Galens 187

Juny de 2014 - Núm. 187

GALENS REVISTA DEL COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Comencen els

MIR

La Dra. Joana Zaragoza ens acosta a la figura de Galè

La Diada Col·legial se celebrarà el pròxim 27 de juny al Seminari

El Col·legi impartirà el Codi Deontològic a la URV

—

CX PERSONAL Ara és el moment d’estalviar i que et paguin més per fer-ho.

Ara és el moment d’aconseguir diners extres amb la teva nòmina.

Ara és el moment de multiplicar x 2 l’augment de la pensió.

I ara és el moment d’obtenir un crèdit per als teus projectes.

Ara i aquí el nou CX PERSONAL. Perquè estem a prop teu i som d’aquí.

DINERS EXTRES NOMINA

3 SUMARI

6 Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Fernando Vizcarro Bosch

10

Delegat del Consell de Redacció: Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció: Mercè Veciana Consell de Redacció: Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43003 Tarragona Tel.: 977 232 012 - 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: TSH Comunicació 2008 SL Carrer Manuel de Falla, 12 43005 Tarragona info@tshcomunicacio.com 977 211 154 Distribució: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) Imprimeix: Indugraf Offset Fotos: Arxiu Galens i TSH Comunicació

ACTUALITAT

Benvinguda als nous metges residents METGES QUE FAN HISTÒRIA

Els Drs. Mazzanti, una nissaga de metges i músics

12

ENTREVISTA

16

VIDA COL·LEGIAL

18 20

Joana Zaragoza tradueix al català tres tractats de Galè Tarragona, seu del II Congrés Nacional de Deontologia el 2015 OBITUARI

Dr. Fernando Salvador González, un home senzillament bo VIDA CULTURAL

Conferències, exposicions, xerrades i tallers omplen el COMT

Tirada: 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Juny 2014

4

Juny 2014

5 EDITORIAL

“Enguany en la nostra Diada Col·legial honorarem el recorregut professional i humà de tres metges que han deixat empremta en el nostre territori.”

Fernando Vizcarro Bosch. President

Una Diada per destacar la nostra feina El pròxim dia 27 de juny, i coincidint amb la festivitat de la nostra patrona, celebrarem la Diada Col·legial. Serà una jornada de reconeixements i distincions, a la que esteu tots convidats.

En aquest acte, que celebrarem a l’edifici del Seminari, volem reconèixer la tasca dels metges que fa 50 anys que són col·legiats, per la seva fidelitat i pertinença a la nostra institució. El Col·legi és la casa dels metges, de tots els que treballem a la demarcació de Tarragona, exercint en la medicina pública o privada, que vetlla pels nostres interessos i que ens ofereix tot un seguit de serveis per ajudar-nos en la nostra activitat professional i personal.

Les noves generacions també tenen un espai important dins la nostra institució, són el futur de la medicina i, com a tal, hem de vetllar per ells, tutelar-los i acompanyar-los durant el procés d’aprenentatge. El Col·legi vol premiar i reconèixer l’es-

forç dels joves, per aquest motiu atorgarem una distinció al millor expedient MIR de l’any 2013.

Molts dels companys han estat persones destacades dins del món de la medicina, en cadascuna de les seves especialitats, i molts també han tingut una trajectòria humana que els ha distingit per diferents motius. Enguany, en la nostra Diada Col·legial, honorarem el recorregut professional i humà de tres metges que han deixat empremta en el nostre territori. D’una banda concedirem dues Medalles d’Or al Dr. Salvador Arias Valls i a la Dra. Misericòrdia Aguiló Bacardí, i la Creu de Sant Cosme i Sant Damià al Dr. Enric Sánchez Cid. També atorgarem la distinció de Col·legiat d’Honor al Sr. Francesc Xavier Grau, fins ara Rector de la Universitat Rovira i Virgili.

Així doncs, us espero a tots el divendres 27 de juny a les 7 de la tarda al Centre Cultural Tarraconense (edifici del Seminari).

Diada Col·legial El president i la junta de govern et conviden a la Diada Col·legial 27 de juny a les 19 hores.

Al Seminari. Centre Tarraconense Creu de Sant Cosme i Sant Damià pel Dr. Enric Sánchez Cid. Medalles d'Or per la Dra. Misericòrdia Aguiló Bacardí i pel Dr. Salvador Arias Valls.

Diplomes als millors expedients MIR 2013 per les Dres. Neus Escurriola Ayora i Elisabet Gago Benedí.

Col·legiat d'Honor pel Sr. Francesc Xavier Grau, ex rector de la Universitat Rovira i Virgili.

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Tel.: 977 23 20 12 comt@comt.cat Juny 2014

6 ACTUALITAT

Una cinquantena de metges que comencen la residència van assistir a l’acte de benvinguda.

Benvinguda al nous residents La vicepresidenta primera i el secretari general van explicar als nous col·legiats els serveis que tenen a la seva disposició al Col·legi Els metges que enguany han superat la prova MIR ja han co· mençat la seva activitat com a residents. Com cada any, el Col· legi ha preparat un acte de ben· vinguda als nous col·legiats per explicar-los els serveis que po· den trobar al COMT, per a què serveix la col·legiació i incidir en la necessitat que tinguin cura de la seva salut durant la residència.

La vicepresidenta primera, Dra. Concepción Abril, i el secretari general, Dr. Frederic Mallol, van ser els encarregats de donar la benvinguda a la cinquantena de nous col·legiats MIR. La Dra. Abril els va informar del que suposa formar part de la institució i de per què cal estar col·legiat. Va fer esment a tot el ventall de serveis que el Col·legi posa a la seva disposició, des Juny 2014

de l’assessoria jurídica fins al Programa de Protecció Social.

Per la seva banda el secretari, Dr. Frederic Mallol, els va comentar que tenen a la seva disposició el Col·legi, i més concretament la vocalia de Metges Joves i/o en Formació, per al que necessitin. I tot seguit va presentar a la Dra. Eulàlia Masachs, Responsable de Formació de la Fundació Galatea del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que va impartir una xerrada formativa sobre la salut dels MIR, que forma part del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM).

Rebaixa en les quotes per als metges en formació La Junta de Govern del 30 d’abril va prendre l’acord de modificació de les quotes col·legials per als metges MIR, atesa la complicada situació econòmica general, i del sector sanitari en par-

ticular. Durant els quatre anys del seu període formatiu, la quota col·legial dels residents serà de 60 euros trimestrals; desglossada en 36,23 euros de quota ordinària i 23,77 euros de quota/aportació al Programa de Protecció Social.

Cada any s’incorpora una mitjana de 80 nous residents, repartits entre els diferents hospitals universitaris del territori, i dels quals aproximadament 27 són de l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària de l’àmbit d’Atenció Primària.

Un total de 225 places s’han quedat sense cobrir Un total de 225 places, de les 6.145 ofertes, han quedat vacants una vegada concloses les sessions d’assignació de places de Metges Residents corresponents a la convocatòria MIR d’aquest any. Les 5.920 places adju-

7 ACTUALITAT

Cada any s’incorporen una mitjana de 80 nous residents distribuïts entre els diferents hospitals universitaris del territori

La Dra. Eulàlia Masachs, de la Fundació Galatea, els hi va parlar de la salut del MIR.

dicades en aquesta convocatòria suposen una retallada en relació amb l’any passat de 429 places, i de 784 en relació amb l’any 2012, segons l’últim estudi que ha dedicat a aquest tema el Centre d’Estudis del Sindicat Mèdic de Granada (SIMEG) i el seu autor, el doctor Vicente Matas. Del treball també es desprèn l’increment de dones aspirants, fins al 68%, i les especialitats més demanades: Dermatologia, Cirurgia Plàstica i Cirurgia Pediàtrica.

Els dies 20 i 21 de maig es van incorporar a les seves places els MIR que van ocupar les 5.920 places adjudicades en aquesta convocatòria (eren 6.349 l’any passat i 6.704 l’any 2012) per a formació en el SNS. Amb una mitjana d’edat de 25/26 anys, després de 6 anys de llicenciatura i un any de preparació del MIR, els resten de 3 a 5 anys per acabar la seva formació i incorporar-se, amb

una edat de 28 a 30 anys, en un lloc de metge especialista amb una extraordinària formació que durant tota la seva vida professional hauran de mantenir perfectament actualitzada.

Especialitats amb més demanda Cardiologia, Dermatologia i Cirurgia plàstica són les tres especialitats més demandes pels cent primers MIR. En concret el número u i dos de la promoció del 2014 han escollit Dermatologia a l’Hospital de la Pau, segons l’informe que han elaborat el Sindicat Mèdic Andalús i CESM. Dels 20 primers electors, 9 han optat per la Comunitat de Madrid –6 han escollit La Pau–; 5 exerciran la residència a Catalunya; 3 a Andalusia; 2 a la Comunitat Valenciana i 1 a Aragó.

Quant a la distribució per sexe, el 68,0% dels aspirants són dones

(4.025), una xifra que s’ha incrementat en relació amb l’any passat, que eren el 66,7 % dels aspirants (4.235), i en relació amb l’any 2012, que eren el 64,8 % dels aspirants (4.347). La resta homes 1.895, (2.114 l’any passat, i 2.357 l’any 2012). Si bé la distribució no és homogènia en els diferents grups d’ordre.

Entre els 10 primers aspirants hi trobem 8 homes i 2 dones (20%), amb una important variació, doncs l’any passat eren 3 homes i 7 dones (70%), i el 2012 eren 6 homes i 4 dones (40%).

Entre els 25 primers aspirants hi ha 17 homes i 8 dones (32%), amb una important variació en relació a la convocatòria anterior, quan eren 11 homes i 14 dones (56%), i amb l’any 2012, que eren 12 homes i 13 dones (52%). Dels 50 primers aspirants, 29 eren homes i 21 dones (42 %), igual que l’any passat, que eren 29 eren homes i 21 dones (42 %), i més que l’any 2012, que eren 24 homes i 26 dones (52 %).

D’entre els 4.000 primers aspirants, Madrid és la Comunitat amb el nombre més gran de places triades, seguida de Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana, el mateix ordre que en la convocatòria anterior.

Aquestes quatre primeres comunitats acumulen un total de 2.412 places triades (el 64,32 % de les 3.750 adjudicades entre els 4.000 primers).

Igualment, aquestes quatre comunitats acumulen un total de 3.657 places, que suposen el 61,77 % de les 5.920 adjudicades en la present convocatòria.

D’altra banda Cantàbria, Balears, La Rioja i Ceuta i Melilla estan entre les comunitats que tenen un menor nombre de places totals disponibles, i són les que, dins dels 4.000 primers llocs, tenien menys places adjudicades.

Juny 2014

8 ACTUALITAT

També es va fer el comiat dels 14 residents que finalitzen enguany.

L’ICS incorpora 53 nous residents a l’Hospital Joan XXIII i l’Atenció Primària Camp de Tarragona El Joan XXIII, que enguany compleix 41 anys formant espe· cialistes, rep 35 nous residents, mentre que l’Atenció Primària 18. A més, acaben la residèn· cia 35 residents d’especialitats hospitalàries i 14 de medicina familiar i comunitària.

