Galens 171

GALENS 1

3r trimestre 2009 - número 171

Assemblea de Compromissaris El COMT celebra el Dia del Metge Jubilat a Tortosa Entrevistes: Dr. Labad, pres. Comissió Deontològica, i Dr. Aguadé, endocrinòleg

Revista del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

GALENS

2 GALENS

GALENS 3

GALENS Edita Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President Dr. Fernando Vizcarro Bosch Delegat del Consell de Redacció Dr. Jaume Fontanet Torres Direcció Èxit Comunicació Consell de Redacció Fernando Vizcarro Frederic Mallol Jaume Fontanet Xavier Allué Èxit Comunicació Redacció Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43005 TARRAGONA Tel 977 232 012 · 977 232 006 Fax 977 236 208 Disseny i publicitat Èxit Comunicació La Nau, 24 · 43003 TARRAGONA 605 860 898 · 605 860 835 info@exitcomunicacio.com Fotos Arxiu Galens i Èxit Comunicació Tirada 3.500 exemplars D.L.:B-43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521 Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedir-ne la publicació.

Sumari

06 08

Assemblea Compromissaris

Dia Metge Jubilat

17 18 Avenços Entrevista Joan XXIII Dr. Labad

2022 Dr. Enric Carta al Aguadé Dr. Bítria

4 GALENS

Els metges també gestionem Mutual Mèdica Mutual Mèdica és una entitat de previsió social sense ànim de lucre, creada per metges i al servei dels metges. El Consell d’Administració està format només per metges, que vetllen per oferir les assegurances específiques que el nostre col·lectiu necessita.

La gestió dels recursos amb seguretat i prudència ens permet oferir la màxima capacitat asseguradora amb la máxima garantia: el marge de solvència de Mutual Mèdica supera en 3,5 vegades el mínim legalment exigit.

De metge a metge

Mutual Mèdica us informa: 901 215 216 Oficina virtual: www.mutualmedica.com

GALENS 5

“

Si cadascun de nosaltres tenim clars els conceptes de professionalitat i unitat i complim amb el nostre deure, la nostra professió seguirà sent la millor valorada pels ciutadans del notre país.

“

S

embla un tema retòric i redundant, però crec que el concepte crisi forma part de l’essència de la nostra professió. M’explico: en un sentit o un altre, la nostra professió està sempre en una contínua crisi, necessària pel canvi constant i l’adaptació a les circumstàncies, tant per motius científics d’evolució propis, com ambientals, socials o políticoeconòmics.

Hem passat de l’excés de professionals a la mancança teòrica, però real, en moltes situacions concretes que afecten el nostre territori, sobretot en certes èpoques de l’any en què apareix una sobrecàrrega assistencial.

La nostra professió està subjecta a modificacions externes (modificació de la Llei Sobre Garanties i Bon Ús del Medicament, nou Decret d’Homologació de Títols, nou model retributiu de la sanitat pública, nova Llei General de Salut, Pla de Bolonya, Llei

EDITORIAL

La crisi i la professió Fernando Vizcarro Bosch President del COMT Omnibus, etc.). Però malgrat tot això hem de romandre ferms en els principis deontològics i ètics de la nostra professió i no deixar envaïr el nostre terreny professional per altres professions sanitàries i al mateix temps no fer deixadesa de les nostres funcions com a metges.

No hem d’oblidar mai que la principal finalitat de la nostra professió és el compliment del nostre deure tenint cura i vetllant per la salut dels nostres pacients, i que per això hem d’utilitzar tots els mitjans al nostre abast sense deixar-nos influenciar per motivacions economicistes o politicosanitàries.

Per tot això i tot i el moment crític que estem passant, si cadascun de nosaltres tenim clars els conceptes de professionalitat i unitat i complim amb el nostre deure, la nostra professió seguirà sent la millor valorada pels ciutadans del nostre país.

www.comt.org Entra al nostre portal INFORMA’T

6 GALENS

ACTUALITAT

Assemblea de Compromissaris Aprovació de la liquidació pressupostària de l’exercici 2008

A

la Sala Santiago Costa de la Diputació de

de gestió, la certificació digital, l’assegurança de

Tarragona, el passat 25 de maig de 2009 es va

responsabilitat civil professional, els actes socials

dur a terme l’Assemblea de Compromissaris

i les relacions externes, la revista Galens, la

amb l’assistència de 56 delegats, a més dels

pàgina web col·legial, l’atenció als col·legiats més

membres de la Junta de Govern i assessors de la

grans, la formació mèdica continuada i els serveis

mateixa.

col·legials.

L’odre del dia contemplava l’informe del president

Durant la seva intervenció va donar la paraula a

i la presentació de la liquidació del pressupost

diferents membres de la Junta i assessors perquè

d’ingressos i despeses, i balanç de situació

ampliessin la informació. Així intervingueren la

corresponent a l’exercici 2008, que fou aprovada

vicepresidenta, Dra. Concha Abril; el secretari

per la majoria els delegats amb dos vots en contra

general, Dr. Frederic Mallol; el vocal Dr. Jaume

i cap abstenció.

Fontanet; l’assessor jurídic, Sr. Puig; l’auditora Sra.

El president va informar dels nous Estatuts col·legials,

Benito i el gerent Sr. Vallvé.

del nou equip de l’assessoria jurídica, l’auditoria

Pel que fa als Estatuts, va dir que s’han d’adequar

La sala Santiago Costa de la Diputació de Tarragona va ser l’escenari de l’Assemblea de Compromissaris del COMT del passat dia 25 de de maig.

GALENS 7

ACTUALITAT

A la foto, el Dr. Jaume Fontanet, vocal; la Dra. Concha Abril, vicepresidenta; el Dr. Fernando Vizcarro, president; i el Dr. Frederic Mallol, secretari general, durant la celebració de l’Assemblea de Compromisaris del passat mes de maig a la Diputació.

a la Llei 7/2006 de 31 de maig, de l’exercici de

d’ingressos i despeses de l’exercici de l’any 2008 i

professions titulades i dels col·legis professionals.

després de la intervenció de la Sra. Marga Benito,

Va informar que s’ha creat una comissió que hi

el president, Dr. Fermando Vizcarro, va matisar una

treballa.

desviació que no s’ajustava a les previsions i als

En referència a la signatura digital va dir que s’ha

pressupostos anteriors, i que van suposar unes

optat per la targeta de l’Autoritat de Certificació

pèrdues de l’exercici de 143.000 euros, la part

de l’Organización Médico Colegial (AC OMC).

més important de la qual prové de les despeses

Després de la prova pilot realitzada a les Terres de

generades per la gestió de la Junta anterior, pel

l’Ebre, s’ha procedit a la distribució del dispositiu

que fa les contractacions de l’equip jurídic que

a totes les demarcacions i a data d’avui la recepta

dóna suport al col.lectiu. Aquesta quantitat és, de

electrònica ja és una realitat. La Junta, però, vol anar

moment, provisional, ja que es pensa que finalment

més enllà: mitjançant la certificació digital es tindrà

es recuperarà.

accés a altres possibilitats i serveis, com ara són el

El secretari general, Dr. Frederic Mallol, va informar

reconeixement a nivell europeu de l’acreditació com

de la Formació Mèdica Continuada, la de propera

a metge. Es tracta de caminar cap al futur, es tracta

creació de l’aula MIR a la delegació de Reus, així com

de facilitar la feina, gestionar i minimitzar els costos

dels convenis de colaboració amb els estudiants

del canvi.

de Medicina i la creació de la precol·legiació dels

I pel que fa referència a la liquidació del pressupost

mateixos.

8 GALENS

ACTUALITAT

El COMT celebra la primera edició d

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va celebrar el passat 29 d’abril el Dia del Metge Jubilat, una iniciativa que s’enceta e

natjar els metges que porten almenys 50 anys adherits a Mutual Mèdica, la mútua del Col·legi. L’acte va constar d’una conferènc gaudir també d’una visita al Parc dels Prínceps, un dels indrets més emblemàtics de Tortosa.

La sala d’actes del COMT a Tortosa es va omplir per a escoltar la conferència del Sr. Ramon Bayés sobre la jubilació dels metges. Tot seguit es va dur a terme un dinar de germanor i, per la tarda, els assistents van poder gaudir d’una visita al Parc del Prínceps.

L’

acte que es va celebrar el passat dia 29

el president del COMT, Dr. Fernando Vizcarro, i el

d’abril tenia un objectiu molt clar: homena-

Dr. Combalia, conseller de Mutual Mèdica, entre

tjar els metges que fa més de 50 anys que

d’altres. Després dels parlaments, es van entregar

van començar a exercir la Medicina. Es tracta de la

els reconeixements als metges homenatjats. Es

primera edició d’una diada que es repetirà cada any

tracta de professionals mèdics jubilats que fa més

a diferents seus.

de 50 anys que que estan adherits a Mutual Médi-

La d’enguany, a Tortosa, va començar a les 12h i

ca, la mútua del Col·legi. Tot seguit va tenir lloc una

va estar presidida per la tinent d’alcalde de Salut

conferència a càrrec del Sr. Ramon Bayés, psicòleg

i Serveis Socials de l’Ajuntament de Tortosa, Anna

jubilat, que va parlar sobre la situació amb què es

Algueró. També hi van assistir el director dels SS.TT.

troben els metges quan es jubilen i sobre la necessi-

de Salut a les Terres de l’Ebre, Dr. Ismael Roldan,

tat de mantenir-se actiu quan es deixa de treballar.

