Butlletí 107

BUTLLETÍ

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE GIRONA

107 gener 2013

INFORMACIÓ COMG. Renúncia Dra. Jaumà A DRETA LLEI. Informació de la nova pòlissa de responsabilitat civil professional THE HIPOCRATES TIMES. Secció d’humor

Publicació Interna COMG President: Dr. Benjamí Pallarés Oro

Sumari [6] INFORMACIÓ comg Reunió amb el Col·legi de Farmacèutics [7] INFORMACIÓ comg Postura del COMG davant la nova gestió del centre d’atenció primària Doctor Moisès Broggi de l’Escala i de set consultoris locals de l’Alt i Baix Empordà [8] OPINIÓ Metges per la Independència (MxI) [10] FLAUTA DE PAN Una vida per endavant [12] ESPAI DEL METGE I DE LA SALUT RURAL Objectes amb història i notícies [17] JUBILATS Les activitats dels nostres jubilats [18] FÒRUM C. D’ASSEGURANCES Jubilació Estalvi Fiscal 105 [19] OPINIÓ Errors lingüístics de la llengua catalana [22] COMG-AJUDA Resum d’activitats [25] COL·LEGI Acords de junta i altes col·legials [28] OPINIÓ Experiències de desert

Secretari: Dr. Pere de Manuel- Rimbau Muñoz Redacció: Meritxell Bonet Costa Foto portada: Foto: Martí Artalejo Fotografies: COMG, Shutterstock Realització:

Nexe Impressions, sl

Consell de redacció: Dr. Joaquim Barceló Dr. Francisco Bastida Dr. Jordi Costa Dr. Joan Profitós Col·legi Oficial de Metges de Girona c/ Albereda 3-5 17004 Girona Telf: 972 20 88 00 Fax: 972 20 88 08 E-mail: comg@comg.cat Web: www.comg.cat DIPÒSIT LEGAL: GI-1856/91 ISSN1577-5593 Edició: desembre 2012 Escrits i opinions al : press@comg.cat Aquest butlletí no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades pels seus col·laboradors. La posició formal del Col·legi de Metges de Girona queda reflectida en els textos editorials. El Butlletí resta obert a qualsevol text d’opinió, col·laboració, notícia o comentari dels col·legiats, que es publicaran sempre en el marc d’una revista col·legial.

La pasta utilitzada per a la fabricació del paper d’aquest llibre s’obté a partir de fusta d’arbres procedents de boscos de tala controlada i és blanquejada sense utilitzar gas de clor (ECF-ELEMENTAL CHLORINE FREE) COMG | 3

S

i hom busca a l’enciclopèdia la definició de democràcia trobarà que és una forma d’organització de grups de persones en que la presa de decisions respon a la voluntat col·lectiva dels membres del grup, de forma directa o indirecta a través dels seus representants.

Afortunadament estem en un país democràtic i ja hem deixat enrere els anys d’opressió i dictadura.

Per tant, hem triat lliurement els nostres representants polítics i hem establert les nostres lleis i normes de conducta. I aquestes decisions s’han pres amb el consens d’una majoria, respectant la llibertat i la diversitat d’opinions.

Quan es va ratificar la Carta de les Nacions Unides el 1951, els signataris van introduir el dret dels pobles a l’autodeterminació en el marc del dret i la diplomàcia internacionals.

El propòsit de la clàusula de l’autodeterminació era el de permetre que les antigues colònies que existien abans de la Segona Guerra Mundial poguessin decidir lliurement llur futur. Tanmateix, després de la descolonització, el dret d’autodeterminació s’entenia aplicable només als estats i no als pobles, i es circumscrivia als principis d’integritat territorial i de no ingerència en els afers interns.

> Dibuix: Maria Escobet

Les Nacions Unides van proclamar, l’any 1966, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que va entrar en vigor l’any 1976 i va ser ratificat per l’Estat Espanyol el 27 de juliol de 1977.

el dret de manifestar-se democràticament a les urnes per decidir lliurement sobre el futur del nostre país.

Editorial

El seu Article 1 proclama: -

Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació.

En virtut d’aquest dret, determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.

-

Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

-

Els Estats sotasignants en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides. És, doncs, en virtut a aquests principis Universals que creiem que el nostre poble té tot

4 | COMG

Us fem saber que el Col·legi de Metges de Girona, conjuntament amb altres Col·legis professionals i Associacions, hem donat el nostre suport a la resolució del Parlament de Catalunya sobre el Dret a Decidir. Manifestem que estem d’acord amb: 1. La Resolució del Parlament de Catalunya el passat dia 27 en el sentit de constatar “la necessitat de que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col·lectiu, com a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l’enfortiment democràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies” .

2. Així mateix, com a representants dels professionals del nostre país volem oferir la nostra voluntat i disponibilitat per contribuir des de les nostres institucions, a consolidar i a impulsar el posicionament del Parlament amb totes aquelles aportacions per permetin a Catalunya bastir-se d’instruments propis per fer possible un autèntic progrés social, econòmic i cultural.

Junta de Govern

Als companys del COMG

Agraïment a la Dra. Rosa M. Jaumà

B

E

envolguts/des, Després de dos anys de ser membre de la junta del COMG he pres la decisió de renunciar a ser-ne vocal, ja que en aquest moment no puc dedicar-m’hi ni implicar-m’hi com crec hauria de fer, i prefereixo deixar pas a què una altra persona tingui l’oportunitat de fer-ho.

n nom de la Junta de Govern del COMG, i especialment en nom propi com a President de la mateixa, voldria expressar a la Dra. Rosa Maria Jaumà, Ia, un profund i sincer agraïment a la seva permanent dedicació, participació activa a les reunions i activitats en les que s’han discutit assumptes relacionats amb la professió mèdica de Girona.

Us demano disculpes, sobretot a aquells de vosaltres a qui vaig demanar personalment el recolzament i als qui van confiar d’entrada en la opció de la qual jo en formava part, disculpes sobretot per deixar-ho a mig camí, però fins al moment actual us puc ben assegurar que he intentat defensar i treballar de forma continuada i amb implicació per tot el que representa la nostra professió.

De forma continuada, i partint de l’honradesa, seguint una línea i criteris inalterables, ha participat en l’organització d’activitats dirigides als col·legiats, en grups de treball específics i en la resolució de temes que s’han anat plantejant al llarg d’aquests darrers dos anys.

Us convido i animo a participar activament en el COMG ja que és només des del coneixement dels metges que podrem avançar a ser dinàmics i donar resposta a les necessitats del nostre col·lectiu.

Girona, 28 de novembre de 2012

Per tot això, gràcies, Ia, per la teva dedicació a aquest Col·legi.

Gràcies per llegir-me i acceptar les meves disculpes.

Rosa Maria Jaumà COMG | 5

Informació COMG

// Renúncia Dra. Jaumà

i // Reunió amb el col·legi de farmacèutics

// Presentació PAIMM a residents

E

l passat mes d’octubre es van celebrar dues trobades amb representants del Col·legis de Farmacèutics per començar a treballar conjuntament les dues institucions.

L’objectiu d’aquestes reunions és iniciar treballs conjunts relacionats amb aspectes de la tasca diària, que vincula professionalment als dos sectors i que amb ens els darrers temps s’ha complicat incorporant normatives i decrets nous com l’exclusió de fàrmacs, les modificacions en la prescripció electrònica, etc.

Per tot això s’està organitzant una jornada pel proper 31 de gener amb l’objectiu d’intentar coordinar una comunicació fluïda i un treball conjunt coordinats des dels col·legis professionals, per tal d’originar una millora en la pràctica dels dos col·lectius.

6 | COMG

E

l passat 2 d’octubre de 2012 es va celebrar a la sala d’actes de l’Hospital Josep Trueta una jornada adreçada al col·lectiu de residents de les comarques Gironines on es va presentar el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt –PAIMM- gestionat per la Fundació Galatea. L’acte, La Salut del MIR i programes PAIME, organitzat pel COMG i amb la col·laboració de la comissió de docència de l’Hospital Josep Trueta i laboratoris Almirall, tenia l’objectiu de promoure intervencions i estratègies adreçades a la prevenció i promoció de la salut entre aquest col·lectiu.

