Galens 173

GALENS 1

1r trimestre 2010 - número 174

Pressupostos COMT 2010 Assemblea Compromissaris L’Espai pel metge jubilat, nou servei col·legial

Entrevista: Montserrat Giralt

Facultat de Medicina URV

Revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

GALENS

2 GALENS

GALENS 3

GALENS Edita Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President Dr. Fernando Vizcarro Bosch Delegat del Consell de Redacció Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció Èxit Comunicació Consell de Redacció Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Èxit Comunicació Redacció Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43005 TARRAGONA Tel 977 232 012 · 977 232 006 Fax 977 236 208 Disseny i publicitat Èxit Comunicació 605 860 898 · 605 860 835 info@exitcomunicacio.com Impressió: Indugraff Fotos Arxiu Galens i Èxit Comunicació Tirada 3.500 exemplars D.L.:B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Sumar i

06 10

Pressupostos Espai 2010 jubilats

1618 Clínica Monegal

La nostra història

2224 Entrevista Dr. Anglès Dra. Giralt Escultor

4 GALENS

GALENS 5 “Els Col·legis han de representar i defensar els interessos dels professionals i la seva ordenació en l’exercici de la medicina, i l’orientació i vigilància de l’exercici professional” El BOE, en el seu número 308, de 23 de desembre de 2009, publica la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per l’adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.

Aquesta Llei adapta la normativa estatal de rang legal, el que disposa la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici que havia incorporat, parcialment, al Dret espanyol, la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior.

Entre moltes d’altres, suposa la modificació de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals. És una normativa molt extensa, però vull ressaltar tres pinzellades: Presenta la “finestreta única” mitjançant la qual els col·legiats podran realitzar tots els tràmits per via electrònica i a distància. També estableix la “Memòria anual” de l’activitat col·legial,

EDITORIAL El Col·legi del segle XXI Fernando Vizcarro Bosch President del COMT econòmica i de gestió, la qual s’haurà d’elaborar cada any, en base al principi de transparència.

Diversos punts de l’article 3, de la Col·legiació, resten redactats de la forma següent: (...) Serà requisit indispensable per a l’exercici de la professió donar-se d’alta al col·legi professional corresponent, quan així ho estableixi una llei estatal (...) Quan una professió s’organitzi per col·legis territorials, només caldrà l’incorporació a un sol d’ells, que serà el del domicili professional únic o principal, per a exercir a tot el territori espanyol (...).

Des dels col·legis hem de vetllar per evitar l’intrusime professional. Hem de tenir les potestats i les facultats - delegades per les administracions públiques estatals i/o autonòmiques - per ser els garants i certificadors dels registres. Hem de representar i defensar els interessos dels professionals i la seva ordenació en l’exercici de la medicina, i l’orientació i vigilància de l’exercici professional.

Estic segur que tot plegat resultarà a fi de bé per a tothom.

Facilita la teva adreça electrònica i rebràs...

• • • • •

e-galens comunicacions convocatòries agenda novetats

... envia’l a comt@comt.es

6 GALENS

ACTUALITAT

Assemblea de Compromissaris Pressupostos per l’exercici del 2010

El

passat

va

celebrar

el Sr. Goula, que va parlar del nou marc legislatiu i

del

Col·legi

el Sr. Camps de l’OMC. En la memòria de secretaria

Oficial de Metges de Tarragona a la Diputació,

es va presentar el conjunt d’activitats administratives

per a l’aprovació del projecte dels pressupostos

i de formació realitzades durant l’any 2009.

econòmics

2010.

Pel que fa als pressupostos d’ingressos i despeses

Dins de l’informe del president, es va parlar dels

per a l’exercici 2010, el gerent del COMT els va

objectius per l’any 2010 i dels serveis pensats

presentar seguint la línia de contenció general

per apropar al col·legiat mitjançant les noves

de la despesa, amb un total de 961.250 euros

tecnologies de la informació i la comunicació. També

i un increment de l’1,45 % respecte a l’exercici

intervingueren la vicepresidenta, la Dra. Abril, que

anterior. Cal palesar què, per segon exercici

va explicar les reformes estructurals a la seu de

consecutiu, no s’ha incrementat la quota col·legial.

Tarragona; el vocal, el Dr. Fontanet, que va detallar

Tots els delegats van votar a favor el projecte de

l’activitat de la vocalia de metges jubilats; el lletrat,

pressupost amb l’abstenció d’un compromissari.

l’Assemblea

30 de

de

novembre

es

Compromissaris

col·legials

per

a

l’exercici

“La contenció de la despesa és un dels pilars dels pressupostos col·legials pel 2010”

“Per segon any consecutiu el COMT ha decidit no incrementar la quota col·legial”

GALENS 7

ACTUALITAT

Facultat de Medicina Visita de la Degana Montserrat Giralt al COMT La Degana de la Facultat de Medicina de la URV, la Dra. Montserrat Giralt i la Vicerectora d’Investigació i Relacions amb Institucions Sanitàries, la Dra. Rosa Solà van visitar les instal·lacions del COMT. En el transcurs de la trobada es van tractar temes diversos com la problemàtica present i que s’agreujarà en el futur, de la manca de metges amb títol de Doctor, condició ‘sine qua non’ actualment per a poder exercir com a professor universitari. Es va acordar estudiar una sèrie de mesures per tal d’incentivar la realització de tesis doctorals per part dels metges de la província. Aquesta reunió respon a l’objectiu del col·legi de conèixer les necessitats del sector sanitari i poder donar resposta.

Dr. Luís Delclós Membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques Bona part del col·lectiu mèdic de Tarragona es va aplegar amb motiu del nomenament del Dr. Lluís Delclós com a membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona. L’acte es va celebrar al Saló d’Actes del Palau Municipal de la ciutat. Amb aquest nomenament, l’Acadèmia vol reconèixer la tasca realitzada per l’oncòleg tarragoní fincat a Houston. Nascut a Tarragona el 1926, el metge radiòleg Lluís Delclòs i Soler ha fet una gran carrera professional en hospitals i centres dels Estats Units. Forma part del MD Anderson Hospital and Tumor Institut (actualment MD Anderson Cancer Center) des del març de 1960. El 1995 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i

8 GALENS

ACTUALITAT

VI Premi Antonio MUZA ‘El Tren del Ciment’ de Ramón Monegal, film guanyador

Ramón Monegal va rebre el premi de mans del President del COMT, Fernando Vizcarro

El saló d’actes del Col·legi Oficial de Metges de

El President del Col·legi de Metges de Tarragona, el

Tarragona va ser l’escenari de la sessió de cinema-

Dr. Fernando Vizcarro va fer l’entrega del premi al

video amb motiu del lliurament del VI Premi Antonio

guardonat. Aprofitant que es tractava d’una sessió

Muza. L’acte va començar amb un recordatori

de cinema es va fer l’estrena de la pel·lícula “Excursió

de les primeres edicions del Premi als anys 70,

a Miravet i Benifallet”, un reportatge de la sortida

estant de president del Col·legi, el Dr. Domènech.

organitzada per la Vocalia de Jubilats el passat mes

Durant la sessió es va projectar la pel·lícula

de setembre. Els nombrosos assistents a l’acte van

“Ha arribat el Xavier” del Dr. Jaume Fontanet

poder comentar les filmacions en el decurs d’un petit

que va ser la guanyadora de la Primera edició

refrigeri que va servir per tancar l’acte. Ara torna a

dels Premis l’any 1971. Tot seguit la pantalla es

ser el moment per a què els metges vagin preparant

va il·luminar amb la pel·lícula premiada en la

les càmeres i definint possibles guions de cara a

present convocatòria, presentada pel Dr. Ramón

la propera edició d’aquests premis que ja són una

Monegal i que dur per títol “El tren del Ciment”.

tradició del Col·legi.

