Galens 177

GALENS 1

1r trimestre 2011 - número 177

El COMT obre un nou punt d’atenció a l’Hospital Universitari Joan XXIII Lluita legal contra les agressions a metges

Entrevista al Dr. Josep Mercadé

Revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

GALENS

2 GALENS

GALENS 3

GALENS Edita Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President Dr. Fernando Vizcarro Bosch Delegat del consell de redacció Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció Èxit Comunicació Consell de redacció Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Èxit Comunicació Redacció Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43005 TARRAGONA Tel 977 232 012 · 977 232 006 Fax 977 236 208 Disseny i publicitat Èxit Comunicació 605 860 898 · 605 860 835 info@exitcomunicacio.com Impressió: Indugraff Fotos Arxiu Galens i Èxit Comunicació Tirada 3.500 exemplars D.L.: B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Sumari

07 09 Nous vocals

Congrés PAIME

12 16

Agressions Entrevista als metges Dr.Mercadé

20 29

Els nostres Vocalia dels hospitals jubilats

GALENS 1

GALENS 5

EDITORIAL “Cal lluitar per garantir els nostres drets en una realitat en què, cada cop més, l’estalvi és l’status quo”

L

La solució és a les nostres mans Fernando Vizcarro Bosch President del COMT

a professió mèdica es troba en un estat profund

dels metges en un moment en què estalvi i contenció

de canvi que depèn del futur i el compromís dels

són paraules clau que poden definir el model de relació

col·legiats.

del col·lectiu amb l’Administració.

El COMT és partidari d’implantar

amb urgència un conveni mèdic regulador dels drets i

No podem oblidar que tot aquest debat s’està

els deures dels professionals.

orquestrant a través dels Col·legis de Metges, que avui

El tema és de vital importància, ja que el model de

per avui són els organismes que millor poden defensar

negociació col·lectiva està totalment exhaurit. Avui en

els drets professionals dels metges. Si finalment s’acaba

dia, en l’àmbit sanitari, el col·lectiu mèdic és minoritari

establint la col·legiació voluntària dels metges, el marge

i queda diluït en el conjunt de treballadors del sistema,

d’actuació per establir un document conjunt que reguli

de manera que són altres col·lectius no mèdics els

els seus drets es difuminarà i el col·lectiu no tindrà prou

que acaben decidint sobre qüestions professionals,

força per fer prevaldre les seves aspiracions enfront

laborals i retributives dels metges. Són els metges els

la negociació col·lectiva. Cal que els professionals

que donen sentit a la tasca dels hospitals i els centres

de la medicina disposin d’òrgans de govern que ens

de salut, motiu més que suficient per disposar d’una

representin a tots sense excepció i aquesta realitat

regulació que defensi els seus drets i els seus deures.

només serà palpable si es manté l’actual organització a

El debat sobre la necessitat de regular la capacitat de

través dels Col·legis de Metges. Cal lluitar per garantir

treball dels metges arriba en un moment clau, quan

els nostres drets en una realitat en què, cada cop més,

l’Administració s’interessa per involucrar el metge en la

l’estalvi és l’status quo. Però, com? La solució per

contenció dels costos assistencials. La realitat només

coordinar totes les veus interessades en el Conveni

és una i és que només el professional de la medicina té

és centralitzar aquest debat en les organitzacions

la preparació i la formació necessàries per racionalitzar

col·legials. No podem prescindir d’aquests òrgans

la despesa sanitària amb mínimes repercusions. Així

perquè mantenir la col·legiació obligatòria és el primer

doncs, el Conveni Mèdic es perfila com una de les

dels nostres drets. La solució per canviar la nostra

opcions més fortes a l’hora de fer prevaldre els drets

realitat és també a les nostres mans.

Facilita la teva adreça electrònica i rebràs...

• • • • •

e-galens comunicacions convocatòries agenda novetats

...envia-la a comt@comt.es

6 GALENS

ACTUALITAT

Noves incorporacions a les vocalies Presentació de quatre vocals adjunts a l’organigrama del COMT

R

ecentment

s’han

dut

a

terme

noves

incorporacions a les diferents vocalies de suport que representen el COMT al Consejo

General de Colegios Oficiales de Médicos (CGCOM).

Les diferents vocalies del Col·legi tenen com a funció principal donar sortida a les activitats que es realitzen en els diferents àmbits d’actuació de l’entitat i coordinar les accions que s’hi desenvolupen, al mateix temps que

Dr. Manuel Carasol Ferrer.

Vocal adjunt Atenció primària urbana

exerceixen la representació del Col·legi dins el Consejo General de Colegios Oficiales de Médicos. La vitalitat de les vocalies repercuteix directament en el bon funcionament del Col·legi i determina l’organització d’activitats, el desenvolupament de projectes i la difusió de la informació que pot ser interessant tant en l’àmbit general com intern.

Periòdicament es du a terme la renovació dels diferents representants de les vocalies així com la incorporació

Dr. Alejandro Moreno Lagunas.

Vocal adjunt Metges d’Administracions Públiques

de nous membres que vénen a reforçar aquesta tasca divulgativa i de coordinació. En aquest cas destaca la incorporació de quatre nous vocals adjunts.

Així, el Dr. Manuel Carasol Ferrer s’incorpora a la vocalia d’Atenció Primària Urbana, que representa els metges que exerceixen en centres d’atenció primària ubicats en grans nuclis urbans. De la seva banda, el Dr. Alejandro Moreno Lagunas és el nou vocal adjunt de la vocalia de

Dra. Teresa M. Argemí Coletas.

Vocal adjunt Medicina privada per compte propi i/o per compte d’altri

Metges d’Administracions Públiques, que representa els facultatius que exerceixen en l’àmbit rural. En tercer lloc, la Dra. Teresa M. Argemí Coletas és la nova vocal adjunta de la vocalia que recull l’activitat que generen els metges que tenen consulta privada, ja sigui pel seu propi compte o bé per compte d’altri. I finalment, el Dr. Francisco Garcia Sayago s’incorpora a la vocalia de Formació que té com a funció principal coordinar les activitats formatives. Des del COMT els desitgem bona sort en la seva tasca.

Dr. Francisco Garcia Sayago.

Vocal adjunt Vocalia de formació

GALENS 7

ACTUALITAT

Conclusions del IV Congrés PAIME Cal que l’Administració s’impliqui totalment per garantir aquest servei

L

es administracions sanitàries i els PAIME

cions Sanitàries per al desenvolupament del PAIME,

col·legials han de treballar conjuntament

un compromís que ha de ser ple i transparent perquè

per garantir l’assistència integral als pro-

el servei disposi de plenes garanties.

fessionals de l’àmbit mèdic. Aquesta és una de

També es va destacar la importància d’actuar a temps

les principals conclusions del IV Congrés PAIME

per prevenir situacions que, d’una altra manera, re-

celebrat a Màlaga els dies 3 i 4 de març, un esde-

presentarien un risc evident per a la salut tant del

veniment que va reunir representants de tots els

mateix metge com dels seus pacients i es va apel·lar,

Col·legis de Metges d’arreu de l’Estat en el qual el

de manera especial, a l’ètica de la responsabilitat.

COMT va participar activament.

Finalment, es va destacar la necessitat d’adaptar el servei als nous temps, marcats per la necessitat de

El darrer congrés PAIME va oferir una visió gene-

conciliar la vida familiar i laboral, detectar les noves

ral del funcionament d’aquest Programa d’Atenció

patologies emergents, tractar adequadament la sín-

Integral al Metge Malalt en les diferents comuni-

drome de desgast del metge i els riscos laborals ha-

tats autònomes així com dels principals punts que

bituals derivats de l’exercici de la professió i apostar

cal millorar per implementar i divulgar millor aquest

per mesures que evitin el mòbing o les agressions

programa dedicat a avaluar les garanties del servei

als metges, fenòmens que han de rebre més atenció

d’assistència sanitària integral que reben els profes-

en el futur. Segons un recent estudi fet públic per

sionals de l’àmbit mèdic.

l’OMC, des que va entrar en funcionament aquest

Durant les diferents exposicions que es van dur a

servei s’ha tractat un total de 2.435 metges de tot

terme, en les quals el president del COMT, el Dr. Fer-

l’Estat, essent Catalunya, Andalusia i Madrid les prin-

nando Vizcarro, va intervenir activament, es va posar

cipals comunitats autònomes de procedència del

de relleu la importància de la col·laboració i el com-

professionals que l’han sol·licitat, especialment des

promís entre els Col·legis de Metges i les Administra-

de les àrees d’Atenció Primària i Psiquiatria.

Clausura del Congrés a càrrec de les autoritats. D’esquerra a dreta; Juan José Sánchez Luque, president del Col·legi de Metges de Málaga; Juan José Rodríguez Sendín, president de la OMC; Maria Ángeles Montero, consellera de Sanitat de la Junta de Andalucía; Javier de Teresa, president del Consell Andaluz de Col·legis de Métges; i Serafín Romero, president del Congres del PAIME. / CEDIDA

8 GALENS

ACTUALITAT

Nou Programa de Protecció Social El COMT ofereix un programa d’ajuts econòmics i socials als seus col·legiats

E

l Col·legi Oficial de Metges de Tarrago-

assessorament, dut a terme per treballadorses socials,

na convoca un programa d’ajuts socials i

que permet oferir una atenció directa i personalitada;

econòmics per als seus col·legiats amb la

també inclou un catàleg de serveis assistencials a partir

finalitat d’oferir-los suport davant qualsevol mena

d’avantatjosos acords amb diverses entitats prestadores

de contingència que afecti la seva autonomia per-

de serveis, una cartera d’ajuts socials i prestacions

sonal o familiar derivada de situacions vinculades

econòmiques i un catàleg de productes asseguradors i

a problemes de salut o socials.

financers de prevenció i protecció social.

