Galens 180

GALENS 1

1r trimestre 2012 - número 180

El COMT convoca eleccions a la Junta de Govern i a l’Assemblea de Compromissaris pel proper 12 de juny Neix la secció de Metges Cooperadors Entrevista al secretari del COMT Dr. Frederic Mallol

Revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

GALENS

2 GALENS

GALENS 3

GALENS Edita Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President Dr. Fernando Vizcarro Bosch Delegat del consell de redacció Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció Mercè Veciana Consell de redacció Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Mercè Veciana Redacció Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43005 TARRAGONA Tel 977 232 012 · 977 232 006 Fax 977 236 208 Disseny i publicitat Èxit Comunicació 605 860 898 · 605 860 835 exit@exitcomunicacio.com Impressió: Indugraff Fotos Arxiu Galens i Èxit Comunicació Tirada 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Sumar i

06 11

Eleccions al Els metges COMT cooperadors

16 18

Entrevista Metges amb Dr. Mallol història

20 26

Clínica Terres de l’Ebre

Articles d’opinió

4 GALENS

GALENS 5

“Durant aquests quatre anys hem viscut moments durs a causa de l’actual situació econòmica i de les mesures que ha pres el Govern respecte a les retallades en sanitat”

H

Preparem-nos per afrontar grans reptes Fernando Vizcarro Bosch President del COMT

an passat quatre anys des que la Junta

metges de Tarragona s’involucrin en el funcionament

que tinc l’honor de presidir va accedir a la

del COMT, rebin tot el nostre suport en l’exercici de

representació de les metgesses i els metges

la seva professió i puguin beneficiar-se dels serveis

de Tarragona. I ara toca escollir, de nou, la Junta de

que oferim, tenint en compte, a més, que una de

Govern i l’Assemblea de Compromissaris per als

les funcions primordials del Col·legi és vetllar per la

propers quatre anys, en els quals la professió haurà

qualitat assistencial i garantir que el ciutadà estigui

de fer front als grans reptes derivats dels processos

protegit en tot moment.

de reordenació de la sanitat, tant pública com privada,

Aquests quatre anys no han estat gens fàcils. La crisi

que estem vivint.

econòmica i les retallades en matèria sanitària que han

Per aquest motiu, i d’acord amb el que estableixen els

efectuat els governs ens han afectat negativament,

recentment renovats Estatuts del Col·legi Oficial de

però és justament en aquests moments quan des del

Metges de Tarragona, la Junta de Govern va acordar,

Col·legi hem de treballar amb més força que mai per

en sessió celebrada el 21 de març, convocar eleccions

garantir un servei sanitari amb la màxima qualitat i

a l’Assemblea de Compromissaris i a la Junta de

prestigi.

Govern per al proper dia 12 de juny de 2012.

Des d’aquestes pàgines vull animar tots els metges

Han estat quatre anys apassionants de treball molt

a participar en aquest procés electoral que ha de

dur que han servit per complir una sèrie de reptes que

permetre consolidar la representació institucional dels

ens vam fixar com a Junta de Govern des del primer

metges de Tarragona i enfortir la seva veu. Necessitem

dia de la nostra presa de possessió. En general, tots

un Col·legi fort i decisiu que tingui capacitat de decisió

els objectius van encaminats al servei del col·legiat.

i que s’impliqui totalment en la defensa de l’interès

Hem treballat, treballem i treballarem perquè els

dels seus col·legiats.

Facilita la teva adreça electrònica i rebràs...

• e-galens • comunicacions • convocatòries

• agenda • novetats

...envia-la a comt@comt.es

Segueix-nos a:

Trobaràs l’enllaç a la web del COMT: www.comt.es

6 GALENS

ASSEMBLEA DE COMPROMISSARIS

Comptes de l’exercici 2011 Es presenta l’informe favorable d’auditoria

A

l’Assemblea de Compromissaris es van aprovar la liquidació del pressupost de Despeses i Ingressos i el Balanç de Situa-

ció (actiu i passiu), corresponent a l’exercici tancat el 31 de desembre de 2011. ADADE Auditors també va trametre el seu informe favorable d’auditoria, d’acord amb el marc normatiu d’informació financera.

COMPTE D’EXPLOTACIÓ TOTAL INGRESSOS TOTAL DESPESES AMORTITZACIÓ A 31.12.11 SUPERÀVIT EXERCICI 31.12.11

REALITZAT

PRESSUPOST

DESVIACIÓ

1.235.296,14

1.219.050,00

16.246,14

986.255,32

1.111.910,00

-125.654,68

33.485,12 215.555,70

BALANÇ DE SITUACIÓ ACTIU IMMOBILITZAT INTANGIBLE

947.849,18 2.215,59

PASSIU

947.849,18

PATRIMONI NET

434.171,05

IMMOBILITZAT MATERIAL

190.739,58

DEUTES L/T

234.793,04

IMMOBILITZAT FINANCER

92.243,13

DEUTES C/T

278.885,09

EXISTÈNCIES

10.422,90

DEUTORS

10.299,78

INVERSIONS FINANC. TEMP.

250.000,00

TRESORERIA

387.122,13

GALENS 7

ASSEMBLEA DE COMPROMISSARIS

Balanç dels quatre anys de legislatura Resum dels principals projectes assolits per la Junta del COMT

L

’Assemblea Ordinària del passat 28 de març va servir per fer un balanç dels quatre anys de legislatura de l’actual Junta de

Govern, abans de proclamar-se les eleccions.

A l’Assemblea van intervenir el secretari del COMT, el Dr. Frederic Mallol, la vicepresidenta segona, Dra. Concha Abril, i el responsable de la vocalia de jubilats, el Dr. Jaume Fontanet.

El secretari, fedetari públic i responsable dels recursos humans del COMT, va resumir els seus quatre anys en el càrrec exposant el moviment i l’activitat col·legial, les denúncies i agressions comptabilitzades, els serveis col·legials i les perspectives de futur.

La vicepresidenta segona i responsable del Programa de Protecció Social del COMT, la Dra. Concha Abril, va resumir l’any del Programa de Protecció Social i va presentar el pressupost econòmic per a 2012.

Finalment, el Dr. Jaume Fontanet i representant de la vocalia de jubilats, va resumir les activitats coordinades per la seva vocalia com ara exposicions, sortides culturals,

Dues imatges de l’Assemblea Ordinària del COMT. / GALENS

xerrades...

la nostra delegació de Reus”.

Un cop finalitzades les intervencions, el president del

Durant aquest mandat també s’han adequat els recursos

COMT va fer una reflexió sobre els objectius acomplerts i els

humans a les necessitats del Col·legi. En compliment de

projectes pendents. “Han estat quatre anys apassionants

la normativa europea (Llei Òmnibus) “estem digitalitzant

de treball molt dur que han servit per complir els reptes

tots els expedients col·legials, el que significa actualitzar

que ens vam fixar el dia de la nostra presa de possessió”,

prop de 3.000 expedients vigents”.

va manifestar el Dr. Vizcarro.

El president del COMT va descatar l’actual situació de

Un dels reptes més importants assolits en aquesta

crisi econòmica que viu el país: “Durant aquests quatre

legislatura ha estat el Programa de Protecció Social,

anys hem viscut moments durs a causa de la situació

que es va posar en marxa l’any passat i que enguany ha

econòmica i de les mesures de Govern respecte a les

ampliat la seva cobertura.

retallades en l’àmbit sanitari. Aquest panorama ens

Un altre dels projectes destacats va adreçat als col·legiats

anima a seguir treballant per garantir un servei sanitari de

més joves, els MIR, “que des de finals de 2010 ja poden

qualitat, respectant els professionals i vetllant per la bona

preparar el seu examen MIR amb un curs que s’ofereix a

praxi mèdica”.

8 GALENS

ASSEMBLEA DE COMPROMISSARIS

El COMT convoca eleccions Es duran a terme el proper mes de juny

E

l 28 de març es va celebrar l’Assemblea de Compromissaris Extraordinària a la Sala Joan Domènech i Miró del COMT i a les de-

legacions de Reus i Tortosa.

L’assemblea va tenir el següent l’ordre del dia: 1. Informe president sobre convocatòria d’eleccions.

2. Nomenament membres de Junta Electoral.

3. Elecció de dos compromissaris per a la validació de l’acta d’aquesta sessió de l’Assemblea.

4.Torn obert de paraules.

Al

llarg

de

l’Assemblea

de

Compromissaris

Extraordinària es va acordar convocar les eleccions a la Junta de Govern i a delegats a l’Assemblea de

Junta Electoral i establiment de condicions i terminis

Compromissaris que se celebraran de conformitat

del procés electoral. Tancament i publicació del cens

amb les previsions dels Estatuts del COMT, en

electoral amb concessió del termini per a impugna-

els terminis indicats al calendari electoral. També

cions. Inici del termini per presentar reclamacions al

es va acordar el tancament del cens electoral i la

cens electoral.

seva publicació en el taulell d’anuncis de la seu de

28 de març. Assemblea de Compromissaris Extraor-

Tarragona i a les delegacions de Reus i Tortosa. La

dinària: informe de la convocàtoria d’eleccions, de les

Junta Electoral estarà formada per:

condicions i terminis. Nomenament de la Junta Elec-

Número

Nom

Condició

431662

Arbeloa Rigau, Ignasi

Titular

431274

Duran Gené, Antoni

Titular

431326

Nolla Ferrer, Adela

Titular

433013

Prieto Cid, Manuel

Titular

toral, a proposta de la Junta de Govern. Reunió Junta Electoral, presa de possessió, elecció de president i secretari.

5 d’abril. Fi de termini d’al·legacions i impugnacions al cens col·legial 7 d’abril. Inici termini de presentacó de cantidatures

Es va aprovar l’elecció de dos compromissaris per

7 de maig. Fi termini de presentació de candidatures

a la validació de l’acta de la sessió: el Dr. Federico

(fins a les 14 hores)

Adan Marin i el Dr. Josep M. Fonoll Balañá.