GALENS 9

ACTUALITAT

del Dia del Metge Jubilat a Tortosa

enguany i que pretén repetir-se cada any. Aquesta primera edició s’ha celebrat a la seu del COMT a Tortosa i ha servit per home-

cia sobre la jubilació dels metges, el repartiment de guardons i un dinar de germanor. Els assistents, més d’una seixantena, van

Els guardonats Tortosa

José Cid Sans Enrique Boldu Bobin José Guinovart Solé José Montserrat Cavaller José L. Delsors Pujol Pedro Utges Vallespí Josep Pifarré Pifarré José Queralt Culleres Antonio Vergés Zamora

Tarragona

Fernando Salvador González Joan Girbes Sotelo Isidro Riu Garreta Luís Delclós Soler Miguel Aleu Padreny Manuel Montardit Cartaña José Papaceit Pujol Manuel Riera Blanco Ignasi Sanpera Rosiñol Juan Sumoy Sentís

Reus

Agustí Pont Bonastre Francesc Gras Salas Pedro Bernat Vidal Enric Aguadé Sans Miguel A. Arellano Gil Juan Biada Planchat Francesc Subira Rocamora Eduardo Salvadó Llauradó

10 GALENS

ACTUALITAT

II Cicle de conferències de divulgació mèdica Quatre metges de diferents especialitats han estat durant aquest mes de juny els protagonistes del II Cicle de conferències de divulgació mèdica organitzat pel COMT. Es tracta d’un seguit de ponències impartides per professionals mèdics de Tarragona i dirigides als ciutadans. Les xerrades van tenir lloc a la Cambra de Comerç.

Segons el coordinador del cicle, el Dr. Jaume Fontanet, “l’objectiu és que amb aquestes xerrades es pugui recuperar el diàleg entre els metges i els ciutadans. Per això s’han tractat qüestions que interessen qualsevol persona”. Aquest cicle de conferències ha arribat enguany a la seva segona edició i la intenció del COMT és que tingui continuitat.

del cos”. Feliu va parlar, també de manera molt didàctica, apuntant els avantatges d’aquesta tècnica, entre els que destaquen deixar cicatrius més petites, menys dolor per al pacient i una recuperació més ràpida, entre d’altres. La laparoscòpia es va començar a practicar a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona l’any 1992, amb una operació de bufeta.

CIRURGIA PLÀSTICA

DIABETES La primera conferència, el dia 4, va tractar sobre la

La tercera ponència, el dia 18, va ser la del Dr. Car-

Diabetes i va anar a càrrec de la Dra. Ana Megía. La

los Sarmiento i va tocar un tema força polèmic en la

Dra. Megía va parlar de manera molt pedagògica

societat actual, el de la cirurgia plàstica, amb una

sobre els tipus de diabetes més comunes, els mèto-

ponència que portava per títol “Tinc 16 anys i vull

des de control per aquesta malaltia i les mesures

operar-me els pits”.

de prevenció que s’haurien de prendre: dieta sana i

PROBLEMES DEL BRAÇ

equilibrada, exercici, pes adequat...

El Dr. Xavier Aldecoa va tancar el cicle el dia 25 par-

LAPAROSCÒPIA

lant sobre els problemes que tenen molts esportis-

El dia 12 el Dr. Francesc Feliu va parlar sobre la La-

tes al braç. El Dr. Aldecoa va parlar sobre els pro-

paroscòpia amb la conferència “Operar des de fora

blemes més freqüents de la mà, el colze i l’espatlla.

Dra. Anna Megía:

Dr. Francesc Feliu:

Dr. Carlos Sarmiento:

Dr. Xavier Aldecoa:

“Tinc diabetes, què he de “Operar des de fora del “Tinc 16 anys i vull operar- “El braç no em funciona fer?”

cos”

me els pits”

bé”

GALENS 11

ACTUALITAT

Cloenda del Club Ginecològic El 15 de juny es va celebrar l’acte

Joaquim Calaf, de Barcelona),

de cloenda del curs acadèmic

“Tractaments a la menopausa”

del Club Ginecologic Tarragona

(Sr. Carles León,

del Lab.

“Isoflavones i menopausa” (Dra.

– Reus. Els temes i ponents del

P&G), “Ganando el futuro en

Magda Duran, de l’Hospital

curs 2008-09 han estat: “La

anticoncepción” (professor Dr.

Clínic de Barcelona). L’acte va

calç a la vida de la dona” (Dr.

Vicente González, de Zaragoza),

finalitzar amb un sopar, on el Dr.

Raimon Farré, de l’Hospital Sant

“Nou

oral:YAZ

Fargas va donar l’alternativa al

Joan de Reus), “Col.loqui vers

(Dra. Luisa Burruel, de la Clínica

president pel curs 2009-2010,

la menopausa” (professor Dr.

Sagrada Família de Barcelona) i

Dr. Carles Vallvè.

anticonceptiu

Benvinguda als nous MIR El 19 de maig va començar el

També faran l’especialitat aquí

curs pels MIR amb un acte de

llicenciats d’Amèrica Central i

benvinguda celebrat a l’Hospital

del Sud i de l’Europa de l’est.

Universitari Joan XXIII. Els nous

Pel que fa a l’especialitat de

i Comunitària faran la seva

MIR, més els dos FIR i els 4

Medicina de Família només ha

especialització complementant

LLIR s’han llicenciat en la seva

quedat sense cobrir una plaça

l’Atenció Primària i l’Hospitalària,

majoria a la URV, però també a

de les 22 acreditades. Els

passant la meitat del temps als

d’altres universitats catalanes.

residents de Medicina Familiar

dos nivells assistencials.

Orles per als nous metges El passat dia 7 de maig, en un

És la 26a promoció que surt de

acte solemne celebrat al Teatre

la nostra Facultat i l’acte va ser

Fortuny de Reus, es van imposar

apadrinat pel director mèdic de

les

als

l’Institut Universitari Pere Mata,

estudiants que han finalitzat la

Dr. Antoni Labad, acompanyat

carrera a la Facultat de Medicina

de la degana de la Facultat, la

de la Universitat Rovira i Virgili.

Dra. Montse Giralt.

orles

de

Medicina

La Dra. Teresa Rué, guardonada En

la

novena

dels

El treball premiat porta el nom

Concursos Artístics per a Metges

EQUIVOC. Anteriorment, la Dra.

que organitza el Col·legi Oficial

Rué ja havia obtingut un premi

de Metges de Barcelona i en

de poesia lliure de l’Ajuntament

l’apartat de Narrativa, la nostra

de Salou. Actualment participa

companya

en

Dra.

edició

Teresa

Rue

un

taller

d’escriptura

a

Cabrelles ha estat guardonada

l’Escola de Lletres de Tarragona.

amb el segon premi de narrativa.

Enhorabona pel guardó!

12 GALENS

ACTUALITAT títol en la Sanitat Pública.

Segueix el tema mestos

El Ministeri de Sanitat i Consum

Malgrat que s’han concedit títols

la realitat i fer propostes a

ha instat el departament de

d’especialitat a metges que

l’Administració. La Comissió de

Salut de la Generalitat a que

tenien la formació d’especialista

Sanitat del Congrés de Diputats

comuniqui el número de metges

sense titol (MESTOS), encara

va aprovar una proposició no

que estan treballant en aquestes

són molts els companys que

de llei per instar al Govern que,

condicions a Catalunya. Els

exerceixen com a especialistes

en el termini de sis mesos i amb

companys del COMT que vulguin

sense tenir-lo acreditat. El Col.

la col.laboració de les CC.AA.,

ampliar

legi de Metges de Barcelona ha

es quantifiquin els metges que

poden dirigir-se al Sr. Goula de

engegat un estudi per conèixer

fan la feina d’especialista sense

l’Assesoria Jurídica.

aquesta

informasció

Reunió de Metges Jubilats de Catalunya El 17 d’abril es van reunir al

Les idees són semblants i la

COMT

dels

minsa participació dels metges

Metges Jubilats dels Col.legis de

és una constant. En la reunió es

Metges Catalans. El Dr. Ramis, la

va acordar organitzar actes en

que, de moment, no es podrà

Dra. Martin-Vega, el Dr. Darder,

què puguin participar tots els

dur a terme la sessió explicativa

el Dr. Pons i el Dr. Fontanet van

metges de Catalunya, no només

del Pla de Protecció Social de

intercanviar impressions sobre

els col·legiats de l’organitzador.

Barcelona que s’havia acordat

les accions que fa cada Col.legi.