El Parc Sanitari Joan XXIII de Tarragona va acollir fa uns dies els actes de benvinguda als nous residents que arriben per realitzar la seva formació a l’Hospital Universitari Joan XXIII i a l’Atenció Primària de l’ICS Camp de Tarragona. També es va celebrar l’acte de comiat dels especialistes que ja han acabat la seva formació en els dos àmbits.

El cap d’estudis de l’Hospital Joan XXIII, Dr. Cristóbal Añez, va conduir l’acte de benvinguda als 35 nous residents de l’hospital, acompanyat per la Dra. Dolça Cortasa, directora del centre hospitalari. També s’ha fet el comiJuny 2014

at dels 35 residents que acaben aquest any la formació.

La Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària, que coordina la Dra. Cruzma Fuentes, va rebre els 18 residents que s’incorporen enguany a Primària, acompanyada pel director d’Atenció Primària de l’ICS Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, Dr. Daniel Ferrer-Vidal, i pel responsable territorial de Formació i Recerca, Dr. Josep Basora. També es va fer el comiat dels 14 residents que finalitzen enguany.

Tots els residents d’hospital i primària que s’acomiadaven van rebre un obsequi per part de la institució.

L’Hospital Universitari Joan XXIII té una llarga trajectòria docent que es remunta a l’any 1973, quan es va integrar el Programa de Formació Mèdica Especialitzada del Ministeri de Sanitat i Consum, introduint progressivament aquesta formació a les diferents especialitats. Per aquesta raó, actualment oferta places de formació en la majoria

L’Hospital Universitari Joan XXIII té una llarga trajectòria docent que es remunta a l’any 1973

d’especialitats. L’historial docent és, per tant, ampli i de gran experiència, ja que són 41 promocions les que s’han format en el centre, tant de metges, biòlegs, farmacèutics o químics. A més, des de l’any 1994 l’hospital va iniciar la formació de la primera promoció de llevadores residents (LLIRS), depenent de la Unitat Docent de Llevadores de Catalunya, adscrita a l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona.

9 ACTUALITAT

L’Hospital Sant Joan de Reus rep als nous MIR L’Hospital Universitari Sant Joan de Reus va celebrar l’acte d’acollida i comiat dels metges residents. La cerimònia es va iniciar amb la conferència “La formació d’especialistes: passat, present i futur”, a càrrec del Dr. Manuel Trias, director del servei de Cirurgia de l’Hospital Universitari de la Santa Creu i Sant Pau, i catedràtic de Cirurgia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Posteriorment, va

tenir lloc l’acollida als nous residents i el comiat als nous especialistes amb el lliurament de diplomes, certificats i obsequis. Enguany s’incorporen 15 nous residents procedents de les universitats de Tarragona, Lleida, Barcelona, Navarra, Saragossa, Valladolid, Alacant i València. Cal destacar que 4 dels residents provenen de la Universitat Rovira i Virgili.

LA CLAU QUE ET DEFINEIX SI BUSQUES UN PIS NOU AL CENTRE DE TARRAGONA, NO PERDIS L’OPORTUNITAT! 36 HABITATGES D’1 A 5 DORMITORIS PLACES D’APARCAMENT ZONES ENJARDINADES PISCINA ACABATS DE 1ª QUALITAT

977 244 466

2a FASE A LA VENDA. LLIURAMENT 2015

noucentre Av. Vidal i Barraquer nº 27 Tel 977 244 466 comercial@ambientia.com

www.ambientia.es I www.9centre.com Juny 2014

10 METGES QUE FAN HISTÒRIA

Els Drs. Mazzanti

Una nissaga de metges i músics

La música corre per les seves venes des que eren petits. Van néixer a Buenos Aires i quan encara no caminaven ja recorden escoltar tot tipus de melodies a casa seva. Tant és així que van fundar una de les millors orquestres de jazz del món, La Porteña Jazz Band. Estem par· lant dels Drs. José Ignacio i Guillermo Federico Mazzanti.

Juny 2014

Especialista Ginecòlegeni Medicinacardiòleg Familiar Músics Cantant delírica jazz

11 METGES QUE FAN HISTÒRIA

Els anys daurats del jazz La música i la medicina han anat sempre unides en aquesta família argentina que va revolucionar el món del jazz amb la seva genial interpretació de la música negra americana. De fet, la passió els ve dels seus pares. El pare era metge i músic, i la mare era mestra i professora de música. Estava clar que els fills heretarien les seves passions. I així va ser, des de jovenets ja tocaven tots junts en reunions familiars, i qualsevol motiu era bo per posar-se davant del piano i començar a tocar.

Els dos germans van estudiar Medicina, José Ignacio es va especialitzar en Ginecologia i Guillermo en Cardiologia. Ja a la facultat, cap a l’any 1967, José Ignacio va començar a fer algunes actuacions i a poc a poc es van anar unint al grup altres estudiants apassionats pel jazz. Aquest va ser l’embrió de La Porteña Jazz Band, una carismàtica, llegendària i mítica orquestra que fa més de 40 anys que actua per tot el món, amb un estil únic i diferent.

El Dr. José Ignacio Mazzanti va ser el primer que va venir a treballar a Espanya, mogut sobre tot per qüestions laborals, ja que a Argentina els sous eren molt baixos. El seu primer

destí va ser Orense, però als seus fills no els agradava aquella ciutat i va demanar un trasllat a una zona més mediterrània. Va ser aleshores quan el Dr. Mazzanti aterra a Tarragona com a metge ginecòleg de la Clínica Fàbregues i de la Creu Roja de Tarragona. D’això ja en fa 22 anys i encara avui el Dr. Mazzanti continua tenint consulta a Tarragona, Reus i el Vendrell. L’altre germà cardiòleg, el Dr. Guillermo Mazzanti, fa 14 anys que va venir a Tarragona amb la seva família, un cop va morir el seu pare. La situació a Argentina era molt complicada i estava posant en perill la seva pròpia família. Per això va decidir traslladar-se a viure a la ciutat on vivia el seu germà gran. El Dr. Guillermo Mazzanti es va integrar al col· lectiu mèdic des del primer moment en què va obrir consulta a Tarragona. Tant és així que va formar part de la junta de govern del Col·legi de Metges, l’any 2008, amb la presidència del Dr. Fernando Vizcarro.

Els dos germans coincideixen en què la música els omple l’esperit i l’ànima, i que és la millor teràpia que poden fer després de passar consulta per treure l’estrès i aconseguir desconnectar unes hores.

La Porteña Jazz Band és una orquestra integrada per 10 músics dedicats a preservar l’esperit dels anys daurats del jazz, recreant la música que realitzaven les grans orquestres dels anys 20 i 30. Ha participat en els festivals de jazz més importants d’Argentina, Brasil, Veneçuela, França, Itàlia, Holanda, Alemanya, Bèlgica, Espanya...

Ha compartit cartell amb figures de la talla de Bud Freeman, Duke Ellington, Stan Getz, Gerry Mulligan, Bebo Valdes, Arturo Sandoval i Diana Krall, entre d’altres.

La seva discografia supera els 30 volums editats, amb actuacions en més de 70 festivals internacionals de jazz europeus, i han rebut premis de gran prestigi com el Konex a les figures més importants de la història de la música popular argentina.

A Espanya han actuat al Festival Internacional de Jazz de San Sebastián, al de Vitòria-Gasteiz, al Festival de jazz de Terrassa, al de Barcelona, al Festival Internacional de Dixieland de Tarragona, Santander, València, Arenys de Mar, i moltes altres ciutats.

Juny 2014

12 ENTREVISTA

Joana Zaragoza Gras Doctora en Filologia grega

“La literatura mèdica grega ha estat molt oblidada, i Galè és un repte” Aquesta entrevista és en honor a la capçalera d’aquesta publicació, que ja compta amb 28 anys d’història. Va ser l’any 1986 quan el Dr. Francesc Renau Altès, de Tortosa, va proposar el nom de ‘Galens’ per a la revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, fent referència a Claudius Galenus. Des d’aleshores ‘Galens’ s’ha publicat ininterrompudament, any rere any.

Avui parlem amb la Dra. Joana Zaragoza, que posa un gra de sorra al coneixement de la figura de Galè amb tres dels seus escrits filosòfics: Exhortació a la medicina o Protrèptic, Sobre la millor doctrina i Sobre les escoles: consells als qui s’inicien. El rerefons dels tres tractats és el mateix: la paideia, és a dir, l’educació, l’eina mitjançant la qual els homes de la societat grega es formaven com a individus, en aquest cas adreçada als alumnes que un dia arribarien a ser metges.

— Qui era Galenus?

— Galè era un metge i filòsof, que va néixer a Pèrgam l’any 130 en una família d’intel·lectuals. Passà dels 14 als 16 anys per escoles filosòfiques que deixaren una gran empremta a la seva obra i, a partir d’aquesta edat, s’inicià en la medicina, assistint a totes les escoles mèdiques del moment: Esmirna, Juny 2014

Corint, Alexandria, Xipre, Lemnos, Roma. Les seves doctrines varen ser durant molt de temps els textos fonamentals per a l’estudi de la medicina, i van obrir noves perspectives al món de la medicina tècnica. Una de les seves contribucions és la noció de “facultats”, mitjançant les quals els éssers vius assimilen o rebutgen allò que els fa bé o allò que els perjudica. L’altre concepte important és “pneuma”, que és el principi exterior que provoca que les parts del cos realitzin les seves activitats específiques. Basant-se en les doctrines hipocràtiques fa una revisió de l’anatomia, la patologia, la fisiologia i la terapèutica.

Galè volia transmetre els seus coneixements i, per tant, adaptà els seus escrits a la capacitat intel·lectual dels seus deixebles. És a dir, intentà fer les coses planeres. I també volia donar a conèixer totes les escoles mèdiques del moment per tal que els alumnes decidissin quina era la bona. Com a persona crítica que era, ho aprofitava per ‘carregar-se’ algunes d’aquestes escoles i els metges del moment, sempre utilitzant la raó i amb un discurs coherent i ordenat. És, com diu Vegetti en el pròleg d’aquest llibre, ‘el reinventor de la medicina’.

— De fet, en català, és Galenus o Galè?

— Galenus és la transcripció del nom en llatí. L’Institut d’Estudis Catalans dóna com a norma el nom de Galè.

— Com ens han arribat el seus es· crits?

Els escrits de Galè ens arriben, moltes vegades, a través de traduccions al llatí i a l’àrab. Van ser les escoles medievals de traductors els qui ens van ajudar a conservar-los. De totes maneres cal dir que els copistes es permetien canviar, treure i posar, la qual cosa dificulta molt dilucidar què va escriure realment l’autor — Quin interès té vostè per la medi· cina?

— Quan vaig acabar la carrera de clàssiques, un dels meus professors em va inocular el virus de la medicina grega.

