Revista COMB 172

#172

Desembre de 2025 www.comb.cat

Enquesta als professionals de la medicina privada 07

Conversa al voltant de la tutoria MIR 14

Assessora’t per al teu futur i el dels teus Una bona planificació de la teva successió redueix la càrrega fiscal dels teus successors i pot evitar imprevistos i conflictes entre els hereus.

A Mediconsulting t’acompanyem en la gestió patrimonial i successòria per garantir tranquil·litat i eficiència:

Assessorament integral en la gestió del patrimoni familiar i successori

Fem estratègies de planificació patrimonial a mida

Gestionem la testamentària i l’impost sobre successions

Informa-te’n sense compromís

Especialistes per a especialistes 93 567 88 15

mediconsulting@med.es

mediconsulting.med.es

MEDICONSULTING ETL GLOBAL, S.L.; NIF B-58818501; domicili social: Passeig de la Bonanova, 47, Barcelona 08017; Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 22352, foli 151, Inscripció 6ª d’adaptació, Full B-36.748.

Sumari #172 Desembre de 2025

05

36

06

38

L’apunt de la presidenta Presentació

Cultura i societat

07

Actualitat col· legial

07 Enquesta als professionals

de la medicina privada

14

Converses: reflexions sobre la tutoria MIR

17

La Junta informa

18

20

Juntes comarcals Seccions col· legials

24

El CoMB als mitjans de Beques Dr. Bada

26

35

Segueix-nos a: https://linkedin. com/company/ combarcelona/

Entrevista a la psiquiatra Mar Baz

Instagram: https://instagram. com/combarcelona/

Històries de metges

46

Programa de protecció social

48

‘Per una cultura bioètica’

49

Innovació i emprenedoria

52

Formació

Petits anuncis

Dossier: Premis a l’Excel· lència Professional

a l’Excel lència Professional 2025

44

53

Professió

27

27 Dossier:·Premis

Obituaris

La salut del metge

22

18 Cooperació: 30 anys

40

47

Cooperació

14 Converses: la tutoria MIR

Consulta 21

Segueix-nos a: https://x.com/ COMBarcelona

Segueix-nos a: @combarcelona. bsky.social

55

Grup Med

59

Viatges: ruta celtibèrica

Accedeix al nostre blog: http:// blogcomb.cat/

Més informació: www.comb.cat revista.comb.cat

L’app del CoMB L’aplicació MetgesBarcelona t’identifica i acredita com a metge i et permet fer tràmits des del mòbil.

Ara, com a metge del CoMB, pots fer ús de la recepta electrònica des del teu mòbil amb l’app MetgesBarcelona.

La manera més fàcil i àgil d’estar connectat.

+ seguretat

+ accessibilitat

+ qualitat

+ rapidesa

Descarrega-te-la al teu dispositiu iOS o Android i comença a utilitzar-la

Més informació: app.comb.cat

L’apunt de la presidenta Valors i reconeixement de la nostra professió Elvira Bisbe i Vives,

presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona

Cada any reservem una de les portades de la nostra revista COMB als Premis a l’Excel· lència Professional. El cert és que ens agrada fer-los ben visibles i compartir-los amb tots vosaltres, no tan sols perquè aquest és l’acte més emotiu i solemne del nostre Col· legi, sinó també perquè és un homenatge que fem extensiu a tots els professionals, ja que, a través dels premiats, recordem allò que millor ens defineix i que ens uneix: els nostres valors.

Reitero des d’aquí, en nom de la Junta de Govern del CoMB, l’enhorabona a tots els guardonats, tal com ja els vaig traslladar a l’acte de lliurament que vam celebrar el passat 1 de desembre. A les pàgines centrals, hi trobareu un dossier complet on podreu conèixer els 51 metges i metgesses i els quatre equips assistencials premiats.

Dediquem també un espai important d’aquesta revista a exposar i analitzar els principals resultats de l’enquesta que, des del Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC), hem fet a prop de 1.300 companys del sector de la medicina privada per conèixer la seva situació i grau de satisfacció, així com les seves opinions i percepcions sobre les condicions d’exercici i sobre les perspectives de futur.

Els professionals que fan activitat privada ens traslladen que estan satisfets amb l’exercici, sobretot amb aspectes com l’autonomia i la relació de fidelitat amb els pacients, però els punts més febles continuen sent les retribucions i la relació amb les companyies asseguradores.

Aquesta enquesta ens proporciona informació molt útil per conèixer millor les necessitats dels més de 15.000 metges que fan actualment algun tipus d’activitat privada a Catalunya. També ens dona arguments per tornar a reclamar a l’administració, companyies asseguradores i grups hospitalaris la necessitat de dotar d’unes regles del joc clares aquest sector, per tal que els professionals deixin de ser-ne la baula més feble i de garantir la qualitat assistencial i la transparència en les condicions de les pòlisses que s’ofereixen als ciutadans.

JUNTA DE GOVERN DEL CoMB: Presidenta Elvira Bisbe i Vives Vicepresident 1r Jaume Sellarès i Sallas Vicepresidenta 2a Mireia Puig Campmany Secretària Sònia Miravet Jiménez Vicesecretària Berta Areny Perelló Tresorer Jordi Aligué Capsada Vocals Roberto Carlos Güerri Fernández, Iolanda Jordan Garcia, Ramon Vilallonga Puy, Gemma Férriz Villanueva, Rosa María Calvo Escalona, Miquel Àngel Gómez Pérez, Maria Beatriu Bilbeny de Fortuny, Anna Escalé Besa, Mónica Povedano Panadés, Antoni Trilla Garcia, Anna Carreres Molas, Ferran Fillat Gomà, Francesc Bas Cutrina, Ana Graciela Angulo Menéndez.

Pel que fa al sector públic, escric aquest text coincidint, justament, amb una de les dues jornades del desembre en què s’ha convocat els metges a la vaga. Entre els principals motius, hi ha la reivindicació d’un marc propi de negociació on es puguin dirimir i millorar aspectes i condicions que afecten, de manera específica i exclusiva, els professionals mèdics. Es tracta d’una reivindicació històrica dels professionals i de les institucions que els representem i d’una necessitat que, des del CoMB, hem traslladat els darrers mesos tant a la consellera de Salut, Olga Pané, com a la ministra de Sanitat, Mónica García.

Trobareu en aquesta revista altres temes d’interès, com el resum dels Actes de la Professió de diverses juntes comarcals, el lliurament d’una nova edició de les Beques Bada per a la formació en cooperació o una conversa molt interessant entre metgesses que reflexionen sobre la seva tasca com a tutores de residents.

Acabem d’estrenar nou any i voldria compartir amb vosaltres el meu compromís per seguir treballant, al costat del meu equip, pels metges i metgesses, pels nostres valors i pel màxim reconeixement de la nostra professió en tots els àmbits i sectors. Des d’aquí, us vull desitjar un feliç any 2026, amb més pau, més amor i més salut. I, sobretot, amb més esperança.

5

Presentació

Excel·lència, valors i necessitat de millores

A

cabem l’any 2025 i comencem el nou 2026 enmig d’una creixent incidència de grip i molta feina per a tots nosaltres. Temps difícils i tendència a fer públiques preguntes i queixes legítimes sobre el funcionament i organització del nostre sistema sanitari. I, en moments complicats, mireu el que suposa que el gruix d’aquest número estigui dedicat als Premis a l’Excel· lència Professional 2025 del CoMB. Quina és la nostra referència quan tot sembla defallir? Són els valors de la nostra professió i els premiats són professionals que així els representen, any rere any. Enhorabona a tots ells. També trobareu en aquestes pàgines informació interessant derivada de l’enquesta als professionals del sector de la medicina privada, que ens dona informació, entre d’altres coses, de les baixes retribucions per acte mèdic, del tot insuficients (i crec que indignes). Veureu que els responsables del CoMB han mantingut reunions amb la ministra de Sanitat, Mónica García; amb la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i amb el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, per explicar els reptes de la professió i del sistema de salut, tal i com els analitzem des del CoMB, i plantejar diferents tipus de millores. Per acabar, un desig: que el 2026 sigui un any de pau, salut i bones accions per a tots nosaltres! 

Antoni Trilla,

vocal de la Junta de Govern del CoMB

La imatge Benvinguda al CoMB per a nous col·legiats

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) va celebrar, el passat 1 d’octubre, la quarta edició de l’acte Benvinguda al CoMB, adreçat als metges i metgesses que s’han incorporat els darrers mesos al Col· legi i que no són residents. L’esdeveniment, que va aplegar prop de 180 nous col· legiats, té

6

l’objectiu d’acollir, acompanyar i donar a conèixer els serveis del CoMB i el que implica estar-hi col· legiat per als professionals que comencen a exercir a les comarques de Barcelona. La Benvinguda al CoMB constitueix també un punt de trobada que facilita l’establiment de vincles entre companys.

L’acte va comptar amb les intervencions de la vicesecretària de la Junta de Govern del CoMB, Berta Areny; la presidenta de la Secció de Metges amb Formació Extracomunitària i vocal de la Junta de Govern, Ana Graciela Angulo, i la presidenta del CoMB, Elvira Bisbe. 

Actualitat col·legial

Els professionals de la medicina privada en valoren l’autonomia però en suspenen les retribucions Els prop de 1.300 metges consultats en una enquesta del CCMC en destaquen la fidelitat dels pacients i, com a punt negatiu, la relació amb les asseguradores RETRIBUCIONS I INGRESSOS ECONÒMICS

Pere Torner, Elvira Bisbe i Joan Carles Raiteri, a la roda de premsa. 25 de novembre de 2025.

“U

na assegurança de salut que no és bona per al metge no és bona per al ciutadà”. Aquesta és una de les conclusions que va exposar la presidenta del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), Elvira Bisbe, en la presentació en roda de premsa de l’Estudi dels professionals del sector de la medicina privada 2025, que va tenir lloc el passat 25 de novembre al CoMB. L’estudi, elaborat pel Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC), torna a prendre el pols de la medicina privada –l’anterior es va fer públic l’any 2022– amb una enquesta que recull les opinions i les percepcions de 1.271 professionals que exerceixen en aquest sector. A Catalunya, s’estima que uns 15.300 metges (el 32 % del total de col· legiats menors de 75 anys) fan algun tipus d’activitat privada, mentre que gairebé el 34 % dels ciutadans tenen contractada una assegurança privada de salut, segons dades de la darrera Enquesta de Salut de Catalunya del Departament de Salut.

A la roda de premsa, hi van participar també el president de la Secció Col· legial d’Assegurança Lliure del CoMB, Pere Torner, i el secretari de la secció, Joan Carles Raiteri. Tots tres portaveus van reclamar més diàleg amb les companyi-

es, més transparència i millors honoraris, i van alertar contra les pòlisses de baix cost, que poden posar en risc la qualitat assistencial.

Us oferim un breu resum de les informacions més destacades que inclou l’estudi.

SATISFACCIÓ: PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES Els professionals enquestats afirmen que, en general, estan força satisfets amb la seva activitat com a metges, amb un grau de satisfacció de 8 sobre 10. Aquesta valoració es manté força positiva quan es tracta de l’exercici en el sector privat, el qual puntuen amb un 7,2 sobre 10. De l’activitat privada, valoren, sobretot, l’autonomia, la flexibilitat i les possibilitats de conciliar que els ofereix, així com la fidelitat dels pacients i l’estabilitat. Com a punts negatius, les retribucions econòmiques insuficients són, amb diferència, l’aspecte que genera més insatisfacció i que està directament relacionat amb la manca de comunicació fluïda amb les companyies asseguradores i amb la relació de desigualtat que hi mantenen a l’hora de negociar les seves condicions professionals i econòmiques.

Només el 25 % dels metges enquestats afirmen que els seus ingressos s’han incrementat en els darrers cinc anys. Per al 75 % restant, o bé han disminuït (25 % dels enquestats) o bé s’han mantingut igual (50 % dels enquestats). El pes de les asseguradores en la facturació d’aquests professionals és molt important, ja que, de mitjana, el 70 % dels seus ingressos provenen d’aquestes companyies. Cal destacar, a més, que el 60 % dels metges coincideixen a destacar una única companyia (Adeslas) com a princicipal proveïdora de pacients, la qual cosa dona idea de la concentració del sector.

Per al 50 % dels metges, aquesta mateixa companyia ocupa el primer lloc de la llista d’asseguradores per a les quals facturen més.

PERFIL DELS METGES QUE FAN PRIVADA Les dones guanyen pes, a poc a poc, en el sector de la medicina privada, un món que, tradicionalment, s’ha mantingut força més masculinitzat que la professió en general. Entre els professionals enquestats, tot i que clarament predominen els homes, les metgesses ja representen el 37 % (fa 10 anys, a l’enquesta del sector privat del Col· legi de Metges de Barcelona, que partia d’una mostra força més reduïda, les dones eren el 23 %). La presència de metgesses al sector privat encara se situa força lluny del pes que les dones tenen entre el total de col· legiats menors de 75 anys, on són clarament majoritàries i representen el 57 % del total.

7

Actualitat col·legial

Pel que fa a l’edat, el col· lectiu de metges que fan privada també està una mica més envellit. Entre els enquestats, gairebé el 70 % tenen més de 50 anys, mentre que, entre el total de col· legiats de menys de 75 anys, el percentatge és del 45 %.

Les especialitats més freqüents que exerceixen els metges que fan activitat privada són del tipus mèdiques i medicoquirúrgiques. Ginecologia i Obstetrícia, Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Medicina Familiar i Comunitària, Pediatria i Anestesiologia són les cinc especialitats que ocupen les primeres posicions quant a freqüència.

TIPUS D’ACTIVITAT El 33 % dels professionals enquestats encara mantenen una consulta privada pròpia, però aquest és un model que va a la baixa, en favor de la consulta privada ubicada en un centre mèdic on es comparteix espai i serveis amb altres professionals i, generalment, vinculat a un centre sanitari o companyia asseguradora. Fa 10 anys, la consulta pròpia encara era una modalitat d’exercici per al 45 % dels enquestats, però, a mesura que totes les especialitats guanyen complexitat, requereixen, cada cop més, treballar en equip, realitzar interconsul-

tes i estar més a prop de les tècniques diagnòstiques. D’altra banda, els costos creixents associats a una consulta pròpia són difícils d’assumir i mantenir per uns professionals que no perceben una actualització paral· lela dels seus ingressos (la retribució mitjana per visita se situa en una forquilla d’entre 15 i 25 euros).

Entre els professionals que encara exerceixen en el seu propi consultori privat, el 64 % dels pacients atesos paguen l’acte mèdic a través de pòlisses d’assegurances de salut, mentre que el 36 % ho fan de la seva butxaca.

La medicina privada s’exerceix, bàsicament, en règim d’autònom i, en alguns casos, els professionals, compaginen contractes laborals amb aquesta modalitat. El 91 % dels enquestats fan activitat com a autònoms, ja sigui amb o sense personal a càrrec. El 15 % són membres de societats i hi participen del seu capital. Els metges assalariats al sector privat representen el 17 % dels enquestats.

L’evolució del sector i dels grans grups hospitalaris privats permet albirar un increment de professionals assalariats en els propers anys.

El 42 % dels metges enquestats també fan activitat a la sanitat pública i, en aquest cas, dediquen a fer assistència a la privada una mitjana de 15 hores set-

manals. Els professionals que només fan privada dediquen 32 hores a fer assistència de mitjana (no s’hi inclouen hores de formació, gestions i tràmits, etc.).

Malgrat que quatre de cada deu metges enquestats compaginen activitat pública i privada, cal destacar que, per al 60 % restant, l’activitat privada no és tan sols l’activitat principal, sinó exclusiva.

PERSPECTIVES DE FUTUR En opinió dels professionals, el futur de la medicina privada passa per fer front a diversos reptes, entre els quals destaquen el de la millora de les condicions professionals i retributives, la incorporació de noves tecnologies i la millora de la formació, per tal de fer més atractiu el sector per als professionals. El 60 % consideren que, per als professionals que vulguin desenvolupar activitat privada, serà clau estar vinculat a un grup hospitalari.

VALORACIÓ I RÀNQUING DE LES ENTITATS D’ASSEGURANÇA LLIURE La sensació de no sentir-se valorats per part de les companyies asseguradores continua sent majoritària entre els metges enquestats i, de fet, no ha millorat

Valoració de les entitats d’assegurança lliure, segons els metges enquestats ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL· LEGIAL MGC Mutua (MUTUA GENERAL DE CATALUNYA)

7,48 7,21 5,97

ADESLAS SegurCaixa

5,97

FIATC (MEDIFIATC) HNA, SC / HNA

5,78 5,68

MAPFRE SALUD AGRUPACIÓ / ATLANTIS - Tomamos impulso

5,67 5,47

AXA DKV Salud

5,31

CIGNA Healthcare

5,11 4,84

DIVINA PASTORA - L’ALIANÇA

4,54

CLINICUM CASER Grupo Helvetia

4,48 4,20

SANITAS AEGON AEGON (Labor Mèdica/La Sanitaria) ASISA

8

3,42 3,11

Actualitat col·legial Valoració de l’exercici professional al sector privat ASPECTES POSITIUS

ASPECTES NEGATIUS

Flexibilitat Conciliació Autonomia professional Estabilitat i seguretat Fidelitat amb els pacients

Retribucions Perspectives de promoció Relació amb les asseguradores: • Manca de comunicació • Dificultats de negociació de les condicions econòmiques i professionals • Canvi constant de les “regles del joc”

Quina importància creuen que tindran els principals reptes de futur que haurà d’enfrontar el sector (valoració de 0 a 10) a) Incorporació de noves tecnologies (telemedicina, robòtica, Intel· ligència Artificial, etc.)

7,7

b) Fer atractiu el sector privat per pal· liar la manca de professionals que es vulguin dedicar a la medicina privada

7,6 8,9

c) Millora de les condicions dels professionals

7,7

d) Millora de la formació dels professionals e) Concentració dels sistemes de facturació en els centres sanitaris

respecte a l’anterior enquesta realitzada pel CCMC l’any 2021-2022. El 64 % no se’n senten ben tractats i els motius principals són, per aquest ordre: les baixes retribucions i la manca de possibilitats de negociació, el tracte impersonal i el dèficit de comunicació, la priorització de l’aspecte econòmic per sobre de la qualitat assistencial, les dificultats a l’hora de fer tràmits i el qüestionament de proves i derivacions.

Un cop valorats aquests i altres aspectes, les respostes i puntuacions obtingudes per part dels enquestats permeten elaborar un rànquing de companyies asseguradores. En aquest rànquing, la companyia més valorada obté una puntuació de 7,48 i repeteix, un cop més, com en els darrers deu anys, al capdamunt de la classificació. La companyia pitjor valorada obté una nota de 3,1. De les 16 companyies majoritàries en volum d’activitat, només 10 superen el 5 i

només dues superen el 7 (Assistència Sanitària Col· legial i Mútua General de Catalunya). Cal aclarir que hi ha una tercera companyia (Montepío Girona) que també obté més d’un 7, però el seu àmbit d’acció es limita a la demarcació de Girona i, per tant, opera amb un nombre de metges molt més reduït.

També cal destacar que la valoració de la companyia per a la qual treballen més metges (Adeslas) ha millorat en aquesta darrera enquesta i ha passat d’un 5,1 (2022) a un 5,97, la qual cosa li ha permès ascendir en la posició al rànquing general, de la vuitena a la tercera posició.

ACCIONS A PROMOURE EN EL SECTOR DE LA MEDICINA PRIVADA Un cop analitzats els resultats de l’enquesta i la situació del sector de la medi-

6,0 cina privada, el CCMC considera prioritàries les següents accions:

• Actualització de les retribucions per acte mèdic (mínim revisió segons IPC).

• Actualització de la descripció i nomenclatura dels procediments mèdics, quirúrgics i de les proves diagnòstiques per a cada especialitat, incorporant-hi les innovacions. Actualització de tarifes.

• Denúncia de les pòlisses de baix cost que condicionen les cobertures i posen en risc la qualitat assistencial.

• Clarificació de les cobertures de les pòlisses de serveis sanitaris on line.

• Promoció de sistemes compatibles d’informació de dades sanitàries dels pacients, tant entre els diferents proveïdors del sector privat com amb el sector públic (incorporació d’informació per part del professional a “La Meva Salut”). 

9

Actualitat col·legial

Trobades institucionals per abordar els reptes de la professió mèdica

1

2

E

l darrer trimestre de 2025, l’agenda institucional del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) va reflectir una intensa activitat de trobades i reunions de treball per abordar els principals reptes relacionats amb la professió mèdica i amb el sistema de salut. Així doncs, els membres de la Junta de Govern del CoMB, tant com a representants de la institució com en qualitat d’integrants del Consell de Collegis de Metges de Catalunya (CCMC), es van reunir amb la ministra de Sanitat, Mónica García, el 8 de setembre (1);

10

amb la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i el secretari general del Departament, Oriol Escardíbul, el 15 d’octubre (2), i amb el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, el 28 d’octubre (3).

Els temes que els CoMB i la resta de collegis de metges catalans van posar sobre la taula requereixen l’atenció i la iniciativa de les diferents administracions per tal de fer possible els canvis necessaris que permetin avançar i donar solució a problemes que posen en risc el

bon funcionament del sistema, la qualitat assistencial i les condicions dels professionals. Els principals problemes són els següents.

• Demografia mèdica i

necessitat de planificació

La manca de planificació per part de les administracions ha dificultat enormement el relleu generacional, especialment en els darrers quinze anys, marcats per les jubilacions massives de metges i per la necessitat de recórrer a la contractació de metges amb forma-

Actualitat col·legial

3 ció extracomunitària. El fet que més del 40 % del total de metges estrangers afiliats a la Seguretat Social a tot l’Estat estigui exercint a Catalunya (segons dades de 2023 proporcionades pel mateix ministeri de Sanitat) posa en evidència que el problema de la manca de metges és especialment acusat al sistema de salut català (la següent comunitat amb el percentatge més elevat és Madrid amb un 16 %) i que requereix de mesures urgents que garanteixin que Catalunya pugui formar els professionals que necessita.