D’altra banda, cal esmentar

en l’anterior reunió.

representants

Sopar solidari del Telèfon de l’Amistat Membres de la Junta de Govern

telèfon (977.23.11.11) rep les

van assistir al sopar solidari

trucades dels ciutadans amb

del Telèfon de l’Amistat que

problemes que cerquen ajut.

cada any organitza el Padre

La recaptació d’aquest sopar

Mario Buonanno dels Pares

es destina a atendre casos de

Rogacionistes de l’Ermita del

necessitat. Actualment aquesta

Loreto de Tarragona.

associació té 500 membres.

Aquest

La Dra. Abril i la Dra. Rico amb l’Arquebisbe i el Padre Mario

han entrat en vigor, cal dirigir-

Acord amb Halcón Viajes

se a l’oficina central d’Halcón

El Consejo General de Colegios

concret, s’han establert unes

Viajes a Pozuelo de Alarcón

de Médicos i Halcón Viajes han

taxes reduïdes, especials per

(Madrid).

arribat a un acord a partir del qual

l’emissió de bitllets d’aquest

Per a reserves d’avió, tren i

tots els Col·legis de Metges, els

col·lectiu professional. Aquestes

hotels: 916630252.

metges col·legiats d’Espanya

tarifes seran vàlides tant per

Per a viatges de vacances:

i els treballadors del Consejo

viatges

902195604 o 915538701.

tindran tarifes i descomptes

particulars. Per a beneficiar-se

Peticions

especials en els viatges. En

d’aquestes condicions, que ja

csemasdrid@halcon-viajes.es

professionals

com

per

e-mai:

GALENS 13

ACTUALITAT

Beques A.M.A. pels estudis de MIR Mireia García-Villarubia i Manel Recasens

han

guanyat

les

beques per estudis MIR que cada

any

otorga

Agrupació

Mútua Asseguradora. El delegat d’A.M.A a Tarragona, Juan del Pozo va entregar les beques.

Jornada sobre el nou certificat de defunció El passat dia 16 d’abril es va

amb el Certificat Mèdic de

celebrar a la seu del COMT

Defunció i, per l’altra, havien

una

informar

d’omplir l’apartat corresponent

els col·legiats sobre el nou

a les causes de defunció al

certificat mèdic de defunció i

BED (Boletín Estadístico de

butlletí estadístic. Amb aquest

Defunción).

nou model se simplifica

la

Amb el conveni signat entre el

doble tasca que tenien els

CGCOM i l’INE s’ha editat un nou

metges fins ara. Per una banda,

model conjunt per a simplificar

havien de certificar la defunció

el procés.

jornada

per

Club dels Metges Jubilats La Vocalia de Metges Jubilats ha creat un Club al qual es poden apuntar tots els metges jubilats interessats a participar i col.laborar en totes o algunes de les activitats socioculturals que s’organitzin des de el Col·legi.

Cal donar les dades a la Sra. Mar Orellana, directora administrativa del COMT. Als membres del Club se’ls avisarà a través del correu electrònic i/o per telèfon.

VIATGES

14 GALENS

Hi ha sentiments que s’han d’aprendre a interpretar

Música clàssica i moderna.

Formacions pròpies: big band combo jazz combo rock ... i molt més

Passatge Cobos, 3 43001 TARRAGONA Tel.: 977 231 720 esmusica@estudidemusica.com www.estudidemusica.com

GALENS 15

ACTUALITAT

Acords de Junta de Govern Acords de la Comisio Permanent 16.4.09 S’informa de l’elaboració d’unes normes per la utilització de les sales del Col.legi conjuntament amb unes tarifes de la mateixes.

S’informa de l’acte del COMT i MMCB sobre els col.legiats que fa 50 anys o més que pertanyen a la mútua i que tindrá lloc a Tortosa el proper 29 d’abril.

Rovira i Virgili i Catalunya, en la qual es va comunicar que hi ha previst una trobada europea l’any vinent a Barcelona i s’aprova el suport institucional del COMT.

14.5.09 El Sr. Josep M. Vallvè exposa la liquidació del pressupost d’ingressos i despeses i balanç de situació corresponent a l’exercici del 2008.

S’informa de la reunió amb l’Associació d’estudiants de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat

20.5.09 S’aprova remetre una carta al Dr. Josep Bitria Ibars, director de Atenció Primària del Camp de Tarragona, en relació al document “La infermeria familiar i comunitària. Gestió de demanda” de l’ICS (anex 3).

Acords de la Junta de Govern 22.4.09 S’informa que s’ha tramès a tots els col.legiats, per e-mail, l’inici de la campanya de la declaració de renda.

Serveis del COMT pel col.legiat Acord amb Viatges Barceló Assessorament jurídic. Assegurances Medicorasse. Fundación Patronato de Huerfanos. Gestoria. Formació Mèdica Continuada. Aula MIR. Mitjans de Comunicació. Certificació digital. Acords financers. Agència de viatges. Activitats socioculturals. Biblioteca virtual Galenics.

Fundació Privada de Gestió Clínica. Descomptes del Club COMT. El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona i Viatges

tes en la contractació de viatges per part dels

Barceló han arribat a un acord de col·laboració a tra-

col·legiats. Recull, a més, l’emissió i enviament de

vés del qual l’agència ofereix una sèrie d’avantatges

documentació de manera gratuïta. Els canals de

als col·legiats i tot un seguit de serveis a la seva

contacte entre els metges i l’agència són les tendes,

disposició.

la web i el CAV.

Entre els serveis, destaca la gestió dels viatges,

Pel que fa als avantatges econòmics de què po-

oci i vacances, l’atenció de sol·licituds, informació,

den gaudir els col·legiats, prèvia presentació de

assessorment i reserves de viatges (programes de

l’acreditació, parlem de fins a un 5% en viatges i

vacances, tot tipus de bitllets d’avió, hotel, assegu-

vacances. A més, també s’ha contemplat la possi-

rances, viatges fets a mida...), entre d’altres avan-

bilitat de fer un pagament ajornat a 3 mesos sense

tatges.

interessos. D’altra banda, Viatges Barceló també re-

L’acord també estableix una política de descomp-

galarà viatges.

MediMotor 16 GALENS

Està segur que l’assegurança del seu cotxe cobreix el més important?* • En cas de sinistre, Medicorasse li donarà suport i li garanteix defensa jurídica i reclamació.

• En cas de robatori o danys propis, amb assegurança a TOT RISC o TOT RISC AMB

FRANQUÍCIA, indemnització del 100 % del VALOR DE NOU DEL VEHICLE els 3 primers anys, des de la primera matriculació i, en tot cas, el valor que s’indemnitzarà el 4t i 5è any serà superior al valor venal.

• Lliure elecció de taller.

• Cotxe de substitució durant un màxim de 14 dies

per reparacions en taller de més de 15 hores reals, en cas d’accident o robatori.

• Substitució d’una roda, canvi de claus i

subministrament de combustible si el cotxe se'n queda sense**.

’n al e s i Inform 3 667

3 902 1

• Assistència en viatge i indemnització no limitada en

assistència sanitària durant 2 anys, en cas d’accident del conductor assegurat, encara que viatgi en un vehicle que no sigui el vehicle assegurat o en cas d’accident com a vianant o ciclista.

• Cobertura de defensa en multes.

• Reemborsament, en cas de pèrdua total de punts de la persona assegurada, de l’import del curs obligatori, així com de les taxes d’examen (límit màx. 500 €).

• Cobertura dels danys produïts per causes

atmosfèriques (pedregada, neu, pluja, gel,...).

• Amb la seguretat de ser un producte assegurador

d’una companyia líder com ZURICH i intermediat per Medicorasse, que dóna el seu assessorament professional i defensarà els seus drets com a assegurat.

Demani ara un pressupost al 902 133 667 o a medicorasse@med.es * MediMotor (zmp). Resum de la base de la contractació dels paquets de valoració, assistència i defensa jurídica. Les condicions generals aplicables estableixen amb detall totes les garanties a què fa referència aquest resum. Model 2/2.01.03.41, juliol 2006. *Cost màxim: 100 €; no cobreix el cost del combustible.

El producte MediMotor (zmp) és fruit de l’anàlisi objectiva de les assegurances d’automòbil realitzada per Medicorasse.

GALENS 17

ELS NOSTRES HOSPITALS

TIC, TAC, TIC

Els avenços tecnològics de l’Hospital Joan XXIII Dr. Xavier Allué

L’

Hospital Universitari Joan XXIII, ara integrat amb tot l’ICS al Parc Sanitari Joan XXIII, sempre manté la seva aposta pel desenvolupament tecnològic.

Cada nou avenç, en estris, equipament o metodologia que, en la línia que “las ciencias adelantan que es una barbaridad”, ha anat apareixent d’ençà que l’hospital va obrir les seves portes l’octubre de 1967, s’ha incorporat al servei de pacients i de professionals. Malgrat dificultats pressupostàries i repetits períodes de crisi econòmica com el que sembla que estem vivint, sempre s’ha procurat incloure equipament cada dia més complex—i per tant més car—a la dotació del centre. El més recent pot ser el relacionat amb les noves Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), ara que ja fa 23 anys que es va instal· lar, per exemple, el primer Tomògraf Axial Computeritzat (TAC).