Em va introduir en aquest món, encara poc estudiat, i em va animar a fer la tesi doctoral sobre el lèxic d’alguns tractats hipocràtics. Amb Hipòcrates he compartit molts anys d’estudi. Cal dir que la literatura mèdica grega ha estat molt oblidada i Galè és un repte, perquè ha estat encara més oblidat.

Oblidat en el sentit de traduir les seves obres (perquè de parlar-ne, se’n parla molt), i vaig pensar que potser estaria bé posar algun dels seus escrits a l’abast de tothom i mostrar que es pot trobar molta informació de molts tipus, no tan sols mèdica, en uns textos que són no tan sols interessants, sinó també distrets.

— Per què ha triat aquest llibre?

— Perquè en aquests tres llibres de Galè s’hi troba actualitat. Una actualitat escrita a principis del segle II de la nostra era. Amb ‘actualitat’ vull dir temes que en aquests moments estan a sobre de la taula. Per exemple, un dels tractats qüestiona qui fa més per la societat: els intel·lectuals o aquells qui practiquen l’esport. I Galè s’adona que, ja a la seva època, qui està més ben considerat no és pas el metge ni el filòsof, sinó l’atleta, i que aquest costa més diners que el pensador. Té una frase, al meu entendre, molt clarificadora de la raó per la qual sosté aquesta idea: “L’èxit en l’esport no supera mai el nivell dels animals irracionals”, i

13 ENTREVISTA

Moment de la presentació del llibre “Tractats sobre l’art de la medicina” a la sala de graus del Campus Catalunya (URV).

“Galè volia transmetre els seus coneixements i, per tant, adaptà els seus escrits a la capacitat intel·lectual dels seus deixebles. És a dir, intentà fer les coses planeres. I també volia donar a conèixer totes les escoles mèdiques del moment per tal que els alumnes decidissin quina era la bona. ” ens dóna exemples de la rapidesa de la llebre o la fortalesa del lleó. Defensa la medicina com l’art de tornar la salut, però també de conservar-la. I assegura que les teràpies no poden ser igual per a tothom, sinó que s’ha de tenir en compte la constitució de l’individu, l’edat, el gènere, el tipus de feina a la qual es dedica i el lloc on habita. Però també és un manual per als polítics, una lliçó d’oratòria: Galè aconsegueix carregar-se la resta de corrents mèdiques de la seva època, i ho fa mitjan-

çant la raó i la lògica.

— Quin és el valor d’una traducció a una llengua moderna directament de les clàssiques?

— Quan algú, ja sigui historiador, metge, antropòleg, o de qualsevol altre matèria, vol fer un estudi de l’obra però no parla la llengua original, és bo tenir a l’abast la traducció i poder comparar les diferents traduccions, si és el cas. Jo potser he traduït un fragment d’una manera determinada, perquè a mi m’ha semblat que era així,

però algú altre el pot veure gramaticalment d’una altra manera. És molt enriquidor el fet que hi hagi moltes traduccions d’un mateix text, que no és el cas, però que estaria molt bé. D’altra manera els estudiosos i estudioses van repetint el que ha dit el primer que ha parlat del tema sense anar directament a les fonts, i això porta a males interpretacions.

— N’hi ha de precedents, a l’espa· nyol, al francès?

— Galè ha estat, com ja he dit, molt oblidat. Queda encara molta feina per fer. Alguns dels seus escrits els tenim en castellà, altres en anglès, alguns en italià, però aquest metge va ser molt prolífic, se li atribueixen més d’un centenar d’obres, i moltes estan encara per traduir. Així que ha estat molt poc traduït a altres idiomes i mai al català, i crec que ara ja li tocava. Jo no sé per què, amb les grans col·leccions de textos clàssics que tenim, com la Bernat Metge, Galè ha quedat sempre en l’oblit.

— Li va donar molta feina? Com s’ho munta un traductor dels clàssics?

Juny 2014

14 ENTREVISTA — Davant del text grec m’he trobat amb no poques dificultats: les obres d’aquest metge i filòsof tenen una gran riquesa de material, no tan sols mèdic, sinó d’altres disciplines, i és impossible que una sola persona abraci tota aquesta diversitat de manera eficient. S’ha de buscar la complicitat de més estudiosos i estudioses, i això és alhora un dels seus encants. Perquè, a més, per donar una traducció coherent, cal conèixer el context i la societat en la qual s’emmarca aquell text. I cal veure totes les edicions del text en grec per triar aquella que creus que és la correcta.

El text que he utilitzat és de 1821, però ha passat pel llatí i per l’àrab i per diverses mans que, tal com era habitual a època antiga, anaven posant i traient allò que els semblava. Darrerament ha sortit una nova edició, el Corpus Medicorum Graecorum, que també he consultat i que ens aporta molta llum sobre alguns dels fragments.

— La traducció d’un text clàssic és només per als erudits o ho pot llegir tothom?

— Un text clàssic és per a tothom, per això s’anomena “clàssic”; a qualsevol persona que tingui un mínim de curiositat per allò que l’envolta li pot agradar. Un text clàssic no passa de moda, i a cada lectura s’hi troben coses noves. En aquest cas no és només un tractat mèdic, sinó que mitjançant el que ens explica es poden entendre moltes de les coses que passen avui dia. És un llibre de difusió de la medicina grega, però també va adreçat a aquells especialistes que vulguin trobar una nova traducció de tres tractats galènics.

— De fet, fóra bo que a Galenus el llegissin els metges del segle XXI? — Jo crec que hi ha molts metges actuals que l’han llegit, però, en tot cas, els que encara no ho han fet jo els aconsellaria que s’hi posessin, perquè s’enduran una gran sorpresa. Abraça absolutament tota la medicina i, a més, és un escriptor amb algunes obres que “enganxen”, molt actual, amb moments divertits, i que ens aporta molta informació sobre el món en el qual va viure, sobre ell mateix i Juny 2014

Perfil Doctora en Filologia grega per la Universitat de Barcelona, de la que va ser professora. Nas· cuda a Tarragona l’any 1950.

Actualment imparteix docèn· cia a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili.

Ha ocupat càrrecs de respon· sabilitat a la Facultat de Lle· tres (vicedegana, degana) i a la Universitat Rovira i Virgili (vi· cerectora). Ha publicat articles sobre medicina i qüestions de gènere a la Grècia antiga, en revistes especialitzades naci· onals i internacionals (Alema· nya, Itàlia, Portugal). Forma part del grup de recerca conso· lidat “Creació i pensament de dones” i ha treballat, com a in· vestigadora, amb grups de di· verses universitats. Traducto· ra d’obres d’Hipòcrates i Galè. sobre la filosofia i la ciència de la seva època.

— Els italians diuen allò de ‘tradut· tore traditore’. Es pot ser fidel en les traduccions?

— Traduir vol dir conèixer i transmetre el context en què s’emmarca una obra. Quan jo tradueixo, evident-

ment, segueixo la sintaxi, però intento que la traducció no sigui feixuga per la persona que l’ha de llegir. I, de vegades, s’ha de prioritzar que arribi al públic abans que quedar-te encotillada en la sintaxi del mateix autor.

Quan es tradueix un text que, d’entrada, espanta una mica el lector, se li ha de posar ben fàcil perquè la lectura sigui amena i entenedora. De tota manera, s’ha de dir que els fragments complicats de Galè ho són pel tipus de llengua que utilitza i no tant per la sintaxi, que és bastant clara. Per tant, crec que es pot ser fidel al text original sense necessitat que el resultat de la traducció sigui un text feixuc.

— Encara queden molts treballs d’en Galè per traduir, en veurem més?

— Espero que sí. De moment estic preparant, aquest cop al castellà, la traducció amb aparell crític, dels tres llibres de Sobre els aliments. I hi ha un grup d’investigadors i investigadores, del qual en formo part, que tenim la intenció de traduir tot el Corpus Galènic. Serà llarg i algunes ens jubilarem abans d’acabar-lo, però crec que s’aconseguirà.

“Galè defensa la medicina com l’art de tornar la salut, però també de conservarla. I assegura que les teràpies no poden ser igual per a tothom, sinó que s’ha de tenir en compte la constitució de l’individu, l’edat, el gènere...”

15 VIDA COL·LEGIAL

Estar col·legiat al COMT La professió de Metge, atès l’interès públic i la rellevància social de les seves funcions, requereix per al seu exercici de la incorporació en el col· legi corresponent. Aquesta exigència es manté per als metges que treballen en les administracions públiques, sempre que els ciutadans siguin els destinataris immediats dels seus serveis.

La legislació vigent preveu que quan la professió, com és el cas de la de Metge, estigui organitzada per col· legis professionals d’àmbit territorial, serà suficient la incorporació en un d’ells per a l’exercici en tot el territori de l’Estat, i que serà aquell que cor-

respongui al del domicili professional únic o principal del facultatiu.

El Col·legi de Metges de Tarragona té un àmbit territorial que comprèn la totalitat de la província de Tarragona i, en conseqüència, és necessària la pertinença a aquest col·legi de tots aquells professionals que hi tinguin el seu domicili professional únic o principal.

Ara com ara es dona la circumstància que entre un 10 i un 15% dels metges que exerceixen a la demarcació de Tarragona estan inscrits en un altre col·legi. Cal recordar als col·legiats que el COMT vetlla per la correcta ordenació de la professió, així com per

la vigilància de l’ètica i la deontologia mèdica i la bona praxi de tots els professionals de la medicina. És competència del COMT la potestat disciplinària d’aquelles actuacions mèdiques de tots els professionals que exerceixen en el territori.

Des de la corporació estem duent a terme reunions amb els diferents proveïdors de salut de la demarcació de Tarragona a fi i efecte de poder aplicar la normativa competent pel que fa a les obligacions de col·legiació dels metges. Al mateix temps que fem una crida als professionals no col·legiats al COMT perquè regularitzin la seva situació.

Juny 2014

16 VIDA COL·LEGIAL

Tarragona organitzarà el II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica el 2015 El COMT va presentar la seva candidatura durant el I Congrés que es va celebrar fa uns dies a Bilbao El Col·legi de Metges de Tarragona organitzarà l’any 2015 el II Congrés Nacional de Deontologia Mèdica que enguany s’ha celebrat a Bilbao. Tarragona va presentar la seva candidatura juntament amb Alacant, i la Comissió Deontològica va escollir la nostra ciutat per acollir el segon congrés d’aquesta matèria. El president del COMT agraïa la confiança que ens han dipositat i deixava clar que “els col·legues de Bizkaia ens han deixat el llistó molt alt i ara ens toca treballar molt fort per organitzar un congrés al mateix nivell”.

El Col·legi de Metges de Bizkaia ha tingut durant els dies 22, 23 i 24 de maig un centenar d’experts en deontologia mèdica a la seva seu de Bilbao.

Després de dues jornades plenes de debat, intercanvi d’opinions, noves idees i propostes per al futur, la cloenda va anar a càrrec del president del Consell General de Col·legis de Metges d’Espanya, el Dr. Juan José Rodríguez Sendín, que va pronunciar una conferència amb el títol “Els valors de la professió mèdica”. El Dr. Rodríguez Sendín va destacar la professionalitat com un dels valors principals als quals els metges han d’aspirar i han de buscar, i va insistir que els professionals de la medicina han d’intentar fer una medicina més humana.

