Galens 158

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA • QUART TRIMESTRE 2005 • N. 158

GALENS

Ha rebut la Creu de Sant Cosme i Sant Damià

Doctor Àngel Andreu, pioner a Tarragona de la cirurgia ortopèdica Unanimitat en els acords de l’assemblea de compromissaris

editorial ■

Balanç d’un any i venturós 2006 Benvolgudes companyes i benvolguts companys n arribar aquestes dates, és lògic fer balanç dels darrers dotze mesos, una anàlisi que és positiva pel que fa a l’esforç que des de la institució col·legial hem portat a terme en defensa dels interessos de les persones col·legiades, així com el que heu dut a terme tots els professionals, en defensa del dret de la nostra societat a gaudir d’un sistema de salut universal, equitatiu, gratuït i d’altíssima qualitat.

E

Encetarem l’any amb un plegat d’iniciatives polítiques que sens dubte tindran una repercussió altíssima en el conjunt de la professió. Em refereixo a la llei de col·legis professionals, la llei de reforma i descentralització de la sanitat, la llei de descentralització de l’ICS, la llei de salut pública, la creació de la nova agència de salut pública, el decret d’integració forçosa dels metges anomenats de contingent i zona, la llei del medicament, etc.

La nostra professió ha demostrat i demostra dia a dia una gran capacitat d’adaptació a les noves situacions, fins al punt de suportar i tolerar unes condicions de l’exercici professional que ja arriben a límits inacceptables, tant pel que fa a les condicions de l’exercici com a les retribucions. Això, però, i que ningú s’equivoqui, no té altra interpretació que la gran generositat i solidaritat envers la pròpia societat que ens necessita, perquè les metgesses i els metges sempre hem prioritzat l’atenció correcta a les persones, tal com la nostra convicció eticodeontològica ens exigeix, davant d’altres necessitats.

galens

Tot i així, no deixem de córrer el perill que aquesta actitud sigui interpretada com de submissió, quan la realitat és que es tracta, i no em cansaré de repetir-ho, d’un acte de generositat vers la societat.

En aquest sentit el Col·legi continuarà mantenint una actitud enèrgica i bel·ligerant en la defensa dels interessos professionals i socials. Cal, per tant, que les accions col·legials s’entenguin no com a accions encaminades contra ningú en concret, sinó com l’obligació que la corporació té d’assumir la responsabilitat representativa per tal de salvaguardar els lícits drets de metges i pacients.

▲ Dr. Josep Maria Solé i Poblet President del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona

Vull, des d’aquestes línies, dedicar i compartir amb tots vosaltres un record per les companyes i companys que ens han deixat durant l’any 2005, així com manifestar la nostra solidaritat i companyonia a tots aquells que pateixin o han patit problemes de qualsevol tipus. És bo i necessari que tots el professionals de la medicina siguem capaços de fer pinya i d’ajudar-nos els uns als altres i que l’exercici d’aquesta tan honorable professió sigui un llaç d’amistat i bonhomia entre els qui la practiquem.

Per a ser reconeguts i apreciats, cal que siguem capaços de reconèixer-nos i apreciar-nos.

En nom de la institució, de la Junta de Govern, de les comissions i grups de treball, i de tots els qui treballen a les seus col·legials, us desitjo feliç Nadal i un venturós 2006.

■

Per a ser reconeguts i apreciats, cal que siguem capaços de reconèixer-nos i apreciar-nos 3

■ sumari

GALENS Edita: Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de Tarragona Delegat del Consell de Redacció: Dr. Francesc J. Renau i Altés Consell de Redacció: Dr. Josep M. Solé i Poblet,

editorial ■ 3

Dr. Francesc Renau Altès, Josep Papió i Torra, Dr. Xavier Allué Martínez, Dr. Jaume Fontanet Torres, Dr. Josep Maria Albiol Bonet, Josep Maria Vallvé Salvadó Redacció:

opinió ■ 5 entrevista ■ 6 vida col·legial ■ 8

Via de l’Imperi Romà, 11 bis 43005 Tarragona Tel. 977 232 012/ 977 232 006

hospitals ■ 16

Fax: 977 236 208

tarragona ■ 17 Disseny i publicitat: Cop d’Ull Complex Empresarial REDESSA Camí de Valls, 81-87, despatx 72 Tel. 977 300 693

assemblea de compromissaris ■ 18 comunicat ■ 22

copdull@elganxet.com Impressió: Arts Gràfiques Octavi

catalunya ■ 23 el reportatge ■ 24

Fotos: Juanpe Rodríguez (portada), Olívia Molet i arxiu Galens.

D.L. B- 43901-86 Permís de suport vàlid núm. 521

Galens no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors, encara que aquestes possibles discrepàncies no seran motiu per impedirne la publicació.

4

espanya ■ 28 viatges ■ 29 còctel ■ 32 humor ■ 33 intercanvis / anuncis gratuïts ■ 34 desembre 05

opinió ■

El sueldo de los médicos Artículo de opinión publicado en azprensa.com y que reproducimos por su interés l sueldo de los médicos es noticia. Hace apenas quince días, el ministro de Economía, Sr. Solbes, hizo referencia a dichos emolumentos, responsabilizándoles en parte del incremento en el gasto sanitario. Con la que está cayendo y lo parco de dichos sueldos, cualquier aumento salarial por encima del IPC sería echarnos a los pies de los caballos.

E

Yo, que soy muy malo, he interpretado la misiva del ministro como un aviso a navegantes.

Unos días después, se publicó en Gaceta Médica, una publicación semanal distribuida ampliamente por los hospitales de España, que los médicos españoles eran los cuartos peor pagados de la Unión Europea, sólo superados por Lituania, Polonia y Hungría.

Según la noticia entre el salario de un médico gallego y el de otro catalán existe una diferencia de 6.300 euros; el rigor de 21 años de ejercicio me obliga a tomarlo con prevención y no creérmelo hasta leer estos conceptos detallados y desglosados según las prestaciones. Sé que alguien que lea esta modesta opinión me podrá tildar de conformista o poco ambicioso, pero

galens

lo que más me preocupa no es lo bajo de estos salarios, lo que me disgusta es que haya especialistas que puedan trabajar más y ganar más dinero y en contrapartida otros no tengan ni guardias, peonadas ni otra posibilidad de incrementar su salario.

Durante mucho tiempo he estado satisfecho con mi trabajo. Trabajar cinco días a la semana, entrar a las ocho y diez y a las tres menos diez, quedar libre para hacer lo que por la tarde más me placiese, me daba una calidad de vida extraordinaria. La seguridad de mi “cuasi” condición de funcionario y un sueldo de dos mil euros al mes limpios de polvo y paja me amparaban. Las siete horas que pasaba en el hospital trabajaba, en ningún momento estaba mano sobre mano y como mucho podía ir una hora o dos por semana a la biblioteca en ese horario. Tuve la suerte de viajar al Reino Unido y conocer su sistema de trabajo.

Ciertamente ganaban bastante más, incluso descontando el nivel de vida.

Trabajaban 8 horas, con altísimo rendimiento y enormemente presionados.

Esto me reforzó en mi conformismo.

Analizo otros dos argumentos que creo que también tienen poder. Procedo de una familia de médicos y ya desde

pequeñito supe que los sueldos no eran altos. También me he criado en un gueto de médicos, donde también casi todos los amigos son médicos.

Tardé bastante en conocer los sueldos de magistrados o funcionarios de alta cualificación y comprendí la injusticia que con los médicos se cometía. Esos funcionarios de alta cualificación, en absoluto tenían un grado de preparación comparable a los médicos. Parece que nuestros patronos, o al menos los que determinan cuánto ganamos, se han olvidado de que la mayoría estudiamos todos los días, hablamos idiomas con mayor o menor soltura, hacemos pinitos en informática y sobretodo tenemos un historial detrás desde primero de BUP. Para entrar en la facultad teníamos que ser los más listos, nota de 7,8 para arriba; tras pasar por una carrera, nos examinamos del MIR con una razón de 17 competidores por plaza y tras pasar 3,4 ó 5 años de formación dura, ya empezamos a trabajar como médicos especialistas en muchas ocasiones tras una oposición.

Que el señor Solbes se pregunte cuántos médicos en España tienen un currículo igual o superior al suyo; a puñados, chacho, a puñados.

