Galens 179

GALENS 1

4t trimestre 2011 - número 179

Com viuen els metges la crisi?

Els professionals analitzen la contenció pressupostària Els nous Estatuts ja són oficials Entrevista al president de Metges de Catalunya Dr. Albert Tomàs

Revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

GALENS

2 GALENS

GALENS 3

GALENS Edita Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President Dr. Fernando Vizcarro Bosch Delegat del consell de redacció Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció Èxit Comunicació Consell de redacció Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Èxit Comunicació Redacció Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43005 TARRAGONA Tel 977 232 012 · 977 232 006 Fax 977 236 208 Disseny i publicitat Èxit Comunicació 605 860 898 · 605 860 835 exit@exitcomunicacio.com Impressió: Indugraff Fotos Arxiu Galens i Èxit Comunicació Tirada 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Sumar i

06 08 L’ICS al COMT

Els metges opinen

13 16

Publicació dels Entrevista nous Estatuts Dr. Tomàs

18 28

Metges amb Opinió història Dr. Labad

Ponga su seguro en las mejores manos

GALENS 1

y ahorre hasta un 30%

En A.M.A. buscamos lo mejor para usted ofreciéndole siempre las mayores ventajas y las mejores condiciones. Por eso ahora podrá aprovecharse de hasta un 30% de descuento* en la contratación de una nueva póliza con nosotros.

Confíe en A.M.A. Ahorrará en sus seguros. Ganará en tranquilidad.

Infórmese en el 902 30 30 10 más cercana o en www.amaseguros.com *Promoción válida del 1 de junio al 31 de diciembre de 2011

GALENS 5 “No podem permetre que la situació de les arques estatals vagi en detriment de la nostra professió i que els metges i metgesses de Tarragona en pateixin les conseqüències”

S

Arriben temps molt difícils Fernando Vizcarro Bosch President del COMT

ón temps difícils. La contenció en la despesa

que altres competències estatals no rebin el mateix

sanitària anunciada per la Generalitat de

impacte.

Catalunya ha causat estralls en el conjunt

De la mateixa manera, des del COMT no podem

de la professió i les seves conseqüències negatives

permetre que la situació de les arques estatals vagi

repercuteixen en el tancament de serveis als centres de

en detriment directe de la nostra professió i que els

salut, restriccions en les places d’urgències i augment de

metges i metgesses de l’àrea de Tarragona es vegin

les llistes d’espera per a les intervencions no urgents.

obligats a treballar cada cop més, a fer més guàrdies i

Totes aquestes afectacions tenen un impacte directe en

a tenir menys contraprestació econòmica, de la mateixa

el tracte al pacient, i en conseqüència, afecten de ple

manera que hem d’assegurar la millor formació per als

la tasca dels metges, que veuen com dia a dia han de

col·legiats. Volem que els professionals puguin parlar

treballar més hores i en pitjors condicions d’equipaments

lliurement de la situació que viuen, motiu pel qual hem

i sous. La situació actual prové d’una crisi econòmica

dedicat un espai de Galens a recollir les opinions

i financera global de futur imprevisible que afecta tots

de diferents professionals i us convidem a fer-nos

els sectors i que és especialment dura amb el sector

partíceps de la vostra situació mitjançant les nostres

mèdic, el qual des de sempre ha estat elogiat per la

eines de comunicació social: Twitter, Facebook, i el

seva tasca i no té cap mena de responsabilitat en l’estat

bloc del COMT. De la mateixa manera, us informem

precari de l’economia. De fet, el nostre sistema de salut

que els nous estatuts ja han estat aprovats oficialment,

pública des de sempre ha estat elogiat mundialment i

així que tenim noves armes per organitzar-nos i poder

ha esdevingut un exemple de funcionament per a altres

exposar la nostra situació. En temps complicats, en què

estats. És totalment injust que el nostre model sanitari

la nostra tasca i la nostra professió necessiten suport,

es vegi afectat per causes econòmiques externes i

continuarem treballant per vosaltres.

Facilita la teva adreça electrònica i rebràs...

• e-galens • comunicacions • convocatòries

• agenda • novetats

...envia-la a comt@comt.es

Segueix-nos a: Trobaràs l’enllaç a la web del COMT: www.comt.es

6 GALENS

ACTUALITAT

L’ICS aposta per una gestió més empresarial Sessió informativa sobre l’actual situació de contenció pressupostària

Els màxims responsables de l’ICS van desplaçar-se recentment fins a la seu del COMT per explicar als col·legiats l’estat actual de les retallades aplicades per la Generalitat i com es durà a terme aquest procés durant el proper 2012. / GALENS

E

l COMT va acollir el divendres 14 d’octubre

els màxims responsables de l’Institut Català de la

una sessió informativa en què els màxims

Salut (ICS) per establir un diàleg amb els metges de

dirigents de l’Institut Català de la Salut

la província i respondre tots els seus dubtes sobre

(ICS) van informar els col·legiats de l’actual si-

l’actual situació econòmica i la seva incidència en el

tuació de contenció pressupostària. El president

servei públic de la Salut a les comarques de Tarra-

del Consell d’Administració de l’ICS, Josep Prat

gona. La trobada es va transmetre per videoconfe-

Domènech; el director gerent de l’Institut Català

rència per a les delegacions de Reus i Tortosa.

de la Salut, el Dr. Joaquim Casanovas, i el gerent

Va obrir l’acte el president del COMT, el Dr. Fernando

de l’ICS al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre,

Vizcarro, que va manifestar el posicionament del

el Dr. Julio Garcia Prieto, van manifestar que no

COMT davant les retallades i la tasca del COMT

es planteja la desaparició d’aquest organisme

per garantir la praxis mèdica, posicionament

sinó que s’està planificant transformar-lo en una

que es recull en aquest número de Galens. El Dr.

empresa “més competitiva” respecte a la resta de

Vizcarro va assenyalar el rebuig col·legial “davant

proveïdors i que l’Hospital Universitari Joan XXIII

de qualsevol mena de reducció pressupostària en

continuarà sent el centre sanitari de referència a

matèria d’assistència sanitària” i va avançar que

les comarques de Tarragona.

el control pressupostari s’ha de fer a partir de la disminució de la burocràcia administrativa

La Junta de Govern del COMT va convidar el passat

Tot seguit, el president del Consell d’Administració

divendres 14 d’octubre a la sala d’actes del COMT

de l’ICS, Josep Prat Domènech; el director gerent de

ACTUALITAT

GALENS 7

l’Institut Català de la Salut, el Dr. Joaquim Casanovas, i el gerent de l’ICS al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, el Dr. Julio Garcia Prieto, van exposar quin és l’estat actual de la partida pressupostària dedicada a salut i les claus de futur del sistema públic de salut a les comarques de Tarragona durant el proper any, que estarà marcat per la reducció d’un 10% del pressupost.

Fer l’ICS “més empresa” Durant la reunió, els representants de l’ICS van manifestar que no es planteja la desaparició de l’ens i que, en tot cas, s’està planificant transformar-lo en una empresa “més competitiva” respecte a la resta de proveïdors. El Dr. Casanovas va manifestar que “cal que l’ICS, tot i continuar essent públic, sigui més empresa” i va destacar que la nova Llei de l’ICS aprovada l’any 2006 obre la porta a la possibilitat que els hospitals puguin facturar els accidents de trànsit o aquells serveis que els situen com a centre de referència. Josep Prat va insistir molt en

El Dr. Vizcarro, president del COMT, va obrir la sessió.

la importància que l’ICS estableixi les bases per enfortir-se i “segueixi les mateixes regles de joc que altres proveïdors de la mateixa línia”. En matèria hospitalària, tant Josep Prat com Joaquim Casanovas van voler deixar clar que la voluntat de l’ICS és que l’Hospital Universitari Joan XXIII continuï essent el centre sanitari de referència a les comarques de Tarragona ara i en el futur. “De ben segur que ens en

El Dr. Casanovas, director de l’ICS, va destacar que la nova Llei de l’ICS aprovada el 2006 permet que els hospitals puguin facturar els accidents de trànsit

sortirem, d’aquesta situació”, destacava el president del Consell d’Administració de l’ICS, que afegia que

l’ICS, així com demandes concretes. Entre els temes

“el que cal és el suport dels professionals per poder

que van ser debatuts durant la jornada destaca la

sortir-ne millor o pitjor”.

necessitat que es garanteixi el màxim respecte a

Amb vista al 2012, i responent totes les preguntes,

la figura professional del metge, que s’incrementin

Josep Prat va augurar que el proper any “serà

els ingressos del SCS (Servei Català de la Salut),

complicat” i va assegurar als col·legiats que està

que la contenció s’apliqui en altres conselleries de

disposat a tornar al COMT el primer trimestre del 2012

la Generalitat en el mateix percentatge, que es faci

per presentar el pla que s’està elaborant per tal de

efectiva l’obertura de quiròfans i serveis de CMA

fer coincidir els interessos dels professionals de la

(Cirurgia Major Ambulatòria), que es respecti la

salut amb els del pressupost fixat per la Generalitat.

tasca dels residents, que es mantinguin les plantilles

Els col·legiats del COMT assistents va transmetre

per no perdre professionals i també que es vetlli per

les inquietuds del col·lectiu als responsables de

no perdre impuls en la docència i la investigació.