Aquests ajuts s’emmarquen dins del Programa de

Prestacions

Protecció Social del Col·legi Oficial de Metges de

El programa es divideix en quatre grans grups de

Tarragona, un programa que està a disposició de tots

prestacions: l’Atenció social i a la dependència,

els metges col·legiats i dels seus familiars més propers

Conciliació de la vida personal i familiar, Activitats

i que posa al seu abast una sèrie d’eines bàsiques

formatives de protecció social i Prestacions educatives

amb les quals es pretén donar resposta a diferents

i assistencials de caràcter periòdic.

contingències derivades de situacions vinculades a problemes de salut o socials.

Atenció social i a la dependència

Així, algunes de les prioritats bàsiques d’aquest

Ofereix eines per donar resposta a situacions personals

programa

de

i familiars de dependència: descans per al cuidador;

dependència, la conciliació de la vida personal i familiar

xec residència; ajut econòmic puntual, servei d’atenció

amb la professional i també les situacions relacionades

a domicili, servei de teleassistència i localització; suport

amb la jubilació. A grans trets, ofereix orientació i

econòmic per a l’adaptació de la llar o ajudes tècniques

inclouen

l’atenció

a

situacions

GALENS 9

ACTUALITAT i suport econòmic per al transport adaptat i suport per convalescència.

Conciliació de la vida personal i familiar “Benvingut nadó” (suport econòmic puntual per a metges que han esdevingut pares); servei de suport familiar (inclou cangur i servei domèstic); suport per a la llar d’infants a famílies amb necessitats especials; suport econòmic per a colònies o activitats extraescolars, suport al MIR i suport a l’accés a l’habitatge.

Activitats formatives de protecció social Cursos de preparació a la jubilació; “Aprendre sense parar” (suport econòmic per als metges jubilats que volen

Prestacions educatives i assistencials de caràcter

accedir a la formació al llarg de tot el cicle vital), taller de

periòdic

formació per a cuidadors, “Activem la memòria” ( curs

Ajut econòmic per a vídues de metges amb carència

adreçat a metges i familiars propers per tal de reforçar

de recursos econòmics; ajut econòmic per a metges

la memòria i evitar-ne el deteriorament); curs d’acollida

jubilats amb carència de recursos econòmics, ajut

a nous col·legiats per a l’accés a la professió mèdica;

assistencial per a orfes discapacitats majors de 21 anys

curs de català per a col·legiats no catalanoparlants i

amb carència de recursos econòmics, ajut assistencial

“L’altra formació dels MIR” (suport econòmic puntual

per a orfes de pare i/o mare malalts i que requereixin un

per a cursos que promouen coneixements, habilitats i

ingrés o suport personal per a les activitats de la vida

tècniques per tal de permetre el pas per aquesta etapa

diària i ajut econòmic educatiu per a orfes.

formativa de la manera més saludable possible.

Per a més informació: COMT - 977 232 012.

10 GALENS

ACTUALITAT

Nou espai d’atenció a Joan XXIII Els col·legiats podran fer gestions des del mateix hospital

A

partir d’ara, el COMT atendrà tots els

ques. Tots els col·legiats que vulguin conèixer més

col·legiats que ho desitgin en el nou espai

detalls d’aquesta nova eina, s’han de posar en con-

d’atenció a l’edifici Tarragonès, que res-

tacte amb les oficines del COMT.

tarà obert els divendres de 12 a 14 hores.

Arran d’un acord de col·laboració entre l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona i el COMT, des del dia 4 de març els col·legiats disposen d’un espai a la segona planta de l’edifici Tarragonès on tots els divendres, en horari de 12 a 14 h, seran atesos per personal del COMT i podran dur a terme qualsevol gestió col·legial, sense necessitat de moure’s de l’Hospital. Aquest servei pretén oferir més llibertat als col·legiats que desenvolupin la seva tasca professional en aquest centre sanitari a l’hora de tramitar tots aquells serveis que ofereix el COMT, de manera que des del seu lloc de treball puguin fer ús del servei d’una manera còmoda i eficaç. El proper trimestre s’estudiarà la possibilitat d’ampliar aquest servei a la resta de centres hospitalaris de les nostres comar-

El servei d’atenció, que va entrar en funcionament el 4 de març, atén les consultes tots els divendres de 12 a 14 hores

Objecció de consciència

T

ots els col·legiats que desitgin acollir-

seqüència. Des del COMT es recorda que el Col·legi

se a la clàusula d’objecció de conscièn-

no té cap mena d’inconvenient a l’hora de custodiar

cia han de presentar de manera obliga-

aquest tipus d’informació, de manera que quedi per

tòria la documentació que acredita aquest dret

escrit la decisió dels col·legiats de deixar constància

de dignitat ètica de l’exercici de la professió al

de l’ús d’aquest dret que permet la professió, sem-

seu lloc de treball. El COMT també recopilarà

pre que estigui protegit per la Llei. A la pàgina web

aquesta informació de manera complementària.

del COMT ja s’anuncia la voluntat de mantenir al dia el registre de professionals que s’adiguin a aquesta

Aquest procés és imprescindible perquè l’ens sanitari

garantia per tal d’advertir i reconduir aquells casos en

corresponent pugui tenir constància de la posició del

què es pogués suscitar l’objecció de manera inade-

professional mèdic i programi les actuacions en con-

quada.

GALENS 11

ACTUALITAT

Stop a les agressions als metges Els col·legis professionals acorden augmentar la vigilància amb la Fiscalia

A

partir d’ara, tots els metges que hagin de fer font a un cas d’agressió a la seva persona en el seu lloc de treball tindran

més suport de l’administració competent. El Con-

A partir d’ara, cada Col·legi tindrà un responsable d’informar a la Fiscalia dels casos d’agressions a metges

sell Català de Col·legis de Metges de Catalunya va signar el passat 9 de març un conveni amb la

especial d’atenció per evitar o minimitzar les conse-

Fiscalia Superior de Catalunya segons el qual es

qüencies d’aquestes situacions. Per una banda, els

duran a terme mesures coordinades per evitar

quatre col·legis professionals que se situen dins de

aquest tipus de casos. Entre els acords adoptats

l’òrbita del col·legi–entre els quals hi ha el COMT–

en el marc d’aquest conveni destaca la designa-

es comprometen a ajudar la Fiscalia a investigar els

ció de portaveus dels quatre col·legis catalans,

casos d’agressió que es detectin i designaran una

que disposaran de fil directe amb l’Administració

persona encarregada de posar-se en contacte amb

competent a l’hora de denunciar aquest tipus de

la Fiscalia a través de la Unitat Integral de Violència

casos.

Contra el Metge (UIVCM), la unitat que s’encarregarà de col·laborar amb els òrgans de la Llei.

El nou acord subscrit pel Consell de Col·legis de

L’acord va ser signat pel president del Consell Gene-

Metges de Catalunya i la Fiscalia preveu la creació

ral de Metges de Catalunya i el COMT, Fernando Viz-

de la servirà per establir un pla d’actuació davant

carro, la Fiscal Superior de Catalunya, Teresa Comp-

de casos d’agressió a professionals de l’àmbit mèdic

te, i els representants de la resta de Col·legis de

durant l’exercici de la professió o per circumstàncies

Metges professionals de Catalunya. Posteriorment,

derivades directament del seu exercici professional,

el màxim responsable del COMT ha reafirmat l’acord

una realitat que fins ara no disposava de cap unitat

amb la Fiscalia Provincial de Tarragona.

L’estafa de Novachannel continua en actiu El COMT recorda que continua vigent l’estafa per Internet de Novachannel en què, a partir de la suposada adhesió gratuïta a un directori de la xarxa, el metge subscriu un contracte per cinc anys amb un cost molt elevat i sense possibilitat de cancel·lació. Tot i les diverses denúncies a la Federació Mèdica Suïssa –els serveis es prestaven des de Lucerna– i altres organismes internacionals l’estafa continua vigent. El COMT recomana extremar les mesures de seguretat a l’hora de contractar qualsevol servei professional a través d’Internet.

12 GALENS

ACTUALITAT

Sector Funcionaris-Contingent i Zona de Metges de Catalunya

A

mb la concurrència d’una vintena dels seus components, el dia 9 de novembre de 2010 es va celebrar al COMT l’assemblea

general anual d’aquest sector, a la qual van assistir com a convidats els doctors Albert Tomàs, Fernando Vizcarro, Joan Cornet i Josep Lluís Pi, presidents del Sindicat, del COMT i de la Territorial de Tarragona i secretari d’Acció Sindical, respectivament. També es va comptar amb la participació d’altres col·legiats i membres del Sindicat..

En la trobada es van tractar les dificultats que han d’afrontar els metges funcionaris per mantenir les seves condicions./ CEDIDA

va presentar l’acord de la mesa sectorial signat pels Va obrir la sessió el Dr. Antoni Duran, secretari del

sindicats CCOO, UGT i CATAC, excloent de carrera

sector, qui va manifestar el seu agraïment al COMT

professional col·lectius d’aquest sector. També va re-

per la seva bona acollida i per totes les facilitats que

calcar el greuge comparatiu amb les deu comunitats

ha donat perquè aquest acte es pogués dur a terme.

on sí perceben aquests honoraris.