Sobretot comporta la disponibilitat de tota la informació clínica del pacient en tot el sistema i dependències, amb garanties per a la confidencialitat.

L’ICS-Tarragona just ara compleix els primer sis mesos

No som els primers, puix que altres prestigiosos hospitals de la província ja havien informatitzat els seus sistemes, però per volum i complexitat i el que representa de compatibilitat amb tota la xarxa dels centres de l’ICS, l’avenç és considerable. Com ho està sent l’esforç per a fer-lo funcionar. El canvi de cultura i d’habilitats ha recaigut un cop més en la disposició i voluntat dels professionals. Quan el Dr. Ignasi Sampera de Traumatologia o el Dr. Agustí Tarrés de Pediatria, amb l’aparició dels primers PC van començar a introduir dades de malalts i a fer informes d’alta amb un ordinador, allà per l’any 1985, ja sabien que, tard o d’hora, tot aniria per via digital. I encara ni s’albirava el que ha estat la revolució d’Internet.

d’aplicació d’un sistema integrat de registre informàtic digital de totes les activitats. El programa ARGOS, sostingut amb la tecnologia de la Systeme, Anwendungen und Produkte, AG (Sistemas, Aplicaciones y Productos= SAP), permet que tan les activitats assistencials com les administratives es puguin conduir i realitzar amb suport digital. Això vol dir la pràctica desaparició del suport en paper per històries clíniques, peticions analítiques i tota l’altra paperassa que es necessita per a una atenció medico-sanitària moderna, i també del suport en pel·lícula fotogràfica, les clàssiques radiografies, de totes les proves de diagnòstic per imatge.

Ara la posta en marxa ha representat esforços addicionals puix que les “interficies” (neologisme per les pantalles) i l’agilitat del sistema no resulten tan amables com sistemes menys complexes . I encara no s’ha començat a treure el profit que un sistema integrat permet. Professionals i pacients encara poden patir per aquestes dificultats que generen alentiment i ocasionals frustracions d’haver de tractar màquines.

Però, com tants d’altres avenços tecnològics, aviat se’ns convertiran en imprescindibles, necessaris i desitjats. Com el progrés. Mica en mica. Sense pausa.

Com un rellotge de precisió: TIC, TAC, tic, tac...

18 GALENS

ENTREVISTA

“Plantegem cursos de formació per als membres de les comissions deontològiques” Antonio Labad Alquézar President de la Comissió Deontològica del COMT

A

ssessorar la Junta de Govern en totes les qüestions i en tots els assumptes de la seva competència i valorar l’existència o no de transgressions a les normes deontològiques en les qüestions estrictament ètiques. Aquestes són les funcions de la Comissió Deontològica del COMT. Darrera de tot això està la feina de diversos professionals que vetllen perquè els seus col·legues de professió siguin defensats quan actuin correctament i denunciats quan cometin mala praxis.

El Dr. Antonio Labad està al capdvant d’aquesta Comissió Deontològica. ¿Dr. Labad, quants casos arriben cada any a la Comissió Deontològica?

Antonio Labad: Tenim entre 10 i 12 casos cada any. Es tracta de casos vinculats a usuaris o familiars d’usuaris en relació a alguna intervenció que es considera dubtable des del punt de vista de la praxis mèdica, o problemes entre col·legues de la professió, problemes d’algun metge en relació amb les institucions sobre la llibre autonomia dels metges i la lliure actuació dels professionals.

El fet d’avaluar actuacions de companys de professió no resulta una mica incòmode? No es creen enemistats?

A.L.: La veritat és que, en ocasions, no és gens còmode. La Comissió no és partidista ni ho pot ser mai. Si no, no tindria raó d’existir. Pretenem que els

aspectes ètics adquireixen una ma“jorElsrellevància cada dia. La societat demana excel·lència i això requereix d’una part humana, que s’ha perdut una mica

“

nostres col·legiats tinguin un comportament adequat en la seva praxis. Si entenem que no és el correcte, ho notifiquem, ho hem de fer. No som corporativistes. Ho tenim molt clar. Per a resumir-ho, la nostra missió és defensar el metge quan la seva praxis és correcta. Per això quan considerem que no ho és, el denunciem. ¿Quants cops l’any es reuneixen?

A.L.: Ens reunim un cop al mes i analitzem els casos que ens arriben. De fet, encara no hem tingut cap reunió on no hi hagi hagut algun cas per analitzar.

Però, a més d’això, també tractem altres qüestions perquè la Comissió té altres funcions.

ENTREVISTA

GALENS 19

Quines són aquestes funcions?

A.L.: Per exemple de tipus formatiu. Cada cop estem prenent més consciència de la necessitat dels membres de les comissions deontològiques provincials de formar-se. La Comissió nacional planteja la possibilitat de fer reunions amb les comissions provincials per fer formació entre els diferents membres.

Considerem que hem d’estar preparats i per això volem fer cursos i seminaris. De fet des de Tarragona estem intentant fer reunions amb les 4 comissions deontològiques provincials de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona) per tal d’establir uns criteris generals en formació i en d’altres temes.

Quin tipus de formació necessiten els membres d’una comissió deontològica?

A.L.: No vull dir que necessitem màsters en Bioètica, tot i que jo, personalment, m’hi matricularé el proper curs, però és evident que hi ha persones amb experiència que ens poden formar. Cal fer cursos, seminaris..., on

“ Des de Tarragona hem plantejat reunions periòdiques amb les 4 comissions provincials de Catalunya per a establir criteris generals en qüestions de formació i en altres temes que considerem de vital importància

“

es parli d’antecedents, de casos que ja han estat solucionats i que ens poden ajudar en casos futurs.

Pensa que parlem de qüestions ètiques i les nostres ressolucions es fonamenten sempre en el codi deontològic de la professió, però, tot i així, quan entrem a formar-ne part, no tenim experiència en aquest àmbit.

Els aspectes ètics estan adquirint una major rellevància dia rere dia. La pròpia societat cada cop és més crítica amb els professionals i es busca l’excel·lència. Aquesta excel·lència necessita d’una

part humana, una part que potser s’ha perdut una mica amb els avenços tecnològics. Abans el metge estava pendent dels seus pacients. Ara la relació metge-pacient s’estableix en grups: un pacient passa per diversos metges. La història clínica és la que articula quin professional atén a aquell pacient. Així, el vincle afectiu que hi havia entre metge i pacient es va perdent.

A les universitats es parla de diagnòstics, de pràctiques mèdiques..., però el pacient passa a un segon plànol. I això s’ha de recuperar. De fet, ho estem fent: a la Universitat Rovira i Virgili hi ha una assignatura d’aquest tipus que fins ara era optativa i passarà a ser obligatòria, tindrà un pes específic important.

Tot i que els metges som professionals, hem de pensar que els pacients posen la seva vida a les nostres mans i per això necessiten sentir-se segurs i necessiten aquest vincle personal amb el metge. Així és com funcionava abans i això és el que estem intentant recuperar. D’aquesta manera, podrem tornar a practicar una sanitat més propera, més de tu a tu, i més humana.

20 GALENS

METGES QUE FAN HISTÒRIA

L’endocrinòleg

N

Dr. Enric Ag

ascut a Reus l’any 1920, Enric Aguadé i Sans, es va llicenciar a Barcelona i el 1947 va examinar-se del grau de llicenciatura

obtenint el premi extraordindari. Va fer el doctorat a Madrid i un any després es va establir a la seva ciutat, Reus, com a endocrinòleg, on va cessar la seva activitat l’any 2000. “No ho hagués deixat mai, perquè no me’n vaig cansar cap dia - explica el Dr. Aguadé- , però potser ja era una mica massa gran per anar cada dia caminant fins a Reus, on tenia el despatx (l’endocrinòleg viu en una casa als afores de la capital del Baix Camp).

Va ser secretari fundador i president de l’Hemeroteca Mèdica de Reus. I quan aquesta es va integrar a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, va ser un temps president de la filial de Reus. També va ser president de la Junta Comarcal del Baix Camp del Col·legi de Metges i vicepresi-

“ Durant més de 50 anys de professió, ha gaudit molt de la seva feina. El que més li agradava era fer règims per als seus pacients, sobretot els diabètics

“

dent primer del COMT durant tota l’època del Dr. Josep Maria Bertran.

Ha gaudit moltíssim de la seva professió, segons les seves paraules: “El que més m’agradava era fer els règims per als meus pacients: obesos, diabètics..., tot i que aquests últims eren els més importants per a mi”. El Dr. Aguadé explica durant els més de 50 anys de professió “la medicina va evolucionar molt i la dietètica encara més. Els costums han canviat molt i la manera de menjar de la gent també. Quan jo vaig començar a fer de metge, no hi havia pa ni

productes de pastisseria. La gent passava gana.

Ara les coses han canviat molt. Tenim de tot i, a més, dia rere dia s’aprén a menjar bé. La gent va prenent consciència que cal menjar per viure, no viure per menjar”.

El Dr. Aguadé ha publicat diversos treballs sobre temes mèdics. L’any 1996 l’Ajuntament de Reus li va imposar la Medalla de la Ciutat per la seva dedicació a promocionar els estudis de Medicina a la capital del Baix Camp i pel seu interès per l’excursionisme (concretament, com a membre dels Senders de Gran Recorregut del Baix Camp).