8 de maig. Proclamació provisional de candidatures 12 de maig. Proclamació definitiva de candidatures

CALENDARI ELECTORAL

13 de maig. Inici campanya electoral i vot per correu

21 de març. Junta de Govern que acorda la convoca-

11 de juny. Fi de la campanya electoral

tòria d’eleccions a la Junta de Govern i l’Assemblea

12 de juny. Votacions (de 9 a 20 hores). Escrutini pú-

de Compromissaris. Proposta de nomenament de la

blic.

GALENS 9

10 GALENS

ACTUALITAT

Curs sobre les Sals Bioquímiques del Dr. Schüssler Permetrà conèixer els principis de la teràpia i la seva aplicació pràctica

L

es sals bioquímiques minerals són medicaments

El Col·legi de Metges de Tarragona ofereix un curs sobre

basats en els compostos inorgànics que són

les Sals Bioquímiques del Dr. Schüssler impartit pel Dr.

presents a les cèl·lules de l’organisme humà.

Evaristo Galdeano, llicenciat en medicina i cirurgia,

La teràpia amb sals minerals va ser desenvolupada pel Dr. Willhelm Heinrich Schüssler (Alemanya, 1821-1898), qui va identificar la presència de 12 sals diferents en els teixits de l’organisme. Com a resultat dels seus estudis realitzats amb les cendres de cossos incinerats, el Dr. Schüssler va

diplomat en homeopatia, metge puericultor i expert en Sals de Schüssler.

Dia: 19 d’abril Hora: de 17 a 20 hores Lloc: Seu del COMT: Via de l’Imperi Romà, 11 bis, Tarragona

atribuir funcions específiques a cadascuna d’aquestes 12

Programa

sals i va descobrir que un desequilibri en la distribució

1. Introducció i homeopatia, a càrrec de la Dra. Guasp

dels compostos inorgànics produeix el que denominem

2. Introducció i conceptes fonamentals de la teràpia

malaltia. De les mateixes sals en quantitats infinitesimals

mineral de les Sals de Schüssler

es desencadena un estímul que capacita les cèl·lules per a una major i millor absorció dels minerals a l’organisme.

La teràpia amb sals de Schüssler consisteix a restablir l’equilibri de les sals minerals de l’organisme mitjançant una aportació d’aquestes sals en petites dosis a fi que pu-

3. Les 12 sals bioquímiques. De la 1 a la 12. Definició aplicació i diagnòstic facial 4. Torn de preguntes i casos pràctics.

Inscripcions: www.comt.cat · tel.: 977 23 20 12 ext. 208 o registrecomt@comt.org. Es requereix una assistència mínima de 20 persones per fer el curs.

guin ser absorbides per la cèl·lula. No es tracta d’ingerir

Més informació: Asociación Española de Bioquímica

la sal mineral, sinó de fer-ne una dilució que representi un

Schüssler (AEBS).Tel.: 977 25 35 49 – formacio@

estímul per a la nutrició adequada de la cèl·lula.

salesdeschussler.com

Vespres Geriàtrics El Col·legi de Metges de Tarragona, l’Hospital Sant Joan de Reus i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques organitzen el cicle Vespres Geriàtrics, unes trobades mensuals adreçades als metges de l’àmbit de la geriatria de la província de Tarragona. L’objectiu és fomentar el coneixement mutu, l’intercanvi de coneixements i experiències i la divulgació científica.

També es pretén aprofundir en el coneixement de les patologies més prevalents en geriatria, els anomenats gegants de la geriatria. I, per últim, es vol fer revisió i posada al dia de determinades patologies d’especial impacte en el pacient geriàtric. Les inscripcions són gratuïtes i s’han de fer a secretaria@acmt.cat (Sra. Mar Orellana). Tel: 977 23 20 12.

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT Hora: de 18 a 19.30 hores Calendari:

17 de maig: Insuficiència cardíaca. Dr. Rami QannetaHospital Sociosanitari Francolí de Tarragona.

13 de setembre: Diabetes mellitus. Dra. Glòria Rovira Oliva. Hospital Pius de Valls.

25 d’octubre: Accidents vasculars cerebrals. Drs. José Ignacio Moliner Marcen i Christian Jensen. Hospital Comarcal de Mora d’Ebre.

12 de desembre: Tractament Parkinson. Dra. Almudena Garnica Fernández. Hospital Universitari Sant Joan Reus.

GALENS 11

ACTUALITAT

Metges Cooperadors Tarragona crea aquesta nova secció col·legial per facilitar la cooperació

El doctor Xavier Manubens, president de la Secció Col·legial de Metges Cooperadors, en un moment de la presentació. / GALENS

E

l Col·legi de Metges de Tarragona ha creat la

i el futur immediat de treball i va informar els col·legiats

Secció Col·legial de Metges Cooperadors. La

assistents el treball conjunt que s’està fent per tots els

creació d’aquesta secció respon a la inquietud

col·legis de Catalunya i la comunicació oberta amb el

d’alguns col·legiats que estan implicats en tasques de

Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

cooperació internacional, ja sigui en programes de co-

Els col·legiats que van assistir a la presentació de la

operació o d’emergència, que busquen un fòrum en el

secció van exposar, de forma breu, els projectes en què

qual comunicar les seves experiències i comentar els

han col·laborat o col·laboren. A continuació es va obrir

seus problemes i reptes comuns.

el torn al debat i a les preguntes per parlar dels temes en matèria de cooperació als quals el Col·legi de Metges

En l’acte de presentació van participar-hi el president

donarà suport de manera immediata.

del Col·legi de Metges de Tarragona, el Dr. Fernando

Tots els metges que estiguin interessats a formar part de

Vizcarro, que va fer un breu repàs de com va néixer la

la base de dades de la Secció de Metges Cooperadors ja

secció col·legial, i el president de la secció, el Dr. Xavier

poden dirigir-se al COMT per registrar-se i informar-se.

Manubens, que va explicar per què s’ha creat aquesta

L’objectiu d’aquest registre és conèixer la realitat dels

secció i els seus objectius.

metges cooperadors i avançar en programes i prestacions

Durant la seva intervenció, el Dr. Xavier Manubens

que donin resposta a les seves necessitats reals de

va exposar els motiu que els han dut a crear la secció

formació, assistència, assessorament, defensa dels seus

col·legial. Manubens va explicar les finalitats de la secció

drets, representació i suport institucional, entre d’altres.

ACTUALITAT

12 GALENS

“La vida pren un altre sentit quan veus segons quines coses” Dr. Manel Saltor Metge Cooperador

D

iu que la cooperació li ha canviat la vida.

Tot va començar a Moçambic fa vint anys quan va acompanyar el Dr. Miralles en

un projecte de suport als hospitals rurals. Des d’aleshores ha participat en diferents projectes a Perú, Angola, Cap Verd... El Dr Manel Saltor i Pons és especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia des de 1981. Va fer l’especialitat a l’hospital Joan XXIII de Tarragona (1978-1981) i és doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona; des de 1988 és cap de Servei de COT de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre i actualment és el vicepresident de la recentment creada Secció de Cooperadors.

Com i quan va començar a cooperar?

Vaig començar fa gairebé 20 anys, a Moçambic, en un projecte de suport als hospitals rurals, amb el Dr. Rodrigo Miralles, que ja feia temps que hi col·laborava.

circumstàncies deplorables a molt poca distància

Per mi va ser una experiència inoblidable que em va

de les millors platges caribenyes com platja Bávaro.

marcar per la resta de la meva vida i des d’aleshores

Angola, on he estat en tres ocasions en cinc mesos,

ja no he parat.

també m’ha marcat molt: vaig treballar en un hospital pediàtric i els nens són “material sensible”. Tot i ser

En quines zones ha treballat i com han estat les

un hospital amb recursos, cada any hi ha 4.000

seves experiències de cooperació?

exitus, o sigui una mitjana de més de 10 cada dia.

He estat a Moçambic en 4 o 5 ocasions. També al

La vida pren un altre sentit quan veus segons quines

Perú i a Angola, en 3 ocasions, i darrerament a Cap

coses...

Verd durant 6 mesos. He estat en altres llocs a títol personal, col·laborant amb gent coneguda, però

Quin és l’objectiu d’haver creat una Secció

sense un projecte, diguem-ne, oficial. Em van marcar

Col·legial de Metges Cooperadors?

molt els “bateys” de la República Dominicana, on

Quan vas pel món i poses tota la teva bona voluntat en

molts haitians treballen a la canya de sucre en

surts molt enriquit, però els problemes són o poden

ACTUALITAT

GALENS 13

ser molt importants. Començant pels permisos de la

actualment?

feina, que de vegades són difícils, sobretot si marxes

Depèn molt de les organitzacions per a les quals

per molt temps, o els permisos d’estada al país de

treballen. N’hi ha que ho tenen tot molt controlat,

destí, les assegurances i les responsabilitats civils

sobretot en zones conflictives. Però en moltes

que comporten els nostres actes. Els objectius de

ocasions anem per aquest món, com es diu, “amb

la Secció són donar consell, suport i assessorament

una mà al davant i una altra al darrere”: sense

als metges cooperadors, però també donar sortida

assegurances de cap tipus, sense informar les

als col·legiats, de qualsevol especialitat, que estiguin

ambaixades espanyoles locals que et poden ajudar

interessats a col·laborar. En definitiva, volem crear

en un moment determinat, sense les precaucions

una mena de borsa de treball. Un altre dels objectiu

sanitàries

és oferir formació sobre la medicina d’aquests

tractaments preventius. La nostra bona voluntat ens

països ja que les malalties i les alteracions que es

fa creure que tot anirà bé, que tothom ens ajudarà

poden trobar els cooperadors no s’assemblen gens

i ens facilitarà la feina, però no sempre és així: per

a les que estem habituats. En aquest sentit volem

aquest món hi ha de tot i hem de ser conscients dels

col·laborar amb les universitats. El que no és la

perills i posar prevenció quan es pugui. Una altra

Secció Col·legial és una ONG que crea i financia

cosa són els accidents i els imprevistos, que en un

projectes.

país estranger sempre comporten molts mals de

que

corresponen,

com

vacunes

i

cap.