• Sistema d’accés als estudis de grau de Medicina

És necessari que Catalunya pugui formar el nombre de metges que requereix el seu sistema de salut, objectiu que també pot requerir revisar l’oferta de places i el sistema d’accés als estudis de Medicina. A Catalunya, s’ofereixen cada curs poc més de 1.300 places universitàries per cursar el grau de Medicina, un nombre inferior al d’altres comunitats amb menys població. D’altra banda, el sistema estatal d’accés universitari de districte únic facilita que, actualment, més del 40 % de les places ofertes per les universitats catalanes siguin ocupades per estudiants d’altres comunitats autònomes, els quals, majoritàriament, no tenen com a prioritat quedar-se a Catalunya en acabar els estudis de grau i/o la formació especialitzada.

• Agilització de la resposta a les sol· licituds de reconeixement dels títols d’especialitats cursades en països extracomunitaris

Molts professionals amb títols d’especialitats cursades fora de la Unió Europea triguen fins a cinc anys a rebre una resposta per part del ministeri de Sanitat a les seves sol· licituds. Els presidents catalans van reclamar mesures que permetin agilitzar aquesta resposta per tal que aquells professionals que compleixin els requisits per al reconeixement puguin exercir com a especialistes amb garanties. En aquest sentit, els col· legis catalans van reiterar la seva disposició a col· laborar en tasques d’avaluació i de gestió.

• Dotació d’eines i

competències per a l’avaluació competencial als Col· legis Professionals

• Desburocratització de les consultes, especialment, a l’atenció primària

L’excés de burocràcia a les consultes es tradueix en una pèrdua d’eficiència i de qualitat assistencial. Com a exemple, una dada especialment significativa en un context de manca de professionals: l’any 2023, la gestió administrativa de les baixes de curta durada a l’atenció primària catalana per part dels metges

de família va requerir el temps equivalent a la jornada anual de 132 professionals. La llargament reivindicada desburocratització de les consultes passa, segons van insistir els presidents dels col· legis catalans, per mesures com la incorporació de la figura de l’assistent clínic, els canvis en la gestió de les baixes de curta durada o la introducció de millores tecnològiques substancials.

• Estatut Marc Cal defensar un estatut propi per als metges que reconegui i respecti l’autonomia professional i que garanteixi unes condicions d’exercici adequades a les particularitats de la professió mèdica. Aquesta norma ha de ser prou flexible per poder satisfer les necessitats i particularitats de cada comunitat. Aspectes concrets previstos a l’actual esborrany d’Estatut Marc, com ara la incompatibilitat de l’activitat privada per part dels caps de servei del sistema públic, són especialment discutibles.

• Medicina de l’Esport Necesitat d’aclarir i definir la situació de l’especialitat i de formular propostes de millora.

• Medicina i Salut Estètica Necessitat d’un Diploma d’Acreditació a l’Àrea Funcional de Medicina i Salut Estètica per tal de regular aquesta àrea i evitar l’intrusisme i la mala praxi. 

11

Actualitat col·legial

Propostes per garantir un accés just i equitatiu al grau de Medicina L’actual sistema de districte únic facilita que el 40 % dels alumnes a les facultats d’universitats públiques catalanes provinguin d’altres comunitats autònomes.

Un cop acabada la formació, la majoria retornen al seu lloc d’origen

E

n els darrers anys, les facultats catalanes de Medicina han registrat un percentatge creixent d’estudiants procedents d’altres comunitats autònomes, els quals arriben a representar fins al 40 % de les matriculacions de primer any, segons dades del curs 2024-2025 del departament d’Universitats i Recerca. En els casos de la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Lleida, aquests percentatges assoleixen el 70 %. Aquesta tendència és conseqüència del sistema de districte universitari únic, que s’aplica a tot l’Estat, malgrat que tant el currículum al Batxillerat, com l’examen de selectivitat i els criteris de correcció són diferents a cada comunitat autònoma. L’oferta de places de grau de Medicina a les universitats catalanes va ser de 1.333 el curs 2024-25 (1.103 públiques i 230 privades) per a més de 5.000 sol· licituds.

El debat sobre l’accés al grau de Medicina ha estat especialment viu els darrers mesos, tant a fòrums professionals i de l’àmbit sanitari, com als mitjans de comunicació. Tal com ha manifestat la presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, en diferents ocasions, “tot i que hi ha estudiants que decideixen quedar-se a Catalunya, la immensa majoria dels alumnes que provenen d’altres comunitats marxen quan acaben la formació, amb la idea de tornar a prop dels seus llocs d’origen”, ja sigui per motius d’arrelament o per l’elevat cost de vida -especialment de l’habitatge- que troben a Catalunya. En un context de manca de metges especialistes i, tenint en compte que les places de formació són un element clau per a la planificació, Bisbe ha insistit en la importància de garantir l’equitat d’accés als estudis i d’assegurar que el màxim nombre d’alumnes de batxillerat arrelats a Catalunya, amb vocació i bons expedients, puguin accedir,

en igualtat de condicions, a les places de Medicina de les facultats catalanes, ja que són els estudiants que, amb més probabilitat, voldran quedar-se a exercir aquí la medicina.

Algunes dades indiquen que el sistema de districte únic estaria penalitzant els alumnes catalans quan es tracta d’optar a graus amb una elevada nota de tall, com Medicina. Segons xifres del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, els alumnes catalans presenten una proporció significativament inferior d’excel· lents a les seves notes d’accés als estudis de grau en comparació amb la majoria de comunitats autònomes (alguns exemples de percentatge d’excel· lents l’any 2024 són: Múrcia, 20 % d’excel· lents; Extremadura, 17 %; Astúries 17 %; Andalusia 15,6 %; Madrid, 14,2 %... fins a les dues comunitats a la cua, que són Catalunya, amb un 7,1 % i les Illes Balears, amb un 6,4 %).

Evolució de les altes col·legials segons lloc de naixement dels nous col·legiats, 2020-2024 70 % 60 % 50 % 40 %

42,2 % 34,2 %

30 % 20 %

23,6 %

2.500 2.000 1.500

29,5 % 23,2 %

29,4 %

16,9 %

24,9%

24,4 %

16,5 %

16 %

1.969

2.017

2.193

2.344

2.282

2020

2021

2022

2023

2024

Total d’altes

12

59,7 %

47,3 %

10 % 0%

58,7 %

53,8 %

Catalunya

Resta d’Espanya

Estranger

1.000 500 0

Font: Col· legi de Metges de Barcelona.

Actualitat col·legial

El problema rau en què, tal com va exposar la presidenta del CoMB a l’Assemblea de Compromissaris de l’octubre passat i en intervencions recents, s’estan comparant qualificacions d’alumnes que, en realitat, no han seguit ni el mateix programa formatiu ni s’han sotmès a les mateixes avaluacions. D’altra banda, els alumnes catalans tenen algunes exigències específiques durant el Batxillerat, com el treball de recerca o dues assignatures de llengües oficials.

Modificar el districte universitari únic o bé establir percentatges màxims d’alumnes d’altres comunitats als graus amb més demanda no són, ara mateix, opci-

ons viables, ja que no compten amb prou suport polític ni al Congrés ni al Parlament. Per intentar revertir el greuge que afecta, en aquest cas, els alumnes que han fet el Batxillerat a Catalunya que volen cursar Medicina, el Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) planteja una opció alternativa sorgida de l’encàrrec que va fer als doctors en Matemàtiques Xavier Fernández-Real i Xavier Ros-Oton.

Els dos experts han proposat un sistema basat en una classificació dels alumnes per percentils dins de cada comunitat abans de fer la comparació entre alumnes a escala estatal. Aquest sis-

Percentatge d’excel·lents en les notes d’accés al grau de Medicina en convocatòria ordinària Múrcia Extremadura Astúries Castella - la Manxa Canàries Andalusia Cantàbria Castella i Lleó Madrid TOTAL La Rioja Galícia Aragó Navarra País Basc Comunitat Valenciana Catalunya UNED Illes Balears

7,1 6,7 6,4

17 15,7 15,6 15,6 15,3 15,2 14,2 12,8 11,4 11,1 10,7 10,3 10,3 9,8

20 19,6

Els matemàtics Xavier Fernández-Real i Xavier Ros-Oton parteixen de la base que, des d’una perspectiva estadística, les capacitats i intel· ligència dels alumnes estan distribuïdes de manera similar a tot l’Estat. Per tant, el que realment importa és la posició de cada estudiant dins del grup que ha seguit el mateix currículum i s’ha sotmès a la mateixa avaluació, per tant, dins del grup de la seva comunitat autònoma.

El vicepresident del Col· legi de Metges de Barcelona, Jaume Sellarès, aclareix que aquesta és només una de les possibles vies. “El que volem deixar clar és que hi ha possibilitats tècniques de fer el sistema més equitatiu i garantir la igualtat d’oportunitats” i que l’essencial és “prendre consciència que, ara mateix, alguna cosa no estem fent bé i actuar”, afirma.

Proporció d’estudiants de fora de Catalunya que es matriculen a Medicina.

Any 2024 Universitat de Lleida

Universitat Rovira i Virgili

70 % 67 %

Universitat Autònoma de Barcelona

39 % Universitat Pompeu Fabra

26 % Universitat de Girona

24,5 % Universitat de Barcelona

16 %

Font: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

UNA PROPOSTA BASADA EN PERCENTILS

tema eliminaria el biaix generat per les diferències pel que fa al nivell de dificultat dels exàmens i als criteris de correcció. Seria un sistema transparent que assegura la igualtat d’oportunitats.

Font: Departament de Recerca i Universitats.

El sistema proposat deixa d’ordenar els alumnes de tot l’Estat per la nota bruta i ho fa segons percentils. Els alumnes s’ordenen per nota a cada comunitat i el percentil és una xifra que s’obté dividint la posició en què ha quedat l’alumne a la seva comunitat entre el nombre total d’alumnes de la llista i multiplicant el resultat per 100. Per exemple, si l’estudiant E1 de la comunitat A té una nota de 13,786 que li fa quedar en la posició 43 entre els 20.000 estudiants presentats a l’examen en aquesta comunitat, el seu percentil serà 0,215. Per la seva banda, si

l’estudiant E2 de la comunitat B, amb una nota de 13,823, ha quedat a la posició 17 de la seva comunitat, on hi ha 5.000 estudiants presentats, el seu percentil serà 0,34.

En aquest cas, malgrat que l’estudiant E2 va treure una nota lleugerament superior a la que va treure E1, un cop comparats cadascú amb els estudiants de les seves comunitats respectives, E1 estaria situat per davant d’E2 en una classificació per percentils de tots els alumnes de l’Estat. 

13

Converses

Tutoria MIR: reflexions al voltant d’un model de formació i acompanyament

E

ls tutors MIR són els especialistes que s’encarreguen de planificar, col· laborar i supervisar l’aprenen-

tatge dels metges residents durant el seu període de formació especialitzada.

La tasca de tutoria MIR pivota sobre la figura cabdal del tutor de residents, que no és només un docent, sinó també, i sobretot, un referent. La revista COMB ha convidat a compartir les seves experiències i reflexions dues tutores MIR, la pediatra del l’Hospital de Terrassa – Consorci Sanitari de Terrassa Emma Barrera i la cirurgiana general de l’Hos-

pital Moisès Broggi – Consorci Sanitari Integral (CSI) Verónica González. Modera la conversa la cap d’estudis del CSI i membre de la Junta de Govern del Collegi de Metges de Barcelona, Gemma Férriz.

GEMMA FÉRRIZ (GF) – Quin balanç global

feu del sistema MIR?

14

EMMA BARRERA (EB) – El sistema MIR pot tenir les seves coses, però és un sistema just per poder accedir a una especialitat. Pel que fa al pla formatiu i els cursos transversals, ha anat evolucionant a millor. Crec que funciona i que els residents reben una bona formació.

Hi estic d’acord. A més, penso que és un sistema en el qual les rotacions estan molt establertes i que això dona confiança i seguretat.

VERÓNICA GONZÁLEZ (VG) –

GF – És un sistema garantista, perquè intenta homogeneïtzar la formació amb uns estàndards de qualitat. Els comitès avaluadors ens reunim un cop l’any i hem de decidir si una persona passa de curs o no. Aquesta avaluació és molt important, no és un mer tràmit.

VG – Ens reunim un cop l’any, però l’avaluació és un procés continuat. Hem de buscar el feedback continu amb els col-

Vegeu vídeo complet:

laboradors docents i amb el resident en aquelles àrees en què està rotant, de manera que si fas un tall als tres o als sis mesos, has de poder avaluar el teu resident.

EB – Cal afrontar l’avaluació com una va-

loració formativa, no tan enfocada al número final. Caldria habituar-se a avaluar a meitat de camí, per veure com va el resident, quins són els seus punts forts i quins punts de millora té. El treball previ d’avaluació és essencial i evita sorpreses. I, si en algun moment algun resident presenta una dificultat, sempre se li pot fer un avís a temps, intentar reconduir la situació i acompanyar-lo.

GF – Creieu que els residents són cons-

cients de la importància que té aquesta avaluació?

VG – Crec que sí. De fet, jo en capto els nervis i la tensió de l’avaluació final.

Converses

“El tutor acompanya i ajuda, però tots fem docència i tots influïm en els A mesura que canvia la societat, les noves generacions són diferents. residents. Hi ha tot Com creieu que s’ha d’adaptar la tutoria als joves professionals?

Hem de deixar-los volar. Abans el un currículum ocult tutor era una imatge molt més llunyana Els residents han canviat, com tota i el resident estava exposat sol a moltes que es transmet a la la joventut. En general, volen aprofitar situacions. Avui dia, potser ens passem més el seu temps lliure, no treballar de voler acompanyar-los en excés. cafeteria o en una més del que toca. És un canvi generaci- Aquest tema ja ve dels pares i de l’esco- xerrada a l’ascensor” onal. Pel que fa a la metodologia MIR,

EB – També és interessant que aprenguin i creixin sense sentir-se avaluats intensament, que no sentin només que hi ha una data d’examen, sinó que és un procés continu.

GF –

aquesta nova generació hem de donar-los una mica d’autonomia, perquè és així com s’adonen de les seves debilitats. Si ets un R3 i, de sobte, has de tenir autonomia, però notes que tens mancances, tu mateix demanaràs fer més “hores de vol”. Aquí els tutors tenim un paper bonic a desenvolupar.

EB –

EB –

molts centres, com el meu, han potenciat des de fa uns anys els jocs, la simulació, el fet d’aprendre amb coses divertides. Aquestes iniciatives són molt ben rebudes pels residents. S’ha de treballar perquè l’aprenentatge continuï en aquesta nova àrea, però sense oblidar la part assistencial i l’aprenentatge en directe, que és crucial.

la. Acompanyar està bé, però sobreprotegir, no. Si flaquegen en alguna cosa, els ho hem de fer veure.

Emma Barrera

VG – Els residents necessiten referents que els transmetin passió i il· lusió, perquè si els adjunts transmeten desànim, això es contagia. Els docents hem de contagiar entusiasme pel que fem.

“Els residents necessiten referents I no cal oblidar que el tutor acom- que els transmetin Aquest canvi generacional té coses panya i ajuda, però tots fem docència, passió i il·lusió, molt positives. Des que soc tutora, els tots influïm en els residents. Hi ha un residents m’han fet veure les coses currículum ocult que es transmet, no perquè, si els adjunts d’una manera diferent. És com si et can- només en una sessió clínica, sinó també viessis les ulleres. Jo vaig viure una resi- en una xerrada a l’ascensor o a la cafe- transmeten desànim, dència de cirurgia molt diferent a l’ac- teria, quan parles de com t’ha anat una això es contagia” tual, però, sincerament, portar 24 hores guàrdia o quan mostres preocupació EB –

VG –

sense dormir i anar a un quiròfan potser no era la millor manera d’aprendre. A

pel pacient anant a veure un resultat que no tenies. Això és el que aprenen.

Verónica González

15

Converses

“Intento sempre fer saber als residents que tota l’organització treballa per la seva formació.

No hi ha res més important per a un professional que sentir-se part d’un projecte” Gemma Férriz

GF – En la relació tutor-resident els en-

senyem una especialitat, però també els valors del professionalisme. És una mentoria, un acompanyament. Com veieu vosaltres aquesta relació?

VG – Jo encara me’n recordo del meu tu-

tor i me’n recordaré tota la vida. És una figura molt important, que aporta confiança i feedback continu. El tutor ha de ser 24 hores, 7 dies, 365 dies. A mi em costa molt fer les tutories amb una taula i dues cadires. Crec més en les tutories del dia a dia, de “truca’m quan ho necessitis”. Ser tutor és acompanyar. I no només acompanya el tutor, com dèiem.

EB – El vincle és molt fort. Tant amb els resi-

dents amb qui has tingut feeling des del principi com amb aquells amb els quals has tingut dificultats que després has pogut solucionar. Ser tutor és un privilegi.

16

GF – Però també dona feina... Què us suposa en el dia a dia?

VG – Hi ha una feina que és burocràtica i que la patim tots. És la part que menys agrada. L’altra és molt gratificant. És un al· licient. Sense dubte, el que més m’agrada de la meva feina són els pacients i els residents.

EB – La feina de tutor és l’acompanya-

ment, la mediació, veure punts forts i punts de millora... Tot això forma part de la teva tasca professional. La part burocràtica es fa pesada, però ara hi ha plataformes noves que agilitzen moltes coses. Molts hospitals ja tenen present que la docència és importantíssima.

GF – Creieu que les organitzacions sani-

tàries donen prou importància a la docència i a la figura del tutor?

EB – A la meva organització, sí. Hi ha ha-

gut un canvi cap a millor en aquest sentit.

VG – Jo diria que també, de manera ge-

neral. Però crec que tot el personal dels centres hauria de tenir més consciència de la docència. De vegades, el resident no està amb el tutor, sinó amb adjunts que estan de guàrdia, infermeres, camillers, etc. Tothom ensenya, però no tothom n’és conscient.

GF – Des del meu lloc com a cap d’estu-

dis, intento sempre fer saber als residents que tota l’organització treballa en aquest sentit, perquè no hi ha res més important per a un professional que sentir-se part d’un projecte. Crec que això també forma part de l’ADN dels professionals. 

La Junta informa

L’Assemblea de Compromissaris aprova el pressupost de 2026 ASSEMBLEA D’OCTUBRE

E

l darrer trimestre de l’any 2025 van tenir lloc les dues darreres sessions de l’Assemblea de Compromissaris, l’òrgan participatiu i de representació del CoMB. A les sessions, la presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, va exposar els seus informes de presidència i va destacar l’activitat col· legial dels darrers mesos. La secretària del CoMB, Sònia Miravet, també va participar als actes.

A les sessions, la doctora Bisbe va enumerar les principals jornades i activitats desenvolupades des de la celebració de l’anterior assemblea (que va tenir lloc al juny), tant pel Col· legi de Metges com per les diverses juntes comarcals.

Bisbe va destacar les reunions de treball que va mantenir els darrers mesos, juntament amb la resta de membres del Consell de Col· legis de Metges de Catalunya, amb diversos representants d’institucions del sector mèdic català i estatal. En aquestes trobades es van plantejar els reptes demogràfics de la professió mèdica i, molt especialment, les dificultats d’accés dels estudiants catalans a les facultats de Medicina de Catalunya (vegeu més informació a les pàgines 10 a 13). Del tram final de l’any, la presidenta del CoMB va destacar la celebració dels Premis a l’Excel· lència Professional i la roda de premsa de presentació de l’enquesta als professionals del sector de la medicina privada.

L’Assemblea de Compromissaris del 16 d’octubre va ratificar per unanimitat la proposta de membres de la Comissió de Deontologia del CoMB, l’organisme del Col· legi que té com a funció assessorar la Junta de Govern en les qüestions relatives a l’ètica mèdica i la deontologia professional. La proposta ratificada inclou com a nous membres els doctors Ferran Nonell, Anna Fàbregas, Gustavo Tolchinsky, Rafael Padrós i Noemí Gomez.

L’altre tema central d’aquesta assemblea va ser la presentació anual de resultats de l’exercici 2024 del Grup Med, el conjunt d’empreses del CoMB que ofereixen serveis especialitzats als professionals en l’àmbit personal i professional. El conseller delegat i director general del Grup Med, Albert Lluch, va fer balanç de l’activitat del Grup i va explicar que, amb 355 empleats i una xifra total de 97.775 clients, el Grup Med va fer una aportació directa al CoMB de més de 2,7 milions d’euros l’any 2024. Lluch va defensar l’exercici actiu i constant de transparència que suposa la presentació d’aquests comptes i va recordar que el Col· legi de Metges de Barcelona és propietari al 100 % del Grup Med i, per tant, hi comparteix els mateixos valors i missió.

ASSEMBLEA DE DESEMBRE A l’assemblea del dia 18 de desembre, el tresorer del CoMB, Jordi Aligué, va fer la presentació del pressupost col· legial i la previsió d’ingressos i despeses per a 2026, que els compromissaris van aprovar per unanimitat.

QUOTA COL·LEGIAL TRIMESTRAL PER AL 2026 La proposta de quota col· legial trimestral va quedar aprovada, amb una congelació dels imports del Programa de Protecció Social (PPS) de l’any anterior i un lleu increment, inferior a la inflació, de la quota col· legial:

Quota col·legial trimestral

• Quota col· legial ordinària: 76 € + quota PPS 23 € = 99 €.

• Quota col· legial de graduats recents de primer any: 19 € + quota PPS 23 € = 42 €.

• Quota col· legial de graduats recents de segon, tercer i quart any: 38 € + quota PPS 23 € = 61 €.

• Quota col· legial de graduats recents de cinquè any: 57 € + quota PPS 23 € = 80 €.