GALENS 9

ACTUALITAT

Comissions deontològiques I Trobada Catalana organitzada pel COMT

Poblet va ser el marc emblemàtic on es va celebrar

del dia va permetre tractar temes com el funciona-

la primera trobada entre les comissions deontològi-

ment de cada comissió, la relació amb la Comissió

ques dels quatre col·legis oficials de Metges de tot

Central a Madrid o la formació.

Catalunya. La iniciativa de la Comissió deontològi-

En aquesta darrer apartat, es va coincidir en la

ca de Tarragona va resultar tot un èxit i ja s’ha posat

importància de reforçar els temes ètics dins de la

data per la propera reunió que es celebrarà l’any

formació del professional com a mesura preventiva

vinent a Girona.

per reduir el número de denúncies que es reben i

La Jornada va servir per posar en comú les inquie-

que en la seva majoria estan relacionades amb el

tuds i vivències de les diferents comissions. L’ordre

tracte entre el metge i les famílies del pacient.

10 GALENS

ACTUALITAT

Nou espai pel metge jubilat Serveis del COMT

U

na de les prioritats de la nova Junta de

darrera de la Sala d’Actes) de la seu del COMT a la

Govern en entrar al COMT, era cercar i crear

Via de l’Imperi de Tarragona. Consta de tres sales:

un espai per als metges jubilats. El metge

una destinada al despatx de la Vocalia, una altra

jubilat, com qualsevol altre treballador, ja ha contribuït

amb televisió i concebuda com a sala de lectura,

a la Societat amb la seva activitat professional i ara

i una sala de reunions i tertúlies on prendre una

és l’hora que els diferents estaments els hi ofereixin

cafè (hi ha màquina) o fer una partida. Properament

l’assesorament i ajut per adaptar-se a la seva nova

s’instal·larà connexió “wi-fi” per qui vulgui portar-se el

realitat. El Col·legi Oficial de Metges ha considerat

seu ordinador i treballar-hi. Les instal.lacions estaran

convenient crear un espai propi de trobada i lleure,

obertes durant les hores de funcionament del COMT,

que alhora estarà obert a la resta de col·legiats en

és a dir, de dilluns a dijous, de 9.oo a 14.oo i de 16.oo

actiu. El nou servei està ubicat a la planta baixa (al

a 19.oo i divendres de 9.00 a 15.00 hores.

GALENS 11

ESTAR COL·LEGIAT AL COMT TÉ MOLTS AVANTATGES ACTIVITATS FORMATIVES · Formació mèdica continuada · Cursos i actes d’actualització científica, cultural i social GABINET JURÍDIC MULTIDISCIPLINAR · Assessorament laboral i fiscal gratuït en l’àrea professional · Possibilitat de presentació gratuïta davant els tribunals en litigis de Primera Instància ASSEGURANCES · Estudi, assessorament i oferiment de la cartera d’assegurances amb més avantatges · Assegurança de Responsabilitat Civil Professional: Pòlissa col·lectiva per a col·legiats · Assegurances gratuïtes d’accidents personals · Assegurances Vida i no vida SERVEIS INTEGRALS INFORMÀTICS · Compte de correu electrònic · Serveis i equips informàtics · Consultoria informàtica gratuïta · Aula d’informàtica.

ASSESSORAMENT FINANCER · Estudi, assessorament i seguiment de inversions financeres · Gestió patrimonial · Convenis amb entitats de crèdit SERVEIS COL·LEGIALS · Caixa d’auxili col·legial · Ajudes a orfes · Ajudes a metges discapacitats · Receptes de jubilats · Vademècum · Talonari d’honoraris professionals · Expedició i venta d’impresos oficials · Utilització de las instal·lacions col·legials · Vocalia de jubilats: espai de trobada, sortides, viatges, concerts i cursos de formació ALTRES SERVEIS COL·LEGIALS · Agència de viatges del Col·legi · Gestió de congressos · Seu per a Societats Científiques · Sales d’exposicions · Resums de premsa · Convenis bancaris

www.comt.es

MediMotor 12 GALENS Està segur que l’assegurança del seu cotxe cobreix el més important?* • En cas de sinistre, Medicorasse li donarà suport i li garanteix defensa jurídica i reclamació.

• En cas de robatori o danys propis, amb assegurança a TOT RISC o TOT RISC AMB

FRANQUÍCIA, indemnització del 100 % del VALOR DE NOU DEL VEHICLE els 3 primers anys, des de la primera matriculació i, en tot cas, el valor que s’indemnitzarà el 4t i 5è any serà superior al valor venal.

• Lliure elecció de taller.

• Cotxe de substitució durant un màxim de 14 dies

per reparacions en taller de més de 15 hores reals, en cas d’accident o robatori.

• Substitució d’una roda, canvi de claus i

subministrament de combustible si el cotxe se'n queda sense**.

’n al e s i Inform 3 667

3 902 1

• Assistència en viatge i indemnització no limitada en

assistència sanitària durant 2 anys, en cas d’accident del conductor assegurat, encara que viatgi en un vehicle que no sigui el vehicle assegurat o en cas d’accident com a vianant o ciclista.

• Cobertura de defensa en multes.

• Reemborsament, en cas de pèrdua total de punts de la persona assegurada, de l’import del curs obligatori, així com de les taxes d’examen (límit màx. 500 €).

• Cobertura dels danys produïts per causes

atmosfèriques (pedregada, neu, pluja, gel,...).

• Amb la seguretat de ser un producte assegurador

d’una companyia líder com ZURICH i intermediat per Medicorasse, que dóna el seu assessorament professional i defensarà els seus drets com a assegurat.

Demani ara un pressupost al 902 133 667 o a medicorasse@med.es * MediMotor (zmp). Resum de la base de la contractació dels paquets de valoració, assistència i defensa jurídica. Les condicions generals aplicables estableixen amb detall totes les garanties a què fa referència aquest resum. Model 2/2.01.03.41, juliol 2006. *Cost màxim: 100 €; no cobreix el cost del combustible.

El producte MediMotor (zmp) és fruit de l’anàlisi objectiva de les assegurances d’automòbil realitzada per Medicorasse.

GALENS 13

ACTUALITAT

Centre de Diagnosi per la Imatge Detecció del càncer de mama

El Centre de Diagnosi per la Imatge de Tarragona, ha adquirit la nova màquina Acuson S2000 ABVS, el primer ecògraf automàtic per a mama del món capaç de realitzar l’anàlisi més avançat d’un possible càncer de mama en deu minuts, en front als trenta que exigeix un examen tradicional.