Com es pot beneficiar el metge que està registrat?

Quins projectes té en l’àmbit professional com a

Sobretot amb ofertes de col·laboracions en projectes

metge cooperador?

i compartint les experiències i els coneixements amb

De moment no en tinc cap en concret: per

altres companys. Com he dit abans, la formació

circumstàncies familiars he de deixar passar aquest

prèvia a la sortida és important per evitar problemes

any. Després tinc diferents possibilitats, però

desagradables i fer les coses tan fàcils com sigui

m’agradaria que sortís un projecte de formació

possible. Les situacions que ens trobarem poden

d’especialistes en Ortopedia i Traumatologia a Angola,

ser molt complicades i estressants i la majoria de les

tot i que és molt difícil perquè les circumstàncies del

vegades s’han de passar sense l’ajuda de ningú.

país no ho fan gens fàcil.

Què és el que més l’omple de la cooperació?

A Tarragona hi ha molts professionals com vostè

Sempre he dit que em considero una persona molt

que fan o han fet cooperació?

afortunada des de tots els punts de vista i per això

Doncs m’ha sorprès la quantitat de metges

crec que he de tornar part d’aquesta fortuna a la

cooperadors que hi ha Tarragona i també la qualitat

societat. Poder veure com un nen que és a punt de

dels projectes que s’estan realitzant. Sembla mentida

patir un xoc sèptic a l’Hospital Pediàtric de Luanda,

que estem tan a prop els uns dels altres i no coneguem

a Angola, a causa d’una artritis sèptica pot córrer 48

les coses bones que es fan. A la nostra demarcació

hores després és un sentiment i una vivència que

es fan projectes de moltes especialitats, amb gent

no s’oblida fàcilment. Això justifica tots els esforços,

que, professionalment, està molt preparada. Espero

personals i familiars, que han calgut per arribar a

que amb la nova Secció Col·legial en anem coneixent

operar aquell nen.

tots i augmentant el nombre de cooperadorors, perquè fa molta falta gent preparada i motivada per

Els metges cooperadors estan desprotegits

millorar la salut dels més necessitats.

14 GALENS

ACTUALITAT

Ars Medica La medicina de l’Imperi romà a Tàrraco Viva

Un moment de la reconstrucció històrica inclosa en l’activitat Ars Medica que realitza el grup Thaleia. / GALENS

C

om ja és habitual, un any més presento Ars

aspectes de la vida social de l’Imperi romà.

Medica a les Jornades de Tàrraco Viva,

Fruit d’aquesta meticulosa investigació s’ha pogut do-

aquesta vegada en la seva 14a edició, que

nar a conèixer entre els ciutadans i els visitants com

enguany tindrà lloc del 17 al 27 de maig.

era la Tàrraco dels segles I-II dC. Com era una escola

La meva passió per la història de Tarragona va ser el

(dies lvstricvsi lvdvs litterarivs), una boda, un divorci

que em va animar a col·laborar amb el Grup de Re-

(divortivm), el culte als déus (cerealia i veneralia), les

construcció Històrica Thaleia l’any 2003.

festes (satvrnalia), la família (sacra privata), la màgia

Un altre fet motivador va ser que Thaleia comptava

i la superstició (Roma arcana), la prostitució (seqvere

amb uns magnífics professionals de l’arqueologia,

me), etc.

la història, la filologia clàssica, la música... Ara tinc

També podem dir amb orgull que hem creat el pri-

l’honor de formar part d’un equip de bons amics tar-

mer grup de música arqueològica romana de l’Estat

ragonins plens de ganes de treballar per assolir la

espanyol: el Carmina Canere. A les nostres represen-

promoció internacional de la nostra ciutat des de la

tacions tant els instruments musicals utilitzats com els

perspectiva de la romanitat.

estris, la roba, les joies i el mobiliari estan reproduïts

Dirigits per la nostra presidenta, l’arqueòloga Merce-

amb fidelitat en base a les fonts escrites i les troba-

des Tubilla, hem aconseguit que el rigor històric sigui

lles arqueològiques (mosaics, pintures pompeianes,

la nostra premissa i que el nostre treball es basi en

escultures...). Perquè us en feu una idea, les teles

l’arqueologia experimental.

dels nostres vestits estan portades de l’Índia o del

Gràcies a aquesta evolució hem pogut conèixer molts

Magreb per evitar l’ús de tints artificials. Veure una de

GALENS 15

ACTUALITAT les nostres representacions equival a fer un viatge en el temps.

Així doncs, l’any 2004 vaig començar a treballar en un apassionant projecte de recerca: com era la medicina a la nostra Tàrraco, capital de la Hispania Citerior?

Un cop recopilada la informació es va guionitzar per poder donar a conèixer la medicina de l’Imperi romà als assistents de Tàrraco Viva d’una manera amena, assequible i entenedora.

Un any després, durant les jornades del 2005, es va estrenar amb gran èxit Ars Medica a la Sala del Sarcòfag d’Hipòlit del Pretori, a la plaça del Rei. Des d’aleshores fins ara, moltes han estat les representacions fetes en aquest prestigiós certamen tarragoní, així com en altres jornades romanes nacionals (Mendigorria, Juliobriga, etc...) i col·laboració en documentals de productores estatals (Digito-Visión) i americanes (Universal TV).

Mitjançant un sistema audiovisual i de representació teatralitzada (més correcte definir-la com reconstrucció) l’espectador s’endinsa en un ambient romà on es realitzen diversos tractaments en directe. Es tracta de cinc històries clíniques conduïdes pel nostre il·lustre

medicus de Tàrraco, Tiberi Claudi Apollinar (emble-

Cartell de l’activitat Ars Medica inclosa a la XIV Tàrraco Viva. / CEDIDA

ma del Col·legi de Metges de Tarragona): a la primera s’explica com es tracten les luxacions i fractures sofer-

que es feia servir en aquest afer, rèplica exacta del tro-

tes per Fvscvs i Vtiches, dos corredors d’àurigues que

bat durant la nostra recerca prèvia. És més, la gent pot

competien en el nostre circ i que han patit un accident

comparar i veure la similitud amb l’instrumental que

en un revolt. Tot seguit veiem una greu ferida a la cama

els cirurgians utilitzem actualment (amablement cedit

d’Hoplomachus, un gladiador que lluitava a l’Amfiteatre

per l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona).

al qual se li practica una sutura arterial d’urgència prè-

Penso que, durant els 45 minuts que dura l’instruc-

via anestèsia. A continuació apareix en escena el se-

tiu i divertit muntatge, el públic en general s’emporta

nador Aurelius Porquia, que ha caigut per les escales

una valuosa informació referent a la medicina d’aquell

del senat i ha patit un TCE, amb la consegüent hemor-

temps.

ràgia intracranial, a la qual cal practicar una ràpida tre-

Finalment, he d’agrair a l’amic Magí Seritjol, organitza-

panació en directe. Finalment, Davinia, que és una rica

dor i ànima de Tàrraco Viva, per confiar en nosaltres i

patrícia de Tàrraco, s’ha cremat la mà amb un recipient

haver realitzat any rere any aquest esforç organitzatiu

molt calent i procedim a realitzar-ne una cura. Enmig

d’aquestes importants jornades per a la nostra ciutat.

de les històries clíniques, un metge de la Legio Roma-

Malgrat aquests temps difícils que ens toca viure, en-

na, amb base al destacament de Tàrraco, ens porta el

tre tots fem possible una Tarragona capital de la cultu-

material quirúrgic fet de coure, bronze i plata que uti-

ra catalana 2012.

litzarem durant les teràpies mostrades. D’aquesta ma-

Us hi esperem.

nera, el públic pot veure i palpar in situ l’ampli utillatge

Dr. Miquel Sanchís Bernabeu

16 GALENS

ENTREVISTA

“Continuarem treballant perquè els metges de Tarragona s’involucrin en el funcionament del Col·legi” Dr. Frederic Mallol i Mirón Secretari del COMT i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

E

l Dr. Frederic Mallol va néixer a Barcelona l’any 1951. Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar l’any

1979. Va exercir de Metge APD interí a Gratallops i a Torroja del Priorat fins l’any 1983, quan va passar a ocupar una plaça al servei ordinari d’Urgències, primer a Tarragona i després a Reus. Des del mes de març del 1988 ocupa una plaça de Metge de Família a l’ABS Reus-4 depenent de l’ICS. Va ser professor associat de Farmacologia a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV. És diplomat en Sanitat, doctor en Medicina i Cirurgia i especialista en Medicina Familiar i Comunitària.

Des que és secretari del COMT, quina ha estat l’activitat que ha dut a terme?

Estatutàriament el secretari és el fedatari públic del

El doctor Frederic Mallol i Mirón, secretari del COMT. / CEDIDA

del COMT funcioni. En aquest sentit els àmbits en què

“En compliment de la Llei Òmnibus hem d’actualitzar prop de 3.000 expedients vigents més els dels col·legiats traspassats, que s’han donat de baixa o han cessat l’activitat”

Col·legi i el responsable que la mecànica administrativa

hem treballat han estat diversos. S’han adequat els recursos humans a les necessitats del COMT i, en com-

pliment de la normativa europea (Llei Òmnibus), estem digitalitzant tots els expedients col·legials, la qual cosa

vol dir actualitzar els prop de 3.000 expedients vigents més la resta d’expedients corresponents als col·legiats

traspassats i als que s’han donat de baixa per trasllat

o per cessació de l’activitat professional. Penseu que

Aquest programa té com a finalitat l’assistència i la

la tasca a fer en aquest sentit és realment important.

que els impedeix desenvolupar la seva tasca d’una

el Col·legi té més de 100 anys d’història i que, per tant,

Amb aquesta adequació a la Llei Òmnibus els tràmits col·legials seran més àgils, ja que es podran realitzar

mitjançant les noves Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). Com a secretari del COMT també sóc patró de la Fundació Galatea, ens que gestiona el Pro-

grama d’Atenció Integral del Metge Malalt (PAIMM).

rehabilitació dels metges que sofreixen algun trastorn manera segura.

