Galens 159

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA • PRIMER TRIMESTRE 2006 • N. 159

GALENS

El Col·legi de Metges de Tarragona promou la figura de

Tiberi Claudi Apolinar, ‘el primer metge tarragoní’

Remodelació de la seu de Tortosa i de la sala d’actes del Col·legi de Metges de Tarragona

editorial ■ Benvolgudes companyes i benvolguts companys

L

a consellera Marina Geli ha visitat, durant una setmana, les nostres comarques.

Celebrem, utilitzant les seves pròpies paraules, la immersió en el territori de la consellera, que li ha permès conèixer de primera mà quins són els problemes existents.

Considerem aquesta una iniciativa interessant, fins i tot important, i desitgem que eficaç, per conèixer la situació en què es troba el territori i les mancances i els problemes que pateixen els professionals. Així li ho vam manifestar.

Tanmateix, en la trobada amb la Consellera de les juntes de govern dels col·legis sanitaris, li vam demanar una més important participació dels metges en la presa de decisions i en la gestió.

Ens sembla del tot lògic que si se’ns demana més corresponsabilitat, aquesta vagi acompanyada de més participació en les decisions.

Som conscients i respectem la labor que porten a terme els sindicats, però a l’hora de les negociacions, aquells que representem tots els professionals hi hem de ser presents. Creiem important i imprescindible la presència dels col·legis en totes les negociacions, en aquests temes que afecten directament els professionals i que a més exigeixen la seva implicació (reforma de l'ICS, descentralització, etc).

Hem de dir que la Consellera ho va entendre i va proposar un nou model de participació dels ens col·legials en la gestió.

A més, s’ha publicat en el DOGC de l'anunciat decret d'integració dels metges de contingent.

Aquesta institució, tot i estant d'acord amb la finalització de la reforma de la primària, entenent com a finalització el

galens

fet d'aconseguir un model d'atenció primària únic, seguim considerant que la millor manera hauria estat el diàleg amb els afectats, diàleg que aquest Col·legi ja va proposar fa molts mesos, un diàleg obert i sincer, sense menyspreu i lamentables desqualificacions dels professionals. Malauradament no ha estat així.

Crec que encara hi som a temps i per tant la institució restarà oberta al diàleg, com no pot ser d'altra manera, però alhora restarà al servei dels col·legiats i col·legiades afectats que així ho desitgin, posant al seu abast l'assessoria jurídica i tot el suport del COMT.

Ens sembla del tot lògic que si se’ns demana més corresponsabilitat, aquesta vagi acompanyada de més participació en les decisions

En un altre ordre de coses, i com ja sabeu, el COMT veu amb preocupació la situació per la qual està passant la primària a tot Catalunya, però molt especialment a les nostres comarques –jornades llarguíssimes, guàrdies a baix preu, manca de respecte al descans necessaris, manca de substituts per malaltia i/o vacances, etc.– i per això volem organitzar unes jornades d'anàlisi de la situació, que ens han de donar les claus per solucionar aquests problemes, solucions que evidentment hem de fer arribar a la Conselleria, però alhora tenim l'obligació de donar-les a conèixer a la mateixa societat, perquè és el seu dret i alhora perquè necessitem la seva implicació per acabar amb les injustes condicions de l'exercici de la professió. És bo que tots els metges i metgeses ens hi impliquem, ja que com diu la dita popular “avui per a mi, demà per a tu”.

Finalment, volem des d'aquesta tribuna, donar la benvinguda al senyor Pitu Tarrasa, nou responsables de les relacions exteriors i comunicació del COMT, així com agrair al seu predecessor, en Josep Papió, la dedicació i la molta i bona tasca realitzada durant tots aquests anys. Moltes gràcies, Josep.

■

▲ Dr. Josep Maria Solé i Poblet President del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

3

■ sumari

GALENS Edita: Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Tarragona President: Dr. Josep Maria Solé i Poblet Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés Director: Pitu Tarrassa Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet, Dr. Francesc Renau Altès, Pitu Tarrasa, Dr. Xavier Allué Martínez, Dr. Jaume Fontanet Torres, Dr. Josep Maria Albiol Bonet, Josep Maria Vallvé Salvadó Redacció: Via de l’Imperi Romà, 11 bis

editorial ■ 3 5 ■ opinió

43005 Tarragona Tel. 977 232 012/ 977 232 006 Fax: 977 236 208 Disseny i publicitat: Cop d’Ull

tema de portada ■ 6 10 ■ vida col·legial

Complex Empresarial REDESSA Camí de Valls, 81-87, despatx 72 Tel. 977 300 693

tarragona ■ 16

www.elganxet.com/copdull Impressió:

20 ■ espanya

Arts Gràfiques Octavi Fotos:

activitats ■ 24

Olívia Molet i arxiu Galens.

D.L.

28 ■ el reportatge

B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedirne la publicació.

4

còctel ■ 31 33 ■ humor intercanvis ■ 34 març 06

opinió ■

Los médicos de la sanidad pública no podemos seguir así Pel seu interès publiquem un extracte de l’article d'opinió que recentment editava "Diario Médico" as loanzas a nuestro Sistema Nacional de Salud son unánimes y repetidas, por lo que no cabe incidir en ellas. Sin embargo, podemos introducir preguntas para suscitar la polémica, tales como ¿es mejor para la población nuestro sistema basado en un SNS que la sanidad tipo EE.UU. basada en el mercado liberal? ¿Es imprescindible ser el número uno mundial en algunos aspectos?

L

Pero el motivo de nuestra tribuna es otro.

Al ser los recursos limitados todo este brillante edificio se ha construido, utilizando como esponja que todo lo absorbe, a los profesionales de la medicina. En concreto hay tres aspectos que ilustran el tema: a) Reducir el prestigio social de la profesión. b) Convertir en asalariados a los médicos de la sanidad pública con niveles retributivos muy bajos para lo que cuesta llegar a ser médico. c) Establecer unas condiciones de trabajo tan aterradoras que sonroja enumerarlas y decir, al mismo tiempo, que no se ha producido ninguna reacción contra las mismas.

En este apartado citaremos: 1) La jornada anual máxima del médico público español está al límite de lo permitido por la Unión Europea.

2) Las indispensables guardias para mantener la asistencia sanitaria a la población 24 horas al día los 365 días al año se realizan obligatoriamente además de la jornada ordinaria y no en vez de la misma.

3) Los médicos que realizan su jornada ordinaria y, además, guardias no son considerados trabajadores a turnos, incumpliendo la Sentencia del Tribunal de Luxemburgo en el Asunto SIMAP. 4) La protección a la maternidad de la

galens

mujer médico española debe conseguirse con actitudes heroicas en contra de abusos, coacciones y chantajes.

5) La conciliación de la vida familiar y profesional es muy difícil para los médicos varones e imposible para las mujeres médicos.

6) La exención de guardias por motivos de salud o de edad es tarea de titanes para los médicos asistenciales.

7) Las mujeres médicos embarazadas no pueden realizar trabajo nocturno, pues la ciencia médica ya ha demostrado que causa graves perjuicios tanto a la madre como al feto. Sin embargo, se presiona para que continúen haciendo guardias con diversos argumentos.

8) Las jornadas de trabajo de las guardias son de 17 o 24 horas continuadas, a veces seguidas de una jornada ordinaria de 7 horas.

9) La eventualidad de los médicos ronda el 25-30 por ciento de los que trabajan en la asistencia sanitaria.

10) Se nos ha quitado el personal ayudante de nuestras consultas.

11) Se nos amenaza desde la Administración diciendo que no se puede hablar de mejoras retributivas de los médicos españoles y se nos coacciona desde los sindicatos más representativos discutiendo con ferocidad que no puede hablarse de incrementos retributivos para los médicos diferentes a los del resto de los trabajadores de la sanidad.

12) Se nos exige en nuestra práctica diaria una actuación impecable, con responsabilidades demandadas ante la justicia y en algunas veces, incluso, con violencia personal en nuestra actividad cotidiana.

garantizando el descanso diario y semanal, y otorgando la exención de guardias cuando proceda e introduciendo, además, medidas que fomenten la maternidad del colectivo médico, igual que se hace con el resto de las mujeres españolas. b) Evitar la publicación de un Decreto del Estatuto del MIR que no garantiza derechos fundamentales. Por ello, no debe seguir adelante el actual borrador que es una patente de corso para la Administración sanitaria española y que, al mismo tiempo, vulnera derechos fundamentales como los sindicales o los de conciliación de la vida familiar y profesional.

Los médicos no somos culpables. Así no podemos seguir.