L’aparell combina l’agilitat, la precisió i la qualitat de la imatge. L’Acuson S2000 ABVS, mitjançant l’ús

per una fotografia aïllada i descontextualitzada.

de tecnologia d’ultrasons 3D, permet decidir si una

A més, ofereix una modalitat de radiació no ionitzant

massa densa detectada en una mamografia és un

combinada amb l’adquisició automàtica d’un gran

quist ple de líquid inofensiu o, ens el contrari, sòlid,

nombre de fins talls en 2D per a produir un 3D

el que exigiria proves addicionals com una biòpsia.

volumètric processat. Aquesta nova tecnologia

Una altra dels seus avantatges és la reproductibilitat

no requereix una formació específica per part

dels estudis. Fins ara era complexe saber si un

del professional que l’utilitza. La màquina va ser

determinada lesió observada per un radiòleg era

presentada en públic per la Dra. Gras del Centre

la mateixa que s’observava amb posterioritat com

de Diagnosi per la Imatge a l’Hotel Gran Palas

a conseqüència de la mobilitat de la mama. Amb

La Pineda amb un absolut èxit de participació

el S2000 ABVS s’obté un volum en 3D que permet

i va despertar un gran interès dels mitjans de

disposar de tota la informació de la mama i no només

comunicació.

Prescripció mèdica Justicia Andalusia

La sala del Contenciós Administratiu de Granada del Tribunal de Justícia d’Andalusia, com a resposta al recurs presentat pel ‘Consejo General de Colegios de Médicos’ va acordar accedir a la suspensió cautelar de l’execució del Decret 307/2009 de 21 de juliol, que defineix l’actuació dels infermers i infermeres en l’àmbit de la prestació farmacèutica’.

Es destaca en la resolució que ‘són tants els vicis d’il·legalitat, sis, que no sembla desproporcionat considerar la mesura cautelar’. Aquesta és una de les primeres reaccions legals que està provocant la decisió del govern andalús que ampli la facultat de prescriure medicaments al col·lectiu d’infermeria.

14 GALENS

ACTUALITAT

Concert de Nadal Èxit d’assistència Cada any, poc abans de començar les Festes de

del concert per piano i orquestra en Re M de Franz

Nadal, el Col·legi de Metges de Tarragona celebra

Joseph Haydn i que va aconseguir una gran ovació

el ja tradicional concert nadalenc. Amb l’objectiu de

del públic. Per concloure el concert, el cor es va afe-

felicitar les festes a tots els col·legiats s’organitza

gir a la orquestra amb la interpretació de les peces

aquesta trobada musical que, per segon any conse-

‘Wachet auf, ruft uns die Stimme’, ‘Zion hört die Wä-

cutiu, compta amb la col·laboració del Conservatori

chter singen’ i ‘Gloria sei dir gesungen’ de la cantata

de Música de la ciutat i del Palau Firal i de Congres-

BWV140 de Johann Sebastian Bach. En definitiva,

sos a on es celebra l’acte. En aquesta segona edi-

una trobada musical que ja s’ha fet un lloc a l’agenda

ció del concert ofert pels joves músics tarragonins,

del col·legi de metges.

l’assistència de públic va tornar a ser, una vegada més, aclaparadora, quedant-se petita la sala Eutyches del Palau.

El repertori del que van gaudir tots els assistents, era una acurada selecció d’obres de reconeguts autors com Bach o Haydn, combinat amb algunes nadales que no poden faltar en aquestes dates. El concert va començar amb l’actuació del Cor de Veus Blanques que van aportar la nota més tendre a la vetllada. Tot seguit, el Cor Jove va oferir cançons tradicionals de la música catalana. La segona part de concert va anar a càrrec de l’orquestra simfònica del Conservatori. La pianista, Rebeca Borja va interpretar l’Allegro

GALENS 15

ACTUALITAT

La felicitació de nadal del COMT Concurs infantil Un dels protagonistes indiscutibles de les festes de Nadal són, sense cap mena de dubte, els més petits. Uns dies molt especials plens d’il·lusió, en els que el Col·legi Metges de Tarragona també hi va voler contribuir. Com? doncs felicitant el Nadal a tots els col·legiats amb una postal feta per un dels fills dels metges de la nostra demarcació. Cada any es celebra un concurs en el que hi poden participar aquests joves artistes. Enguany el guanyador del certamen ha estat el simpàtic Joan Rello Ricart de 6

anys i autor de la felicitació del COMT d’enguany. En la categoria d’entre 7 i 9 anys, Marta Roig Serra va resultar la premiada. Els guanyadors així com tots els infants que s’hi van apuntar, van assistir a la festa de lliurament de premis amenitzada per l’actuació d’un pallasso que va provocar els somriures de tots els nens, encara que també s’ha de dir que els pares acompanyants, col·legues de professió, tampoc s’ho van passar gens malament amb els trucs de màgia i diversió preparats per l’ocasió.

L’actuació que va divertir als assistents

El patge real va visitar el COMT per recollir les cartes

El públic durant la festa

El president i la vicepresidenta lliurant els premis

Postal guanyadora de Joan Rello

Postal guanyadora categoria 7-9 anys de Marta Roig

16 GALENS

ELS NOSTRES HOSPITALS

Clínica Monegal 75 anys d’història sanitària i de la ciutat

L

a història de la Monegal és la història d’un home singular, Ramón Monegal Cerdà, que de jove va tenir un somni que va aconseguir

fer realitat amb molta il·lusió i sobretot amb molt sacrifici.

Ramón Monegal Cerdà va néixer en un poblet miner de Bergadà l’any 1908. Estudia Medicina a Barcelona, combinant els seus estudis amb la feina com a intern a la Clínica Sagrat Cor per poder-se pagar els estudis. Un cop finalitzada la carrera, entra a formar part de l’equip professional de la clínica Figuerola, avui en dia desapareguda. L’ 1 de novembre de 1934, ell juntament amb altres companys decideixen fundar la companyia d’assegurança mèdica de Ramón Monegal. La primera clínica es funda a Barcelona, al carrer Guillermo Tell. Al mateix temps obren a Tarragona, concretament al carrer Unió els primers consultoris Monegal.

L’any 1936 Ramon Monegal es veu obligat a fer una parada en la seva trajectòria professional com a con-

El Dr. Muñoz, Dr. Fernandez Huguet i el Dr. Melià durant la celebració del 75è aniversari

seqüència de la Guerra Civil. Durant els anys que dura el conflicte és cap de sanitat del bàndol republicà. Quan acaba la Guerra, Ramón Monegal decideix continuar amb la revitalització de la seva obra i l’any 1944 inaugura a Tarragona l’actual clínica Monegal. L’èxit i la forta implantació que va aconseguir aquests serveis sanitaris a la ciutat i alhora a la resta del territori és deu a la gran vocació del Dr. Monegal i alhora per l’encert d’envoltar-se d’un gran equip de professionals: Joan Capell com a cirurgià, Francesc Esqué Rué, i el Dr. Amigó, oculista, van ser els pilars que li van permetre fer consolidar el seu projecte.

