tan esplèndid i mediterrani; arrossos mariners, de crancs, de nècores, de galeres, de llamàntol, que són arrossos sucosos, cuits en cassoles de ferro colat o de terrissa. Però a més hem retrobat a la restauració pública l’arròs de conill, Juny Desembre 2015

molt lleidatà, el de bacallà, enriquit amb verdures o pèsols si es vol, el de bolets de tota mena, sols o mesclats, tan actuals.

Podríem incloure tanmateix, si volem, una tria per comarques i localitats, i així descobriríem el potent i singular arròs d’anguila del Delta, els rossejats de Tarragona, nets de qualsevol tall, com l’arròs a banda de l’Ampolla o l’Ametlla i de tants altres.

Esplèndida i ben vinguda eclosió arrossera que enceta gloriosament el nou segle i només requereix quelcom tan fo-

namental com el saber fer del bon cuiner, perquè fer un arròs vol dir, en primer lloc, escollir una correcta varietat del cereal, per exemple el tipus bomba, una varietat excel·lent. El secret d’un plat d’arròs és ben simple: ingredients frescos, de primera classe i una cura pacient en l’elaboració del plat, que vol el seu temps. L’arròs és exigent, cosa bastant incompatible amb tota mena de presses i neguits. Un bon arròs ha de servir-se al seu punt desprès d’uns cinc minuts de repòs, un punt que no vol dir cru, ni tampoc passat, covat, amb el gra enganxat i desfet.

Deixant de banda el món asiàtic, la nostra conca mediterrània és pròdiga en la més esplèndida i feliç cultura arrossera i els Països Catalans en són el més fidedigne i preciós testimoni. Ara que a casa nostra l’autenticitat s’ha anat retrobant, no deixem que es torni a perdre.

El secret d’un plat d’arròs és ben simple: ingredients frescos, de primera classe i una cura pacient en l’elaboració del plat, que vol el seu temps.

33 OPINIÓ

El moviment antivacunes, un fenomen incomprensible Dr. Francesc Duch Campodarbe Col·legiat núm. 4301175 Secretari general de Metges de Catalunya (MC)

A finals del segle XVIII, Edward Jenner, un metge rural anglès, va recollir el saber popular dels seus malalts, els quals coneixien el fet que les lleteres que havien patit una pústula per contagi de la verola vacuna (cow pox) resultaven immunes a la temible verola humana. Aleshores, Jenner va inocular, mitjançant escarificació, material procedent del nòdul d’una munyidora i va reproduir la petita lesió local a un infant (variolització), demostrant que havia quedat immunitzat contra la verola. El descobriment va constituir el primer episodi de vacunació i la verola va ser, dos segles més tard, la primera malaltia infecciosa eradicada –la declaració oficial de l’OMS data de 1979–, gràcies a aquesta tècnica preventiva que va adoptar el nom de vacuna (vaccina) per aquest motiu.

Jenner va gaudir de l’èxit ràpid del seu descobriment, però també va haver de suportar les primeres crítiques contra les vacunes, tant des del punt de vista mèdic –els seus oponents feien èmfasi en els efectes secundaris i preconitzaven uns riscos per a la salut inexistents– com social –reprovacions provinents de sectors amb fortes objeccions morals i religioses.

Actualment, el moviment antivacunes ha anat guanyant adeptes i ha acabat constituint un autèntic problema de salut pública, com reconeixen molts governs i la mateixa OMS, que edita informes periòdicament per contrarestar els efectes del proselitisme d’aquesta doctrina sobre la població. La presumpció d’innocència no existeix per a les vacunes.

L’evidència científica ha d’anar sempre per darrera, desmuntant mites i desmentint imputacions de causalitat.

A vegades, els argumentaris dels antivacunes es fonamenten en conceptes eteris de difícil justificació com el de la sobrecàrrega immunològica, induïda

no per cap vacuna en concret, sinó per totes elles en conjunt (l’esgotament de defenses produït per la sobrevacunació).

Conceptes com aquest calen amb facilitat entre les persones fascinades per la medicina alternativa i les que tenen fe en les diferents formes de medicina fantàstica i acientífica, influïdes per veus autoritzades, com naturòpates, sanadors i curanderos.