Juan Benedito Alberola. Presidente del Sindicato de Médicos de Asistencia Pública (SIMAP) ■

Positivamente, hemos de decir que todo tiene solución y ésta es: a) Reformar la Ley del Estatuto Marco, suprimiendo la jornada complementaria,

5

■ tema de portada

Tiberi Claudi Apolinar, primer metge tarragoní de què tenim referència

E

l Col·legi de Metges de Tarragona vol recuperar i retre homenatge a Tiberi Claudi Apolinar realitzant una reproducció del seu bust, obra del taller de restauració GAM, format per Anna Miralles i Misericòrdia Bruned, i donant a conèixer aquell que podem considerar el collegiat 0, en la dilatada trajectòria al llarg de la historia del COMT. El Dr. Joan Garriga Rodenas, col·legiat a Tarragona desde l’any 1977, especialista en anestèsia i reanimació, que ha realitzat diferents cursos d’arqueologia a la URV, ens explica detalls del doctor Apolinari a partir de l’excavació de les seves restes.

Quina és la història arqueològica de Tiberius Claudius Apollinaris?

Tarrats i Campillo (1991) van tenir l'oportunitat d'estudiar les despulles del que podria haver estat un metge tarraconense d'època romana anomenat Tiberius Claudius Apollinaris (segles I-II dC). Com era habitual durant l'Imperi romà el nostre metge era un llibert d’ascendència grega. L’estudi antropològic de les seves

despulles era compatible amb el bust de marbre que hom li atribueix, de manera que és possible que aquest representi l’efígie més antiga coneguda d’un metge hispànic. Es tracta, doncs, d'una contribució de la paleopatologia a la Història.

El treball científic va ser publicat al volum 11 de la revista Dynamis (1991) i es basava en una hipòtesi de treball que posava en relació les troballes arqueològiques realitzades per Eduard Serres l'any 1978 en les excavacions d'urgència realitzades arran de la reparació de la xarxa de clavegueram del carrer de Robert d'Aguiló a l'alçada dels números 43-44 (Serres 1978), un sector on s'han documentat al llarg dels anys un extens conjunt d'enterraments associats al traçat de la via Augusta. Concretament, un dels sarcòfags localitzats l'any 1978 contenia, a més de les restes òssies, un interessant aixovar format per una capsa d'os, nombrosos ungüentaris i, com a més destacable, alguns instruments per a la pràctica de la medicina. Un altre objecte possiblement relacionat aparegut en aquesta zona va ser un bust de marbre representant un home amb barba que posteriors estudis (Koppel 1985) van datar en època d’Adrià (117-138 dC ). Els estudis antropològics i l’antropometria fets amb el crani i el bust van donar

com a resultat que la morfologia del crani era totalment compatible amb el bust.

L’últim objecte d'estudi, conegut des de fa més temps, és una inscripció funerària epigràfica descrita l'any 1713 per Iosep Boy, enginyer de la ciutat, on es podia llegir el nom de Tib(erius) Cl(audius) Apollinaris Artis Medicin(a) e doctiss(imus) i que va ser datada entre els segles I-II dC (Alföldy 1975). Aquesta inscripció, malauradament perduda, el bust i l'enterrament han estat posats en relació tot i que no tenim proves concloents que ho demostrin ja que no van aparèixer directament associats.

Tots aquests objectes van ser reunits en una exposició que el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona organitzà durant la celebració del quart centenari de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

Com era la medicina en temps de Tiberius Claudius Apollinaris?

El nostre personatge, tot i sent un llibert (esclau llibert) exercia la pràctica mèdica a la nostra ciutat. Els seus coneixements eren els que, des de segles abans (s II i III aC), els conqueridors romans van importar de Grècia. Es tractaven els malalts a casa perquè els hospitals eren d'àmbit militar i no va ser fins molt més tard que es van convertir en Cases de salut (veletudinaris). L'observació dels símptomes era bàsica per arribar a fer un tractament que podia consistir en infusió de plantes i herbes per a ús intern i macerats i ungüents per aplicar al damunt. Com a exemples podem citar l'ús de romaní per controlar la tos, artemisa per a la febre i alls per enfortir els legionaris.

▲

▲ Plànol de la Tàrraco, corresponent a l’època de Tiberi Claudi Apolinar.

6

tema de portada ■

Com que l'Imperi Romà sempre va estar en estat de guerra, es va desenvolupar una cirurgia molt eficaç per poder retornar els ferits al més aviat possible al camp de batalla. També es feien reduccions de fractures i embenats molt eficaços per tractar les malalties òssies.

El material utilitat era el bronze i les seves formes encara són vigents avui, com es reflexteix a la foto.

També era important l'estat mental dels pacients. Moltes vegades viatjaven a temples i santuaris dedicats al déu de la medicina, Escolapi (Asclepi a Grècia), on els sacerdots aplicaven cures de son i prescrivien el tractament.

Els malalts solien deixar exvots (reproduccions dels òrgans que volien sanar) com avui en dia es fa a Lourdes, Fàtima o Montserrat.

La salut dels ciutadans de Tàrraco va millorar amb la construcció d’aqüeductes per dur l'aigua potable, una xarxa de clavegueram i latrines públiques i privades.

Que es pot dir de la Tarragona que va habitar Apollinaris?

Pocs anys abans de la estada d'August a Tàrraco ( 27 a C), aquesta ja era capital de la Hispania Citerior i Colonia (Iulia) Urbs Triumphalis Tarraco, administrada i governada a semblança de Roma.

galens

El nostre metge va viure en el període posterior comprès entre la segona meitat del segle I d C i el primer quart del S II d C. És a dir, en època altoimperial, entre la dinastia Juli-Claudia i l'emperador Adrià.

Aquesta va ser una època de creixement i renovació de la ciutat i de les vil·les que l'envoltaven. La part alta de la ciutat, destinada a usos públics, s'organitzava en terrasses: el recinte de culte al capdamunt, la gran plaça de representació del fòrum provincial i el circ. Aquest darrer edifici d'espectacles separava la part pública de la zona residencial que s'estenia fins al port. A la part baixa hi havia la zona de habitatges, entre aquesta i la línia de costa, i ja fora de les muralles, el teatre, unes termes públiques i el port, considerat un dels mes importants de la mediterrània el segle II dC.

L’últim objecte d'estudi, conegut des de fa més temps, és una inscripció funerària epigràfica descrita l'any 1713 per Iosep Boy, enginyer de la ciutat, on es podia llegir el nom de Tib(erius) Cl(audius) Apollinaris Artis Medicin(a) e doctiss(imus)

L'amfiteatre, situat també extramurs, va ser construït a mitjans del segle II dC, data que fa pensar que en Apollinaris possiblement no va poder gaudir dels espectacles de gladiadors ni tampoc tractar les seves lesions.

Dins de l'Imperi, la nostra ciutat estava considerada com un lloc agradable i apropiat per al descans, segons va escriure a principis del segle II el poeta P. Anni Florus de tal manera que el mateix Adrià va passar uns mesos a Tàrraco des d’on va dirigir els assumptes d’estat.

▲ El Dr. Joan Garriga Rodenas, ha realitzat diferents cursos d’arqueologia a la URV i ens explica detalls d’Apolinar.

7

■ tema de portada Quina relació tenen metges i arqueòlegs a la nostra ciutat?

Sé que temps enrere, alguns companys del Col·legi de Metges van col·laborar amb el món de l’Arqueologia. Diversos col·legues, entre ells el doctor Aleu; el doctor Mallafré; el que va ser president del Col·legi, el Dr. Joan Doménech i Miró, que a més va ser membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i el doctor Josep Adserà, que va ser secretari d'aquesta entitat, i aportaren els seus coneixements en forma d'estudis i treballs sobre la Tàrraco romana.

Actualment l'equip que dirigeix el Dr. Josep Giné i del qual jo formo part activa desenvolupa tasques de col·laboració des de l'any 1991, que va ser quan vaig començar els meus estudis d'Arqueologia.

servei de COT de l’Hospital Joan XXIII i professor de malalties de l'aparell locomotor de la Facultat de Medicina de la URV; la professora Verònica Piera, catedràtica d'Anatomia; el Dr. Pedro Cobos, cirurgià i professor d'Anatomia; el Dr. Francesc Miró metge Forense, i el Dr. Eduard Chimenis, professor d'Anatomia i Paleopatologia de la UAB. Hi va col·laborar, també, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona –dirigit aleshores per F. Tarrats i Bou–, que va facilitar les mostres òssies per a la part pràctica.

tindrà lloc el curs “Viure la mort. Història i arqueologia d'una certesa” organitzat pels Drs. Giné i Piñol, que comptarà amb un planter de professors format per arqueòlegs, antropòlegs i metges i la col·laboració d’entitats privades i públiques (URV, Hospital Universitari Joan XXIII, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Museu d’Història, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Empresa d’Arqueologia Némesis i el Col·legi de Metges).

■

La nostra col·laboració s’estén també a les empreses d’arqueologia Némesis i Codex de la nostra ciutat, amb la recuperació i estudi in situ i posteriorment en laboratori, de les restes humanes que van apareixent a les excavacions, determinant l'antropometria i les patologies associades als ossos.

