COMG_Anuari_2025

Sumari

EDITORIAL

· La planificació mèdica, una qüestió de país

EL COL·LEGI

· Junta de Govern

· Fundació Pascual i Prats

· Organigrama

· Comissió de Deontologia

· El personal del Col·legi, al teu servei!

· Resum de l'any en xifres

EL MÉS DESTACAT

· Entrar a Medicina és cada cop més difícil: què està passant a Catalunya?

· El CCMC es reuneix amb la ministra de Sanitat

· La medicina privada a Catalunya: satisfacció professional amb ombres en les retribucions

· Fent seguiment al Campus Salut Girona

· El Campus Salut Girona: assistència sanitària, docència, innovació i recerca

· El PPS compleix 10 anys (2015-2025)

· La IA: una aliada per créixer i obrir nous horitzons

· La digitalització de l’arxiu històric, a punt de ser culminada

· Preservar la memòria: l’arxiu del COMG

PROFESSIÓ

· Qui gestiona importa: el cas de les EBAs en l’atenció primària

· La salut explicada als infants: DIXIMED per a pediatria ja en 5 llengües!

· Formar i atraure el talent

· 23a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica

BEQUES I FORMACIÓ

· Beca e-health COMG

· Beques MIR 2025

· Experiències MIR

· Beca Joan Bruguera

· Beques COMG Ajuda

· Altres beques COMG

· Institut de Formació Mèdica i Lideratge

· Cursos que et poden interessar

· La Promoció de la Salut

ELS COMPTES DEL COMG

· La tresoreria col·legial

PRESTIGIAR LA FIGURA DEL METGE

· X Premis Bonastruc ça Porta

· L’OMEGI

· Premis a les millors pràctiques d’Acció Climàtica

· Medalles Josep Trueta al mèrit sanitari

· Medicina en temps d’algoritmes: reptes deontològics davant la IA

· Concursos artístics per a Metges 2025

· Històries de metges

REPRESENTAR EL COL·LECTIU

· Posicionaments

· Metges i veterinaris uneixen esforços

· Proposta de canvi de nom per a l'Hospital de la Cerdanya

· La Secció d’Atenció Primària i Comunitària

· Secció de Metges MIR i Joves

· La Secció de Metges Sènior

SERVIR EL COL·LEGIAT

· El Programa de Protecció Social

· El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM)

Referents en responsabilitat civil

· Web, intranet i app, al servei dels col·legiats

· Creixement continu del servei assegurador per als col·legiats del COMG

Med1 Serveis Financers

· Com diagnosticar i tractar la teva Salut Financera

· L’Assessoria Jurídica

· Mutualisme: compromís i proximitat amb els metges de Girona

INICIATIVES COL·LEGIALS

· Fem cultura!

· Fem salut!

· Projectes 2026

La planificació mèdica, una qüestió de país

Dr.

Josep Vilaplana i Birba President del Col·legi Oficial de Metges de Girona

Un any més, us presentem un recull de l’activitat del Col·legi Oficial de Metges de Girona en forma d’aquest Informe Anual que teniu a les mans. Durant aquest 2025, la feina feta ha estat intensa: hem continuat defensant la necessitat que el Campus de Salut compleixi amb els terminis previstos, hem fet una nova enquesta sobre medicina privada per anar fent seguiment de l’estat del sector i prendre les mesures oportunes, hem celebrat 10 anys del Programa de Protecció Social i dels Premis Bonastruc ça Porta a la trajectòria professional mèdica i hem avançat molt en la culminació de l’arxiu històric del COMG, un projecte molt ambiciós que ja caminarà sol aquest 2026.

Una de les qüestions que ha centrat bona part de la nostra acció institucional ha estat la crisi demogràfica dels metges i la necessitat d’una millor planificació dels professionals. Des del COMG, a través del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), hem treballat aquest repte amb propostes rigoroses i ben fonamentades.

En aquest context, també hem posat sobre la taula les dificultats d’accés al grau de Medicina per part dels estudiants catalans. Es tracta d’una qüestió clau per al futur del sistema sanitari, ja que ens hi juguem la capacitat de garantir el relleu generacional i disposar dels professionals necessaris.

Els col·legis de metges catalans han de tenir els instruments necessaris per garantir una bona praxis mèdica. La gran quantitat de metges formats en altres països que tenim en aquests moments obliga a prendre unes mesures de control, formació i certificació a l’arribada, que no s’estan efectuant. El dèficit i l’alta rotació de professionals en algunes àrees fa encara més necessari aquest control i vigilància. Hem ofert a l’administració tota mena de col·laboració i ajuda per fer-ho, amb l’interès de millorar la satisfacció de la ciutadania i de l'acompanyament a uns professionals que han de tenir els coneixements sobre el sistema sanitari català i les habilitats lingüístiques i de tota mena que son imprescindibles per atendre amb qualitat els nostres ciutadans.

Hem traslladat aquesta preocupació a les conselleres de Salut i d’Universitats, a la ministra de Sanitat i al president de la Generalitat. Malgrat la feina feta i la solidesa dels plantejaments, les respostes han estat fins ara escasses o insuficients, fet que ens obliga a continuar-hi insistint.

Aquest és només un petit resum. Et convido a fullejar aquest Informe Anual i a fer-nos arribar les teves aportacions. La voluntat d’aquesta Junta és, com sempre, defensar els interessos dels metges, prestigiar la professió i contribuir a millorar la salut de la ciutadania.

Salut!

Junta de Govern

Josep Vilaplana President

Albert Molins Vocal

Josepa Miró Vicepresidenta

Carolina Roig Vocal

Carme Busquets Secretària

Anna Presas Vocal

Rafael Fuentes Vicesecretari

Ramon Masvidal Vocal

Teresa Mir Tresorera

Josep Gil Vocal

La Fundació Pascual i Prats, la teva fundació!

A través de la Fundació Pascual i Prats del COMG, qualsevol col·legiat/da pot gestionar projectes de recerca, de formació o d'organització de qualsevol activitat dins l'àmbit sanitari. Constituïda el 2002 per a gestionar projectes mèdics i científics, actualment coordina més de 40 projectes.

5 % cànon de gestió

El servei inclou l'obertura d'un compte corrent, el control d'ingressos i despeses i la comptabilitat. L'objectiu és facilitar al responsable del projecte tots els tràmits burocràtics que comporta la gestió d'un projecte.

La fundació va prendre el nom del primer president del COMG, el Dr. Josep Pascual i Prats.

L’òrgan de govern de la Fundació Pascual i Prats és el Patronat format per:

President

Albert Molins Vicepresidenta Carolina Roig

Secretària

Josepa Miró

Tresorera

Teresa Mir

Vocals

Josep Vilaplana

Carme Busquets

Rafael Fuentes

Anna Presas

Lluís Ramió

Josep Gil

Organigrama

Comissió permanent

Gerència

Comptabilitat Col·legiacions

Atenció al col·legiat

Secretaria

Direcció / Tècnica

Assessoria Jurídica

Àrea de comunicació i imatge

Comissió de Deontologia

La Comissió de Deontologia del COMG assessora la Junta de Govern en les qüestions relatives a l’ètica mèdica i la deontologia professional. La seva funció és avaluar les qüestions estrictament ètiques, valorant l’existència o no de transgressions a les normes de deontologia, i emetre un dictamen a la Junta de Govern a fi i efecte que aquesta acordi el que estimi procedent. Així mateix, la Comissió tramita les queixes que es formulin i proposa a la Junta l’adopció dels acords que siguin procedents. També emet informes en tots els procediments de tipus disciplinari.

President

Dr. Joan Antoni Mulà Rosias

Secretària

Dra. Rosa Roca Casademont

Vocals

Dra. Anna Figueres de Palol

Dra. Anna Mas Carrera

Dra. Núria Masnou Burrallo

Dr. Joan Profitós Tuset

Dra. Marisa Rubio Montañes

Dr. Jordi Turró Goula

Junta de Govern

El personal del Col·legi, al teu servei!

MARTA AVELLANEDA

Gerència

MÒNICA VERDAGUER

Secretaria de direcció

ESTHER IBÁÑEZ

Assessoria jurídica

TERESA POCH

Col·legiacions

LAURA RIVERA

Secretaria tècnica

HELENA FERNÁNDEZ

Atenció al col·legiat

SÒNIA HERNÁNDEZ

Comptabilitat

ANNA GUEVARA

Auxiliar administrativa

JUDIT CASANOVA

Atenció al col·legiat

Resum de l’any en xifres

Col·legiació

COL·LEGIATS

DONES HOMES

Procedència (lloc de naixement)

Piràmide edat col·legiats

Organització d’actes

Nº de nous col·legiats

Col·legiats MIR

ESPECIALITATS

MED. FAMILIAR I COMUNITARIA 32 37,60 %

ANESTESIOLOGIA I REANIMACIÓ 4 4,71 %

CARDIOLOGIA 4 4,71 %

OBSTETRÍCIA I GINECOLOGIA 4 4,71 %

PEDIATRIA I ÀREES ESP. 4 4,71 %

PSIQUIATRIA 4 4,71 %

RADIODIAGNÒSTIC 4 4,71 %

MEDICINA INTENSIVA 3 3,53 %

ONCOLOGIA MÈDICA 3 3,53 %

APARELL DIGESTIU 2 2,35 %

CIR. ORT. I TRAUMATOLOGIA 2 2,35 %

CIR.GRAL. I AP.DIGESTIU 2 2,35 %

GERIATRIA 2 2,35 %

I HEMOTERÀPIA

CATALUNYA

AMÈRICA LLATINA

RESTA D'ESPANYA

ÀFRICA

AMÈRICA

ÀSIA

RESTA D'EUROPA

RADIOTERÀPICA 1 1,18 % PNEUMOLOGIA 1 1,18 %

PSIQUIATRIA INFANTIL ADOLESCÈNCIA 1 1,18 % UROLOGIA 1 1,18 %

MEDICINA INTERNA 2 2,35 % NEUROLOGIA 1 1,18 % ANATOMIA PATOLÒGICA 1 1,18 % ANGIOLOGIA I CIR. VASCULAR 1 1,18 % ENDOCRINOLOGIA I NUTRICIÓ 1 1,18 %

Entrar a Medicina és cada cop més difícil: què està passant a Catalunya?

La combinació d’una demanda creixent, un sistema d’accés estatal i una elevada mobilitat d’estudiants, condiciona tant l’accés dels estudiants catalans com la disponibilitat futura de metges al sistema sanitari.

El Grau de Medicina continua sent un dels estudis universitaris amb més demanda a Catalunya. El Sistema Universitari de Catalunya compta actualment amb 8 facultats de Medicina —6 públiques i 2 privades— que ofereixen aproximadament 1.194 places de nou accés. Aquesta oferta s’ha mantingut relativament estable durant els darrers anys, amb increments molt moderats.

En canvi, la demanda ha crescut de manera significativa. Entre els cursos 2018-2019 i 2022-2023 la demanda en primera preferència per estudiar Medicina a les universitats catalanes va augmentar més d’un 30 %. Aquest desequilibri implica que només una part reduïda dels estudiants que volen estudiar Medicina aconsegueix una plaça, fet que converteix l’accés a aquests estudis en un dels més competitius del sistema universitari.

Dades clau

ACCÉS AL GRAU DE MEDICINA A LES UNIVERSITATS CATALANES

8 facultats de Medicina (6 públiques i 2 privades)

1.300 places aproximades de nou accés al sistema universitari català

Més del 30 % de creixement de la demanda en cinc anys

Només una part reduïda de les sol·licituds poden ser absorbides per l’oferta actual

La mobilitat d’estudiants, un factor determinant

Un dels elements que més condiciona l’accés és la mobilitat d’estudiants dins del sistema universitari espanyol, derivada del districte universitari únic estatal.

Durant els darrers anys s’ha produït un increment molt significatiu de sol·licituds procedents de fora de Catalunya. La demanda d’estudiants de la resta de l’Estat ha crescut de manera molt més intensa que la dels estudiants residents a Catalunya.

Aquesta tendència també es reflecteix en la composició de l’alumnat matriculat. En només dos anys, la proporció d’estudiants residents a Catalunya a les facultats públiques s’ha reduït notablement, mentre que ha augmentat el pes d’estudiants procedents d’altres comunitats autònomes.

Aquest fenomen situa Catalunya com una de les comunitats amb un balanç més negatiu entre estudiants que rep de fora i estudiants propis que es veuen obligats a marxar a altres territoris per estudiar Medicina.

La demanda d’estudiants de fora de Catalunya per estudiar Medicina ha crescut de manera molt significativa en els darrers anys.

Notes d’accés i desigualtats territorials

L’elevada competència per accedir a Medicina està estretament vinculada a la nota d’accés a la universitat. Diversos estudis han assenyalat que els criteris d’avaluació i ponderació de les proves d’accés no són completament homogenis entre comunitats autònomes, fet que pot generar diferències en les notes finals dels estudiants.

En el cas de Catalunya, la presència d’una llengua cooficial implica que els estudiants han de realitzar

Dades clau

una prova addicional obligatòria dins la fase general. Aquest fet pot suposar un esforç acadèmic superior per mantenir una nota competitiva en comparació amb altres territoris.

Segons diferents anàlisis, la valoració final d’un estudiant podria variar de manera significativa segons la comunitat on realitzi la prova d’accés. En graus amb notes de tall molt elevades com Medicina, diferències relativament petites poden acabar sent determinants.

PROCEDÈNCIA DELS ESTUDIANTS DE MEDICINA

De la universitat al sistema sanitari

La formació mèdica no finalitza amb el grau. Per exercir al sistema sanitari és imprescindible completar la formació sanitària especialitzada a través del sistema MIR, un procés que actua com a segon filtre d’accés a la professió.

A Catalunya, l’oferta de places MIR ha crescut en els darrers anys en un intent d’adaptar-se a les necessitats del sistema sanitari. Tot i així, la mobilitat continua sent un factor determinant.

Una part significativa dels graduats en Medicina de les facultats catalanes realitza la formació especialitzada fora de Catalunya. Aquesta mobilitat posterior es

tradueix en el fet que menys de la meitat dels metges formats al sistema universitari català acaba exercint finalment al país.

Menys de la meitat dels metges formats a les facultats catalanes acaba treballant finalment a Catalunya.

Un repte de planificació sistèmica

El debat sobre si cal augmentar el nombre de places del Grau de Medicina és recurrent. Tanmateix, diversos informes assenyalen que el fet d'incrementar les places universitàries per si sol no resoldria el dèficit de professionals a curt termini.

Els efectes d’un augment de places no es notarien fins passats aproximadament deu o onze anys, si es té en compte la durada del grau i la posterior formació MIR. A més, la capacitat docent de les facultats i dels hospitals universitaris és limitada i l’elevada mobilitat

d’estudiants i professionals pot reduir el retorn de la inversió pública en formació.

Per aquest motiu, cada vegada hi ha més consens en la necessitat d’abordar el problema des d’una perspectiva sistèmica. Millorar l’equitat en l’accés als estudis, ajustar millor la planificació universitària i reforçar les polítiques de fidelització dels professionals són algunes de les línies d’actuació que es plantegen per garantir que el sistema sanitari català disposi dels metges que necessitarà els propers anys.

La proposta del CCMC

El Consell dels Col·legis de Metges de Catalunya planteja una solució doble: limitar la mobilitat extrema i corregir la desigualtat de notes.

1. Topall de no residents: una mesura simple per protegir l’equitat territorial

El Consell proposa introduir un límit d’estudiants no residents sense trencar el districte universitari únic estatal. La mesura consistiria a fixar un màxim del 25 % de places per a alumnat procedent d’altres comunitats, amb l’objectiu que la major part de l’oferta reverteixi en l’estudiantat resident. És una solució senzilla que busca acostar l’esforç docent i financer al territori que sosté la formació, tot i que genera recels en alguns àmbits.

2. Ponderació per percentils: una correcció tècnica de biaix en les notes d’accés

Com a alternativa o complement, el Consell planteja corregir les desigualtats derivades de diferències territorials en proves i criteris d’avaluació. La proposta és aplicar una ponderació matemàtica basada en percentils, que permeti comparar estudiants de comunitats diferents de manera més equitativa que la nota directa. Aquesta aproximació facilita la interpretació dels resultats i redueix possibles distorsions en un accés tan competitiu com el de Medicina.

El CCMC es reuneix amb la ministra de Sanitat

Els col·legis catalans posen el focus en la manca de metges, l’accés als estudis i la qualitat assistencial.

Els presidents dels quatre col·legis de metges de Catalunya, integrants de la Junta de Govern del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), es van reunir el setembre de 2025 amb la ministra de Sanitat, Mónica García, a la seu del ministeri. La trobada va servir per traslladar al Govern espanyol les principals preocupacions de la professió mèdica i per posar sobre la taula diversos reptes estructurals del sistema sanitari que, segons els representants col·legials, requereixen canvis i nous enfocaments de manera prioritària.

A la reunió hi van assistir el president del CCMC i president del Col·legi de Metges de Lleida, Ramon Mur; la vicepresidenta del CCMC i presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona, Elvira Bisbe, i els

vocals del Consell Sergi Boada, president del Col·legi de Metges de Tarragona, i Josep Vilaplana, president del Col·legi de Metges de Girona.

Planificació de professionals i relleu generacional

Un dels principals temes abordats va ser la demografia mèdica i la necessitat d’una millor planificació de les demandes de professionals. Els presidents dels col·legis catalans van destacar que la manca de planificació durant els darrers anys ha dificultat el relleu generacional al sistema sanitari, en un context marcat per nombroses jubilacions i per la necessitat creixent de recórrer a metges amb formació extracomunitària.

Segons dades del mateix Ministeri de Sanitat, més del

40 % dels metges estrangers afiliats a la Seguretat Social a tot l’Estat exerceixen actualment a Catalunya, una proporció molt superior a la d’altres comunitats autònomes. Per als representants del CCMC, aquesta realitat posa de manifest que el dèficit de professionals és especialment intens al sistema sanitari català i que cal adoptar mesures que permetin formar els metges que el país necessita.

Més del 40 % dels metges estrangers afiliats a la Seguretat Social a Espanya exerceixen a Catalunya.

L’accés als estudis de Medicina

En aquest context, els representants del CCMC també van plantejar la necessitat de revisar l’oferta de places i el sistema d’accés als estudis de grau de Medicina. Actualment, a Catalunya s’ofereixen cada curs poc més de 1.300 places universitàries per estudiar Medicina, una xifra inferior a la d’altres comunitats amb menys població.

A aquesta situació s’hi afegeix l’efecte del sistema estatal de districte universitari únic, que facilita la mobilitat d’estudiants entre territoris. Actualment, més del 40 % de les places de Medicina a les universitats catalanes són ocupades per estudiants procedents d’altres comunitats autònomes, molts dels quals no tenen com a prioritat desenvolupar la seva carrera professional a Catalunya un cop finalitzats els estudis o la formació especialitzada.

Agilitzar el reconeixement de títols extracomunitaris

Durant la reunió també es va abordar la necessitat d’agilitzar la resolució de les sol·licituds de reconeixement de títols d’especialitats mèdiques obtingudes fora de la Unió Europea. Actualment, alguns professionals poden esperar fins a cinc anys per obtenir una resposta per part del Ministeri de Sanitat.

Els representants del CCMC van reclamar mesures que permetin reduir aquests terminis i facilitar que els professionals que compleixin els requisits puguin exercir com a especialistes amb totes les garanties. En aquest sentit, els col·legis catalans van reiterar la seva disposició a col·laborar en tasques d’avaluació i de gestió.

Reduir la burocràcia a les consultes

La desburocratització de les consultes, especialment a l’atenció primària, va ser un altre dels punts destacats de la reunió. Els presidents dels col·legis catalans van advertir que l’excés de càrrega administrativa redueix el temps disponible per a l’atenció clínica i afecta la qualitat assistencial.

Com a exemple, van recordar que l’any 2023 la gestió administrativa de les baixes de curta durada a l’atenció primària catalana va requerir el temps equivalent a la jornada anual de 132 metges de família.

La gestió administrativa de baixes de curta durada va consumir el temps equivalent a 132 metges de família en un any.

Altres qüestions sobre l’ordenació professional

Finalment, durant la reunió també es van abordar altres qüestions relacionades amb l’ordenació professional i el funcionament del sistema sanitari. Entre elles, el futur Estatut Marc dels professionals sanitaris —per al qual els col·legis catalans van defensar el reconeixement de les particularitats de l’exercici mèdic—, la necessitat d’aclarir la situació de l’especialitat de Medicina de l’Esport i la conveniència d’avançar en la regulació de l’àmbit de la Medicina i Salut Estètica mitjançant un diploma d’acreditació específic que contribueixi a evitar l’intrusisme i garantir una pràctica segura.