Dr. Aramburu

■

5

■ entrevista

Àngel Andreu, pioner a Tarragona de la cirurgia ortopèdica

E

l Dr. Àngel Andreu Carcolé va néixer a Tarragona fa 84 anys. Llicenciat en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, per la Facultat de Medicina de Barcelona. Es va iniciar en la medicina sense sentir una forta vocació al principi, però el seu interès va despertar de mica en mica fins arribar a ser un dels metges mes estimats a la ciutat de Tarragona per la seva preocupació i humanisme. Per aquesta dedicació de tants anys, el Col·legi Oficial de Metges el va distingir el passat 24 de novembre amb la Creu de Sant Cosme i Sant Damià, màxima distinció que atorga el COMT, en reconeixement a tota una vida dedicada a la professió.

Que li sembla haver rebut la Creu de Sant Cosme i Sant Damià? És una cosa que no m’esperava. Ara resulta que als 84 anys la gent es recor-

6

da de mi, no tan sols aquí, ja que després hem d’anar al festival organitzat pel Consell de Metges de Catalunya a Sant Feliu de Guíxols on també em donaran un diploma. Suposo que és per que sóc gran. És un motiu de satisfacció. Penso que he estat una bona persona que durant 40 anys no he fet enemics; al contrari, he ajudat en la mesura del possible fent operacions de moltes menes i, fins i tot, en cas d’urgència en operacions a vida o mort on era necessari un cirurgià.

Per què va escollir ser metge?

Dons no ho sé, ningú ho pot dir, ni jo mateix ho sé. Ningú a la família havia estat metge. Fins i tot quan estudiava el batxillerat m’anaven molt bé les matemàtiques i pensava que estudiaria per enginyer i, de sobte, i no sé per què, vaig decidir ser metge. Suposo que hi va haver un fet que em va marcar molt.

En els temps de la guerra a La Vanguardia es publicaven les llistes amb els

desembre 05

entrevista ■ morts que es produïen amb els bombardeigs i allò en removia la consciència de tal manera que volia fer alguna cosa per ajudar.

Però a casa dubtaven que servís, per la qual cosa el meu pare va ajudar-me a saber-ho. Vam aconseguir que a l’Hospital de Santa Tecla em deixessin estar present en diverses operacions per veure si resistia i vaig poder comprovar que realment em sentia be presenciant aquelles operacions. I així durant l’últim any de batxillerat cada dia al matí anava a l’hospital. Em van ensenyar a posar les injeccions intravenoses a un grup de malalts tuberculosos i quan hi havia una operació hi estava present per aprendre. Vaig veure operacions de tota mena i em vaig familiaritzar amb diverses branques de la medicina.

Com van ser els seus inicis com a metge a Tarragona?

L’inici no podia ser mes ràpid. Tot just abans d’acabar la carrera el metge del regiment d’infanteria a Tarragona em va venir a buscar per demanar-me que fos el seu substitut com a metge, ja que el coronel no el deixava canviar de destí. I així va ser. Jo em vaig incorporar al regiment al cinquè dia després d’acabar la carrera i vaig estar deu anys al regiment.

I com va venir l’especialització en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia?

Abans quan acabaves la carrera, en inscriure’t al Col·legi de Metges, et preguntaven quina especialitat exerciries.

Jo vaig escollir traumatologia i vaig participar en un curs d’un any a l’Hospital Clínic de Barcelona en el qual ens van diplomar en aquesta especialitat. Però la gran oportunitat per obrir nous coneixements va venir arran d’unes conferències de dos metges francesos a Lyon, on vaig quedar tan meravellat que vaig decidir anar a París a l’Hospital Coixent per tal d’aprofundir en aquesta especialitat. Des d’aleshores, l’any 50, fins al 91, he anat a aquell hospital i

galens

d’altres per tal de compartir coneixements i experiències.

Han canviat molt les coses des del 1950 fins avui en dia…

Molt. L’any 50 el nostre país estava molt endarrerit en moltes matèries i en medicina també. Els meus coneixements van servir per desenvolupar a Tarragona la traumatologia francesa, la qual estava molt més avançada. Vaig incorporarme en aquell moment al “seguro de malaltia”, ja que aleshores per a un metge jove era important ja que això et donava l’oportunitat de conèixer a molta gent i que el ciutadà et reconegués com el seu metge proper. En canvi d’altres consideraven com una mena de desprestigi pertànyer al “seguro”.

En el món de la medicina també deu haver viscut grans canvis...

Doncs sí, les coses han canviat perquè els metges han sortit, uns van anar a França, altres a Alemanya, als Estats Units. Mentre jo a Tarragona, amb modèstia, vaig realitzar operacions de traumatologia que encara no s’havien fet mai a la ciutat com les hèrnies discals lumbars, les luxacions de l’espatlla, entre d’altres, fins que va venir el doctor Sempere, que també portava un bon bagatge d’operacions. A més va ser el primer a fer una pròtesi de maluc. Jo vaig continuar amb la segona un mes després fins a un total de 192 en tota la meva vida professional.

L’evolució en aquesta matèria ha estat enorme, amb la sortida de coses noves; per exemple, per curar una artrosi de genoll, abans, es receptaven uns supositoris, però el mal no es curava. Avui es fa una pròtesis de genoll que dóna molt bons resultats i el malalt recupera la seva funció quasi al 100 %.

Podríem parlar de les pròtesis de maluc i d’altres qüestions, però sens dubte la traumatologia del futur passa per la substitució de les articulacions per procediments estranys per al cos, o sigui, les pròtesis de tot tipus i que no produeixen rebuig, de cara a millorar la qualitat de vida.

■

Les coses han canviat perquè els metges han sortit, uns van anar a França, altres a Alemanya, als Estats Units. Mentre jo a Tarragona, amb modèstia, vaig realitzar operacions de traumatologia que encara no s’havien fet mai a la ciutat 7

■ vida col·legial

El metge tarragoní Àngel Andreu rep la Creu de Sant Cosme i Sant Damià

E

l saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona fou escenari el passat 24 de novembre de l’acte de lliurament de la Creu de Sant Cosme i Sant Damià al Dr. Àngel Andreu i Carcolé. Un centenar de persones entre familiars, amics i companys de professió van acompanyar el Dr. Andreu, metge tarragoní de 84 anys que va desenvolupar gairebé tota la seva tasca assistencial a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla i que ha estat un exemple d’humanime, i de professionalitat.

L’acte fou presidit pel Dr. Josep M. Solé, president del Col·legi de Metges de

8

Tarragona, i pel tinent d’alcade de Tarragona i president de la Diputació, Joan Aregio. També hi eren presents diversos regidors del consistori tarragoní i els membres de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Tarragona, així com el Dr. Joan Vendrell, en representació de la Regió Sanitària.

Un Dr. Andreu molt emocionat va seguir amb atenció els diversos parlaments de les autoritats, que van destacar sobretot l’admirat respecte que molts ciutadans de Tarragona tenen sobre aquest metge que ha estat referent d’aquesta ciutat durant prop de mig segle i de la qual fou regidor durant uns anys.

desembre 05

El parlament més esperat fou el del mateix Dr. Àngel Andreu, el qual va fer un repàs a la seva vida dedicada al servei de la gent per damunt fins i tot de la seva família. Va voler recordar i agrair la tasca i col·laboració realitzada per molts dels seus companys (traumatòlegs, anestesistes, infermeres, religioses de l’hospital, etc.) i va definir molt clarament els conceptes amb els quals ell sempre va conviure durant l’exercici de la medicina: “el malalt és el primer” i “el metge cura si pot, però sempre ha de consolar”.

Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Col·legiat des de l’any 1946, té el número 135 del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

El Dr. Àngel Andreu Carcolé va néixer a Tarragona el 5 d’octubre de 1921 i es va llicenciar en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia l’any 1946 per la

Cal recordar que l’any passat, el Col·legi de Metges va concedir la Creu de Sant Cosme i Sant Damià al Dr. Miquel Aleu, de 95 anys.

■

galens

La Creu de Sant Cosme i Sant Damià és la màxima distinció que atorga el Col·legi de Metges en reconeixement a tota una vida dedicada a la professió. La Junta de Govern del Col·legi va acordar per unanimitat concedir aquest guardó al Dr. Àngel Andreu com exemple de bonhomia, de professionalitat i de dedicació al proïsme.