El Dr. Vizcarro, president del COMT, va dir que des de

Finalment va destacar la celebració del 90è aniversari

la Junta de Govern del COMT aplaudien la iniciativa

de la fundació de MC i va expressar la seva convicció

d’organitzar a la seva seu aquesta assemblea, que

que les persones que celebrin els 180 anys seguiran

permet afavoreix la participació de la militància que

fidels als principis que han impulsat els seus mem-

té la residència lluny de la capitalitat, i que l’èxit de

bres des dels orígens.

participació i el seu bon desenvolupament permetien

El Dr. Tomás, president del Sindicat, va dibuixar un in-

escoltar els suggeriments dels participants i establir

quietant retrat del panorama actual però va projectar

un debat positiu. A més, gràcies a la presència de

una tènue llum d’esperança en el futur. Va demanar

diversos membres de l’executiva del Sindicat es van

un conveni únic per als metges com a única possibi-

poder conèixer de primera mà les possibles solucions

litat per sortir de la crisi.

i projectes de futur referents als temes plantejats.

El Dr. Cornet al·ludeix al fet que “per primera vegada

El Dr. Vizcarro també va afirmar que quedava demos-

una reunió de sector, en aquest cas de Funcionaris-

trat que les accions professionals i laborals han de

Contingent i Zona, es realitza fora de Barcelona, i això

transcórrer en paral·lel però harmònicament i sinèrgi-

és una novetat dins el nostre sindicat que espero que

cament i que cadascú, en el seu camp, ha de treba-

no sigui excepcional i es repeteixi per altres llocs de

llar per millorar l’estat de la professió.

Catalunya amb tots els sectors”.

Finalment va felicitar els organitzadors perquè creia

Finalment, els Drs. Garzo i Durán, en representació

que s’havia assolit l’objectiu.

del sector, van lliurar al Sindicat i al COMT, delegats

El Dr. Julio Garzo, president del sector, va demos-

en les persones del Dr. Tomás i del Dr. Vizcarro res-

trar la pèrdua de poder adquisitiu patit pel nostre

pectivament, sengles emmarcacions descriptives de

col·lectiu prenent com a base una nòmina de 1976, i

la història de Metges de Catalunya.

GALENS 13

ACTUALITAT

Emotiu homenatge al Dr. Sentís La família va rebre el títol pòstum de Mestre Català en Ginecologia i Obstetrícia l passat 28 de gener, el COMT va acollir

E

dent de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Gineco-

l’acte d’homenatge ‘In memoriam’ a la figu-

logia, Ramon Carreras, va lliurar a la família del Dr.

ra professional del Dr. Jordi Sentís Bonet,

Sentís el títol pòstum de Mestre Català en Medicina

que durant gairebé quaranta anys va ser al cap-

i Obstetrícia.

davant del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de

La trobada, organitzada amb la intenció d’homenatjar

l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, un

la tasca del Dr. Sentís, va servir per recordar moltes

acte en què va ser guardonat amb el reconeixe-

anècdotes que fusionaven tant aspectes de la pràc-

ment pòstum de Mestre Català en Ginecologia i

tica professional com records de caire personal. Els

Obstetrícia.

professionals que van fer les seves aportacions sobre la figura del Dr. Sentís van ser el cap de Servei

Durant les seves intervencions, tots els ponents

i catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital

–destacades personalitats del món mèdic que van

Universitari Joan XXIII i la Universitat Rovira i Virgili,

treballar al costat de l’homenatjat– van dibuixar el

Ramon Maria Miralles, el director del Servei i cate-

perfil humà i professional del Dr. Sentís i van des-

dràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de la

tacar la seva voluntat de treball i gran capacitat de

Santa Creu i Sant Pau i de la Universitat Autònoma

comunicació, en una trobada que també va servir

de Barcelona, Joaquim Calaf; el cap de Servei i ca-

per fer un dibuix de l’evolució de la pràctica de la

tedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Sant

medicina durant les darreres quatre dècades, un pe-

Joan de Déu i la Universitat de Barcelona, Josep

ríode estretament lligat a la trajectòria del que va ser

Maria Laïlla; Joan Maria Adserà, director general de

cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital Sant Pau

la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, i el mateix

i Santa Tecla de Tarragona. Un dels moments més

Dr. Ramon Carreras, que va lliurar el reconeixement

emocionants de la vetllada es va viure quan el presi-

in memoriam.

La sala d’actes Domènech i Miró es va quedar petita per acollir a tots els companys de feina, amics i familiars del Dr. Sentís, en un acte que va servir tant per parlar del seu llegat professional com de l’empremta social i personal que ha deixat aquest professional. /GALENS

14 GALENS

ACTUALITAT

Vida col·legial Nous avantatges per als col·legiats i altres notícies d’interès

E

l COMT ofereix als seus col·legiats tot un

destins de vacances o escapades a l’estranger amb

seguit d’avantatges gràcies a acords de

l’agència Viatges Berga. L’àmbit del conveni inclou

col·laboració amb diferents firmes i empreses

importants ofertes per als membres del COMT de la seu

de la demarcació.

col·legial de Tarragona i també de les delegacions de Reus i Tortosa.

Les principals novetats en el catàleg de serveis que el

· 10% de descompte en productes de joieria de la firma

COMT ofereix als seus col·legiats són:

Zaida Joiers. L’acord inclou l’accés a diferents serveis

· Promoció de subscripció al Diari de Tarragona amb unes

de manera totalment gratuïta així com avantatges en

condicions econòmiques avantatjoses i exclusives.

matèria de reconversió de joies antigues en noves,

· 10% de descompte addicional en el canvi de

peritatge i neteja.

pneumàtics de la firma Yofindo.com. També permet

· Descomptes i avantatges en diferents transaccions

triar entre diferents tallers i disposar d’assessorament

immobiliàries amb Finques Mèdol.

telefònic gratuït.

Per a més informació es pot consultar la web del Col·legi:

· Importants descomptes a l’hora de reservar els seus

www.comt.cat. en l’apartat de Catàleg de Serveis.

S’obre la convocatòria del III Certamen Iberoamericà de les Arts

El COMT agraeix el seguiment dels actes organitzats per Nadal

Els metges col·legiats de l’Estat espanyol i dels països de la comunitat iberoamericana, així com els treballadors dels Col·legis de Metges i del Consell General, poden participar en el III Certamen Iberoamericà de les Arts, una iniciativa que premiarà les millors produccions de novel·la, pintura, escultura, relat curt, dibuix, fotografia i poesia. S’estableixen set categories per a cadascuna de les disciplines, amb un primer premi per a cada categoria i dos accèssits. La dotació global dels premis suma 130.000 euros (30.000 per novel·la, pintura i escultura i 10.000

La Junta del COMT agraeix calorosament la participació en

per poesia, relat curt, dibuix i fotografia). El termini de presen-

els actes que el Col·legi va organitzar enguany seguint la tra-

tació serà de l’1 al 30 d’abril de 2011. Cada categoria disposa

dició de commemorar les festes nadalenques. Entre els actes

d’unes bases específiques de participació que es poden con-

celebrats, cal destacar la bona acollida del Concert de Nadal,

sultar a la pàgina web del Consell General de Metges (www.

un espectacle que va reunir les interpretacions de l’Orquestra

cgcom.es), a la pàgina web de la Fundació (www.fphpomc.es)

Simfònica i el Cor jove del Conservatori Professional de Músi-

o a l’edició digital de Médicos y Pacientes (medicosypacientes.

ca de la Diputació de Tarragona. D’altra banda, també es va

com). Com a novetat, en l’edició d’enguany podran participar

realitzar el IV Concurs de Dibuix infantil i la festa infantil amb

totes aquelles persones que no hagin estat finalistes ni premia-

l’espectacle ‘Nem de parranda’.

des en les dues edicions anteriors del certamen.

Moltes gràcies a tots pel vostre suport i interès.

GALENS 15

ACTUALITAT

Formació al COMT Programa de cursos març-juny 2011 Jornades sobre nutrició i alimentació

ca del coaching, aplicada al tractament de pacients

14, 21 i 28 de març de 2011

amb patologies diverses.

Jornades en què es tractaran la dieta mediterrània,

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT.

l’alimentació en la prevenció del càncer, l’obesitat i

Horari: de 16 a 21 hores.

un programa de casos pràctics. Curs gratuït.

Lloc: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

Jornades Vespres Geriàtrics

Horari: de 18 a 19 hores (28 de març de 17 a 19

De febrer a novembre de 2011

hores)

Curs sobre disfuncions sexuals masculines, bufeta hiperactiva, cirurgia estètica genital i traumatismes

Jornada Urològica

renals

15 i 29 de març de 2011

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT

Jornades destinades a l’amplicació de coneixements

Horari: de 18 h a 20.30 hores

i estudi de casos pràctics sobre la matèria.

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT Horari: de 18 h a 20.30 hores Curs d’actualització del diagnòstic prenatal 12 d’abril de 2011 Curs d’actualització sobre la tècnica de la diagnosi prenatal i estudi de casos pràctics.

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT. Horari: de 16 a 20 hores Curs de la síndrome del dolor miofacial 26, 28 d’abril i 2 i 3 de maig de 2011 Fisiopatologia de la Síndrome Miofacial (SDM), quadres clínics predominants i el seu reconeixement.

Conèixer quins són els principis en el tractament del pacient afectat de SDM i donar guies sobre les millors opcions terapèutiques en cada cas. Curs gratuït.

Lloc: Sala Domènech i Miró del COMT Horari: de 17,15 a 21 hores Curs de ‘coaching’ per la salut 10, 17 i 24 de maig de 2011 Curs que relaciona les eines habituals de la tècni-

Podeu consultar tota la informació que desitgeu sobre els cursos al telèfon

977 232 012 (Mar Orellana)

16 GALENS

ENTREVISTA

“Els metges són els grans actors del sistema sanitari” Dr. Josep Mercadé Cap dels Serveis Territorials de Salut de la Generalitat a Tarragona

El doctor Josep Mercadé ha estat nomenat cap dels Serveis Territorials de Salut de la Generalitat a Tarragona, des d’on vol impulsar una organització efectiva de recursos econòmics i humans de la sanitat pública.