La medicina privada a Catalunya: satisfacció professional amb ombres en les retribucions

Una nova enquesta del CCMC radiografia l'activitat dels professionals que exerceixen al sector privat el 2025.

La medicina privada continua tenint un pes rellevant dins del sistema sanitari català i forma part de la trajectòria professional de molts metges del país. Segons les estimacions del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), prop de 15.300 metges —al voltant del 32 % dels col·legiats menors de 75 anys— fan algun tipus d’activitat assistencial en aquest àmbit.

Aquesta realitat es produeix en un context en què gairebé un 34 % dels ciutadans de Catalunya tenen contractada una assegurança privada de salut, una dada que reflecteix la consolidació d’un model de doble cobertura sanitària.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’Estudi dels professionals del sector de la medicina privada 2025, elaborat pel CCMC a partir d’una enquesta a 1.271 metges que exerceixen activitat privada. L’estudi ofereix una radiografia actualitzada del sector i permet analitzar tant el perfil dels professionals com les seves condicions d’exercici i les perspectives de futur.

Una activitat professional ben valorada

Els resultats mostren que els metges que treballen en l’àmbit privat es declaren globalment satisfets amb la seva activitat professional. La valoració general de l’exercici de la professió mèdica se situa en 8,1 punts sobre 10, mentre que l’activitat desenvolupada en el sector privat obté una puntuació de 7,2.

Els professionals valoren especialment l’autonomia en l’organització del treball, la flexibilitat i les possibilitats de conciliació que ofereix aquest tipus d’exercici. Tam-

bé destaquen la relació directa amb els pacients i la fidelitat que sovint es construeix amb el temps.

Malgrat aquesta percepció globalment positiva, els metges identifiquen alguns aspectes que generen insatisfacció. Les retribucions econòmiques i la relació amb les companyies asseguradores apareixen com els principals punts febles del sector.

Procedència dels pacients (darrer any)

Directa (iniciativa pròpia o consell d’altres pacients)

A través de companys

Quadre mèdic asseguradores

Opinions i recomanacions per webs i xarxes

A través del centre mèdic on treballo

Com paguen els pacients?

Per compte propi (pacients particulars)

A través de pòlisses d’assegurances

Que la meitat dels pacients arribin per iniciativa pròpia mostra el valor de la llibertat d’elecció i la fidelitat al professional.

L’exercici professional com a metge obté una valoració de 8,1 sobre 10, mentre que la pràctica a la sanitat privada és valorada amb un 7,2

Retribucions estancades i dependència de les asseguradores

La qüestió econòmica és el principal motiu de preocupació entre els professionals que exerceixen al sector privat. Tres de cada quatre metges afirmen que els seus ingressos no han augmentat en els darrers cinc anys i, en molts casos, fins i tot han disminuït.

Aquesta situació està estretament vinculada al pes que tenen les asseguradores dins del sistema. De mitjana,

prop del 70 % dels ingressos dels metges que fan activitat privada provenen de companyies asseguradores, fet que condiciona la seva capacitat de negociació i les condicions econòmiques de l’exercici professional.

Molts professionals perceben una relació desequilibrada amb aquestes entitats, marcada per la dificultat a l'hora de negociar honoraris, per una comunicació limitada i per canvis freqüents en les condicions de treball o en els criteris de facturació.

El 70 % dels ingressos dels metges del sector privat provenen de les asseguradores de salut.

El perfil dels metges que exerceixen a la privada

L’estudi també permet conèixer millor el perfil dels professionals que desenvolupen activitat privada. Tot i que continua sent un sector amb una presència majoritària d’homes, el pes de les dones ha anat augmentant progressivament i ja representa el 37 % dels professionals enquestats.

Pel que fa a l’edat, el col·lectiu presenta una estructura lleugerament més envellida que la del conjunt de la professió mèdica. Prop del 70 % dels professionals que fan activitat privada tenen més de 50 anys, una

Radiografia de la medicina privada a C atalunya

Metges que fan activitat privada

8,1/10

Valoració global de la professió mèdica

Població amb assegurança privada de salut 33,9 %

Pes sobre el total de metges col·legiats menors de 75 anys 32 %

Metges participants a l’estudi

Valoració de l’activitat al sector privat

%

Ingressos procedents de les asseguradores

dada que posa de manifest la necessitat de fer més atractiu aquest sector per a les noves generacions de metges.

Les especialitats amb més presència dins la medicina privada són les de l’àmbit mèdic i medicoquirúrgic. Entre les més freqüents hi destaquen la ginecologia i obstetrícia, la cirurgia ortopèdica i traumatologia, la medicina familiar i comunitària, la pediatria i l’anestesiologia.

Perfil dels professionals i model d’exercici

autónoms

Metges assalariats al sector privat

Metges que compaginen pública i privada

Especialitats amb més presència Ginecologia i Obstetrícia

Ortopèdica i Traumatologia

Familiar i Comunitària

Metges dedicats exclusivament a la privada

Un model d’exercici en transformació

L’estudi també confirma que el model tradicional de consulta privada individual està experimentant una transformació progressiva. La consulta pròpia, que durant dècades havia estat la forma habitual d’exercici, ha anat perdent pes.

Actualment, només un terç dels professionals manté una consulta privada pròpia. Cada vegada és més habitual que els metges desenvolupin la seva activitat en consultes ubicades dins de centres mèdics o vinculades a grups hospitalaris, on es comparteixen recursos, serveis i equipaments.

Aquesta evolució respon a la creixent complexitat de la pràctica mèdica, que requereix treballar en equip, tenir accés a proves diagnòstiques avançades i integrar diferents especialitats. A més, els costos associats al manteniment d’una consulta pròpia poden ser difícils d’assumir en un context en què les retribucions no sempre s’actualitzen al mateix ritme que les despeses. També es manté una relació estreta entre el sistema públic i el privat. Una part significativa dels professionals compagina les dues activitats: el 42 % dels metges que fan activitat privada també treballen al sistema públic.

Compaginen activitat

pública i privada?

Sí

No, sempre he treballat exclusivament al sector privat

No, he treballat al sector públic però actualment ja no (no es té en compte el període MIR)

Reptes de futur per al sector

De cara als pròxims anys, els professionals identifiquen diversos reptes per al sector de la medicina privada. Entre els més destacats hi ha la millora de les condicions professionals i retributives, la incorporació de noves tecnologies assistencials i el reforç de la formació continuada.

També es preveu que la vinculació amb centres hospitalaris o grups sanitaris sigui cada vegada més important per poder desenvolupar l’activitat privada amb garanties i amb accés als recursos tecnològics i assistencials necessaris.

Per al Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, aquesta anàlisi posa de manifest la necessitat d’abordar alguns dels desequilibris del sector, especialment pel que fa a la relació amb les asseguradores i a la revisió de les retribucions, amb l’objectiu de garantir unes condicions adequades per als professionals i preservar la qualitat assistencial.

El 42 % dels metges enquestats compatibilitzen activitat pública i activitat privada.

El 58 % restant es dediquen exclusivament a l’activitat privada.

Fent seguiment al Campus Salut Girona

L’Observatori

reclama més lideratge de la Generalitat i celeritat en els tràmits.

El projecte del Campus de Salut Girona–Nou Trueta és una de les infraestructures sanitàries més esperades a les comarques gironines i un element clau per al futur del sistema de salut a la regió. Durant el 2025, l’Observatori del Campus de Salut Girona–Nou Trueta, promogut pel Col·legi de Metges l'abril de 2022, ha continuat impulsant i fent seguiment del desenvolupament del projecte i reclamant que es mantingui el compromís institucional per fer-lo realitat.

En aquest context, el mes de maig el Govern de la Generalitat va nomenar Ferran Cordón com a coordinador de la comissió de seguiment del Campus de Salut de la regió sanitària de Girona. Des de l’Observatori es va valorar positivament la creació d’aquesta figura, però també es va remarcar que el lideratge global i la coordinació han arribat tard per garantir el calendari inicial del projecte. Malgrat això, les entitats impulsores han expressat la voluntat de donar suport al nou coordinador perquè el projecte pugui avançar.

Tal com s’havia compromès, l’Observatori ha continuat compareixent públicament cada sis mesos per informar de l’estat del projecte i valorar-ne els avenços. En una de les compareixences celebrades durant l’any, els seus representants van reiterar la necessitat que la Generalitat assumeixi un paper més actiu i li doni un impuls prioritari.

Segons va expressar el president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, el futur campus serà

L'Observatori expressa la seva voluntat de donar suport al nou coordinador, Ferran Cordón, perquè el projecte pugui avançar.

una infraestructura de gran rellevància per al país. També es va recordar que la regió sanitària de Girona és la segona àrea de referència més gran de Catalunya i que fa més de vint anys que es reclama un nou hospital per donar resposta a les necessitats assistencials del territori.

Un projecte complex amb diversos actors implicats

L’Observatori ha valorat positivament els passos que s’han anat fent, però també ha advertit que encara hi ha elements que generen preocupació. El principal és

«Se'ns va dir que tindríem els terrenys el 2022 o el 2023. Som al 2025 i la situació segueix sent una incògnita».

el retard acumulat en la cessió dels terrenys necessaris per a la construcció del campus.

Inicialment, la previsió era que els terrenys estiguessin disponibles l’any 2022. Posteriorment, el calendari es va ajornar fins al primer trimestre del 2024 i després fins al primer trimestre del 2025. Tanmateix, els terminis continuen allargant-se i, segons la informació facilitada per les administracions implicades, l’aprovació definitiva dels tràmits urbanístics podria situar-se encara més endavant.

Aquesta situació genera inquietud entre les entitats que formen part de l’Observatori. «Se’ns va dir que tindríem els terrenys el 2022 o el 2023. Som al 2025 i la situació segueix sent una incògnita, tant a Salt com a Girona, i això ens fa patir», va assenyalar Vilaplana.

En una altra compareixença, el president del COMG també va advertir que s’ha arribat a esmentar el tercer trimestre del 2027 com a data màxima per a la cessió dels terrenys, malgrat que des de la Generalitat s’hagi insistit que es manté el calendari previst.

Des de l’Observatori també s’ha insistit en la necessitat que totes les administracions implicades treballin de manera coordinada per evitar nous retards. El

Campus de Salut és, segons els seus promotors, una iniciativa de país que requereix consens institucional i unitat d’acció.

Un projecte estratègic per al futur del sistema sanitari

Més enllà dels terminis i dels tràmits administratius, el Campus de Salut Girona–Nou Trueta és concebut com una infraestructura transformadora per al sistema sanitari de la regió. El projecte preveu la creació d’un gran complex assistencial, docent i de recerca que ha de permetre reforçar l’atenció sanitària i impulsar la recerca biomèdica.

Per als responsables de l’Observatori, el nou campus contribuirà a redibuixar el mapa sanitari català durant els propers anys. «És un projecte ambiciós i molt potent, que requerirà molts i molt bons professionals sanitaris i que redibuixarà el mapa sanitari català», va assenyalar Vilaplana.

Els representants de l’Observatori recorden que el desenvolupament d’una infraestructura d’aquesta magnitud és un procés llarg i complex. Per això continuen reclamant el suport decidit de totes les administracions implicades perquè el projecte pugui avançar amb determinació.

«Tenim molts anys per endavant i estem convençuts que hi haurà entrebancs en el camí. Per això reclamem tot el suport per part de la Generalitat», va concloure el president del Col·legi de Metges de Girona.

El Campus Salut Girona: assistència sanitària, docència, innovació i recerca

Ferran Cordón Coordinador de la comissió de seguiment del nou Campus

de Salut de la regió sanitària de Girona

La ubicació actual del nou Campus de Salut, situat entre Girona i Salt, ha estat el fruit del consens entre les diverses institucions i agents socials. Comportarà grans canvis, no solament en el planejament urbanístic i en el model de les dues ciutats, sinó també en l’assistència, la recerca biomèdica i en la docència. Es tracta d’un projecte estratègic de país que ha de convertir l’espai de més de 220.000 m2 en un complex que millori l’atenció als pacients i que promogui la retenció i l’atracció de talent i la transferència de coneixement. També ha de potenciar i millorar la formació dels estudiants i ser alhora un focus d’innovació que generi un impacte social i econòmic a les comarques gironines.

El nou complex preveu una millora de la connectivitat física i estratègica entre els edificis i els serveis sanitaris del Parc Hospitalari Martí i Julià, els del nou Hospital Trueta i els equipaments universitaris de recerca i innovació. Al projecte s’hi afegeix un Hub d’innovació que, sumat al talent dels investigadors de l’IDIBGI, podrà acollir altres grups de recerca i empreses de l’àmbit sanitari. Es completa el projecte amb una biblioteca que creiem que ha d’estar oberta a la ciutadania.

En definitiva, es tracta d’un nou ecosistema sanitari i de coneixement en salut que forçosament ha de venir acompanyat d’una millora en la mobilitat i la sostenibilitat, ubicat en un entorn més verd i més obert, i per tant més saludable per a tothom que treballi o que accedeixi al Campus.

El Campus de Salut es projecta també amb el repte de millorar la resolució assistencial dels ciutadans de tota la regió sanitària. Ha d’esdevenir un node de referència de sectors estratègics com la recerca biomèdica, la formació i la docència universitària en ciències de la salut i la transferència de coneixement, amb la participació activa de la Universitat de Girona i el teixit empresarial. L’objectiu és facilitar la col·laboració entre disciplines i accelerar la innovació en l’àmbit dels tractaments mèdics personalitzats, les tecnologies al servei de la salut de les persones i, en definitiva, en la millora del benestar dels professionals i dels ciutadans.

El Campus de Salut de la RS Girona ha de ser també un motor de cohesió i innovació per al territori que millori la competitivitat del teixit econòmic. Ha de retenir el talent i captar-ne de nou, creant un entorn de millora de la qualitat assistencial, la recerca i la docència que afavoreixi sinergies entre institucions i les empreses consolidades i les que s’hi vulguin instal·lar. El coneixement emergent sorgit de l’experimentació dels grups de recerca i de l’IDIBGI apostarà per l’atracció d’investigadors i la retenció de talent dedicat a la recerca, ja que l’esforç del territori ha de generar noves oportunitats laborals i atraure inversió per ajudar a reforçar la posició de Girona com a territori referent en l’àmbit de la salut.

El projecte Campus Salut és una prioritat de país i cal mantenir el compromís de totes les institucions per tal que pugui ser una realitat en els terminis previstos.

El PPS compleix 10 anys (2015-2025)

Una dècada de gestió pròpia i de suport socioeconòmic als metges i a les seves famílies.

El Programa de Protecció Social (PPS) del Col·legi Oficial de Metges de Girona compleix aquest 2025 deu anys de trajectòria. Creat el 2015 i gestionat directament pel Col·legi, el programa s’ha consolidat com una eina de suport i acompanyament als metges i als seus familiars directes en situacions de dificultat econòmica, social o vinculada a la dependència i la discapacitat.

En una professió marcada per l’exigència, la responsabilitat i la vocació de servei, el PPS posa l’accent en una idea essencial: els metges també poden necessitar suport al llarg de la seva vida professional i per-

sonal. Des d’aquesta mirada, el programa treballa per promoure el benestar i la qualitat de vida del col·lectiu mèdic, amb una atenció individualitzada i confidencial.

El president del COMG, Dr. Josep Vilaplana, subratlla aquest compromís del Col·legi amb els col·legiats: «Estem compromesos amb la qualitat del servei, en promoure el benestar i la qualitat de vida dels metges i els seus familiars i disposem de professionals que, de manera totalment confidencial, valoraran solucions per a cada cas. Acompanyem el metge al llarg de tota la seva vida professional i l’ajudem en aquells moments de més dificultat».

Aquest acompanyament es concreta en un conjunt de prestacions i recursos que han anat donant resposta, durant aquesta dècada, a necessitats molt diverses. Segons explica el mateix president, el programa concedeix anualment al voltant de 200 prestacions relacionades amb la dependència, la discapacitat, la precarietat econòmica, l’orfandat i altres situacions de vulnerabilitat.

Suport personalitzat i confidencial

La coordinadora del programa, la Dra. Carolina Roig, recorda que el PPS té una vocació àmplia i continuada en el temps: «El programa té l’objectiu de promoure la qualitat de vida i el benestar dels metges i dels seus familiars directes que tinguin algun tipus de necessitat, ja sigui econòmica, social o vinculada a situacions de dependència o discapacitat. El programa ofereix prestacions periòdiques i puntuals i també activitats formatives encarades a la darrera etapa professional i a la jubilació».

Aquesta combinació de prestacions econòmiques, suport social i activitats formatives fa del PPS un pro-

grama integral. No només actua quan apareix una dificultat concreta, sinó que també acompanya els professionals en diferents etapes de la seva trajectòria, incloent-hi moments de canvi o de major vulnerabilitat, com la darrera etapa professional i la jubilació.

Un dels trets distintius del programa és, precisament, la seva atenció personalitzada i confidencial. Cada cas s’estudia de manera individual per valorar quines ajudes poden correspondre i quins recursos són els més adequats en funció de la situació personal i familiar de cada metge.

Aquesta tasca recau en bona part en la treballadora social del COMG, Mariona Turet , que descriu així la seva feina dins del programa: «La meva tasca dins del programa és la d’atendre els metges i els seus familiars directes quan es troben en situació de dificultat socioeconòmica. Valoro i analitzo cada situació per determinar si poden optar a alguna ajuda del programa. En cas afirmatiu, els oriento i acompanyo en la realització del tràmit».

Deu anys d’acompanyament i protecció social

Quan una persona no pot accedir a una prestació concreta del PPS, el suport no s’acaba aquí. Tal com explica Turet, també se l’orienta cap a altres recursos disponibles de la xarxa pública, en coordinació amb altres institucions quan és necessari. Aquesta funció d’orientació i derivació reforça el paper del programa com a porta d’entrada a un acompanyament social proper i professional.

Actualment, el PPS ofereix ajudes en matèria de conciliació familiar, dependència i discapacitat, així com prestacions per a metges que es troben en situació de precarietat econòmica, entre altres. Al llarg d’aquests deu anys, el programa ha anat creixent i adaptant-se a les necessitats canviants del col·lectiu mèdic, però mantenint sempre la mateixa voluntat de servei.

El desè aniversari del PPS és, doncs, una bona ocasió per posar en valor una iniciativa que ha esdevingut un pilar del suport col·legial del COMG. Més enllà de les xifres, el programa expressa una manera d’entendre el Col·legi: no només com una institució vinculada a l’exercici professional, sinó també com un espai de proximitat, protecció i acompanyament.

Deu anys després de la seva posada en marxa, el Programa de Protecció Social continua responent a una

necessitat real i reafirma el compromís del COMG de continuar al costat dels metges i les seves famílies, especialment en els moments de més dificultat.

«Acompanyem el metge al llarg de tota la seva vida professional i l’ajudem en aquells moments de més dificultat».

Dr. Josep Vilaplana, president del COMG

«El programa ofereix prestacions periòdiques i puntuals i també activitats formatives encarades a la darrera etapa professional i a la jubilació».

Dr. Carolina Roig, coordinadora del PPS

El PPS en dades clau

Des de 2015

Programa gestionat directament pel COMG

Objectiu

Promoure la qualitat de vida i el benestar dels metges i els seus familiars directes

Què ofereix?

Prestacions periòdiques i puntuals

Ajuts per dependència i discapacitat

Suport en situacions de precarietat econòmica

Ajuts de conciliació familiar

Activitats formatives sobre la darrera etapa professional i la jubilació

Assessorament personalitzat i confidencial

Impacte anual

Prop de 200 prestacions cada any

Els usuaris del PPS valoren amb un 9,7 sobre 10 l’atenció rebuda

L'última enquesta confirma l’excel·lent valoració del tracte i l’agilitat del servei.

L'última enquesta als usuaris del Programa de Protecció Social (PPS) del COMG confirma una valoració molt alta tant dels ajuts com de l’atenció rebuda. En conjunt, les persones enquestades puntuen el servei amb una mitjana de 9,71 sobre 10, una dada que referma la utilitat del programa i el valor que els usuaris atorguen a l’acompanyament professional, la proximitat i la rapidesa en la gestió.

De les 92 persones contactades, 86 van respondre totalment o parcialment el qüestionari i 80 van fer una valoració global del servei o ajut rebut. La majoria de les respostes se situen en la franja més alta: 66 persones van puntuar-lo amb un 10 i nou de cada deu valoracions globals es mouen entre el 9 i el 10.

