Revista COMB 165

#165

Juny 2023 www.comb.cat

MEDICINA FAMILIAR I COMUNITÀRIA

373

PEDIATRIA

ANESTESIOLOGIA I REANIMACIÓ

MEDICINA INTERNA

77

71

70

PSIQUIATRIA

CIRURGIA ORTOPÈDICA I TRAUMATOLOGIA

CIRURGIA GENERAL I APARELL DIGESTIU

MEDICINA INTENSIVA

RADIODIAGNÒSTIC

OFTALMOLOGIA

ONCOLOGIA MÈDICA

57

50

41

38

36

34

27

CARDIOLOGIA

NEUROLOGIA

HEMATOLOGIA I HEMOTERÀPIA

APARELL DIGESTIU

ANATOMIA PATOLÒGICA

DERMATOLOGIA

UROLOGIA

25

23

22

22

19

18

18

NEFROLOGIA

MEDICINA FÍSICA I REHABILITACIÓ

MEDICINA PREVENTIVA I SALUT PÚBLICA

OTORRINO LARINGOLOGIA

CIRURGIA PLÀSTICA

MEDICINA LEGAL I FORENSE

MEDICINA DEL TREBALL

17

16

12

11

11

35

8

Metges residents orienten els futurs MIR en la tria d'especialitat 7

Debat amb experts europeus sobre la crisi dels models sanitaris europeus

12

La necessitat d’un marc regulador al sector de la medicina privada

14

Premis a les millors pràctiques en conciliació a l’àmbit sanitari

Sumari Juny 2023

#165

10

05 L’apunt del president Davant les incerteses, ara més que mai, il·lusió, talent i compromís

06 Presentació Benvinguda als nous MIR, ciberatacs i conciliació

07 Professió Estan en crisi els models sanitaris europeus?

Ciberseguretat en l’entorn sanitari

10 Taula rodona L’impacte dels ciberatacs en l’activitat assistencial

12 Professió

14

Els col·legis de metges de Catalunya insisteixen: cal un marc regulador del sector sanitari privat Orientació professional en l’àmbit de la medicina privada Primers Premis a les millors pràctiques en conciliació al sector sanitari

16 RCP Nova Càtedra de Medicina Legal, Responsabilitat Professional i Seguretat Clínica de la UB

18 Dossier

18

Metges residents orienten els futurs MIR sobre la nova etapa i les diferents especialitats El Col·legi dona la benvinguda als nous metges residents El perfil del metge que comença la residència el 2023

22 Professionals Compartir moments i converses en català

25 Deontologia i praxi Consideracions deontològiques de les interconsultes sense pacient L’atenció a la diversitat de gènere en persones menors d’edat

32

26 La salut del metge La Fundació Galatea i set metges, distingits amb les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari

27 Protecció social Com afrontar la síndrome del cuidador Jornada de debat per a metges i metgesses amb fills adolescents

28 Activitat col·legial La COVID-19 persistent a Catalunya 50è aniversari del primer calendari de vacunació a Catalunya Les dades de la il·lustració de la portada corresponen a les places MIR ofertades a Catalunya.

Segueix-nos a: https://linkedin. com/company/ combarcelona/

4t Fòrum d’Inversió E-Health Presentació del llibre La sanitat a la

Instagram: https://instagram. com/combarcelona/

Segueix-nos a: https://twitter.com/ COMBarcelona

cruïlla post-COVID Mòbils i xarxes, un risc per a la salut d’infants i adolescents Fem visible la presència de les dones al CoMB

31 Formació Curs sobre el Document de Voluntats Anticipades Més de 1.500 alumnes participen al curs de l’IFMiL sobre patologies prevalents

32 Cooperació Lliurament de les Beques Bada en una jornada sobre cooperació i salut global Solidaritat dels col·legis de metges amb els afectats pel terratrèmol a Turquia, Síria i Kurdistan

34 Entrevista Iñaki Alegría

35 La Junta informa 36 El CoMB als mitjans 38 Històries de metges 40 Obituaris 41 Seccions col·legials 44 Juntes comarcals 46 Consulta 21 47 Cultura i societat Exposició dedicada a Marià de Violar de Fontcuberta i al desenvolupament de l’anestesiologia a Catalunya El dia del llibre col·legial Cursa atlètica en la dissetena edició dels Medijocs Les entrevistes de Memòria de la professió Elena Maseras, la primera dona que va entrar a la universitat espanyola

50 Petits anuncis 53 Grup Med Cinc factors a tenir en compte en una assegurança de vida Prevenció i protecció enfront dels ciberatacs Prolongació de l’activitat dels metges d’atenció primària amb comptabilitat de la pensió de jubilació Els valors fonamenten l’activitat de Mutual Mèdica

56 Innovació i tecnologia Aplicació de la tecnologia dels bessons virtuals en medicina Entrevista a Laura Conangla

59 Viatges Egipte: l’enigma mil·lenari

Accedeix al nostre blog: http://blogcomb.cat/

Més informació: www.comb.cat revista.comb.cat

3

A tu qui et cuida?

Programa de Protecció Social El Programa de Protecció Social del CoMB promou el benestar i la qualitat de vida dels metges oferint una atenció directa i personalitzada a tots els col·legiats i els seus familiars propers.

L’equip de treballadores socials, amb un gran coneixement del col·lectiu mèdic i de les seves necessitats, t’ofereix una atenció adaptada amb la màxima confidencialitat.

Informa’t de tots els ajuts i prestacions del Programa:

Serveis i ajuts a la dependència

Conciliació de la vida professional i personal

Activitats de prevenció i formatives

Prestacions educatives i assistencials de caràcter periòdic

Si estàs passant per algun moment de dificultat pel que fa al teu benestar i el de la teva família, posa’t en contacte amb nosaltres.

De la mateixa manera, si coneixes algun company que pugui necessitar els ajuts del Programa, recomana-li que es dirigeixi a nosaltres.

Més de 1.500 metges col·legiats del CoMB i els seus familiars ja s’estan beneficiant cada any d’aquest Programa.

Posa’t en contacte amb nosaltres http://protecciosocial.comb.cat proteccio-social@comb.cat Tel. 93 567 88 94

Passeig de la Bonanova, 47 08017 Barcelona

L’apunt del president Davant les incerteses, ara més que mai, il·lusió, talent i compromís Jaume Padrós Selma,

president del Col·legi de Metges de Barcelona

A

turem-nos un moment i preguntem-nos per què ens vam fer metges i metgesses. Alguns segur que teníeu ben clara la vocació o l’interès des de ben petits, d’altres ho vau anar descobrint durant l’etapa d’estudiants o potser no us vau acabar de decidir fins poc abans del moment de triar carrera…

Tant se val quan va ser, perquè si vau prendre aquesta decisió, que us marcaria per sempre i que determinaria la vostra vida i m’atreveixo a dir que la vostra visió del món, no crec que m’equivoqui si afirmo que reuníeu almenys tres condicions: il·lusió, talent i compromís.

Aquesta tríada, que segur que es podria completar amb molts altres valors, és el nostre millor patrimoni. L’hem de preservar, per nosaltres i pels nostres pacients. No ens el podem deixar prendre. Ja fa massa mesos (de fet, anys!!!) que els metges i metgesses d’aquest país vivim immersos en un discurs dominant: el discurs catastrofista del “tot malament”, que neix tant de sectors professionals com de la societat en general. I, malgrat que els dèficits i problemes són innegables i que la desídia a l’hora d’impulsar canvis necessaris i llargament reivindicats és flagrant, la veritat és que fem moltes coses bé i, fins i tot, sovint les fem molt bé. Hem de trobar els canals i la manera d’explicar-ho i de posar-ho en valor.

Per això, proposo treballar almenys en dues direccions: la reivindicativa, perquè de motius no ens en falten, però també la de l’autoafirmació. Hem de ser valents també a l’hora de subratllar i posar en valor tot allò excel·lent de cada dia. Hem de sortir de l’atzucac de la queixa permanent –encara que fonamentada–, que acaba esdevenint frustrant i desmobilitzadora. Els canvis al sistema sanitari són necessaris i possibles, però no ens vindran només de dalt, perquè són també a les nostres mans. Ens cal ambició i lideratge per fer possibles els canvis que ens han de permetre exercir, viure i sentir-nos millor, perquè, en definitiva, del que es tracta és de tenir un entorn que ens permeti alimentar la il·lusió i veure que tot allò que fem i la manera com ho fem té un sentit.

JUNTA DE GOVERN DEL CoMB: President Jaume Padrós Selma Vicepresidenta 1a Elvira Bisbe i Vives Vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. Tolchinsky Wiesen Vicesecretària Sònia Miravet Jiménez Tresorer Jordi Aligué Capsada Vocals Mireia Puig Campmany, Antoni Trilla Garcia, Mónica Povedano Panadès, Anna Olivé Torralba, Ramon Vilallonga Puy, Robert Güerri Fernández, Maria Beatriu Bilbeny de Fortuny, Rosa Calvo Escalona, Anna Carreres Molas, Iolanda Jordan Garcia, Oriol Mirallas Viñas, Elisenda Florensa Claramunt, Ferran Fillat Gomà.

Des del Col·legi us ben asseguro que som plenament conscients de tots els canvis que esdevenen a la nostra societat, especialment a les noves generacions, i que no estan tenint resposta al sistema. Treballem a fons, tant des del punt de vista de les activitats informatives i divulgatives que duem a terme, com des de la formació, des dels posicionaments institucionals i professionals o des de les propostes i reivindicacions que elevem davant de les administracions i d’altres institucions per impulsar la transformació.

En aquesta revista, trobareu diversos temes que recullen aquest esperit, amb un esment especial a les pàgines dedicades als nous MIR que tot just s’acaben de col·legiar i que ja formen part del CoMB. Sigueu tots benvinguts i benvingudes a casa vostra i a la professió! També vull destacar la iniciativa dels I Premis a les millors pràctiques en conciliació al sector sanitari, una mostra que és possible canviar coses per viure i treballar millor. Espero que ho trobeu interessant. Bon estiu! 

5

Presentació

Benvinguda als nous MIR, ciberatacs i conciliació

E

l número 165 de la Revista del CoMB tracta temes d’actualitat: els ciberatacs i el seu impacte en l’entorn sanitari (aprofiteu, per cert, les 10 recomanacions que us fem des del Col·legi per adquirir hàbits digitals segurs); la jornada d’orientació dels futurs MIR –un èxit de participació i, especialment, de col·laboració dels metges i metgesses que ja estan duent a terme la seva residència– i la multitudinària benvinguda als nous MIR a la seu del Col·legi. Us recomano que llegiu el resum de l’excel·lent taula rodona en la qual es va analitzar la situació dels sistemes de salut a la Unió Europea, amb exemples de França, Anglaterra, Portugal i Catalunya. Dediquem espai també a l’anàlisi del sector privat de la nostra professió, per al qual, insistim, cal un marc regulador. Veureu que s’han atorgat els primers premis a les millors pràctiques en conciliació en el sector sanitari, un aspecte cabdal del futur de la nostra professió i de la societat. També s’ha creat a la Universitat de Barcelona una càtedra patrocinada, entre d’altres, pel CoMB, per desenvolupar aspectes relacionats amb la medicina legal, la responsabilitat professional i la seguretat clínica. I, per acabar, veureu companyes que comparteixen moments i converses en català. I una dada important: el 54 % dels metges i metgesses col·legiats són dones. 

Antoni Trilla,

vocal de la Junta de Govern del CoMB

La imatge Premis dels Concursos Artístics per a metges

E

l Consell del Col·legi de Metges de Catalunya (CCMC) va lliurar el 24 de maig, a Girona els guardons de la 21ena edició dels Concursos Artístics per a Metges.

En la categoria de Narrativa Breu es va lliurar el premi Antoni Musa a Eduard Cabré Gelada per l'obra Isòfroma té mal. En la categoria de Dibuix i Pintura, el premi Tritó de Bronze va ser per a Montserrat Ferrer Norberto per l'obra Ara Malikian. També es van entregar dos accèssits ex aequo, un per a Santiago Capell Font per l'obra Joaquin Phoenix "Joker" i un altre per a Carme Samón, per l'obra Ceràmiques. El premi Tritó de Bronze en la categoria de Poesia es va lliurar a Albert Maroto Genover, pel poema Remeiera. En la categoria de Fotografia Digital, es va lliurar el premi Esculapi de Bronze a Carles Maria Foradada Morillo, per l’obra La cursa. 

6

Eduard Cabré, Montserrat Ferrer, Santiago Capell, Carme Samón, Albert Maroto i Carles M. Foradada

Professió

Estan en crisi els models sanitaris a Europa?

L

a pandèmia de la COVID-19 ha tingut un fort impacte en els sistemes sanitaris d’Europa i ha fet que els grans problemes que ja existien abans i la necessitat de transformació profunda s’hagin tornat molt més evidents. Partint del fet d’aquesta realitat compartida en més o menys grau per la pràctica totalitat d’estats europeus, el CoMB va plantejar, el passat 17 de maig, una sessió de debat, on es van posar sobre la taula diverses preguntes: Estan en crisi els sistemes sanitaris europeus? Quines en són les causes?

Quins són els reptes i canvis que cal entomar de manera més urgent?

Experts del Regne Unit, Portugal, França i Catalunya van aportar les seves visions a partir de l’experiència viscuda des dels diferents sistemes. Malgrat alguns punts de divergència, tots van coincidir en què, efectivament, els models sanitaris europeus es troben en un moment de crisi profunda i que requereixen transformacions urgents per fer front als reptes, sobretot al demogràfic i al tecnològic.

Abans de donar inici al debat, conduït i moderat per la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, el president, Jaume Padrós, va assenyalar que l’objectiu de la jornada no era tant trobar solucions com “fer un diagnòstic encertat dels problemes dels nostres sistemes de salut”. Padrós va apuntar que, per superar el reptes i impulsar els canvis més urgents, cal incrementar els pressupostos en salut, afrontar la manca de professionals i millorar l’organització dels sistemes sanitaris.

Per al professor emèrit d’Economia i Empresa i exdegà de la Facultat d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Vicente Ortún, no hi ha dubte que els sistemes sanitaris estan en crisi

i va recordar que “crisi és canvi”. Va destacar com a principals reptes per als sistemes sanitaris els que plantegen la tecnologia i l’envelliment de la població. Per a Ortún, la pandèmia ha demostrat que és necessari apostar de veritat per una atenció primària forta i que “cal començar a gestionar en lloc d’administrar”.

La presidenta del Royal College of General Practitioners (RCGP) i impulsora de programes de suport i benestar per als professionals del National Health Service (NHS) del Regne Unit, Clare Gerada, va insistir en la idea que a la major part d’Europa més que destinar més recursos als sistemes sanitaris, el que cal és “emprar-los millor”. En aquest sentit, va defensar la digitalització de processos que no requereixin el factor humà i va ser crítica amb l’excés de paternalisme dels nostres sistemes envers els pacients. Gerada es va mostrar preocupada pel dèficit de professionals i de vocacions que es registra al seu país pel que fa a l’àmbit de l’atenció primària, així com per la salut mental dels professionals.

El portuguès José Manuel Martins dos Santos, president de l’European Council of Medical Orders (CEOM), també es va

mostrar molt preocupat pel dèficit de professionals i per la manca d’accions al seu país per retenir-los. “Necessitem incrementar salaris per competir amb el sector privat. A Portugal, “cada dia perdem professionals al sistema sanitari públic”, va afirmar. Per a Martins dos Santos és evident que els sistemes sanitaris europeus estan en crisi. “Hem de convèncer els polítics perquè cal fer-hi alguna cosa. Hem de donar esperança”, va dir.

El professor de Finances i director executiu de l’MSc Finance a HEC Paris, president de Relyens i director general del Centre Hospitalari Universitari de Saint-Etienne, Olivier Bossard, va afirmar que la principal crisi que està afectant els sistemes sanitaris “és una crisi d’organització”. Va coincidir en el diagnòstic de la manca de professionals que, a França, afecta molt especialment als àmbits rurals. “Hem d’aconseguir que els joves tinguin ganes de ser metges i infermeres”, va dir.

Elvira Bisbe, en finalitzar la taula de debat, va insistir en la necessitat d’impulsar i aplicar canvis urgents si es vol seguir garantir una atenció sanitària de qualitat per a tots els ciutadans. 

7

Professió Vídeos de la jornada:

Ciberseguretat en l’entorn sanitari Hàbits digitals segurs i protecció de dades de salut

D

iversos centres sanitaris de Catalunya han patit ciberatacs que han provocat fuites d’informació i que han afectat l’activitat assistencial.

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va organitzar, el passat 9 de febrer, la jornada Ciberseguretat en l’entorn mèdic: hàbits digitals segurs i protecció de les dades de salut amb l’objectiu de conscienciar i formar els professionals mèdics sobre la necessitat d’incorporar hàbits digitals segurs i de tenir una major percepció dels nous riscos. Més d’un centenar de persones van seguir la sessió, en format presencial o virtual.

El vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, va conduir l’acte i el debat posterior.

Sellarès va alertar sobre com el sistema sanitari s’ha posat en la “diana dels ciberatacs” i va destacar la importància que els professionals disposin d’eines i recursos per “minimitzar els riscos”.

La jornada va començar amb la conferència Ciberseguretat, un bany de realitat, a càrrec del pèrit judicial i informàtic forense i expert en ciberseguretat i privacitat Bruno Pérez Juncà. Aquest expert va posar l’accent en la importància de tenir implementades mesures de seguretat, ja que “els ciberdelinqüents busquen aquell qui no les pren”.

Va recomanar tenir totes les actualitzacions de les aplicacions i dispositius al dia i formar-se sobre la tecnologia que utilitzem i sobre com fer-ne una gestió responsable, tenint cura, per exemple, de les diferents opcions a l’hora de configurar els dispositius.

COM APLICAR LA CIBERSEGURETAT L’agent de la unitat central de delictes informàtics del cos de Mossos d’Esquadra, Manuel Fernández, va exposar els

principals mètodes d’atac dels ciberdelinqüents en l’àmbit de la salut. El director de l’àrea de sistemes d’informació del Servei Català de la Salut, Pol Pérez, va explicar les mesures de seguretat que implementen des del Departament de Salut per protegir el sistema sanitari dels ciberriscos. Per la seva banda, el responsable de seguretat de la informació de salut a l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Albert Haro, va donar recomanacions de seguretat als professionals.

La vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet, va descriure les mesures que adopta el CoMB, tant per protegir les dades dels col·legiats i col·legiades, com per donar-los una identitat digital segura amb la qual poden fer gestions diverses. La jornada es va tancar amb el compromís d’elaborar un decàleg amb recomanacions d’hàbits digitals segurs per a professionals (pàgina següent). 

D’esquerra a dreta: el vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès; el pèrit judicial i informàtic forense, Bruno Pérez Juncà; el director de Medicorasse, Albert Cairó; la vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet; el responsable de seguretat de la informació de salut a l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Albert Haro; l’agent de la unitat central de delictes informàtics del cos de Mossos d’Esquadra, Manuel Fernández; i el director de l’àrea de sistemes d’informació del Servei Català de la Salut, Pol Pérez.

8

Professió

CIBERSEGURETAT PER A PROFESSIONALS MÈDICS 10 recomanacions per adquirir hàbits digitals segurs ACTUALITZACIÓ DE SISTEMES I PROGRAMES Cal mantenir al dia les actualitzacions de tots els dispositius i programes. Deixa actualitzar sempre el sistema operatiu dels teus equips i intenta mantenir sempre els navegadors actualitzats en l’última versió. No instal·lis programes i aplicacions d’origen dubtós o desconegut. Fes servir únicament proveïdors de confiança, botigues d'aplicacions i/o webs oficials.

ANTIVIRUS Deixa actualitzar l'antivirus i l'antimalware (protecció contra el codi maliciós). Assegura't que l'antivirus dels teus equips està sempre activat. És recomanable que l’antivirus instal·lat sigui de qualitat i evitar-ne els gratuïts.

GESTIÓ DE CONTRASENYES I COMPTES DE CORREU Utilitza sempre contrasenyes per accedir als teus equips i dispositius i evita guardar-les als navegadors. Procura tenir un compte de correu principal reservat per a les gestions i connexions més rellevants, amb una contrasenya exclusiva i usa un doble factor d’autenticació. És important utilitzar contrasenyes robustes que combinin lletres, números, signes de puntuació, majúscules i minúscules.

Cal mantenir totes les credencials d’accés personal en secret, especialment les que utilitzes per accedir a llocs com la teva entitat bancària, el teu lloc de treball, La Meva Salut, etc. És recomanable utilitzar-ne de diferents en l’à àmbit professional i personal. Si en tens moltes i per no reutilitzar-les es recomana l’ús d’un gestor de contrasenyes.

SUPORTS EXTERNS És aconsellable utilitzar discos encriptats i protegits amb una contrasenya. Hi ha programes que ofereixen aquesta opció. No és aconsellable la utilització de llapis de memòria per la facilitat amb què es poden perdre. En el cas que hagis de fer-ne servir, utilitza aquelles que permeten xifrar les dades. Guarda els dispositius extraibles en un lloc segur. Sigues prudent a l’hora de connectar dispositius extraibles subministrats per tercers als teus equips.

CONFIDENCIALITAT DE LES DADES Has de tenir especial cura i reserva amb les dades confidencials de documents, informes i altres informacions que generes o que tractes. Busca assessorament expert en matèria de protecció de dades.

CORREUS ELECTRÒNICS I SMS SOSPITOSOS Desconfia de correus electrònics o SMS de remitents sospitosos, desconeguts o que no t’esperis i no descarreguis ni executis elements o enllaços adjunts.

Podria tractar-se d'una campanya de phishing (que captura credencials, dades personals o bancàries) o que descarregui un virus o un ransomware (xifrat i segrest de les dades) al dispositiu. No tinguis pressa i no facis res del que et demanin sense haver-te assegurat abans que l’operació és legítima. Recorda que les entitats bancàries no solen demanar, i menys encara de manera urgent, dades d’accés o credencials personals a través de correu electrònic o SMS.

CONNEXIONS SEGURES És preferible utilitzar la connexió G/5G del teu dispositiu que connectar-se a xarxes WIFI obertes o gratuïtes. Si malgrat tot has de connectar-t'hi, evita accedir a informació sensible o intercanviar aquest tipus de contingut per correu electrònic.

Tampoc és segur realitzar operacions bancàries en aquestes connexions.

CÒPIES DE SEGURETAT Assegura’t de tenir còpies de seguretat de la informació que t’interessa guardar. Cal que sempre disposis d’una còpia de seguretat protegida que no pogués ser compromesa en cas d’atac, per exemple mantenir-la desconnectada de la xarxa.

CONFIGURACIÓ DE PRIVACITAT A LES XARXES SOCIALS Si ets usuari de xarxes socials, configura el teu compte de manera que puguis protegir la teva privacitat. Utilitza contrasenyes fortes i el doble factor d’autenticació. Minimitza la informació personal que comparteixes a les xarxes socials per tal d’evitar atacs i enganys.

GESTIONS ONLINE La majoria d’entitats disposen d’A APPS per fer tràmits o gestions. És recomanable que utilitzis aquest mètode per interactuar amb la teva entitat en lloc de fer les gestions a través de pàgines web amb el teu navegador. Amb l’ús d’APPs oficials evitaràs accedir a falses webs i caure en campanyes de phishing (suplantació d’identitat).

RECORDA:

Davant de qualsevol dubte, sospita o incident de seguretat, posa’t en contacte amb el departament tècnic de la teva organització o amb el teu expert de referència. És aconsellable disposar d’assessorament expert en matèria de seguretat i sobre serveis asseguradors de ciberprotecció.

9

Taula rodona

L’impacte dels ciberatacs en l’activitat assistencial

Vídeo complert:

Natàlia Riera, Antoni Trilla i Ana García.