El Dr. Àngel Andreu Carcolé va néixer a Tarragona el 5 d’octubre de 1921 i es va llicenciar en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia l’any 1946

9

■ vida col·legial

El Col·legi impulsa la creació de noves seccions col·legials Abans de finalitzar l’any 2005, el Col·legi de Metges de Tarragona tindrà en funcionament cinc noves seccions col·legials que han de permetre una millor coordinació i un bon coneixement de les diverses problemàtiques dels nostres col·legiats.

Col·legi de Metges http:// www.comt.org trobareu un breu qüestionari. Tot seguit i una vegada valorats els qüestionaris, el COMT té previst realitzar una homologació professional al respecte.

Els metges interessats pel tema o que vulguin col·laborar dins la secció adreceu-vos a acupuntura@comt.org

Les noves seccions col·legials són les següents: metges acupuntors, medicina estètica, metges homeòpates, metges MIR i metges joves.

Medicina estètica

A continuació reproduïm els comunicats que diversos responsables d’aquestes seccions han fet arribar a la redacció de Galens per a la seva publicació.

El col·lectiu de metges que practiquem la Medicina Estètica (ME), tenim a partir d’ara representació al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona a través de la secció col·legial de medicina estètica.

Metges acupuntors Seguint amb la tasca realitzada durant tant de temps pel que fa a aconseguir el reconeixement oficial de l’acupuntura com a medicina complementària, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha constituït la seva secció col·legial de metges acupuntors.

Des de fa aproximadament 20 anys, el COMT ha estat participant en un gran nombre de projectes relacionats amb el desenvolupament i normalització d’aquesta pràctica mèdica tan estesa a casa nostra. L’objectiu l’hem tingut sempre molt clar: exigir que els professionals estiguin ben formats i evitar l’intrusisme en aquest camp, amb l’única pretensió de garantir la bona praxi dirigida al malalt que requereix d’aquesta medicina.

El responsable de la secció i membre de la Fundación Europea de Medicina Tradicional China, Dr. Miquel Sanchis Bernabeu, assegura que és bàsic realitzar un cens dels metges acupuntors de la província o metges que s’estiguin formant actualment en aquesta disciplina.

Per aquest motiu a la pàgina web del

10

Els promotors de la secció som un col·lectiu de llicenciats en Medicina i Cirurgia dedicats a l’exercici de la ME, definida com a branca multidisciplinària de la medicina que aplica, des del degut rigor científic, les tècniques necessàries per al manteniment i millora de l’estètica, la bellesa, el benestar i sobretot la salut dels nostres pacients.

El nostre objectiu és exigir que els professionals estiguin ben formats, evitar l’intrusisme en aquest camp i ser garants d’una bona praxi dins la nostra disciplina.

Els metges interessats us podeu adreçar a estetica@comt.org

Metges MIR La nova Vocalia de Metges MIR neix per tal d’aconseguir una representació col·legial d’un sector professional amb característiques pròpies que són el principal exponent de la medicina del futur i que està formada per diversos professionals amb objectius comuns.

La creació d’un fòrum comú virtual i la promoció d’activitats pretenen apropar a

diferents professionals amb la intenció de crear un marc de diàleg, relació i intercanvi mitjançant el suport institucional del nostre Col·legi de Metges.

El responsable d’aquesta secció és el Dr. Sergio Rodríguez, resident MIR de medicina familiar i comunitària a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona.

Informació provisional a comt@comt.org

Metges joves La Vocalia de Metges Joves no ha de ser una realitat virtual sinó una realitat reial i per això, des de la vocalia que presideix la Dra. Beatriz Satué, se us demana que participeu, us apunteu i ens envieu les vostres dades a través de l’adreça electrònica del col.legi tot activant els vostres correus electrònics.

Tot allò que es plantegi des del respecte a tots serà tingut en compte i a través de la pàgina web se us anirà informant de forma regular.

El col·legi vol ser un punt de trobada de TOTS els metges de la província i els joves en som un nombre important, que a més suporta una gran part del treball més dur i pitjor pagat. Per això les reivindicacions han de sortir a la llum si volem aconseguir millores.

L’adreça del COMT és www.comt.org i el correu de la vocalia és joves @comt.org

Metges homeòpates La nova secció de metges homeòpates es posa a disposició de tots els interessats mitjançant la coordinació de les col·legiades Dra. Silvana Ferrando i Dra. Cristina Guasp amb el següent correu electrònic: homeopates@comt.org

desembre 05

■ vida col·legial / història gràfica

Conferència sobre Severo Ochoa al Col·legi de Metges de Tarragona a Vocalia de Metges Jubilats del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va organitzar el passat dijous 17 de novembre una conferència sota el títol "La passió per la recerca: 100 anys del naixement de Severo Ochoa".

L

desembre a les 19,30 hores i al mateix Col·legi de Metges, la projecció de la pel·lícula Matahari, protagonitzada per

Greta Garbo. En acabar la projecció, el Dr. Jaume Fontanet va oferir una xerrada sobre la vida de l'actriu. ■

Aquesta conferència, que va tenir lloc a la sala d'actes del Col·legi de Metges, fou pronunciada pel Dr. José Luís Paternaín Suberviola, professor de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Rovira i Virgili.

D'altra banda, la Vocalia de Metges Jubilats va programar per al dia 16 de

▲ Dr. José Luís Paternaín Suberviola va parlar de Severo Ochoa.

Repàs de les activitats col·legials a la Diputació de Tarragona a Diputació de Tarragona ha acollit al llarg dels darrers anys diverses activitats organitzades pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

Tal com es pot observar en aquesta sèrie fotogràfica, les seves instal·lacions i sales han estat protagonistes en més d’una ocasió en la celebració de les assemblees de compromissaris i actes culturals.

L

La primera imatge pertany a la presentació del llibre El Médico, obra del periodista i exdirector del Diari de Tarragona, Antoni Coll. L’acte va tenir lloc al pati del Palau de la Diputació el 7 d’octubre de 1991 i va servir com acte previ a la inauguració de l’exposició Humor i Medicina 1903-1930, del fons de Mutual Mèdica de Catalunya i Balears.

12

La segona fotografia ens presenta un dels moments més emotius en l’acte d’homenatge al Dr. Joan Canadell i Giné, que va tenir lloc a la sala Santiago Costa de la Diputació de Tarragona el mes de maig de l’any 1992. Fins uns mesos abans, el Dr. Canadell fou membre de la Junta de Govern en el període 1986-1991 i l’acte homenatge va estar organitzat per la filial de Tarragona de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i pel Col·legi de Metges de Tarragona.

La darrera imatge ens presenta la presidència de l’assemblea de compromissaris i posterior assemblea general de col·legiats convocada pel Col·legi de Metges el dia 25 de novembre de l’any 2000 i que va tenir lloc també a la sala Santiago Costa de la Diputació.

■

desembre 05

vida col·legial ■

El Dr. Jordi Daniel substitueix el Dr. Ignasi Pasqual en la gerència de l’ICS en l’àmbit de Tarragona i Reus es del passat 28 de setembre la gerència de l’ICS en l’àmbit de Tarragona i Reus l’ocupa una altra persona, el Dr. Jordi Daniel Díez. Fins ara dirigia el Servei d’Atenció Primària (SAP) de Reus i substitueix el doctor Ignasi Pascual. El delegat territorial del Departament de Salut, Josep M. Sabaté, va explicar que amb aquest canvi s’aposta per la continuïtat dins l’esquema organitzatiu de l’ICS.

D

El nou gerent prové de l’atenció primària, ja que des de setembre de 2003 dirigia el SAP de Reus i anteriorment havia dirigit durant dos anys el SAP de les Terres de l’Ebre. En el seu currículum també hi figura haver exercit de director assistencial al SAP ReusAltebrat de 1997 a 2000, on havia exercit prèviament de tècnic de salut.

També va ser metge adjunt d’urgències a l’Hospital Joan XXIII. ■

Nova edició del Concert de Nadal del COMT

El nou gerent prové de l’atenció primària, ja que des de setembre de 2003 dirigia el SAP de Reus

E

l Col.legi de Metges de Tarragona va organitzar el dia 15 de desembre un Concert de Nadal.