Des d’aleshores hem realitzat cursos de formació. L'any 2001 i amb el títol “Ossos per arqueòlegs. Anatomia i fisiologia de l'os humà” tingué lloc el primer dins dels estudis de Graduat Superior d’Arqueologia Clàssica de la URV que aleshores coordinava Josep Anton Remolà.

Actualment el doctorand Emili Provinciale, metge col·legiat, està iniciant la tesi doctoral dirigida pel Dr. Giné, en col·laboració amb l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC), estudiant l'antropometria dels nostres avantpassats romans de Tàrraco.

Aquest seminari va comptar amb un gran nivell de professorat: el Dr. J. Giné cap del

Per últim he de dir que en el programa de la Universitat d'Estiu de la URV 2006

▲

▲

▲ El Col·legi de Metges de Tarragona ha promogut la reproducció del bust de Tiberi Claudi Apolinar.

8

març 06

■ vida col·legial

Remodelació de la seu de Tortosa i de la sala d’actes del Col·legi de Metges de Tarragona n compliment d’un dels compromisos de l’actual Junta de Govern, durant els darrers mesos de 2005 hem realitzat una actualització i reforma de les instal·lacions de la seu col·legial de TortosaTerres de l’Ebre.

E

Quant a l’interior, no es tractava de fer grans reformes estructurals de l’edifici quant a distribucions d’espais i zones de treball, de reunions i de formació, que segueixen sent funcionals i operatives, sinó de modernitzar i actualitzar les instal·lacions ja existents –que ja porten gairebé 30 anys de servei a la col·legiació de les comarques de l’Ebre!– i dotarles d’unes condicions desitjables avui en dia. Així s’han substituït els plafons, les mampares –algunes ja deteriorares pels anys– i les portes de fusta per elements de més qualitat i de color de fusta natural que permeten guanyar lluminositat i amplitud, s’ha instal·lat un sistema de climatització fred-calor a totes

les dependències, s’ha redissenyat un espai polivalent, s’ha separat amb un envà la sala d’actes d’una altra més petita pensada com a sala de reunions o de formació, s’ha inslal·lat un nou i potent sistema de megafonia per a la

sala d’actes, s’han substituït els cortinatges per noves cortines enrotllables i s’ha potenciat, en general, el sistema elèctric i la il·luminació.

A l’exterior, s’han canviat les antigues finestres d’obra per unes de noves més funcionals i més grans amb marc d’alumini, que donen una nova i moderna aparença a la façana col·legial.

Amb tot, hem pretès millorar les instal·lacions per a poder fer més moderna, però sobretot més acollidora la nostra seu, perquè els metges i metgesses de les comarques de l’Ebre treballin millor i més a gust.

▲

Pel que fa a l'ampliació i remodelació de la sala d'actes de Tarragona, bàsicament l'actuació ha consistit a augmentar la seva capacitat fins a les 70 persones comodament instal·lades i dotar-la de tots els avenços i dels suports infor-

10

La seu col·legial de Tortosa ha millorat les seves instal·lacions.

març 06

vida col·legial ■

La sala d’actes de Tarragona ha augmentat la seva capacitat fins a 70 persones i ha estat dotada amb més mitjans tècnics.

màtics i audiovisuals, la qual cosa permet donar cabuda a un major nombre d'activitats que es podran desenvolupar amb tots els avantatges que l'actual tecnologia ens ofereix.

El recinte ha estat batejat amb el nom de sala d'actes Dr. Domènech i Miró, com a homenatge al president del Col·legi (1972-1980) sota el mandat del qual es va produir el trasllat de les antigues instal·lacions d'un pis de la plaça Verdaguer a les actuals de la Via Roma.

■

▲ Dr. Domènech i Miró.

El Col·legi dóna suport als col·legiats afectats pel decret d’integració n el transcurs de la sessió informativa sobre el decret d'integració, que es va realitzar el passat 15 de març a la sala d'actes del COMT, es va constatar un vegada més el malestar dels metges per la falta de diàleg i pel que el Col·legi entén com una violació dels seus drets. Realitzades les consultes pertinents a diferents assessories jurídiques i a l'assessoria del COMT, es va prendre, per unanimitat, la decisió, d'impugnar i de demanar la paralització del decret. El Col·legi va aprofitar l'ocasió de reiterar la seva voluntat de continuar oferint diàleg a l'Administració.

■

E

galens

11

■ vida col·legial

El Dr. Francesc Renau i Altès, guardonat amb la medalla d’or del COMT

La consellera de Sanitat, Marina Geli, s’entrevista amb el president del COMT

La Junta de Govern del Col·legi de Metges de Tarragona que va tenir lloc el passat 22 de febrer va aprovar per unanimitat concedir la medalla d'or del Col·legi al Dr. Francesc J. Renau, pel seus molts anys de dedicació a l' entitat i per ser l’impulsor i anima mater de la revista Galens, que va veure la llum el mes de novembre de l’any 1986, de la qual és actualment el delegat del consell de redacció.

El Dr. Renau és una persona molt apreciada a la seva ciutat natal Tortosa, és un tortosí de soca-rel i participa des de fa molts anys i de manera molt activa de la vida social, política i cultural de la capital del Baix Ebre, impulsant nombroses iniciatives ciutadanes.

El Dr. Francesc J. Renau rebrà la medalla d’or en el transcurs de la diada col·legial que se celebrarà properament.

d’ informació locals, trajectòria de la qual cal destacar l' etapa com a director de les emissores d’Onda Rambla Tarragona, Onda Rambla Tortosa i Onda Cero Reus.

En el transcurs de la visita que va realitzar la passada setmana la consellera de Sanitat, Marina Geli, a les comarques de Tarragona, va tenir lloc una trobada amb els presidents dels col·legis professionals de l'ambit sanitari. Durant aquesta entrevista el president del COMT, Dr. Josep Maria Solè i Poblet, va plantejar a la consellera la necessitat que els col·legis professionals tinguin més presència en la discussió i en la presa de decisions i gestió en les qüestions d'interès que es vagin suscitant, una proposta que va ésser molt ben acollida per la Sra. Geli, que va expressar la seva voluntat d'obrir pròximament un diàleg per tractar aquests temes.

Nou cap de premsa del COMT La junta de govern del COMT que va tindra lloc el passat 25 de gener va aprovar per unanimitat nomenar el Sr. Pitu Tarrasa cap de premsa i responsable de comunicació del COMT. El periodista Pitu Tarrasa ha treballat durant més de vint anys en els mitjans

12

Record a les col·legiades i col·legiats que ens van deixar l’any passat En aquest sentit el 6 de març es va celebrar una missa a l'església de la Purísima Sang presidida per l'arquebisbe de Tarragona, el Dr. Jaume Pujol, in memoriam pels companys traspassats durant l'any 2005: Panisello Zaragoza, Josep 08/01/05 Torredemer Palau, Margarita 11/01/05 Ferrandiz Arjonilla, Luis 17/01/05 Homedes Llopis, Joaquín 01/02/05 Gibert Balart, José María 15/02/05 Armengol Sobrevila, August 03/02/05 Iriondo Segura, Martín 11/03/05 Bayona Fuster, Pedro 31/03/05 Ricart Audi, Gaspar 15/04/05 López Navas, Enrique 05/05/05 Vidal Xanxo, Jaume 06/06/05 Sardà Pérez, Antoni 14/09/05 Galván Martín, José María 15/09/05 Acebes Arranz, Olga 10/11/05 Adserà Martorell, Josep 27/12/05 Que en pau descansin.

■

març 06

vida col·legial ■

L’any acadèmic 2006 està dedicat al Dr. Salvador Amigó i Mañé acte central d´aquest any acadèmic tindrá lloc el proper 18 de maig a la sala d´actes de Caixa Tarragona.

L´

Un homenatge al Dr. Amigó, tan conegut i estimat a Tarragona, ciutat a la qual va dedicat, al llarg de la seva vida el seu bon fer, la seva bonhomia i la seva estima.

Va realitzar els estudis de primària Col·legi Saavedra i posteriorment va estudiar batxillerat a l'Institut Martí Franquès. Foul'any 1932 quan es va matricular a Facultat de Medicina de Barcelona. En el curs acadèmic 193334 es trasllada a estudiar a la Facultat de Saragossa, però va haver d'interrompre els seus estudis per l’inici de la guerra civil.

Fou durant l'any 1936 quan va tenir el seu primer contacte amb malalts com a practicant en un hospital de guerra.

Reinicià els estudis al finalitzar la guerra i es llicencià en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de Saragossa l'any 1940.

La seva formació acadèmica i la seva especilització en oftalmologia va ser realitzada en els equips i sota la tutela dels doctors Arruga i Barraquer a Barcelona. L'any 1941 va treballar com a metge assistent a la Clínica Oftalmològica de l' Hospital de Sant Pau i la Santa Creu a Barcelona.

després del qual s’instal·là a Tarragona.