L

’Hospital Clínic de Barcelona i, abans, el Consorci Sanitari Integral (CSI) han patit sengles ciberatacs.

El metge especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública de l’Hospital Clínic i vocal de la Junta de Govern del COMB, Antoni Trilla, modera un debat sobre els efectes que aquests episodis van tenir sobre la tasca assistencial i el dia a dia dels professionals. Hi participen la metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària del CAP Sagrada Família (CSI), Natàlia Riera, i la metgessa especialista en Cardiologia de l’Hospital Clínic, Ana García.

ANTONI TRILLA – El Consorci Sanitari Integral va patir un ciberatac el 2022 i, posteriorment, el febrer de 2022, es produeix el del Clínic. Com us en vau assabentar o quan vau veure que hi havia alguna cosa que no anava bé?

NATÀLIA RIERA – En el nostre cas, el cibe-

ratac va ser una nit de dijous a divendres del mes d’octubre. Soc la responsable de l’equip i, quan vaig arribar al

10

“Vam treure paper i bolígraf i vam començar a visitar pacients. Per sort, des de la pandèmia, En el cas del Clínic, va ser una matinada de dissabte a diumenge la majoria tenen La i me n’assabento de formes múltiples.

Meva Salut al mòbil” En primer lloc, per part dels adjunts CAP, els nostres directors es van posar en contacte amb nosaltres. Primer vam tenir l’ensurt per la sensació de caos, però, a poc a poc, amb imaginació i obrint el calaix i traient paper i bolígraf, vam començar a visitar pacients com bonament vam poder.

ANA GARCIA –

que estaven de guàrdia i que comencen a dir que el SAP [sistema amb el qual es gestiona tota la informació i els processos] no funciona i, immediatament, rebem whatsapps per part de l’equip directiu de l’hospital. Ens va arribar també una notificació general.

A. T. – En aquell primer moment, vau pensar que seria quelcom que es resoldria ràpidament o que l’atac tindria conseqüències importants?

N. R. – Ràpidament ens vam adonar de la magnitud de la tragèdia perquè es-

Natàlia Riera

tàvem totalment incomunicats, no teníem cap email, ni telèfons, ni accés a la història clínica. Vam veure que aniria per llarg.

A. G. – No ens imaginàvem una reper-

cussió tan gran. Va fallar tot, el SAP, l’email, tots els sistemes d’imatge, de farmàcia, de microbiologia... Va ser complex restaurar tots els sistemes que estan integrats en l’hospital.

Taula rodona

A. T. – Quan comenceu a atendre malalts i a intentar mantenir l’activitat, com és el moment en què us adoneu que heu de tornar al paper i al bolígraf?

N. R. – Arribàvem al CAP i no sabíem qui

teníem citat. A poc a poc, apliques la imaginació: des de la pandèmia de COVID-19, la major part dels pacients tenen La Meva Salut al mòbil i els la fèiem obrir per mirar què hi trobàvem. Els companys de l’hospital ens comentaven que van exhaurir el paper carbó, que no s’havia utilitzat de feia molt de temps. T’adones realment que necessites els sistemes d’informació, sobretot, la història clínica compartida, que és una eina molt valuosa de cara a la seguretat del pacient. No tenir-la genera molta inseguretat.

A. G. – De cop, tot cau i depenem de

l’equip humà, de la imaginació, de pensar maneres de resoldre cada situació.

S’ha de dir que el mateix dilluns vam començar a revisar els recursos que teníem i el dimarts ja vam fer més de la meitat de les consultes externes i també les urgències, malgrat no tenir els sistemes informàtics. Vam tornar a la documentació en paper i al llapis. I, si el pacient tenia La Meva Salut, hi miràvem les proves que li havien fet. Vam funcionar en xarxa amb els altres hospitals.

Durant 4 o 5 dies s’hi van derivar els Codi Infart.

A. T. – Durant els moments més durs del

ciberatac, també s’han de prendre decisions. Vau pensar que teníeu més números de poder equivocar-vos?

N. R. – Al CSI, a la primària, vam ser una

mica privilegiats perquè treballem amb el sistema ECAP, un programa informàtic dins del Catsalut, i el Catsalut ens va portar ràpidament un portàtil per a cada consulta amb accés a l’ECAP. Això ens va permetre entrar a la història clínica del pacient.

A. G. – Al Clínic també es van distribuir

ordinadors portàtils, el segon i tercer

dia per a tot l’hospital. En teníem 150 i havíem de fer cua per poder consultar la informació de cada pacient que teníem programat per visitar. Però teníem més por d’equivocar-nos amb el pacient ingressat urgent, perquè les analítiques tardaven molt i la microbiologia i la farmàcia eren difícils. Un vespre em vaig quedar per imprimir en paper el darrer curs de cada pacient i, en bolígraf, vaig escriure la nota de la visita.

“Superar un ciberatac és un repte. Hi guanyes coneixements i s’enforteix la institució i l’equip” Ana García

Abans del ciberatac, éreu de les que teníeu doble contrasenya i fèieu sempre còpies de seguretat?

A. T. –

N. R. – Més o menys. Per a nosaltres, ja

era el segon ciberatac. L’empresa ens n’havia fet formació i, fins i tot, ens van fer una mena de proves consistents a enviar-nos uns emails per veure si la gent els obria o no i disposem d’un sistema de ciberseguretat. És molt complicat, tots els sistemes requereixen una contrasenya, pots tenir una contrasenya molt bona, però, com que contínuament s’ha de canviar, al final és impossible saber totes les contrasenyes que tens. Caldria avançar cap a sistemes amb doble factor relacionat amb el teu número de telèfon, l’empremta..., si no, és una bogeria.

A. G. –

A. T. – Heu pogut recuperar i normalit-

zar la informació perduda a causa del ciberatac?

N. R.– Sí que l’hem pogut recuperar. El

pacient també sabia el que havia passat, gràcies als mitjans de comunicació, i arribava entenent que aquella situació no seria l’habitual.

A. G. – La part més clínica, la d’informes i recursos clínics, ja està actualitzada.

Però encara tenim procediments més complexos pendents d’actualització.

A. T. – Què en penseu del fet que es pugui atacar un centre sanitari, posant en risc la vida, la salut i la seguretat dels pacients? Penseu que es pot repetir?

N. R. – No ho puc entendre. Parlem d’in-

formació molt sensible i sembla mentida que es pugui fer aquest mal a la població. Les empreses estan invertint per fer-hi front, però som vulnerables i, al final, sempre tens la sensació que hi ha algú que en sap una mica més.

A. G. – No tenen ètica, són grups crimi-

nals i així s’han de considerar. Sobretot, crec que hem d’invertir en sistemes per no perdre la informació, això és fonamental i s’hi pot treballar. La part de la confidencialitat la veig més complicada, s’ha de fer tot el possible, però hi ha gent molt potent buscant les vulnerabilitats.

A. T. – Podríeu destacar algun aspecte

positiu del ciberatac, que serveixi de consell per als companys?

N. R. – La capacitat de superació que te-

nim tots i que va ser clau per superar la situació i, sobretot, la comunicació, que va funcionar molt bé.

A. G. – No deixa de ser un repte i, un cop el superes, has guanyat coneixements i, en molts aspectes, s’ha enfortit la institució i l’equip humà.

A. T. – Recentment, el CoMB ha publicat un decàleg (pàg. 9) de recomanacions generals per adquirir hàbits digitals segurs, tenint en compte els punts on podem fallar més. Són recomanacions que els professionals podem intentar seguir per mirar de minimitzar riscos. 

11

Professió

Els col·legis de metges de Catalunya insisteixen: cal un marc regulador del sector sanitari privat

L

a proliferació sense fre de pòlisses low cost genera cada cop més indefensió i desprotecció entre els ciutadans, posa en risc la qualitat assistencial i afavoreix la precarització de molts dels professionals que treballen per a les companyies asseguradores.

Un exemple de la manca d’ordenació que viu el sector de l’assegurança lliure i de la precarització que això està generant entre els professionals és l’episodi que fa només uns mesos ha afectat molts dels metges i metgesses que durant anys havien prestat serveis vinculats a l’asseguradora Generali i dels quals es va prescindir de manera sobtada i unilateral arran de l’acord estratègic que aquesta companyia va signar amb Sanitas. D’altra banda, també s’ha procedit a rebaixar els honoraris dels professionals que s’han mantingut al quadre mèdic.

Des del CCMC s’ha adreçat una carta a responsables de les dues companyies on, a banda d’expressar el malestar pel tracte no merescut dispensat als professionals i més enllà de les responsabilitats jurídiques que això pugui suposar, lamenten que una entitat com Generali, tradicionalment ben valorada pels metges (tant pels honoraris, com pel diàleg amb el quadre mèdic i el compromís amb la qualitat assistencial), hagi sucumbit a estratègies que responen exclusivament a la lògica del benefici econòmic. Cal tenir en compte que, entre les entitats que operen al sector, hi conviuen empreses amb afany de lucre amb entitats cooperatives mutualistes. Els col·legis de metges insten Generali i Sanitas a reconsiderar la decisió de rescindir de manera unilateral la relació amb els professionals expul-

12

sats del quadre mèdic, així com la rebaixa d’honoraris per als que continuen col·laborant amb l’entitat. Uns professionals que, d’altra banda, han contribuït durant molt de temps a mantenir el prestigi de l’asseguradora.

Missatge al conseller de Salut “Cal aturar la deriva del sector de l’assegurança privada”, així ho han expressat els quatre col·legis de metges catalans en una altra carta adreçada al conseller de Salut, Manel Balcells, a qui reclamen l’establiment d’un marc regulador i l’ordenació del sector. Li recorden, a més, garantir la qualitat assistencial, també al sector privat, és competència del Departament de Salut.

Estudi sobre la competència al sector El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha rebut amb satisfacció el recent anunci de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència

(CNMC), segons el qual aquest organisme inicia un estudi amb l’objectiu de conèixer a fons què està passant al sector de les assegurances privades de salut en l’àmbit de l’Estat espanyol, amb especial atenció a aspectes com la concentració de l’oferta, les diferències de poder negociador entre els diferents agents que intervenen al sector o la relació entre entitats asseguradores i prestadores de serveis sanitaris.

El CCMC ha preparat les aportacions i respostes corresponents per tal de traslladar a la CNMC l’estat de situació del mercat de serveis sanitaris a Catalunya, així com propostes i arguments jurídics que contribueixin a dotar el sector de les assegurances de salut d’un millor equilibri entre els agents implicats. El CCMC ha dut a terme en els darrers anys una tasca molt intensa de denúncia de la situació que es viu al sector de les assegurances privades de salut, tant davant de la societat com de diferents institucions. 

Professió

Orientació professional en l’àmbit de la medicina privada

L

’àmbit de la medicina privada ofereix moltes possibilitats de desenvolupament i promoció professional per als metges i metgesses que volen dedicar-s’hi, però no sempre és la primera opció laboral per als residents que acaben la seva formació especialitzada. El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure del CoMB van organitzar una jornada informativa adreçada als professionals que volen iniciar la seva activitat en l’àmbit privat o compatibilitzar la medicina pública amb la privada.

El president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure, Pere Torner, en la presentació de la sessió va explicar com es treballa en el sector de la medicina privada i com hi poden accedir els metges en acabar la residència. Tot seguit, va donar pas a cinc professionals de la medicina que exerceixen en l’àmbit de la medicina privada perquè expliquessin la seva experiència. Tots ells hi han arribat des de camins molt diferents i han pogut desenvolupar la seva carrera professional en aquest sector.

El metge especialista en Urologia i soci d’Uros Associats, equip d’especialistes en urologia amb activitat a Centro Médico Teknon i Clínica Sagrada Família, Raúl Martos, que combina la medicina

pública i la privada va insistir que des de l’àmbit privat cal apostar per ampliar la formació i l’eficiència per millorar la qualitat assistencial.

La metgessa especialista en anestesiologia i sòcia d’Anestalia, Servei Central d’Anestesiologia, Centro Médico Teknon, Adriana Bataller, va assenyalar que en acabar la residència ja tenia molt clar que volia optar per l’àmbit privat i ara que ja fa 12 anys que hi treballa el que més valora és la flexibilitat horària, la retribució i les facilitats per conciliar.

També es va exposar l’experiència d’una professional que es va formar i va exercir a Bèlgica, i que va tornar a Catalunya. És el cas de la metgessa Constanza Ballesta, especialista en cirurgia general i digestiva, sòcia de Quirúrgica Cirujanos Asociados, grup de cirurgians amb activitat a Centre Mèdic Teknon, Hospital Universitari Dexeus, CIMA, Hospital de Barcelona i Clínica Sagrada Família, que va optar per l’àmbit privat perquè li va permetre tornar a casa. De la seva feina actual a la privada va destacar la relació amb el pacient, la llibertat per crear projectes i el treball en equip.

Emprenedoria, lideratge empresarial i medicina privada són termes que estan lligats, segons va explicar la metgessa

especialista en Aparell Digestiu i Endoscòpia Digestiva, sòcia d’Endosmedicina amb activitat a HM Nou Delfos, HM Sant Jordi, Clínica Diagonal, Hospital Cima, Clínica del Remei i Hospital del Vallès, Anna Bargalló. Aquesta metgessa va agafar les regnes de l’empresa familiar i dedica part del seu temps a fer gestió per “oferir la medicina de qualitat que es mereixen els pacients”.

Compatibilitzar medicina pública i privada també és possible en atenció primària i n’és un exemple la metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària i directora de l’ABS Gaudí del Consorci Sanitari Integral i membre de l’equip mèdic de Turó Park Clinics, clínica internacional a Barcelona, Anna Pedro, que va destacar que per aconseguir compaginar adequadament les dues activitats i l’assistència de qualitat, és clau l’organització.

Finalment els experts de Mediconsulting ETL Global (Grup Med), Fernando Valverde i Aischa Laarbi, van explicar tot el que s’ha de tenir en compte des del punt de vista fiscal i laboral per dedicar-se a l’àmbit de la medicina privada. Els professionals que es plantegin la possibilitat d’exercir en aquest sector, poden contactar amb la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure del CoMB. 

13

Professió

Primers Premis a les millors pràctiques en conciliació al sector sanitari

E

l Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va lliurar, el 23 de març, coincidint amb el Dia de la Conciliació, els I Premis a les millors pràctiques en conciliació al sector sanitari, uns guardons amb els quals els col·legis de metges catalans volen posar en valor públicament iniciatives liderades pels professionals des de les seves organitzacions per donar resposta a les necessitats de conciliació de la vida professional, familiar i personal. Els premis són també una oportunitat per divulgar aquestes experiències entre el col·lectiu i per animar altres organitzacions, professionals i equips a dissenyar i posar en marxa iniciatives adaptades a cada entorn de treball.

Els Premis a les millors pràctiques en conciliació al sector sanitari del CCMC, que es convocaran de forma anual, responen al convenciment que conciliar la vida professional, familiar i personal augmenta la satisfacció dels professionals i millora i preserva, per tant,

14

la seva salut física i mental. Donar resposta a les necessitats de conciliació del col·lectiu és fonamental, tant per garantir el benestar emocional dels professionals com la qualitat de l’atenció que donen als pacients.

El CCMC atorga els premis en tres categories: àmbit d’atenció primària, àmbit d’atenció hospitalària i altres àmbits. En aquesta primera edició, s’hi van presentar vuit iniciatives implantades a diferents centres i desenvolupades per equips professionals del sistema sanitari, entre les quals van resultar premiades dues de l’àmbit d’atenció primària i una de l’àmbit d’atenció hospitalària. La categoria d’altres àmbits va quedar deserta en aquesta ocasió.

Els guardonats reben un segell que acredita les bones pràctiques en matèria de conciliació (el qual poden exhibir amb la seva imatge corporativa), un diploma i un xec per valor de 400 euros, quantitat que hauran de destinar a alguna activitat que reforci la cohesió dels seus equips.

INICIATIVES GUARDONADES Equip d’Atenció Primària de l’ABS d’Olot Projecte de millora de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral a l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) d’Olot. Iniciativa presentada pel metge Josep Lluís Nicolau Pascual. Davant del problema de la manca de professionals facultatius i de la dificultat per atraure’n de nous que puguin ser el relleu de futures jubilacions, es van plantejar mesures reorganitzatives per tal de millorar la conciliació laboral, familiar i personal de l’equip.

L’equip va fer una anàlisi de necessitats i propostes de millora a través d’una reunió d’equip i d’una enquesta autoadministrada virtual. La proposta amb més acceptació (91 %) va ser poder finalitzar la jornada dels divendres a les 17 hores, organitzant una roda d’atenció continuada de 17 a 20 hores, per tal de no modificar l’horari d’atenció al públic (de 8 a 20

Professió

hores). En un 71 % es veia com una mesura molt favorable poder finalitzar la jornada a les 17 h en períodes d’estiu i vacances. Altres mesures acceptades, segons necessitats, van ser el teletreball, si l’activitat ho permet, i la flexibilitat horària. La implementació es va iniciar durant el mes de juny de 2022. Pel que fa als resultats, destaca que el 74 % dels professionals enquestats estan satisfets amb la reorganització i volen continuar.

Pel que fa a queixes dels usuaris, no se’n van registrar i els Estàndards de Qualitat Assistencial (EQA) van millorar respecte a avaluacions anteriors.

CAP Gornal de l’Hospitalet de Llobregat Flexibilitat horària, una forma de captar i fidelitzar professionals. Iniciativa presentada pel metge Enric Gil Tubella i la metgessa Cristina San Fulgencio. Per atreure nous professionals i mantenir els que ja formaven part de l’equip, la iniciativa va plantejar nous escenaris organitzatius. Es va considerar la possibilitat d’aglutinar les hores de treball per poder disposar de més temps lliure. Es va dissenyar una estratègia organitzativa que és viva i flexible i que es basa en la convivència de models horaris que aglutinen totes les hores setmanals en 3

D’esquerra a dreta: la secretària general del Departament de Salut de Catalunya, Mercè Salvat; el metge Josep Lluís Nicolau Pascual, i la vicepresidenta del CoMB i secretària del CCMC, Elvira Bisbe.

o en 4 dies. L’equip va mantenir reunions amb la direcció de recursos humans i es va reunir amb l’associació de veïns per explicar-los abans la proposta i com creien que ajudaria a trobar la solució a la manca de professionals. El suport i la confiança dels veïns van ser fonamentals perquè el projecte veiés la llum. Es va completar l’equip professional quatre setmanes després de posar en marxa el projecte i en una petita enquesta realitzada als usuaris, el 100 % van manifestar que havien percebut millores en l’atenció.

Hospital General de Catalunya (Servei de Pediatria) Metodologia i desenvolupament d’un pla estratègic sota el paradigma de la conciliació. Iniciativa presentada per la metgessa Carme Climent Morales. Al gener del 2022, el servei de Pediatria de l’Hospital General de Catalunya, format per 49 pediatres i 4 metges residents, va començar el disseny del nou pla estratègic 2022-24, anomenat Pediatria 2.0, que inclou cinc línies estratègiques: atenció, superació, innovació, sostenibilitat i personalització. Totes aquestes línies han estat desenvolupades pels mateixos pediatres. La línia estratègica de la personalització 2.0 ha inclòs els aspectes de

D’esquerra a dreta: els metges, Enric Gil Tubella i Cristina San Fulgencio.

Premis a les millors pràctiques en Conciliació al sector sanitari:

conciliació; tot i que també inclou la millora en l’àrea de treball en equip i ambient laboral. Un grup de 9 pediatres interessats en aquesta àrea va proposar els següents objectius: millora de les relacions personals entre els companys, millora de l’ambient laboral i millora de la conciliació amb la vida familiar i personal. Es van marcar unes accions que s’han anat portant a terme fins a ser avaluades un any després mitjançant una enquesta anònima distribuïda a tots els pediatres de l’equip. Prenent la conciliació com a premissa compartida i com a eix del pla estratègic, es van impulsar adaptacions horàries, d’acord amb necessitats expressades pels professionals, i el projecte d’hospital digital, mesures que van aportar flexibilitat.

Més de la meitat dels professionals afirmen que recomanarien el servei com a un bon lloc de feina en matèria de conciliació. 

D’esquerra a dreta: Elvira Bisbe; la metgessa, Carme Climent Morales, i la presidenta de Metgesses.cat, Àngels Escorsell.

15

RCP

Nova Càtedra de Medicina Legal, Responsabilitat Professional i Seguretat Clínica de la UB La càtedra està vinculada a l’Àrea de Qualitat Assistencial i Seguretat Clínica de l’Hospital Clínic

Mercè Segarra, vicerectora d’Emprenedoria, Innovació i Transferència; Josep Arimany, director de l’Àrea de Praxi del CoMB; Jaume Padrós, president del CoMB; Antoni Trilla, degà de la Facultat de Medicina de la UB; Joan Guàrdia, rector de la UB; Josep Maria Campistol, director general de l’Hospital Clínic; Dominique Godet, director general de Relyens, i Albert Lluch, director general del Grup Med. Fotografia cedida per © Xènia Fuentes (UB).

L

’Aula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) va acollir, el passat 15 de febrer del 2023 i sota la presidència del rector de la UB, Joan Guàrdia Olmos, la presentació de la Càtedra de Medicina Legal, Responsabilitat Professional i Seguretat Clínica, vinculada a l’Àrea de Qualitat Assistencial i Seguretat Clínica de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Aquesta càtedra té com objectiu promoure activitats de docència, investigació, formació, informació i documentació en l’àmbit de la medicina legal, la responsabilitat professional mèdica i la seguretat clínica, fent èmfasi en la prevenció i la difusió de pràctiques segures en l’exercici professional. El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) és un

16

dels principals impulsors de la nova càtedra, conjuntament amb el Grup Med, l’Hospital Clínic de Barcelona i el Groupe Relyens, grup francès assegurador, expert en gestió integral del risc sanitari amb més de noranta anys d’experiència.

importància de les aliances estratègiques entre el món acadèmic i assistencial, i va expressar el màxim suport a aquesta iniciativa per part de la UB. Guàrdia va felicitar el degà de la Facultat de Medicina de la UB, Antoni Trilla, per la iniciativa.

La missió de la càtedra és contribuir a millorar la salut i la qualitat de vida de la població mitjançant el millor coneixement dels aspectes medicolegals de l’assistència sanitària, especialment, aquells relatius a l’anàlisi de la responsabilitat professional mèdica i la seguretat clínica.

El director de l’Àrea de Praxi del CoMB i professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, Josep Arimany, dirigirà la nova càtedra. Durant l’acte de presentació, Arimany va destacar la llarga experiència del CoMB i del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) en l’estudi i la recerca en l’àmbit de la seguretat clínica. Arimany va afirmar que “la Càtedra és la plasmació d’un projecte estratègic que

El rector Joan Guàrdia va destacar en aquest acte de presentació pública la

RCP

La càtedra és la plasmació d’un projecte que s’emmarca, dins de la quàdruple hèlix, el món sanitari (HCB), el món acadèmic (UB), el món assegurador i empresarial (Grup Med/Groupe Relyens) i el món professional (CoMB/CCMC).

s’emmarca dins del model d’innovació de la quàdruple hèlix, ja que integra el món sanitari, el món acadèmic, el món professional i el món empresarial”.

L’objectiu és generar i difondre coneixement en aquest àmbit per tal de promoure pràctiques segures en l’exercici professional que reverteixin en benefici dels pacients. L’activitat de la Càtedra se centrarà en la docència i la formació de grau i postgrau, la formació continuada, la direcció de tesis doctorals, l’accés a projectes competitius, la participació en grups de recerca, publicacions, congressos, etc. Sempre des d’una mirada cap a la innovació i amb vocació de projecció i col·laboració internacionals.