El Dr. Rafael Olalde, secretari del Col·legi de Metges de Bizkaia i president del Comitè Organitzador del Congrés, va fer un resum i una valoració del que ha estat el mateix, destacant l’altíssim nivell dels experts en deontologia mèdica de l’estat. “Hem volgut comptar amb el coneixement dels de casa. No hi havia necessitat d’acudir a altres llocs, ja que el nivell aquí és espectacular”, va manifestar.

D’altra banda, també va explicar als presents que la intenció era que totes les activitats fossin altament parJuny 2014

A dalt, el president Vizcarro amb l’alcalde de Bilbao, Iñaki Azuna. A baix, moment en què el Col·legi presenta la seva candidatura amb un vídeo de Tarragona, on apareixia l’alcalde.

ticipatives, amb dinàmiques que ho permetessin, cosa que també s’havia aconseguit.

El Dr. Rodríguez Sendín va insistir en la importància per a tots els professionals de la medicina de conèixer a fons el Codi de Deontologia Mèdi-

ca. L’alcalde de Bilbao, Ibon Areso, va posar l’accent en la importància que té per a tot bon professional regir-se pel codi ètic que marqui la seva professió, tant en la seva relació amb els companys i col·legues com amb els pacients o clients.

17

AURA ENGLISH CAMP Discovering the continents DEL 25 DE JUNY AL 31 DE JULIOL Des dels 4 mesos fins a 6è de Primària.

Anglès Esports Excursions Teatre

P M O C DES

A R E P TES

Música Manualitats Treball escolar Servei de menjador

977 54 70 33 • aura@institucio.org 977 52 05 11 • turo@institucio.org

S T A I G E COL·L

Juny 2014

18 VIDA COL·LEGIAL |OBITUARI

Dr. Fernando Salvador González, un home senzillament bo (1915-2014) Dr. Fernando Salvador Sedó Número de col·legiat 4300751

Nascut en una família humil al novembre de 1915 a Barcelona.

Fou fill únic. Els seus pares van dedicar tots els seus esforços en donar-li els millors estudis.

Va anar a diferents escoles de Barcelona. En una, als germans Maristes, el van avançar un curs per les seves bones notes.

Va estudiar medicina a l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, també amb notes excel·lents. Un any abans d’acabar la carrera, a l’estiu del 36, va esclatar la guerra i es va apuntar voluntari en un tren hospital que evacuava malalts i ferits de primera línia, entre Tarancón i València.

En acabar la carrera el 1937 va ser enviat com a tinent mèdic de l’exèrcit roig, a una Unitat De Carros Blindats, atenent ferits, però ara a la rereguarda.

Posteriorment, i ja com a capità, va ser destinat a Valdepeñas.

Acabada la guerra i després de molts periples, va tornar a Barcelona a l’estiu del 40. No li reconegueren el títol de metge obtingut de part dels republicans i va haver de fer un examen al desembre del 40.

El seu primer destí com a metge interí fou als pobles del Molar i el Lloar entre el setembre del 44 i l’agost del 45.

L’any 45 va guanyar per oposició la plaça d’APD i es va traslladar a la Riera, on fou el metge del poble durant 10 anys, entre l’estiu del 45 i el del 55. Fou allà on conegué a la que seria la seva dona durant més de 63 anys i amb la qual tindria cinc fills.

L’any 57 guanyà la plaça d’APD a Tarragona.

Juny 2014

Va ser l’introductor a la ciutat de Tarragona de l’especialitat de Reumatologia, sent anomenat Metge Consultor de dita especialitat a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, on també en va ser professor de l’Escola d’Infermeria.

Fou metge de la caserna de la Guàrdia Civil.

Metge del Registre Civil del Jutjat Municipal de Tarragona entre 1964 i 1985.

President de l’Institut Pere Mata durant 17 anys i de la seva Fundació durant 7 anys.

Es va jubilar el novembre del 85 en complir 70 anys.

Posteriorment a la seva jubilació va formar part de la comissió deontològica del Col·legi oficial de Metges de Tarragona. Al novembre del 2007 li fou lliurada la Creu de Sant Cosme i Sant Damià, màxima distinció atorgada pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

Viure de tan a prop, des de la seva joventut, el dolor i patiment humans li va servir com una gran experiència de vida, adquirint una capacitat envejable d’acceptació i adaptació per suportar les situacions adverses.

La seva humanitat i la seva professionalitat van anar de la mà. De profundes conviccions cristianes, i sincerament respectuós amb qualsevol altra sensibilitat religiosa, en el seu actuar com a metge de la seva època, marcadament dels de capçalera, sempre va saber portar relleu i consol a les llars i famílies dels malalts.

Va marcar la seva vida el gust pel saber, l’estudi i la lectura. També els

viatges, tant els que va tenir l’oportunitat de fer en primera persona, com els que vivia a través dels que feien els seus fills, seguint-los amb les guies i mapes i, darrerament també, per internet.

Es dedicava a viure la seva vida d’una manera conseqüent amb sí mateix, sense donar consells si ningú els demanava, però de la seva manera de fer es deduïa honestedat amb les seves creences, destil·lant una manera de ser senzilla, bondadosa, seriosa, intel· ligent i responsable.

Sempre es va mostrar comprensiu, dialogant i entenimentat, i no li va faltar mai una bona dosi de fi i irònic sentit de l’humor.

La seva tenacitat i pau interna el van acompanyar fins a la seva mort el passat mes de febrer, als 98 anys, en companyia de tota la família, seguint a la seva estimadíssima Maria del Carme, que ens havia deixat tot just sis mesos abans que ell.

Doctor Salvador, descansi en pau…

20 VIDA COL·LEGIAL

El COMT i la URV, pioners a l’Estat Espanyol a impartir el Codi Deontològic a Medicina La signatura del conveni estableix per primera vegada que els membres de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges imparteixin l’ “Ètica i Deontologia per a la pràctica clínica” com una assignatura troncal.

El President del Col·legi Ofi· cial de Metges de Tarragona (COMT), Fernando Vizcarro, i el Rector de la Universitat Rovi· ra i Virgili (URV), Xavier Grau, han signat un Conveni marc de col·laboració entre les dues ins· titucions, així com un Conve· ni específic per a la realització conjunta de formació en Deon· tologia.

El Conveni específic estableix i desenvolupa els programes concrets de formació en matèria de Deontologia, seguint els criteris consensuats entre la Conferència Nacional de Degans de Facultats de Medicina i les Comissions de Deontologia dels Col·legis de Metges, reflectit en el document “Compromís de Badajoz sobre l’ensenyament de l’Ètica i la Deontologia Mèdica”, signat al maig de 2009.

La signatura d’aquest conveni estableix per primera vegada que els membres d’una Comissió Deontològica d’un Col·legi de Metges imparteixin l’ “Ètica i Deontologia per a la pràctica clínica” en l’assignatura curricular de 5è Grau de Medicina “Medicina Legal i Toxicologia”, a través de casos o situacions escollides pels mateixos alumnes, de les pràctiques que realitzen al llarg del curs en altres assignatures clíniques. Cada alumne ha de redactar un portafoli en el qual descrigui una síntesi de la situació plantejada per ell mateix, identificant les qüestions ètiques que subjauen en aquell cas i exposant les reflexions a les quals arriba, Juny 2014

D’esquerra a dreta, Xavier Grau, el Dr. Vizcarro i el Dr. Labad, president de la comissió deontològica del Col·legi.

a partir de la deliberació amb altres companys i/o professionals, una vegada revisat el Codi de Deontologia Mèdica i altres bibliografies. Cada alumne té com a tutor a un membre de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges.

Els casos de major interès col·lectiu o pedagògic són seleccionats en sessió conjunta amb els alumnes i són la base perquè a l’any següent es realitzin trobades en els quals alguns dels alumnes exposin com a ponents els casos elaborats, amb participació d’altres ponents experts en les qüestions plantejades. Aquestes trobades es realitzaran a l’Aula Magna de la Facultat i estaran obertes tant als estudiants de Medicina i Ciències de la Salut de qualsevol curs com als metges que de-

sitgin assistir-hi.

La FMyCS de la URV imparteix a més dues assignatures relacionades amb l’Ètica. En el 1r curs, “Bases de Comunicació i Ètica”, per adquirir competències transversals de comunicació i ètica, i en el 5è curs, una assignatura optativa: “Bioètica clínica”.

Aquest Conveni específic s’integra en el Conveni marc que estableix la col·laboració entre el COMT i la URV a través de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (FMyCS) per a la promoció d’actuacions i projectes que contribueixin a millorar la salut de la població i la col·laboració en temes de formació, científics d’interès comú, així com les actuacions destinades a millorar les condicions de l’exercici professional dels metges.

21 VIDA COL·LEGIAL

Conveni amb els estudiants per dinamitzar la figura del precol·legiat Els estudiants de Medicina podran gaudir dels serveis i avantatges del Col·legi El Col·legi de Metges de Tarra· gona dóna una nova empenta a la figura del precol·legiat per facilitar que els estudiants de la Facultat de Medicina i Ciènci· es de la Salut de la URV puguin ingressar en el COMT per tal de tenir accés a la informació col· legial i als serveis que ofereix als seus col·legiats.

Per aquest motiu el president del Col· legi, Dr. Fernando Vizcarro, i el secretari del Consell d’Estudiants de Ciències de la salut de la URV, Manel García, van signar un conveni on es detalla la iniciativa. “Es tracta que els estudiants comencin a conèixer de primera mà què és i què suposa l’exercici de la professió de metge, i col·laborin en les activitats del que serà el seu Col·legi Professional”, comentava el Dr. Vizcarro.

La figura del precol·legiat és transitòria i prèvia a la de col·legiat.

Un cop obtinguda la titulació en Medicina i Cirurgia, s’haurà de comunicar al COMT i els titulars podran incorporar-se com a col·legiats.

La quota serà de 6 euros, la qual es farà efectiva mitjançant domiciliació bancària.

Els precol·legiats podran gaudir dels mateixos avantatges i serveis que la resta de col·legiats: • Accés la web del COMT. • Rebre la revista Galens en el seu domicili i accés per Internet al Butlletí del Col·legi.

• Assesoria jurídica.

• Serveis econòmico-financers del COMT (assegurances de cotxe, convenis bancaris, etc.).

• Gaudir dels avantatges de la col· laboració amb entitats i empreses particulars.

• Un representant legítim dels estudiants, ratificat pel CECSURV, serà convidat a assistir a les Assemblees de

Els estudiants es van fotografiar amb el president, el secretari i el vocal de formació del COMT.

Compromissaris, amb veu però sense vot.

• Possibilitat de creació d’una secció col·legial d’estudiants de Medicina precol·legiats.

• Accés a vocalies i seccions col· legials.

• Accés als cursos de Formació Continuada i Formació MIR que organitzi o avali el COMT.