1948 Membre fundador de l'Institut Dr. Barraquer a Barcelona i membre de la junta de govern del mateix Institut.

1952 Diplomat per la Facultat de Medicina de Barcelona en el curs de Perfeccionament Oftalmològic i diplomat en patologia estràbica, per l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona.

1954 Nomenament d'oftalmòleg (primer grup) del sistema públic de salut.

1960 Diplomat en tracomatologia, por la Facultat de Medicina de Barcelona.

1962 Diplomat en traumatologia ocular i oftalmologia laboral per la Facultat de Medicina de Barcelona i l’Escuela Nacional de Medicina del Trabajo.

1964 Diplomat en dermooftalmologia, per la Facultat de Medicina de Barcelona.

1965 Oftalmòleg de l'Hospital de Sant

El 30 de Març del 1942 es col·legià al Col·legi de Metges de Tarragona.

Biografia Va néixer el 22 de juliol de 1914 al núm. 59 de l'antiga Rambla San Carlos avui dia Rambla Vella.

galens

Les seves estades següents foren: 1942 Metge Assistent a la clínica del Dr. Arruga. Inicia la seva activitat mèdica privada a la seva consulta del carrer de l’Hospital, núm. 22 (actualment carrer Compte de Rius). Es traslladà posteriorment a la plaça Verdaguer, núm. 10 fins a la data de la seva mort.

1943 Metge assistent a la clínica del Dr. Barraquer.

1944 Oftalmòleg de la Clínica Assistencial quirúrgica del Dr. Monegal SA de Tarragona fins al 1967.

1945 Membre numerari de la Societat Oftalmològica Hispanoamericana.

1946 El 21 de setembre contrau matrimoni amb Isabel Garcés Cortés a Saragossa,

Pau i Santa Tecla.

1966 Diplomat en tumors oculars per la Facultat de Medicina de Barcelona.

1968 Membre de la Societat Americana d'Oftalmologia i Optometria, professor de l'Escola d'Infermeria de l'Hospital de San Pau i Santa Tecla, metge oftalmòleg de la Mútua de Accidents del Treball de Tarragona.

1973 Organitzador i moderador del Congrés Oftalmològic celebrat a Tarragona per l'Associació de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.

1989 Nomenat membre honorífic de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

Va morir el 7 d’abril de l'any 1990 a causa d’un Infart agut de miocardi. ■

13

■ vida col·legial

El Dr. Josep Adserà es queda sense la medalla Josep Trueta, sol·licitada pel Col·legi de Metges de Tarragona

algrat que aquest any aquesta distinció tan merescuda pel doctor Adserà, que ens va deixar el passat 27 de desembre, no ha estat possible, a Galens volem recordar la figura del Dr. Josep Adserà, que tant va destacar a Tarragona no tan sols per la seva tasca mèdica, sinó també per la seva vessant d'escriptor, amb nombrosos llibres dedicants a la medicina, a la història de Tarragona i a la gastronomia, però sobretot cal destacar la seva implicació amb la societat civil de la ciutat que tant va estimar. Dins del món sanitari va impulsar dos grans projectes.

M

Els estudis universitaris de medicina a Tarragona Josep Adserà Martorell va promoure i realitzar les gestions per obrir a Tarragona una Delegació de la Facultat de Medicina de la Universitat Central de Barcelona, que es canalitzaren des del primer moment, mitjançant el Col·legi de Metges, a partir de 1973.

Tanmateix no s’obtingueren resultats fins a l'any 1977, a conseqüència dels acords presos en una reunió mantinguda a Tarragona, el 7 de juny, amb la participació

14

del rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Obiols, el vice-rector Dr. Trasseres, el governador Sr. Robert Graupera, el president de la Diputació Sr. Clua i els representants del Col·legi de Metges Srs. Domènech i Adserà. El Dr. Obiols manifestà que el motiu de la reunió era per tractar de crear a Tarragona un altre centre universitari, la segona facultat de medicina, com succeix a Madrid amb la Complutense, en una segona universitat a Alcalà. El Col·legi de Metges entregarà una quantitat inicial per liquidar les primeres despeses. El mes de març de 1978 havien aconseguit la quantitat de 300.000 pessetes. Les gestions continuaren especialment per redactar els estatuts d'un patronat que hauria de gestionar totes les delegacions universitàries tarragonines i a primers de novembre, començà el primer curs acadèmic.

De manera provisional la Delegació s'instal·là a la Universitat Laboral. El pressupost dels tres primers anys comportà l'ensenyament dels cursos de llicenciatura, període preclínic.

Història moderna de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla Des que va ocupar la gerència de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, des del'any 1968 fins al 1990, va impulsar la modernització i incorporació d'aquest hospital a la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública.

Vida Col·legial. Col·legi de Metges de Tarragona 1. Vocal electe representant dels metges lliures, 17 d'octubre de 1957.

2. Vicepresident electe, 16 de juny de 1967.

3. Vicepresident (re-elegit), 5 de desembre de 1973.

4. Promoure la retolació de carrers de la ciutat a distingits metges tarragonins. El

1969, al Dr. Joan Mallafrè, i el 1989 al Dr. Battestini.

5. Promotor i primer director del Boletín Oficial del Colegio de Médicos de Tarragona, juny de 1968.

6. Assisteix com a representant del Col·legi de Metges de Tarragona a moltes reunions de caràcter regional i nacional.

Altres activitats 1. President de comitè executiu per a la reconstrucció del Santuari a la Verge del Loreto de Tarragona, any 1955.

2. Secretari de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, any 1959.

3. Promoció del Primer Centenari de la Rambla de Tarragona, any 1954, any en què va ser premiat amb el guardó especial dels Jocs Florals celebrats a Tarragona, per la seva monografia Història de la Rambla de Tarragona.

4. Pregoner oficial de les festes de Santa Tecla, organitzades per l'Ajuntament de Tarragona, acte que va tenir lloc al saló de sessions de la corporació municipal el 22 de setembre de 1977.

5. Promoció de l'Associació d'Amics de Scala Dei, el 28 d'octubre de 1955.

6. President de Caritas Diocesana el 20 d'octubre de 1967.

Alguns dels treballs publicats sobre Tarragona i medicina 1. El antiguo paseo de la Explanada, Festes del Centenari de la Rambla de Tarragona 1853-1954, Ajuntament de Tarragona, 1954.

2. Epidemia de Tarragona del año 1809 y su entorno histórico en el Principado de Cataluña. La enfermedad dominante fue la fiebre carcelaria.

3. IV centenario del nuevo Hospital de Santa Tecla, Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, 1985.

■

març 06

■ vida col·legial

Curs de treball en equip i conducció de reunions Informació del curs Objectius S’exposaran mètodes per aconseguir millors resultats, dirigir reunions i satisfer les necessitats dels assistents, destinar recursos, temps i mitjans necessaris i adequats, millorar el rendiment del treball individual i col·lectiu, incrementar el nivell de cooperació i compromís per treballar en equip i millorar la comunicació dintre de l’entorn laboral.

Metodologia Durant el desenvolupament del curs, el formador utilitzarà diferents mètodes didàctics a través de l’aplicació de diverses tècniques. En qualsevol cas, es tractarà d’una metodologia activa. La

16

formadora proposarà exercicis pràctics i intentarà fomentar el treball en equip, la comunicació i la cohesió grupal com a eix d’aprenentatge del curs.

Avaluació Els participants hauran d assistir al 80% de les hores lectives per tal d’aconseguir el certificat d’assistència.

Organitza Col·legi Oficial de Metges de Tarragona–vocalia de Formació Mèdica Continuada i Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya–Filial de Tarragona.

Durada: 10 hores Dates: 24, 25 i 26 d’abril de 2006

L’activitat serà gratuïta per als metges col·legiats i cal que es reservi plaça trucant al telèfon indicat. Les inscripcions es faran per rigorós ordre d’entrada.

Horari: De 17.00 a 20.30 hores

Directors Dra. Cruz María Fuentes Bellido Dra. Laura Palacios Llamazares Dra. Alejandra Tarragó Amigó

Contacte A’adreça electrònica formaciomedica@comt.org o al tel. 977 23 20 12 (Sra. Elisabet) ■

Lloc: Sala d’actes del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

març 06

secció ■ ■ tarragona

Població i recursos assistencials Segons l’autor de l’article, “la capacitat dels poders públics per percebre els canvis demogràfics no va més enllà de les properes eleccions”

a percepció dels canvis demogràfics te una certa tendència al retard. La gent comença a notar-los quan ja fa temps que s'estan desenvolupant. També és natural puix que no tothom ha d'estar pendent del que passa al seu voltant.

L

Lamentablement i dissortada, els representants dels poders públics no son diferents. La seva capacitat per a entendre la prospectiva gairebé mai abasta més enllà de les properes eleccions.

