Informe Anual COMG 2015

Col路legi Oficial de Metges de Girona

Informe Anual 2015

COMG | ANUARI 2015 | 1

Col路legi Oficial de Metges de Girona

Informe Anual 2015

C/ Albereda 3, 5 - 17004 Girona Tel. 972 20 88 00 - Fax 972 20 88 08 comg@comg.cat www.comg.cat

Sabadell Professional �

�

Una cosa és dir que treballem en PRO del seu negoci.

Una�altra�és�fer-ho:

Compte

Document Publicitari. Data d'emissió: Gener 2016 Condicions revisables en funció de l’evolució del mercat. S’aplicaran les que estiguin en vigor al banc en el moment de la formalització.

Expansió Negocis PRO. Un compte que posa al seu abast finançament a la mida del seu negoci.

-------------------------------------------------------------------------------------

10%

+

de la seva quota de col·legiat*.

0

comissions d’administració i manteniment**.

+

Gratis

+

Una targeta de crèdit i una de dèbit per titular i autoritzat.

TPV

Terminal punt de venda en unes condicions preferents.

I molts avantatges més. El Compte Expansió Negocis PRO és el compte pensat per tal que despatxos professionals, autònoms, comerços i petites empreses es facin grans.

------------------------------------------------------------------------------------Truca’ns al 902�383�666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar.

------------------------------------------------------------------------------------Aquestes condicions es mantindran mentre es compleixin els requisits establerts en el contracte. Actualment, com a mínim s'ha de complir un dels requisits següents: un càrrec en concepte d’emissió de nòmina, un càrrec en concepte d’assegurances socials, un càrrec en concepte d’impostos o dos càrrecs en concepte de rebuts. Aquests requisits són de cumpliment mensual; Si al tercer mes no es compleixen aquestes condicions, automàticament el Compte Expansió Negocis PRO passarà a ser un compte relació. *Fins a un màxim de 100 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent. **Rendibilitat 0% TAE. Pot fer extensiva aquesta oferta als seus empleats i familiars de primer grau.

sabadellprofessional.com

� 4 | COMG | ANUARI 2015

Captura el codi QR i coneix la nostra news ‘Professional Informa’

AHEEEHAPEIALCIENCGDGFPLAIPAHEEEHA BNFFFNBPFPIDELBPFGMDIDMPBPBNFFFNB HFFDKIFNDMAFBMFOABBLLFMIOHIOFHBIB PIFCAMFGJGFIDDJDKJOIFOGHHAOAFDILP POCHNCFPOKJOHHOFEEAPJHEKICCJBADFC EBNJHLFELCBOOODPMBIDIBLBMOIONKFIJ MFNFFFEPDGLDMBACFDCIMIOIAHFHAEMOG APBBBPAPIIMFIHMIDMLGCFHEEHEEGJHJG HHHHHHHPHHPHPHPPPHPHHHPHPPPHHHHPP

Sumari EDITORIAL 7

• El Col·legi que volem, Dr. Josep Vilaplana i Birba ÒRGANS DE GOVERN

• Junta de Govern

• Organigrama

• Fundació Pascual i Prats

9

LA TRESORERIA COL·LEGIAL

• Un Col·legi sanejat

10

DEMOGRAFIA COL·LEGIAL

• Radiografia del metge gironí

12

ACTIVITAT COL·LEGIAL

• La signatura digital amb Firma Professional

• Reforç en el servei d’assegurances

• Optimitzant els serveis jurídics del COMG

• Enquesta col·legial sobre el Programa de Protecció Social

• Segon any del Grup de Treball de Promoció de la Salut

• Nou catàleg de serveis del COMG

• Pla d’acollida als nous col·legiats

• Campanya informativa 2015

• Un Col·legi més proper

14 14 17 19 21 26 28 29 30 32

EL COL·LEGI MÉS SOCIAL

• Un Programa de Protecció Social propi

• Un programa social més específic: el Programa d’Atenció al Metge Malalt

• COMG - Ajuda

• Metges jubilats en actiu

34 34 35 36 38

FORMACIÓ 40

• Col·laboració i compromís amb la Facultat de Medicina 40

• La formació, un dels pilars de la junta actual 42

• Fundació Joan Bruguera 43 DEBAT SOBRE LA PROFESSIÓ 44

• Posicionaments del COMG en l’actualitat sanitària 44 46

• L’any 2016, els metges també volem decidir, Dr. Josep Vilaplana i Birba

• El peu diabètic isquèmic, Dra. Anna Presas 48

• El paper del metge d’Atenció Primària, Dra. Carolina Roig i Dra. Teresa Mir 51

• Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Dr. Manel Valcells 52

• Entrevista al Dr. Rafael Fuentes, oncòleg radioteràpic 54

• La medicina en la novel·la, Dr. Josep Roig 56

• Actualitat: Societats professionals, Esther Ibáñez 57

• Benvolgut doctor, col·lega i amic, Dr. Miguel Beltran 58

• Al meu amic Casellas, Dra. Teia Pascual 59

• L’Associació de Facultatius Jubilats Dr. Josep Trueta, Dr. Manel Rubio 60

• Mutual Mèdica, la mutualitat dels metges, Dr. Nolasc Acarín 62

• El grau en Medicina de la UdG, 2008-2015, Joan San 64

• La recepta mèdica privada 67 PROJECTES DE FUTUR

68

RECULL DE PREMSA

70

COMG | ANUARI 2015 | 5

Editorial

Professionals de la salut Cada dia més a prop teu!

CLÍNICA BOFILL - FIGUERES A partir de Març del 2016

CLÍNICA BOFILL EMPURIABRAVA

www.clinic abofill.net CLÍNICA BOFILL GIRONA - CENTRE CLÍNICA BOFILL GIRONA - MIGDIA

CLÍNICA BOFILL GIRONA - CENTRE Ronda St. Antoni Maria Claret, 20 17002 GIRONA Tel. 972 20 43 50 CLÍNICA BOFILL- MIGDIA 6 | COMG | ANUARI 2015 C. Migdia, 130-132 17002 GIRONA Tel. 972 221 104

CLÍNICA BOFILL - PLATJA D’ARO Avd. S’Agaró amb C/ Santiago Rusiñol, s/n 17250 PLATJA D’ARO Tel. 872 598 000

CLÍNICA BOFILL - PLATJA D’ARO

CLÍNICA BOFILL - EMPURIABRAVA C. Pla de Roses, 12 17487 Castelló d'Empúries Tel. 872 591 059

CLÍNICA BOFILL - FIGUERES C. Sant Llàtzer, 4 17600 FIGUERES Tel. 872 550 999

Editorial

El Col·legi que volem Necessitem la vostra ajuda per seguir millorant, l’element més important ja el tenim: estimem la nostra professió.

Ara ja fa un any i mig que aquesta Junta és responsable del Col·legi i, com bé saps, hem anat introduint canvis en la seva organització i funcionament. Amb aquest anuari volem donar continuïtat a la comunicació que es feia trimestralment amb el Butlletí del COMG i pretenem, al mateix temps, fer un recull de la tasca realitzada en totes les vessants, igualment com retre comptes i difondre els nous projectes.

Penso que la comunicació més immediata està prou President del Col·legi Oficial coberta amb el web i les xarde Metges de Girona xes socials que tenim obertes (Facebook i Twitter) juntament amb les comunicacions específiques que fem per e-mail i a través del Newsletter bimensual que enviem per correu electrònic. Tot i així, no m’agradaria que s’oblidés l’atenció personalitzada i per telèfon, que podreu trobar a la seu física del COMG i a través de tots els membres de la seva Junta.

Dr. Josep Vilaplana i Birba

Per garantir el màxim contacte, hem fet una llarga tasca de posada al dia de moltes adreces electròniques i telèfons, perquè el Col·legi té la necessitat legal de saber i fer públic el domicili professional de tots els seus col·legiats. Per això et pregaria que et posessis en contacte amb nosaltres per notificar-nos qualsevol canvi, ampliació o suggeriment que es pugui produir.

En aquest exemplar hi trobaràs, també, informació sobre una enquesta feta a 500 col·legiats gironins sobre la seva situació laboral, familiar i socioeconòmica. Hem volgut tenir una radiografia exacta dels nostres col·legiats per poder seguir desenvolupant el Programa de Protecció Social (PPS) de la manera més acurada i adient possible. La informació és molt abundant, aquí donem inicialment una visió global del tot l’estudi i en els propers mesos us la farem arribar d’una manera més detallada i profunda.

De la mateixa manera, en els propers mesos volem també portar a terme una àmplia enquesta dirigida a tots els metges que fan pràctica privada de qualsevol mena. La representació i defensa de totes les activitats professionals requereix saber l’opinió i les condicions en les què desenvolupem la nostra professió.

Aquest any també hem col·laborat activament amb la Universitat de Girona i la Facultat de Medicina, que són una de les potes estratègiques de la demarcació i el futur de la salut a Girona.

L’apassionant i complexa situació política i social que viu el nostre país no farà que canviï de la nit al dia la nostra pràctica assistencial, docent o de recerca. Aquest any seguiran també les restriccions en el pressupost sanitari i el nostre esforç tornarà a ser requerit. Els metges, malgrat tot, i/o amb més força encara, volem i hem de seguir liderant la sanitat i l’atenció integral de tota la població. El nostre contracte social, l’ètica i el professionalisme ens criden a la millora contínua davant les dificultats. No són problemes sinó reptes i per això hem de pensar i treballar per la innovació de la tasca assistencial, docent i investigadora, per les necessitats futures de formació i de certificació que tenim i per l’impacte sanitari i econòmic de totes les tecnologies de comunicació (algunes no tan noves) per seguir defensant i gaudint d’una sanitat de qualitat per a tothom. La ciutadania ens té en molt alta consideració, no els podem fallar i cal seguir responent a les expectatives. De la mateixa manera, hem de reclamar una participació efectiva en la gestió sanitària i unes compensacions econòmiques i no econòmiques que estiguin a l’alçada del treball i compromís que tenim amb la població.

Aquest 2016 se celebrarà a Girona el III Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya. Pot ser, aleshores, un bon moment perquè els metges d’aquesta demarcació fem sentir la nostra veu. Des del Col·legi impulsarem i defensarem tot el que vagi en aquesta direcció i, de fet, ja hem començat a fer els passos necessaris per tenir un col·legi més àgil i professionalitzat que ens ajudi a fer-ho. Tenim alguns projectes que esbossem aquí per al proper any, necessitem la vostra ajuda i també la vostra critica o feedback per seguir millorant. Estic segur que ho aconseguirem, atès que ja tenim l’element més important per a l’èxit: estimem la nostra professió.

COMG | ANUARI 2015 | 7

Òrgans de govern

Junta de Govern

Josep Vilaplana President

Josepa Miró Vicepresidenta

Carme Busquets Secretària

Teresa Mir Tresorera

Rafael Fuentes Vicesecretari

Albert Molins Vocal

Carolina Roig Vocal

Anna Presas Vocal

Manel Vancells Vocal

Josep Gil Vocal

Organigrama Junta de Govern

Comissió Permanent Adjunt a Gerència i Cap de RH

Comptabilitat

Col·legiacions

Atenció al col·legiat

Assegurances COMG-Medicorasse

8 | COMG | ANUARI 2015

Assessoria Jurídica

Secretaria de Direcció i Àrea professional

Àrea de Comunicació i imatge

Joana Fuentes Màrqueting

UNDATIA Comunicació

Òrgans de govern

Fundació Pascual i Prats Fundada l’octubre del 2002 pel COMG, el seu objectiu és facilitar i ajudar el desenvolupament i la gestió de projectes mèdics i científics. Des de la seva creació ha ajudat a gestionar 28 projectes, 12 dels quals estan actius actualment. La seva contribució econòmica al llarg del 2015 ha estat de 168.897,22 euros, que inclou l’inici d’un nou projecte.

A través de la Fundació Pascual i Prats, qualsevol col·legiat i o entitat del sector sanitari gironí pot gestionar els seus projectes, ja siguin de recerca, de formació o organització de qualsevol activitat en l’àmbit de la sanitat.

El servei inclou l’obertura d’un compte corrent, el control d’ingressos i despeses i la seva comptabilització, amb l’objectiu de facilitar al responsable del projecte tots els tràmits burocràtics que la mateixa gestió d’un projecte comporta. El cost administratiu és el 5% del pressupost del projecte.

El Patronat de la fundació L’òrgan de govern de la Fundació Pascual i Prats és el Patronat format per: President: Albert Molins Vicepresidenta: Carolina Roig Secretària: Josepa Miró Tresorera: Teresa Mir

Vocals: Josep Vilaplana Carme Busquets Rafael Fuentes Anna Presas Manel Vancells Lluís Ramió Francesc Xavier Carreras

COMG | ANUARI 2015 | 9

La tresoreria col·legial

Un col·legi sanejat Aquest 2014 s’ha tancat amb un superàvit de més de 89.000 euros.

En l’anuari del COMG presentem per primer cop els comptes del Col·legi Oficial de Metges de Girona de forma consolidada. Aquest resultat d’explotació inclou els comptes del COMG i de dues empreses que són 100% de la seva propietat, COMG Serveis i Fòrum Corredoria d’Assegurances.

El COMG ha tancat el 2014 amb un superàvit de 89.889,39 euros. El compte de resultats que s’adjunta detalla les partides més importants per grups, d’on destaquen les despeses del personal, les despeses necessàries pel COMG per desenvolupar la seva activitat diària i les amortitzacions de les seves instal·lacions.

El col·legiat pot consultar els comptes auditats del 2014 a la zona privada del web del COMG, on trobaran la informació amb detall.

Exercici 2014 Import net xifra de negocis

1.353.253,46

Altres ingressos explotació

37.873,56

Ingressos financers

409,15

Total ingressos

1.391.536,17

Aprovisionaments 47.758,90 Despeses personal

516.766,29

Altres despeses explotació

566.849,69

Amortitzacions 109.308,36 Altres resultats

11.081,30

Despeses financeres

18.111,13

Deterioraments 17.143,30 Impost sobre beneficis

14.627,81

Total despeses 1.301.646,78

Resultat explotació

10 | COMG | ANUARI 2015

89.889,39

Assemblea General Anual En l’Assemblea General Anual del COMG es debaten i voten els pressupostos del col·legi i les accions recents i futures més destacades. L’última assemblea es va celebrar l’abril del 2015. S’hi van aprovar els pressupostos 2015, amb només tres vots en contra i dues abstencions, i la liquidació de 2014, aprovada per unanimitat dels col·legiats assistents. També s’hi van tractar algunes iniciatives que ja ha engegat l’entitat, com el canvi de model de corredoria d’assegurances, l’augment dels recursos destinats a formació, la posada en marxa de cursos o l’enquesta feta als col·legiats sobre el Programa de Protecció Social, entre d’altres.

El col·legiat pot consultar els comptes auditats del 2014 a la zona privada del web del COMG. Un cop l’any, el Col·legi Oficial de Metges de Girona celebra la seva Assemblea General, que enguany va ser la 110a, per donar compte als col·legiats de les accions i informacions més rellevants del COMG, així com de l’activitat econòmica de l’entitat. La reunió està oberta a tots els col·legiats i està dirigida pel president, el Dr. Josep Vilaplana, i per la secretària de la Junta de Govern del COMG, la Dra. Carme Busquets.

COMG COMG| |ANUARI ANUARI2015 2015| |11 5

Demografia col·legial

Radiografia del metge gironí El 52% dels col·legiats són homes i el 48% són dones. De mitjana, elles, amb 45, són més joves.

Segons un estudi encarregat pel COMG, a partir d’una mostra representativa, els col·legiats gironins són majoritàriament homes (un 51,6%) a poca distància del 48,4% del col·lectiu que són dones. Si els analitzem de forma segmentada, veiem que, entre els col·legiats menors de 65 anys, hi ha una presència més elevada de dones (53,3% davant el 46,7% d’homes) i aquestes són notablement més joves (45,2 anys de mitjana davant els 55,5 dels homes).

Entre els col·legiats de 65 anys i més, en canvi, les dones estan molt poc presents i representen únicament el 12,3%, amb una edat mitjana més jove, de 73 anys, davant els 79 dels homes.

La incorporació dels homes a la professió va minvant, mentre que la de les dones es manté constant en els últims anys.

La piràmide de sexe i edat dels col·legiats al COMG mostra com els homes incrementen la seva presència a mesura que augmenta la seva edat fins als 55 anys, moment en què l’evolució és decreixent fins arribar al 2,5% que té 85 anys i més.

Pel que fa a les dones, en canvi, es distribueixen uniformement entre els diversos grups d’edat: un 21,2% té menys de 35 anys i un 21,4% té entre 55 i 64 anys.

12 | COMG | ANUARI 2015

Demografia col·legial

Prop d’un 20% dels col·legiats procedeixen d’altres països.

En tots els grups d’edat el percentatge de col· legiats nascuts a l’estranger és elevat però destaca el seu pes entre els homes menors de 65 anys, dels quals representen gairebé una tercera part (28,8%). Són lleument més joves que el conjunt de col·legiats en tots els segments d’edat i, en general, els procedents d’Espanya són els que presenten una mitjana d’edat més alta.

Un 92% dels col·legiats viu a les comarques gironines.

Pràcticament tots els col·legiats del COMG resideixen a les comarques gironines (el 92,2% dels menors de 65 anys i el 92,7% dels majors), un 39% dels quals viu a la ciutat de Girona. Les comarques on resideixen més col·legiats són el Gironès, l’Alt i el Baix Empordà i La Selva.

Menors de 65 anys

65 anys i més

Homes

Dones

Total

Homes

Dones

Total

Girona província

88,3

95,7

92,2

93,2

88,9

92,7

Girona ciutat

35,2

41,6

38,6

36,4

61,1

39,3

Alt Empordà

17,9

12,4

Baix Empordà

15,0

15,2

16,7

15,3

14,2

Selva

13,5

13,8

7,6

0,0

6,7

4,3

9,2

6,9

13,6

0,0

12,0

Pla de l’Estany

2,5

4,3

3,5

6,8

0,0

6,0

Resta del Gironès

5,6

6,5

6,1

4,5

5,6

4,7

Garrotxa

4,9

5,4

5,2

3,8

5,6

4,0

Ripollès

2,5

2,2

2,3

4,5

0,0

4,0

Cerdanya

1,2

0,5

0,9

0,8

0,0

0,7

Barcelona

9,3

3,8

6,3

6,1

11,1

6,7

Barcelonès

4,3

1,6

2,9

4,5

11,1

5,3

Maresme

2,5

1,6

2,0

0,0

0,0

0,0

Vallès Occidental

0,6

0,5

0,6

0,8

0,0

0,7

Vallès Oriental

1,2

0,0

0,6

0,8

0,0

0,7

Osona

0,6

0,0

0,3

0,0

0,0

0,0

Tarragonès

0,6

0,5

0,6

0,0

0,0

0,0

Resident fora de Catalunya

1,9

0,0

0,9

0,8

0,0

0,7

100,0

100,0

100,0

100,0

100,0

100,0

Total

COMG | ANUARI 2015 | 13

Activitat col·legial

La signatura digital, amb Firma Professional El COMG canvia l’empresa proveïdora de la signatura digital per millorar-ne el rendiment i abaixar-ne el cost.