La soprano Elena Taverna i Llauradó i el pianista Roger Hortoneda i Pujals van ser els protagonistes d’aquest segon Concert de Nadal que va tenir lloc a la sala Eutyches del palau de Congressos de Tarragona i que va aplegar una gran quantitat de públic.

Amb aquesta inciativa, la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona ha endegat una sèrie d’activitats de caràcter cultural per tal de donar a conèixer a la societat el que representa la nostra Corporació de dret públic.

La Dra. Elena Taverna és especialista en Medicina Familiar i Comunitària.

L’any 1996 va obtenir el Premi d’Honor de Grau Mitjà de Cant del Conservatori Superior de Barcelona i el 2000, el títol de professora superior de Cant per l’esmentat Conservatori.

▲ La soprano Elena Taverna va oferir un concert al palau de Congressos de Tarragona.

galens

Durant el Concert de Nadal va interpretar peces de Mancini, Rodgers, Puccini, Verdi i populars catalanes, entre d’altres.

■

13

■ vida col·legial

Publiquen un llibre dels 56 anys de professió del Dr. Miquel Aleu a Diputació de Tarragona va acollir la presentació del llibre Les receptes del metge Aleu, publicat pels Amics de la Plaça Verdaguer de Tarragona.

L

El llibre és un anecdotari que recull les vivències del Dr. Miquel Aleu, el qual acaba de celebrar el primer quart de segle de la seva jubilació. Ha estat el periodista Antoni Panadès el que s’ha encarregat de recollir les anècdotes d’aquest metge nascut a Constantí ara fa 95 anys i que el passat any va rebre la Creu de Sant Cosme i Sant Damià.

La presentació del llibre del Dr. Aleu va omplir per complet el saló d’actes de la Diputació de Tarragona. L’acte va estar

▲ Dr. Miquel Aleu.

presidit pel president de la institució, Joan Aregio, i també hi van estar presents el tinent d’alcalde de Tarragona, Albert Vallvé; el president del Col·legi de

Metges, Dr. Josep M. Solé Poblet; l’alcalde de Constantí, Josep Bergadà, i Josep Mata, president de l’Associació d’Amics de la Plaça Verdaguer.

■

El Dr. Sergio Rodríguez, nou vocal MIR del Col·legi de Metges

L’ICS nomena 10 facultatius emèrits

a darrera reunió de la Junta de Govern celebrada el passat 30 de novembre va aprovar la incorporació del Dr. Sergio Rodríguez Tebas com a titular de la nova vocalia de Metges MIR, una Vocalia adjunta a la Vocalia de Metges Joves.

Institut Català de la Salut ha nomenat per primera vegada deu facultatius emèrits en reconeixement a la seva tasca i rellevància professional. Són metges i metgesses jubilats que, malgrat deixar de treballar en l’àmbit assistencial, continuaran vinculats a la institució en el camp de la docència i la recerca. Entre els nomenats, n’hi ha quatre de les comarques de Tarragona: Cristóbal Ridao, Luis Torre i Desiderio Martín, caps de Cardiologia, Medicina Interna i Pediatria de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i Aurelia Moreno, pediatra de l’Àrea Bàsica Reus 4.

■

L

El Dr. Sergio Rodríguez, resident de primer any a l’Hospital de Sant Pai i Santa Tecla, s’incorporarà properament com a nou membre de la Junta de Govern.

■ ▲

Dr. Sergio Rodríguez.

14

L’

desembre 05

■ hospitals

Santa Tecla i Joan XXIII, entre els millors hospitals de l’Estat etze hospitals dels Països Catalans, entre ells el de Santa Tecla i el Joan XXIII, han acaparat aquest anys bona part dels Top 20, uns premis que distingeixen la tasca dels centres hospitalaris de l’Estat que presenten els millors indicadors en mortalitat, complicacions i reingressos.

En aquesta sisena edició, en la qual han participat 141 centres, han obtingut el reconeixement vuit hospitals de les comarques barcelonines i a Tarragona, Girona, el País Valencià i les Illes Balears han estat guardonats, en cada cas, dos centres. Aquest any també s’han avaluat les àrees de ginecologia dels hospitals que han participat en l’estudi.

■

S

Inaugurat l’Hospital del Vendrell l dia 4 de novembre va tenir lloc l’acte inaugural del nou Hospital del Vendrell, pertanyent a la Xarxa Social i Sanitària de Tarragona, que fou presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall. El nou hospital encara no funciona a ple rendiment, ja que falta per obrir l’hospitalització quirúrgica, amb capacitat per a 130 usuaris, les urgències pediàtriques i maternitat. La consellera de Salut, Marina Geli, va assegurar que el març del 2006 el centre funcionarà “al cent per cent”.

■

E

16

Grans hospitals docents - Hospital Son Dureta (Mallorca) - Agrupació Sanitària Sant Joan de Déu-Hospital Clínic (Barcelona) Hospitals docents - Hospital Universitari de Sant Joan (Alacant) - Hospital de Sabadell - Hospital Mútua de Terrassa - Hospital Universitari Joan XXIII (Tarragona) Grans hospitals generals - Fundació Hospital Son Llàtzer (Son Ferriol, Balears) - Fundació Hospital Asil Granollers - Hospital General de l’Hospitalet Hospitals generals mitjans - Clínica Plató (Barcelona) - Hospital de Figueres - Hospital de Palamós - Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla (Tarragona) Hospitals generals petits - Hospital Comarcal de Sant Bernabé (Berga) Hospital privats - USP Institut Universitari Dexeus (Barcelona) - Hospital Quirón (València)

El Pius Hospital de Valls commemora quinze anys

urant el mes de novembre van començar els actes commemoratius del quinzè aniversari del Pius Hospital de Valls.

D

El passat dia 11 de novembre van ser homenatjats els treballadors jubilats del centre amb un acte que va tenir lloc a l’escenari del Teatre Principal. Fou presidit per l’alcaldessa de Valls, Dolors Batalla, i també va comptar amb l’assistència del gerent de la Regió Sanitària, Josep M. Sabaté, i del mateix president del Pius, Roman Galimany. Dies després, els treballadors del centre sanitari es van trobar en un sopar de germanor.

El Pius celebra aquests tres lustres de vida sotmès a unes importants obres de rehabilitació que han de permetre modernitzar totalment les instal·lacions. ■

desembre 05

tarragona ■

Nou curs del Club Ginecològic Tarragona-Reus l passat 17 d’octubre va tenir lloc l’inici del curs 2005-06 del Club Ginecològic TarragonaReus, que funciona des de l’any 1973.

E

La reunió va tenir lloc a les instal.lacions del Mas Passamaner i va actuar de ponent el Dr. Trullols, ginecòleg de les comarques de Tortosa, que va parlar de l’acció del fitoestrògens en les dones menopàusiques.

■ ▲

A la fotografia, un moment de la sessió d’aquest Club Ginecològic.

Tarragona acull la XVII reunió del grup espanyol de Dermatologia pediàtrica Avanç del format de la reunió científica Lloc: Hotel Ciutat de Tarragona.

Plaça Imperial Tàrraco Data: 27 i 28 de gener

Programa Divendres 27 15.00 h - Lliurament de documentació 15.45 h - Presentació 16.00-18.00 h - Casos clínics 18.00-18.30 h - Pausa cafè i visita de pòsters 18.30-20.00 h - Casos clínics

Dissabte 28 9.00 h - Casos clínics 11.00 h - Pausa cafè i visita de pòsters 11.30 - 12.30 h.- Conferència sobre Mastocitosis: Dr. Luis Escribano. Madrid 12.30 h - Discussió de pòsters 13.30 h - Lliurament de premis 13.40 h - Cloenda 13.45 h - Assemblea del GEDP Per a qualsevol aclariment no dubteu a contactar amb el Dr. Antoni Azón, aazon@comt.org

a reunió del GEDP té lloc cada any a diferents punts d’Espanya i la propera edició, la número 17, tindrà lloc a Tarragona els dies 27 i 28 de gener.

L

Organitzada pel Dr. Antoni Azón, membre del GEDP, aquesta entitat mèdica forma part del grups de treball de l’Acadèmia de Dermatologia i Venereologia (AEDV). Té gran vitalitat i les seves reunions anual són de les més apreciades pels acadèmics.