• Quota col· legial reduïda: 38 € + quota PPS 23 € = 61 €.

Bonificacions i exempcions de la quota col·legial

• Bonificació per a metges en situació de necessitat social.

• Exempció de quota: baixa per maternitat o paternitat, baixa superior a 90 dies, professionals que marxen a fer cooperació, aturats, jubilats i honorífics (metges amb més de 70 anys d’edat).

Quota d'entrada

• Quota d’entrada: 180 €.

• Quota reduïda d’entrada per a col· legiats amb menys de 2 anys des que s’han graduat: 90 €. 

17

Cooperació

Beques Dr. Bada: més de 30 anys d’ajuts a professionals compromesos amb la cooperació

L

a defensa de la protecció de la salut de les persones més vulnerables és consubstancial als valors de la professió mèdica. A Catalunya, hi ha, a més, una tradició històrica d’expertesa en aquest camp. Va ser l’any 1993 quan la Junta de Govern del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), presidida pel doctor Ramon Trias, va crear aquestes beques de suport a la formació en cooperació, impulsades amb l’entusiasme d’un grup de metges encapçalats pel doctor i cooperant José Luis Bada i la col· laboració de l’aleshores conseller de Sanitat i Seguretat Social, Xavier Trias. Avui, el CoMB continua compromès en la contribució a la millora de la salut global, la cooperació internacional i l’ajut humanitari i dona suport als metges que volen formar-se en aquests àmbits.

El naixement d’una línia de suport a la cooperació en el si del Col· legi no va ser pas fruit de la casualitat o la improvisació, sinó de la fecunda tradició de l’anomenada medicina tropical, àmbit en el qual destacava a Barcelona, en la segona meitat del segle xx, el doctor Bada. Nascut a Saragossa, va residir diversos anys a l’Àfrica Occidental, on va ser responsable mèdic d’hospitals a Ghana i Libèria. Després de formar-se a la prestigiosa Liverpool School of Tropical Medicine, Bada va arribar a Barcelona el 1971 i es va convertir en un referent per a la creació de l’aleshores anomenat Centre de Diagnòstic i Orientació Terapèutica Drassanes, depenent de la Ciutat Sanitària Vall d’Hebron. Aquest centre, anys després, i amb nova denominació, continua sent un referent en aquest àmbit a tot l’Estat.

Sense l’empenta del doctor Bada i de diversos membres de la Junta de Govern del CoMB, animats per la comunitat de companys dedicats a aquesta àrea de treball, no s’entendria l’impuls de la creació d’unes beques de cooperació, aleshores finançades al cinquanta per cent amb el Departament de Sanitat. És l’any 1993 quan se signa el conveni que dóna peu a la instauració dels ajuts que, des de l’any 1998, i amb motiu de la mort del doctor Bada, porten el seu nom com a record a la seva figura.

Al llarg de tots aquests anys, s’han destinat al voltant d’1,2 milions d’euros a donar suport a 448 metges i metgesses dedicats a la cooperació. En una primera etapa, fins al 2006, els ajuts es lliuraven a projectes presentats per diferents ONGD, que eren avaluats per una

2 Ethel Sequeira, amb alguns dels professionals que han rebut les Beques Dr. Bada 2025.

18

Cooperació

1 Raúl Incertis i Iñaki Alegria, a la jornada de cooperació.

comissió conjunta del Departament de Salut i el CoMB. Des del 2007, les Beques són finançades exclusivament pel CoMB i s’han orientat a ajudar en la formació en l’àmbit de la cooperació. La creació de la Secció Col· legial de Metges Cooperants, l’any 2009, el primer president de la qual va ser el doctor Xavier de las Cuevas, va reforçar el compromís de la institució i dels seus membres amb la cooperació. Des d’aleshores, la Secció, avui presidida pel doctor Iñaki Alegria, també està directament implicada en la comissió avaluadora de les Beques Bada, en la definició anual de les seves bases i en l’organització de la Jornada Anual de Cooperació, durant la qual es lliuren els ajuts alhora que s’organitza una conferència o taula rodona sobre algun tema d’actualitat. El finançament de les Beques està previst en el pressupost ordinari del CoMB i, a més, s’ha nodrit també d’iniciatives solidàries, com les diverses edicions, en anys passats, del Mediconcert, impulsat per la doctora Elvira Bisbe, actual presidenta del CoMB.

Elvira Bisbe va inaugurar la Jornada, dedicada a l’exercici de la medicina en zones de conflicte, i va destacar que l’obligació del metge sempre és amb el pacient: “Hem de curar quan es pot, alleugerir sovint i acompanyar sempre i, en zones de conflicte, aquesta màxima pren tot el sentit”. Iñaki Alegria va presentar el ponent principal de la jornada, el doctor Raúl Incertis, metge d’Urgències i Anestesiòleg dels Equips Mèdics d’Emergències de l’OMS a Gaza (1). Incertis va pronunciar una conferència titulada “Exercir la medicina en zones de conflicte: Gaza”, en la qual va explicar la seva experiència com a metge voluntari a la Franja de Gaza. Un cop finalitzada la conferència, la vicepresidenta de la Secció de Metges Cooperants, Ethel Sequeira, i la coordinadora del Màster en Salut Internacional i Cooperació i de la Unitat de Salut Internacional i Malalties Transmissibles Drassanes-Vall d’Hebron, Núria Serre, van procedir al lliurament de les Beques Dr. Bada 2025 (2).

JORNADA DE COOPERACIÓ 2025

En aquesta convocatòria es van presentar onze sol· licituds, sis de les quals eren sol· licituds de màsters relacionats amb la salut internacional i una setena per estudiar l’especialitat d’Oftalmologia a la Universitat de Lomé (Togo). També es van presentar quatre sol· licituds per fer estades formatives; dues d’elles a un hospital i a un centre de salut rural

Enguany, la Secció de Metges Cooperants va organitzar la Jornada de Cooperació per fer el lliurament de la 32a Convocatòria de les Beques “Dr. José Luis Bada”. L’acte va tenir lloc el passat 24 de novembre a l’edifici col· legial.

Els metges becats enguany són: • Marta Aymerich i Martínez • Gerytza Chagas de Alcántara • Barkembaye Eric Le Golyo • Carolina Giménez Contreras • Alba Martínez Rubiella • Macarena Pallarés Alameda • Teresa Reimat Corbella • Elisa Riera González • Juma Riffat Khalfan • Agustín Francisco Rossetti • María Sánchez García

de Kènia; una altra com a docent a un hospital d’Angola, i l’última, a la Unitat de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia d’un hospital de Barcelona. En total, el CoMB va lliurar onze beques amb una dotació econòmica de 32.494 €. 

19

Juntes comarcals ALT PENEDÈS 7 de novembre. Acte de la Professió Mèdica al Celler de la Fassina de Can Guineu, a Sant Sadurní d’Anoia. Intervencions: la meteoròloga de RAC1, Mònica Usart; la presidenta de la Junta Comarcal de l’Alt Penedès, Mariona Monera; la membre de la Junta de Govern del CoMB, Beatriu Bilbeny, i l’alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Pere Vernet.

Professionals guardonats: Abdelilah Assialioui (1) i Lourdes Hernández, del Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf.

ons: la presidenta de la Junta Comarcal del Bages, Encarna Sánchez; el tresorer del CoMB, Jordi Aligué; el gerent de la Regió Sanitària Catalunya Central i director dels Serveis de Salut a la regió, Toni Sánchez; el primer tinent d’alcalde de Manresa i regidor de Salut, Anjo Valentí, i el periodista i escriptor Genís Sinca. Professionals guardonats: la metgessa de família Mercedes de la Cruz, del CAP de Súria de l’ICS; la resident de Cirurgia Meritxell Font, de la Fundació ALTHAIA, i el metge especialista en Medicina Interna Rafel Pérez (3).

Iniesta, Laura Peña, Isabel Antorrena, Eduardo Armada, José Ruiz i Jose Luis López-Sendón, i Hanny Zamira, del CSAPG, i l’equip format per Aida Valverde, Carlos Pérez i Oscar Macho (4).

OSONA

17 d’octubre. Acte de la Professió Mèdica – Vigília de Sant Lluc al restaurant Torre Busquet de Manresa. Intervenci-

12 de novembre. Acte de la Professió Mèdica a l’Espai Neàpolis de Vilanova i la Geltrú. Intervencions: l’escriptora Laia Perearnau; el president de la Junta Comarcal del Garraf, Josep Maria Benet, i la vicepresidenta de la Junta de Govern del CoMB, Mireia Puig. Professionals guardonats: Maite Turpin, de l’Equip Pediàtric Territorial d’Atenció Primària Garraf, i l’equip format per Anna Gatell, Núria Batlle, Samara Tineo i Cinta Valldeperez; Laura Rodríguez, de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, i l’equip format per Juan Rey, Juan Caro, Esteban López, Sandra Rosillo, Óscar González, Jaime Fernandez de Bobadilla, Angel

26 de setembre. Acte de la Professió Mèdica – Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià al paranimf de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, a Vic. Intervencions: l’alcalde de Vic, Albert Castells; la presidenta de la Junta Comarcal d’Osona del CoMB, Anna Ribas; la vicepresidenta de la Junta Comarcal d’Osona, Ana Albó; l’escriptor i periodista Xavier Bosch, i la vicepresidenta de la Junta de Govern del CoMB, Mireia Puig. Professionals guardonats: Marta Szymanski (5), de l’EAP Roda de Ter de l’ICS, i l’equip format per Antonio Nieto, Lourdes Quetglas, Anna Ricart, Judit Tort i Laia Vilalta; els traumatòlegs d’ASEPEYO Vic Raquel Villegas i Bedouan Jarrous; l’oncòloga del CHV Marta Parera i l’equip format per David Compte, Gemma Basagana, Emilia Gabriela, Mauricio Alejandro, Silvia Grinó, Arturo Ominetti, Emma Puigoriol, José Luis Molinero, Daniel Badia i Nadia Espejo; l’estudiant Celia Manzanares, tutoritzada per Anna Ar-

1

3

4

2

5

GARRAF

ANOIA 17 d’octubre. 18a Nit de la Professió a l’Hotel Robert de La Pobla de Claramunt. Lliurament de la beca i el premi Nit de la Professió 2025. Professionals guardonats: César Alejandro, Yulit Yoanna Mejía i Isabel Prado. Reconeixement als residents que inicien i als professionals que acaben l’exercici de la professió (2).

BAGES

20

Juntes comarcals

nau; la resident de segon any de Pediatria al CHV Paula Bonmatí i l’equip format per Alonso González, Meritxell Torrabias, Tania Cosp, Vladimir Lancel, Guillermo Segarra, Maria Viñolas i Montserrat Ruiz; la resident de tercer any de Geriatria al CHV Martha Lucia Marín i l’equip format per Mercedes Lucana, Rosa Maria Torres i Maricelis Cruz, i els doctors Felix Jorge Morel, Maricelis Cruz i Matilde Barneto.

VALLÈS OCCIDENTAL 9 d’octubre. Sessió inaugural del 60è curs acadèmic (2025-2026) a la seu de la Filial del Vallès Occidental de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (ACMCB), a Sabadell. Intervencions: el president de la Filial de l’ACMCB del Vallès Occidental, Santiago Pérez; el president de la Junta Comarcal del Vallès Occidental del CoMB, Jordi Esquirol, i el director de la Fundació Galatea, Toni Calvo.

27 de novembre. Acte de la Professió Mèdica a la Facultat de Medicina de la UAB, a Bellaterra. Intervencions: Jordi Esquirol i el vocal de la Junta de Govern del CoMB, Antoni Trilla. Professionals guardonats: Laura Gisbert (6), de Mútua Terrassa, i l’equip format per Beatriz Dietl, Mariona Xercavins, Aina Mateu, María López, Ana Martínez, Lucía Boix-Palop i Esther Calbo.

UNITAT DE PARTICIPACIÓ Davant d’algunes necessitats que els col· legiats traslladen al Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), la Junta de Govern ha considerat necessari apropar els serveis col· legials als centres de treball dels professionals amb l’objectiu de donar resposta a aquestes inquietuds. Per aquest motiu, s’ha dissenyat una oferta formativa, amb temes d’interès per als professionals.

Les sessions són d’una hora de durada i s’ofereixen gratuïtament a càrrec de tècnics del col· legi experts en la matèria que es desplacen als centres de treball per impartir-la als professionals de l’equip. La Unitat de Participació del CoMB també ofereix sessions sobre temes d’actualitat, ja siguin d’àmbit cultural o relacionats amb aspectes mèdics, normalment vinculats a Documents de Posició i publicacions impulsats per la Junta de Govern. Aquestes sessions s’adrecen als col· legiats, però poden ser interessants per a persones vinculades al sistema educatiu, pares d’adolescents, joves, etc.

Algunes de les sessions i tallers que hem posat recentment a la vostra disposició són: “Com actuar davant agressions dels pacients a professionals sanitaris”, al CAP Sant Genís de Rubí; “Assertivitat i gestió de conflictes en l’entorn sanitari”, coorganitzat per la Xarxa de Lideratge Mèdic a la seu del CoMB; “Donació o successió. La importància de fer un bon testament”, a la seu del CoMB (8); “Els canvis hormonals relacionats amb l’envelliment, menopausa i andropausa”, al Casino de Manresa, o “El Programa de Protecció Social del CoMB”, a l’Hospital Universitari Parc Taulí.

Si esteu interessats a organitzar una sessió per als professionals del vostre centre de treball, contacteu amb participacio@comb.cat .

VALLÈS ORIENTAL 18 de setembre. Acte de la Professió Mèdica a la Sala Francesc Tarafa de Granollers. Intervencions: la presidenta de la Junta Comarcal del Vallès Oriental del CoMB, Elisabet Deig; el vocal de la Junta de Govern del CoMB, Francesc Bas-Cutrina, i l’escriptora Laia Perearnau. Professionals guardonats: la metgessa de família Carme Saperas (7) i l’equip format per Yolanda Andújar i Isabel Blanco, del CAP Plana Lledó de Mollet del Vallès, i la metgessa especialista en radiologia Deysy Bárbara García, de l’Hospital General de Granollers. 

6

7

8

21

Seccions col·legials Aquesta edició compta amb la col· laboració de les seccions col· legials: Metges d’Estètica

Metges amb Formació Extracomunitària

Mercè Campoy,

Ana G. Angulo,

Medicina Pericial, Avaluadora i d’Assegurances

Metges Psiquiatres

Gabriel Martí,

Josep Moya,

presidenta

president

president

Xarxes i comunicació

Benvinguda al CoMB

Formació sobre IA

A les xarxes, sovint sembla que tot és vàlid per un like o per tenir milers de seguidors, però hem de partir del principi que la Medicina Estètica és ètica, seriosa i científica i, per aquest motiu, la comunicació cap als nostres pacients ha de ser útil i veraç. Les xarxes ens poden ajudar com a altaveu, però no som influencers. El que hem de ser és influents amb informació veraç i directa.

Hem pres part en la 4a edició de l’acte de Benvinguda al CoMB, celebrat el passat 1 d’octubre, un acte d’acollida adreçat a tots els companys recentment col· legiats on es comparteixen informacions d’interès. Hi vam donar a conèixer l’activitat duta a terme per la Secció i les reunions de la Junta de Govern amb el Departament de Salut i el Ministeri de Sanitat.

La Junta Directiva ha organitzat una formació sobre Intel· ligència Artificial (IA), adreçada als membres de la Secció i dissenyada conjuntament per l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) i Medidedalia, amb l’objectiu de donar a conèixer conceptes i eines pràctiques que es puguin aplicar en la nostra pràctica professional, ja sigui a nivell assistencial, en la presa de decisions o en la gestió, focalitzant-se en les aplicacions pràctiques en l’anàlisi de casos, la redacció d’informes i la gestió de grans volums d’informació.

Una especialitat essencial

responsable de xarxes socials

Metges de Tractaments Complementaris

Metges de Sexologia Mèdica

Isabel Giralt,

Manel Honrado,

presidenta

president

Jornades formatives

Virus del papil·loma

El març de 2025 es va celebrar al CoMB una jornada dedicada a l’ús dels tractaments complementaris en els processos oncològics. Per al 21 de febrer de 2026, estem preparant una nova jornada, que tractarà sobre la salut de la dona des de la perspectiva de les teràpies complementàries. Creiem fermament que les teràpies complementàries poden aportar un valor significatiu als tractaments convencionals.

La infecció pel virus del papil· loma humà és una malaltia de transmissió sexual que no sabem quan es contrau, sense tractament, amb una vacuna que no cobreix tots el serotips i amb implicacions de les parelles sexuals. Aquesta realitat es combina amb vergonya i dubtes.

Cal actuar per tal que els pacients estiguin més ben informats i augmenti la seva autoestima i la confiança en la relació metge-pacient.

22

L’adopció creixent de tecnologies avançades està transformant la manera com ens relacionem amb el món, com analitzem la informació i com prenem decisions. En aquest context, és essencial que els professionals pericials adquirim coneixements sòlids sobre el funcionament i les aplicacions de la IA, per utilitzar-la de manera crítica, segura i responsable.

L’interès central de la Secció és posar en relleu la importància de la psiquiatria com a especialitat mèdica essencial en l’abordatge integral de la salut. En un moment en què els trastorns de salut mental tenen una incidència creixent en totes les franges d’edat, és imprescindible reivindicar el paper del psiquiatre com a agent clau dins del sistema sanitari. Alhora, cal reconèixer les dificultats específiques que afronta la professió: l’estigma persistent, la càrrega emocional del treball i la necessitat d’una formació contínua que combini ciència, humanisme i capacitat comunicativa.

La Secció de Psiquiatres treballa amb el compromís de continuar avançant en el reconeixement i la millora de les condicions de l’exercici professional, tot vetllant per una atenció de qualitat a les persones amb trastorns mentals.

Seccions col·legials

Metges MIR i Metges Joves

Medicina del Treball

Metges de Sinologia i Patologia Mamària

Marc Albiol,

Helena Basart,

Lidia Blay,

secretari

presidenta

presidenta

Metges d’Acció Climàtica i Salut Planetària Carla Oliva,

presidenta

Esdeveniments Enquesta clau de la Secció

Recerca i formació

Jornades i tallers

En els darrers anys hem consolidat tres grans esdeveniments clau que marquen moments importants en la trajectòria mèdica: les Jornades d’Orientació abans de triar plaça MIR, les Jornades de Benvinguda als nous collegiats MIR i, més recentment, una Jornada d’Orientació PostMIR. Aquests espais tenen un gran valor comunitari i informatiu, i ens enorgulleix dir que ja formen part del calendari estable del CoMB. També estem teixint relacions i hem fet un pas més en la nostra voluntat de generar aliances i espais de debat estratègic participant activament a la iniciativa CAIROS Jove, un espai de consulta i reflexió de diferents veus joves per repensar conjuntament el futur del sistema de salut.

A la Secció Col· legial i la Societat Catalana de Sinologia i Patologia de mama continuem amb el compromís en la innovació, la recerca i la formació continuada. Hi destaquem la segona edició del concurs “Presenta el teu projecte en 5 minuts”, del curs de robòtica i sinologia. En aquesta nova edició, s’ha acordat ampliar a deu el nombre de projectes finalistes i es permetrà també la presentació de projectes ja proposats en la convocatòria anterior. Es donarà especial rellevància a la multicentricitat, la participació d’hospitals comarcals i la multidisciplinarietat dels equips.

La Secció ha participat a les següents iniciatives:

Tot plegat és només el començament, tenim molts projectes en ment per a aquest nou any amb l’objectiu de seguir generant espais de reflexió, suport, reivindicació i construcció col· lectiva. Us hi esperem amb els braços oberts!

Ramazzini va ser un metge italià (1633-1714) considerat el pare de la Medicina del Treball.

La seva obra va parlar de les malalties dels treballadors, de quins riscos s’identificaven i les mesures preventives com a base per a la prevenció de les malalties. En l’inici de la pandèmia, el paper de la Salut Laboral va agafar rellevància perquè l’entorn empresarial pogués continuar funcionant el millor possible en una situació de risc poblacional i d’incertesa. Uns anys després, és important que els professionals de l’especialitat continuem formant part d’aquest entorn, col· laborant amb les organitzacions i vetllant per la salut i el benestar físic i emocional de les persones treballadores. I, tal com ja deia Ramazzini, és necessari que el metge pregunti amb freqüència al malalt: quina és la seva ocupació?

A la Secció de Medicina del Treball som actualment poc més de 200 professionals, tot i que al CoMB consten inscrits entorn 900 metges amb aquesta especialitat. En unes setmanes rebreu una enquesta per conèixer les vostres preocupacions, necessitats i motivacions per al futur. Continuem animant els professionals que encara no formeu part de la Secció a sumar-vos-hi.

D’altra banda, el passat 20 d’octubre, el CoMB va acollir la taula rodona “Les múltiples dimensions del càncer de mama: visió del psicooncòleg”, una sessió que va posar l’accent en la importància de l’atenció emocional i psicològica en l’abordatge integral de la malaltia. La jornada va ser molt ben valorada pels assistents, que van posar de manifest la necessitat de continuar generant espais per reflexionar i donar visibilitat a les dimensions més humanes de la medicina, especialment en contextos d’alta càrrega emocional com el del càncer.

• Taller organitzat per l’OECD (Organisation for Economic Co-operation and Development) amb l’objectiu de construir una narrativa comuna basada en la salut que permeti accelerar la mobilitat sostenible en l’entorn urbà de Barcelona.

• Planetary Health Annual, celebrat a Rotterdam el passat mes d’octubre.

• Ens hem adherit a la candidatura perquè Barcelona aculli el Secretariat Europeu de la Planetary Health Alliance (PHA Europe), proposta que ha estat acceptada.

• Hem col· laborat en l’organització a Manresa de la jornada “Ciutat, salut i clima”.

Us informem també que hem fet públiques les bases de la segona edició dels Premis a les millors pràctiques d’Acció Climàtica i Salut Planetària en l’entorn sanitari, convocats pel CCMC. Us animem a presentar els vostres projectes. 

