Galens 167

Edita: Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Número 167 • 2n. trimestre • 9 de maig 2008

• Eleccions al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona 2008 • El 6 de juny se celebrarà a Tarragona el II Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya • Resum dels quatre anys de mandat de la Junta de Govern i de l'Assemblea de Compromissaris del COMT (2004-2008) • Entrevista amb el Dr. Baldomero Tormo Carnicé, secretari general del COMT

editorial ■

Temps de turbulències nstal·lats com estem en temps turbulents pel que fa a la problemàtica professional, emmarcada en un augment sense aturador de la pressió assistencial, conseqüència del creixement de la població al nostre País, l'envelliment de la nostra societat, l'exigència creixent dels ciutadans i un ús de vegades excessiu del sistema, i afegint-hi la percepció d'una manca de professionals, tal vegada no del tot real, però certament percebuda, posa en qüestió el nostre sistema de salut.

I

L'anomenat model català, que si bé és a priori un excel·lent sistema, presenta grans mancances, en què tan sols l'esforç personal i continuat de tots i cadascun de les metgesses i dels metges que hi treballen aconsegueixen apaivagar.

Això, però, es tradueix en un desgast permanent dels professionals, que juntament amb la manca de reconeixement percebut i unes remuneracions de les més baixes de l'Estat, acondueixen a una situació d'insatisfacció, desencís i desmotivació.

Malgrat la realitat d'aquesta situació, els metges i metgesses segueixen esmerçant esforços per mantenir l'altíssim grau de qualitat del sistema, perquè creuen en ell i volen servir a la societat, tal com es van comprometre.

Cal que imaginem un futur a mida de la bondat i de la raó que reclamem, de la veritat a la que aspirem i que sovint ens és negada i usurpada amb millores inestables, que encallen els nostres desitjos i els nostres somnis i que no deixen de ser autèntics miratges.

No hi ha d'haver lloc, ni ara ni mai, per la por que, en tot cas, ens esterilitza i ens envileix, ni per a l'adaptació al que succeeixi i que a poc a poc va transfor-

galens

▲ Josep M. Solé i Poblet.

mant la condició exigent en un espai d'indolència absoluta.

La capacitat d'escollir, i el que és més important, la de saber-ho fer en la justa mesura, a favor d'un mateix i dels altres, no s'ha de referir únicament a l'acceptació d'una solució puntual a un problema. Ha d'anar molt més enllà, ha de ser molt més profunda i meditada, analitzada col·lectivament, amb voluntat constructiva i alhora de defensa de la professió. És per això que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha convocat el II Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, que celebrarem a Tarragona el pròxim 6 de juny, on podrem analitzar col·lectivament la situació i decidir el que volem fer, i no pas com una acció puntual i reivindicativa, que també, sinó amb visió de futur, a llarg termini, dibuixat com volem que sigui la nostra professió i com desenvolupar-la.

Així ho farem, amb quatre ponències, amb les que volem abordar de manera “macro” la situació real de la medicina catalana: Sistema de desenvolupament professional versus carrera professional, Fan falta més metges en el Sistema sanitari català, Ètica de la política d’incentius als metges i La jubilació dels metges. Quan i com?.

Faig des d'aquí una crida a tots els que els ha tocat la representació, en el si del congrés, de totes i tots els companys del nostre Col·legi, que ho entenguin com un honor i no pas com una càrrega i que junts, amb la resta de companyes i companys d'arreu de Catalunya, amb un fort exercici de responsabilitat, siguem capaços d'obtenir els resultats desitjats que ens permetin recuperar la il·lusió i la satisfacció de ser metges.

Josep M. Solé i Poblet President del COMT i del CCMC

■

3

vida col·legial ■

Convocatòria d’eleccions L a Junta de Govern Extraordinària del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, en la sessió del dia 10 d'abril de 2008, i tenint en compte les directrius establertes en els Estatuts vigents (articles 31 a 40), va aprovar procedir a la convocatòria d'eleccions, que se celebraran el dia 26 de juny de 2008, per a: Delegats a l'Assemblea de Compromissaris i Junta de Govern. La durada i el mandat que s'atorga als elegits és de quatre anys (articles 14 i 21).

Calendari 3 de març de 2008

12 de maig de 2008

Tancament retroactiu del cens col·legial, atenent l'article 33 dels Estatuts col·legials.

Fi del termini de presentació de candidatures.

10 d'abril de 2008

Aprovació provisional de candidatures.

Junta de Govern Extraordinària: convocatòria d'eleccions a Assemblea de Compromissaris i Junta de Govern. S'acorda que les eleccions se celebraran el dia 26 de juny. Es proposa el nomenament de la Junta Electoral. S'acorda establir 3 meses electorals (Tarragona, Reus i Tortosa) i s'estableixen els criteris per al vot per correu.

22 de maig de 2008

17 d'abril de 2008

24 de maig de 2008

Assemblea de Compromissaris Extraordinària: s'informa de la convocatòria d'eleccions, i dels criteris sobre meses i vot per correu, s'anomenarà a proposta de la Junta de Govern, la Junta Electoral.

Inici de la campanya electoral i del vot per correu.

29 d'abril de 2008

25 de juny de 2008

Fi del termini d'al·legacions i d'impugnacions al cens col·legial.

Fi de la campanya electoral.

30 d'abril de 2008 Reunió de la Junta Electoral, presa de possessió, elecció de president i secretari i resolució d'impugnacions i al·legacions del cens electoral.

galens

13 de maig de 2008

Fi del termini de presentació d'al·legacions.

23 de maig de 2008 La Junta Electoral proclama les candidatures.

17 de juny de 2008 Fi del termini del vot per correu.

26 de juny de 2008 Votacions (horari de 9 a 19 hores).

2 de juliol de 2008 Presa de possessió dels candidats elegits.

5

■ sumari

Número 167 • 2n. trimestre de 2008 Edita: Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Josep Maria Solé i Poblet Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés Director: Pitu Tarrasa Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet Dr. Francesc Renau Altès Pitu Tarrasa Dr. Xavier Allué Martínez Dr. Jaume Fontanet Torres Dr. Baldomero Tormo Dr. Eduard Corbella Redacció: Via de lÕImperi Romà, 11 bis 43005 Tarragona Tel. 977 232 012 / 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Cop d’Ull Complex Empresarial REDESSA Camí de Valls, 81-87, oficina 72 Tel. 977 300 693 www.copdull.net Publicitat: Maribel Álvaro 616 436 638 premsa@comt.org Fotos: Olívia Molet i arxiu Galens Impressió: Arts Gràfiques Octavi Tirada: 3.500 exemplars DL B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedirne la publicació.

4

editorial ■ 3 5 ■ vida col·legial associacions ■ 11 12 ■ ensenyament bioètica ■ 16 20 ■ entrevista vida col·legial ■ 22 26 ■ opinió concurs ■ 31 33 ■ gastronomia intercanvis ■ 34 35 ■ acudit Num. 167

■ vida col·legial

El II Congrés de la professió mèdica se celebra a Tarragona E

l proper 6 de juny, al Palau de Fires i Congressos de Tarragona, se celebrarà el II Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya.

El Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, impulsat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, ha de permetre el debat sobre els problemes que afecten al col·lectiu mèdic i ha de concloure amb posicionaments ben definits i clars sobre la professió mèdica, l'ensenyament de la medicina i l'organització professional.

Necessitem un Congrés que projecti la veu dels metges, de tots els metges i metgesses, i que representi l'expressió del nostre compromís amb els ciutadans del nostre país.

Els objectius del Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya se centren en: • Examinar la situació de la professió mèdica catalana a dia d'avui.

• Buscar vies de millora de la qualitat professional i mecanismes que contrarestin l'actual insatisfacció professional.

PROGRAMA

18.00 hores. Actes lúdics.

09.30 hores. Entrega acreditacions.

19.00 hores. Lliurament de Premis a l'Excel·lència.

10.15 hores. Acte Inaugural del Congrés.

10.30 hores. Ponència: Sistema de desenvolupament professional versus carrera professional.

11.30 hores. Ponència: Fan falta més metges en el sistema sanitari.

12.30-13.00 hores. Coffe Break.

13.00 hores. Ponència: Ètica de la política d'incentius als metges.

• Analitzar formes d'augmentar la cohesió del col·lectiu professional mèdic i la defensa professional.

14.00-16.00 hores. Dinar.

• L'ètica de les polítiques d'incentius.

17.00 hores. Conclusions del Congrés de la professió mèdica.