Tot i que la reunió és dirigida als dermatòlegs, els organitzadors han anunciat que seria bo que sobretot els pediatres i altres metges de la nostra província hi poguessin assistir.

■

Gran participació al curs de formació continuada de l’Associació Espanyola per a l’estudi de la Menopausa arragona va acollir el passat 25 de novembre el curs de formació continuada “Climateri i menopausa”, organitzat per l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa (AEEM) en col·laboració amb l’Organització Mèdica Col·legial i el Col·legi de Metges de Tarragona.

T

Inaugurat oficialment pel Dr. Josep M. Solé, president del Col·legi de Metges de

galens

Tarragona; pel Dr. Santiago Palacios, president de l’AEEM; pel Dr. Albert Gómez, d’Àmbit Tarragona-Reus, i pel Dr. Francisco J. Fargas, coordinador del curs, aquesta jornada va tenir també com a ponents convidats la Sra. Susana Abajo i els Drs. Joaquim Calaf, Trinidad Castella, Pere Cavallé, Pere Feliu, Jaume Fontanet, Ramon Iranzo, Francisco Martín, Ramón Miralles, Rafael Sánchez, Jordi Sentis i Enric Trullén.

■

17

■ assemblea de compromissaris

Unanimitat total en els acords de l’assemblea de compromissaris a sala Eutyches del Palau de Congresos de Tarragona va acollir el passat 1 de desembre la tradicional assemblea de compromissaris del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona.

L

Una cinquantena de compromissaris van aprovar per unanimitat els diversos punts de l’ordre del dia d’aquesta reunió que fou presidida pel Dr. Josep M. Solé Poblet i que tingué com a secretari el Dr. Salvador Montserrat.

De la reunió en destaca l’aprovació dels pressupostos col·legials per a l’any 2006, uns pressupostos de contenció que reflecteixen com a gran novetat el nou sistema que ha de donar viabilitat a la futura signatura electrònica.

Un altre dels punts més destacats de l’assemblea va ser l’informe del president, comentat gràficament amb tot tipus de detalls sobre la gestió de la Junta de Govern al llarg del darrer any, i que finalitzà amb un llarg debat sobre la situació de la professió. En aquest sentit, aquest és el resum i les conclusions que van sorgir d’aquest interessant debat: 1. Els compromissaris van ser molt crítics i van expressar molta preocupació per l’estat actual de la professió.

2. Els compromissaris van reconèixer obertament que els metges se senten molt mal retribuïts econòmicament.

18

desembre 05

assemblea de compromissaris ■

3. Es necessiten més metges. Es van explicar situacions tan contundents com que hi ha metges que treballen 30 hores seguides, sense parar.

4. Els compromissaris van acordar de transmetre aquestes situacions que estan patint els metges a l’opinió pública, sense rancúnies ni temences, ja que la ciutadania en general ha de conèixer amb tot tipus de detalls en quines condicions estan

Un cant dels ocells com a homenatge als companys finats durant aquest període assemblea de compromissaris finalitzà amb un sentit homenatge a tots els companys i companyes traspassats durant aquest període. Amb la melodia d’El cant dels ocells com a cloenda d’aquest acte es va poder retre un sentit homenatge a tots aquests col·legiats que ens han deixat. Tots ells, descansin en pau.

■

L’ galens

fent la seva feina els metges.

5. A proposta del vicepresident del COMT, Dr. Jordi Sentis, i atès que a la nostra demarcació estan treballant col·legiats de fora de Catalunya es va acordar d’impulsar tot un seguit de cursos de formació (idiomes, noves tecnologies i terminologia mèdica, etc.) per tal de facilitar la seva incorporació i relació amb els usuaris i companys de feina. En

aquest sentit, es van definir les següents propostes: a) Cercar nous convenis des del Col·legi de Metges de Tarragona per tal d’impartir cursos de català. b) Coordinar cursos amb les filials per tal d’impulsar cursos de formació tècnica. c) Impulsar convenis amb els hospitals de les nostres comarques per tal de facilitar rotatoris per als metges que ho desitgin.

■

Condol per la mort de la Dra. Olga Acebes na trista notícia acompanya aquests dies el Col·legi de Metges de Tarragona després que la nit del dijous dia 10 de novembre un accident acabés amb la vida de la Dra. Olga Acebes Arranz i amb la dels seus tres fills d'un mes, 3 i 5 anys.

U

La Dra. Acebes, de 37 anys i metgesa de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, va perdre la vida arran

d'una explosió que es va produir a l'edifici on vivia, a la Rambla Nova número 72 de la ciutat de Tarragona.

Serveixin aquestes línies com a mostra de condol per la pèrdua d'aquesta col·legiada i la dels seus fills, alhora que des de la Junta de Govern i des de la mateixa col·legiació volem fer arribar el nostre suport i comprensió pels difícils moments que està vivint la seva família.

■

19

catalunya ■

Premis a l'Excel·lència Professional a sis metges del COMT n total de 59 metges i metgeses van rebre el passat 26 de novembre a la població de Sant Feliu de Guíxols els guardons de la segona edició dels Premis a l'Excel·lència Mèdica, que organitza el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

Unes 300 persones van assistir a l'acte presidit per la consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, Marina Geli, on es va reconèixer la tasca professional d'aquests metges en àmbits diversos com ara l'assistència primària, hospitalària i sociosanitària, recerca biomèdica, l’educació mèdica i la humanitat mèdi-

ca. El Col·legi de Metges de Tarragona desplaçà una cinquantena de persones per tal de participar en aquesta Nit dels Metges i poder homenatjar tots aquests companys de professió.

▲ Medicina hospitalària Dr. Àngel Andreu Carcolé

▲ Atenció Primària Dra. Gracia Garcia Bernal

▲ Salut pública, mental i atenció sociosanitària Dr. Antoni Labad Alquézar

▲ Recerca biomèdica Dr. Àngel Pellicer Garrido

▲ Educació mèdica Dra. Rosa Solà Alberich

▲ Humanitats mèdiques Dr. Rafael Albiol Higuer

U

galens

Dels guardonats, sis són col·legiats del Col·legi de Metges de Tarragona.

■

21

■■ secció comunicat

Nota informativa conjunta del Col·legi de Metges i del Col·legi d’Infermeria de Tarragona l Col·legi Oficial de Metges i el Col·legi Oficial d’Infermeria de Tarragona, davant les notícies darrerament aparegudes, com a conseqüència de les manifestacions de la Consellera de Salut, en el curs de l’acte inaugural del Fòrum Euromed Salut 2005, volem manifestar que:

E

Compartim la voluntat de la Conselleria de dotar d’un paper mes rellevant els infermers/es dins el sistema nacional de salut.

Considerem que aquest nou paper s’ha de situar dins les competències que la seva titulació els atorga.

es pot resoldre amb la contractació de mes professionals: metges i infermeres.

La solució al cansament i desencís dels professionals sanitaris, metges i infermers/res, no pot solucionar-se mitjançant mesures poc raonades, que poden comportar carregues de responsabilitat legal inacceptables i que no cobriria la pòlissa de responsabilitat civil.

L’encàrrec fet a les oficines de farmàcia, per la Conselleria, no s’ajusta a la legalitat vigent, atès que tant sols el metge o metgessa té la capacitat de diagnosticar i prescriure.

■

Entenem que aquest problema tan sols

Josep M. Solé President COMT

Olga Sala Presidenta CODITA

• L'ANAMNESI • L'EXPLORACIÓ • EL DIAGNÒSTIC • LA INDICACIÓ TERAPÈUTICA • LA PRESCRIPCIÓ

Són competències exclusives de la professió mèdica que EN CAP CAS poden realitzar altres professionals

22

desembre 05

■ el reportatge

Museus de Reus, història i art per descobrir Els Museus de Reus, impulsats pel metge Salvador Vilaseca, preserven un ric patrimoni que va de la Prehistòria a l’art contemporani, passant per Gaudí i Fortuny

E

El Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca i el Museu d’Art i Història de Reus permeten conèixer com vivien els nostres avantpassats més remots 24

l Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca i el Museu d’Art i Història de Reus preserven i exhibeixen tot un món patrimonial de gran valor que recorre des de la Prehistòria més remota fins a l’art més actual. La institució, creada als anys 1930 pel metge i arqueòleg Salvador Vilaseca Anguera, permet conèixer com vivien els nostres avantpassats més remots, com va créixer i formar-se Antoni Gaudí i les grans obres que ens va deixar el genial pintor Marià Fortuny.