Ramón Monegal va crear una xarxa sanitària molt important, es van obrir clíniques i consultoris mèdics a Tortosa, Amposta, Alcañiz, Tremp, o Mora. Però aquesta obra era massa gran per un sol home i encertadament va optar l’any 1954, per concentrar tots els seus serveis a Tarragona. El seu fill, Ramón Monegal no recorda un any sense obres a la casa. Una clínica que va obrir com un centre gairebé familiar

Al centre el Dr. Monegal i Sra.; a la dreta el Dr. Capell i Sra.; a l’esquerra Dr. Esqué i Sra.

amb unes 8 habitacions a arribat les 70 necessitant

GALENS 17

ELS NOSTRES HOSPITALS de continues ampliacions. Un dels fets més destacats va ser la creació, l’any 1984, dels nous consultoris al solar adjacent.La clínica Monegal va tenir un gran impacte a la ciutat de Tarragona. Els anys 40, la sanitat pública era molt diferent a la que avui en dia coneixem. Amb els serveis de la Monegal es va donar un grans impuls a la cobertura sanitària del territori. En temps de màxima esplendor del centre, hi havien 45000 abonats en una ciutat de tans sols 40000 habitants. molts eren els ciutadans dels pobles veïns que venien a la Monegal quan requerien de l’assistència mèdica. Hi havien poblacions amb el 90% d’habitants abonats a la clínica Monegal.

La decisió de venir a Tarragona va ser una decisió molt difícil de prendre pel Dr. Ramón Monegal. Barcelona era la ciutat que va veure néixer com a metge al Dr. Monegal i estava molt ben considerat. Però Tarragona va captivar al nostre conegut metge. El seu fill assegura que Ramón Monegal es va enamorar de Tarragona, ‘quan venia a la ciutat, parava al Mèdol i contemplava la posta de sol. Li agradava Tarragona i els seus habitants’.

El Dr. Ramón Monegal fill, ginecòleg de la Clínica

Francesc d’Assís, cirurgià (finat l’any 2008) i Ramón, ginecòleg (a punt de jubilar-se). L’any 1976 va entrar a formar part del grup de ARESA, de cobertura estatal i últimament s’ha incorporat a Mútua Madrileña.

Ramon Monegal Cerdà va morir 27 de setembre del

L’any 2008 va assistir 574 serveis d’obstetrícia, 4208

1991 curiosament el mateix dia en que es va fer la

intervencions quirúrgiques i 11470 serveis d’urgèn-

inauguració de les últimes ampliacions de la clínica i

cies. El futur de la clínica , tal i com assegura el Dr.

que no va poder veure.

Ramón Monegal va molt lligat al futur de la medicina

L’obra de la clínica Monegal ha arribat als nostres

però el que sí que està clar és que la clínica Monegal

dies gràcies també a les noves generacions. Tres

ja és part de la història de l’assistència mèdica de

són els fills i dos els que es dediquen a la medicina:

Tarragona i alhora de la ciutat.

Les diferents remodelacions i ampliacions de la Clínica Monegal

18 GALENS

ELS RECONEIXES?

1935. Restaurant VERSA homenatge al Dr. Luis D “La identificación persona

ELS RECONEIXES?

ALLES. Tarragona. Reunió de metges en Delclós i Valvey per la seva Tesi Doctoral al por radiografias de los senos frontales”

GALENS 19

1935 Èxit d’assistència

20 GALENS

LA NOSTRA HISTÒRIA

1935: Tesis Doctoral Dr. Luís Delclòs La nostra història Dr. Guasch

Dr. Miquel Dr. P.Boschc Dr. Delclos

Dr. Lartigau Dr. Mallafré

Dr. Delmas Dr. Soler

Dr. Aleu Dr. Batistini Dr. Artal

Dr. Soler

Dr. Mestres Dr. Tarres

Dr. Sastre

Dr. Messeguer

Dr. Font

Dr. Mateu Dr. Munné

Dr. Sans Dr. Bosch

?

Dr. Sergio Lucas

Dr. Obregón Dr. Sentís

Dr. Obregón: metge militar Dr. Bosch: medicina general Dr. Sans: medicina general. Va ser President del COMT Dr. Sastre: metge cirurgiá Dr. Artal: metge oculista. Va ser secretari del COMT Dr. Batistini: medicina general. Té un carrer dedicat al seu nom Dr. Aleu: medicina general. A punt de cumplir el 100 anys, ens ha ajudat per configurar aquestes dades. Regidor de l’Ajuntament de Tarragona. Únic supervivent de la foto.

Dr. Mallafré: medicina general. Té un carrer dedicat al seu nom Dr. Lartigau: medicina general, va montar el primer centre psiquiatric a Tarragona Dr. Guasch: metge cirurgià. Va tenir clínica proòpia. Va ser President del COMT i de la Diputació de Tarragona Dr. Miquel: metge pediatra Dr. Delclòs: metge radiòleg Dr. Bosch: va presidir el COMT en un temps de transició Dr. Mestres: metge de Vilallonga. Un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya Dr. Tarres: metge d’ Obstetricia i Ginecologia

Dr. Mateu: metge Otorrino Dr. Munné: va montar el primer laboratori d’anàlisis clínics a Tgna.

Dr. Lucas: metge de Torredembarra Dr. Sentís: metge d’Obstetricia i Ginecologia Dr. Soler i Canyelles: va presidir el COMT durant 10 anys El Dr. Lluis Delclós i Soler aprofitant la seva estada a Tarragona va visitar la seu del COMT fen-li entrega al President documentació gráfica i escrita referent al seu pare Dr. Lluis Delclós i Balvey i del seu avi Dr.Lluis Soler Cañellas (que fou President del COMT). Entre aquesta documentació hi havia la fotografia de l’any 1935 que publiquem a la página centra de Galens, i que es una veritable joia per la Historia de la Medicina a Tarragona.

En una posterior visita a casa del Dr. Aleu, (unic supervivent de la foto, prop a cumplir els 100 anys), vam poguer acabar de indentificar als metges que estaven al voltant de la taula del Restaurant Versalles de Tarragona.

La Redacció de Galens agraeix aquesta aportació dels Dr. Delclós i del Dr. Aleu, al temps que encoratge als demes col.legiats a fer-nos arrivar documentació per l’arxiu del COMT.

GALENS 21

TECNOLOGIA

Premi Antoni Gimbernat Dos malaguenys s’emporten el premi en medicina làser

U

n treball de dos investigadors de la Univer-

de de Cambrils -Robert Benaiges- i el president de

sitat de Màlaga -els doctors Ramiro Rodrí-

la Fundació Antoni de Gimbernat -Mario Trelles- com

guez-Martínez i Luis Felipe Romero- va re-

a membres de la presidència del Premi; el professor

sultar ser el guanyador de la tercera edició del Premi

de la Universitat Rey Juan Carlos i professor emèrit

Internacional Antoni de Gimbernat, que concedeix

de l’Institut d’Anatomia i Biologia Cel·lular de la Uni-

la Fundació Antoni de Gimbernat. Aquest premi va

versitat de Saarland -Pere Mestres Ventura- com a

néixer fa tres anys per reconèixer els treballs sobre

portaveu del comitè científic; el president del Col·legi

els avenços clínics i de laboratori en l’aplicació dels

Oficial de Metges de Tarragona -el doctor Fernan-

làsers en la medicina i la cirurgia. Ahir a la tarda va

do Vizcarro-, el president de l’Acadèmia de Ciències

tenir lloc l’acte d’entrega de premis a la sala de plens

Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears -Josep

del consistori cambrilenc.