• Revisar els continguts de dos articles del Codi Deontològic.

17.30 hores. Acte de cloenda del Congrés.

6

16.00 hores. Ponència: La jubilació dels metges. Quan i com?

20.45 hores. Lliurament d'insígnies als exmembres del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

21.00 hores. Sopar de Cloenda.

PONÈNCIES 1. Sistema de desenvolupament professional versus carrera professional.

President: Dr. Eudald Bonet.

Ponents: Dr. Helios Pardell, Dr. Arcadi Gual, Dra. Àngels Martos, Dra. Beatriz Satué, Dr. Josep Pifarré Paredero i Dra. Begoña Santana.

2. Fan falta més metges en el sistema sanitari català?

President: Dr. Miquel Bruguera.

Num. 167

vida col·legial ■ Ponents: Dr. Xavier Mate, Dr. Marc Soler, Dra. Montserrat Giralt, Dr. Ramón Mur Garcés i Dra. Rita Massa.

3. Ètica de la política d'incentius als metges.

Presidenta: Dra. Rosa Pérez.

Ponents: Dr. Morlans, Dr. Francesc Borrell, Dr. Josep Terés, Dr. Labad, Dr. Eduard Solé Mir i Dr. Daniel Palomeras.

4. La jubilació dels metges. Quan i com?

President: Dr. J.M. Solé i Poblet.

Ponents: Dr. Miquel Vilardell, Dr. Jaume Padrós, Dr. Joan Monés, Dr. Josep M. Bertran, Dr. José J. Fernández Martínez i Dr. Manuel Arcos.

COMITÈ ORGANITZADOR • President Dr. Josep M. Solé i Poblet • Vicepresidents Dr. Miquel Bruguera i Cortada Dr. Eudald Bonet i Bonet Dr. Xavier Rodamilans de la O • Secretari general Dr. Baldomero Tormo i Carnicé Dra. Rosa Pérez Pérez

PREMIS A L'EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL En finalitzar el Congrés, es lliuraran els Premis a l'excel·lència professional, a les col·legiades i col·legiats dels quatre col·legis de Catalunya.

• Secretaria executiva: Dr. Pere Cavallé i Vallverdú Sra. Maria del Mar Orellana i Muñoz

DELEGATS REPRESENTATIUS Un sorteig aleatori entre els col·legiats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona permet escollir els delegats representants del col·lectiu mèdic al Congrés en una proporció d'un delegat per cada 30 col·legiats. Els delegats assistiran a totes les sessions de discussió i votació de les ponències i tindran veu i vot juntament amb els ponents que n'han preparat els continguts.

galens

• JOAN LLUÍS BORRÀS BALADA • JOSEP M. BLANC CURTO • LLORENÇ FONT FERRE • TOMAS ALVARO NARANJO

INFORMACIÓ GENERAL: • Data: 6 de juny de 2008

Es tracta d’un acte que serà presidit per la Consellera de Salut, l'Honorable Sra. Marina Geli, com a reconeixement a la seva trajectòria mèdica i humanística.

• Seu: Palau Firal i de Congressos de Tarragona, Arquitecte Rovira, 2, Tarragona

Pel que fa als col·legiats del COMT, rebran la distinció els doctors

• Allotjament: allotjament a preus especials per als metges que ho sol·licitin.

• FEDERICO ADAN MARIN

• Secretaria tècnica: Col.legi Oficial de Metges de Tarragona, Via de l'Imperi Romà, 11 Bis, 43005 Tarragona

• JOSEP CALLIZO TOMAS • MANEL GONZÁLEZ PERIS • ENRIC CONTRERAS BARBETA • TOMÀS GARCIA GALLEGO

Tel. 977 232 012 Fax. 977 236 208

• LUIS MIGUEL TOBAJAS ASENSIO

comt@comt.cat

• JORDI JOVE BALAÑA

www.congresprofessio.org

• FERNANDO DOLZ ANDRES

Redacció Galens

■

7

vida col·legial ■

▲ Públic assistent a l’acte.

▲ Taula presidencial de l’acte inaugural.

Inauguració de la remodelació de la delegació del COMT a Tortosa

E

l passat 18 d'abril va tenir lloc a la capital de les terres de l'Ebre la inauguració de la remodelació de la delegació del COMT a Tortosa, seu on també es troba la delegació del Col·legi Oficial de Farmacèutics, concretament al Passeig de l'Ebre, 24.

L'acte d'inauguració, que va comptar amb nombrosa presència de Metges i Farmacèutics, va ésser presidit pel President del COMT, Dr. Josep M. Solé; pel President del COFT, Dr. Andreu Suriol; per la Sra. Anna Algueró, tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Tortosa, i per la Sra. Cinta Homedes, representant del responsable de la Regió Sanitària de les Terres de l'Ebre, el Dr. Roldán.

Tots vam destacar la importància de la remodelació, de cara a millorar l'atenció a les Col·legiades i Col·legiats, oferint

galens

▲ La nova seu del COMT a Tortosa.

una major comoditat amb espais que podem gaudir de més possibilitats a l’hora de realitzar activitats, tot i que aquestes han estat nombroses al llarg del 2007, ja que se’n van celebrar 77, per exemple, i segons informa el res-

ponsable de la seu del COMT, el Sr. Diego Caballé. També, en tots els parlaments, es va destacar l'excel·lent relació existent entre el COMT i el COFT. Redacció Galens

■

9

associacions ■

L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer necessita suport urgent

L

'Associació de Familiars de Malats d'Alzheimer de Tarragona està passant un dels seus pitjors moments des de la seva fundació l'any 1998.

L'AFAT du a terme diferents serveis dirigits als malalts d'Alzheimer i als seus familiars o cuidadors principals, com són: - Servei d'acollida.

- Servei d'assistència social.

- Atenció psicològica individualitzada.

- Grups d'Ajuda Mútua (GAM).

- Servei de voluntariat, servei d'informació i consultes tant a estudiants com a professionals.

- Servei Respir Familiar (estimulació cognitiva per als malalts i respir per a les famílies), en aquest moment atén 15 malalts.

- Servi d'informació referent a la llei de Dependència.

- I d'altres activitats puntuals.

L'Associació sempre ha pogut dur a terme la seva tasca a través d'ajudes atorgades per entitats tant públiques com privades, presentant projectes a les convocatòries corresponents que subvencionaven en part els serveis.

Malauradament aquest any de moment no ha arribat cap ajuda per tal de poder finançar els projectes, per la qual cosa l'associació, si no rep properament alguna resolució en positiu, haurà de tancar les seves portes suspenent les activitats.

galens

Esperant que no s'hagi d'arribar en aquest extrem, ja que seria treure un servei a la nostra ciutat de Tarragona i també es veurien afectades les famílies que ara mateix gaudeixen d'algun dels serveis de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona, es demana la col·laboració ciutadana, que es pot realitzar per dos camins diferents: - Fer-se soci d'AFAT. Per a més informació trucar al 977 22 68 09 (contestador activat).

Si volen ajudar aquesta entitat ho poden fer per dues vies: fent-se soci o amb una aportació econòmica en un compte corrent

- Fer una aportació econòmica en un d'aquests números de compte corrent: Caixa Tarragona: 2073-009019-0110080766, o La Caixa 2100-0697-52-0100400273.

Estem al c. Fortuny 23 de dilluns i dijous de 16.00 a 20.00.

Redacció Galens

■

11

■ ensenyament

Manifest pel futur de l’assistència sanitària i el suposat dèficit de metges

E

ns trobem en un període decisiu pel futur de l’assistència sanitària. En un clima d’alarma social davant l’existència d’un suposat dèficit de metges, l’Administració projecta un augment de numerus clausus.

Al mateix temps s’ha anunciat la imminent obertura de noves Facultats de Medicina a diverses comunitats autònomes per pal·liar aquest suposat dèficit. Davant d’aquesta situació, el Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya (en endavant CEMCAT), en consens amb el Consejo Estatal de Estudiantes de Medicina (en endavant CEEM), manifesta: 1. El CEMCAT s’oposa a la immediata creació de noves Facultats de Medicina. És un error prendre decisions de tal magnitud i transcendència social de forma precipitada i sense haver arribat a un consens entre els col·lectius implicats.

2. El CEMCAT troba indispensable que l’augment de futurs graduats en Medicina sigui avalat per un estudi públic, rigorós i dinàmic que justifiqui aquests augments i constati les necessitats reals de la població en sanitat a curt, mig i llarg termini.