Prèviament també es va fer un taller adreçat als tutors de residents per poder detectar i aprendre a actuar en situacions d’estrès o malestar psicològic que pugui afectar als metges residents en formació, oferint un espai de debat i reflexió per respondre a aquesta problemàtica.

En la presentació va assistir-hi el secretari del COMG, Dr. Rimbau, i la Presidenta de la Comissió de docència de l’HJT, la Dra. Béjar.

En el decurs de l’acte es va lliurar a cada un dels assistents la guia d’actuació.

i Postura del COMG davant la nova gestió del centre d’atenció primària Doctor Moisès Broggi de l’Escala i de set consultoris locals de l’Alt i Baix Empordà

E

l Col·legi de Metges de Girona vol manifestar la seva preocupació per les darreres informacions sobre que el Servei Català de la Salut (CatSalut) hagi adjudicat, de forma provisional, la gestió del centre d’atenció primària (CAP) Doctor Moisès Broggi de l’Escala i de set consultoris locals de l’Alt i Baix Empordà a una empresa privada amb ànim de lucre.

La multinacional Eulen -especialitzada en serveis de neteja, seguretat i, des de fa poc, en assistència sociosanitària- ha guanyat el concurs per la gestió del CAP de l’Escala, desbancant la Fundació Salut Empordà, entitat sense ànim de lucre, que ha gestionat durant els darrers 12 anys el CAP de l’Escala i els consultoris de l’Armentera, Sant Pere Pescador, Torroella de Fluvià, Ventalló, Viladamat, Albons i Bellcaire d’Empordà, a més de l’Hospital de Figueres i el Centre Sociosanitari Bernat Jaume de la mateixa ciutat.

que garantitzava fins ara la Fundació Salut Empordà i que prioritza el nostre Pla de Salut.

Actualment el nostre model de gestió sanitària sembla que avança cap a la descentralització i disgregació de la nostra Sanitat entre múltiples empreses de caràcter privat.

Enfront la possible diversitat d’aquest tipus d’empreses, la nostra preocupació es centra sobretot en com la nostra Administració podrà controlar el tipus d’Atenció Sanitària que cada una ofereix i a la vegada garantitzar el principi d’equitat sanitària entre els diferents territoris.

Volem donar suport al ple de l’Ajuntament de l’Escala que va aprovar una moció en la que expressa el seu rebuig a la privatització en la gestió del seu CAP i demana que es reconsideri aquesta decisió.

La Junta del Col·legi de Metges de Girona

Davant aquest fet se’ns obren molts interrogants sobre què pot representar una decisió així pel model de la Sanitat Pública Catalana. Per una part ens trobem amb una empresa privada, sense experiència sanitària a nivell d’Atenció Primària, subjecte a la lògica del capital privat i que té com a objectiu principal el benefici econòmic. Per una altra, es trenca amb el principi d’integració assistencial (Atenció Primària/ Hospital)

COMG | 7

// Metges per la Independència El passat 17 d’octubre es va dur a terme a la seu del COMG, la reunió convocada per un grup de metges amb la finalitat de fer efectiva la creació d’un grup de Metges per la Independència. En aquesta reunió, encapçalada per la Dra. Cristina Soler, el Dr. Emili Ayats i el Dr. Oriol Duch i a la que varen assistir un total de 24 facultatius, es va informar del desig que varis companys havien fet arribar a la mesa, sobre la inquietud que s’ha generat en els darrers mesos al voltant del Dret a Decidir i el projecte d’aconseguir una Catalunya com a nou estat sobirà dins de la Unió Europea.

Opinió

Des del punt de vista professional, aquest projecte posa en evidència la necessitat del posicionament dels diferents grups professionals, entre ells el col·lectiu mèdic, envers a aquest possible nou escenari i tot orientat amb l’objectiu d’assentar unes bases sòlides per a una millor gestió del nou entorn.

Metges per la Independència, té com objectiu treballar per l’independentisme propulsat des de la societat civil i sense vinculació amb cap partit polític. Som conscients que

8 | COMG

la Sanitat és un del pilars importants de la societat i que els metges tenim la responsabilitat de mantenir-la amb la màxima qualitat, independentment dels canvis polítics que es produeixin. És per això que hem elaborat una relació de propostes amb la finalitat de crear una sèrie de grups de treball i desenvolupar de forma resumida els temes plantejats per la resta de companys. Els temes aprovats varen ser la creació d’una pàgina web de caire informatiu on es podran inscriure aquells metges que signin aquesta proposta; fer arribar aquesta iniciativa a la resta de col· legis de metges catalans i convidant-los a participar i col·laborar-ne amb la difusió; convidar a la resta de col·lectius professionals de l’àmbit de la Sanitat, per a què desenvolupin iniciatives similars amb la finalitat de sumar esforços i organitzar una base social sòlida creant sinèrgies de forma que es doni la major projecció al projecte independentista.

Des del punt de vista purament professional, caldrà avaluar els possibles escenaris

o relacionats amb la formació pre i post graduada, la formació continuada així com la situació legal de les titulacions universitàries.

projecte i poder començar a treballar-lo.

Creiem que la opinió i els suggeriments que se’ns vulguin fer ens poden ajudar a establir un bon full de ruta.

També es va voler abordar la situació de relacions dels nostres professionals a nivell internacional, especialment en el si de la UE.

Val a dir que aquesta iniciativa ja ha obtingut el ressò del col·lectiu d’infermeria, qui, actualment es troba en fase de creació del col·lectiu d’Infermeres per la Independència (IxI) i molt properament s’estendrà la iniciativa a través de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a fi i efecte de donar la oportunitat de qualsevol professional del món de la sanitat a participar en aquest projecte.

En el capítol més general, hi va haver aportacions relacionades amb la substitució de les funcions que actualment exerceix l’OMC (Organización Médico Colegial) per ser assumides pel “Consell Català de Metges”.

Finalment, es va comentar la formació d’un grup de treball amb la finalitat de estudiar el nou model sanitari per la futura nació Catalana.

Dr. Oriol Duch Subirats COMG Girona

La pàgina web de Metges per la Independència és http://www.metgesperindependencia. cat/ , ja està disponible i, a finals de novembre, amb només 15 dies de funcionament, ja hi havia 144 inscrits.

Ens agradaria que fóssim molts per tal d’unir les forces de tots els que creiem en aquest

COMG | 9

// Una vida per endavant

I

així tot el dia. Només s’atura per menjar i per dormir. El que em preocupa és que fa adeptes dia a dia. S’imaginen que tots els interns fessin el mateix. Una revolta? Un moviment sectari? No, no ho crec.

Des de la finestra del seu despatx l ‘alcaid i els membres de la comissió miren el pati, com l’Hernando dona voltes sense parar, sense anar en lloc, fugint d’ell mateix i tornant a ell mateix, un aprenent de Forrest Gump, el seu cervell ha empalmat una connexió fins ara desconeguda i el resultat és un comportament caòtic que desafia les normes penitenciàries. Alguns interns el segueixen, ho fan fins on poden. Arrosseguen els peus una estona i segueixen amb un córrer desmenjat.

Flauta de pan

No vol sortir de casa. D’un dia per l’altre s’ha enemistat amb el món. La vida ja m’ho ha ensenyat tot, li diu sovint a la Dolores, la cuidadora. Si no fos per la Perla que en feria de temps que hauria tocat el dos a l’altre barri.

Si no fos per la Perla la Dolores no sortiria de casa. La casa, que en un altre temps feia patxoca, amb les columnes custodiant la porta, la façana blanca que magnifica unes roses vellutades i vermelles, el pas del temps ha momificat i convertit en una estampa quica i decadent.

com llàpissos. Una a una les ha de buidar dins la decrèpita anatomia.