La signatura digital, o signatura electrònica, és una forma d’acreditació personal i intransferible que, en forma d’un USB anomenat token o d’una targeta, permet als metges exercir, receptar i identificar-se com a professional col·legiat.

El Col·legi de Metges de Girona proporciona, des de l’1 d’abril de 2015, la signatura digital, a través de l’empresa Firma Professional, després de treballar amb Healthsign des del 2007.

Firma Professional permet assegurar un futur tecnològic molt més ampli i la possibilitat de millorar el rendiment d’aquets sistemes a un cost molt inferior. És per això que la junta del COMG va decidir fer el pas i canviar l’empresa proveïdora d’un servei com aquest, tan important per als professionals sanitaris. A més, aquest canvi va suposar que el COMG, de forma no remunerada, passés a formar part del consell d’administració de l’empresa.

La signatura digital és una forma d’acreditació dels metges per identificar-se i accedir a la informació d’un pacient.

Healthsign, pèrdues des del primer any Healthsign és una empresa formada inicialment per sis col·legis professionals, tres de metges i tres d’infermeres. Va patir ràpidament una davallada de socis i ha tingut pèrdues des de la seva fundació, el 2007. El volum de pèrdues va ser de 50.000 euros el 2013 i de més de 22.000 euros el 2014.

A més, en els darrers cinc anys, ha gastat tot el seu capital social inicial, de 150.000 euros.

14 | COMG | ANUARI 2015

Exercici 2011

Exercici 2012

Exercici 2013

Exercici 2014

Ingressos

39.044,90

39.046,21

39.044,76

67.896,97

Despeses

-71.679,49

-71.478,72

-89.531,62

-90.194,18

Resultat de l’exercici

-32.634,59

-32.432,51

-50.486,86

-22.297,21

Capital

150.000,00

150.000,00

150.000,00

150.000,00

Resultats negatius acumulats (-)

-25.256,38

-57.890,97

-90.323,48

-140.810,34

Resultat de l’exercici actual (-)

-32.634,59

-32.432,51

-50.486,86

-22.297,21

Fons propis

92.109,03

59.676,52

9.189,66

-13.107,55

CONCEPTE

Healthsign, que tenia el servidor i allotjament dels certificats digitals a Suïssa i com a soci tecnològic a l’empresa Wiskey’s, ha patit la ràpida evolució que han viscut els mercats de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). A més, el fet de no tenir personal expressament dedicat a aquest projecte convertia el Col·legi de Metges de Girona en un simple comercialitzador de certificats en un context poc personalitzat i de perspectiva de pèrdua de socis i augment dels costos.

Firma Professional permet millorar el rendiment de la signatura digital a un cost molt inferior.

Activitat col·legial

Perspectives de futur En aquests moments, en tot l’Estat aquestes empreses han quedat reduïdes a tres grans marques: la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre (Madrid), Camerfirma (Cambres de Comerç) i Firma Professional. Aquesta darrera, fundada pel COM Barcelona, i que dóna serveis a notaris, gestors administratius, Col·legis de Metges i d’altres professionals i també a la Generalitat de Catalunya, té implantació a tot l’Estat.

Tot i la intenció inicial de seguir col·laborant amb Healthsign, pel que representava pel col·legi i per aquells que amb tant d’esforç i il·lusió l’havien posat en marxa, la voluntat del COMG és donar el millor servei als seus professionals. És per això que de cara al 2016 s’incorporarà la signatura electrònica al carnet de col·legiat, per tal de tenir les dues funcions en una sola eina.

El 2016 s’incorporarà la signatura electrònica al carnet de col·legiat, per tal de tenir les dues funcions en una sola eina.

COMG | ANUARI 2015 | 15

Activitat col路legial

16 | COMG | ANUARI 2015

Activitat col·legial

Reforç en el servei d’assegurances La col·laboració amb Medicorasse permet gaudir de noves prestacions a preus més competitius.

Des del mes de juny que el Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) compta amb un servei extern d’assegurances, a càrrec de la setena corredoria privada d’Espanya i especialitzada en el col·lectiu mèdic, Medicorasse. Gràcies al seu gran volum de negoci, amb 48.000 clients, 128 pòlisses gestionades i 25 anys de trajectòria, permet oferir millors preus i un ampli ventall de pòlisses.

Amb aquesta col·laboració, el Col·legi preveu aconseguir uns guanys de més de 40.000 euros, durant el primer any, i un creixement mitjà del 4% en els beneficis anuals.

Amb Medicorasse, el COMG preveu un creixement mitjà del 4% en els beneficis anuals Segons Javier Navarro, director general de Medicorasse, la dimensió de la corredoria els permet tenir productes propis dissenyatsúnicament i exclusiva per als assegurats i, d’aquesta manera, poder obviar el procediment al qual estan obligades totes les corredories petites, que és presentar tres propostes, basades en el mateix producte a diferent preu segons cada asseguradora. Segons Navarro, Medicorasse pot fer una proposta única i directa que sempre serà millor en preu i prestació respecte a la que pugui presentar qualsevol altra asseguradora.

Fòrum Corredoria d’Assegurances, pèrdues constants Fins ara, Fòrum Corredoria d’Assegurances, creada el 2007, va perdre més de 7.000 euros el 2011, i gairebé 4.000 euros el 2012. Només ha generat un marge positiu en els dos últims exercicis (2013 i 2014).

CONCEPTE

EXERCICI 2011

INGRESSOS

130.909,37

EXERCICI 2012

EXERCICI 2013

EXERCICI 2014

143.116,51

138.356,79

142.762,91

DESPESES DE PERSONAL

-118.329,38

-127.114,55

-77.886,37

-88.141,32

ALTRES DESPESES

-22.475,61

-21.108,21

-22.615,10

-29.519,82

Resultat abans impostos

-9.896,62

-5.106,25

37.855,32

25.101,77

Impostos/bcis

2.473,91

1.276,56

-9.463,83

-5.464,33

RESULTAT DE L’EXERCICI

-7.421,71

-3.829,69

28.391,49

19.637,44

33.359,75

37.859,75

38.324,81

-31.221,26

-35.050,95

-7.124,52

-3.829,69

28.391,49

19.637,44

-1.691,20

31.200,29

50.837,73

CAPITAL +RESERVES +APORT. SOCIS

26.359,75

RESULTATS NEGATIUS ACUMULATS (-) RESULTAT DE L’EXERCICI actual (-)

-23.799,55

-7.421,71

FONS PROPIS

-4.861,51

La facturació del Fòrum s’havia estancat en aproximadament 138.000 euros anuals, una quantitat molt allunyada als objectius fixats en el moment de la seva constitució i mai suficient per assolir una situació patrimonial sanejada. Els marges de la corredoria del col·legi gironí no havien arribat mai a representar ni el 20% dels aconseguits pels col·legis de l’entorn més proper, com són el de Lleida, Tarragona o les Illes COMG | ANUARI 2015 | 17

Activitat col·legial

Balears. Aquestes entitats ja tenen el servei d’assegurances amb Medicorasse i els col·legis de metges de Tarragona i Lleida, amb 3.000 i 1.700 col·legiats respectivament, aconsegueixen marges nets molt superiors (del 200% - 300%) a final de l’any respecte als ingressos que el COMG ha tingut aquest 2014 (2.700 col·legiats).

Segons un estudi de Medicorasse, un dels punts febles de l’antiga Fòrum Corredoria d’Assegurances del COMG era “la seva limitada capacitat de negociació amb companyies i la dificultat per poder oferir productes competitius”. Aquest informe també assegurava que Fòrum tenia una “capacitat comercial gairebé inexistent, ja que els recursos humans estaven dedicats a la part tècnica, operativa, administrativa i de sinistres”.

Un dels punts febles de Fòrum Corredoria d’Assegurances era “la seva limitada capacitat de negociació”

18 | COMG | ANUARI 2015

Recomanació de Deloitte A banda dels resultats negatius de Fòrum Corredoria d’Assegurances, l’any 2010, un estudi de la consultora Deloitte, encarregat pel COMG en el mandat de l’anterior president, ja havia recomanat l’externalització del servei de corredoria d’assegurances del Col·legi. L’informe emplaçava l’entitat a la liquidació de la corredoria i a la venda de la cartera d’assegurats o, altrament, la consultora instava a emprendre accions per reestructurar l’organització, la gestió i l’àrea de vendes de la corredoria col·legial.

Una anàlisi de la situació econòmica del model que tenia el COMG fins al moment, l’estudi tècnic de Deloitte, l’experiència satisfactòria d’altres col·legis amb l’externalització complerta i la ràpida transformació tecnològica del sector assegurador han fet aconsellable reorientar el servei de corredoria per als col·legiats gironins.

La trajectòria dels òrgans gestors del servei d’assegurances del COMG ha estat: fins al 2000 amb la corredoria UBK, del 2000 al 2007 amb Medicorasse i del 2007 al 2015 a través de la companyia pròpia Fòrum Corredoria d’Assegurances i, a partir del 2015, de nou amb Medicorasse. L’objectiu de tot plegat és aconseguir un col·legi més professional, obert, competitiu i transparent.

Activitat col·legial

Optimitzant els serveis jurídics del COMG El Col·legi redefineix la seva estructura per adequar-la a la dimensió i a les necessitats del col·legi gironí.

El servei jurídic del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) és l’encarregat d’oferir una primera assistència, assessorament i orientació jurídica als col·legiats en relació amb qüestions de dret civil, penal, administratiu, laboral i de seguretat social, així com en relació amb aspectes vinculats a l’exercici professional.

El servei jurídic del COMG ofereix una primera assistència i orientació jurídica als col·legiats Des del mes d’agost que el COMG ha redefinit el seu servei jurídic per adequar-lo a la dimensió i necessitats del col·le-

gi gironí. Fins aleshores disposava de dos advocats per oferir aquests serveis i, un cop avaluada la funció i perfils de cadascun d’ells, s’ha esdevingut la desvinculació d’un d’ells. Dos informes, de Deloitte (2010) i de Busquet Auditors (2015), ja apuntaven a la necessitat de reduir personal en l’àrea jurídica del col·legi gironí (2.694 col·legiats) per aconseguir un funcionament més eficient i adequat al volum d’activitat.

Amb aquesta decisió, el COMG s’ha afegit al model d’altres col·legis de metges, com el de Tarragona, amb 3.000 col·legiats, que disposa d’un advocat extern tres dies a la setmana o el col·legi de metges de les Illes Balears, amb 6.000 col·legiats, que ofereix aquest servei amb un advocat a la seu col·legial que forma part del bufet extern i actua en funció de les necessitats.

COMG | ANUARI 2015 | 19

Activitat col路legial

20 | COMG | ANUARI 2015

Activitat col·legial

Enquesta col·legial sobre el Programa de Protecció Social L’objectiu era conèixer les necessitat socials i familiars dels col·legiats per tal de millorar el programa.

Gairebé dos anys després de la instauració del model propi del Programa de Protecció Social, el col·legi gironí ha encarregat un estudi per conèixer amb més profunditat les necessitats socials i familiars dels seus col·legiats i millorar el programa, de forma que s’adapti el màxim a aquestes.

Cal tenir en compte que la situació econòmica actual i les restriccions pressupostàries en el sector públic i privat han incidit de manera directa en les condicions de treball dels metges, alhora que han propiciat una reducció de les prestacions garantides per les administracions públiques en el camp dels serveis socials.

Així doncs, el COMG ha volgut conèixer la situació dels col· legiats, l’impacte de la crisi en les seves necessitats socials i familiars i valorar fins a quin punt i en quin sentit cal ajustar la cartera de serveis i prestacions del Programa de Protecció Social gironí. S’ha realitzat una enquesta telefònica de 130 preguntes a una mostra representativa de 500 col·legiats estratificats en menors i majors de 65 anys. Tot seguit es desgranen algunes de les conclusions de l’estudi.

cartera de serveis i prestacions que ofereix, que no pas la suficiència dels seus ajuts i prestacions. <65 anys

65 i més

Col·legiats que coneixen el PPS

8,9

15,3

Col·legiats que han utilitzat el PPS

0,3

0,0

Se n’han informat a través de boca-orella

26,7

17,5

Se n’han informat per mitjans paper (cartes, revista COMG)

23,8

55,0

Se n’han informat per mitjans electrònics (web, butlletí electrònic)

34,2

11,0

Se n’han informat mitjançant presència física al Col·legi

8,5

11,5

Estan d’acord amb l’existència del PPS

90,7

97,9

Estan d’acord amb la cartera de serveis

69,3

66,7

Estan d’acord que els ajuts i prestacions són suficients

55,7

44,4

Hi ha una presència creixent de dones entre els col·legiats més joves i molt baixa presència entre els majors de 65 anys.

El Programa de Protecció Social és poc conegut pels col·legiats gironins.

Una de les conclusions de l’estudi és que els metges de Girona no coneixen gaire el Programa de Protecció Social del COMG. Aquest programa és conegut per entre un 9% dels metges menors de 65 anys i per un 15% dels majors d’aquesta edat.

Tot i això, pràcticament tots els professionals estan d’acord amb la necessitat de comptar amb un programa d’aquestes característiques per subvenir a eventuals situacions de risc social o econòmic dels col·legiats. Així mateix, la valoració del programa, per part dels que el coneixen, és també positiva tot i que es valora millor l’adequació a les seves necessitats de la

Dades 2015 Homes

Dones

Total

Distribució homes/dones total

51,6

48,4

-

Distribució homes/dones entre col·legiats <65

46,7

53,3

-

Distribució homes/dones entre 65 i més

87,7

12,3

-

Col·legiats de 65 anys i més s/total

20,5

3,1

12,1

Índex de sobreenvelliment

12,9

8,3

11,3

COMG | ANUARI 2015 | 21

Activitat col·legial

Els col·legiats gaudeixen d’una altra taxa d’ocupació: un 94,3% de la població activa està treballant. <65 anys Col·legiats menors de 65 anys que treballen

94,3

Tenen feina però en busquen una altra de complementària

2,5

Tenen feina però en busquen una altra per millorar la que tenen

3,2

Es troben en atur

2,0

Mitjana de mesos que els aturats fa que busquen feina

3,6 mesos

Se’ls ha reduït el sou d’un 11% a un 20%

28,3

Se’ls ha reduït el sou més d’un 20%

20,3

Se’ls ha reduït el sou al sector públic

93,6

Se’ls ha reduït el sou al sector concertat

94,2

Se’ls ha reduït el sou al sector privat

62,5

Se’ls ha reduït el sou al sector públic més d’un 20%

26,2

Se’ls ha reduït el sou al sector concertat més d’un 20%

25,0

Se’ls ha reduït el sou del sector privat més d’un 20%

32,4

Els metges estan més satisfets amb les condicions de treball i salarials del sector privat que amb les del sector públic.

Consulten les ofertes de treball a la pàgina web del COMG

5,4

No les consulten perquè no la coneixien

0,6

Estan satisfets amb les condicions de treball (total col·legiats)

66,6

No les consulten perquè en aquest moment no tenen pressa

0,6

Estan satisfets amb el salari (total col·legiats)

39,8

No les consulten perquè no se’ls va acudir

1,7

Estan satisfets amb la càrrega assistencial o de treball (total col·legiats)

50,3

No les consulten per un altre motiu

0,9

Estan satisfets amb el temps disponible i els recursos per a la formació (total col·legiats)

36,7

Estan satisfets amb les condicions de treball al sector privat

85,2

Estan satisfets amb el salari al sector privat

65,5

Estan satisfets amb la càrrega assistencial o de treball al sector privat

78,2

Estan satisfets amb el temps disponible i els recursos per a la formació al sector privat

46,3

El 58,1% dels col·legiats actius treballen més de 40 hores setmanals en jornada laboral continuada. < 65 anys Homes

Dones

Total

Jornada continuada

53,2

42,6

47,6

Horari lliscant

15,4

29,5

22,9

Jornada partida

17,9

14,8

16,3

Treballen <35 hores

9,1

15,4

12,5

66,9

50,3

58,1

49 hores

44,8 hores

46,8 hores

Treballen més de 40 hores Nombre mitjà d’hores de treball setmanals

Un 60% dels col·legiats gironins creuen que les restriccions pressupostàries afecten tant la qualitat de l’atenció com les condicionals laborals.

COMG Consideren que la reducció de les condicions salarials o laborals els afecten significativament

57,8

Consideren que les restriccions pressupostàries al lloc de treball dificulten la seva feina

61,9

Col·legiats als quals se’ls ha reduït el sou o els ingressos

88,3

Se’ls ha reduït el sou menys d’un 10%

27,2

22 | COMG | ANUARI 2015

COMG

El 82% dels col·legiats viuen amb parella i un 95% dels majors d’edat tenen fills. <65

65 i més

Viuen sols

12,9

12,0

Viuen amb la parella

82,0

82,7

La parella és metge/essa

21,7

8,0

La parella treballa

64,9

23,3

Tenen fills

72,6

95,3

Tenen un fill

16,3

11,3

Tenen 2 fills

44,3

39,3

Tenen 3 fills o més

12,0

44,7

Tenen fills que viuen a casa

55,7

19,3

Tenen fills de menys de 4 anys a la llar

12,9

0

Tenen fills de 4 a 12 anys a la llar

23,7

1,3

Tenen fills de 13 a 15 anys a la llar

8,3

0,7

Tenen fills de menys de 16 anys a la llar

36,6

2,0

Tenen fills de 16 anys o més a la llar

19,1

17,3

Activitat col·legial

Uns 880 col·legiats tenen problemes amb les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD), per ells mateixos o per familiars directes.

Apropament a una quantificació de la presència de persones amb limitacions per a les ABVD a l’entorn familiar dels col·legiats (inclosos ells mateixos) Casos en la població COMG

%

Total col·legiats amb limitacions i/o amb familiars discapacitats al seu entorn

< 65 anys

65 i més

< 65 anys

65 i més

Total

32,9

37,3

762

118

880

Col·legiats amb discapacitats o limitacions per a les ABVD

3,7

Tenen limitacions i, a més, tenen familiars amb limitacions a la llar

0,9

4,7

20

15

35

Tenen limitacions i, a més, tenen familiars amb limitacions fora de la llar

1,4

3,3

33

10

43

Tenen limitacions i, a més, tenen familiars amb limitacions a dins i fora de la llar

0

0,7

0

2

2

Viu a la llar alguna persona amb limitació

1,1

5,3

27

17

44

S’ocupen d’algun familiar amb limitació fora de la llar

24,6

6,7

569

21

590

Viu a la llar alguna persona amb limitació i, a més, en tenen a fora

1,1

0,7

27

2

29

16

86

51

137

La majoria dels col·legiats tenen contractats assegurances i productes d’estalvi per a la vellesa. <65 anys

65 i més

Tenen contractat alguna assegurança o producte d’estalvi

78,2

82,1

Tenen contractat algun producte d’estalvi per a la vellesa*

61,8

61,2

Tenen contractat pla de pensions i/o de jubilació

59,1

46,0

Tenen contractada assegurança de vida

62,9

42,0

Tenen contractada assegurança mèdica

33,7

41,5

Tenen contractada assegurança de dependència

12,1

5,8

Tenen contractades rendes vitalícies

6,3

28,5

* Inclou pla de jubilació, pla de pensions, assegurança de dependèn cia i/o rendes vitalícies.