8 GALENS

ACTUALITAT

Enquesta als col·legiats

L

es retallades en matèria de salut centren des

ments com l’actual les retallades tenen sentit, sempre

de fa mesos el dia a dia dels professionals

que afectin a tots i no només a la salut del pacient, ni

mèdics, que tenen molt a dir en aquest intent

a la qualitat de l’assistència, ni a la salut del profes-

de reestructurar el sistema sanitari ja que en són,

sional (no pot afectar la seva ètica), que sembla que

juntament amb els ciutadans, els principals afec-

no es té en compte. Les administracions semblen més

tats. Plantegem quatre qüestions relacionades amb

comptables que gestores, però s’han fixat una meta

aquestes retallades a facultatius representants de

sanitària que no és la més adequada. No es pot, no

diferents àmbits:

es deu, no és permissible posar en joc com s’està fent

1. Hi ha d’haver retallades en sanitat?

ara la capacitat en l’assistència, la qualitat assistencial,

2. Creu que les administracions estan fent una bona

la qualitat docent, la qualitat de recerca, la qualitat de

actuació en aquest sentit?

formació continuada... La seva repercussió actual i en

3. Com l’afecta aquesta situació en el seu àmbit de

anys venidors pot passar una factura important.

treball?

3. És una situació incòmoda i de difícil solució. Hi ha

4. En la situació actual, quines perspectives de futur

desànim, incomoditat, incredulitat... per part de tots els

augura per als pròxims anys?

professionals de la sanitat. No es pot entendre que els polítics no comprenguin, no entenguin i no sàpiguen com sortir del forat si no és només amb retallades, que

Dr. Vicente Vicente Cap de Servei de Cirurgia Hospital Joan XXIII

l’únic que determinen és un dèficit sanitari basat en el descens de la capacitat i la qualitat assistencial.

4. És difícil de preveure. Estic segur que, una vegada més, sortirem de l’embús i del dèficit econòmic que travessem, encara que això sigui a costa de la salut dels pacients i dels professionals sanitaris, però no sense

1. La sanitat representa per

pagar el peatge del descens-retard en l’atenció dels

a la Generalitat de Catalunya

pacients, tant en malalties greus com de qualificació

un pressupost i una càrrega

menys greu, però que afecta directament les seves

econòmica important i, per tant, la Generalitat és, entre

vides. No tornarem a viure la gran bonança econòmi-

d’altres, una distribuïdora de serveis, d’aquí les reta-

ca sanitària, o passaran molts anys fins que es torni a

llades. Dit això, la crisi econòmica, evident i real, que

repetir, i haurem d’adequar la despesa sanitària a les

estem vivint, és una crisi de nació, no només de sani-

necessitats d’un país, sabent qui som i fins on podem

tat. Han canviat, com diria el Sr Prats, els paradigmes

arribar. Els usuaris de la sanitat pública han de ser

i la situació social i econòmica, però la sanitat, com

conscients d’això i no s’han de crear controvèrsies; cal

l’educació i la justícia, són els pilars del benestar de

assimilar i admetre el que ens trobarem.

la població i haurien de ser els àmbits on menys repercutís la crisi econòmica que ens afecta; com a mínim, tot principi social i polític hauria de vetllar perquè la repercussió fos la mínima possible.

2. Crec que els polítics han aguditzar l’enginy i buscar els recursos necessaris perquè un dels pilars del benestar no es fragmenti, com s’està fent ara. En mo-

“La crisi econòmica, evident i real, que estem vivint és una crisi de nació, no només de sanitat”

GALENS 9

ACTUALITAT Dr. Josep Maria Bertran Medicina de família

funcionament dels hospitals i centres de salut... i això no s’ha consultat al personal clínic, la qual cosa seria inimaginable en altres àmbits 2. Repeteixo la respostaa la primera pregunta: per què

1. Retallades no, però sí una

aquestes retallades brutals només s’han produït fins ara

manera diferent de gestionar

a Catalunya? Fins ara ningú no ens ho ha explicat. És

els recursos, atenent criteris

evident que els responsables de les administracions

professionals i oferint una sa-

sanitàries de Catalunya no s’han parat a pensar en les

nitat per a tothom, equitativa

repercussions que aquestes mesures han tingut.

i de qualitat.

3. En el meu cas representa un punt d’inflexió en la meva

2. Aquestes preguntes només es poden contestar amb

activitat professional. Després de dedicar trenta anys a

objectivitat d’aquí a dos anys. Si ara no s’endreça el

la sanitat pública, moltes vegades en situacions precà-

deute acumulat i no s’equilibra el balanç real entre in-

ries, ha arribat un punt en què em resulta impossible

gressos i despeses, el sistema farà fallida.

seguir participant en el desmantellament de l’Hospital

3. La situació actual em preocupa, perquè pot deterio-

Joan XXIII com a referent quirúrgic per a una població

rar l’essencial relació entre metges i pacients i ni els uns

de 800.000 habitants.

ni els altres no en tenen cap culpa.

4. Molt negre. Crec que d’aquí a cinc o deu anys la

4. Depèn. Si ara s’arriba a un pacte polític, professional

sanitat a Catalunya no s’assemblarà gens al que hem

i social, que determini el que volem, com ho volem i

conegut fins ara. Ara bé, com ens ensenya la història, la

quant ens hi gastem, anirem bé. Només des de la for-

crisi actual pot ser un punt de reflexió per iniciar un can-

ça d’aquest gran consens, que té prioritat per damunt

vi en el món de la Medicina. Crec que hem de tornar a

de qualsevol interès partidista, podrem recuperar els

la figura del metge com a professional liberal –cosa que

diners que tots ja hem pagat i no ens tornen des de

hem estat durant segles. Només cal mirar enrere per

l’Estat.

adonar-nos que el metge assalariat és una figura dels darrers quaranta anys. És un moment únic per revisar entre tots, professionals i Col·legis de Metges, el nostre

Dr. Gabriel Forteza Medicina hospitalària

lloc en el futur de la medicina i de la societat. Animo els Col·legis i els colegiats a cercar junts una nova manera d’entendre i practicar la nostra professió, amb menys dependència de l’Administració.

1. En qualsevol dels àmbits públics hi por haver, en un determinat moment, ajustos pressupostaris, també a la

Dr. Agustí Tarrés Pediatre Jubilat

sanitat. Ara bé, es pot optimitzar la despesa de segons quins medicaments, controlar com s’adjudica la renovació dels aparells mèdics,

1. Estem en una situació de

etc., però mai reduir la capacitat d’assistir els pacients.

dèficit i com que abans pot-

I això és el que s’ha fet: reduir dràsticament les possi-

ser es va estirar més el braç

bilitats dels ciutadans de Catalunya de ser tractats a la

que la màniga en molts àm-

sanitat pública. Això no s’ha dut a terme en altres comu-

bits ara hi ha d’haver reta-

nitats autònomes, només a Catalunya, per decisió del

llades. Crec que les retallades són legítimes, tot i que

Sr. Mas i del Sr. Ruiz. S’han tancat quiròfans, llits, s’ha

abans de retallar en sanitat s’hauria d’intentar fer-ho en

acomiadat personal imprescindible per a un correcte

altres sectors no tan sensibles.

10 GALENS

ACTUALITAT

2. Les administracions el que han de fer és racionalitzar

rant.

la situació actual, deixar de banda polítiques “populat-

2. De vegades l’Administració retalla allà on no hauria

xeres” de donar a tothom allò que demana i mirar quin

de fer-ho –per exemple, la reducció del nombre d’equips

marge hi ha per a les retallades per fer-ho de la millor

d’atenció a l’usuari significa que altres equips han d’as-

manera possible. Només espero que qui ho faci que ho

sumir un major nombre de pacients i visites, fet que pot

faci bé.

provocar una sobrecàrrega del professional associada

3. Jo, tot això, ja m’ho miro des de la distància, però

a disminució de la qualitat assistencial.

sí puc dir que, com en altres sectors, en el col·lectiu

3. Les retallades pressupostàries representen menys

mèdic hi ha de tot: metges que se senten frustrats per

qualitat en l’atenció a l’usuari i més llistes d’espera per

aquesta situació i metges que ho afronten pensant que

a les activitats i les intervencions programades.

cal seguir treballant. Segons el meu parer, en tot aquest

4. Analitzant la situació actual, les perspectives per al

procés de les retallades no s’ha tingut gaire en compte

futur del SNS no són molt optimistes, però una millor

el col·lectiu mèdic, i, tot i que evidentment no es poden

gestió administrativa del sistema sanitari (que, per cert,

deixar totes les decisions en mans dels metges, s’ha de

hauria d’haver començat fa anys) pot ajudar a optimit-

comptar amb la seva opinió.

zar els recursos amb la finalitat de garantir una assis-

4. Per parlar del futur cal mirar al passat. Quan jo vaig

tència sanitària de qualitat a la població.

començar en l’àmbit de la medicina pública, l’any 1968, el sistema sanitari a casa nostra estava molt endarrerit.

Quan es va començar a jerarquitzar l’estructura sanitària es va fer un salt qualitatiu molt important que va

“Les perspectives per al futur del SNS no són molt optimistes”

acabar en la universalització del sistema sanitari, és a dir, amb la inclusió d’una partida per a sanitat als Pressupostos Generals de l’Estat. Això va ser l’inici del sistema sanitari català que avui coneixem. Si es fan bé les

Dra. Mireia Garcia Atenció Primària

coses i s’aconsegueix racionalitzar tota aquesta situació aquest sistema no perilla: tenim metges molt ben preparats i és impensable tornar als anys de quan jo vaig començar a treballar.

1. Crec que a ningú no li agrada que retallin en el sector on

“No s’ha tingut gaire en compte el col·lectiu mèdic”

treballa i, si la feina t’agrada, és lògic que pensis que és prou important com perquè no el retallin. En l’àmbit sanitari crec que no cal recórrer al tema subjectiu perquè hi ha prou raons objectives com per estar en contra de

Dr. Alexandru Damián Atenció Primària

les retallades. La societat del benestar, com una cadira, té quatre potes: la família, l’educació, els subsidis i la salut. Si retallem tres d’aquestes quatre potes, la cadira caurà i no serà sostenible mai més. Si tenim una població sana, aquesta població podrà treballar, produir

1. Crec que, per funcionar bé,

més per al país i tenir un poder adquisitiu que generi

un sistema ha de millorar con-

ingressos.

tínuament, que és el contrari

Es tracta d’un cercle que estem trencant, perquè l’ac-

del que passa actualment al

cessibilitat a la sanitat pública cada dia és més com-

sistema nacional de salut, on les coses estan empitjo-

plicada.