El president del CoMB, Jaume Padrós, va destacar que la Càtedra “té com objectiu principal impulsar estratègies que donin seguretat a l’acte mèdic, cosa que es tradueix en una millora de la qualitat assistencial”. Padrós va insistir que aquest tipus d’iniciatives, en col· laboració amb altres institucions, reverteix en un model de col·laboració entre els professionals de la medicina i la societat, que, en aquest cas, comportarà un exercici més segur i amb un nivell de qualitat d’excel·lència.

El director general del Grup Med, Albert Lluch, va afirmar que el projecte acadèmic ha de ser catalitzador de la recerca en l’àmbit de la responsabilitat

sanitària i va destacar que l’acord amb el Groupe Relyens, el posiciona a nivell europeu en l’àmbit assegurador de la responsabilitat sanitària.

El director general de l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Campistol, va oferir la col·laboració i implicació de la institució en aquest projecte, amb la vinculació amb la Direcció de Qualitat Assistencial i Seguretat Clínica de l’hospital. La seva implicació ha estat des del minut zero del projecte i posa de manifest la sinèrgia entre totes les institucions col·laboradores.

Per la seva banda, el director general de Relyens, Dominique Godet, va expressar la seva satisfacció per la participació del grup en aquest projecte, que entra de ple en el seu nou pla quadriennal “ImpACT2025” per donar suport als seus clients en el control global dels riscos (mèdics, tecnològics i de recursos humans).

Per finalitzar, Antoni Trilla, va donar les gràcies a tots els participants en el projecte a la Facultat de Medicina, per la seva confiança, ja que la incorporació d’aquesta càtedra serà un element dinamitzador de la Medicina Legal, ja que farà què l’assignatura del grau s’adapti als nous temps i incorpori nous conceptes com la responsabilitat sanitària i la seguretat clínica, lligades a la qualitat assistencial.

La Càtedra s’incorpora al Departament de Medicina de la Facultat de Medicina de la UB i col·laborarà amb la Unitat de Medicina Legal i Toxicologia. Els objectius que es plantegen en el projecte són: a) L’assoliment de posicions de lideratge nacional i internacional en Medicina Legal. b) L’aprofundiment en els coneixements en matèria de Medicina Legal, Responsabilitat Professional Mèdica i Seguretat Clínica. c) El desenvolupament de línies d’investigació, promocionant les estratègies d’innovació en aquest camp. d) La promoció i el lideratge en la transferència de coneixement. e) El foment del suport en matèria de Medicina Legal i Forense i Seguretat Clínica als diferents actors del sistema sanitari i del món acadèmic.

El COMB i el Grup Med, a través del Servei de Responsabilitat Professional del CCMC, fan una aposta pel coneixement i la recerca en l’àmbit de la responsabilitat sanitària, que aportarà informació en àmbits emergents, com el de la seguretat clínica lligada a la intel· ligència artificial, per a un acte mèdic més segur. 

17

Dossier

Metges residents orienten els futurs MIR sobre la nova etapa i les diferents especialitats

L

a Jornada d’Orientació per a futurs MIR organitzada pel CoMB i celebrada a la seu del Col·legi el passat 16 de març va ser tot un èxit de participació: més d’un centenar de metges i metgesses residents provinents de més de vint centres sanitaris es van oferir com a orientadors (2) i van participar en aquesta sessió, que té com a objectiu oferir informació de primera mà i compartir experiències amb els metges i metgesses joves que han de triar plaça de residents. Un total de 160 d’aquests futurs residents, que han iniciat al maig el seu període de formació com a especialistes, es van inscriure i van escoltar amb atenció tots els consells, recomanacions i comentaris que els seus futurs com-

EXPERIÈNCIES COMPARTIDES Durant la jornada es van poder recollir les declaracions de diversos metges residents i dels metges que començaran la residència sobre les característiques de les diferents especialitats i les experiències dels metges en fer la residència.

Els residents Ingrid i Pau (4) de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial de l’Hospital Vall d’Hebron es van animar a fer d’orientadors voluntaris de la seva especialitat perquè en el seu moment a ells els van servir molt les indicacions que els van donar quan van acabar la carrera i havien d’escollir una especialitat. A més, es van mostrar encantats d’haver fet aquesta col·laboració.

18

panys els van transmetre de manera personalitzada.

Ja fa uns anys que el CoMB organitza la Jornada d’Orientació MIR, que any rere any té una gran acceptació. La sessió d’enguany es va organitzar al voltant de més de 30 taules físiques (5) d’especialitats diferents, on els actuals residents donen resposta a les inquietuds i dubtes que els plantegen els futurs residents i els ofereixen informació útil i pràctica. Aquesta interacció, directa i propera, és la clau de l’èxit de la jornada.

S’organitzen quatre torns de 30 minuts cadascun, de manera que cada participant pot rebre informació de fins a quatre especialitats diferents en una sola tarda. Les taules amb més de-

També va expressar les seves impressions, però des del vessant dels metges que comencen aquest any la residencia, Cecilia, (4) estava interessada a recollir informació i experiències de les especialitats de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial i de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu. Per la seva banda, Eva (1), de Tarragona, volia informació de primera mà sobre opcions tan variades com l’Oftalmologia, l’Endocrinologia, la Pediatria i l’Obstetrícia. L’Andreu (3), de Sant Cugat, estava també interessat a recavar informació sobre una gran diversitat d’especialitats com l’Oncologia, la Medicina Interna i l’Hematologia, però, sobretot, la que més l’interessava era la Dermatologia, ja que des que va fer l’assignatura a la universitat sempre li ha cridat més l’atenció. La Mireia (3),

manda van ser les de Medicina de Família, Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia, i Medicina interna. En aquesta edició, es van organitzar, a més, set taules addicionals de caràcter virtual corresponents a especialitats que van tenir una demanda més minoritària.

Les sessions informatives van ser precedides per la benvinguda al CoMB, de la mà del metge epidemiòleg i membre de la Junta del CoMB, Antoni Trilla, i de la presidenta de la Secció Metges MIR i Metges Joves del CoMB, Mar de Pablo. Per part del Departament de Salut, el director general de Professionals de la Salut, Marc Soler, va parlar de l’entorn docent i del resident i el seu marc legal.

de Barcelona, s’estava rumiant si fer Medicina Intensiva o Anestesiologia, ja que considera que el perfil de metge és bastant similar en ambdues especialitats. A la sessió, els orientadors, van aclarir força les diferents sortides professionals que té Anestesiologia i Reanimació.

Els futurs MIR coincidien en una cosa: la majoria tenien molts dubtes. Per exemple: quin hospital triar, com és l’estil de vida de cada especialista i, sobretot les guàrdies. Per altra banda, a l’hora de valorar la seva experiència en rebre l’orientació, van manifestar la seva satisfacció pel fet d’haver pogut tenir contacte amb diversos residents d’hospitals diferents i d’haver pogut aclarir bona part de les qüestions plantejades. 

Dossier Vídeo de la Jornada d’Orientació MIR:

1

2

3

4

5

19

Dossier

El Col·legi dona la benvinguda als nous metges residents

E

Acte de benvinguda als nou MIR:

l Col·legi de Metges dona la benvinguda als nous metges col·legiats que comencen la residència aquest any 2023 amb un acte festiu, celebrat el 18 de maig, on han assistit més de 300 professionals que inicien la seva formació especialitzada als centres i hospitals de Barcelona. L’esdeveniment, organitzat per la Secció de Metges MIR i Metges Joves del CoMB, ha comptat amb la participació de la junta de la secció, encapçalada per la presidenta Mar de Pablo, i la vicesecretària de la Junta de Govern del CoMB, Sònia Miravet.

Des de la Secció Metges MIR i Metges Joves es va animar els metges i metgesses a treballar amb vocació i compromís per la salut dels ciutadans i se’ls van donar petits consells, des de l’experiència personal, per afrontar la residència. La vicesecretària del CoMB va parlar-los sobre la medicina i els metges i metgesses del futur, destacant valors com el professionalisme i definint com ha de ser el perfil de la metgessa del futur.

Una professional que ha d’unir empatia i coneixement, experta en tecnologia, que exerceixi segons els valors del professionalisme i amb un comportament

deontològic impecable. Durant la sessió es va fer molt èmfasi en la cura de la salut dels residents ja que el MIR és una etapa molt bonica però també molt intensa, on hauran d’afrontar situacions que, de vegades, seran complexes de gestionar. Van recordar també que la vocació i el compromís en aquesta professió és un element indispensable per assolir l’excel·lència, com també la necessitat de continuar treballant per millorar el sistema sanitari i garantir la millor assistència als pacients. 

COM BUSCAR FEINA DESPRÉS DEL MIR

per abordar amb èxit la seva entrada al món laboral. Per aclarir molts d’aquests dubtes, el CoMB i la Secció Col·legial de Metges MIR i Metges Joves van organitzar una sessió informativa adreçada als metges i metgesses residents que es troben en els darrers mesos de l’eta-

pa MIR amb l’objectiu d’orientar-los en

E

n acabar la residència, molts dels metges ja especialistes no tenen clares quines opcions de feines tenen a l’abast i els cal assessorament

20

el procés de cerca d’un lloc de treball.

En la sessió,presentada per Laia Cayuela, de la Secció de Metges MIR i Metges Joves, va comptar amb el suport del Servei d’Ocupació del CoMB. 

Dossier

EL PERFIL DEL METGE QUE COMENÇA LA RESIDÈNCIA EL 2023

Sexe

Especialitats més freqüents

592

284

Medicina familiar i comunitària

180 20,5 %

Cirurgia general i aparell digestiu

32

3,7 %

Homes

Pediatria i àrees específiques

60

6,8 %

Oftalmologia

29

3,3 %

68 %

32 %

Anestesiologia i reanimació

55

6,3 %

Radiodiagnòstic

26

3,0 %

Medicina interna

44

5,0 %

Medicina intensiva

22

2,5 %

Psiquiatria

41

4,7 %

Aparell digestiu

22

2,5 %

Obstetrícia i ginecologia

39

4,5 %

Neurologia

19

2,2 %

Cirurgia ortopèdica i traumatologia

38

4,3 %

Altres

269 30,7 %

Dones

Centres 121

Hospital Universitari Vall d’Hebron

13,8 %

Hospital Clínic de Barcelona

81

9,2 %

Hospital Universitari de Bellvitge

78

8,9 %

Hospital Santa Creu i Sant Pau

70

8,0 %

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

66

7,5 %

Parc de Salut Mar - Hospital del Mar

60

6,8 %

UDM AFYC Barcelona Ciutat ICS

55

6,3 %

UDM AFYC Costa Ponent ICS

48

5,5 %

Corporació Sanitaria Parc Tauli

44

5,0 %

Hospital Universitari Mutua de Terrassa

27

3,1 %

Hospital de Sant Joan de Déu

26

3,0 %

UDM AFYC Bcn-Metropolitana Nord ICS

17

1,9 %

Hospital General de Granollers

16

1,8 %

Consorci Sanitari de Terrassa - Hospital de Terrassa

14

1,6 %

Altres

153

17,6 %

Procedència (lloc de naixement)

20

Lleida 2,3 %

18

Girona 2,1 %

21

Tarragona 2,4 %

28

421

Catalunya 48,1 %

362

Barcelona 41,3 %

206

Resta d’Europa 3,2 %

22

Amèrica Llatina i Central 23,5 %

199

Resta d’Espanya 22,7 %

Altres 2,5 %

876 Total

100 %

Dades de la Unitat d’Atenció al Col·legiat a 30 de maig de 2023.

21

Professionals

Compartir moments i converses en català La metgessa jubilada Montserrat Serra i la MIR de segon any Pastora Rodríguez formen una de les parelles lingüístiques del programa del CoMB. m’atreia molt més fer-ho amb algú de la professió, amb qui tens coses en comú, que no pas amb altres persones, tot i que tampoc no em faria res.

P. R. - Jo volia aprendre català per par-

lar-lo a l’hospital, amb els pacients i els companys, però també per parlar-lo amb els amics. I em semblava que aprendre la llengua amb els companys i els amics em resultaria més difícil, per una tema de vergonya, de no saber parlar-la bé. Volia una persona nova, per parlar només en català des del principi.

Montserrat Serra i Pastora Rodríguez, a l’exposició “Jaume Plensa. Poesia del silenci” de la Fundació Catalunya La Pedrera.

Quan parleu, us centreu en la gramàtica o feu conversa?

M. S. - La Pastora estava interessada a

M

ontserrat Serra (Barcelona, 1952) és especialista en Medicina Interna i Dermatologia i ha exercit la professió durant vint anys a la Clínica Tres Torres, tot i que en fa cinc que es va jubilar. Pastora Rodríguez (Madrid, 1997) és a punt de començar el seu segon any de residència en Cardiologia a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Serra ha trobat la manera de promoure la seva llengua i Rodríguez ha aconseguit practicar i aprendre català d’una manera natural. A més, totes dues agraeixen que l’experiència els hagi brindat l’oportunitat de conèixer-se.

Com vau sentir a parlar del programa de parelles lingüístiques del CoMB? MONTSERRAT SERRA - M’hi vaig apuntar

abans de la pandèmia i fa un any em van telefonar per saber si hi seguia interessada. El setembre passat em van comentar que hi havia una doctora de

22

Madrid interessada i si em semblava bé trobar-nos. I ens hem anat veient des de llavors.

PASTORA RODRÍGUEZ - Jo acabava d’arri-

bar a Barcelona i estava interessada a fer alguna classe de català per aprendre’n una mica. Em vaig intentar apuntar a unes classes que es feien al Clínic, però no hi havia lloc per a tothom i vaig quedar fora. Llavors, buscant a la web del CoMB, vaig veure que hi havia classes [del CPNL] i també el programa de les Parelles Lingüístiques. Em va semblar bé, perquè era una opció més flexible que les classes, que són sobretot al matí i, amb l’horari de l’hospital, no hi podia anar.

Què us va impulsar a fer el pas?

M. S. - Una raó és l’activisme per la llen-

gua. Penso que és important que la gent que viu i treballa a Catalunya pugui desenvolupar-se bé en català. I

fer, sobretot, conversa i la veritat és que, des del primer dia, déu n’hi do. S’hi ha esforçat moltíssim. Ella parla també francès i hi ha moltes coses que li sonen. No li he parlat mai ni mitja paraula en castellà i m’ha entès perfectament des del primer dia sense cap mena de problema.

“És una experiència molt positiva i, especialment, poder compartirla amb gent de la professió” Montserrat Serra

Professionals

Quines activitats feu a les vostres trobades?

M. S. - Hem fet una mica de tot. Al co-

mençament, ens trobàvem per fer un cafè i fèiem conversa: ella m’explicava coses de la feina, jo li explicava coses de la vida. I vàrem dir: “per què no ens trobem en algun lloc i aprofitem per fer o veure alguna cosa?”. I vam començar a anar a exposicions de diferent tipus. La primera va ser la de “Crims”, al Palau Robert. Era una exposició interactiva.

Ella feia anar el mòbil i jo, com soc d’una altra generació, m’ho mirava una mica més de lluny.

P. R. - Jo anava amb el mòbil, però la

persona que tenia la idea dels crims i els coneixia era la Montserrat. Ara he començat a veure’n la sèrie.

Quin balanç feu de l’experiència de ser parella lingüística?

M. S. - N’estic encantada. M’ha permès conèixer la Pastora, que és una persona encantadora i, a més, és una crac en medicina. Li consulto moltes coses! Ha sigut una molt bona experiència. Estic amb una persona jove, que està just formant-se i que m’explica coses de la feina, de les guàrdies... L’he integrat al meu cercle.

P. R. - Per a mi també. Tot va començar per aprendre el català i ho hem aconseguit. Em sento més còmoda amb la llengua i, cada cop més, intento parlar-la a l’hospital i amb els amics. A més, com diu la Montserrat, parlem de la vida, de la feina. No és una classe. Som dues persones amb interessos comuns i amb altres coses en què som diferents. Parlem de tot això i està molt bé, sí.

El coneixement de la llengua és una habilitat que es pot aprofitar de la mateixa manera en l’àmbit personal i en el laboral?

P. R. - Ara mateix és molt important per a mi parlar català a la feina. A l’hospital et trobes amb pacients que prefereixen parlar català, sobretot quan estan en una situació una mica difícil o complexa i els costa més del normal parlar en cas-

tellà. A la feina, parlar català m’ajuda a donar una atenció millor als pacients i a ser millor metgessa. Amb els amics, és més per una qüestió de confiança.

M’agradaria poder parlar-hi en català, i valoren molt quan faig l’esforç de parlar en la seva llengua.

Més informació sobre el programa de parelles lingüístiques:

M. S. - Els pacients catalanoparlants se

senten més còmodes parlant en català.

Per tant, si la conversa amb els pacients es pot desenvolupar en català, és important. Evidentment, aquí tothom sap parlar castellà i, quan s’ha de fer servir, es fa. Però, malauradament, moltes vegades els catalanoparlants canviem ràpidament al castellà. De cara a l’atenció als pacients, atendre’ls en la llengua que s’expressen millor és fonamental. I de cara a les relacions socials, als amics, aquí no tenim cap problema a canviar i, en general, ho fem: quan veiem que a algú li costa. Però, en realitat, sovint li fem un flac favor.

Quins avantatges suposa el coneixement del català en l’àmbit professional, doncs?

M. S. - El pacient sempre està en una si-

tuació vulnerable quan està davant nostre. En general, no tindrà cap problema a expressar-se en castellà, encara que la seva llengua habitual sigui el català. Però, si es pot expressar en català, serà una facilitat més per a ell. Amb nens o amb persones que poden tenir més dificultats per expressar-se en castellà, veure que la persona que està al davant els entén i els contesta en català, és un punt molt a favor.

P. R. - No passa tant amb la gent jove,

que parla el castellà perfectament, però hi ha gent gran que està en una situació de vulnerabilitat i ja no és només que prefereixi expressar-se en català, sinó que s’expressa millor. S’ha de trobar el punt d’equilibri entre la manera com els pacients s’expressen millor i la manera com ho fa el professional. Hi ha situacions difícils, com comunicar un diagnòstic complex en una llengua que no domines. Per això, estic intentant aprendre més i veure cada pacient

“Hi ha pacients en situacions difícils i poder parlar-hi en català m’ajuda a ser millor metgessa” Pastora Rodríguez

de la manera més adaptada a ell possible. Si el castellà va bé per als dos, parlaré castellà; però, si la persona clarament s’expressa en català, serà millor per a tots dos que jo, almenys, ho intenti.

Com animaríeu altres companys i companyes a participar al programa de parelles lingüístiques del CoMB? M. S. - És una experiència molt positiva i està molt bé poder fer-la amb gent de la professió, amb qui tens més coses en comú. Se n’ha de fer difusió perquè, a part de jubilats com jo, també li pot interessar a professionals en actiu.

P. R. - Per als metges i metgesses que són de fora com jo i que no parlen català, és una oportunitat per aprendre’n d’una manera diferent. M’agrada molt la flexibilitat: hi ha setmanes que no podem quedar i no passa res. No és com si et perds una classe. Fem activitats i tenim l’oportunitat de conèixer millor la cultura a partir de les experiències i la visió d’una altra persona que és d’aquí i amb qui comparteixes la professió. 

23

Avantatges i descomptes

Amb el carnet col·legial tens accés a més de 100 establiments amb descomptes exclusius. També amb la targeta VISA del Col·legi de Metges.

Més de

100

Consultori i empresa

Compres

Oci i Cultura

Espectacles

Esport i Benestar

Hotels

Formació Personal

Estudiants

Nens

Vehicles

Habitatge

avantatges

Alimentació

Col·legi de Metges de Barcelona Passeig de la Bonanova 47, Barcelona i delegacions 93 567 88 88 col.metges@comb.cat

Consulta el web www.comb.cat per veure-hi tots els avantatges.

Deontologia i praxi Consideracions deontològiques de les interconsultes sense pacient

Document complet:

L

a Comissió de Deontologia del CoMB va fer pública, el març de 2023, una nota sobre les Consideracions deontològiques de les interconsultes sense pacient entre professionals. Aquesta és una modalitat d’interconsulta cada cop més freqüent arran de les noves tecnologies de la comunicació. El document és d’especial rellevància pel que fa a l’exercici i a les relacions professionals, ja que recorda que les interconsultes sense pacient també estan regides per les normes del Codi de Dentologia i n’especifica algunes, com, per exemple, les que fan referència al dret i al deure dels metges a demanar i a donar consell a un altre company o les que recullen el deure de registrar les interconsultes i les decisions preses a la història clínica.

L’atenció a la diversitat de gènere en persones menors d’edat

L

a diversitat de gènere en l’àmbit de la infància i l’adolescència, així com l’abordatge que se’n fa, és un tema amb un interès i una demanda creixents, tant en l’àrea de la salut com en l’esfera pública. A més, genera un gran debat social per les implicacions que té en els àmbits de la salut, educatiu o legislatiu. El Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha considerat convenient difondre la

Al document es fan vuit consideracions deontològiques en les quals s’assenyala que és fonamental informar el pacient de la realització de la interconsulta; que aquestes no substitueixen la visita presencial; que en la interconsul-

ta cal comptar amb l’altre professional i que és un deure del metge atendre les consultes dels companys i que la demanda d’interconsulta i les decisions preses s’han de registrar a la història clínica. 

seva posició i l’anàlisi que fa d’aquesta qüestió i, amb aquest objectiu, va elaborar el document L’atenció a la diversitat de gènere en persones menors d’edat. És un document de posició del CCMC que ha comptat amb la participació i les reflexions de les comissions de deontologia dels quatre col·legis de metges de Catalunya.

El document està adreçat als professionals i recull les consideracions deontològiques bàsiques que haurien de permetre oferir una atenció integral basada en la bona praxi, és a dir, garantint seguretat i qualitat. 

Des del CCMC s’insisteix, a través del document de posició, que és essencial que l’equip que atengui aquestes persones i les seves famílies tingui una actitud respectuosa, inclusiva i prudent.

Els professionals han de proporcionar informació clara i de fàcil comprensió per al menor i per als seus pares o tutors sobre els procediments (incloent-hi riscos i beneficis potencials, expectatives i limitacions i la possibilitat de reversibilitat de les opcions), així com sobre la necessitat d’avaluacions fetes per equips multidisciplinaris.

Document de posició complet:

25

La salut del metge

La Fundació Galatea i set metges, distingits amb les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari

S

et metges i la Fundació Galatea han estat distingits amb les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari, que atorga la Generalitat de Catalunya i amb les quals reconeix la seva tasca, trajectòria i contribució a l’avenç i la millora de l’àmbit de la salut.

L’acte de lliurament d’aquesta distinció, que es va crear el 1998 per commemorar el centenari del naixement del reconegut doctor i científic català Josep Trueta Raspall, es va celebrar al Palau de la Generalitat, el febrer passat. La darrera concessió de les medalles i plaques havia tingut lloc l’any 2019.

en pediatria i presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB, Magda Campins; l’especialista en neurologia i neurofisiologia i membre de la Junta de Govern del CoMB, Mònica Povedano; l’especialista en medicina familiar i comunitària, Albert Planes; l’especialista en medicina preventiva i salut pública, Montserrat Casamitjana; l’especialista en cirurgia general i digestiva i en medicina preventiva i salut pública, Joan Guix; l’especialista en medicina interna i en oncologia, Joan Lluís Borràs, i l’especialista en endocrinologia, Wifredo Ricart.

Els professionals de la medicina que van rebre la distinció al mèrit sanitari a proposta del conseller de Salut i amb acord de Govern van ser: l’especialista en medicina preventiva i salut pública i

D’altra banda, la Fundació Galatea és una de les quatre entitats que van ser reconegudes amb la placa Josep Trueta. Fundació Galatea va ser creada l’any 2001 pel Consell de Col·legis de Metges

26

de Catalunya (CCMC), arran de l’experiència del Programa d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM), per tal de vetllar per la salut i el benestar dels professionals de la salut i, per tant, amb la finalitat de garantir una assistència de qualitat als ciutadans.