Hernando entra en un bar i demana un vas de llet calenta i una pasta. Mossega golut la pasta i s’empassa uns glops de llet. Després dona una ullada al seu voltant. En veure que no el miren es treu una sabata i el mitjó. Una butllofa negra fa de boina en el dit gros. La pessiga amb un talla ungles i el terra queda esquitxat d’un líquid sanguinolent i brut.

Qui diu que no tens la sida o que no siguis un droga addicte, surt, quin fàstic! crida la mestressa mentre assenyala la porta. L’Hernando surt del bar a peu coix amb la sabata i el mitjó a la mà.

L’entrenador el crida, li vol veure el peu. Es posa les mans al cap. Així no pots entrenar!

Des del dia que a la feina han prescindit d’ell ha entrenat pels matins com un esclau condemnat a galeres. Les sabatilles de tenia que trobà en un contenidor han acabat fen miques la seva voluntat de ferro. Mil euros pel guanyador!

Temps enrere a la senyora Cases li agradava que li donés l’aire. Un pernod a mig matí li treia anys de sobre. Feia mots encreuats i seguia les peripècies socials. Mica a mica la ciutat se li féu hostil. Els seus coneguts començaren a passar avall i les noves fornades li atacaven els nervis.

Un Bichón frise? Com és aquest gos? Pregunta l’encarregat de la protectora d’animals. La Dolores i l’Hernando li expliquen que és un gos més aviat petit i amb molt de cabell blanc estarrufat. Com el que porten les senyores grans amb els llavis pintats i abrics de pell?

Si, sí, fa la Dolores. Segueix un llarg silenci.

Un silenci que si hagués fet córrer la cortina haguéssim escoltat: per què volen un gos de marquesa avorrida aquest parell de pelacanyes! O: aquí mai trobarem un gos com la Perla. I si avisa a la policia?

Aviat es cansà de mirar la vida insulsa a través dels vidres de la galeria. La casa se li feia cada vegada més gran. Cada un dels racons li recorda un temps que s’ha perdut per sempre. Decideix enllitar-se per facilitar la feina a la senyora de negra. Un dia li diu a la Dolores que si la Perla es mort abans que ella el primer que ha de fer és obrir el calaix de la tauleta de nit. Hi trobarà tres xeringues fines

Caminen o millor dit corren per tota la ciutat. Només veuen gossos vulgars que porten gent corrent. En el parcs on la gent porta les mascotes perquè estirin les potes i facin les necessitats troben gossos vigorosos que persegueixen pilotes. La Dolores recorda cafeteries on ella i la senyora acudien a prendre el te i on trobaven amigues igual de xaruques que posaven trossets de pastetes dins

10 | COMG

f la boca de gossos mal criats. Entren al Princesa. Els senyors treuen els ulls del diari i els miren amb interrogació. Com és que no s’adonen que s’han extraviat? Les senyores simulen que no els han vist. Una d’elles, amb el cabell de color panotxa, s’acosta a la galta el musell d’un gosset i que tot seguit es perd enmig de l’abric > Dibuix: Maria Escobet blanc de pell.

Se’ls acosta un cambrer. Els sap greu, la cafeteria ja no necessita a ningú. Se’ls ha oblidat de retirar el cartell de falta personal.

Els diaris del dia anterior publicaven la següent notícia: “Una gosseta anomenada Perla única hereva de la fortuna d’una vella excèntrica”. S’obre la porta custodiada per dues columnes i surt la Dolores amb la Perla als braços. Avança unes passes en direcció a un fotògraf i un senyor amb llacet. Acarona amb tendresa a la Perla i li fa un petó a l’orella.

Una fotografia immortalitza el moment.

Dins la casa, uns moments més tard, la Perla jau flàccida sobre el sofà mentre el senyor del llacet es posa la mà a la butxaca. La Dolores i l’Hernando miren la mà que s’amaga dins la butxaca i furga durant uns interminables segons. La mà surt amb un bitllet de cinquanta euros entre els dits. No eren cent euros? Pregunta la parella. Sí, diu el periodista, però

amb el gos viu.

Abans de sortir es gira i mira a la parella amb un somriure cruel als llavis. Demà el nostre diari publicarà una notícia que ens ha facilitat el notari. Havia quedat amb la vella el dia després de la seva mort sobtada per canviar el testament. Sembla ser que s’ho repensà. El testament a favor de la Perla seria la seva sentència de mort.

Donaria la seva fortuna a la noia que l’ha cuidat amb amor durant els darrers anys, la Dolores. Sempre i quan ella la cuidés com si fos filla seva.

El director de la presó s’encongeix d’espatlles davant la comissió. Potser la resposta està en la seva dèria d’emular Forrest Gump.

Explicà només una vegada que la Dolores s’estimava a la senyora Carme. Que ell s’estimava com mai havia estimat a ningú a la Dolores. No obstant això ell matà a la vella milionària i uns dies després en un atac de bogeria matà a la persona que estimava més.

La comissió, dins la cel·la de l’Hernando, es fixa en una fotografia de la Dolores enganxada a la paret. Té els llavis molsuts, sensuals.

Els ulls negres, grossos, miren endavant, a una vida que l’espera amb els braços oberts.

Dr. Jordi Costa

COMG | 11

// Objectes amb història El Dr. Andreu Clariana Vives, un emprenedor català al servei de la medicina

E

Espai del Metge i de la Salut Rural

l Dr. Andreu Clariana Vives (Valls 1915 – Barcelona 1982), va estudiar la carrera de Medicina a la Facultat de Barcelona. Fou pneumòleg de la Clínica Universitària de la Càtedra de Pediatria a la Facultat de Medicina de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona fins el 1965, i abans fou metge intern de l’Hospital-Sanatorio del Espírituo Santo de Santa Coloma de Farnés.

Els records que tinc del Dr. Clariana són de fa més de 55 anys i el temps en això de la memòria, no passa en va. Tot comença a la Facultat de Medicina de Barcelona, concretament a la Càtedra de Pediatria del Professor Ramos, on em venen al record les sales de lactància, la d’infeccions, el laboratori, etc. Ho recordo en dos moments de la meva vida, quan encara era alumne intern i també després, com a pediatra del Servei (1958-1962), quan vaig coincidir amb el professor Cruz-Hernandez, qui em va acollir i donar suport, juntament amb el professor Molina Font, en la revisió i tribunal de la meva Tesis Doctoral. Del Dr. Clariana recordo les lliçons clíniques i de radiologia pulmonar i els seus consells en les visites i sessions clíniques.

Fora de l’àmbit hospitalari, em venen a la memòria les llargues converses sobre l’èxit i funcionament dels aparells de la seva empresa, pionera en radiologia catalana i d’un gran mèrit per l’època. La consulta la tenia a Travessera de Gràcia 71 i allà, m’hi va ensenyar consells tècnics per al bon funcionament dels aparells RayXac i també per a la prevenció del risc radiològic. Recordo que va guarir l’asma d’un nen que vivia a casa d’un carboner amb un tractament per hiposensibilitat.

12 | COMG

> Imatge de l’aparell de RayXAC que conservem al fons de l’EMSR, propietat del Dr. Eudald Maideu Puig

L’aparell RayXac Ara bé, el perfil del doctor Clariana que ens interessa remarcar en aquestes línies, és el d’emprenedor i científic en el camp de la Radiologia Catalana, amb la fabricació i venda d’un model de Raig X portàtil anomenat RayXAC, dissenyat per ell mateix, que comptava amb un model de cuba encara no igualat. És de remarcar que el màrqueting publicitari que utilitzava era molt seriós i acurat, amb detalls tècnics i fotogràfics molt ben triats.

Anualment, en feia publicitat dins la revista “Medi Farma”, publicació de gran difusió entre la classe mèdica i hospitalària, donat que incloïa direccions complertes de tots els metges i Hospitals de Catalunya.

e ma”, sabem que als anys 60s del s.XX, uns 90 metges posseïen el seu aparell, la majoria pediatres i alguns grans amics i companys.