Després de les dues primeres setmanes en el nou càrrec, quines són les seves sensacions?

Aquest càrrec m’obliga a afrontar amb molt de respecte l’enorme responsabilitat que representa capitanejar la gestió sanitària de les nostres comarques,

especialment en una època de crisi econòmica com l’actual.

En quin estat ha trobat els serveis de salut de la província de Tarragona?

En conjunt, força bo. Els serveis sanitaris de les nostres comarques tenen un nivell notable d’actuació. Ara cal treballar per garantir el servei en totes les àrees i buscar l’excel·lència sense malbaratar els recursos.

Quines seran les grans línies de la seva gestió durant els propers quatre anys?

Cal treballar per ajustar els recursos que rebem a les

nostres necessitats, tot garantint una bona assistèn-

tor de la màquina sanitària. Tenen un paper fonamen-

a tots, als professionals sanitaris, sobretot als met-

zació dels recursos. Cal que els metges de l’atenció

cia sanitària. La meva meta és poder donar resposta ges, i als ciutadans. Cal fer canvis estructurals per

garantir un sistema sostenible. Avui en dia, la relació entre ingressos i despeses no és sostenible, ja que des del 2003 les despeses han crescut d’un 70% en-

front dels ingressos, que es mantenen estables des del 2006. La meta és quadrar els números sense que

tal, sobretot pel que fa a les possibilitat de racionalitprimària disposin de més eines per poder ser més resolutius. Això significa que hem de treballar perquè

des de l’atenció primària es puguin resoldre el màxim nombre de casos possible i evitar en la mesura que sigui possible derivar pacients a l’especialista.

se’n ressenti la qualitat del servei.

I els metges que treballen en l’atenció hospitalària?

I quin paper hauran de tenir els metges per fer més soste-

el nombre de proves que cal fer a un pacient, per tant,

nible el sistema sanitari?

Els metges són el pal de paler del sistema i són el mo-

En aquest àmbit, el metge és qui pot decidir l’ingrés i

és qui té els elements per decidir. En els dos principals àmbits, Primària i Hospitalària, es poden optimit-

GALENS 17

ENTREVISTA zar els recursos, tant els humans com els processos assistencials mitjançant la seva protocol·larització,

Des de l’àmbit col·legial es defensa que els metges que estiguin preparats exerceixin fins als 70 anys. Què

la despesa farmacèutica amb la incentivació dels

n’opina?

I quines altres mesures proposa l’àrea que vostè presi-

metges que estiguin en bones condicions, ja que

genèrics i la contenció de la despesa.

deix per reduir despesa en l’àmbit sanitari?

Per exemple, potenciar l’aprimament de l’administració competent on toqui, treballar per garantir que

s’optimitzin els recursos en totes les àrees, optimitzar al màxim els horaris de treball o proposar que els

Aquesta mesura hauria de ser factible en el cas dels aporten un valor intangible tan important com és l’experiència.

Fins ara, un decret ministerial permetia que els metges jubilats de l’exercici públic seguissin treballant en l’àmbit privat. Ara els dos serveis són incompatibles si es vol co-

equips d’urgències i especialistes dels hospitals de

brar la prestació de jubilació. Què n’opina?

Quin serà l’abast total de la retallada i com afectarà els

der combinar els dos vessants.

salaris i els horaris dels metges?

Creu que els metges haurien de tenir total llibertat per

Calculem que durant el 2011 a tot Catalunya haurem

organitzar la seva agenda de visites?

pressupost de l’any passat. És important remarcar

cessitats del metge, però també tenint en compte

zones properes treballin coordinadament.

Personalment, crec que hauria de ser compatible po-

de reduir fins a mil milions d’euros, que és el 10% del

Defenso que l’agenda s’organitzi segons les ne-

que aquesta contenció de la despesa no ha d’afectar

l’organització del centre on treballa i les decisions de

les condicions laborals bàsiques dels professionals i que, amb les mesures esmentades abans i la reducció d’inversions, és possible fer quadrar els números.

Creu que el copagament seria una bona opció per lluitar contra la crisi?

De moment, des de la Generalitat ningú s’està plantejant aplicar el copagament. Personalment, crec que

seria una mesura interessant per avaluar el sistema, però s’ha de partir de la base que el cost de la seva

aplicació ha de ser assumible per a tots els ciutadans.

l’equip directiu.

Posi’s una meta. Quines fites li hauria agradat assolir d’aquí a quatre anys?

Aconseguir l’accessibilitat total del sistema d’atenció primària. Quant a Tarragona ciutat, m’agradaria que

entre tots, Ajuntament, ICS, GIPSS i Tecla fossin capaços d’estructurar uns serveis sanitaris eficients que

donessin resposta a les necessitats de la ciutadania.

Em proposo organitzar l’àrea de Sanitat per fer que

els dos hospitals de la ciutat puguin treballar coordinadament..

Un dels grans objectius del nou cap dels Serveis Territorials de Salut és optimitzar els recursos per estalviar despesa. /GALENS

18 GALENS

METGES QUE FAN HISTÒRIA

El professional

Dr. Fernando Gar

E

n aquesta ocasió, el protagonista de la secció Metges amb Història és un home que, a banda de la seva tasca mèdica, ha destacat com a his-

toriador de l’art i restaurador, passió que ha compaginat amb altres aficions com el col·leccionisme de revistes d’humor i l’estudi de la censura en el franquisme.

El doctor Fernando García Garreta va néixer a Arganda del Rey (Madrid) i va acabar la llicenciatura l’any 1963 havent tingut com a professors eminents metges com Fernando de Castro, Gregorio Marañón, Alfonso de la Fuente Chaos i Botella Llusía, entre d’altres. Va ser intern d’un dels diabetòlegs més importants de l’època, el doctor Luis Felipe Pallardo, que el va introduir en aquest camp. L’any 1964 es van convocar les oposicions a Assistència Pública Domiciliària, on va obtenir la primera plaça en propietat a Laguna de Cameros (Rioja) i l’any 1970 va exercir a Flix, fins l’any 1977, on va crear el I Premi Vila de Flix a la tasca sanitària rural i posteriorment el II Premi Iberoamericà Vila de Flix, presidit per Alfons de Borbó.

El 1977 obté la plaça a Reus on ha desenvolupat tota la seva activitat mèdica fins l’any 2000 entre la sanitat pública, dins la disciplina de medicina general, i a la seva consulta privada com a diabetòleg. Un cop instal·lat a la capital del Baix Camp es dedica de ple a la seva passió: l’art. Amb els anys obté la llicenciatura de Geografia i Història per la URV i Història de l’Art per la Universitat de Lleida. Al llarg de tots aquests anys compagina la seva professió amb la divulgació artística.

L’art: una passió vital L’any 1993 el doctor Garcia Garreta viu un punt d’inflexió en la seva vida amb l’adquisició d’una casa en un poble de Jaen anomenat de Beas de Segura. Es tracta d’un antic palau propietat de la família Sandoval, el cap de la qual havia estat amic íntim de Francisco de

METGES QUE FAN HISTÒRIA

do García Garreta

GALENS 19

L’historiador

Quevedo, tal com ho demostren unes cartes que han estat publicades recentment entre amdós personatges.

També és famosa per haver estat allotjament puntual de Santa Teresa de Jesús, quan la religiosa va ser a Beas de Segura per fer-se càrrec de la donació de la família Sandoval. La reforma de la casa, que es trobava en unes condicions molt precàries, ha esdevingut una tasca central en la vida d’aquest metge apassionat de l’art. Una reforma que s’ha allargat durant 19 anys i que li ha merescut el reconeixement públic, refrendat per la seva aparició en el programa de televisió dedicat a la divulgació de grans projectes arquitectònics ¿Quién vive ahí? , en el capítol 3.

La casa és una mostra de gran riquesa en art romànic i ceràmica hispano-àrab i s’hi ha fet una important fabricació i creació de mobles, talles i portes de fusta d’estil romànic. Disposa d’una biblioteca amb més 8.000 volums i una àmplia col·lecció de revistes d’humor, una altra de les gran aficions del doctor Garcia Garreta, a més d’una col·lecció de 40.000 diapositives.

‘La Codorniz’ i la censura franquista Una altra de les facetes que destaquen en la trajectòria personal del doctor García Garreta és la seva dedicació

Detall de l’abans i el després de la reforma d’una de les escales de la casa. /Cedida

a l’estudi de la censura a la premsa i més concretament a revistes d’humor com La Codorniz, de la qual n’és un gran coneixedor.

Durant molts anys ha dut a terme una important tasca de recopilació que li ha permès reunir tots els números de totes les èpoques d’aquesta revista d’humor. Aquesta passió l’ha empès també a organitzar nomboses conferències i exposicions al voltant d’aquesta publicació al llarg de tot el territori espanyol. Entre d’altres és el responsable del premi d’humor gràfic Lorenzo Goñi, un famós humorista de Jaén i un dels millors il·lustradors espanyols del segle XX, del qual recentment s’ha celebrat la segona edició a Beas de Segura.