GALENS 11

ACTUALITAT 2. En la meva opinió, s’haurien de plantejar molts altres

de fer replantejar-se les acreditacions d’algunes unitats

pressupostos a retallar abans que els de sanitat. En la

docents.

llista de prioritats dels governs la sanitat hauria d’estar entre els tres primers, però actualment ens estan demostrant que està en els últims llocs. Una població

Cristina Martic Estudiant de 6è de Medicina

sana és clau per tal que hi hagi producció en un país.

Al meu parer s’estan equivocant i aquesta privatització indirecta de la sanitat que estan realitzant no ens portarà per bon camí. A més, crec que es tracta d’una falta de respecte per a totes aquelles persones que han lluitat pel gran sistema de salut que havíem aconseguit, un model imitat en molts països del món. Amb tot això,

1. Sincerament, crec que no.

també m’agradaria comentar que caldria economitzar i

Penso que hi ha altres àmbits

educar la població sobre com fer un bon ús del siste-

en què es podria actuar i de

ma públic de sanitat per evitar excessos i poder reduir

moltes maneres diferents. Pel que fa a la sanitat crec

costos sense arribar als extrems que ens trobem ara

que potser sí que s’haurien hagut de prendre algunes

mateix.

mesures, però en altres nivells, com per exemple no

3. Com a residents ens afecta clarament pel tema de la

fent proves innecessàries.

formació en la nostra especialitat. Som els futurs met-

2. Crec que s’estan passant i que estan posant en risc

ges d’aquesta sanitat i si no podem assolir els nostres

la salut de les persones. No sé si són conscients que la

objectius d’aprenentatge a causa de la manca d’activi-

salut és primordial per a la vida.

tat mèdica ni quirúrgica, no podrem garantir una bona

3. En el moment actual jo estic fent el rotatori i m’afecta

sanitat pública a la nostra població. Actualment hi ha un

en la meva formació, ja que no rebo el que podria rebre

elevat percentatge de residents que acaben la formació

si no s’hagués actuat d’aquesta manera. I ja no parlem

i que tan sols tenen dues opcions: acceptar contractes

dels MIR, la formació dels quals està molt afectada. A

precaris o anar a l’atur on probablement cobrin més di-

banda d’això, també hi ha certa tensió entre els dife-

ners. La conseqüència d’això podria ser la sortida dels

rents companys metges adjunts, caps de servei, etc.,

metges formats amb els diners públics del nostre go-

perquè no poden fer la seva feina com els agradaria, no

vern a altres països del món. Una altra de les conse-

poden atendre les persones com desitgen... no perquè

qüències és que aquest any el nombre de places de

ells no vulguin, sinó perquè “algú” no els deixa.

metges residents a Catalunya serà menor per aques-

4. No sé què pensar de cara al futur o, més ben dit, no

ta manca d’activitat i, a més, els aspirants a residents

hi vull pensar. Crec que això trigarà a solucionar-se. La

seran més reticents a triar Catalunya com a comunitat

majoria dels companys MIR i els que en un futur molt

on realitzar la seva formació. Per no comentar que, de

pròxim ho serem ens plantegem la possibilitat de mar-

manera general, l’ambient en què treballem actualment

xar a un lloc on ens poguem formar i fer la nostra feina

als nostres centres no és favorable per a la tutorització,

en les condicions que ens pertoquen.

ja que els adjunts ja tenen prou feina amb llistes d’espera i consultes col·lapsades com per traspassar-nos els seus coneixements. Tot i això, s’ha de dir que s’esforcen tot el que poden.

4. Bé, en part ja ho he comentat anteriorment: el que s’augura és una menor quantitat de residents a Catalunya a causa de l’exili a altres països a la recerca d’un futur millor, i la inestabilitat dels joves metges especialistes. La manca de formació en l’especialitat hauria

“La majoria de MIR i els que en un futur ho serem ens plantegem la possibilitat de marxar allà on ens puguem formar en les condicions que ens pertoquen”

12 GALENS

ACTUALITAT

El COMT i els ajustaments pressupostaris Els col·legiats poden explicar com viuen les retallades a la web col·legial

L

es retallades pressupostàries dutes a ter-

vulguin compartir els professionals i que és actiu

me pel Departament de Salut del Govern

a la portada de la pàgina web col·legial (www.

de la Generalitat de Catalunya poden afec-

comt.cat). El COMT pretén copsar les inquietuds

tar tant els professionals de la medicina com els

que pateixen els col·legiats i usuaris, arran dels

usuaris dels serveis sanitaris, per la qual cosa

ajustaments pressupostaris dels hospitals i dels

és important que des dels Col·legis Professio-

centres assistencials, així com en l’atenció primària.

nals hi hagi un registre de totes les contingènci-

El servei està actiu i obert a tots els col·legiats.

es que puguin afectar la praxis mèdica.

Fes-nos saber si estàs afectat laboralment o si han minvat les teves millores socials, o si t’has

Amb l’objectiu de recollir informació sobre les

vist mancat d’algun dret, o has notat detriments

afectacions de les retallades sanitàries entre els

en la qualitat assistencial als pacients... Des del

professionals, el COMT ha habilitat un registre de

COMT donarem curs de les teves queixes cap als

seguiment que recull totes les incidències que

organismes pertinents.

GALENS 13

ACTUALITAT

Publicació oficial dels nous Estatuts El BOE de novembre recull oficialment la nova documentació

E

ls nous Estatuts aprovats recentment per

La nova regulació preveu augmentar la participa-

l’Assemblea Extraordinària del COMT ja

ció del col·legiat a través de nous canals de comu-

són oficials, un cop han estat publicats

nicació. L’objectiu és millorar dia a dia aquestes

al DOGC en data 11/11/2011. A partir d’ara, el

vies de contacte que el COMT estableix amb els

COMT es regirà per aquesta nova normativa que

seus col·legiats, a més d’incorporar mesures que

els col·legaits poden consultar a la pàgina web

permetin l’adscripció col·legial a les societats pro-

col·legial (www.comt.es).

fessionals, la incorporació de noves eines de vigilància i control de la professió, sobretot en temps

Els nous Estatuts ara ja aprovats oficialment res-

complicats com els actuals.

ponen a un dels compromisos que va adquirir l’ac-

Un cop publicats al DOGC, els Estatus ja són com-

tual Junta Col·legial i que s’ajusta a la necessitat

pletament oficials i, un cop en vigor, poden ser

d’adaptar la defensa de la professió a les noves

consultats per tots els col·legiats a la web de la

exigències de l’entorn legal, social, polític i eco-

Generalitat de Catalunya o a la pàgina del COMT

nòmic.

(www.comt.es).

Bicentenari del Dr. Pere Mata i Fontanet dona que es va celebrar el 28 de setembre a la delegació de Reus, en què van participar experts en medicina legal i historiadors. L’acte va servir per fer una aproximació a la figura política i professional del Dr. Pere Mata i va comptar amb les aportacions del Sr. Francesc Font de Rubinat, president del Consell d’Administració de l’Institut Pere Mata; el Dr. Jacint Corbella, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya; el Dr. Miquel Bruguera, expresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona; el Dr. L’acte d’homenatge del COMT al Dr. Pere Mata va acollir diferents personalitats i experts en la figura del Dr. Mata. / GALENS

Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya; el Dr. Josep Arimany,

Aquest 2011 s’ha celebrat el bicentenari del naixe-

comissari de l’Any Pere Mata, i el Dr. Antoni Labad,

ment del Dr. Pere Mata i Fontanet (1811-1877) i el

excatedràtic de psiquiatria de la URV i exdirector

COMT s’ha sumat a l’homenatge amb una taula ro-

mèdic de l’Institut Pere Mata.

14 GALENS

ACTUALITAT

Rebuda dels nous MIR L’acte es va dur a terme a la sala Domènech i Miró

El COMT va organitzar un acte de rebuda oficial als nous MIR donar-los la benvinguda a la professió. / GALENS

L

a Sala Domènech i Miró del COMT va acollir

participar en la recepció que el Col·legi va organitzar

l’acte de benvinguda als nous MIR que pro-

el passat 5 d’octubre. En l’acte, tant el president del

perament realitzaran la seva residència a les

COMT, el Dr. Fernando Vizcarro Bosch, com la resta

comarques de Tarragona. L’acte es va dur a terme el

de membres de la junta col·legial, els van donar la

dimecres 5 d’octubre i va comptar amb una nodrida

benvinguda a la professió i els van encoratjar a seguir

assistència.

treballant per aconseguir el seu objectiu. L’acte, que va congregar nombrosos assistents, significa l’inici de la

Els nous MIR que enguany cursaran la residència

tasca professional d’aquests nous metges als quals el

de l’especialitat que hagin escollit a Tarragona van

COMT desitja sort en aquesta nova etapa professional.

FINANÇAMENT FINS A 60 MESOS I 0% D’INTERÈS*

REFORMES - PLADUR - ELECTRICITAT FONTANERIA - CALEFACCIÓ CLIMATITZACIÓ - GAS *CONSULTEU REQUISITS AL 619 967 893

GALENS 15

ACTUALITAT

Taller de com parlar en públic L’objectiu del curs és dotar els professionals de tècniques comunicatives eficients

S

aber parlar en públic i controlar tots els ímputs relacionats amb la comunicació tant verbal com no verbal són eines fo-

namentals a l’hora de compartir coneixements i relacionar-se professionalment. El COMT, amb la voluntat d’oferir eines als seus associats que els permetin desenvolupar-se en tots els àmbits de la seva professió, ha organitzat un taller sobre com parlar en públic.