23

El CoMB als mitjans Article “La IA no pot substituir el metge” El diari Ara va publicar, el 6 de desembre, la tribuna d’opinió “La IA no pot substituir el metge”, escrita per la presidenta del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), Elvira Bisbe (1). A l’article, la doctora Bisbe exposa que la intel· ligència artificial (IA) “ajuda a analitzar imatges amb gran precisió, a gestionar i analitzar grans volums de dades amb agilitat i a avançar més ràpidament en la recerca. És una eina poderosa que ja forma part del nostre present i que també marcarà el futur de l’atenció sanitària. [...] Però el que és essencial —cuidar, acompanyar i decidir amb i per a les persones— continua sent patrimoni humà insubstituïble.”

Premis a l’Excel·lència Professional El CoMB va reconèixer 51 metges i metgesses i quatre equips assistencials de les comarques de Barcelona amb els Premis a l’Excel· lència Professional 2025, en un acte que premia la trajectòria d’aquests professionals, basada en el compromís, la integritat i l’excel· lència, i que va tenir lloc l’1 de desembre a Barcelona (2 i 3).

La IA no pot substituir el metge

L

a intel·ligència artificial (IA) està transformant la medicina a una velocitat impensable fa només uns anys. Ens ajuda a analitzar imatges amb gran precisió, a gestionar i analitzar grans volums de dades amb agilitat i a avançar més ràpidament en la recerca. És una eina poderosa que ja forma part del nostre present i que també marcarà el futur de l’atenció sanitària.

Però les dades no ho són tot.

Els pacients sovint presenten símptomes atípics, comorbiditats o factors socials que requereixen interpretació clínica. La incertesa forma part de la medicina i el context en què es produeix una malaltia és complex i dinàmic.

Aquest espai, on cal discerniment i capacitat de judici, continua sent exclusiu de la mirada humana d’un metge.

A més, els models d’IA poden incorporar biaixos si s’han entrenat amb dades no representatives, i això pot conduir a recomanacions errònies. La supervisió contí-

professional. Cap sistenua i el criteri d’un proma automàtic pot assufessional expert són mir-la. imprescindibles: la tecLa IA pot detectar nologia pot suggerir, amb gran precisió una però no pot assumir deanomalia en un escàcisions que tenen conner, però només un seqüències reals sobre metge pot discernir què la salut i la vida de les significa i què pot impersones.

ELVIRA BISBE La IA no pot substiplicar per a aquella pertuir el metge. La medisona concreta, en el seu PRESIDENTA DEL COL·LEGI cina no és només recomoment de vida i amb DE METGES DE BARCELONA (COMB) nèixer patrons en imatels seus valors. La IA ges o dades, és una activitat propot calcular riscos, però tan sols fundament humana que integra un metge pot acompanyar en la Cuidar, informació, experiència i judici acompanyar decisió, explicar opcions, modular clínic. Exercir la medicina vol dir pors, transmetre un suport emoi decidir entendre la història de cada pacicional efectiu i donar sentit a la inamb ent, escoltar-lo, explorar-lo, capformació. La confiança, l’empatia tar signes, de vegades subtils, que i la comunicació no es programen. i per a les cap algoritme tindria en compte, Es construeixen i s’alimenten, persones, i situar-ho tot en el seu context viperquè són el cor de la relació continua tal, emocional i social. És prendre metge-pacient, l’espai on comendecisions que impliquen riscos, ça la cura. sent La relació metge-pacient és abresponsabilitats i valors. Requepatrimoni solutament imprescindible per reix respectar l’autonomia del pahumà guarir. De vegades, aquesta relacient, establir prioritats i pondeció, en si mateixa, ja suposa un rar responsabilitats humanes, ètiguariment. La IA està canviant la ques i legals. Aquesta responsabimanera com ens relacionem amb litat última és inherent al

els pacients, els quals sovint ja li han preguntat sobre els seus símptomes abans de consultar el metge. Els professionals hem d’estar preparats per a aquest canvi i aprendre noves maneres de treballar la confiança amb els pacients.

Això no resta valor a la IA, al contrari: la fa imprescindible i valuosíssima com a eina de suport.

La combinació de tecnologia avançada i judici clínic i expertesa humans és el que garanteix una medicina més precisa, més segura i més personalitzada.

El repte, doncs, no és contraposar metges i tecnologia, sinó posar la IA a l’abast dels professionals en el seu dia a dia i, sobretot, al servei dels pacients, de manera responsable, segura, ètica i útil. Perquè la medicina sempre ha progressat quan ha sumat coneixement científic i mirada humana.

La IA pot ajudar-nos molt. Però el que és essencial, cuidar, acompanyar i decidir amb i per a les persones, continua sent patrimoni humà insubstituïble.

Enquesta dels metges del sector de la medicina privada El Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) va presentar en roda de premsa al novembre una nova enquesta sobre les opinions i percepcions dels metges que treballen al sector de la sanitat privada catalana al voltant de les condicions d’exercici, el nivell de satisfacció, les perspectives de futur i la valoració de la relació amb les companyies asseguradores per a les quals treballen. Hi van intervenir Elvira Bisbe; el president de la Secció Col· legial de Metges d’Assegurança Lliure del CoMB, Pere Torner, i el secretari de la secció, Joan Carles Raiteri (4).

Demografia mèdica La planificació de les places de formació MIR; les dificultats d’accés al grau de Medicina, així com la proposta del CCMC per reformar aquest accés; la incorporació al sistema sanitari català de professionals procedents de països extracomunitaris, juntament amb les dificultats que aquests troben per homologar els seus títols d’especialista, i la jubilació dels metges que conformen el grup demogràfic del baby boom són alguns dels temes sobre demografia mèdica sobre els quals han parlat als mitjans de comunicació portaveus com Elvira Bisbe i el vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès (5 i 6).

Salut pública i malalties infeccioses Els membres de la Junta de Govern del CoMB Antoni Trilla i Robert Güerri van fer declaracions als mitjans, entre el setembre i el desembre, sobre temes relacionats amb la salut pública i preventiva i diverses malalties infeccioses com ara la grip, el xarampió, els virus respiratoris sincicials o la COVID-19, insistint especialment en la importància de la vacunació com a factor preventiu clau per protegir la població vulnerable (7 i 8).

D’altra banda, els brots de grip aviar i de pesta porcina africana que van afectar diverses zones de Catalunya al novembre va provocar que experts com el doctor Trilla fessin declaracions als mitjans avaluant els riscos per a la salut d’aquestes malalties qua afecten animals.

4 Telenotícies migdia TV3, 7 de desembre de 2025.

5 Telenotícies migdia TV3, 7 de setembre de 2025.

1

Ara, 6 de desembre de 2025.

El Col·legi de Metges premia l’excel·lència

Jaume Cosialls / COMB

Fotografia dels guardonats a l’auditori L’Illa

SALUT el Col·legi de metges de barcelona va guardonar ahir 51 metges i 4 equips assistencials amb els premis a l’excel·lència Professional, que concedeix des del 2004. La presidenta, elvira bisbe, va destacar el paper del metge davant l’auge de la IA i va advertir sobre la falta d’especialistes, “que pot comprometre l’equitat i la qualitat de l’atenció”. / Redacció

La Vanguardia, 2 de desembre de 2025.

24

2

3 Diari de Sabadell, 15 de novembre de 2025.

6 Tot es mou, TV3, 15 d’octubre de 2025.

El CoMB als mitjans

Avaluació de competències en Urgències

Juntes Comarcals

L’Hospital Universitari General de Catalunya, juntament amb el CoMB i la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències (SOCMUE), va impulsar al novembre una iniciativa pionera per avaluar les competències dels seus professionals d’Urgències. La vicepresidenta del CoMB i presidenta de la SOCMUE, Mireia Puig, va fer declaracions sobre aquest tema.

Salut dels professionals

Diversos actes de les juntes comarcals del Col· legi de Metges han aparegut en mitjans de comunicació d’àmbit local i regional entre el setembre i el desembre, com ara l’Acte de la Professió Mèdica de l’Alt Penedès a Sant Sadurní d’Anoia; l’Acte de la Professió Mèdica del Garraf a Vilanova i la Geltrú; la Vigília de Sant Lluc – Acte de la Professió Mèdica del Bages a Manresa; la Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià – Acte de la Professió Mèdica d’Osona a Vic, o l’Acte de la Professió Mèdica del Vallès Occidental a Bellaterra (10, 11 i 12).

L’activitat dels diversos programes i iniciatives de la Fundació Galatea per a la prevenció i la millora de la salut i el benestar emocional dels professionals de l’àmbit sanitari, especialment pel que fa a la salut mental dels estudiants de medicina, va aparèixer en diverses notícies publicades entre el juliol i el novembre. Antoni Calvo, director de la Fundació Galatea, va fer declaracions als mitjans (9).

9 Telenotícies cap de setmana vespre TV3, 27 de juliol de 2025.

10

7

8 Notícies 3catInfo, TV3, 29 de novembre de 2025.

El 9 Nou, 29 de setembre de 2025.

Arxiu particular

REGIÓ7

Premis per als sanitaris d’Osona Vic La junta comarcal d’Osona del Col·legi de Metges de Barcelona va organitzar divendres la 33a edició de l’Acte de la Professió Mèdica d’Osona, on es van lliurar els Premis Sanitat i la Beca d’investigació. Entre aquests s’hi van reconèixer treballs sobre l’activitat física dels adolescents, sobre demència o càncer de pulmó. L’escriptor i periodista Xavier Bosch va ser el conferenciant i va parlar de la relació entre metges i literatura.

Vigília de Sant Lluc

Els metges premien Meritxell Font, Mercedes de la Cruz i Rafel Pérez

EixDiari.cat, 11 de novembre de 2025.

Antena 3 Noticias 2, 10 de novembre de 2025.

Totes aquestes informacions han aparegut en televisions com TV3, TVE1, Betevé, Cuatro, La Sexta i Antena 3; ràdios com Catalunya Ràdio, Cadena SER, COPE Catalunya i Andorra, RAC1 i Ràdio 4; agències com Agència Catalana de Notícies, EFE i Europa Press; diaris com ABC, Ara, El Mundo, El País, El Periódico de Catalunya, El Punt Avui, La Razón, La Vanguardia i 20 minutos; publicacions sanitàries com DiarioMédico.com, ElDiaridelaSanitat.cat, Gaceta Médica, IMMédicoHospitalario.com, InfoSalus.com, ISanidad.com, MédicosyPacientes.com i RedacciónMédica.com; mitjans digitals com Beteve.cat, CatalunyaPress.cat, CrónicaGlobal.com, DiarioSigloXXI.com, Eldiario.es, ElMón.cat, ElMundo.es, ElNacional.cat, Expansión.com, GenteDigital. es, Informacion.es, NacióDigital.cat, RAC1.cat, RacóCatalà.cat, Social.cat i Vilaweb.cat, i publicacions d’abast regional, comarcal i local com Aquíberguedà. cat, Capgros.com, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, Eix Diari, El 9 Nou (edicions Osona i Ripollès i Vallès Oriental), El Ripollès Digital, Empordà.info, InfoAnoia.cat, LaCiutat.cat, La Mañana, LleidaDiari. cat, ManresaDiari.cat, MetròpoliAbierta. com, MónTerrassa, NacióManresa.cat, Regió 7, RTVVilafranca.cat, Segre, SomGranollers.cat, TarragonaRàdio.cat, TerrassaDigital.cat i TotSantCugat.cat, entre d’altres. 

Manresa

11

La Junta comarcal del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) va organitzar ahir una nova edició de l’Acte de la Professió Mèdica del Bages, la Vigília de Sant Lluc.

En aquesta ocasió, el Premi Vivències Mèdiques Dr. Pere Tarrés i Claret va ser per a Rafel Pérez Vidal, metge especialista en Medicina Interna amb especial dedicació per les malalties infeccioses, per tota una trajectòria dedicada als pacients i a la professió.

El Premi Bages de Ciències Mèdiques el va guanyar Mercedes de la Cruz Herrera, metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària del CAP de Súria de

El doctor Rafel Pérez Vidal adreçant-se a l’auditori

l’ICS per l’estudi sobre la utilització de la realitat virtual en la reducció del dolor després de l’administració de vacunes a infants .

La Beca Bages al Metge Jove va ser

per a Meritxell Font Prat, metgessa resident de Cirurgia a la Fundació Althaia, per un treball sobre la continència fecal dels pacients intervinguts de neoplàsia de recte. n

12

Regió 7, 18 d’octubre de 2025

25

Professió Convocatòria de la segona edició dels Premis a les millors pràctiques en Acció Climàtica i Salut Planetària Presenteu la vostra candidatura:

E

l Consell de Col· legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha obert la convocatòria per a la segona edició

dels Premis a les millors pràctiques en Acció Climàtica i Salut Planetària en l’entorn sanitari, que tenen l’objectiu de promoure la visibilitat dels projectes impulsats per professionals i centres sanitaris compromesos davant l’emergència climàtica, amb l’objectiu de liderar el camí cap a un futur més sostenible i just.

Els premis, de caràcter anual, es convoquen en les categories d’atenció primària, atenció hospitalària i altres àmbits assistencials (atenció intermèdia, salut mental, etc.). S’hi poden presentar candidatures fins a l’1 d’abril de 2026 a través del formulari que trobareu al codi QR d’aquesta pàgina.

Els projectes han de ser experiències aplicades dins l’àmbit sanitari català que reverteixin en la salut del planeta, fent front a l’impacte de la crisi climàtica en la salut i/o amb accions adreçades a reduir la petjada que genera el sistema sanitari.

Els professionals o equips promotors dels projectes guanyadors en cada categoria rebran un xec amb valor de 500 €, que haurà de destinar-se a la realització d’activitats que tinguin un impacte positiu i que reverteixin en la salut del planeta, un diploma i un segell acreditatiu per publicar a la web corporativa de l’entitat o àrea on s’ha desenvolupat el projecte.

La decisió del jurat es donarà a conèixer en el marc de la 4a jornada anual CoMBxClima que tindrà lloc el maig de 2026. 

Cobertura de Responsabilitat Professional per a l’any 2026

P

er al primer semestre del 2026 la prima per a la cobertura de Responsabilitat Civil Professional de la pòlissa col· lectiva només experimen-

tarà una actualització del 2,60 %, percentatge equivalent a l’Índex de Preus Al Consum (IPC) de Catalunya, garantint així que els col· legiats assegurats continuïn gaudint d’una protecció adequada sense increments excessius en les seves despeses. I això malgrat la previsió d’increment important de les indemnitzacions, com a conseqüència de les modificacions introduïdes per la Llei 5/2025, de 24 de juliol, que actualit-

26

za el sistema de valoració de danys personals per accidents de trànsit –l’anomenat Barem, introduït per la Llei 35/2015–, que és el que s’utilitza com a referència, per analogia, en les indemnitzacions per temes de praxi mèdica. És de remarcar que, tot i l’augment en el número d’assegurats, durant el 2025 s’ha mantingut l’estabilitat en el nombre de sinistres declarats. Les reclamacions extrajudicials continuen sent el tipus de reclamació més freqüent i representen el 76 % del total. El nombre de denúncies penals ha baixat fins al 7 % del total dels sinistres oberts i assoleixen així el per-

centatge més baix registrat en la història de la nostra pòlissa de Responsabilitat Civil Professional.

L’any 2026 serà particularment rellevant per a l’assegurament de la responsabilitat professional dels metges de Catalunya. La pòlissa actual, contractada amb Relyens per un període de quatre anys, venç el proper 30 de juny, amb opció de pròrroga anual. En cas de valorar una nova adjudicació com a millor alternativa, aquesta es durà a terme, com sempre, mitjançant un concurs públic, amb contractació conjunta i coordinada del CCMC amb el CatSalut. 

Premis a l’Excel·lència 2025: la nit de la celebració dels valors de la professió

E

n una nit dedicada a celebrar els valors de la professió i en el que es considera “l’acte més important dels que organitza el Col· legi de Metges de Barcelona al llarg de l’any”, la institució va reconèixer amb els seus guardons 51 metges i metgesses i quatre equips assistencials de les comarques de Barcelona que han destacat per la seva defensa i posada en pràctica dels valors del professionalisme mèdic: l’altruisme, l’honestedat, el treball en equip i l’excellència. L’acte va tenir lloc el passat dia 1 de desembre i va aplegar 500 assistents a l’Auditori L’illa de Barcelona.

Els Premis a l’Excel· lència Professional del Col· legi de Metges de Barcelona

(CoMB) es van lliurar per primera vegada l’any 2004 i són un reconeixement que s’atorga a metges i metgesses de diferents àmbits assistencials que, al llarg de la seva trajectòria, han destacat per representar valors genuïns i essencials de la professió mèdica. Al llarg dels vint-i-un anys que fa que se celebren, s’han guardonat un miler de professionals i un total de 53 equips assistencials.

L’acte de lliurament d’aquesta vintena edició dels Premis, presentat per la periodista Júlia López, va comptar amb una introducció que, sota el títol “La diversitat. Un valor del sistema sanitari català”, va reunir en una conversa al

voltant d’aquest tema el metge de família i vicepresident del CoMB, Jaume Sellarès, i la metgessa pediatra i presidenta de la Fundació Puigvert, Helena Ris (1). Ris va afirmar que no volia fer “un diagnòstic pessimista sobre el sistema sanitari català, tot i que caldria garantir-ne els recursos econòmics i de finançament, reformar l’atenció primària, avançar en la desburocratització i descentralitzar serveis”. L’experta en gestió sanitària va defensar la creació “d’espais de debat perquè les noves generacions de metges puguin fer un pas endavant i expressar els seus punts de vista sobre com han de ser les direccions i gerències” de les organitzacions sanitàries.

27

Vídeo complet de l’acte:

28

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

La vicepresidenta del CoMB, Mireia Puig (2), va intervenir seguidament per recordar que els Premis a l’Excel· lència Professional que atorga el CoMB “són un referent perquè neixen del criteri més exigent i, alhora, més just: el dels professionals que comparteixen una mateixa vocació”. “Avui, no només distingim mèrits individuals, sinó que reafirmem que l’excel· lència és possible quan hi ha rigor, sensibilitat i un profund respecte pel pacient”, va concloure.

A continuació, la secretària del CoMB, Sònia Miravet (13), va llegir l’acta del plenari de la Junta de Govern on es fa la proclamació dels premis i la presidenta del CoMB, Elvira Bisbe, juntament amb els vicepresidents Puig i Sellarès, van fer entrega dels guardons. Els premis del CoMB distingeixen professionals en sis àmbits diferents: la medicina d’atenció hospitalària (3), la medicina d’atenció primària (4), la medicina en altres àmbits assistencials (5), la recerca biomèdica (6), la docència i la formació mèdica (7) i, finalment, les humanitats, la cooperació i la gestió (8). Així mateix, es concedeixen quatre premis per a equips assistencials, per tal de reconèixer el lideratge i l’excel· lència dels metges que treballen en equip (9, 10, 11 i 12).

En acabar l’entrega dels premis, va parlar, en nom de tots els guardonats, l’especialista en Medicina Interna i cap de

14

15

16

servei de l’Hospital Sant Joan de Déu – Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, Gustavo Tolchinsky (14), qui va expressar en un emotiu discurs el seu agraïment “no només pel reconeixement del Col· legi”, sinó també cap a totes aquelles persones que “han guiat els premiats” i els han fet “hereus d’uns valors”. Tolchinsky va dedicar el premi als companys i a la família i va afirmar que no són les institucions les que custodien els valors de la professió: “Som els mateixos professionals els que els exercim i els transmetem. Les institucions tindran els valors de les persones que les lideren.”

i imparable; l’impacte del canvi climàtic sobre la salut o la irrupció de noves tecnologies, com la intel· ligència artificial (IA). “Aquestes tecnologies poden formar part de la solució, però permeteu-me una breu reflexió: la IA pot analitzar dades amb una precisió extraordinària i ser un suport molt valuós per al metge, però transformar aquesta informació en una decisió clínica, que valori riscos, respecti valors i consideri circumstàncies úniques de cada pacient continua sent una tasca exclusivament humana. Això és insubstituïble i és el cor de la tasca del metge”, va concloure la presidenta del CoMB.

La presidenta del CoMB, Elvira Bisbe (15), va iniciar el seu discurs de cloenda felicitant els guardonats i recordant els valors que impregnen aquests premis.

“La societat necessita, més que mai, professionals com vosaltres: metges que siguin referents, que aportin criteri, rigor, confiança i evidència científica, que ajudin a orientar la ciutadania i a protegir-la. El vostre exemple ens recorda que, fins i tot en temps difícils, hi ha persones que trien construir i no destruir”, va afirmar. Bisbe va enumerar els principals reptes de la professió mèdica, que va definir com a “enormes i molt complexos”, com la manca de metges especialistes, que pot comprometre l’equitat i la qualitat de l’atenció; l’envelliment i l’augment de la comorbiditat, que impulsen una demanda creixent

La jornada va comptar amb una actuació de dansa contemporània a càrrec de la companyia Les del Picnic i va finalitzar amb la intervenció sorpresa del periodista i director del programa de ràdio Versió RAC1, Toni Clapés (16), qui va explicar que, igual que els metges guardonats amb els Premis a l’Excel· lència Professional, ell mateix i l’equip que lidera també busquen regir-se per “valors com la credibilitat, l’exigència o la innovació” en el seu dia a dia professional.

Clapés va exposar també algunes reflexions al voltant de la seva experiència personal com a pacient i va finalitzar el seu discurs amb un profund agraïment als professionals mèdics: “Mai estareu prou reconeguts i recompensats. Gràcies pel que feu i per com ho feu”. 