Molts d’ells tenien consulta a Barcelona i a d’altres poblacions de Catalunya, però també n’hi havia a València i fins hi tot a Fernando Poo, una estranya colònia que Guinea Equatorial tenia a Espanya.

La seva aportació a l’estudi de la Tuberculosi Pulmonar Infantil Cal destacar també una altra gran aportació que el doctor Clariana va fer a la medicina pediàtrica del nostre país, quan va publicar el llibre “Tuberculosi pulmonar infantil”.

Gran tractat mèdic, amb redacció clara i gran profusió iconogràfica, amb una extensió de XV capítols, distribuïts en 363 pàgines. > Esbós de l’aparell RayXAC dibuixat per el propi Dr. Clariana

L’empresa productora i distribuïdora d’aquest aparell fou creada per un empleat seu, el Sr. Lieberman, d’origen alemany, que segurament fou el tècnic de la cuba radiògena. Tenia oficina a la Torre Urquinaona i sabem que va mantenir l’activitat industrial fins els anys 1970 aproximadament.

A través del llistat de col·laboradors que posseïen el Raig XAC, publicada a “Medi Far-

“Cap nen pal·lidot, desganat , amb tosseta o mal de cap amb febreta, sense ferli Mantoux i desprès si positiu Radiologia pulmonar…”

Un llibre absolutament imprescindible en aquella època com a llibre de capçalera de qualsevol pediatra, encara per estudiar i aprofundir, i que està a disposició dels historiadors i estudiosos a la biblioteca del Centre de Documentació de l’Espai del Metge i de la Salut Rural.

ANUNCI DE RECOLLIDA DE DONACIONS Amb l’objectiu de preservar i difondre el nostre patrimoni mèdic, l’Espai del Metge i de la Salut Rural ofereix als col·legiats i a les seves famílies la possibilitat de realitzar donacions d’instruments mèdics i d’arxius professionals de documentació personal o institucional.

Des de l’EMSR ens encarreguem de la gestió i avaluació d’aquest material.

Els interessats poden contactar trucant a l’EMSR: 972821575 o bé mitjançant el correu electrònic: info@metgerural.cat

COMG | 13

e > Anunci de l’aparell portàtil RayXAC-1, aparegut a la Guia Mèdica “Medifarma”.

Val a dir que el 1960 va publicar també un llibre molt interessant sobre “Rehabilitación funcional Respiratoria”.

La meva actuació amb el portàtil RayXac L’aparell del doctor Clariana el vaig utilitzar sobretot durant les revisions escolars que es feien a Ripoll, concretament al Col·legi Carmelites, com ajudant del doctor Agustí, durant la campanya de prevenció de la Tuberculosis. També al Centro Experimental de Enseñanza Media Saphil i a les revisions de les empreses de Ripoll i allà on fes falta. En 10 anys de pràctica, més d’un miler de revisions i també més d’un cas diagnosticat i guarit.

Quan calia, també el portava a molts domicilis particulars i quan feia consulta amb companys metges, cosa que encara s’estilava.

Fins i tot el vaig portar a poblacions de la rodalia, i sempre que tinguessin llum elèctrica, també a pagès, com Vallfogona i altres poblacions rurals on hi arribava per camins no massa bons, amb el 2 cv de segona mà que no em va fallar mai, ni amb fred, ni amb glaç, ni amb neu, pluja o fang.

Aquest és un breu apunt de la persona i obra del doctor Andreu Clariana Vives, pioner en la medicina pediàtrica i en l’emprenedoria industrial catalana, amb la fabricació, distribució i venda d’aparells de radiologia to-

14 | COMG

talment catalans (fins hi tot el tub), en uns anys de dictadura i aïllament molt durs. Un personatge al qual considero se li hauria de retre un mereixedor homenatge per part de la medicina i pediatria catalana, aquí jo només hi he volgut posar el meu granet de sorra.

Autor: Eudald Maideu i Puig L’aparell RayXAC que es conserva al fons de l’Espai del Metge i de la Salut Rural, va ser donat per el doctor Eudald Maideu i Puig, i té el número de registre 4925.

// Activitats Cicle de conferències “Salut i societat” Us avancem les conferències programades per als propers mesos de desembre de 2012 i gener i febrer 2013: 14 Desembre 2012, a les 19.30h: Conferència sobre “Malaltia cardiovascular: Una epidèmia en la societat de l’abundància?”, a càrrec del Dr. Rafel Poveda (Metge Adjunt del Servei de Nefrologia. Hospital Universitari de Bellvitge).

Lloc: Sala d’Actes del Monestir de Sant Feliu de Guíxols. Entrada lliure i gratuïta 15 Febrer 2013, a les 19.30h: Conferència sobre “Osteoporosi: malaltia o factor de risc?”, a

e càrrec de la Dra. Esther Vilert, Especialista en Medicina Familiar i Comunitària, i responsable de la Unitat Docent SSIBE. Amb la col·laboració dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà.

Lloc: Espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro. Entrada lliure i gratuïta * Reconeixement de 0,5 crèdits de lliure elecció amb l’assistència a un 80% de les xerrades del curs

// Últimes donacions Al llarg del 2012 s’han rebut les donacions que detallem a continuació: Març 2012: Els fills del Dr. Miralles de Sant Feliu de Guíxols, lliuren al Servei municipal de l’Espai del Metge i la Salut Rural-Museu d’Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols en concepte de donació voluntària, la peça d’instrumental mèdic que es relaciona a continuació: - Conjunt de material mèdic i documental procedent del despatx del Dr. Miralles, metge a Sant Feliu de Guíxols.

Març 2012: Els fills del Dr. Latorre i Rios, lliuren al Servei municipal de l’Espai del Metge i la Salut Rural-Museu d’Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols en concepte de donació voluntària, la peça d’instrumental mèdic que es relaciona a continuació:

- Documentació personal i professional del Dr. Latorre - Diferents objectes mèdics - Mobiliari d’oficina del despatx mèdic.

- Diferents llibres de medicina de la biblioteca del Dr. Latorre Agost 2012: La filla del Dr. Benet Julià, lliura al Servei municipal de l’Espai del Metge i la Salut Rural-Museu d’Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols en concepte de donació voluntària, els llibres que es relacionen a continuació i que procedeixen del fons del Dr. Benet Julià: - 5 llibres de medicina.

Novembre 2012: El Sr. Xavier Agramont Cruanyes i la Sra. Glòria Barquet Torroja, lliuren al Servei municipal de l’Espai del Metge i la Salut Rural-Museu d’Història de la Ciutat de Sant Feliu de Guíxols en concepte de donació voluntària, el conjunt de material que relacionem a continuació i que procedeixen del fons del Dr. Antoni Ferran Brusés: - Conjunt de medicaments varis - 1 Fòrceps

COMG | 15

e // Crèdits Coordinadora de la secció: Laura Francès, tècnica de l’Espai del Metge i de la Salut Rural Entitats participants: Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols Fundació Pascual i Prats Col·legi de Metges de Girona Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Ajuntament de Castell-Platja d’Aro-S’Agaró Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.

Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’Àmbit Rural de la Universitat de Girona.

Diputació de Girona.

Entitats col·laboradores: Fundació-Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

Reial Acadèmia de la Medicina de Catalunya.

Direcció: Espai del Metge i de la Salut Rural-Museu d’Història.

Pl. Monestir s/n. 17220 Sant Feliu de Guíxols.

Tel: 972821575. c/e: info@metgerural.cat www.metgerural.cat

Envia AMIC al 28033 i ajuda que neixi sense el virus de la sida.

I com més SMS, més vides.

16 | COMG amicsdemalik.org

Cost de l'SMS 1,20€ (IVA incl.). Donatiu íntegre a Metges Sense Fronteres. SIT Consulting S.L. At. Client: 902 116 106 info@sitmobile.com

// Les activitats dels nostres jubilats

E

l 19 d’octubre de 2012, tal com teníem programat, una trentena d’excursionistes ens vàrem trobar a la plaça Poeta Marquina per iniciar el viatge.