COMG | ANUARI 2015 | 23

Activitat col·legial

Un de cada tres col·legiats reprèn una activitat remunerada en jubilar-se.

65 i més Col·legiats de 65 anys i més jubilats

91,3

Col·legiats de 65 anys i més en actiu (encara no jubilats)

8,7

Col·legiats que mantenen un treball remunerat (un cop jubilats)

27,3

Jubilats per decisió pròpia

25,7

Jubilats per imposició legal

70,6

Jubilats més enllà dels 66 anys

30,7

Edat mitjana de jubilació

65,9 anys

Els jubilats gaudeixen d’un estat anímic molt bo i es mantenen molt actius.

Els col·legiats de 65 anys i més gaudeixen d’un estat anímic molt positiu i tenen una vida molt activa tant pel que fa a l’assistència a activitats culturals i d’oci com a la pràctica d’una activitat física. El seu nivell de participació a la vida social és superior a la del conjunt de la població catalana del seu mateix estatus social. El 78,5,% dels col·legiats fan exercici habitualment i/o caminen més de 30 minuts al dia.

2015 Assisteixen setmanalment a activitats culturals

27,5

Participen en una associació o voluntariat

14,1

Tenen cura dels seus néts

43,6

Realitzen setmanalment almenys una d’aquestes activitats

52,3

Fan exercici físic diàriament

34,5

Caminen més de 30 minuts al dia

71,1

Fan una activitat física saludable (fan exercici habitualment i/o caminen més de 30’ dia)

78,5

Se senten capaços sovint d’afrontar adequadament els seus problemes

84,5

Se senten sovint animats i raonablement optimistes

83,1

Tenen sovint persones al seu voltant que es preocupen del que els passa

94,0

Servei d’atenció domiciliària

Servassis és una empresa especialitzada en serveis d’atenció domiciliària, formada per un col·lectiu de professionals amb l’objectiu de donar suport i cura a les persones en la seva llar quan per qualsevol causa aquestes es veuen privades de la seva autonomia en el dia a dia.

També us volem ajudar en la cura dels vostres fills, ja que no és fàcil conciliar les obligacions diàries amb les professionals, per això disposem de cangurs.

Servei de neteja domèstica:

A Servassis disposem d’un ampli col·lectiu de persones amb gran trajectòria a la feina de la llar. Disposem de persones internes, a mitja jornada, cuineres, assistentes per hores, planxadores i netejavidres.

Servei de manteniment:

A Servassis li oferim un servei de maneteniment adequat a totes les situacions. Jardineria, piscina, pintura, electricitat, lampisteria.

A partir d’un servei mensual de 175€ un descompte del 10% 24 | COMG | ANUARI 2015

Servassis

935.197.000 · 937.217.662 · 670.211.187

Email: info@servassis.com

www.servassis.com

Activitat col路legial

Disposem de sales privades per a reunions

Albereda, 7 bis 路 872 080 218 路 www.divinum.cat

COMG | ANUARI 2015 | 25

Activitat col·legial

Segon any del Grup de Treball de Promoció de la Salut Neix el 2014 per aconseguir la implicació dels metges en la difusió d’un canvi de mirada, actiu i en positiu, cap al concepte de salut.

El Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) participa per segon any consecutiu, juntament amb el Col·legi de Farmacèutics de Girona i Fòrum Associació, que inclou altres col·legis professionals sanitaris gironins, en un projecte multidisciplinari, promogut i subvencionat pel Dipsalut, l’organisme de salut pública de la Diputació de Girona. Es basa en la formació d’un grup de metges col·legiats, actualment en són vuit de diferents especialitats, que treballa per aportar als professionals sanitaris les eines necessàries per tal d’involucrar la població general en la seva pròpia salut, amb una actitud més activa i positiva.

cietat, atesa la seva vinculació directa amb els ciutadans i el pes de la seva figura en l’àmbit sanitari.

El projecte vol afavorir l’actualització de coneixements, l’increment d’habilitats i la promoció d’actituds necessàries per millorar les competències dels agents que treballen en salut, com és el col·lectiu mèdic. La promoció de la salut en les activitats diàries dels metges és clau per arribar a la so-

Precisament aquest treball de reflexió va servir d’inspiració per a l’elaboració del pòster “Metges i salutogènesi: una assignatura pendent?”, que fou presentat i premiat al II Simposi Mediterrani de Promoció de Salut, que es va celebrar el juny del 2015 a Girona.

Passos a seguir en la nostra reflexió

26 | COMG | ANUARI 2015

1 2

Identificació dels àmbits d’actuació Durant el primer any, aquest grup de metges ha fet un treball reflexiu, guiat per un metodòleg, per aprofundir en el model de salutogènesi. A partir d’aquest treball s’estableixen les bases per a la identificació dels principals àmbits d’actuació del grup (individuals i col·lectius) amb l’objectiu de construir un model social basat en la promoció de la salut.

Com es comporta la persona educada en la promoció de la salut.

Quins d’aquests comportaments ens impliquen professionalment.

3

Quins son els principals factors que faciliten/bloquegen socialment que les persones desnvolupin valors, hàbits, etc. que afavoreixin aquest tipus de comportaments.

4

Quines actuacions hauria d’impulsar el col·legi per desbloquejar aquests factors i afavorir els valors, hàbits, i comportaments propis d’algú orientat a la promoció de la salut.

Activitat col·legial

Difusió del grup de promoció de la salut

Noves eines de difusió per al 2016: Facebook i Twitter

Un cop analitzades les línies d’actuació, el grup ha presentat el projecte en diferents àmbits de les comarques gironines, entre els quals destaca l’Escola d’Estiu 2015 de la Universitat de Girona, en col·laboració amb la Càtedra de Promoció de la Salut.

Per al 2016 el grup comptarà amb les xarxes socials per seguir difonent la promoció de la salut entre els professionals i la població en general. Per això han creat el compte de Facebook “Professionals de la Promoció de la Salut a Girona” i el de Twitter @PromoSalutGi, que ja s’han posat en marxa.

Paral·lelament, el grup també ha organitzat un concurs fotogràfic, per tal de donar-se a conèixer als col·legiats, a partir del qual s’ha elaborat un calendari per al 2016. Els participants d’aquesta iniciativa, duta a terme en col·laboració amb altres col·legis sanitaris gironins, havien d’enviar fotografies vinculades amb la promoció de la salut per tal d’entrar en un sorteig per escollir les imatges que acompanyarien els 12 mesos de l’any 2016. El calendari es distribuirà entre tots els professionals dels diferents col·legis sanitaris gironins.

A banda de la difusió, la previsió d’accions per al 2016 també inclou diversos projectes multidisciplinaris amb altres col·legis professionals gironins, el coneixement de la situació real dels professionals sanitaris a l’hora de fer promoció de la salut a través d’una enquesta i la identificació de les associacions o institucions de Girona que treballen en aquest camp per tal de treballar-hi en xarxa.

L’última acció de difusió del grup durant el 2015 ha estat la seva participació en la V Jornada del Pla de Salut de Catalunya, celebrada a Sitges el passat 27 de novembre. El grup va presentar-hi el pòster “Promocionant la salut amb els metges de Girona”, que serà publicat al web del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Un concepte de salut en positiu: la salutogènesi El concepte de salutogènesi, que va ser introduït al voltant dels anys 70 pel metge i sociòleg Aaron Antonovsky, parteix de la necessitat d’entendre la salut en positiu, de buscar el que crea salut i no la causa del que no en crea. La salutogènesi es concentra en els recursos i factors afavoridors de salut coneguts com “actius de salut”.

Per tot això, es parteix de la premissa que les persones i les societats tenen la capacitat de reconèixer i utilitzar els recursos que hi ha al seu abast per generar salut. Aquesta actitud és el que els permet avançar cap a un estat òptim de benestar.

COMG | ANUARI 2015 | 27

Activitat col·legial

Nou catàleg de serveis del COMG El col·legi edita, per primer cop, un catàleg dels serveis per informar el col·legiat del que té al seu abast.

Des del març del 2015 que el COMG disposa, per primer cop, d’un catàleg de la cartera de serveis que ofereix als col·legiats, tant personals com professionals. Fins aleshores, el COMG no disposava de cap recull, ni imprès ni digital, que detallés els serveis dels quals el col·legiat podia gaudir.

Es tenien elements comunicatius d’alguns serveis, editats de forma independent i amb informació molt dispersa. Eren edicions no homogènies, ni amb identitat de marca, fet que provocava una descentralització de la informació i un alt desconeixement, per part del col·legiat, dels serveis que el COMG els podia oferir.

28 | COMG | ANUARI 2015

Per elaborar el catàleg de serveis, el juny del 2014, un cop instaurats els nous òrgans de govern del COMG, es fa una revisió de quins són els serveis que s’ofereixen al col·legiat. A partir d’aquí es proposen millores per a cadascun d’ells i, un cop portades a terme, s’edita un catàleg que aglutini i expliqui de forma resumida tots els serveis disponibles.

El catàleg de serveis es pot trobar en format imprès a la recepció del COMG (també es pot sol·licitar a l’oficina de col·legiacions o atenció a l’usuari) i, en format digital, es pot consultar i descarregar a comg.cat. De cara al 2016, es preveu una actualització del catàleg, ja que els serveis del COMG són vius i es van adaptant a les necessitats del moment.

Activitat col·legial

Pla d’acollida als nous col·legiats Des del maig del 2015, el COMG compta amb un protocol d’actuació per rebre i atendre millor els nous col·legiats.

El primer contacte del col·legiat amb el COMG es produeix fruit d’una necessitat administrativa professional: la col·legiació és obligatòria per poder exercir com a metge. Malauradament, després d’aquest primer contacte el col·legiat no s’aproxima al COMG per rebre més informació dels productes o serveis que podrien ser del seu interès, sinó que la relació mantinguda entre el COMG i el col·legiat es redueix massa sovint a gestions burocràtiques i tràmits administratius.

Per això, la nova junta del COMG va encarregar per primera vegada, el juny del 2014, una anàlisi de les principals mancances amb les quals es podien trobar els nous col·legiats a partir dels seus perfils. Es van estudiar les dades de l’any anterior ¬–el 2014 hi va haver 101 nous col·legiats-, en relació amb l’edat, el sexe, la procedència i l’activitat que desenvolupaven a Girona.

A partir d’aquí es va dissenyar un pla d’acollida per a ells, que s’instaura el maig del 2015, tenint en compte que aquest mes és un bon moment per la gran afluència de nous col·legiats que habitualment hi ha. Aquest pla d’acollida inclou un protocol d’actuació concret.

En primera instància el nou col·legiat realitza els tràmits habituals de donada d’alta i de signatura digital i després se’ls facilita tota la informació dels serveis, personals i professionals, que els pot oferir el COMG. Se’ls entrega el nou catàleg de serveis recentment editat pel COMG i un pack de benvinguda, dividit en:

PACK informatiu: · Carpeta corporativa amb documentació d’interès. · Catàleg de serveis COMG (novetat 2015).

PACK regal: · USB corporatiu. · Bolígraf corporatiu. · Maletí de treball. Bossa VAHO personalitzada COMG. Model workstation (novetat 2015).

El 2015, s’han lliurat més de 150 packs de benvinguda als nous col·legiats, en els quals destaca el regal del maletí de treball, bossa VAHO. Per a la resta de col·legiats interessats, s’ofereix a un preu simbòlic de 50 euros (preu original venta on line, 89 euros).

COMG | ANUARI 2015 | 29

Activitat col·legial

Campanya informativa 2015 El COMG ha celebrat, per primer cop, una campanya informativa per difondre els seus serveis, que, a més, tenia premi.

Paral·lelament al Pla d’acollida adreçat als nous col·legiats, aquest any 2015 també s’ha dut a terme una campanya informativa de la cartera de serveis del COMG. La campanya consistia a oferir una sessió informativa personalitzada, de vint minuts aproximadament, a la seu del col·legi. Estava especialment adreçada als nous col·legiats, per tal que rebessin una primera informació completa, tot i que també s’obria als professionals que ja formaven part del COMG, per explicar-los els canvis duts a terme des de l’arribada de la nova Junta.

En contrapartida, el col·legiat participava en el sorteig d’un cap de setmana per a dues persones en un parador nacional de la província de Girona. El sorteig es va celebrar el dia 1 de juliol davant de notari i el guanyador fou Jordi Risco Cabezos, graduat en la primera promoció del Grau de Medicina de la Universitat de Girona. Entre gairebé 200 col·legiats participants, Risco va guanyar una estada per a dues persones en el Parador Nacional d’Aiguablava, el setembre del 2015.

Atesa la bona acollida de la campanya informativa i els bons resultats que ha comportat per als col·legiats, ja que ha aconseguit multiplicar exponencialment la difusió dels serveis del COMG, es preveu que se’n dugui a terme una segona edició al llarg del 2016, per així arribar a més col·legiats.

Què t’explica el COMG que no sàpigues? · Que els metges col·legiats poden gestionar i finançar els seus projectes mèdics i científics a través de la Fundació Pascual i Prats, de propietat en un 100% del col·legi. · Que des del 2013 els fons finalistes que el COMG destina al seu Programa de Protecció Social es recapten i distribueixen des del mateix col·legi gironí. · Que els fills de metges que s’han quedat orfes poden accedir a una prestació social, a través del Programa de Protecció Social. · Que el COMG dóna cada any la benvinguda als fills de metges amb canastretes per als nounats. · Que els metges amb problemes poden demanar ajuda al Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM). · Que el servei jurídic del COMG està a la disposició del col· legiat per a qualsevol consulta. · Que els metges poden fer ús de l’assessoria fiscal, laboral i financera externa del COMG i fer-hi consultes. · Que el col·legiat pot usar els espais del COMG per a reunions o activitats vinculades a la salut o la medicina.

“És reconfortant saber que professionals vinculats al teu àmbit vetllen per tu i la resta de metges de Girona” Dr. JORDI RISCO

30 | COMG | ANUARI 2015

· Que l’afany de cooperació del col·legiat pot veure’s vehiculat a través de l’ONG del col·legi, el COMG-Ajuda, que actualment té dos projectes actius a Mali. · Que el COMG col·labora amb la Universitat de Girona i la seva Facultat de Medicina amb un programa continu de cursos de formació.

Activitat col·legial

Què és imprescindible de saber? · L’obligatorietat de col·legiar-se que tenen els metges per poder exercir, segons la llei 7/2006 de 31 de maig de 2006. · La importància de disposar d’una signatura digital, que proporciona el COMG, com a eina imprescindible per poder exercir com a metge. · L’acreditació de l’especialitat mèdica i l’emissió de certificats de bona praxi i de talonaris de receptes que du a terme el COMG per al seu col·legiat.

La possibilitat d’accedir a tretze tipus d’assegurances, personals i professionals, que tenen els metges col·legiats.

Coneix els descomptes per a nous col·legiats · Per a METGES RESIDENTS: 6 mesos gratuïts en l’assegurança de Responsabilitat Civil Professional i quota amb descompte per al següent any. · Per a MUTUALISTES JOVES (nous assegurats menors de 35 anys): 1 any d’assegurança gratuïta amb Mutual Médica.

El Dr. Jordi Risco, guanyador del premi de la campanya informativa del COMG, explica que “va ser agradable conèixer els serveis que el COMG ens ofereix” i que “sempre és reconfortant saber que tens un lloc on professionals involucrats en el teu àmbit vetllen per tu i la resta de metges i metgesses de Girona”.

COMG | ANUARI 2015 | 31

Activitat col·legial

Un col·legi més proper Aprofitant la mostra “Girona Temps de Flors”, el COMG organitza la seva primera jornada de portes obertes.

Amb la voluntat de mostrar-se proper i transparent, el COMG va obrir la seva seu a tots els ciutadans, en una jornada de portes obertes que se celebrava per primera vegada. El col·legi va oferir un petit refrigeri de 12.00 a 18.00 hores, el 14 de maig de 2015, amb aperitiu i copa de cava inclosa. Les desenes de persones que es van acostar al COMG van poder gaudir d’una visita guiada per les seves instal·lacions i de tota l’atenció que van sol·licitar per part del personal i la junta del col·legi.

Fruit de la coincidència amb la 60a edició de la mostra Girona, Temps de Flors, la seu col·legial va participar-hi acollint una obra, realitzada per Àmbit 7 Disseny d’Interiors i Obres, al hall del COMG, durant tota la setmana.

Web Galeria de Metges Catalans Després de la jornada de portes obertes, el COMG va participar en la presentació de la nova pàgina web Galeria de Metges Catalans, que va tenir lloc a Girona. El web recull una selecció de metges catalans de prestigi de tota la història, amb més de 50 de gironins, sobretot de finals del segle XIX i del XX. D’entre tots ells, distingits per una activitat professional destacada, sobresurten algunes figures femenines com les doctores Trinitat Sais i Plaja, Francesca Casaponsa i Suñol o Maria Oliveras i Collellmir. L’última aportació al web ha incorporat dos metges gironins: els doctors Ramon Sambola i Casanovas (Sort, 1884 – Salt, 1969), humaníssima personalitat dedicada a la Psiquiatria i al Col·legi de Metges gironí; i Pau Viladiu i Quemada (Barcelona, 1943 – Banyoles, 2011), gran dinamitzador dels estudis oncològics a Catalunya.

32 | COMG | ANUARI 2015

COMG | ANUARI 2015 | 33

Un col·legi més social

Un Programa de Protecció Social propi Fa dos anys que el COMG va adoptar un model propi basat en una cartera de serveis.

El Programa de Protecció Social (PPS) és un servei d’assessoria i orientació social adreçat als metges i a les seves famílies, que es basa en la disposició d’una cartera de serveis i prestacions que garanteixen l’atenció a les persones amb necessitats socials.

Des del 2013 que el COMG va implantar un nou model de programa social propi que permet una recaptació i distribució autònoma dels recursos. Fins aleshores, el col·legi gironí estava vinculat a la Fundación Patronato de Huérfanos Príncipe de Asturias, que comportava la tramesa a la fundació de les quantitats que no s’havien destinat a ajudes socials.