L’enquesta destaca especialment tres aspectes del funcionament del PPS: el tracte i l’atenció rebuts, amb una puntuació de 9,87 sobre 10; l’agilitat en la resposta, amb un 9,88, i la facilitat de tramitació, amb un 9,89. A més, totes les persones que van respondre la pregunta sobre si recomanarien el servei van afirmar que sí.

Per àmbits, la conciliació és un dels serveis més ben valorats, amb una nota global de 9,88 sobre 10, i gairebé tres de cada quatre usuaris asseguren que l’experiència ha estat millor o molt millor del que esperaven. També la dependència obté una valoració molt positiva, amb un 9,33, i destaca especialment l’acompanyament professional i personalitzat.

Pel que fa a les prestacions assistencials, la valoració general continua sent alta, amb un 9,17 sobre 10, però

és en aquest apartat on apareix el principal marge de millora detectat en l’enquesta: la percepció que l’import d’algunes prestacions econòmiques és insuficient.

En conjunt, els resultats dibuixen una conclusió clara: el PPS és percebut pels seus usuaris com un servei útil, proper i molt ben valorat, que destaca per la qualitat humana de l’atenció i per l’eficiència en la resposta.

L’enquesta en xifres

86 persones contactades

92 en agilitat de resposta

respostes totals o parcials

66

9,88/10 en tracte i atenció 9,87/10 de valoració global mitjana 9,71/10 usuaris van puntuar el servei amb un 10

EL RECOMANARIEN 100 %

Valoració per àmbits

Conciliació: 9,88/10

Dependència: 9,33/10

Prestacions assistencials: 9,17/10

La IA: una aliada per créixer i obrir nous horitzons

Saïd Hammouda Assessor informàtic del COMG

Quan vaig començar a interessar-me per la intel·ligència artificial, ho vaig fer des de la curiositat professional, però ben aviat vaig entendre que no era només una eina tecnològica, sinó un canvi profund en la manera de treballar, aprendre i relacionar-nos amb el coneixement. La conferència que vaig impartir al COMG el setembre del 2025 neix precisament d’aquesta experiència personal: descobrir com la IA pot alleugerir la càrrega de feina i, alhora, ampliar les possibilitats de les persones i les organitzacions.

En el meu dia a dia professional, la IA m’ha ajudat a automatitzar tasques repetitives, a analitzar informació amb més criteri i a prendre decisions millor fonamentades. Aquest estalvi de temps no és menor: m’ha permès dedicar més energia a allò que realment aporta valor, com l’estratègia, la formació i l’acompanyament de persones. Lluny de substituir el pensament humà, la IA m’ha obligat a pensar millor, a fer-me preguntes més rellevants i a desenvolupar una mirada crítica sobre la tecnologia.

Aquesta mateixa visió és la que he volgut transmetre en les formacions que he impartit, tant a alumnes com a professionals i treballadors del COMG. He pogut constatar com, quan s’entén bé, la IA redueix la sensació de saturació, millora l’eficiència i genera confiança davant d’un futur que sovint es percep com incert. Molts dels participants han descobert noves maneres de treballar, d’organitzar-se i fins i tot de reinventar el seu rol professional.

L’impacte no ha estat només laboral. Incorporar la IA de manera conscient també ha tingut efectes en l’àmbit personal: més temps de qualitat, menys estrès i converses més informades amb familiars i amistats sobre tecnologia, ètica i futur. La IA esdevé així una excusa per aprendre plegats i per perdre la por a allò desconegut.

Crec fermament que el repte no és si utilitzarem o no la intel·ligència artificial, sinó com ho farem. Amb criteri, amb responsabilitat i amb voluntat de créixer.

Si la fem servir bé, pot ser una eina poderosa per obrir nous horitzons, tant individuals com col·lectius, i per construir una manera de treballar més humana, eficient i conscient.

La digitalització de l’arxiu històric, a punt de ser culminada

És un ambiciós projecte iniciat fa 8 anys que preserva la memòria i la fa accessible a la ciutadania.

El Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) està a punt de culminar el projecte d’organització i digitalització integral del seu arxiu documental, una iniciativa iniciada fa vuit anys amb l’objectiu de preservar la memòria històrica de la institució i facilitar-ne la consulta. El projecte ha permès identificar, classificar i descriure el conjunt de la documentació generada pel Col·legi al llarg de més d’un segle d’activitat, des de la seva fundació l’any 1894.

Aquest procés s’ha desenvolupat de manera progressiva per fases i ha comportat un important treball de revisió, ordenació i descripció dels diferents fons documentals vinculats a la història de la institució i del col·lectiu mèdic a la demarcació de Girona. Entre aquests fons hi ha, evidentment, el del mateix Col·legi de Metges, però també documentació d’altres entitats relacionades amb l’organització professional mèdica en diferents períodes històrics.

Com a pas complementari a aquesta tasca d’organització documental, també s’ha digitalitzat una part important dels fons, amb l’objectiu de garantir-ne la preservació i facilitar-ne la consulta. La documentació digitalitzada es podrà consultar a través de l’arxiu del Col·legi accessible des del web corporatiu, una eina pensada tant per a investigadors i estudiosos de la història de la medicina com per a persones interessades a recuperar informació sobre familiars que van exercir la professió mèdica.

Un projecte per conservar i obrir el patrimoni documental

El projecte ha inclòs també la identificació i classificació d’un ampli arxiu fotogràfic amb imatges de l’activitat col·legial des de mitjans del segle xx fins a l’actualitat,

així com la catalogació d’una part de l’hemeroteca històrica del Col·legi.

A més de preservar i posar en valor el patrimoni documental del COMG, aquesta iniciativa estableix les bases per avançar en la transformació digital de la institució. En aquest sentit, el Col·legi ja ha iniciat un procés de digitalització de la seva producció documental actual, incorporant sistemes de custòdia i preservació electrònica que permetran reduir progressivament l’ús del paper en l’activitat administrativa.

Amb aquest projecte, el COMG fa un pas important per preservar la seva memòria institucional i posar-la al servei de la ciutadania, alhora que impulsa una gestió documental més moderna, eficient i adaptada als nous entorns digitals.

Preservar la memòria: l’arxiu del COMG

Joaquim Nadal ICRPC - CERCA

El passat 26 de febrer, a l’auditori del COMG es va donar a conèixer la tasca duta a terme durant uns anys per un equip extern d’experts coordinat per en Miquel Casademont amb l’objectiu d’implementar el projecte d’organització documental i arxiu digital del COM. Es tracta d’ordenar, catalogar, inventariar i digitalitzar els fons de l’Arxiu. D’aquesta manera, després de l’endreça realitzada, tota la documentació és accessible i s’hi pot navegar per tal d'interrogar-la, fer els creuaments adequats, i buscar respostes entre la informació aplegada durant més de cent trenta anys al voltant de l’exercici de la professió mèdica. De fet, hauríem de parlar de la professió mèdica organitzada com a col·lectiu.

I deixeu-me afegir que l’acte de presentació en seu col·legial va arribar com una feliç coincidència en un moment dolç dels treballs i estudis sobre història de la medicina a Girona. Em refereixo sobretot a la publicació molt recent de Lluís Coromina Verdaguer, Josep Pascual i Prats (1854-1931). Una biografia professional, científica i cultural del metge gironí (Girona, Ajuntament, 2025) i amb una vinculació molt directa i amb poques setmanes de diferència la publicació Girona: salut pública i ciutat, passat i present. Homenatge al doctor Josep Pascual i Prats. Vol 19 de les Conferències a l’Arxiu Municipal (Girona, Ajuntament, 2025), que ha coordinat el professor Joaquim M. Puigvert.

Quina és la rellevància de la feina feta? Ara coneixem a l’escala que correspon el treball realitzat amb els fons documentals del COM.

Només amb la llista general ja ens podem fer una idea de què es guarda i què podem explorar en els fons d’aquest arxiu. Les sèries més generals de la institució i les específiques de la seva evolució històrica: de Sindicado a Col·legi amb el Montepio i l’Igualatori i la Fundació Pascual i Prats —que no podia faltar-hi—i les etapes específiques de 1934 a 1938, amb el Sindicat de metges de Catalunya i la Secció de Girona del Col·legi oficial de metges de Catalunya, de 1933 a 1938.

La tasca del Col·legi supera el marc individual de cada metge i projecta una imatge de col·lectiu organitzat al servei de la comunitat i de la defensa dels interessos professionals, sempre amb una mirada atenta a les novetats científiques que es mostraven en els diferents congressos mèdics als quals assistien els membres de la Junta del Col·legi i molt singularment, durant molts anys, el primer president: Josep Pascual i Prats.

Qui gestiona importa: el cas de les EBA en l’atenció primària

Dr. Jaume Sellarès Vicepresident del COMB

Les Entitats de Base Associativa (EBA) són un model de gestió de l’atenció primària propi de Catalunya en què els professionals sanitaris, principalment metges i infermeres, assumeixen directament la responsabilitat de la gestió del seu centre de salut. Es tracta d’empreses d’economia social integrades al sistema sanitari públic que presten serveis mitjançant un contracte amb el Servei Català de la Salut.

Aquest model d’autogestió es basa en un principi senzill: l'autonomia i l’avaluació de resultats. El Departament de Salut marca els objectius i l’equip es responsabilitza del «com».

Son els professionals assistencials els responsables de la governança i presa de decisions del centre. Això implica responsabilitat directa sobre l’organització del treball, la gestió dels recursos i els resultats. Els valors del professionalisme, el compromís amb el servei públic i, especialment, l’autonomia organitzativa, afavoreixen la innovació, la flexibilitat i la capacitat de resposta a les necessitats de la població.

Els equips autogestionats mostren de manera consistent diferències respecte a la mitjana:

Menor despesa farmacèutica per pacient

Major capacitat resolutiva i menys de derivacions a altres especialistes

Nivells de satisfacció dels professionals i dels pacients superiors a la mitjana

Reducció significativa de llistes d’espera per exploracions complementàries

L’experiència de les EBA aporta una lliçó rellevant: la gestió també forma part de la pràctica clínica. Quan els equips tenen capacitat real per decidir sobre l’organització del centre, els circuits assistencials o l’ús dels recursos i assumeixen riscos, els resultats i l’eficiència milloren.

En un sistema sanitari cada vegada més complex, potser una de les innovacions més potents continua sent la més simple: confiar en el criteri i la responsabilitat dels equips que estan a primera línia de l’assistència.

Després de gairebé tres dècades d’experiència i avaluacions repetides, les EBA representen encara un model singular dins del sistema sanitari català, tot i que els professionals han demostrat abastament que amb autonomia, els resultats milloren significativament.

En un moment en què l’atenció primària afronta problemes estructurals de sobrecàrrega, manca de professionals i dificultats per innovar, l’experiència de les EBA planteja una reflexió de fons: potser no es tracta només de disposar de més recursos —que també—, sinó de donar més confiança i capacitat de decisió als equips que estan més propers als pacients i a la comunitat.

La salut explicada als infants: DIXIMED per a pediatria ja en 5 llengües!

Estopà Directora de la Càtedra Pompeu Fabra i professora de la UPF

«DIXIMED per a pediatria» és una aplicació web que recull recursos pensats per ajudar infants a comprendre el significat i l’ús de les paraules més habituals relacionades amb la salut i la malaltia. Adreçada principalment a nens i nenes —tant si estan sans com si tenen alguna afecció—, també esdevé una eina valuosa per a famílies, docents i professionals sanitaris que volen establir una comunicació més empàtica i efectiva amb els més joves.

L’any 2018, DIXIMED —recurs que té el suport del Col·legi Oficial de Metges de Girona— era monolingüe català; el 2019 es va traduir i adaptar al castellà; el 2024, amb una col·laboració amb la Universitat de Santiago de Compostel·la, s’hi va incorporar el gallec; el 2025, gràcies a la Universitat del País Basc, es va adaptar a l’euskara, i enguany hi hem afegit l’anglès. DIXIMED inclou un diccionari amb unes 400 paraules bàsiques, un atlas visual del cos humà amb més d’un centenar de termes, activitats lúdiques per reforçar el vocabulari i un mòdul específic sobre la covid-19 amb materials adaptats a diferents nivells educatius. Cada entrada del diccionari ofereix una explicació clara del significat, informació sobre l’ús, exemples contextuals i sovint indicacions pragmàtiques que ajuden a distingir entre llenguatge colloquial i especialitzat. A més, moltes definicions incorporen etimologies senzilles i aclariments culturals per desfer idees errònies, com ara que el càncer és contagiós, que la síndrome de Down és una malaltia, que l’anorèxia només afecta les nenes o que alguns termes són sinònims quan en realitat no ho són.

És remarcable el fet que la informació es pot consultar a diversos nivells i de diverses maneres: una mateixa paraula es pot buscar directament, en un llistat alfabètic, com una entrada independent o en l’explicació d’una altra paraula. També te la pots trobar en una de les activitats o dins d’una il·lustració. Així mateix, el significat de les paraules s'explica amb la definició, però també a través de diversos dibuixos fets per nens i nenes. La definició es pot llegir o es pot escoltar perquè, a més d’aprendre ciència, alhora s'aprengui llengua. Aquest 2026, els nens i nenes de l’escola Saint George’s School de Girona han posat veu a les explicacions de totes les paraules de l’anglès. Una col·laboració d’un valor pedagògic molt rellevant.

Un dels trets més innovadors de DIXIMED és la seva metodologia de construcció. El diccionari no es basa únicament en el coneixement expert, sinó que parteix del saber real dels infants. A través d’un corpus d’explicacions i dibuixos elaborats per milers d’escolars, els especialistes analitzen què saben, què confonen i quins conceptes necessiten reforç. Aquest procés, conegut com a metodologia CDR (construcció, deconstrucció i reconstrucció), permet identificar informació correcta, idees errònies i elements culturals per elaborar definicions més adequades i significatives.

Així, les definicions resultants estableixen «ponts» entre el coneixement previ dels infants i la informació científica, tal com planteja la teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausubel. També incorporen metàfores i exemples propers, sovint extrets del mateix llenguatge infantil, que faciliten la comprensió i generen complicitat cognitiva. Alhora, el diccionari anticipa dubtes, corregeix confusions freqüents —com la diferència entre varicel·la i xarampió— i ofereix pautes de salut, com recomanacions bàsiques davant d’una malaltia.

Rosa

Formar i atraure el talent

Dra. Elvira Bisbe Presidenta del CoMB

Ara mateix, Catalunya necessita metges especialistes. El desajust que hem anat acumulant, des de fa més de quinze anys, entre el nombre de metges que s’han anat jubilant i el nombre de metges que hem estat capaços de formar i incorporar al sistema de salut, era quelcom totalment previsible. Des dels col·legis de metges catalans n’havíem alertat. Som on som per manca de planificació. Però, més enllà de lamentar errors passats, el que toca ara és mirar endavant i prendre decisions basades en quines seran les necessitats futures del sistema. Sense planificació, el risc és que les tensions actuals acabin convertint-se en un col·lapse estructural.

A aquesta situació s’hi suma un altre factor determinant, i és que, en els darrers vint anys, Catalunya ha guanyat més d’un milió d’habitants. Més població i més envellida. La demanda assistencial s’ha incrementat, mentre que el nombre de places de grau de Medicina i de formació especialitzada (MIR) amb prou feines ho ha fet. Tenim poc més de 1.300 places de grau a tot Catalunya i estem formant molts metges d’altres comunitats autònomes que, en bona part, acaben tornant a casa seva. Passa el mateix amb la formació MIR. Tenim una gran capacitat d’atracció per a la formació especialitzada, però molts d’aquests metges formats com a especialistes no es quedaran a Catalunya, sinó que se n’aniran a exercir a prop del seu lloc d’origen per diferents raons, entre les quals destaca l’elevat cost de la vida a casa nostra.

La paradoxa és que necessitem metges, tenim joves preparats i amb vocació, però estem formant, amb recursos propis, molts futurs metges que, majoritàriament, no es quedaran a exercir aquí. El resultat de tot plegat és que només un terç dels nous metges col·legiats l’any passat a Catalunya s’havien format a universitats catalanes. El dèficit de metges

al nostre entorn i la necessitat urgent d’incorporar professionals, tant al sector públic com al privat, ha afavorit, els darrers anys, l’arribada de molts metges procedents de països extracomunitaris amb recorreguts formatius i professionals molt diversos, sense els quals no hi ha dubte que el nostre sistema no s’hauria sostingut.

Amb tot, si realment volem garantir que el sistema sanitari català disposa dels professionals que necessita, tant pel que fa al nombre com també al perfil competencial, hem de ser capaços de formar-los i de retenir-los. Als col·legis de metges catalans ens preocupa que l’actual sistema d’accés universitari de districte únic a escala estatal –vigent des de 2000– tingui com a conseqüència que el 40 % dels alumnes de les facultats de Medicina d’universitats catalanes públiques provinguin d’altres comunitats autònomes.

Els quatre col·legis de metges catalans compartim aquesta preocupació i és per això que, des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, hem promogut, juntament amb els degans de les facultats de Medicina del país i amb la col·laboració de matemàtics de prestigi, una proposta per reformar el sistema d’accés als graus universitaris. El president del COMG, Josep Vilaplana, ha estat un dels principals impulsors d’aquesta iniciativa que, partint de la base que el currículum de Batxillerat, les proves de selectivitat i els criteris de correcció són diferents a cada comunitat autònoma, proposa una classificació dels alumnes basada en percentils dins de cada comunitat abans de fer la classificació definitiva a escala estatal. D’aquesta manera, es corregirien biaixos que actualment estan suposant un greuge per als alumnes que han fet el Batxillerat a Catalunya a l’hora d’accedir als graus que exigeixen notes de tall més elevades, com Medicina.

Estem totalment a favor de la mobilitat dels estudiants, però un 40 % d’estudiants procedents d’altres comunitats (70 % a les universitats de Lleida i Tarragona) no és sostenible, sobretot perquè sabem que la majoria d’aquests alumnes tornen a casa un cop formats. Podem seguir apostant per augmentar les places de grau, però el que realment necessitem és formar metges motivats i arrelats per exercir a Catalunya.

23a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica

La trobada anual a Puigcerdà es va centrar en el treball en xarxa per millorar l’atenció als pacients.

La 23a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, celebrada el 18 de juliol de 2025 a Puigcerdà, va centrar-se en el valor del treball en xarxa entre professionals i organitzacions sanitàries i en l’impacte que aquest model té en la qualitat assistencial, la continuïtat, l’accessibilitat i l’optimització dels recursos. Organitzada en el marc de la Universitat d’Estiu Ramon Llull amb la col·laboració de l’Associació Universitària de Cerdanya (AUCer), la trobada va voler visibilitzar experiències que funcionen al territori i que poden ser inspiradores per a altres contextos assistencials. La inauguració va anar a càrrec de Ramon Mur, presi-

dent del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i del Col·legi de Metges de Lleida; Enric Subirats, coordinador mèdic d’AUCer; Maria Josep Puente, responsable de formació d’AUCer; Miquel Abrantes, director gerent de la Fundació Hospital de Puigcerdà, i Grégory Guibert, director general adjunt de l’Hospital de Cerdanya. La seva participació va subratllar la dimensió territorial i institucional d’una jornada que va reunir diverses experiències de col·laboració en diferents àmbits del sistema de salut.

Una mirada compartida als reptes del sistema

La conferència inaugural, presentada pel president del COMG, Josep Vilaplana, va anar a càrrec de Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que va abordar l’impacte dels consorcis i xarxes de col·laboració en la recerca en salut. Samitier va explicar com el treball en xarxa amb centres de recerca, universitats, empreses i institucions forma part de l’ADN de l’IBEC des de la seva creació, l’any 2005, i és clau per impulsar projectes innovadors amb impacte real en salut.

De la gestió clínica a la integració assistencial

La primera taula rodona, «El treball en xarxa des de la gestió clínica», va ser moderada per Anna Carreras, directora clínica d’Urgències de l’Hospital Germans Trias i Pujol i vocal de la Junta de Govern del CoMB. Hi van intervenir Elisabet Descals, Xènia Acebes, Mireia Llonch i Núria Casalé, que van reflexionar sobre com integrar de manera estratègica la mirada en xarxa dins del sistema sanitari.

Elisabet Descals, directora assistencial d’Atenció Primària i a la Comunitat de l’ICS, va defensar el paper central de l’atenció primària com a eix vertebrador del sistema, per la seva proximitat al pacient i la seva

capacitat de connexió amb els serveis sanitaris i socials. Xènia Acebes, directora assistencial de l’Hospital de Sant Pau, va presentar diferents experiències de xarxes clíniques en què participa el centre, com la de cardiologia a l’eix de la C-16 o iniciatives compartides amb l’Hospital Dos de Maig en l’àmbit geriàtric i en serveis mancomunats. Mireia Llonch, directora operativa per a la transformació de l’atenció intermèdia, va destacar la necessitat d’un model més transversal que reforci la presència de recursos experts en geriatria i cures pal·liatives a tots els nivells assistencials. Finalment, Núria Casalé, directora d’operacions del SEM, va explicar com la coordinació entre serveis és essencial en l’atenció continuada i va destacar experiències com la taula de fragilitat compartida entre el SEM i equips de geriatria.