Aquests raonaments, que utilitzen per al blindatge contra l’evidència científica, resulten eficaços per si mateixos en el reclutament de nous adeptes entre col·lectius desconfiats i decebuts amb el sistema, amb certa propensió a la conspiració. Sostenir que les evidències científiques no són certes, perquè la indústria farmacèutica té comprats tots els investigadors o perquè els governs falsegen les dades per ocultar la realitat de la nocivitat de les vacunes en una mena de conxorxa internacional, pot semblar d’una ingenuïtat gairebé naïf, però hi ha qui s’ho creu.

La perseverança del moviment antivacunes no es pot acabar d’entendre sense tenir en compte el seu rerefons econòmic. Són molts i variats els negocis que es munten al voltant d’aquest corrent.

S’hi aixopluguen col·lectius d’afectats que cerquen indemnitzacions, advocats que facturen honoraris, premsa sensacionalista que guanya audiència, metges alternatius que incrementen la clientela, autors que venen llibres i associacions que guanyen inscripcions a cursos i congressos.

A Catalunya, en canvi, tenim entitats que orienten la seva bel·ligerància no contra el laboratori productor de vacunes, sinó contra el facultatiu que les prescriu, al qual consideren un pobre ignorant, víctima de la conxorxa internacional i còmplice interessat de l’omertà

que contribueix a silenciar i amagar els danys de la vacunació. Aquestes entitats demanen als seus associats que exigeixin al metge un compromís escrit, on el facultatiu asseguri ser coneixedor de tots els possibles efectes indesitjables i contraindicacions de les vacunes que prescriu o administra, així com de tots els seus components, com a garantia que no es produirà cap efecte secundari.

Tret d’algunes excepcions, però, a Catalunya no s’ha concedit gaire importància als ideòlegs del moviment antivacunes, fins la mort per diftèria d’un nen olotí el passat 27 de juny. Aquest episodi ens ha fet veure a tots l’autèntica dimensió de l’amenaça de la doctrina antivacuna i més encara en comprovar que, després del luctuós succés, els seus promotors s’han reafirmat en les seves tesis en lloc de retractar-se.

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), que en altres èpoques havia estat molt tolerant amb aquest moviment, ha canviat radicalment de posició d’ençà del cas del nen d’Olot i ha endegat una encertada campanya per fomentar la confiança de la gent en les vacunes. Així mateix, s’ha compromès públicament a sancionar els metges que actuïn contra els fonaments essencials de la deontologia i contra l’evidència científica.

No obstant això, caldria demanar als col·legis que no es limitessin a perseguir professionals amb interessos ocults i actituds deontològicament reprovables.

Cal també que mantinguin permanentment informats els facultatius en un àmbit tan canviant i formar-los per poder contrarestar la desinformació generada per aquests col·lectius perniciosos.

Però també caldria exigir a l’Administració programes regulars i periòdics d’educació sanitària en matèria de vacunes, així com campanyes de sensibilització perquè la població prengui consciència de la rellevància en salut pública de les seves informacions.

(Extracte de l’article publicat el passat 2 de setembre al blog secretarimc.com) Desembre 2015

34 GASTRONOMIA

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com) Ingredientes 8 cortes de cecina de León 3 cucharadas de queso fresco 1 cucharada de café de hierbas de Provenza Un chorrito de nata líquida Almendra tostada pelada

APERITIVO DE CECINA DE LEÓN CON QUESO FRESCO Y MERMELADA DE FRESAS

Ingredientes 4 carrilleras de ternera 1 cebolla 1 zanahoria 1 pimiento verde 1 pimiento rojo 3 tomates maduros 1 rama de tomillo 1 hoja de tomillo 2 vasos de caldo Sal y pimienta Dos cucharadas de tomate triturado frito 4 dientes de ajo ½ cucharadas de pimentón dulce 2 vasos de vino blanco Un puñado de setas

FRICANDÓ DE CARRILLERAS DE ATÚN ROJO

Ingredientes 2 manzanas Golden 1 cucharadita de azúcar 1 rama de vainilla 1 vaso de Moscatel 125 gr de mascarpone ½ vaso de café expreso

MANZANA AL HORNO RELLENA DE MASCARPONE

En un bol o batidora añadimos el queso fresco con las hierbas y la nata, mezclamos con la ayuda de unas varillas hasta que quede una mezcla homogénea y sin grumos, rellenamos una manga pastelera con la mezcla.

Enrollamos la cecina en la mano dejando un hueco en el centro para rellenar con el queso fresco de la manga, los colocamos con el queso hacia arriba y dentro con una cuchara lo cubrimos con la mermelada de fresas, colocamos las almendras tostadas troceadas por encima.