A partir d’aleshores, el PPS està gestionat directament pel Col·legi Oficial de Metges de Girona que, juntament amb quatre entitats col·laboradores, com són el Centre Sociosanitari Mutuam Girona, ASISgrup, Dependentia i Servassis, treballa per oferir el millor servei social als seus col·legiats. El COMG recapta directament els fons, que són finalistes, i, amb l’ajuda d’una treballadora social, distribueixen les ajudes. Cal tenir en compte que els de Girona i Barcelona són els únics col·legis catalans que tenen un programa social propi.

121 prestacions socials concedides aquest 2015 Aquest 2015 s’han donat 121 prestacions socials, el volum econòmic més alt de les quals s’ha destinat a ajudar fills de metges que s’han quedat orfes. Així mateix, el COMG també dóna un volum important de prestacions als metges que estan fent el MIR, la formació de Metge Intern Resident.

34 | COMG | ANUARI 2015

Tipus de prestacions del Programa de Protecció Social: ASSISTENCIALS:

· Ajut a orfes.

· Ajut a metge jubilat i discapacitat.

· Ajut a vidu/a.

ATENCIÓ SOCIAL I A LA DEPENDÈNCIA:

· Ajut econòmic puntual.

· Servei d’Atenció a Domicili (SAD).

CONCILIACIÓ DE LA VIDA PROFESSIONAL I FAMILIAR:

· Servei de suport familiar.

· Ajut per al nounat.

· Suport al MIR.

Un col·legi més social

Un programa social més específic: el Programa d’Atenció al Metge Malalt S’adreça als metges en actiu amb problemes mentals o addicions, per assegurar la seva pràctica professional.

Mentre el Programa de Protecció Social s’adreça a un col· lectiu més ampli, el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) és un servei d’atenció específic per a metges en actiu amb un trastorn mental o una addicció a l’alcohol i/o a altres drogues. L’objectiu és ajudar els professionals perquè estiguin en les condicions físiques i mentals adequades per exercir la medicina correctament, sense posar en risc la salut dels seus pacients.

El programa, pioner a Europa, està gestionat per la Fundació Galatea, ubicada a Barcelona tot i que des del COMG es treballa per poder atendre des de Girona alguns casos concrets.

Vint-i-cuatre casos actius a Girona El PAIMM ofereix atenció mèdica i psicològica, suport social a la família i assessoria laboral i jurídica. Actualment hi ha un total de 24 pacients actius a Girona, que fins ara han generat 183 estades hospitalàries, 149 sessions de psicoteràpies grupals i 98 visites de seguiment, entre d’altres atencions.

Des de la seva creació, el 1998, fins al 25 d’octubre de 2015, el programa ha atès 85 casos a les comarques gironines, 8 dels quals han estat nous aquest 2015.

Vies d’entrada al programa L’accés al programa es realitza seguint unes normes i protocols assistencials, clínics i de funcionament concrets. L’objectiu és garantir la protecció de la identitat del metge malalt i per això se li assigna un nom fictici, per tal d’evitar l’estigmatització social que aquest tipus de malalties pot generar.

Es preveuen quatre vies d’entrada al programa diferents:

DEMANDA VOLUNTÀRIA INDUÏDA: El metge malalt hi acudeix essencialment per la pressió d’algú del seu entorn familiar i laboral amb molt ascendent i/o autoritat sobre ell.

DEMANDA PER COMUNICACIÓ CONFIDENCIAL: Una tercera persona informa la Unitat d’Acollida i Seguiment de Processos (UASP) sobre un possible metge malalt.

DENÚNCIA O QUEIXA FORMAL: És la via d’entrada amb què s’informa directament el Col·legi de Metges, mitjançant una denúncia formal sobre l’existència d’un metge malalt amb praxi inadequada o de risc.

Sota una confidencialitat absoluta, la Comissió d’Atenció al Metge Malalt vetlla perquè el PAIMM actuï en tot moment d’acord amb les Normes de Deontologia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, com a garantia dels drets i deures dels col·legiats de la medicina. Al mateix temps, el programa i els serveis assistencials que ofereix comporten l’assumpció d’unes normes de compromís i conducta, de les quals s’informa degudament els pacients abans de rebre qualsevol atenció.

Deixa’t ajudar, sabem com fer-ho!

Tel.: 902 36 24 92 www.fgalatea.org www.paimm.fgalatea.org

DEMANDA VOLUNTÀRIA ESPONTÀNIA: El metge demana tractament per la seva pròpia i única voluntat.

COMG | ANUARI 2015 | 35

Un col·legi més social

COMG - Ajuda Quinze anys potenciant projectes sanitaris de cooperació en països subdesenvolupats.

El COMG-Ajuda és una ONG del Col·legi Oficial de Metges de Girona per desenvolupar projectes solidaris, a través de la qual fa quinze anys que el COMG treballa amb projectes de cooperació sanitària. Es va crear per sensibilitzar metges i entitats sanitàries de la província de Girona i per elaborar projectes sanitaris adreçats a persones i poblacions que en facin demanda o col·laborar-hi, mitjançant recursos humans, assessorament logístic i aportació de material fungible.

El COMG-Ajuda es crea a finals del 1998 com a secció col· legial a la seu del Col·legi Oficial de Metges de Girona per la Dra. Teia Pascual i Turon i el Dr. Carlos Herrero i Jover. La seva finalitat és que els metges de Girona interessats en projectes de col·laboració en països en vies de desenvolupament trobin, a la seu del col·legi, una eina per poder portar a terme les seves aspiracions. El 2002 el COMG-Ajuda s’incorpora a la Fundació Pascual i Prats com a via per a la gestió dels projectes de cooperació. Al mateix any rep una sol·licitud de col·laboració per part d’un grup d’infermeres i es crea el DIF-Ajuda per Diplomats en Infermeria.

Àmbits d’actuació del COMG-Ajuda SENSIBILITZACIÓ Informació i difusió de les activitats i necessitats de la secció mitjançant articles i entrevistes a revistes, premsa local, TV, ràdio i pàgina web del COMG. FORMACIÓ Realització de cursos de formació en medicina tropical i assessorament en cursos de formació per a la cooperació sanitària.

REUTILITZACIÓ DE MATERIAL Recollida, emmagatzematge i enviament de material sanitari a partir de donacions d’entitats i de particulars o de compres per a l’enviament.

Dos projectes en actiu, a Mali i al CamerUn Projecte de construcció d’un centre de salut comunitària al sector de Flabougoula, a Mali.

Iniciat el 2008, el centre de salut comunitària de Flabougoula funciona a ple rendiment, com s’ha corroborat després d’una visita feta el gener del 2015. Tot i això, el COMG-Ajuda continua donant suport al projecte amb el pagament dels sous dels infermers, amb la distribució de medicació i material, així com amb el manteniment i la reparació dels desperfectes del centre.

Projecte de suport al centre de salut no governamental de Bangou (Camerun).

Fa 25 anys que el ginecòleg camerunès Dr. Njiou va fundar al Camerun un centre de salut per atendre la seva població. El seu fill, Dr. Bertran, que actualment està acabant els seus estudis a Girona, ens ha demanat suport sanitari per millorar el centre de salut no governamental de Bangou. El COMG-Ajuda està, en aquests moments, obtenint dades a través del Dr. Bertran que, el 20 de novembre del 2015, va anar a fer un estudi de camp per conèixer la situació actual i les seves mancances. L’objectiu és poder redactar un projecte per presentar-lo a les institucions gironines per tal de rebre el suport econòmic necessari.

Dos projectes aturats, a Mali i al Senegal ASSESSORAMENT- EDUCACIÓ I RESPECTE Elaboració d’estudis de viabilitat dels projectes de cooperació en l’àmbit sanitari, difusió d’una actitud proactiva en el desenvolupament local de cada zona (amb la creació de llocs de treball secundaris al mateix projecte), educació en la minimització dels recursos necessaris i respecte pels costums i tradicions de cada zona.

36 | COMG | ANUARI 2015

Projecte de lluita contra la mutilació genital femenina a Mali.

El 85% de les dones d’entre 15 i 49 anys a Mali pateix mutilació genital femenina (MGF). Les mateixes dones, representades per les líders d’aquesta regió, varen demanar suport per eradicar-la. Enguany, en la visita feta el mes de gener, hi han tornat a insistir. El govern malià ha posat en funcionament un programa de lluita contra la MGF i ha rebut el suport del consorci “2A” de Yanfolila, de l’ONG ADEPA i l’associació AJSSY. El COMG-Ajuda ha aconseguit ajudar-los durant dos anys però, a causa de la

Un col·legi més social

falta de resultats palpables, les institucions gironines han deixat de contribuir econòmicament a aquesta lluita.

Projecte de reformes, equipament i construcció d’una sala d’hospitalització al centre de salut de Thille Bouobacar (Senegal).

Un any després de l’estudi de camp fet el 2013 al centre de salut de Thille Boubacar, al Senegal, s’ha iniciat i acabat la refor-

ma de la Maternitat i s’ha iniciat la construcció del dispensari. A causa de la falta de col·laboració i comprensió del seu representant a Girona, Sr. Mamadou Faye, el projecte està parat. Els seus partenaires senegalesos han contactat amb el COMG-Ajuda altre cop per seguir la construcció. COMG-Ajuda està a l’espera de poder continuar el projecte, amb previsió també de tenir dades sobre la situació actual en què es troba el centre.

COMG | ANUARI 2015 | 37

Un col·legi més social

Metges jubilats en actiu Els col·legiats de 65 anys o més tenen una vida personal, familiar i social molt activa, segons una enquesta del COMG. Més de la meitat dels col·legiats de 65 anys o més realitza setmanalment alguna activitat, com ara ocupar-se dels néts, participar de manera activa en una associació o ONG i/o assistir a esdeveniments culturals. Només un 14,8% no realitza mai cap d’aquestes activitats, segons una enquesta encarregada pel COMG. A Així mateix, les activitats culturals i socials (teatre, cinema, exposicions, conferències) són les que més mobilitzen els col· legiats majors de 65 anys de manera habitual o ocasional (el 80,5%) però la cura dels néts és la que es realitza de manera més habitual (un 43,6% s’hi dedica com a mínim una vegada a la setmana i un 68,3% se n’ocupa de manera habitual o ocasional. Aquest representa un percentatge molt similar al 70% de persones grans que s’ocupen dels seus néts a Espanya, segons dades de l’IMSERSO corresponents a 2011.

B Un 78,4% dels jubilats realitza exercici físic de manera habitual o ocasional.

Així mateix, un 71,1% dels col·legiats jubilats camina més de 30 minuts al dia, percentatge que es troba molt per sobre del 42,6% corresponent a la població catalana del mateix segment d’edat i pertanyent a la categoria socioeconòmica alta (ESCA).

A

38 | COMG | ANUARI 2015

C

Un 83,1% dels col·legiats de 65 anys o més té un bon estat d’ànim i se sent optimista de manera habitual.

Aquests percentatges s’incrementen entre les dones i van reduint-se a mesura que es fan anys. A partir dels 80 anys, l’optimisme i la capacitat de fer front als problemes cau a nivells mínims però tot i així la majoria manté una bona percepció de la seva capacitat per afrontar els següents anys: un 72,8% se sent animat i optimista i un 60,6% se sent capaç d’afrontar adequadament els seus problemes D Pràcticament tots els col·legiats coneixen la secció de jubilats del COMG. L’alt nivell de coneixement de la secció de jubilats coincideix amb una elevada difusió de les seves activitats, ja que un 91% manifesta rebre’n informació. Aproximadament la meitat dels pocs col·legiats que no hi tenen accés desitjaria rebre informació sobre aquesta secció del COMG. Una desena d’activitats organitzades durant el 2015.

Fidel a la radiografia del col·lectiu, la Secció de Metges Jubilats del COMG és molt activa. Ha organitzat una desena d’activitats durant l’any 2015 en forma de conferències, visites culturals o jornades. Formada per uns 300 metges de les comarques gironines, organitzen aproximadament una activitat al mes.

B

Un col路legi m茅s social

C

D

Sortida per visitar el PENEDES. BODEGUES TORRES COMG | ANUARI 2015 | 39

Formació

Col·laboració i compromís amb la Facultat de Medicina S’ha establert una estreta relació amb els agents involucrats en la docència i la investigació a la UdG. L’actual Junta del COMG ha aprofundit en la col·laboració i la relació amb la Universitat de Girona i la seva Facultat de Medicina per tal d’establir una estreta vinculació amb metges i futurs metges involucrats en la docència i en la investigació a la UdG. Aquest era un dels seus principals objectius i, al llarg d’aquest 2015 i gràcies al nou equip rector de la universitat, s’ha treballat en aquest sentit de diferents maneres: Quarta convocatòria d’ajuts El COMG ha seguit concedint aquest 2015 dues beques a dos estudiants de Medicina, per un valor total de 5.161,75 euros, per a la seva matrícula a la Universitat de Girona. Un cop feta la convocatòria, es varen rebre 24 sol·licituds amb les seves respectives cartes de motivació, que van ser avaluades per tres professors diferents (un d’ells nomenat pel COMG). Es van atorgar les beques a dos estudiants a partir dels criteris de necessitat econòmica, coresponsabilitat de l’estudiant en la dificultat econòmica, consciència/implicació solidària i expedient acadèmic.

Nova col·laboració per una estada a Stanford El COMG ha instaurat, enguany, una nova col·laboració amb la universitat a partir de la qual es finança una estada (internship) de dos mesos per a dos estudiants a la universitat de Stanford (Stanford School of Medicine - Stanford Health Care and Clinics) de Palo Alto, a Califòrnia. En aquest primer any, el COMG s’ha fet càrrec d’una part de les despeses d’allotjament, per un valor total de 3.340 euros, en una prova pilot que ha de servir per establir els coneixements i contactes necessaris per donar continuïtat a l’experiència. La intenció és que dos futurs estudiants i dos metges residents del programa MIR de Girona puguin fer-hi una rotació, d’acord amb els mecanismes que estableixi la Comissió de Docència.

II Jornades d’Estudiants de Medicina.

Amb la voluntat de mantenir una estreta relació amb els estudiants, el COMG ha participat aquest 2015 en les II Jornades d’Estudiants de Medicina de la Universitat de Girona que

40 | COMG | ANUARI 2015

va organitzar l’associació d’estudiants del centre, l’AEMUdG (Associació d’Estudiants de Medicina de la Universitat de Girona). El tema tractat va ser la troncalitat de l’especialitat i les perspectives de futur.

Cursos en col·laboració amb la UdG El COMG ha iniciat una col·laboració de cursos de formació, a través de la Fundació Pascual i Prats, inicialment amb el Laboratori d’Anatomia Humana de la UdG. Es tracta del curs ECOFormació Anatòmica per a l’Anestèsia Regional i la Clínica del Dolor 2015-16, que es divideix en dues jornades, l’última de les quals és l’1 d’abril de 2016. L’objectiu d’aquesta col·laboració amb la UdG és ampliar els cursos a noves àrees de coneixement de l’ecografia i establir noves col·laboracions, per exemple, amb el Laboratori d’Habilitats Clíniques. Aquests cursos estan oberts a tots els metges de Girona i acreditats amb 3,7 crèdits pel Consell Català de la Formació Mèdica Continuada (CCFMC).

Membres de la Comissió de Qualitat de la UdG A través del seu president i amb l’elecció del nou degà a la Facultat de Medicina, el COMG forma part del Comitè d’Avaluació Interna (CAI) de la UdG per contribuir a la redacció d’un informe per a l’acreditació del grau de Medicina del centre per part de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU). El CAI està format per diferents professionals universitaris, docents, estudiants i membres del personal de suport administratiu, tots ells necessaris per a l’elaboració del document. Durant el 2016 aquests estudis de grau han de ser acreditats i els seus mecanismes de control de la qualitat del centre, millorats, a partir de la creació de la Comissió de Qualitat del Centre (CQC), un òrgan permanent del qual el COMG ha estat convidat a formar part, juntament amb altres assessors externs. Aquesta futura participació del COMG a la Universitat de Girona se suma a la representació que ja té al Consell Assessor del Consell Social del centre universitari gironí.

Formaci贸

COMG | ANUARI 2015 | 41

Formació

La formació, un dels pilars de la junta actual La voluntat és revitalitzar els cursos als quals poden optar els col·legiats per alimentar la seva formació continuada.

La Junta de Govern actual del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) ja va fixar, en les primeres reunions, que un dels objectius a desenvolupar era ampliar i ordenar la formació a la a la qual havien de poder optar tots els col·legiats. Després de fer una anàlisi de la situació actual de la docència a les comarques gironines es van detectar dos agents importants amb els quals calia crear aliances estratègiques: la Universitat de Girona (UdG) i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

Beca COMG al millor projecte en Ciències de la Salut El Col·legi ha entregat, el juny del 2015, un any més, la beca COMG de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Girona al millor projecte de treball realitzat en el camp de les Ciències de la Salut. Amb un import de 1.000 euros, s’ha reconegut el treball titulat “Efectes de les estratègies de tractament del càncer de recte amb metàstasis hepàtiques sincròniques ressecables” dirigit per un equip d’investigadors format pels doctors Pere Planellas, Santiago López, Eugeni Canals, Xavier Hernández, Jordi Soriano i Antonio Codina. La beca es va entregar en el marc de la XXIX Jornada de Cloenda de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Girona, celebrada el 7 de novembre d’enguany.

Formació amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (ACM) L’Acadèmia de Ciències Mèdiques és una entitat independent, no vinculada a cap organisme oficial, fundada l’any 1872 i que constitueix una tribuna i lloc de reunió dels professionals de la salut de Catalunya i Balears. El seu principal objec-

42 | COMG | ANUARI 2015

tiu és fomentar la formació continuada amb l’estudi i el conreu de les ciències de la salut en tots els seus aspectes (humà, tècnic, social i cívic), tant en la seva vessant assistencial, com docent i d’investigació. És voluntat conjunta del Col·legi Oficial de Metges de fer difusió de les activitats formatives a l’abast de tots els col·legiats.

La importància d’acreditar la formació continuada El Consell Català de Formació Mèdica Continuada (CCFMC) és un òrgan que, depenent del Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries (CCFCPS), acredita els cursos dels professionals mèdics a Catalunya. És a ella, per tant, a qui s’han d’adreçar aquelles persones, entitats o organitzacions que vulguin acreditar una acció formativa.

Està formada per representants d’universitats, col·legis professionals, algunes societats científiques, com l’Acadèmia de Ciències Mèdiques (ACM) o la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), i experts en l’àmbit de la investigació i la docència. El COMG recorda la importància d’acreditar les accions formatives i hi està representat a través del Dr. Rafael Fuentes.

El fet d’acreditar una activitat formativa significa que el programa, número d’hores impartides, qualitat i capacitació de l’equip docent ha estat sotmès a una revisió externa per part d’experts en l’àrea a que fa referència la formació. Des del COMG es vol contribuir a difondre la importància que els metges acreditin les activitats formatives a les que van assistint per tal de dotar de solvència la seva formació continuada.