Entre la resta de guardonats amb les medalles Josep Trueta, es troben també destacats professionals de l’àmbit de la salut, com la psicòloga, Cecília Borràs; la terapeuta ocupacional Ana Forns; la infermera, Núria Martí, i l’economista Vicente Ortún. Així mateix, també es van atorgar la placa Josep Trueta a les següents entitats: Grup de recerca BIOCOM-SC, Hospital de Bellvitge i Societat Catalana de Mediació en Salut. 

Protecció social Vídeo complet de la jornada:

Com afrontar la síndrome del cuidador

L

es persones que dediquen gran part del seu temps a tenir cura de persones amb dependència poden patir el que es coneix com la síndrome del cuidador, que combina esgotament físic, anímic i emocional, i que pot tenir conseqüències per a la seva salut. Per aprofundir sobre aquest tema i buscar estratègies per prevenir-lo, el Programa de Protecció Social (PPS) del CoMB va organitzar, el passat març, la jornada Obligats a cuidar.

Afrontant la síndrome del cuidador.

En la sessió tres professionals de la salut van explicar la seva experiència personal i professional respecte a les cures i a l’atenció cap a les persones cuidadores.

El director general corporatiu del CoMB , Lluís Esteve, va presentar la sessió, que va ser moderada pel director del PPS, Antoni Calvo. En la sessió també va participar el conseller de Drets Socials, Car-

les Campuzano, que va defensar una estratègia comuna respecte a les persones cuidadores i que permeti avançar en l’atenció integrada social i sanitària per donar un respir a les famílies.

La infermera especialista en Geriatria i Gerontologia Isabel Llimargas va relatar la seva experiència com a cuidadora de la seva mare, malalta d’Alzheimer.

Va remarcar la sensació d’invisibilitat que va viure. Llimargas va compartir recursos per millorar la sobrecàrrega física i emocional.

Tot seguit, el radiòleg i director clínic de Diagnòstic per la Imatge de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Manel

Escobar, va compartir com va viure en primera persona el canvi de rol en el moment que va passar de metge a pacient arran d’un càncer. Fruit de la seva experiència, i juntament amb altres companys va crear el Grup JANUS, que té l’objectiu de millorar el sistema sanitari a partir de les seves vivències que professionals de la salut tenen com a pacients.

Finalment, la metgessa de Família i directora de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Penedès rural, Sara Freixedas, va analitzar com es fa l’abordatge de la síndrome del cuidador des de l’atenció primària i com es pot detectar en la consulta. 

Jornada de debat per a metges i metgesses amb fills adolescents

E

l Programa de Protecció Social (PPS) del CoMB va organitzar, en col·laboració amb Amalgama7, la segona edició de la jornada adreçada a metges i metgesses amb fills adolescents, que es va celebrar els dies 26 i 27 d’abril, i en la qual es van tractar diversos temes relacionats amb la salut mental dels joves i el seu impacte en les famílies i la societat en general.

La jornada va ser presentada pel director general corporatiu del CoMB, Lluís

Esteve; el director del Pla director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, Joan Vegué; la vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Dolors Liria, i la directora general d’Amalgama7, Montserrat Magrané. Va moderar les sessions el director del PPS, Antoni Calvo.

Durant la sessió es van abordar temes com els trastorns de conducta i l’ús de drogues, el bullying i el cyberbullying, i l’ús de xarxes socials per part d’adolescents.

A partir de les exposicions fetes durant la taula rodona final, on es va tractar l’impacte negatiu i perjudicial que té l’ús del mòbil i de les pantalles en infants i adolescents, s’ha creat un grup de treball amb la voluntat de preparar un document on es recullin recomanacions adreçades a les famílies, educadors i als infants i adolescents. 

27

Activitat col·legial La COVID-19 persistent a Catalunya

E

l Departament de Salut ha publicat un nou informe sobre la prevalença de la COVID-19 persistent a Catalunya en què revisa els recursos assistencials disponibles i proposa una sèrie d’accions amb l’objectiu d’agilitzar l’accés a l’atenció sanitària d’aquelles persones que ho necessitin. El document Situació actual de la COVID-19 persistent a Catalunya. Càrrega estimada, recursos assistencials, experiències internacionals i àrees d’incertesa ha estat elaborat pel Comitè Científic Assessor de la COVID-19 (CCAC), el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari de Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC) i altres professionals de diverses disciplines i institucions.

Els autors han revisat què han fet altres països per abordar el problema i reconeixen la gran implicació del sistema sanitari català en la resposta. Així mateix, els experts insten a mantenir i augmentar la sensibilització sobre aquesta patologia, a tots els nivells, i proposen deu accions per millorar, mesurar i gestionar la COVID-19 persistent, com ara reforçar el paper central de l’atenció primària, adoptar un abordatge multidisciplinari, estandarditzar visites i definir criteris, millorar la formació de tots els professionals implicats i escoltar les necessitats de les persones afectades. 

28

50è aniversari del primer calendari de vacunació a Catalunya

E

l passat mes de març es va celebrar al CoMB un acte acadèmic en el qual es va fer una mirada 50 anys enrere per reflexionar sobre què va representar tenir un calendari de vacunació a Catalunya. El primer calendari de vacunació es va publicar l’any 1973 i es va aplicar als nens de 0 a 14 anys de Barcelona. Durant la sessió es va destacar que Catalunya ha estat pionera en l’estratègia vacunal i es va fer un repàs de l’impacte que tenen i han tingut les diferents iniciatives vacunals en la població. També es va destacar que la vacunació no és sols cosa de nens, l’impacte positiu de les vacunes incideix també en els adults i van recordar la importància que té el calendari de vacunació al llarg de tota la vida.

Van intervenir en l’acte el president del CoMB, Jaume Padrós; el vicepresident de la Societat Catalana de Pediatria, Borja Guarch, que va moderar el debat; l’expresident de la Societat Catalana de Pediatria, Ferran Moraga-Llop; el catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de Barcelona (UB), Lluís Salleras; la catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Públicade la UB, Àngela Domínguez, i la professora titular de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB, Magda Campins. 

4t Fòrum d’Inversió E-Health

E

l Fòrum d’Inversió E-Health és un espai únic i específic per a la inversió en salut digital. En la quarta edició, l’esdeveniment coorganitzat pel Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), ESADE BAN, Biocat, Barcelona Activa, EIT Health i Barcelona Health Hub (BHH) va posar el focus en eines de suport a la decisió clínica i es va celebrar a les instal·lacions de la Llotja de Mar, en el marc del Health Revolution Congress (HRC).

En la primera part de la jornada es va debatre sobre la importància dels sistemes de suport a la decisió clínica i sobre com s’estan integrant en el flux dels hospitals. La taula rodona va ser moderada per la directora de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB, Georgina Sorrosal, i hi van participar la directora Mèdica d’Amalfi Analytics, com a perfil de metgessa implicada en una startup, Julianna Ribera; el director - CG Health Ventures, com a perfil d’inversor especialitzat en salut digital, Pablo Prieto; el CEO de l’empresa Methinks, com a perfil emprenedor, Pau Rodriguez; i la responsable de l’Oficina mHealth.cat de TIC-Salut, com a representant del sector públic, Carme Pratdepàdua i Bufill.

Tot seguit, les 7 startups seleccionades van exposar els seus projectes. 

Activitat col·legial

Presentació del llibre La sanitat a la cruïlla post-COVID

E

l Cercle de Salut, entitat creada el 2017 que promou el debat i la millora del model sanitari català, va presentar el llibre La sanitat a la cruïlla post-COVID (Profit Editorial, 2023), que partint del model català, té com a objectiu donar a conèixer a fons els àmbits de millora en finançament, organització i gestió d’una sanitat que, al món desenvolupat, es troba clarament en una cruïlla postpandèmia.

El llibre és un treball conjunt de tres experts: el cofundador del Centre de Recerca en Economia i Salut (CRES) i catedràtic d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Vicente Ortún; el metge i doctor en Economia i vicepresident de la Fundació Institut d’Investigació en Serveis de Salut de València, Ricard Meneu; i la catedràtica d’Economia Aplicada a la Universidad Complutense de Madrid, Rosa Urbanos. Ortún i Meneu van presentar el llibre acompanyats de la presidenta en funcions del Cercle de Salut, Núria Bosch, i del degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de la Junta del CoMB, Antoni Trilla. 

Mòbils i xarxes, un risc per a la salut d’infants i adolescents

E

l periodista Jordi Basté va moderar la sessió Mòbils i xarxes: un risc greu per a la salut d’infants i adolescents, que el CoMB va organitzar el passat 13 de març i que més de 700 persones van seguir, de manera presencial o virtual. La taula de debat va aplegar reconeguts professionals que van aportar els seus coneixements i punts de vista davant d’un tema complex que preocupa i planteja reptes enormes.

El debat va comptar amb les intervencions de la pediatra, cap de Secció de l’UCI Pediàtrica i adjunta a la Direcció Mèdica de l’Hospital Sant Joan de Déu i vocal de la Junta Govern del CoMB, Iolanda Jordan; la psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives en Adolescents (UNICA-A), del Servei de Psiquiatria i Psi-

cologia Infanto-Juvenil de l’Hospital Clínic, Rosa Díaz; el psicòleg clínic, cap de Psicologia i coordinador de la Unitat de Conductes Addictives de l’Àrea de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu, Josep Matalí, i el psicòleg, educador i periodista, Jaume Funes.

Durant el debat, es van oferir algunes dades sobre la problemàtica i es va insistir en el fet que la clau a l’hora de valorar riscos rau en l’ús que es fa dels dispositius.

Els experts van alertar que els missatges excessivament alarmants poden generar molta preocupació i el que cal és més consciència dels riscos i acompanyar més els adolescents i no deixar-los sols en les seves transicions. 

Vídeo del debat:

29

Activitat col·legial

Fem visible la presència de les dones al CoMB

*Dades 2022

A

mb motiu del darrer 8 de març, Dia Internacional de les Dones, el CoMB va publicar una infografia que recull la presència rellevant de les metgesses a diferents àmbits relacionats amb el Col·legi, amb la voluntat de fer visible aquesta participació creixent i el seu paper com a líders, referents, expertes i professionals. A tancament de 2022, les metgesses representaven el 54 % de la col·legiació.

La presència de les dones als òrgans de govern col·legials és molt significativa, ja que representen el 58 % dels membres

de la Junta de Govern; el 61 % dels membres de les deu Juntes Comarcals (set de les quals presididides per dones), el 45 % de l’Assemblea de Compromissaris i el 61 % de la Comissió de Deontologia, presidida també per una metgessa.

A més, la presència de les metgesses es visibilitza també en la participació al podcast i al blog del CoMB (57 %); a la revista (51 %) i a les diverses jornades i actes on s’ha requerit la presència de professionals i expertes (46 %). Pel que fa als professionals que han rebut beques i premis concedits pel CoMB, el 63 % han estat

dones, i del total de professionals experts referits des del Col·legi als mitjans de comunicació, el 51 % van ser metgesses.

El CoMB té el compromís de fer visible i potenciar la participació de les dones, tant als diferents òrgans com en totes les seves accions. També el de promoure la seva presència als òrgans de decisió de les organitzacions sanitàries, acadèmiques i de recerca i de fer accions per eliminar obstacles per al ple desenvolupament professional. 

Lideratge femení al sector salut

L

a vicepresidenta i la vicesecretària de la Junta de Govern del CoMB, Elvira Bisbe i Sònia Miravet, van participar al març en sengles actes a les ComiFestes de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i al Women 360° Congress, en els quals van tractar diversos aspectes sobre el lideratge femení en el sector salut i sobre diverses qüestions

30

professionals relacionades amb la salut de les metgesses.

En les ComiFestes de Medicina de la UAB i amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, Elvira Bisbe va tractar sobre la realitat demogràfica de la professió amb la creixent feminització i sobre el sostre de vidre al qual han de fer front moltes metgesses.

Per altra banda, en el marc del Women 360° Congress, un espai de coneixement de referència que promou el lideratge femení des de la salut i el benestar de les dones en l’alta direcció, Sònia Miravet es va centrar a analitzar com afecta el burnout els equips mèdics i, especialment, les metgesses. 

Formació Més informació:

Curs sobre el Document de Voluntats Anticipades

E

n els darrers anys, l’exercici de la professió ha experimentat un canvi de paradigma cap a una medicina que té molt en compte l’autonomia del pacient en la presa de decisions de caràcter mèdic.

En aquesta línia, l’objectiu del Document de Voluntats Anticipades (DVA) és possibilitar que les persones puguin continuar prenent decisions que afecten la seva salut, fins i tot quan, si això passa, hagin perdut la capacitat suficient per fer-ho.

Però: com se sap que existeix un DVA? És modificable? Caduca? Fins a quin

punt els professionals mèdics ho han de tenir en compte? I si es troben davant d’una situació d’emergència?

A més d’aquestes i altres preguntes freqüents, cal tenir en compte que el desplegament de la recent llei de regulació de l’eutanàsia encara desperta molts dubtes i incerteses i que, en aquest sentit, comptar amb un DVA registrat resultaria facilitador a l’hora de prestar (com a metge) o de rebre (com a pacient) ajuda per morir.

El DVA del pacient pot ajudar a resoldre l’ambivalència del metge en el moment en què ha de prendre decisions al final de la vida i serveix per orientar els familiars sobre les voluntats del difunt més enllà de la pròpia mort (com, per exemple, la donació d’òrgans o teixits).

cés a una aula virtual, un material interactiu distribuït en temes que incorpora recursos en diversos formats (text, activitats, vídeos...).

Aquest plantejament metodològic, àgil i intuïtiu, facilita que l’alumne pugui seguir el curs al seu propi ritme de forma dinàmica i interactiva. El participant disposa de dues setmanes per concloure el curs un cop iniciat. 

L’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) ofereix un curs autoformatiu en línia per resoldre aquestes qüestions on l’alumne pot trobar, mitjançant l’ac-

Més de 1.500 alumnes participen al curs de l’IFMiL sobre patologies prevalents

L

’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) i Laboratoris Menarini han ofert a tots els col·le-

siten una posada al dia que els permeti

giats el curs gratuït “Patologies preva-

traslladar a la rutina assistencial aquells

lents en l’atenció sanitària inicial”,

avenços que poden millorar el diagnòs-

una proposta formativa acreditada que

tic i els tractaments dels pacients.

proporciona una actualització en el maneig i tractament de les patologies més prevalents en l’àmbit de l’atenció

vinguts i a metges que treballen en l’àmbit de l’atenció primària, que neces-

L’objectiu del curs és dotar els participants de les eines, recursos i habilitats

primària.

bàsiques per fer una atenció sanitària

La formació s’adreça a professionals

l’anàlisi de les patologies més preva-

mèdics de totes les especialitats o sen-

lents a les consultes com ara la diabetis,

se especialitat, sobretot a metges nou-

la hipertensió arterial, la insuficiència

inicial rigorosa i de qualitat partint de

Més informació:

cardíaca, el pacient crònic complex, la MPOC, l’asma, les patologies de l’aparell locomotor, la cefalea, el vertigen, les malalties infeccioses o la COVID-19.

El curs té les següentscaracterístiques:

• Curs en línia autoformatiu que permet formar-se al ritme que es desitgi.

• Incorpora vídeos, gràfics, àudios, infografies i activitats interactives.

• Es treballen casos pràctics sobre les patologies amb més prevalença a les consultes d’atenció primària.  31

Cooperació

Lliurament de les Beques Bada en una jornada sobre cooperació i salut global LA SECCIÓ DE COOPERACIÓ Iñaki Alegria va ressaltar que a la Secció de Cooperació s’està constituint un equip nou, que té com a objectiu facilitar la cooperació a totes aquelles persones que hi estiguin interessades i que vol donar suport a tots els metges cooperants de la següent manera:

• Donar informació prèvia a la sortida al

E

l CoMB va lliurar, el passat 16 de març, les Beques Dr. José Luis Bada, en el marc de la jornada anual sobre cooperació que organitza la Secció de Metges Cooperadors.

Aquestes beques, que tenen l’objectiu de promoure la formació mèdica en matèria de cooperació, arriben enguany a la 29a edició. Un total de 18 metges i metgesses van merèixer ajuts per completar i consolidar la seva formació de postgrau.

L’acte va comptar amb la presència del catedràtic de Salut Global de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut–Hospital Clínic de la Universitat de Barcelona, Pedro Alonso, que hi va intervenir amb la conferència “Desafiaments de la salut global”. Per la seva banda, el president de la Secció de Metges Cooperadors del CoMB, Iñaki Alegria, va presentar la Secció, la qual té com a finalitat defensar els interessos dels metges que treballen en l’àmbit de la cooperació internacional i promoure accions per millorar la pràctica mèdica en aquest camp. L’epidemiòleg de

32

l’Hospital Clínic–UB –ISGlobal i vocal de la Junta de Govern del CoMB, Antoni Trilla, va introduir la sessió.

DESAFIAMENTS DE LA SALUT GLOBAL

terreny i consells i guies de bones pràctiques.

• Facilitar llista de centres validats per a estades i rotacions (certificat de qualitat).

• Oferir llistes de formació validada.

• Facilitar permisos i assegurances.

• Continuar atorgant anualment les Beques Bada.

• Vetllar per millorar les condicions dels cooperants.

Pedro Alonso va destacar en la seva intervenció que el primer desafiament de la salut global són les desigualtats en l’esperança de vida, provocades per les morts prematures, sobretot a l’Àfrica subsahariana, i les malalties infeccioses.

Les pandèmies també són un altre dels reptes als quals ha de fer front la salut global i n’és un exemple la malària. Avui en dia, encara hi ha 86 països al món que presenten transmissió de la malaltia, tot i que els experts esperen poder erradicar-la a final d’aquesta dècada.

Va concloure Alonso que la lluita contra la malària es continua concentrant a l’Àfrica subsahariana i és un dels desafiaments que tenim com a humanitat i que requereixen solidaritat, coneixement, investigació i recursos financers.

Victoria Fumado i Ethel Sequeira, de la Secció de Metges Cooperadors, amb Pedro Alonso i Antoni Trilla.

Cooperació

Alegria va afegir que la secció treballarà per garantir l’aportació del 0,7 % a la cooperació i es crearan sinergies amb altres col·legis, entitats i ONG. Finalment, va convidar a unir-se a la Secció de Cooperació per poder avançar amb eficàcia en aquest terreny.

Les Beques Dr. José Luis Bada es lliuren des de l’any 1993 i atorguen ajuts econòmics a metges i metgesses per cursar formació de postgrau o per fer estades formatives aplicables al camp de la cooperació internacional. Pel que fa a aquesta darrera convocatòria, s’hi van presentar 25 sol·licituds, 18 de les quals han estat finalment seleccionades.

Al llarg de les 29 edicions, el CoMB ha destinat a les Beques Bada al voltant d’un milió euros que han contribuït a ampliar la formació de 416 metges i metgesses cooperants. La dotació econòmica de les beques per a aquesta edició ha estat de 24.750 euros, aportats pel Col·legi de Metges de Barcelona. Així mateix, l’Orquestra Ars Medica del CoMB també ha contribuït a recaptar fons per a les Beques Bada, amb la seva participació al Concert Beethoven Solidari celebrat el 4 de juny de 2022 al Conservatori del Liceu. 

Vídeo de l’acte:

METGES BECATS EN LA 29A EDICIÓ

Alejandra Alija Martínez

Samrawit Tilahun Getachew

• Màster en Salut Internacional i Cooperació (UAB)

• M asters Degree in Health Care Management (Universitá Cattolica Del Sacro Cuore, Roma)

Alejandro Ballvé Martín

Guillem Jiménez Vilà

Sara Barrios Orozco

Carla Marco Cazcarra

Merve Bayram

Nsoo Mokuka

Alejandro Blanco Arévalo

Nabelam Monteiro

• Estada Formativa a Msitu wa Tembo Community Dispensary (Tanzània)

• Màster en Salut Internacional i Cooperació (UAB)

• Màster en Salut Internacional i Cooperació (UAB) • MSc Infectious Diseases (London School of Hygiene and Tropical Medicine)

• Estada Formativa a l’Hospital Nossa Senhora Da Paz (Cubal, Angola)

• Estada Formativa a l’Hospital Center University De Fann (Dakar, Senegal)

• Màster en Salut Internacional i Cooperació (UAB)

• Estada Formativa al Servei de Pediatria de l’Hospital del Mar

Anna Blanco Juan

Alma María Palomino

Anna Borja Lloret

Maria Perdiguer Mèriz

Anna Campillo Grau

Claudia Solito

• Màster en Salut Internacional i Cooperació (UAB)

• Màster en Salut Internacional i Cooperació (UAB) • Estada Formativa a l’Hospital Nossa Senhora Da Paz (Cubal, Angola)

Meklit Wolderufael Dirar

• Màster of Public Health al Thomas Jefferson University (USA)

• Estada Formativa a l’Hospital Nossa Senhora Da Paz (Cubal, Angola)

• Màster en Salut Internacional i Cooperació (UAB)

• Màster en Salut Internacional i Cooperació (UAB)

Estrella Vallejo Rives

• Màster en Medicina Tropical i Salut Internacional (UAM)

Solidaritat dels col·legis de metges amb els afectats pel terratrèmol a Turquia, Síria i Kurdistan

E

l Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va expressar, el passat febrer, la seva solidaritat amb les persones que van patir les terribles conseqüències del terratrèmol registrat a regions del sud-est de Turquia, nord de Síria i el Kurdistan, que va causar milers de morts i de

ferits. Des de la institució que aplega els quatre col·legis de metges catalans, es van establir contactes tant amb la cònsol general de Turquia a Barcelona, la senyora Selen Evcit, com amb la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat, Meritxell Serret.

El CCMC també es va posar a disposició de les institucions i va oferir la seva col·laboració per a tot allò que pogués resultar d’ajuda i utilitat. 

33

L’entrevista Entrevista completa:

Iñaki Alegria, pediatre a Etiòpia i president de la Secció de Metges Cooperadors del CoMB

“No m’agrada dir-me cooperant. Soc pediatre i treballo a Etiòpia com podria estar treballant a Catalunya”

E

l pediatre Iñaki Alegria treballa a l’Hospital de Gambo, situat a una zona rural d’Etiòpia, i n’és el director mèdic. Recentment, ha estat elegit president de la Secció de Metges Cooperants del CoMB i ens explica la seva visió de la cooperació.

Quan vas acabar la residència ja vas tenir molt clar que volies fer cooperació?

Mentre estudiava la carrera, vaig veure que em volia enfocar en les persones més vulnerables. I la infància i, sobretot, la infància en països com Etiòpia, ho és.

Allà moren nens per malalties que es poden evitar. Les circumstàncies van fer que un dels països escollits fos Etiòpia. En tornar a Granollers per acabar la residència vaig aprofitar per tramitar tots els papers per constituir l’ONGD “Alegría sin fronteras” per canalitzar el suport econòmic cap a l’hospital de Gambo. Quan vaig acabar la residència, vaig tornar-hi, primer com a voluntari i després, com a director mèdic.

Com va ser la teva arribada al país i com va canviar la imatge que en tenies i del concepte de la cooperació sanitària?

Tenia la visió d’Etiòpia d’un país desèrtic, amb molta pobresa, però em vaig trobar també un país molt pròsper, sobretot a la capital, Addis Abeba, i a altres ciutats, amb facultats de medicina molt potents, amb metges molt qualificats i

34

ben formats. De fet, des de la Secció de Metges Cooperants del CoMB ens volem focalitzar a trencar aquesta imatge i a donar una visió més realista de cada país. Estem establint vincles amb la capital d’Etiòpia per fer una xarxa de col·laboració i per intercanviar personal sanitari dins del país. Fa anys parlàvem d’una cooperació molt vertical, paternalista i centrada en la figura de l’home blanc salvador que anava a un país africà a posar aquells mitjans que no tenia. Hem de trencar amb aquesta visió i veure que el continent africà és un continent molt pròsper i amb molta riquesa, tot i que potser està mal distribuïda. Hem d’ajudar a potenciar-ne l’autonomia i la independència i establir una relació i una col·laboració d’igual a igual.