Experiències des de l’atenció primària

La segona taula, «Experiències de treball en xarxa des de l'Atenció Primària», va ser presentada per Beatriu Bilbeny, metgessa de família i vocal de la Junta de Govern del CoMB. S’hi van exposar diverses iniciatives adaptades a diferents territoris i recursos, algunes vinculades als Centres de Salut Integral de Referència (CSIR) sorgits a partir de la iniciativa CAIROS del Departament de Salut.

Marta Serrarols, metgessa de família de l’EAP Vic Sud, va presentar el model d’atenció primària amb integració social, basat en lideratges compartits, go-

vernances locals i treball conjunt amb ajuntaments, entitats i xarxes comunitàries. Des de Lleida, José María Palacín, metge de família de l’EAP 11 de Setembre, va explicar el model COMFIA-UBA3, que incorpora la figura de l’administratiu dins la unitat bàsica assistencial per millorar l’accessibilitat i reduir la burocràcia.

A Girona, Ester Fages, gerent d’Atenció Primària i a la Comunitat de l’ICS, va exposar una experiència de col·laboració entre l’atenció primària i l’hospitalària per millorar el diagnòstic precoç de l’apnea obstructiva del son, amb resultats rellevants en la detecció de casos i en la reducció de la llista d’espera per a proves diagnòstiques. Finalment, Lydia Orselli, cap d’Atenció a l’Usuari de l’EAP Sardenya, va presentar la figura de l’assistent clínic, un perfil incorporat als equips per millorar la gestió d’agendes, l’actualització de la informació clínica i el seguiment dels pacients.

Xarxes en àmbits assistencials específics

La tercera taula, «Experiències de treball en diferents àmbits assistencials», va ser moderada per Maria Chiné, pediatra de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus i vicepresidenta del COMLL.

Òscar Bernadich, director assistencial de l’Hospital de Berga, va explicar el projecte Critic.CAT, que connecta telemàticament el servei d’urgències de Berga amb l’UCI d’Althaia-Manresa per apropar l’atenció intensiva al pacient crític del Berguedà. Laia Llobera, de l’Institut Català d’Oncologia, va presentar el model d’atenció oncològica en xarxa a la Metro Nord, que connecta l’ICO amb hospitals del territori per compartir professionals i coneixement. Gemma Férriz, metgessa de família del Consorci Sanitari Integral i vocal de la Junta de Govern del CoMB, va abordar la integració en docència i la necessitat de formar professionals preparats per treballar en entorns col·laboratius. Finalment, Mònica Povedano, neuròloga de Bellvitge-IDIBELL i vocal de la Junta de Govern del CoMB, va exposar la Xarxa de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) impulsada a la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’ICS, que busca apropar l’expertesa del terciarisme a

l’atenció primària i al territori.

Més enllà de l’assistència

La jornada també va incloure la conferència «Trencant el sostre de vidre: el cas clínic de les dones en la ciència», a càrrec de Marta Aymerich, metgessa i directora de l’eHealth Center de la UOC, presentada per la presidenta del CoMB, Elvira Bisbe.

Posteriorment, l’expresident del CoMB Jaume Padrós va presentar l’escriptor i periodista Màrius Serra, encarregat de la conferència de cloenda «Acronímia: el joc de la sigla».

L’acte de cloenda va reunir Joan Manel Serra, alcalde de Puigcerdà; Ramon Vilar, secretari general de la Universitat Ramon Llull; Jaume Sellarès, vicepresident del CoMB, i Maria Àngels Terrones, presidenta d’AUCer.

Al llarg de la jornada va quedar clara una idea compartida: davant uns reptes de salut cada vegada més complexos, compartir coneixement, circuits i recursos és essencial per avançar cap a un sistema sanitari més coordinat i centrat en les persones.

Beca e-health COMG

El projecte becat el 2025 utilitza xarxes neuronals i tècniques de deep learning per anticipar ingressos hospitalaris i millorar la planificació dels recursos assistencials

La Beca e-Health COMG corresponent al 2025 s’ha concedit al projecte «Predicció d’ingressos hospitalaris amb xarxes neuronals – Optimització de recursos i millora en la sostenibilitat i planificació», una iniciativa orientada a desenvolupar eines basades en intel·ligència artificial per millorar la gestió hospitalària. L'equip de metges que ha desenvolupat aquest projecte està format pels doctors René Robles Cedeño, Pau Jordi de Jesús Bras i Carla Xifra Esser.

El projecte proposa la creació d’un model predictiu capaç d’anticipar la demanda d’ingressos hospitalaris mitjançant l’anàlisi de grans volums de dades i l’ús de xarxes neuronals i tècniques de deep learning. L’objectiu és identificar patrons que permetin predir amb antelació possibles increments en l’ocupació hospitalària i facilitar així una millor planificació dels recursos assistencials.

Disposar d’aquest tipus d’eines pot contribuir a millorar la gestió dels centres sanitaris, ja que permetria ajustar amb més precisió la planificació de llits, equips professionals i circuits assistencials. D’aquesta manera, es podrien reduir situacions de saturació i millorar la capacitat de resposta del sistema en períodes d’alta demanda.

«El projecte identifica patrons que permeten predir amb antelació possibles increments en l’ocupació hospitalària, facilitant una millor planificació».

El projecte també planteja la integració de diferents fonts d’informació, com dades hospitalàries i altres

factors rellevants que poden influir en l’activitat assistencial. Aquesta combinació permetria construir models predictius més precisos i útils en entorns hospitalaris reals.

La iniciativa s’inscriu en un context en què l’anàlisi avançada de dades i la intel·ligència artificial estan adquirint un paper cada vegada més rellevant en la planificació i la gestió dels serveis de salut. Eines d’aquest tipus poden facilitar la presa de decisions i contribuir a una utilització més eficient dels recursos disponibles.

Un impuls a la recerca en salut digital

La Beca e-Health COMG és una iniciativa del Collegi Oficial de Metges de Girona destinada a impulsar projectes de recerca i innovació en l’àmbit de les tecnologies aplicades a la salut.

Creada l’any 2018, la convocatòria s’ha consolidat com l’ajut més important que concedeix el Col·legi en l’àmbit de la recerca i la innovació. La beca atorga fins a 12.000 euros i té com a objectiu promoure projectes que integrin coneixement clínic i tecnològic i que puguin generar un impacte real en la pràctica assistencial i en l’organització dels serveis sanitaris.

La convocatòria es desenvolupa en col·laboració amb el Campus Salut de la Universitat de Girona (UdG) i la Fundació Pascual i Prats, amb la voluntat d’afavorir la col·laboració entre professionals assistencials de les comarques gironines i grups de recerca universitaris.

En aquest sentit, un dels requisits de la beca és que almenys un dels investigadors principals del projecte estigui col·legiat al COMG, fet que reforça el vincle entre la institució col·legial, el sistema sanitari i l’àmbit acadèmic.

A través d’aquesta iniciativa, el Col·legi Oficial de Metges de Girona vol contribuir al desenvolupament de solucions innovadores que aprofitin el potencial de les tecnologies digitals per millorar l’atenció sanitària i l’eficiència del sistema.

En un moment en què la digitalització i l’anàlisi de dades estan transformant el model assistencial, la Beca e-Health COMG representa una aposta per impulsar projectes que explorin noves aplicacions de la tecnologia en l’àmbit sanitari i que ajudin a afrontar els reptes presents i futurs del sistema de salut.

La Beca e-Health COMG promou projectes que integren coneixement clínic i tecnològic per millorar l’atenció sanitària i la gestió dels serveis de salut.

Beques MIR 2025

Són ajudes anuals per a la rotació de metges i metgesses residents de la Universitat de Girona en algun hospital estranger de referència Beques

Becat/da

Dra. Núria Querol Cabau, resident de Psiquiatria.

Dra. Judith Luquin Company, resident de Cirurgia General i Aparell Digestiu.

Dra. Ana Ribera Montserrat, resident d'Oncologia Mèdica.

Dr. Aniol Solés Gimbernat, resident d'Angiologia i Cirurgia Vascular.

Dra. M Alexandra Bertran Sueiro, resident de Medicina Familiar i Comunitària.

Dra. Laia Tarré i Farré, resident de Medicina Intensiva.

Dr. Ignasi Bellavista Crespo, resident de Cardiologia.

Estada de Formació

Black Dog Institute de Sydney, Austràlia

IRCCS Policlínico San Donato, Department of Coloproctology and pelvic floor surgery. San Donato Milanese, Milà, Itàlia

Gustave Roussy Hospital de Villejuif, París, França

Hospital Sant Thomas de Londres, Regne

Centre d'Atenció Primària Viksäng, Irsta Nävarden, Västeras, Suècia Banc Sabadell

Royal Brompton Hospital de Londres, Regne Unit Banc Sabadell

Sanit Bartholomew's Hospital de Londres, Regne Unit

Caixa d'Enginyers

Experiències MIR

Black Dog Institute, Sydney (Austràlia)

Dra. Núria Querol Cabau, Resident de Psiquiatria

L’estada al Black Dog Institute m’ha permès ampliar els meus coneixements en l’àmbit de la psiquiatria més enllà de la pràctica habitual al nostre país, especialment en la recerca i la innovació en el tractament del trastorn depressiu resistent. He pogut aprofundir en l’abordatge amb teràpia electroconvulsiva i en les noves línies de recerca amb psilocibina i MDMA, i conèixer de primera mà com s’implementen aquests tractaments i quins protocols de recerca i ètica clínica se segueixen a nivell internacional. També he après a analitzar amb més rigor la metodologia dels estudis i a sintetitzar la informació científica per transmetre-la de manera clara i comprensible. En conjunt, ha estat una experiència altament formativa i inspiradora, que m’ha ajudat a ampliar la meva visió sobre la psiquiatria moderna i a adquirir eines metodològiques i clíniques de gran utilitat.

CAP Viksäng–Irsta Närvården, Västerås (Suècia)

Dra. M. Alexandra Bertran Sueiro, Resident de Medicina Familiar i Comunitària

Aquesta rotació m’ha permès conèixer de manera directa el funcionament del sistema sanitari suec i aprofundir en un model d’atenció primària fort, estructurat i central dins del sistema. L’experiència m’ha aportat un aprenentatge rellevant en l’àmbit clínic, organitzatiu i conceptual, i m’ha ajudat a entendre millor el valor del temps clínic protegit, de la coordinació interdisciplinària i de la definició clara dels rols professionals. També m’ha ofert una perspectiva comparativa molt enriquidora entre el model suec i el català, identificant diferències significatives però també oportunitats de millora aplicables al nostre entorn, especialment en la protecció del temps assistencial, l’optimització de rols i la corresponsabilitat del pacient. En conjunt, aquesta experiència ha representat una millora substancial en la meva formació com a metgessa de família i m’ha proporcionat una visió més global, preventiva i sostenible de la salut.

Els testimonis

Beca Joan Bruguera

Aquesta és la beca més antiga de Girona. Es va crear l'any 1964, en instituir-se la Fundació Joan Bruguera, una de les més antigues de Catalunya.

Lliurades anualment per la Fundació Joan Bruguera —formada per l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i el COMG—, estan dotades amb un total de 12.000 euros destinats a formació mèdica.

El beneficiari de l’any 2025 ha estat el doctor Frank Arnulfo Fernández Zamora, que ha obtingut una rotació a l’Hospital Saint Mark’s – The National Bowel Hospital, a Londres, per formar-se en el camp de la cirurgia

Beques COMG Ajuda

La convocatòria 2025 s’ha resolt a favor dels següents projectes de cooperació sanitària vinculats a col·legiats a partir del 0,7 % del pressupost anual del COMG.

1.

Organisme: Amb Les Teves Mans

Projecte: Drets bàsics Kekuta Kunda (Gàmbia).

Amb Les Teves Mans fa temps que dona resposta a la comunitat de Kekuta Kunda (Gàmbia), amb la que mantenen una relació de fa set anys, per donar resposta a una problemàtica educativa, sanitària i social. Amb Les Teves Mans ha ofert un terreny de 1500 metres per construir dispensari, escola, casa per a mestres i espai per allotjar a voluntaris.

2. Organisme: Girafra

Projecte: Projecte de cooperació mèdica a Emorogi (Kenya). La Fundació Girafra (Girona per Àfrica), juntament amb altres entitats, ha endegat un projecte a Emorogi, un poble proper a Tanzània, a 2.200 metres d’alçada. Amb la tasca portada a terme per aquestes entitats s’ha procurat atenció mèdica i dental a la població i s’han construït dues aules i espais d’esport i joc per als infants.

3. Organisme: Kemonïk ONG

Projecte: Prevenint la desnutrició infantil entre famílies supervivents de violència de gènere a San Lucas Tolimán - 2a fase (Guatemala). Kemonïk , a través del projecte FIEL (Famílies, independència, educació i llibertat) lluita perquè les famílies supervivents de violència de gènere o intrafamiliar a San Lucas Tolimán puguin tenir l’oportunitat de donar un futur als seus fills, amb nutrició adequada, tractaments mèdics i escolarització.

4. Organisme: Salut Empordà Cooperació

Projecte: Formació i suport al Poste de Sante de Dimar Wallo en esterilització i mesures universals (Senegal).

L’objectiu del projecte de Salut Empordà Cooperació és millorar els serveis que s’ofereixen als consultoris de Sante de Dimar Wallo, oferint una formació sobre higiene de mans, neteja i esterilització del material quirúrgic als agents de salut del consultoris.

5. Organisme: ONG Amics de Boulembou

Projecte: Detecció i tractament de l'anèmia infantil i en dones embarassades a Boulembou (Senegal).

L’ONG gironina Amics de Boulembou segueix amb el seu projecte per millorar la detecció i el tractament de l’anèmia en infants i dones embarassades al poble de Boulembou, al Senegal, amb nous recursos i formacions.

6. Organisme: ONG Be Artsy

Projecte: Salut menstrual i lluita contra la discriminació de les dones per tenir menstruació lluitant contra la tradició Chhaupadi, rato baltin al poblat de Kalekanda (Nepal).

L’ONG Be Artsy lluita contra els tabús entorn la menstruació al Nepal amb jornades divulgatives, formatives i en contra de la discriminació de les dones pel fet de tenir el període. En aquest cas, la beca va destinada a un projecte al poblat de Kalekanda.

7. Organisme: Associació Coumba Kande pel desenvolupament rural

Projecte: Projecte de subministrament de medicaments essencials al post de salut d'Ibrahima Nima - Regió de Kolda (Senegal).

L’associació Coumba Kande pel Desenvolupament Rural està formada per persones senegaleses i catalanes que treballen per a la millora de la qualitat de vida dels habitants d’aquesta població del sud del Senegal.

8. Organisme: Fundació Resilis

Projecte: Infància en risc, prevenció de la desnutrició infantil (Guatemala).

Un projecte de cooperació que té com a objectiu reduir la malnutrició infantil a la regió de Totonicapán (Guatemala). La seva implementació consisteix a enfortir i millorar les capacitats de la Unitat de Malnutrició de l’Hospital de Totonicapán.

9. Organisme: Associació per al desenvolupament agrícola de Kuwonku i el seu districte

Projecte: Enfortiment del sistema de salut local a Kuwonku. Construcció i planificació d'un centre hospitalari. Kuwonku (Gàmbia). El principal objectiu d’aquesta associació és millorar la qualitat de vida dels habitants de Kuwonku i de la comarca, amb la premissa que tots els projectes siguin a la llarga autosostenibles. Amb aquesta voluntat, s’està construint el nou centre sanitari al municipi.

Altres beques COMG

Aquest 2025 s’ha becat el millor TFG de protocol mèdic i la millor comunicació dins la jornada de cloenda de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques.

El COMG ha lliurat, per segon any, el Premi al Millor TFG de Protocol Mèdic en el marc de la 12a promoció del Grau de Medicina de la Universitat de Girona. La guanyadora ha estat Laura Riera Ribas.

En el marc de la XL Jornada de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Girona , el COMG va premiar tres projectes com les millors comunicacions en medicina:

«Els museus com a espais de salut: disseny i avaluació de l'efectivitat d'una intervenció d'arts en salut per millorar la qualitat de vida i la capacitat funcional respecte el dolor de persones amb fibromiàlgia» de Judit Ferragutcasas.

«Estudi descriptiu sobre les característiques dels pacients amb aïllaments microbiològics d'enterococ resistent a la vancomicina» d’Òscar de la Olla.

«Millora de l'Atenció a la Complexitat a l'EAP Anglès» de Carla Reyes.

Els premis estan dotats amb 500 € cadascun.

Institut de Formació Mèdica i Lideratge

Belén Romero Gerent de l’IFMIL

L’institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) ha posat en marxa durant el curs 2025-2026 l’itinerari formatiu «Competències i habilitats per a l'exercici en els primers nivells assistencials» un programa de 150 hores dissenyat especialment per a metges i metgesses que volen treballar als Equips d'Atenció Primària (EAP) i als Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) del Sistema Sanitari de Catalunya. L’objectiu del curs és facilitar als professionals l’actualització de coneixements clínics i oferir-los informació específica sobre l’exercici professional dins el nostre sistema sanitari.

L’Institut de Formació Mèdica i

Lideratge impulsa un itinerari formatiu transversal per millorar l’atenció mèdica als primers nivells assistencials.

Aquest programa formatiu és fruït d’un acord amb el Departament de Salut i s’emmarca en el desplegament del model d’atenció integrada social i sanitària a Catalunya, una estratègia prioritària del Departament orientada a oferir una atenció més coordinada, centrada en la persona i adaptada a les necessitats dels col·lectius més vulnerables.

Amb un enfocament molt pràctic, el curs de l’IFMiL ha proporcionat als professionals les competències clíniques, comunicatives i organitzatives necessàries

per resoldre els problemes de salut més freqüents a la comunitat, treballar en equip i oferir cures integrals i centrades en el pacient als primers nivells d’atenció. El programa inclou també cursos d’actualització en protocols d’emergència, gestió de situacions crítiques i comunicació efectiva amb pacients i famílies, tres àmbits especialment rellevants en el context actual.

Les sessions presencials del curs han comptat amb tallers de Suport Vital Immediat, de cirurgia menor i

d’ecografia —entre altres activitats pràctiques—, que han permès als participants posar en joc habilitats essencials per millorar tant l’eficiència clínica com la qualitat en el tracte amb el pacient. En la primera edició del curs, que s’ha realitzat entre setembre de 2025 i abril de 2026, s’han format prop de 70 metges. L’itinerari ha comptat amb una segona edició, iniciada el mes de febrer, per a 300 de metges de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Aquest acord entre l’IFMiL i el Departament de Salut expressa una voluntat compartida d’alinear la formació continuada dels metges amb les necessitats es -

tratègiques del sistema sanitari. D’una banda, l’IFMiL aporta una estructura pedagògica i metodologies innovadores pensades per a la pràctica clínica actual. De l’altra, el Departament de Salut situa aquesta formació dins d’un marc que busca transformar la manera com s’ofereix l’atenció sanitària i social a la població.

El programa Upro: formació en competències digitals per a la professió mèdica

Els Col·legis de Metges de Catalunya s’han adherit al Programa Formatiu en Competències Digitals i Intel·ligència Artificial aplicat a la medicina que han impulsat la Organización Médica Colegial (OMC) i Unión Profesional, gràcies a la concessió d’un fons NextGenerationEU. L’IFMiL ha coordinat la formació dels quatre col·legis de metges de Catalunya, que han sumat un total de 2.000 metges col·legiats inscrits al programa.

La Intel·ligència artificial en medicina, la salut digital i telemedicina, les eines de comunicació i de treball col·laboratiu, el Big Data, l’anàlisi de dades sanitàries, la comunicació digital, la ciberseguretat i la telemedicina són algunes de les competències digitals en què s’ha centrat el programa i que ajudaran els metges a exercir en un entorn clínic cada cop més digitalitzat.

Cursos que et poden interessar

Durant el 2025, el COMG ha posat a l’abast dels col·legiats cursos de català i anglès, així com cursos específics per a metges jubilats o a punt de fer-ho, a través del PPS.

Els cursos de català, 100 % finançats i online, han estat impartits pel Consorci de Normalització Lingüística (CPNL). Existeixen cursos adaptats a diferents nivells i els col·legiats compten amb inscripció preferent.