Salpimentamos las carrilleras de atún, calentamos aceite de oliva en una sartén y las doramos vuelta y vuelta, las retiramos, reservamos la sartén.

Cortamos los ajos bien pequeños, los pimientos, la zanahoria y la cebolla a dados de medio centímetro, los tomates los pelamos y también los cortamos a dados juntamente con las setas, lo ponemos todo en la sartén que hemos reservado, juntamente con el tomillo y el laurel, lo salteamos todo hasta que coja color. Añadimos las carrilleras de atún y lo regamos con el vino, dejamos que reduzca un minuto y añadimos el caldo, el pimentón dulce y el tomate frito, lo tapamos y lo dejamos cocer a fuego lento unos minutos. (se le puede añadir una picada de frutos secos)

Retiramos el corazón de la manzana y la ponemos en el horno con la rama de vainilla dentro, la vamos mojando con el moscatel, cuando esté cocida la retiramos y la dejamos enfriar.

En un bol o batidora con la ayuda de unas varillas, mezclamos el café con el azúcar y añadimos el mascarpone, si queda muy duro (depende de la marca del mascarpone) podemos añadir un chorrito de nata líquida.

Rellenamos las manzanas con la ayuda de una manga pastelera y una boquilla rizada.

Decoramos con polvo de un sobre de café descafeinado y una hoja de menta.

Menú migdia de dilluns a divendres: 15€.

Terrassa a l’aire lliure.

Sales privades.

Cuina Mediterrànea Desembre 2015

Cavallers,6 baixos 43003 Tarragona 977 252 428

35 ALTES Núm. Col 4306541 4306542 4306545 4306546 4306547 4306548 4306549 4302226 4305296

Cognoms, Nom MANZANARES ERRAZU, ANA MARIA D'MARCO GASCÓN, LUIS GERARDO MORETA LORA, FELIX VLADIMIR ALMONTE ADON, KATTY CRISTINA CORTIELLA VILAUBÍ, MARÍA CINTA BERJON GARCIA, JENIFER LOPEZ ALVAREZ, BEATRIZ MINGUELL VERGES, SOFIA LEON ARANCIBIA, CARLOS ENRIQUE

Núm. Col 4306550 4306551 4306552 4306553 4306556 4303296 4306554 4306555 4306557

Cognoms, Nom BOFILL SOLER, NEUS TELLEZ VELAZQUEZ, ROBERT JORZA , MIRELA GEORGINA GAMERO ACOSTA, DIONILUX ACOSTA MATERÁN, ROSA VIRGINIA JUST SAROBE, MIQUEL MOMPRADE OLIVE, ELISABET SAURA PRADES, MONTSERRAT MOÑIVAS SANCHEZ, YOLANDA ANGELICA

Núm. Col 4304892 4306558 4306559 4306560 4306561 4306562 4305512

Cognoms, Nom SANTOS MARQUES, Mª LUISA BAUTISTA JIMENEZ, CARLOS MANUEL FRANCES SORIANO, LORENA DOMINGO JOLY, JUAN MORRIS MONTOYA, AURA CECILIA NAJERA AGUILAR, EDINSON ABEL SAA SENDRA, JOSE DAVID

BAIXES Col·legiat 4300392 4300630 4300735 4302766 4304156 4304775 4304918 4304969 4305046 4305123 4305173 4305385 4305468 4305521 4305552 4305566 4305579 4305637 4305688 4305768 4305794

L’ACUDIT

Nom SANS MALLAFRE, JOSE MARIA RONDON MORALES, MARIO H. PONS SEGALES, JAIME MILLAN SARDAÑA, Mª INMACULADA GONZALEZ ROGEL, ROSA BRETO TORRES, KATIA PETRINI LINDSTROM, OSCAR A. VILLA VIÑAS, DIASOL CESPEDES MIRANDA, ELA MARIA TAFUR ANGULO, CARLOS ALBERTO HERNANDEZ LAU, MEY LAN SIVKOVA -, JULIA ARROYO NIÑO, SERGI BLOTTA , EDGAR NICOLAS ALBERTO SOCIAS SECO, MARIA ARGILES MATTES, NURIA FRANCO VASQUEZ, JOSE GABRIEL RODRIGUEZ MURILLO, ALEXANDER CASTRO AGUIRRE, FRANCISCO J. ROLLAN SAINT-AMAND, ELSA C. MARTINEZ VERGARA, LUIS FERNANDO