Maria Solé- i el vicerector de Relacions Externes de

Els doctors malaguenys han guanyat el primer premi

la URV, Santiago Castellà, com a membres del comi-

amb un treball que investiga en la millora de les apli-

tè honorífic.

cacions del làser en cirurgia, anomenat “El modela-

En el torn de parlaments, els diferents membres dels

do de las estrategias de enfriamiento en la interacci-

comitès científic i honorífic van coincidit en destacar

ón láser-tejido: ayuda a mejorar los resultados de la

la gran qualitat dels treballs rebuts, així com la cons-

aplicación clínica del láser”.

tant implicació de Cambrils i de la Fundació Antoni

En aquest acte hi van ser presents el president del

de Gimbernat en la recerca, en la investigació i en

Parlament de Catalunya -Ernest Benach-; el president

els avenços científics i mèdics amb l’objectiu cons-

de la Diputació de Tarragona -Josep Poblet-, l’alcal-

tant de millorar la salut dels pacients.

22 GALENS

ENTREVISTA

Entrevista a...

Montserrat Giralt Degana de la Facultat de Medicina de la URV

Una de les problemàtiques existents dins de l’àmbit sanitari és la falta de metges. S’haurien d’oferta més places de les facultats de medicina?

Entenem que la manca de metges es correspon més a una falta d’algunes especialitats i en algunes àrees geogràfiques. A mes com és possible que tenint la ratio de metges per 100.000 habitants una de les més altes del mon encara faltin metges?. Per contestar de forma més precisa, caldrà conèixer d’altres realitats per exemple com està organitzat a Andalusia (una orientació de l’assistència amb la realització de diagnòstics en un temps molt curt, etc) i fruits del seu anàlisi, donar noves solucions.

En el nostre entorn conflueixen problemes greus de salut que precisen d’un diagnòstic ràpid i un tractament immediat, amb una població que envelleix, i hi ha un increment de nouvinguts amb una elevada demanda d’assistència.

Ens cal una adequació a les noves necessitats, respostes ràpides per reduir temps d’espera que sols generen ansietat i preocupació a les persones afectades i al seu entorn, la creació de nous recursos, i de formació permanent en nous conceptes i tècniques. Per tant una millorar de la gestió dels recursos humans i tècnics.

Als metges i metgesses ens motiva la satisfacció de curar a les persones, i es necessita un entorn que afavoreixi l’acompliment de l’objectiu de curar a les persones en les millors condicions. La insatisfacció genera problemes i es molt cara.

Augmentar ara el número de places de las facultats no soluciona cap problema. Un metge tarda en formar-se 12-15 anys, així els que han entrat aquest últim any no estaran treballant fins el 2020. Mentre hi ha altres coses a fer per a solucio-

nar la manca d’algunes especialitats en alguns llocs com augmentar el número de places de MIR i donar millors condicions de treball. Molts dels nostres professionals marxen a altres països a treballar.

I en els últims anys ja s’ha augmentat el nombre de formació de metges a Catalunya, s’han creat tres facultats noves i les altres han augmentat d’un 10 a un 20% les places d’entrada.

El problema de la manca de metges es deu en part a una mala distribució?

Pot ser un dels motius com et deia abans a l’anterior resposta, el nostre país utilitzen més que altres ciu-

GALENS 23

ENTREVISTA tadans europeus serveis altament intensius en treball mèdic, com les consultes, i la organització assistencial podria estar generant aquestes deficiències, en el sentit d’utilitzar més professionals dels que serien necessaris per donar assistència de qualitat, donat la tecnologia actual.

El Pla Bolonia com afectarà als estudiants de medicina i futurs metges?

El pla Bolonia porta a les universitats unificar la formació a nivell d’Europa en una millora de les competències. S’impulsa un aspecte tan obvi com l’aprenentatge centrat en l’estudiant i això comporta una major dedicació horària al llarg del tot el curs acadèmic.

Però en el cas concret de Medicina, aquesta ha estat sempre una carrera eminentment pràctica on l’estudiant ha estat sempre un alumne a temps complert i la principal diferència estarà en fer una avaluació de les competències i habilitats i no tan sols centrada en els coneixements, però en els últims anys les facultats catalanes ja venen aplicant sistemes d’avaluació de competències amb les proves ACOE (Avaluació de competències objectiva i estructurada) entre altres noves metodologies d’aprenentatge i d’avaluació.

El món de la medicina és un món molt canviant: canvis en les necessitats assistencials del ciutadà, millores tecnològiques... Com s’adapta el món de la docència a aquesta transformació?

La formació del metge sempre s’ha fet en gran part per professionals en actiu, en ciències de la salut els professors universitaris ocupen places vinculades amb els hospitals universitaris, per tan la formació sempre està adaptada aquest canvis.

Cada cop és més segur que els personal d’infermeria recepti en un futur. Quina és la seva opinió?

La norma permet l’autorització d’alguns medicaments a infermeres i podòlegs.

També podran utilitzar o autoritzar l’ús de medicaments en aplicació de protocols institucionals i plans de cures estandarditzades i en el seguiment protocol·litzat dels tractaments establerts per prescripció mèdica.

En aquest sentit crec que hauríem de tenir en compte la formació d’aquest professionals, quines són les competències i objectius de formació i adaptar-los i valorar la responsabilitat. Fins al moment la formació que reben no és en aquest sentit.

No creu que a la formació dels metges faltes assignatures d’humanitats. I Bioètica?

Es possible que els estudiants de medicina necessitin aprendre habilitats de comunicació En el nou pla d’estudi es contempla aquesta formació, són les noves habilitats i competències que s’ha inclòs junt amb la recerca. En concret a la universitat Rovira i Virgili s’ha concretat amb dues assignatures bàsiques a primer any i després es treballarà de forma transversal al llarg de la carrera amb seguiment i orientació de la formació per ser avaluat en l’últim any. La nostra visió de la medicina contempla els coneixements teòrics, les habilitats clíniques i la comprensió humana. I estem treballant per que s’assoleixin aquests tres aspectes amb èxit i que continuïn siguem una preocupació i un estímul de formació al llarg de la vida.

La Degana rebent un obsequi durant la seva visita al COMT

24 GALENS

METGES QUE FAN HISTÒRIA

Cirurgià ortopèdic

N

ascut a Terrassa (Barcelona) l’any 1938, es va llicenciar en medicina per la Universitat

Dr. Francesc A L’escultor L’any 1970 va iniciar la seva activitat artística en un

de Barcelona l’any 1963 i es va doctorar en

petit taller que ell mateix va habilitar al seu domicili.

cirurgia ortopèdica l’any 1982 al mateix centre uni-

Comenta a treballar amb venes de guix, modelant-

versitari. Va exercir durant 16 anys a l’Hospital de Vall

les tant en petit format com a escala real, però sem-

d’Hebron de la ciutat costal i va ser Cap de Server

pre amb la figura humana com a principal motiu.

de l’Hospital del Mar de Barcelona. L’any 1994 va

Des de bon començament es compara l’obra

arribar a Tarragona, on va treballar també com a cap

d’Anglès amb la de l’escultor ‘pop’ americà Geor-

de Servei de cirurgia ortopèdica a l’Hospital de Sant

ge Segal, amb el que posteriorment manté contacte

Pau i Santa Tecla.