29

DOCÈNCIA I FORMACIÓ MÈDICA

Metges i metgesses guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2025

Agustí Barnadas Molins Barcelona, 1957

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Oncologia Mèdica Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Pangaea Oncology Centro Médico Teknon MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

María Carmen Bergós Sorolla Alcañiz, 1966

Llicenciada en Medicina per la Universidad de Zaragoza Especialista en Obstetrícia i Ginecologia Hospital Sant Joan de Déu. Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Xavier Blancafort Sansó Barcelona, 1974

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Medicina Familiar i Comunitària EAP Marc Aureli. CAP Adrià. Institut Català de la Salut ÀMBITS ASSISTENCIALS - PSIQUIATRIA

Joan Carles Boada Port Barcelona, 1961

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona - Facultat de Reus Especialista en Psiquiatria Hospital Mare de Déu de la Mercè. Fundació Hospitalàries Barcelona ÀMBITS ASSISTENCIALS - MEDICINA PRIVADA

Joan Borràs Marcet Barcelona, 1955

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Cirurgia General i Aparell Digestiu SCIAS Hospital de Barcelona MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Núria Albi Visús

Sigfredo Cabral Rivera

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Medicina Familiar i Comunitària EAP Sabadell 4A. CAP Concòrdia. Institut Català de la Salut

Llicenciat en Medicina per la Universidad Iberoamericana Especialista en Medicina Familiar i Comunitària EAP Dreta de L’Eixample. CAP Roger de Flor

DOCÈNCIA I FORMACIÓ MÈDICA

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Mònica Balaguer Gargallo

Francesc Xavier Cantero Gómez

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Pediatria i Àrees Específiques Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Medicina Familiar i Comunitària EAP Igualada Urbà. CAP Anoia. Institut Català de la Salut

Sabadell, 1972

Tortosa, 1973

30

Santo Domingo, República Dominicana, 1982

Igualada, 1970

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

RECERCA BIOMÈDICA

Ricard Comet Monte

Manel Juan Otero

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Medicina Interna Parc Taulí Consorci Corporació Sanitària

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Immunologia Hospital Clínic Barcelona, IDIBAPS, Universitat de Barcelona i Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

ÀMBITS ASSISTENCIALS - PSIQUIATRIA

ÀMBITS ASSISTENCIALS - MEDICINA PRIVADA

Joan de Pablo Rabassó

Cecilia Liñán Pagès

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Psiquiatria Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Institut Català de la Salut i Universitat Autònoma de Barcelona

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Endocrinologia i Nutrició Clínica Mi Tres Torres

DOCÈNCIA I FORMACIÓ MÈDICA

RECERCA BIOMÈDICA

Gerard Espinosa Garriga

Maria Mercè Marzo Castillejo

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Medicina Interna Hospital Clínic Barcelona

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Medicina Familiar i Comunitària IDIAP Jordi Gol. Actualment jubilada

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Ricard Ferrer Roca

Maria Lluïsa Masiques Mas

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Medicina Intensiva Hospital Universitari Vall d’Hebron. Institut Català de la Salut

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Pediatria i Àrees Específiques Hospital General Universitari de Granollers.

Fundació Privada Hospital Asil de Granollers

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Victoria Fumadó Pérez

Jordi Mestres Lucero

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Pediatria i Àrees Específiques Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Llicenciat en Medicina per la Universitat Rovira i Virgili Especialista en Medicina Familiar i Comunitària EAP Sanllehy Barcelona. Institut Català de la Salut

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

RECERCA BIOMÈDICA

Julià González Martín

Maria Molina Molina

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Microbiologia i Parasitologia Hospital Clínic Barcelona

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Pneumologia Hospital Universitari de Bellvitge. Institut Català de la Salut, IDIBELL i Universitat de Barcelona

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Sergio Antonio Herrera Mateo

Daniel Montañà Buchaca

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Medicina Interna Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Medicina Familiar i Comunitària CAP Sant Quirze de Besora. Institut Català de la Salut. Actualment jubilat

Barcelona, 1968

Barcelona, 1958

Girona, 1967

Barcelona, 1968

Barcelona, 1959

Sant Feliu de Codines, 1957

Bilbao, 1974

Barcelona, 1964

Barcelona, 1944

Barcelona, 1959

Cabrils, 1963

Reus, 1980

Mataró, 1974

Berga, 1956

31

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Isabel Moreno Hernández

Hipólito Pérez Moltó

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Medicina Familiar i Comunitària EAP Vilassar de Mar. Institut Català de la Salut

Llicenciat en Medicina per la Universitat de València Especialista en Medicina Intensiva Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

Institut Català de la Salut

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

ÀMBITS ASSISTENCIALS - PSIQUIATRIA

Cabrera de Mar, 1968

Cocentaina, 1963

Noemí Navarro Bagó

Maria Cristina Pinet Ogué

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Medicina Familiar i Comunitària EAP Cerdanyola Vallès 1. CAP Serraparera.

Institut Català de la Salut

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Psiquiatria Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Actualment jubilada

DOCÈNCIA I FORMACIÓ MÈDICA

ÀMBITS ASSISTENCIALS - PSIQUIATRIA

Sabadell, 1980

Barcelona, 1959

Marta Navarro González

Montserrat Plana Fernández

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Medicina Familiar i Comunitària CAPSBE. Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Medicina General Fundació Galatea i Institut de Formació Mèdica i Lideratge

RECERCA BIOMÈDICA

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Barcelona, 1974

Girona, 1958

Francesc Xavier Nogués Solán

Diana Pou Ciruelo

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Medicina Interna Hospital del Mar Barcelona

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Medicina Familiar i Comunitària Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles Drassanes-Vall d’Hebron

DOCÈNCIA I FORMACIÓ MÈDICA

ÀMBITS ASSISTENCIALS - EMERGÈNCIES

Barcelona, 1959

Barcelona, 1971

Gloria Nohales Taurines

José Antonio Prieto Arruñada

Llicenciada en Medicina per la Universitat de València Especialista en Urologia Hospital del Mar Barcelona

Llicenciat en Medicina per la Universitat Rovira i Virgili Especialista en Medicina del Treball i Medicina Familiar i Comunitària Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM)

ÀMBITS ASSISTENCIALS - MEDICINA DEL TREBALL

RECERCA BIOMÈDICA

Pforzaheim, Alemanya, 1966

Barcelona, 1969

Rafael Padrós Selma

Ramón Rami Porta

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Medicina del Treball Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Cirurgia Toràcica Hospital Universitari Mútua Terrassa

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Barcelona, 1963

Barcelona, 1956

Antonio Payà Panadés

Olga Ramon Planell

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Obstetrícia i Ginecologia Hospital del Mar Barcelona

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Hematologia i Hemoteràpia Hospital Universitari d’Igualada. Consorci Sanitari de l’Anoia

Barcelona, 1961

32

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Barcelona, 1966

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Joan Carles Reverter Calatayud Badalona, 1959

ÀMBITS ASSISTENCIALS - GERIATRIA

Joan Solà Genovés Barcelona, 1958

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Hematologia i Hemoteràpia Hospital Clínic Barcelona i Hospital Quirónsalud Barcelona

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Geriatria Hospital Universitari de Mollet. Fundació Sanitària Mollet

DOCÈNCIA I FORMACIÓ MÈDICA

DOCÈNCIA I FORMACIÓ MÈDICA

Joaquim Rigau Cañardo Barcelona, 1954

Gustavo Tolchinsky Wiesen Buenos Aires, Argentina, 1976

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Aparell Digestiu Hospital General Universitari de Granollers.

Fundació Privada Hospital Asil de Granollers

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Medicina Interna Hospital Sant Joan de Déu. Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Ferran Sabaté Casellas Barcelona, 1951

Javier Torres Herrera Tànger, Marroc, 1955

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Pediatria i Àrees Específiques Atenció primària a Sabadell i Barcelona.

Universitat de Barcelona. Actualment jubilat

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Aparell Digestiu i Medicina Intensiva Clínica Corachan

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

ÀMBITS ASSISTENCIALS - MEDICINA PRIVADA

Rita Sahun Font

Sant Boi de Llobregat, 1968

Petra María Vega López Teruel, 1960

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Medicina Familiar i Comunitària Consulta privada

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Medicina Familiar i Comunitària Clínica Vega Terrassa

RECERCA BIOMÈDICA

HUMANITATS, COOPERACIÓ I GESTIÓ

Mateu Serra Prat Barcelona, 1967

Joaquim Verdaguer Puigvendrelló Vic, 1959

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública Hospital de Mataró. Consorci Sanitari del Maresme

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Pediatria i Àrees Específiques Metropolitana Nord. Institut Català de la Salut

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

RECERCA BIOMÈDICA

Maria Lluïsa Serrano Bartolomé

Barcelona, 1965

Sebastià Videla Cés Barcelona, 1963

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Pediatria i Àrees Específiques EAP Alt Berguedà. CAP Guardiola de Berguedà.

Institut Català de la Salut

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Farmacologia Clínica Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

Institut Català de la Salut

MEDICINA D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

MEDICINA D’ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Marta Serrarols Soldevila Sabadell, 1965

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en Medicina Familiar i Comunitària EAP Vic. CAP El Remei

Maria Virgili Casas La Nou de Gaià, 1959

Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona Especialista en Endocrinologia i Nutrició Hospital Universitari de Bellvitge. Institut Català de la Salut i IDIBELL

33

Equips assistencials guardonats amb els Premis a l’Excel·lència Professional 2025 EQUIP ASSISTENCIAL

EQUIP ASSISTENCIAL

Anestalia - Servei Central d’Anestesiologia Centro Médico Teknon

Unitat de Diabetis. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Responsable: Josep Rodiera Olivé

Responsable: Roque Cardona Hernández

EQUIP ASSISTENCIAL

EQUIP ASSISTENCIAL

EAP Canet de Mar. Institut Català de la Salut

Servei de Cirurgia General i Digestiva.

Hospital Sant Joan de Déu - Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa

Responsable: Maria del Mar Rodríguez Álvarez

Responsable: Pablo Collera Ormazabal

34

Entrevista Entrevista completa:

Mar Baz, psiquiatra

“Saber què pot passar a través d’un món virtual i controlat redueix l’angoixa que la incertesa genera al pacient”

L

’aplicació de la realitat virtual en l’àmbit de la salut està revolucionant àmbits com la formació dels professionals a través de la simulació, però també d’altres com la rehabilitació de pacients i, sobretot, determinades intervencions en l’àmbit de la salut mental.

La psiquiatra de la Unitat de Psiquiatria d’Enllaç i Medicina Psicosomàtica Hospitalària de l’Hospital Vall d’Hebron, Mar Baz, ens parla d’aquestes aplicacions que ja s’empren en l’àmbit assistencial.

ent perquè el nivell d’angoixa era molt elevat. Ara, mitjançant l’ús d’unes ulleres de realitat virtual, els pacients poden viure la situació en una realitat alternativa i saber amb antelació què passarà quan arribi el moment de sotmetre’s a la radioteràpia real. Serà capaç d’anticipar i viurà aquesta experiència amb un nivell d’ansietat i d’estrès molt menor.

Saber què pot passar en un món virtual controlat, ens dona una certa tranquil· litat i disminueix el nivell d’angoixa.

Què fan els professionals d’una unitat d’enllaç i medicina psicosomàtica?

Som els psiquiatres que passegem per l’hospital visitant pacients que estan en altres especialitats. Tractem persones que ja tenien un diagnòstic o alguna patologia diagnòstica que empitjora pel fet d’estar sotmès a l’estrès que suposa estar ingressat, i també persones que no en tenien però a les quals, de sobte, el fet d’estar ingressats els suposa un impacte molt important.

També esteu aplicant la realitat virtual en persones que segueixen tractament per a l’obesitat.

Sí, es tracta del projecte Sòcrates, de la doctora Pilar Lusilla. Fins fa poc, la manera de tractar l’obesitat consistia a anar al nutricionista o a l’endocrí i rebre unes pautes. Però si una persona porta tota la seva vida amb un estil de vida, una alimentació i una activitat física determinats, això és molt difícil de canviar.

L’ús d’ulleres de realitat virtual els està ajudant. Visualitzen en un avatar de si mateixos com poden fer els canvis que els estan recomanant els professionals i quin impacte tenen aquests canvis, i això fa que l’adherència i el resultat sigui molt més positiu.

A la unitat de l’Hospital Vall d’Hebron on treballes esteu aplicant la realitat virtual per pal· liar aquest malestar psicològic, sobretot en pacients pediàtrics... Com ho feu?

Un dels projectes que més impacte ha tingut es fa amb nens i adolescents que tenen un càncer i han de rebre un tractament de radioteràpia. La radioteràpia suposa que el pacient hagi d’estar quiet en un lloc tancat i sense estar acompanyat. Viure aquesta situació és molt complex i sovint s’havia de sedar el paci-

La realitat virtual pot ser igual d’útil per a tothom? És més fàcil amb nens i adolescents, però també s’utilitza amb població geriàtrica, per exemple. Amb persones adultes, per exemple, també es fa servir la realitat virtual a la unitat de cremats.

Els pacients es posen les ulleres durant les cures, que són molt doloroses, i hi veuen paisatges de gel, de neu, de coses fredes... S’ha comprovat que això fa que tolerin sense anestèsia i amb molta menys medicació les cures que els hi han de fer. La realitat virtual també permet abordar el dolor, que és un altre aspecte que genera molt patiment i molt malestar a les persones que estan a l’hospital. Aquestes eines no deixen de ser terapèutiques i sempre han de passar assajos clínics. S’han de fer estudis protocol· litzats i ben reglats.

Quines aplicacions té la realitat virtual en la formació dels professionals?

Saber reaccionar davant de situacions complexes, en un entorn protegit i controlat, en el qual no hi ha un pacient real, sinó un de simulat, permet millorar moltíssim la formació. La realitat virtual permet formar-nos d’una manera molt segura en situacions complexes i fer-ho sense posar en risc els pacients.

Pel que expliques, la realitat virtual encara es pot explorar molt més en l’àmbit assistencial.

S’està començant i sempre hi ha gent que hi creu molt, però encara queda que el global de les persones que treballen al món de la salut pensin en aquestes eines com una opció que contribueix a millorar el tractament del pacient, més enllà de les eines tradicionals. Encara queda molt camí i la formació dels professionals n’és un dels pilars més importants. 

35

Consulta 21

“A la consulta amb adolescents sovint s’ha de parlar poc i escoltar molt: també els silencis i el llenguatge no verbal”

Alba Català, dermatòloga

“L’envelliment forma part de la vida. Hi ha coses que es poden millorar, però ens hem d’estimar com som” En aquesta entrevista, la doctora Alba Català, dermatòloga de l’Hospital Clínic i del Centre Mèdic Teknon, ens explica quines són les funcions de la pell, com envelleix i com podem tenir-ne cura més enllà de la motivació estètica, atès que la pell és l’òrgan més gran del cos i quelcom més que una simple capa que ens recobreix. 

Recentment jubilada, ha estat més de 25 anys al capdavant de la Unitat d’Adolescents de l’Hospital Universitari Dexeus i més de 20 a la Fundació Lucía, dedicada a l’acompanyament de nens i adolescents amb VIH. La doctora Núria Curell ens parla de la relació amb l’adolescent a la consulta i ens desgrana diferents eines i estratègies per aconseguir crear-hi un clima de confiança i una comunicació fluïda i eficaç que permeti identificar els seus problemes i poder-los ajudar. 

Núria Curell, pediatra

Resum d’entrevistes disponibles als darrers episodis del pòdcast del CoMB, Hipòcrates en pijama, dins de la secció Consulta 21, amb experts en diferents àmbits i especialitats.

Podeu llegir les entrevistes completes a https://blogcomb.cat.

36

Mònica Retuerto,

R1 de medicina de família

“La medicina és humanista per naturalesa. Si li treus això, serà molt científica, però deixarà de ser medicina” Resident de primer any de Medicina Familiar i Comunitària a l’Hospital de Sant Pau i al CAP Roger, al barri de Sants-Badal de Barcelona, la doctora Mònica Retuerto tot just havia començat la residència quan va enregistrar l’entrevista de Consulta 21. Ho havia fet amb molt d’entusiasme i una gran vocació per l’especialitat que havia triat. En aquesta entrevista, ens explica per què l’ha escollit, què espera d’aquesta nova etapa professional i vital que comença i com es veu d’aquí a uns anys. 

Consulta 21 Per escoltar aquestes entrevistes del pòdcast Hipòcrates en pijama:

“Som una societat privada de son, des dels més petits fins als adults” Parlem amb el doctor Òscar Sans, cap de la unitat de trastorns del son de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat, sobre la importància que té la qualitat i quantitat de son per a la nostra salut i, especialment, per a la dels més joves, ja que Espanya és el primer país en consum de medicaments per dormir i, aproximadament, tres de cada deu infants i adolescents patiran problemes per dormir en l’edat adulta. 

Òscar Sans,

neurofisiòleg clínic

Elena Codina,

pediatra especialitzada en Nefrologia Pediàtrica

“Quan respirem, no veiem la contaminació, no ens taquem ni ens mullem. És un dany invisible” Parlem amb la doctora Elena Codina sobre els efectes de la contaminació atmosfèrica, un dels principals problemes ambientals que afecta la salut de les persones. La doctora Codina és responsable de la Unitat de Salut Mediambiental de l’Hospital de Sant Joan de Déu, coordinadora adjunta del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria, secretària del Comitè de Salut Mediambiental de l’Associació Espanyola de Pediatria i col· laboradora, en l’àmbit de la recerca, amb institucions com ISGlobal. 

Hipòcrates en pijama Hipòcrates en pijama, el pòdcast del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB). Un espai produït per l’equip de Comunicació del CoMB, amb el suport tècnic de Betevé Ràdio, on podeu escoltar històries, testimonis i experiències de la mà de metges i metgesses i d’altres professionals.

Parlem de medicina, de salut... i de moltes coses més. Hi posem un toc final d’història, cultura i ciència relacionat amb la medicina, de la mà de l’epidemiòleg Antoni Trilla.

Escolta’l i subscriu-t’hi des de la teva plataforma de streaming:

37

Cultura i societat La part acadèmica va anar a càrrec del doctor César Mendoza Santín, qui, en la seva presentació, va dissertar sobre l’evolució de la cirurgia.

Metges peruans celebren a Barcelona el 33è aniversari de la seva I Convenció Mundial Trenta-tres anys després d’una cita que va marcar una fita en la història de la comunitat mèdica peruana a l’estranger, la sala d’actes del Col· legi de Metges de Barcelona va tornar a reunir, a l’octubre de 2025, desenes de professionals per commemorar la I Convenció Mundial de Metges Peruans, celebrada el 1992 en aquesta mateixa ciutat.

La reunió va ser organitzada per la Secció Col· legial de l’Associació de Metges Peruans a Catalunya (AMPC), amb la collaboració del Consolat General del Perú, i va reunir metges que van participar en aquella primera edició juntament amb noves generacions de metges que avui desenvolupen la seva carrera en hospitals i centres de salut de tot Catalunya.

El patrocini va anar a càrrec de l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI), el president del qual, el doctor Torres Torres, va posar en valor el llegat d’aquella I Convenció i la importància de l’intercanvi científic i la cooperació sanitària com a eixos fonamentals per al progrés conjunt de les societats.

El cònsol general del Perú a Barcelona, l’Honorable don Pablo Salamanca, va destacar la important contribució dels metges peruans al sistema sanitari català i el valor de mantenir els vincles professionals i culturals entre el Perú i Catalunya.

38

La jornada va ser també una oportunitat per retre homenatge als metges que, el 1992, van impulsar la I Convenció Mundial, teixint camins de col· laboració entre col· legues peruans dins i fora del país.

L’esdeveniment va concloure en un ambient de fraternitat i renovació de compromisos i va reafirmar el propòsit compartit de promoure l’excel· lència professional, la cooperació internacional i la integració de les comunitats mèdiques del Perú i Catalunya.

Dante Torres Torres

Col·legiat honorífic i president de l’AMPC

Hospital de Cerdanya Francesc Piguillem i Françoise Colom

a la Señora, 1801). Així, la vacunació es va iniciar a Espanya tan sols dos anys després que Edward Jenner publiqués el seu descobriment de la vacuna antivariòlica (An Inquiry Into the Causis and Effects of the Variolæ Vaccinæ, Or CowPox, 1798), el 14 de maig de 1796, quan va vacunar el nen James Phipps, fill del seu jardiner.

El 4 de setembre de 1801, després de comunicar les primeres inoculacions a la Comissió Central de París, el doctor Piguillem va rebre del seu director, el doctor Thouret, el reconeixement per ser l’introductor de la vacuna a Espanya, i li concedí el títol de corresponsal.

Per tot això, creiem que el doctor Piguillem reuneix mèrits suficients perquè l’Hospital de Cerdanya porti el seu nom i així sigui honorat i recordat. A més, com aquest hospital és el primer transfronterer d’Europa, proposem que li acompanyi el nom del doctor Françoise Colom (Hospital de Cerdanya Francesc Piguillem i Françoise Colom), que va ser pioner de la vacunació antivariòlica a França i a qui Piguillem va sol· licitar, al novembre de 1800, la limfa vacunal amb la qual va fer les primeres vacunacions a Puigcerdà.

El 21 d’agost de 2026 es compliran 200 anys de la mort del doctor Francesc Piguillem i Verdacer als 55 anys d’edat, a la vila de Puigcerdà, on havia nascut el 7 de gener de 1771. El doctor Piguillem es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Cervera i s’hi va graduar com a doctor el 1790. En el seu extens currículum cal destacar la seva designació com a acadèmic de la Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona (avui Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya) i el seu nomenament com a catedràtic de Clínica o Medicina Pràctica de Barcelona.