El proper 24 de gener de 2012, la Sala Domènech i Miró del COMT acollirà el Taller de com parlar en públic,

Els participants en el curs adquiriran confiança i recursos a l’hora d’enfrontar-se a un auditori. /GALENS

organitzat juntament amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de la Salut de Tarragona, sota la direcció

guanyar confiança així com les capacitats i recursos

de la doctora Jaci Molins, coach i formadora de

necessaris per parlar en públic a nivell professional,

coaching i comunicació, entre d’altres. Hi intervindrà

presentar

també l’escriptora i periodista especialitzada en

conferències, etc.

temes de coaching i salut, Núria Gómez.

Les classes constaran d’una primera part teòrica

El curs està adreçat a professionals i a estudiants de la

i una segona de pràctica. Per a més informació i

salut, metges, psicòlegs, infermeres, fisioterapeutes,

inscripcions: telèfon: 977 232012 · secretaria@acmt.

etc., els quals podran adquirir les eines bàsiques per

cat (Sra. Mar Orellana).

comunicacions,

treballs

d’universitat,

Campanya oficial de vacunació 2011 A la pàgina web del COMT (www.comt.cat) podeu

es manté el grup de risc de les persones amb

consultar el document actualitzat de la guia

obesitat mòrbida. D’altra banda, en campanyes

tècnica per a la campanya de vacunació. Les

anteriors hi havia un lot específic de vacunes

soques vacunals són les mateixes que les de l’any

amb adjuvant destinat a les persones d’edat més

passat i els grups de risc als quals es recomana

avançada i enguany s’ha substituït aquest lot per

la vacunació tampoc no s’han modificat. Enguany,

un de vacunes d’immunogenicitat reforçada al

el virus A/California/7/2009 (H1N1) continua estant

qual poden concórrer, a més de les vacunes amb

inclòs en la vacuna antigripal trivalent estacional.

adjuvant, altres tipus de vacunes com ara les

Pel que fa a la vacunació antigripal estacional

virosòmiques o les d’administració intradèrmica.

16 GALENS

ENTREVISTA

“El sistema de salut no pot baixar a segona divisió” Dr. Albert Tomàs President de Metges de Catalunya

E

l màxim representant sindical del col·lectiu mèdic a Catalunya reflexiona sobre les conseqüències que l’actual política de conten-

ció en matèria sanitària aplicada pel Govern de la Generalitat de Catalunya ha tingut, té i tindrà en el sistema sanitari i en les condicions laborals dels metges.

L’Administració respon a la crisi financera amb la retallada de salaris i serveis en salut. Com s’hauria d’afrontar la situació de manera que no es vegui afectada la praxis mèdica?

Des de la conselleria de Salut ens han informat que cal estalviar prop de 900 milions euros, però els nostres

gestors i polítics no tenen gaire imaginació i sempre

retallen en detriment dels pacients i els professionals.

Malgrat tot, cal que quedi clar que la praxis mèdica està garantida perquè els professionals treballen sempre

amb la màxima eficiència i hi dediquen tota l’atenció que sigui necessària. On sí que hi pot haver conseqüències

és en el continu assistencial, ja que els professionals no poden controlar condicionants com l’augment de les llistes d’espera o la falta de recursos.

Quines afectacions pot patir el nostre sistema sanitari si es continuen retallant els recursos?

El Dr. Tomàs reclama que les retallades no vagin en perjudici dels drets dels professionals i els pacients. / CEDIDA

Si aquesta política continua podem patir conseqüències irreparables perquè els metges no podem controlar el desencís del sector, l’augment de llistes d’espera...

Sindicats i Col·legis Professionals reclamen que el descens de la inversió es tradueixi en un aprimament de la burocrà-

Aquesta situació vulnera la nostra dignitat professional

cia sanitària. Com s’hauria de dur a terme aquest procés?

tres sanitaris no disposen d’infraestructures de repo-

dels diners públics es regeixi per un principi de màxima

i, a banda, tot el sector se’n ressenteix perquè els cen-

En un moment de crisi com l’actual, cal que la gestió

sició. Si la situació es manté, en el futur ens podem

transparència i que el model sanitari català, que està

trobar que el nostre nivell d’excel·lència en salut baixi

fins a segona divisió, amb menys inversió en investigació i docència.

molt lligat a estaments privats, consorcis i patronals del sector, segueixi aquest principi al peu de la lletra. S’han

fet estudis del sistema sanitari que posen de relleu que

GALENS 17

ENTREVISTA cal simplificar les gerències territorials i altres organismes.

A Tarragona, des dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya s’ha proposat optimitzar els recursos dels centres sanitaris de la regió. Creu que aquesta és una me-

Informacions recents apunten a l’entrada de capital privat a

sura encertada per reduir despesa o vostè proposaria altres

l’estructura de l’ICS, tot i que des de l’ens es nega aquesta

mesures alternatives?

opció i es defensa la seva titularitat pública. Quina opinió li

El que és més important és que l’organització de recur-

mereixen aquestes informacions?

Des del sindicat sabem que la Generalitat vol transformar l’ICS en un holding d’empreses amb diferents

números de NIF. Què pot suposar aquest fet? Per una

banda, la fragmentació podria ser positiva per determinar quines àrees són necessàries i quines són su-

sos es faci sempre sota un criteri clínic, ja que el fet de prendre decisions només basades en el criteri polític ens pot comportar complicacions pel sistema.

Si la situació continua de la mateixa manera, quines afectacions tindrà la crisi per a la docència i la preparació dels

pèrflues i actuar de la manera més convenient. Però

MIR?

burocràcia interna i de les despeses de gestió.

societat que no ajuda les noves generacions no té futur.

aquesta situació també pot significar un augment de la

Imposar el sistema de copagament, ni que sigui amb quantitats econòmiques molt minses, ajudaria a garantir la qualitat del sistema en temps de crisi?

En primer lloc, cal definir molt bé el tipus de copagament. Si l’objectiu és dissuadir de l’ús indiscriminat

d’urgències, arriba tard, perquè la societat està actuant de manera madura i el serveis no estan col·lapsats. Si

el que es persegueix és recaptar fons, que hauria de

ser l’últim recurs, caldria veure quina quantitat es vol

Des de Metges de Catalunya creiem fermament que la

Cal formar bé els nostres residents perquè, sinó, estem

hipotecant el nostre futur. En qualsevol residència, el

pas més delicat de la formació és quan el jove metge ha d’exercir la seva especialitat sense tutela; si no som

capacos de garantir que aquests nous professionals

tinguin feina i no perdin el contacte amb el pacient ens

podem trobar amb una falta alarmant de professionals en el futur.

Si la situació es manté el 2012, quines accions de futur té

aconseguir, ja que si és un import mínim, el fet de ges-

plantejades Metges de Catalunya?

que el que es recaptaria. El que no es pot permetre és

ERO, molt sovint a canvi que els professionals accep-

tionar aquesta entrada de diners potser costaria més

Ara mateix estem treballant perquè no s’apliqui cap

que es violi el principi d’equitat i es restringeixin els ser-

tin rebaixes de sous i de drets. Però si els pressupos-

veis bàsics de sanitat als usuaris per raons purament econòmiques.

Quines poden ser les àrees més perjudicades per les retallades i com es pot lluitar des dels Col·legis Professionals per millorar-les?

Les àrees que més patiran la crisi són les relacionades

amb el processos assistencials –que no la qualitat– la

tos del 2012 es tornen a retallar com ha passat amb els d’enguany, la situació pot ser realment complicada.

Metges de Catalunya no acceptarà cap més retallada

en salut perquè no és just que els professionals que

durant anys han defensat la seva tasca hagin de pagar els plats trencats.

Quina opinió li mereix l’actuació dels Col·legis Professio-

formació i la incorporació de noves tecnologies aplica-

nals i del COMT en particular en aquesta situació?

cietats científiques és evitar que la situació actual no

tema i en aquest moment cal que els organismes que

des a la medicina. La tasca dels Col·legis i de les so-

Les retallades han estat una forta sotragada per al sis-

perjudiqui la qualitat del sistema i, sobretot, la docència

defensen la tasca dels professionals actuïn per protegir

i la formació de nous professionals. La falta de pressupost no pot fer minvar el continu assistencial i, per això, cal que tots els agents reivindiquem els drets dels professionals.

els seus drets. Metges de Catalunya, els Col·legis Professionals i les societats científiques tenen l’obligació

de defensar el col·lectiu que representen ja que, si no és així, estem perduts.

18 GALENS

METGES QUE FAN HISTÒRIA

Dr. Emilio L Darrere la petjada

El professional

S

embla que la medicina casa bé amb altres

cursar a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona l’any

disciplines de caire humanístic, ja que són

1966. Quan va finalitzar els seus estudis, l’any 1969,

molts els metges que han dedicat part del

va treballar durant un temps a Tarragona, on va viure

seu temps a aficions d’aquesta índole. En aquest

en persona els primers anys d’activitat de l’Hospital

número ens fixem en el Dr. Emilio López, que des

de la Creu Roja.

de fa anys estudia la figura de Cristòfor Colom i la

Finalment, a finals de la dècada dels setanta va co-

seva relació amb les Terres de l’Ebre. I si el des-

mençar a treballar a la Clínica de l’Aliança a Tortosa,

cobridor d’Amèrica hagués nascut a les nostres

ciutat on es va traslladar a viure amb la seva família

terres?

a causa de la gran demanda de visites que, com ell mateix comenta, “m’impedien marxar de vacances

Cirurgià ortopèdic i traumatòleg

molts dies o, fins i tot anar al cinema!”. Amb tot, el Dr. López recorda aquells temps amb nostàlgia i rememora, a més del munt d’hores de feina, els primers

El Dr. Emilio López va néixer a Granada l’any 1939

temps de treball a l’Hospital Verge de la Cinta, on va

i ben aviat va mostrar el seu interès per la medici-

exercir durant més de dues dècades com a cap de

na. A causa d’una lesió que va partir de petit, es va

servei de l’Àrea de Traumatologia fins a la data de la

interessar per la traumatologia, especialitat que va

seva jubilació, l’any 2004.