Els cursos d’anglès, organitzats per l’escola d’idiomes EICA de Girona, són online, parcialment finançats i amb dos nivells: bàsics i intermedis.

Per altra banda, per al col·lectiu de sèniors, durant el 2025 el PPS va organitzar cursos destinats a metges jubilats o en procés d’estar-ho, sobre diferents matèries: eines digitals, a càrrec de Hammouda — amb l’objectiu d’avançar en el coneixement de l’entorn tecnològic—, cursos de preparació per a la jubilació i un taller de memòria.

CURSOS DE CATALÀ

CURSOS D’ANGLÈS NIVELL BÀSIC I INTERMEDI

CURS D'EINES DIGITALS

CURS DE PREPARACIÓ A LA JUBILACIÓ

La Promoció de la Salut

Aquest 2025 el projecte segueix treballant per sensibilitzar tots els companys col·legiats en la introducció de la Promoció de la Salut a la respectiva tasca assistencial.

El Grup de Treball de Promoció de la Salut del COMG es va constituir l’any 2014 a instàncies de Dipsalut, amb l’objectiu d’introduir i treballar la promoció de la salut entre els companys col·legiats per incorporar-la a la pràctica clínica i, també, fer-la arribar a la població general. Més tard, aquest grup es va integrar a un grup interdisciplinari més gran: el Grup de Professionals de la Salut de Girona, en col·laboració amb altres col·legis professionals de l’àmbit sanitari.

Activitats del grup col·legial del COMG

• Reunions de treball

- S’han realitzat 12 reunions online i una presencial. A l’ordre del dia sempre hi ha un espai d’intercanvi d’informació de les activitats que realitzen els membres en els respectius grups de treball interdisciplinari i també de valoració de les eines de què es disposa per sensibilitzar el col·lectiu mèdic en l’ús de la promoció de la salut en la seva pràctica professional i personal. Aquest any hem incorporat idees de la metodologia sociocràtica a les reunions del grup.

- S’ha assistit a 11 reunions del grup coordinador, format pels representants dels 9 col·legis que han integrat el Grup de professionals per la PS de Girona durant aquest any.

• Assistència i participació a jornades i congressos

- Participació en el comitè organitzador i en la presentació d’una comunicació de la Jornada de PS de la Regió Sanitària de Girona organitzada per la Càtedra de PS de Girona, que va tenir lloc el 27 de febrer de 2025.

- Participació com a ponent a la I jornada de Teràpia ocupacional: una atenció integral a la Regió Sanitària de Girona, realitzada a Salt el 26 d’abril de 2025 i organitzada pel Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya.

- Participació com a ponent en la sessió «Promoció de la Salut al Parc Hospitalari» realitzada en el marc de les Sessions Generals Hospitalàries 24/25 de l’hospital Santa Caterina, que va tenir lloc el 20 de maig.

• Formació

- Assistència a la conferència «Descobreix el poder de la Intel·ligència Artificial!» realitzada el 25/09 a l’auditori del COMG per part de Saïd Hammouda.

- Assistència al Webinar Presentació de l’Escola de

Salut Catalana, organitzat per la Càtedra de Promoció de la salut, que tingué lloc el 15 d’octubre.

- Assistència a la Jornada Salut i Mar organitzada per ICS, Fundació Salut Empordà, Associació Som Mar, UdG i UB i celebrada el 28 de novembre a Llançà.

• Activitats del grup COMG al Grup Interdisciplinari

- Col·laboració amb 2 entrades per al blog del grup «Professionals per la PS».

- Participació en les diferents línies de treball del Grup de Recerca.

- Participació en diferents formacions realitzades pel grup d’actius en salut.

· Taller «Canviem la visió cap a la Salut» en el context de les jornades tècniques de l’Institut S’Agulla de Blanes, realitzat el 09 d’abril.

· Curs de formació de formadors: «Sensibilització en PS. Identifiquem actius». Realitzat el 18 i 19 d’octubre.

· Participació en el mòdul de Salut Pública amb l’alumnat de 4t curs del grau de medicina de la UdG, mitjançant la realització del taller «Mapejant actius per generar salut» en una nova versió molt

més gamificada que s’ha treballat aquest any i que està previst oferir a tots els col·legis participants en el grup de Professionals per la PS de Girona.

- Col·laboració en la realització de la presentació del llibre La meva metgessa m’engega a passeig de la Dra. Montserrat Romaguera (25 de setembre) en el context del cicle literari, enguany organitzat per part del Grup Interdisciplinari.

- Organització de l’activitat de Qi Gong que es va realitzar el 13 de desembre com un dels tastets d’activitats salutogèniques —oberts a tots els col·legiats— que s’ofereixen des del grup.

Aquest any, el grup de treball del COMG s’ha seguit enfocant principalment en els projectes interdisciplinaris amb l’objectiu de trobar una manera de revertir tot aquest coneixement molt més ric, justament gràcies a aquesta transversalitat, en els professionals del nostre col·legi interessats a incorporar la Promoció de la salut al seu dia a dia.

En aquest context, les persones que estem col·laborant en aquest grup som una metgessa en el grup de Difusió i Xarxes, tres metgesses en el grup de Recerca, dues metgesses en el grup d’Actius i una metgessa en el grup d'Aliances.

El Grup del PS cerca col·laboradors!

Aquest grup està obert a qualsevol professional collegial del COMG que tingui ganes de treballar per tal que la Promoció de la Salut s’entengui com una part de la nostra tasca assistencial. En aquest sentit, du-

rant el 2025 el Grup va fer una crida als col·legiats i col·legiades per cercar nous col·laboradors, concretament en els àmbits de la difusió TIC i Recerca en Promoció de la Salut, així com per a «Actius en Salut».

Integrants del Grup de Promoció de la Salut del COMG:

- Montse Lloveras Clos (coordinadora)

- M. Antònia Bonany Pagès

- Eva Fontdecaba Rigat (fins febrer)

- Anna González Bachs

- Susana Mota Casals

- Carolina Roig Buscató (fins abril)

- Ferran Campillo López

- Marta Heras Darné (des de juliol)

- Silvia Saura Sanjaume (des de setembre)

- Mercè Salvans Sagué (des de novembre)

La meva metgessa m'engega a passeig

La Dra. Montserrat Romaguera Bosch va presentar el llibre en un acte del cicle literari organitzat pel Grup de Professionals de la Promoció de la Salut de Girona.

L’activitat física és una de les mesures més senzilles, accessibles i eficaces per millorar la salut i prevenir malalties. Amb aquesta idea de fons, la Dra. Montserrat Romaguera Bosch va protagonitzar una nova sessió del cicle literari del Grup de Professionals de la Promoció de la Salut de Girona, amb la presentació del seu llibre La meva metgessa m’engega a passeig. Activitat física: salut low cost.

L’acte va posar sobre la taula la necessitat de fomentar hàbits de vida actius en una societat cada vegada més sedentària. Durant la trobada, també es va parlar sobre com motivar aquelles persones que no practiquen activitat física regularment i sobre la importància d’adaptar l’exercici a la realitat de cada persona.

Metgessa del CAP de Sort i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, Montserrat Romaguera va plantejar el llibre com una guia pràctica i entenedora per incentivar la població a moure’s més. L’obra

repassa els beneficis de l’activitat física a totes les edats, analitza per què es fa poc exercici, proposa maneres d’iniciar-se tant en l’esport com en l’activitat quotidiana i ofereix recomanacions per minimitzar riscos.

El llibre va rebre, a més, el Premi Jaume Aiguader i Miró 2024 de divulgació i educació sanitàries, un reconeixement que atorga l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

«L’activitat física és bona per prevenir malaties».

La tresoreria col·legial

Els comptes consolidats del 2024 donen un resultat positiu i estan a disposició de la col·legiació a www.comg.cat

El Col·legi Oficial de Metges de Girona publica anualment, en aquest informe, els seus comptes consolidats i aprovats a l’assemblea general del 2024, que va ser presencial. Els comptes estan a disposició de la col·legiació al web comg.cat

El COMG va tancar el 2024 amb un resultat positiu de 213.317,19 euros. El compte de resultats que s’adjunta

detalla les partides més importants per grups, d’on destaquen les despeses de personal, les despeses necessàries per al COMG per desenvolupar la seva activitat diària i les amortitzacions de les seves instal·lacions.

Els col·legiats poden consultar els comptes auditats del 2024 a la zona privada del web del COMG, on trobaran la informació en detall.

EXERCICI 2024

112.483,83

237.834,01

- Total ingressos (Resultat explotació) - Total despeses

X Premis Bonastruc ça Porta

Reconeixen, en el seu desè aniversari, el Servei d’Urgències del Trueta i, ex aequo, la pediatra Imma Sau i la cardiòloga pediàtrica Àngels Puigdevall.

El Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) va commemorar el 2025 el desè aniversari dels Premis Bonastruc ça Porta a la trajectòria professional mèdica, una fita que va refermar la consolidació d’aquests guardons com el reconeixement anual de la institució. L’acte, celebrat a l’Auditori de Girona – Palau

de Congressos i conduït pel periodista i escriptor Martí Gironell, va reunir més de 200 persones en una edició especialment significativa, tant pel simbolisme de la desena convocatòria com pel perfil dels professionals i equips distingits.

Servei d’Urgències de l’Hospital

Trueta

El COMG va reconèixer el Servei d’Urgències de l’Hospital Trueta per la seva capacitat d’innovació, la seva aposta pel treball en equip multidisciplinari i la seva vocació de millora constant. Es tracta d’un servei de referència per als habitants del Gironès i el Pla de l’Estany i, alhora, de l’únic dispositiu de la Regió Sanitària de Girona per als pacients que necessiten assistència especialitzada d’alta complexitat.

Amb un equip multidisciplinari de més de 150 professionals i una estreta col·laboració amb altres especialitats, el Servei va consolidar un model assistencial basat en l’atenció integral, la qualitat i l’eficiència. Entre les iniciatives reconegudes hi ha el Trauma Team, per a l’abordatge multidisciplinari del pacient traumàtic greu, i la Unitat d’Hospitalització a Domicili, posada en marxa a finals de 2023 per oferir una assistència especialitzada centrada en el pacient, segura i eficient. La cap del Servei, la Dra. Àngels Gispert, va recollir un guardó que posava en valor la tasca col·lectiva d’un equip essencial per al sistema sanitari gironí.

Dra. Imma Sau

El Premi Bonastruc ça Porta, concedit ex aequo, també va distingir la Dra. Imma Sau per la seva trajectòria com a pediatra i per la seva defensa incansable dels drets de la infància i de les dones. Després d’especialitzar-se en Pediatria el 1987, va desenvolupar la seva tasca assistencial a Banyoles, Olot i des del 2005, al CAP de Santa Coloma de Farners.

Més enllà de la seva feina com a metgessa, la Dra. Sau es va convertir en un referent a Catalunya en la lluita contra la mutilació genital femenina. Des de l’any 2000 va impulsar accions de prevenció en aquest àmbit i va introduir entre els professionals de l’ICS el document Compromís informat d’evitació de la mutilació genital femenina. També va viatjar a Gàmbia, el Senegal i Mali per treballar amb dones afectades i va participar en la formació i sensibilitza-

ció de professionals sanitaris, així com en protocols d’atenció a infants immigrants i davant la mutilació genital femenina. El COMG va reconèixer així una trajectòria mèdica i humana marcada pel compromís social i per la defensa dels drets humans.

Dra. Àngels Puigdevall

El COMG també va premiar ex aequo la Dra. Àngels Puigdevall per la seva visió avançada de la pediatria i per la seva vocació i compromís amb la professió i amb els pacients. Especialista en Cardiologia Pediàtrica formada a la Vall d’Hebron, va ser una figura clau en l’impuls d’aquesta disciplina a les comarques gironines.

Va iniciar la Cardiologia Pediàtrica al Trueta dins del Servei de Pediatria, on va desenvolupar 33 anys de trajectòria professional i va mantenir al llarg de tota la seva vida laboral una vinculació continuada amb el servei de Cardiologia Pediàtrica de la Vall d’Hebron. Paral·lelament, també va exercir com a pediatra a l’Àrea Bàsica de Salut de Salt. Doctora des del 1993 amb una tesi sobre factors de risc cardio -

vascular en població infantil sana de la província de Girona, l’any 2005 va rebre el Premi a l’Excel·lència Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Amb aquest guardó, el COMG va voler reconèixer una carrera pionera i exemplar al servei de la salut infantil.

10 anys de premis

de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital Trueta. Servei de Ressonància Magnètica de la Clínica Girona. Dr. Joan Clos, pediatra.

Xarxa de Salut Mental i Addiccions de la Regió Sanitària de Girona (IAS). Grup d’Investigació en Salut Vascular de Girona. Dr. David Genís i Batlle, neuròleg.

Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona Dra. Josepa Almirall i Banque, pediatra del CAP de Vila-roja a Girona durant 34 anys. Dr. Àngel Vines-Miralpeix, fundador de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Trueta.

Servei de Cardiologia Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta (ICS) – Hospital Santa Caterina (IAS). Unitat d’Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona (UERCG). Dr. Josep Capdevila i Vila, metge rural. 2019

Servei

10 anys de premis

2020

Als metges hospitalaris, per lluitar contra la COVID des de primera línia. Als metges de primària, per ser el mur de contenció de la malaltia. Als voluntaris, pel seu compromís amb la professió i amb les persones.

2022

Servei de Neurologia Trueta – Santa Caterina. El Dr. Ramon Sans, nefròleg. El Dr. Antoni Beltran, metge de capçalera i geriatre.

Dr. Miquel Carreras Massanet, gerent de la Regió Sanitària de Girona del 2016 al 2023. Ester Celda, directora de l'Hospital d'Atenció Intermèdia Bernat Jaume de Figueres. Dr. Josep Lloveras Vives, metge traumatòleg.

2021

Servei de Medicina Interna de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa. L’Institut de Diagnòstic per la Imatge – IDI Girona. Dr. Rafel Cubí, metge de família. Dr. Enric Juncà, ginecòleg.

2023

Servei de Neurocirurgia de l’Hospital Josep Trueta. Dr. Enric Llistosella Llach, dermatòleg. Dr. Gabriel Coll de Tuero, metge de família.

Servei d’Urgències de l’Hospital Trueta. Dra. Imma Sau, pediatra. Dra. Àngels Puigdevall, cardiòloga pediàtrica. 2025

L’OMEGI

L’Orquestra de Metges de Girona reforça el vincle entre medicina i música amb actuacions en espais institucionals, culturals i solidaris al llarg del 2025.

L’Orquestra de Metges de Girona (OMEGI) ha consolidat durant el 2025 la seva presència dins la vida cultural i institucional del COMG amb una agenda intensa i diversa que ha combinat concerts en auditoris i teatres, participació en actes col·legials i actuacions en hospitals i espais assistencials. L’orquestra s’ha convertit així en un dels projectes més singulars de la dimensió cultural del Col·legi, unint la pràctica musical amb la vocació de servei i la voluntat de fer comunitat.

L’activitat de l’orquestra al llarg de l’any ha mostrat aquesta doble vocació artística i col·legial. El maig, l’OMEGI va participar en l’acte dels Premis Bonastruc ça Porta a l’Auditori de Girona i, l’endemà, va oferir un concert en el marc del Congrés de la Societat Catalana de Cirurgia Vascular. Ja al juny, va celebrar el concert de final de curs a l’Auditori de La Mercè, en una nova mostra del treball continuat que la formació desenvolupa durant tot l’any.

Un dels moments destacats del 2025 va arribar el 9 de novembre, amb el concert al Teatre Municipal de Roses amb la pianista Carme Vilà, una actuació que

va permetre projectar l’orquestra més enllà de l’àmbit estrictament col·legial. La programació de finals d’any va tenir, a més, un marcat accent nadalenc. L’11 de desembre, l’OMEGI va protagonitzar el tradicional concert de Nadal del COMG a la Parròquia del Mercadal, amb la col·laboració del Cor Joventut del Gínjol i, una setmana després, va portar la música als halls de l’Hospital Santa Caterina i de l’Hospital Trueta, apropant el repertori nadalenc a professionals, pacients i familiars.

L'OMEGI fa una crida als metges amb habilitats musicals a sumar-se al projecte

Més enllà de la formació orquestral, el 2025 també ha confirmat el dinamisme dels grups MINIMEGI, que han ampliat la presència de l’OMEGI en formats més reduïts i propers. Les seves actuacions han inclòs concerts en espais culturals i socials, una participació al programa Assaig General de Catalunya Música i una actuació nadalenca a l’Hospital de Dia de l’ICO, al complex hospitalari de Santa Caterina.

En conjunt, l’any 2025 referma l’OMEGI com un projecte plenament consolidat, capaç d’unir talent musical, compromís col·legial i voluntat de servei. Però l’orquestra mira també cap al futur i continua oberta a incorporar nous músics. Des de l’OMEGI animen especialment els metges amb habilitats musicals a sumar-se al projecte, sobretot si toquen el violí, la viola o el clarinet.

Amb aquesta combinació de constància, qualitat i esperit de grup, l’OMEGI continua obrint espais de trobada entre professionals, institucions i ciutadania i projecta una imatge del col·lectiu mèdic estretament vinculada també a la sensibilitat cultural, la participació i el compromís amb l’entorn.

Premis a les millors pràctiques d’Acció Climàtica

El CCMC reconeix iniciatives sanitàries que integren sostenibilitat, salut planetària i compromís social en la pràctica assistencial.

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va celebrar el maig de 2025 la primera edició dels Premis a les millors pràctiques en Acció Climàtica i Salut Planetària en l’entorn sanitari, uns guardons nascuts amb la voluntat de reconèixer projectes impulsats per professionals i centres sanitaris compromesos amb l’emergència climàtica. La iniciativa posa en valor experiències que demostren que la sostenibilitat no és un element accessori dins del sistema de salut, sinó una línia de treball cada vegada més necessària, transversal i transformadora.

Els premis, lliurats en el marc de la 3a Jornada CoMBxClima, distingeixen projectes capaços de generar impacte real des de diferents àmbits assistencials. Aquesta edició ha reconegut iniciatives d’atenció primària, d’atenció hospitalària i d’altres assistencials i també ha incorporat una menció especial a un projecte de llarg recorregut. Tots ells comparteixen una mateixa mirada: entendre que protegir la salut de les persones implica també reduir l’impacte ambiental de l’activitat sanitària, promoure hàbits sostenibles i reforçar el compromís social dels centres.

Projecte «Les Unitats de Rehabilitació de la GAPiC Delta som

amics i amigues del medi ambient»

En la categoria d’Atenció Primària, el premi va recaure en el projecte «Les Unitats de Rehabilitació de la GAPiC Delta som amics i amigues del medi ambient», presentat pel doctor Reza Abouzari Kashefi, especialista en Medicina Física i Rehabilitació de la Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Delta de l’ICS. La iniciativa, desenvolupada a les unitats de rehabilitació de Castelldefels, Viladecans, El Prat, Rambla Marina i Pubilla Casas de l’Hospitalet, ha impulsat una campanya de conscienciació per reduir el consum de paper de llitera, convidant els pacients a portar una tovallola pròpia de casa. La proposta, senzilla però efectiva, va permetre estalviar només el primer any 1.000 rotlles de paper —una reducció del 60 % respecte a l’any anterior—, amb la consegüent disminució del consum de paper reciclat i d’aigua.

Projecte «Boscos per la salut: un nadó, un arbre»

El premi en la categoria d’altres àmbits assistencials va distingir el projecte «Boscos per la salut: un nadó, un arbre», presentat pel doctor Ferran Campillo López, pediatre de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa. La iniciativa vincula salut maternoinfantil, educació ambiental i promoció del contacte amb la natura. El projecte s’inicia durant l’embaràs, amb un cribratge mediambiental per detectar factors de risc i conèixer la relació de les famílies amb l’entorn natural. En el moment del naixement, es lliura un plançó d’una espècie autòctona a cada família, l’anomenat «arbre germà», que es planta en espais propers a l’hospital. El programa es completa amb sortides guiades per a famílies amb nadons i activitats educatives per a escolars de la comarca.

Des del 2020 s’han lliurat i plantat més de 500 arbres germans i el projecte ha contribuït tant a la captació de CO₂ com a la sensibilització de famílies i infants sobre els beneficis del contacte amb la natura i els hàbits saludables vinculats a l’entorn.