Va ser un metge especialista en psiquiatria, Salvador Vilaseca Anguera (Reus, 1896-1975), qui, temptat per la seva altra gran passió, l’arqueologia i la prehistòria, es va endinsar en el món de la recerca patrimonial fins culminar, el 1934, la seva idea de crear un museu municipal a la ciutat de Reus. Aquell projecte que va florir en el Reus democràtic dels anys trenta va viure les vicis-

situds pròpies de la història d’aquest país fins que, recuperada la democràcia i el govern municipal, el museu va recuperar impuls a principis dels anys 1980.

Avui, una petita part dels fons aplegats per Vilaseca, que s’han anat ampliant en els darrers 30 anys amb noves aportacions, es poden conèixer visitant els dos museus de la ciutat. Un possible inici del recorregut es pot fer al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca (raval de Santa Anna, 59). El museu és ubicat a l’antiga seu del Banc d’Espanya.

Només l’edifici, noucentista, de l’arquitecte Pere Caselles, ja és de gran valor arquitectònic i patrimonial, i ens situa en una època i un ambient molt particulars. En primer lloc descobrirem l’exposició Gaudí & Reus, on s’apleguen documents personals, acadèmics i professionals d’Antoni Gaudí que ens ajuden a entendre la seva inclinació per l’arquitectura i la seva visió del món.

Especial interès tenen els expedients

desembre 05

el reportatge ■ acadèmics (tenia una facilitat extraordinària per la geometria) i la revista manuscrita El Arlequín, que realitzava a l’institut amb els seus amics d’adolescència Eduard Toda i Josep Ribera (aquest darrer acabaria sent metge).

La major part de la superfície del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca l’ocupen les vitrines en què es mostra part de la col·lecció del fundador del Museu. Es tracta d’un recull de peces únic a Catalunya, que arrenca des del Paleolític i ens transporta en un viatge apassionant fins a l’època romana. En destaca una petita pissarra en què hi ha gravada una cervoleta i que Vilaseca va localitzar a la balma de Sant Gregori, prop de Falset. La cervoleta de Sant Gregori és una peça única a la Mediterrània. En unes declaracions recents a la revista de l’Institut Municipal de Museus, la directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Núria Rafel, assegurava que “la del MASV és, amb diferència, la millor col·lecció prehistòrica de la Catalunya

Nova i una de les millors del nostre país” (Informatiu Museus, 33. Reus, octubre de 2005).

Al Museu d’Art i Història de Reus (plaça de la Llibertat, 13), segueix el recorregut. Marià Fortuny i Marsal (Reus, 1838 - Roma, 1874) ha estat considerat un dels millors pintors universals del segle XIX. La seva pintura realista però molt personal, amb un traç agosarat i trencador al final de la seva trajectòria, és una de les aportacions més destacades de l’art català a la cultura universal. El quadre a l’oli El Nen de Portici, que es pot veure a la sala Fortuny i els artistes reusencs del segle XIX, n’és un exemple molt clar, potser el més evident. Al seu costat, homes com Baldomer Galofre, Josep Tapiró, Hortensi Güell i Josep Llovera ajuden a entendre per què en un moment determinat la ciutat de Reus va viure una florida artística i cultural de gran força i influència en el mapa artístic català i estatal.

L’art gòtic és un altre dels valors destacats del Museu d’Art i Història de Reus

El 2004, el Museu d’Art i Història va

25

■ el reportatge commemorar els 70 anys de la fundació del museu de Reus amb l’exposició Descobreix els Tresors! 70 anys de museus a Reus, que encara es pot visitar indefinidament. Es tracta d’un recorregut per aquestes set dècades d’història de la ciutat i el seu entorn. Hi destaca, per exemple, la primera pedra del projecte no reeixit del canal navegable Reus-Salou, del qual enguany es commemoren els 200 anys. En aquesta exposició podem conèixer també peces d’alt nivell artístic, com les escultures de Joan Rebull Autoretrat i Gitaneta, així com els antics gegants de la ciutat, creats precisament 200 anys enrere amb motiu de la primera pedra del canal.

L’art gòtic és un altre dels valors destacats del Museu d’Art i Història de Reus.

Retaules medievals com el de Sant Miquel d’Alforja ens ajuden a entendre el paper pedagògic i religiós que tenien aquestes obres artesanals i també artístiques en una època en què la ciutat feia els seus primers passos, acabada de fundar. Precisament a partir de l’art

Serveis didàctics per conèixer els Museus de Reus Els Museus de Reus us ofereixen un seguit d’activitats educatives que podeu realitzar pel vostre compte o en grup. Les visites guiades són una bona manera de recórrer els dos museus. Però també podeu engrescar-vos i reservar l’activitat familiar El Gòtic, una finestra al passat, que normalment es fa el primer dissabte de mes a les 11 h al Museu d’Art i Història. Per als centres escolars (i també per als grups que ho demanin) existeixen altres tallers pedagògics, a més del que tracta el Gòtic. Són el taller de minerals i roques El Museu… quina mina! i el taller sobre Prehistòria I tu... què hi pintes a la Prehistòria?, unes eines educatives de qualitat per descobrir els Museus de Reus d’una manera amena. Podeu informar-vos-en i reservar activitat al telèfon 977 34 54 18, a l’adreça info.museus@reus.net o al web www.reus.net/museus. Animeu-vos. Us esperem.

gòtic el museu ofereix un taller didàctic a les famílies en què grans i petits s’ho passen d’allò més bé ficant-se en la pell d’un mestre artesà de l’època mentre aprenen el com i el perquè de l’art gòtic i de la vida al Reus de l’Edat Mitjana.

A una època un xic posterior pertany el retaule de la Prioral de Sant Pere, ja renaixentista, que s’exhibeix a la sala d’aquest nom i que permet conèixer la finalitat dels grans retaules eclesiàstics, els seus discursos i els missatges que pretenien transmetre. Es tracta d’una de les millors obres d’imatgeria religiosa de l’art català de l’època.

La salut i els efectes benèfics de l’oli d’oliva són els eixos de l’exposició L’elixir daurat, cultura de l’oli i sostenibilitat. En aquesta sala s’explica com es du a terme el conreu i collita de l’oliva, i també els usos i profits que se’n treuen.

El Museu d’Art i Història té, encara, dues sales més. Són la sala Reus i la sala Quatre, ambdues destinades a exposicions temporals.

A la sala Reus s’hi poden veure exposicions d’art contemporani, i també s’hi pot trobar el Punt d’Informa-

26

ció dels Museus de Reus, amb una àmplia biblioteca relacionada amb l’art i la història de Reus, de Catalunya i d’arreu del món, amb un punt de connexió a la xarxa per consultar el web dels museus de Reus i els continguts relacionats amb el món patrimonial que es desitgi.

La sala Quatre és la seu de les exposicions temporals de fotografia, organitzades per la Fototeca Municipal, que també depèn de l’Institut Municipal de Museus de Reus.

Precisament, l’art contemporani i la fotografia són les dues peces que s’han començat a moure per tal de completar, aquest 2006, el pla de museus de Reus. Amb les obres ja iniciades, és previst que aquest 2006 s’obri al públic el nou Centre de la Imatge Mas Iglésies de Reus. En aquest mas, que es troba al parc de Mas Iglésies, a la carretera de Salou, s’hi ubicarà el servei de la Fototeca Municipal de Reus, amb les seves exposicions, i també una cinemateca cogestionada amb la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili.

Al carrer Pròsper de Bofarull, a la nau de l’antiga destil·leria Massó, es donarà cabuda al Centre d’Art Cal Massó, un nou centre d’art contemporani que donarà vida a les propostes d’arts visuals més agosarades i actuals. Serà una continuació i ampliació de tot allò fet fins ara a la sala Reus.