Aquest canvi de concepte inclou que els professionals que aneu a fer cooperació hi aneu com a professionals, no tant com a voluntaris?

Si marxem a Etiòpia, hem de treballar amb la mateixa excel·lència i amb la mateixa professionalitat amb què treballaríem a qualsevol altre país, com Noruega o Suècia, per exemple. Hem d’establir una relació d’excel·lència i d’igual a igual.

Es tractaria d’establir vincles per donar-nos suport mútuament, de la mateixa manera que dins de Catalunya hi ha col·laboració entre diversos hospitals. Si

a Catalunya els hospitals poden tenir unitats col·laboratives a nivell català, espanyol o europeu, per què no podem fer aquestes col·laboracions amb hospitals del continent africà i amb aquesta filosofia d’excel·lència?

Creus que hauríem de deixar de parlar de cooperació, doncs?

Personalment no m’agrada la paraula, ni dir-me cooperant. Jo soc pediatre i treballo a Etiòpia com podria estar treballant a Catalunya. Hem de donar-nos suport mutu i la cooperació històricament ha implicat una desigualtat i verticalitat. Hauríem d’anar trencant amb aquesta paraula.

Com és el teu dia a dia a l’Hospital de Gambo? És molt intens i variable. Ara hem viscut en una emergència contínua. Com explico al llibre En primera línia continua: Una pandèmia entre epidèmies (Caligrama Editorial, 2021), quan va arribar la COVID-19, es parlava molt d’estar en primera línia. Però és que a Gambo hi som de manera contínua. De fet, la COVID-19 va arribar entre epidèmies. El xarampió ja havia col·lapsat absolutament l’hospital un any abans i va afectar sobretot els nens. Vam haver de muntar un hospital de campanya, triplicar llits… Això s’hauria pogut evitar, fa anys que hi ha una vacuna efectiva. 

La Junta informa L’Assemblea de Compromissaris aprova el balanç i la liquidació pressupostària de 2022

E

l març de 2023 es va celebrar la primera Assemblea de Compromissaris de l’any, en què el president del CoMB, Jaume Padrós, va detallar les principals actuacions dutes a terme al Col·legi en els últims mesos i entre les quals va destacar: • Jornada Ciberseguretat en l’entorn mèdic: hàbits digitals segurs i protecció de les dades de salut, amb l’objectiu de conscienciar i formar els professionals sobre la necessitat d’incorporar hàbits digitals segurs i de tenir una major percepció dels nous riscos.

• Jornada sobre la síndrome del cuidador, organitzada pel Programa de Protecció Social (PPS).

• Jornada d’Orientació per als Futurs MIR. • Sessions sobre salut i lideratge femení al sector salut, adreçada als estudiants de Medicina de la UAB i a professionals de Manresa.

• Acte de lliurament de les de les Beques Bada en el marc d’una jornada sobre cooperació i salut global.

• 4a edició de la Jornada Salut mental i jo, celebrada en el marc del Dia Mundial de la Salut Mental.

• Presentació del documental Dr. Xavier Sierra, un dermatòleg al museu, sobre la trajectòria vital d’aquest metge especialista en dermatologia.

SUBSTITUCIÓ DEL CÀRREC DE TRESORER DE LA JUNTA DE GOVERN En el decurs de l’Assemblea Compromissaris, es va ratificar l’acord de substi-

tució del càrrec de tresorer de la Junta de Govern, tal com marquen els Estatuts del Col·legi. Amb un 93% de vots a favor, va ser aprovat el nomenament del doctor Jordi Aligué com a nou tresorer de la corporació, en substitució del doctor Lluís Esteve.

INFORME SOBRE EL CONTROL DE L’EXERCICI DE 2022 Per garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la normativa, la deontologia i les bones pràctiques, la Junta de Govern inicia i resol procediments que poden tenir l’origen en una denúncia rebuda per un usuari o company de professió, per petició raonada d’un altre òrgan o per una actuació d’ofici. La vicesecretària del Col·legi, Sònia Miravet, va presentar l’informe sobre el control de l’exercici de 2022, en què es mostra com el Col·legi vetlla per la defensa de l’exercici de la medicina adequat a les bones pràctiques i actua com a garant de la protecció de la salut dels ciutadans.

BALANÇ I LIQUIDACIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE L’EXERCICI DE 2022 El nou tresorer del CoMB, Jordi Aligué, va presentar el balanç i la liquidació pressupostària del 2022. Els estats comptables es van auditar de manera externa i es van aprovar en aquesta Assemblea amb un 98% dels vots.

El pressupost s’ha executat mantenint les prioritats de la Junta de Govern, amb tres eixos principals: accent social (PAIMM, PPS i bonificacions i exempcions de la quota col·legial), activitat col·le-

gial i professionalisme, tots tres identificatius de la voluntat de la institució de fer un pressupost més social i solidari i també de potenciar l’activitat col·legial, la participació i la proximitat de la institució amb el metge. Des de 2020, any d’inici de la pandèmia per la COVID-19, s’hi ha afegit un quart eix sota el nom “Seqüeles i impacte Covid” que inclou: assessorament personal i professional.

Les fonts d’ingressos del CoMB de 2022 provenen fonamentalment de les quotes col·legials, de les activitats de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL), de les legalitzacions de signatures de títols i certificats, de la repercussió de les despeses comunitàries de l’edifici col·legial, de l’aportació del Grup Med al CoMB i de l’alliberament dels fons del litigi amb la Fundación Patronato de Huérfanos y Protección Social de Médicos Príncipe de Asturias (OMC).

El balanç del Col·legi mostra una situació sòlida i sanejada que reflecteix la seva solvència econòmica. El fons de maniobra positiu permet l’autofinançament, fet que atorga al CoMB la independència d’actuació i permet l’ampliació de serveis col·legials.

REGLAMENT DEL REGISTRE DE SOCIETATS PROFESSIONALS DEL COMB El director jurídic del Col·legi, Ignasi Pidevall, va presentar la proposta de modificació del Reglament del Registre de Societats Professionals del CoMB, que va ser aprovada per un 87% dels vots a favor. 

35

El CoMB als mitjans Assegurança Lliure

Com a resultat de l’acord del sindicat Metges de Catalunya i el Departament de Salut amb motiu de la vaga de metges i metgesses que va tenir lloc a finals del mes de gener, al mes de febrer es va constituir una taula de negociació amb l’objectiu de millorar aspectes retributius, organitzatius i assistencials dels professionals catalans, en la qual hi és present el CCMC.

COVID-19 L’Organització Mundial de la Salut va declarar a principis de maig la fi de l’emergència sanitària internacional causada pel virus de la COVID-19. Experts en la matèria com els vocals de la Junta de Govern del CoMB Antoni Trilla i Robert Güerri van valorar positivament aquest fet i van seguir insistint en la prevenció contra el SARS-CoV-2.

manca d’adjudicació de places MIR de medicina de família, han aparegut entre el febrer i el maig a diversos mitjans de comunicació. El vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, i la vicesecretària, Sònia Miravet, van fer declaracions a diversos mitjans.

Ciberseguretat El CoMB va editar al maig, conjuntament amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, el Decàleg de Ciberseguretat per a professionals mèdics, una guia de bones pràctiques digitals per ajudar els professionals a protegir-se en l’entorn digital i minimitzar riscos de seguretat que consta de deu recomanacions bàsiques per adquirir hàbits digitals segurs. El vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, va detallar les recomanacions del decàleg a diversos Lamitjans.

Vanguardia (Ed. Català) 28/03/23 Cataluña

Secc: SUMARIO

Atenció Primària

L’atenció primària a Catalunya i diversos aspectes relatius a la seva organització, com la figura dels assistents clínics, les derivacions hospitalàries o la

Medalles Trueta

Pr: Tirada: Dif:

Diaria 31.936 25.702

Valor: 3.978,64 €

Doc: 1/1

Autor:

Assegurances ‘low cost’: desprotecció de l’usuari i precarització del metge Antoni López Tovar Barcelona

Ningú no dona duros a quatre pessetes. si penseu que contractant una assegurança de salut privada per una prima de nou euros al mes, com les que s’anuncien actualment, el vostre accés a l’atenció mèdica experimentarà una millora és que a) no heu comprès el significat del refrany o b) la vostra generació no ha conegut les pessetes. Les tarifes sonades –“més cobertura per menys preu”, “les assegurances de salut més barates”, “Ofertes, promocions i descomptes en assegurances de salut”, són alguns eslògans– comporten també re-

16 de març, Regió 7.

16 de març, reportatge d’Aquí Catalunya de SER Catalunya.

36

sideren que les condicions són humiliants. És una pena, perquè hi ha pacients que portes des de fa 20 o 25 anys, i, a més, és un sector que aporta enormes beneficis econòmics a les empreses”, hi aprofundeix.

Quan parlen de condicions humiliants, els facultatius es refereixen, per exemple, a cobrar 40 euros per una intervenció quirúrgica, per repartir entre tot l’equip, format tres persones com a mínim: cirurgià, instrumentista i ajudant. Quan es refereixen a tarifes vergonyoses al·ludeixen, entre altres coses, al fet de llevar-se a les tres de la matinada i anar a una clínica per atendre una urgència com podria ser un os trencat. Fer una ra-

diografia al pacient, reduir-li la fractura, enguixar-li la lesió, esperar, radiografia de control... total, un parell d’hores per ingressar entre 20 i 30 euros.

El Consell General de Col·legis de metges de Catalunya exhorta a “posar fi a la situació de deteriorament creixent que es viu al sector de la sanitat privada lligat a l’assegurança lliure”. “La proliferació sense fre de pòlisses, sovint indignes, genera cada vegada més indefensió i desprotecció entre els ciutadans i afavoreix la precarització de molts professionals que treballen per a les companyies asseguradores”, afirmen les entitats col·legials en una carta al conseller de salut de la Generalitat. Exigeixen a ma-

nuel Balcells l’establiment d’un marc regulador i l’“ordenació del sector”.

La xifra de pòlisses privades creix sense parar, encoratjada també pels efectes de la pandèmia en el sistema públic. A Catalunya un 34% de la població disposa de cobertura privada i a Barcelona ciutat, un 40%. En aquesta tessitura, els col·legis de metges exigeixen una regulació de manera que les companyies d’assegurances ofereixin una informació detallada sobre les cobertures que ofereixen. “Fa uns anys que estan en plena guerra econòmica oferint pòlisses de cost baix, amb ofertes de 16 i de 20 euros per a tota la família. És evident que amb aquestes quo-

Quan la salut ja no és el primer n La xifra d’usuaris de la cobertura sanitària privada s’ha duplicat a Espanya els últims 15 anys, destaca Ignacio Orce, president d’Assistència Sanitària. El sector va entrar en una nova dinàmica quan l’últim govern Aznar va establir la possibilitat que les empreses incorporessin pòlisses de salut per als seus empleats en la negociació col·lectiva, a canvi d’exempcions fiscals per a l’empresa i per al treballador. Companyies que fins aleshores essencialment havien venut pòlisses a les famílies van començar a competir per les empreses. En aquest context, la salut no és el primer, i es produeixen maniobres com la cessió de la gestió de les assegurances de salut de Generali a Sanitas per 10 anys, criticada pels col·legis de metges catalans. Sanitas ha prescindit unilateralment de facultatius i “ha procedit a rebaixar els honoraris dels professionals que s’han mantingut en el quadre mèdic”, denuncien. Lamenten que Generali “hagi sucumbit a estratègies que responen únicament a la lògica del benefici econòmic”.

Ocupac: 8,94 %

N

Pòlissa mèdica correcta

ingú no dona duros a quatre pessetes. Així comença la crònica avui de l’obertura de la secció de societat. La dita descriu bé a què es veuen abocats molts metges i pacients. El deteriorament d’una part de la sanitat privada ha arribat amb l’expansió de pòlisses d’assegurança low cost amb què determinats grups empresarials engreixen les seves llistes de clients. El problema és que aquesta operació d’abaratiment de la cobertura està perjudicant, no només la qualitat de l’assistència, sinó els salaris dels facultatius, que

reben quantitats irrisòries per la seva activitat. tant és així que el Col·legi de metges de Barcelona ha exigit al conseller de salut que intervingui per corregir la situació.

La xifra d’usuaris amb cobertura sanitària privada no ha deixat de créixer els últims anys i s’ha accentuat pels efectes de la pandèmia sobre el sistema públic. Cal exigir a les companyies d’assegurances que ofereixin una informació detallada sobre els serveis que presten per evitar enganys i que deixin de considerar el metge com el factor que encareix el negoci.c

A Catalunya un 34% de la població disposa de cobertura privada, i un 41% de metges compaginen activitat pública i privada

28 de març, La Vanguardia.

Num. Lec: 371000

PenSem qUe...

Els facultatius volen que Salut intervingui pel desgast de la sanitat privada sultats sonats. Les companyies d’assegurances han decidit competir en preus en un mercat en plena expansió per les dificultats d’accés a la sanitat pública, a costa de sacrificar la qualitat assistencial i les retribucions dels professionals.

“Jo fa dos anys vaig deixar una companyia perquè les condicions de treball eren vergonyoses, amb honoraris molt baixos i unes limitacions enormes, com ara poder visitar un pacient una vegada cada dos mesos com a màxim”, explica Pere torner, responsable de la secció de professionals d’assegurança lliure del Col·legi de metges de Barcelona. “molts companys han deixat algunes entitats perquè con-

Area (cm2): 88,8

La Fundació Galatea i set metges i metgesses, entre els quals es troben Magda Campins, especialista en medicina preventiva i salut pública i en pediatria i presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB, i Mònica Povedano, es-

28 de març, La Vanguardia.

Cod: 155645434

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va adreçar al març una carta al conseller de Salut, Manel Balcells, on denunciava l’oferta creixent de pòlisses d’assegurances de salut “indignes” que generen desprotecció en els ciutadans i precarització entre els professionals, així com una carta a dues companyies que recentment havien signat un acord arran del qual es va decidir prescindir de manera unilateral i sobtada del servei d’un nombre important de metges i metgesses i rebaixar honoraris als professionals que es mantenien al quadre mèdic. En aquest mateix sentit, el CCMC va rebre amb satisfacció el recent anunci, també al març, de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, segons el qual aquest organisme iniciava un estudi amb l’objectiu de conèixer a fons què està passant al sector de les assegurances privades de salut en l’àmbit de l’Estat espanyol. El president del CoMB, Jaume Padrós, i el president de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure, Pere Torner, van fer declaracions sobre aquest tema als mitjans.

Condicions laborals dels metges

Pa

El CoMB als mitjans

pecialista en neurologia i neurofisiologia i membre de la Junta de Govern del CoMB, van ser distingits al febrer amb les medalles i plaques Josep Trueta al mèrit sanitari, que atorga la Generalitat de Catalunya i amb les quals reconeix la seva tasca, trajectòria i contribució a l’avenç i la millora de l’àmbit de la salut.

sos experts i expertes en salut mental infantil i de l’adolescència, que van valorar l’impacte que suposa l’ús de telèfons mòbils i xarxes socials per a la salut en aquesta etapa de la vida. Diversos mitjans es van fer ressò de la taula rodona.

Premis a la conciliació

Diversos actes de les Juntes Comarcals del CoMB han aparegut a mitjans de comunicació d’àmbit local i regional, com ara el nomenament de la nova presidenta de la Junta Comarcal del Vallès Occidental del CoMB, Isabel Martínez; la conferència “Salut i lideratge femení”, a Manresa; la 10a edició de les Jornades Sanitàries al Món Rural, a Berga, i la presentació del llibre Barcelona, la ciutat de les febres. La febre groga de 1821, a Manresa.

El CCMC va lliurar al març els primers Premis a les millors pràctiques en conciliació al sector sanitari a l’EAP d’Olot i a l’EAP Gornal de l’Hospitalet de Llobregat (categoria d’àmbit d’atenció primària) i al Servei de Pediatria de l’Hospital General de Catalunya (categoria d’àmbit d’atenció hospitalària). Diversos mitjans de comunicació es van fer ressò del lliurament dels reconeixements.

Jornada sobre mòbils i xarxes i salut infantil i adolescent Al març va tenir lloc al CoMB la taula rodona “Mòbils i xarxes: un risc greu per a la salut d’infants i adolescents”, que va comptar amb la participació de diver-

Juntes Comarcals

El País, El Mundo, La Razón i 20 minutos; publicacions sanitàries com DiarioMédico.com, ActaSanitaria.com, RedacciónMédica.com, ElMédicoInteractivo.com, GacetaMédica.com, ConSalud.es, IMMédicoHospitalario.es, InfoSalus.com, ISanidad.com, MédicosyPacientes.com, PlantaDoce.com; mitjans digitals com Eldiario.es, LaSexta.com, Público.es, Beteve.cat, ElMón.cat, CrónicaGlobal.com, ElNacional.cat, NacióDigital.cat, Vila­ web.cat, LaRepública.cat, Social.cat i publicacions d’abast regional, comarcal i local com Regió 7, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, Segre, LaCiutat.cat, MetrópoliAbierta. com, NacióManresa.cat, ManresaDiari. cat i NacióBerguedà.cat, entre d’altres. 

Totes aquestes informacions han aparegut a televisions com TV3, TVE1, La 2, 324, Betevé i Telecinco; ràdios com RAC1, Catalunya Ràdio, Cadena SER, COPE Catalunya i Andorra, Ràdio 4 i Ràdio Sabadell; agències com EFE, Europa Press i Agència Catalana de Notícies; diaris com La Vanguardia, Ara, El Periódico de Catalunya, El Periódico de España, El Punt Avui,

27 d’abril, Els matins de TV3.

13 de maig, Redacción Médica.

Els metges demanen més sous i incentius per atreure professionals a zones rurals u Berga va acollir ahir les Jornades Sanitàries al Món Rural, amb ponències de personal mèdic ANNA COSTA. BERGA

n Catalunya no té prou metges. I a

les zones rurals i allunyades de les grans ciutats, les places són més difícils de cobrir i la falta de professionals sanitaris encara és més destacada. Aquesta realitat s’ha tornat a posar sobre la taula a les Jornades Sanitàries al Món Rural, que es van fer ahira Berga organitzades per la Junta Comarcal del Berguedà del Col·legi de Metges de Barcelona.

Metges i metgesses de l’Hospital de Berga que van participar a la jornada van posar sobre la taula les dificultats de treballar en un territori rural i els aspectes positius, així com també les millores necessàries. Entre les problemàtiques, destaca la falta de relleu mèdic en períodes de va-

6 de maig, Redacción Médica.

Pau Nicolau i Núria Rovira, metges de l’Hospital de Berga

cances, la sobreacumulació de tasques, la solitud a les guàrdies i en la resolució de casos, «per exemple què fas si tens un electrocardiograma complicadíssim i estàs sol de guàr-

ARXIU PARTICULAR

dia?».

Pel que fa a aspectes positius de treballar en un hospital rural o centre d’atenció primària, es va parlar de l’ambient familiar i el tracte proper

amb els pacients, la facilitat de conciliar vida familiar i laboral si vius al mateix entorn rural on treballes, el contacte amb la naturalesa i un estil de vida saludable, menor despesa de lloguer que en les grans ciutats, i, entre d’altres, les facilitats per continuar fent formació.

Diferents ponents van destacar la necessitat d’atreure i retenir el talent a l’entorn rural amb millores retributives, incentius, facilitats per a la conciliació i l’habitatge i sinergies entre equips de professionals. Núria Rovira, cap de pediatria de l’Hospital de Berga, va remarcar que una de les línies en les quals es volavançar és crear vincles amb hospitals d’alt nivell: «Oferir a metges que acaben la residència o que es formen en màsters

un contracte mixt en què una part de l’assistència es faci en un hospital de tercer nivell i l’altra part en una hospital comarcal com el de Berga».

El servei de pediatria de l’Hospital de Berga és un dels que ha evolucionat en els últims temps, com també el de ginecologia: «Hi ha hagut millores i noves prestacions que fins ara no es feien a Berga i calia anar a Manresa, com interrupcions de l’embaràs i millora del control de l’embaràs i el part», ha comentat el cap de ginecologia de l’Hospital de Berga, Pau Nicolau.

Pau Nicolau, que viu al Maresme i també treballa a l’Hospital del Mar de Barcelona, s’ha mostrat satisfet de poder exercir al Berguedà: «La gent d’aquest territori mereix la mateixa atenció de qualitat que la de l’àrea metropolitana». Reconeix que hi ha limitacions, però sosté que també hi ha avantatges: «Per als joves que acaben la residència, en un hospital com el de Berga poden liderar una consulta monogràfica d’alguna patologia concreta o poden fer operacions, per tant, fer més del que farien en un hospital gran».

6 de maig, Regió 7.

37

Històries de metges Totes les entrevistes completes a: blogcomb.cat

Mònica Rex, compagina la medicina amb el manga i el còmic

“La medicina gràfica tracta, en format còmic, la medicina des de tots els àmbits, sobretot des de l’experiència personal dels pacients” És resident de segon any de Medicina de Família i Comunitària al CAP Molí Nou a Sant Boi de Llobregat. També és llicenciada en Filosofia i Lletres. Compagina la medicina amb la seva gran afició el manga i el còmic. Aquesta metgessa assessora, a més, autors que volen tractar conceptes mèdics als seus còmics, col·labora com a redactora al weblog col·laboratiu especialitzat en aquest gènere Zona Negativa i també té el seu propi podcast, Tramas Resueltas. Hi conversem sobre com fa divulgació d’aquest gènere a la xarxa i sobre un concepte relativament recent que està agafant embranzida, la medicina gràfica, un gènere que tracta la medicina des de tots els seus àmbits, sobretot des de l’experiència personal dels pacients. 

38

Josep Antoni Pujante, metge alpinista

“Ser metge a la muntanya té l’avantatge que pots autodiagnosticar-te, però no permet autoenganyar-te si veus que pots morir”

La seva carrera és extensa i diversa. Com a professional, ha estat metge de família, d’urgències i neurocirurgià. Ha ocupat diversos càrrecs de gestió i direcció.

Ha escrit més d’una vintena de llibres sobre expedicions i esport. És diplomàtic i ha rebut l’ordre olímpica del Comitè Olímpic Internacional. Però Pujante és, sobretot, un esportista i un aventurer d’alta muntanya. Entre les seves fites més reconegudes està haver estat el primer alpinista català i espanyol en fer els Seven Summits, set cims que són els més alts de cada continent. 

Ada Klein, metgessa experta en malalties infeccioses i autora de l’assaig “La plaga blanca”

“Quan les opcions terapèutiques per a la tuberculosi eren pràcticament nul·les, la medicina ho compensava amb humanitat”

Ada Klein Fortuny és el pseudònim d’una metgessa experta en malalties infeccioses que també escriu i que prefereix mantenir l’anonimat. Ha publicat el seu primer llibre, l’assaig La plaga blanca (L’Altra Editorial en català i Consonni en castellà), on recull com van conviure sis escriptors de finals del segle xix i principis del xx amb la tuberculosi i com aquesta circumstància va afectar les seves vides i obres. Els protagonistes són Anton Txékhov, Frank Kafka, Katherine Mansfield, Joan Salvat-Papasseit, Paul Éluard i George Orwell. 