El Museu-Teatre Dalí va ser construït sobre les runes de l’antic Teatre de Figueres, restaurat i reformat sota la direcció del propi Dalí; fou inaugurat l’any 1974 i en ell podem participar de tota la seva trajectòria artística fins a la seva mort l’any 1989 (està enterrat sota la cúpula de l’escenari).

La visita guiada va ser explicada de forma molt didàctica i amena, i fou del grat de tots nosaltres.

Acabada la visita vàrem anar a Púbol a dinar al restaurant Can Bosch, on gaudírem d’un excel·lents menú i bon tracte.

A les quatre de la tarda vam anar a veure la Casa-Castell Gala-Dalí. El Castell fou un regal d’en Dalí a Gala, i aquesta va viure allí des de 1970 fins a la seva mort l’any 1982. Dalí afectat d’una greu depressió es reclueix en el Castell de 1982 fins a 1984, en què pateix un accident per un incendi en el seu dormitori i és traslladat a l’hospital de Figueres. A Púbol ja no va tornar-hi mai més. L’any 1996 el Castell fou obert al públic.

Vàrem fer una visita guiada molt interessant, en què ens explicaren la història del Castell, la seva restauració, l’estada de Gala i la d’en Dalí, i també la tomba on reposa sola Gala (el mausoleu està construït per a dues persones, Gala i Dalí, no obstant això en Dalí fou enterrat a Figueres). Vàrem veure exposats en vitrines els variadíssims i extravagants regals que en Dalí portava a Gala quan l’anava a visitar: quadres, mobiliari, escultures, així com un curiós holograma que representa en 3D Dalí pintant.

Acabada la visita retornàrem a Girona, on arribàrem als cols de les set de la tarda.

COMG | 17

Jubilats

Excursió al MuseuTeatre Dalí a Figueres i al Castell Gala-Dalí a Púbol

Fòrum C. d’assegurances, S.L. Unipersonal

// Jubilació Estalvi Fiscal 105

E

n l’actualitat s’han produït importants canvis en el càlcul de les pensions públiques, el que significarà necessariament un augment de la previsió privada. Des de Mutual Mèdica volem que els nostres mutualistes tinguin la seva jubilació garantida i el més proper possible al seu nivell d’ingressos habitual, per això creiem que l’important per als metges és tenir un rendiment assegurat i no regals addicionals que no contribueixen a garantir la seva jubilació.

Vegi’n els avantatges: - 5% d’interès tècnic anual garantit durant tota la vigència del contracte, a diferència d’altres entitats, que revisen aquest interès al cap de sis mesos o un any.

- Gran avantatge fiscal: fins al 100% de les aportacions es poden desgravar de l’IRPF, tant si exerceix per compte propi com per compte d’altri.

18 | COMG

- Possibilitat de cobrar en forma de capital o de renda amb un creixement anual d’aquesta.

Truqui’ns ara i consulti al seu assessor per ampliar aquesta informació: Telèfon: 972 20 88 00 Mail: assegurances@forumsanitari.cat

Fa molts anys que em preocupa una expressió de la llengua Catalana que no té un sentit semàntic adequat. La semàntica és la branca de la lingüística que estudia el significat dels morfemes i dels mots. Doncs bé: en tots els escrits epistolars sense exclusió, tant en correspondència formal com informal, l’encapçalament comença així : “Benvolgut Sr.”, “Benvolgut soci”, “Benvolgut amic” o “Benvolgut etc, etc..”. Fem una anàlisis del significat que té la paraula “Volgut”. Aquesta paraula és el participi del verb voler en català, i en castellà del verb “querer”. “Querer” ve del verb llatí “quearere“. “Querer” en castellà significa “poseer o desear”. Suposo que amb 148,5x210 FIATC Pensions 475cat Girona.pdf

1

12/11/12

aquesta afirmació tothom hi estarà d’acord: en català té el mateix significat. Exemples: “aquest estiu vull fer un viatge”, “el diumenge vull restar a casa”, “ara vull canviar de cotxe”. Per contra en català tenim un verb que és “estimar”. “Estimar” ve del llatí “aestimare”, que significa valorar; en castellà se’n diu “justipreciar”, és a dir: donar el preu just, prear. Els catalans, per la seva idiosincràsia, no volen, estimen, valoren alguna qualitat d’una persona o cosa.

Fem un aclariment: les persones de parla castellana feien servir l’expressió “querido amigo”. Avui ja fan servir la paraula “estima-

18:41

COMG | 19

Opinió

// Errors lingüístics de la llengua catalana

o do”. Totes les cartes que rebo d’institucions de fora de Catalunya encapçalen: “estimado cliente”, “estimado Sr.” o “estimado colega”.

Jo recordo que de molt antic en castellà s’emprava el verb “querer”. Recordem un escrit de Santa Teresa de Jesús que en uns versos deia més o menys: “Dios mío te quiero, no por el cielo que me tienes prometido ni por el infierno tan temido, te quiero porque te quiero”.

Aquest “querer” no és res més que “voler” en català. I ara permeteu-me fer un experiment teòric lingüístic per veure com sonen aquestos versos en català. Traduït seria així: “Déu meu, et vull no pel cel que em tens promès ni per l’infern tan temut, et vull perquè et vull”.

En català seria: “Déu meu t’estimo no pel cel que em tens promès ni per l’infern tan temut, t’estimo perquè t’estimo” .

Ara bé, jo penso: és que hom creu que la paraula “estimar” té un valor massa fort, massa afectiu, equivalent al verb “amar”?. Res d’això. El verb “estimar”, repeteixo, és donar un valor. Així es diu: “enguany s’estima que la inflació serà d’un 3,8 %”.

20 | COMG

En el fons tant “querer” com “voler” és la substitució del verb “amar”, que ja només és d’ús poètic o religiós. Ara vegem com funcionen els verbs “amar”, “querer” i “estimar” i quin valor semàntic tenen en aquestes llengües. En francès “aimer” no té el valor afectiu que té per a nosaltres. Diuen “j’aime la nature”, “j’aime la musique”, etc. En resum tot ho “aiment”. A les cartes comencen: “cher monsieur, cher ami”. “Cher” vol dir “car”. Té un valor, el que passa que ho tradueixen al castellà per “querido”. Italians i portuguesos diuen “caro”; també és un valor. Els anglesos diuen “dear”; així : “dear sir, dear father” que representa “car” traduït al castellà per “querido”; però per dir que un objecte és massa car, és més elegant dir “expensive”.

Però el verb amar en Anglès “to love” té dos valors: un fortament afectiu (“I love you”) i un valor gens emotiu, doncs serveix per mostrar complaença envers de qualsevol cosa (“I love to study, I love music,I love the country, etc.”). En alemany el verb “amar” és el verb “lieben” en infinitiu. Té un doble valor,

o com en anglès tant serveix per expressar el verb “amar”, com per manifestar complaença amb una situació o un objecte. La paraula “lieben”, com en anglès “to love”, la fan servir a dojo. En resum: no té el valor afectiu que té la paraula “amar”.

Així la correspondència que tinc amb amics alemanys, comencen: ”Lieber Joan”. S’estalvien la paraula amic. Literalment seria “estimat Joan”. O en castellà: “Amado Juan”.

El professor de l’escola alemanya durant les vacances d’estiu ens feia escriure-li “Lieber Herr Günther”, literalment “Amat Sr. Günther”. Per tant aquests verbs no tenen el valor afectiu que té el verb amar en les llengües romàniques. En alemany es pot dir: “Sonntags, lieber, bleibe ich zu Hause”. Literalment: “Els diumenges amo restar a casa”. És a dir: “els diumenges m’estimo quedar-me a casa”.