Dos llibres imprescindibles del doctor Ferran Morell

L’aportació més transcendent de Piguillem a la medicina catalana i espanyola va ser la introducció de la vacuna de la verola. Va practicar les quatre primeres vacunacions a Puigcerdà el 3 de desembre de 1800: aquest any ha fet 225 anys. Piguillem va publicar la seva experiència en un llibre (Cartas familiares sobre esta nueva inoculación escritas

La sala d’actes del CoMB va acollir ara fa uns mesos la presentació dels dos darrers llibres de l’eminent pneumòleg Ferran Morell Brotad: Ull clínic. La sanitat des de l’experiència i Un homenatge a Sònia. Reflexions d’un metge i pare: un viatge amb la Sònia. Ara mateix no recordo un esdeveniment literari que tingués com a autor i protagonista

Fernando Moraga-Llop i Miquel Bruguera Cortada

Membres de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Cultura i societat

un metge i que omplís tan a vessar la sala d’actes. Però el doctor Morell té carisma, prestigi, auctoritas i una gran capacitat reflexiva i divulgativa.

A Ull clínic, el doctor Ferran Morell, una de les grans figures de la medicina moderna de Catalunya, s’endinsa, des d’una mirada retrospectiva, inquieta i crítica —no sempre negativa— de l’exercici de la professió, en el context d’un sistema sanitari que els professionals de la seva generació van liderar en la seva transformació i modernització. És un llibre generós en erudició i pensament, on es subratllen les excel· lències dels sistemes sanitaris universals occidentals, però alhora, crític sense pal· liatius en la constatació de les insuficiències, contradiccions i males praxis, dissortadament massa consolidades. En definitiva, una revisió crítica valenta i honesta, com sempre ha estat el seu autor, i molt compromesa amb els valors ètics de la professió mèdica.

Un homenatge a Sònia ho té tot. Un viatge profund, sovint colpidor, de qui sent metge acompanya una filla greument malalta fins a la seva mort. Un

gran traç d’humanisme recorre i il· lumina totes les pàgines del llibre. La impotència, la compassió, la comprensió sobre els esdeveniments, endinsant-se en els sentiments de la pacient, el paper de la família i les reflexions sobre la vida i la mort i com afrontar aquesta per part de l’afectada i dels que l’acompanyen. El paper dels professionals que l’han atès en cada moment i com, des de l’experiència vívida, reivindica una medicina de qualitat, basada en la millor evidència però, alhora, personalitzada en el pacient concret i sempre impregnada de valors i humanitat.

Dos llibres profunds i d’imprescindible lectura per a qualsevol metge, sènior o en formació. Contribueixen a repensar el sentit més genuí i la praxi de la medicina a partir de l’experiència d’un gran líder de la professió. El doctor Ferran Morell, sempre inquiet, compromès i generós, no ens brinda un corol· lari de batalletes. En moments de tantes incerteses, els seus dos llibres són grans obsequis per a l’excel· lència, claus per esdevenir millors metges i persones.

Jaume Padrós Selma

El CoMB dedica la nadala 2025 als sants Cosme i Damià, patrons de la Medicina La publicació que el Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) edita anualment per felicitar les festes nadalenques ha estat dedicada, en la seva edició de 2025, en la figura dels patrons de la medicina, els sants Cosme i Damià.

Aquest llibret, escrit enguany pel metge Miquel Bruguera i l’historiador Alfons Zarzoso, exposa la vida dels sants, especialment el seu martiri, a través de l’anàlisi de diverses obres artístiques, especialment de quadres dels segles xiv a xviii.

Les nadales del CoMB tenen una trajectòria de gairebé trenta anys vinculant medicina, cultura i humanisme. Podeu accedir al contingut d’aquesta nadala i dels exemples anteriors a: http://nadala. comb.cat. 

Article complet a: www.blogcomb.cat

Hospitals verds: termes de la sostenibilitat als hospitals Els hospitals verds integren la sostenibilitat en la gestió i el funcionament d’aquests centres sanitaris. Conceptes com seguretat energètica, autoconsum i mobilitat sostenible defineixen aquest model, orientat a reduir l’impac-

te ambiental i promoure la salut de les persones i el planeta. En aquest article, presentem el Diccionari de la transició energètica del TERMCAT, que recull la terminologia clau per a entendre aquesta transformació. 

Anna Llobet Solé Centre de Terminologia TERMCAT

39

Obituaris

Jaume Bosch Genover (1947-2025)

Khalil Juma Azara (1949-2025)

Ramon Vidal i Sanahuja (1953-2025)

En Jaume Bosch ha mort als 78 anys, després d’una vida plena d’èxits. Nascut a Girona, l’any 1947, va ser un estudiant brillant.

El passat 11 d’agost va morir el doctor Khalil Juma Azara, als 75 anys, pediatre estimat i admirat per tots els qui vam tenir el privilegi de coincidir amb ell.

El doctor Ramon Vidal ens va deixar el 16 de juliol passat.

S’incorpora a la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Clínic just a l’acabar els estudis de Medicina. Fa una estada de formació a l’Hospital de Veterans de Yale amb un dels hepatòlegs més destacats del món, Harold Conn, i allà coneix Roberto Groszmann, amb qui farà les aportacions més fonamentals en el coneixement de la fisiopatologia de la hipertensió portal i el seu tractament, al laboratori d’hipertensió portal que munta a l’Hospital Clínic de Barcelona a la seva tornada. Des d’aquest laboratori, té una producció acadèmica immensa i esdevé el màxim expert mundial d’aquesta síndrome. És, a més d’un investigador imaginatiu i brillant, un docent notable.

Va treballar durant més de trenta anys al Servei d’Urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat.

Reconegut pel seu extraordinari judici clínic, sabia veure més enllà dels símptomes i encertava en les decisions que marcaven la diferència en la vida dels infants i les seves famílies.

Va formar part del Servei d’Hepatologia i va ser president de l’Associació Espanyola i l’Associació Catalana d’Hepatologia.

Amb tota la seva categoria científica i acadèmica, en Jaume Bosch era un personatge divertit, faceciós, alegre, aventurer, amic dels seus amics als qui cuidava amb atenció, i enamorat de l’Annalisa, una excel· lent hepatòloga.

Miquel Bruguera

Hepatòleg jubilat de l’Hospital Clínic

Com a company, era generós, proper i sempre disposat a ajudar, especialment els residents, als quals acompanyava i cuidava a cadascuna de les guàrdies que feia.

Tenia el do de fer sentir valorat tothom i una memòria entranyable: mai oblidava felicitar l’aniversari de cada un dels pediatres que havien passat pel nostre equip, sense importar el temps transcorregut. La seva presència omplia el servei de calidesa i humanitat, i la seva absència deixa un buit immens.

Acompanyem amb afecte la seva família i éssers estimats en aquest moment de tristesa. Ens queda el record d’un gran metge, un amic fidel i un ésser humà excepcional.

Descansa en pau, Khalil.

Els teus companys i companyes de Sant Joan de Déu, que mai t’oblidarem.

Nascut a Terrassa i llicenciat en Medicina a la UAB, es va especialitzar en Pediatria i encara més en Neuropediatria a l’Hospital Sant Joan de Déu, amb el qual va mantenir sempre vincles. Va exercir professionalment al Consorci Sanitari de Terrassa i en l’àmbit privat i es va jubilar l’any 2019 i 2023, respectivament.

Caracteritzat per una immensa humanitat, generositat i humilitat, lluitava des de la justícia al costat dels més vulnerables. Amb un tarannà modest, res no li feia por si significava un bé per als pacients i famílies.

Al seu costat va tenir sempre la família, muller i fills, que comprenien que l’espòs i pare era indiscutiblement el doctor Vidal.

Estudiós incansable, es va doctorar l’any 2001 a la UB amb la tesi Retard psicomotor en el primer any de vida. Sistema informàtic per a l’estudi etiològic, orientat als errors congènits del metabolisme, tot un preludi a l’actual IA. La malaltia que el va vèncer era greu, però la va viure i la va dirigir amb enteresa fins al minut final. Deixes una empremta de mestratge gran en l’àmbit de la Pediatria i la Neuropediatria.

Infinites gràcies pel teu exemple. Descansa en pau eterna, Ramon, doctor Vidal.

Maria Antonia Claveria Yolanda Fernández Santervás

Coordinadora d’Urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu, en representació de tots els companys

40

Metgessa otorrinolaringòloga jubilada, URH del Servei d’Otorrinolaringologia, Hospital Sant Joan de Déu, Esplugues de Llobregat - Barcelona

Obituaris

Miguel Ángel Nalda Felipe (1931-2025)

Concepció Figueras Nadal (1951-2025)

Ramon Tous i Quintana (1948-2025)

In Memoriam

La Mai es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la UAB el 1975 i es va especialitzar en Pediatria a l’Hospital Infantil Vall d’Hebron, on va desenvolupar tota la seva trajectòria fins a la jubilació el 2015. Després d’una etapa a Bellvitge, va liderar la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria (UPIIP), creada el 1996, convertint-la en un referent estatal en infectologia pediàtrica. Sota la seva direcció, la unitat va incorporar l’atenció a pacients amb VIH i va impulsar el PROA-NEN, programa pioner d’ús racional d’antimicrobians. Compromesa amb la recerca, va centrar la seva activitat en les infeccions en pacients pediàtrics oncològics i va crear el grup d’infecció en el pacient immunodeprimit al Vall d’Hebron Institut de Recerca. Defensà la seva tesi el 2006 i dirigí el primer màster en infectologia pediàtrica de l’Estat (UAB, 2009). Reconeguda per la seva tasca científica i docent, va ser també una líder inspiradora i pionera, amb un lideratge exigent, honest i humà. El 2014 fundà la Fundació Barcelona per a les Immunodeficiències Primàries a Pediatria, d’acord amb la seva vocació de servei. La família i especialment els nets van ser el seu gran amor fins al final.

Al llibre commemoratiu de l’“Any Jordi Gol i Gurina” 2024 del CoMB, dos dels seus deixebles, Ramon Tous i Josep M. Teniente, reflexionen sobre la seva figura i el seu llegat. Tots dos ens han deixat orfes amb una setmana de diferència.

El professor Miguel Ángel Nalda Felipe ha mort als 94 anys l’agost del 2025 a Palamós. Nascut l’11 de gener de 1931 a Albacete, va estudiar Medicina a la Universitat Complutense de Madrid i es va especialitzar a Madrid i França. El 1977 va assumir la Càtedra d’Anestesiologia i Reanimació de la UB i la direcció del Departament d’Anestesiologia de l’Hospital Clínic, càrrecs que va ocupar fins a la jubilació el 2004. Va formar generacions d’anestesiòlegs, dirigint l’Escola de Formació de l’especialitat fins a la implantació del MIR, i fou el primer president de la Comissió Nacional. Degà de la Facultat de Medicina de la UB (1985-1987), membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i cofundador de l’European Academy of Anaesthesiology, va impulsar a Barcelona el primer centre del sud d’Europa per a l’examen de l’European Diploma. Va presidir la Sociedad Española de Anestesiología (1973-1985) i fou vicepresident de la World Federation of Societies of Anaesthesiologists (1980). Al Clínic, consolidà un servei innovador amb reconeixement europeu i promogué el pla d’atenció a l’accidentat (1985), origen del SEM de Catalunya. També fou vicepresident de la Real Federación Española de Automovilismo i director dels seus serveis mèdics. Guardonat amb nombrosos premis, sempre destacà per la seva afabilitat i generositat.

Descansi en pau.

Carmen Gomar Sancho i M. Purificación Matute

Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor - Hospital Clínic de Barcelona

Descansi en pau.

Pere Soler Palacín

Cap de la Unitat de Malalties Infeccioses i Immunodeficiències Pediàtriques de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona

Tous es va llicenciar en Medicina per la UB (Clínic) l’any 11972 i va fer l’especialitat de Medicina Interna a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona al servei d’en Gol. Amb altres quatre metges i dues infermeres, aterren a l’antic Hospital de Mataró on, amb la participació de noves incorporacions, el capgiren treballant per una medicina centrada en les persones i el seu entorn social.

Amb el do de la paraula, el seu humanisme, la seva bondat, la capacitat d’escoltar i de reflexionar amb tots els matisos, esdevé un amic fidel i un referent per als seus companys de feina, malalts i familiars, fent ben seus els valors de la professió. Les creences religioses, la música, la poesia i l’estimació per Catalunya són part del seu bagatge.

Màster en Bioètica, forma part del Comitè de Bioètica del centre. Un cop jubilat ha seguit participant activament en cursos i xerrades relacionades amb la bioètica i en diverses organitzacions socials entre les quals vicepresident de la Junta del Centre Català de Solidaritat (CECAS), vicepresident i voluntari del Telèfon de l’Esperança, etc.

Gràcies Ramon per haver-me permès gaudir de la teva amistat.

Xavier de Balanzó

Metge. Associació de Facultatius Jubilats del Consorci Sanitari del Maresme

41

Obituaris

Josep Maria Teniente i Noguera (1946-2025)

Entre 1970 i 1975 forma part del servei de Medicina de l’Hospital de la Creu Roja, dirigit pel doctor Jordi Gol, amb qui treballa la definició de Salut del X Congrés de Metges i Biòlegs. També participà en la creació de la Comissió de Sanitat de Mataró, formada per representants de les associacions de veïns i professionals, que fomentà la participació ciutadana en la lluita per una sanitat pública.

Nascut a Mataró, es llicencia en Medicina per la UB (Clínic) l’any 1969. Des de ben aviat s’interessa per una medicina humanista i social i amb un grup de metges i infermeres crea un dispensari en un barri deprimit.

Del 1975 a 1992 va liderar l’equip de metges del servei de Medicina Interna de l’Antic Hospital de Mataró. Bon clínic, va passar a la direcció mèdica i la direcció general, des d’on va fomentar la jerarquització del centre i la creació de molts

Va dedicar gran part de la seva vida professional a l’Institut Català de la Salut, on va deixar una empremta inesborrable en col· legues i pacients. Va ser una persona d’autèntica vocació: propera, empàtica i generosa, d’aquelles que es creuen al teu camí i el transformen.

Núria Martínez León (1965-2025) Amb profunda tristesa acomiadem Núria Martínez León, mare, esposa i amiga; i, sobretot, una doctora excepcional, que ens va deixar el 7 de desembre, pacíficament, mentre dormia, als 60 anys.

serveis inexistents en hospitals comarcals i va apostar per una medicina progressista, pública, centrada en les persones, que integrés l’atenció hospitalària, primària i sociosanitària —aleshores inexistent— que va contribuir a crear.

Amb discreció, tenacitat, observació, escoltant, innovant, elaborant “model”, impulsant la participació multidisciplinària, se’l considera el pare de la sanitat pública de Mataró i capdavanter en la renovació dels hospitals comarcals de Catalunya.

Xavier de Balanzó Metge

Roser Aguilar Infermera

La recordarem sempre amb afecte, admiració i gratitud.

Gràcies per tant. Vola alt, Núria. 

Inmaculada Garcia Bayo

Metgessa de família a l’ICS i tutora de residents en formació

Més enllà de la seva carrera, la Núria va ser una companya i mare profundament dedicada. Va estimar amb tot el cor els seus tres fills i els va acompanyar sempre amb tendresa, paciència i saviesa.

El seu llegat perdurarà a cada vida que va tocar i, com ells diuen, els va ensenyar a estimar.

Els obituaris es publiquen a la revista COMB únicament a iniciativa de companys i familiars dels professionals traspassats. Vegeu textos complets a obituaris.comb.cat

42

Obituaris

El Col· legi de Metges de Barcelona va acollir, el passat 3 de novembre de 2025, un acte en memòria dels metges i metgesses difunts de Barcelona, en el qual es va retre homenatge als següents col· legiats (de novembre de 2024 a octubre de 2025): • Dra. Abad Morros, Maria del Mar

• Dr. Corbella Corbella, Jacint

• Dr. Linares Salas, Carlos Miguel

• Dr. Quispe Arroyo, Jaime Alberto

• Dr. Abancó Sors, Josep

• Dr. Cordero Vallverdú, José María

• Dr. Llasera Brieva, Julián

• Dr. Rafat Selga, Juan Salvador

• Dr. Alaman Millàs, Jaume

• Dr. Creus Arolas, Jordi

• Dr. Llosa Dessy, Luis

• Dr. Raich Brufau, Magí

• Dra. Alastruey Llena, Maria Josep

• Dr. Cubells Fuentes, Joan Baptista

• Dr. López Martí, Ricardo

• Dra. Ramírez Rodríguez, D. Isabel

• Dr. Allué Torra, Josep Lluís

• Dra. de los Mozos Ortiz, Luisa María

• Dr. López Risueño, José Antonio

• Dra. Raventós Bonvehí, Montserrat

• Dra. López Xammar, Misericòrdia

• Dra. Reus Pont, Maria Teresa

• Dr. Álvarez de la Vega San Cristobal, Andrés • Dr. de Martín Gassó, Carlos • Dr. Álvarez Lázaro, Miguel Ángel

• Dr. del Castillo Aparicio, Felipe J.

• Dr. Luengo Serrano, Luis

• Dr. Alvira Pina, Carlos Miguel

• Dr. Despuig Canals, Josep

• Dr. Mallat Desplats, Ernest

• Dr. Andreu Costa, Josep Ramon • Dr. Anguera de Sojo Peyra, Ignacio • Dr. Anitua Solano, José María • Dr. Antich Femenias, Jaime • Dr. Armengol Millans, Rogeli • Dr. Arqués Bach, Jorge • Dr. Arroyo Mateo, Francisco Javier • Dra. Artigas Feliu, Remei • Dr. Balagué López, Antoni • Dr. Ballester Rodés, Eugeni • Dr. Balugo Cabue, Antonio • Dr. Barenblit Gertzenstein, Valentín • Dr. Barri del Barrio, Pedro • Dr. Bofill Thomasa, Jordi • Dra. Bonet Ducros, Andrea María • Dra. Bordes Ortiz, Isabel • Dr. Borrell Ribas, Antoni • Dr. Bosch Genover, Jaume • Dr. Bosch Mestres, Jordi • Dr. Bouzas Cacheda, Francisco Javier • Dr. Bretón Martínez, Mariano • Dra. Briones Muñoz, María Luisa • Dr. Brossa Vinzia, August • Dr. Bueno Castellote, Francisco • Dr. Burillo Lorente, José • Dr. Busquets Badenes, Andreu • Dr. Cahisa Mur, Manuel • Dr. Calvo Olalla, Francisco • Dr. Cano Salazar, Miguel Ángel • Dr. Cañisà Pena, Josep • Dr. Capellà Batista-Alentorn, Alfred • Dr. Caralps Riera, Antoni • Dr. Casas Navarro, Jaume • Dr. Castañer Gargallo, Miguel • Dra. Català Sabatés, Montserrat • Dr. Cerón González, Antonio • Dr. Coderch de Sans, Joan • Dr. Comellas Sala, Antoni • Dr. Conill Vilà, Jesús

• Dr. Rius Garriga, Jordi • Dr. Roca Burniol, Jaume • Dr. Marimon Fort, Isidre • Dr. Deusedes Juyà, Bonaventura • Dr. Rodríguez Guisado, Fernando Agustín • Dr. Marquilles Figueres, Emili • Dr. Domenech Torné, Francesc M. • Dr. Rodríguez Roisin, Robert • Dr. Martí Valls, Josep • Dra. Domingo Puig, Cristina • Dr. Roig Bertran, Lleonard • Dr. Martín Font, Jaume • Dr. Errasti Carbajo, Agustin • Dr. Roig Portero, Josep Maria • Dr. Martínez-Feduchi Benlliuri, Luis • Dr. Espinosa Otero, José Joaquín • Dr. Ruano Ruano, Ignacio • Dr. Mas Cisa, Joan • Dr. Fabregat García, Josep Maria • Dr. Saborido Cursach, Alberto • Dr. Mascaró Ballester, Josep Maria • Dr. Fabregat Prous, Joan • Dr. Saénz Bernat, August • Dr. Masferrer Serra, Jaime • Dr. Farré Frias, Eduard • Dr. Sancho Fuertes, Ramón • Dra. Massanas Rosado, Núria • Dra. Faulí Prats, Adela • Dr. Sanjuan Heredia, Jaime • Dr. Mazaira Garró, Alejandro • Dr. Ferrer Bosch, Francesc • Dr. Sarquella Geli, Joaquim • Dra. Figueras Nadal, Maria Concepció • Dra. Melero Arroyo, Rosa María • Dr. Sàrrias Batista, Lluís • Dr. Mezange , Frederic Michel • Dr. Figuerola Busquets, Jordi • Dr. Sarró Martín, Albert • Dr. Miñarro García, Carlos • Dr. Figuerola Pino, Daniel • Dr. Seró Beltran, Hipòlit • Dr. Fontanet Marcos, Josep Manuel • Dr. Mira García, Ginés • Dr. Serrano Villanueva, Antonio • Dr. Miralles Bagan, Jordi • Dr. Fontsaré Gil, Emili • Dr. Mirats Lligonya, Josep Maria • Dr. Fontsaré Gil, Isidor • Dr. Sesma Ustariz, Gabriel • Dra. Molés Moliner, Eloísa • Dra. Franch Gallés, Maria Mercè • Dra. Sol Ordís, Maria Teresa • Dr. Molins Pla, Lluís • Dr. Franco Ginocchio, Renzo Ram • Dr. Solà Castelló, Fernando • Dr. Mondragón Garrigós, Jordi • Dr. Franco Miranda, Eladio • Dr. Soler Claret, Juan • Dr. Moran Zaragoza, José • Dr. Gabaldón Fraile, Sabel • Dr. Soria Gonzalo, Manuel • Dr. Muñoz Gómez, José • Dr. Galofré Folch, Manuel • Dr. Suárez Montero, Juan Carlos • Dr. Nalda Felipe, Miguel Ángel • Dr. Gálvez Herández, Enrique • Dr. Surós Batlló, Antonio • Dr. Nieto Somoza, Juan Manuel • Dr. Garberi Sánchez, José Tomás • Dra. Taura Reverter, Pilar • Dra. Nualart Soldevila, Roser • Dr. García López, Javier • Dra. Tejedor Azpeitia, María Carmen • Dr. Olivé Pérez, Alfons • Dra. Garcia Ramon, Lluïsa • Dra. Temprano Mateos, Emerita • Dr. Oller Ferrer-Vidal, Lluís • Dr. García-Faria Rialp, Fernando • Dr. Titus Albareda, Fèlix • Dr. Oller Izquierdo, Javier • Dra. Gean Molins, Esther • Dr. Tomàs Vilaltella, Josep • Dr. Ortín García, Joan Manuel • Dr. Giralt Prat, Pere Manel • Dr. Toro Solanas, Pedro Luis • Dr. Padró Estrada, Radamés Rodrigo • Dr. González Llastanos, José • Dr. Toro Trallero, Josep • Dr. Pahissa Berga, Albert • Dr. Grañena Batista, Joan • Dra. Torreguitart Llauradó, Marta • Dr. Palazzi Coll, Santos • Dr. Grau Escursell, José • Dr. Valverde Llor, Elías • Dr. Pareja Blazquez, Luis • Dr. Guzmán Sebastián, Ramón • Dra. Ventura Cervera, Maria Teresa • Dr. Pi Ferrer, Albert • Dr. Heredia Buemo, Daniel Víctor • Dr. Vidal Font, Manuel • Dr. Pla Belio, Manuel • Dr. Hernández Rivas, Luis Mariano • Dr. Vidal Sanz, José María • Dr. Poveda Gómez, Santiago • Dr. Iglesias Guiu, Xavier • Dra. Viladevall Culat, María Carmen • Dra. Prat Badia, Maria Glòria • Dra. Juanola Pagès, Elena • Dr. Viñuales Solé, Manuel • Dr. Prat Riquelme, Carlos • Dr. Lari Reig, José María • Dra. Vizcay Cruchaga, María de las Nieves • Dr. Puigdollers Noblom, Víctor • Dr. Lecha Carralero, Mario • Dr. Quílez Cerdà, Manuel • Dr. Lecha Carralero, Víctor • Dr. Zauner Jakubik, Martín

43

Històries de metges Totes les entrevistes completes a: blogcomb.cat

Loida Galvany, dermatòloga i ballarina de dansa clàssica

Ester Puig, metgessa resident d’Oftalmologia i ‘runner’

“Córrer em va permetre desconnectar quan estudiava per al MIR. Fins i tot, m’ajudava a fixar els coneixements. En tornava de més bon humor i dormia més tranquil·la” La doctora Puig és resident de tercer any d’Oftalmologia a l’Hospital del Mar i també una apassionada de l’esport, la nutrició equilibrada i la vida saludable.