Els hàbits alimentaris han anat “canviant amb el temps. La gent va prenent consciència que cal menjar per viure, no viure per menjar

“

GALENS 21

METGES QUE FAN HISTÒRIA

L’excursionista

guadé Sans La professió d’Enric Aguadé i Sans ha estat també vocació, però el seu cor està dividit entre la medicina i l’excursionisme. “De ben jovenet ja anava d’excursió. Sempre m’ha agradat molt”, comenta el Dr. Aguadé, que ha dedicat bona part de la seva vida a marcar camins per a fer rutes a peu.

L’any 1973 va entrar a formar part del Comitè Català de Senders de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i en va ser president durant més de 25 anys.

Moltes distincions Per tota la seva dilatada trajectòria com a excur-

El Dr. Enric Aguadé en una de les múltiples excursions que ha fet al llarg de la seva vida.

sionista, el Enric Aguadé ha estat guardonat amb múltiples distincions, com les insígnies d’or de la

cies que explica. “Quan tenia 75 anys vaig anar a

Diputació de Tarragona, de la Federació d’Entitats

Santiago de Compostela fent etapes de 35 quilòme-

Excursionistes de Catalunya, la medalla de Forja-

tres per dia. Ho vaig fer en tres estius”, explica amb

dors de l’Esport a Catalunya, el premi Humanisme i

orgull. Una altra de les excursions que recorda és

Esport de Barcelona. També va obtenir el trofeu de

la de Reus a Lourdes. “Són 340 quilòmetres i s’han

la Federación Española de Montaña pels seus 25

de travessar 4 carenes de muntanyes. Ho vam fer

anys de dedicació als Senders de Gran Recorregut,

en 12 dies”.

la Creu de Sant Jordi (2000) i el 2003 el premi de

El Dr. Aguadé també recorda amb un somriure als

Medi Ambient.

llavis el que considera una de les millors excursions:

Quan parla de l’excursionisme, se li il·luminen els

de Reus a Montserrat. “Vam estar 25 hores cami-

ulls i sembla que encara estigui vivint les experièn-

nant per a fer 108 quilòmetres”.

El Dr. Aguadé va organitzar una excursió de Reus a Lourdes. A la foto, els participants davant de la basílica.

Ha escrit molts llibres sobre excursionisme: Guia de Reus a Lourdes a peu, Vint anys del Dia del Camí de Muntanya, Camins Mil·lenaris de Catalunya per on passaven pelegrins de Santiago i Memòries d’un metge caminador, una autobiografia, entre altres.

El Dr. Aguadé va fer una excursió “de Reus a Lourdes. 340 quilòmetres, travessant 4 carenes de muntanyes, en dotze dies

“

22 GALENS

RELACIONS INSTITUCIONALS

Carta del COMT al director d’Atenció Primària del Camp de Tarragona Junta de Govern del COMT

Per acord de la Junta de Govern del mes de maig, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va enviar una carta al director d’Atenció Primària del Camp de Tarragona, Dr. Josep Bítria Ibars, amb sortida a dia 21/05/09 sobre el document “La infermeria familiar i comunitària. Gestió de la demanda”. El Dr. Bítria va respondre la carta el dia 27 del mateix mes.

Senyor,

4t.

L’extrema

simplicitat

dels

protocols

El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

d’actuació molt bé podrien ser aplicats en si-

(COMT), en relació al document “La infermeria

tuacions clíniques poc rellevants per personal

familiar i comunitària. Gestió de la demanda”

sense cap coneixement sanitari, i s’allunyen

de l’Institut Català de la Salut (ICS), fa les con-

molt de la qualitat de les nombroses guies de

sideracions següents:

pràctica mèdica existents, consensuades i va-

1r. El COMT considera que dintre del protocol

lidades per les societats científiques.

hi ha tasques que es volen encomanar al per-

5è. La implantació del protocol en l’àmbit

sonal d’infermeria que corresponen exclusiva-

d’actuació de l’ICS en la província de Tarrago-

ment a la professió mèdica.

na s’ha realitzat sense un consens previ amb

2n. El protocol és incongruent en el seu con-

els metges afectats. En aquest sentit, el COMT

tingut perquè obliga a validar tota prescripció

recorda que, segons la Llei d’Ordenació de les

farmacèutica amb la signtura d’un metge, obli-

professions saanitàries (LOPS), actualment vi-

gant a aquest professional a realitzar de nou

gent, en els seus articles 6 i 7, especifica les

tot el circuit d’actuacio davant d’una demanda

competències que corresponen a cada pro-

assistencial.

fessional sanitari i clarament expressa que

3r. El COMT creu que es pot incórrer en una si-

“l’anamnesi, la exploració, el diagnòstic i el

tuació de dubtosa legalitat i també d’engany

tractament mèdics” són competència exclusi-

al pacient; aquest, davant d’una demanda as-

va del metge. Cap professional de la Medicina

sistencial per un problema de salut, acut al seu

pot permetre que algú altre sense el títol co-

Centre d’Atenció Primària demanant la visita

rresponent realitzi tasques que són competèn-

pel seu metge de capçalera i, en canvi, és visi-

cia exclusiva del metge.

tat per un altre professional sense els coneixe-

6è. La LOPS (article 9, punt4) ja preveu que:

ments adients de medicina i, en bastants ca-

“Dintre d’un equip de professionals, serà pos-

sos, remès directament al seu domicili, sense

sible la delegació d’actuacions sempre i quan

haver estat visitat pel metge.

estiguin prèviament establertes dins de l’equip

GALENS 23

RELACIONS INSTITUCIONALS les condicions conforme a les quals la referida delegació o distribució d’actuacions pugui produir-se. Condició necessària per a la delegació o distribució del treball és la capacitat per a

e?

realitzar-lo per part de qui rep la delegació, ca-

et

g

pacitat que haurà de ser objectivable, sempre

a

m

que sigui possible, amb l’oportuna acreditació”.

m

er

Per tant, el COMT considera que aplicant i des-

fe

r

envolupant la LOPS seria suficient per fer una

in

bona gestió de la demanda i que no cal implantar actuacions noves, d’escassa eficàcia, poc validades i que, a més, poden deixar en inde-

exclusives dels metges per part del perso-

fensió jurídica als professionals d’infermeria,

nal d’infermeria no és la manera adequada.

al desenvolupar tasques que no li són pròpies.

Els metges sabem i assumim perfectament

7è. La preparació del personal d’infermeria di-

les nostres competències, la nostra tasca i les

rigid a posar en marxa el protocol s’ha realitzat

nostres responsabilitats; sabem perfectament

en sessions de curta durada (unes dues ho-

quines són. Amb el que no estem d’acord és

res), mitjançant presentacions de power point

en la estimulació contínua dels ciutadans, per

i DVD, pretenent i considerant que, d’aquesta

part de l’Administració, a consultar el més mí-

forma, els professionals d’infermeria ja estarien

nim contratemps en la seva vida, medicalitzant

en condicions de poder aplicar tots els supò-

qualsevol episodi vital. Solament amb una bona

sits del protocol.

política educativa des de l’escola, fomentant la

8è. El COMT considera que la tria de malalts

responsabilitaat front als propis actes, dismi-

té el seu sentit en els serveis d’urgències dels

nuirà realment la pressió assistencial.

hospitals, per tal de prioritzar l’assistència mè-

10è. Per tot el que s’ha exposat anteriorment, el

dica en els casos més urgents però que no té

COMT demana que sigui aturada la implantació

cap sentit en l’Atenció Primària on, per la proxi-

d’aquest protocol ja que, de persistir, lluny de

mitat i relació amb el metge de capçalera, els

millorr la situació actual existent, encara es de-

pacients poden expressar-li els seus problemes

teriorarà més el dia a dia dels metges d’atenció

de salut i, en cas de necessitat real, ser atesos

primària de la província de Tarragona i podrà

al moment. El COMT considera que si en al-

donar lloc a situacions conflictives no desitja-

guna Àrea Bàsica de Salut hi ha hagut algun

des per ningú.

problema respecte a aquesta situació, esdevé

11è. El COMT es reserv prendre totes aquelles

més aviat un problema d’organització del cen-

accions que, des de la seva competència i dins

tre i no precisa de la implantació del protocol

del marc legal vigent, consideri oportunes si

que ens ocupa.

per part de l’organisme competent no s’atenen

9è. Si un dels objectius que pretén el protocol

aquestes consideracions.