I ara vegem com s’ho maneguen al Cantó del Grisons a Suïssa. És el Retorromànic anomenat Romanx. Llengua desconeguda pels no especialistes en Lingüística Romànica. En conèixer-la es té una agradable sorpresa en veure que entre català i romanx hi ha una intercomprensió quasi com amb la llengua d’oc. Amb la correspondència amb una senyora en romanx, m’encapçalava les cartes així: “Stimà Signur”, o sia que també fan servir el verb estimar. Els occitans també empren en les cartes l’expressió Car amic.

Conclusió: els catalans no volem, els catalans estimem, és a dir valorem les persones per les que tenim estima, per les seves qualitats. S’imagina algun jove que li digui a la seva promesa: “Et vull”. Per aquest motiu i tenint en compte que estimar no té únicament el sentit del verb “amar” sinó que és, i repeteixo, és donar un valor, per això la pa-

raula “Benvolgut” em sona a cacofonia, fent un estudi comparatiu de les llengües més properes a la nostra. No he fet comparacions amb l’hebreu que també disposa de diferents paraules “d’amar, estimar o agradar”; l’única llengua que fa servir el verb “querer” és el castellà i amb el “benvolgut” en català, còpia absurda del castellà o pel que sigui de temps immemorial.

Ja sé que aquestes idees sobre la paraula “estimar” costa molt que la gent les accepti, doncs diuen que sempre s’ha dit “Benvolgut”. Però que sempre s’hagi dit així, no justifica un ús erroni del valor de la paraula, tenint en compte l’autèntic esperit català.

Comentari final: no recomano a ningú que faci servir el verb “estimar” a la correspondència amb persones fora de l’àmbit familiar o d’amistats íntimes perquè acostumats al “benvolgut”, “estimat” ho trobarien massa fort. No enviïn mai a una senyora una carta amb: “Estimada Senyora”; perquè el marit o l’amant si és gelós, seria perillós, perquè ens podria esperar a una cantonada i fer-nos un ull de vellut.

I com me’n surto jo per escriure una carta en català? Doncs molt fàcil: “distingit Sr.” o simplement “Sr.” o “Senyors”. Ara, per escriure a gent de parla castellana o de fora de Catalunya començo: “Estimado Sr.”, que és el que ells fan servir, amb molt d’encert.

Doncs jo he rebut les diabòliques cartes d’Hisenda dient: “Estimado contribuyente”. Està clar que ens estimen, que ens valoren, ja ho crec, ens treuen tot el que poden i més.

Dr. Joan Pérez i Grasa

COMG | 21

> Centre Sanitari de Thille Senegal

// Resum d’activitats

A

Comg - Ajuda

l’article anterior varem comentar que una comissió del COMG-Ajuda aniria a tancar el projecte de construcció i suport de la maternitat de Flabougoula a Mali. Donat els problemes polítics que hi ha al país, i per evitar possibles ensurts que puguin sorgir als cooperants, s’ha anul·lat el viatge esperant que les condicions esdevinguin més favorables. Estava previst anar-hi amb una ginecòloga per ensenyar-los el funcionament de l’ecògraf que varem enviar enguany. Queda en peu anar-hi!

En conseqüència, s’ha decidit aprofitar els mateixos dies dedicats a Mali per anar al Senegal a fer un estudi de camp del dispensari de Thille Boubacar, que està a la regió de Sant Louis, al riu Senegal, fronterer amb Mauritània.

Aquest projecte de remodelació del Centre de Salut i suport del mateix durant 3 anys, ens va ser presentat aquest estiu per el Sr. Mamadou Faye, expatriat de Senegal a Girona, amb qui ja hem col·laborat amb l’enviament d’una ambulància medicalitzada.

22 | COMG

En quan a la MGF a Mali, que el COMG-Ajuda hi està donant suport, sabem que s’està sensibilitzant a la població per eradicar-la mitjançant obres de teatre, emissions radiofòniques, reunions explicatives...i tant els homes com les dones estan fent un gran esforç per canviar aquest costum tan arrelat.

Com cada any Ataaf (associació de tècnics farmacèutics de Girona) ens fa a mans aquest desembre 1000 dosis de medicaments. Això juntament amb tot el material que ens han cedit el Dr. Massanas, Dr. Corsunky i Dr. Rocas, forma part de la farmàcia virtual que té el COMG-Ajuda (penjat a la pàgina web) que pot fer-ne ús qualsevol col·legiat que participi en algun projecte sanitari a algun país en vies de desenvolupament.

Aprofitem per donar les gràcies a aquests metges i al laboratori Esteve per la seva inestimable col·laboració.

   

      

  

       

  

     

 





       

           



        

        

 



  

     



 

   



// Informació de la nova pòlissa de responsabilitat civil professional; reducció de quotes i novetats importants

E

l COMG vol posar en coneixement dels seus col·legiats les novetats de la nova pòlissa de Responsabilitat Civil Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, en compliment de l’acord de l’Assemblea General Extraordinària de 6 d’octubre de 2011.

MILLORES DEL MODEL 2012-2016: 1. RISC COBERTS: S’incorporen a la pòlissa els pèrits, fins ara, estaven coberts amb una pòlissa a banda.

2. RISCS EXCLOSOS: Desapareix, l’exclusió d’actes mèdics amb finalitat estètica que s’hagin promocionat amb ofertes comercials o descomptes.

3. ÀMBIT TERRITORIAL: S’amplia, l’àmbit territorial mantenint la necessitat de comunicació per part del metge i autorització de la Cia; es substitueix el terme “esporàdic” per “temporal”.

A Dreta Llei

Es garanteix la defensa jurídica de l’assegurat davant d’una reclamació derivada de la seva activitat professional amb independència que, al finalitzar el tema, es constati la manca de cobertura.

5. ALTRES MILLORES: - Cobertura de danys patrimonials purs o danys patrimonials primaris - Cobertura dels assajos clínics, per sobre de la pòlissa obligatòria - La inhabilitació s’ha ampliat de 24 a 30 mesos i de 3.000€/mes a 3.800€/ mes.

- Ús compassiu dels medicaments 6. REDUCCIÓ DE LES QUOTES TRIMESTRALS: Import trimestral 2013 Col·legiats 98,00€ Col·legiat Medicina Familiar 78,00€ Col·legiat MIR 78,00€ Col·legiat Jubilat 10,00€

2012 % reducció 138,18€ 29,08% 109,88€ 29,01% 109,88€ 29,01% 13,82€ 27,03%

Si vols aprofitar les avantatges d’aquesta pòlissa col·lectiva i, en l’actualitat tens un contracte amb una altra companyia asseguradora, recorda que has d’avisar a la companyia la teva voluntat de no renovació, per escrit, amb una antelació mínima de dos 2 mesos.

Per a qualsevol aclariment, el personal del COMG resta a la teva disposició.

Assessoria Jurídica COMG

Es cobreix la defensa de reclamacions per accions doloses.

4. GARANTIES: Increment de la cobertura per: - Màxim per metge o Societat Professional i any a 1.000.000€ - Límit per any de 2.000.000€ (abans 750.000€ i 1.500.000€) - Límit per any d’assegurança: 40.000.000 € (abans 30.000.000€)

24 | COMG

// Acords Junta 18 de juliol de 2012 S’aprova unànimente l’acta de la Junta de Govern del 27 de juny 2012.

S’acorda que s’apugi l’IVA pertinent, a partir del mes de setembre, als certificats que es venen des del COMG. Sa’corda tornar a penjar a la pàgina web del COMG la notícia d’estafa que s’està duent a terme amb els metges gironins amb cartes de publicitat enganyoses.

12 de setembre de 2012 S’aprova unànimament l’acta de la Junta de Govern del 18 de juliol de 2012.

S’acorda delegar al Secretari i President a negociar el pagament del deute de la Fundació Patronato de Huérdanos.

S’acorda reclamar a un metge no col·legiat que presenti la carta del seu trasllat a fi de cobrar-li la quota d’ingrès.

S’acorda que el COMG s’adhereixi al” Programa de Solidaritat a l’empresa” de l’AECC a travès del qual s’enviaran missatges de salut i prevenció als treballadors del COMG. S’acorda que l’assessoria jurídica del COMG presenti els requisits per tal que “Metges per a la Independència” (MxI) pugui ser considerada o no secció col·legial.