Fa bici de carretera i maratons, però el que més l’apassiona és córrer trail. Va ser una de les impulsores del grup de running de Barcelona Cri Cri Run, que té per objectiu motivar la gent jove a córrer trail i, actualment, és una de les trainers i líders d’Oysho Running Club. 

“Tant el ballet com la medicina requereixen disciplina, constància i sentiment” Loida Galvany és cap del servei de Dermatologia del Consorci Sanitari Integral i també treballa com a dermatòloga en dues clíniques privades. La doctora Galvany té una gran passió per la dansa des de ben petita i ha fet ballet durant tota la seva vida. Va començar quan encara ni anava a l’escola i avui dia hi dedica tres hores a la setmana. Parlem amb ella sobre aquesta afició que l’ha acompanyat sempre. 

44

Josep Maria Bosch, metge de família, músic i president de l’orquestra Ars Medica

“Com a clínics, hem d’entendre que la música forma part de la salut de les persones, ja sigui perquè l’escoltem o perquè la interpretem” Com a metge de família, el doctor Bosch s’ha dedicat a l’assistència durant molts anys, tot i que ara està centrat en la docència, concretament sobre l’entrevista clínica i la comunicació metge-pacient. És músic des que era menut i des de fa 14 anys forma part de l’Orquestra Ars Medica, on hi toca la flauta travessera i el piccolo i de la qual en va assolir la presidència l’any 2024. Ars Medica és un conjunt integrat per 42 músics, 18 dels quals són professionals de la salut, i l’any 2025 ha complert 40 anys d’història i d’activitat ininterrompuda. 

Històries de metges

Natàlia Arisa, metgessa resident de Medicina del Treball, pianista i musicoterapeuta

“De petita, tocava el piano quan em sentia sola. Em donava pau i ja no necessitava res més. Amb els anys, vaig descobrir que volia compartir-ho” Resident de quart any de Medicina del Treball a l’Hospital del Mar i també pianista i musicoterapeuta, la doctora Arisa ha engegat un projecte de musicoteràpia per a dones embarassades que treballen al centre, un punt de trobada on la gestió de les emocions esdevé una eina de prevenció de la salut. La trajectòria d’aquesta metgessa ha basculat entre la medicina i la música, fins que ha trobat una fórmula on totes dues disciplines hi convergeixen. 

Ángel Gávila, cirurgià, actor i escriptor Ángel Gávila és metge especialista en Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu i fa guàrdies al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), a Fundació Hospitalàries Sant Boi i al Consorci de Transport Sanitari Regió de Girona, tot i que, quan surt de la feina, compagina la medicina amb la seva faceta d’actor. El doctor Gávila també ha escrit Pijamas Verdes, una obra de teatre musical basada en la seva etapa de resident, on retrata amb humor i sensibilitat la pressió i el patiment que poden viure els professionals de la salut durant la residència i, a la vegada, convida a reflexionar sobre la importància de tenir cura de la salut mental. Pijamas Verdes es va representar a l’edifici col· legial els passats dies 3 i 4 d’octubre. 

“La residència no pot ser una etapa on pots perdre l’energia i la salut, com a mi em va passar”

Ramon Abad, metge jubilat especialista en l’aparell digestiu que ha recopilat testimonis de la Guerra Civil

“No podem deixar que la memòria històrica personal es perdi. Hem de saber què va passar perquè no torni a passar” Aquest metge jubilat és especialista en Aparell Digestiu, però, sobretot, en endoscòpia digestiva. Conjuntament amb una colla d’amics de l’escola, el doctor Abad va decidir engegar un projecte per recollir històries de la Guerra Civil, i l’any 2024 es va publicar La Guerra Civil española contada por los que nos la contaron, el primer volum d’una sèrie de tres llibres destinats a preservar la memòria històrica d’aquest tràgic període.

El projecte està obert a col· laboracions a través de la web memorialvocesocultas.com. 

45

Programa de protecció social

El PPS, més present a les delegacions comarcals

E

l Programa de Protecció Social (PPS) del Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) consolida, un any més, la confiança i la satisfacció dels seus usuaris. En aquest sentit, segons l’enquesta anual de satisfacció —que es fa des de 2010 amb l’objectiu d’avaluar i millorar els serveis oferts—, els beneficiaris que van rebre alguna ajuda o servei durant el 2024 han atorgat al programa una valoració global de 9,5 sobre 10, puntuació que premia l’excel· lent resultat de l’any anterior.

Els diferents àmbits del programa, com les ajudes a la dependència, la conciliació i l’assistència, també aconsegueixen puntuacions excel· lents, totes per sobre dels 9 punts. A més, els usuaris destaquen de forma molt positiva la qualitat humana del tracte rebut, la rapidesa en la resposta i la facilitat en els tràmits, aspectes que reflecteixen el compromís del PPS amb una atenció pròxima, àgil i personalitzada.

La recomanació del Programa aconsegueix una mitjana de 9,88 punts i el grau de compliment d’expectatives obté una valoració de 9,12 punts, dades que confirmen que el PPS continua sent un referent de confiança i suport per als col· legiats i les seves famílies.

VISIBILITAT DEL PPS A LES DELEGACIONS Durant aquest any, i amb la voluntat d’arribar a tota la col· legiació del CoMB, s’estan reprenent les presentacions del PPS a les quatre delegacions comarcals de la corporació (Manresa, Sabadell, Terrassa i Vic). En aquestes presentacions s’aprofita per posar en valor i fer visible la figura de la treballadora social del PPS així com posar a l’abast de qualsevol col· legiat els seus serveis,

46

amb la intenció que si cal que la professional s’hagi de desplaçar a alguna delegació en concret es pugui sol· licitar sense cap problema.

També s’hi expliquen amb detall tots els ajuts i prestacions que té el programa, tant a nivell d’atenció a la dependència com de conciliació de la vida professional i personal i de les prestacions assistencials periòdiques per situacions de vulnerabilitat i orfenesa. A més, es destaquen totes les accions que porta a terme el Programa entre les quals prenen un gran protagonisme les activitat formatives per a professionals jubilats.

Amb tot, enguany, i en funció de les peticions que ens arriben, gràcies a aquesta visibilitat del PPS arreu del territori, s’han posat en marxa dues formacions molt valorades en el programa. Concretament al mes d’octubre, a la delegació de Manresa es va iniciar la formació digital “Tecno Xerrades: Mòbil a mà”, adreçada a qualsevol metge o metgessa a partir de 65 anys. Aquest taller pretén acostar el món de les tecnologies a persones que ja en tenen coneixements i ganes de saber-ne i aprendre’n més. Per altra banda, a la Delegació de Vic va començar el taller d’intervenció en funcions cognitives “No oblidis la teva memòria”, adreçat també a metges i metgesses majors de 65 anys, amb l’objectiu de treballar eficientment els recursos cognitius, de millorar l’adaptació a l’entorn i de potenciar la qualitat de vida i l’autoestima de les persones grans. El PPS acull aquestes formacions amb molt d’entusiasme i amb la voluntat que això sigui l’inici de l’obertura de l’activitat formativa del programa a tota la demarcació de Barcelona. 

La salut del metge

La Fundació Galatea du a terme un estudi sobre els factors protectors del ‘burnout’ entre professionals sanitaris

E

l burnout, o síndrome de desgast professional, consisteix en un estat d’esgotament generalitzat del treballador, produït per unes condicions excessivament demandants i estressants que superen la capacitat per compensar-les i frustren les expectatives. Ara bé, què tenen en comú els professionals sanitaris que no presenten burnout? Comparteixen trets aquells professionals que malgrat l’adversitat segueixen motivats per la seva feina? Es pot establir un patró del professional resistent al burnout? Aquestes són les preguntes que intenta respondre un nou estudi que han posat en marxa conjuntament la Fundació Galatea i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i que ha estat seleccionat a la Convocatòria Connecta de l’Observatori Social de la Fundació “La Caixa”.

La Fundació Galatea, creada l’any 2001 pel Consell de Col· legis de Metges de Catalunya amb l’objectiu de vetllar per la salut i benestar de tots els professionals de la salut i garantir una millor qualitat assistencial als ciutadans, du a terme múltiples iniciatives (tant assistencials, com de prevenció i promoció de la salut i de recerca) per fer front als factors de risc que afecten la pràctica de les professions vinculades a l’àmbit de la salut.

Malgrat que la Fundació Galatea s’ha dedicat tradicionalment a estudiar el malestar dels professionals i les seves causes, el projecte Caracterització dels professionals sanitaris que presenten baixos nivells de “burnout” professional sorgeix de la voluntat de capgirar aquesta perspectiva i de comprovar quines característiques distintives i

quins trets preventius comuns comparteixen els professionals que, malgrat l’adversitat, segueixen motivats per la seva feina. D’aquesta manera, es pretén obtenir una evidència científica que serà útil a l’hora de dur a terme noves accions específiques de promoció de la salut entre els professionals sanitaris.

Els objectius d’aquest estudi, liderat per l’investigador principal de l’e-RLab de l’eHealth Centre de la UOC, Oriol Yuguero, són identificar les diferències d’aquestes característiques determinades en funció de la categoria professional, l’edat i el gènere que tenen els professionals que no han estat afectats pel burnout; detectar i avaluar possibles fluctuacions en el burnout dels professionals i fer servir la realitat virtual per conèixer com aquests professionals afronten situacions estressants.

El projecte es va iniciar amb una primera fase de captació de la mostra de l’estudi (metges i infermeres de Catalunya), entre els mesos d’octubre i desembre de 2024, a la qual es van presentar 1.447 voluntaris. Al primer semestre de 2025 es va dur a terme la fase quantitativa de l’estudi, amb sis onades d’enquestes que van respondre 600 professionals, d’entre els quals se n’han detectat 258 amb baixos nivells de burnout. La fase qualitativa del projecte es va iniciar el darrer trimestre de 2025, amb la celebració de set grups focals a Barcelona, dos a Tarragona, un a Lleida i un a Girona, juntament amb les sessions individuals d’experiències immersives en realitat virtual dels participants. Està previst tenir resultats de l’estudi l’any 2026. 

47

Actualitat col·legial

Presentació del llibre ‘Per una cultura bioètica’

1

E

l CoMB va acollir, el passat 5 de novembre, la presentació del llibre Per una cultura bioètica. Llibre de casos 2010–2021, elaborat pel Comitè d’Ètica Assistencial (CEA) de l’Hospital Clínic, una obra que recull dilemes ètics reals viscuts en la pràctica clínica i deliberats pel Comitè al llarg d’onze anys. El volum (1) ha estat editat pel CoMB, l’Hospital Clínic i la Càtedra de Medicina Legal, Responsabilitat Professional i Seguretat Clínica de la Universitat de Barcelona.

L’acte va comptar amb la participació del director general del Clínic, Josep Maria Campistol; el director de l’Àrea de Praxi del CoMB, Josep Arimany; el presi-

dent del CEA del Clínic i del Comitè d’Ètica de Recerca del CoMB, Ferran Masanés, i l’aleshores presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB, Magda Campins (2). En la seva intervenció, la doctora Campins va retre un breu i emotiu homenatge al doctor Josep Terés, qui fou president de la Comissió de Deontologia del CoMB entre 2014 i 2022 i director mèdic de l’Hospital Clínic (19932001), posició des de la qual va impulsar la creació del CEA d’aquest hospital, a mitjan anys noranta.

UNA EINA PER A LA REFLEXIÓ ÈTICA EN L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA Coordinat per Ferran Masanés i Ferran Céspedes, anterior secretari del CEA del Clínic, el llibre Per una cultura bioètica recull 16 casos clínics reals que han estat valorats pel CEA entre els anys 2010 i 2021.

Cada cas inclou un resum clínic, el dilema ètic plantejat, l’argumentació bioètica i les recomanacions del comitè. Les situacions aborden temes com la reproducció assistida en parelles consanguínies, el dret a no saber en contextos genètics, la confidencialitat de dades sensibles, la sollicitud d’eutanàsia, o les decisions en contextos de vulnerabilitat, com la salut mental o la dependència extrema.

Llegiu el llibre a:

A més, el volum incorpora dos documents elaborats durant la pandèmia de la COVID-19, que ofereixen recomanacions sobre l’adequació del tractament de suport vital i sobre la solitud dels pacients hospitalitzats en contextos de restricció de visites.

BIOÈTICA PER A PROFESSIONALS I CIUTADANIA La bioètica és una disciplina que ajuda a abordar els dilemes inherents a la pràctica sanitària des d’una perspectiva plural, reflexiva i humanista. Tal com s’explica al llibre, l’objectiu de la publicació no és només formatiu, sinó també divulgar el coneixement adquirit entre la ciutadania.

“El CEA del Clínic vol contribuir, amb aquesta publicació, a fomentar una cultura bioètica compartida, basada en la transparència, la deliberació i el respecte als valors de cada persona”, explica Ferran Masanés. La versió en PDF del llibre està disponible a l’apartat “Publicacions” de la web col· legial, així com al codi QR d’aquesta pàgina.

UNA PUBLICACIÓ AMB VOCACIÓ DIVULGATIVA I FORMATIVA El llibre esdevé una eina útil per a la formació en bioètica, la presa de decisions clíniques i la reflexió sobre els valors que guien l’atenció sanitària.

2

48

Tal com destaca al pròleg del llibre Josep Terés, “la necessitat d’una anàlisi ètica abasta no solament l’experimentació, sinó també l’activitat assistencial quotidiana”. El llibre mostra com la deliberació ètica pot ajudar a prendre decisions complexes en contextos clínics reals, i com aquestes reflexions poden enriquir la pràctica professional i el debat social. 

Innovació i emprenedoria

El GIPS aborda la salut digital i el repte de la IA

Feu-vos socis o associats del GIPS:

Jornada ’IA en salut: un repte interdisciplinari’, 29 d’octubre de 2025.

E

l Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats amb la Salut (GIPS) va iniciar el curs celebrant, el passat 16 d’octubre, una sessió del Cafè GIPS sobre salut digital. En aquella ocasió, la trobada es va desplaçar a terres de Lleida, i es va organitzar conjuntament amb el Col· legi de Metges de Lleida i el Col· legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya. El Cafè GIPS va servir per compartir experiències i conèixer diverses iniciatives de transformació digital en l’àmbit de la salut, totes enfocades a potenciar la qualitat assistencial i a facilitar la provisió de serveis sanitaris arreu del territori de Lleida. Els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer diferents eines basades en la salut digital, com ara el sistema de triatge Mediktor, útil per organitzar millor la demanda urgent i optimitzar els recursos per oferir una millor assistència; el Partograma, que es basa en la recopilació de dades i monitoratge dels parts; el Teleictus, que connecta un hospital de referència amb hospitals més petits per tal que un

neuròleg pugui avaluar el pacient a distància, o la Teledermatologia, que evita el desplaçament dels pacients i redueix les llistes d’espera. Per altra banda, també es va fer èmfasi en un tipus d’enginyeria invisible, però essencial, que està al darrere de tota la part sanitària, que permet, per exemple, fer diagnòstics remots o consultes virtuals.

Pocs dies després de l’acte a Lleida, el dia 29 d’octubre, el Col· legi de Metges de Barcelona va ser la seu de la jornada ’IA en salut: un repte interdisciplinari’, que va reunir diferents professionals de la salut que treballen en centres sanitaris, professionals vinculats amb la salut amb perfils més científics i tecnològics i gestors sanitaris que volen implementar la IA en la millora de processos. La jornada, organitzada conjuntament amb Bioinformàtics Barcelona, FENIN, l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB i Medidedalia, va servir per identificar i desenvolupar els conceptes clau en IA en l’àmbit de la salut, parlar sobre les competències necessàries dels diferents perfils implicats en el desenvo-

lupament d’IA en salut, debatre sobre com es pot potenciar la incorporació d’aquesta nova tecnologia als centres sanitaris i presentar diferents casos d’èxit de desenvolupament d’IA en centres sanitaris.

Es va debatre sobre els reptes ètics del desenvolupament de la IA en salut o la responsabilitat derivada del seu ús i es va fer un repàs de la situació actual a Catalunya. Per altra banda, es van formar dues taules de debat per parlar de les necessitats formatives que neixen arran de l’ús d’aquesta tecnologia i de com es poden incorporar els professionals que es necessiten. Finalment, es van presentar diferents casos d’èxit d’aplicacions pràctiques d’IA en salut, classificats en quatre grups: hospitals, empreses, atenció primària i startups.

Pròximament, el GIPS explorarà els models alternatius a l’experimentació amb animals amb la celebració d’un altre Cafè GIPS, el 24 de febrer, de la mà de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). 

49

Innovació i emprenedoria Més informació:

El CoMB posa en marxa la Xarxa ‘MedAngels’, adreçada a metges que vulguin invertir en ‘startups’ del sector salut sanitari, amb l’objectiu d’accelerar la incorporació de solucions mèdiques pioneres tant en l’àmbit comercial com en la pràctica clínica.

• Comptar amb la col· laboració, el suport i l’acompanyament del CoMB en les inversions i fomentar la creació d’una comunitat formada per metges inversors compromesos amb la innovació en el sector.

• Invertir a partir de petites quantitats econòmiques (inversions a partir de 5.000 €).

• Tenir una desgravació fiscal per a l’inPresentació de la Xarxa MedAngels al CoMB, 30 d’octubre de 2025.

E

l Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB), a través de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria, ha posat en marxa la Xarxa MedAngels, una iniciativa de suport a la inversió en startups del sector salut adreçada a metges i d’altres professionals de l’àmbit sanitari amb interès inversor.

Els àngels inversors donen un impuls a empreses joves que es troben a les primeres rondes de finançament llavor i que necessiten suport econòmic per tirar endavant projectes altament innovadors. Alhora, els inversors també obtenen un retorn a mig termini.

Els professionals que se sumin a aquesta iniciativa col· legial podran contribuir a fer avançar l’ecosistema en salut a Catalunya fent possible que empre-

50

ses emergents desenvolupin els seus projectes i facilitant que les innovacions mèdiques arribin més aviat, tant al mercat com als pacients.

Els membres de la Xarxa MedAngels del CoMB comptaran amb el suport i l’acompanyament de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del Col· legi a l’hora de planificar les inversions, que es faran de manera conjunta amb altres participants. L’adhesió a la xarxa és gratuïta per als col· legiats del CoMB i es pot fer a través de la pàgina web de la Xarxa MedAngels (consulteu el codi QR). Formar part de la Xarxa MedAngels té els següents avantatges per als col· legiats:

• Promoure el desenvolupament i la consolidació del teixit empresarial català vinculat a l’emprenedoria en el sector

versor, atès que la majora d’inversions en startups ho permeten.

La Xarxa MedAngels es va presentar públicament en el 35è Fòrum d’Inversió Healthcare que es va celebrar a la seu del CoMB el passat 30 d’octubre.

Aquesta edició va estar organitzada conjuntament per l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB, Barcelona Activa, Biocat i EIT-Health. Més informació sobre el Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona a la pàgina següent.

Les persones que vulguin més informació sobre la Xarxa MedAngels es poden adreçar a l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB a través del correu electrònic medangels@comb. cat. En el cas d’una empresa que estigui buscant finançament llavor i tingui la voluntat d’adherir-se a la xarxa, pot trobar més informació al web de MedAngels (vegeu codi QR). 