Una imatge recent del Dr. Emilio López, que està preparant altres publicacions sobre història i medicina. /GALENS

METGES QUE FAN HISTÒRIA

López Pérez de Cristòfor Colom

GALENS 19

L’historiador

Historiador i aficionat a Colom El parlar de les terres tortosines va despertar la curiositat del Dr. López, fins al punt que va començar a interessar-se per la ciutat que l’acollia. El seu idil·li amb la historiografia va començar amb la lectura dels vuit volums d’història de la ciutat editats per Enric Bayerri, una lectura que li va obrir les portes a una de les seves grans passions, la figura històrica de Cristòfor Colom, el descobridor d’Amèrica.

Durant alguns anys, el Dr. López va documentar-se sobre les dades que es poden trobar sobre Colom, inclosa la que Bayerri esmenta en les seves publicacions, i que apunten que el descobridor d’Amèrica podia procedir de “l’illa de Gènova” (l’actual barri de Ferreries de la capital tortosina), una zona que en l’època de Colom es denominava així perquè va ser cedida als genovesos durant la Reconquesta. Segons defensa Bayerri en el seu llibre i el Dr. López en les seves tesis, en alguns documents de la seva època, Colom fa referència a un lloc anomenat “Terra Rubia”, que també rep el nom de “Terra Roja”, “Villa

Portada del llibre “Colom. Ese desconocido”, del Dr. Emilio López, que va ser presentat a la seu del COMT. / CEDIDA

Roja” o “Terrer Roig”, una zona que es pot equiparar al barri de Jesús que també rep el nom de Terrer

nexió catalana de Colom, ja que fa referència a les

Roig.

diverses anotacions del descobridor sobre els bons

La documentació que durant anys ha anat reunint

que es van emetre per superar la crisi que el territo-

el Dr. Emilio López sobre Cristòfor Colom és tan ex-

ri va patir durant el segle XIV. Segons el Dr. López,

tensa que durant una dècada va pertànyer al Club

existeix documentació que deixa patent com Colom

d’Estudis Colombins d’Òmnium Cultural i l’any 2007

ordena al seu fill que adquireixi aquests bons “que

va presentar el seu llibre Colom. Ese desconocido,

es vénen a l’Ofici de Sant Jordi”, una referència que

un volum autoeditat en què explica de manera rigo-

coincideix plenament amb el Convent dels Dominics

rosa i planera tota la informació que ha reunit sobre

de la capital de les Terres de l’Ebre, que disposava

aquest explorador, del qual afirma que Cristòfor “no

d’una seu administrativa referida a l’ofici a aquest ma-

era el seu nom real”, sinó Joan.

teix sant. El volum editat pel Dr. López recull aquesta

Un dels descobriments més rellevants que exposa el

i moltes altres dades que val la pena conèixer per

Dr. López en el seu llibre apunta encara més a la con-

saber més del nostre país. S’hi animen?

20 GALENS

ELS NOSTRES HOSPITALS

Clínica Aldecoa Més de trenta anys de tracte personalitzat amb el pacient

Pintura de la Clínica Aldecoa als inicis de la seva activitat, signada pel pintor tarragoní Tito Figueras. / CEDIDA

D

urant més de trenta anys, el Dr. Fernando Al-

comprar a Renfe cinc habitatges capitulats amb jardí

decoa, la seva esposa Mercedes Llauradó i

que donaven al carrer de Pin i Soler, número 12, a Tar-

un complert equip de professionals van tre-

ragona, en aquell moment deshabitats per efecte d’un

ballar per garantir la salut dels seus pacients a les

bombardeig. Allí va establir el seu habitatge i la seva

instal·lacions de la clínica que duia el seu nom i que

clínica particular, la Clínica Roselló.

durant anys ha estat una peça de la història viva de

A la seva defunció, l’agost de 1962, calia que un altre

la ciutat.

cirurgià es fes càrrec de la clínica, on encara seguia vivint la família del doctor Roselló, els seus cinc fills amb

Els inicis de la Clínica Aldecoa es remunten a la fi de

l’àvia materna, la Sra. Cavallé. Aquesta tasca va recaure

la Guerra Civil, quan el Dr. Francisco Roselló, que ha-

en el Dr. Fernando Aldecoa Miralda, natural de Mieres

via participat en el conflicte com a metge i cirurgià, va

(Astúries), que el 24 de setembre de 1962 va començar

GALENS 21

ELS NOSTRES HOSPITALS la seva tasca al capdavant de la clínica. Si bé primer el

ringologia i Oftalmologia. A l’inici, el tipus de pacients

centre estava llogat, anys després els descendents del

es repartien, en un 5%, a accidents de treball; un 80%

Dr. Roselló vendrien les instal·lacions al nou equip.

a privats i la resta a mútues d’assistència mèdica (Sa-

Atès que l’especialitat del Dr. Aldecoa era la Cirurgia

nitas, Asisa, Adeslas, Previasa, etc.). Els darrers anys

General i Digestiva, l’oferta de la clínica es va adaptar a

de la clínica, el 15% de l’activitat procedia de la branca

les seves necessitats i es va procedir a la remodelació

estrictament privada, mentre que un 85% dels casos

per tal d’individualitzar les habitacions. Un cop efectua-

eren d’origen mutualista.

des les reformes, el nou centre sanitari tenia 15 habitacions, servei de raigs X, sala de parts, quiròfans, arxiu i

Contacte personal i familiar amb el pacient

capella. A més, la reformada Clínica Aldecoa disposava

Durant molts anys, la clínica va conviure amb les depen-

també dels serveis de la Comunitat de Religioses Cordi-

dències personals de la família Roselló, fet que posa de

marianas, amb seu a Cervera (Lleida).

manifest el caràcter familiar i de dedicació del centre

Durant la primera època d’activitat, la clínica va com-

sanitari, que comptava amb un equip format pel director

partir el treball diari amb altres centres de la ciutat, com

mèdic, els especialistes i metges de guàrdia, sis auxili-

eren les clíniques del doctor Guasch, el doctor Monegal,

ars d’infermeria, sis germanes religioses (3 de les quals

el doctor Vidal Jané i l’Hospital de Santa Tecla. Posteri-

infermeres), personal de neteja, bugaderia i cuina i un

orment es van incorporar l’hospital de la Creu Roja i el

capellà. En total, una plantilla formada per 23 persones

de Joan XXIII. Durant aquests primers anys era neces-

que tractaven un total de 15 pacients, el que dóna una

sari donar a conèixer la clínica, motiu pel qual l’equip

ràtio d’1,5 persones per pacient. ”La dedicació absolu-

de professionals recorria els pobles de la província amb

ta comportava moltes satisfaccions personals”, comen-

un 660 CV, “que era petit o gran, segons com es miri”,

ta el Dr. Aldecoa, que destaca que “el contacte amb el

explicant els serveis que oferia, segons detalla el Dr.

pacient era molt personalitzat i familiar”.

Aldecoa. La tipologia de malalts que es tractaven a la

A principis de 1995 els responsables de la Clínica Al-

clínica eren pacients de Cirurgia General i Digestiva,

decoa van iniciar converses amb la MATT (Mútua d’Ac-

així com de Ginecologia i Obstetrícia, àrea dirigida pel

cidents de Treball de Tarragona), sota la presidència

Dr. Jaume Sentís Anfruns –patrocinador i amic personal

de Javier Artal, per al traspàs i la venda de la clínica

del Dr. Aldecoa–, tasca que després van continuar els

a aquesta entitat, un tracte que es va solidificar l’any

seus fills, i amb la col·laboració d’un equip d’Otorinola-

1997, coincidint amb la jubilació del Dr. Aldecoa.

Fotografia de l’últim equip de professionals de la Clínica Aldecoa, on figuren els Drs. Combalia i Cebral (dreta) / CEDIDA

GALENS 1

ESTAR COL·LEGIAT AL GALENS 23

COMT TÉ MOLTS AVANTATGES ACTIVITATS FORMATIVES · Formació mèdica continuada · Cursos i actes d’actualització científica, cultural i social GABINET JURÍDIC MULTIDISCIPLINAR · Assessorament laboral i fiscal gratuït en l’àrea professional · Possibilitat de presentació gratuïta davant els tribunals en litigis de Primera Instància ASSEGURANCES · Estudi, assessorament i oferiment de la cartera d’assegurances amb més avantatges · Assegurança de Responsabilitat Civil Professional: Pòlissa col·lectiva per a col·legiats · Assegurances gratuïtes d’accidents personals · Assegurances Vida i no vida SERVEIS INTEGRALS INFORMÀTICS · Compte de correu electrònic · Serveis i equips informàtics · Consultoria informàtica gratuïta · Aula d’informàtica.