El president del COMT al llibre “Parlem de Tarragona” La portaveu de CiU a l’Ajuntament de Tarragona i Diputada al Parlament, Victòria Forns, ha publicat el llibre “Parlem de Tarragona”. Divuit converses amb persones que representen diferents sectors de la ciutat, entre les quals hi ha el president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Dr. Fernando Vizcarro, amb la seva visió del sistema sanitari a la nostra ciutat.

El Dr. Vizcarro entrevista a Victòria Forns sobre la sanitat a Tarragona.

Juny 2014

22 VIDA COL·LEGIAL

Tarragona registra cinc denúncies per agressions a metges El dia 20 de març es va celebrar el Dia Nacional contra les Agressions en l’Àmbit Sanitari.

Tarragona va registrar l’any passat cinc denúncies per agressions a metges, mentre que el 2012 només se’n va comptabilitzar una. Tot i que hi ha hagut un increment considerable, Tarragona és una de les demarcacions catalanes amb menys denúncies per agressions a personal sanitari. De fet, cinc denúncies respecte als 3.000 col· legiats que actualment té el Col·legi de Metges de Tarragona és una xifra bastant baixa. Les agressions verbals són les que més predominen i en alguns casos els metges no arriben ni a denunciar-les.

El president del Col·legi de Metges de Tarragona ha subratllat que les situacions de violència als centres sanitaris no han augmentat malgrat les retallades pressupostàries: “Davant la difícil situació, el metge ha hagut de posar el 150 per cent i els ciutadans el protegeixen, perquè veuen que ho estan donant tot”. El Dr. Vizcarro ha destacat que les agressions es concentren sobretot als centres d’atenció primària

i a les urgències dels hospitals.

“Per sort, som una de les demarcacions amb la xifra més baixa de denúncies per agressions a metges, tenint en compte que a la demarcació de Tarragona hi ha 3.000 col·legiats, cinc denúncies representen un 0,001 per cent, això vol dir que alguna cosa estem fent bé”, comenta el president del Col·legi Oficial de Metges, que destaca la bona feina que duen a terme els metges tarragonins tot i les condicions econòmiques, laborals i socials d’aquest moment.

La prevenció és el millor tractament en qualsevol conflicte social, per això des de l’OMC s’estan organitzant cursos per prevenir i abordar les agressions als metges. Aprendre a desenvolupar-se en situacions conflictives, adquirir habilitats i tècniques apropiades és bàsic pels metges.

El 20 de març se celebra el Dia Nacional contra les Agressions en l’Àmbit Sanitari, promogut pel Consejo General de Colegios de Médicos de España,

per denunciar els incidents de violència a metges, infermers i professionals que treballen entorn dels serveis de salut. Tot i que en la nostra demarcació la societat valora positivament la feina dels metges, cal sensibilitzar a les administracions públiques i a la societat en general davant un problema que requereix la unitat de tots. Coincidint amb aquest dia, la Organización Médica Colegial (OMC) presentarà les xifres de les agressions que han sofert els metges en l’exercici de la seva professió durant el 2013, registrats en l’Observatorio de Agresiones de la OMC, i recollides a través dels 52 col·legis de metges de tot Espanya.

Trobada de l’Òrgan Col·legial Assessor (OCA) en Mutual Mèdica Els passats dies 4 i 5 d’abril va tenir lloc a Barcelona la V trobada de l’Òrgan Col·legial Assessor (OCA) de Mutual Mèdica, a la seu de l’entitat a la Ciutat comtal. L’OCA està format pel Consell d’Administració de Mutual Mèdica i els presidents dels col·legis de metges amb els quals la mutualitat ha signat acords de col·laboració, i que en l’actualitat sumen prop de 50 col·legis provincials. En la reunió hi van estar presents 31 col·legis. Cal recordar que l’abril de 2010 es reunia per primera vegada l’OCA, que naixia amb la voluntat de convertir-se en un lloc de trobada per a la mutualitat i els col· legis de metges, amb la finalitat de donar a conèixer l’activitat de Mutual Mèdica en l’últim exercici i presentar projectes i iniJuny 2014

ciatives per a l’any en curs. Durant la reunió, el Consell d’Administració de l’entitat va presentar les xifres de la mutualitat a tancament de l’exercici 2013, així com les activitats realitzades durant aquest any i els projectes previstos per a l’any 2014.

23 VIDA COL·LEGIAL

El president rep a Victòria Forns i Francesc Vallès Aquest trimestre, i continuant amb les visites que han fet alguns diputats i parlamentaris al president del Col·legi, hem de referir-nos a la diputada al Parlament de Catalunya i portaveu del grup municipal de CiU a l’Ajuntament

de Tarragona, Victòria Forns i al diputat del PSC al Congrés, Francesc Vallès, que es van reunir amb el president Vizcarro per tractar sobre l’avantprojecte de llei de serveis i col·legis professionals.

El COMT celebra l’Assemblea de Compromissaris El Col·legi va celebrar l’Assemblea de Compromissaris on es va presentar la liquidació pressupostària d’ingressos i despeses i el balanç de situació corresponent a l’exercici 2013.

Durant l’Assemblea van intervindre el president del Col·legi, Dr. Fernando Vizcarro, la Vicepresidenta primera, Dra. Concha Abril, i el responsable de la vocalia de jubilats, Dr. Jaume Fontanet.

La Vicepresidenta primera, Dra. Abril, va exposar els ajuts que s’han

dut a terme a través del programa de protecció social, així com tota la tasca desenvolupada per aquest programa durant l’any 2013. El Dr. Jaume Fontanet va explicar totes les activitats que es duen a terme des de la vocalia de jubilats, com les conferències, xerrades, exposicions...

En acabar el president va manifestar la seva satisfacció pel sanejament dels comptes del COMT i va manifestar la política de contenció econòmica que està duent a terme aquesta junta de

govern. A l’acte, que es va transmetre per videoconferència a les delegacions de Reus i Tortosa, hi van assistir una cinquantena de compromissaris.

ACOMIADA´T D´ULLERES I LENTILLES AL MILLOR PREU PATRICIA JULVE es va operar de miopia i astigmatisme a Clínica Baviera

ÉS NOM L 31 SA FIN MAIG DE

Promoció exclusiva per membres i familiars directes del

Consulta médica preoperatoria AC REDITACIÓ DE

col·legiat

[ C I R U R G I A R E F R ACT I VA L À S E R ] [ V I S TA CA N S A DA ] [ CATA R ACT E S ]

35€

Tarifa General: 995€/ull. Tarifes vàlides per a tractament làser. Excepte Lasik/Lasek Z-100. Promoció vàlida des de 01/03/14 fins el 31/05/14. No acumulable a altres ofertes.

TARIFES I PROMOCIÓ VÀLIDES NOMÉS A LES CLÍNIQUES DE CATALUNYA

Reus. Carrer de Castellvell, 12 I 977 32 80 60 · Tarragona. Carrer de Pere Martell, 41 I 977 25 19 32

DEMANA LA TEVA 1ª CONSULTA MÈDICA 902 130 100 / clinicabaviera.com

Juny 2014

24 VIDA COL·LEGIAL

Continuen els ajuts del COMT per tenir fills El Col·legi continua atorgant ajuts pel naixement d’un fill o filla als metges col·legiats. Aquesta ajuda forma part del programa de protecció social que va iniciar el COMT ara fa tres anys.

L’ajuda consisteix en 250 euros en un compte del BBVA.

La Dra. Benavides i el Dr. Bernal amb el David.

La Dra. Loredana amb la seva filla Irina.

La Dra. Albacar i el seu fill Josep.

La Dra. Merino i la seva filla Amàlia.

El Dr. Villaviciencio i el seu fill Diego.

Els Drs. Álvaro i Carrillo amb l’Emma.

La Dra. Mireia Álvarez, amb el Xavier.

La Dra. Villalba amb la Valeria.

La Dra. Jiménez amb el seu fill Jaume.

La Dra. Isabel March i la Carla.

La Dra. Fortuny amb el seu fill Lluís.

Juny 2014

25 VIDA COL·LEGIAL

El Dr. Roberto Lucea amb el seu fill Oscar.

La Dra. Martínez amb la seva filla Jana.

El Dr. Enrique Martín amb la India.

La Dra. Monge i la seva filla Emilie.

El Dr. Reatiga amb el seu fill Simón.

La Dra. Muiño amb el Leonard i l’Aitana.

La Dra. Amaya i el Marc.

La Dra. Pozuelo i la seva filla Mar.

La Dra .Braviz i el Dr. Do Nascimiento amb Diego.

La Dra. Rosich amb el Marc i l’Arià.

La Dra. Casellas i Dr. Leal amb el seu fill Jon.

La Dra. Lydia Prieto amb l’Izan.

Juny 2014

26 VIDA CULTURAL AL COMT

Acte ‘in memoriam’ El 19 de febrer es va celebrar a la sala d’actes del Col· legi un acte en memòria dels metges traspassats durant l’any 2013. Va ser un acte íntim i de reflexió on van ser presents familiars i amics dels següents metges: Enric Aguadé Sans, Joan Cartanyà Colom, Leonardo Chico Sarganella, M. Immaculada García Álvarez, Pelayo García Aparicio, Carmen Mendoza del Junco, Josep Papaceit Pujol, Emiliano Royo Portero, Joan Santigosa Benet, Joan Sumoy Sentis, Rosa M. Teixell Cácharo, Antonio B. Vernet Tarrech.

Tarragona i August. 2000 anys de la mort de l’emperador El col·legi va acollir l’exposició “Tarragona i August.

2000 anys de la mort de l’emperador” que va organitzar el polifacètic Jordi Freixa, amb la col·laboració del Rotary Club Tàrraco i el Col·legi de Metges.

Jordi Freixa va pronunciar en primer lloc una conferència sobre “Tàrraco i l’emperador August” i després es va poder visitar l’exposició a la sala Domènech i Miró. Va presentar l’acte la presidenta del Rotary Club Tàrraco August, Maria Mercè Martorell.

Exposició de pintura del Dr. Pere Sanvisens Les parets de la sala d’actes del Col·legi de Metges van acollir el passat mes de febrer una nova exposició. En aquest cas es tractava de les pintures del Dr. Pere Sanvisens. Després d’utilitzar altres tècniques, el Dr. Sanvisens s’ha iniciat també amb les aquarel·les, i al Col·legi en vam tenir una mostra. Bodegons, paisatges, carrers, flors, el mar...

El Dr. Pere Sanvisens va néixer a Barcelona i es va llicenciar en Medicina i cirurgia a la facultat de Medicina de Barcelona. La seva primera feina va ser a Tenerife com a metge militar mentre feia les milícies com a alferes provisional. Després va venir a Tarragona i es va col·legiar al gener de 1978. Aquí va treballar a l’Hospital de la Creu Roja, on va conèixer a qui avui és la seva dona. El Dr. Sanvisens ha desenvolupat la seva tasca professional a Tarragona dins l’àmbit de la medicina familiar i comunitària, al Cap de la Canonja i al Cap Muralles.