personal a través de Joan Muga, director de la ga-

El seu coneixement de l’anatomia humana, els vo-

leria Joan Prats de Barcelona. Però l’únic punt comú

lums, les articulacions i les tècniques quirúrgiques

dels dos artistes és el ‘blanc’ de la seva obra. Segal

li donen peu a desenvolupar la seva vocació per

treballa traient motlles dels seus models. Anglès, en

l’escultura. Compagina la seva tasca professional

canvi, modela les seves escultures. Totes les obres

com a cirurgià ortopèdic amb la seva passió per l’art

de Segal són a tamany real, mentre que Anglès tre-

i les tècniques per treballar el fang, la pedra i la fusta.

balla amb tots els formats i tamanys. Per a Anglès,

El seu tracte diari amb el guix li permeten arribar a

allò realment important és la figura humana. Fins i tot

conèixer tots els secrets d’aquest material d’ús orto-

quan modela grups per aconseguir una atmosfera

pèdic en medicina i alhora bàsic en la confecció de

real, però sempre com a complement no buscat.

motlles en l’art de l’escultura i el modelatge.

Utilitza també elements reals com poden ser els mobles, instruments musicals, muntura d’ulleres... com

METGES QUE FAN HISTÒRIA

Anglès Garcia

GALENS 25

L’escultor

si d’un collage de pintura es tractés. Actualment tre-

amb figura de bronze i dues fetes amb ve-

balla tot tipus de materials (fusta, pedra, bronze...)

nes de guix (encara hi treballo) i ho vaig

És mundialment conegut, però, pel blanc de les se-

fer com a aficionat. Entre metges vam

ves obres.

fer molta conya perquè treballava fo-

Anglès ha exposat la seva obra a museus de re-

rça com a metge amb aquest mate-

conegut prestigi com el Museu Dalí (Figueres),

rial. Però les crítiques d’art van ser

Museu Charlie Rivel (Cubelles), el Museu d’Art

extraordinàries. Artistes com Santos

Modern de Tarragona o el Museu del Comitè

Torroella o Àngel Marçà van aprovar

Internacional Olímpic (COI) a Laussane. També

la meva obra.... Els de la galeria em

ha exposat a col·leccions particulars de Madrid,

guardaven els diaris i me’ls anaven

Barcelona, Nova York, Chicago, París, Ginebra,

donant. Haig de dir que qui més em

Brusseles i Ambers.

va ajudar va ser Santos Torroella,

Entre les seves obres recents destaca l’escultura

que va morir fa 10 anys, i que era

‘Tarragona als castellers’, creada l’any 1999 i

l’expert més important del món en

que actualment es troba al bell mig de la Ram-

el tractament del guix”. El Dr. An-

bla Nova de la capital tarragonina. L’obra està

glès té el seu taller a Valle Espino-

feta amb bronze i està integrada per un total de

sa (Conca de Barberà), al poble

222 figures humanes a tamany real. L’autor va

natal del seu pare, una població

dedicar més d’un any i mig a la confecció de

on només hi viuen actualment 12

l’escultura. Amic de personatges il·lustres des-

persones. Allà hi té el seu taller

apareguts com Salvador Dalí o Camilo José

a la casa familiar, on treballa a

Cela, El Dr. Anglès ens descriu amb aquestes

diari en noves creacions que

paraules els seus inicis en el món de l’art:

de ben segur coneixerem en

“Vaig començar l’any 72. Natural de Terrassa.

un futur immediat.

Ho vaig fer com un divertiment. Em vam convidar a fer una exposició de metges artistes a sala gaudi de Barcelona. Hi vaig participar Dr. Anglès davant del monument al Castells a la Rambla Nova de Tarragona.

26 GALENS

GALENS 27

OPINIÓ

La risa Dr.Lluís Ballester

on frecuencia no nos preocupan los moti-

C

La expresión de:”Cardos, pinchos y Abrojos”, se

vos que suscitan la risa, pero siempre ha

definen perfectamente, en cuanto los refiere a un

estado en el ánimo de todos el provocarla

Ramillete Literario, como críticas graciosas e inci-

o disfrutar con ella. He consultado y trascribo, que

sivas. Creo que utiliza el nombre de Abrojos en el

ya desde antiguo, la risa, está descrita con gran de-

sentido directo de elemento pinchante o puede que

talle y es motivo de tertulia - “Qué sea la risa, dijo

también en el figurado de dolores, penas, disgus-

Cicerón, (De Oratore, lib 2, núm. 58), de qué manera

tos, contrariedades. Es posible que en algún relato,

se suscite, donde esté, cómo exista, y de tal mane-

exista la intención de ridiculizar a alguna persona y

ra estalle, que deseándola cohibir, no podamos; y

puede que incluso se haga uso de actitudes hirien-

cómo al mismo tiempo, se apodera de los pulmo-

tes, como fundamento para provocar la risa.

nes, de la boca, de las venas, del rostro, de los ojos, cuéntenoslo Demócrito.” La respuesta esquiva de

No parece en principio tener demasiada relación la

Demócrito, nos da una idea de la ignorancia que se

inquietud de saber de Cicerón, con la promoción de

tenía sobre la fisiología de la risa. Así contesta: “Ni

un librillo que podemos suponer picante u ocurren-

este es asunto pertinente a lo que vamos tratando,

te. Po otra parte existe un denominador común, que

y, aunque a ello perteneciese. No me avergonzaría

es la risa. Las tendencias actuales a crear grupos

de no saber lo que ni siquiera alcanzarían los que

de trabajo o talleres, con la finalidad terapéutica

pretenderían saberlo”.

de que, provocando situaciones especiales, logren

Hemos recogido del Diario de Tarragona de 1865 un

provocar la risa. Los participantes alcanzan un es-

anuncio que paso a insertar:

tado de risa colectiva, que crece constante y desordenadamente. Probablemente con ello, puedan crearse lazos de complicidad y de agradables recuerdos. Pienso que puede convertirse en el mejor antidepresivo.

Ciertamente se cumple la descripción de la risa, que apuntaba Cicerón, de ser incontrolada, que nos fuerza los pulmones, los músculos abdominales, y ocasionalmente se une a una discreta incontinencia urinaria, nos hace llorar, se hinchan nuestras venas, el rostro adquiere una rubicundez brillante y finalmente se acaba dejándonos una sensación de felicidad, bienestar, cansancio agradecido y el olvido temporal de nuestros problemas.

28 GALENS

LLIBRES OPINIÓ

L’ejaculació precoç pot tenir solució Dr. Jaume Benages Pàmies. Uròleg LA DAPOXETINA; EL PRIMER FÀRMAC APRO-

de determinades drogues com les amfetamines o la

VAT PEL TRACTAMENT DE L’EJACULACIÓ PRE-

cocaïna. Durant la darrera dècada, els estudis amb

COÇ

fàrmacs per al tractament de l’ejaculació precoç

L’ejaculació precoç és un trastorn d’etiologia psi-

s’han encaminat cap l’augment de l’umbral senso-

cògena, que es defineix com la incapacitat per a

rial penià. Per aquest motiu s’han realitzat múltiples

l’adequat control voluntari de l’ejaculació, la qual

assajos clínics a doble cec amb placebo. Els pri-

es produeix molt abans del desitjat i culturalment

mers estudis es van realitzar amb fenoxibenzami-

acceptat. L’ejaculació precoç, per tant, impedeix

na (simpaticolític) i la clomipramina (antidepressiu

la normal participació de la parella en una relació

tricíclic).

sexual satisfactòria. En determinats casos extrems

Un cop objectivat que els nivells baixos de sero-

pot no arribar a produir-se el coit, i per tant posar en

tonina a l’home s’associen a una resposta sexual

compromís la reproducció.

prematura, les investigacions es van centrar en els

Es tracta possiblement d’un dels problemes sexuals

fàrmacs antidepressius inhibidors de la recaptació

més freqüents del baró, amb una revalença d’entre un 15 i 40 % de la població sexualment activa.