ASSESSORAMENT FINANCER · Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres · Gestió patrimonial · Convenis amb entitats de crèdit SERVEIS COL·LEGIALS · Caixa d’auxili col·legial · Ajudes a orfes · Ajudes a metges discapacitats · Receptes de jubilats · Vademècum · Talonari d’honoraris professionals · Expedició i venta d’impresos oficials · Utilització de las instal·lacions col·legials · Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formació ALTRES SERVEIS COL·LEGIALS · Agència de viatges del Col·legi · Gestió de congressos · Seu per a Societats Científiques · Sales d’exposicions · Resums de premsa · Convenis bancaris

www.comt.es

24 GALENS

VIDA COL·LEGIAL

De l’art romànic a la ITV La segona edició dels Dijous Culturals del COMT s’allargarà fins al mes de juny

D

e l’art romànic a la ITV i del refinament

“Aspectos de la medicina forense” (12/4), “Arte Ro-

del petroli a la medicina forense: tots els

mánico” (10/5) i “La medicina i la pintura” (14/6).

temes d’interès cultural i ciutadà tenen

cabuda dins el cicle Dijous Culturals del COMT, que acosta als col·legiats i al públic en general temes de caire divers d’una manera àgil i constructiva. El cicle acabarà el proper mes de juny i les jornades tindran lloc a les 19 hores a sala d’actes Domènech i Miró de la seu del COMT (Via de l’Imperi, 11 bis) de Tarragona.

El cicle preveu una jornada mensual fins l’arribada de l’estiu i, de moment, ja s’han dut a terme les dues primeres intervencions del cicle. La resta de xerrades programades dins el cicle són, per ordre cronològic, “El món del refinament del petroli” (15/12), “Curiosidades históricas de la medicina” (12/1), “Per què la ITV?” (9/2), “Capelles de planta circular” (8/3),

Les xerrades tenen lloc a la seu del COMT. / GALENS

Balanç del Programa de Protecció Social El Programa de Protecció Social que presentàvem en l’anterior número de Galens ja està en marxa i de moment ja ha atès prop de vint casos, tots relacionats amb el suport al col·legiat en l’àmbit social i, en especial, amb aquelles situacions relacionades amb l’àmbit de la dependència.

Tots els col·legiats que vulguin fer una consulta sobre el seu cas concret es poden posar en contacte amb

D

les oficines del COMT, a través del telèfon o el co-

es de la seva posada en funcionament el

rreu electrònic. Des del Col·legi es recorda que totes

passat mes de juny, el Programa de Pro-

les consultes seran ateses en hores convingudes i

tecció Social del COMT ja ha atès prop

que el servei és completament personalitzat segons

d’una vintena d’expedients de diferents casos.

cada cas concret.

Inversió. Immillorable oportunitat!

GALENS 1

Complex Hotel Nou – La Selva del Camp (Baix Camp) 4 **** Inaugurat l’any 2007, consta de dos edificis de tres plantes, ambdues amb semi-sotan.

Un edifici és dedicat a hotel amb 62 habitacions i l’altre a 12 apartaments, per a clients de llarga estança.

5.120 m2 construïts.

Situació geogràfica:

a 5 km de Reus, a 3,5 km de l’aeroport, a 15 km de Salou, Costa Daurada. a 18 km Tarragona.

Excel·lent comunicació (AP-7, A-2, A-27, C-14)

Memòria descriptiva: Plantes semi-sotan.

1.352 m2 amb 38 places d’aparcament més 2 de minusvàlids. Sales de reunions.

Planta noble.

1.115 m2 amb Hall, Bar-Cafeteria amb terrassa, cuina-office, cuina principal, menjador hotel de 220 m2, menjador privat per a 60 pax, sala d’actes de 215 m2, zona enjardinada amb piscina.

Plantes 1 i 2.

Ambdues de 1.850 m2 amb 4 hab. individuals, 1 hab. per a minusvàlids, 24 hab. dobles/triples, 2 hab. suite.

Més informació i contacte: Sr. D. García

607 845 058

26 GALENS

OPINIÓ

Lágrimas por un maillot Dr. Ignacio Garcia Forcada

P

arís, 5 de la tarde del 24 de julio de 1972. Calor, mucho calor y una gran multitud apiñada en el Parque de los Príncipes. ¿Qué motivo ha con-

gregado a toda esta gente a pesar de los 30 grados, los empujones y la incomodidad?. Fácil de adivinar si hablamos de Francia en el mes de julio: el Tour.

En la tribuna se atisba con facilidad un hombre alto y enjuto vestido de amarillo, que recibe con gesto entre elegante e indolente los vítores del público, está acostumbrado a ambos, a los aplausos y a los aficionados, es Eddy Merckx. Pero nuestra atención no se dirige a él. Nuestros ojos enfocan otra figura, de no tan elevada estatura pero igual de delgada, casi chupada. Viste traje oscuro y su rostro se hunde en un maillot verde, el que distingue al vencedor de la clasificación por puntos.

Sus hombros se estremecen acompasadamente. Está llorando y toda Francia lo hace con él. Este hombre es Cyrille Guimard y ha sido el único de todo el pelotón capaz de plantar cara al gran Eddy en esta edición de la carrera recién finalizada.

El Tour del 72 venía cargado de expectativas, ilusión y ansia por destronar al belga. Más aún cuando el año anterior éste mordió el polvo a manos de Luis Ocaña, al que sólo una caída bajando el Col de Mente entre truenos y diluvio privó de la victoria. Lamentablemente, a la hora de la verdad los rivales no eran tan duros ni su estado de forma tan óptimo, y la carrera hubiera sido un plácido paseo a no ser por un correoso francés con el que, a priori, nadie contaba.

Se convirtió en su peor rival en cualquier tipo de terreno, fuera éste sprint, llano, subida o bajada. Incluso se permitió la osadía de humillar al astro en la etapa del

a sus 36 años-, y Joop Zoetemelk, un estilista chuparru-

Mont-Revard, en uno de los pocos errores cometidos

edas. Otro hubiera dejado las migajas a los demás, pero

por el campeón belga en toda su carrera. ¿Qué ocur-

él no. Quería ganar, ganar siempre y a toda costa, si era

rió? Llegaron al final el grupo de los elegidos, a saber:

posible machacando al rival. Por eso demarró y no por

Merckx por supuesto, Guimard, Van Impe -el pequeño

otro motivo... Lo hizo como si la victoria final estuviera

escalador flamenco-, Poulidor –leyenda viva del pelotón

en esa línea de meta de Revard y no en París varios

GALENS 27

OPINIÓ días después. Como si quisiera demostar una vez más,

empeño el corredor con más clase que ha tenido el pe-

¿cuántas lo hizo?, que su dominio era incuestionable un

lotón hispano, conquense de nacimiento pero francés

día sí y otro también. Por ello levantó el brazo un par

de adopción: Luis Ocaña. ¡Pobre Luis! En el país galo le

de metros antes del final, no se atrevió a soltar las dos

decían “el español” y cuando por verano volvía a Priego

manos del manillar pero al menos una sí. ¡Estaría bueno

le nombraban “el francés”. La mala fortuna le acompañó

si no pudiera él celebrar su victoria!

toda su vida en forma de caídas y accidentes. La ruina

Pero, ¿qué es esta sombra verde que se desliza por su

económica de sus bodegas de Armagnac junto a la de-

derecha aprovechando subrepticiamente su gesto de

presión y la hepatitis le condujeron al suicidio.

soberbia? ¿Quién es el mortal que embala su reluciente

Fuente no corrió mejor suerte: acabó sus días ciclistas

máquina en un increíble golpe de riñones final?

sin pena ni gloria en Italia. Su amigo Gimondi le hizo un

El bueno de Cyrille Guimard, reputado velocista del pe-

hueco en su equipo. Pero ya la insuficiencia renal llama-

lotón, ducho en el arte de comer centímetros a los riva-

ba a su puerta. Cuando finalmente se transplantó todo

les, verdadero especialista en lanzar la bicicleta de ese

fue bien al principio, pero al tiempo el rechazo se hizo

modo. Curtido en mil llegadas y habitante del territorio

patente y él no pudo superarlo. Murió al poco tiempo de

sprint, donde hombre y biela se hacen uno y codo y

Ocaña, y con ellos desapareció una raza de corredor

empujón marcan la parcela del más fuerte.

indomable, capaz de lo mejor y lo peor.

¿Qué o quién convirtió al francés en un corredor com-

¿Y qué fue de Guimard? Siguió compitiendo hasta el 76

pleto? Ni lo sé ni me importa. Pero estoy seguro que

y ganando etapas al sprint que era lo suyo. Nunca más

aquella tarde tuvo en la nuca el aliento de decenas de

ofreció el nivel demostrado en aquel para él histórico

colegas de profesión que habían soñado día a día con

Tour en que sólo su maltrecha rodilla evitó ¿quién sabe?

birlarle la victoria a Eddy en sus narices. Todos ellos de

su victoria. Sin embargo, la carrera que él no pudo ga-

nombres ilustres y múltiples nacionalidades: Jan Jans-

nar como corredor la conquistó como director deportivo

sen, Hermann Van Springel, Roger Pingeon, Felice Gi-

en 7 ocasiones con 3 grandes campeones: Lucien Van

mondi, Joaquim Agostinho y tantos otros.

Impe, Bernard Hinault y Laurent Fignon.

¿Y de los nuestros?. Por supuesto el equipo Kas en

Muchos años han pasado, pero todo buen aficionado

bloque, en especial un asturiano pequeño y eléctrico

al ciclismo debe reservar un rincón en su memoria para

en cuanto la carretera empinaba llamado José Manuel

aquel hombre que, una calurosa tarde de julio en París,

Fuente y apodado “El Tarangu”. Y todavía con mayor

enjugaba sus lágrimas con un maillot verde.

VALLMOLL

23 XALETS ADOSSATS EN

PARCEL·LES DE FINS A 511 M2

Rambla Nova 26-28 4t 1a · TARRAGONA

977214797 687806671

Àmplia cartera d'habitatges

en venda i lloguer

TARRAGONA i CAMBRILS

4 dormitoris · 3 banys complerts · Aire condicionat Calefacció · Solàrium · Garatge · Grans jardins privats

www.residencialvallmoll.com

28 GALENS

OPINIÓ

El Dr. Pere Mata, personatge sorprenent Dr. Antonio Labad Alquézar

se’n va anar a estudiar a Barcelona, essent admès al Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, ubicat a l’Hospital de Sant Pau l’any 1829, on va obtenir el títol d’”Aprobación de licenciado de Médico-Cirujano” al gener de 1837.