és disminuir la pressió assistencial dels metges d’Atenció Primària, creiem que incenti-

Dr. Fernando Vizcarro Bosch

vant la invasió de competències que són

President del COMT

24 GALENS

RELACIONS INSTITUCIONALS

La resposta del Dr. Bítria Senyor,

PSOE al Congrés dels Diputats promulgant la

En relació al seu escrit de data 21 de maig de

Llei 19-02-09 que possibilitarà la prescripció in-

2009, en el qual demana l’aturada de la im-

fermera i que la Junta de Andalucía també està

plantació del protocol “La infermeria familiar i

a punt d’aprovar.

comunitària. Gestió de la demanda”, del qual

Es disposa també de la cobertura de la pòlissa

existeix una segona versió de data 24 de fe-

d’ssegurança que té subscrit l’ICS amb la com-

brer de 2009, us informo que la implantació de

panyia Zurich que dóna cobertura a la Gestió

la Gestió de la Demanda Infermera no és una

de la Demanda Infermera en base a la Guia.

decisió que depengui del nostre territori, donat

El Pla d’Innovació d’Atenció Primària recull la

que es va considerar un objectiu estratègic de

necessitat de què la infermera realitzi l’atenció

l’Institut Català de la Salut ja a l’any 2008. Prè-

a la demanda aguda. L’evidència científica i les

viament es va fer formació i després una pro-

publicacions amb més impacte avalen aques-

posta d’organització de cada EAP per portar-la

tes actuacions (BMJ, altres), denominades In-

a terme. Finalment es va fer un seguiment de

fermera de Pràctica Avançada que responen a

pacients que s’acollien als signes i símptomes

les noves necessitats que plantegen els ciuta-

definits, els resultats positius d’assoliment per-

dans i organismes de la sanitat pública.

meten la continuïtat a l’any 2009.

La postura de la CAMFIC sobre aquest protocol

En relació a les consideracions derivades del

és d’absolut acord tant amb l’objectiu general

programa, entenem que el nivell competencial

d’augmentar la participació de la infermera en

de la infermera és l’adequat i pertinent, i el des-

la demanda aguda de la població com en els

envolupament de les funcions no requereixen

continguts generals de la consulta d’infermeria

habilitació legal. La Llei d’Ordenació de les

proposats. Manifesta la seva aposta per un pa-

Professions Sanitàries (LOPS) 44/2003, en els

per més actiu per part d’infermeria en l’atenció

articles 5, 7 i 9 dóna cobertura a la delegació

a les persones amb processos aguts.

de funcions, les relacions interprofessionals i

Per

de treball en equip.

d’implantació i seguiment de la Gestió de la De-

Per garantir les actuacions es van elaborar pro-

manda Infermera i que es disposa d’instruments

tocols amb la col·laboració del personal facul-

i coneixements per part dels professionals per

tatiu i d’infermeria, i es van realitzar les guies

poder portar-la a terme.

de pràctica assistencial d’infermeria amb els

Com sempre, quedo a la vostr disposició per a

algoritmes de cad signe i símptomes. Queden

qualsevol aclariment.

excloses aquelles intervencions que no exis-

Cordialment,

teixi autorització com la prescripció infermera,

Dr. Josep Bítria Ibars

que està pendent de regular. Recentment s’ha

Director d’Atenció Primària Camp de Tarragona

produït una proposta del Grup Parlamentari del

(ICS)

tant,

entenem

que

estem

en

fase

GALENS 25

OPINIÓ

Higiene- Urinarios públicos Dr.Lluís Ballester

E

n este artículo el Dr. Ballester trata un tema que está

Sto. Domingo y de la Palma, así como la fachada de

sobre la mesa y se enmarca en los proyectos del

la Iglesia de San Agustín, se conviertan en focos de

Ayuntamiento de Tarragona. De hecho, ya ha susci-

corrupción a lo que parece están condenados.” D. de

tado más de una pregunta al alcalde.

T. 9-Enero-1867.

Falta hacen - La falta de retretes en los trenes ha pro-

Criticar la gestión de nuestros ediles puede llevar al

ducido y produce diariamente gravísimas molestias a

aburrimiento, y al final, fatalmente se acaba diciendo

los viajeros, y especialmente a los que marchen en la

“….no se para que hablamos, todo seguirá igual”. Pero

misma expedición que el correo, pues ya se sabe que

cuando el problema que suscita la crítica nace de un

entonces las paradas en las estaciones son muy cor-

impedimento o carencia de alguna cosa que necesita-

tas. Mientras las empresas adoptan en este punto una

mos o de lo que creemos tener derecho a ella, el co-

resolución definitiva, que no debe hacerse esperar, se-

mentario sube de tono y estalla una manifiesta acritud

ría oportuno, y con ello prestarían un buen servicio al

en la conversación.

público que habilitaran un vagón de mercancías para

He recogido tres recortes de prensa en los que se

coche retrete, colocado en la cola del tren, y así los vi-

aprecia, en un primero, la buena voluntad por parte

ajeros podrían bajarse en una estación sin cuidado de

del municipio en ofrecer una instalación, que luego es

que se pusiese en marcha la locomotora, pues como

mal usada por la gente; en un segundo se muestra

ella misma los arrastraba, todo se reducía a no restituir-

ostensiblemente el menosprecio ciudadano a la higi-

se a su asiento hasta que llegara a otra estación.

ene de la ciudad y, por último, un problema, yo diría

Pienso que los avances tecnológicos de que gozamos

muy serio a la vez que angustioso, que afectaba a los

en nuestros hogares, los echamos de menos como un

usuarios del ferrocarril.

servicio al público. Me pregunto quién de nosotros,

“El sumidero mingitorio establecido fuera del paseo de

paseando con su familia o amigos, no tuvo un “apre-

Santa Clara merece una mirada compasiva por par-

tón”, que probablemente lo solucionó en algún bar o

te de la autoridad, pues aunque destinado tan sólo a

en el establecimiento comercial de un amigo, algo que

recibir aguas menores, los viandantes que tienen ne-

no resulta tan fácil de practicar por las mujeres. Estoy

cesidad de él no se limitan a tan poca cosa, así es

hablando de una necesidad fisiológica que requiere

que ni el espectáculo que presenta ni el perfume que

a veces urgencia pero sobre todo intimidad. En nues-

despide son nada agradables. Siendo aquél un para-

tra Rambla, se dispuso durante años de uno de estos

je tan público sería de desear que dicho sumidero se

servicios, que luego fue cambiado por unos portátiles.

limpiara con alguna frecuencia y si fuese posible que

Me acuso de no haber entrado nunca en ellos, pero

se estableciese una corriente interior de agua como

considero, que nada tenía de intimidad la decisión de

ya se hace en las grandes poblaciones”. D. de T. 22-

usarlo y sobre todo, las dudas en que no lo abriera otra

Enero-1862.

persona o te quedaras encerrado dentro. Finalmente

“Mucha falta hace que se establezcan algunos mea-

también estos desaparecieron. El problema de los ser-

deros públicos en esta capital. De otro modo no se

vicios higiénicos en los trenes se ha solucionado, pero

evitará que la Explanada, la calle del Hospital, la de

en la ciudad continúa sin resolverse.

26 GALENS

OPINIÓ

El futur model sanitari es fonamentarà en la integració de serveis Dr.Francesc R. Duch Membre Consell Professió Mèdica de Catalunya

E

n aquest article, el Dr. Francesc R. Duch tracta un

mització de l’actual eix vertebrador de l’assistència

tema que interessa tots els professionals sanitaris:

sanitària pública, l’Institut Català de la Salut, que

les modes que també ataquen la sanitat pública i el

ja ha començat a endagar-se amb els preparatius

futur del model sanitari català, que tindrà el seu fonament

previs i la creació dels consorcis i aliances estra-

en la integració de serveis. Segons el Dr. Duch, un model

tègiques pertinents amb altres entitats, en diferents

que respon a la manca de recursos econòmics de què dis-

territoris, i la simultània potenciació dels hospitals

posa el Govern.

comarcals, per als quals es reserva el paper preponderant, central i coordinador, que abans havia

La sanitat, com qualsevol altra activitat humana,

tingut l’atenció primària.

no és immune a les modes i els que fa temps que

La futura estructura integradora dels serveis, el Govern

treballem en ella hem hagut de suportar la utilitza-

Territorial de Salut, s’organitzarà al voltant d’un hospital

ció reiterativa i entusiasta de conceptes i neologis-

comarcal i només hi haurà govern territorial de salut

mes que s’ulitizaven per argumentar les polítiques

en els territoris que gaudeixin d’un d’aquests cen-

sanitàries del moment, fins que una nova onada

tres, mentre que les comarques que no en disposin,

d’idees i dèries les deixava relegades a l’oblit o to-

s’agregaran a les veïnes que si que disposin d’hospital

talment passades de moda. Conceptes com treball

comarcal.

en equip, concepció holítistica o bio-psico-social, gestió de processos, direcció per objectius, separació de provisió econòmica i de serveis, qualitat assistencial i tants altres conceptes s’estan veient relegats en el moment actual pels termes de moda: descentralització, sostenibilitat del model, atribució capitativa de recursos, aliances estratégiques i, en els últims temps, el terme estrella, la integració de serveis.