Formació

Fundació Joan Bruguera Una plataforma d’excel·lència mèdica que atorga dues beques anuals per a estudis d’especialització o investigació.

La Fundació Joan Bruguera de Girona és una fundació cultural i docent que té com a propòsit avançar en l’excel·lència en el camp de la recerca i la innovació mèdiques. El Patronat de la Fundació està format per representants de l’Ajuntament de Girona, del Col·legi de Metges de Girona i de la Universitat de Girona.

reforma dels estatuts pertinents, també poden ser destinataris d’una beca els metges que, tot i no ser de la ciutat, centren l’objecte del seu treball en un centre de recerca de la ciutat. La presentació de les sol·licituds s’accepta fins al mes de maig i la resolució es dóna a conèixer el mes de juny.

El Dr. Joan Bruguera

12.000 euros per especialització o investigació La finalitat de la Fundació és principalment i, complint amb la voluntat expressada pel fundador, Joan Bruguera, atorgar dues beques per cursar estudis d’especialització o treballs d’investigació en medicina a la Universitat de Montpeller o a qualsevol universitat pública de Catalunya. Les beques són anuals, tenen un import total de 12.000 euros (6.000 euros per beca) i es concedeixen per una durada màxima d’un any o curs acadèmic.

Les beques són per a estudis o investigació en Medicina a Montpeller o en qualsevol universitat pública de Catalunya.

Poden beneficiar-se de la beca les persones que tinguin el grau o la llicenciatura en Medicina de qualsevol universitat catalana en el termini dels cinc anys posteriors a l’obtenció del títol, que siguin naturals de la ciutat de Girona o que hi tinguin la residència per un període no inferior a deu anys. En l’ultima convocatòria de les beques, i per segona vegada després de la

La voluntat d’apropar l’excel·lència en el camp de la medicina als gironins i gironines va ser escrita pel mateix metge gironí Joan Bruguera, que exercí a Montpeller fa més de 550 anys.

Bruguera va deixar en el seu testament, el 1452, 800 escuts d’or i altres béns per tal que servissin de fons perquè dos estudiants de medicina de Girona cursessin els seus estudis a la

La voluntat d’apropar l’excel·lència mèdica als gironins va ser escrita pel mateix metge gironí Joan Bruguera en el seu testament.

Universitat de Montpeller. L’any 1464, la seva vídua va crear la Fundació i l’any passat se’n va commemorar el 550è aniversari.

També són objectius de la fundació, la realització d’activitats diverses de promoció i d’investigació mèdiques especialitzades i qualsevol altra activitat que contribueixi a l’impuls i al foment de la medicina en benefici de la ciutat de Girona.

Les bases de les beques i el termini d’adjudicacions es poden consultar al web de l’Ajuntament de Girona (Fundació Joan Bruguera.)

COMG | ANUARI 2015 | 43

Debat sobre la professió

Posicionaments del COMG en l’actualitat sanitària Un dels objectius del Col·legi Oficial de Metges de Girona és promoure una salut pública de qualitat i tenir una veu pròpia per defensar la professionalitat dels metges. Per això, cal estar atents al nostre entorn i donar a conèixer el posicionament dels nostres professionals davant d’esdeveniments i situacions que afecten la pràctica mèdica. La voluntat és contribuir a millorar la nostra sanitat i les eines que tenim per desenvolupar-la, però també impulsar una reflexió sobre la professió entre els metges i metgesses, dins dels òrgans de presa de decisions i també entre la població en general.

Posicionament sobre l’acord entre la Conselleria de Salut i els col·legis d’infermeria pel desplegament de la prescripció infermera a Catalunya 3 de juliol de 2015 El Col·legi de Metges de Girona ha lamentat, a través d’un posicionament conjunt, que no s’hagi comptat amb el col·lectiu mèdic per a la creació d’una comissió de treball al voltant de la prescripció infermera a Catalunya. El col·legi ha subratllat el dret del pacient de conèixer en cada moment quina és la titulació i la formació del professional sanitari que l’atén.

Rebuig al nou model de transport sanitari del SEM 23 de desembre de 2015 El Col·legi Oficial de Metges de Girona rebutja el nou model de transport sanitari urgent que desplega el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) a Catalunya.

Aquest nou model, el qual suposa l’adquisició de nous vehicles i la reordenació del personal sanitari, es va començar a Lleida el 3 de novembre, després de l’adjudicació del darrer concurs públic del transport sanitari a Catalunya, licitat a l’estiu.

Suport a la campanya “vacunar és protegir” per promoure la vacunació responsable 1 de juliol de 2015 L’objectiu de la campanya és conscienciar la població de la importància de vacunar-se per protegir cada persona, així com el seu entorn. Per això, el COMG ha donat suport a la creació i la difució d’un vídeo que reflexiona en aquest sentit. A més, s’ha volgut remarcar que les vacunes salven vides i que és molt important seguir les recomanacions dels professionals de la salut.

Manifest sobre el moment polític actual 8 de setembre de 2015 Davant la convocatòria electoral del 27 de setembre, conscients de la transcendència que té el futur polític del nostre país, els metges van voler traslladar a la ciutadania i a la classe política un conjunt de reflexions, conjuntament amb la resta de col·legis sanitaris de Catalunya.

L’objectiu era reiterar el compromís dels professionals en la defensa i la millora d’una sanitat pública de qualitat i universal en la Catalunya del futur.

Posicionament en relació amb la guia d’actuació infermera d’urgències i emergències prehospitalàries del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) 17 de juny de 2015 La guia d’actuació infermera del SEM, editada l’abril del 2015, estableix unes pautes d’actuació adreçades al personal d’infermeria que viatja en vehicles de Suport Vital Avançat i en els quals l’infermer actua sota la coordinació del Centre Coordinador. Davant d’això, els metges han consensuat un seguit de reflexions al voltant de la necessitat de comptar amb la figura del metge dins dels equips d’ambulàncies.

Propostes per a la millora de la participació dels metges a l’Institut Català de la Salut (ICS) 31 de juliol de 2015 Una comissió de metges de l’ICS, en col·laboració amb el Departament de Salut i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, ha elaborat un document per impulsar la participació dels professionals en els centres sanitaris. El Col· legi de Metges de Girona ha participat activament en aquest procés de debat, amb dos representants gironins en la comissió: la Dra. Camen Hernández, cap de secció del Trueta, i el Dr. Pascual Solanas, metge de l’Atenció Primària del CAP Montilivi.

44 | COMG | ANUARI 2015

Posició del COMG davant d’un cas de diftèria a Catalunya 4 de juny de 2015 El Col·legi de Metges de Girona ha recordat la importància de complir amb el calendari vacunal i ha adreçat un missatge-consell a tots aquells pares de nens no vacunats perquè facin novament una reflexió sobre la seva decisió: el Col·legi els anima a parlar amb el seu pediatre del centre de salut per iniciar les pautes vacunals, sigui quina sigui l’edat del nen. El Col·legi de Metges de Girona també ha lamentat públicament la mort del nen de 6 anys d’Olot afectat de diftèria.

Debat sobre la professió

Posicionament sobre el projecte VISC+ 10 d’abril de 2015 El projecte VISC+, de l’Agència de Qualitat en Salut de Catalunya (AQuAS), té com a objectiu aprofitar les grans bases de dades que genera la sanitat a Catalunya per tal d’impulsar i facilitar la recerca i la innovació en ciències de la salut. Davant dels riscos potencials sobre la privacitat de les persones i el mal ús que es pogués fer d’aquestes dades, sobretot perquè preveu una col·laboració públic/privada i, per tant, un possible accés a aquestes dades per part d’empreses del sector, la Comissió de Deontologia dels metges ha fet públiques un seguit de reflexions.

En relació amb la durada de la prescripció dels metges en el sistema sanitari públic 14 d’abril de 2015 Algunes institucions del sistema sanitari públic de Catalunya, entre elles l’Institut Català de la Salut (ICS), han decidit que els seus metges d’hospitals i de consultes externes (CCEE) tindran limitat el període de prescripció de fàrmacs a 60 dies, mentre que els metges de família i pediatres d’Atenció Primària poden fer-les amb una durada màxima de 365 dies.

Des del Col·legi de Metges de Girona, conjuntament amb el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, s’ha defensat que cal garantir que la durada de la prescripció del metge de l’hospital o de CCEE es correspongui amb la durada del seguiment clínic del malalt, entre d’altres principis.

Posicionament sobre l’accés a la història clínica dels pacients per part dels metges de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) 23 de març de 2015 En un document de posició comuna per als quatre col·legis de metges catalans s’han fet públiques un seguit de consideracions que els professionals i institucions haurien de tenir en compte en relació amb les garanties que cal preservar per a l’accés dels metges de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) a la informació de la història clínica.

Posicionament sobre les llistes d’espera de la Sanitat Pública 11 de desembre de 2014 El recurrent debat sobre la quantitat de llistes d’espera de la Sanitat Pública catalana s’havia vist accentuat per l’impacte derivat de les restriccions pressupostàries.

Aquesta situació havia generat confusió i preocupació tant entre la població com entre els professionals. Per això el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), en consens amb els quatre col·legis de metges catalans, va elaborar un seguit de reflexions i consideracions.

Reclamació d’un Servei de Cirurgia Cardíaca propi a l’Hospital Josep Trueta de Girona 12 de novembre de 2014 Davant les declaracions del conseller de Salut anunciant que la Generalitat s’estava plantejant tancar el servei de cirurgia cardíaca de l’Hospital Josep Trueta i traslladar les intervencions a l’Hospital Germans Trias i Pujol a partir del 2015, el COMG va fer una declaració conjunta dels professionals gironins per reclamar el servei propi i mostrar la seva total indignació amb la poca informació que reben.

Comissió de seguretat sobre l’Ebola 16 d’octubre de 2014 Arran de l’aparició del primer cas d’Ebola a l’Estat Espanyol, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va crear una comissió de seguiment per facilitar als metges i metgesses la informació adequada en relació amb aquesta malaltia.

Comunicat conjunt amb l’Hospital Josep Trueta i el Col·legi Oficial d’Infermers/eres de Girona 21 de gener de 2015 Davant de la notícia publicada al diari El PuntAvui, “Catorze sanitaris, sospitosos de voler fer morir una dona”, el Col·legi Oficial de Metges de Girona ha denunciat que es tractava d’una informació no contrastada i ha defensat que els professionals que havien atès la pacient havien fet tot el possible per salvar-li la vida.

COMG | ANUARI 2015 | 45

Debat sobre la professió

L’any 2016, els metges també volem decidir Dr. Josep Vilaplana i Birba Anestesiòleg.

Unitat del Dolor de l’Hospital Josep Trueta.

Com ja havia passat en els anteriors, aquest últim any, els col·lectius mèdic i d’infermeria hem tornat a evitar, amb la nostra dedicació i professionalitat, un impacte negatiu més acusat sobre la qualitat de les prestacions sanitàries, resultant de la reducció dels recursos destinats al sistema sanitari públic de Catalunya.

Per responsabilitat, els professionals de la salut hem prioritzat el nostre compromís amb la ciutadania, tot i que la situació laboral dels metges hagi empitjorat objectivament, com prova que hàgim suportat una caiguda salarial del 20% (des del 2010) o un augment de la inestabilitat laboral, amb contractes temporals eventuals o interins en el sistema públic.

Els metges som el capital humà dels centres d’atenció sanitària, espais en els quals aportem el nostre capital de coneixement per fer-los funcionar adequadament. Prenem les decisions finals que afecten la salut dels pacients i també vetllem per aconseguir els objectius assistencials i pressupostaris fixats. En aquesta doble funció, l’assistencial i també la pressupostària, és on rau la nostra rellevància i la clau de l’excel· lència i sostenibilitat del sistema.

El mateix conseller de Salut, Boi Ruiz, reconeixia aquest estiu l’important paper dels metges, durant la signatura d’un acord, amb l’Institut Català de la Salut (ICS) i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), per fomentar la participació dels professionals en les decisions dels hospitals i els centres d’atenció primària de l’ICS. Per donar resposta a la nostra voluntat de lideratge i participació que es mostrava en el propi conveni, es va crear una comissió amb metges de l’ICS, dos d’ells de Girona, i es va elaborar un document de propostes, el qual ja es va fer arribar a les institucions implicades (consultable al web col·legial dels metges de Girona).

46 | COMG | ANUARI 2015

Des del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG), com a membres del CCMC i, sobretot, per l’autoritat moral que ens confereix haver mantingut la qualitat assistencial de la salut, tot i les circumstàncies adverses, reclamem al Departament i als òrgans directius de l’Institut Català de la Salut que mantinguin els compromisos adquirits per aconseguir més presència dels metges en els òrgans de decisió dels centres sanitaris.

Amb l’entrada al 2016, el col·lectiu mèdic gironí recorda la importància de fer possible, amb fets, aquest increment de la participació en la gestió dels centres, sobretot en la part més qualitativa. Cal que la direcció executiva corporativa de l’ICS, i també cada gerència territorial, creguin en aquest document i en les propostes fetes i els vegin positivament. Aquest increment de la participació equival a incorporar el coneixement, l’experiència i la proximitat a la realitat diària dels professionals. Un reguitzell de propostes escrites no té cap efectivitat si no respon a fets provats i constatables en l’activitat diària.

Ens cal un canvi organitzatiu i cultural, el qual només serà viable si compta amb la implicació d’uns professionals compromesos i, a la vegada, amb el suport ferm del Departament de Salut i dels directius del Institut Català de la salut. Hem de sortir del dirigisme vertical i entrar en una fase que doni autonomia als professionals per demanar després resultats. El Govern és l’únic agent amb la capacitat per fer possible, com proposem en el document, la posada en marxa de nous òrgans de participació, com són, entre d’altres, el consell de direcció de l’Equip d’Atenció Sanitària (EAP), per tal d’escollir el màxim responsable dels Centres d’Atenció Primària (CAP), la revitalització de les juntes clíniques, tant a primària com a l’hospital o, en l’àmbit hospitalari, permetre la participació activa dels metges en l’elecció del director mèdic.

Reclamem que se’ns reconegui com una part fonamental del sistema sanitari, al qual representem diàriament, i que puguem intervenir per millorar-ne la gestió. Estem legitimats per disposar de més autonomia per organitzar els centres, amb pressupostos assignats directament pels equips sanitaris i amb un marge de maniobra per prendre decisions que augmentin l’eficiència i la capacitat de resposta a les necessitats dels pacients. Per assegurar la qualitat assistencial i la seva viabi-

Debat sobre la professió

litat, cal afavorir decisions que premiïn la innovació, en detriment de la continuïtat, i que incentivin la professionalitat, per sobre dels interessos personals.

Afortunadament, a l’ICS treballen molts bons metges, amb capacitat de lideratge, els quals, amb els instruments adequats, propiciarien millores exponencials per als usuaris. Amb l’Hospital Josep Trueta al capdavant, Girona és un model de continu avenç i d’obtenció de bons resultats en el camp de la salut, com ho testimonia, per exemple, la bona acollida de les publicacions de l’equip de radiòlegs del Trueta, amb una presència en revistes científiques de prestigi internacional que s’ha multiplicat per sis, en els darrers 5 anys; o els resultats positius de l’enquesta de l’ICS als seus usuaris, en l’atenció donada en les seves consultes d’atenció especialitzada ambulatòria, s’atorgava la millor puntuació al Trueta.

Finalment, crec no equivocar-me si parlo en nom de la majoria de metges, gironins i catalans, quan dic que l’actiu més important per avançar i construir, entre tots, un millor sistema sanitari públic i de futur ja el tenim: l’estimació i la vocació per a l’exercici de la nostra professió.

COMG | ANUARI 2015 | 47

Debat sobre la professió

El peu diabètic isquèmic Dra. Anna Preses Especialista en Cirurgia Vascular i Endovascular.

Hospital Dr. Josep Trueta de Girona.

El peu diabètic és una complicació crònica de la Diabetis Mellitus que afecta pacients amb neuropatia perifèrica i/o malaltia arterial perifèrica. S’ha de considerar el peu diabètic com una entitat amb múltiples manifestacions que inclouen la neuropatia, la isquèmia, problemes biomecànics, infecció, curació de teixits… per tot això l’atenció sanitària del peu diabètic ha d’estar a càrrec d’un equip multidisciplinari.

L’amputació menor o major de l’extremitat inferior del diabètic, a més de les repercussions sobre la seva qualitat de vida, implica un risc de mortalitat considerable: aproximadament el 10% es moren preoperativament, al final del primer any n’han mort el 30%, el 50% als tres anys i als cinc anys la mortalitat augmenta fins al 70%.

La classificació d’ARMSTRONG La classificació d’ARMSTRONG s’utilitza per relacionar el grau de profunditat de l’úlcera i els teixits afectats amb l’estadi de la ferida (presència d’infecció, isquèmia o ambdues) evidenciant més risc d’amputació com més profunda és l’úlcera i si existeix infecció i isquèmia. Diverses revisions conclouen que aquesta classificació s’associa amb més predicció de la curació o amb risc d’amputació de la lesió del peu diabètic.

Aquesta malaltia vascular perifèrica està present en més del 50% de pacients diabètics amb úlcera. Afecta sobretot les arteries distals, de manera simètrica i ràpidament progressiva. Tot i CLASSIFICACIÓ d’ARMSTRONG (% RISC D’AMPUTACIÓ) això, molts pacients diabètics no experimenten els primers símpGRAU tomes de la malaltia vascular, 0 I II III com la claudicació, per culpa de Epitelitzada Superficial Tendó/càpsula Os/articulació la neuropatia i quan debuta la A:No infecció 0% 0% 0% 0% No isquèmia LLEU LLEU LLEU LLEU malaltia vascular ja és en forma d’úlcera o teixit necròtic. Així 9-13% 9-13% 25-30% 100% B:Infecció LLEU LLEU MODERADA SEVERA doncs, la malaltia arterial peESTADI rifèrica (EAP) s’ha de sospitar i 25-30% 25-30% 25-30% 100% C: Isquèmia MODERADA MODERADA MODERADA SEVERA avaluar en tots els pacients amb D: Infecció 50% 50% 100% 100% úlceres distals, ja que la vascu+ isquèmia MODERADA MODERADA SEVERA SEVERA lopatia és un factor de risc per a l’amputació i el nostre objectiu és, precisament, evitar-la.

Els diabètics tenen un risc d’amputació més gran Únicament s’indicarà amputació primària de l’extremitat en cas que es tracti d’una infecció sistèmica amb xoc sèptic o una necrosi extensa irreversible de tot el peu. No fa falta dir que l’amputació és un procés discapacitant, considerat en l’àmbit mundial com un problema de salut pública significatiu.