En aquesta època estudiantil ja va mostrar el seu activisme polític i periodístic. No hem d’oblidar que el període en què va viure Pere Mata va ser força convuls i revolucionari tant a Catalunya com a Espanya. Va pertànyer al “Partido Liberal Progresista”. El 1835 va fundar a Barcelona el periòdic “El Propagador de la Libertad” i l’any següent va fundar a Reus “La Joven España”.

Va ser empresonat en dues ocasions per les seves activitats polítiques i es va haver d’exiliar també dues vegades: la primera a Montpeller, on va ampliar els seus estudis de Medicina i es va guanyar la vida fent traduccions; la segona

E

va anar a París on va conèixer i va aprendre de Mateu Orfila,

nguany es compleix el segon centenari del naixe-

catedràtic de Medicina Legal i figura màxima de la Toxicolo-

ment del Dr. Pere Mata i Fontanet. Molts de vosaltres

gia a França. En tornar de l’exili (1840) gràcies al triomf de la

us preguntareu qui va ser aquest metge. És proba-

sublevació de Barcelona i l’arribada del General Espartero

ble que la majoria el “conegueu” perquè dóna nom a l’Insti-

a la presidència del Consell de Ministres, es va implicar de

tut Pere Mata, institució psiquiàtrica centenària encarregada

nou en la política com a personatge influent del Partido Pro-

de l’atenció de la salut mental de la província de Tarragona

gresista de Cataluña. Va ser alcalde de Reus (1841) i, uns

mitjançant concert amb les seves dues regions sanitàries:

mesos més tard, tercer alcalde de Barcelona (el que avui en

la del Camp de Tarragona i la de les Terres de l’Ebre. Per-

diríem tinent d’alcalde).

meteu-me que aquestes línies tinguin com a pretensió que

L’any 1842, va anar a viure a Madrid com a diputat del Con-

conegueu alguna cosa més d’aquest personatge il·lustre.

grés on va ser nomenat “Secretario del Congreso” i “Oficial Primero en la Dirección de Estudios del Departamento

En realitat el Dr. Pere Mata va ser més conegut i controvertit

del Ministerio de Fomento”, càrrec des del qual va portar

a la seva època que no pas ara; com controvertida va ser

a terme el “Plan de Estudios Médicos o de Enseñanza de

la seva data de naixement ja que a la seva tomba hi posa el

las Ciencias Médicas”, més conegut com el “Plan Mata”.

14 de juny de 1811, mentre que a la partida de baptisme diu

Aquest Pla va suposar la creació de les Facultats de Cièn-

que va ser batejat a la Prioral de Sant Pere i nascut el 13 de

cies Mèdiques a Madrid i Barcelona, les úniques de primer

juliol de 1811. Va néixer a Reus, fill d’un metge militar, Pere

rang, deixant com a de segon els Col·legis de Medicina de

Mata i Ripollès, de Vilallonga del Camp, i de Rosa Fontanet,

Santiago, Sevilla, Valladolid, València i Saragossa. Com a

de les Borges del Camp. Després dels primers estudis efec-

reconeixement de la seva tasca en l’elaboració del Pla, va

tuats a Reus, a les Escoles Pies, i a Tarragona, al Col·legi

ser nomenat catedràtic de Medicina Legal de la Universitat

Tridentí vinculat a la Reial i Pontifícia Universitat de Cervera,

Central (San Carlos) el 1843; va ser allí on es van impartir

GALENS 29

OPINIÓ les primeres lliçons de Psiquiatria a la Universitat. Durant 20

de Medicina y Cirugía de Madrid y la prensa” (1860).

anys, de 1843 a 1863, pràcticament només es va dedicar a

Contrari a la homeopatia, va desenvolupar a l’Ateneo de Ma-

activitats de tipus acadèmic. Va escriure un Vademècum de

drid (curs 1850-51) un cicle de conferències que va plasmar

Medicina i Cirugía Legal (1844). Va fundar el diari de Cièn-

posteriorment al llibre “Examen crítico de la Homeopatía” en

cies Mèdiques “La Facultad” (de 1845 a 1847). Va obtenir

dos volums. Les obres de major relleu, a banda del “Tratado

el grau de doctor el 1846, essent ja catedràtic. Va ser degà

de Medicina Legal” ja comentat, són les que fan referència a

de la Facultat de Medicina i vicerector. Autor del “Tratado de

aspectes psicològics, psiquiàtrics i legals. Destaquem:

Medicina y Cirugía Legal” que va arribar a tenir 6 edicions

- “Criterio médico-psicológico para el diagnóstico diferencial

(la darrera el 1922). Gràcies a ell es va crear el Cuerpo de

de la pasión y la locura” 1868 (2 volums). Pere Mata planteja

Médicos Forenses (1862).

en aquesta obra (i també en d’altres) una de les seves grans

Un any després, el 1963, se li va imposar a Castelar la sus-

preocupacions: aclarir si la persona que comet un acte de-

pensió de la seva activitat docent universitària. Potser això

lictiu està afectada de bogeria o no. D’això en dependrà si

va influir en Pere Mata atès que a partir d’aquell any va tor-

ha d’anar al manicomi o a la presó. Aquest plantejament va

nar de nou a participar activament en la vida política. Va

ser molt qüestionat en la seva època.

defensar la llibertat de càtedra al diari “El Universal”, del

- “Tratado de la razón humana en estado de salud”, d’orien-

qual n’era redactor en cap i la seva militància activa es va

tació psicològica i fisiològica o organicista, que aborda les

fer més manifesta, juntament amb el general Prim. Va tornar

diferents etapes de l’ésser humà.

a ser degà de la Facultat de Medicina (1968) i vicerector

- “Tratado de la razón humana de los estados intermedios”

(1869) i de nou va ser elegit com a diputat a les Corts per

que es refereix a les situacions que si bé no es poden consi-

Reus el 1869.

derar patològiques, tampoc es consideren normals, com és

La mort del General Prim (30-10-1870) va suposar per a ell

el cas del somnambulisme.

un revés important. Va dedicar al seu amic i company d’ide-

- “Tratado de la razón humana en estado de enfermedad,

ologia política un poema “A la muerte del General Prim”.

o sea de locura”. Segueix els conceptes i descripcions

Això no obstant, la seva activitat política va seguir, essent

d’Esquirol, donant-li més importància al diagnòstic que al

senador per Puerto Rico pel partit “Reformista” el 1871 i go-

tractament atès que la seva preocupació major era d’índole

vernador civil de Madrid i rector de la Universitat el 1872.

medicolegal. Tampoc cal oblidar que no va tractar mai a pa-

Les seves publicacions van ser nombroses. Ens en consten

cients, com ell mateix cita en la “picabaralla” que van posar

38 i la seva varietat no pot ser més diversa: novel·la, poesia,

en les seves respectives portes, Bretón de los Herreros i ell

Medicina Legal, Psiquiatria, Psicologia, positivisme, traduc-

mateix ja que vivien ambdós a la mateixa casa.

cions... A la seva primera època va ser defensor del català

Pere Mata diu:

i posteriorment va advocar per idiomes més universals, ar-

“Este médico poeta

ribant a donar un “Curso de lengua universal” a l’Ateneo Ci-

a quien así se maltrata

entífico i Literario de Madrid, impulsant un projecte d’idioma

ni visita ni receta

artificial elaborat per un espanyol, Bonifacio Sotos. Gran de-

y, por lo tanto, no mata”

fensor del materialisme i de la ciència positivista en oposició

En plena activitat va patir una hemiplegia dreta als 62 anys

a l’espiritualisme i hipocratisme. En el discurs d’inauguració

i quatre anys després va morir a la casa on també havia

de la Real Academia de Medicina a Madrid (18-1-1859) va

viscut Cervantes, essent enterrat al Cementerio de la Pa-

dissertar sobre “Hipócrates y las escuelas hipocráticas”. Va

triarcal de Chamberí. El 1896 es va crear el “Manicomio de

ser tal l’antihipocratisme manifestat que la pròpia Academia

Reus” i el 1910 el Consell d’Administració amb aprovació

es va veure obligada a sortir en defensa d’Hipòcrates i el vi-

de l’assemblea general, que va autoritzar substituir el terme

talisme. Com a conseqüència de la lluita aferrissada genera-

genèric de manicomi pel nom d’aquest reusenc il·lustre, que

da amb aquest tema, Pere Mata va escriure un llibre de 966

ha passat a la història de la Medicina per haver creat el cos

pàgines el títol del qual és més que suggerent: “Doctrina

de metges forenses i la primera càtedra de Medicina Legal

médico-filosófica, mantenida durante la gran discusión so-

i Toxicologia a Espanya i va introduir les primeres lliçons de

bre Hipócrates y las escuelas hipocráticas en la Academia

Psiquiatria a la Universitat espanyola.

30 GALENS

VOCALIA DELS JUBILATS

Excursió a l’Alt Penedès La sortida, oberta a tots els col¡legiats i les seves famílies, es va fer el 17 de novembre

Els col¡legiats van poder conèixer els atractius de la comarca de l’Alt Penedès. / CEDIDA - Sergi Esteve.