Històries de metges

Elvira Bisbe, anestesiòloga i cantant de blues-soul

Inés Zugasti, metgessa resident d’Hematologia i Hemoteràpia i cofundadora de la xarxa de formació en emergències i primers auxilis EqÜes

“M’agrada molt la medicina i crec que soc millor metgessa que cantant” “És molt important que la població sàpiga actuar davant d’una emergència de salut. S’hauria de fer una formació sistematitzada i sostinguda en el temps” L’any 2016, quan encara estudiava a Navarra, va crear amb alguns companys la iniciativa EqÜes, (Equipo de Urgencias y Emergencias Sanitarias), que, amb el temps, s’ha convertit en una associació estatal present a Pamplona des de 2016 i a Barcelona, on es va constituir l’any 2020. EqÜes està formada per metges residents i estudiants i professionals de la salut voluntaris que ofereixen xerrades informatives a escoles i instituts sobre primers auxilis i prevenció de la drogodependència. En total, sumen ja 400 voluntaris. 

Anestesiòloga i vicepresidenta de la Junta del CoMB, va haver d’escollir entre dues carreres professionals: la medicina o la música. Es va imposar la medicina i no se’n penedeix, però no ha pogut deixar la seva passió pel rock i el blues. Bisbe és la vocalista de dues bandes, Jonibegut i d-Contraband, on hi fa de frontwoman. Fins i tot, va enregistrar un disc en solitari amb projecció internacional. El cant li permet gaudir i mantenir l’equilibri emocional que necessita per fer de metgessa. 

Ramon Gomis, endocrinòleg i dramaturg

“La medicina no funciona sense empatia personal.

Cal posar-se al lloc de l’altre; això m’ha ajudat molt com a dramaturg”

És un dels especialistes en endocrinologia més reconeguts de casa nostra i també internacionalment. De manera paral·lela al seu vessant acadèmic i professional, ha desenvolupat també una prolongada i prolífica activitat literària com a autor i director teatral. Gomis ressalta quins trets defineixen la seva carrera com a dramaturg i on creu que rau la màgia del teatre. 

39

Obituaris

Joaquim Ramis i Coris (1928-2023) Un pediatre excel·lent i un activista cultural irrepetible El dia 27 de maig va morir el Dr. Joaquim Ramis i Coris, un gran pediatre, fill del metge Miquel Ramis Matas (1896– 1975).

Nascut el 1928 a Barcelona, llicenciat en Medicina a Barcelona el 1951 i especialitzat en Pediatria, deixeble, del doctor Pere Calafell Gibert, gran referent per a molts dels pediatres catalans. Era un metge de nens que, alhora que s’ocupava del diagnòstic i tractament dels nens malalts, dedicava molta atenció als pares que vivien la malaltia del fill o la filla amb ansietat i angoixa. El seu llibre El vostre fill. Puericultura per als pares (1966), escrit conjuntament amb altres dos reconeguts pediatres, doctors Ripoll i Martínez Callen, indica clarament en el títol la intenció dels autors per escriure’l. Ha estat un best seller per a successives generacions de pares i mares.

Juntament amb el doctor Oriol Casasas Simó, va publicar Metges de nens. Cent anys de pediatria a Catalunya, (1993), referència obligada per qui vulgui saber qui era qui en l’atenció als nens en aquest país. La seva passió per la llengua catalana el va dur a aconseguir la publicació del Vocabulari mèdic (1974) i del Diccionari Enciclopèdic d’Enciclopèdia Catalana (2015-2021). L’any 1961, va fundar, amb altres persones, la revista juvenil en català Cavall Fort, tot un repte en aquella època, amb la qual molts nens del nostre país s’han aficionat a la lectura. Va ser un home im-

40

Obituaris complets a: obituaris.comb.cat mensament ocupat, sense pertànyer a cap partit polític, va lluitar, discretament i tossuda pel seu país, la seva llengua i la seva gent. Mai tenia un no per a qualsevol iniciativa per a la qual se li demanava col·laboració.

Cofundador del Centre d’Estudis Hospitalaris el 1965, de l’Agrupació Democràtica de Metges el 1966 i del Centre d’Anàlisi i Programació Sanitàries el 1983; i de les revistes Delta. Quaderns d’Orientació Familiar. Va formar part de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Pediatria. També de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la qual va arribar a ser el president (1995-2002). En aquesta època, va reprendre la publicació d’Annals de Medicina i de Monografies Mèdiques i va iniciar com a president els tràmits per al trasllat de l’Acadèmia a una nova seu a Can Caralleu.

Mai va parar de treballar, mai per a ell, sempre per als altres. President de Mutual Mèdica, organitzador de les activitats culturals del Club Espriu d’Assistència Sanitària. Va acceptar dirigir la Secció col·legial de Metges Sèniors del Col·legi de Metges de Barcelona, secció que va iniciar una activitat incansable d’activitats culturals: conferències, pel· lícules, concerts, excursions, pels metges que havien deixat d’exercir. Silenciós en els seus mèrits assolits, sempre a punt per ajudar. Sempre positiu. Amb ell, perdem un mestre, un humanista en el més gran sentit de la paraula. Hi perdem un gran i estimat amic.

Ha mort als 95 anys, una vida plena, ben aprofitada, útil al nostre país i a la gent del nostre país, Encara que ell mai va buscar reconeixements, el 1991, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques li va concedir el seu màxim guardó, el premi Jordi Gol i Gurina, que s’atorga per una trajectòria professional i humana excel·lent. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi, prova de l’estimació que se li tenia; i el 2016, el Col·legi de Metges de Barcelona li va atorgar la Insígnia d’Or de la Professió.

Xavier Demestre Miquel Bruguera

Florencia Gil Bayon (1928-2023) Neix a Guadalajara l’11 d’abril del 1928.

Es va traslladar a Barcelona per cursar els seus estudis a l’Institut Verdaguer, on va començar el seu interès per la cultura clàssica, el llegat de Grècia i Roma. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l’any 1951 (promoción del cobayo). Va formar part d’un grup de dones pioneres que no sols van ser alumnes universitàries sinó que també van exercir la professió, en el seu cas compaginant-la amb la família i altres inquietuds intel· lectuals. Va començar la seva activitat professional a l’Hospital Clínic i, posteriorment, com a especialista en Cirurgia Plàstica i Reparadora de la mà del doctor Jaume Planas, amb qui sovint analitzava els cànons de bellesa. Es va interessar particularment per l’assistència del “gran cremat”. Va ser la primera dona que consta al registre de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica i Estètica (SECPRE), donada d’alta amb el número 11 el 1956. Posteriorment, va obtenir una plaça titular de Cirurgia General a la Seguretat Social (S.O.E.), a l’ambulatori de Manso, on va treballar des de l’any 1962 fins a la seva jubilació l’any 1996. Bondadosa i exemple per a noves generacions, ens va deixar, lúcida, fins als darrers moments. Descansa en pau.

Adriana Sueiras Güells,

Llicenciada en Medicina i Cirurgia

Maria Sueiras Gil,

Neurofisiologia Clínica, Hospital Vall d’Hebron

Seccions col·legials

Metges de Sinologia i Patologia Mamària Montserrat Solà Suárez, presidenta

Ramon Maria Miralles i Pi (1947-2023)

Antonio Tapia Martínez (1942-2023)

El 27 de gener ens va deixar el doctor Ramon Maria Miralles que, fins a la seva jubilació, va ser cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Joan XXIII de la ciutat de Tarragona, així com professor titular d’aquesta àrea de coneixement a la Universitat Rovira i Virgili. Va desenvolupar una activitat professional i docent en algunes de les institucions sanitàries més reconegudes del nostre país. En acabar els seus estudis de Medicina (1971) a l’Hospital Clínic de Barcelona, hi va fer la residència en obstetrícia i ginecologia. Va formar part dels metges que varen crear el Servei de Ginecologia a l’Hospital de Bellvitge (1975 a 1994). Aquest any va acceptar la plaça de cap de servei de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. En la seva activitat docent, va exercir de director del Departament de Medicina i Cirurgia (2011 a 2018). Va ser representant dels pacients i voluntaris en la seva qualitat de president de la Federació d’Entitats contra el Càncer de Catalunya (FECEC) (2012 a 2021). Va contribuir decisivament a totes aquelles mesures que han servit per millorar la qualitat de vida dels pacients, ajudant a posar en marxa iniciatives innovadores. Trobarem a faltar la seva serena reflexió quan tornem a discutir com continuar avançant en la millora de l’atenció als pacients amb càncer. Descansi en pau.

Antonio Tapia Falleció el 24 de enero de 2023 a la edad de 80 años. Fue el evento final de una vida llena de logros y éxito profesional. Nació en Olula del Rio, provincia de Almería. Estudio enfermería y luego medicina en el Hospital Clínic de Barcelona, donde comenzó interesándose por la cirugía general con el Dr. Florentino Rivas. Allí conoció al Dr. Jaime Planas G., que influyo en su decisión de ser un cirujano plástico. Se interesó por la cirugía de la mano, al igual que su maestro, y marchó a París con el Profesor Raúl Tubiana. Su paso por el centro de quemados de la Cruz Roja de Madrid le marcó en toda su trayectoria.

En un principio de su carrera, abrazó tanto la cirugía reconstructiva como la estética, llegando a ser presidente de la Sociedad Española Cirugía de la Mano (SECMA), pero fue la cirugía estética la que sacó todo su espíritu creador.

Desarrolló técnicas en cirugía estético-facial y mejoró otras, participando en innumerables congresos internacionales.

Finalmente, sus problemas de columna lo apartaron de la cirugía, pero aun así, era improbable que al hablar con él, no te sacara una sonrisa.

Lo extrañaremos y estoy seguro de que a todos los que le conocieron y eran conocidos por él, les pasará lo mismo. 

Josep Maria Borràs,

Bartolomé J. Ferreira M.,

Director del Pla director d’oncologia, Departament de Salut

Cirujano Plástico Reparador y Estético

XXI Congrés de Sinologia El XXI Congrés de Sinologia i Patologia Mamària es va celebrar el 8 de juny de 2023 a Santa Susanna, organitzat per la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. Aquesta edició s’ha centrat en els següents temes: les particularitats del carcinoma de tipus Luminal A, l’ús de les plataformes genètiques, el càncer de mama des de la perspectiva de gènere i en la dona jove. També s’ha facilitat la participació en un comitè de patologia mamària en temps real. Els professionals d’infermeria han pogut disposar d’un temari diferenciat.

El Curs de Sinologia que ofereix la Societat Catalana de Sinologia i Patologia Mamària (SCSPM) en format virtual en aquesta edició també tindrà un programa específic per als professionals infermers. Per altra banda, la Secció de Sinologia, conjuntament amb la SCSPM, manté a bon ritme la programació de seminaris acreditats pel Consell Català de Formació Continuada de les Professions Sanitàries (0,2 crèdits). En la passada reunió de Sinologia, celebrada el 6 de març, vàrem tractar el Nou Consens sobre el tractament de l’axil·la, i a la del 15 de maig, les opcions terapèutiques en la malaltia oligometastàtica.

41

Seccions col·legials Aquesta edició compta amb la col·laboració de les Seccions col·legials: Metges MIR i Metges Joves

Metges amb Formació Extracomunitària

Mar de Pablo Miró,

Ana G. Angulo, presidenta

presidenta

Metges de Sexologia

Manel Honrado, president

Compartim els nostres projectes i valors A la Secció, ens guiem per uns valors que ens permeten fer les tasques encomanades de cara al col·lectiu de metges MIR i Metges Joves i també a la societat en conjunt. Som persones responsables, intentem treballar amb eficàcia i generar un clima de confiança i influència que sigui motor de canvi.

Ens proposem acompanyar els metges MIR i Metges Joves durant la seva etapa de residència, organitzant diferents actes, com són: la Jornada d’Orientació MIR, que es va celebrar al març amb la participació altruista de més de cent residents (gràcies una altra vegada!), la Jornada de Benvinguda MIR, el webinar Com trobar feina després del MIR i el sopar de fi de residència.

Ens dediquem a defensar el col·lectiu dels MIR i Metges Joves. El desembre de l’any 2022, vam poder defensar els nostres drets al Parlament, un pas més per un camí a recórrer. També som membres actius de la Junta del CoMB.

42

Ens dediquem a intentar millorar la salut de la població general i vetllar per la conscienciació de l’atenció sanitària de qualitat mitjançant xerrades dirigides als metges joves sobre temes transversals (cicle de conferències COMBinem coneixements): la interculturalitat, l’atenció sanitària a persones amb extrema pobresa, l’acompanyament dels familiars, el canvi climàtic, etc. La Secció lidera el grup de treball d’Acció climàtica del CoMB. Pa­ ral·lelament, creiem en la prevenció de la salut de la població i seguint el tema d’enguany de la Mataró de TV3, vam escriure i il·lustrar un conte infantil sobre salut cardiovascular. Podeu trobar exemplars al CoMB fins a esgotar existències.

També participem i col·laborem activament amb la Fundació Galatea: organitzem conjuntament seminaris per vetllar per la salut mental del resident, col·laborem en estudis i donem la nostra visió i les nostres idees. Col·laborem també amb el Programa de Protecció Social del CoMB per obtenir ajuts destinats al col·lectiu de Metges MIR i Metges Joves.

Convidem a inscriure’s a la Secció En els darrers anys s’han vist una sèrie de canvis en la demografia mèdica de Catalunya: segons l’Informe Anual del CoMB de l’any 2021, el 41 % dels nous col·legiats tenen formació extracomunitària.

Els metges que formen part d’aquest col·lectiu provenen de països amb diverses cultures, però comparteixen problemàtiques comunes que els poden fer més difícil l’adaptació a la societat a la qual han vingut a treballar. És per això que el passat mes d’octubre de 2022 va ser aprovada per l’Assemblea de Compromissaris la creació de la Secció de Metges amb Formació Extracomunitària.

Convidem tots els metges que pertanyen a aquest col· lectiu a inscriure’s a la Secció per començar a treballar junts aprofitant aquest espai tan valuós.

Curs sobre com abordar la sexualitat a les consultes L’abordatge de la salut integral no pot deixar al marge la salut sexual com a font de benestar físic, psicològic i sociocultural de totes les persones.

Properament farem un Curs d’Educació en Salut Sexual.

Com abordar la sexualitat a les consultes. Es pretén arribar a la comunitat mèdica mitjançant una proposta que ajudi a abordar a la consulta els temes vinculats a la salut sexual dels pacients i reflexionar entorn a les demandes més freqüents que arriben sobretot a l’atenció primària.

Gràcies a l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) i al fons Next Generation del Departament de Salut, el curs serà subvencionat.

Seccions col·legials

Metges e-Salut

Mireia Sans, presidenta

Ús de la telemedicina en la pràctica assistencial La Secció de Metges e-Salut ha participat a les Jornades de la Societat Espanyola de Directius d’Atenció Primària (SEDAP) difonent l’ús de la telemedicina en la pràctica assistencial. També mantenim la nostra col·laboració amb els itineraris autoformatius de salut digital en modalitat virtual de l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL), on cal destacar el d’Eines digitals per a les visites no presencials: telemedicina, videoconsulta i consulta online i el d’Eines digitals per a la presa de decisions: aplicacions mòbils, telemonitorització i maletí digital.

Metges Psiquiatres

Lluís Albaiges, president

Debat sobre el rol del psiquiatre a la xarxa pública El passat 14 de febrer i després d’un temps de baixa activitat degut als confinaments i les precaucions per la pandèmia vam poder celebrar l’assemblea presencial de la Secció, on es van proposar canvis per dinamitzar-la. En primer lloc, es va fer una crida als psiquiatres que va tenir una òptima resposta amb la incorporació de 50 nous membres.

En segon lloc, es va proposar iniciar un debat sobre el rol actual del psiquiatre a la xarxa pública i les dificultats amb què es troben els professionals. El primer debat fet el 15 d’abril es va enfocar en els reptes de futur que planteja la psiquiatria. En l’assemblea posterior es van debatre propostes sobre les línies de treball més necessàries de cara el futur immediat i també s’obrirà un període electoral per renovar la junta de la Secció, la qual haurà d’actualitzar-ne el reglament i promoure els grups de treball necessaris per tirar endavant l’encàrrec de dinamització que va sorgir de l’assemblea.

Metges d’Estètica

Petra M. Vega, presidenta

Nova Junta de la Secció El 31 de març, es van convocar les eleccions per a la renovació de la junta directiva de la secció col·legial, i la candidatura Amb i pels metges estètics va ser proclamada guanyadora.

La nova junta està formada pels doctors: Petra M. Vega (presidenta), José Manuel Fernández (vicepresident), Miguel Cervantes (secretari), Carmen Torrejón (tresorera), Mercedes Campoy, Josep M. Caussa, Carlos Jarne i Natalia Ribé (vocals).

La nova junta vol ser inclusiva, representativa, transparent, participativa, científica, independent i defensora dels metges estètics enfront de l’intrusisme.

Volem que Barcelona, amb el suport del seu Col·legi, continuï estant a l’avantguarda de la Medicina Estètica.

Demanem als socis de la secció que si no reben informació nostra, contactin a seccions@ comb.cat i enviïn les seves dades de contacte actualitzades.

Metges Sèniors

Jaume Casanovas, tresorer

El cinema a l’Agenda Cultural Com cada curs, des de la Junta Sènior programem l’Agenda Cultural del Col·legi. Una vegada més, ho fem tot oferint allò que creiem important des d’un punt de vista íntegrament cultural.

Com sempre, els dimarts a la tarda i un dimecres al mes són els dies destinats per a aquesta activitat a la sala d’actes del Col·legi. Avui faré especial referència al cinema: anar fent un repàs al cinema clàssic crec que és tot un encert i, si a més hi afegim que ho podem gaudir des de casa —sobretot els que vivim fora de Barcelona—, fa possible que pugui ser seguit per molta més gent. La selecció de pel·lícules que fa en José Antonio Fons és tot un encert i val la pena gaudir-ne. El cinema, per descomptat que és cultura! 

43

Juntes comarcals BAGES

BAIX LLOBREGAT

BERGUEDÀ

Salut i lideratge femení

Cafè GIPS dedicat a les possibilitats de la fotònica aplicada a la salut

Jornades Sanitàries al Món Rural

En el marc dels actes per commemorar el Dia Internacional de les Dones, el mes de març la Junta Comarcal del Bages va organitzar una conferència de la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, sobre Salut i lideratge femení. Van presentar l’acte la representant del CoMB en el Consell Municipal de la Dona a l’Ajuntament de Manresa, Clotilde Morales, i la vicepresidenta de la Junta Comarcal del Bages i metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària, Encarna Sánchez.

La febre groga a la Barcelona de 1821 Les delegacions del CoMB i del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya van presentar, al maig, el llibre Barcelona, la ciutat de les febres. La febre groga de 1821 (1). El llibre, presentat pel metge i autor del llibre, Joaquim Delclòs, i l’arquitecte i col·laborador del llibre, Joaquim Garcia, descriu la crisi sanitària viscuda a Barcelona l’any 1821, contextualitzant els fets epidèmics amb els diversos esdeveniments socials i polítics del moment.

1

El Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS) del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), en col·laboració amb la Junta Comarcal del Baix Llobregat (CoMB), la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’ICS, l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB van organitzar el dijous 13 d’abril el segon Cafè GIPS sota el títol “Llum per la salut”, a l’Hospital de Bellvitge. Els Cafès GIPS són trobades informals entre professionals de diverses disciplines relacionats amb la salut per posar-se al dia de les darreres novetats sobre un tema específic i fer xarxa.

El segon Cafè GIPS va estar dedicat a conèixer la recerca que s’està fent al voltant de les aplicacions de la fotònica en la salut. Més de seixanta professionals van assistir a la trobada en la qual van participar la directora de Planificació Estratègica, Innovació i Avaluació de la GTMS, Encarna Grifell; el president de la Junta Comarcal del Baix Llobregat del CoMB, Àlex Santamaria; la presidenta de la Comissió Gestora de GIPS, Clara Prats; la KTT Project Portfolio Manager (Health), Ariadna Martínez; l’expert en nanotecnologia de l’ICFO, Miguel Ángel Moreno; l’enginyer de l’ICFO, Alfredo Ongaro; l’estudiant de doctorat i expert en fotònica de l’ICFO, José Javier Ruiz, i la coordinadora del grup de treball Cafè GIPS, Georgina Vidal (2).

La desena edició de les Jornades Sanitàries al Món Rural (3) es va celebrar a principis de maig, al Pavelló de Suècia de Berga. Amb el títol Creant sinèrgies en l’entorn rural, l’objectiu va ser compartir i donar valor a la pràctica assistencial en entorns rurals.

En les quatre taules de la jornada es va tractar l’ús de les xarxes socials en la pràctica mèdica; es van donar a conèixer experiències de docència i formació a la Catalunya Central; es va abordar també la creixent feminització de la professió donant el protagonisme a les metgesses que exerceixen en la ruralitat i, a l’últim, i de la mà de professionals de l’Hospital Comarcal Sant Bernabé de Berga, es va conèixer l’experiència de metges que han fet el trànsit de ciutat a comarques, explicant els pros i els contres d’aquesta decisió.

La metgessa especialista en medicina del treball i membre de la Junta Comarcal del Berguedà del CoMB, Helena Basart, va presentar la jornada i en va fer la cloenda la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, defensant la necessitat d’atraure i retenir talent en entorns rurals.

3

Vídeo del Cafè GIPS:

2

44

4

Juntes comarcals

MARESME

OSONA

V Jornada de l’Observatori de Medicina de Família

La salut dels professionals

L’Observatori de Medicina de Família del Maresme (OMFaM) va celebrar la cinquena edició de la seva jornada anual (4), que va comptar amb la participació de cinc experts comunicadors per parlar de l’atenció primària. Entre els temes tractats, van destacar la salut dels professionals sanitaris, la necessitat de reduir el risc del burnout, la resiliència i l’estrès laboral, la visió subjectiva del passat i el futur de l’atenció primària de salut i l’automotivació en temps difícils. En definitiva, una jornada dedicada a analitzar i buscar solucions al malestar creixent dels professionals de l’atenció primària.

Van presidir la sessió el vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès; el president de la Junta Comarcal del Maresme, Pere Toran; el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Antoni Sisó, i la presidenta de la Filial del Maresme de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de la Salut de Catalunya i Balears, Susana Curós.

L’Agrupació de Ciències Mèdiques d’Osona i la Junta Comarcal van organitzar una jornada per abordar la salut dels professionals i comprendre les variables individuals, relacionals i contextuals que impacten en la salut emocional, i promoure la cura des d’una mirada sistèmica. Va presentar la jornada la presidenta de la Junta Comarcal d’Osona, Anna Ribas, i l’especialista en medicina preventiva i en salut pública i col·laboradora docent de la Fundació Galatea, Eulàlia Masachs, va oferir una ponència sobre com activar la cura dels professionals de la salut.

VALLÈS OCCIDENTAL Isabel Martínez, nova presidenta de la Junta Comarcal El passat febrer va ser nomenada nova presidenta de la Junta Comarcal del Vallès Occidental, Isabel Martínez (5), en substitució de Montserrat Garcia, que ocupava el càrrec des de l’any 2018.

Isabel Martínez és especialista en Medicina Familiar i Comunitària i treballa al CAP Castellar del Vallès, on exerceix com a directora. La Junta de Govern del CoMB i la Junta Comarcal del Vallès Occidental van agrair a Montserrat Garcia la tasca feta al front de la junta durant aquests anys, així com el seu compromís amb els metges i metgesses de la comarca.

5

6

Nova edició del Cinefòrum en Medicina L’auditori de Terrassa BBVA va acollir a finals de maig la nova edició del Cinefòrum (6) en Medicina en la qual es va projectar la pel·lícula Wit del director Mike Nichols. Després del visionat del film, Montserrat Garcia, va moderar un debat que va tractar sobre com la protagonista viu el procés d’avenç d’una malaltia oncològica. 