Projecte «Soc una nova oportunitat»

En l’àmbit hospitalari, el guardó va ser per al projecte «Soc una nova oportunitat», presentat pel doctor Pere Genaró Jornet, pediatra de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. La iniciativa parteix de la recollida selectiva de roba hospitalària en desús i la seva revalorització en col·laboració amb la cooperativa social Avantebre. El projecte transforma aquest material en bosses reutilitzables a través d’un programa formatiu i d’inserció sociolaboral adreçat a dones en risc d’exclusió social, principalment víctimes de violència de gènere. El resultat és una proposta que uneix sostenibilitat ambiental, impacte comunitari i solidaritat: es redueixen residus, es promou l’autonomia de les participants i es generen recursos per a la recerca oncològica local a través del Projecte Emma.

Projecte «Green Hospital de Mollet»

El jurat va concedir també una menció especial al projecte «Green Hospital de Mollet. Cap a un Hospital Net Zero total i Promotor de Salut Planetària», presentat pel doctor Jaume Duran Navarro, director gerent de la Fundació Sanitària Mollet. Es tracta d’una iniciativa transformadora que ha integrat la sostenibilitat ambiental com a eix estratègic de la institució. Des de 2010, l’Hospital Universitari de Mollet ha desplegat una política global orientada a la neutralitat climàtica, amb actuacions en arquitectura sostenible, eficiència energètica, energies renovables, gestió de l’aigua, mobilitat, segregació de residus i revisió de processos interns. En dotze anys, el centre ha aconseguit una reducció del 91 % de les emissions directes de CO₂, una xifra que converteix el projecte en una referència dins del sector.

Amb aquesta segona convocatòria, el CCMC obre un camí que posa en primer pla projectes inspiradors i reforça el paper del sistema sanitari com a agent actiu en la construcció d’un futur més saludable, sostenible i just.

Més enllà del reconeixement als projectes guanyadors, aquesta primera edició dels premis evidencia que el món sanitari català ja està generant respostes concretes davant la crisi climàtica. Des de petits canvis en la pràctica diària fins a estratègies institucionals de gran abast, les iniciatives distingides mostren que la salut planetària pot traduir-se en accions reals, útils i replicables que aporten beneficis ambientals, socials i assistencials.

Aquests guardons no només premien bones pràctiques, també ajuden a fer visible una nova manera d’entendre la medicina i l’organització sanitària. Una manera de fer que amplia la mirada, connecta la salut humana amb la del planeta i assumeix que el compromís amb la sostenibilitat és també una responsabilitat professional.

Medalles Josep Trueta al mèrit sanitari

La Generalitat distingeix Joan Colom, Montserrat Esquerda, Josep TorrentFarnell, Carme Valls i Carlos A. González.

La Generalitat de Catalunya ha reconegut aquest 2025 cinc metges i metgesses amb les Medalles Josep Trueta al mèrit sanitari, una distinció que posa en valor trajectòries professionals que han contribuït de manera destacada al progrés i la millora del sistema de salut. Enguany, els guardonats han estat Joan Colom, Montserrat Esquerda, Josep Torrent-Farnell —a títol pòstum—, Carme Valls i Carlos A. González.

L’acte de lliurament es va celebrar el 12 de novembre al Palau de la Generalitat. Aquestes distincions, creades l’any 1998 amb motiu del centenari del naixement del doctor i científic català Josep Trueta Raspall, són concedides pel Govern a proposta del Departament de Salut.

Els cinc professionals reconeguts comparteixen una trajectòria de referència en diferents àmbits de la medicina i la salut pública. Joan Colom i Carlos A. González han destacat en Medicina Preventiva i Salut Pública; Montserrat Esquerda, en Pediatria i en l’àmbit de l’ètica professional, com a presidenta de la Comissió de Deontologia del Consell de Col·le -

Les Medalles Josep Trueta, creades l’any 1998, reconeixen persones i col·lectius que han contribuït de manera rellevant a fer avançar el sistema sanitari català.

gis de Metges de Catalunya; Josep Torrent-Farnell, en Medicina Interna i Farmacologia Clínica, i Carme Valls, en Endocrinologia.

A més dels professionals de la medicina distingits enguany, les Medalles Josep Trueta també han reconegut altres figures destacades del sector sanitari i social, així com tres entitats compromeses amb l’atenció, l’acompanyament i la defensa de les persones malaltes. Aquest ampli reconeixement referma el valor del compromís col·lectiu amb una sanitat més humana, rigorosa i al servei de la societat.

Medicina en temps d’algoritmes: reptes deontològics davant la IA

Dra. Montserrat Esquerda Presidenta de la Comissió de Deontologia del CCMC

La intel·ligència artificial (IA) ja no és una promesa de futur: és una realitat que s’incorpora de manera progressiva i transversal a la pràctica clínica. Des de sistemes de suport al diagnòstic fins a eines de redacció d’informes, triatge automatitzat o models predictius de risc, la tecnologia redefineix la manera com es genera, s’organitza i s’utilitza el coneixement mèdic. Aquesta transformació no és merament instrumental o tècnica, sinó que transformarà la manera com treballem, com decidim i com ens relacionem amb els pacients.

La primera llei de Kranzberg ens recorda que «la tecnologia no és ni bona ni dolenta, però tampoc no és neutral». Aplicada a la medicina indica que la IA no només afegeix instruments, sinó que reconfigura la pràctica clínica. Pot alterar el ritme i el contingut de la consulta, la manera com prioritzem la informació, la relació amb el pacient i fins i tot els llindars amb què definim risc i normalitat. Per això cal governar-la amb criteri professional perquè no desplaci, sense adonar-nos-en, el nucli de la decisió clínica.

Ens trobem davant d’un canvi de marc assistencial a diferents nivells. Per exemple, el metge pot deixar de ser l’única font d’informació i esdevé un intèrpret expert d’un ecosistema digital on els algoritmes poden detectar patrons en grans volums de dades. Tanmateix, identificar patrons no és el mateix que donar-los sentit en un cas concret: la IA pot calcular, però no

pot deliberar sobre el significat d’un símptoma per a aquella persona ni sobre les conseqüències d’una decisió en la seva vida.

A més, la introducció accelerada de noves eines pot generar tecnoestrès: una sobrecàrrega cognitiva derivada de l’adaptació constant a sistemes, alertes i actualitzacions que es van introduint a la consulta. La IA no s’ha d’introduir com un producte que se sumi al flux assistencial, sinó com un procés que cal dissenyar, validar i revisar de manera contínua. Cal que metges i metgesses ens impliquem activament en aquest àmbit: en la seva avaluació clínica, en la definició de límits i, sempre que sigui possible, assumint-ne el lideratge.

El repte no és aturar la innovació, sinó incorporar-la sense desplaçar el centre de la professió. El futur de la medicina no dependrà de tenir més algoritmes, sinó de saber-los fer servir sense renunciar al que ens sosté: el criteri clínic, la responsabilitat professional i la confiança que dona sentit a cada acte mèdic.

Concursos artístics per a Metges 2025

El certamen reconeix obres en les disciplines de dibuix i pintura, fotografia digital, narrativa breu i poesia.

El Consell del Col·legi de Metges de Catalunya (CCMC) va celebrar el 21 de maig, a Tarragona, la 23a edició dels Concursos Artístics per a metges i metgesses i les seves parelles, una cita ja consolidada que enguany va reunir prop d’un centenar de professionals d’arreu de Catalunya. La trobada va tornar a posar en valor la dimensió més creativa de la professió mèdica, convertint-se en un espai de reconeixement, convivència i expressió cultural.

Una jornada per compartir creativitat i cultura

Els concursos formen part de la Jornada Cultural del CCMC, que aquest 2025 ha arribat a la seva 13a edició. Any rere any, aquesta iniciativa mostra que l’exercici de la medicina conviu també amb inquietuds artístiques i literàries que troben en aquesta jornada una oportunitat per compartir-se i fer-se visibles. El certamen reconeix obres en les disciplines de dibuix i pintura, fotografia digital, narrativa breu i poesia.

En aquesta ocasió, l’organització de la jornada va anar a càrrec del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), que va preparar un programa que anava més enllà del lliurament de premis. La capital tarragonina va acollir diverses activitats culturals al llarg del dia, entre les quals una visita guiada a la Tarraco romana, una representació de gladiadors i un taller, en una proposta pensada per combinar patrimoni, història i convivència entre col·legiats.

Pel que fa als Concursos Artístics, s’hi van presentar un total de 84 obres: 19 en fotografia digital, 19 poemes, 23 dibuixos i pintures i 23 relats breus.

La participació evidencia, un any més, la vitalitat d’aquest certamen i l’interès que desperta entre els professionals mèdics i les seves parelles, que hi troben una plataforma on mostrar la seva sensibilitat artística i literària.

Els guardons de l’edició 2025

En la categoria de fotografia digital, organitzada pel Col·legi de Metges de Girona (COMG), el Premi Vela del Montgrí va ser per al Dr. Alfons Casalé Turú per l’obra Jove Samburu. En poesia, el Premi Màrius Torres, atorgat pel Col·legi de Metges de Lleida (COMLL), va recaure en el Dr. Antoni Cardona Torras per Guàrdia de nit. En dibuix i pintura, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va concedir el Tritó de bronze a la Dra. Montserrat Ferrer Norberto per Homenatge a un mestre barroc.

En narrativa breu, el Premi Antoni Mussa, que atorga el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, va ser per a la Dra. Anna Nadal Puig per l’obra Emma. El jurat va voler reconèixer igualment la qualitat de la seva aportació amb un accèssit per Homenatge

Jove Samburu, fotografia guanyadora del premi atorgat pel COMG

La jornada va aplegar a Tarragona prop d’un centenar de participants en una jornada que uneix creació, patrimoni i convivència.

al pare mort, una decisió que subratlla la força literària de la participació en aquesta edició.

Una mirada cultural que enriqueix la professió

Més enllà del palmarès, la jornada va tornar a evidenciar que la creativitat forma part també de la mirada dels professionals de la medicina. Els Concursos Artístics del CCMC s’han consolidat com una iniciativa singular dins la vida col·legial, capaç de reforçar els vincles entre companys i de donar espai a disciplines que enriqueixen la professió des de la sensibilitat, la reflexió i la capacitat d’observar el món des de noves perspectives.

En aquesta edició es van presentar 84 obres: 19 fotografies, 19 poemes, 23 dibuixos i pintures i 23 relats breus.

Dr. Antoni Cardona Torras

Dra. Montserrat Ferrer Norberto

Dra. Anna Nadal Puig

Dr. Alfons Casalé Turú

Històries de metges

Us presentem algunes històries de col·legiats a Girona, més enllà de la seva vocació i dedicació a la medicina

La música ha estat, des de sempre, una peça clau en la seva vida, tant en l’àmbit personal com professional. Tot comença en l’entorn familiar, amb el gust per cantar des de petit, i pren forma quan, als 7 anys, inicia la seva formació musical. Un moment revelador per als seus pares arriba als 8 anys quan, després de veure el musical «Mar i Cel», torna a casa i s’asseu al piano per tocar d’oïda el «Per què he plorat?».

Format a Girona en els graus elemental i mitjà de Piano, va anar aprofundint en la seva relació amb l’instrument i ampliant la seva mirada cap a la música en conjunt. En el moment de triar camí acadèmic, la seva curiositat múltiple li va fer difícil decidir-se, però mai no va dubtar que la música era quelcom

Ve d’una família pagesa i, ja des de petit, mai no s’ha desvinculat del tot de la terra. A casa sempre hi havia hagut hort, arbres i una petita vinya a Lloret de Mar, a la falda de la Roca Grossa. Els avis ja feien vi de pagès i, en aquesta terra que ell treballa avui, manté les varietats de sempre i una manera de fer molt arrelada al territori.

Tot i que la medicina ha estat la seva professió —actualment és metge de família del CAP de Blanes—, el vincle amb la terra sempre ha continuat present. Amb els anys, i sobretot arran de la pandèmia, va decidir aprofundir en el procés de vinificació i perfeccionar allò que fins aleshores s’havia fet de manera més rudimentària. Ho defineix com un vi de pagès elaborat amb més coneixement i algunes tècniques més afinades, però amb la mateixa essència de sempre: que

irrenunciable. Així, va acabar combinant Medicina (UB) i Administració i Direcció d’Empreses (UdG) amb els estudis superiors de Piano, Solfeig, Harmonia i Musicologia al Conservatori del Liceu.

Al llarg dels anys, ha actuat en diversos escenaris de Catalunya i d’Itàlia, tant en solitari com acompanyant altres músics. La seva facilitat per improvisar l’ha portat també a explorar formats escènics molt variats, sovint més enllà del circuit clàssic. Avui dia, reparteix el seu temps entre la Pediatria, la direcció dels EAP de Celrà i Sarrià de Ter i la seva activitat com a pianista. Tot i les exigències professionals i familiars, no deixa escapar les oportunitats musicals que li apareixen, vivint-les amb intensitat i compromís. Per a ell la música és, per damunt de tot, una font de felicitat.

la família pugui gaudir d'un tastet d’allò que els dona la terra.

Més que una afició, per a ell és una manera de no perdre les arrels i d’honorar la història familiar. Entre les varietats que conrea hi ha la pansa blanca i el jaqué, una varietat molt local vinculada a la història vitivinícola de Lloret, introduida pels «americanus», com s’anomenava al municipi als indians que tornaven d’Amèrica.

Explica que, enmig d’una professió exigent i intensa com la medicina de família, cuidar la vinya li ofereix calma i equilibri. Un dels moments que més gaudeix és la poda, perquè és quan es decideix bona part del futur de la planta i, en certa manera, també del vi: una combinació de precisió, observació i intuïció que enllaça amb la seva activitat mèdica.

Dr. Quim Solà Pou Metge pediatre i músic

Dr. Josep Gil Yubero Metge de família i passió vitivinícola

És de Manresa, però la seva vinculació amb Girona ve de lluny: va ser aquí on va fer l’especialitat, com a metge resident de Medicina Interna al Trueta, i també on va descobrir una afició que l’ha acompanyat durant dècades. Tot i que sempre li havia agradat la natura, va ser als anys noranta, arran de conèixer els Aiguamolls de l’Empordà, quan es va començar a interessar pels ocells.

Al principi no en sabia gaire, però de mica en mica s’hi va anar aficionant, fins al punt que fa 35 anys que forma part de l’associació Amics dels Aiguamolls de l’Empordà. Explica que els ocells tenen un atractiu especial perquè són animals molt visibles i, en una sola sortida, se’n poden arribar a veure 30 o 40 espècies diferents, sobretot si vas acompanyat de persones que en saben més. Fa 15 anys es va treure el carnet d’anellador professio-

En alguns casos, és el mateix estudi i exercici de la medicina el que acaba obrint camins inesperats. Això és el que va passar amb la Dra. Mireia Vicente, metgessa de família, que — juntament amb la infermera Raquel Serra Folcrà— el setembre de 2025 va formar part de l’equip sanitari que va acompanyar en Mix Manresa en l’ascens al Kilimanjaro.

En Mix, atleta paraplègic, va afrontar el repte amb una handbike, en una expedició que va combinar esforç físic, capacitat d’adaptació i treball mèdic en un entorn d’alta muntanya.

Més enllà de la fita esportiva, el projecte tenia una dimensió clarament científica i assistencial. Durant l’ascens es van recollir dades fisiològiques que han de permetre entendre millor com

nal, que li permet participar en tasques d’anellament d’ocells arreu de Girona i aportar dades a l’Institut Català d’Ornitologia per estudiar-ne les migracions, la cria i l’evolució de les diferents espècies. Aquesta vessant científica també connecta amb la seva trajectòria professional: de fet, abans de decantar-se per la Medicina, havia començat a estudiar Biologia.

La seva afició per l’ornitologia també l’ha portat a viatjar a indrets com Noruega, Gàmbia o Nova Zelanda per descobrir noves espècies. Entre totes, si n’hagués de triar una, es queda amb el blauet, un ocell petit i vistós que simbolitza bé aquesta fascinació seva pel món dels ocells.

les persones paraplègiques gestionen l’entorn de gran altitud. Alhora, l’equip també va intercanviar coneixements sobre medicina de muntanya i d’altitud amb la població local i va oferir consultes mèdiques per identificar i abordar alguns dels problemes de salut més habituals de la comunitat. La voluntat, a més, és donar continuïtat i seguiment a aquestes iniciatives en el futur.

Aquesta experiència també connecta amb el seu recorregut formatiu, ja que està cursant el doctorat amb la Càtedra de Medicina de Muntanya. En el seu cas, la medicina no només és una professió, sinó també una manera d’explorar nous límits i posar el coneixement al servei dels altres en entorns exigents i poc habituals.

Dr. Hubert Gunter Mas Pueyo Metge internista i ornitòleg

Dra. Mireia Vicente Mora Metgessa de família i participant d'una expedició al Kilimanjaro

Posicionaments

Declaració de la Junta de govern del COMG davant dels atacs a la població civil de Gaza i a dispositius i sanitaris, el juliol de 2025.

La Junta de Govern del COMG manifesta de manera reiterada la denúncia pública i la profunda preocupació per la violència que el conflicte a Gaza està provocant sobre la població civil i pels atacs a establiments i personal sanitaris. Com a professionals de la salut, ens sentim obligats a denunciar qualsevol violació dels drets humans, així com les condicions de vida inacceptables que afecten la població civil a Gaza.

L'execrable terrorisme de Hamàs i l'existència d'hostatges que condemnem i dels quals n'exigim el retorn— ha desfermat una desmesurada i vergonyosa

resposta militar per part del govern israelià i cal advertir que, en cap cas, no pot justificar violacions de drets humans, ni atacs contra civils innocents, especialment infants, o cap a establiments i personal sanitari no combatent.

Aquesta declaració té com a objectiu sensibilitzar la comunitat internacional, donar suport a les veus àdhuc provinents de dintre del mateix Estat d'Israel que denuncien aquests fets i promoure accions que contribueixin a la resolució pacífica del conflicte i a l'acabament del patiment dels civils innocents.

Declaració de la Junta de Govern del COMG:

Violació dels drets humans: denunciem i condemnem fermament les violacions dels drets humans que es produeixen a Gaza i que no poden tenir justificació en altres situacions de violència —també condemnables— anteriors.

Impacte en la salut pública: alertem sobre les greus conseqüències del conflicte en la salut pública, incloent-hi l'accés a alimentació, aigua potable i a serveis mèdics, la manca de medicaments i equipaments, les condicions insalubres que augmenten el risc de malalties i epidèmies, així com el patiment emocional i els efectes sobre la salut mental de les persones.

Protecció dels professionals de la salut: exigim la protecció total dels professionals de la salut que treballen en zones de conflicte, garantint-ne la seguretat i el dret a exercir la seva professió sense por de represàlies. No són acceptables ni l'ús dels establiments sanitaris per efectuar accions armades ni l'atac contra aquests centres.

Assistència humanitària: instem la comunitat internacional a proporcionar assistència humanitària urgent a la població civil de Gaza, incloent-hi subministraments mèdics, aliments i aigua potable, assegurant que arribin efectivament als seus destinataris.

Metges i veterinaris uneixen esforços

Signen un conveni per impulsar l’enfocament «Una sola salut» i reforçar la resposta conjunta davant els reptes.

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC) han formalitzat, aquest 2025, un conveni de col·laboració per impulsar a Catalunya l’enfocament «Una sola salut» (One Health), basat en la interdependència entre la salut de les persones, la dels animals i la del medi ambient. L’acord es va donar a conèixer coincidint amb el Dia Mundial One Health, celebrat el 3 de novembre.

El conveni neix amb la voluntat de reforçar el treball conjunt entre metges i veterinaris davant reptes compartits com les zoonosis i les resistències antimicrobianes, dues amenaces creixents per a la salut pública. L’objectiu és afavorir una resposta més coordinada, preventiva i interdisciplinària davant de riscos que no hi entenen de fronteres entre espècies ni entre àmbits professionals.

La signatura es va fer en el marc d’una jornada institucional i tècnica celebrada a la seu del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, amb la participació de la presidenta del CCVC, Verónica Araunabeña; el president del CCMC, Ramon Mur; el subdirector general de Coordinació de Salut Pública, Xavier Llebaria, i la subdirectora general de Ramaderia, Mercè Soler.

Durant l’acte, es va posar de manifest la necessitat d’enfortir la col·laboració entre professions per prevenir, detectar i donar resposta a les amenaces sanitàries emergents. En aquest context, el CCVC va plantejar també la creació d’un Observatori de Zoonosis que permeti actuar amb més agilitat i coordinació davant d’aquestes situacions. Les dades evidencien la importància d’aquest enfocament compartit: el 60 % de les malalties hu -

manes transmissibles són zoonòtiques i el 75 % dels agents patògens de les malalties infeccioses emergents tenen origen animal. Per això, la cooperació entre medicina i veterinària esdevé clau per avançar en prevenció, coneixement i resposta enfront d'uns riscos que afecten de manera directa la salut global.