Actualment no existeix un registre públic de l’activitat professional i laboral dels metges. És per això que el CEMCAT sol·licita la seva immediata elaboració.

3. Aquest estudi ha d’ésser realitzat per les comunitats autònomes i les organitzacions mèdiques amb la coordinació del Ministeri de Sanitat i Consum i el Ministeri d’Educació i Ciència. Les conclusions d’aquest han de reflectir si existeix o no dèficit de professionals, la seva magnitud, la seva distribució per especialitats i territoris, les causes del mateix i per quan es preveuen les seves conseqüències.

4. Qualsevol actuació d’acord amb les con-

12

clusions de l’estudi ha d’englobar mesures coordinades a tots els nivells amb la mateixa contundència.

5. En cas que l’estudi evidenciï dèficit de professionals, l’augment del nombre d’estudiants ha de fer-se de manera progressiva, amb els recursos necessaris i a favor de l’educació i sanitat públiques.

6. Les universitats públiques són les úniques que garanteixen no només la igualtat d’oportunitats i l’equitat en l’accés sinó també l’excel·lència en la formació basada en la competitivitat dels seus criteris de selecció i els seus elevats estàndards de qualitat.

7. L’augment de places ha de realitzar-se en les facultats ja existents dins de les pos-

sibilitats de les mateixes. En cas que fos necessària la creació de noves facultats, ha de respectar la distribució territorial i sempre garantint l’excel·lència en l’educació mèdica.

8. La substracció de recursos de les universitats ja existents a favor de les de nova creació, ja siguin públiques o privades, suposa una disminució en la qualitat de la formació dels professionals d’acord amb criteris d’excel·lència acadèmica. Els recursos de l’ensenyament públic són ja escassos. És necessària i urgent la seva ampliació, essent inacceptable qualsevol disminució dels mateixos.

9. El CEMCAT demana una reflexió sobre les conseqüències d’una possible sobreproducció de graduats, perquè no es

Num. 167

ensenyament ■ repeteixi la plètora de metges viscuda als anys 80.

10. El dèficit d’especialistes, que no de metges, no se soluciona únicament augmentant les places de grau. S’han de con-

siderar altres mesures que incloguin una redistribució de les places de formació especialitzada ofertades que s’ajusti a les necessitats i la millora de les condicions laborals per incentivar els destins menys atractius i evitar la fugida de professionals.

Amb aquest manifest el CEMCAT expressa la seva voluntat de treballar per a una formació mèdica d’excel·lència que es tradueixi en una assistència d’alta qualitat que garanteixi la total cobertura de les necessitats sanitàries de la població. Ens posem a la disposició dels agents implicats en aquest procés per treballar en estreta col·laboració en la recerca de solucions consensuades per aquesta situació tal com la societat espera de la professió mèdica.

Redacció Galens

galens

En un clima d’alarma social davant l’existència d’un suposat dèficit de metges, l’Administració projecta un augment de numerus clausus

■

13

■ ensenyament

Médicos, organizaciones, profesores y estudiantes de Medicina rechazan la creación de 15 nuevas facultades El secretario general de la OMC, Juan José Rodríguez Sendín, el presidente de la Conferencia Nacional de Decanos (CND), José María Peinado Herreros, el vicepresidente de la Federación de Asociaciones Científico Médicas Españolas (FACME), José Manuel Bajo Arenas, el presidente del Consejo Estatal de Estudiantes de Medicina (CEEM), Javier Serrano, y el Consejo Nacional de Especialidades en Ciencias de la Salud, han presentado un manifiesto en el que rechazan las propuestas realizadas por diversas consejerías de incrementar el número de alumnos que acceden a las facultades y crear hasta 15 nuevos centros universitarios para acabar con la escasez de médicos en España.

Según han asegurado, esta decisión “debe partir de un análisis contrastado de la situación actual y la adecuada proyección de las necesidades futuras de profesionales”, y han destacado la necesidad de establecer "políticas que fidelicen a los médicos, evitando su fuga a países que ofrecen mejores incentivos y mayor reconocimiento".

También han pedido una reunión con las autoridades de Sanidad y Educación para desarrollar nuevas medidas y “evitar que el aumento de alumnos deteriore la calidad asistencial, el subempleo y el paro entre los médicos”.

Según José María Peinado, “la situación es grave porque las autoridades proponen crear hasta 15 nuevas facultades de Medicina, siete privadas, una concertada y las demás públicas, tres en Cataluña; cuatro en Madrid; una en Jaén; otra en Baleares; dos en Murcia, una en Cartagena y la otra en Murcia; dos en Castilla-La Mancha, una en

14

Ciudad Real y otra en Toledo; otra en Galicia y otra Navarra". Peinado también ha comentado la creación de hasta ocho de estas nuevas facultades “podría aprobarse en estos días, porque está previsto que empiecen a funcionar en octubre”.

La OMC, la Conferencia Nacional de Decanos (CND), la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos, la Federación de Asociaciones Científico Médicas Españolas, el Consejo Nacional de Especialidades en Ciencias de la Salud y el Consejo Estatal de Estudiantes de Medicina han firmado este manifiesto que denuncia el “desorden generado por las propuestas de

diversas consejerías que implican la adopción de medidas unilaterales por parte de las comunidades, que nos alejan de las políticas europeas y que sólo aportan soluciones a corto plazo”; rechaza la creación de nuevas facultades y hace un llamamiento al “consenso entre comunidades, ministerios, universidades y organizaciones profesionales y sociales para evitar la pérdida de calidad del sistema asistencial con la consecuente repercusión sobre la atención médica y la calidad asistencial, así como la reaparición del subempleo y el paro médico”.

El Médico Interactivo

■

Num. 167

■ bioètica

El metge, fa el bé?

L a medicina d'investigació sense concessions, en la que l'assaig/error marcava les pautes diagnòstiques i terapèutiques; en la que es comprenia que podies “fallar” els teus malalts presents i coneguts, per “salvar” malalts futurs i desconeguts (la filosofia de sacrificar els mitjans per un bon fi), també convivia amb una medicina clínica, de proximitat metge-malalt, que es basava en la conversa fluïda, contacte directe i l'atenció amable.

D'aquesta situació, s'ha passat a una medicina de conversa interrompuda, contacte indirecte, i increment en la tecnificació que posa distància entre els dos protagonistes, però que també pretén engegar mecanismes que impedeixin actuacions no ètiques.

Actualment, la necessitat de temps es fa imperiosa. Atenem major nombre de pacients, al mateix temps que fem docència. Progressa la innovació generant nombrós aparatatge mèdic i s'ha de saber com fer-lo funcionar.

S'ha d'atendre els delegats farmacèutics per destriar el millor fàrmac o els representants de la indústria mèdica per utilitzar la pròtesi més fiable. I ara, també, s'ha de disposar d'uns minuts per respondre queixes i ens hem d'actualitzar en la nova normativa civil i penal, a més de conèixer certes regulacions administratives.

Aquestes situacions fan que l'acte mèdic en ocasions arribi a provocar efectes adversos, fins i tot danys que hem de saber preveure, controlar i posar els mitjans per minimitzar-los, ja que segur que es produiran.

La consciència moral del metge s'ha tornat receptiva al patiment que es pot provocar i als efectes indesitjats que es

16

poden inferir i s'ha sensibilitzat, establint mètodes que garanteixen la protecció dels pacients.

FA 2000

ANYS

Tot i no sent una medicina tecnificada (almenys des del punt de vista actual), fa 2000 anys ja observaven que la medicina podia ser causa de mals.

D'aquesta manera els principis hipocràtics ja eduquen sobre la manera de tractar els malalts i sorgeix la màxima primum non nocere (paradigma de la no maleficència), tant més que no figura en els juraments hipocràtics i

que s'ha atribuït a diversos metges al llarg de la història, però que sembla que va ser Galeno qui primer la va pronunciar. Però en tot cas reflecteix la inquietud que sempre ha existit pel problema de fer mal en medicina.

Claude Bernat (fent un salt de 1800 anys), metge, biòleg i filòsof francès, va expressar la voluntat de “no lesionar una persona independentment dels beneficis que puguin derivar-se pels altres”, per avantatjosos que aquests fossin. És important notar l'escrupolositat (envers l'humà, almenys), de l'anomenat “fundador de la medicina experimental”.