Data baixa 1/9/15 15/6/15 9/9/15 10/6/15 30/9/15 30/6/15 1/8/15 30/10/15 10/9/15 30/6/15 1/7/15 3/9/15 30/9/15 30/9/15 30/6/15 22/6/15 30/6/15 30/9/15 30/9/15 30/9/15 30/9/15

Causa DEFUNCIO DEFUNCIO DEFUNCIO TRASLLAT CESSAMENT VOLUNTARIA CESSAMENT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT VOLUNTARIA CESSAMENT CESSAMENT

Col·legiat 4305901 4305978 4305999 4306002 4306015 4306042 4306071 4306075 4306115 4306181 4306292 4306321 4306330 4306415 4306425 4306527 4306531 4306532 4306543 4306544

Nom ROJAS PEDRAZA, LINA KATHERINE GASCON FERRER, MARINA FREIDEMBERG ANZALAS, GERMAN I. SILVA HASEMBANK, PATRICIA ARACIL I PICO, NEUS GARCIA BELLO, ANGELA CRISTINA SOLANO BENITEZ, ANTONIA JESUS HERRERA QUINTERO, KATHERINE M. BELTRAN FONOLLOSA, ANA SEPULVEDA GRISALES, JULIO C CASAS MENDEZ, LUIS FERNANDO PEREZ ROMERA, ANA BELEN GARRIDO ARENAS, DIANA DIAÑEZ VILLABONA, MARIA JOSE DE GOUVEIA DE GOUVEIA, LUIS A. BOCANEGRA MUNDACA, CHRISTIAN E. PIÑA ALCANTARA, YASMIN PASTORA RICO COTELO, MARIA VAZQUEZ PAREDES, MARIA PILAR ROZO CORONEL, ORLANDO ARTURO

Data baixa 30/9/15 5/8/15 31/8/15 30/6/15 30/6/15 30/6/15 6/7/15 3/6/15 7/10/15 28/9/15 25/6/15 31/8/15 1/6/15 24/9/15 30/6/15 30/9/15 30/6/15 31/10/15 28/10/15 20/10/15

Causa TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT ALTRES TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT VOLUNTARIA CESSAMENT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT CESSAMENT TRASLLAT VOLUNTARIA TRASLLAT CESSAMENT CESSAMENT CESSAMENT

ANUNCIS PER PARAULES Lloguer: Es lloga despatx amb dues dependències de 46 metres quadrats, a la Rambla Nova número 111.

Contacte: Dr. Francisco Saiz 669 870 330 Es lloga despatx de 24 m2 al centre de Tarragona (C/Enric d’Ossó número 2) amb una àmplia sala d’espera i sala diàfana per a la realització de cursos o tallers. Compleix la normativa sanitària. Per a més informació trucar: 675 35 07 27 / 676 37 36 21 El Serveis Mèdics Grup KIFA lloga despatxos per a consultes sanitàries al municipi de Reus per hores o dies. Ens adaptem a les vostres necessitats. En aquest enllaç podreu veure les instal·lacions: http://serveismedicskifa.com . Si esteu interessats us podeu posar en contacte als telèfons 606.326.150 o 606.326.149 Es lloguen habitacions en pis cèntric, al costat de la Plaça Imperial Tarraco i davant de l’estació d’autobusos. Pis alt, lluminós amb 4 habitacions i dos lavabos. Interessats trucar al telèfon: 618848732, o bé al 696000465 Altres: Cedim Centre Mèdic ubicat a Valls en funcionament des de fa 14 anys, amb quadre de metges de prestigi, cartera de pacients. Amb 6 despatxos totalment equipats, excel·lent ubicació, reformat nou de fa 2 anys i tots els serveis. Rendibilitat immediata. Per informació Sr. Robert: 625457115.

Es ven societat limitada professional sense activitat. Econòmica. Contactar amb irincon@comt. es Centre de Fisioteràpia busca Traumatòleg, Homeòpata, Reumatòleg, Metge en Medicina de l’Esport, Pediatra, Psiquiatre, etc... per formar part d’un Equip de Salut al Centre de Reus. Sense comissions, ni percentatges! Interessats trucar al 977.327.367 o al 605.588.086. Incorporació immediata.

Despatxos amb Wifi, calefacció, parquet, tot exterior, lluminós, 2 wc, telèfon, cuina, neteja, bona ubicació, fàcil accés i aparcament, ascensor, sala per treballar en grup /fer tallers

Desembre 2015