El paper del Consorci Hospitalari de Catalunya en tota aquesta revolució sanitària és evident des dels orígens. Així, ja el juny de l’any 2005, gairebé un any abans que el Govern de la Generalitat aprovés els Governs Territorials de Salut (Decret 38/2006 de14 de març), el Consorci signà un conveni amb l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i amb la Federació Catalana de Municipis, per assumir el seu desplegament. Amb aquest conveni, els

La reforma sanitària que el Govern de Catalunya està

ajuntaments s’asseuen a la taula i signen el repar-

duent a terme, de forma discreta, però imparable, mi-

timent de la sanitat catalana, a gestionar al voltant

tjançant la qual el seu Departament de Salut dictarà

dels seus hospitals municipals.

normes i repartirà recursos (capitativament com a novetat), sense gestionar gairebé res de forma directa, se sustenta en els Governs Territorials de Salut (GTS), nova cèl·lula bàsica d’aquest futur model descentralitzat.

La nova organització presuposa la progressiva mini-

Tant la Llei de l’ICS, com les reformes endegades de l’atenció primària s’han orientat a servir la causa del retorn a l’hospitalocentrisme. La nova organització de l’Atenció Continuada, amb reducció i concentració de les Urgències que es transfereixen dels Centres d’Atenció Primària als nous centres comarclas

GALENS 27

OPINIÓ “ACUT”; el Pla Estratégic de l’Atenció Pediàtrica de

horrors del Mid Staffordshire).

Catalunya, que reserva als pediatres el paper de con-

Però aquí l’ens integrador no és una assegurado-

sultors i els reubica en els hospitals comarcals; i el

ra, ni una cooperativa mèdica, ni una mútua, ni cap

Pla d’Innovació de l’Atenció Primària, que assumeix

empresari que assumeixi un risc, ni cap empresa

amb resignació aquest paper subaltern de l’hospital,

pública sotmesa als controls de fiscalització de des-

són molt bons exemples d’aquesta tendència cap a

pesa. El model previst per a Catalunya recorda molt

la qual avancem.

més l’intervencionisme dels governs locals de paï-

Els ideòlegs de la reforma instrumentalitzen amb

sos molt menys desenvolupats, com ara poden ser

desigual perícia diferents exemples d’organització

Colòmbia i Brasil, que integren sota un únic coman-

sanitària territorial integrada de països desenvolu-

dament polític, comprador de serveis, tota mena

pats, obviant en tot moment, evidentment, que la

de serveis públics i privats i tot el que poden per

raó d’existir de la integració, no és altra que la con-

abordar els immensos requeriments socials i sanita-

tenció de despeses. Citen sempre l’entitat híbrida

ris que tenen per fer front amb els més que minsos

americana, mig asseguradora, mig cooperativa de

recursos econòmics que els hi asigna de forma ca-

metges, Kaiser Permanente així com experiències

pitativa.

sorgides en els moments econòmicament més crí-

També són més própies d’aquest països decisions

tics del NHS britànic, com els “Integrated care trust”

com la d’encomanar l’atenció pediàtrica ambulató-

(alguna de les quals ha saltat als mitjans de comu-

ria a metges de família i tasques própies del metge

nicació recentment com l’anomenat hospital dels

a altres professionals.

28 GALENS

LLIBRES

GALENS 29

LLIBRES

Monografia sobre la Història de la Sanitat a Montblanc i la Conca de Barberà El Museu Arxiu de Montblanc i Comarca acaba

tari del Dr. Ferran Sancho i Fonoll (nat a Barcelona

d’editar el volum número 3 de la col·lecció Gàrgola

el 1911) de l’any 1970 que mostra les reflexions de

sota el títol de “SANITAT I VIDA (I). Notes esparses

l’exercici professional a Montblanc durant el tardo-

sobre la sanitat montblanquina i comarcal (segle

franquisme i els problemes de la Seguretat Social.

XVI-XX)”. Al llarg de 150 pàgines, sis autors, en-

Maria Sánchez Real exposa un conflicte de metges

tre els quals sobresurten els arxivers i historiadors,

a Montblanc a causa del preu de les conductes o

però també els metges i farmacèutics, tracten di-

iguales durant la dècada dels anys vint, que reper-

versos temes vinculats amb el desenvolupament de

cutí sobre les farmàcies locals. Finalment, cal es-

la pràctica mèdica. Joan Quijada Bosch descriu la

mentar dues aportacions de Roser Puig Tàrrech i

important i encara poc investigada documentació

de Josep M. Grau Pujol sobre les notícies de con-

existent a Tarragona (Arxiu Històric Arxidiocessà)

quencs en institucions sanitàries benèfiques de

de l’hospital de Montblanc (segles XVII - XX), entre

Reus i Valls respectivament.

la qual destaquen la comptabilitat, els inventaris, els

En resum, un llibre que aporta noves dades a la his-

plets judicials, la correspondència, els reglaments,

tòria de la sanitat a Montblanc i la Conca de Bar-

les receptes d’apotecaris i altres. Josep M. Porta

berà i que alhora farà passar uns bons moments de

Balanyà, biografia al montblanquí Rafael Folch i An-

lectura.

dreu (nat a la Vila Ducal l’any 1881 i mort a Madrid el

Els interessats en adquirir aquest llibre cal que

1960); el Dr. Folch es llicencià a Barcelona el 1903

truquin al telèfon 977 86 03 49 o enviïn un correu

i el 1904 es doctorà a Madrid; primer exercí de pro-

electrònic a: info@mccb.cat facilitant el seu nom i

fessor a la Facultat de Farmàcia de la ciutat comtal

adreça postal on se’ls enviarà a contrareembossa-

i posteriorment marxà a la capital de l’Estat, on el

ment o per aquell mitjà que indiquin. El preu de ven-

1915 guanyà la Càtedra d’Història de la Farmàcia.

da és de 10 €, als què caldrà afegir les despeses de

Segueix el llibre amb diversos fragments d’un die-

tramesa.

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda

genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ Ca ¡ COMT

30 GALENS

COMT ¡

AGENDA

genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda COMT ¡

genda ¡XCOMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda agenda ¡ COMT

agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda

genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda

I Jornada de CooperaciĂłn Internacional en CirugĂ­a OrtopĂŠdica y TraumatologĂ­a

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda

genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡2009 agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT 9 Octubre

Col¡legi Oficial de Metges de Tarragona OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT Secretaría tÊcnica: TORRES PARDO. C/ Nà pols 187, 2n. 08013- BARCELONA. TelÊfono: 932463566.

932317972. e.torres@torrespardo.com OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMTFax: ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda

genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda

XIII Congreso de la Sociedad EspaĂąola de Neurociencia

genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT16¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT 19 Setembre de 2009

Palau Firal i de Congressos de Tarragona OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT Secretaría tÊcnica: Grupo Pacifico. Mariano Cubí, 4. 08006 Barcelona.

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda COMT agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda TelÊfono: 932 388 ¡777.

Fax:¡932 387 488. neurociencia2009@pacifico-meetings.com

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda

T V Reunión Paciente A Pluripatológico Edad ¡Avanzada OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ agenda ¡ COMTy¡ agenda COMT ¡ agenda ¡ COMT R ¡ COMT 15- 16 Octubre de 2009 R OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda Palau Firal¡i COMT de Congressos de Tarragona A Secretaría tÊcnica: S&H Medical Science OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡GCOMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda Service. Espronceda, 27, 1ºA y à tico. 28003O genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡MADRID agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT N TelÊfono: 915357183. Fax: 911817616.

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT TARRAGONA ¡ COMT congresos@shmedical.es

genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT V¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT 3FVOJĂ˜O 1BDJFOUF 1MVSJQBUPMĂ˜HJDP Z &EBE "WBO[BEB

5BSSBHPOB r EF 0DUVCSF 1BMBDJP EF $POHSFTPT

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda

OMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda

genda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT ¡ agenda ¡ COMT

a

·

·

GALENS 31

AGENDA

T

VI Certamen mèdic de cine-vídeo amateur Premi Antonio Muza Bases del concurs

T

a

T

a

T

a

T

1- Poden participar-hi tots els metges col·legiats al COMT. 2- Cada participant podrà fer-ho amb una sola pel·lícula.

3- El tema de la pel·lícula serà: viatges, vacances, festes. I no pot passar dels 10 minuts de durada (crèdits i fi inclosos).

4- Les pel·lícules seran presentades en un DVD dins d’un estoig protector. El DVD ha de portar escrit el títol i el nom de l’autor. L’estoig ha d’estar identificat amb el títol, el nom de l’autor i número de col·legiat.

5- Les inscripcions (i les pel·lícules) han de ser entregades abans del dia 1 d’octubre de 2009 al COMT (Sra. Mar).

6- La inscripció és gratuïta.

7- Les pel·lícules presentades al certamen quedaran en propietat del COMT (els autors han de preveure fer una còpia pel seu propi arxiu).

8- El COMT, si així ho considera, podrà fer sessions públiques, a la seva Sala d’Actes, amb les pel·lícules

presentades.

9- Un cop vistes les pel·lícules (i descartades les que no compleixin el punt 3 de les bases) es programarà una o diverses sessions per als membres del jurat. Els autors de les pel·lícules podran assistir-hi, i a tal efecte se’ls avisarà oportunament.

10- El jurat estarà format per 3 membres (un del COMT i dos aliens a la Medicina) i els seus noms es faran públics, juntament amb el programa de les sessions de projecció.