Num. 167

bioètica ■ Durant tot el segle XX han estat documentats desenes d'actes mèdics que han constituït veritables aberracions contra els humans, liderades per vanitosos metges que a canvi del patiment d'uns pocs volen salvar-ne a molts.

ció dels éssers humans en Investigació Biomèdica, d'elaborar un informe que contingui unes normes bàsiques i comunes que es puguin utilitzar, de referència en el tracte, experimental i per extensió al clínic, de pacients.

EL

És aquí, el 1979, en l'Informe Belmont (1), on es plantegen tres punts: a) distingir entre pràctica mèdica i investigació; b) es proposen tres principis bàsics, de respecte a la persona, de promoure el bé i de ser equitatiu en les decisions, i c) també descriu les aplicacions d'aquests principis.

SEGLE PASSAT

Per exemple: des de l'any 1932, fins als nostres anys 70, es va negar el tractament a centenars de negres afectats per la sífilis (des dels anys 40 existia disponibilitat de la penicil·lina), amb motiu d'observar l'evolució de la malaltia a les persones que hi ha sota aquesta pell, negra, ja que, a més, existien estudis similars en blancs.

La inoculació de VHB a nens deficients mentals a Willowbrook publicat al NEJM, per Beecher el 1966, que consta en una revisió que recollia 22 articles de revistes científiques objectables èticament.

“Autòpsies” practicades en vius no anestesiats internats en els camps japonesos de final de la primera guerra mundial. Les conegudes i aterradores pràctiques infringides als presoners nazis durant la segona guerra mundial.

I altres exemples més recents.

ÈTICA

PRINCIPALISTA

Beauchamp i Childress, uns anys més tard, consoliden “l'ètica principalista” en què defineixen els principis d'autonomia, beneficència i justícia distributiva, afegint, com un més, el principi de no maleficència i equiparant-los en importància.

Posteriorment, s'han anat ponderant primacies i aplicant prioritzacions.

Diego Gracia proposa un primer nivell

imprescindible d'ètica, contemplant els principis de no maleficència i justícia. Pel que fa als principis de beneficència i autonomia (respecte a les persones, aquest últim), considera que significa assolir una ètica de màxims.

SORGIMENT

DE GUIES ÈTIQUES

Posteriorment i amb l'aspiració de millorar i educar actituds que es van detectant, han sorgit guies ètiques internacionals, normes de bona pràctica clínica, cartes de drets i deures dels pacients; com també diverses lleis estatals a diversos països, com és el Conveni per a la Protecció dels Drets dels Humans Respecte Aplicacions Biològiques i Mèdiques, elaborat pel consell d'Europa.

I finalment a Espanya, la recent llei 14/2007 d'investigació biomèdica, que té com a objectiu regular la dignitat humana i el respecte a la persona en el camp de la investigació bàsica i clínica (exceptuant assaigs clínics de medicaments).

Així doncs, el metge fa el bé?, ens preguntem ara que estem al segle XXI. Observem, però, els intents de controlar i reprimir les pràctiques perverses que acabem de comentar: L'any 1947 es redacta el codi de Nüremberg a conseqüència dels judicis als metges dels camps de concentració nazi i pretén regular la investigació en persones.

La declaració de Hèlsinki, l'any 1964 de l'Associació Mèdica Mundial, promou uns principis ètics per investigació en éssers humans dels que s'han fet esmenes cada 7-10 anys.

Quinze anys més tard, als EUA i des de la presidència es fa l'encàrrec, a una comissió nacional per a la protec-

galens

17

■ bioètica

“Actualment, la necessitat de temps es fa imperiosa.

Atenem major nombre de pacients, al mateix temps que fem docència. I ara, també, s'ha de disposar d'uns minuts per respondre queixes i ens hem d'actualitzar en la nova normativa civil i penal, a més de conèixer certes regulacions administratives”

Arribats en aquest punt, ens plantegem si ens sentim protegits com a persones susceptibles d'entrar en la “cadena sanitària”, com a usuaris malalts, (o fins i tot en una investigació científica), i, en segon lloc, si assumim (i hem de pensar que sí), que estem obligats a garantir la màxima seguretat clínica, com a professionals integrants del sistema sanitari.

Així doncs, s'estableix el concepte d'ètica sanitària assistencial que inclou fonamentalment els següents aspectes ( 2): En primer lloc, les actituds i accions mèdiques indicades al davant de les diferents situacions clíniques.

Segon, les preferències del pacient.

Tercer, la qualitat de vida desitjada en el propi projecte de vida. I un quart aspecte, les possibilitats que ofereix l'entorn quant a context social i econòmic per assolir les pròpies fites.

L'escenari que delimiten els anteriors apartats defineix unes premisses beneficients que es proposen com a objectiu buscar el bé i evitar el mal, valorant els riscos.

BUSCAR L’OPCIÓ

MÉS ENCERTADA

L'exercici diari de la professió mèdica demana plantejar-se, per cada malalt, el pronòstic de la seva malaltia, quin és el millor tractament que podem aplicar, i quines complicacions es poden plantejar. I demana informar, proposar, raonar, deliberar i conciliar amb el malalt l’opció més encertada, implicant-nos adequadament en la decisió.

Si la medicina és la ciència de la incertesa i l'art de la probabilitat, haurem de recórrer a l'empatia i al respecte; és a dir, a l'humanisme per arribar a propostes realment beneficients.

L'assistència beneficient inclou explorar aspectes físics, sospesar criteris de microgestió mèdica, apreciar matisos socials i fins i tot espirituals (en ocasions de manera subconscient), que s'han d'avaluar en efectuar una reco-

18

manació de salut, analitzant al mateix temps els riscos.

Precisament per avaluar riscos i minimitzar incerteses pròpies de la medicina observem les recomanacions de la Medicina Basada en l'Evidència (MBE), desenvolupada inicialment a Ontàrio l'any 1991. Proposa consolidar les decisions preses en la instauració de tractaments basant-les en revisions sistemàtiques d'assaigs controlats en la investigació clínica. Naturalment, la fiabilitat que els estudis proporcionen es conjuga amb el coneixement fisiopatològic de la malaltia, l'experiència personal i l'adaptació pertinent al cas individual (i per individual, variable).

La MBE requereix temps i formació per dedicar a recerques bibliogràfiques, utilitzar guies clíniques, revistes científiques, webs acreditades, i bases de dades.

També contribueix a evitar l'error, l'elaboració de guies clíniques, facilitant el raonament i la decisió ràpida en situacions freqüents i previsibles, i obviant defectes o descuits, provinents del cansament, prejudicis propis, o estrès del metge.

L’ERROR

MÈDIC

Tot i les esmentades precaucions, arriba desgraciadament l'acte negligent o simplement l'error mèdic. Per tant s'han de promoure activitats destinades a identificar problemes clínics, agilitar els processos diagnòstics i terapèutics, afavorir les sessions de morbiditat i mortalitat (fomentant la deliberació socràtica), preveure efectes adversos, per avançar en la seguretat clínica. Es poden produir situacions en les que la línia entre assistència clínica i investigació es ben bé borrosa.

Procediments que per la seva complexitat, intervenció de diversos professionals, presa de temps i pressió de resultats poden abocar al fiasco.

L'actitud mèdica més beneficient davant del malalt és la que elabora una

Num. 167

bioètica ■ completa història clínica, una exhaustiva i acurada exploració física. Inverteix el temps necessari, portat amb condició de cara a cara (estem efectuant l'entrevista clínica, a diari, literalment amb el terminal informàtic, tocant-li les tecles i mirant-li al monitor, tenint el pacient com a observador parcial).

Hem de fer estimacions del material tecnològic que disposem, del curs de la malaltia, del pronòstic del malalt i de la voluntat per ell expressada, ja sigui de manera verbal o escrita (contemporani o voluntats anticipades), per no actuar de manera maleficient.

Finalment disposem de comissions d'ètica en diversos àmbits de la vida professional, i de fàcil i recomanable accés que, en situacions de dubte o de necessitat, portaran la discussió a un pla més plural i convertiran el dilema en problema, la qual cosa implica un major nombre d'opcions per una ade-

galens

quada i acceptada resolució (en investigació, són inexcusables).

Aquests punts constitueixen, segurament, la via per tal que la conducta mèdica sigui correcta i juntament amb la sàvia gestió del temps, actuarem de manera sistemàtica, el més beneficient possible.