Unitat de participació La Unitat de Participació vol apropar els serveis col·legials a tots els metges i metgesses de tot el territori. Amb aquest objectiu, durant el primer trimestre de l’any, es van organitzar sessions informatives per abordar temes d’actualitat professional, com el lideratge femení en el sector salut. En el marc dels actes per commemorar el Dia Internacional de les Dones del passat 8 de març, la vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va pronunciar la conferència Salut i lideratge femení (7) a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a Manresa.

La Unitat de Participació també organitza formacions per assessorar els professionals que emprendran la nova etapa vital de la jubilació. El mes de març es va celebrar el seminari de Preparació per a la Jubilació de metges a la Fundació Althaia, Manresa. Així mateix, es va col·laborar en la presentació de la Secció MIR i Metges Joves a les III Jornades Clíniques de la Facultat de Medicina de la UAB (8). 

7

8

45

Consulta 21 Per escoltar aquestes entrevistes del pòdcast Hipòcrates en pijama:

Adrián Oller Bonache, geriatre

“Els pacients ens obren casa seva i entrem en les seves vides. Som estranys i ens hem de guanyar la seva confiança” Metge geriatra del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport (PADES) del barri de Les Corts de Barcelona, un recurs de la xarxa sanitària pública que gestiona el Grup Mutuam.

Els PADES són equips multidisciplinaris formats per professionals de l’àmbit de la medicina, infermeria, treball social i psicologia experts en cures pal·liatives i en l’atenció a les persones amb malaltia crònica avançada, que ofereixen una atenció integral al domicili dels pacients. Oller explica com és la feina del seu equip i com gestionen les emocions que sorgeixen a l’hora de tractar el pacient fràgil i la seva família en l’entorn domiciliari. 

“A l’hospital de campanya no hi ha tantes categories.

Ens és igual posar una piqueta i aixecar una tenda que ajudar un ginecòleg a portar un nen al món” El 6 febrer de 2023, diverses regions de sud-est de Turquia, nord de Síria i el Kurdistan van patir un fort terratrèmol de magnitud 7,8 i una rèplica, hores després, de 7,5 que van causar més de 100.000 morts, nombrosos ferits i greus danys materials i estructurals. La traumatòloga del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf (CSAPG), Alícia Gargantilla, va ser una de les metgesses que s’hi van desplaçar amb el dispositiu START (Equip Tècnic Espanyol d’Ajuda i Resposta en Emergències) de l’Agència Espanyola de Cooperació per donar assistència a les víctimes del terratrèmol. Ens ha explicat la seva experiència. 

Alícia Gargantilla,

traumatòloga a un hospital de campanya pel terratrèmol de Turquia

Pere Cardona,

neuròleg especialista en ictus

“Amb el Codi ictus vam aconseguir portar els pacients a un hospital al més aviat possible i vam passar d’un 1 % de candidats als tractaments de reperfusió a més d’un 25 %” Director de la Unitat d’Ictus i del Programa Neurovascular a l’Hospital de Bellvitge i coordinador del projecte Strack. Aquest programa es va impulsar l’any 2021 des d’aquest hospital i treballa conjuntament amb l’atenció primària de la seva àrea sanitària per millorar el seguiment de les persones que han superat un ictus i prevenir-ne la repetició.

Cardona, explica quins beneficis aporta al pacient el projecte Strack i, sobretot, sobre l’abans i el després del Codi ictus. 

“Hi ha evidència que es produeix un increment important de patologia respiratòria en infants coincidint amb alts nivells de contaminació” És pediatre i cap d’urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat. Luaces ens parla dels virus respiratoris infantils que cada hivern causen epidèmies de bronquiolitis entre la població pediàtrica, especialment entre els nadons, i sovint arriben a col·lapsar els serveis sanitaris, com ha passat l’hivern 2022-23. 

Carles Luaces, pediatre

Selecció d’entrevistes emeses al pòdcast del CoMB, Hipòcrates en pijama, en la secció Consulta 21 amb experts en diferents àmbits i especialitats professionals.

46

Cultura i societat Vídeo de l’acte:

Exposició dedicada a Marià de Vilar de Fontcuberta i al desenvolupament de l’anestesiologia a Catalunya

E

l doctor Marià Vilar de Fontcuberta és un dels primers “anestesiadors” de Catalunya i, en el centenari de la seva mort, el Col·legi de Metges de Barcelona li ha dedicat l’any commemoratiu i també ha volgut retre homenatge a l’anestesiologia catalana.

A finals de març es va celebrar l’acte inaugural de l’“Any Marià de Vilar” i, en el mateix acte, es va presentar l’exposició Marià de Vilar de Fontcuberta 18461923. De l’anestesiador a l’anestesiòleg.

El desenvolupament de l’especialitat a Catalunya, en una sessió acadèmica en la qual van participar la vicesecretària del CoMB, Sònia Miravet; l’anestesiòloga de l´Hospital del Mar i vicepresidenta del CoMB, Elvira Bisbe; l’expresident del CoMB i coordinador de la Galeria de Metges Catalans, Miquel Bruguera; l’anestesiòleg i comissionat de l’any Marià de Vilar, Carles Hervás; la presidenta de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor (SCARTD), Elena Guardiola; l’expresi-

denta de la SCARTD, Rosa Vilallonga; la catedràtica d’Anestesiologia i Reanimació a la Universitat de Barcelona (UB), Carmen Gomar; el metge del Servei d’Anestèsia i Reanimació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1963-1973), Lluís Miranda, i l’arxivera del CoMB i del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, Sara Fajula. Els ponents van tractar sobre els pioners de l’anestesiologia a Catalunya entre els quals Marià de Vilar n’és un dels màxims exponents i sobre com s’ha anat desenvolupant l’especialitat durant tot el segle xx fins als nostres dies.

EL DESENVOLUPAMENT DE L’ANESTESIOLOGIA A CATALUNYA L’exposició sobre l’evolució de l’anestesiologia, que encara es pot veure a l’espai d’exposicions Pedro Pons del Col· legi, explora el complex procés de professionalització que va començar a la

dècada de 1870 i que va marcar la transició de l’anestesiador a l’anestesiòleg.

L’exposició aborda diversos aspectes d’aquesta transició, com ara la supressió i el control del dolor de manera científica i tècnica; les relacions entre cirurgians, anestesiòlegs i infermeres; les dificultats i adaptacions necessàries en temps de penúria després de la Guerra Civil; les relacions internacionals i les estades de formació a centres d’excel·lència; el creixement de la cirurgia/anestèsia en el món de les clíniques privades urbanes de les dècades dels cinquanta i seixanta; la formació d’escoles específiques d’anestesiologia a l’Hospital Clínic i al de Sant Pau. També, el desenvolupament de les primeres unitats de cures intensives, de les primeres associacions, activitats congressuals, revistes expertes, matèria universitària i reglamentació legal de l’especialitat de l’anestesiologia; i el trànsit de la tasca inicial de l’anestesiador a l’especialista medicoquirúrgic i a l’expert en postoperatori. 

47

Cultura i societat Més informació:

Cursa atlètica en la dissetena edició dels Medijocs

El dia del llibre col·legial

A

finals d’abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi, la Secció de Metges Sèniors va organitzar la presentació de llibres no mèdics escrits per metges i familiars.

En l’acte, que va conduir el doctor Juan Ródenas, es van presentar nou obres escrites per: Amàlia Lafuentes (Secret professional), Jordi Vila-Abadal (De l’ésser humà i la natura), Josep Arnau de Bolos (In crescendo), Carme Miró Teixidó (L’infinit davant l’horitzó), Joan Martí Masias (República bananera), José Ignacio Martinez Ballarin (Pase, pase, Sr. Doctor), Ventura Pedret (Bolets i humanitats. Una estranya parella), Avelino Martínez Granados (Con-Ciencia) i Patricia Caicedo Serrano (Somos lo que escu­ chamos). 

E

ls Jocs Col·legials Esportius celebren aquest any la 17a edició i el CoMB continua impulsant amb aquesta iniciativa que el col·lectiu mèdic, amb l’exemple de la seva pràctica, transmeti a la societat que els hàbits esportius estan relacionats amb una millor salut.

El primer esdeveniment dels Medijocs va ser la cursa atlètica de 8 km del passat 22 d’abril a Sant Cugat. Aquest any el millor temps masculí absolut el va fer Josep Díaz Carretero (00:27:11) i el millor temps femení absolut va ser per a Clara Vallès de Lanuza (00:33:38). Pel que fa als millors resultats en metges, van ser per Óscar Alfani Veses (00:28:16), Pol Guarner Piquet (00:31:48) i Guillem Fluxà Terrasa (00:32:13). Els millors resultats de metgesses van ser per a Anna Grau Vilanova (00:37:15), Katherine Cajiao Sánchez (00:38:08) i Zulema Martí i Oltra (00:40:34). 

infoCULTURA El fons d’obra artística del Col·legi s’ha enriquit amb l’obra El Virus del pintor Francesc Artigau. Aquesta peça va ser pintada durant el confinament com una mena de “conjur” per posar fi a aquella situació. Es pot contemplar l’obra a la primera planta de la seu col·legial. 

48

Més informació:

Les entrevistes de Memòria de la Professió

L

a Galeria de Metges Catalans recupera la “Memòria de la Professió” —entrevistes a professionals de dilatada carrera professional i recorregut—, de la qual s’havien publicat 17 entrevistes que havien aparegut a la revista col·legial entre 2002 i 2009.

L’objectiu principal de les entrevistes és donar a conèixer als col·legiats l’experiència dels metges grans. Professionals de la medicina que, en la seva etapa de màxima activitat professional, van fer aportacions de qualitat en la seva especialitat.

En aquesta segona etapa, el format ha canviat. Des de la Galeria ja s’han publicat entrevistes als doctors Pere Miret Cuadras, Josep Maria Carrera Macià, Antoni Castells Rodellas i Miguel Ángel Asenjo Sebastián. La difusió és a través de www. galeriametges.cat. 

Cultura i societat Més informació:

Galeria de Metges Catalans

Elena Maseras, la primera dona que va entrar a la universitat espanyola

Maria Elena Maseras Riera a l’orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de 1878.

[Museu d’Història de la Medicina de Catalunya – MHMC].

L

sin una carrera. Va necessitar tres anys per autoritzar l’examen a les noies que ja estaven a la universitat, tot i dir que no se n’acceptarien més ingressos.

El rei va permetre que Elena Maseras estudiés Medicina per lliure, però el ministeri no sabia com autoritzar l’examen de llicenciatura sense desdir-se de la seva prohibició que les dones estudies-

Som a l’any 1872, Elena Maseras és una noia de Vilaseca, a la província de Tarragona, filla de metge i amb dos germans metges, que vol estudiar Medicina. El Ministeri no sap què fer amb la sol·licitud de l’Elena i li diu que faci una petició al rei Amadeu de Savoia. El rei l’autoritza a matricular-se com a alumna lliure, és a dir, sense anar a classe. L’Elena estudia amb els apunts del seu germà, que va a classe. Quan fa el curs, el catedràtic Narcís Carbó, de Terapèutica, li diu que no vol alumnes lliures i la fa anar a classe. El primer dia tots els companys l’aplaudeixen a l’entrar. Carbó no vol ser massa atrevit i la fa seure a la seva taula, a la tarima.

a doctora Elena Maseras va ser la primera dona que va començar una carrera a la universitat espanyola. Va haver d’esperar tres anys, acabada la carrera de Medicina, per rebre l’autorització per fer l’examen de llicenciatura, indispensable per poder exercir. La causa va ser la incapacitat del Ministeri d’Instrucció Pública espanyol per resoldre la contradicció que representava la seva negativa a permetre que les dones entressin a la universitat amb la possibilitat que el rei Amadeu I pogués, a través d’un decret, autoritzar dones de manera individual a matricular-se a la universitat.

Orla de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de 1878. [Museu d’Història de la Medicina de Catalunya – MHMC].

Elena acaba el curs i demana permís per examinar-se de llicenciatura, però ningú respon, ja que no saben què dir-li.

Al cap de tres anys l’autoritzen, a ella i a les que estan inscrites a alguna facultat, però adverteixen que no s’autoritzaran més admissions. Elena, fastiguejada per la demora per examinar-se, tem seguir trobant contratemps i decideix deixar la medicina i fer de mestra.

Maseras és una figura poc reconeguda, malgrat haver estat la primera dona que va estudiar Medicina a Espanya.

Caldria reflexionar sobre què podem fer per recordar que Elena Maseras va obrir un camí que després han recorregut milers de metgesses. 

Miquel Bruguera Cortada,

director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB

49

Petits anuncis Més informació: petitsanuncis.comb.cat

CONSULTES MÈDIQUES Lloguer despatxos equipats Zona Casanova / Diagonal.

Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. www.grupmedic.com 934 195 121 grupmediccasanova @gmail.com Despatxos mèdics Carrer Tuset / Travessera de Gràcia. Amb tots els serveis, es lloguen de dilluns a divendres.

Atenció secretaria 12 hores.

Neteja diària. Informàtica.

Personalització i màrqueting.

Zona Mèdica www.mtb.cat

33 906 716 9 627 561 091 sosquin @zonamedica.es CALLMED. Suport telefònic per a Clíniques i Centres mèdics Atenció telefònica personalitzada.

Experiència en la gestió d’agendes mèdiques totes les especialitats.

Des de 125 euros al mes.

Tarifació variable per segons d’operadora.

Supervisió i formació dels operadors inclòs. www.callmed.net 933 906 703 627 561 091 comercial@callmed.net Es lloga despatx mèdic Sant Cugat. Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda.

629 724 271

Consulta pediàtrica Davant Clínica Sagrada Família. Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport.

Jaume Mas 677 400 040 Lloguer despatxos mèdics a estrenar Calvet, 30 / Diagonal / Francesc Macià. Barcelona.

330 m2 d’instal·lacions.

Tots exteriors, decoració alt standing, completament equipats, a punt per treballar, tots el serveis, tracte personalitzat, recepció trucades, agenda telefònica, AA/CC ind, ADSL per cable+wifi, etc. Últims mòduls matí o tarda.

Bones condicions econòmiques i facilitats accés.

Dr. Soler 606 376 797

La Rotonda Consultes Mèdiques Pg. Sant Gervasi / Av. Tibidabo. Local a peu de carrer amb 12 despatxos. Tots els serveis amb secretària. Ple funcionament. Lloguer per mòduls. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21 h. www.larotondacm.cat Marcel Boquer 934 174 672 info@larotondacm.cat La Rotonda Consultes Mèdiques Servei de Secretaria telefònica: gestionem les seves trucades i la seva agenda. Es pot fer amb el seu número de telèfon de sempre. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21 h. www.larotondacm.cat Marcel Boquer 934 174 672 info@larotondacm.cat

Despatx sanitari en lloguer per dies o tardes 15 m2 en centre multidisciplinari a peu de carrer, barri del Clot (Bcn).

Inclou: subministraments, Wifi, videoporter individual, aire condicionat individual, accessibilitat, neteja, arxiu, rentamans, impressora, etc. Ambient agradable fengshui. Molt ben comunicat. Preu des de 130 €/mes 1 matí o tarda fixa setmana.

Núria 618 568 997 (Whatsapp) Centre Rocafort Salut A Rocafort, 68, 1r 2a, Sant Antoni, 08015 Barcelona.

Coworking amb despatx per a ús exclusiu en centre sanitari consolidat.

Recomanat especialment per a psiquiatres per possibilitat de col·laboració professional i derivació de pacients en tractament

Si vols vendre o llogar el teu habitatge, contacta’ns Medilloguem és el servei del Grup Med especialitzat en assessorament en venda i lloguer d'habitatges.

Oferim una gessó integral en la compravenda i el lloguer d'habitatges i locals. Acompanyem a compradors i venedors i a llogaters i propietaris en tot el procés i aportem solucions a qualsevol incident que pugui sorgir durant el contracte.

695 604 021 935 678 819

50

Petits anuncis Més informació: petitsanuncis.comb.cat

psicològic. Serveis inclosos.

Opció mòduls. 400 euros. www.centrerocafort. com Alfred Martínez 620 721 822 alfredpsicologo @centrerocafort.com

Lloguer per torn de matí o tarda de despatxos mèdics d’obra nova a TEKNON

Espais lluminosos amb la darrera tecnologia i servei de secretaria inclòs. https://consulta10 teknon.com 617 500 337

Lloguer despatxos a Barcelona C/Maria Cubí.

Centre sanitari multidisciplinari a peu de carrer de 150 m2, 4 despatxos elegants, amplis i lluminosos (15 m2 aprox.) Tots amb finestres.

Inclou: accessibilitat minusvàlids, subministraments, fibra Wifi, AA/CC, calefacció, neteja, etc.

Coherence.es Elena Bernabe 676 953 367 936 314 376 info@coherence.es Traspàs (lloguer o venda) de clínica dental amb més de 40 anys d’activitat A Barcelona (Balmes / Mitre), per jubilació. Pis de 200 m2 finca noble. Amb 3 gabinets i 2 despatxos exteriors, gran sala d’espera, recepció, 3 cambres de bany, sala esterilització, magatzem, laboratori, 2 trasters.

Disseny modern.

Transport públic i pàrquing a prop. Pis en propietat amb possibilitat de lloguer o compra i de

traspàs gradual de la clínica, com associat.

670 097 568 15575jck@comb.cat Lloguer de despatx per a consulta mèdica A Balmes, 205, 4t 2a A. Exterior, de 20 m2, totalment equipat. Es lloga amb servei de recepció o sense.

Verónica 618 469 025 domenecgilsaladie @gmail.com Venda d’habitatge/ consultes/despatxos Barcelona, a Mallorca amb Girona. En edifici emblemàtic, venc per a despatxos i consultes a habitatge en planta entresol amb 6 habitacions (totes amb finestres). 5 exteriors i 1 interior, 2 banys, pati, ampli rebedor (permet crear centre sanitari multidisciplinari). 218 m2 construïts.

Sra. Ballesteros 656 364 900 bballesterosc @gmail.com En venda Clínica a l’Institut Mèdic Bonanova Espai de 55 m2 dividit en 4 despatxos. Semisoterrani molt tranquil.

Recentment reformat.

Per començar a treballar amb tots els permisos.

Aire cond., llums LED (atenuador), calefacció comunit., despeses comunitat molt reduïdes, zona espera i recepció/ consergeria. Es pot entregar parcialment moblat o buit. Preu immillorable per zona.

Ideal per a professionals mèdics i inversors.

609 385 228

Traspàs i lloguer de consulta cèntrica a Vilanova i la Geltrú (Barcelona) Superfície 95 m2.

Organitzada en 2 consultoris. Activitat com a clínica dermatològica des del 1983. Bon rendiment econòmic.

Més de 45.000 històries clíniques en arxiu.

938 151 517 600 601 292 La teva consulta mèdica privada a Terrassa sense inversió CR Salus, coworking sanitari, ofereix consultes totalment equipades, plataforma online les 24 hores, gestió de pacients, anàlisis clíniques, subministraments i equipament per una quota mensual.

934 002 793 info@crsalus.com Traspasso consulta oftalmològica a Berga Ubicació cèntrica ciutat de Berga. En ple funcionament. Consulta i centre reconeixements mèdics. Més de 20 anys d’antiguitat. Totalment equipada. Cartera potencial clients aprox.

40.000 usuaris amb 25.000 històries clíniques actives. Possibilitat expansió activitat cir. refractiva, plàstica i retina. Preu i modalitat a convenir.

Dr. Carlos F. Penovi 660 824 158 consultoriodeojos @gmail.com Lloguer de consulta mèdica A Barcelona, al costat de la Clínica Ntra. Sra. del Remei. Centre mèdic a

peu de carrer de 15 m2, totalment equipada.

Inclou subministraments, fibra i Wifi, AA/CC, calefacció, neteja, etc.

Lloguer per mòduls o al complet. Possibilitat de servei de secretaria, gestió d’agendes i facturació.

Verónica 662 515 643 v.azorin@urovirtual.net Venda clínica privada a Barcelona Venda de clínica privada i estètica totalment remodelada. A zona privilegiada de Barcelona, compta amb una àmplia gamma de serveis mèdics, des de consultes generals, quiròfan, 12 boxes, sala de rehabilitació i les últimes tecnologies. Àngels Dopacio 620 807 395 Lloguer de despatx en centre sanitari de psicologia Rambla Catalunya 86, cantonada amb Mallorca.

Barcelona. Es lloga sala moblada, en Centre de Psicologia. Ubicat en un edifici històric i emblemàtic de la ciutat.

El Centre disposa de zones comunitàries (lavabos, sala d’espera, Wifi...). Opció de lloguer per dies sencers, matins, tardes, o per hores. Preu a consultar.

Cristina 666 494 710 info@juliapascual.com Es ven Centre Mèdic (Societat + Local) per jubilació a Rubí Permisos i convenis amb mútues de malaltia + accidents i trànsit per a carnets de conduir. Local

amb 5 despatxos, sala de cures, sala de raigs X, rehabilitació, recepció i inclou mobiliari i aparells.

610 316 273

DIVERSOS Boomerang-Secretaria Telefònica Recepció de trucades per a doctors (duem agenda mèdica i prenem nota missatges), des de 50 € / mes. Altres serveis: recepció de correspondència i transcripcions per ordinador (textos en Word).

Demanar per Gemma o Manel 934 173 547 Fax 934 213 487 boomerang1 @outlook. es/ boomerang secretariatelefonica @gmail.com Empresa de serveis Carrer Mallorca, 281, 3r 1a.

08037 Barcelona. ENKASA. Empresa de serveis ofereix personal d’assistència geriàtrica, servei domèstic i cuidadors infantils. Ens adaptem a les necessitats de cada llar.

638 929 953

HABITATGE Venda de casa a Biescas, Osca Av. Zaragoza, 47, 22630 Biescas. 120 m2, dos banys, cinc habitacions, xemeneia, jardí. En centre històric. Tranquil·la i cèntrica.

Joaquin Callabed 669 352 822 pediatriasocial @yahoo.com

51

Petits anuncis Més informació: petitsanuncis.comb.cat

TREBALL S’ofereix per treballar en consulta mèdica Com a recepcionista, telefonista, tasques administratives i auxiliar d’infermeria. Informàtica.

Català Nivell C. Incorporació immediata. Tinc referències.

Montse 650 089 369 montsesosp3 @hotmail.com

Auxiliar d’Infermeria Amb experiència en clíniques i consultes; cerca feina com a auxiliar i administrativa. Disponibili-

tat horària als matins.

Marllin 669 204 872 marllin2001@yahoo.es

M’ofereixo com a administrativa o recepcionista Molts anys d’experiència i secretariat mèdic. Soc una persona amb empatia, sociable, treballadora i complidora. Diplomada en Quiromassatge.

M’agrada el tracte directe amb els pacients.

Júlia Cabré 666 298 457 jcabre31@hotmail.com M’ofereixo d’administrativa o recepcionista Soc una persona

resolutiva, àmplia experiència en el sector sanitari, en cobraments mútues, realització factures i informes mèdics, bones habilitats comunicatives, capacitat treball en equip, empatia, disponibilitat d’horari i incorporació immediata.

Susanna.

617 297 503 susannaca2008 @gmail.com Busco feina com auxiliar administrativa Recepcionista per a consulta mèdica, 2 tardes o 3 tardes a la setmana. He treballat al sector sanitari 20 anys.

Carmen 600 705 072 Es necessita administrativarecepcionista per un consultori mèdic a Centre Mèdic Teknon Es demana experiència en el sector. Català, es valorarà anglès. Horari dimarts de matí i dimecres tarda.

628 676 178 secretaria.dr.jcvaldes @gmail.com S’ofereix per treballar en consultori mèdic Soc Marta Carrasco Brugada i m’agradaria molt que si algun metge em pugui ajudar per

C

treballar en un consultori de metges o despatxos d’auxiliar administrativa o recepcionista. Tinc certificat de discapacitat de 33 %.