Això també és natural: poca confiança generarien els que fan castells a l'aire o juguen amb futurs plusquaimperfectes...

La prospectiva és una ciència sotmesa a una realitat teleológica: res hi ha més difícil de predir que el futur. Hi ha, però, realitats que pel seu natural desenvolupament, per determinants biològics, esdevenen certes amb el pas del temps i són predibles.

Una d'elles és la reproducció humana.

Una dona en edat fèrtil té moltes possibilitats de tenir fills. Més encara, un cop embarassada, donarà llum a un fill en un termini concret, més o menys 272 dies. Un infant, quan la mortalitat infantil és a penes d’un 5 per mil nascuts vius, creixerà i es farà gran. Necessitarà una escola i més endavant un lloc de treball. I tot això és previsible.

a tot Catalunya. I això era esperable.

De seguida n’hi ha que comenten que això es degut a la immigració. És un fenomen evident i notable, per la seva magnitud, però, sobretot perque és visible: els immigrants són, encara, diferents. I es noten. Però la veritable raó de l'increment de naixements és el que fou el baby-boom dels anys 70, també aleshores relacionat amb la immigració, en aquell moment de la resta de península cap a Catalunya.

Bé. Doncs alguns, que som de la feina, es a dir que treballem en la reproducció humana, ja fa temps que ho diem. I com que no ens han fet cas, ara ens trobem que no tenim prou recursos per a atendre les necessitats que la nova població genera.

Doncs toca parar atenció. I, per cert, aquest nou baby-boom, no s'acabarà el 2010. Tenim increment dels naixements fins al 2013, almenys. Queda dit.

Ja m'ho explicareu quan passi.

Dr. Xavier Allué

■

Naixements registrats a les comarques de Tarragona 1940-2005

Actualment vivim el que es coneix amb l'anglicisme baby-boom: un notable increment del nombre de nadons. No cal parlar de la fecunditat o de la natalitat que son magnituds relatives: nombre de fill per mare o nombre de nadons per nombre d'habitants. És suficient dir que neixen més nens.

Molts. L'any passat més de 8.500 a la província de Tarragona i més de 82.000

galens

17

■ tarragona

Dr. Rafel Orozco Delclós, impulsor del desaparegut l’Hospital de la Creu Roja de Tarragona nllà l'any 1965, un grup d'amics decidírem fundar una clínica mèdica-quirúrgica. Molts d'ells érem nouvinguts a la ciutat, però no faltaren companys tarragonins amb les mateixes aspiracions per crear un centre d'aquestes característiques. Des d'un principi, qui va capitanejar la idea va ser el Dr. Rafel Orozco Delclós. Ara bé, reuníem un denominador comú: una manca d'experiència empresarial i un mínim suport econòmic, dos importants factors que, de moment, ens obligaren a deixar aparcada la idea.

E

En Rafel, el Dr. Orozco Delclós, va demostrar sempre la viabilitat del projecte. La seva tenacitat va coincidir amb un semblant programa assisten-

cial dels capdavanters de l'Assemblea Provincial de la Creu Roja de Tarragona (Sra. Bertran d'Andreu, Srs. de Muller, Martí Crespo, Martí Ollé, etc.). Per la conjuntura política i social del moment, no va faltar la presència de les autoritats civils, a les quals calia demanar recolzament per qualsevol iniciativa..., encara que a l'hora de la veritat et deixessin a l'estacada.

L'Assemblea disposava d'un terreny a la ciutat de Tarragona, donat per un benfactor amb la condició de bastir-hi, exclusivament, un centre mèdic.

Probablement, aquesta donació va facilitar que el projecte arribés a cohesionar-se amb l'empenta dels citats emprenedors.

En un principi, es volia fundar un centre monogràfic per atendre a pacients amb alteracions òssies, una especialitat en la qual el Dr. Orozco s'havia iniciat, amb molt d'èxit, en diverses clíniques europees. Des dels primers mesos de la inauguració es passà a Hospital Mèdic Quirúrgic, on s'encabiren les diferents especialitats de la medicina d'aquells dies, sota la direcció del nostre benvolgut amic, recollint així aquella inicial idea, que anys enrere ens havia fet néixer una amistat a l'entorn del nostre treball professional.

El conegut Hospital de la Creu Roja va ser, sota l'ègida de l'admirat amic Orozco, un referent de la medicina i cirurgia de la província de Tarragona.

Les circumstàncies que a tota persona de bé rodegen varen fer que, anys després, la seva qualitat mèdica i davantera personalitat es traslladés a altres centres de l'Estat on, com no podia ser menys, ha deixat la seva petjada professional indiscutible i ben apreciada.

S'arriba a un moment en què el físic es deteriora per la patologia que els homes i dones de la medicina coneixem massa bé. El Dr. Orozco també va ser conscient d'aquesta situació i el seu comiat ens el va deixar en unes lletres sensibles, de profund sentit humà cap als seus familiars, pacients, col·laboradors i amics.

Sí, clar, el Dr. Rafael Orozco Delclós s'ha avançat per fer-nos pas i, entretant, el seu record és amb nosaltres.

Els amics i companys de l'Hospital de la Creu Roja.

Dr. Enric Sànchez-Cid

18

■

març 06

■ espanya

La comunicació és un aspecte important en moltes disciplines com la medicina. És per això que reproduïm parcialment un informe elaborat pel Diario Mèdico

La faceta del médico como comunicador social Médicos y medios Dos palabras con cierta similitud fonética para dos sectores clave en la sociedad. Sin embargo, no siempre la relación es tan sencilla, pese a lo cual parece claro que unos y otros están condenados a entenderse. Desde hace ya varios años, encuesta tras encuesta, la información relacionada con la sanidad y con la salud está a la cabeza o muy destacada en las preferencias de los usuarios de la información, sean éstos lectores, oyentes, telespectadores o internautas.

El pasado 17 de septiembre, la Comisión de Deontología del Consejo aprobó por unanimidad una declaración sobre la intervención de los médicos ante los medios de comunicación en casos de notorio interés público. Es patente, tal como razona dicha declaración, que hoy existe entre el público un interés sin precedentes sobre los asuntos de salud y los avances de la medicina. Las secciones o suplementos de salud y ciencia de los medios de comunicación tratan de dar satisfacción a ese interés, a la vez que con nuevas noticias y comentarios lo mantienen constantemente despierto.

El médico ante la actividad informativa Y es natural, prosigue la declaración del Consejo, que en el origen o el esclarecimiento de esas noticias los médicos jueguen un papel importante. Además, no es infrecuente que profesionales, centros o entidades médicas convoquen ruedas de prensa para difundir noticias sobre nuevas tecnologías o primicias terapéuticas.

Otras veces, los facultativos son invitados a intervenir en medios de comunicación de muy diferente tipo. Entonces, pueden

20

hacerlo bien a título de expertos que dan o evalúan información sobre cuestiones médicas de actualidad al ser justamente éstos quienes tratan a grupos de pacientes que son noticia por ser víctimas de accidentes o epidemias.

Los terrenos más peligrosos Más allá del ámbito hospitalario o de una consulta de Primaria, la realidad es que proliferan programas audiovisuales o sitios de Internet en los que la frontera del derecho a la intimidad del paciente es bastante estrecha. "Hemos escuchado programas que son realmente hirientes. Hemos conseguido a veces las cintas de los programas, pero otras, las emisoras no graban nada o no quieren entregar nada. Hay mucha dificultad. Además en muchas ocasiones la cinta puede ser manipulada y no vale como prueba en un juicio", apunta el doctor Herranz.

A juicio del profesor de Ética Médica en la Universidad de Navarra, tanto la radio como Internet "son campos preocupantes".

La publicidad, como forma de comunicación de unos servicios médicos, es también uno de los terrenos en los que puede 'infringirse' la deontología médica. "La publicidad sanitaria ha sido hasta cierto punto expropiada a la OMC por un Real Decreto que creó unas comisiones autonómicas de publicidad sanitaria, de las cuales, teóricamente, forma parte un miembro del Colegio de Médicos, pero que en algunas ocasiones ha favorecido yo diría que una estridente permisividad de tipo americano. América nos influye mucho, demasiado. En Estados Unidos, la publicidad no tiene límite. Es un régimen

que no tiene que ver nada con la tradición europea de medicina mucho más socializada, de medicina como servicio, no como negocio", según este experto.

Al respecto, está en preparación una declaración, que es una puesta al día de las directrices de publicidad que se hicieron en el año 96, según la cual la publicidad, sea por el medio que sea, ha de atenerse a las normas deontológicas y, aunque a veces sea más difícil de perseguir o de objetivar, un médico no puede utilizar publicidad promocional, o comparativa, que vaya contra las normas objetivas".

El futuro de la relación entre médicos y medios Llegados a este punto la cuestión a plantearse es ¿por dónde irá el futuro en la relación entre los medios y los médicos?