Juny 2014

Visita a la comarca del Penedès La vocalia de metges jubilats del Col·legi va organitzar una excursió al Penedès. La visita va començar a l’Espai Xocolata, després a les Bodegues Torres i, a la tarda, al Museu de la Ràdio. Un dia completíssim, amb dinar a Sant Sadurní d’Anoia.

27 VIDA CULTURAL AL COMT

Els metges visiten la Tarragona romana L’Ajuntament de Tarragona, amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Metges, va organitzar una visita guiada per la Tarragona romana de la mà de l’excepcional guia Joaquin Ruiz de Arbulo, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC).

Ruiz de Arbulo és un dels millors coneixedors del passat romà de la ciutat, i amb la seva manera planera i senzilla d’explicar la història va captivar a la cinquantena d’ assistents, entre els quals hi havia el tinent d’alcalde de relacions ciutadanes, Francisco Zapater.

Conferència sobre el malestar psíquic La vocalia de jubilats del Col·legi ha organitzat aquest trimestre una sessió amb quatre experts en psicoanàlisi. El títol de la xerrada era: “¿Cómo se manifiesta hoy el malestar psíquico?”, i hi van intervenir: Fernando Barreneche. Metge psiquiatra i psicoanalista.

Rosa Navarro. Metgessa i psicoanalista.

Xavier Moriones. Psicòleg i psicoanalista.

Clara Bermant. Psicòloga i psicoanalista.

La jornada va comptar amb una bona assistència i després es va obrir el torn de paraula, amb un interessant debat entre el públic.

Conferència sobre el Camí de Sant Jaume El Dr. Fernando García Garreta va pronunciar una conferència sobre “El Camino de Santiago” que va dividir en dues parts, acompanyat d’una gran quantitat de documentació i fotografies pròpies. El Dr. Garcia Garreta, metge de família ja jubilat, va néixer a Beas del Segura i és reusenc d’adopció d’ençà que va conèixer la Consuelo, la seva muller, mestre nacional que exercia a Reus.

A més de metge, el Dr. Garcia Garreta es va llicenciar en Geografia i Història a la URV de Tarragona, i en Història de l’Art a la Universitat de Lleida.

Juny 2014

28 VIDA CULTURAL AL COMT

El COMT col·labora amb “el mes saludable” a Tarragona L’ajuntament de Tarragona va organitzar un mes d’abril saludable, amb tot un seguit d’activitats per promocionar la salut i les institucions que vetllen per ella. El Col·legi de Metges va col· laborar amb aquest mes saludable organitzant un parell de xerrades.

La primera va ser el 7 d’abril, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut. La temàtica era “La gestió dels plaers, promoció d’un oci nocturn segur, de qualitat i saludable” a càrrec de Patricia Ros, Directora del Servei de Prevenció de Drogues de l’Ajuntament de Tarragona. La doctora Tani Francesc va presentar a la ponent, que ens va explicar el projecte de les “Nits Q” que estan duent a terme a la ciutat de Tarragona.

Taller pràctic La importància de saber actuar davant d’una aturada cardiorespiratòria és fonamental en els primers minuts per poder salvar la vida d’aquella persona.

El COMT va acollir un taller pràctic per saber què fer davant d’aquestes situacions. Les empreses Gouptome i Proyecto Salvavidas van ser les organitzadores d’aquesta sessió, que va comptar amb una bona participació de públic.

El Dr. Pablo Arévalo, especialista en medicina esportiva, ens va explicar com fer un massatge cardiopulmonar, acompanyat per Xavier Fontanet que va recordar en què consisteix l’app Goupto.me i com ens pot ajudar.

També hi era present la responsable comercial de l’empresa Proyecto Salvavidas, Pilar Segura.

Exposició col·lectiva de pintura La sala Domènech i Miró del COMT ha acollit durant aquest trimestre una exposició col· lectiva de diferents pintors col· legiats: Federico Adan, Conchita Muñoz, Juan Miguel, Susana Ródenas, Jaci Molins, Manuel Valdez, Santiago Alonso, Rosa Cívico, Pere Sanvicens, José Luís Saiz i Francesc Miró.

Juny 2014

29 VIDA CULTURAL AL COMT

Barcelona acull la IV Jornada Cultural del Consell de Metges de Catalunya

Arriba la campanya “Tarragona sense fronteres” ‘Tarragona sense fronteres’ és una campanya de sensibilització de Metges Sense Fronteres (MSF) que ha passat ja per 11 ciutats durant els últims dos anys. La campanya va arribar per primera vegada a Catalunya, i concretament a Tarragona.

Exposicions, xerrades, documentals, activitats virtuals i un acte central amb una personalitat local i el president de MSF Espanya van acostar als tarragonins al treball de l’organització amb les poblacions afectades per la violència i les malalties oblidades a tot el món. Aquest va ser el primer acte que l’organització va realitzar a Catalunya en el marc la campanya, que es va iniciar el dia 23 de març i va acabar el 6 d’abril.

La campanya, que buscava una activa participació ciutadana, va arrencar amb una inauguració a un check-point fronterer (una caseta de vigilància com les que sovint han de creuar els equips de MSF sobre el terreny), instal·lat en un indret exterior reconegut de la ciutat. Com a acte inaugural, es va pujar la barrera de control per permetre simbòlicament l’entrada a “Tarragona Sense Fronteres”.

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha col· laborat amb la campanya “Tarragona Sense Fronteres” recollint l’exposició “Chagas: es hora de romper el silencio”, que vol donar veu a les víctimes oblidades d’una malaltia descoberta fa més de cent anys i que tot i així segueix absent de les agendes polítiques i dels programes d’investigació i desenvolupament.

L’exposició va permetra conèixer què és el Chagas i com es transmet, com s’articulen els actuals programes de lluita contra la malaltia i quines són les seves carències , així com els obstacles existents en matèria de diagnòstic i tractament.

El passat dia 30 de maig es va celebrar al Col·legi de Metges de Barcelona la IV Jornada Cultural del Consell de Metges de Catalunya per lliurar els premis als guanyadors dels concursos artístics que es convoquen cada any.

Els guanyadors d’enguany van ser: en la categoria de poesia, el Dr. Juan Maria Izaga Espinosa, amb la poesia “Si yo pudiera...”. En narrativa breu, accèssit al Sr. Ramón González Reverter, d’Alcanar, amb “El meu racó favorit”, i guanyadora la Dra. Carme Piñol i Villena, de Barcelona, amb l’obra “Dime que fue un sueño”. A l’apartat de fotografia, menció especial per al Dr. Antonio Villalonga Miralles per “Mirant més enllà” i guanyadora la Dra. Anna Llens Pagès per “El camí és infinit”.

En la categoria de pintura va guanyar “Sils”, del Dr. Jordi Altimiras Clavero, de Barcelona. I pel que fa al premi de cinema, es va declarar desert, però es va atorgar un premi “in memoriam” al Dr. Carles Llaberia.

A la jornada hi van assistir el president del COMT, alguns membres de la junta de govern i altres col·legiats. Abans del lliurament dels premis es van fer uns tallers sobre diferents temàtiques: internet, cant coral, relaxació, etc.

Després d’un dinar al restaurant del COMB, es va fer una visita guiada a la Sagrada Família molt interessant.

El Dr. Eduard Prats parla dels Nobel El Dr. Eduard Prats va pronunciar una interessant conferència sobre els premis Nobel, concretament el títol que portava la seva xerrada va ser “Llums i ombres dels premis Nobel de Medicina”.

Juny 2014

30 OPINIÓ

El pa amb tomàquet ahir i avui Dr. Pere Sanvisens Núm. col·legiat: 4300889

Els tractats de cuina antics no esmenten el pa amb tomàquet, com tampoc a Itàlia esmenten la pizza; menjars populars, pagesívols, plebeus, perquè eren manduques de subsistència sense prestigi ni interès; recurs de la gent del poble, humil: menestrals, camperols i més endavant les classes mitjanes, que són aquells estrats de població que mai han estat ben definits.

Un pa amb tomàquet era la manera d’aprofitar un pa passat, poc tou, fins i tot dur, que s’amania amb polpa de tomàquet, un raig d’oli i sal, sobretot a l’estiu amb l’abundor de tomàquets, ningú sap ben bé des de quan, encara que forçosament a partir de l’arribada del tomàquet de les Amèriques a partir del segle XVI. Tingui’s en compte que el tomàquet no apareix als llibres de cuina fins avançat el segle XVIII. El llibre La Cuynera catalana de 1835 no inclou encara tomàquet als sofregits, com cita Nèstor Luján al seu Diccionari de Gastronomia Catalana. El triomf culinari definitiu del fruit de la solanàcia no es produeix fins a finals del XIX i sobre tot el XX. La gent d’abans menjava pa amb tomàquet amb alguna cosa del rebost, el que fos, dins d’una obligada parquedat, però difícilment cosa més gustosa, més desitjada que l’arengada, peix blau conservat amb sal a l’abast del poble, tot i que era ben vàlid qualsevol altre tros sobrer per acompanyar la llesca, la preferència indiscutible de l’arengada ha estat molt generalitzada al comptat. El pernil no era una opció tan obligada com ara, i en tot cas es tractava de pernils propers, sovint el pernil de casa de matances pròpies i també el pernil de l’Aragó.

La darrera part del XX enceta una tendència –generalitzada a Europa– de nostàlgia de les coses d’abans, sobretot del passat agrari, la vida de pagès i la subsegüent explotació comercial d’aquesta enyorança, un xic carrinclona, amb una restauració que adopta denominacions que evoquen Juny 2014

artificiosament aquest sentiment de la terra i el que és antic: “racó de tal”, “l’avi qual”.

S’inventa el culte del bell passat i de la idíl· lica vida camperola, que en realitat mai va ser cap arcàdia, però tampoc li restarem un cert toc de lirisme a la cosa. I sorgeix el renovat pa amb tomàquet i els experts en la seva elaboració. S’ha dit de tot, des del tipus de pa, la mida de la llesca, la quantitat precisa i el tipus de l’oli, del tomàquet, la sal, el plat de servir, l’hora d’ingerir-lo, el vi que hi escau i fins i tot la conversa que s’ha de tenir durant l’àpat. He sentit entesos que defensen amb vigor la necessitat d’amanir les dues cares de la llesca generosament, els que creuen que el pa ha de ser torrat, els que exigeixen un oli de primer premsat o d’oliva verge, poc àcid, que l’oli sigui català de Lleida o de Tarragona, procedent del premsat de l’oliva arbequina autòctona, els que prefereixen tomàquet de pera, més polpós, els que s’estimen més el rodó de pell fina i sucós que fa de bon escampar. Una pagesa em va renyar un cop per gastar massa tomàquet, el pagès és gasiu i l’estalvi, sagrat.