S’acorda, sempre que no hi hagi un contracte amb el servei d’impressió actual, utilitzar paper reciclat per al butlletí.

S’aprova unànimament l’acta de la Junta de Govern del 12 de setembre de 2012. s’acorda demanar que des del CCMC enviïn al COMG la documentació de la contractació de la pòlissa de RC. S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref .:17/11 S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 18/11 S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 06/12 S’aprova la proposta de la Comissió Deontològica de Ref.: 07/12 S’aprova el pressupost estimat de 867,00€ per a realitzar la Jornada de la Comissió Deontològica.

S’acorda convidar a l’empresa Barymont a exposar als membres de Junta les accions que desenvolupa a nivell econòmic per així poder-ho oferir després als col·legiats.

ALTES COL·LEGIALS JOAN TORRENS CANCIÓ JUAN LUIS DOMINGUEZ GONZALEZ PALMIRA PAULO BURGUETE ENRIC FREIXA OLIVEDA DAVID BUSQUETS CASALS CLARA MARIA CABRERIZO MARTINEZ-BAROJA MARIA DEL ROCIO JIMENEZ CORRO AILI TOLEDO BAGUET UNAI RUIZ EIZMENDI BELLALY TERESA LUGO XAVIER BATLLE MARIN MARTA VENTOSA MIÑANA MIRIAM MATAMOROS OLIVARES ANTONIA MARIA GARBAJOSA CABELLO JORDI TARRUS BOZAL LIA ALVES CABRATOSA NOEMI CASTAÑETE ABAJO DEBORA GIMENEZ BABILONI PATRICIA RODRIGUEZ CABEZA ANGELA INES REYES FLORENCIO ELISABETH MARISA GUZMAN ROBLES MARIA LLANO ESPINOSA ADELAIDA GARCIA VELASCO YAIZA AMAYRA HERNANDEZ VEGA

Col·legi

S’aprova el moviment col·legial amb 24 altes i 19 baixes.

26 de setembre de 2012

COMG | 25

// Periòdic no subvencionat, sense conservants ni edulcorants.

Senzillament diferent.

EL DIA DESPRÉS (DE LES ELECCIONS) No va ser Atenes que bressolà la Democràcia.

Va ser Judea. Els atenienses es passaven el dia fen volar coloms perquè tenien qui els collís les patates. Qui ha estat el pare fundador de la democràcia va ser un home d’honor que la història ha maltractat. Sí, Ponci Pilats. Pilats preguntà al populatxo: a qui voleu que alliberi, al bon jan d’en Jesús o el mal ànima d’en Barrabàs? Alliberà Barrabàs, rugí la plebe. Què en faré, doncs, del qui anomeneu el rei dels jueus? Preguntà el romà.

Crucifica’l, crucifica’l!!! Bramà la turbamulta.

Per més fill de Déu que digués que era, Ponci Pilats sabia que la llei no manava que el crucifiqués. Ai las! Se li encengué una bombeta al cervell, encara que no s’haguessin inventat.

La llei és paper mullat davant la veu del poble!

El governador de Judea féu posar una creu a les espatlles de Jesús i al Gòlgata falta gent. Pilats no era conscient que acabava de donar el tret de sortida a dues institucions importantíssimes: la democràcia i el cristianisme.

Artur Mas mentre veia per la tele la manifestació de l’11S escoltà la veu del poble. Què vol el poble?

Una nació? Doncs li donarem una nació. Però, si Pere traí a Jesús, què eren capaços de fer tota aquella colla d’excursionistes amb l’estelada!

Els arravataments ardents se’ls emporta aviat el vent! La cara d’Artur Mas durant la nit electoral era la de Moisés quan baixà del Sinaí amb els manaments a la mà i contemplà el poble hebreu entregat a la disbauxa i a la satisfacció dels plaers més obscens.

CIU ha guanyat, però ha perdut. ERC ha perdut, però ha guanyat. El PSC no ha guanyat ni ha perdut. La supervivència és millor que l’extinció.

El PP no ha guanyat, però és com si hagués guanyat. La CUP, un partit antisistema, s’integrarà al sistema. En el sistema està qui està en nòmina.

BATES BLANQUES AMB RECLAM Si el Barça ha tacat els seus color amb propaganda, per què els metges no poden esquitxar la immaculada – és un dir – bata blanca amb propaganda que ajudi a pal·liar el dèficit sanitari? No penseu en un anunci de medicaments. Un infecciòleg porteria un anunci d’un antibiòtic, o un uròleg un fàrmac per la disfunció erèctil? No. El pla de la conselleria és més ambiciós. Per què un metge no pot donar a conèixer les avantatges d’un determinat cotxe, o d’un banc, o d’un restaurant, i d’uns

26 | COMG

> Dibuix: Maria Escobet

magatzems? La Paloma Blanca s’ha dirigit a la direcció del Josep Trueta per mirar si es podria arribar a un acord. La conselleria s’ho està estudiant. Quan els ingressos són un bé escàs s’agraeix la bona voluntat.

ENTREVISTA THT. Avui entrevistem al Sr. Oriol Junqueres, líder d’ERC i nova parella de ball d’Artur Mas. Pregunta: Li han dit Sr. Junqueres que sembla haver sortit dels Pastorets?

Resposta: Doncs no, carai! Però no em sembla malament. Antics dirigents d’ERC i que protagonitzaren intents d’escissió com Macià o Companys eren més aviat eixuts de carns. Una persona que amb treball, sacrifici, tenacitat, s’ha fet amb un perímetre abdominal considerable mereix confiança. Potser en aquest punt està part del meu èxit.

P: Per què no volen formar part del govern, tal com li agradaria CIU? R: Quan ens casem pensem amb la vida dolça que transcorrerà sota els llençols. No pensem en que haurem de plegar mitjons, rentar plats o compartir el bany. Estar a l’oposició és rebregarse en els llençols del plaer. El govern demana tallar la gespa i fer rentadores.

P: Serem independents?

R: Bé, així ho espero, encara que potser la independència per sí mateixa no és el més important. El que importa és parlar-ne, fer bullí

t NOU DICCIONARI THT

> Dibuix: Maria Escobet

l’olla, tocar els nassos als de Madrid. Recorda la frase que dèiem que amb Franco érem més feliços. Que no haguem de dir que amb en Espanya vivíem millor. Malgrat tot recordi les paraules d’un home de pes: Catalunya caminarà sola o no caminarà.

FLOR DE CACTUS. Consultori sexològic a càrrec de la Dra. Olivia Miramar.

Pregunta: Creu doctora que el sexe es troba en el cervell? Li explico una experiència. La meva dona i jo vàrem anar a un local d’intercanvi de parelles. Si m’haguessin dit que ho feria quan em vaig casar hagués dit abans del Madrid.

Després d’uns anys de compartir llit i hipoteca la vida conjugal perd consistència. Entrem, ens despullem i ens posem una màscara.

Sé que s’imagina per on van els trets. No em vaig enrotllar amb la dona d’un altre com era d’esperar, sinó amb la qui cada dia em fico al llit. Tant ella com jo veiérem l’aurora boreal mentre fornicàvem amb “desconeguts”. Què opina doctora. Un home curiós.

Resposta: Estimat home imaginatiu. En efecte, el sexe és imaginació i la imaginació es bressola en el cervell. Amb els ulls tancats podríem fer l’amor, bé, és un dir, amb un dromedari. En un estudi es preguntà als participants amb qui pensaven quan feien l’amor. Només un cinc per cent no pensaven, eren conscients que gemegaven amb qui tenien a sobre, a sota o al constat. La resta… bé la resta us feríeu creus si sabéssiu on tenien el cap. El que ens posa a cent forma part de la intimitat més primària, una intimitat que no té res a veure amb les convencions socials. Siau. Dra. O.M.