Jordi Suárez

■

desembre 05

espanya ■

Segons un recent estudi elaborat per la consultoria Euro Galenus

Els metges catalans figuren entre els més mal pagats de l’Estat ls metges especialistes catalans -els que s’han dedicat a una única branca de la medicina- figuren entre els més mal pagats de tot l’Estat. Un recent estudi presentat a Madrid constata que el sou base mitjà dels facultatius que exerceixen a Catalunya és el més baix (36.267 euros anuals), una circumstància que queda suavitzada pel fet que tenen el complement de productivitat més elevat del conjunt de l’Estat (5.200). El treball, elaborat per la consultoria Euro Galenus i publicat per la revista Medical Economics, fou presentat durant el passat mes de novembre a la seu de

E

galens

l’Organització Mèdica Col·legial i conclou, a més, que els sous dels professionals són més baixos a l’Estat que a la resta de països que integren la Unió Europea.

Aquest és el segon any consecutiu que la revista presenta un estudi sobre les diferències salarials dels metges especialistes de l’Estat espanyol. I Catalunya se situa, també per segona vegada consecutiva, com la comunitat autonòma que paga un sou base més baix als professionals de la medicina especialitzada, que cobren una mitjana de 36.267 euros anuals.

La comunitat de Galícia se situaria al capdavant d’un hipotètic rànquing de sous base, amb una mitjana de 42.558 euros a l’any, seguida de les illes Canàries, amb 42.350 euros, i el País Valencià, amb 42.090 euros.

Una altra de les conclusions que s’extreuen d’aquest estudi d’Euro Galenus és que els metges especialitzats de l’Estat espanyol són els més mal pagats dels quinze països que conformen la Unió Europea, i que els professionals mèdics danesos i anglesos són els que tenen un sou més elevat dels especialistes europeus.

■

27

■ espanya

El Servei Murcià de Salut contempla una ampliació de plantilla de 430 professionals per al 2006 l pressupost sanitari de la Comunitat de Múrcia per a l’exercici de 2006 suposa la major partida dins el projecte de Pressupostos de la Comunitat Autònoma de Múrcia, en concret un 37,08 per cent del pressupost.

E

Identifiquen una hormona que suprimeix la gana nvestigadors de la Universitat de Cincinnati (Estats Units) han identificat una hormona supressora de la gana, a la qual han posat per nom obestatina. Aquesta hormona pertany a la família de la grelina i és completament diferent a una altra que, en canvi, augmenta la gana.

I

El Servei Murcià de Salut experimenta un increment històric del 13 per cent, el més alt des de les transferències sanitàries i probablement dels darrers 10 anys. En termes absoluts suposa més de 153 milions d’euros respecte a 2005

i, per tant, el major creixement de tota la Comunitat Autònoma.

Les despeses de personal del Servei se situen en 633 milions d’euros, la qual cosa suposa el 47,3 per cent del total de recursos i un creixement respecte a 2005 del 13 per cent. A més, la plantilla del Servei Murcià de Salut s’incrementarà en 431 professionals i es recull la millora de les condicions salarials després de signar acords amb les organitzacions sindicals.

■

Les conclusions de l’estudi es publiquen a la revista Science. Els científics expliquen que la nova hormona és processada per la mateixa proteïna precursora de la qual procedeix la grelina.

L’obestatina s’uneix i s’activa al receptor GPR39, que comparteix seqüències amb el receptor de la grelina, encara que és diferent a aquest. Segons els autors, un millor coneixement dels papers de la grelina i l’obestatina en el complex equilibri de l’homeostasi de l’energia i el control del pes corporal, podria ser essencial per tractar amb èxit l’obesitat.

■

28

desembre 05

viatges ■

Els millors creuers pel nord d’Europa Els presentem 4 creuers que, per les seves característiques, pel vaixell, per l’itinerari i pels serveis que ofereix la companyia Costa, són els millors del Nord d’Europa

ots comencen i acaben a Amsterdam, capital holandesa, ciutat de canals i cases flotants, però també, la meca de l’art.

T

Creuer per les capitals del nord Es visita Copenhaguen, capital del regne més antic del món, famosa per la petita Sirena, amb molts monuments per visitar i, a les rodalies, castells

galens

antics de contes de fades.

Estocolm, elegant, amb molts monuments i culturalment activa; és interessant la visita al museu Vasa, que custodia un vaixell víking que data de l’any 600.

Hèlsinki, ciutat rigorosa i tranquil·la, on podran admirar les obres de l’arquitec-

te Alvar AAlto i el nou museu d’art modern, Kiasma.

Sant Petersburg, amb els seus grans edificis, àmplies avingudes, carrers i parcs. Es pot visitar el Palau d’Hivern, la fortalesa de Pere i Pau i el famós Hermitage.

Tallin, ciutat amb gran història, alberga

29

un arxipèlag de 18 illes característiques per les seves cases de fusta amb el sostre cobert de gespa.

Akureyri, ciutat situada al nord d’Islàndia al final d’un fiord des d’on es pot visitar el llac Myvatn i les cascades dels Déus Reykiavik, capital del país i punt de sortida de l’excursió al cercle de l’or: cascades de l’or, camps de lava i àrea dels guèisers.

Lerwick, la capital de les illes Shetland, autèntic paradís per als amants de la natura i Invergordon, al cor dels Highlands amb els seus castells i la Nessie, el monstre del Llac Ness.

Creuer illes Svalbard, Cap Nord i Fiords

un casc antic molt ben cuitat i la ciutat alta fortificada. És interessant visitar el museu del folklore a l’aire lliure.

Creuer Llegenda d’Islàndia

Bronholm, l’illa danesa de la llum, on podran visitar les seves famoses esglésies de planta circular.

Després de visitar Bergen i el Fiord de Geiranger, s’arriba a Alesund, típica ciutat de pescadors que s’estén damunt de tres illes. És sens dubte un museu a l’aire lliure.

Creuer Sol de Mitjanit

Torshavn, la capital de les illes Feroe, és

És un creuer que navega per tota la costa noruega: Bergen, Olden, fiord de Geiranger, Tromso i el cap Nord. Des d’aquí viatja més al nord per arribar a les illes Svalbard.

El seu aspecte és bastant estrany: relleus abruptes, planells tallats per profundes valls, glacials que cobreixen bona part de les illes. Aquí a l’estiu no es pon mai el sol.

S’arriba al fiord de Geiranger, per realitzar una fantàstica excursió entre cascades, llacs i boscos fins arribar al mont Dalsnibba des de on es poden observar paisatges impressionants.

Honningsvag, per poder arribar a la plataforma del cap Nord.

Tromso, una illa verda coneguda com la “París” del Nord pel seu ambient pintoresc i alegre.

Trondheim, que ha conservat tota la bellesa del seu casc antic amb les cases de fusta i l’esplèndida catedral gòtica.

Bergen, capital dels fiords. Aquí és interessant la visita a l’únic barri hanseàtic del segle XIV, que per la seva bellesa ha estat nomenat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

30

desembre 05

viatges ■

Costa Atlántica Construït l’any 2000. És el vaixell que ha marcat el canvi més dràstic en la manera de dissenyar vaixells de creuers; és el primer vaixell obert cap a l’exterior gràcies a les seves 678 cabines amb balcó, que permeten viure el creuer d’una nova manera plena d’emocions.

A bord hi ha el Cafè Florian, reproduït amb extraordinària fidelitat, l’únic que existeix al món fora del de la plaça San Marco a Venècia. Els noms del ponts estan dedicats al director de cinema

galens

Federico Fellini. De gran atractiu és el seu Restaurant Club, situat al punt més alt de la nau sota un sostre de vidre amb vistes al cel. A més a més es comunica amb el pont inferior a través d’una escala de cristall que mostra tota l’alçada de la nau.

Altres serveis: 3 restaurants, 2 bars, 3 piscines, una d’elles amb coberta retràctil, 4 jacuzzis i un tobogan. Circuit de jòguing exterior. Gimnàs, centre de fitness amb sauna i bany turc, teatre de 1.180 places de tres pisos. Casino, discoteca, Internet Cafè, biblioteca i Shopping Center.

Tarifa Ahorra Ya! És la nova forma de reservar:

Qui arriba abans, paga menys És el millor preu possible del creuer si es reserva amb antelació.

No té data de caducitat.

Com abans es reservi més gran és la possibilitat d’obtenir el millor preu.

A més dóna dret a altres avantatges: • 25% de descompte en tractaments de bellesa durant les estades als ports.

• 20% de descompte en paquets de vi i aigua.

• 20% de descompte en el consum del minibar dela cabina.

• 20% de descompte en el servei de bugaderia.