11- El repartiment de premis es farà en el decurs d’un acte social a finals d’any, en una data que encara està per fixar.

12- Premis: “Premi Antonio Muza” a la millor pel·lícula.

Trofeu especial a la 2a classificada. Trofeu especial a la 3a classificada. A tots els participans se’ls farà a mans un record per la seva col·laboració.

13- La participació al certamen pressuposa la total acceptació d’aquestes bases per part del concursant.

Aprofiteu aquestes vacances per a fer la vostra pel·lícula

a

T

RESTAURANT

a

T

a

T

a

C. Osca, 3 - 43840 SALOU (Tgna) - Tel. 977 385 613 lacasadelcura8@telefonica.com - www.lacasadelcura-salou.com

32 GALENS

GALENS 33

MOVIMENT COL·LEGIAL ALTES COGNOMS NOM URDIN OROZ, BEGOÑA NIÑO CHAPARRO, HELIER ENRIQUE SEGURA TIGELL, SANDRA MARTINEZ REYES, ALEXANDER QUER RAMIRO, JORGE PERLA SAN MARTIN, RODRIGO VILLALBA GONZALEZ, Mª DOLORES MIU, JENI-CATALINA MORCILLO GALLEGO, Mª DEL MAR GUARDIA SANCHO, LAIA FERNANDEZ, Mª JOSE PONCE, ARIEL DAMIAN CICHERO PEREZ-MILLARES, GABRIELA GARCIA-VILLARRUBIA MUÑOZ, ALBERTO TAMARIT FRANCÉS, CLAUDIO POVEDA ZULUAGA, CESAR A. GUERRA GARCIA, Mª EMILIA AMAUT TOMAYCONZA, RODOLFO MARTINEZ VERGARA, LUIS FERNANDO SANCHEZ FUENTES, DIANA SALES BERTUCHE, JUAN F. GIL GOMEZ, Mª LUCIA BALAN, MIHAIL CAMACHO GUTIERREZ, ELIA VERCESI, NICOLAS PEDRO MARTORELL SANS, CARME ESTELLER GARCIA, LAURA ARRIETA NARVAEZ, PAOLA LUCIA

NUM COL·LEGIAT 5777 R-1 5778 4730 5779 5780 5781 5782 5783 5784 5785 5786 5787 5788 5789 5790 5791 5792 5793 5794 5795 5796 5797 5798 5799 5800 5801 5802 5803

ESPECIALITAT MEDICINA INTERNA PEDIATRIA PEDIATRIA R-1 MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA MEDICINA GENERAL MEDICINA GENERAL R-1 MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA MEDICINA GENERAL MEDICINA GENERAL R-1 PSIQUIATRIA R-1 PSIQUIATRIA R-1 PSIQUIATRIA R-1 ANESTESIOLOGIA MEDICINA GENERAL MEDICINA GENERAL R-1 MEDICINA FAMILIAR I COMUNITARIA MEDICINA GENERAL MEDICINA FISICA ANESTESIOLOGIA MEDICINA GENERAL MEDICINA GENERAL MEDICINA GENERAL MEDICINA GENERAL ONCOLOGIA MEDICINA GENERAL

LLOC DE TREBALL HOSPITAL ST. JOAN HOSPITAL STA. TECLA CAP MONTROIG UDMFYC TORTOSA CAP BONAVISTA HOSPITAL STA. TECLA MATT EL PUERTO UDMFYC TGNA-1 CAP TORREFORTA CAP SALOU CAP TORREDEMBARRA CAP TORREDEMBARRA INSTITUT PERE MATA INSTITUT PERE MATA INSTITUT PERE MATA HOSPITAL JOAN XXIII HOSPITAL D’AMPOSTA HOSPITAL STA. TECLA UDMFIC TARRAGONA CAP TORREDEMBARRA HTAL. VERGE DE LA CINTA HTAL. STA. TECLA CAP L’AMPOLLA HTAL. ST. JOAN HTA. ST. JOAN CAP MARIA FORTUNY HTAL. STA. TECLA CAP EL VENDRELL

NUM COL·LEGIAT 5599 4935 5067 5057 5091 3628 5098 4963 5691 5299 3781 5657 5555 5083

POBLACIÓ BONAVISTA CERVELLO ST. HILARI TARRAGONA SAGUNTO TARRAGONA TORTOSA TARRAGONA CAMBRILS ALBACETE TORTOSA TORTOSA TARRAGONA ESPLUGUES

MOTIU TRASLLAT PONTEVEDRA VALENCIA GIRONA BARCELONA VALENCIA VALENCIA GIRONA LAS PALMAS ESTUDIS CUENCA CASTELLO BARCELONA FI DE L’EXERCICI BARCELONA

BAIXES COGNOMS NOM LEIVA URBINA, ROBERTO C. MELLADO JOAN, MERITXELL BOVER SOLA, SILVIA CASTRO CRESPO, Mª TERESA BLANCO SALIDO, JOSÉ ANTONIO PALAO ERRANDO, JESUS ALBERT BERTRAN, MONTSERRAT MERAN GIL, JORGE L. ALVAREZ GARCIA, PATRICIA B. CORRALES CRUZ, ANDRES SANTILLANA, RUIZ JAVIER RAMOS GARCIA, IVAN SANTIAGO HERAS, SANDRA M. ELOSEGUI ARRIGAIN, LIDE

34 GALENS

VIATGES

Milà, un destí amb múltiples opcions Música, teatre, art i disseny són alguns dels atractius d’aquesta ciutat italiana

Milá és una ciutat internacional i plena d’atractius

Una altra de les coses que no es pot deixar de vi-

als quals se suma l’art, la música, la història i el dis-

sitar és el Duomo (la catedral). Constitueix una ver-

seny. Es pot començar a descubrir aquesta ciutat

tadera joia del gòtic italià i un vertader símbol de la

amb un passeig en barca pels Navigli di Leonardo.

ciutat. La Plaça del Duomo conforma un ampli es-

Es tracta d’un itinerari que surt d’un dels barris amb

pai i una de les principals artèries de Milà, amb un

més encant i porta a descubrir els antics cursos

majestuós aspecte i rodejada de palaus porticats.

d’aigua amb les seves escluses, un dels testimonis

Entre la Catedral i la Scala, accedim a la Galleria

més importants de Leonardo da Vinci.

Vittorio Emanuele II, un dels magatzems que, jun-

A Milà, la història i l’art també es troben a les viven-

tament amb els restaurants i els cafès, és un dels

des dels seus ciutadans més il·lustres. Es poden vi-

punts emblemàtics de la ciutat.

sitar quatre Cases Museu de famílies milaneses que

Aquestes són només dues pinzellades de la riquesa

mostren increïbles col·leccions d’art: Museu Bagatti

monumental i artística de Milà.

Valsecchi, Casa Museu Boschi Di Stefano, Vila Nec-

Gastronomia

chi Campiglio i el Museu Poldi Pezzoli.

No es pot marxar de Milà sense provar alguna de les

Teatre

seves especialitats: risotto alla milanese, arròs pre-

Milà és també una de les capitales internacionals de

parat amb ceba i safrà; la costoletta a la milenese,

l’espectacle. Els teatres més coneguts són el Teatro

costella de vedella fregida amb ou i pà; l´osso buco,

della Scala i el Piccolo Teatro di Milano, però n’hi ha

pota de vedella estofada... I de postre, el tradicional

molts més que també ofereixen tot l’any programa-

Panettone. Per acompanyar, a tots els restaurants

cions molt interessants.

es pot trobar una àmplia i variada carta de vins.

El Teatro della Scala és un dels més reconeguts internacionalment.

La Catedral de Milà és una de les cites obligades d’aquest viatge.

GALENS 35

GASTRONOMIA

Cochinillo crujiente al horno La Casa del Cura. C/Hosca, 3. Salou · Telf: 977 385 613 Ingredientes: 1 cochinillo sal, azúcar y pimentón aceite

Hierbas buenas: ajo, laurel, piel de limón, piel de naranja, canela, tomillo, romero, sal y pimienta.

Elaboración: Marinar el cochinillo en sal, azúcar y pimentón.

Cuando esté marinado, confitarlo en aceite y hierbas buenas (ver ingredientes). Una vez confitado el cochinillo, se mete en el horno y se deja cocer hasta que esté crujiente.

Se puede acompañar con ensalada y puré de castañas.

ACUDIT

36 GALENS

Wine Resort

Celebra el teu Banquet de Bodes en un espai Enogastronòmic Els teus Actes, Esdeveniments i Celebracions ...

Calçotades

Presentacions de productes i serveis

Convencions

Taules rodones i rodes de premsa

Congressos

Lliuraments de premis

Maridatges Events

Actes culturals i esportius Celebracions particulars i familiars

Tasts

Visites guiades

Camí Vell de Cambrils, 180 · 43480 Vila-seca · Tarragona · Spain

... en un entorn vínicola i sibarita.

T +34 877 001 005 · T +34 977 353 099 · F +34 977 353 154

www.closbarenys.com

orangerie@closbarenys · closbarenys@closbarenys.com