"Todo lo que no sea entente cordiale es peligrosísimo", apunta Herranz, para quien muchas de las tensiones nacen por la prioridad. "A veces al intentar ser el primero te enfrentas a noticias prematuras,

març 06

espanya ■ que son sensacionalistas, y evidentemente en el campo de la medicina eso crea la posibilidad de equivocaciones".

El momento actual vive, además, una especie de carrera por el controvertido asunto de los grandes descubrimientos médicos, enraizados en la esperanza de las personas –y a veces de los propios médicos– por conseguir cuanto antes un remedio eficaz para una enfermedad complicada, cuando no, hasta ahora, incurable.

De lo que no cabe prácticamente duda, en cambio, es de la necesidad de que los medios de comunicación cuenten, cada vez más, con periodistas especializados en medicina y en ciencia que sepan cribar las noticias más relevantes en un área cada vez más demandada. La sección de ciencia, de salud, en los periódicos del futuro irá ocupando cada vez un lugar "mucho más importante, y eso no se puede dejar en manos de cualquiera".

galens

Al mismo tiempo, hay que evitar la irresponsabilidad por parte de las autoridades sanitarias, como cuando por ejemplo, en Estados Unidos a mediados de los años 70, se destinaron 80 millones de dólares a la compra de vacunas contra la gripe del cerdo cuando no apareció ni un solo caso.

Y ahora está la gripe aviar, tan temida y, de momento, prácticamente inexistente en humanos. "A la gente hay que explicarle que no somos profetas. La información, y sobre todo la educación sanitaria del público, serena y repetida, porque las ideas tardan en calar es una responsabilidad de la Administración, pero lo que hace falta es no intranquilizar infundadamente", como apunta este experto.

Los límites a la comunicación que señala la declaración del Consejo tienen también su lógica aplicación en el terreno de la Atención Primaria. "En los centros de salud, todo lo que eran actividades de comunicación exterior está muy controlado desde las gerencias, que tienen que dar su autorización", expone Paloma

Casado, responsable de comunicación de la Sociedad Española de Medicina Rural y Generalista (SEMERGEN). En ese sentido añade: "Generalmente se respeta muy escrupulosamente el tema de los derechos y de la confidencialidad. Y en cuanto a las historias clínicas hay instrucciones muy claras y precisas sobre la protección de datos".

Con la bata del servicio de salud No obstante, la doctora Casado sí cree que, en ocasiones, y en ámbitos como Internet, los médicos a veces crean más miedos que soluciones adecuadas para los pacientes. "El código deontológico de cada profesional es el límite, pero nada más, no hay más control", señala. Cuando hay conflicto entre los profesionales de la información y de la salud, "la idea que prima es la confidencialidad, y para nosotros el único motivo para saltar esa regla es por un problema de salud pública, que no informar del problema de ese paciente supusiese un riesgo para la salud de otras personas".

■

21

■ espanya

Presentat el projecte de llei de societats professionals l Congrés del Diputats, ha adoptat en data de 10 de febrer de 2006 l´acord que s´indica respecte el Projecte de Llei de Societats Professionals. Les conseqüències o característiques principals d’aquest projecte són les que s’exposen a continuació.

E

- La Llei de Societats Professionals té per objecte crear un nou model de professional col·legiat, que és la pròpia societat professional.

La col·legiació de les societats professionals constituirà, d’una banda, un augment de la seguretat jurídica per a les mateixes societats i d’altra, una garantia per als usuaris dels serveis professionals prestats de forma col·lectiva, que veuran ampliada l’esfera de subjectes responsables.

Les societats que tinguin per objecte social l’exercici en comú d’una activitat professional s’hauran de contituir com a societats professionals. Es permet que les societats professionals s’acullin a qualsevol de les figures societàries existents en el nostre ordenament jurídic; no obstant això, tota societat professional està obligada a complir els requisits establerts en la nova llei. Seran socis professionals les persones físiques que reuneixin els requisits exigits per a l’exercici de la professió que constitueix l’objecte social. L´escriptura pública de constitució haurà de ser inscrita en el Registre Mercantil. La societat s’inscriurá igualment en el Registre de Societats Professionals del col.legi professional que correspongui al seu domicili, als efectes de la seva inscripció i perquè aquest pugui exercir sobre la societat les competéncies que l´ordenament jurídic atorga als col·legis professionals sobre els professionals col·legiats.

22

-Quant al régim de responsabilitat disciplinària, sens perjudici de la responsabilitat personal del professional actuant, la societat professional també podrá ser sancionada en els termes establerts en el règim disciplinari que correspongui segons el seu ordenament professional.

La condició de soci professional és intransmissible, excepte disposició en contrari del contracte social o consentiment exprés de tots els socis professionals.

Les societats constituïdes amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei i les que per les seves característiques estiguin obligades a constituir-se com a societats professionals hauran d´adaptar-se a les previsions de la llei i sol·licitar la seva inscripció o adaptació en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la present llei.

Assessoria ■

Jurídica

del

COMT.

març 06

publicitat ■

galens

GALENS GALENS COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA • PRIMER TRIMESTRE 2006 • N. 159

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA • QUART TRIMESTRE 2005 • N. 158

Vol anunciar-se a la revista del Col·legi?

El Col·legi de Metges de Tarragona promou la figura de

Tiberi Claudi Apolinar,

Ha rebut la Creu de Sant Cosme i Sant Damià

‘el primer metge tarragoní’ Doctor Àngel Andreu,

pioner a Tarragona de la cirurgia ortopèdica

Remodelació de la seu de Tortosa i de la sala d’actes del Col·legi de Metges de Tarragona Unanimitat en els acords de l’assemblea de compromissaris

Complex Empresarial REDESSA. Camí de Valls, 81-87, despatx 72 43204 - REUS • Telèfon: 977 300 693 • Fax: 977 754 097 www.elganxet.com/copdull • copdull@elganxet.com

23

■■ secció activitats

SEF, nous serveis El SEF, Serveis Economicofinancers del Col·legi 0ficial de Metges de Tarragona, amplia les prestacions que ofereix als col·legiats

F

ins el moment l'oferta estava basada bàsicament en serveis financers i els derivats de les assegurances en els seus distints aspectes.

Atenent així un dels objectius principals de la junta de govern en el sentit de donar suport a tot tipus d'iniciatives que augmentin la qualitat de vida dels seus col·legiats, SEF obre o si escau potencia tres noves línies d'atenció centrades en l'oci (viatges, hoteleria i restauració) i el món immobiliari (compravenda).

D'altra banda, SEF vol traslladar al col·lectiu la pregunta en la qual basa la seva activitat: què li fa falta al col·legiat? i en aquest aspecte es vol insistir en la necessitat i el desig que arribin suggeriments per estudiar-los i engegar nous projectes. També des de SEF es vol fer especial insistència que un equip de professionals amb experiència els assessoren amb un estudi personalitzat segons les seves necessitats.

El director del SEF, Josep Maria Vallvé,

resumeix les línies generals d'aquests nous serveis.

En l'apartat de l'oci intentarem potenciar l’agència de viatges del COMT, presentant ofertes especials, viatges fets a mida i per a l'organització i/o assistència a congressos professionals. A més a

més, intentarem arribar a acords amb les associacions de comerciants del Camp de Tarragona i les terres de l'Ebre per poder oferir descomptes en el consum, presentant l’acreditació col·legial.

Pel que fa a l'apartat immobiliari estem arribant a acords per tal d'establir un portal immobiliari on es publicaran les diferents ofertes i on els col·legiats podran accedir a informació per a una compravenda i lloguers d'habitatges i locals comercials.

També volem promoure una cooperativa per a l'adquisició de material mèdic, consumibles, equipaments o instrumental, així com un servei de consulta per a l'assessorament jurídic, fiscal i comptable dels col·legiats. I per últim, volem reactivar el servei de compravenda d'automòbils, signant convenis amb els diferents concessionaris establerts a les nostres comarques, aconseguint millors preus, tracte preferencial i servei postvenda.

■

24

març 06

■ activitats

El Col·legi potencia el seu web n aquest sentit és fonamental que augmenti la participació de les col·legiades i dels col·legiats per incidir en aquesta qüestió. El web s’ha creat dins de l’apartat del butlletí, un espai per recollir les opinions i punts de vista del col·lectiu, al voltant de notícies d'interès. El web per descomptat i com sempre està al servei de les metgesses i dels metges perquè l’utilitzin per a donar a còneixer les diferents iniciatives que porten a terme així com perquè suggereixin noves possibilitats o modalitats d’informació dintre del portal.

E

26

També cal recordar que tenim a la seva disposició diversos apartats, en els quals són molt importants les seves aportacions, és el cas del xat, el fòrum i les diferents enquestes que es van plantejant.