Les persones amb diabetis tenen un risc d’amputació 20-40 vegades més gran que les persones sense diabetis. Juntament amb la retinopatia diabètica, l’amputació de l’extremitat inferior pot utilitzar-se com un indicador de mal resultat de salut.

48 | COMG | ANUARI 2015

La majoria de casos d’un servei de Cirurgia Vascular són pacients amb EAP i úlceres als quals se’ls avalua la necessitat de revascularització i el mètode de revascularització segons alguns criteris clínics com el potencial de curació de l’úlcera (reversibilitat/irreversibilitat dels teixits), la condició local del peu i la funcionalitat residual d’aquest mateix, una vegada ha curat, l’anatomia vascular i, evidentment, l’estat general del pacient. Existeixen contraindicacions (absolutes i/o relatives) per a la revascularització: esperança de vida curta de menys de tres mesos, desordres psiquiàtrics, retracció del genoll (posició antiàlgica crònica i irreversible), allitament crònic i pacients que no deambulen.

Debat sobre la professió

Respecte a l’elecció del mètode de revascularització: l’angioplàstia percutània (mínimament invasiva i amb anestèsia local) en pacients diabètics amb EAP és un mètode factible i tècnicament eficient, que disminueix el nombre de complicacions i augmenta la taxa de salvament de l’extremitat, ja que pot ser aplicat en pacients per als quals la cirurgia oberta convencional no seria possible i en pacients amb elevada comorbiditat i alt risc quirúrgic. A més, tot i que la permeabilitat a llarg termini segueix essent més alta quan parlem de bypass, l’angiolplàstia és un mètode que es pot repetir si existeixen reestenosis o reoclusions i fins i tot es pot realitzar si falla el bypass. L’objectiu de la revascularització és, evidentment, dilatar i reobrir totes les artèries obliterades, tot i que en cas d’impossibilitats tècniques sempre ens centrarem en l’artèria que nodreix l’angioma on existeix l’úlcera.

S’ha demostrat que en pacients amb alt risc quirúrgic (la major part dels pacients diabètics amb EAP tenen molta comorbiditat associada, nefropatia, cardiopatia…) la isquèmia crítica pot tractar-se satisfactòriament amb tècniques endovasculars.

L’estratègia ha demostrat ser ben tolerada, amb baixa mor-

talitat, costos inferiors i sobretot permet reduir la duració de l’estada hospitalària. És sobretot aquest últim paràmetre que molts estudis subratllen com la principal diferència pel que fa a cost-efectivitat entre les dues tècniques, ja que els pacients sotmesos a cirurgia convencional allarguen l’estada, sobretot per les complicacions postoperatòries que sorgeixen per ser pacients amb alta comorbiditat.

El problema és de tal magnitud que ja el 1989 diversos organismes europeus i la mateixa OMS van elaborar la Declaració de San Vincent, amb l’objectiu d’intentar reduir la taxa d’amputacions del membre inferior. En els informes publicats s’han presentat evidències que posar en funcionament iniciatives com programes educatius, i especialment unitats multidisciplinàries per a la cura del peu diabètic pot reduir la taxa d’amputació (fins a un 67% en l’estudi de Malone a EUA). Al nostre país, Calle-Pascual publica una reducció de les amputacions primàries menors i majors del 57 i el 81%, respectivament, en homes, i del 28% i del 57% en dones, entre 1989 i 1999, després de posar en funcionament un programa de cura del peu diabètic l’any 1994.

COMG | ANUARI 2015 | 49

Debat sobre la professi贸

50 | COMG | ANUARI 2015

Debat sobre la professió

El paper del metge d’Atenció Primària Dra. Carolina Roig Metge de medicina familiar i comunitària.

CAP Caldes de Malavella.

ABS Cassà de la Selva.

El metge d’Atenció Primària és habitualment el primer punt de contacte de la persona amb el sistema sanitari davant d’un problema de salut. Proporciona un accés obert, il·limitat i s’ocupa de tots els problemes relacionats amb la salut, independentment de l’edat, el sexe, la condició social, la raça o qualsevol altra característica de la persona.

En els propers anys, atès l’augment de malalties cròniques, els metges de família tindrem un paper assistencial clau.

El metge de família desenvolupa la seva tasca realitzant una atenció integral i continuada a l’individu, atenent els processos aguts, crònics, físics i/o psicosocials amb què es pot trobar. L’objectiu és perllongar la vida amb qualitat, evitar els sofriments i ajudar, si és el cas, a morir amb dignitat.

La formació dels metges de família pot arribar a cobrir i a resoldre quasi el 90% de les consultes, amb una gran eficàcia i eficiència. També és un eix bàsic pel que fa a la prevenció de malalties i a la promoció de la salut, ja que fomenta, tant a les consultes com amb treballs comunitaris, estils de vida i hàbits saludables.

Tant és així que en els propers anys, i atès l’augment exponencial de la cronicitat en la nostra societat, els metges de família, juntament amb les infermeres, tindrem un paper assistencial clau, sovint domiciliari. És per això que resulta tan important fer un treball de prevenció i promoció de la salut basat a augmentar els coneixements i fomentar l’autocura i l’apoderament dels malalts, la família i l’entorn en relació amb els problemes de salut. La finalitat de tot plegat és coresponsabilitzar-nos i aconseguir, així, una disminució de

Dra. Teresa Mir Metge de medicina familiar i comunitària.

CAP Olot.

les aguditzacions i millorar la qualitat de vida dels nostres pacients i de les seves famílies.

Mantenir la qualitat tot i les retallades Una de les dificultats del sector ha estat la crisi econòmica i els ajustos pressupostaris i laborals que ha comportat.

Els darrers anys, els metges d’atenció primària, igual que la resta de professionals mèdics, hem patit grans retallades, salarials i laborals. També hem viscut un increment de la precarietat contractual, sobretot dels metges més joves, acompanyat d’un augment de la pressió assistencial, a causa de la reducció del nombre de professionals contractats. Tot i això, hem mantingut un sistema sanitari públic amb un alt nivell de qualitat i satisfacció per part dels usuaris, gràcies a la vocació de servei, al compromís ètic que tenim amb la població i, sovint, a canvi d’un gran sobreesforç personal.

Tot i la crisi, hem mantingut la qualitat del sistema sanitari gràcies a la vocació, al compromís i a un sobreesforç personal.

Malgrat això, l’assistència pública se n’ha ressentit, com es pot objectivar amb un augment de les llistes d’espera i amb la saturació a les consultes i als serveis d’urgències.

COMG | ANUARI 2015 | 51

Debat sobre la professió

Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia Dr. Manel Vancells Director del Servei Únic de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (COT).

Hospitals d’Olot Comarcals de la Garrotxa i de Campdevànol.

Pioners en l’associacionisme científic Fa nou anys, el 2006, la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SCCOT), la més antiga en l’especialitat de l’Estat espanyol, celebrava, en un emotiu acte, el seu 75è aniversari. Aquesta dada deixa ben palès, que malgrat la “joventut” de l’especialitat, hem estat pioners en l’associacionisme científic.

Paral·lelament a les reunions que la SCCOT celebrava mensualment a Barcelona, i un cop l’any a Girona, els Serveis de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (COT) dels hospitals comarcals de Girona es reunien bimensualment i de forma itinerant (Palamós, Blanes, Figueres, etc.) en una sessió clínica magna. L’objectiu era donar sentit a un consens explícit, per compartir experiències i èxits i per aprendre dels errors propis o d’altres, però, per damunt de tot, per sentir-nos companys i amics compartint responsabilitats. Exercíem un associacionisme de manera informal però molt útil, per a la nostra formació i per als nostres pacients.

Els responsables dels Serveis dels Hospitals Comarcals érem professionals joves, que havíem emergit dels hospitals universitaris, i que exercíem de protagonistes en el nou escenari de la sanitat catalana. Ara fa 22 anys que vaig aterrar a les comarques de Girona per assumir el càrrec de cap de Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (COT) del llavors Hospital Sant Jaume d’Olot.

Voldria fer esment dels metges responsables dels Serveis de COT en arribar jo a Olot i que em varen incloure i estimular 52 | COMG | ANUARI 2015

a participar-hi des del primer dia. Parlo del Dr. Ramon Oller, de Blanes, del Dr. Josep Roig, de Palamós, del Dr. Francesc Peris, de l’Hospital Santa Caterina de Salt, del Dr. Ferran Fonseca, de Figueres, del Dr. Benjamí Pallarès, de Campdevànol i del Dr. Jaume Creus, de l’Hospital Josep Trueta de Girona.

Des de fa uns anys, aquestes reunions periòdiques s’han deixat de celebrar. En ocasions, quan ens veiem per altres circumstàncies, tots enyorem el que havíem creat, fet créixer i... deixat morir. És cert que les persones que llavors donàvem impuls a la trobada hem crescut, en anys i en coneixements, i potser aquella eina, que tant servei ens va fer aleshores, ara ja no és útil.

Malgrat la joventut de l’especialitat, hem estat pioners en l’associacionisme científic.

D’altra banda, la tecnologia ens apropa als coneixements d’arreu, les imatges viatgen a través de les xarxes sense límit i els sistemes de comunicació s’imposen per evitar el desplaçament dels professionals. Guanyem temps i immediatesa, però, què hi perdem?

A través de la SCCOT mantenim la flama dels nostres predecessors, però aquell associacionisme gironí paral·lel l’hem deixat morir. Hem permès que la societat telemàtica ens absorbeixi. Al mateix temps em pregunto: d’on trauria el temps si decidíssim reiniciar les reunions?

Debat sobre la professió

L’assistència del núm. 1 en assegurances de salut, també a Girona.

Consulta les excel·lents condicions de les nostres assegurances de salut per a col·legiats, a més de la nostra gamma d’assegurances multiram, en qualsevol de les oficines de CaixaBank, oficines d’atenció al client d’Adeslas o, si t’ho estimes més, a través del web www.segurcaixaadeslas.es

Delegació de Girona

Oficina Adeslas Blanes

Oficina Adeslas Figueres

Oficina Adeslas Sant Feliu de Guíxols

Oficina Adeslas de Vendes

Gran Via de Jaume I, 78-80 Girona

Anselm Clavé, 51 Blanes

Vilallonga, 18 Figueres

Av. de Juli Garreta, 31 Sant Feliu de Guíxols

Manel Quer, 9 Girona

972 206 545

972 658 945

972 675 055

972 822 335

972 486 150 COMG | ANUARI 2015 | 53

SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, amb domicili social al c. de Juan Gris, 20-26, 08014, Barcelona (Espanya). CIF: A-28011864. Inscrita en el RM de Barcelona, tom 20481, foli 130, full B-6492.

Debat sobre la professió

L’ENTREVISTA

“La radioteràpia és el tractament mèdic no quirúrgic més antic del càncer” Dr. Rafael Fuentes Oncòleg radioteràpic.

Institut Català d’Oncologia.

Hospital Dr. Josep Trueta de Girona.

actuals i, des que es va estendre la seva utilització al nostre país, en ells anys 90; no han parat d’evolucionar tecnològicament fins a l’actualitat. Ara permeten tractaments d’una alta precisió, amb unes toxicitats mínimes pe al pacient i amb equipaments altament sofisticats.

Quina importància té aquesta especialitat, aparentment menys protagonista, en els tractaments oncològics?

Quan parlem de les disciplines mèdiques fonamentals en el tractament del càncer, de seguida ens ve al cap el cirurgià que, segons la localització de la malaltia, por estar representat pel cirurgià general, el ginecòleg, el cirurgià toràcic o l’uròleg, entre moltes altres especialitats quirúrgiques. També, amb certa facilitat ens ve al cap l’oncòleg mèdic, aquell especialista estigmatitzat per la prescripció de la quimioteràpia.

En molts pocs casos pensarem en un altre especialista que, dins el conjunt de l’estratègia terapèutica del càncer, comparteix importància amb la resta, és l’oncòleg radioteràpic.

Quin és el paper de l’oncòleg radioteràpic? És un oncòleg, per tant la seva formació inclou una bona part dels coneixements que fan referència a la història natural del càncer, els seus tractaments mèdics específics, seguiment i, si el cas ho requereix, l’administració de mesures pal·liatives. El punt que marca el fet diferencial més important entre l’oncologia mèdica i la radioteràpica és que l’oncòleg radioteràpic, i ara ja anem al cognom, es focalitza en l’administració de tractaments amb radiacions, fet que implica que hagi de tenir una formació sòlida i específica en Física de les Radiacions i Radiobiologia. La radioteràpia és el tractament mèdic no quirúrgic més antic del càncer, amb els seus inicis a principis del segle XX, per tant, els primers “radioterapeutes” van ser inicialment radiòlegs.

Des del punt de vista clínic, la radioteràpia és una arma terapèutica que pot tenir lloc en totes les fases de la malaltia neoplàsica, depenent de la localització del tumor, el seu tipus histològic i l’estadi evolutiu de la malaltia. Podríem dir que, que ocupa un lloc de primer ordre com a tractament curatiu en àrees com els tumors de l’esfera ORL (otorinolaringologia), ginecològics i urològics, entre d’altres. Ha estat molt important la contribució de la radioteràpia en els tractaments conservadors, o de preservació de la veu, del càncer de laringe. En d’altres casos, com en els de càncer de mama, ha permès evitar la mastectomia en moltes pacients, juntament amb la cirurgia limitada al tumor (tumorectomia). Potser, en un futur proper, la radioteràpia també es perfila com una part important del tractament de les àrees ganglionars, on se situen els ganglis regionals, del càncer de mama, amb la pretensió de reduir al màxim els buidaments axil·lars, juntament amb la introducció de la cirurgia del gangli sentinella. Cal fer menció també del gran nombre de pacients afectats de càncer de pròstata als quals la radioteràpia els proporciona un control molt alt de la malaltia sense cirurgia. També val la pena mencionar la incorporació de les tècniques de radioteràpia estereotàctica fraccionada (SBRT), una tècnica que permet dosis molt elevades de radioteràpia amb una alta precisió a volums reduïts, que està permetent que pacients afectats de càncer de pulmó, en estadis inicials però no quirúrgics per la seva comorbilitat, puguin ser tractats amb una tècnica no quirúrgica i amb un alt índex curatiu.

Quan es comença a usar la radioteràpia?

La radioteràpia pren forma a partir dels anys 60, quan s’inicia la utilització de les fonts de Cobalt (altrament dit bomba de Cobalt) i, posteriorment, amb l’aparició dels acceleradors lineals. Aquests darrers aparells són la base dels tractaments 54 | COMG | ANUARI 2015

Com es relaciona la radioteràpia amb les altres disciplines mèdiques per al tractament del càncer?

Com és habitual en moltes àrees del coneixement mèdic, l’oncòleg radioteràpic no pot treballar sol, i menys

Debat sobre la professió

en una àrea com l’oncologia. Constitueix un dels paradigmes del treball multidisciplinari. Són molts els pacients per als quals el tractament més adient passa per la combinació de la cirurgia, la radioteràpia, la quimioteràpia, maniobres hormonals o els més recents tractaments amb anticossos monoclonals, fàrmacs inhibidors de la tirosin kinasa, entre d’altres molècules, que any rere any nodreixen l’armamentari oncològic. És, per tant, desitjable que, cada cop més, s’implantin en els nostres centres assistencials comitès multidisciplinaris.

A més, cal tenir en compte l’important paper que té la radioteràpia a l’hora d’alleugerir símptomes com el dolor de les metàstasis òssies, les compressions neurològiques o els sagnats a pacients que, malauradament, no poden accedir a un tractament curatiu i ens hem de conformar a alleugerir els seus símptomes.

Com evolucionarà l’oncologia radioteràpica en els propers anys?

Sembla ser que la genètica dels tumors i els efectes immunològics que la radioteràpia és capaç d’activar i modular en contra d’alguns tumors, l’anomenat “efecte abscopal”, centrarà bona part de l’atenció dels investigadors dels centres de referència. Pel fet de tractar-se d’una especialitat altament tecnificada, l’evolució de les unitats de tractament actuals (acceleradors d’electrons), de la mà de complexos algoritmes de càlcul i de la integració de tècniques d’imatge complexes, com les fusions d’imatge entre PET, TAC i RMN, marcaran la part tecnològica.

De totes maneres, i malgrat la inevitable i necessària progressió tecnològica i biomèdica que ens ha d’ajudar, de mica en mica, a anar incrementant el nombre de pacients curats, l’oncologia radioteràpica és una especialitat mèdica que atén directament els pacients de càncer i, per tant, hem de procurar integrar les noves tecnologies dins d’un maneig integral de la malaltia.

COMG | ANUARI 2015 | 55

Debat sobre la professió

La medicina en la novel·la Una altra forma d’estudiar la malaltia Dr. Josep Roig Metge i cirurgià

Les gran malalties, com la tuberculosi, que ha acompanyat l’home al llarg de la història, s’han guanyat el seu prestigi tant pel nombre de víctimes com per la seva prevalença geogràfica o temporal. Historiadors i metges s’hi han dedicat a fons per anar traçant el mapa evolutiu dels canvis socials, higiènics i terapèutics lligats a la malaltia. No obstant això, resten punts de vista nous o diferents des d’on contemplar-la, que no per menys habituals deixen d’aportar dades significatives que completen la seva visió. Aquest és el cas, per exemple, de la pintura o de la literatura. Els museus estan plens de retrats on es poden veure reflectides les característiques morfològiques de les síndromes mèdiques més importants, molts anys abans de ser descobertes o descrites per la ciència mèdica.

En la literatura, la simbiosi que s’estableix amb la medicina és singular i extremadament productiva. Comporta una mena de treball de camp amb grans avantatges sobre altres mètodes. La novel·la mostra al lector, i a l’investigador de la medicina, experiències humanes amb tota la vivència que les acompanya, expressa les actituds de l’home, les seves pors i la integració de la malaltia en la cultura. També pot manifestar les esperances del pacient enfront del metge i la medicina, l’actitud i presa de consciència de la pròpia finitud o l’enfrontament amb la mort. En la gran literatura el malalt parla de les seves pors, del seu dolor, de la seva impotència, del seu abandó, de la seva ràbia o de la seva esperança. Qualsevol que tingui experiència en el dolor humà sap que el que aquest malalt diu és veritat, una veritat universal i a la vegada personal, íntima i pròpia de qui ha viscut davant nostre la seva existència de ficció en el relat.

Molts són els exemples en què la malaltia i la medicina, enfocades des de diferents punts de vista, han protagonitzat l’argument de les obres literàries. Novel·les com Pavelló número 6 d’Anton Txèkhov, La mort d’Ivan Ílitx de Lev Tolstoi o La muntanya màgica de Thomas Mann són paradigmes d’aquesta relació. Però, fins i tot obres amb una connexió amb la medicina aparentment marginal poden arribar a tenir un valor ex56 | COMG | ANUARI 2015

traordinari per al metge a l’hora d’assentar aquest compromís mutu, metge-pacient, com són les que aprofundeixen també en la condició humana per trobar aspectes a la vegada desagradables i vertaders.

