Ofrena

La vacunació, abans i ara

Aquesta és la quarta reedició d’un llibre que considerem de gran valor històric, mèdic i humanístic. Recull les cartes que el Dr. Francesc Piguillem i Verdacer va enviar a la senyora que li va permetre vacunar els seus tres fills com a primer assaig de vacunació a Espanya contra la verola, l’única malaltia que s’ha erradicat.

La inoculació va ser el desembre de l’any 1800 a Puigcerdà, la seva ciutat natal. Ja aleshores el Dr. Piguillem lluitava contra el moviment antivacunes quan assegurava en una de les seves cartes incloses en aquest llibre que la vacuna “es rechazada por la multitud y reprovada de aquellos facultativos que blasfeman lo que ignoran”.

Tot i això, la introducció de la vacuna a l’estat li va aportar gran renom. En poc temps, va vacunar més de 7.000 persones amb resultats molts satisfactoris. El 6 de setembre de 1979 la verola es va considerar mundialment extingida.

Tot i aquestes evidències històriques, encara avui, hi ha qui rebutja la vacuna contra la pitjor pandèmia que hem viscut en els últims 100 anys a tot el món: el SARS-CoV-2.

Sabíem que la vacuna era l’inici del final per acabar amb el virus i així ho han anat demostrant les dades des que es va administrar el primer vaccí. Des d’aleshores fins ara, han baixat tots els indicadors tot i que risc baix no vol dir risc zero. Ha disminuït de manera considerable el número de pacients greus i crítics i cal aconseguir bones taxes vacunals a tot el món.

Donat aquest paral·lelisme amb la pandèmia actual, hem cregut oportú reeditar aquest llibre “Cartas a la señora – la vacuna en España” del Dr. Francesc Piguillem per posar de manifest la importància de la vacunació, coincidint, també, amb el 250 aniversari

7

del naixement del doctor. La reedició l’hem mantingut en castellà perquè era l’idioma original del llibre i el permès aleshores. El 1799 una reial cèdula prohibia “representar, cantar i ballar peces que no fossin en castellà”.

El vincle del llibre amb les comarques de Girona és clar amb el primer assaig realitzat a Puigcerdà i amb el Dr. Piguillem vinculat a l’activitat mèdica gironina, sobretot abans de traslladar-se a Barcelona. Va ser un dels estudiants gironins que va residir a l’anomenat Hôtel de Gerone, la residència d’estudiants a Montpeller, fundada amb el llegat del Dr. Joan Bruguera el 1452, de qui encara avui entreguem les beques que va impulsar.

I, per acabar-ho d’arrodonir, el primer president del COMG, el Dr. Josep Pascual i Prats va ser una de les figures que van contribuir més a enaltir la tasca del Dr. Piguillem, com es pot comprovar en el seu treball “Notas para la bibliografia médica de la Provincia de Gerona”.

En la medicina, com en molts àmbits, sempre resulta interessant recórrer als orígens per senyalar aquells aspectes que ens han permès evolucionar i aquells que no tant.

El Dr. Piguillem va marcar un camí que a finals del segle XVIII ja va demostrar ser molt beneficiós per la salut de la ciutadania. 250 anys després, i amb el coneixement actual, espero que puguem avançar més que retrocedir en la vacunació de la població i en la protecció sanitària global.

Dr. Josep Vilaplana i Birba

President Col·legi Oficial de Metges de Girona Abril de 2022

8

OFRENA

La Junta Rectora del Col·legi de Metges de Girona, el 1976, va iniciar el costum d’oferir, per Nadal, als seus col·legiats i amics, alguna publicació que materialitzés, amb cert simbolisme, els seus millors desitjos de felicitat en tan senyalades diades

Aquell Nadal, que corresponia als moments en els quals la llengua vernacle tornava a ésser l’expressió de la vida del nostre poble, va oferir la versió catalana d’una obra que equival a un dels pilars fonamentals de la Medicina mediterrània: el Regimen Sanitatis de l’Escola de Salern. El 1977, en iniciar-se el període de l’orientació del futur del nostre poble, va enviar el substanciós i admirable llibre titulat L’esperit de Catalunya, escrit per l’il·lustre i inoblidable Prof. Josep Trueta, Col·legiat d’Honor de la nostra Corporació.

L’any passa’t fou lliurada una obra de caire biogràfic, escrita pel nostre company Dr. Benet Julià i Figueras, en la qual es conta la vida d’un dels valors més destacats de la Medicina gironina -el Prof. Rodolf Matas- a qui s’havia rendit, el 10 de març de 1978, un solemne homenatge i col·locat el seu retrat en el saló d’Actes del Col·legi. Enguany, fent ofrena d’una nova reedició de les Cartas a la Señora escrites pel Prof. Francesc Piguillem i Verdacer, il·lustre galè nat a Puigcerdà i introductor a Espanya de la vacuna jenneriana. No és la primera vegada que el nostre Col·legi edita aquest text; el 1915 en va fer una reedició, de la qual és dificilíssim trobar un exemplar. L’any passat, amb motiu del 1r Congrés de Pediatres de Llengua Catalana, celebrat a Girona, se’n feu una altra edició, precedida d’unes notes biogràfiques referents a l’autor; els exemplars d’aquesta tirada s’entregaren als congressistes.

9

Convençuts del gran interès que tenen aquestes Cartas, tant pel seu contingut científic i sanitari, com per l’esperit romàntic que condensen, i, també per la qualitat literària típica dels inicis del segle XIX, fan que considerem que la seva lectura plaurà molt als nostres col·legiats i amics; i per aquest motiu hem fet una nova reimpressió.

El fet que el 6 de setembre d’enguany s’hagi declarat la verola com mundialment extingida, creiem que, en aquests moments, encara justifica més l’edició d’aquest opuscle.

Amb l’ofrena d’aquest exemplar, no sols volem commemorar el Nadal del 1979 i el començament del 1980, sinó també deixar constància del nostre amor al Llibre; Estephan Mallarmé, l’agut poeta francès, deia als deixebles que el rodejaven en l’ambient «simbolista» que fraguà a les vores del Sena: «Tot el món existeix per acabar convertint-se en un llibre...».

l per aquesta consideració del Llibre com element fonamental de la nostra Cultura, crec que val la pena comentar que, en el transcurs de l’any 1979 el nostre Col·legi ha portat a cap dues importants realitzacions: la creació de la Biblioteca de Medicina Moderna annexa a la Biblioteca Popular de Girona, i la reestructuració de la Biblioteca d’Història de la Medicina, preexistent en la seu corporativa, la qual compta amb el notable fons llegat pel Dr. Josep Pascual i Prats. Ambdues realitzacions no quedaran estabilitzades, sinó que s’enriquiran successivament amb nous textos, i cal confiar que constituiran dos elements de noble i lògic orgull per a la Corporació Mèdica Gironina.

Dr. Josep M.a Nolla i Panadés

8è President del Col·legi de Metges de Girona (1976-1982)

10