Marta Carrasco Brugada 652 202 701

UTILLATGES Es ven material mèdic de dues consultes de ginecologia i obstetrícia Totalment equipades per jubilació.

639 737 872

Article complet a: www.blogcomb.cat

Des del TERMCAT, us exposem una qüestió de terminologia mèdica que considerem que pot ser del vostre interès.

La Terminologia de la salut cardiovascular Un dels diccionaris en línia publicats el 2022 pel TERMCAT es titula Terminologia de la salut cardiovascular. Es va fer públic coincidint amb l’emissió del programa La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, dedicat a aquesta temàtica.

52

El diccionari es complementa amb una infografia interactiva, Salut cardiovascular. Termes clau. En aquest apunt us ampliem detalls d’interès sobre aquestes dues obres i us expliquem alguns dels més de 120 termes que inclouen. 

M. Antònia Julià Berruezo Centre de Terminologia TERMCAT

Grup Med Cinc factors a tenir en compte en una assegurança de vida

E

n contractar una assegurança de vida per protegir la família en cas de mort de l’assegurat, abans d’escollir el que millor s’adapti a les necessitats en cada cas, és important tenir certs aspectes clars.

1. LA IMPORTÀNCIA DE LA DECLARACIÓ DE SALUT Quan es contracta una assegurança de vida, la companyia recollirà les dades del client i li fa un qüestionari de salut al qual s’ha de contestar amb completa sinceritat. En cas contrari, els beneficiaris podrien no tenir dret a cobrar la indemnització. A més, pot ser que la companyia faci un reconeixement mèdic previ a la contractació de l’assegurança de vida.

2. DESIGNACIÓ DE BENEFICIARIS Les figures que componen l’assegurança de vida són: prenedor, assegurat i beneficiari. El primer és qui contracta una assegurança; el segon és la persona física sobre la vida de la qual es concerta l’assegurança —que pot o no coincidir amb el prenedor— i el tercer qui rep la indemnització. La designació expressa de beneficiari/s agilitza el pagament de la indemnització en el moment de produir-se el sinistre.

Si no s’ha designat beneficiari amb caràcter irrevocable, en qualsevol moment es pot canviar la designació de beneficiari/s d’una assegurança de vida mentre la pòlissa estigui en vigor. Per fer-ho hi ha dues maneres: es pot fer mitjançant comunicació escrita a l’asseguradora o indicant-ho expressament al testament.

3. CAPITAL ASSEGURAT El capital assegurat de l’assegurança de vida és la quantitat de diners contractats que rebrà el beneficiari de l’assegurança com a indemnització. Per rebre’l, s’han de complir totes les condicions estipulades al contracte. No hi ha una xifra concreta per contractar en una assegurança de vida. Per a capitals molt elevats, les companyies sol·liciten emplenar un qüestionari financer, així com l’acreditació dels ingressos que justifiquin la necessitat del capital. L’import del capital assegurat —juntament amb l’edat— determinarà el preu de l’assegurança.

4. REVISIÓ PERIÒDICA DE CIRCUMSTÀNCIES I NECESSITATS És convenient revisar les cobertures de la pòlissa i el capital assegurat per adaptar-los a la situació actual (personal i de necessitats).

Per més informació:

5. TIPUS D’ASSEGURANÇA Les anomenades assegurances de vida-risc: ofereixen la possibilitat de contractar garanties d’invalidesa permanent, absoluta o total. En cas de mort, l’assegurança de vida proporciona un capital per cobrir possibles deutes (hipoteca, crèdits, etc.) permetent que la família mantingui els plans de futur i, en cas d’invalidesa o incapacitat professional, l’assegurança proporciona uns ingressos que permeten complementar les prestacions possibles de la Seguretat Social.

Dins les assegurances de vida-risc hi ha dos tipus en funció de la durada de la pòlissa: Assegurances de vida sencera: l’assegurat estarà cobert de per vida. Aquesta, en part, podrà ser rescatada pel titular o cobrada pel capital pels beneficiaris en el moment de la defunció de l’assegurat (combina assegurança d’estalvi amb vida-risc).

Assegurances de vida temporal: se subscriu per un temps determinat i en cada venciment anual es renova automàticament durant uns anys o fins a arribar a una edat —segons el que s’hagi contractat— i és el període pel qual s’estarà cobert. Les primes d’aquesta acostumen a ser renovables, creixent amb l’edat de l’assegurat. 

53

Grup Med

Prevenció i protecció enfront dels ciberatacs Una de les conseqüències del món digitalitzat actual és que sorgeixen noves amenaces i riscos per a les empreses. L’exposició de les dades en xarxes i en infraestructures informàtiques/tecnològiques ha fet que els ciberdelinqüents posin a les empreses en el punt de mira com a font d’ingressos mitjançant l’extorsió, el robatori de dades i la paralització de l’activitat.

U

n atac cibernètic pot paralitzar l’activitat i malmetre el correcte funcionament dels equips, processos i xarxes, comprometre dades personals i informació confidencial o, fins i tot, afectar la viabilitat econòmica o logística del propi negoci.

COM AFECTEN ELS CIBERRISCOS A LES EMPRESES? Actualment els riscos cibernètics són més perillosos que els riscos convencionals, ja que ocasionen danys més elevats en la salut financera i el benestar de les empreses. Algunes de les principals conseqüències d’un ciberatac són:

• Paralització d’activitat: si • Pèrdua de reputació i de una empresa és víctima d’un atac cibernètic, pot aturar el negoci de tal manera que suposi un cost econòmic afegit.

valor de marca: es dona als clients una mala imatge que pot afectar la visió que tenen de l’empresa o servei als seus clients.

• Ciberextorsió: els ciberdelinqüents demanen un rescat econòmic per tal de desbloquejar els accessos i reprendre l’activitat.

• Pèrdua de dades i responsabilitat de dades de tercers.

54

En aquest context, és urgent desenvolupar entorns digitals, tecnològics i a distància segurs que previnguin qualsevol tipus de ciberamenaça futura.

Grup Med

• Implementar processos de formació i educació perquè tots els empleats siguin conscients dels ciberriscos. Cal recordar que qualsevol empleat pot ser víctima d’un ciberatac.

• Posar en marxa polítiques d’ús i accés a la informació, així com mesures per protegir-la.

• Dur a terme còpies de seguretat amb freqüència.

• Mantenir els equips actualitzats, incloent-hi el software i els antivirus.

• Sempre que sigui possible, tenir un sistema d’autentificació en dues passes.

QUÈ ES POT FER PER PREVENIR ELS CIBERATACS? Els ciberriscos són canviants i cada cop més difícils de preveure. El que sí està en mans de les empreses és protegir-se per reduir al mínim els danys ocasionats i poder gaudir de tranquil·litat en cas de sinistre a través d’una assegurança de ciberriscos. Les despeses que suposen la recuperació de les dades o sistemes i la substitució o reparació dels equips són molt elevades.

Si es vol prevenir un atac cibernètic i minimitzar-ne les conseqüències és important tenir uns hàbits concrets, coneguts com a higiene digital o ciberhigiene:

• Establir polítiques sobre l’ús dels dis-

positius a l’oficina i en mobilitat, incloent-hi l’accés remot a equips o servidors.

• Habilitar un sistema d’accés a la infor-

mació limitat, en el qual cada treballador compti amb els permisos per consultar i disposar de la informació.

• Assegurar l’ús de contrasenyes ro-

bustes i individuals, que es canviïn amb freqüència i no es comparteixin ni es reutilitzin.

• Comptar amb programaris de protecció com antivirus i tallafocs.

COM ET PROTEGEIX UNA ASSEGURANÇA DE CIBERRISCOS? Actualment, hi ha assegurances dissenyades per protegir qualsevol negoci davant d’aquests atacs, que habitualment ofereixen les següents garanties:

• Actuacions immediates i de contin-

• Cobertura de les despeses d’assesso-

rament legal davant de possibles procediments administratius oberts després de l’incident.

• Quant a les possibles pèrdues que el

negoci pogués sofrir, s’assegura un capital com a pèrdua de beneficis i un altre com a pèrdua de beneficis derivada de proveïdors.

• Tant els incidents que els atacants

poguessin cometre a través de ciberextorsió com els fraus cibernètics (informàtics, per robatori i suplantació d’identitat i per enginyeria social) que patís l’empresa, quedarien coberts.

A més, les ciberassegurances acos­ tumen a garantir l’acompanyament d’experts durant la gestió de la crisi i solen incloure serveis addicionals com la reparació de sistemes, la recuperació de dades o l’eliminació de programari maliciós.

En definitiva, els ciberdelinqüents utilitzen cada vegada més les empreses vulnerables com a punt d’entrada a les grans empreses i, per tant, tot negoci pot arribar a patir un episodi d’aquestes característiques. 

gència per frenar al més aviat possible el ciberatac que ha rebut l’empresa.

• Gestió dels incidents a conseqüència del problema: es procedeix a la recuperació de dades electròniques i es repara o reemplaça la maquinària.

• Responsabilitat Civil enfront de tercers, Responsabilitat enfront d’organismes reguladors, Responsabilitat per publicacions a internet, sancions relacionades amb la indústria de targetes de pagament (PCI) i direcció jurídica.

• Compensació de les despeses que es

Medicorasse disposa d’un equip altament especialitzat que avalua les circumstàncies de l’empresa i assessora i guia per contractar l’assegurança de ciberriscos més adequada.

Per rebre’n més informació de forma gratuïta i sense compromís:

produeixen durant la gestió de l’incident.

• Cobertura de les pèrdues de la interrupció de l’activitat després d’una fallada de seguretat.

55

Innovació i tecnologia Vídeo complet:

Aplicació de la tecnologia dels bessons virtuals en medicina

E

ls bessons virtuals són representacions digitals d’un objecte, procés o servei físic que permeten desenvolupar-les i fer-ne proves d’una forma més ràpida, segura i econòmica del que ho seria a la vida real. En medicina, un bessó virtual és un conjunt de dades o dataset d’un pacient o població amb un model computacional al darrere que permet fer anàlisis i prediccions i servir de suport al metge per prendre decisions. Així doncs, es podria aplicar a la medicina de precisió per millorar diagnòstics o tractaments.

El passat febrer es va celebrar al CoMB una sessió en la qual es va analitzar el potencial d’aquesta tecnologia per a la millora de la salut de les persones, així com les barreres per a la seva implementació.

La jornada, presentada per la directora de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB, membre de la comissió gestora del GIPS i coordinadora del grup de treball d’Emprenedoria, Georgina Sorrosal, va començar amb dues conferències:

56

“Virtual Human Twins: des del genoma fins a la cèl·lula”, a càrrec del director del Departament de Ciències de la Vida del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), Alfonso Valencia; i “Virtual Human Twins: des del teixit fins al sistema”, a càrrec del CTO d’Elem Biotech (spin-off del BSC-CNS ), Mariano Vázquez. Ambdós experts van presentar els principals avenços científics desenvolupats en el BSC-CNS i Elem Biotech en matèria de bessons digitals aplicats a la salut. Valencia va reconèixer que la introducció dels bessons virtuals és "un projecte a futur" on el principal repte rau a "accelerar el procés" per disposar de bessons virtuals complets o parcials com abans millor. D’altra banda, segons Vázquez, els bessons virtuals ja són "més ciència que ficció” i en va mostrar exemples concrets que s’estan treballant a Elem Biotech, com, per exemple, estudis sobre la determinació del rang segur d’una dosi de medicació a través de la generació d’una població virtual.

LES DIFICULTATS DELS BESSONS DIGITALS A LA PRÀCTICA CLÍNICA Tot seguit es va celebrar una taula rodona sobre les tendències i dificultats per a l’arribada dels bessons digitals a la pràctica clínica, moderada per la membre de la comissió gestora i coordinadora del grup de treball del GIPS d’Emprenedoria i cofundadora i CEO de MTS Tech, Maria Visa. En el seu torn, Alfons Valencia va posar el focus en la necessitat de disposar d’instruments tecnològics públics i potents per treballar amb un gran volum de dades complexes.

Mariano Vázquez es va centrar en com cal implementar aquesta tecnologia per arribar a un usuari final que bé podria ser un metge, un bioenginyer, una companyia farmacèutica o un organisme regulador. Per la seva banda, la cofundadora d’Asabys Partners, Clara Campàs, va explicar l’interès que generen tecnologies semblants en els inversors especialitzats del sector sanitari.

Finalment, la membre del GIPS, directora del CAP Comte Borrell i presidenta de la Secció Col·legial de Metges e-Salut del CoMB, Mireia Sans, va reflexionar sobre l’aplicabilitat dels bessons virtuals dins del sistema sanitari català i, en concret, de l’atenció primària. 

Innovació i tecnologia

Laura Conangla, metgessa de família i impulsora de l’ecografia pulmonar a l’atenció primària

Entrevista completa:

“L’ecografia pulmonar ha estat una petita revolució”

L

aura Conangla és metgessa de família i directora de l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Doctor Robert de Badalona. És una de les principals responsables que, arran de la pandèmia, avui dia a la majoria de centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya es puguin fer ecografies pulmonars als pacients, cosa que fa només uns anys estava reservada als hospitals.

Com va anar aquesta petita gran revolució, consistent a portar l’ecografia pulmonars als CAP? M’agrada aquest terme, revolució, perquè realment ha estat així. Hi ha hagut molt canvi en poc temps i jo només en soc una cara visible. Al darrere hi ha molts companys que han treballat perquè això sigui possible. Han coincidit molts factors: d’una banda, hi ha hagut una necessitat per la pandèmia, i, de l’altra, hi havia un coneixement previ que hem pogut aportar i estendre gràcies a recursos com, per exemple, la dotació d’ecògrafs. Abans de la pandèmia, els CAP no tenien ecògrafs i, des del CatSalut, es van enviar ecògrafs a tots els equips. El Col·legi de Metges de Barcelona també va fer una donació d’ecògrafs ultraportàtils durant la primera onada de la pandèmia.

Has format molts metges, tant de Catalunya com de fora, en l’ús dels ecògrafs?

Vam veure la necessitat de crear un curs virtual que arribés a tot arreu. Pri-

mer a Catalunya, però després va arribar fins a 17 països. Amb aquest curs en línia, hem aconseguit formar milers de metges i hem arribat a moltíssims metges de família als quals hem pogut donar una formació presencial a més de la telemàtica.

A part dels usos en el context de la pandèmia, quines aplicacions té l’ecografia pulmonar en el dia a dia de l’atenció primària?

Aquesta tècnica, per a mi, tenia moltes aplicacions: la insuficiència cardíaca, el diagnòstic d’un vessament pleural, la pneumònia, pel fet de no irradiar els nens en pediatria, etc. La pandèmia ens va donar una nova aplicació per a l’ecografia, que era el camp de la COVID-19, i els protocols al final la van incloure dintre dels algoritmes diagnòstics.

Per què vas començar a interessar-te per aquesta tècnica abans de la pandèmia?

Vaig començar quan es va crear el Grup d’Ecografia de la CAMFiC. Aleshores érem quatre friquis que fèiem ecografies a l’atenció primària. El grup el va crear el doctor Pere Guirado i jo era resident i anava a formar-me en ecografies en el meu temps lliure. La meva tutora de residència, la doctora Sonia Moreno, em va parlar d’un curs d’ecografia pulmonar. De fet, els pulmons no es veuen per ecografia i quan li parles a alguns d’ecografia pulmonar et diuen que no és possible.

Els pulmons no es veuen per ecografia.

Ens pots explicar què hi veieu, doncs, a l’ecografia pulmonar?

El que veiem a l’ecografia són canvis en el grau d’aireació dels pulmons. Gràcies als artefactes que es generen quan el pulmó no està normalment airejat, podem veure una sèrie de línies i artefactes que, interpretats en el context clínic, donen molta informació.

Quina és la importància de la recerca i la innovació en atenció primària?

Ens costa molt poder fer recerca en atenció primària, perquè se’ns menja l’assistència. Has de trobar suport, has de tenir ajuda, has de treballar en xarxa i en equip, buscar els recursos i tenir la idea…

El reconeixement dels mateixos companys deu ser gratificant.

Fas les coses per contribuir a millorar entre tots la medicina que fem. L’any passat vaig rebre el Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi. El valor d’aquest premi és que t’han triat els companys. Fa fins i tot vergonya que considerin que has estat un referent, que la feina que has fet ha estat molt important. Em cauen les llàgrimes cada vegada que un company m’ho agraeix i, més encara, en temps de tantíssima dificultat, quan veus que has donat una mica d’alè, empenta i suport… també als pacients, que és el nostre objectiu màxim. 

57

Grup Med Més informació:: Breus

Med

Mediconsulting Prolongació de l’activitat dels metges d’atenció primària amb compatibilitat de la pensió de jubilació

jubilació activa i la parcial és impossible a la pràctica perquè no està desenvolupada reglamentàriament per als funcionaris ni per al personal estatutari.

A diferència del sector privat, en què els metges tenen diverses possibilitats de prolongar la vida laboral més enllà de l’edat ordinària de jubilació (jubilació demorada, jubilació activa, jubilació parcial…), el sector públic no permet la

No obstant això, el passat 28 de desembre es va publicar una nova disposició transitòria de la Llei General de la Seguretat Social (la trenta-cinquena), la qual permet a metges d’atenció primària i pediatres —un àmbit sanitari en el qual hi ha una demanda important de professionals— la possibilitat de continuar desenvolupant de manera voluntària les seves funcions com a pròr-

Mutual Mèdica

canviant radicalment les nostres vides,

Els valors fonamenten l’activitat de Mutual Mèdica Avui dia s’estan produint transformacions que canvien radicalment les nostres vides, la nostra professió i la societat.

Canvis que afrontem per adaptar-nos-hi al ritme que imposen, sense perdre la

la nostra professió i la societat.

Per això avui, més que mai, prenen especial importància els nostres valors.

Ells són els principis sobre els quals fonamentem l’activitat de Mutual Mèdica i que determinen les nostres decisions com a mutualitat.

Valors que ens fan ser qui som i com som, què fem i com actuem. Valors que configuren el nostre ADN i es mante-

nostra essència i propòsit.

nen com la constant immutable de la

Evolucionar, adaptar-se i canviar és es-

en temps de transformació.

sencial en moments de profunda trans-

nostra entitat i identitat, especialment

formació, com ho és l’actual, un mo-

Valors com el compromís, que orienta to-

ment en el qual irrompen nous avenços,

tes les nostres accions cap a millorar la vida

tecnologies i coneixements que estan

dels mutualistes, els metges i la societat.

roga al servei actiu i, simultàniament, percebre el 75 % de la pensió de jubilació enlloc del 50 % que es permet amb caràcter general. Es tracta d’una mesura transitòria que, inicialment, té una durada de 3 anys (a partir del 28 de desembre de 2022 i fins al 28 de desembre de 2025).

També es permetrà als mateixos professionals accedir a la jubilació activa per treballar en el sector públic sanitari a mitja jornada, igualment podent cobrar un 75 % de la pensió, en lloc del 50 % que es permet amb caràcter general. 

La integritat que ens fa coherents i de confiança, demostrant amb els fets el nostre compromís.

La responsabilitat amb la qual assumim els objectius i el nostre deure adquirit amb el col·lectiu mèdic.

I l’eficiència que ens mou a aconseguir resultats, a aconseguir allò que ens proposem, optimitzant de manera conscient la gestió dels nostres recursos.

Uns valors que han fet de Mutual Mèdica l’entitat que avui és i que continuen fent de Mutual Mèdica l’entitat reconeguda, sòlida i de confiança, per avançar cap al demà. 

Dr. Lluís A. Morales Fochs, president de Mutual Mèdica

Revista del Col·legi de Metges de Barcelona · Número 165, Juny de 2023 Edita COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888. FAX 935 678 899 · e-mail: col.metges@comb.cat http:// www.comb.cat Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Jordi Aligué, Sònia Miravet Consell de Redacció Albert Lluch, Lluís Esteve, Antoni Trilla, Marta Ciércoles, Raquel Pérez, Jordi Pons (coordinador de la revista COMB) Redacció Sandra Carmona, Araceli Garcia, Aitor Mora Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic i infografies CeGe Capçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny Il·lustracions Lovewarparadise (CeGe) Retoc fotogràfic, preimpressió i impressió www.cegeglobal.com Publicitat UR Màrqueting Dipòsit legal B. 26662-2013

Viatges

Egipte: l’enigma mil.lenari Egipte és una destinació que mai passa de moda. L’impressionant llegat de l’antiga civilització del Nil continua present en les seves impressionants construccions, que tenen milers d’anys d’antiguitat i captiven el viatger amb el seu enigmàtic encant. Una visita a les meravelles d’Egipte és, sense dubte, un dels viatges que cal fer un cop a la vida: aquestes són les seves localitzacions imprescindibles.

El Caire La capital egípcia és el punt de partida essencial de tot interessat en l’egiptologia, ja que és la seu del mític Museu Egipci del Caire i del més recent Museu Nacional de la Civilització Egípcia, que es va inaugurar l’any 2021 després d’una espectacular desfilada. Aquesta bulliciosa ciutat de 16 milions d’habitants inclou també un laberíntic centre històric declarat Patrimoni de la Humanitat, mesquites de gran bellesa i la peculiar Ciutat dels Morts, cèlebre necròpolis habitada.

Gizeh La imatge més icònica d’Egipte es troba en aquesta ciutat situada a uns 20 Km del Caire. La llegendària Gran Esfinx i les superbes piràmides de Kheops, Khefren i Micerí, alineades segons una simbòlica simetria que encara avui dia ens resulta desconeguda, són el millor escenari per conèixer el període de més esplendor de la civilització egípcia. El Gran Museu Egipci, d’imminent obertura aquest mateix any, n’és un altre gran punt d’interès.

Luxor Bastida sobre l’antiga ciutat de Tebes, que fou capital política i religiosa de l’Antic Egipte durant uns 1.500 anys, Luxor concentra alguns dels més extraordinaris exemples de l’arquitectura civil, religiosa i

funerària del país, com ara el Temple de Karnak, considerat el centre religiós més important del seu temps, el Temple de Luxor, l’Avinguda de les Esfinxs, les necròpolis reials de la Vall dels Reis i la Vall de les Reines o els Colossos de Mèmnom.

Alexandria Capital cultural de l’antiguitat i seu d’una fabulosa biblioteca tristament desapareguda, Alexandria va ser fundada al segle iv aC per Alexandre el Gran, del qual en pren el nom, i fou residència de la mítica Cleòpatra.

Actualment, Alexandria és una dinàmica ciutat portuària del Mediterrani i conserva l’empremta del passat hel·lenístic i romà d’Egipte, així com de les comunitats de cristians coptes i jueus que s’hi establiren.

Abu Simbel Les restes arqueològiques d’Abu Simbel són el símbol de la resolució exitosa d’un dels grans desafiaments logístics del segle xx, ja que es van traslladar i reconstruir peça a peça amb la construcció de la resclosa d’Assuan entre 1964 i 1968. Els grans temples o hipogeus, excavats

directament a la roca al segle xiii aC, estan dedicats al poderós faraó Ramsès II i a la seva esposa Nefertari.

Xarm el Xeikh A l’hora de visitar Egipte, no cal conèixer només el seu patrimoni arqueològic: el país del Nil ofereix també múltiples meravelles naturals. Al sud de la península del Sinaí, a la riba del mar Roig, s’hi troba aquest centre turístic i d’oci que destaca per les seves espectaculars aigües cristal·lines, on es pot practicar busseig i gaudir d’un clima inigualable. 

Més informació: mediviatges.med.es mediviatges@med.es Tel. 93 567 88 05

59

Anàlisis de medicina personalitzada

Som metges, especialistes en anàlisis clíniques, al servei de tots vosaltres.

Escolliu-nos¡ MEDICINA D E LA BORATORI

www.laboratoriodeanalisisclinicos.com www.labmdb.com · www.labcatbio.com · www.abolab.es