31

■ còctel

Per pensar una estona

L’antiga I+D

‘Solo hay tiempo. Tu único poder se limita a decidir como repartirlo’ Víctor M. Amela ‘Quien no espera nada, siempre halla sorpresas’ Peter Yang ‘No es la verdad sino la mentira la fuerza que mueve la societat actual’ François Revel ‘Creo que la paz individual es la paz del mundo’ Claudio Naranjo

Gastronomia

Duelos y quebrantos

Confesso que abans de tastar-los (a la Cueva de la Martina de Campo de Criptana, en plena ruta del Quijote) desconeixia absolutament l’existència d’aquest plat de nom tan original.

brantos? Doncs, segons els entesos, un remenat (revuelto) d’ous amb torreznos, que no són més que trossets de cansalada fregits. Sembla que aquest seria l’origen del plat o el plat original, com vulgueu, però, de fet, admet variants, com, per exemple, l’afegitó, al remenat, de xoriço roig i una mica de pebre vermell picant, que és com els vaig tastar en aquell recomanable restaurant a pocs metres dels molins de vent. Servits directament amb la paelleta en què s’han cuinat, és un plat vistós, consistent i que admet qualsevol tintorro potent. Cal tastar-los, aquests duelos i aquests quebrantos...

A tot això, què són els duelos y que-

El nebot de Joaquina

stà escrit en el 2n paràgraf del Quijote: «Una olla de algo más vaca que carnero, salpicón las más noches, duelos y quebrantos los sábados, lantejas los viernes, algún palomino de añadidura los domingos, consumían las tres partes de su hacienda». D’aquest menú del famós hidalgo destaquem allò que solia menjar els dissabtes: els duelos y quebrantos.

E

32

■

desembre 05

humor â–

galens

33

■ intercanvis / anuncis gratuïts GALENS recorda a tots els col·legiats l’existència d’un espai, dins la seva publicació, on tots aquests anuncis són gratuïts. Aquest espai, d’ús exclusiu per als col·legiats, pretén ser un tauler d’anuncis on es podrà oferir, demanar o canviar qualsevol mena de béns o serveis. Els interessats en el servei que GALENS posa al seu abast hauran d’adreçar-se a: GALENS - Via de l’Imperi Romà 11, bis - 43005 Tarragona

FORMACIÓ • REF. 0318- SEMINARI INTENSIU de formació de psicoterapeutes per a professionals que resideixen fora de Barcelona. Tercers dissabtes de cada mes. Raó: Tel. 932 127 896. www.psicoterapeuta.org • REF. 0311- CENTRO MÉDICO ROMA necessita llicenciat/da en Medicina per a 30 hores setmanals. Sou a convenir. No és imprescindible experiència. Enviar CV a Centro Médico Roma, pl. Alcalde Lloret, 1. Tarragona. Raó: Tel. 977 235 577.

APARELLS MÈDICS • REF. 306- ES VEN electrocardiògraf model cardioscript CD 3100, SCHARZER-PICKER molt complet i en perfecte estat. Raó. Tel. 977 441 929 (Sra. Maria).

• REF. 305- VENC aparell per prendre la tensió arterial amb peu, de columna de mercuri, preu econòmic. Raó. Tel. 977 342 939.

IMMOBILIÀRIA • REF. 0288- ES LLOGA despatx a la plaça Prim de Reus. Idoni per a consulta mèdica i de 75 m2. Raó: Tel. 670 287 997.

• REF. 0289- ES LLOGA despatx a Reus.

Situat al carrer de Prat de la Riba, 33 (davant del Mercat Central). Raó: Tel. 625 461 684 / 977 346 164.

• REF. 0299- LLOGO àtic de 3 hab., salómenjador, cuina reformada i bany, moblat i amb ascensor (Avgda.

Catalunya). Raó: Tel. 670 036 294.

• REF. 0295- S’OFEREIX despatx per a consuta mèdica. Gran, cèntric, nou i amb possibilitats de col·laboració. Raó: Tel. 977 238 235 / 977 228 228 (de 17 a 19h).

• REF. 301- ES LLOGA pis a Tarragona amb mobles, 3 habitacions (zona cèntri-

34

ca), preferentment metges residents.

Raó: Tel. 977 220 575.

• REF. 0300- ES LLOGA pàrquing gran de 18,6 m2, fàcil d’aparcar a l’av. d’Andorra de Tarragona (a 90 euros al mes). Raó: Tel. 977 22 19 30 (a partir de les 20h.).

• REF. 304- ES LLLOGUEN despatxos al C/Rovira i Virgili, 42, baixos al Centre Mèdic “Medicina i Fisioterapia Fontanet”. El centre disposa de dos despatxos i servei de fisioteràpia. Raó: Tel. 977 226 900.

• REF. 305- CENTRE MÈDIC situat a la Rambla Nova de Tarragona AMPLIA el seu quadre mèdic. El centre disposa de despatxos totalment equipats i servei de secretaria. Interessats sol·liciteu informació al telèfon del consultori de 9 a 13 hores i de 16 a 20 hores. Raó: Tel. 977 234 944 i 977 221 999.

• REF. 0313- ES LLLOGA àtic al pg.

Sunyer de Reus amb mobles, 4 hab., saló-menjador, cuina, 2 banys, preferentment metges residents. Raó: Tel. 977 342 239.

• REF. 0314- LLOGO apartament a Salou, primera línia de mar, 2 hab. Raó: Tel. 661 806 000.

• REF. 0316- ES LLOGA despatx zona Mercat Central de Reus. Raó: Tel. 625 461 684 / 609 703 788.

VENDES • REF. 0302- ES VEN tallagespa elèctric en perfecte estat, econòmic. Raó: Tel. 666 077 235.

• REF. 0290- ES VEN taula i cadira de despatx de fusta noble. Preu 500 euros.

Raó: Tel. 629 975 156.

• REF. 0293- VENC TV 3000 (aparell termocoagulador) per a tractament estètic de varicositats, cuperosi, telangièctasi i punts rubies. Raó: Tel. 977 403 212 (nits).

• REF. 0296- ES VEN a oculista el 40% d’accions d’un centre de reconeixement de conductors ubicat al Baix Ebre. Motiu jubilació. Raó: Tel. 977 441 149.

• REF. 0312- ES VEN ecògraf KretzCombison 311A amb sonda vaginal i impressora Sony, colposcòpia OptomicOP C2 amb monitor i cardiocògraf Sonicaid FMS. Raó: Tel. 977 440 469.

• REF. 0320- ES VEN Esteristant automàtic Steribox – Master “Galfa Iberica” 300 º - 60 m. Germicida UV. Preu a convenir. Tel. 977 216 226 • REF. 0321- ES VEN llitera d’exploració elèctrica articulada amb accessoris de ginecologia i taula de despatx d’1,40m amb calaixos. Raó: Tel. 690 603 170 TREBALL • REF. 0291- ES NECESSITEN metges per a cobrir places de metges forenses contractats. Raó: Institut de Medicina Legal. Tel. 977 920 009.

• REF. 0298- SERVEIS marítims al consignatari de Tarragona necessita urgentment metge generalista. Raó: Tel. 977 228 922 o 616 436 053 (Sr. Frank Valdés).

• REF. 0297- S’OFEREIX metge jubilat.

Alta IAE. Vol exercir a la demarcació de Tarragona. Disposat a compartir consulta, domina l’anglès i coneix el francès i l’holandès. Raó: Tel. 675 908 830 / 976 253 733.

• REF. 0308- S’OFEREIX centre d’audiovisuals per a gravar conferències, cursos i documentals. Raó: Tel. 977 320 040.

• REF. 0315- FORMACIÓ I PRÀCTICA. Psiquiatra-Psicoanalista, ofereix a llicenciats interessats en formació i pràctica psicoanalítica: formació, supervisió individual o en grup de casos clínics, direcció de lectures de S. Freud en grup i tractament psicoanalític. Raó: Tel. 629 312 875 / 977 342 931.

• REF. 0317- S’OFEREIX secretària de direcció i atenció al púbic. Àmplia experiència en treballs administratius. Idònia per a centres mèdics, consultoris o clíniques. Informàtica, català, castellà, alemany i italià. Raó: Tel. 650 414 933.

• REF. 0319- S’OFEREIX SENYORA com a secretària auxiliar per a consulta mèdica o similar. Raó: Tel. 616 274 920.

desembre 05