Una altra de les funcions del secretari és rebre i canalitzar les denúncies per agressió de què puguin ser

objecte els col·legiats. En aquest sentit, el COMT es personarà sempre d’ofici davant de qualsevol agressió

a un metge col·legiat. En aquest sentit, l’any passat

GALENS 17

ENTREVISTA es va firmar un acord entre el Consell de Col·legis de

Fa quatre anys la situació del món sanitari no era la que és

Metges de Catalunya (CCMC) i la Fiscalia Superior de

actualment. Com han viscut aquest procés?

haver amb relació a denúncies per agressions a met-

món sanitari sinó per la situació global. En els darrers

Catalunya per agilitzar els processos que hi pogués

Amb preocupació. Però no solament pel que fa al

ges. Però, és clar, totes aquestes iniciatives no tindran

anys hem passat de la plena ocupació mèdica a te-

sentit si les agressions no són denunciades, tant al

Jutjat com al COMT. Cal dir que, afortunadament, les agressions han disminuït darrerament, però no hem d’abaixar la guàrdia.

L’estudi i la resolució de les queixes dels ciutadans

respecte a l’atenció mèdica rebuda o les queixes entre

col·legiats també formen part de l’activitat que desenvolupa el secretari.

Com a resultat de converses amb els responsables de

CTO de Madrid vam aconseguir un dels objectius que ens havíem proposat en arribar al COMT: impartir el curs de preparació per a l’examen MIR a les nostres

comarques. Per fi, el mes d’octubre del 2010 van co-

mençar les classes a la seu del COMT de Reus. En

total es van apuntar al curs 43 alumnes i el passat mes

de gener van fer l’examen amb unes puntuacions molt

nir metges a l’atur. L’èxode mèdic cap a l’estranger

va en augment per falta de perspectives laborals o professionals adequades, la qual cosa ens fa pensar,

perquè aquí formem metges d’alta qualitat però són

els altres països els que es beneficien d’aquest coneixement. En l’àmbit local, a conseqüència de la polí-

tica de retallades que ha imposat el Govern, les llistes

d’espera han augmentat, han disminuït els recursos humans i s’ha mantingut o ha augmentat la deman-

da d’assistència mèdica. Com a resultat, els metges han vist incrementada la seva activitat assistencial i, a

canvi, han vist reduïda la seva retribució. I malgrat tot

això, han continuat mantenint la seva professionalitat en tot moment. Espero i desitjo que això ho tingui en compte el Govern en un futur.

satisfactòries. Enguany s’està duent a terme el segon

“En els propers cinc anys a la demarcació de Tarragona es jubilaran uns 190 metges i crec que no hi ha recanvi”

curs amb un total de 52 alumnes inscrits.

Quins són els reptes que s’ha fixat el Col·legi per als propers quatre anys?

N’hi ha diversos. En primer lloc, continuar desenvolu-

pant l’e-col·legi amb la implementació i el desenvolupament de les noves TIC. També volem perfeccionar

i ampliar el nostre Programa de Protecció Social per

Aquesta situació ha repercutit en el nombre de

tal que pugui arribar al major nombre de col·legiats

col·legiats?

que els metges de Tarragona facin realment seu el

començaran a jubilar els metges del boom dels anys

possible. Però, sobretot, continuarem treballant per tal

D’una banda, estem entrant en els anys en què es

COMT i s’involucrin en el seu funcionament; és una

seixanta i setanta; en els propers cinc anys, a la de-

tasca que vam començar al principi de la legislatura

actual i que, de mica en mica, està donant els seus

fruits com ho demostra, per exemple, l’interès que ha tingut un nombre considerable de professionals del

territori de formar la Secció de Metges Cooperadors.

Són professionals que, de manera individual, han

anat realitzant des de fa anys tasques de cooperació en diversos països del món però que han considerat

que la seva aportació seria més eficaç si compartien esforços i inquietuds i s’unien al voltant d’una estructura comú amb l’aixopluc del col·legi.

marcació de Tarragona es jubilaran uns 190 metges i

crec que no hi ha recanvi. Espero que l’administració tingui en compte aquest recanvi generacional i també espero que no pretengui mantenir el nivell actual

d’activitat assistencial amb menys recursos humans, doncs si la situació actualment ja ratlla en la insosteni-

bilitat d’alguns serveis, en el futur es pot veure agreujada.

Pel que fa al nombre de col·legiats, sembla que hem

arribat al sostre dels 3.000 i les previsions són que progressivament vagin disminuint.

18 GALENS

METGES QUE FAN HISTÒRIA

Dr. Francesc Su A les beceroles de la

El professional

P

olifacètic,

autodidacta,

esportista,

culte,

compromès, així és el Dr. Francesc Subirà, un home fet a ell mateix que ha viscut una

vida intensa, plena d’històries i records que ha volgut compartir amb nosaltres. De metge psiquiatre a polític compromès, sense oblidar l’etapa de jugador de rugbi professional o la seva gran passió pel col·leccionisme.

Trajectòria vital Francesc Subirà va néixer a Vic l’any 1927. Fill de família nombrosa, amb 9 germans, va viure al Barri Gòtic de Barcelona, on el seu pare tenia una cereria. L’any 1944 va començar els estudis de Medicina, segurament aconsellat per dos dels seus oncles, que eren metges, a

El doctor Subirà, en l’actualitat. / GALENS

la Universitat de Barcelona. En aquells temps no existia

L’any 1981 finalitza la seva etapa professional a l’Hospital

encara la càtedra de psiquiatria, ja que es va crear als

Clínic per dedicar-se intensament a l’Institut Pere Mata,

anys 50. Per tant, el Dr. Subirà es va especialitzar en

on va arribar a ser subdirector, i obre una consulta pri-

malalties nervioses, és a dir, psiquiatria i neurologia. En-

vada a Reus.

cara ara recorda dos dels seus grans professors: el Dr.

Mentrestant, el Dr. Subirà es casa amb la Rosa i té dues

Oliveres de la Ribera i el Dr. Ferrer-Hombravella.

filles, l’Úrsula i la Montserrat.

El seu primer contacte amb la vida professional i amb els pacients va ser l’any 1954 a l’Institut Pere Mata (IPM) de Reus, on va entrar com a metge de guàrdia, feina

De jugador de rugbi a polític

que compaginava amb la de l’Hospital Clínic de Barcelona. “És molt difícil explicar les mancances per les

El Dr. Subirà porta l’esport a la sang. Sempre li ha agra-

quals passaven aquests centres dedicats a l’assistència

dat i sempre l’ha practicat, des de l’atletisme a l’handbol,

de malalts mentals a causa de les dificultats econòmi-

passant pel tennis i el rugbi. En aquest darrer esport

ques de la postguerra i la manca de recursos dels pa-

és on va destacar més. Concretament l’any 1966 va ser

cients més pobres”, ens comenta el Dr. Subirà, mentre

campió d’Espanya amb el Barça i cinc vegades interna-

recorda que l’Institut Pere Mata havia arribat a acumular

cional. Fundador del Club de Rugbi Reus (1968), que

fins a 1.500 pacients a les seves dependències. Aques-

actualment encara segueix amb ramificacions a Tarra-

ta etapa li va servir per acabar els estudis i obtenir el títol

gona i Valls, el Dr. Subirà va jugar a rugbi fins als 45

d’especialista.

anys.

GALENS 19

METGES QUE FAN HISTÒRIA

ubirà Rocamora a psiquiatria moderna

L’home polifacètic

El tennis va ser una altra de les seves passions: va ser

L’etapa política arriba a la seva fi l’any 1984, quan torna

director del Reus Deportiu i organitzador del concurs

a la medicina, principalment a la sanitat pública. Va tre-

internacional Ciutat de Reus i de moltes altres fites es-

ballar a l’ICS, on va exercir de psiquiatre i d’especialista

portives.

en electroencefalografia al CAP Sant Pere de Reus, i

El Dr. Subirà també compta amb una etapa política força

també es va centrar en la investigació amb estudis pro-

important. És un home compromès que ha lluitat per uns

pis i d’altres encarregats pel Dr. Laporte sobre l’EEG i

ideals de país i de ciutat que l’han dut a desenvolupar

les malalties nervioses en l’adolescència. Els resultats

càrrecs polítics destacats. El 1978, coincidint amb l’any

d’aquests estudis van ser presentats al V Congrés de

del seu casament amb la Rosa, entra com a regidor

l’Associació Catalana de Psiquiatria Infantil, amb Rom i

d’ERC a l’Ajuntament de Reus, concretament a la regi-

Folch-Camarassa, i als congressos de Neuropsiquiatria

doria de Cultura. L’any 80 és escollit diputat al Parlament

de Barcelona de 1992 i de Salamanca de 1997.

de Catalunya, “on vaig tenir l’honor de presidir la Mesa Inaugural del Parlament”, tal com apunta el mateix Dr. Subirà.

Un gran col·leccionista

La tasca política i el seu compromís amb la societat de Reus l’obliguen a deixar d’exercir a l’Institut Pere Mata.

Com a home culturalment inquiet, el Dr. Subirà ha estat un gran col·leccionista: des de postals a llibres o documents antics, i fundador del Centre Cartòfil de Barcelona, de l’Asociación Cartófila de Madrid i de la Borsa del Col·leccionista de Reus.