No hi ha entesa possible en el companatge idoni i tal vegada no calgui, queda dit que l’arengada ha congregat fervorosos adeptes, però proscripcions mèdiques i canvis d’hàbits l’han deixat en segon terme; un bon equivalent podria ser l’anxova, sobretot si està ben confitada, que té grans partidaris, (atenció a l’excés de sal), també una esqueixada amb el seu bacallà hi lliga perfectament, o un bocí de lluç fregit el dia abans, i no cal dir unes sardines a la brasa o fregides, sobretot a la primavera o l’estiu; el peix en general i en especial el blau s’hi adiu perfectament. Venen, després, els embotits de la terra, greix i calories procedents del porc, conservats en sal i pebre per durar, consumits des de temps immemorials: els bisbes, culanes i llonganisses de Vic i altres llocs, botifarra negra i blanca de diversa manera, baldanes, fuets i pernils. Embotit que es consumeix tal qual o,

si cal, fregit o millor a la brasa en cas de la llonganissa ben pebrada, que convé menjar quan encara crema. A la brasa són també perfectes unes bones costelles de xai o de cabrit. La truita és un altre recurs clàssic i benvingut, truita del que sigui, començant per la més simple, a la francesa. I podríem incloure el formatge, evidentment el formatge no és un lligam idoni, però no seré jo qui negui a ningú el gust d’aquest làctic acompanyament. També hi podem fer entrar l’esplèndida i sempre agraïda amanida d’enciam, ceba, olives i si es vol tomàquet, l’amanida ha de ser sempre fresca i acabada de fer i les fulles d’enciam o escarola ben eixutes i esponeroses, amb un toc d’oli i vinagre del bo. Si bevem vi, i és una opció impecable, un Priorat dels d’abans seria ideal, però qualsevol bon vi de la terra ho pot ser i si és de fora, endavant. La cervesa ben fresqueta no és mala alternativa, les sangries ben fetes també, no oblidem que una bona sangria vol dir simplement bon vi negre afruitat, el demès és secundari.

Darrerament s’ha generalitzat el costum del pa amb tomàquet i pernil, com una mena d’estrany precepte absurdament restrictiu. Alguns recomanen inclús pernils d’extraordinària qualitat, els ibèrics de major prestigi, la qual cosa és perfectament admissible però absolutament prescindible, com ho seria acompanyar una llesca de pa amb tomàquet amb els ous de l’esturió de la mar Càspia.

En definitiva un autèntic pa amb tomàquet, vol en primer lloc, un bon pa, que vol dir un pa de pagès o similar, cuit en forn de llenya a l’estil tradicional, la massa del qual ha estat ben fermentada amb llevat de forner i que hagi reposat, que formi una ferma crosta daurada, i la llesca, de grandària generosa, ha de mostrar una molla amb obligats foradets, no ha de ser atapeïda o que es desfaci en engrunes. El tomàquet fresc d’abundant i sucosa polpa ha d’impregnar generosament el pa, que ha de quedar ben vermell. Podem afegir-hi un polsim de sal sense oblidar que en excés és fatal i, finalment, l’oli: d’un bon setrill abocarem un daurat raig d’oli d’oliva autòctona del tipus que sigui més o menys fort segons el gust de cadascú, no s’ha de ser raquític però tampoc cal amarar el pa d’oli. Això i un porronet de vi de la terra i amb el tall que a cadascú li plagui fa un àpat a la regalada de positiva consistència i bon profit.

31 OPINIÓ

Cazadores en el estadio Dr. Ignacio García Forcada Nº colegiado: 4302561

¡Tris, tras, tris, tras, tris, tras! La zancada del primer cazador era larga y poderosa.

Muy cerca, siguiendo su estela, la del segundo era más corta pero no menos rítmica.

Su carrera había comenzado mucho antes.

Se aproximaron al gran antílope poco a poco. Un ejemplar de 200 kilos e impresionante cornamenta. Su carne alimentaría a la hambrienta prole una buena temporada.

Pero la flecha falló. Se clavó en el muslo del animal. Este dio un gran salto y se alejó con rapidez.

El tirador masculló su rabia acercándose lentamente al lugar donde momentos antes pastaba la bestia. Una mancha de sangre en el suelo era señal de que el venablo hizo blanco aunque no en el lugar adecuado.

Sogine miró a su hermano mayor, sus ojos mostraban decepción y un punto de vergüenza.

— Fallé pese a no ser un blanco difícil, deberías haber tirado tú.

— Cualquiera yerra. Le diste de todos modos, mira la sangre.

— ¿De qué nos vale si no cayó?

— ¡Va herido! Si sigue corriendo la herida no cerrará y se desangrará. Antes o después será nuestro. ¡Vamos tras él!

— ¿Estás loco Arunas? ¿No has visto sus patas fuertes como troncos? ¡Jamás lo alcanzaremos!

— Deja de gimotear y comienza a correr Sogine, marca el paso ya que tuyo fue el disparo.

Así comenzaron la caza, renuente Sogine al principio, más animado después al ver un rastro de sangre cada vez más abundante.

Arunas tenía razón. El macho perdía vida con cada salto, las huellas eran cada vez menos profundas y estaban más cerca unas de otras.

Pero una persecución de horas por la sabana es un gran reto. Las fuerzas de los

Nada más traspasar la meta el vencedor cayó fulminado al tartán y las asistencias le rodearon. Sin embargo Arunas apartó a todos con un ademán.

Se arrodilló junto a Sogine, le dio un poco de agua y lo cargó en sus hombros para dar la vuelta triunfal al estadio.

corredores también se agotaban, sobre todo las de Sogine. Su ritmo perdía fluidez y trastabillaba de vez en cuando.

Sólo los ánimos de Arunas le mantenían.

— ¡Venga hermano que ya es nuestro!

— ¡No puedo más! Las piernas me tiemblan y el corazón me va a estallar.

De repente, al coronar una pequeña

loma, vieron al antílope tumbado. Agonizaba.

Sogine no podía dar un paso, ni siquiera la cercanía de la presa le permitía continuar.

Arunas lo cargó a hombros y lo acercó.

Le dio un poco de agua y cuando estuvo recuperado le dijo: — Tú has llevado el peso de la caza, tuyo es el honor de acabar con este noble rival.

Sogine sacó su cuchillo y de un tajo certero acabó con el sufrimiento.

Encendieron una fogata para ahuyentar a los carroñeros y al día siguiente regresaron bien cargados.

La potente voz del locutor resonó en la habitación: — ¡Señoras y señores, qué final de 10.000 metros acabamos de presenciar! No la olvidaré mientras viva. Por si algunos de ustedes se la han perdido les haré un resumen. Uno de los atletas rusos comenzó un ataque que parecía suicida cuando apenas se habían corrido 3 kilómetros. Durante varias vueltas el grupo no reaccionó. Parecía haber asumido la superioridad del escapado. Faltando 10 vueltas los 2 hermanos etíopes saltaron en busca del ruso. De forma implacable se fueron acercando metro a metro. Daba la impresión que no tendrían distancia suficiente para alcanzarlo. El menor, Sogine, marcaba el paso a Arunas vuelta tras vuelta. Cuando entraron en la última todavía el ruso les llevaba 100 metros. Entonces Arunas le dijo algo a Sogine y éste redobló su esfuerzo. Lo cogieron cuando apenas quedaban 50 metros para la meta.

Parecía que la victoria era para Arunas, mucho más fresco. Pero en los últimos 5 metros se frenó y venció Sogine. De hecho el mayor entró casi andando. ¡Después de una carrera inolvidable solo nos faltaba este extraño final!

Nada más traspasar la meta el vencedor cayó fulminado al tartán y las asistencias le rodearon. Sin embargo Arunas apartó a todos con un ademán. Se arrodilló junto a Sogine, le dio un poco de agua y lo cargó en sus hombros para dar la vuelta triunfal al estadio. Una imagen señoras y señores que pronto ocupará las portadas de todos los periódicos del mundo.

Les confieso que en algunos momentos me han entrado verdaderos escalofríos, no podía dejar de pensar que lo que estaba ante mis ojos no era una carrera olímpica sino una cacería.

Juny 2014

32 OPINIÓ

L’economia a un nou estat català Dr. Xavier Allué Núm. col·legiat: 43-2019

En el context de l’actual procés sobiranista a Catalunya, totes les contribucions són desitjables. Ara per ara encara és un procés obert, pendent de decisions polítiques i de la participació ciutadana mitjançant successius actes per la presa de decisions.

El que resulta evident és la voluntat majoritària de participar en la presa de decisions.

Dins del programa d’actes del Col·legi, el passat dimecres 21 de maig es va presentar la conferència “Present i futur de l’economia catalana” a càrrec del senyor Albert Pont.

Albert Pont és l’actual president del Cercle Català de Negocis. La seva activitat professional inclou ser l’executiu en cap a The Black Swan Family Office, una empresa d’assessoria econòmica i de gestió de capitals. És llicenciat en Ciències polítiques i de l’administració, en l’especialització de Relacions internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona, i professor de Relacions internacionals en el Màster de Diplomàcia i Gestió Exterior. Ha participat en diversos projectes de desenvolupament internacional a Iberoamèrica. És autor dels llibres Delenda est

Juny 2014

Catalunya ingressa més del que rep i en una proporció dues vegades superior al que resulta acceptable entre regions més riques i les que ho són menys a l’entorn europeu.

Hispania i Addendum, l’endemà de la independència, un llibre que complementa l’anterior en qüestions molt concretes que suposaran un enorme repte per als nostres representants polítics durant el procés de transició que està vivint Catalunya.

L’elecció de Black Swan com a marca pel seu despatx fa referència al llibre de Nassim Taleb de filosofia de la ciència i l’aleatori de la vida del mateix títol. Un cigne negre és una raresa, una cosa poc comuna. L’impacte dels fets altament improbables se centra en les greus repercussions que certs tipus d’esdeveniments rars i impredictibles i la tendència humana a buscar explicacions simplistes per aquests esdeveniments de forma retrospectiva.

Segons Albert Pont, la independència de Catalunya es qualificaria d’esdeveniment “black swan”: improbable, original, únic. I transcendent. És per això que cal tenir una visió clara i alhora profunda dels significats de tota la fenomenologia que l’envolta.

Una bona part de la conferència es va dedicar a l’exposició de dades de les relacions econòmiques de Catalunya amb l’estat, les diferències i discrepàncies dels fluxos econòmics i, sobretot, el que podria ser la gestió del deute de l’estat.

Resumint, l’actual flux econòmic certifica el dèficit fiscal reconegut: Catalunya ingressa més del que rep, i en una proporció dues vegades superior al que resulta acceptable entre regions més riques i les que ho són menys a l’entorn europeu.

Aquest diferencial seria suficient per exhaurir l’actual deute públic de Catalunya.

Pel que fa al deute de l’Estat espanyol, en el cas d’una secessió, el deute atribiuible a Catalunya només ho seria del deute corrent i no del passat, ni del que es vagi creant durant el procés.

Al col·loqui es va tractar, a més, el tema de les pensions. Com que el règim de les pensions no és pas de capitalització, sinó que es proveu amb les contribucions dels membres actius de l’economia, una economia en desenvolupament garanteix l’efectivitat de les pensions. Òbviament cal estar ben informat per a la presa de decisions, i aquesta activitat contribueix a la informació del col·lectiu.