Bibliografia: 1. Informe Belmont. Principios y Guías éticas para la Protección de los Sujetos Humanos de Investigación. National Commission for the Protection of Human Subjects of Biomedical and Behavioral Research.USA.1979 2.Jonsen AR, Siegler M, Winslade WJ. Ética clínica. Ed. Ariel; 2005

Dr. Eduard Corbella

■

▲ El Doctor Eduard Corbella.

19

■ entrevista

Entrevista al secretari general del COMT E

n aquest número de Galens volem copsar l'opinió sobre diferents aspectes del secretari general del COMT, el Dr. Baldomero Tormo Carnicé.

dar el suport de la resta de companys de la Junta de Govern, i, si m'ho permet, vull fer especial esment de l'equip humà, que actualment conforma el personal del Col·legi i de les seves delegacions. Sense el seu lliurament personal, hauria estat impossible realitzar tot aquest treball, i alhora les grans millores aconseguides amb el compliment del programa que ens vam proposar, quan amb gran il·lusió vam arribar al Col·legi.

Dr. Tormo, és la primera experiència en la Junta de Govern, i, en qualsevol cas, quina valoració fa de la mateixa?

Des de fa dos anys, sóc secretari general, però des del 2004, coincidint amb el mandat de l'actual junta, ja era vocal de metges jubilats. No obstant he de dir que anteriorment havia estat 10 anys membre de la comissió deontològica, la qual cosa em va permetre conèixer la institució per dintre i un món diferent, i alhora la importància que té el Col·legi, que certament si no ho vius interiorment és difícil d'apreciar i d'entendre.

Ara amb el càrrec de secretari general, visc en primera persona la intensitat del treball que representa el dia a dia col·legial. Tan sols un exemple, en el que portem de mandat, hem rebut, analitzat i contestat més de 30.000 documents. Això només ja justifica o millor respon a la pregunta recurrent que es fa molta gent de “per què serveix el Col·legi?”

Malgrat el que tot això significa de feina i dedicació, he de dir que ha estat, i és, una experiència molt gratificant, que m'honora.

Dec aquesta satisfacció a la decisió, que en el seu moment va prendre la junta de Govern, de nomenar-me secretari general.

Doctor, com es viu el dia a dia al Col·legi?

20

De què se sent més orgullós de tot el que fins ara ha fet a la Junta de Govern?

▲ Dr. Baldomero Tormo Carnicé.

Amb intensitat, una intensitat moltes vegades cansada, però sens dubte, al final, és una experiència gratificant.

Crec que és un privilegi poder treballar en el que més estimes, com és la professió, i el servei a les companyes i companys, i per extensió a la societat. És molta la dedicació, com ja he esmentat, que el Col·legi exigeix, i en aquest sentit vull agrair a la meva família, i especialment a la meva esposa, la comprensió per les meves absències.

Doctor Tormo, es troba sol en el desenvolupament del seu càrrec?

Sincerament no, perquè comparteixo el treball i despatxo diàriament amb el president; per cert, sovint afers col·legials o polítics de gran envergadura, i en molts casos, amb una urgència aclaparadora. Però és justament el treball en equip el que alleugereix la càrrega. En aquest sentit, no puc obli-

Per a un pare es fa molt difícil escollir d'entre un dels seus fills, per tant, orgullós em sento de tot el que s'ha realitzat; ara bé, si la pregunta fos què destacaria, li diria que la defensa, que en tots els sentits el Col·legi i l'actual Junta ha dut a terme fins al límit, dels professionals. Posem uns exemples: el pacte amb la Fiscalia de l'Audiència Provincial, les impugnacions a decrets desafortunats, la reforma de l'administració del Col·legi per obtenir el certificat de qualitat ISO 9001, la signatura electrònica, i un llarg etcètera que com pot comprendre comporta una càrrega de treball duríssima, que com comentava abans exigeix, necessàriament, una gran dedicació.

Després de tot el que s'ha esmentat, què queda per fer?

Miri, al meu entendre, això és només el començament, ja que continuarem lluitant per un “Col·legi dels metges i per als metges i al servei de la societat” modern, agosarat, i dedicat a situar la nostra professió, per cert la millor que existeix, en el lloc que li correspon, amb

Num. 167

entrevista ■ vocació de servei al proisme, i, alhora, recuperar allò que mai s'hauria d'haver perdut i que, insisteixo, volem recuperar, com és la il·lusió i la satisfacció de ser metge.

Ja per finalitzar, Doctor Tormo, després de 49 anys de professió, quins canvis ha viscut, i com la veu actualment?

Ha passat de ser una medicina basada més en l'experiència (el famós “ull clínic”) a una nova medicina eminentment científica, ajudada per gran quantitat de dades analítiques, imatges procedents dels instruments, RX, ecografies, endoscòpies, ressonàncies magnètiques, gammagrafies, i un llarg etcètera, que s’ha de saber interpretar, per la qual cosa es precisen gran quantitat de coneixements, i a més a més experiència. Tot això ho han aconseguit els nostres metges joves, gràcies a l'organització formativa actual, a les facultats de

galens

Medicina, i als hospitals on realitzen les pràctiques. Un exemple que serveix per il·lustrar tot l'anterior, a mi em van ensenyar a mesurar la mida de l'aurícula esquerra mitjançant percussió a l'esquena, amb més errors que encerts, quan avui es mesura amb exactitud amb una ecografia. Anècdotes semblants n’explicaria moltes.

Una altra gran diferència la constitueix la feminització de la professió. En el meu cas, només teníem a la facultat set o vuit companyes, i en els cursos actuals gairebé el 70% són dones.

societat més informada i alhora més impacient i més exigent.

El treball de les companyes i dels companys és molt més complicat, sotmès a una pressió assistencial, que no té aturador. És per això que des del col·legi treballem i treballarem en defensa dels nostres companys i companyes, exigint unes condicions òptimes per a l'exercici de la professió, que passen necessàriament per la participació dels metges en els òrgans de decisió i per una certa autonomia de gestió.

Un altre factor a tenir en compte és l'augment i l'envelliment de la població a Catalunya, amb tots els problemes que això comporta respecte a l'assistència i a la problemàtica que la dependència de les persones grans significa.

Ningú millor que el mateix professional per identificar on són les mancances i alhora establir quines són les millors solucions.

D'altra banda, a dia d'avui tenim una

Pitu Tarrasa

■

21

■ vida col·legial

Resum dels quatre anys de mandat (2004-2008) C oincidint amb el final d'etapa a l'actual Junta de Govern, fem un resum de les actuacions més destacades d'aquesta quatre anys.

• Universitari de Tarragona Joan XXIII, dels Pediatres de Reus i dels Metges d'Urgències de l'Hospital Sant Pau i Santa Tecla.

1. Proclamar i defensar la llibertat, independència i sobirania territorial del COMT.

3. Acord entre el fiscal en cap de l'Audiència Provincial de Tarragona i el COMT, mitjançant el qual es tipificaran com a “atemptats” les agressions als metges.

• Hem mantingut independent el COMT de: - l'administració - sindicats - mútues • Hem mantingut la identitat territorial del COMT a l'impedir el col·legi únic de Catalunya en el debat del “I Congrés de la Professió Mèdica” celebrat a Sitges el 2004.

2. Defensar enèrgicament la dignitat de tots els metges i metgesses, alhora que exigir i lluitar per millorar les condicions per a l'exercici professional de la medicina.

• Vam ser el primer col·legi català en donar suport a la vaga dels metges, en concret tres dies abans de començarla.

• Vam participar conjuntament amb el col·legi de Lleida de manera “directa” en la gestació del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya.

• Vam impugnar el decret d'integració dels metges de cupo i zona. L’únic col·legi de Catalunya que va defensar des del primer moment aquests professionals i ho vam aconseguir aturar.

• Vam impugnar el decret de jubilació anticipada dels metges i ho vam aconseguir.

22

• El fiscal en cap de l'Audiència Provincial de Tarragona, l’Il·lm. Sr. Xavier Jou, després de reunir-se amb el president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, el Dr. Josep M. Solé i Poblet, han assolit el compromís que de manera immediata les agressions de tot caire a les metgesses i metges en l'exercici de la seva funció pública, col·legiats al COMT, siguin tipificades com a “delicte d'atemptat” (articles 550 i 551 del C.P.), amb les penes corresponents, sense perjudici de la qualificació, que en el seu cas mereixi el concret resultat lesiu.

Tanmateix, no serà un obstacle per aquesta tipificació el fet que els actes s'hagin produït fora del centre o lloc de treball, sempre que siguin motivats per la “condició de metge” (en l'exercici de funció pública) que tingui la víctima o per la seva prèvia actuació professional.