“Les diverses aficions que he mantingut durant la meva vida m’han permès omplir el meu temps d’oci, compartint-lo amb delectança i no de manera gasiva”, ens comenta el mateix Dr. Subirà. Entre les aficions que li han donat més satisfaccions destaca l’estudi i la recol·lecció de material musical (llibres, discos) especialment sobre el jazz, que el van dur a organitzar conferències i concerts públics. D’altra banda també va ajudar els creadors del Cineclub Universitari (G Tomàs) i del Cine-Club del Centre de Lectura de Reus.

Actualment, amb 85 anys, el Dr. Subirà ja no pot dedicar-se a les seves grans aficions perquè ha perdut visió per culpa d’una malaltia, però tot i així ens comenta que “he tingut la sort de poder fer el que més m’ha agradat

El doctor Subirà durant la seva etapa com a jugador de rugbi, esport que va practicar fins als 45 anys. / CEDIDA

tant en la vida professional com en la vida privada. No puc demanar res més”.

20 GALENS

ELS NOSTRES HOSPITALS

Clínica Terres de l’Ebre Un centre especialment dedicat a l’activitat quirúrgica

Tradicionalment la clínica ha estat coneguda familiarment com la clínica de l’Aliança. / CEDIDA

L

’Associació General i Mont de Pietat de Cam-

en aquell moment, i en Consell de Ministres, aprovi la

brers l’Aliança, amb la finalitat d’atendre els

fundació d’un hospital propi que serà la Casa Central de

seus socis i obrers, va crear el 5 de maig de

la Quinta de Salud de la Alianza, situada en un palauet

1904 una casa de salut situada al barri de Sant Ger-

renaixentista donat pels marquesos de Griñón per a ús

vasi de Barcelona.

sanitari, situat molt a prop de l’Hospital de Sant Pau a Barcelona.

L’ampliació a la resta de col·lectius, com el dels bombers

Després de la guerra civil, el 1939, l’Aliança inicia un

i altres organitzacions, van donar lloc a l’actual Quinta

procés d’expansió, des de Vielha fins a Tortosa, per do-

de Salut de l’Aliança. Per tant, l’origen de la mutualitat i

nar cobertura a tot el territori català, amb la creació d’una

els seus respectius hospitals i clíniques sorgeix com una

xarxa d’hospitals, clíniques, balnearis i consultoris locals

iniciativa gremial, a la qual de manera gradual es van

per als seus socis i mutualistes. Dins d’aquest context

anar afegint col·lectius fins a arribar a ser la mutualitat

d’expansió, s’habilita i s’inaugura un edifici a Tortosa per

catalana amb més associats en la seva època.

a ús clínic, el dia 8 d’abril de l’any 1945, a prop del riu

El 1915 es dóna carta de naturalesa, amb el patrocini

Ebre, actualment sense ús mèdic. No serà fins al setem-

i mecenatge de sa Majestat el Rei d’Espanya, Alfonso

bre de 1971 quan es col·loca la primera pedra del nou

XIII, qui aporta una ajuda econòmica de fins a 5.000

edifici, l’actual, que s’inaugura el 29 de novembre del

pessetes, perquè el Sr. E. Dato, president del Govern

mateix any.

GALENS 21

ELS NOSTRES HOSPITALS

Sempre al capdavant

l’hospital de referència de l’ICS, mantenint d’aquesta

La política d’empresa tradicional va ser estar sempre

manera l’esperit de servei a la comunitat, evitant els

per davant del seu temps. I Tortosa no era diferent,

trasllats de malalts més enllà del nostre territori.

més aviat al contrari. La clínica sorgeix per donar co-

Finalment, el Centre està especialment dedicat a l’ac-

bertura als seus socis, però la idiosincràsia dels temps

tivitat quirúrgica, essent aquest el nucli principal de la

i l’evolució de l’entitat fa que en l’actualitat sigui la clí-

seva activitat.

nica que dóna cobertura per excel·lència a totes les entitats mutuals i privades, sense tractes preferents a cap asseguradora sinó a totes per igual. L’exigència que això els imposa és estar a l’última de les innovacions tant en tècniques com en proves complementàries.

La seva cobertura de serveis al territori els fa únics, ja que abasta especialitats que la xarxa sanitària territorial de les Terres de l’Ebre, el Departament de Salut, no pot oferir. Serveixin d’exemple la Cirurgia Plàstica i Reconstructiva, la Cirurgia Màxilofacial o les fístules arteriovenoses, entre un llarg etcètera.

Tradicionalment la clínica ha estat coneguda familiarment com la clínica de l’Aliança. La veritat és que, tot i que la gestió última pertany al grup Aliança, el canvi de denominació del centre sanitari a Clínica Terres de l’Ebre està justificat per quelcom més que un nom i respon a una filosofia en què la clínica deixa de pertànyer a una entitat mutual (l’Aliança) i passa a ser independent, tenint com a clients tots aquells mutualistes i privats de qualsevol entitat que vulgui concertar.

Com a complement a aquesta activitat té un concert amb el Departament de Salut per a les llistes d’espera quirúrgiques i proves complementàries, així com per donar cobertura a especialitats que no existeixen a

22 GALENS

VIDA COL·LEGIAL

Programa de Protecció Social Amplia els seus serveis i ajuts

PPScomt Deixaʼt ajudar

E

l Programa de Protecció Social que ofereix el COMT vol promoure el benestar i la qualitat de vida dels metges i de les seves famílies, especialment davant de qualsevol contingència que posi en qüestió la seva autonomia personal i familiar derivada de situacions vinculades a problemes de salut i/o socials. El mètode de treball del programa de protecció social s’aplicarà mitjançant una treballadora social que oferirà un assessorament personalitzat i confidencial i recomanarà les opcions més adients en cada cas d’entre una àmplia oferta de serveis d’alt nivell.

Els beneficiaris d’aquest programa seran els col·legiats del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona o la seva família més propera (els seus cònjuges, pares i fills). Una de les condicions per obtenir els beneficis del programa és que el col·legiat estigui al corrent de pagament de les quotes col·legials.

Els sol·licitants hauran d’omplir degudament el full de sol·licitud específic per aquests ajuts i prestacions en el format i extensió indicats, així com aportar la documentació annexa complementària indicada per a cadascuna de les línies de suport.

Cal recordar que totes les prestacions, tant econòmiques com en espècie, estan subjectes a retenció i han de ser considerades com a rendiment del treball en

la declaració de la renda. També cal recordar que les quantitats de les diverses prestacions, poden variar en funció del pressupost i del nombre de sol·licituds. És imprescindible que la sol·licitud que es presenta al Programa de Protecció Social vagi acompanyada del document d’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, Model 145, degudament complimentat i signat.

Condicions d’accés a la cartera de serveis L’accés als serveis, ajuts i prestacions queda condicionat al nivell d’ingressos del nucli familiar de convivència del sol·licitant. En el cas dels serveis, ajuts i prestacions en matèria d’atenció social i dependència, s’hi pot optar quan el nivell d’ingressos del nucli familiar no superi els 60.000€ bruts anuals. En el cas dels serveis, ajuts i prestacions en matèria de conciliació de la vida personal, familiar i l’activitat professional, s’hi pot optar quan el nivell d’ingressos del nucli familiar no superi els 50.000€ bruts anuals. La canastreta del nadó no està subjecta al nivell d’ingressos del nucli familiar.

Tipus d’ajuts Els tipus d’ajuts que ofereix el Programa de Protecció Social del COMT es poden resumir en aquests grups: • Vídues, orfes i Paimm • Conciliació de la vida familiar i laboral - Canastreta per al nou nat - Suport econòmic per a colònies d’estiu per a fills discapacitats - Suport al Mir. Reducció de la quota col·legial durant el primer any ajuda econòmica per a trasllat d’habitatge i lloguer, ofertes de viatges...

• Atenció social i a la dependència - Exclusió de la quota col·legial a jubilats i aturats.

- Descans per al cuidador

PPScomt

GALENS 23

VIDA COL·LEGIAL - Servei de teleassistència i localització.

- Suport econòmic per a l’adaptació de la llar i eliminació de barreres.

- Ajuda per a la tramitació de la llei de la dependèn-

cia.

Per a més informació es poden adreçar al Programa de Protecció Social del COMT al telèfon 977 23 20 12 (Sra. Olga Salvat).

Les doctores Àngels Domingo i Cristina Fernández van ser les primeres mares col·legiades que van rebre la canastreta per al seu nadó. La Dra. Cristina Fernández és mare de dos fills, el Pol, de dos anys, i l’Ot, que va néixer el 26 d’octubre de 2011. La Dra. Àngels Domingo és mare de tres fills, el Marc, de 5 anys, l’Adrià, de dos i mig, i el Jan, que va néixer el 7 de gener d’enguany. El president del COMT, el Dr. Fernando Vizcarro i la vicepresidenta, la Dra. Concha Abril, van lliurar les canastretes a les dues doctores que van venir acompanyades de tota la família.

La canastreta conté molts dels productes imprescindibles per la cura del nadó, des de sabons, cremes i colònies a bolquers, cereals i altres productes de necessitat.

Els Dijous Culturals aposten per l’art El darrer cicle dels Dijous Culturals que organitza el COMT des de fa dos anys ens ha acostat a l’art romànic i a la necessitat de realitzar la Inspecció Tècnica del Vehicle (ITV), a càrrec de l’enginyera tècnica Montserrat Palomar.

El Dr. Enric Sánchez-Cid va parlar de les ermites i les esglésies rodones o circulars que ha anat trobant tot passejant pel nostre país. “No totes es conserven en bon estat i algunes encara es mantenen tan malmeses com el dia que les descobriren: és el cas de Sant Sebastià de Sus, al Berguedà, per exemple”, comenta el Dr. Sánchez-Cid. A la fotografia tenim l’església de Sant Sebastià, l’ermita romànica de planta circular més gran de Catalunya, que està situada damunt del turó que presideix la localitat de Sallent (Bages).