El meu treball recent, que ha estat objecte d’una tesi doctoral en història contemporània, m’ha permès capbussar-me en la literatura europea dels segles XIX i XX per anar recollint les històries on la tuberculosi estava present. Els símptomes, les manifestacions clíniques, els mitjans de diagnòstic o les teràpies han estat meticulosament examinats. Un apartat especial està dedicat a l’activitat dels professionals sanitaris en les obres literàries i un altre aprofundeix en la vida als sanatoris.

Aquestes institucions que es van crear per aïllar i tractar els pacients sota unes condicions particulars han estat l’origen de grans obres literàries i, de manera recíproca, no s’haurien conegut tan bé si no fos per les descripcions i les ambientacions novel·lades. La literatura permet analitzar les manifestacions psicològiques i les vivències dels malalts, de les famílies, dels amics i d’aquells amb qui es relacionaven. El sofriment, les pors, la hiperactivitat, la creació artística i tot un seguit de fets psicològics difícils de trobar en llibres científics o històrics. Els aspectes negatius i positius que l’empremta de la malaltia va deixar en les persones en els moments de màxima incidència i les referències metafòriques a aquesta tanquen el meu recorregut per una visió diferent de la tuberculosi.

De l’alliçonament extret vull destacar dos aspectes especials: el descobriment de la inesgotable font d’informació que són la novel·la, en particular, i la literatura, en general, pel que fa a aspectes que la història o la ciència no han treballat amb tanta precisió i, en segon lloc, dues professions aparentment tan llunyanes com són la medicina i la literatura estan més implicades l’una en l’altra del que ens imaginem, fet que Thomas Mann ja havia descobert fa més de cent anys: “El arte del que cura y el del escritor deben ir de la mano: cada uno derrama luz sobre el otro y ambos se benefician de su mutua proximidad. Un médico que posea el arte del escritor podrá consolar mejor a aquel que se revuelca en la agonía; a la inversa, un escritor que conoce la vida del cuerpo, sus jugos y fuerzas, venenos y facultades, posee una gran ventaja sobre el que nada entiende de estas cosas.”

THOMAS MANN. José y sus hermanos.

Ediciones B. Barcelona, 2000.

Debat sobre la professió

Societats professionals Esther Ibáñez Assessoria Jurídica COMG

Com ja es va informar des del Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG), la promulgació de la Llei 2/2007, de 15 de març de Societats Professionals (LSP) va tenir per objecte possibilitar l’aparició d’una nova classe de figura professional col·legiada: la societat professional, que està sotmesa a les normes de col·legiació, assegurança i a la resta de drets i obligacions de qualsevol col·legiat, segons el que es reculli en els Estatuts de la Corporació (COMG).

Fins ara, l’exercici de les professions titulades només el podien realitzar els mateixos professionals i sota la seva única responsabilitat. Amb la creació de les societats professionals, els professionals titulats poden agrupar-se sota una societat mercantil (societat limitada, anònima, etc.), i exercir l’activitat en el seu nom. Des d’aquest moment, és la societat mercantil qui té la capacitat per signar projectes i assumir la responsabilitat que se’n deriv.

Als efectes de la Llei, s’entenen com a societats professionals, les societats que tinguin per objecte social l’exercici en comú d’una activitat professional. Us faig alguns aclariments: · S’entén com a activitat professional aquella en què, per al seu exercici, es requereix disposar: —D’una titulació universitària oficial o professional per realitzar-la.

—D’una col·legiació mitjançant la inscripció en el corresponent col·legi professional (en el nostre cas, el COMG).

no, que hagin actuat, i els seran aplicables les regles generals sobre la responsabilitat contractual o extracontractual que corresponguin. · A més, en la societat professional existeix addicionalment la qüestió de la responsabilitat professional a la qual se sotmeten tots els professionals que estan col·legiats en un col·legi professional per exercir una professió regulada, sotmetent-se al seu règim disciplinari intern. · En qualsevol cas, les societats professionals hauran d’estipular una assegurança que cobreixi la responsabilitat civil en la qual aquestes puguin incórrer en l’exercici de l’activitat o activitats que constitueixen l’objecte social.

Fins fa poc s’havia generat una discussió en relació amb les societats amb un objecte social ampli que, atenent a una interpretació “generosa” de la Llei, no es considerava que fos obligatòria la seva adaptació com a Societat Professional i/o la seva constitució com a tal. Amb aquesta interpretació, aquestes societats no havien de complir amb els preceptes de la LSP (com l’obligatorietat de col·legiació o el deure d’assegurança).

En l’actualitat, aquesta discussió sembla haver arribat a la seva fi. La sentència del Tribunal Suprem de 18 de juliol de 2012 afirma que si s’inclouen en els estatuts activitats professionals com a objecte social, la societat ha d’adoptar la forma de societat professional i queda sotmesa a la LSP. S’afirma doncs que l’art. 1.1 LSP és una norma que imposa la forma de Societat Professional a qualsevol societat que inclogui en el seu objecte social la realització d’activitats professionals, fins i tot amb caràcter accessori en relació amb l’activitat societària principal.

Això és, que totes elles “hauran de constituir-se com a societats professionals en els termes de la present llei”.

En resum: - Qualsevol societat que inclogui en el seu objecte social la realització d’activitats professionals, fins i tot amb caràcter accessori en relació amb l’activitat societària principal, ha de constituir-se com a societats professionals.

· L’exercici comú de la professió es produeix quan es compleixen determinades condicions, com que els actes propis d’una activitat professional siguin executats directament sota la raó o denominació social, que els drets i obligacions de l’activitat s’atribueixin a la societat o que la societat sigui la titular de la relació jurídica amb el client.

- Per a aquestes societats, és obligatòria la col·legiació mitjançant la inscripció en el corresponent col·legi professional.

Aquesta col·legiació de la societat és independent de la col·legiació del professional o professionals que la integren, atesa l’obligatorietat legal establerta i la seva condició de col·legiat.

Quin tipus de responsabilitat existeix en la societat professional? · La societat professional respon dels deutes socials que es derivin dels actes professionals propis. Aquesta responsabilitat serà solidària entre la societat i els professionals, socis o

- En qualsevol cas, les societats professionals hauran d’estipular una assegurança que cobreixi la responsabilitat civil en la qual aquestes puguin incórrer en l’exercici de l’activitat o activitats que constitueixen l’objecte social.

COMG | ANUARI 2015 | 57

Debat sobre la professió

Benvolgut doctor, col·lega i amic Dr. Miguel Beltran Oncologia mèdica

Digues-me, Albert. D’aquesta forma vaig conèixer el desaparegut doctor Casellas, a finals dels ja llunyans anys setanta, quan jo vaig venir a treballar per primer cop a Girona, contractat pel Dr. Viladiu, en l’aleshores acabat de crear servei d’oncologia de l’antic hospital Santa Caterina.

Recordo, com si fos ara, la primera impressió: elegància personal i corporal sense estridències. Mirada franca, oberta, ampli somriure acompanyat d’uns ulls curiosos, lluminosos i un punt inquisitius. La sensació, a part de bona, era la d’estar davant d’un gentleman britànic, afable, empàtic i, al mateix temps, dominador de la situació però amb maneres suaus i, molt important, sense necessitat de minimitzar o posar en evidència l’interlocutor.

No és la meva intenció, ni pretensió, fer èmfasi en aquest recordatori de les ben reconegudes habilitats mèdiques i quirúrgiques de l’Albert, d’altra banda ben conegudes tant per pacients com per professionals de la medicina, ni tampoc esmentar o relatar els seus mèrits professionals, ni els nombrosos càrrecs que ha ocupat al capdavant de diverses societat mèdiques, així com de la presidència del COMG en dos períodes separats.

Més aviat el meu interès, modestament, és destacar les molt bones impressions i la meva percepció sobre la seva figura humana, conseqüència de cordials relacions en el temps que vàrem compartir, sempre ambientades en amenes converses, de les quals no només tinc un bon record, sinó de les quals vaig aprendre sempre. En destacaré algunes, sense anar mes lluny, la ja esmentada agradable aparença que revestia de confortabilitat les trobades i et feia sentir bé al seu costat (cosa molt important en els temps que corren). Això ens porta a considerar, segons el meu criteri, una de les seves principals qualitats. Em refereixo a l’alta capacitat de cercar consens davant dels temes i problemes.

58 | COMG | ANUARI 2015

Crec que era un home que posava per damunt de tot, com jo diria, la “pau-raó de sentit comú” segons la qual, independentment de si ell defensava o no una determinada opció, el que volia era que ningú perdés significativament o prengués mal, ni que quedés infravalorat o injustament tractat pel resultat de la decisió final. Dono fe que ho va assolir en la majoria de vegades i penso que bon polític hauria resultat l’Albert si (advertència del condicional), davant de situacions de gran rellevància política i social, com les d’ara, es poguessin aprofitar les seves magnífiques qualitats.

Vull remarcar una altra característica que s’endinsa en el caràcter de la persona i aquí constato el tarannà vitalista, acompanyat d’una visió humanista, tant per la biologia com per la filosofia (potser en el fons són el mateix), i, en el seu cas, associada a una irresistible curiositat, juntament amb una esplèndida facilitat de comunicació i didàctica. Li recordo, per exemple, com parlava entusiasmat en explicar el paper de les prostaglandines, en un to a la vegada científic, col·loquial i comprensiu. Així mateix, era un gran divulgador i tenia una extraordinària capacitat de seducció en aquest context, com en aquella sessió clinicomèdica (que revisiono com si fos una escena cinematogràfica) en la qual ell mateix explicava les sensacions que patia una pacient en plena crisi de la malaltia del símptoma de Menière o, en una altra ocasió, quan escoltàvem el relat d’un cas clínic de paranoia greu: el seu rostre s’il·luminava i et feia copsar de manera clarivident la simptomatologia del malalt.

Per acabar, i no per això menys important, cal no oblidar la seva afició pictòrica, que s’ha concretat en magnífiques obres de gran bellesa, plàcides i bucòliques.

Estimat Albert, allà on siguis, rep una forta abraçada i creume que et recordarem per sempre.

Debat sobre la professió

Al meu amic Casellas Dra. Teia Pascual Cirurgiana pediàtrica

Jo no sabia qui eres fins que vaig tornar a Girona després d’acabar la carrera i l’especialitat. N’havia sentit a parlar de tu, Girona és un poble. Les nostres famílies, a més, es coneixien, com qui diu, des de sempre. Doncs bé, quan vaig anar a col·legiar-me al COMG, situat encara al carrer Joan Maragall, tu ja hi remenaves les cireres. El president en aquell moment era el Dr. Hermeldo Vidal i tu pertanyies a la seva junta. Et vaig reconèixer de seguida, havia sentit a parlar de tu i vàrem connectar al moment.

Crec que has sigut un home feliç, això és el que em consola. Has viscut la vida amb intensitat i il·lusió. T’agradava la teva professió, t’agradaven els teus càrrecs, t’agradava conversar amb els teus amics, t’agradava llegir i pintar, t’agradava passejar i menjar, t’agradava vestir elegant i viatjar… t’agradava VIURE!!

Adéu Albert Casellas, Dr. Casellas, has viscut molts d’anys i te n’has anat en silenci, discretament, com tu volies. Em sap greu no haver-me pogut acomiadar de tu i per això t’he escrit aquesta carta. Jo et recordaré sempre com un bon amic i com el que has estat per a tothom: un autèntic gentleman.

Eres un personatge que no deixaves indiferent; menut i escotorit, fibrat i àgil en els teus moviments, sempre amb el vestit impecable (a l’estiu de fil blanc), i la teva característica pajarita. Els ulls petits, brillants i intel·ligents. Molt educat, l’encaixada de mà sempre l’acompanyaves d’una petita reverència o, a vegades, feies el gest de besar-la. Eres d’aquells que obrien la porta del cotxe i acostaven la cadira a la taula.

Eres bo, tolerant, liberal, modern, culte. Era un gust enraonar amb tu. Es podia parlar de tot!

En una ocasió, en la dècada dels 90, et vares presentar com a candidat a la presidència del COMG i ho vares aconseguir. Vares ser el primer president que va obrir les portes del col·legi a les dones metges. Preparant la teva candidatura, un dia, em vas parar pel carrer i em vares dir si volia ser vocal de la junta. Jo d’entrada et vaig dir que no, no era un tema que m’interessés. Però tu em vas convèncer dient-me que incorporaves dones a la llista electoral i que, si guanyaves, seria la primera vegada que aquestes formarien part de la junta. Aquesta proposta ja em va agradar més. Era una ocasió d’or per a nosaltres, les metgesses. Començàvem a ser reconegudes.

Vares ser un president tolerant i dialogant i molt respectuós amb totes les propostes. Vàrem treballar junts uns quants anys i ens vàrem anar coneixent. Aquí va ser quan ens vàrem fer amics. Gràcies a tu, el col·legi, un xic ranci dels anys 80, va respirar aire pur. Vares modernitzar-lo. Va començar a haver-hi metges i metgesses joves. A tu sempre t’agradava escoltar-los i encoratjar-los a portar a terme les seves idees.

COMG | ANUARI 2015 | 59

Debat sobre la professió

L’Associació de Facultatius Jubilats Dr. Josep Trueta Dr. Manel Rubio President de l’Associació de Facultatius Jubilats Dr. Josep Trueta.

En el darrer número del butlletí del Col·legi Oficial de Metges de Girona ja vaig comentar l’origen i objectius de la nostra Associació de Facultatius Jubilats Dr. J. Trueta. Apuntava que el leitmotiv de l’Associació era mantenir l’esperit d’equip que havíem tingut tots plegats quan treballàvem per la sanitat pública. I aquest esperit el dirigim a dos objectius. Per un cantó, cap a l’ajuda al company que es posa malalt, sense excloure el seguiment posterior si s’escau, i per l’altre, cap a l’oferiment, com a facultatius jubilats, del nostre coneixement mèdic per mantenir i millorar a casa nostra –i dins les nostres modestes possibilitats- la medicina en un sentit molt ampli, oferint-nos a col·laborar amb qualsevol entitat sanitària pública i, si s’escau, privada.

Dins el segon objectiu, ja s’han definit dues activitats que es van dur a terme el 2014 i el 2015. La primera va ser arran de l’oferiment per part de la Direcció Mèdica i de la Comissió de Docència de fer la Conferència de Comiat dels Residents, que solen marxar a finals de primavera. Tenint el compte el seu context, aquesta és una conferència més distesa dirigida als facultatius que s’han format a la “casa gran” feta per jubilats que encara ens sentim de la “casa gran“. La primera d’elles, el 2014, la va donar el Dr. José Miguel Sánchez Palomero, que va fer un brillant diagnòstic diferencial de la sordesa de Ludwig van Beethoven. Enguany l’ha impartida el Dr. Rafel Masià Martorell, amb un exhaustiva anàlisi sobre la Medicina en l’època de William Shakespeare.

De la primavera passem a la tardor, època en què organitzem la segona activitat acadèmica de l’any i a la qual hem volgut anomenar “Conferència de Prestigi”. Aquesta conferència, dirigida a un públic més ampli, persegueix la voluntat 60 | COMG | ANUARI 2015

de consolidació i d’esdevenir el tret de sortida de la represa d’activitats mèdicosanitàries a Girona, després del parèntesi d’estiu.

En aquest cas, i tal com el seu nom indica, convidem persones de reconegut prestigi que estan treballant en temes més o menys coneguts, però que són més el futur que el passat i dels quals s’espera una llarga trajectòria, tant en l’àmbit personal com del tema en si mateix. El darrer any, la Dra. Sònia Trigueros, de l’Oxford Martin School, ens va introduir al món de la nanotecnologia aplicada a la Medicina i, en el curs actual, el Dr. Bonaventura Clotet, de l’Hospital Germans Trias i Pujol ens ha explicat , partint de l’HIV i de la sida, al món del microbioma humà.

Aquestesassociacions de facultatius i/o metges jubilats s’estan estenent arreu de Catalunya, però cal adonar-se que el tarannà de cadascuna d’elles és necessàriament diferent en relació amb el context on es mouen. Així doncs, a la ciutat de Barcelona hi ha una unitat d’espai – per gros que sigui – que li dóna homogeneïtat i, contràriament, en comarques més petites i disperses, aquestes és difícil d’aconseguir. També el nombre d’associats sempre serà més elevat a la gran ciutat que en ciutats més petites del Principat. Comento aquest aspecte, ja que si bé la dispersió dels associats no interfereix en l’assistència d’actes puntuals, sí que dificulta l’organització del primer aspecte que comentava, referent a l’assistència al facultatiu en situació de malaltia aguda. Aquesta darrera qüestió és la que ara ens ocupa més estones de discussió.

Debat sobre la professi贸

COMG | ANUARI 2015 | 61

Debat sobre la professió

Mutual Mèdica, la mutualitat dels metges ¿Sap quins avantatges té el metge amb Mutual Mèdica?

Dr. Nolasc Acarín President de Mutual Mèdica

Com a metge, té l’avantatge de comptar amb una alternativa a autònoms i de ser un bon complement a les prestacions públiques.

Mutual Mèdica és l’única alternativa a autònoms per als metges que exerceixen la medicina privada. Però, a més a més, és la mutualitat dels metges, amb la qual cosa té un paper rellevant com a complement a les prestacions socials públiques, la qual cosa reforça l’Estat del Benestar.

Quan un metge comença a treballar per compte propi, bé perquè obre la seva pròpia consulta o perquè inicia la col·laboració amb algun centre mèdic privat, ha de prendre una decisió important en tan sols un mes: optar pel Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) de la Seguretat Social o per la mutualitat de previsió social dels metges, que és Mutual Mèdica.

Mutual Mèdica és l’única entitat alternativa al RETA. Pocs col·lectius disposen d’una mutualitat alternativa a autònoms, només algunes professions liberals.

Si en un primer moment es decideix per l’alternativa, més endavant podrà canviar al RETA i les aportacions realitzades a la mutualitat sempre li quedaran com a sistema complementari. En canvi, si escull el RETA, ja no podrà optar més endavant per Mutual Mèdica, per tant cal meditar molt bé com cobrirà la seva activitat privada.

Si no es decideix per cap de les dues opcions, se l’incorporarà automàticament al RETA, fet que representa que no tindrà l’oportunitat de canviar-se a Mutual Mèdica en el futur.

Tingui en compte que sigui quina sigui la seva decisió, Mutual Mèdica li oferirà sempre un sistema complementari a les seves prestacions socials públiques, acompanyat de significatius avantatges fiscals.