Proposta de canvi de nom per a l'Hospital de la Cerdanya

El COMG demana que porti el nom dels doctors Piguillem i Colon per reivindicar el seu llegat en la introducció de la vacuna de la verola.

El Col·legi Oficial de Metges de Girona ha proposat oficialment que l’Hospital de Cerdanya incorpori el nom dels doctors Francesc Piguillem i François Colon, en reconeixement a la seva aportació decisiva a la història de la vacunació i de la salut pública. La iniciativa s’ha traslladat tant a la consellera de Salut de la Generalitat com a l’alcalde de Puigcerdà, mitjançant una carta signada pel president del COMG.

La proposta coincideix amb la commemoració dels 225 anys de la mort del doctor Francesc Piguillem i Verdacer, nascut a Puigcerdà i considerat el metge que va introduir la vacuna de la verola a l’Estat. El 3 de desembre de 1800 va dur a terme les primeres vacunacions a la seva ciutat natal i en poc temps va immunitzar més de 7.000 persones amb resultats molt satisfactoris. La seva tasca va tenir una gran transcendència històrica en la lluita contra una malaltia que, anys després,, es convertiria en l’única eradicada al món

Des del COMG es considera que aquest mèrit justifica plenament que l’hospital porti el seu nom. A més, atès que l’Hospital de Cerdanya és un cen -

tre transfronterer i singular en l’àmbit europeu, la proposta inclou també el doctor François Colon, pioner de la vacunació antivariòlica a França i figura estretament vinculada a Piguillem. De fet, va ser Colon qui li va facilitar la limfa vacunal amb què el metge ceretà va poder iniciar les vacunacions a Puigcerdà.

Amb aquesta iniciativa, el COMG vol posar en valor un episodi cabdal de la història de la medicina al territori i retre homenatge a dos professionals que simbolitzen la cooperació, la innovació i el compromís amb la salut de la població. La proposta també reforça la voluntat de preservar la memòria mèdica de la Cerdanya i de vincular-la a una institució sanitària de referència a ambdós costats de la frontera.

En aquesta mateixa línia de recuperació històrica, el COMG va reeditar l’any 2022, coincidint amb el 250 aniversari del naixement de Piguillem, el llibre Cartas a la señora. La vacunación en España, que recull les cartes del doctor relacionades amb les primeres vacunacions. El llibre es pot consultar al web del COMG, a l'apartat d'anuaris i altres publicacions.

La Secció d’Atenció Primària i Comunitària

Destaca la jornada «Fent xarxa col·legial: Primària i Hospitals, un sol compromís professional».

Durant el 2025, la Secció d’Atenció Primària i Comunitària del Col·legi Oficial de Metges de Girona ha continuat analitzant la situació de l’Atenció Primària, proposant solucions, creant espais per compartir inquietuds i defensant els interessos dels professionals que hi treballen. Al llarg de l’any s’han fet 12 reunions de Junta, en una clara voluntat de consolidar la feina iniciada i de mantenir un espai actiu de reflexió i proposta.

Jornada «Fent xarxa col·legial: Primària i Hospitals, un sol compromís professional» Un dels moments més destacats de l’any va ser la celebració, el 27 de novembre, de la Segona Jornada de la Secció d’Atenció Primària i Comunitària del

COMG, amb el títol «Fent xarxa col·legial: Primària i Hospitals, un sol compromís professional». La jornada va néixer amb la voluntat de continuar reflexionant sobre els pilars de l’atenció primària i d’enfortir la relació amb l’àmbit hospitalari, en un context assistencial cada vegada més complex.

La trobada es va iniciar amb una conferència inaugural a càrrec d’Esther Sardans Soler i va donar pas a tres espais de debat entre professionals d’atenció primària i hospitalària de diferents generacions.

A la primera taula, centrada en el coneixement mutu entre nivells assistencials, es va posar en relleu la importància del respecte com a valor compartit i la necessitat de crear espais estables de comunicació i

reconeixement. A la segona, dedicada a les rutes assistencials, es va remarcar que els protocols han de ser eines útils, però que el judici clínic i l’autonomia del pacient han de continuar tenint un paper central.

Finalment, a la taula sobre comunicació interprofessional, es van identificar mancances en els circuits, en la definició de rols i en els espais de contacte entre professionals i es van plantejar mesures per afavorir una relació més àgil i efectiva entre primària i hospital.

La jornada va servir per posar en comú inquietuds, compartir experiències i reforçar la idea que cal avançar cap a una atenció més coordinada, amb més reconeixement mutu i amb una millor comunicació entre nivells assistencials. També va permetre consolidar un espai col·legial de trobada i debat orientat a la millora de la pràctica professional i de l’atenció a la ciutadania.

De cara al futur, la secció vol continuar sensibilitzant sobre la realitat de l’Atenció Primària, fomentant la col·laboració amb altres especialitats i consolidant-se com a punt de referència dins del COMG en els temes vinculats a aquest àmbit. Amb aquest objectiu, es manté el compromís de contribuir a dignificar l’Atenció Primària i de participar activament en la millora del seu funcionament a les comarques gironines.

Vols ser membre de la Secció d’Atenció Primària i Comunitaria?

Secció de Metges MIR i Joves

El seu objectiu és fomentar la cohesió, el suport mutu i el sentiment de pertinença a la demarcació.

Durant el 2025, la Secció Jove del Col·legi de Metges de Girona ha refermat el seu compromís amb els professionals en les primeres etapes de la seva carrera. L'objectiu ha continuat essent clar: fomentar la cohesió, el suport mutu i el sentiment de pertinença a la demarcació a través d'activitats que combinen l'àmbit professional amb el social.

L'activitat estrella de l'any va ser, sens dubte, la IV edició del Torneig de Pàdel, celebrada el passat mes de desembre. Organitzat novament en col·laboració amb el Col·legi Oficial d’Infermeria de Girona, el torneig ha repetit l'èxit de participació, consolidant-se com una cita ineludible de networking i esport. Més de 30 parelles van gaudir d'una jornada marcada pel bon ambient i la competitivitat sana, demostrant que aquests espais de trobada fora de l'entorn assistencial són vitals per enfortir els vincles entre els joves col·legiats.

En el vessant més institucional, la Secció ha seguit sent el pilar d'acollida dels nous residents. L'acte de benvinguda va servir per presentar el Col·legi com una casa oberta i propera, facilitant la seva integració al territori gironí des del primer dia. Alhora, s'ha mantingut el suport actiu en els actes de comiat per a

aquells que finalitzen la seva residència, reconeixent la seva trajectòria i encoratjant-los a continuar vinculats a la xarxa sanitària de les nostres comarques. Actualment, la Secció representa un col·lectiu de prop de 700 metges, amb presència destacada d'uns 200 residents (MIR) que exerceixen tant a l’atenció primària com als hospitals de tota la demarcació.

Dr. Arnau Vila Alvarez, president

«L'energia dels nous residents i l'èxit de les activitats d'aquest any ens impulsen a seguir creixent. El nostre compromís és que cada metge jove de Girona senti que té el suport i la xarxa necessaris per desenvolupar-se plenament».

La Secció de Metges Sènior

Manté una intensa activitat amb sortides culturals, jornades divulgatives i cursos pensats especialment per als col·legiats de 65 anys o més, que ja són més de 800.

La Secció de Metges Sènior continua sent una de les més dinàmiques del COMG. Al llarg de l’any ha promogut diferents propostes, com ara sortides culturals, xerrades i activitats formatives, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats sense exercici una agenda activa i variada que afavoreixi la participació i el vincle amb la professió i amb els companys.

Entre les iniciatives amb millor acollida destaca el curs d’Eines Digitals, impartit per l’informàtic Saïd Hammouda. Formen part de la secció els col·legiats a partir de 65 anys, llevat que hagin demanat incorporar-s’hi abans.

ACTIVITATS DIVULGATIVES

La Junta Sènior està formada per:

· Presidència: Dra. Carme Busquets Julià

· Vicepresidència: Dr. Joan Sala Montero

· Secretaria: Dra. Pilar Vicente Gazulla

· Tresoreria: Dr. Carles Puig Panosa

· Vocals: Drs. Ma Rosa Burgell Cruz, Albert Molins Albanell, Josep Ma Trull Gimbernat

Conferència Xerrada Concert «Descobreix el poder de la IA» «Girona Romana» «Lachrimae or seven teares»

A càrrec de Saïd Hammouda, assessor i consultor de noves tecnologies.

A càrrec de Josep Maria Nolla, arqueòleg català doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb una tesi sobre Girona en l’època romana i exdirector de Patrimoni Cultura.

A càrrec de Consort de violes de gamba de Girona i la llaütista Maike Burgdorf. En col·laboració amb la Societat Handeliana de Girona.

SORTIDES CULTURALS

EMPÚRIES

TERRASSA

CURSOS

Curs d’eines digitals

L'objectiu del curs és avançar en el coneixement de les eines tecnològiques que tenim a l'abast, aprendre a treure'n el màxim profit de forma segura i resoldre dubtes de forma personalitzada. Aquest curs ha arribat a la seva 7a edició aquest 2025, amb molt bona acollida i places exhaurides.

Curs de Qi Gong

El Qi Gong és una disciplina provinent de la Xina que es basa en moviments lents i estiraments suaus de tot el cos, en la respiració i en la concentració per buscar el benestar personal i la longevitat. L'any 2025 es va fer la darrera edició d'aquestes sessions.

DORDONYA

GIRONA ROMANA

BESALÚ

BARCELONA

El Programa de Protecció Social

El COMG compta amb un programa de protecció social propi des del 2015, l'objectiu del qual és promoure el benestar i la qualitat de vida dels col·legiats i els seus familiars.

L’any 2025, el Programa de Protecció Social (PPS) del COMG ha rebut 18 casos nous, 9 dels quals de metges i 9 de familiars. L'any s'ha tancat amb 22 casos de seguiment —2 menys que l'any anterior— i 183 prestacions concedides amb un cost de més de 177.465 euros.

Les ajudes per precarietat econòmica (vidus/es de metges, metges discapacitats i jubilats) és la partida que suposa una major inversió, seguida de la partida per a orfes de metges fins als 21 anys. Els segueixen, per volum d’inversió: el suport MIR, —una ajuda de 150 euros que es dona als col·legiats MIR quan arriben al COMG per ajudar-los en aquesta etapa—, les ajudes per a nounats i les destinades a la conciliació de la vida familiar i professional.

Precisament, els MIR són els que acumulen un major nombre de prestacions atorgades: 85. Els segueixen les ajudes per als nounats de membres col·legiats, que reben en forma de canastreta, de les quals se n’han lliurat 66.

En el marc del programa també s’han concedit 7 ajudes d’atenció social i dependència, 1 beca d’estudi i 1 beca Universitat de Girona per contribuir a pagar la matrícula del centre, 6 ajudes per precarietat econòmica, 6 ajudes per a la conciliació de la vida personal, familiar i professional i 2 ajudes d’atenció especialitzada per a fills de mares i pares metges en edats d’entre 0 i 21 anys, amb necessitats per alteracions del desenvolupament, trastorns mentals greus, TCA, etc.

NOMBRE DE PRESTACIONS ATORGADES

Suport MIR

Ajuts a nounats

Ajut a orfes

Atenció social i dependència

VALOR ECONÒMIC DE LES PRESTACIONS

Precarietat econòmica

Ajut a orfes

Suport MIR

Ajut a nounats

Precarietat econòmica

Conciliació (familiar, professional)

Atenció especialitzada

Prestacions educatives

Conciliació (familiar, professional)

Atenció social i dependència

Prestacions educatives

Atenció especialitzada

Acord de col·laboració amb la residència de gent gran DomusVi i Girona Ciutat.

El COMG ha signat un acord de col·laboració amb DomusVi Girona Ciutat, una residència per a gent gran que compta amb una xarxa de centres repartida per tot el territori espanyol.

L'acord, en el marc del Programa de Protecció Social (PPS) del COMG, facilitarà als col·legiats i les seves famílies l'accés a recursos especialitzats d'atenció a la dependència, així com noves a oportunitats en matèria formativa.

L'acord, signat per la Dra. Carolina Roig, responsable del PPS, i Alberto Sarmini, director territorial de DomusVi a Catalunya, contempla accions conjuntes per millorar la qualitat de vida de les persones grans i en situació de dependència mitjançant una atenció integral i personalitzada.

A la foto, Muntsa Cervera, responsable comercial (ATC) i Trade MKT, Operacions Residencials Est, en representació d'Alberto Sarmini, director territorial de DomusVi a Catalunya, i Rebeca García, directora de DomusVi a Girona ciutat, juntament amb la Dra. Ca-

rolina Roig, responsable del PPS a Girona.

En l'àmbit formatiu, es preveuen accions divulgatives sobre aspectes sociosanitaris d'interès comú, dirigides tant a professionals com a familiars, i promogudes per ambdues entitats.

El Programa d’Atenció

Integral al Metge Malalt (PAIMM)

Des del seu inici, el 1998, s’han acollit al programa 171 metges malalts de les comarques gironines.

El PAIMM, que gestiona la Fundació Galatea, fa més de 25 anys que atén els metges amb problemes greus de salut mental i/o addiccions per contribuir al seu benestar i garantir una praxi de qualitat, tant per a ells com per als seus pacients. Amb una estricta política de confidencialitat, la via d’accés programa —que ha esdevingut un referent nacional i internacional en la salut dels metges— és la Unitat d’Acollida de la Fundació Galatea.

2025:

19 casos nous i 36 pacients actius

Durant el 2025 hi ha hagut 19 casos nous: 17 per trastorn mental, 1 per trastorn mental i addiccions i 1 per enolisme.

S’ha tancat l’any amb 36 pacients actius, enolisme, amb una edat mitjana de 36 anys.. A la Unitat de Consultes Externes s’han dut a terme 12 visites de cribratge, 21 primeres visites, 117 visites successives, 68 sessions de psicoteràpia individual, 24 de psicoteràpia grupal, 24 intervencions de treball social, 4 teràpies familiars, 8 estudis neuropsicològics i 82 controls toxicològics, entre altres. Durant l’any també hi ha hagut 106 sessions a l’Hospital de Dia i 235 estades a la Unitat d’Hospitalització.

Programa PAIMM

CASOS NOUS: 19

MOTIUS DE CONSULTA:

• Trastorn mental: 17

• Trastorn mental + Altres addiccions: 1

• Enolisme: 1

CASOS ACTIUS: 36

TIPUS DE RECURS SESSIONS

Visites de cribratge

Primeres visites

Visites successives

Psicoteràpia individual

Psicoteràpia grupal

Treball social

Teràpies familiars

Estudis neuropsicològics

Controls toxicològics

Sessions

Ingressos

Per altra banda, el Servei de Suport Emocional als Professionals de la Salut (SEPS) també es gestiona des la Unitat d’Acollida de la Fundació Galatea. El servei, que ofereix sessions psicoterapèutiques, neix amb l’objectiu d’ajudar els professionals de

la salut que tenen un patiment emocional d'origen laboral i d'altres. Aquest 2025 el SEPS ha atès 14 nous casos, majoritàriament dones, per diversos motius de consulta, sobretot vinculats amb dificultats en l’àmbit laboral.

Servei de Suport Emocional als Professionals de la Salut (SEPS)

CASOS NOUS: 14

MOTIUS DE CONSULTA:

• Dificultats en l'àmbit laboral: 8

• Dificultats en l'àmbit personal/familiar: 2

• Dificultats en l'àmbit personal i laboral: 2

• Situació de dol per pèrdues de persones: 2

Referents en responsabilitat civil

Dr. Josep Arimany

Director del Servei de Responsabilitat

Professional Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

El model de responsabilitat civil professional (RCP) dels quatre col·legis de metges de Catalunya, articulat a través del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), constitueix una experiència singular en l’àmbit assegurador sanitari Europeu, tant per la seva arquitectura institucional com pel seu impacte en la qualitat de l’exercici professional.

Lluny de ser únicament una pòlissa, es tracta d’un model integral que combina cobertura asseguradora, gestió experta de sinistres, prevenció de riscos i acompanyament al professional.

Un dels seus trets diferencials és la contractació conjunta i coordinada entre el sector sanitari públic —mitjançant el CatSalut— i el col·lectiu mèdic —a través del CCMC—, mitjançant un procés de licitació pública amb garanties de transparència i seguretat jurídica. Aquesta fórmula permet optimitzar condicions, estabilitzar primes i reforçar la solvència de les asseguradores adjudicatàries, tot garantint un marc estable en un mercat tradicionalment volàtil.

Tanmateix, l’element més innovador és la delegació, per part de l’asseguradora, de la gestió i defensa dels sinistres en el Servei de Responsabilitat Professional (SRP) del CCMC, que actua per al conjunt del model. Aquesta externalització d’una funció considerada «core business» assegurador permet una gestió alineada amb els valors de la professió i amb

el coneixement clínic i jurídic especialitzat. L'SRP assumeix la direcció tècnica dels expedients, la defensa judicial, la proposta d’acords extrajudicials, l’assessorament medicolegal i les activitats de prevenció i anàlisi de riscos, amb el suport d’unitats especialitzades i d’una àmplia xarxa de pèrits.

Aquest enfocament aporta proximitat i acompanyament en un moment especialment sensible per al facultatiu. Les reclamacions tenen un impacte emocional i professional rellevant i el model català ofereix un entorn segur que redueix la sensació d’aïllament i contribueix a minimitzar la pràctica de medicina defensiva, amb el consegüent benefici per a la qualitat assistencial i la sostenibilitat del sistema.

El model es dota, a més, de mecanismes de governança compartida —comissions tècnica, de seguiment i tripartida— que garanteixen el control, la transparència i la coresponsabilitat en la presa de decisions, especialment en matèria de transaccions i provisió tècnica.

Des del punt de vista assegurador, la pòlissa collectiva del CCMC és d’adhesió voluntària, amb una prima anivellada basada en el principi de solidaritat col·legial, sense franquícies, amb retroactivitat il·limitada i cobertura per a l’activitat pública i privada. La contractació plurianual i l’estabilitat de primes han permès mantenir, des de 1993, una continuïtat poc habitual en aquest sector.

En conjunt, el model català d'RCP representa una proposta diferencial que integra assegurança, coneixement, prevenció i acompanyament, aportant estabilitat al sistema sanitari i confiança tant als professionals com a la ciutadania.

Web, intranet i app, al servei dels col·legiats

El COMG disposa d’una pàgina web que inclou una àrea privada que permet fer tràmits online i consultar documents des d’un únic espai.

La web, la intranet i l'app del COMG continuen sent canals essencials per facilitar el dia a dia dels col·legiats i apropar-los els serveis del Col·legi de manera àgil i segura.

La web es manté com a espai de referència per consultar informació corporativa, actualitat, activitats i serveis. A través de la seva àrea privada, els col·legiats i col·legiades poden consultar documentació, fer tràmits, demanar certificats i actualitzar les seves dades en un únic espai digital. Alhora, l'app Metges de Girona reforça aquests serveis amb funcionalitats com l'obtenció de certificats, la recepta electrònica privada, la signatura segura i el carnet col·legial digital, a més d'oferir accés a informació i gestions habituals.

Tràmits que es poden fer des de l’àrea privada i des de l’app

Descarregar el certificat de la renda

Descarregar certificat de col·legiació, de títol/ llicenciatura i de societat professional

Actualitzar algunes dades, com les adreces

Consultar documents només per a col·legiats, com els relatius a l’assemblea anual

Compartir documents PDF amb el COMG (a través de l'opció «tràmit general»)

Consultar les teves quotes

Veure avisos generats pel COMG

Usar la recepta electrònica privada

Recorda que has de tenir instal·lada l’APP del COMG per poder realitzar aquest procés:

1. Ves al Playstore o a l’App Store del teu mòbil i busca COMG.

2. Descarrega l’aplicació i instal·la-la al teu dispositiu.

3. Un cop instal·lada, registra’t com a metge col·legiat amb les teves dades.

4. Sol·licita el teu codi CAID a suportapp@comg.cat amb una foto del teu DNI/NIE per ambdues cares i una foto teva de carnet. El rebràs amb un SMS al teu mòbil.

5. Introdueix el CAID al perfil de l’app. Identitat/Acreditar-se

6. Un cop introduït el CAID, ja pots operar.

MITJANÇANT EL WEB

Entra a la web www.comg.cat i, des de la pàgina d'inici accedeix a Àrea Privada/Tràmits online

Validar autentificació a la campaneta Com

MITJANÇANT L’APP

a l’app del COMG des del

Rebràs un correu electrònic @

Entrar

mòbil

Creixement continu del servei assegurador per als col·legiats del COMG

Al llarg de 2025, el servei d'assegurances del Collegi de Metges de Girona, Medicorasse, ha continuat impulsant el seu creixement tant en el vessant quantitatiu —nombre de clients, volum d’activitat i consolidació d’acords de col·laboració— com en el qualitatiu, reforçant l’expertesa, la professionalitat i l’agilitat en l’assessorament assegurador.