La iniciativa dels Dijous Culturals pretén acostar els coneixements dels col·legiats al conjunt de la ciutadania,

re. Les sessions es duen a terme a la seu del COMT

motiu pel qual l’entrada a les xerrades és totalment lliu-

(Via de l’Imperi, 11 bis) a les 19 hores.

24 GALENS

VIDA COL·LEGIAL

IV Certamen Iberoamericà De les arts i de les lletres

L

a Fundación Patronato de Huérfanos y Protección Social de Médicos Príncipe de Asturias ha engegat la quarta edició del Certamen Ibe-

roamericà de les Arts, amb l’objectiu de continuar fomentant les arts i les lletres entre el col·lectiu mèdic.

En aquest certamen podran participar tots els metges col·legiats a Espanya o als països de la comunitat iberoamericana, així com els empleats dels Col·legis de Met-

nals i inèdites en qualsevol de les seves modalitats.

ges i de l’Organització Mèdica Col·legial.

El termini de lliurament per a les obres de pintura, escul-

El certamen compta amb una dotació total en premis

tura, dibuix i fotografia s’obre el proper dia 1 d’abril i es

de més de 100.000 euros repartits en set categories:

tanca el 30 del mateix mes. Per a les categories de relat

novel·la, pintura, escultura, relat curt, dibuix, fotografia i

curt, novel·la i poesia el termini comença abans, l’1 de

poesia. Totes les obres presentades hauran de ser origi-

març i es tanca el 30 d’abril.

GALENS 1

26 GALENS

OPINIÓ

Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona: una nova etapa Dr. Jaume Benages Pàmies

A

l mes de maig de 2012, l’Acadèmia de Cièn-

molts d’altres han estat tot un èxit; entre aquests es

cies Mèdiques de Tarragona (ACMT) cele-

troben els gairebé 100 cursos formatius que hem or-

brarà les eleccions a la presidència; per tant,

ganitzat i acreditat dels quals, sense desmerèixer-ne

aquesta entitat tindrà, dintre de molt poc, una nova

cap, m’agradaria ressaltar la primera escola de cirur-

junta directiva que s’encarregarà del seu funciona-

gia que, per la seva alta participació amb més de 60

ment durant els propers 4 anys.

inscrits i pel seu format totalment innovador, va fer que

Ara fa 6 anys, el Dr Josep Maria Solé Poblet, aleshores

rebéssim la felicitació del president i de la junta direc-

president de l’il·lustre Col·legi de Metges de Tarrago-

tiva de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalu-

na, va rebre la proposta per part del Dr. Josep Antoni

nya i Balears.

Bombí (president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la salut de Catalunya i Balears) de reactivar l’ACMT, una institució emblemàtica de la medicina al nostre territori i que, per diferents motius, va estar literalment aturada durant uns quants anys. La tasca no era gens fàcil, ja que es partia pràcticament de zero i calia donar resposta als més de 500 associats que veien com les seves quotes no es corresponien a cap

La junta directiva d’aquests darrers sis anys ha treballat durament i amb imaginació; alguns projectes no han acabat de reeixir però d’altres han estat tot un èxit

mena de servei. Amb molta il·lusió i esforç, i gràcies a la seva important experiència tant en el camp mèdico-

Un dels principals i primers objectius que tenia la

quirúrgic com organitzatiu al capdavant de múltiples

nostra junta directiva era apropar l’entitat al soci. Per

entitats socials tarragonines, el Dr Solé Poblet va en-

això, ja des del començament vam impulsar la creació

gegar aquest nou projecte; un projecte que, a hores

d’una revista digital pròpia, vam establir l’organigrama

d’ara, ja podem dir que ha arribat a assolir les xifres

per especialitats i vam inaugurar la nostra pàgina web

més altes i mantingudes d’activitat formativa dels ja

www.acmt.cat (totalment independent de la de Barce-

vint-i-cinc anys d’història de la nostra entitat. Agraeixo

lona) amb la finalitat que donés puntual informació de

al Dr. Solé Poblet que m’hagi escollit des de l’inici per

totes les nostres activitats. També hem volgut donar

formar part de la seva junta directiva, reconec que,

als socis una sèrie de serveis que els fossin útils per a

com a tarragoní i entusiasta de la medicina, el projecte

la seva pràctica professional, d’aquí han sortit els cur-

em va fer molta il·lusió des d’un bon començament.

sos de català, les tutories informàtiques per a pòsters,

La junta directiva d’aquests darrers sis anys ha treba-

comunicacions, planes web, la contribució econòmica

llat durament i amb imaginació; alguns projectes no

per millorar, des del punt de vista audiovisual, la sala

han acabat de reeixir com nosaltres esperàvem però

d’actes del COMT i les beques (molt ben dotades eco-

OPINIÓ

GALENS 27

nòmicament) per al desenvolupament de projectes ci·

les facilitats per poder realitzar la nostra activitat.

entífics. També s’ha volgut, des d’un vessant més lú·

Personalment vull dir que ha estat un veritable plaer

dic, fer més participativa l’acadèmia tot cercant punts

treballar amb el Dr. Solé Poblet i la resta de companys

de retrobament entre els socis; m’agradaria destacar,

de junta, els doctors Josep Segarra, Toni Llueca, Jordi

en aquest sentit, l’èxit que han tingut els cursos de

Recasens, Baldomero Tormo, Francesc Marsal i, so·

cuina saludable i el concurs i l’exposició de pintura.

bretot, Emili Mayayo, ja que la seva enorme experi· ència en el camp acadèmic i el seus coneixements

Un dels principals i primers objectius que tenia la nostra junta directiva era apropar l’entitat als socis i donar-los una sèrie de serveis que els fossin útils per a la seva pràctica professional

envers la realitat sanitària de la nostra comarca ens ha estat bàsica per tirar endavant molts dels nostres pro· jectes. Destacar també que la Maria del Mar Orellana, des de la secretaria de l’ACMT, ha estat en tot moment la peça clau per moure el complex engranatge orga· nitzatiu de tota l’activitat docent i institucional.

Per finalitzar vull fer una emotiva menció al Dr. Jordi Sentís i Bonet, traspassat fa un any, que va ser com· pany nostre de junta durant els primers anys. Puc dir

Per poder assolir la nostra tasca formativa, principal

que em sento molt afortunat d’haver pogut treballar al

motiu d’existència de la nostra institució, hem comptat

seu costat, a l’hospital de Santa Tecla, durant més de

amb l’ajuda inestimable de la direcció de la Xarxa Sa·

14 anys. El recordo i el recordaré sempre com un pro·

nitària i Social de Santa Tecla, una institució molt sen·

fessional de la medicina impecable, tant en la tècnica

sible vers la societat i les entitats tarragonines i que

com en les formes. Una persona d’una immensa cul·

ens ha cedit sempre i de manera desinteressada, les

tura que convertia les converses en un veritable plaer;

seves instal·lacions per poder desenvolupar les pràc·

un metge sempre disposat, amb la seva habitual ele·

tiques dels nostres cursos. També vull fer una particu·

gància, a ajudar-te i col·laborar en allò que fes falta.

lar menció de l’ajuda que sempre hem rebut del Dr.

Moltes gràcies, Jordi, i moltes gràcies a la seva família

Fernando Vizcarro, actual president de l’Il·lustre Col·

per voler acceptar que l’acadèmia fes la jornada inau·

legi de Metges de Tarragona, que ens ha donat totes

gural del curs 2011-2012 en la seva memòria.

28 GALENS

OPINIÓ

La guardia del 2 de mayo Dr. Ignacio García Forcada

L

as guardias en domingo son un fastidio: sales de

más alto de lo razonable para una conversación normal.

casa y dejas a los tuyos durmiendo a pierna suelta,

Finalmente ella también se atrevió a intervenir:

relajados y tranquilos. Si alguno abre el ojo te observa

-Perdone doctor, yo tampoco sé de qué está usted hablan-

desde la cama con una expresión mezcla de compasión y

do.

alegría por poder seguir un rato más arrebujado entre las

Salté de la silla escandalizado.

sábanas mientras tú, pobre hombre, tienes ante ti una larga

-¡No me puedo creer que no conozcáis la historia de la re-

jornada de trabajo.

vuelta del pueblo de Madrid contra los franceses!, ¡fue la

No obstante, procuras respetar su sueño y cierras la puerta

mecha que encendió la hoguera de la Guerra de la Inde-

con cuidado.

pendencia!, ¿o es que tampoco os enseñaron en el colegio

Conformado con tu suerte y aceptado lo inevitable –estás

en qué consistió la Guerra de la Independencia?, ¿nunca

de guardia y tienes que trabajar– confías en tu fortuna y

habéis visto el cuadro de los fusilamientos de Goya?

comienzas la tarea con un buen desayuno que te ayude a

Para entonces mis interlocutores se habían ido separando

pasar el mal trago.

disimuladamente de mí y habían tomado una prudente dis-

La anécdota que os voy a relatar me aconteció hace años,

tancia, por si aquel traumatólogo claramente trastornado se

un reluciente domingo, 2 de mayo para ser exactos.

tornaba violento.

Junto con el residente y la enfermera, jóvenes ambos, íba-

Mantuvieron sus reservas durante todo el pase de visita, yo

mos completando los cursos clínicos y revisando las varia-

iba de habitación en habitación y les oía cuchichear a mis

bles de presión y temperatura de los pacientes.

espaldas. Estoy seguro de que no comentaban los casos

Al escribir la fecha del día hablé en voz alta:

clínicos, sino que se hacían cruces de mi rareza y excen-

-¡Hombre, si hoy es 2 de mayo!

tricidad.

Me observaron con cara inexpresiva.