62 | COMG | ANUARI 2015

Els beneficis d’optar per Mutual Mèdica com a alternativa a autònoms es poden resumir en els punts següents: · Una forma clara de complementar el sistema públic de pensions i prestacions. L’alternativa al RETA millorarà bàsicament la jubilació. Està invertint en el seu futur i la seva tranquil· litat. A diferència de les cotitzacions al RETA, si no es cobreix el període mínim de cotització, cada euro invertit en Mutual Mèdica representa un increment en la cobertura del metge. · L’estalvi fiscal: tots els imports pagats a la mutualitat per la cobertura alternativa a autònoms es consideren despesa deduïble de l’activitat en l’IRPF del professional. El límit màxim de deducció fiscal és de fins a la quota màxima per contingències comunes establerta en el règim especial de la Seguretat Social. A aquest import de deducció li podem sumar les quantitats invertides en sistemes de previsió social complementària (assegurances de jubilació, invalidesa, dependència, etc. de Mutual Mèdica), que es desgraven en l’IRPF, però no per la via de la despesa, sinó per la via de les reduccions en la base imposable. · En el cas que el metge exerceixi la doble activitat (per compte aliè i per compte propi), quan ens trobem en trams de pensions màximes (com sol ser el cas dels metges) operen els límits que impedeixen sumar una pensió del Règim d’Autònoms a la que el metge jubilat ja cobra del Règim General.

La conseqüència d’aquest fet és que les cotitzacions al RETA no es tradueixen en una pensió de jubilació més alta en el futur. Això no passa amb les prestacions de jubilació, invalidesa, dependència, etc. de Mutual Mèdica, ja que les prestacions de la mutualitat són totalment compatibles amb la pensió de la Seguretat Social. · Si es jubila en l’exercici de l’activitat per compte aliè (Règim General), podrà continuar la seva activitat per compte propi i continuar cobrant el 100% de la pensió de jubilació en cas d’haver optat per Mutual Mèdica. Pel contrari, va optar pel RETA, és necessari que cessi l’activitat per compte propi per poder cobrar la pensió, a excepció de quan es compleixen els requisits previstos en l’RDL 5/2013, la qual cosa permet cobrar el 50% de la pensió i exercir l’activitat privada. · Bonificacions per als metges que inicien l’activitat privada per primer cop o que fa més de cinc anys que no l’han exercida. En aquest sentit, també hi ha quotes especials per als

Debat sobre la professió

menors de 30 anys. Actualment, l’exercici de l’activitat privada és una de les sortides majoritàries per als metges més joves quan finalitzen la formació MIR. Una bona opció és contractar durant la residència les cobertures que comprèn el producte Mutualista Jove, gratuït el primer any i adoptat a les necessitats i a la butxaca dels més joves; d’aquesta manera, si inicia l’activitat privada ja serà mutualista de Mutual Mèdica davant l’administració pública i només haurà d’adaptar les cobertures a les noves necessitats com a autònom.

Més de 23.000 metges tenen cobertes les necessitats d’un metge autònom amb l’alternativa al RETA Actualment, ja són més de 23.000 metges que treballen per compte propi els que han optat per Mutual Mèdica com a alternativa al RETA. Aquests metges gaudeixen d’un conjunt d’assegurances que cobreixen totes les contingències i necessitats d’un metge autònom: incapacitat laboral, jubilació, dependència i defunció (vida).

Per saber més sobre la mutualitat dels metges, visiti la nostra pàgina web www.mutualmedica.com o el nostre portal de jubilació www.jubilaciondelmedico.com, el primer i únic especialitzat en la jubilació del metge. També pot concertar la visita amb un dels nostres assessors en el telèfon 901 215 216, o per e-mail al infomutual@mutualmedica.com.

COMG | ANUARI 2015 | 63

Debat sobre la professió

El grau en Medicina de la UdG, 2008-2015 Joan San Degà de la Facultat de Medicina de la UdG.

La presència de la UdG com a motor d’atracció del coneixement i de la formació al territori gironí, així com la capacitat i organització de l’estructura sanitària a Girona, van ser pilars fonamentals per sustentar la demanda per part de les diferents institucions, acadèmiques i assistencials, de la creació d’una nova Facultat de Medicina.

Un volum insuficient d’oferta formativa en medicina, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya; una demanda creixent de places en els darrers anys i una falta de professionals d’aquest àmbit en el territori, van ser alguns dels factors que van motivar el naixement l’any 2008 de la nostra Facultat de Medicina, així com el fet que a Catalunya hi havia facultats de medicina a totes les províncies excepte a Girona.

Va ser a principis d’aquell mateix any quan el Consell de Govern de la Universitat de Girona (UdG) aprovà l’informe favorable sobre la implantació dels estudis de medicina i amb data 06/05/2008 l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) va emetre l’informe favorable per a la verificació del Títol Oficial.

La proposta va anar acompanyada de la implantació i desenvolupament d’un nou mètode docent, d’acord amb les directrius de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquest EEES recomanava una metodologia orientada i centrada en l’estudiant, per tal d’assolir les competències genèriques i específiques constituïdes per valors professionals, actituds i comportaments ètics, fonaments científics, habilitats clíniques, habilitats de comunicació, salut pública i sistema de salut, maneig de la informació, anàlisi crítica i investigació.

A més, es va dissenyar un programa docent que es basava en una transversalitat entre diferents matèries, amb un important coneixement bàsic i mèdic general, incorporant el nivell 64 | COMG | ANUARI 2015

d’especialització necessari per als estudiants de medicina. La metodologia que es va proposar i que actualment és vigent és l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP). La seva aplicació representa un valor afegit ja que, a més de l’adquisició de coneixements mèdics, afavoreix el treball en equip, la responsabilitat i el compromís. És, a més, un tret distintiu dels estudis de medicina a la UdG, ja que cap altra facultat de tot l’Estat té dissenyat un pla d’estudis en el qual l’ABP tingui un paper tan predominant.

Inicialment, durant els cursos 2008/2009 i 2009/2010, la Facultat de Medicina es va situar en els mòduls del Campus Montilivi, que, tot i representar una situació provisional i precària, van permetre el normal desenvolupament de la docència, amb un esforç especial en el laboratori d’anatomia i plastinació. En paral·lel es van iniciar les primeres fases del projecte executiu de les noves instal·lacions a ubicar en el que hauria d’haver estat el Campus de Ciències de la Salut, a Sarrià de Ter. Aquest projecte aplegava la Facultat de Medicina, la Facultat d’Infermeria i l’IDIBGI, i amb la seva definició es va comptar amb els responsables de l’ICS a la demarcació de Girona i concretament de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, per tal de potenciar el treball coordinat entre la UdG i l’hospital de referència de la província.

Es va negociar i acordar el finançament de les noves instal· lacions amb la Direcció General d’Universitats a través del pla d’inversions Universitàries, per bé que la crisi econòmica va fer ajornar el projecte. Davant d’aquesta situació, a partir del curs 2010/2011 i amb un esforç econòmic important per part de la UdG per adaptar els espais a les necessitats de la facultat, la FM es va traslladar a la seu del carrer Emili Grahit, buscant les màximes sinergies amb la Facultat d’Infermeria, amb la qual, des d’aleshores, comparteix edifici.

Un altre fet a destacar, és que la Unitat docent-assistencial de la FM de la UdG està integrada per l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i els Centres d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) corresponents. Així mateix, compta també amb la participació de centres associats, que aporten uns àmbits d’especialització addicionals no disponibles a l’ICS.

Debat sobre la professió

El primer any acadèmic es va iniciar comptant bàsicament amb docents propis d’altres estudis de la UdG (fonamentalment de la Facultat de Ciències) i amb professors (titulars i lectors) vinguts d’altres facultats de medicina de Catalunya. A partir del segon any es va anar incrementant progressivament el nombre de professors titulars i lectors i la incorporació de professors associats mèdics, tots ells membres del Departament de Ciències Mèdiques.

La mateixa FM i la UdG són conscients que la composició de la plantilla de professorat no és la més desitjable. Tot i que la memòria d’implantació dels estudis de medicina en preveia una més d’acord amb la distribució habitual de centres consolidats i basada en criteris de qualitat estàndards, aquesta no s’ha pogut satisfer, principalment a causa de la crisi econòmica, que ha afectat d’igual manera tant les plantilles de les institucions acadèmiques com la de les sanitàries i les seves corresponents carreres professionals.

La Comissió Mixta ICS-UdG, que regeix la relació entre la institució acadèmica i les institucions sanitàries corresponents, no ha pogut planificar el desplegament progressiu desitjable de la plantilla i la carrera professional del professorat i del personal sanitari tal com estava previst, atesa la manca de recursos i la impossibilitat real d’executar aquesta planificació. Les restriccions legals, tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic, també han posat fre al natural desenvolupament de les plantilles a l’administració pública. Aquesta situació ha exigit una dedicació excepcional al professorat disponible, que ha exercit les seves funcions molt més enllà del que el seu encàrrec i reconeixement podrien pressuposar, així com una extraordinària vinculació i compromís del professorat i del personal sanitari amb el projecte acadèmic i formatiu més important del territori gironí dels darrers anys. Tot i aquestes dificultats , que encara persisteixen, les evidències mostren un alt nivell d’èxit en el desplegament del Grau en Medicina.

llors universitats de l’Estat. En aquest sentit la UdG es comporta com la millor universitat en les comparacions tant amb dades de 2013 com amb dades de 2012.

En aquest moment, i segons dades publicades pel Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad en el diari Redacción Médica (08.07.2015) només quatre universitats estatals aconsegueixen l”examen MIR perfecte” : la UdG, la Internacional de Catalunya, el Rey Juan Carlos i la Pompeu Fabra.

Aquestes 4 universitats se situen al top de rendiment de l’última convocatòria, sense oblidar que els estudiants de la UdG era la primera vegada que s’hi presentaven.

Amb tota aquesta trajectòria i resultats, a la Facultat de Medicina de la UdG mirem endavant amb il·lusió, esperança i molta empenta, fent els esforços necessaris per acomplir objectius, millorar resultats, i cercant la consolidació de la nostra metodologia, així com la de tots els professionals docents que la fan possible.

Es just manifestar d’una forma clara i rotunda l’agraïment pel suport rebut per part de les institucions gironines i en especial del COMG, que en tot moment ens ha fet costat.

Gràcies a tots, companys i companyes.

En aquest sentit, volem destacar que fins ara dues promocions d’estudiants han completat el grau en medicina. Dels 74 alumnes de la primera promoció de la Facultat de Medicina de la UdG, un 88% es van presentar al MIR. D’aquests, el 100% va superar la nota de tall, per tant el 100% va aprovar l’examen (enfront d’un 80% global a MIR).

Dels que van aprovar, un 84,6% han escollit una plaça d’especialista. El 86,6 % dels graduats de la UdG que s’han presentat al MIR s’han situat per sobre la mitjana dels resultats de tots els presentats. A més, la UdG ha situat el 42% dels estudiants en el grup fort i 58% en el grup mitjà. La dada més rellevant és que cap alumne dels 65 que s’han presentat s’ha situat en el grup feble, la qual cosa ens situa entre les 10 mi-

COMG | ANUARI 2015 | 65

Debat sobre la professi贸

66 | COMG | ANUARI 2015

Debat sobre la professió

La recepta mèdica privada El COMG proporciona des del 2013 el model gratuït de recepta mèdica privada que és obligatori omplir d’acord amb la normativa estatal.

Segons el Reial Decret 1718/2010 de l’Estat, les entitats, consultes mèdiques, establiments o serveis sanitaris públics o privats són responsables de l’edició, gestió, control i inspecció de la impressió, distribució i entrega de les seves receptes mèdiques privades en suport paper.

Amb data 21 de gener de 2013, per facilitar el compliment de la norma, el COMG va confeccionar i posar a la disposició dels col·legiats un model de recepta mèdica privada en paper, consensuat entre els quatre col·legis de metges de Catalunya.

Aquest model, totalment gratuït i accessible pels col·legiats a través del web del COMG, permet que cada professional el pugui configurar i personalitzar amb les seves dades. Replica de forma automàtica els camps de la còpia per a la farmàcia i per al pacient.

El COMG té al seu web, a disposició del col·legiat, el model de recepta mèdica privada.

Amb aquest model, si cal, els metges també tenen l’opció de fer-se imprimir talonaris. Per a qualsevol aclariment o per disposar del model de recepta mèdica per correu electrònic, només cal posar-se en contacte amb el departament de Col· legiacions del COMG.

COMG | ANUARI 2015 | 67

Projectes de Futur

Projectes de futur III CONGRÉS DE LA PROFESSIÓ MÈDICA DE CATALUNYA Organitzat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, se celebrarà el novembre a Girona.

Aquest 2016 se celebrarà al Palau de Congressos de Girona el III Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, amb l’objectiu d’examinar la situació dels metges catalans i dels diferents factors que hi incideixen. El I Congrés es va celebrar el 2004 a Sitges i el II Congrés, el 2008 a Tarragona.

NOU CARNET DE COL·LEGIAT S’unificarà el carnet de col·legiat amb la signatura digital per disposar d’una eina més útil i còmoda.

En col·laboració amb Mutual Mèdica, s’està dissenyant un nou carnet de col·legiat que incorpora la signatura digital.

D’aquesta manera s’unificaran les dues funcions en una sola eina, fet que serà més còmode per al col·legiat.

68 | COMG | ANUARI 2015

ENQUESTA D’ASSEGURANÇA LLIURE 2016 L’objectiu és conèixer l’opinió dels metges que exerceixen la medicina privada a partir d’una enquesta per proposar millores.

A principis d’any s’iniciarà una enquesta telefònica per tal de saber les condicions professionals dels metges que fan exercici lliure. L’objectiu és conèixer la seva opinió sobre el sector per tal de treballar conjuntament mesures i accions que millorin l’exercici professional de la medicina privada i el desenvolupament dels seus professionals. Els metges que presten serveis dins l’àmbit de l’assegurança lliure són retribuïts per acte mèdic relatiu al contracte que cada professional té amb l’entitat per a la qual treballa.

EL COMG ALS CENTRES SANITARIS GIRONINS El Dr. Josep Vilaplana visitarà alguns dels CAP i hospitals de les comarques gironines per presentar-los el COMG. Al llarg d’aquest 2016 es farà una ronda de visites a tots els centres sanitaris de la demarcació per presentar-los el COMG i per veure en què se’ls pots ajudar. El Dr. Josep Vilaplana visitarà alguns dels CAP i hospitals gironins i es reunirà amb representants del centre i els seus professionals mèdics.

Projectes de Futur

NOU WEB DEL COMG Es llançarà una nova pàgina web més visual i ordenada perquè sigui una eina més útil per als col·legiats.

El nou web del COMG vol ser no només una bona eina informativa, sinó sobretot una eina útil de comunicació bidireccional. Per reforçar aquesta funció, cada apartat inclourà un formulari de contacte redirigit a la persona corresponent del col·legi encarregada del tema en qüestió. Serà una plataforma molt més visual i intuïtiva, amb tota la informació del COMG per tal de ser el màxim de transparents. El nou web continuarà mantenint un àrea pública i una altra de privada per als col·legiats, dins la qual s’hi publicaran, per exemple, els comptes consolidats del COMG de cada any i altra informació rellevant.

A més, inclourà aspectes innovadors respecte a l’anterior, com un apartat obert a la ciutadania per atendre suggeriments i reclamacions o un apartat que permetrà fer gestions on line.

PREMIS A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL Es vol recuperar el reconeixement als metges gironins que hagin excel·lit en la seva carrera professional.

Aquest 2016 s’entregaran els premis a la Trajectòria Professional. Es tracta de la primera edició d’uns premis que volen retre homenatge a aquells metges gironins o col·lectius mèdics que han dedicat tota una vida a aquesta professió. Els tres guanyadors rebran un guardó que s’ha dissenyat específicament per a l’ocasió, obra de l’escultor de Figueres David Anson.

16è CONCURS DE FOTOGRAFIA El termini de presentació d’obres és del 7 de març al 15 d’abril de 2016.

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya convoca de nou els concursos artístics en les disciplines de Cinema, Dibuix/Pintura, Fotografia, Narrativa Breu i Poesia. Adreçat a tots els metges col·legiats a Catalunya i als seus respectius marits i mullers, el COMG opta, com cada any, al concurs de fotografia. Es poden consultar les bases del concurs al web i a la seu de cada col·legi. La proclamació dels guanyadors es farà el 20 de maig del 2016.

NOU SISTEMA INFORMÀTIC AL COMG El col·legi disposarà aquest 2016 d’un nou programa de gestió que permetrà un ventall més ampli de recerques.

L’any vinent, el COMG tindrà un nou programa informàtic de gestió que permetrà incloure informació més detallada dels col·legiats, així com dades estadístiques per tal de conèixer més el col·legiat i les seves necessitats. El sistema serà més ordenat i permetrà adjuntar-hi documents oficials, com poden ser certificats de col·legiació o còpies d’altres documents acreditatius. L’objectiu del canvi és agilitzar i optimitzar un servei informàtic que permeti també fer un ventall més ampli de recerques.

COMG | ANUARI 2015 | 69

Recull de premsa

Recull de premsa

70 | COMG | ANUARI 2015

Recull de premsa

COMG | ANUARI 2015 | 71

Recull de premsa

72 | COMG | ANUARI 2015

Recull de premsa

COMG | ANUARI 2015 | 73

INFORME ANUAL 2015 Col·legi Oficial de Metges de Girona.

Febrer de 2016 Edita Col·legi Oficial de Metges de Girona.

Carrer Albereda, 3-5, 4a planta 17004 Girona TEL. 972 20 88 00 e-mail: comg@comg.cat www.comg.cat Consell editorial President Dr. Josep Vilaplana Birba Vicepresidenta Dra. Josepa Miró Queralt Secretària Dra. Carme Busquets Julià

Amb la participació de: Vicesecretari Dr. Rafael Fuentes Raspall Tresorera Dra. Teresa Mir Coll Vocals Dr. Albert Molins Albanell, Dra. Carolina Roig Buscató, Dra. Anna Presas Porcell, Dr. Manel Vancells Garrido i Dr. Josep Gil.

Amb la col·laboració de: Edició UNDATIA comunicació Joana Fuentes. Màrqueting Consultant.

Disseny gràfic i maquetació Neorg Assessoria lingüística i correcció de textos Josep Agustí Impressió Gràfiques Plaja Nota d’agraïment: La Junta de Govern vol manifestar el seu agraïment a l’equip de treballadors i col·laboradors del COMG que, amb el seu suport, han fet possible l’edició d’aquesta publicació per a tots els col·legiats de Girona.

Tanmateix, la Junta agraeix la participació de: Dr. Josep Roig, Dr. Miguel Beltran, Dra. Teia Pascual, Dr. Manel Rubio, Dr. Nolasc Acarín i Sr. Joan San.

L’informe anual 2015 ha comptat amb el suport publicitari de:

74 | COMG | ANUARI 2015

COMG | ANUARI 2015 | 75

C/ Albereda 3, 5 - 17004 Girona Tel. 972 20 88 00 - Fax 972 20 88 08 comg@comg.cat www.comg.cat

76 | COMG | ANUARI 2015