Actualment, la cartera se situa en 2.246 clients. Durant l’exercici s’han dut a terme 1.272 visites comercials que han permès visitar 901 clients, reforçant la proximitat i el seguiment personalitzat. Pel que fa a la gestió asseguradora, s’han tramitat 587 sinistres declarats, garantint una resposta àgil i eficient.

Quant a la nova producció, destaca un increment del 17,40 % en les pòlisses contractades per metges en exercici lliure (MEL) —és a dir, aquells professionals que desenvolupen activitat privada— i un increment del 2,80 % en les pòlisses sense exercici lliure. Aquestes dades consoliden el creixement sostingut de l’activitat i reflecteixen una major protecció asseguradora del col·lectiu en tots els àmbits d’exercici.

En l’àmbit de la responsabilitat civil, dels 3.900 collegiats, 1.609 compten amb cobertura de Responsabilitat Civil Professional (RCP), xifra que equival al 41 % del total.

El sector assegurador es manté en una fase positiva, amb un creixement continuat i uns resultats sòlids. Davant d’aquest escenari, Medicorasse manté una posició clara: diferenciar-se per la qualitat del servei, la proximitat i l’elevat nivell d’especialització del seu equip, altament qualificat i immers en un procés de

formació contínua, entès com un factor clau per al creixement a llarg termini.

Assessorament personalitzat, prevenció i protecció dels metges en l’exercici de la seva professió

Medicorasse aposta per un servei proper i prioritza el tracte personalitzat: tots els clients disposen d’un assessor personal que defensa els seus interessos davant de les companyies asseguradores i els assessora sobre com cobrir els seus riscos de la manera més adient en cada cas.

En aquest marc de prevenció de riscos i de protecció del metge, destaca el servei d’orientació individual als col·legiats, amb especial atenció a l’assegurança de Responsabilitat Civil Professional. L’objectiu és assessorar el metge perquè disposi d’una cobertura adequada als riscos als quals s’exposa en l’exercici de la seva professió, que poden posar en risc també el seu patrimoni.

Seguretat de la informació i entorn digital segur

La tecnologia és una altra peça clau en aquesta estratègia. Des de Medicorasse s’inverteix de manera sostinguda en solucions digitals que permeten optimitzar processos, agilitzar respostes i oferir un servei més precís i eficaç. Aquesta aposta ajuda la corredoria a mantenir-se competitiva i a consolidar el creixement, sempre amb la voluntat de posar la innovació al servei de les persones. En aquest context, la seguretat de la informació ocupa un lloc central. No la concebem només com una exigència tècnica, sinó com una responsabilitat directa envers la confiança que els assegurats dipositen en nosaltres. Comptem amb una infraestructura tecnològica robusta i amb protocols estrictes de protecció de dades, així com

amb un equip format i atent a qualsevol eventualitat. Això ens permet garantir que totes les gestions realitzades a través del web, l’aplicació mòbil o l’atenció telefònica es duguin a terme amb els màxims estàndards de seguretat i fiabilitat.

El creixement sostingut, la personalització del servei i el compromís amb la seguretat de la informació garanteixen una protecció integral i adaptada a les necessitats dels metges, reforçant la confiança i la satisfacció dels col·legiats. Amb aquest enfocament continuat, Medicorasse assegura una base sòlida per afrontar els reptes futurs amb garanties i fermesa.

El COMG actua com a col·laborador extern de MEDICORASSE CORREDURÍA DE SEGUROS DEL CMB SAU. NIF A-59498220. Domicili social: Pg. Bonanova 47, 08017 Barcelona. Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, al tom 20624, foli 211, full número B-10481, inscripció 1a, amb clau de la DGSFP J0928. Pòlissa de Responsabilitat Civil i capacitat financera d'acord amb l’art. 157 del RDL 3/2020, de 4 de febrer, de transposició de la Directiva (UE) 2016/97, sobre la distribució d’assegurances.

Med1 Serveis Financers

Serveis financers per als metges del COMG

L’any 2025, Med1 Serveis Financers ha pogut mantenir un ritme de creixement sostingut desenvolupant la seva tasca d’oferir avantatges preferents i exclusius per al col·lectiu mèdic i sanitari català, així com solucions financeres adients per a tots els col·legiats: des del metge MIR, el metge empresari o el metge amb necessitats específiques. L'entitat ha complert els objectius estratègics i de negoci. Concretament, ha gestionat 474 clients, augmentant en 239 clients respecte al 2024, xifra que suposa un increment del 102 %. El volum d’estalvi gestionat ha estat de 5.173.307 €, amb un increment del 57 % respecte a l’any anterior. Quant a operacions de finançament, s’han realitzat per un valor total de 3.282.215 €, un augment del 223 % respecte al 2024. Aquestes dades demostren la consolidació del creixement i l’eficàcia de les solucions financeres ofertes per l’entitat al col·lectiu mèdic i sanitari català.

Proximitat i personalització

Com a agent bancari del BBVA, s’ha treballat amb l’objectiu de consolidar les relacions amb els clients, assessorant-los amb rigor i transparència i amb un equip humà preparat i compromès. El model de gestió de l’entitat s’enfoca cap a una visió de les necessitats dels clients a llarg termini, mitjançant una activitat constant de fidelització fonamentada en la iniciativa i la proactivitat en la relació. Aquesta estratègia d’acostament a les necessitats de cada client es basa en una proposta de valor diferencial, fonamentada en la confiança, la proximitat, la qualitat i les relacions. L’entitat no només ofereix productes financers, sinó que acompanya cada metge en la presa de decisions econòmiques i financeres, adaptant les solucions a les necessitats individuals i a cada etapa professional.

A més, la proximitat amb els col·legiats és un element clau del nostre model: no només estem disponibles per resoldre qüestions puntuals, sinó que anticipem

necessitats, oferim solucions preventives i creem experiències personalitzades que reforcen la relació. Aquesta combinació de professionalitat, compromís i sensibilitat envers cada client situa Med1 com una entitat capaç de generar valor tangible i confiança real, any rere any.

Proximitat i personalització

Al llarg la seva trajectòria, Med1 sempre s’ha ca racteritzat per saber escoltar i atendre les necessitats de les persones. L’entitat compta amb un equip humà jove, ben preparat i amb diversitat de gènere. El talent, el compromís i la motivació dels professionals i la confiança dels clients són la base de l’èxit. La formació continuada de l’equip assegura que tots els professionals estiguin plenament preparats per afrontar els reptes futurs del sector. Aquesta aposta per la capacitació i l’actualització permanent ens permet oferir una atenció i un assessorament de màxima qualitat, adaptat a les necessitats específiques de cada metge.

Innovació i millora de processos

Med1 es troba en una posició de fortalesa per capitalitzar les oportunitats associades a la innovació, una palanca clau per assolir els objectius. La innovació ha estat un element distintiu de l’entitat durant molts anys, fet que l'ha permès mantenir-se a l’avantguarda de les tendències que estan transformant el sector financer. En aquest sentit, s’ha intensificat la digitalització i la millora dels processos, amb la integració de solucions digitals innovadores i el pròxim llançament d’un nou web que permetrà incrementar l’eficiència, optimitzar la comunicació i oferir una atenció més propera, àgil i personalitzada als col·legiats. Els resultats positius del 2025 permeten abordar el 2026 amb una agenda ambiciosa de nous projectes. Aquest enfocament reforça la solidesa del model i la clara orientació de Med1 cap al futur, sempre amb la voluntat de generar valor tangible per als col·legiats i contribuir al seu desenvolupament professional i personal.

Med1 Serveis Financers és un marca registrada que identifica a Medone Serveis S.L.U., amb NIF B-61.910.865, RM de Barcelona, tom 31.642, foli 5, full B-196.873, inscripció 1a i domiciliada a 08017-Barcelona, Passeig de la Bonanova, 47. Medone Serveis, S.L.U. posa aquesta informació i els serveis i productes productes al teu abast en la seva condició d'agent bancari de BBVA.

Com diagnosticar i tractar la teva Salut Financera

Ricard Montes Assessor financer

De la recepta a la riquesa: com diagnosticar i tractar la teva salut financera

D’una forma o altra, tothom intueix què és l’estalvi, però pocs aconsegueixen dominar-lo. La realitat és que l’estalvi, per norma general, és més una qüestió de sistema que no pas de quantitat.

1. El sistema: la teva millor eina

Encara que les circumstàncies d'un metge resident difereixen de les d'un adjunt amb anys de carrera, la base per a una estructura financera sòlida és universal: no estalviïs el que et queda després de gastar; gasta el que et queda després d’estalviar. Aquesta premissa ens permet «sistematitzar» l’estalvi i fer-lo créixer de manera orgànica, sense que suposi un esforç heroic cada final de mes.

Un exemple clar que molts ja apliquem sense saber-ho és la hipoteca: el banc retira una quota de forma sistemàtica que, en realitat, és una inversió en un actiu immobiliari. L'objectiu és aplicar aquesta mateixa disciplina a la resta dels teus estalvis.

2. La inflació: la «malaltia silenciosa»

L’estalvi per si sol no és suficient. Hem de ser conscients que el poder adquisitiu del nostre diner disminueix cada any a causa de la inflació. Podem comparar-la amb una hipertensió arterial: una malaltia silenciosa que no detectes si no et prens la pressió, però que va erosionant la teva salut financera a llarg termini.

3. La inversió: el tractament actiu

Per combatre aquesta pèrdua de valor, la resposta és la inversió: fer que els nostres estalvis treballin per nosaltres mentre descansem o estem de guàrdia. Com diu Warren Buffett: «Invertir és com fer dieta. És simple però no fàcil. Tothom sap què ha de fer (menjar menys i fer més exercici), però poques coses són tan difícils en un món ple de xocolata i pizzes».

Perquè el tractament sigui efectiu, hem de considerar tres factors clau:

Termini: la inversió s'ha de plantejar a llarg termini (mínim tres anys) per permetre que la capitalització composta jugui al nostre favor.

Risc i rendibilitat: quant més temps mantenim la inversió, més reduïm el risc de pèrdua i maximitzem la rendibilitat anualitzada.

Psicologia: els pilars de l'èxit són la paciència i el control de les emocions. Els mercats patiran sotracs, i cal evitar la temptació de «plegar veles» davant la primera tramuntana.

Conclusió

Pots optar per formar-te progressivament en els diferents instruments financers que tenim a l’abast —i que cada cop són més— o confiar en professionals certificats. El més important és entendre on s'inverteix i mantenir el rumb que ens hem fixat.

L’Assessoria Jurídica

Ofereix una primera orientació i assessorament als col·legiats en relació a l’exercici de la professió, així com a l’accés i als requisits legals per exercir-la.

L’any 2025, el servei jurídic del COMG ha atès 1.530 consultes de col·legiats, un número superior al de l’any anterior, majoritàriament per temes laborals relacionats amb la professió.

Una altra de les funcions de l’Assessoria Jurídica és el suport tècnic als òrgans de Govern del COMG i els òrgans consultius, principalment la Comissió de Deontologia. A través de la Comissió, s’han rebut 29 casos nous i s’han cursat 9 reclamacions vinculades a la Responsabilitat Civil (RC) dels metges. El COMG ha consolidat, juntament amb la resta de col·legis de metges catalans, un model propi d'RC amb Sham, reconegut com a capdavanter a Europa.

1.530

Consultes ateses 2025

29 Casos nous Comissió de Deontologia

9

Reclamacions de RC

Mutualisme: compromís i proximitat amb els metges de Girona

Dr. Lluís Castells President de Mutual Mèdica

La pràctica mèdica exigeix rigor, vocació i una dedicació constant als altres. Aquesta responsabilitat també fa imprescindible comptar amb una protecció sòlida que garanteixi estabilitat i tranquil·litat al llarg de tota la trajectòria professional. El mutualisme sorgeix precisament per donar resposta a aquesta necessitat, amb solucions adaptades a la realitat professional del col·lectiu mèdic.

Amb aquest propòsit, Mutual Mèdica ofereix una protecció dissenyada exclusivament per a metges. Oferim cobertures davant d'incapacitats temporals o permanents, solucions per planificar la jubilació i suport econòmic per a la família en situacions imprevistes. Tot plegat amb una gestió sense ànim de lucre en què els beneficis es reinverteixen en millores directes per als mutualistes.

La clau del mutualisme és senzilla però poderosa: els metges són al centre. Tot el que fem parteix d’un únic compromís: la confiança i el benestar del col·lectiu mèdic. Per això podem oferir flexibilitat, estabilitat i una atenció propera, alineada amb la realitat professional de etapa i amb una atenció especial als metges joves, a qui acompanyem des dels seus inicis com a estudiants i durant tota la seva trajectòria professional.

La col·laboració amb el Col·legi de Metges de Girona reforça aquest compromís territorial i ens permet

Haver superat recentment la xifra de 100.000 mutualistes és una fita que demostra la confiança creixent del col·lectiu mèdic en Mutual Mèdica i en un model que situa el metge al centre.

continuar treballant al costat dels metges gironins, contribuint a la seva tranquil·litat i a la sostenibilitat de la seva trajectòria professional.

Fem cultura!

Un any més, hem contribuït a fer cultura i territori amb diverses col·laboracions.

Exposició «L’art d’un metge de poble»

Hem acollit una mostra dedicada al Dr. Martí Casals, figura emblemàtica de la medicina rural a la Vall d’Aro.

OMEGI

L’orquestra de Metges de Girona ha tingut grans cites aquest 2025, amb concerts als Premis Bonastruc ça Porta, a l'Auditori de la Mercè i a l’església del Mercadal, així com un concert solidari a Roses en benefici dels damnificats per la dana de València.

Girona Temps de Flors

Com cada any, l’Edifici Fòrum del carrer Albereda, seu del COMG, va participar-hi amb una instal·lació de flors.

EXPOSICIÓ «DUES VIDES»

Hem sigut seu del projecte de l'associació Donem Girona, per sensibilitar sobre la donació d’òrgans i teixits.

Conveni amb Ibercamera i amb Temporada Alta

Descomptes i sortejos d’entrades per a col·legiats.

«Pluralisme mèdic i narratives visuals de la malaltia»

Conferència a càrrec d’Alfons Zarzoso, Doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra. Activitat complementària a l’exposició «A cos obert. La malaltia en la fotografia i el cinema dels orígens», al Museu del Cinema de Girona.

Cicles literaris del grup de promoció de la salut

El Grup, dins de la seva tasca divulgativa sobre la salut i el benestar, va organitzar dos cicles literaris, amb la presentació de dos llibres: Bombolles de Ghana, de David Puigmartí, i Tenim un cor per a tu, de Marta Gubau i Mariona Visa.

Fem salut!

Durant el 2025, el COMG ha col·laborat en diverses activitat dedicades a la promoció de la salut, a la divulgació mèdica i científica i a la recerca.

IV TORNEIG DE PÀDEL

Organitzat per la Secció de Metges Joves i el Col·legi Oficial d’Infermeria de Girona.

CORRE PER L’ICTUS

Cursa solidària organitzada per l’Associació Ictus Girona i la Unitat Ictus de l’Hospital Trueta.

GRAN GALA DE DANSA CONTRA EL CÀNCER

Organitzada per Girona en moviment.

ONCOTRAIL

Suport als grups A4Grapes i Run4Celit Team.

CURSA DE LA DONA DE FIGUERES

Impulsada per Grup IRIS - Associació d’Empordaneses Afectades de Càncer de Mama.

Projectes 2026

Aquests són els projectes que el COMG té previst desenvolupar durant el 2026

Reforma de l’entresol de Joan Maragall

El COMG preveu iniciar els tràmits per refomar l’entresol que té en propietat al carrer Joan Maragall, 34 de Girona, per fer-hi uns apartaments. L’objectiu és millorar el patrimoni col·legial i optimitzar-ne el rendiment que se’n pugui obtenir.

Presència al futur Campus Salut

El COMG manté la voluntat de ser present al futur Campus de Salut de Girona, un projecte estratègic que ha de reunir en un mateix entorn els hospitals Trueta i Santa Caterina, l’IDIBGI i les facultats de Medicina i d’Infermeria, entre altres serveis i equipaments. Aquesta presència ha de permetre reforçar la relació amb els diferents agents del sector, generar noves oportunitats de col·laboració i contribuir a consolidar un pol sanitari i acadèmic de primer nivell a Catalunya. Al mateix temps, s’està perfilant com s’hauria d’articular aquest espai perquè respongui de manera útil a les necessitats actuals dels professionals de la salut.

Culminar el projecte de digitalització dels arxius del COMG

Després de 8 anys d’intensa feina, el projecte de digitalització dels fons documentals del COMG arriba a la seva fi. L’objectiu és, a principis de 2026, exposar públicament tota la tasca portada a terme i presentar els portals digitals on professionals, historiadors, familiars i la ciutadania en general podran accedir als milers de documents digitalitzats i indexats que formen part de la història del Col·legi des de la seva fundació, l’any 1894. A la foto, l'acta de la sessió constitutiva del COMG (1898).

Posada en marxa de la renovació online dels Certificats Digitals

En la línia de modernització i actualització que està portant a terme el Col·legi els darrers anys, el 2026 es posarà en marxa la renovació online dels certificats digitals. Un mes abans de la data de caducitat del certificat, els col·legiats rebran un correu electrònic de Firma Professional —el prestador del servei— amb un enllaç que hauran de clicar i seguir els passos per a renovar. Per a fer-ho, el col·legiat només haurà de disposar d’un ordinador amb accés lliure a internet i tenir a mà la targeta on té el certificat.

Informe Anual 2025

C/ Albereda 3, 5 - 17004 Girona

Tel. 972 20 88 00 - Fax 972 20 88 08 comg@comg.cat www.comg.cat

Col·legi Oficial de Metges de Girona. Març de 2026

Edita

Col·legi Oficial de Metges de Girona. Carrer Albereda, 3-5, 4a planta 17004 Girona Tel. 972 20 88 00

e-mail: comg@comg.cat www.comg.cat

Consell editorial President

Dr. Josep Vilaplana Secretària

Dra. Carme Busquets

Amb la participació de: Vicepresidenta

Dra. Josepa Miró Vicesecretari

Dr. Rafael Fuentes Tresorera

Dra. Teresa Mir Vocals

Dr. Albert Molins, Dra. Carolina Roig, Dra. Anna Presas, Dr. Ramon Masvidal, Dr. Josep Gil

Amb la col·laboració de:

Edició, disseny gràfic i maquetació Neorg

Assessoria lingüística i correcció de textos TraduLab

Impressió Gràfiques Plaja

Nota d’agraïment:

La Junta de Govern vol manifestar el seu agraïment a l’equip de treballadors i col·laboradors del COMG que, amb el seu suport, han fet possible l’edició d’aquesta publicació per a tota la col·legiació de Girona.

Així mateix, la Junta agraeix la participació a tots els autors dels articles publicats.

L’informe anual 2025 ha comptat amb el suport publicitari de:

Els articles signats exposen les opinions dels seus autors: els conceptes i opinions dels articles publicats al present Anuari corresponen als autors i no necessàriament coincideixen amb els del COMG. El COMG declina tota responsabilitat pels drets que poguessin derivar-se de la lectura i/o interpretació del contingut dels articles publicats, així com per la seva exactitud i versemblança. Els articles esmentats són propietat dels seus respectius autors. Els autors dels diferents articles publicats declaren, garanteixen i accepten que tenen dret a fer-ho lliurement, que aquesta informació no infringeix cap dret de propietat intel·lectual, de marca, de patent, secret comercial o qualsevol altre dret de tercers i que l'esmentada informació no té caràcter confidencial ni és perjudicial per a tercers. Expressament, els diferents autors reconeixen assumir la responsabilitat de la informació i imatges que subministrin, i que aquesta responsabilitat s’estén, sense restricció de cap mena, a l’exactitud, legalitat, originalitat i titularitat d’aquesta. El COMG no assumeix cap responsabilitat sobre el contingut d’aquestes comunicacions. Les marques, icones, imatges, logotips i productes que apareixen publicats són propietat dels anunciants. Els continguts dels anuncis publicitaris presents a l’anuari corresponen i són propietat dels anunciants. El COMG no es responsabilitza de l’exactitud o la veracitat dels avisos publicats i declina tota responsabilitat pels drets que poguessin derivar-se de la lectura i/o interpretació del seu contingut, així com per la utilització que se’n faci.