Afortunadamente la guardia fue pasando y el lunes siguió al

-¡Fiesta grande en Madrid!

domingo. Todo el día continuó en mi cabeza aquel run-run

Siguieron con su mirada fija sin mostrar comprensión alguna

imposible de suprimir: “no tienen ni idea de lo que represen-

de mis palabras.

ta el 2 de mayo, ni el cuadro de los fusilamientos de Goya,

Yo seguí con lo mío:

ni los Sitios de Zaragoza, ni nada de nada”.

-¡Conmemoran el 2 de mayo de 1808 y el heroísmo del pu-

Deprimido volví a casa, pero el ajetreo diario y la rutina fue-

eblo madrileño!

ron limpiando poco a poco mi conciencia de insatisfacción

Ahí sí que trucaron su extrañeza por cierta expresión de alar-

y perplejidad. Lo que espero no olvide nunca es el agra-

ma y el residente, aún con cierta aprensión, me inquirió:

decimiento a aquellos, mis padres, profesores y maestros,

-¿Qué estás diciendo de 1808?

que se empeñaron en que yo supiera que el 2 de mayo de

Sin dar crédito a mis oídos convertí mi respuesta en pre-

1808 los madrileños dijeron basta y salieron a las calles para

gunta:

luchar como fuera contra el invasor.

-¿No sabes lo que pasó en Madrid el 2 de mayo de 1808?,

Que luego Fernando VII no valiera la pena es otra historia

¿no has oído nunca hablar de Daoiz y Velarde?

y no invalida para nada su valor y su entereza. Muchos lo

Ya no sólo el sorprendido era mi colega, sino que también la

pagaron con la vida y merecen algo más que la ignorancia

enfermera participaba de su extrañeza, incluso parecía algo

originada por un sistema educativo alicorto, tacaño y obso-

asustada, porque yo había hablado con un tono un poco

leto.

GALENS 29

OPINIÓ

Un Orange Crush a medias Dr. Julio Garzo Mata

C

uando la mirada deja de escudriñar el mañana de-

vaba de la mano. Y confianza, como saber que su padre

finitivo como algo lejano.

corría sosteniendo la bicicleta donde él daba sus primeras

Cuando los años acumulados se transforman en

pedaladas para resguardale de percances. Hasta que el

perspectiva, de nuestro pensamiento emergen situaciones

agotamiento de uno y el ímpetu del otro los separaba, que

vividas que en el momento de producirse aparentaban ca-

si bien por aquel entonces sólo era un alejamiento momen-

recer de rango suficiente como para que el tiempo no las

táneo, era la metáfora de los hechos que la vida impone de

erosionase hasta hacerlas desaparecer. Hechos sencillos

forma natural. Las jornadas se acumularon forjando edad

que, por desconocida emotividad, se grabaron en nuestra

para ambos. Se habían hecho mayores. Pero esta palabra

memoria.

a uno lo calificaba de adulto en el otro equivalía a vejez. Y

Recuerdo de qué modo, a un niño que conocí, le divertía

poco a poco llegó la fecha en que al volver la cabeza vió

un simple garbanzo transformado en cocorota cuando la

que el caminar decidido de su padre se tornaba vacilante.

estilográfica de su padre le pintaba dos puntitos para di-

Hasta el día en que ya no lo encontró. Se había detenido

bujar la manera en que una legumbre observa este mundo.

para el descanso concluyente y ya transitaba sin equipaje

O lo ilusionante que era para él saber que, al atardecer del

por la senda invisible que anteriormente había recorrido su

domingo y como colofón al día festivo, le añadían el oropel

mujer. La rueda generacional había completado su círculo.

de beberse a medias un botellín de un refresco llamado

Pero para el jóven, la contemplación del camino que había

Orange Crush. O quizás el crío, distraído en sentir que la

dejado a su espalda le descubría un paisaje repleto de vi-

vida le colmaba de bienestar en aquellos minutos, no ad-

vencias entrañables.

vertía que en realidad se lo estaba tomando prácticamente

No existe ninguna escala métrica capaz de cuantificar el

sólo él. Y el tiempo fue apilando sensaciones mientras su

grado de felicidad que experimentamos en un instante

madre, bocadillo en ristre y atenta a cualquier descuido en

determinado. Ni tampoco guarda proporción con el valor

el corretear del pequeño, le situaba la pitanza en la boca

material de las cosas. Antaño, un humilde garbanzo la ve-

con eficaz movimiento que descartaba cualquier posibili-

hiculó. Hoy reconforta tener la convicción de que quien le

dad de evasiva. Su familia significaba la protección sim-

pintaba dos ojitos, donde esté ahora y mientras espera, ya

bolizada en la delicada firmeza con que su madre le lle-

podrá disfrutar de un Orange Crush sólo para él.

30 GALENS

COMUNICATS

Diversos Carta enviada el 27/12/11 al consell de redacció referent a l’article publicat el número anterior de Galens sota el títol “L’ICS aposta per una gestió empresarial”: A l’atenció del Dr. Vizcarro i el Dr. Fontanet Benvolgut president i vocal del COMT, Us adreço aquestes ratlles com a president i membres que sou del consell de redacció de la revista Galens.

A les pàgines 6 i 7 del darrer número (4t trimestre de 2011) i sota el títol de “L’ICS aposta per una gestió més empresarial” es publica, amb un contingut esbiaixat, la reunió mantinguda entre alguns col·legiats de Tarragona i una tríade d’alts

Benvolgut Romà: Tal com dius al final de la teva carta del 27-12-2011, la nostra Galens no és una revista reivindicativa.

Des del consell de redacció procurem reflectir els actes en què participa el Col·legi i els seus col· legiats de la manera més neutra possible.

El posicionament del nostre Col·legi davant la situació actual de la sanitat ja ha quedat prou i reiteradament reflectida a tots els mitjans de comunicació, també a Galens, sempre en contra de tota acció que vagi en detriment de la situació profesional i laboral dels metges i de la qualitat assistencial a la població.

Dr. Jaume Fontanet i Torres Delegat del consell de redacció de Galens

responsables regionals/locals de l’ICS (Sr. Prat, Dr. Casanovas i Dr. Garcia-Prieto). La ressenya tradueix un clima de diàleg harmoniós entre gestors i treballadors, possiblement perquè és políticament convenient. Sense que pretengui cap protagonisme, sento que no s’hagi reflectit alguna interpel·lació clarament negativa i crítica contra l’actuació de l’ICS. Els vaig recordar que ara demanen l’ajut dels metges sense abans disculpar-se i reconèixer la plena culpa de l’administració, que des de sempre ha predicat un creixement il·limitat de gestors i d’atencions al ciutadà, etc. Deixar-ne constància a l’article segellaria millor l’esperit del col·loqui.

Tanmateix comprenc que la funció bàsica de la revista, per ara i tant, no és de caire reivindicatiu sinó social i festiu i que aquest objectiu el compleix amb escreix.

Dr. Romà Massot Col·legiat 383 El consell de redacció de Galens i la Junta de Govern del COMT van donar resposta al Dr. Massot, amb el següent correu:

La periodista Mercè Veciana s’ha incorporat al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona com a cap de Comunicació i Gabinet de Presidència. Mercè Veciana compta amb una llarga experiència en el món del periodisme i de la comunicació, fruit de la seva feina en diferents mitjans periodístics, com han estat el Diari de Tarragona, Més Tarragona, Antena 3TV, Tarragona Ràdio i altres. La comunicadora també té una important trajectòria en el món de l’empresa i la consultoria on ha desenvolupat tasques de protocol i organització d’actes. Les seves funcions dins del COMT són, a més de les pròpies d’una cap de premsa, coordinar totes les accions comunicatives del COMT i donar suport a Presidència en actes oficials i protocol·laris. Amb la seva incorporació esperem millorar la comunicació interna i externa del Col·legi i estar més oberts a la societat en general.

GALENS 31

VIDA COL·LEGIAL

Inauguració de l’exposició “Acudits mèdics” El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarrago­

és un recull d’acudits relacionats amb el sector mèdic

na, Dr. Fernando Vizcarro, i la regidora de cultura de

que es van publicar a diaris i revistes durant els anys 30 i

l’Ajuntament de Tarragona, Carme Crespo, van inaugurar

50. A l’acte també hi va intervindre el Dr. Jaume Fontanet,

l’exposició “Acudits mèdics” del fotògraf tarragoní Joa­

representant de la vocalia de jubilats del COMT. Després

quín Cabezas. L’exposició, que es podrà veure fins el dia

de la inauguració es va servir una copa de cava entre

30 d’abril a la sala d’actes Domènech i Miró del Col·legi,

els assistents.

Concurs per a metges artistes de Catalunya Un any més els quatre col·legis catalans, reunits en el

de maig es farà a Lleida una Jornada Cultural amb el lliu­

Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, fan la con­

rament dels premis i exposició de les obres participants.

vocatòria dels cinc concursos als seus col·legiats. Podeu

El preprograma de la jornada és el següent: Recepció a

contactar amb el vostre col·legi respectiu a l’hora de pre­

la Universitat de Lleida, acte institucional de lliurament de

sentar els vostres treballs. Les modalitats són: Dibuix-pin­

premis, dinar i visita guiada a la Seu Vella de Lleida. Sor­

tura, narrativa curta, poesia, fotografia i cine-vídeo. Les

tirà un autocar des del Col·legi de Metges de Tarragona

bases estan penjades a la web del Comt (www.comt.cat).

(Via de l’Imperi Romà, 11 bis) per tots aquells que així ho

El concurs de Tarragona és el de cinema amateur. El mes

sol·licitin. Cal que us hi apunteu trucan al 977 23 20 12

32 GALENS

NADAL

Festes de Nadal al COMT Grans i petits van gaudir de les activitats previstes per acomiadar l’any

El concert de Nadal del COMT és un dels esdeveniments més esperats d’aquestes dates.

El patge de Ses Majestats els Reis d’Orient va visitar la seu del col·legi per recollir les cartes dels més petits.