• En aquest sentit, cal deixar clar que als efectes penals tindran la consideració de funcionari públic tots aquells professionals que realitzin una prestació sanitària o facultativa vers els pacients depenents del Sistema Públic de Salut, amb independència de l'ingrés, categoria, sistema retributiu, estatut legal o reglamentari, sistema de previsió i estabilitat o temporalitat en el lloc de treball.

• D'altra banda, cal fer esment que al voltant del contingut d'aquest compromís també s'ha acordat que sigui el COMT, concretament la seva assessoria jurídica, la que centralitzi i tramiti les denúncies corresponents que esdevinguin d'aquestes agressions, i serà el domicili dels metges a tots els efectes la seu col·legial.

• D'aquesta manera les metgesses i metges col·legiats al COMT guanyaran en privacitat, i en l'agilitació i notificacions de les denúncies. Tanmateix, des del COMT es podrà portar un més acurat seguiment i control estadístic, i fer-ne una millor anàlisi, seguiment i diagnosi de les diverses situacions, optimitzant i agilitzant les accions que s’hagin de dur a terme.

4. Defensar el dret per a tots els llicenciats en Medicina i Cirurgia a l'accés a la formació. Tanmateix, defensar la creació de més llocs de treball i aconseguir retribucions més dignes per als metges joves.

• Hem portat davant l'administració, al Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i de l’OMC, la necessitat del MIR troncal com a primer pas de la reforma, així com el dret de tot “metge” a un cop finalitzada la carrera poder completar la seva formació especialitzada sense que hagi de fer cap oposició (única carrera a la que se li exigeix a hores d'ara una oposició per accedir-hi, i que a més no crea plaça en propietat).

• Hem defensat els MIR en el sentit que sigui reconeguda la seva tasca i el dret a una remuneració digna que reconegui la importància del seu paper en el si del sistema.

Num. 167

vida col·legial ■ En aquest sentit hem creat una “vocalia col·legial pròpia”.

• Hem finalitzat la remodelació complerta de la seu de Tortosa.

5. Defensar la sostenibilitat i millora del sistema sanitari públic, universal i de qualitat.

• Hem iniciat la millora de les instal·lacions a la seu de Reus.

• Hem defensat el sistema i la seva sostenibilitat reiteradament i alhora hem exigit una millora substancial en les condicions de treball dels metges, que són els que a hores d'ara mantenen el sistema i apaivaguen les seves mancances, que no són poques.

8. Crear unes grans àrees competencials: Primària, Hospitalària, Relacions institucionals, Relacions Socials, Informàtica i Publicacions, Bioètica, així com totes aquelles que els mateixos col·legiats reclamin.

• Atenem els metges nouvinguts i contribuïm a millorar la seva formació.

Aquests objectius, perseguits des de la presa de possessió, han estat assolits, i, així, existeixen, com es pot veure al web col·legial, tot un seguit de grups de treball i àrees competencials, com:

• Reprovem la mala distribució, que no pas manca, de metges a Catalunya.

• Critiquem els complements salarials per objectius, que considerem no ètics, i ho portem al proper II Congrés de la Professió, que se celebra a Tarragona el pròxim mes de juny, perquè siguem nosaltres, els metges, els qui decidim sobre aquest tema.

• Hem realitzat l'adequació de les instal·lacions de la seu de Tarragona, optimitzant els recursos existents i adequant una sala “d'actes i de formació” equipada amb els mitjans i la tecnologia més moderna pel que fa a les activitats de formació, enregistrament de sessions i celebració d'actes públics.

galens

• Posteriorment vam signar un conveni de col·laboració amb la facultat de Medicina, pel qual el president del COMT va ser nomenat membre del comitè consultiu del la FMURV. • El COMT ha participat des de la nostra arribada a l'acte de lliurament de diplomes i orles de la facultat de Medicina i col·labora amb l'associació d'estudiants de Medicina de la URV. Ben aviat establirem un sistema de “pre-col·legiació”.

• Hem exigit i exigirem més respecte per als metges. El consell de la professió és l'òrgan que permet establir les millores que creiem que fan falta.

6.

Adequar les instal·lacions col·legials, pel que fa a les transferències de les noves competències, establertes en el nou escenari legislatiu que definirà el model de formació mèdica i de l'exercici professional de la medicina en els propers anys.

S’han conclòs les obres a Tarragona, Tortosa i estan en desenvolupament a Reus.

de la URV i el president del COMT.

A) Departament “d'informàtica i noves tecnologies”, encarregada del manteniment del web col·legial, de la signatura electrònica i finalment d'un avenç importantíssim com és la digitalització de tots els arxius col·legials, tant documentals com fotogràfics, entre d’altres.

B) Comissió de Bioètica.

7. Cercar vies de diàleg i enteniment amb la URV. Aquesta ha de ser una qüestió prioritària. És fonamental establir un marc de relació fluid i dinàmic entre la facultat de Medicina i el COMT per tal de col·laborar i participar en la formació dels nous metges.

• Immediatament de la presa de possessió de la nostra Junta, vam establir com a prioritat restablir las relacions COMT-URV, fet que va quedar resolt i plasmat en un conveni de col·laboració COMT-URV, signat pel rector Arola

C) Secció de Medicina TX i Acupuntura.

D) Secció d’estudi i tractament del dolor.

E) Secció de Medicina de l'Educació Física i de l'Esport.

F) Secció de Medicina Estètica.

G) Secció de Medicina d’Homeopatia.

H) Secció de Metges joves.

23

■ vida col·legial

Proclamar i defensar la llibertat, independència i sobirania territorial del COMT, defensar la dignitat de tots els metges i metgesses, alhora que exigir i lluitar per millorar les condicions per a l'exercici professional de la medicina, són algunes de les actuacions d’aquest mandat

9. Elecció entre els compromissaris electes de cada comarca, dels delegats comarcals, amb poder representatiu del COMT in situ.

Així ho hem dut a terme, amb els nomenaments oportuns dels delegats comarcals:

• El reconeixement de la competència professional de cada professional, al dia, en l'àmbit col·legial.

• L'agilitació de tràmits burocràtics com: actes notarials, compravenda on line, pagaments a Hisenda, entre d'altres, pel que fa a temes més personals.

• Tarragonès: Dr. Francesc Marsal Cavallé.

B) Hem creat:

• Alt Camp: Dr. Pere Solé Barreras.

• Diada col·legial.

• Baix Camp: Dra. Pilar Sala Francino.

• Premis a l'Excel·lència Professional.

• Creu de Sant Cosme i Sant Damià.

• Baix Ebre: Dr. Manuel A. Madueño Real.

• L'any acadèmic dedicat a la memòria d'un company traspassat.

• Baix Penedès: Dr. Fermí Alari Pons.

• Conca de Barberà: Dr. Jose Maria Farré Marimon.

• Montsià: Dr. Josep Fumadó i Queral.

• Síndic de Conciliació, Mediació i Arbitratge del COMT. • S'ha reactivat la Filial de Tarragona de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.

• Priorat: Dra. Immaculada Fustero Fustero.

• Ribera d'Ebre: Dr. Luis Miguel Tobajas Asensio.

Resum sintètic de l’activitat de presidència i secretaria dels quatre anys de mandat.

• Terra Alta: Dra. M. Pilar Zapater Martín.

Visites

932

Documents

30,817

10. Noves iniciatives:

(correus electrònics a banda)

A) Signatura electrònica: una eina de modernitat.

Reunions Consell

El COMT és soci accionista d’empreses com Firma Professional SA i Healthsing SA per a la signatura electrònica; d’aquesta manera, el col·legi es converteix en “autoritat acreditadora i certificadora.”

Reunions Junta de Govern • Ordinàries 40 • Extraordinàries 20

40

(permanents)

Reunions Consejo General (OMC) • Plens 44 • Assemblees 28

Els propers mesos iniciarem el lliurament de la signatura electrònica amb el carnet col·legial, que entre altres aplicacions permetrà: • La història clínica compartida i la recepta electrònica, en el professional.

24

Junta de Govern i Assemblea de Compromissaris del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ■

Num. 167

■ opinió

Eutanàsia al segle XXI J ust ara fa 19 anys des d'aquestes mateixes pàgines plantejava la necessitat que teníem i que evidentment encara tenim els professionals d'afrontar les decisions sobre el final de la vida. Això inclou el dret de tothom als beneficis de la ciència, que cada dia en són més, el dret a optar per un acabament de les mesures terapèutiques de cada malalt o la limitació de l'esforç terapèutic per part dels professionals en situacions terminals. En una sola paraula, l’eutanàsia, en el seu sentit més ampli.