A l’esquerra, vinyeta del dibuxant Fandiño, publicada en el número 1617, de 19 de noviembre de 1972, va motivar que la revista fos segrestada aquell mateix dia. La redacció va recompondre de nou l’edició amb un dibuix de Fandiño (a la dreta)./Cedides

20 GALENS

ELS NOSTRES HOSPITALS

Hospital de Tortosa Verge de la Cinta 35 anys vetllant per la salut de la població de les Terres de l’Ebre

E

l dia 22 de novembre de 1976 va obrir les portes

de Pediatria. La plantilla, a començament del 1977, era

l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, amb el

de 42 metges, 100 ATS i 112 auxiliars, a més estava pre-

nom de Residencia Sanitaria Virgen de la Cinta,

vist posar en funcionament el servei de Traumatologia i

el primer centre hospitalari de titularitat pública que

existien unes promeses d’accelerar la posada en marxa

es va construir al territori i actualment un referent per

d’una Unitat de Medicina Intensiva. El 24 de novembre de

a la població de les Terres de l’Ebre com a centre sa-

1977 va prendre possessió com a director de la Residèn-

nitari i assistencial.

cia, el doctor José Manuel Panisello Zaragoza, cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia i que ja feia de director

La llarga trajectòria d’aquest històric centre hospitalari es

provisional.

va plasmar en un llibre commemoratiu que va veure la llum l’any 2008 amb motiu del 25è aniversari de la seva

Impacte sociològic

construcció. Es tracta de l’obra Hospital Verge de la Cin-

La construcció de la Residència va significar molt més

ta. 25 anys al servei d’un territori, d’ Albert Curto Home-

que la instal·lació de qualsevol empresa, no tan sols pels

des, Lluís Margarit Fabregat i Roc Salvadó Poy, on es fa

llocs de treball directes que creava sinó també pels in-

un exhaustiu repàs als antecedents històrics de la sanitat

directes, a més de la millora de la qualitat de vida de la

a les Terres de l’Ebre i s’explica la construcció i consoli-

gent d’aquestes terres. Com a exemple d’aquest impacte

dació de l’edifici de l’Hospital de la Cinta com a centre de

cal dir que la posada en marxa de la Residència i l’arri-

referència de la zona.

bada de metges i personal sanitari va fer augmentar la demanda de pisos de lloguer i la construcció de nous

Antecedents

habitatges.

El centre va obrir les portes el dia 22 de novembre de

A més, el prestigi que es va anar guanyant al llarg dels

1976 amb les àrees de maternitat i pediatria, un mes més

anys va fer que acudissin als serveis de la Residència

tard entrava en funcionament el Servei de Medicina Inter-

malalts del Maestrat o Baix Aragó, que legalment havi-

na i al mes de gener de 1977 es va completar el Servei

en de desplaçar-se a Castelló o Terol. Així doncs, des

GALENS 21

ELS NOSTRES HOSPITALS del punt de vista sociològic, l’Hospital, conegut popularment com la Residència, ha marcat una fita, un abans i un després, no solament per la fonamental i valuosa tasca assistencial que du a terme, sinó també per l’empenta

“La seva construcció va significar una gran millora de la qualitat de vida de les comarques ebrenques”

sociològica que ha determinat la seva existència.

Serveis i especialitats Actualment les prestacions sanitàries de l’Hospital inclo-

“Darrerament s’han fet reformes als quiròfans i a l’àrea d’urgències”

uen pràcticament totes les especialitats, amb una cartera de serveis que abasta des de l’activitat a consultes exter-

cions destinades a millorar tant el servei mèdic com les

nes fins a programes concrets com poden com poden ser

instal·lacions. Així, l’Institut Català de la Salut, gestor del

el diagnòstic ràpid del càncer, la unitat de trastorns cog-

centre, va invertir el passat estiu un milió d’euros a la mi-

nitius i de la conducta o el cribratge del primer trimestre

llora dels espais de quirúrgics del centre amb l’objectiu

de l’embaràs. Amb una clara aposta per la complexitat,

de millorar les condicions de climatització i pressurització

l’especialització mèdica i el paper de referència territorial,

ambientals per disminuir els riscos associats a les inter-

s’assegura l’accés a la cirurgia de patologia neoplàstica,

vencions quirúrgiques. Entre d’altres actuacions es van

la cirurgia laparoscòpica i l’atenció al pacient crític. Tam-

instal·lar climatitzadors independents a cada quiròfan i

bé es vetlla per conèixer la veu del pacient mitjançant la

es van millorar taules quirúrgiques, aparells d’anestesio-

Unitat d’Atenció a l’Usuari i el Comitè d’Ètica Assistenci-

logia, rentadora de material quirúrgic, etc.

al.

D’altra banda, aquest trimestre han finalitzat les obres de remodelació de l’àrea d’Urgències, una àrea que de mit-

Millores i actuacions en curs

jana rep unes 130 consultes diàries, que permetran millo-

Actualment, a l’espera de la construcció d’un nou hos-

rar l’atenció al pacient. Entre d’altres coses, s’ha separat

pital a les Terres de l’Ebre, el Verge de la Cinta continua

la zona d’adults de la pediàtrica, així com també la sala

sent el centre sanitari de referència d’aquestes comar-

d’espera i d’informació. A més, es guanyen set nou boxs

ques i darrerament s’hi han realitzat diferents interven-

completament separats.

Serveis i especialitats Medicina interna Cardiologia Aparell digestiu Pneumologia Neurologia Endocrinologia Reumatologia

Oncologia Dermatologia Hematologia Al·lergologia Pediatria i neonatologia Cirurgia general i digestiva Traumatologia

Cirurgia ortopèdica Urologia Ginecologia i obstetrícia Otorinolaringologia Oftalmologia Rehabilitació Anestestesiologia i reanimació

Medicina intensiva Radiodiagnòstic Anàlisis clíniques Farmàcia hospitalària Urgències Prevenció de riscos laborals Medicina preventiva

Oferta tecnològica i proves complementàries significatives Ressonància magnètica (IDI) Tomografia axial computada Ecografia Ecocardiografia transtoràcica i endoscòpica

Ergometria Electroencefalografia Endoscòpia digestiva, respiratòria i CREP Polisomnografia

Cirurgia laparoscòpica i CMA Trasplantament de còrnia Urodinàmia Cribratge precoç del càncer (de mama i ginecològic)

Unitat del dolor Unitat de trastorns cognitius i de la conducta Unitat de deshabituació del tabaquisme

ProtecciĂł personal i familiar 22 GALENS

Estem al seu servei per assessorar-lo La nostra experiència i solvència ens permeten assessorar els nostres clients aconsellant-los les millors opcions asseguradores tant en cobertures com en qualitat i preu.

GALENS 23

OPINIÓ

Copagament sanitari i farmacèutic Dr. Jaume Fontanet Torres

“

Davant les nombroses veus que opinen i dis·

En estudis fets en països com Alemanya i els EUA pel

cuteixen sobre el copagament en la sanitat pú·

que fa a proves de copagament pels serveis sanitaris

blica, aquest article recull el pensament unà·

es va demostrar que els que tenen menys poder eco·

nime expressat durant les reunions de vocals

nòmic deixen d’acudir a les visites però presenten unes

de metges jubilats de tots els Col·legis d’Espanya, que

patologies més avançades i greus quan finalment van

molt bé va resumir el Dr. Ángel Oso Cantero, vocal de

al metge. I si el 77% de la despesa farmacèutica i un

Madrid (i que pot ser extensible als jubilats de qualsevol

elevat percentatge de la despesa sanitària general,

col·lectiu)”.

susceptible de copagament, corresponen al col·lectiu de jubilats, vol dir que l’efecte dissuassiu afectaria la

En aquest moment, només existeix el copagament far·

salut dels que tenen menys poder adquisitiu i l’efecte

macèutic (40%) del qual estan exempts els pensionis·

recaptatori sortiria de les butxaques dels jubilats.

tes. Ara s’ha obert el debat sobre la possibilitat d’elimi·

Aixó és socialment inadmissible. El finançament del sis·

nar aquesta exempció amb l’argument que hi ha pen·

tema sanitari no pot ni ha de descansar en el copaga·

sionistes amb pensions altes i farmàcia gratuïta enfront

ment dels pensionistes.

dels treballadors actius amb sous baixos que paguen el

D’altra banda, enfrontar les pensions altes de jubilació

40% dels medicaments. Aquest debat ha provocat gran

amb els salaris més baixos dels treballadors no és de

inquietud en els més de 8.000.000 de pensionistes que

rebut, perquè la gran majoria de pensionistes cobren

hi ha al país i que serien els més perjudicats.

una pensió equiparable al salari mínim mentre que les

Les persones grans i els discapacitats són els que ge·

pensions més altes han contribuït més al sosteniment

neren la major part de la despesa sanitària (clínica i far·

del sistema amb els seus impostos i aportacions a la

macèutica). Un 80% de les persones grans tenen una

Seguretat Social. Les organitzacions de la gent gran

malaltia crònica, i un 45 %, més d’una. Es calcula que

creuen que l’establiment d’un copagament sanitari i

el 77% de la despesa total de farmàcia la fa aquest col·

farmacèutic seria una agressió a l’economia, especial·

lectiu, un fet que no es produeix tan sols a l’Estat espa·

ment dels pensionistes, i per això s’hi posicionen abso·

nyol, sinó que és comú als països desenvolupats.

lutament en contra.

24 GALENS

OPINIÓ

Para qué jubilar a los médicos Dr. Xavier Allué Martinez

“

En algún manual de estilo leí que no se deben incluir signos de interrogación en los titulares. El de este escrito es, por tanto, una afirmación”.

Pues probablemente fue una idea equivocada, o caritativamente perversa. Después de mantener vigente más de treinta años un Estatuto del personal sanitario al servicio de la Seguridad Social, un gobierno del Partido Popular decidió renovarlo y ajustarlo a la Constitución.