FUTBOL: 1: Esport practicat en el pati de les escoles. 2: Espectacle que té lloc en un estadi. Els espectadors bramen, s’apassionen i es barallen. Els jugadors, a més de jugar com ho fan els nens de col·legi, es fan la traveta, escupen i es queixen. Els entrenadors mouen els jugadors com peces d’escac. I els periòdics esportius converteixen l’atzar del futbol en una ciència exacte.

FUTBOLÍ: Causa de fracàs escolar quan no existien les joguines amb pantalleta. Personatges com Undargarín, Roldan, Marichalar, ...... o el mateix Zapatero eren uns artistes del futbolí.

FUTUROLOGIA: Ciència ficció. Endevinar el que passarà és demanar a un cec que dispari a un blanc en moviment. Algú endevinà que cauria el mur de Berlin? Que patiríem una crisi? Que CIU perdria 12 diputats en les passades eleccions? Que Guardiola seria el millor entrenador del Barça? Algun espavilat pot apostar que Catalunya serà o no serà un nou Estat europeu?

GANDUL: Savi, deixeble de Diogenes, que considera que el bé més preuat és la llum del sol i un bon rot. La Saviesa, però, no cotitza a borsa. Si un es vol fer ric com convertir-se en gendre del rei és complicat, s’ha de dedicar a la política. I que em perdonin els quatre polítics honrats.

GIMNÀS: Local que feia olor a liniment sloan i on es posava en pràctica allò de : corpore sano in mente sana. Han estat reemplaçats pels centre de fitness. Aquests locals que flairen a Axel i posen en pràctica allò de: corpore fashion in mente fashion. S’ha comprovat científicament que els usuaris que obtenen un resultat positiu és perquè hi van a peu.

Jordi Costa

COMG | 27

// Experiències de desert Una de les experiències més dures de la meva vida va ser el servei militar, com a soldat metge (“camillero de segunda”, segons la cartilla militar), l’any 1975, al territori que, en aquell temps, es coneixia com a Sàhara Espanyol.

Sovint he pensat en aquella experiència de desert, en el coneixement profund d’una realitat misteriosa que no deixa de ser una metàfora del discórrer, sovint contradictori, de la pròpia vida humana.

Opinió

El desert avança al nostre planeta.

Actualment, el 40% de la superfície terrestre es troba en avançat estat de desertització.

El desert creix a raó de 60.000 kilòmetres quadrats cada any: 12 hectàrees per segon! El desert avança amenaçant i amenaçador per les collites, i és causa de la fam i d’emigració de poblacions enteres. La desforestació i el mal ús que se’n fa dels recursos naturals hi tenen molt a veure. També el canvi climàtic.

Diuen els experts que el desert del Sàhara, el més gran del món, estava cobert de denses selves tropicals fa uns deu mil anys. De fet, s’hi ha trobat restes de civilitzacions antigues que van desaparèixer per un sobtat canvi climàtic, tan sec que va fer que el Nil deixés de desembocar a l’Atlàntic.

La vivència del desert sempre m’ha fet pensar en que la vida sempre és més forta, que hi

28 | COMG

ha una gran capacitat d’adaptació, malgrat les circumstàncies adverses. Al desert hi podem trobar més de 800 espècies vegetals capaces de resistir les temperatures extremes i la calor. Amb un xic de vent humit o amb quatre gotes d’aigua, aquella vida que era invisible, irromp de manera esplèndida. I l’home del desert ho sap. Sap, fins i tot, com aprofitar aquestes quatre gotes d’aigua de pluja (“agua mulana”, en deien) amb la què es pot preparar un té més aromàtic. Al desert em van sorprendre els arbustos que eren capaços de recargolar-se sobre ells mateixos per fer front als vents càlids i mantenir millor la humitat, com a exemple de resistència adaptativa. Nogensmenys, la fauna també havia fet el seu procés adaptatiu. Escorpins i aràcnids de totes mides, i les inefables mosques resistents a tot. El dromedari ha fet una adaptació més gran, pel fet d’acumular aigua en el seu cos, que el faci invencible a les llargues caminades.

Però, més enllà dels aspectes geogràfics i ecològics, l’experiència de desert apropa a una vivència molt més interior, que m’ha fet pensar sovint en aquell camí mai traçat que constitueix la vida humana. Davant la duna, saps que has de pujar. No hi ha camí. Deixes petjades. I, a la vida, també ens cal anar obrint camins, travessat en desert interior,

o a la recerca d’una anhelada terra promesa.

La vida és una travessia del desert interior, amb dificultats i miratges. Però, sempre amb l’esperança d’un oasi on refer-se.

Avui tenim el risc de viure un desert dels sentits. És un desert que es fa present en les relacions interpersonals. Després d’uns anys de relació, una parella pot conèixer el desert de la monotonia del dia a dia. Es pot perdre l’encantament mutu. Si hi manca la creativitat, la relació pot acabar malament.

Si manca l’acceptació dels límits de cadascú, la relació pot morir. Si no es fa la travessa del desert, apareix el descoratjament davant l’immens arenal. I això causa dolor. He vist moltes parelles en aquesta situació de desert dels sentits. Ho pateixen ells, i en reben les conseqüències els fills, perduts també en un desert personal on els manca la brúixola per trobar la fita del camí, la promesa de l’oasi.

També hi ha el desert de l’esperit. He escrit altres vegades sobre aquest tema que considero fonamental. Quan manca l’espiritualitat, augmenta la vulnerabilitat cap als trastorns mentals, cap a la manca de satisfacció personal, cap a la pèrdua de qualitat de vida. No cal tornar als anacoretes del segle IV, quan aquells sants barons

passaven la vida al desert buscant la terra promesa en la seva pròpia ànima. Però potser és suficient reconèixer, amb Sant Joan de la Creu, que, a la vida, passem temporades de desert, de “nit de l’esperit”, una nit fosca, temible, terrible,... Quan hom reconeix aquesta situació de desert interior, té la necessitat de cercar ajuda. I l’ajuda vindrà dels altres homes i dones d’aquest món; no de la tecnologia. La recuperació de la paraula i el diàleg és un pont obert cap a la sortida d’aquest desert. Des del desert es cerca; en el desert es troba. Però només es troba quan es té la capacitat de reconèixer la situació de desert i la necessitat global de transcendir.

I, com a creient, penso també en el desert de la fe. Quan fa cinquanta anys que Joan XXIII va inaugurar la primavera vital del Concili Vaticà II, tinc la impressió que a l’església jeràrquica li ha arribat la desertització. El manteniment de les tradicions i la por a obrirse al món han suposat una important sequera que ha portat al descrèdit. L’estructura de l’església catòlica s’assembla a una fortalesa assetjada i tancada davant les complantes i els neguits dels pobles. Domina la por, la sospita i la pobresa de creativitat. Els crims de la pedofília i els escàndols financers han

COMG | 29

o

portat a molts fidels a emigrar de la institució cap el desert. No omplen les cerimònies vaticanes, els vestits de porpra, ni les mitres.

No tenen cap valor les concentracions i manifestacions de “papolatría” iniciades en el darrer pontificat. És foc d’encenalls. El cardenal Carlo Martini ho deia aquest estiu pocs dies abans de morir: l’església viu amb dos-cents anys de retard respecte al món d’avui. Però també el desert pot enfortir si ens sabem portadors de la força de l’únic guia i capdavanter, d’aquell que va posar la força d’estimar per damunt de qualsevol decàleg.

Però hem de reconèixer que la vida al desert es fa dura, i ens neguitegem per un nou oasi d’esperança, un nou esclat d’il·lusió, un apropament a la realitat del món.

30 | COMG

Malgrat que el servei militar va ser, de manera immediata, una pèrdua de temps, quan s’arriba a certes alçades de la vida, quan el temps esdevé un valor relatiu, m’adono que l’experiència de desert també em va enriquir com a persona. D’alguna manera, m’he iniciat en la ciència de caminar pel desert, saber viure en el desert, i saber mantenir la vida i l’esperança en el desert.

Dr. Josep Cornellà i Canals