L’animació infantil no pot faltar per aquestes dates. En aquesta ocasió els encarregats de fer riure els més petits van ser els De Parranda.

Lliurament d’un dels premis del Concurs de dibuix de Nadal a la guanyadora de la categoria.

Lliurament de títols de col·legiats honorífics Cada any, el president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Dr. Fernando Vizcarro, lliura el títol de col·legiat honorífic que atorga l’Organización Médica Colegial en atenció als seus mèrits i permanència en la col·legiació. Els metges que van rebre el títol honorífic 2011 van ser: Rafael Albiol, José Balsells, José i Barber, José García, Vicente Martín, Francisco Sanjuan, Josep M. Sans i Jesús A. Oliver. Els col·legiats honorífics del 2010 són: Jaume Fontanet, Jaume Grau, Antonio Foto de família dels metges honorífics que van recollir el títol el passat mes de març.

Labad, Ramon Monegal, Maria Natividad Rivas, Josep Pere Savé, Joan Vaño, Valentí Vidal i Joaquín Vidal.

GALENS 33

PUBLIREPORTATGE

Matrícules a l’Escola Internacional del Camp

El mes de setembre s’obre l’Escola Internacional del Camp (EIC), un nou centre educatiu trilingüe situat en un punt estratègic a Salou i promogut per una iniciativa privada sense ànim de lucre i amb vocació de servei al territori.

L’EIC formarà joves capaços de comunicar-se amb normalitat en anglès, català, castellà i una quarta llengua (xinès, alemany o rus) gràcies a l’ambient multicultural que oferirà el centre i a l’esforç d’un impecable professorat local i internacional.

L’escola es fonamenta en un model pedagògic totalment innovador, el Sòcrates Educa, que engloba les millors pràctiques d’arreu del món i les consolida en quatre pilars centrals: la internacionalització, l’ús de les tecnologies, el

compromís amb la comunitat i la sostenibilitat. Els docents de l’escola també promouran diàriament el pensament crític, l’excel·lència acadèmica, l’esperit emprenedor i l’equilibri de coneixements (científic, tècnic, humanístic i artístic) entre els seus alumnes.

A partir de setembre, l’EIC rebrà alumnes des de P-1 fins a 3r de l’ESO i, quan estigui a ple rendiment, oferirà els cursos de bressol, infantil, primària, ESO, batxillerat, batxillerat internacional i cicles formatius per a 1200 estudiants d’entre 1 i 20 anys. L’escola, que segueix rebent cada dia preinscripcions de famílies autòctones i d’arreu del territori internacional, està portant a terme el procés de matriculació per al curs vinent.

• Edifici completament nou en un solar de 33.650 m2 • 1200 alumnes potencials • Més de 1000 preinscripcions rebudes fins ara • Domini de l’anglès, el català i l’espanyol • Retorn als valors de l’austeritat personal, l’esforç i el respecte • Matrícules obertes actualment • P r e i n s c r i p c i o n s : h t t p : / / w w w. e s c o l a i n t e r n a c i o n a l . o r g / n o d e / 7 4 • We b d e l ’ e s c o l a : w w w. e s c o l a i n t e r n a c i o n a l . o r g

34 GALENS

GASTRONOMIA

Natilles amb roca flotant Per la Dra. Concha Abril Ingredients: 1 sobre de crema o flam Royal 3-4 ous 800 cc de llet 3-4 cullerades de sucre Caramel líquid o sucre cremat

Preparació: Poseu la llet a bullir amb la meitat del sucre i reserveu-ne una tassa on dissoldreu el sobre de natilles.

Quan bulli la llet afegiu el sobre dissolt sense deixar de remenar fins que torni a bullir i apagueu el foc.

Mentrestant munteu les clares a punt de neu i afegiu la meitat del sucre. Col·loqueu en una font les clares muntades i aneu afegint la llet. Adorneu amb caramel líquid o sucre cremat per sobre.

Si voleu millorar la recepta podeu coure les clares muntades amb llet, de manera que quedin més con-

sistents. Per fer-ho poseu llet en un cassó i quan bulli aneu tirant muntets de clara muntada, deixeu-ho al foc uns segons i després continueu la recepta igual.

També podeu fer les natilles amb ous, però a mi sempre se’m tallen i la meva mare sempre les feia amb els sobres.

Un consell: encara que s’indiqui 1 litre de llet per sobre sempre en posem una mica menys perquè amb 1 litre queden massa líquides per al nostre gust.

ACUDIT

ANUNCIS PER PARAULES SE VENDE Casa Unifamiliar 220 m2, distribuida en 2 plantas, 5 habitaciones, 3 baños completos, garaje para dos coches, piscina particular, parcela de 586 m2, barbacoa con horno de leña, porches de madera, en perfecto estado, cerca de la estación del AVE. Ubicada en Urbanización 5 estrellas, El Catllar Precio: 465.000€ (negociables) Teléfono de contacto: 629344825 (Júlia)

GALENS 35

MOVIMENT COL·LEGIAL ALTES COGNOMS NOM

NÚM. COL.

GOMILA MERINO, M.CARMEN BARRAGAN GALLO, PATRICIA NOEMÍ RICART SANCHO, MERITXELL NOGUÉS SIURANETA, SUSANNA CONTRERAS CARO, JESÚS VICENTE GARCIA ARNALDICH, SALOMÉ CASTRO AGUIRRE, FRANCISCO J. LESTAPIER NÚÑEZ, YOLEGNE

4304095 4304205 4304570 4304805 4304814 4304953 4305688 4305845

NÚM. COL.

COGNOMS NOM ACASO GIL, HELENA GARCIA BORONAT, LAIA CAÑÍS SÁNCHEZ, DANIEL BONFILL GARCIN, MARTA SAGRISTA VIDAL, ROSA M. ALONSO GALLARDO, LUIS MELCHOR MOLINA CASABÓN, MARTA PALACIOS VITOR, DAPHNE

4305872 4306094 4306095 4306096 4306097 4306098 4306099 4306100

COGNOMS NOM

NÚM. COL.

CASANOVA MOLLA, JORDI SVESHNIKOVA, ELENA SOLDEVILLA CABEZA, MARIA DEL PILAR FERNÁNDEZ GUARDIOLA, MARIA EVA PUIGGROS YOUNG, EDUARDO AMILLANO PARRAGA, KEPA GAÑET BENAVENTE, ROSA ELENA

4306101 4306102 4306103 4306104 4306105 4306106 4306107

BAIXES COGNOMS NOM RIPOL VICENTE, JOSÉ BALLESTER BAIGES, LLUIS PARDOS RUBIO, JOSE LUIS AZAGRA MONTES, XAVIER NOTARIO MORENO, JOSE LUIS CORBERA GORDI, FRANCISCO J. DEL BANCO VILLALBA, M. MAGDALENA IRANZO BALTA, RAMON BALLESTER CID, AGUSTI SABATE VILLARET, JORDI RUIS GASULL, PATRICIA RISUEÑO REGUILLO, PEDRO ANTONIO CALLAO MOLINA, VIRGINIA GONZÁLEZ IRIZAR, OLGA TAFUR ANGULO, CARLOS ALBERT PERALTA, ESTEBAN NICOLÁS GUMI CABALLERO, IRENE ROVIRA MARTI, MARIA PILAR

NÚM. COL. CAUSA BAIXA 4300247 4300290 4300873 4301056 4301212 4301399 4302385 4302411 4303953 4304121 4304352 4304483 4304912 4305074 4305123 4305145 4305196 4305205

DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ CESSAMENT EXERCICI DEFUNCIÓ TRASLLAT DEFUNCIÓ CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT

COGNOMS NOM

NÚM. COL. CAUSA BAIXA

CABRERA VILANOVA, M. ARANZAZU ROY PABLO, ROSA MARIA ROSSINI ALEJANDRO, MARIO CEFERINO GELLIDA ROYO, MERITXELL REQUEJO ALIAGA, RAFAEL MARTIN SUWEZDA, EDUARDO ALEJANDRO RIESENBERG, GISELA BRENDA ROJEWSKI ROJAS, RAYMUND VERCESI, NICOLÁS PEDRO GÓMEZ PARDO, CLARA HIDALGO PARRA, ISABEL ROSA BENAVENTE, JORGE ALBERTO PAREDES LÓPEZ, ELENA PETRUSE, LILIANA DUMITRU, MARCELA MAGDALENA HERRERA TANTANI, JOSE ANTONIO MAS-STACHURSKA, ALEKSANDRA

4305207 4305268 4305355 4305360 4305411 4305456 4305698 4305774 4305800 4305844 4305864 4305865 4305996 4305997 4306068 4306082 4306085

TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT

cha e v o r ap risis la c

¿Quieres tener tu consulta en el centro de Tarragona?

Local de 250m2 (200m2 útiles) de una planta, a reformar.

Inmejorable situación Nou Centre de Tarragona.

Calle Pau Claris (Zona Corte Inglés, Hospital Joan XXIII).

Directo propiedad, sin intermediarios. Si te interesa, nos entenderemos...

Tel 691 183 842

GALENS 1

AMB EL MUTUALISME TOTS HI GUANYEM Mutual Mèdica s'ha consolidat com a referent dels metges en la seva previsió social. Ara també en la dels seus familiars i companys de professió, per això oferim l' ASSEGURANÇA DE JUBILACIÓ COMPROMÍS, perquè tots es beneficiïn de pertànyer a la mutualitat de previsió social dels metges.

Gaudeixi ara:

· Un 4,5% · ·

d'interès tècnic garantit* el primer any i un 2,5% a partir del segon any fins a la seva jubilació.

Augment del capital garantit per la participació anual en beneficis a partir del segon any.

Possibilitat de cobrar en forma de capital o renda, creixent anualment.

I a més , amb una desgravació fiscal de fins al 100% a l'IRPF. *Interès tècnic garantit el primer any, sense participació en beneficis i fins a esgotar l'emissió.