El debat sobre l’eutanàsia passiva o activa té massa incerteses. Els adjectius passiu i actiu que parlen d'accions i omissions en realitat representen activitats amb un compromís de voluntat. La responsabilitat ètica inclou tant l'acció com l’omissió. La limitació de l'esforç terapèutic, d'ample aplicació, pot incloure com a tal accions tan habituals com ordenar l'ingrés o l'alta hospitalària, l'ingrés a una unitat de cures intensives o la programació de quiròfan: constantment prenem decisions que tindran repercussions directes sobre la prolongació o l'acabament de la vida.

Però, d'una manera gradual, de la mateixa manera que per a molts professionals s'ha descomptat el compromís de l’objecció de consciència a l'entorn de la interrupció voluntària de l'embaràs com a una matèria de dones i ginecòlegs, ara s'ha desplaçat el procés de la limitació de l'esforç terapèutic i l'atenció al terminal cap als equips de cures pal·liatives.

El gradual coneixement de la població sobre la gestió del final de la vida palesada amb la signatura de documents de Voluntats Anticipades també convida a donar actualitat al tema. La ten-

26

▲ Fotograma de la pel·lícula ‘Mar adentro’, l’argument de la qual gira entorn de l’eutanàsia.

dència actual és reclutar l'ajuda dels equips de cures pal·liatives que tenen un reconeixement de sensibilitat, eficàcia i eficiència. Els equips del PADES (“...pades nostre, que actues a la terra...”) són altament valorats, tot i que no sempre adequadament recolzats i dotats de personal i equipament.

Però els professionals no poden excusar la seva responsabilitat ètica a l'hora d'establir indicacions d'actuacions i de compartir amb malalts i familiars la visió de tot el que s'espera de l’evolució d'un malalt cap al seu destí final.

“L’eutanàsia, la mort digna, és una cosa de tots.

Especialment de tots els metges que eventualment hauran d’exercir la seva gestió”

L’eutanàsia, la mort digna, és una cosa de tots. Especialment de tots els metges que eventualment hauran d'exercir la seva gestió.

Xavier Allué Cap del servei de Pediatria de l'Hospital Universitari Joan XXIII ■

Num. 167

■ opinió

La ciutat de Tarragona, pionera del futbol femení S

abia o recorda vostè que el primer campionat de futbol femení a Espanya es va celebrar a Tarragona?... Doncs sí, i va ser en honor a su Majestad la Reina de España, Donya Sofia.

Tingué lloc els dies 25, 26, 27 i 28 de juny de 1981, en què el Comitè organitzador estava format per les següents persones: l’alcalde Josep Recasens; Josep Anton Burgasé, regidor; Montse Domingo, Agustí Mallol i Maria Teresa Andreu, membres de la Federació Catalana; Julio Garcia, com a secretari d'organització; Rafel Garcia, relacions públiques; Fina Torres i Rosa Mallol, aquesta i especialment el seu germà Agustí foren l'ànima de la competició, durant la qual es van obtenir fets molt importants per a aquesta modalitat esportiva com és el futbol femení, encara que avui, a les nostres comarques solament segueix viu a Tortosa.

S'obtingué que la Federació de Futbol que presidia el Sr. Porta acceptés el futbol femení dintre de la mateixa, després de les gestions de Mallol i la presidenta del Barcelona Teresa Andreu, ja que fins aleshores no tenia una definició legal, ja que encara apareixien com a entitats d’Educación Descanso del règim anterior.

Es va fer una lluïda cercavila des del Balcó del Mediterrani fins a l'Auditori del Camp de Mart on es va donar la benvinguda a tots els participants, amb l'actuació del Ball de Bastons, Castellers i la genial acordionista Anna Vizcarro, tancant l'acte la Coral del Serrallo. El Campionat se celebrà als camps del Salou, C.F. Vilaseca, Cultural Torreforta, Torredembarra i Sant Pere i Sant Pau; la gran final al Nou estadi del Gimnàstic.

28

Els equips participants foren el següents: C.F. Barcelona, C. de D. Sabadell, C.D. Granollers, A Pallota Pontevedra, R.C.D. Espanyol, C.F. Don Deporte (Valladolid), C.F. Cardona, Ricard de Las Palmas, Futbol Femení de Catalunya, C.F. Sant Adrià del Besòs, Unión Canaria de Las Palmas, C.F.F. Sondika (Bilbao), Karbo de a Coruña, F.F. Ciutat Comtal (Bellvitge), C.F. C.I.D.E. de Mallorca i l'Associació Esportiva Punta de l'Est, USFAEC de Tarragona.

L'equip de Tarragona estava presidit per Joaquim Saun Clua, adjunt; Josep Garcia, delegat; Ramon Mañé, entrena-

dor; Joaquim Musqueiro, secretari tècnic i Joan Rufí. Les jugadores: Juanita Gómez, Montse i Carmen Lara, Núria Ferrer, Mercè i Glòria Omella, Carme Guillemat, M. Dolors Ruiz, Pastori Fernández Manuela i Regina Arrantes, Rosa i Carme Domingo, Montse Gisbert, Magda Pagès, Francisca Ibáñez, Pilar Foch i Rosa Nuemicastell.

Com a curiositats direm que en les barcelonistes una jugadora portava sempre una criatura petita, no sabem si era una filla o una germaneta; de les de Sabadell recordem una portera o guardalameta com deia ella, molt còmica; del Granollers cal fer memòria d'una

Num. 167

opinió ■ que es treia una pinta i se la passava després de cada jugada en què intervenia; de les gallegues, doncs... que estaven molt maques; de l'Espanyol que eren les millors malgrat no fossin campiones; en les files de les val·lisoletanes quan vaig entrevistar l'entrenador, deia que una -crec que era la que ocupava la porteria-, es deia Olvido G. Herrador i és clar, amb aquest nom, el míster deia que no es fiava massa d'ella, per si s'oblidava d’aturar pilotes o errava massa; les canàries venien amb el president Don Marcial que manifestava que ho passava bomba; les del Catalunya eren molt veteranes i en canvi les de Sant Adrià prou joves; les basques venien havent guanyar el trofeu internacional Loinaz contra l’Amnical de França; les de Bellvitge portaven dos o tres massatgistes, i les mallorquines una negreta.

En una magnífica final jugada al camp del Nàstic van proclamar-se campiones d'Espanya les gallegues del Karbo a

galens

Coruña que van guanyar per 3 a 1 les de Las Palmas. En total, 16 equips que tingueren molts problemes degut al temporal de pluges dels esmentats dies, havent d'aplaçar partits, buscar moments per jugar-los, però que tot es va solucionar gràcies a una bona i entusiasta organització que va donar a Tarragona la primera pàgina oficial de la història del Futbol Femení.

El primer partit de futbol femení d’Espanya es va disputar a la ciutat a finals de juny de l’any 1981

Cal afegir que les instal·lacions de la Universitat Laboral van ser una peça clau de l'èxit. És una llàstima que ara, a banda de les de l'Ebre, només hi hagi grups de futbol 7 o futbol sala de dones, quan Torreforta i fins el Nàstic n'havia tingut un de titular.

Antoni Panadès

■

29

■ opinió

De metges i capellans S

i fem una ullada a l'evolució de la humanitat des de l'existència del home fins avui, ens adonem que la medicina ha fet molt per la societat, només cal mirar com els països més desenvolupats tenen una millor qualitat de vida (quant a salut) i una més llarga expectativa de viure.

Però, la societat ha fet molt per la medicina? Les dites populars sempre han fet anar juntes la religió i la medicina. Els capellans i els metges, amb els seus coneixements professionals, ajuden a guarir els mals espirituals i corporals.

També sovint, la gent ha fet pagar a la religió i la medicina allò que han fet malament els seus "ministres". I això no és just. "Fes el que jo dic i no el que jo faig", deia el mossèn. En realitat, un capellà no és més que un ésser humà i com a tal subjecte a les passions del cos, com el metge, que tampoc pot lliurar-se de les mateixes tentacions ni de les malalties que tracta de solucionar als altres.

La societat podria ser crítica amb la religió que al llarg del temps es manté hermètica, pràcticament sense avenços en el seu terreny. Continua sent una qüestió de fe. Però, en medicina sí que s'ha avançat, i molt!, i tot i així la gent és crítica i a cops intolerant... potser perquè creu que tot ja té solució. I no és així.