L

’Alt Penedès i la seva activitat cultural han

Penedès. La ruta va començar amb la visita al Museu

estat els protagonistes de la darrera sortida

del Ferrocarril de Vilanova i la GeltrĂş i el Museu del

del COMT, que es va dur a terme el passat

Vi, de Vilafranca del Penedès. Seguidament, va tenir

17 de novembre. Com sempre, aquesta ĂŠs una ac-

lloc un dinar de germanor a la capital de comarca i, a

tivitat en què poden participar tots els col¡legiats

la tarda es va fer una visita a la Giralda de l’Arboç, un

i els seus acompanyants.

monument singular construït com a rèplica del famós monument andalús. La torre es va construir entre els

La darrera sortida dels col¡legiats del COMT va dur

anys 1877 i 1889, però durant anys va estar tancada

els participants per una ruta a travÊs d’algunes de les

al pĂşblic. Aquesta ha estat, sens dubte, una bona

localitats mÊs emblemà tiques de la comarca de l’Alt

ocasiĂł per descobrir tots els seus secrets.

" MB XFC EFM $0.5 USPCBSĂ‹T FMT BWBOUBUHFT J FMT QSFVT FTQFDJBMT RVF 7JBUHFT #FSHB PGFSFJY BMT DPMrMFHJBUT 5FOJN UPUB M PGFSUB QFSRVĂ’ HBVEFJYJT EFMT UFVT WJBUHFT #JUMMFUT E BWJĂ˜ #JUMMFUT EF USFO 3FTFSWFT E IPUFM 7BDBODFT J DSFVFST 1FS NĂ?T JOGPSNBDJĂ˜ FOUSB B XXX DPNU DBU J DPOTVMUB MB OPTUSB PGFSUB B M BQBSUBU i$BUĂ‹MFH EF TFSWFJTw

GALENS 31

VOCALIA DELS JUBILATS

IV Congrés Estatal de metges jubilats Els metges que ja no exerceixen es reuneixen per reflexionar sobre la professió

D’esquerra a dreta; Aurelio González, vocal nacional de l’àrea de metges jubilats del CGCOM; Juan José Rodríguez Sendín, president del CGCME; Miquel Vilardell, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB); Fernando Vizcarro, president del COMT i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, i Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges Jubilats del COMB. / CEDIDA

E

ls metges que no exerceixen encara tenen molt a dir sobre el funcionament de la professió. Aquesta realitat va quedar molt patent

en la darrera edició del IV Congrés de Metges Jubilats, que es va celebrar a Barcelona aquest octubre i que va reunir professionals d’arreu de tot l’Estat. A més, l’acte va aplegar els presidents dels col·legis de Catalunya i figures destacades de la professió.

Els temes de caràcter social i les prestacions dels programes de suport a col·legiats i familiars en situació de dependència van ser el tema central de la quarta edició del Congrés de Metges Jubilats, que es va dur a terme

El Dr. Moisès Broggi va ser una de les personalitats destacades de l’acte. / CEDIDA

a Barcelona el mes passat i que va reunir professionals

te d’obertura, “és el responsable directe de la qualitat

d’arreu de l’Estat. El COMT va participar activament

contrastada de la Sanitat a l’Estat espanyol”. Pel Dr. Vi-

en una trobada que va comptar amb la representació

zcarro, la tasca dels metges jubilats “permet que pu-

de tots els col·legis catalans i també la destacada pre-

guem parlar d’un sistema reconegut per la seva qualitat

sència del Dr. Moisès Broggi. La trobada va servir per

arreu del món”, una realitat que ara, en temps de crisi i

analitzar amb detall les principals necessitats d’aquest

en situació de contenció econòmica, cal més que mai

col·lectiu que, en paraules del Dr. Vizcarro durant l’ac-

tenir present.

32 GALENS

COMUNICAT

Comiat al Dr. Aleu L’any 2004 va obtenir la primera medalla Sant Cosme i Sant Damià del COMT

E

l COMT vol traslladar el seu condol a familiars i amics per la pèrdua del Dr. Miquel Aleu Padreny, que el passat 15 d’octubre de 2011

ens va deixar a l’edat de 101 anys. Molt conegut i estimat per tota la societat tarragonina, el Dr. Aleu va destacar per la seva tasca mèdica i política, fins al punt d’esdevenir una autèntica memòria històrica vivent de la ciutat de Tarragona.

Nascut el 7 de juny de 1910 a Constantí, el Dr. Aleu va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona i es va llicenciar l’any 1933, quan va començar a exercir a la consulta del seu pare i després per compte propi.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) va treballar a primera línia com a forense i metge de presó i, després del conflicte, va dur a terme una important tasca d’atenció als pacients afiliats a la Seguretat Social durant la resta de la seva trajectòria professional. El Dr. Aleu va estar inscrit en el registre col·legial des del gener de 1934 on figurava com a col·legiat amb el número 4300036.

Durant els anys 1955-1962 va destacar per la seva tasca de regidor de Sanitat i Urbanisme a l’Ajuntament de Tarragona i durant el període 1962-1969 també va ser

tretament amb la seva passió per la història de la ciutat,

escollit com a diputat provincial. L’any 2004, el COMT

com són la presidència de la Reial Societat Arqueolò-

li va concedir la primera Creu de Sant Cosme i Sant

gica o el gran nombre de llibres i publicacions que va

Damià. Altres càrrecs que va exercir el vinculaven es-

signar sobre medicina, urbanisme o història.

GALENS 33

NADAL

Festes de Nadal al COMT La música i les activitats per als més petits centraran la celebració nadalenca

L

es festes nadalenques ja s’acosten i, per celebrar-les, el COMT prepara una sèrie d’activitats adreçades tant als més petits

com als més grans.

Un dels actes més destacats de les celebracions nadalenques serà, sens dubte, el concert de Nadal, que tindrà lloc dia 14 de desembre al Palau de Congressos de Tarragona a les 20 hores.

D’altra banda, el dia 28 de desembre, a partir de les 11 del matí, serà el torn dels més petits. La jornada començarà amb el lliurament de premis del V Concurs nadalenc de Dibuix Infantil, que se celebra cada any, i en el qual poden participar tots els nens i nenes de 5 a 13 anys, dividits en tres categories. La temàtica del concurs és “El Nadal”. Com cada any dibuix escollit com a guanyador absolut es convertirà en la imatge del Col·legi per felicitar el Nadal a tots els col·legiats i serà remès per correu electrònic i correu ordinari i inserit a la web del COMT. La jornada estarà amenitzada pel grup d’animació Deparranda. Però la diversió no acaba aquí, ja que durant tota la jornada el patge reial recollirà les cartes dels més petits adreçades als Reis Mags d’Orient.

Loteria de Nadal Ja hi ha Loteria de Nadal!

Ja estan disponibles al COMT les participacions de 10 euros de la Loteria de Nadal.

Qui estigui interessat a adquirir-ne es pot posar en contacte amb les oficines del COMT. Molta sort!

34 GALENS

ACUDIT

GALENS 35

MOVIMENT COL·LEGIAL

ALTES NÚM. COL.

COGNOMS NOM CLOSA CLARIA, RICARDO MAR SILVA, JESÚS ENRIUE CORON BLAZQUEZ, FULGENIO

6091 6092 6093

BAIXES COGNOMS NOM

SANTOS MARQUES, MARIA LUISA SOULIMAN AULAD, NUAL IGLESIAS PELAEZ, Mª DEL CARMEN CACHO MALDONADO, NOELIA GRAU GILABERT, FRANCESC X. SANS ROSELLO, JORDI PARRA SOTOCA, SANTIAGO UMBRARESCU, ELENA FERNANDEZ RODRIGUEZ, JOSÉ M. CARPIO TOBAR, ANGEL G. ALVARADO ZAMORA, CLARA M. ROBAINA ESCOBAR, ROGELIO MELO GUERRERO, ALEXANDRA M. VELASQUEZ VANEGAS, CAROLINA LESTAPIER NUÑEZ, YOLENGE ALEU PEDRENY, MIQUEL CERVAS CERNUDA, JOAN LOSANTOS SAEZ, ANTONIO

NÚM. COL. 4892 5366 5284 6087 2121 5199 5473 5912 4982 5654 5677 5347 5907 5088 5845 36 391 564

CAUSA DE LA BAIXA TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ

ANUNCIS PER PARAULES pi al mateix edifici accés directe per ascensor. Llogo els

Immobiliària i despatxos

dilluns i dimecres al matí, dimarts i dijous a la tarda, divendres i dissabte tot el dia.

Se aquila piso. Joan Miró (Zona Joan XXIII). 4ª planta. Ascensor. Amueblado y electrodomésticos. 2 habitaciones.

Centro médico dedicado a medicina estética, cirugía esté-

Suelo gres. Salón-comedor. Cocina independiente con

tica y tratamientos láser, ubicado en el centro de Tarrago-

vitrocerámica y horno, microondas, lavadora y nevera.

na, junto a estación de autobuses, alquila despachos. No

Habitaciones exteriores. Baño completo. Bomba frío/ca-

importa especialidad. Interesados contactar con: Derma-

lor. Terraza. Perfecto estado. En primera línea con vistas al

laser Centre Médic, C/ Pere Martel 9, etlo 2ª (Tarragona)

parque Francolí. Soleado. Zona comunitaria con piscina.

Tel. 977 24 91 38

Parking incluido. Comunidad a cargo del propietario. Precio: 570 euros/mes. Teléfono: 616 394 782 (llamar de 20.30

Es lloguen dues habitacions en pis cèntric (costat Plaça

a 22.00 horas)

Imperial Tarraco), de 110m2; 4 habitacions i dos banys. Totalment reformat. Interessats trucar al telèfon 618 848 732

Llogo despatx mèdic a Tarragona. Cèntric, totes les finestres exteriors, amb mobles de despatx, ordinador informàti-

Local ideal per a centre mèdic. Superfície útil: 235 m2.

ca adsl amb connexió wi-fi, gran llibreria, sala d’exploració,

Cinc consultes totalment equipades. Passeig de Ronda, 52

sala d’espera i recepció amb recepcionista. Pàrquing pro-

baixos. Lleida. Més informació: A. Ardanuy 636 227 061

GALENS 1