33

Clínica Oftalmològica Reus, sempre al costat del col·legiat COR (Clínica Oftalmològica Reus) és un centre d’oftalmologia dedicat al tractament integral metge i quirúrgic de les patologies visuals.

Des de sempre la clínica ha tingut un tracte de deferència pels metges, oferint visites gratuïtes als col·legiats, als seus familiars directes i descomptes molt espe-

cials per a la resta de familiars.

Amb una experiència de 30 anys, han anat incorporant les últimes tecnologies per al tractament de les malalties oculars.

Actualment disposen de quiròfans exclusius i homologats pel Departament de Salut.

El seu màxim esforç està dirigit a donar un tracte molt persona-

litzat a tots els pacients, sempre aplicant les últimes tècniques, i és per això que el doctor Josep Callizo ha anat incorporant professionals que col·laboren en la tasca assistencial, sempre conservant el mateix esperit.

Trobareu tota la informació a: http://www.clinicaoftalmologicareus.es/

Juny 2014

34 GASTRONOMIA

Propostes Degvsta Restaurant (www.degvsta.com) Ingredientes 1 kg de tomates maduros rojos Medio pepino un poco pelado Medio pimiento rojo 1 pimiento verde 1 o 2 dientes de ajo Media cebolla 200 g de agua Tres cucharadas soperas de aceite de oliva Una cucharada de sal Un chorro de vinagre 300 g de cerezas sin hueso Huevo

Gazpacho de cerezas Cocer el huevo unos 10 minutos, pelar y guardar en el frigorífico.

Triturar todos los ingredientes en una batidora potente con la mitad del agua, añadir el resto y volver a triturar.

Podemos añadir hielo una vez triturado para enfriar.

Cortar una rebanada fina de pan y tostarla al horno. Llenar la copa de gazpacho, hacer un corte en las cerezas y colocarlas en el filo. Rallar finamente el huevo por encima y servir.

Ingredientes 1 tomate raf 80 g de ventresca de bonito Media cebolla tierna 3 cucharadas de aceite de oliva 1 cucharada de vinagre de Jerez Una cucharada pequeña de orégano 4 Aceitunas de Kalamata 3 anchoas de l’Escala

Ensalada de tomate raf, ventresca de bonito, anchoas y vinagreta de orégano Cortamos la cebolla en juliana fina, la ponemos en agua fría con un chorrito de vinagre y sal para rebajar su picor. Cortamos el tomate a rodajas de medio dedo de grosor y lo cortamos por la mitad en forma de medias lunas, la colocamos en el plato en forma de abanico circular, ponemos la cebolla tierna por encima, escurrimos el bonito y lo colocamos arriba de

Menú migdia de dilluns a divendres: 15€.

Terrassa a l’aire lliure.

Sales privades.

Cuina Mediterrànea Juny 2014

la cebolla, enrollamos las anchoas, esparcimos las olivas de Kalamata, en un tarro ponemos el vinagre, el aceite de oliva i el orégano, tapamos y agitamos con fuerza para emulsionar la vinagreta. También podemos rellenar las anchoas con una manga pastelera llena de crema de queso fresco.

(Apto para celíacos)

Cavallers,6 baixos 43003 Tarragona 977 252 428

35 De gener a maig de 2014|MOVIMENT COL·LEGIAL ALTES Núm. Col 4304982 4305028 4305262 4305284 4305521 4306083 4306323 4306331 4306332 4306333 4306334 4306335 4306336 4306337 4306338 4306339 4306340 4306341 4306342 4306343 4306344 4306345 4306346 4306347 4306348 4306349 4306350 4306351 4306352 4306353 4306354 4306355 4306356 4306357 4306358 4306359 4306360 4306361 4306362 4306363

1r Cognom FERNANDEZ CARO LOPEZ IGLESIAS BLOTTA VILLEGAS CALDU RIOS GUARDIA COMPANY DE MENDIZABAL DI FALCO GONZALEZ PLACHIN RAMIREZ MIRADA TABERNER SABINO CALDERON TOÑANEZ ROJAS MILLAN CARDONA ESCURRIOLA PALLARES CARTANYA MARTINEZ TOSET DIAZ GUZMAN RODRIGUEZ SABATE SANTOS FERRE GRAS SACRISTÁN GARCIA GENOVER BINETTI LLEIXA

2n Cognom RODRIGUEZ TARRAGO CUBILLOS PELAEZ LOU AGUD RIOS ALINS CIRERA VEGA PEREZ CANNELLA RAMOS DONISA BONASTRE GALDONA BEGAZO FLEITAS MERCEDES SCHIDING LEYDA AYORA VALLS FERRE ALMIRANTE MENA PADILLO TENA BONET ORTEGA MARTINEZ TAFALLA GISPERT SALARICH VILA TENA DAGA

Nom JOSE MANUEL ALEIDIS DIANA MARCELA Mº DEL CARMEN JOSEFA EDGAR NICOLAS ALBERTO OLGA ROCIO MARTA JARA ANA MARIA ELVIRA RUBEN EDUARDO JAIME JESUS JUAN ESTEBAN JANELISSA EDUARD MARIA TERESA JOSÉ GREGORIO RENZO DAVID JULIET MARIA NORBERTO LUIS MONICA VERONICA NEUS LAURA MARC LAURA MARTA ALBA PAULA JESSICA JOSEP SANDRA CINTA CRISTINA ELENA JULIA MARC JESSICA ANGELA PATRICIA

Núm. Col 4306364 4306365 4306366 4306367 4306368 4306369 4306370 4306371 4306372 4306373 4306374 4306375 4306376 4306377 4306378 4306379 4306380 4306381 4306382 4306383 4306384 4306385 4306386 4306387 4306388 4306389 4306390 4306391 4306392 4306393 4306394 4306395 4306396 4306397 4306398 4306399 4306400 4306401 4306402 4306403

Nom Causa FERNANDO DEFUNCIÓ LUIS DEFUNCIÓ LUIS MARIA DEFUNCIÓ JOAN TRASLLAT FREDERIC JUBILACIÓ JOSEP FINAL EXERCICI JOSE ANTONIO TRASLLAT TIRSO TRASLLAT EVA MARIA TRASLLAT AUGUSTE FINAL EXERCICI BEATRIZ TRASLLAT CARLOS TRASLLAT JOSE MARIA FINAL EXERCICI ANDREA TRASLLAT LLINI HILDALINA TRASLLAT LENIN ALBERTO TRASLLAT JUAN FERNANDO TRASLLAT JAVIER TRASLLAT

Núm. Col 4305726 4305733 4305743 4305748 4305765 4305885 4305896 4305902 4305946 4306109 4306195 4306208 4306269 4306303 4306323 4306325 4306331

1r Cognom DA COSTA TORRES REPKOVA HOMS GARCES HOLGUIN OSÉS LUCIA ASUA GAGO HIDALGO PELÁEZ GARCIA GIRONA BADENES SAVIC CARDOZO PEREZ RUIZ GOMEZ RUIZ GONZALEZ DOUGHERTY VILLAR CATALANO RUIZ SALAZAR CALVO BERISTAIN MIRON ROMERO HERRERA BRIÑEZ RÍOS GARNICA MATA GOMEZ BALCELLS CORDON LLAURADO

2n Cognom MOREIRA NOS FARRE VALENTI LUYO VIÑAS GOZALVEZ MENTXAKA BENEDÍ NORALES PÉREZ MADROÑAL SANZ GALLARDO PESIC FUENTES CERESUELA PICO GONZALEZ DE GALVEZ SANCHEZ PADRON DE MIGUEL CANOVAS SERRANO NICOLAS ESPINOLA DE LA RICA DOMINGUEZ SERRANO GUARDADO GIRALDO QUITO VELANDIA BELTRAN LEON FONT HOLZNECHT POY

Nom CRISTINA GERARD JANA ELISABET MARIA ESPERANZA MARIOLA ARANTXA CLARA BEATRIZ LIBE ELISABET MARINA JONATAN ROCIO ANA MARIA ALMUDENA DARINKA CECILIA FRANCESC JOSE EUKARIS NOEMI YONAISY LUCIA DUNIA AMPARO MARIALAVINIA ANA CAROLINA PAUL ANIURYS PEIO BEATRIZ ESTEFANIA CARLOS ALCIDES IVONNE TATIANA GISELLA LILIANA DIANA ROCIO KARIM DIANA ALBERTO MANUEL ESTER MARIA DEL MAR MARTA

BAIXES Núm. Col 4300092 4300407 4300658 4301374 4301496 4302698 4304785 4305013 4305018 4305293 4305368 4305400 4305421 4305572 4305578 4305594 4305645 4305717

1r Cognom SALVADOR RIBE SANTOS PALLARES SERVER BORONAT I GARCIA ELVIRO SIERRA GARCIA ROJAS GOMEZ PORTA JIMENEZ PIMENTEL CUEVAS TANGARIFE COLOMA

2n Cognom GONZALEZ PEREZ DE BURGOS RUBIO TAFALLA PEREZ HIDALGO MANSO BODOY MOROS CACERES GARCIA ROIG MERCADE SALIDO TAPIA MARTINEZ BENJUMEA SAIZ

ACUDIT

1r Cognom ENRICH ARASA RADICY MONGE DUTAN MORANTES BIARNES RIBO REYES SANCHO LOPEZ BUCCI GASPAR PASTOR CALDU GAVETE RIOS

2n Cognom PEREZ BALAGUER PAREDES OSORIO HERNANDEZ RIBAS TARRE TORRES PASCUAL SEGURA HERRERO ESPUIG AGUD MARTIN RIOS

Nom Causa ROSA TRASLLAT ALBA TRASLLAT LIDIA ANTONELLA TRASLLAT ROCIO DEL PILAR FI EJERCICI VASILE CIPRIAN TRASLLAT OSCAR LEONARDO TRASLLAT GEMMA TRASLLAT LAURA TRASLLAT JAVIER ENRIQUE TRASLLAT GERARD TRASLLAT ROSARIO DEL PILAR TRASLLAT TOMMASO FINAL EXERCICI JOSEFINA MARIA FINAL EXERCICI CONSUELO TRASLLAT ROCIO TRASLLAT CRISTINA TRASLLAT MARTA TRASLLAT

ANUNCIS PER PARAULES Compra-venda: MATERIAL POR CIERRE DE CONSULTA GINECOLÓGICA. SE VENDE: -Ecógrafo MINDRAY MOBILE TROLLEY UMT – 100 en muy buen estado -Mesa de exploraciones -Instrumental diverso Interesados pueden llamar al tel.: 620 409 798 (señora Mª Teresa).

Lloguer: Sóc una fisioterapeuta de Tortosa i disposo d’un centre amb una sala lliure per exercir professions relacionades amb la salut. Si necessites espai per muntar una consulta on exercir la medicina pots posar-te en contacte amb mi a: cintamestre@ebrefisio.com.

Preu de la sala a convenir.

Condicions de la sala: - Sala de 12 m2 - Lluminosa, climatitzada, fil musical terra de parquet - Disposa d’un armari amb lleixes per guardar material i també una pica a dins la mateixa sala.

i

Juny 2014