El texto databa de 1966, en pleno franquismo y de cuando aún no se habían ni construido los hospitales de la Seguridad Social como La Paz o La Fé, el Hospital Infantil de la Vall d’Hebrón o el hospital donde trabajo, el Joan XXIII. Incluía entre otras lindezas la obligatoriedad de prestar juramento a los “Principios del Movimiento”, una coña marinera que me tocó aceptar la primera vez que obtuve una plaza en propiedad.

El nuevo estatuto, denominado “Marco” porque se habían producido ya la mayoría de las transferencias a las comunidades autónomas, no pareció interesarle demasiado a nadie. Ni siquiera las CCAA más “soberanistas” intentaron redactar unos estatutos que les fueran propios, dentro del citado “marco”.

Pero un par de ejecutivos espabilados descubrieron que, en lo que se refería al personal, el nuevo estatu-

utilizaron unas premisas originadas por el Partido Popu-

to marco cambiaba los términos de la jubilación de los

lar fueron Cataluña y Andalucía, ambas con gobiernos

profesionales de “jubilación voluntaria a los 65 años y

socialistas. Dios los cría y el viento los amontona.

forzosa a los 70” a jubilación forzosa a los sesenta y

El único propósito, más menos que más oculto, era des-

cinco, y sin encomendarse ni a dios ni al diablo de los

hacerse de un importante colectivo de médicos, jefes

sindicaleros, implementaron unas disposiciones con

de servicios principalmente, en los grandes hospitales

rango de decreto para quitarse de en medio a los car-

que precisamente se habían incorporado como faculta-

rozas. Así como suena.

tivos a la creación de los grandes hospitales a finales de

Los sindicatos no dijeron nada porque, en el más puro

los años 60 y que cuarenta años después estaban en

estilo sindical, todo lo que sea propiciar que la gente

esas edades de próxima jubilación. De paso se incluía

no trabaje y siga cobrando ya les está bien. Lo más cu-

a muchos facultativos de Atención Primaria que habían

rioso es que las únicas Comunidades Autónomas que

accedido a sus plazas con un compromiso asistencial

GALENS 25

OPINIÓ

de sólo dos horas, más el tiempo que dedicasen a domicilios y otras tareas, que no se adaptaban al diseño de los Centros de Asistencia Primaria modernos.

Maquiavelo tenía las ideas más claras para distinguir medios, fines y justificaciones. Varias demandas judiciales, protestas generalizadas y una no pequeña tormenta mediática dejó a la autoridad sanitaria pidiendo disculpas, reconociendo que era un error, pero para cuando y para bastantes profesionales la cosa ya no tenía remedio.

“Soy de los que creen que los médicos no necesitan jubilarse más que cuando dejen de ser útiles a los pacientes. Ahora, con la ampliación de la edad para tener derecho a jubilación igual resulta original pretender jubilarse más tarde”

Soy de los que creen que los médicos no necesitan jubilarse más que cuando dejen de ser útiles a los paci-

no es sostenible, o sea que lo mejor es que dejase de

entes. Ahora, con la ampliación de la edad para tener

existir. Así podrían dedicar sus esfuerzos y sus dineros

derecho a la jubilación hasta los 67--para el año 2027-

a otras cosillas que les dieran más satisfacciones por-

igual resulta original pretender jubilarse más tarde. De

que, dicen, esto de la sanidad pública no es que no

momento el Estado, oséase Hacienda, concede unos

sea sostenible, es que no hay quien lo aguante... Se

magros beneficios fiscales a quien siga trabajando des-

lo he oído decir, por lo bajini, al salir del debate de los

pués de los 65 que, en buena ley, deberían mantener-

presupuestos.

se: es decir que quien se tenga que jubilar más tarde

Aplican a la atención sanitaria la misma propuesta

vea premiados sus desvelos al menos un poquito.

que se aplica al que quiera comer peces proverbial,

Pero los que nos gobiernan, en los niveles estatales o

ignorando que todos, absolutamente todos, algún día

comunitarios, como ni siquiera saben lo que quieren,

necesitarán para ellos o sus deudos atención médica.

igual lo hacen al revés. En el fondo y por los discursos

Tendrán que incluir algún médico en sus vidas, aunque

que oyes, lo que realmente quisieran es que, por un

sólo fuera para que firme su certificado de defunción.

lado, los pacientes dejaran de venir a los hospitales o

Quizá ese sea el único consuelo que nos queda a los

a los Centros de salud. Y que los médicos se jubila-

profesionales: ver a estos imprudentes en la sala de es-

sen todos y dejasen de representar un gasto para ese

pera, en el quirófano, en la UCI o, eventualmente, en el

erario que se creen que es suyo. Dicen que el sistema

depósito de Anatomía Patológica.

26 GALENS

OPINIÓ

Parafarmacia siglo XXI Dr. Lluís Ballester

hora que los años se me están acumulando, vi-

A

en otras condiciones, otras indicaciones y otras can-

sito con cierta frecuencia las farmacias. La pri-

tidades, la parafarmacia también estaba presente en

mera impresión que resalta al entrar en ellas es

dichos centros. Os adjunto unas notas de prensa y

la gran luminosidad, amplitud del local y pulcritud en la

confío en que os llame la atención, algunos cigarrillos

distribución de sus específicos”.

y algunos equipos de tipo higiénico, sin duda hoy tras-

La modernidad ha llegado a estos establecimientos,

nochados.

armarios especiales que ocultan la gran diversidad de

D. de T. 25-8-1867.

“En la botica del farmacéutico Rafael

especialidades medicamentosas, algún equipo de ex-

Fontova, situada en la calle de la Mercería, y que se acaba de

ploración como el del control de tensión arterial, que

trasladar a la calle Mayor. 17. encontrará:

hacen las delicias de algunos enfermos obsesionados

•

y barros.

con la evolución de sus máximas y mínimas, posibilidad de la práctica de análisis de orina y sangre, equipos semi-automatizados de informatización de la gestión del farmacéutico, que con frecuencia enlentece más que agiliza la petición. Pero lo más aparente es la enor-

•

tes, y a un sinfín de productos a los que ya se han dado el genérico nombre de parafarmacia.

Tricóferos restaura y hermosea el cabello y quita la caspa.

•

Extracto pectoral de médula de vaca, contra las afecciones del pecho.

•

Cigarros pulmónicos o antiasmáticos, calman la respiración anhelosa y silbante.

cada vez más sofisticadas y bien seguro que eficaces, unido a purgantes vegetales, a infusiones adelgazan-

Tintura de Padró, para teñir el cabello y no manchar la piel.

•

me cantidad de productos de dietética infantil, lotes de productos embellecedores, poseedores de cualidades

Hidrogalato para hermosear el cutis y quitar las manchas

•

Polvos antilácteos, para retirar la leche con prontitud

•

Redondeles emplásticos, para curar los callos

•

Extracto de carne, para obtener en pocos minutos un caldo nutritivo.

La evolución de las farmacias ha sido muy positiva. Si nos acordamos de aquellos antiguos locales poco ilu-

Vendajes

minados, con un mostrador de mármol ya envejecido

•

Bolsas periódicas para no ensuciar la ropa interior en los flujos y menstruaciones

por el paso de los años, con un panel o estantería de madera en la pared con diferentes vasijas bellamente

•

Guarda camisas para los que sufren gonorreas

ilustradas, conteniendo productos alcaloides o de otro

•

Suspensorios para los pechos

•

Bolsas portátiles de goma elástica para los que padecen

orden, todos escritos en latín. Pero lo importante era la

incontinencia de orina

figura del farmacéutico, que salía de entre una portezuela de medio arco con unas cortinas granate, con su

D. de T. Farmacia Salvador Torres (26-11-1863)

bata y su piel pálida, signo de vivir entre cachivaches,

•

Cinturones o bolsas de limpieza para señora

confeccionando elixires, infusiones de polígala, poma-

•

Agua virginal de Damos Chable

das, píldoras o cápsulas cuidadosa y manualmente

•

Polvos de coral para los dientes

preparadas.

•

Vinagre de tocador aromático y saludable aprobado por

Pero también es cierto que hace cerca de 150 años,

la Facultad de París.

GALENS 27

VIDA COL·LEGIAL

Salut i cinema a la delegació de Tortosa La delegació del COMT a Tortosa va acollir, els dies

a unes jornades multidisciplinàries que van permetre

18 i 19 de febrer, les XXVII Jornades Mèdiques i de

extreure coneixements interessants de dues disciplines

Salut de les Terres de l’Ebre, un acte que enguany

aparentment molt allunyades. Durant les ponències es

s’ha centrat a estudiar el tractament de la professió

va parlar de quin ha estat el tractament cinematogràfic

mèdica al cinema, un acte que va comptar amb un

de fets naturals en medicina com són els naixements

bon nivell de participació de públic i en el qual van

o el tractament de les drogodependències. En un altre

intervenir diversos especialistes del món acadèmic.

àmbit, la trobada també va aprofundir en una qüestió

L’acte d’obertura va anar a càrrec de l’alcalde de

tan important com és la relació que s’estableix entre

Tortosa, Ferran Bel, i el president de l’Acadèmia de

metge i pacient i com reflecteix el cinema totes les

les Terres de l’Ebre, Ismael Roldán, que van donar pas

qüestions relacionades amb la figura del metge.