Faig aquesta reflexió anterior perquè la medicina i la societat es pressionen mútuament. Cada vegada és més freqüent que les dones tinguin o vulguin tenir els fills en edat més avançada.

Avui dia la societat exigeix cercar primer una estabilitat laboral i econòmica i, malauradament, aquesta triga cada cop més a arribar. El cos humà, malgrat els avenços en l'expectativa i qualitat de vida, té unes constants funcionals que són difícils de sobrepassar (tret de totes

30

les excepcions que vulguin). Hi ha una edat per a cada situació vital i la millor per la dona per tenir els fills és dels 20 als 30 anys. És l'edat de la plenitud hormonal, de la total vitalitat cel·lular, del funcionalisme òptim, de les màximes condicions físiques i també de la millor disposició psíquica per criar un nadó.

La societat actual ha trastocat això i no ha ajudat a la medicina en aquest sentit.

Fa que les dones tinguin els fills als 35, 40, 50 anys, quan socialment poden estar millor, però quan ja el cos ha començat una davallada que requereix altres controls. Davant d'aquesta petició de la societat, la medicina torna a fer un esforç i adelanta i posa en marxa tota una mena d'exploracions i proves perquè els nadons d'aquestes mares grans neixin sans. Algunes d'aquestes proves no exemptes de risc poden decidir la supressió d'aquells no nats que no presentin els trets mínims que la societat exigeix per ocupar-hi un lloc.

Jaume Fontanet

El cos humà, malgrat els avenços en l'expectativa i qualitat de vida, té unes constants funcionals que són difícils de sobrepassar

■

Num. 167

concurs ■

L’ermita A

bans de tot, volem puntualitzar que aquestes lletres no persegueixen cap finalitat econòmica, sinó simplement una informació i, si s'escau, una col·laboració artística.

Si podem comptar amb la vostra col·laboració ho comuniqueu a un o altre dels que formen la Comissió, a qui també, us podeu adreçar per lliurar el dibuix, adjuntant el nom i cognoms, adreça postal o electrònica i telèfon.

L'Ermita de Santa Anna de Montornès (1370) de la parròquia de Barberà de la Conca, veïnatge de Prenafeta i que cau dintre del municipi de Montblanc ha estat, des de molt de temps enrere, un punt de culte i de trobada dels pobles de la Conca (Barberà de la Conca, Montblanc, Prenafeta, Figuerola, Miramar, Lilla, Rojals, La Riba, Farena, Vilaverd, Guàrdia dels Prats, Ollers, Pira, Sarral). Amb el pas dels anys i dels homes -ja que no tots són massa respectuosos amb els edificis històrics i l'art gòtic de les nostres Comarquess'ha anat esmicolant.

Un grup d'entusiastes, encapçalats per Mn. Palacín, Plebà de Montblanc, i per Joan Fuguet i Sans, historiador, s'ha interessat per la seva reconstrucció que, a poc a poc, s'està duent a terme: s'hi han col·locat la Creu de Terme al davant i la coberta, que permetrà celebrar el pròxim Aplec.

El problema que veiem és que el temple, situat en un indret encisador, però poc conegut, de la Conca de Barberà i d'altres comarques, se n'ignora la seva existència. Per sensibilitzar la població i donar a conèixer l'Ermita, hem cregut que, encara que sigui només com un gra de sorra, bé seria editar un llibre amb un centenar de dibuixos d'ermites.

Aquí es troba el motiu de dirigir-nos als dibuixants i amics de dibuixants que, amb la seva empenta i art, volguessin col·laborar amb aquesta idea d'incloure un dibuix d'una ermita (en blanc/negre i, a ser possible, vertical) que anirà

galens

Comissió pro Llibre de les Ermites Mn. Albert Palacín Plaça de Santa Maria, 2 MTB 977 860 110 apalacin@arquebisbattarragona.cat Josep Gomis i Martí C. Pompeu Fabra, 37 MTB 977 862 467 j.gomis@onada.org

acompanyat d'una ressenya de cada capella.

Caràcters del dibuix i llibre: - cada dibuix ocuparà la pàgina de mà dreta, - el corresponent comentari a la pàgina de l'esquerra, - la mida del dibuix que s’ha d’enviar: DIN A-4, - el llibre tindrà la mida de DIN A-5.

En cas que els dibuixants cedissin els originals es farien unes exposicionsvenda a benefici del manteniment.

Caldria que el material ens arribés abans del 30 de maig per tenir el Llibre de les Ermites enllestit per l'Aplec de Santa Anna del dia 26 de juliol.

Joan Fuguet Passatge Independència, 369, 5º, 2ª 08026 BCN joan@fuguet.org Josep Mª Contijoch Sant Francesc, 48 MTB 977 860 007 jm_contijoch@hotmail.com Josep Mª Porta i Balanyà Raval Santa Anna, 12 MTB 977 860 492 acconcadebarbera.cultura@gencat.net Joan Miquel Sanfeliu Muralla de Santa Tecla, 12 MTB jm_contijoch@hotmail.com Pitu Tarrasa Col·legi de Metges de Tarragona TGN ptarrasa@comt.org Teresa Aluja i Freixes Lab. Anàlisi Clínics Hospital Santa Tecla TGN 610 679 702 taluja@hotmail.com Enric Sánchez Cid enricsanchez1@hotmail.com

■

31

gastronomia ■

Sèpia amb mandonguilles C

al cuinar amb afecte, amb tendresa, amb estima, per simpatia, per amistat, tot pensant sempre a qui va destinat el plat que estem preparant. No s'hi val cuinar per cuinar, hem de fer-ho amb la intenció que una persona gaudeixi del nostre guisat. Cuinar és un seguit de fets senzills, però que requereixen tota la nostra atenció.

Clàssic mar i muntanya empordanès, on els seus ingredients creen una harmonia de sabors característics d'aquest tipus de recepta. Aquest plat està en la línia de l'ideal per deixar-lo totalment preparat, i per fer-ne més quantitat per a diverses menjades, i congelar-lo. Hi ha més feina en la preparació, però té un rendiment posterior.

Preparació: Ingredients: Netejar la sèpia, i les potes (tentacles), i trossejar-ho tot.

-

300 gr. de carn picada de vedella 300 gr. de carn picada de porc 2 sèpies fresques mitjanes 1 paquet de 250 gr. de pèsols congelats 1 ceba mitjana 2 tomàquets madurs 2 alls Julivert 2 ous Molla de pa estovada amb llet Farina Oli d'oliva Sal Pebre 1 got de vi blanc

Per a la picada: -

5 avellanes torrades 5 ametlles torrades 1 gra d'all picat 2 culleradetes de vi ranci Julivert

galens

Per preparar les mandonguilles: agafeu un bol gran on hi pugueu treballar, hi poseu la carn picada barrejant-la bé, la molla de pa estovada amb llet, els 2 ous, 2 alls tallats molt petits i el julivert també tallat petit, i salpebreu. Amb l'ajuda d'una forquilla aneu barrejant-ho tot fins aconseguir una pasta de carn homogènia i lligada; llavors, enfarinantvos les mans aneu agafant porcions de la pasta de carn i fent boles que les anireu passant per farina. En una cassola amb oli calent aneu fregint les mandonguilles, daurant-les per tot arreu i les reserveu a banda.

En el mateix oli feu el sofregit, primer la ceba ratllada, quan està daurada hi tireu la sèpia neta i tallada a quadradets, donant-li unes quantes voltes procurant que es cogui però que no es cremi la ceba, hi afegiu el tomàquet ratllat i una vegada fet el sofregit hi tireu el vi

blanc deixant reduir, tireu-hi aigua (calculeu la suficient per mig cobrir les mandonguilles) i deixeu que bulli uns cinc minuts. Seguidament hi tireu els pèsols deixant que es vagin coent.

Quan els pèsols són tous poseu les mandonguilles a la cassola, tapeu, abaixeu el foc i deixeu que faci xup-xup durant uns deu minuts. Mentre, prepareu en el morter la picada amb les avellanes torrades, les ametlles torrades, l'all, les culleradetes de vi ranci, i el julivert, i l'aboqueu dins de la cassola ajudant-vos amb una mica del suc, ho torneu a tapar, i deixeu fer xup-xup uns cinc minuts més, i ja és a punt de servir.

Bon profit!

Maribel Àlvaro

■

33

acudit â–

galens

35