Aquest trastorn constitueix el 31% de les consultes relacionades amb les disfuncions sexuals. Afecta principalment a barons d’entre 20 i 40 anys i s’ha descrit com a comú i normal en les primeres relacions sexuals . Malgrat que s’han realitzat múltiples estudis, basats en les respostes neurològiques davant diferents estímuls sensorials, entre pacients amb ejaculació precoç i voluntaris sense aquesta patologia; les bases neurofisiològiques de l’ejaculació precoç encara no estan clarament definides.

Si bé sabem que la sensibilitat uco-cutània genital no varia entre les persones amb o sense ejaculació precoç, si que es pot sospitar que existeix una correlació entre el temps de latència de l’ejaculació i l’umbral sensorial individualitzat.

Malgrat que es tracta d’una entitat clarament psicosexual, diverses patologies s’han relacionat com a processos afavoridors de l’ejaculació precoç. D’entre elles destacarem els quadres irritatius cervicouretrals (prostatitis), algunes malalties neurològiques (esclerosi múltiple, tumors medul·lars...) i la ingesta

GALENS 29

LLIBRES OPINIÓ d’aquest neurotransmisor, que incrementen els seus nivells tot potenciant la seva acció a nivell pre i post sinàptic i per tant disminuint l’activitat simpàtica en l’ejaculació i el orgasme. D’entre els compostos estudiats, la fluoxetina, la paroxetina i la sertralina són els que varen tenir els resultats més convincents; no obstant aquests fàrmacs, degut a la seva farmacocinètica, no són adequats per al tractament de l’ejaculació precoç i per això mai han tingut aprovada aquesta indicació.

Però la farmacocinètica de la dapoxetina és ben diferent; aquest fàrmac és l’únic inhibidor de la recaptació de la serotonina que presenta una ràpida absorció amb concentracions plasmàtiques màximes (Cmax) en 1-2 hores després de la ingesta del comprimit i amb una biodisponibilitat absoluta del 42% (rang 15-76%) També presenta una ràpida eliminació (té un aclarament ràpid i produeix una concentració plasmàtica residual menor del 5% del pic màxim després de 24 hores.). Aquestes característiques fan que aquest fàrmac sigui adequat per al tractament de l’ejaculació precoç i es converteixi en un medicament purament urològic ja que ha perdut les característiques apropiades per poder utilitzarse com a antidepressiu.

que ens podem trobar són nàusees (8,7%), cefalea (5,9%) i mareig (3%). L’altre presentació és de 60

En els darrers estudis realitzats s’ha comprovat que

mgs i la hem de reservar quan la resposta de 30

la dapoxetina millora significativament el temps de

mgs sigui insuficient i els efectes secundaris siguin

latència d’ejaculació intravaginal (IELT) tot arribant

tolerables.

a multiplicar-lo per 3, 4 o 5 segons el IELP inicial

La dapoxetina s’ha de prendre de 1 a 3 hores abans

del pacient. Per exemple,en el casos més freqüents

de la relació sexual, millor assegut (ocasionalment

d’ejaculació precoç, on els pacients presenten un

pot donar hipotensió ortostàtica) i amb un got d’ai-

IELP d’un minut, en aquests barons , la dapoxetina

gua ple. Cal tenir precaució de no prendre mes d’un

multiplica per 4 el seu IELT. És per aquest motiu que

comprimit cada 24 hores i no associar-lo amb al-

en els països europeus que prèviament ja han co-

cohol, tramadol , fàrmacs antidepressius i fàrmacs

mercialitzat aquest producte, el coneixen popular-

antipsicòtics.

ment amb en nom de la “pastilla dels 4 minuts”.

El preu aproximat de cada comprimit de 30 mgs és

La majoria dels efectes secundaris relacionats amb

de 12 euros i de moment no està

la dapoxetina van ser lleus o moderats i son dosi de-

subvencionat per la seguretat social. A Catalunya la

pendents. La dosi inicial es de 30 mgs; amb aquesta

dapoxetina és comercialitza amb

concentració els efectes secundaris més habituals

el nom de Priligy.

MT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda agenda

MT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenAGENDA

T · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · Ca · COMT

30 GALENS

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda COMT · agenda

OMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda agenda ·

T · agenda · COMT ·

a · COMT

COMT · agenda

XVIè Congrés d’Història de la COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · Medicina Catalana

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·

T · agenda ·

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

enda · COMT ·

agenda · COMT

nda · COMT ·

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

MT · agenda ·

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

enda · COMT ·

Seu: Museu d’HistòriaEspai Metge agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMTRural · agenda · COMT · agenda agenda

Lloc: Sant Feliu de Guixols

Dies: 11-12 i 13 de juny de 2010

T · agenda · COMT ·

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

T · agenda ·

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

nda · COMT ·

Contingut: Medicina rural a Catalunya; HisCOMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agendaa ·Girona; COMT · Les agenda tòria de la Medicina fonts bi-

MT · agenda ·

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

enda · COMT ·

agenda agenda ·

enda · COMT ·

agenda · COMT

bliogràfiques per a la Història de la Medicina

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda ·

· agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

T · agenda ·

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

MT · agenda ·

· agenda · COMT · agenda · COMT · FestaCOMT dels col·legiats agenda · COMT · agenda · COMT · agenda honorífics COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·

nda · COMT ·

agenda agenda ·

enda · COMT ·

nda · COMT ·

· agenda · COMT ·

T · agenda ·

enda · COMT ·

nda · COMT ·

MT · agenda ·

nda · COMT · · agenda · COMT ·

T · agenda ·

nda · COMT · agenda · COMT

nda · COMT · agenda

agenda · COMT

(A la sala d’actes del COMT)

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda ·

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

Lloc: Seu COMT Tarragona

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

Excursió moderHora: ·17 hores agenda · COMT · agenda COMT · agenda COMT · agenda Lliurament ·nista COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · Contingut: diplomes col·legiats agendaVisita honorífics. a Reus agenda · COMT

Dia: 10 març de 2010

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·

Organitza Vocalia Jubilats COMT. Tel. agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · 977232006

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT ·

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · Ca · COMT

GALENS 31

AGENDA

COMT ·

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda COMT ·

agenda ·XCOMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda agenda ·

Col·legi de Metges de Tarragona COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

Sala de l’ANTIGA AUDIENCIA COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda Plaça del Pallol. Tarragona.

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

A les 6.oo de la tarda.