Aprofitem el web com el que pretén ser, una porta oberta a totes les sensibilitats i opinions. Resumint aquests punts reproduïm un fragment de la benvinguda que al web va escriure el nostre president Dr. Solé.

Per això avui us fem arribar a les mans una nova eina de treball, que us aproximi mès encara a la institució col·legial i a la resta de companys.

Desitgem que aquest portal-web us permeti una interrelació i una interectivitat tal que faci possible resoldre problemes a distancia, compartir coneixements i rebre en línia una informació, de tot tipus, exhaustiva i veraç.

■

març 06

■ el reportatge

Reus, la ciutat de Gaudí El Modernisme a la ciutat d'Antoni Gaudí

A

finals del segle XIX i principis del XX, la ciutat de Reus va viure una època de gran creativitat amb l'arribada del Modernisme. En pocs anys es van erigir a Reus un gran nombre d'edificis modernistes de diverses tipologies que en l'actualitat encara es poden admirar i que configuren Reus com a veritable escenari modernista.

L'universal arquitecte Antoni Gaudí i Cornet havia nascut a Reus l'any 1852. Va ser en aquesta ciutat on el futur arquitecte va viure la seva infantesa i adolescència, va trobar amics i va realitzar els seus primers estudis abans d'anar a Barcelona.

D'allà eren també alguns dels seus més estrets col·laboradors, com els arquitectes Joan Rubió i Bellver, Domènec Sugranyes i Francesc Berenguer, i alguns dels seus futurs clients.

Actualment, la ciutat conserva la memòria d'aquells indrets que el jove va freqüentar durant els setze anys en què hi va viure i després en les posteriors estades: la seva casa natal, l'església on va ser batejat, el col·legi on va estudiar, l'escenari de trobades amb els seus amics i col·laboradors... En definitiva, els carrers, places, indrets i paisatges d'una ciutat que condicionà la formació del seu gran geni creador.

Però va ser l'arribada de Lluís Domènech i Montaner, l'altre gran arquitecte de l'època, el que va marcar l'inici de la brillant etapa modernista que va viure Reus, quan s'encarrega del projecte de construcció del conjunt de l'Institut Psiquiàtric Pere Mata. Després vindrien altres encàrrecs, que fan de Reus la ciutat on Lluís Domènech i Montaner va construir un major nombre d'edificis, després de Barcelona. Moltes d'aquestes obres són destacables.

L'Institut Pere Mata (1898) és un projecte innovador tant pel que fa a la construcció, com pel que fa al plantejament assistencial, on l'arquitecte utilitza el sistema de pavellons independents, solució que torna a emprar anys més tard a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. El pavelló número 6, per la seva riquesa ornamental, és el de més valor artístic de tot el conjunt, ja que conserva l'espectacular repertori decoratiu del modernisme. L'Institut Pere Mata està considerat una de les joies del modernisme català i es pot visitar.

Junt amb l'Institut Pere Mata, la Casa Navàs (1901-1907) és la millor mostra de l'arquitectura de la ciutat. Els diferents elements arquitectònics i decoratius de la bella façana s'inspiren en el gòtic i el plateresc. Aquesta és d'una gran bellesa, tot i que es va veure afectada pels estralls d'una bomba caiguda durant la Guerra Civil. També l'interior

març 06

el reportatge ■ destaca per la seva magnífica decoració.

La casa Rull fou projectada el 1900 per al notari Pere Rull i a la façana s'hi poden reconèixer diferents símbols relacionats amb l'activitat del propietari. És interessant la vista de l'angle que formen les dues façanes principals i l'elegant balcó amb elements florals del primer pis. La casa Gasull, en la quals ja es fusionen elements modernistes i noucentistes, va ser construïda l'any 1911 per a Fèlix Gasull, propietari d'una empresa d'exportació d'oli d'oliva, per albergar els magatzems de l'empresa a més de l'habitatge.

Conèixer el Modernisme de Reus: la Ruta del Modernisme L'estil arquitectònic de Domènech Domènech i Montaner va influenciar els edificis modernistes que es van construir a la ciutat. Aquest efecte és especialment clar en les construccions de Pere Caselles, que realitzà un gran nombre d'edificis públics i privats, entre els quals cal mencionar les Escoles Prat de la Riba (1911), la Casa Grau (1910), la Casa Sagarra (1908), la Casa Munné (1904), la Casa Tomàs Jordi (1909) i la casa Punyed (1900) i alguns edificis industrials, com l'Escorxador (començat per Francesc Borràs el 1889), i l'Estació Enològica (1906).

D'entre els arquitectes que treballen a Reus en aquesta època destaquem també Joan Rubió i Bellver, influenciat

per l'estil de Gaudí (Xalet Serra, 1911) i Pere Domènech i Roura.

Per facilitar el coneixement d'aquest patrimoni modernista s'ha creat la Ruta del Modernisme de Reus, un agradable passeig pel centre de la ciutat, on es concentra l'àrea comercial i de lleure.

La Ruta està especialment senyalitzada i les plaques d'identificació dels edificis ens permeten conèixer les façanes modernistes més interessants. El Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus organitza visites comentades al patrimoni modernista de

la ciutat i obre especialment per aquests visitants alguns interiors habitualment tancats al públic.

Per conèixer aquests edificis, existeixen diferents possibilitats de visita, ja sigui per a grups organitzats o per a públic individual. Per a més informació, podeu contactar amb l'Oficina de Turisme.

Oficina de Turisme Sant Joan, 34 Tel. 902 360 200 reus.net/turisme infoturisme@reus.net

■

• L'ANAMNESI • L'EXPLORACIÓ • EL DIAGNÒSTIC • LA INDICACIÓ TERAPÈUTICA • LA PRESCRIPCIÓ

Són competències exclusives de la professió mèdica que EN CAP CAS poden realitzar altres professionals

La seva taula davant el mar

Carrer Colom 17 Tel. 977 38 04 35 SALOU

30

març 06

còctel ■

A partir d'aquest número la revista Galens reproduirà una de les entranyables receptes del Dr. Aleu recollides recentment en un llibre per Antoni Panadés

Un tap amb rosca l canviar l'emplaçament de l'Ambulatori del SEO des del carrer Méndez Núñez cap al de la seva propietat (INP) amb entrada al carrer Canyelles, vaig poder aconseguir que variessin l'hora de visita que m'havien assignat ja feia temps, aprofitant que estava de vacances, per la mateixa hora en què jo passava la visita particular a casa dels meus pares. Per fi, tenia la visita a primera hora, és a dir, a dos quarts de nou del matí. Com que jo era molt popular, no solament amb la gent de la ciutat, sinó també amb els funcionaris de l'Institut Nacional de Previsió, molts d'ells, s'aprofitaven de l'hora per a venir a visitar-se, encara que no els tingués a la meva visita. Val a dir que hi havia un consentiment mutu.

A

Una vegada fou la visita d'un dels oficials primers del citat Institut. El pobre xicot havia passat molt mala nit amb dolors de ventre, traduïts en una diarrea continuada i quasi líquida, però aquell dia no podia excusar la seva assistència per ser una jornada de balanç. Així que vaig obrir la consulta, es precipità al meu despatx demanant-

galens

me ajut i explicant-me el cas... Hagué de sortir d'estampida cap a la comuna sense poder-ho contar. Al tornar em digué: Fes-me una medicina ben forta, sobretot, un tap, que no em falli. Jo, mentre feia el necessari, vaig prescriure una forma magistral astringent a base de bismut i opi. Vingué a recollir-la per a portar-la personalment a la farmàcia veïna, la de Pedro Martínez del Canero i al lliurar la recepta els demana cuita corrents el vàter perquè no podia aguantar. Li digueren: Passa d'aquí mitja hora, ja mirarem si amb un quart ho podem solucionar, perquè ja veus la pila de gent que s'espera. En anar a recollir el medicament, l'assessoraren que comencés a prendre una cullerada cada hora i anés espaiant la presa així que fes l'efecte i a més el guiaren cap a la rebotiga mostrant-li, damunt d'una taula, una sèrie de bosses de goma de les que servien de caloríferes, de diferents mides i de que penjaven els seus taps corresponents.

Havien seguit la broma dient: No et volem prendre la mida, escull tu mateix i aniràs més directe.

L’endemà, ja refet de la diarrea, vingué a la consulta, tot cridant i enfadat amb mi demanant que li presentés les meves excuses i li donés una explicació per la meva manera d'obrar, perquè l'havia posat en evidència davant de la gent, a més de fer el ridícul, etc. etc. Jo fent-me el sorprès li vaig preguntar què li passava, en què l'havia faltat i ell cridant va fer sortir allò del "tap amb rosca" que era a la recepta. Per la meva part, li vaig dir: Mira, Navarro, fes memòria, jo sense cap obligació vaig procurar complaure davant d'aquella necessitat receptant una fórmula i el que em vas demanar, que no entrava en el tracte, però si et recordes vas insistir dient que faci sobretot de tap, receptem un tap. Ja veus que ho vaig complir. No sé a què vens ara a demanar-me explicacions després de fer-te una favor. Efectivament, es va recordar de la petició i en demanar disculpes per la seva actuació, va sortir rient i a més va explicar-ho a tota la gent, tant del Seguro com de les oficines del succés. Encara ara, alguns que tenen edat, recorden el tap que li vaig receptar.