ESTAR COL·LEGIAT AL COMT TÉ MOLTS AVANTATGES ACTIVITATS FORMATIVES · Formació mèdica continuada · Cursos i actes d’actualització científica, cultural i social GABINET JURÍDIC MULTIDISCIPLINAR · Assessorament laboral i fiscal gratuït en l’àrea professional · Possibilitat de presentació gratuïta davant els tribunals en litigis de Primera Instància ASSEGURANCES · Estudi, assessorament i oferiment de la cartera d’assegurances amb més avantatges · Assegurança de Responsabilitat Civil Professional: Pòlissa col·lectiva per a col·legiats · Assegurances gratuïtes d’accidents personals · Assegurances Vida i no vida SERVEIS INTEGRALS INFORMÀTICS · Compte de correu electrònic · Serveis i equips informàtics · Consultoria informàtica gratuïta · Aula d’informàtica.

ASSESSORAMENT FINANCER · Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres

· Gestió patrimonial · Convenis amb entitats de crèdit SERVEIS COL·LEGIALS · Caixa d’auxili col·legial · Ajudes a orfes · Ajudes a metges discapacitats · Receptes de jubilats · Vademècum · Talonari d’honoraris professionals · Expedició i venta d’impresos oficials · Utilització de las instal·lacions col·legials · Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formació ALTRES SERVEIS COL·LEGIALS · Agència de viatges del Col·legi · Gestió de congressos · Seu per a Societats Científiques · Sales d’exposicions · Resums de premsa · Convenis bancaris

www.comt.es

28 GALENS

VOCALIA DELS JUBILATS

Els Dijous Culturals El cicle de xerrades finalitzarà el proper mes de juny

F

ins al proper 9 de juny, tothom que estigui interessat a conèixer curiositats sobre Tarragona i els seus voltants o sobre el món

de la medicina en general pot assistir a les xerrades dels Dijous Culturals, que tenen lloc un cop al mes amb la intervenció d’un ponent a la seu col·legial. L’entrada a les xerrades és totalment lliure.

La darrera de les jornades que s’ha dut a terme a la seu col·legial la va pronunciar el Dr. Federico Adán, que va tractar sobre les llegendes i curiositats històriques de Tarragona. Fins a la fi de les xerrades programades, queden pendents les intervencions “Taurons de terra endins”, a càrrec del Sr. Àlex Ossó (14 d’abril), “Campos de recreo i tranvía”, del Dr. Lluís Ballester (12 de maig) i “L’ADN, el nostre DNI”, una xerrada que impartirà el Dr. Francesc Vallhonrat el proper 9 de juny i que finalitzarà aquesta edició del cicle.

El Dr. Adán va impartir el 10 de març la darrera de les conferències que s’han dut a terme fins ara. A sota, el públic assistent. /GALENS

Èxit d’assistència al cicle de cinema

E

l COMT, l’Ajuntament de Tarragona i la Filmoteca Andrés de Andrés es declaren “satisfets” de l’èxit d’audiència que ha regis-

trat la tercera edició del Cicle de Cinema Mèdic que s’ha dut a terme a l’Antiga Audiència aquest mes de febrer.

Durant aquest mes, el cicle ha ofert un total de vuit pel·lícules de tots els temps i ja s’espera una nova edició del cicle, fet que confirma l’enorme interès que desperta l’exercici de la medicina en el món audiovisual durant la història del cinema.

Les vuit pel·lícules que s’han projectat han tractat el tema de l’exercici de la medicina des d’àmbits molt diversos. /GALENS

GALENS 29

VOCALIA DELS JUBILATS

IV Congrés Estatal de Metges Jubilats El COMT participarà en aquest acte amb idees i aportacions

E

l COMT anima tots els col·legiats i col·legiades que ja estan retirats de la professió a participar en la quarta edició

del Congrés Estatal de Metges Jubilats, que es durà a terme els propers dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 2011 a Barcelona.

Els metges jubilats d’arreu de l’Estat espanyol tenen una nova cita per apuntar a les seves agendes. La quarta edició del Congrés Estatal de Metges Jubilats es durà a terme a Barcelona els propers dies 30 de setembre i 1 d’octubre, en la que serà una trobada de tots els professionals mèdics que vulguin compartir els resultats

dicina puguin retirar-se més enllà dels 65 anys, sem-

de les experiències i activitats que es duen a terme en

pre que es demostri que es troben en condicions de

l’àmbit de cada seu col·legial.

continuar exercint la seva professió. Aquest IV Congrés

El programa d’aquest esdeveniment se centrarà a trac-

estatal donarà a conèixer les necessitats del col·lectiu

tar tots aquells temes d’actualitat que interessin o pre-

de jubilats i serà un excel·lent lloc de trobada i rela-

ocupin als metges retirats, en un moment en què l’edat

ció, motiu pel qual el COMT anima tots els col·legiats

de jubilació ocupa pàgines en els mitjans de comunica-

a partipar-hi activament. Els interessats a assistir-hi

ció i que planteja qüestions tan interessants i útils com

poden posar-se en contacte amb la Vocalia de Jubi-

són la cobertura mèdica dels tractaments mèdics o la

lats del COMT, que els atendrà a l’adreça de correu

possibilitat que els professionals de l’àmbit de la me-

vocalia_jubilats@comt.es o al telèfon 977 232 012.

Els Premis Metges Artistes 2011 es lliuraran l’11 de maig nes. Així, al Col·legi de Metges de Barcelona es podran presentar les obres participants a l’apartat de pintura, dibuix i narrativa; a la seu de Lleida, l’apartat de poesia; a la de Girona, el de fotografia mentre que la seu de Tarragona acollirà l’apartat de cinemaEl Consell de Col·legis de Metges de Catalunya or-

vídeo amateur. El termini de presentació de les obres

ganitza una nova edició del Concurs per a metges

finalitza el dia 1 d’abril i el lliurament de premis es

artistes que inclou diverses disciplines artístiques

farà el dia 11 de maig en la jornada cultural que tin-

com narrativa, poesia, pintura, fotografia o cinema,

drà lloc a Tarragona. Les bases del concurs es po-

i cada seu col·legial acollirà una d’aquestes discipli-

dran consultar a la web del COMT.

30 GALENS

viatges

Jordania, la memoria de Oriente Próximo Dr. Tarabishi

D

el 28 de novembre al 9 de desembre, un grup de metges del COMT es va desplaçar fins a Jordània per veure alguns dels ra-

cons més emblemàtics d’un dels països que conserva les ruïnes en millor estat de Pròxim Orient.

L’expedició estava formada per metges de Tarragona i Reus i hi van prendre part els doctors Victoria Arija, Gabriela Ricomà, Inés Batlle, Conchita Zambrano, M. Tarabishi, Jordi Batlle, Mario Robles, Jaume Calmet, Emilio Vives, y F. Javier Batlle. El Dr. Tarabishi ens ofereix un complert resum dels tresors que amaga aquesta ruta.

Jerash es el nombre de una antigua ciudad de la Decápolis. Sus ruinas representan una de las ciudades romanas más importantes y mejor conservadas del Próximo Oriente y se ubican en la región de Gilead, al noroeste de Jordania.

Recientes excavaciones muestran que Jerash ya estaba habitada durante la Edad del Bronce y la Edad del Hierro (3200 a.C. - 1200 a.C). Después de la

El Arco de Adriano, donde empieza la visita a la ciudad de Jerash./ Cedida por el Dr. Tarabishi.

conquista romana, en el año 63 a. C., Jerash y sus contornos fueron anexionados a la provincia romana de Siria, y más tarde se integró en la Decápolis.

En 90 d. C. se incorporó a la provincia de Arabia, que incluía la ciudad de Filadelfia (actual Ammán).

Los romanos garantizaron la paz y la seguridad en el área, lo que permitió a sus habitantes dedicar su

Durante la segunda mitad del siglo I, la ciudad de Jerash consiguió una gran prosperidad y un periodo de esplendor

tiempo y sus energías al desarrollo económico y a la construcción.

En la segunda mitad del siglo I, la ciudad de Jerash

Adriano visitó Jerash en los años 129-130. Una ins-

alcanzó una gran prosperidad. En 106 el emperador

cripción latina registra la dedicatoria religiosa hecha

Trajano construyó calzadas que atravesaban las pro-

por miembros de la guardia imperial que invernaron

vincias, lo que incrementó las actividades comercia-

allí. El arco de triunfo -o Arco de Adriano- fue erigido

les de la ciudad.

para solemnizar la visita. La ciudad alcanzó un ta-

GALENS 31

viatges Jerash es conocida como la “Pompeya asiática” y es la segunda principal atracción turística después de Petra Durante las Cruzadas, algunos de los monumentos de la ciudad fueron transformados en fortalezas año 614, la invasión persa fue la causa del rápido declinar de Jerash. Sin embargo, la ciudad conoció un

y otomanos, y en 1878 se instalaron en su territorio circasianos procedentes de Asia Central. Desde la década de 1920, las excavaciones y restauraciones de la ciudad han sido casi continuas.

Los más destacados monumentos de la ciudad son: el Arco de Adriano, el circo-hipódromo, dos inmensos templos dedicados a Zeus y Ártemis, el Foro, de forma oval, y rodeado por una hermosa columnata; una larga avenida columnada, dos teatros (el gran Teatro del Sur y el más pequeño Teatro del Norte), dos baños, varios templos de menor importancia y unas murallas casi completas.

La mayor parte de estos monumentos fueron cons-

nuevo período de esplendor durante la época ome-

truidos gracias a donaciones de los habitantes más

ya, como han demostrado recientes excavaciones.

ricos de la ciudad. Desde 350 hubo en la ciudad una

En 746, un gran terremoto destruyó gran parte de Je-

importante comunidad cristiana y entre 400 y 600 se

rash

construyeron más de trece iglesias, muchas de ellas

y sus alrededores. Durante la época de las Cruza-

con ricos suelos de mosaico. La catedral fue cons-

das, algunos de sus monumentos fueron convertidos

truida en el siglo IV. Por la calidad y grado de conser-

en fortalezas, entre ellos el Templo de Ártemis. Conti-

vación de sus restos arqueológicos, se ha llamado a

nuaron existiendo pequeños asentamientos en la ciu-

Jerash la Pompeya asiática. Es la segunda principal

dad durante las épocas de los ayyubíes, mamelucos

atracción turística de Jordania, después de Petra.