COMT · agenda · COMT Entrada· agenda lliure. · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda DIA 2 FEBRER

DIA 4 FEBRER

DIA 9 FEBRER

DIA 11 FEBRER

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT DIA 16 FEBRER

DIA 18 FEBRER

DIA 23 FEBRER

DIA 25 FEBRER

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

Centre Cultural El Pallol

2010

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda

agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT · agenda · COMT

32 GALENS

VISITA A...

L’ESPLUGA DEL FRANCOLÍ Excursió organitzada per la Vocalia de Jubilats del COMT

Cova de la Font Major

Casal de l’Espluga

Celler i Museu del Vi

Museu Rural

Estem ultimant els detalls de la propera excurssió a cel.lebrar a primavera. Quan estigui tancat el programa definitiu el publicarem a la Web del COMT. Qui estigui interessat en rebre informació personalitzada ha de manifestar-ho a Secretaria i donar els seus telèfons i/o el e-mail.

GALENS 33

MOVIMENT COL·LEGIAL ALTES COGNOMS

NOM

NÚM. COL.

DATA

BALLESTER CID HERNANDEZ LLACER MARSAL RICOMA PEÑA GONZALEZ SANCHEZ JARQUIN CONSTANTE PEREZ SERGIO FRESIA STAN AURA GUZMAN ARGUELLO KOROTKOVA ARAMAYO MANRIQUE GOMEZ PARDO LESTAPIER NUÑEZ GAMBOA ROGET AVETISYAN ROQUER FANLO DEL CASTILLO UBEDA MELE OLIVE WIEDEMANN

AGUSTI MARIA CONSUELO JULIA KARLA BEATRIZ CLAUDIA LUCIA YELITZA YAMILE ROBERTO F MARIA MARIA VICTORIA MARINA NESTOR JOSÉ CLARA YOLEGNE ARIADNA YAMILETH LIANA MARIA ESTHER NORMA MIREA HUGO SANDRO

4303953 4304368 4305835 4305836 4305837 4305838 4305839 4305840 4305841 4305842 4305843 4305844 4305845 4305846 4305847 4305848 4305849 4305850 4305851

03/12/2009 05/10/2009 24/09/2009 29/09/2009 30/09/2009 06/10/2009 07/10/2009 08/10/2009 14/10/2009 27/10/2009 03/11/2009 05/11/2009 06/11/2009 17/11/2009 23/11/2009 23/11/2009 02/12/2009 10/12/2009 22/12/2009

COGNOMS

NOM

NÚM. COL.

MOTIU DE LA BAIXA

AREVALO LOZANO BARDAJI GARCIA MARIN PARDO BATISTA MORALES PARIS SOLEY TORRA RODRIGUEZ

ANGEL ADRIAN SALVA FCO. JAVIER MARIA JESUS MARTA AUGUSTO OCTAVIO ALBERT Mª JOSE NEUS ALBERT NEUS VICENTE JORGE HUMBERTO MARIA TERESA MATILDE LENA SILVIA MYRIAM FABIOLA Mª DOLORES JENI CATALINA ALBERT

4300309 4300677 4301608 4302370 4303917 4303994 4304954 4304974 4305056 4305061 4305080 4305133 4305457 4305597 4305601 4305633 4305686 4305723 4305782 4305783 4305813

DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ DEFUNCIÓ TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI ACORD DE JUNTA DEFUNCIÓ TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI TRASLLAT CESSAMENT EXERCICI ACORD DE JUNTA CESSAMENT EXERCICI CESSAMENT EXERCICI

BAIXES FELIU ALONSO GARRIDO CELMA CASTRO SAIZ MUÑOZ PEREZ MIRO GARASA FERRER SALVADOR MASTRODOMENICO MOLINARES PIN GODOS LUNA MATOS MUTLLO CANTARELL NAYRIUBAR REYES CAVAZOS VILLARREAL VILLALBA GONZALEZ MIU _ RODRIGUEZ ROBELT

34 GALENS

VIATGES

Dubrovnik, la perla de l’Adriàtic Un paratge per despertar els sentits

Dubrovnik, la històrica Ragusa és una ciutat croata, amb un immens atractiu turístic. És coneguda com “la perla de l’Adriàtic”, ja que els seus antics habitants la distingien com a única en una regió plena de barbàrie. Per darrere està rodejada d’elevats penyals de pedra calcària i pel front per les blaves aigües del mar Adriàtic. Art, cultura i història es fonen en aquesta preciosa ciutat, petita i accessible per al viatger, que vol gaudir de grans sensacions al passejar pels carrers de l’antic barri de Stari Grad, que representa el casc antic de Dubrovnik. Els paviments d’aquest són de marbre i els seus carrerons s’omplen de sabor a cada cantonada. Els seus carrers amb escales que mai s’acaben i plens de cultura, juntament amb les vistes que ofereix fan que la visita a la ciutat sigui inoblidable.

Al endinsar-se en les muralles trobem el carrer Stradun, el principal de la ciutat que va ser construït al segle XII i actualment està ple de cafeteries, botigues i restaurants per als turistes. S’hi pot visitar

el Monestir Franciscà que inclou l’Església de San Francis, un temple d’una sola nau, i el Museu del Monestir on s’hi troben tot d’objectes relacionats amb aquest. També el Palau d’Sponza, del segle XIV, és molt bonic de visitar. Solia fer les funcions de duana i casa de la moneda de la ciutat-estat. Avui en dia guarda els arxius estatals i un petit museu dedicat als morts per defendre la ciutat. Un altre palau de la ciutat és el del Rector, on a l’estiu hi fan festivals de dansa i música. Altres llocs d’interès d’aquesta meravellosa ciutat són l’Església de Sant Blaise i la Catedral de Dubrovnik, amb una enorme cúpula.

La gastronomia en aquesta part de Croàcia és molt variada, i molt semblant a la de qualsevol altre país mediterrani. A la zona hi ha bon peix i marisc, encara que també es cuinen tot tipus de carns, sent especialment popular l’anyell.

La festa més destacada de Dubrovnik és el Festival de l’estiu, que dura 45 dies i es celebra entre juliol i agost amb espectacles de teatre i dansa.

GALENS 35

GASTRONOMIA

Brownie de xocolata amb nous El pastisset americà Ingredients per a 4 racions:

motlle rectangular i hi aboquem la barreja ben repartida.

150 gr. xocolata negra per fondre, 5 ous, 200 gr. de sucre,

Introduïm el motlle al forn calent i ho deixem 30 minuts a

150 gr. de nous i 150 gr. de mantega.

180º. Passat aquest temps retirem el motlle i comprovem

Fonem en un cassó 130 gr. de mantega juntament amb la

que la massa estigui quallada. Tallem el brownie i el deixem

xocolata; després ho retirem i ho deixem que es refredi una

refredar almenys mitja hora abans de servir.

mica. Separem les clares dels rovells. Batem els rovells amb el sucre fins que quedin ben cremosos i d’un color blanquinós. Trossegem les nous i les afegim a la xocolata.

Les barregem bé i incorporem la xocolata als rovells d’ou poc a poc. En un altre bol gran batem amb energia les clares fins que estiguin a punt de neu. Amb cura, afegim les clares amb ajuda d’una espàtula al conjunt de la xocolata.

Tot seguit passem el que ens queda de mantega per un

ACUDIT

36 GALENS

PUBLI