La decidida aposta per la formació Pàg

Dr. Jaume Ferran i Clua

Medalla St. Cosme i St. Damià

El Dr. Jaume Ferran i Clua ja figura entre els metges i metgesses més il·lustres del COMT que han rebut la medalla de Sant Cosme i Sant Damià.

El COMT va voler reconèixer la figura i la feina d’aquest metge, que tot just el 2021 es complien 170 anys del seu naixement, en l’acte d’homenatge que se li va fer en la ciutat de Tortosa. Un reco-

neixement a la feina i a la investigació del metge

que va descobrir la vacuna contra el còlera i que, tristament, no ha gaudit del reconeixement que mereix.

Per aquest motiu, des de la Junta de Govern del COMT i des de l’espai de memòria històrica de la Institució, es va voler fer entrega d'aquesta medalla a títol pòstum als familiars del Dr. Ferran. L’encarregat de donar la distinció col·legial als familiars del Dr. Ferran va ser el Dr. Pep Giné, encarregat de l’Espai de memòria històrica del COMT. Giné va destacar del Dr. Ferran que va ser “un geni d’aquells que n’hi ha pocs. Un personatge controvertit, valent i que es va atrevir a fabricar vaccins”. Una gran figura intelectual que, finalment, rebia l’homenatge que mereix.

Esmenar el greuge que al llarg dels anys ha patit el Dr. Ferran i Clua és un dels motius pels quals se li va fer entrega de la màxima distinció col·legial. Per la seva part, el Dr. Sergi Boada, va destacar que el Dr. Ferran va ser un visionari que va “veure en el bacteri mortal la solució a la malaltia” i va afegir que “on la majoria hi veu bojos, en realitat hi ha genis. Aquestes persones són les que realment canvien el món, perquè són capaços de canviar les coses”.

Qui era el Dr. Ferran?

El Dr. Ferran va néixer a Corbera d’Ebre. El seu pare n’era el metge d’aquesta població. De petit, va viure a Mora d’Ebre i a Tortosa. Va estudiar la llicenciatura de Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicència el 1873. Va començar a exercir a Pla del Penedès durant uns mesos i el 1874 s’estableix com a metge titular i oftalmòleg a Tortosa fins el 1887. Abans, el 1880, ja va decidir dedicar-se a la bacteriologia.

la feina i la investigació són alguns dels motius pels quals se li va entregar la màxima distinció col·legial

Ferran va fer amistat amb persones influents de l'època com l'enginyer químic Innocent Paulí o l’enginyer i geòleg José Joaquin Landerer el qual li regala un microscopi i l’estimula perquè es dediqui a la investigació.

El 1884 esclata una epidèmia de còlera a les ciutats de Marsella i Toló i l’ajuntament de Barcelona hi envia a Ferran amb una comissió de metges. Allí, investiga l’embrió colèric i aconsegueix una vacuna eficaç amb els conills inoculats per via subcutània, amb vibrió colèric. Aquest mateix any -1884- presenta una memòria que titula Estudios sobre el cólera a l’Acadèmia de Ciències de Madrid, a l’alcalde de Barcelona i a Robert Kock. Va tenir diversos contactes amb Kock i sobretot, amb Louis Pasteur, del que era un fervent i entusiasta defensor.

Una altra epidèmia –a València- li permet assajar la vacuna contra el còlera en humans, en ser cridat per Amali Gimeno, professor de la Facultat de Medicina de València. De més de 30.000 persones vacunades, n’emmalalteixen molt poques. L’èxit empolsega de gelosia a una part dels metges valencians, fet que va impedir que el govern autoritzés la continuïtat de la vacunació. 130.000 persones no vacunades, van morir.

Durant el 1892 duu a terme amb èxit una campanya de vacunació contra el mal roig del porc i, el 1899, estudia la possibilitat d’obtenir un vaccí contra la pesta bubònica. A més, escriu una ‘Memoria sobre el parasitismo bacteriano’, que rep el premi de 1894 de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Madrid, amb la seva defensa sobre la teoria de la contagiositat animal com a origen de les malalties infeccioses.

El 1907, l’Acadèmia de Ciències de París reconeix el Dr. Ferran amb el Premi Bréant per l’eficàcia de la vacuna utilitzant per primera vegada immunització activa d’humans amb una vacuna bacteriana.

Text del Dr. Josep Giné i Gomà, encarregat de l'espai de Memòria Històrica del COMT.