El grupo que formó parte de la expedición durante una de las visitas a las ruinas. / Cedida por el Dr. Tarabishi.

32 GALENS

VIATGES

Sortida als museus del Penedès El grup va recórrer diferents punts d’interès cultural de la comarca

U

na quarantena de col·legiats del COMT van

el notari Deu havia acumulat durant la seva vida. El

prendre part en la sortida als museus de

Dr. Sánchez-Cid, especialista (a part de ginecòleg) en

la comarca del Baix Penedès que es va

imatges de verges romàniques, va donar una mostra

dur a terme aquest passat 3 de març. La sortida va

dels seus coneixements que va sorprendre molts dels

servir per descobrir el ric patrimoni cultural de la

companys i, fins i tot, la guia del Museu. Tot seguit

ciutat del Vendrell i els seus voltants i, qui més qui

el grup va visitar el Museu de Pau Casals, que està

menys, va aprofitar la sortida per ampliar coneixe-

estructurat de manera molt didàctica, on va fer un re-

ments.

corregut per les seves dependències, on es mostra la vida i l’obra de l’insigne músic, gran defensor de la

El dia augurava pluja i, tot i que les inclemències me-

pau i de la seva terra.

teorològiques van ser una de les protagonistes de la

Després de dinar al restaurant Cal Tof (no va faltar el

jornada, el grup de col·legiats del COMT que va parti-

xató, plat típic de la comarca) l’autobús es va des-

cipar en la sortida dels museus del Penedès del 3 de

plaçar fins a Banyeres del Penedès, per visitar un

març va aprofitar força bé el dia. L’autobús va arribar

acollidor museu que mostra l’obra del escultor Josep

a Tarragona, procedent de Tortosa amb els companys

Cañas, conegut pel monument als Castells del Ven-

d’aquella localitat, i 38 viatgers (metges jubilats, fa-

drell i el Monument a la Sardana que hi ha a Barcelona

miliars i acompanyants) van enfilar la carretera cap

a la muntanya de Montjuïc.

al Vendrell. La primera visita del programa va ser el

Des del COMT s’anima els col·legiats a participar en

Museu Deu, on el grup va observar la col·lecció de

la propera excursió que es durà a terme el mes de

pintures, escultures, catifes i altres objectes d’art que

juny, cap a les Terres de l’Ebre.

Fotografia de grup. Els assistents, to i la pluja, van gaudir molt de la visita cultural. /GALENS

Oferta Exclusiva per al

902 130 100

COL·LEGI DE METGES

w w w. c l i n i c a b a v i e r a . c o m

DE TARRAGONA

34 GALENS

cirurgia refractiva làser

miopia

hipermetropia

a s t i g m at i s m e

¡A reveure!

Allibera´t de les teves ulleres o lents de contacte amb la correcció visual per Làser de Clínica Baviera

75€

Consulta mèdica preparatòria

IMPRESCINDIBLE PRESENTAR ACREDITACIÓ en la 1ª visita a Clínica Baviera.

35€

925€/ull

Consulta mèdica preparatòria

35€ .

Consulta mèdica preparatòria

875€/ull

Resta de l´any

0 10 Z-

1.095 €/ull

tra ct

ik/Lasek person alit Las ts za ts

D´abril a juny

Tarifa COL·LEGI METGES TARRAGONA

en

Tarifa general

*Exce pte

am

Promoció CORRECCIÓ LÀSER COL·LEGI METGES TARRAGONA

Tarifes vàlides fins el 31/12/11. Promoció no acumulable a altres ofertes.

Som la solució millor vista per a més de 300.000 pacients. A Clínica Baviera aprovfita´t d´aquesta promoció limitada per a tu i els teus familiars directes en la CORRECCIÓ VISUAL PER LÀSER, per ser membre del col·legi de Metges de Tarragona.

Resta de consultes i serveis

20% dte.* *Excepte pròtesis

Reus. Carrer de Castellvell, 12 I 977 32 80 60

L Í D E R A E S PA N YA E N O F TA L M O L O G I A AVA N Ç A D A

Tarragona. Carrer de Pere Martell, 41 I 977 25 19 32

TA R I F E S I P R O M O C I Ó V À L I D A N O M É S A L E S C L Í N I Q U E S D E C ATA L U N YA

GALENS 33

GASTRONOMIA

Tiramisú del COMT Unes postres lleugeres que sempre vénen de gust Ingredients: 4 ous 2 terrines de formatge mascarpone de 250 gr.

7 cullerades soperes de sucre (millor en pols) 1 paquet de melindros Cafè Licor sec: aiguardent, vodka Cacau en pols

Elaboració: El primer que farem serà mesclar en un recipient el sucre amb els rovells dels ous i, lentament, barrejarhi el formatge mascarpone. Reservem la massa que hem obtingut i tot seguit, muntem les clares dels ous, que afegim a la massa. A continuació, remullem els melindros amb el cafè i el licor –ni molt ni poc– i ho posem en una safata formant una capa uniforme. A sobre hi col·loquem una capa amb la massa de for-

matge i, posteriorment, una nova capa de melindros remullats. Repartim la resta de la massa en un nou pis superior. Ho deixem reposar a la nevera fins al dia següent fins al moment de servir, quan tirarem cacau en pols per sobre.

ACUDIT

GALENS 35

MOVIMENT COL·LEGIAL ALTES NÚM. COL.

COGNOMS NOM

RIVAS TENA, ESPEZANDA D. FUERTES ALDA, MARIA LUISA VALENTI MORENO, VICENT GIL FAURE, INMACULADA BRETO TORRES, KATIA MORALES PEREZ, Mª JOSE RUIZ PLAZAS, XAVIER ROY PABLO, ROSA MARIA MUÑOZ PEREZ, JOSEP Mª VILLALBA GONZALEZ, Mª DOLORES BALAN, MIHAIL MURISCOT FORTET, ALBA BARRETO BENITEZ, TATIANA LISBETH SEGARRA COSTA, JORDI FONSECA SANCHEZ, ANDREA MARCELA

4303678 4303691 4304173 4304581 4304775 4304974 4305035 4305268 4305500 4305782 4305798 4305869 4305987 4305988 4305989

NÚM. COL.

COGNOMS NOM

CARRILLO MENDIGAÑO, DARIO CAYADO CABANILLAS, JOSE ALBIOL TOMAS, ANGELICA VALENZUELA ALCARAZ, BRENDA IVETH MEDINA VALLES, JULIO ESTEBAN SUCH ANDRÉS, MARIA TERESA PAREDES LOPEZ, ELENA PETRUSE, LILIANA PLACHIN FATERON, VICTOR FREIDEMBERG ANZALAS, GERMAN IGNACIO DOMÉ CÁNEPA, ALICIA NELIDA DIAZ ARISTIZABAL, URKO SILVA HASEMBANK, PATRICIA VISAR CADENA, ANA MARIA MARTINEZ GARRIDO, ANA MARIA

4305990 4305991 4305992 4305993 4305994 4305995 4305996 4305997 4305998 4305999 4306000 4306001 4306002 4306003 4306004

BAIXES CAUSA DE LA BAIXA

NÚM. COL.

COGNOMS NOM

VERGES ZAMORA, ANTONIO CORTIJO CARREÑO, MIGUEL R. DE BOFARULL PUIGDENGOLES, JORDI COMBALIA ALEU, JOSE MARIA FRANQUET SANZ, FERNANDO BARBERA MONTESINOS, ELDELMIRA RECASENS ALOY, JESUS JOSE ARROYO GOMEZ, ANA AURELIA JIMENEZ FEIJOO, ROSA M. JUAN BERNA, JOSE ANTONIO MUÑOZ FARJAS, ELENA RICART SANCHO, MERITXELL PEIRO MATUREN, Mª ASCENSIÓN PIQUERAS SERRANO, CARMEN NURIA ALCAIDE QUIROS, MARIA JOSEFA REMACHA SIENES, MARIA ROMERO SANTAMARIA, ALBERTO DIAZ SANTOS, EMILIO MUTLLO CANTARELL, SILVIA BUSTAMANTE GONZALEZ, DANIEL ANDRES SERGIO FRESIA, ROBERTO F. MELO GUERRERO, ALEXANDRA M. PACHECO ROCA, SILVIA J. CAMPS, MIGUEL ANGEL LOZANO LOPEZ, MARIA ISABEL DOME CANEPA, ALICIA NELIDA

4300258 4300288 4300296 4300457 4300947 4302049 4302265 4303482 4304219 4304321 4304504 4304570 4304788 4304936 4305005 4305181 4305222 4305348 4305633 4305753 4305839 4305907 4305936 4305948 4305968 4306000

DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI

ANUNCIS PER PARAULES Immobiliària i despatxos Si esteu interessats INCREÏBLE OFERTA. Es ven xalet unifamiliar adossat a la

a publicar el vostre anunci

zona de Cala Romana (Tarragona). Equipaments en bon

a ‘Galens’ podeu fer-ho

estat i immillorables vistes al mar. 6 habitacions. Barbacoa

a través de les oficines del COMT

coberta i piscina privada. Tracte directe amb la propietat.

o al telèfon al 605 860 835.

Interessats trucar al telèfon 669 200 880.

4 GALENS