■

31

■ còctel

Per pensar una estona

L’antiga I+D

‘Un home intel·ligent és aquell que sap ser tan intel·ligent com per contractar gent més intel·ligent’ John F. Kennedy ‘Un pessimista és un optimista amb experiència’ François Truffaut (cineasta francès) ‘Una bona gastronomia redueix en un país les despeses en medicina i part important d’aquesta cuina són els vins’ Carlos Falco (viticultor espanyol) ‘El somriure costa menys l’electricitat i dóna més llum’ Proverbi xinès

que

Gastronomia

Uns tomàquets per acompanyar a majoria de vegades, i enlluernats pel que anomenem plat principal (normalment a base de carn), ens oblidem, o no hi parem prou compte, dels acompanyaments. Avui la proposta culinària podria ser canviar aquest xip i atorgar el protagonisme a l'acompanyament, i al costat posar-hi, per exemple, carn o llonganissa a la brasa, o un peix fregit, o uns ous ferrats, o…

L

Va, apunteu aquesta recepta, que no us en penedireu!

• • • •

1 ceba mitjana 4 grans d'all pa ratllat julivert, sal i oli

Preparació: Es parteixen els tomàquets per la meitat, si són grossos, o únicament s'escapcen, si no ho són. Se salen i es posen uns 15 minuts cap per avall perquè treguin l'aigua que porten. La ceba, els alls i el julivert (després de pelar la ceba i els alls) es piquen ben picats.

Elaboració: Ingredients (per a 4 persones): • 4 tomàquets madurs (si pot ser, tots de la mateixa mida)

32

Es posa la ceba a coure lentament amb una cullerada d'oli. Quan es comenci a enrossir s'hi afegeixen l'all i el julivert,

es remena una mica i es retira del foc.

Es posen els tomàquets en una plata que pugui anar al forn untada amb una mica d'oli. Es cobreix la part que s'ha tallat dels tomàquets amb el sofregit de manera que quedi ben repartit. S'hi espolsa pa rallat per sobre. Es posen els tomàquets a coure al forn, ja calent, durant uns 15 minuts (la durada de la cocció dependrà de com siguin de madurs).

Antelació: No es poden fer amb gaire antelació perquè quedarien pansits. Que us vagi de gust.

El nebot de Joaquina

■

març 06

humor â–

galens

33

■ intercanvis / anuncis gratuïts GALENS recorda a tots els col·legiats l’existència d’un espai, dins la seva publicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d’ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d’anuncis on es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que GALENS posa al seu abast hauran d’adreçar-se a: GALENS - Via de l’Imperi Romà, 11 bis - 43005 Tarragona

FORMACIÓ • REF. 0318- SEMINARI INTENSIU de formació de psicoterapeutes per a professionals que resideixen fora de Barcelona. Tercers dissabtes de cada mes. : Tel. 932 127 896. www.psicoterapeuta.org APARELLS MÈDICS • REF. 306- ES VEN electrocardiògraf model Cardioscript CD 3100, SCHARZER-PICKER molt complet i en perfecte estat. . Tel. 977 441 929 (Sra. Maria).

• REF. 305- VENC aparell per prendre la tensió arterial amb peu, de columna de mercuri, preu econòmic. . Tel. 977 342 939.

• REF. 306- VENC diferents aparells mèdics (electrocardiògraf, ecocardi, ergometria, holter d’events, radioscopia, electrocardiòfrag portàtil, desfibril·lador, espiròmetre, refroton i equip informàtic). : 977 500 393 o 93 753 05 16 (Mari Carmen).

• REF. 307- VENC aparell LASER DIODO per a tractaments dermatològics i vasculars. : 609 202 822.

• REF. 308- VENC ecògraf portàtil Aloka SSD-500 amb sondes convex i vaginal, impressora Sony i carro. Perfecte estat : 977 244 651.

IMMOBILIÀRIA • REF. 305- CENTRE MÈDIC situat a la Rambla Nova de Tarragona AMPLIA el seu quadre mèdic.

El centre disposa de despatxos totalment equipats i servei de secretaria.

Interessats sol·liciteu informació al telèfon del consultori de 9 a 13 hores i de 16 a 20 hores. : Tel. 977 234 944 i 977 221 999.

• REF. 0313- ES LLLOGA àtic al pg.

Sunyer de Reus amb mobles, 4 hab., saló-menjador, cuina, 2 banys, preferentment metges residents. : Tel. 977 342 239.

34

• REF. 0314- LLOGO apartament a Salou, primera línia de mar, 2 hab. : Tel. 661 806 000.

• REF. 0316- ES LLOGA despatx zona Mercat Central de Reus. : Tel. 625 461 684 / 609 703 788.

• REF. 0323- ES LLOGA despatx al centre mèdic Medicina i Fisioteràpia Fontanet al carrer Rovira i Virgili de Tarragona. Actualment el centre compta amb el servei de fisioteràpia, nutrició clínica, medicina estètica, làser dermatològic, psicologia i neuropsicologia. : 615 937 794 o xfr@menta.net (Javier Fontanet Royo).

• REF. 0324- ES VEN xalet unifamiliar a RENAU (TARRAGONA), de dues plantes, amb 240 m2 construits i 1.500 m2 de terreny urbà. Tel. 616974055.

• REF. 0325- ES VEN pis habilitat com a consulta mèdica al centre de Tarragona.

En perfecte estat, llest per entrar a treballar. Superfície aprox. 55 m2. Tel. 646377977.

• REF. 0326 - ES VEN xalet unifamiliar a Renau (Tarragona), de dues plantes, amb 240 m2 construïts i 1.500 m2 de terreny urbà. : Tel. 616974055.

• REF. 0326 - ES LLOGA plaça de parquing amb traster opcional a l’av.

Mallafré Guasch (davant de l’Hospital Joan XXIII). Tel. 977 793 337.

VENDES

• REF. 0302- ES VEN tallagespa elèctric en perfecte estat, econòmic. : Tel. 666 077 235.

• REF. 0290- ES VEN taula i cadira de despatx de fusta noble. Preu 500 euros. : Tel. 629 975 156.

• REF. 0293- VENC TV 3000 (aparell termocoagulador) per a tractament estètic de varicositats, cuperosi, telangièctasi i punts rubies. : Tel. 977 403 212 (nits).

• REF. 0296- ES VEN a oculista el 40% d’accions d’un centre de reconeixement de conductors ubicat al Baix Ebre. Motiu jubilació. : Tel. 977 441 149.

• REF. 0312- ES VEN ecògraf Kretz-

Combison 311A amb sonda vaginal i impressora Sony, colposcòpia OptomicOP C2, amb monitor i cardiocògraf Sonicaid FMS. : Tel. 977 440 469.

• REF. 0320- ES VEN esteristant automàtic Steribox – Master “Galfa Iberica” 300 º - 60 m. Germicida UV. Preu a convenir. Tel. 977 216 226 • REF. 0321- ES VEN llitera d’exploració elèctrica articulada, amb accessoris de ginecologia, i taula de despatx d’1,40m amb calaixos. : Tel. 690 603 170.

• REF. 0322- ES VEN consultori de 91 m2 ubicat a Tortosa amb tres despatxos, sala d’exploracions, sala d’espera, arxiu, bany complet, terrassa, dormitori i cuina equipada. : 977 500 393 o 93 753 05 16 (Mari Carmen).

TREBALL

• REF. 0315- FORMACIÓ I PRÀCTICA. Psiquiatre-psicoanalista, ofereix a llicenciats interessats en formació i pràctica psicoanalítica: formació, supervisió individual o en grup de casos clínics, direcció de lectures de S. Freud en grup i tractament psicoanalític. : Tel. 629 312 875 / 977 342 931.

• REF. 0317- S’OFEREIX secretària de direcció i atenció al púbic. Àmplia experiència en treballs administratius. Idònia per a centres mèdics, consultoris o clíniques. Informàtica, català, castellà, alemany i italià. : Tel. 650 414 933.

• REF. 0319- S’OFEREIX SENYORA com a secretària auxiliar per a consulta mèdica o similar. : Tel. 616 274 920.

• REF. 0320- S’OFEREIX SENYORA per a tasques administratives en despatx professional o similar amb amplis coneixements d’informàtica. : 977 648 937 / 649 143 448.

• REF. 0321- ES PRECISA metge generalista amb domini de l’anglès i vehicle propi per treballar a zona turística.

Interessats trucar al telèfon 315 51 84 19.

març 06