Innovació i emprenedoria

El Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona arriba a 35 edicions

E

l Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona ha arribat a la 35a edició amb ple múscul. El passat 30 d’octubre, més de 200 persones es van reunir al Col· legi de Metges de Barcelona (CoMB) i també de forma online en aquesta trobada d’emprenedors i inversors del sector sanitari ja consolidada com un referent de l’ecosistema biomèdic català. L’acte va ser coorganitzat per l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del Collegi de Metges de Barcelona (CoMB), Barcelona Activa, Biocat i EIT Health.

El tret de sortida el van donar representants de les entitats coorganitzadores.

Hi van participar la directora de l’Àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB, Georgina Sorrosal; el director de Serveis a les Empreses de Barcelona Activa, Juan Baselga; la directora d’Innovació Biocat, Núria Martí, i la directora d’Assumptes Públics i Relacions Institucionals d’EIT-Health, Ángeles Barrios.

Aquesta edició va presentar dues novetats destacades: la posada en marxa de la xarxa d’inversors MedAngels del CoMB i la presentació de dos projectes amb alt potencial emprenedor tot i que encara no s’han consolidat com a empreses.

La xarxa MedAngels, impulsada per l’Àrea d’Emprenedoria i Innovació del CoMB, és una iniciativa de suport a la inversió en startups del sector salut, adreçada a metges i altres professionals sanitaris, que facilita el contacte entre àngels inversors i empreses emergents en les primeres rondes de finançament.

Teniu més informació sobre la Xarxa MedAngels a la pàgina contigua.

Durant la jornada també es van donar a conèixer dos projectes d’alt potencial: Foresee (1), un sensor intravascular per al monitoratge remot de pacients amb insuficiència cardíaca, i Brainmapp (2), un programari d’assistència per al mapeig cerebral durant cirurgies.

Tot seguit es van presentar sis startups seleccionades per experts de les entitats organitzadores:

• Telara Pharma (3) ha desenvolupat una teràpia basada en cilastatina (un compost neuroprotector que s’administra en forma de col· liri) per al tractament del glaucoma.

• Miwendo (4) ha elaborat un dispositiu mèdic accessori per a l’endoscòpia que detecta de manera automàtica i en temps real pòlips o lesions al còlon per

millorar el diagnòstic del càncer colorectal.

• Succipro (5) ha dissenyat una teràpia destinada a modular el succinat per al tractament de malalties metabòliques i inflamatòries, com la malaltia inflamatòria intestinal.

• Neomente (6) ha implementat un software de suport a la decisió clínica per la salut mental, que combina paràmetres genètics, sanguinis i clínics per ajudar a seleccionar el tractament farmacològic òptim per a cada pacient.

• Debios Diagnostic (7) ha produït un kit diagnòstic per detectar el grau de fibrosi del ronyó a través d’una mostra d’orina per al diagnòstic de la malaltia renal crònica.

• Violet Pharmaceuticals (8) ha dissenyat una nanoteràpia basada en mRNA per a càncers metastàtics, amb el focus inicial en el càncer de mama, que millora l’eficàcia d’immunoteràpies aprovades.

La jornada es va tancar amb una sessió de networking que va permetre a emprenedors i inversors compartir impressions i establir nous contactes dins l’àmbit de la innovació en salut. 

1

2

3

4

5

6

7

8

51

Formació

L’IFMiL inaugura el 2026 ampliant el seu catàleg amb noves formacions de gran abast Cinc anys després del seu naixement, l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) continua creixent amb noves propostes formatives, tant en modalitat virtual com presencial. Amb una clara vocació de servei, i per donar suport a les formacions a les aules, s’amplien els espais físics i virtuals.

MÉS AULES I ESPAIS POLIVALENTS El CoMB ha emprès una reforma integral per ampliar espais i crear noves aules amb una actuació encaminada a modernitzar les instal· lacions de la planta -1 de l’edifici. La nova zona, que incorpora més llum natural, àrees de concentració i punts per al treball collaboratiu, amb cablejat integrat, mobiliari renovat i nova climatització, permetrà que els equips interns treballin en millors condicions i que, així mateix, els col· legiats puguin rebre un millor servei.

La millora d’aquests espais farà possible, també, que l’IFMiL pugui ampliar la seva oferta formativa amb noves aules polivalents que enriqueixin l’experiència d’aprenentatge dels alumnes, ja que permetrà que s’hi puguin organitzar tant sessions magistrals com espais per al treball en grup o la simulació clínica.

D’aquesta manera, una mateixa aula podrà acollir programes, tallers i formats diversos que assegurin que l’experiència formativa s’alinea amb la pràctica professional.

Aquesta aposta va de la mà de la millora dels espais virtuals que l’IFMiL va escometre el curs passat, ja que va renovar el seu campus virtual apostant per una plataforma robusta, flexible i perso-

52

nalitzable que facilita la creació i la gestió d’entorns d’aprenentatge en línia i, alhora, potencia l’aprenentatge col· laboratiu.

FORMACIÓ ASSISTENCIAL En el marc d’aquest desplegament, el Departament de Salut i l’IFMiL han llençat conjuntament una formació pionera de 150 hores per reforçar les competències mèdiques als primers nivells assistencials. Es tracta d’un itinerari transversal que vol oferir una formació pràctica, amb continguts essencials sobre el sistema sanitari, la bioètica o la documentació clínica. El curs, gratuït per a col· legiats, reforça competències clíniques, comunicatives i organitzatives per donar resposta, amb seguretat i capacitat resolutiva, a les necessitats de salut del territori.

Amb aquesta iniciativa, l’IFMiL i Salut volen captar i reforçar talent mèdic per a l’atenció primària i els dispositius comunitaris, en un context que demana més capacitat resolutiva, treball interdisciplinari i proximitat assistencial.

FORMACIÓ DIGITAL En la mateixa línia, i tenint en compte la necessitat de desenvolupar competències digitals en un entorn cada cop més exigent en aquesta matèria, el CoMB

s’ha adherit al Programa UPRO, impulsat per Unión Profesional i l’Organización Médica Colegial. Es tracta d’un curs finançat amb fons NextGenerationEU que té com a objectiu capacitar els professionals en l’ús d’eines digitals avançades i situar-los en un paper actiu davant les decisions tecnològiques que afecten la pràctica clínica, l’organització assistencial i l’atenció als pacients (Intel· ligència artificial, Big Data, l’ús de tecnologies àgils a la consulta, etc.). El programa, també de 150 hores, vol consolidar el lideratge mèdic en el disseny d’una sanitat més eficient, segura i orientada al pacient.

Amb aquesta iniciativa, el CoMB referma el seu compromís d’acompanyar els metges i metgesses de Catalunya en el procés de digitalització sanitària i reforçar el seu lideratge en la medicina del futur. 

Petits anuncis

CONSULTES MÈDIQUES Lloguer despatxos equipats Zona Casanova/Diagonal.

Centre Mèdic en funcionament lloga despatxos equipats, telèfon, aire condicionat, secretària, servei de neteja, calefacció, etc. Matins i tardes. www.grupmedic.com 934 195 121 grupmediccasanova @gmail.com Despatxos mèdics a Medical Tuset Barcelona Carrer Tuset/Travessera de Gràcia Amb tots els serveis es lloguen de dilluns a divendres. Atenció secretaria 12 hores. Neteja diària. Informàtica.

Personalització i màrqueting. www.mtb.cat Medical Tuset Barcelona 933 906 716 / 627 561 091 sosquin @zonamedica.es Es lloga despatx mèdic Sant Cugat Zona estació, recepció, calefacció, neteja, secretaria. Mòdul matí o tarda.

629 724 271 Consulta pediàtrica Davant Clínica Sagrada Família Es lloga un despatx matins o tardes amb tota la infraestructura de suport.

Jaume Mas 677 400 040 La Rotonda Consultes Mèdiques Pg. Sant Gervasi/Av. Tibidabo.

Local a peu de carrer amb 12 despatxos. Tots els serveis amb secretària. Ple

funcionament. Lloguer per mòduls. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21 h. www.larotondacm.cat Marcel Boquer 935 952 020 info@larotondacm.cat La Rotonda Consultes Mèdiques Servei de Secretaria Telefònica: gestionem les seves trucades i la seva agenda. Es pot fer amb el seu número de telèfon de sempre. Horari: dilluns a divendres, de 8 a 21 h. www.larotondacm.cat Marcel Boquer 935 952 020 info@larotondacm.cat Lloguer de despatxos mèdics d’obra nova a TEKNON Per torn de matí o tarda.

Espais lluminosos amb la darrera tecnologia i servei de secretaria inclòs. www.consulta10teknon.es info@consulta10teknon. com Centre mèdic a Passeig Bonanova A peu de carrer al Passeig de la Bonanova, lloga una consulta, per a ús exclusiu, podent deixar els equips propis, amb accés 24/7.

Disposa d’una àmplia recepció, 2 sales d’espera, 4 lavabos (1 adaptat), sala de reunions amb office i vestidor per al personal. https://youtu. be/2eQjThNReUw Inés Bach 653 004 334 inesbach@gmail.com Zona Mèdica Tots els serveis i les gestions per a la creació, renovació o obertura d’una consulta o centre mèdic.

Llicències d’activitat.

Autorització administrativa Sanitat. LOPD. Gestió de personal i informàtica.

Administració comptabilitat i assessorament legal.

627 561 091 sosquin@zonamedica.es Venda consulta mèdica Balmes/Travessera de Gràcia Es ven consulta de 141 m², 5 despatxos, 2 banys, sala d’espera, recepció, sala d’arxius, climatització.

Ascensor, consergeria amb porter físic, pàrquing a l’edifici. Adaptada a otorrinolaringologia, odontologia i altres especialitats.

530.000 € Omar Rubén Quispe Arroyo 666 674 121 omarrubenquispearroyo@ hotmail.com Despatx per a psiquiatre Dos de Maig, 37-41, Badalona.

Centre de psicoteràpia situat al centre de Badalona ofereix despatx ample i lluminós 1 o 2 tardes per setmana a psiquiatre. El psiquiatre comptarà amb derivacions provinents del centre.

Centre d’Higiene i Salut Mental de Badalona CHSMB. Margarita Garcia 658 653 309 margaritagarciagil@ yahoo.es Despatx mèdic a Terrassa Edifici catalogat, davant l’Ajuntament Es lloga despatx de 13 m², doble de 29 m² o clínica sencera segons el dia.

Autoritzat pel Departament de Salut de la Generalitat. Molt lluminós.

Amb tots els serveis. Preu a convenir.

Sònia 620 984 212

Es ven centre mèdic i de rehabilitació en funcionament Baix Llobregat Referent a la zona amb 40 anys de funcionament.

Concert amb totes les mútues i especialitats. En conveni amb Unespa.

Local de lloguer, 4 despatxos, recepció, 2 vestuaris amb dutxa, lavabo pel personal i magatzem. Gimnàs i 6 boxes. GRAN OPORTUNITAT. 722 207 532 Lloguer per mòduls de matí i tarda A una consulta particular al Campus de CM Teknon (Consulta de Marquesa de Vilallonga).

Dr. Laureano Molins / Sra. Miryan Blazquez 932 906 453 despacho53sa@ gmail.com Traspàs clínica dental a Barcelona ciutat Zona Sant Martí Per jubilació. Local de 100 m² a peu de carrer. Molta llum. Aparador de diversos metres. Llicència d’odontologia, medicina estètica, dipòsit de medicaments. Tota equipada. Començar a treballar. En funcionament 375.000 611 812 188 medicina.estetica.bcn@ gmail.com Centre Sanitari Multiconsulta Psicologia Trav. de Gràcia/Sicília (prop Hospital de Sant Pau) A peu de carrer, nova obertura. Es lloga despatx a psiquiatre, mòduls, dia, mes complet. Recepció, gestió agenda, sala reunions, office, wifi, neteja, climatització, WC adaptat. Possibilitat de derivar casos.

Anna 650 853 830 anna.palero@ atriumpsicologia.com

BMEDIK, centre mèdic a Esplugues de Llobregat Josep Campreciós, 12-14 Nou centre mèdic a Esplugues de Llobregat.

Espai d’alt standing de 540 m², amb tots els serveis inclosos. Office i vestuari per al personal. Tarifes flexibles per a consultes d’ús compartit o exclusiu. Últimes unitats disponibles! www.bmedik.com Cristina Gordo 639 770 469 medicos@bmedik. com Lloguer de local idoni per a centre mèdic Ronda de la Universitat Espai únic de 434 m² a peu de carrer amb pati interior enjardinat i distribució molt funcional, repartit en 2 plantes en una ubicació privilegiada en el centre de Barcelona.

Ramón Enríquez-Juncà 630 412 959 r.enriquez-junca@ hestproperties.com Es lloga despatx lluminós a Consultoris Teknon Edifici Vilana En mòduls de matí i/o tarda. Inclou wifi, servei de secretaria i servei de neteja.

Gerència 673 206 125 consulta152 @artotek.org Es traspassa despatx oftalmològic Balmes/Aragó a Barcelona Amb dependències per a recepció, visita de l’oftalmòleg, visita de l’òptic, dues habitacions per a estudis i dos banys.

Amb llicència d’activitat vigent fernandezfernandezg27 @gmail.com

53

Petits anuncis

TREBALL Auxiliar d’infermeria i administrativa-recepcionista S’ofereix per treballar en consultes mèdiques.

Informàtica, català nivell C i castellà. Disponibilitat horària. Experiència 14 anys a l’hospital de Barcelona i 15 anys en consultoris mèdics.

Rosa M. 676 574 239 933 339 226 rosamarcoc @gmail.com TCAE per treballar en consultori o centre mèdic Persona responsable, treballadora, excel·lent tracte amb el pacient, empàtica. Idiomes: castellà, català, francès, anglès. 20 anys d’experiència en el sector sanitari. Disponibilitat immediata. Barcelona.

Ana: www.linkedin. com/in/ana-mora-porta 665 668 268 anamoraporta123@ gmail.com

Dona 54 anys.

M’ofereixo per a treballar en consultori mèdic Tasques de recepció, organització agenda mèdica. Responsable i bon tracte amb la gent.

Preferentment tardes.

Incorporació immediata.

Beatriz 660 531 582 Recepcionista / atenció al client per a consultori mèdic Àmplia experiència amb atenció al client, bona presència, responsable i resolutiva. Promocions, captació i seguiments de pacients. Habilitat comunicativa. Excel·lent tracte al pacient. Eines ofimàtiques. Disponibilitat jornada de matins. Català nadiu.

Marieva 696 802 701 Ajudant i recepcionista en consultori mèdic M’ofereixo com a ajudant i recepcionista en consulta privada o centre mèdic.

Coneixements acadèmics

sanitaris. Experiència laboral en farmàcia i consulta. Responsable, organitzada i excel·lent tracte. Per concretar entrevista, trucar o enviar sms. Àngels 696 284 612

rapidesa en l’aprenentatge, acostumada a treballar en equip, vocació de servei.

Guadalupe Alarcón Ferri 650 149 562 alarcon.ferri@gmail. com

Secretària - administrativa en centre mèdic Professional responsable, organitzada i proactiva amb àmplia experiència en la gestió de tasques administratives i atenció al client. Eines ofimàtiques nivell mitjà. Català i castellà nadius; anglès i francès fluids. Actualment treballant a consultori mèdic.

Mireia Pugès 667 581 029 mireia.puges @hotmail.com

UTILLATGES

El meu nom és Guadalupe Alarcón Ferri Professional de gestió administrativa i facturació.

Grau alt d’empatia, orientació i capacitat d’escolta al pacient.

Motivació per la feina,

Es ven material mèdic i Test psicologia Tonòmetre Riester (Schiötz 5112) nou - 200 €; Espiròmetre Espirobank II Smart - 900 €; Test psicologia PLON-R Prova de llenguatge oral Navarra - revisada (Tea ediciones) 190 € M. Rosa rosabcn013@gmail.com Es venen tests de psicologia Test de relacions objectals - galeria de làmines h.

Phillipson (ed. Paidós) - 85 €. Explora, qüestionari per a l’orientació vocacional i professional (Tea ed.) - 85 € M. Rosa rosabcn013@gmail.com

Es venen tests de psicologia Test d’atenció - D2 Tea ed.

50 €; CECAD ansietat i depressió (a partir 7 anys) Tea 60 €; EDAH (6-12 a.)

Tea ed. 40 €; Formes idèntiques-R (atenció i percepció) Tea 44 € M. Rosa rosabcn013@gmail.com Es venen tests de psicologia EPQ – R, qüestionari de personalitat d’Eysenck (Tea ed.) 60 €; Test Pata Negra (làmines i manuals I-II-III) (ed. Herder) 50 €; Faules de Düss (Tea ed.) 45 € M. Rosa rosabcn013@gmail.com Es venen tests de psicologia SCIP-S, Screening del Deteriorament Cognitiu en Psiquiatría (Tea ed.) 80 €; WPPSI (només material) 85 €; STROOP (Tea) 35 €; CAQ (Tea) 35 € M. Rosa rosabcn013@gmail.com

Vols vendre o llogar?

Nosaltres ens encarreguem de tot Medilloguem és el servei del Grup Med especialitzat en la compravenda i el lloguer d’habitatges i locals.

695 604 021 935 678 819

54

medilloguem.med.es

medilloguem@med.es

Grup Med

Deducció íntegra per discapacitat amb efectes retroactius El reconeixement administratiu de la discapacitat no sempre coincideix amb el moment en què la persona afecta comença a viure amb les limitacions derivades de la seva condició. Sovint, l’acreditació oficial arriba després d’un llarg procés mèdic i administratiu. Tot i això, quan la resolució fixa una data d’efectes retroactius, els drets fiscals vinculats a la discapacitat també es poden aplicar a períodes anteriors.

Q

uan l’Administració reconeix la discapacitat amb efectes des d’una data anterior, coincideix amb la data de la sol· licitud inicial o amb la data en què els informes mèdics acrediten que la discapacitat existia. En aquests casos, tot i que la resolució arribi més tard, es considera que la persona ja complia els requisits per accedir als avantatges fiscals. Aquesta interpretació, avalada per diversos òrgans administratius i assumida per l’Agència Tributària, pot representar un important benefici econòmic per al contribuent: a la pràctica, això permet revisar declaracions d’IRPF dels darrers quatre exercicis no prescrits mitjançant una sol· licitud de rectificació per a 2024 i de devolució d’ingressos indeguts per a la resta d’anys.

En matèria d’IRPF, la discapacitat dona accés a diversos beneficis rellevants: l’increment del mínim personal i familiar, la deducció de 1.200 euros anuals per cada descendent amb un grau reconegut superior al 33 %, la possibilitat de percebre anticipadament aquesta deducció a través del Model 143, els incentius per aportacions a patrimonis protegits o l’exempció de determinades rendes i prestacions vinculades a la dependència o la mobilitat reduïda. Si el reconeixement és retroactiu, aquests avantatges també ho són.

Hisenda ha establert com a criteri que la discapacitat acreditada amb retroactivitat legitima la rectificació de les declaracions afectades. Això sí, sempre que el

Mediconsulting disposa d’un equip d’assessors experts en matèria fiscal a la teva disposició.

Si necessites assessorament, pots enviar-nos la teva consulta a través del següent formulari:

contribuent aporti la documentació necessària: la resolució que fixa el grau i la data d’efectes, els informes mèdics corresponents i les dades fiscals que permetin recalcular la quota de cada exercici.

Un cop verificats aquests requisits, l’Agència Tributària ha de reconèixer el dret a la devolució, sense que sigui possible denegar-la per motius formals si el termini no està prescrit.

EXEMPLE PRÀCTIC: Una persona obté el 2025 un reconeixement del 65 % de discapacitat amb efectes des de l’any 2021. Durant els exercicis 2021, 2022 i 2023 no va aplicar cap deducció perquè desconeixia que complia els requisits. Ara pot sol· licitar la rectificació d’aquests tres exercicis i recuperar els imports pagats en excés, beneficiant-se retroactivament de tots els avantatges previstos per llei.

Aquest mecanisme representa un instrument de justícia fiscal important: garanteix que els drets de les persones amb discapacitat no depenen del ritme administratiu, sinó del moment real en què la situació es manifesta. Per aquest motiu, és recomanable revisar les declaracions dels últims anys quan s’obté un reconeixement retroactiu, sol· licitar assessorament especialitzat i, si escau, presentar la rectificació davant l’Agència Tributària. Recuperar allò que correspon no és només un dret, sinó també una manera de garantir que la protecció fiscal s’aplica de manera efectiva i equitativa. 

55

Grup Med

Quines assegurances necessita una família

F

ormar una família és un dels passos més importants de la vida i amb ell arriben noves responsabilitats i prioritats. Allò que abans podia semblar secundari —com planificar el futur o protegir-se davant d’imprevistos— passa a tenir un paper central. En aquest context, les assegurances esdevenen una eina fonamental per garantir la tranquil· litat, la seguretat i l’estabilitat del nucli familiar.

Més enllà d’una simple cobertura econòmica, les pòlisses adequades ajuden a cuidar la salut, protegir el patrimoni i assegurar el benestar dels éssers estimats davant qualsevol eventualitat. A l’hora de decidir quines assegurances són realment essencials, cal posar el focus en tres grans objectius:

1. ASSEGURANÇA DE SALUT

3. ASSEGURANÇA DE LLAR

La salut és el bé més valuós. Tot i la cobertura pública, una assegurança privada permet reduir llistes d’espera, accedir ràpidament a especialistes i disposar de serveis addicionals com revisions pediàtriques, ginecològiques o dentals.

L’habitatge és molt més que un bé patrimonial: és el centre de la vida familiar.

L’assegurança de llar cobreix danys materials (incendis, fuites d’aigua, robatoris) i responsabilitat civil davant tercers, a més de serveis de reparació que resolen incidències quotidianes.

2. ASSEGURANÇA DE VIDA I PROTECCIÓ D’INGRESSOS

4. ASSEGURANÇA D’AUTOMÒBIL

Una malaltia greu, una invalidesa o una defunció, a conseqüència d’un accident o d’una malaltia, poden deixar la família sense ingressos. L’assegurança de vida proporciona estabilitat econòmica als beneficiaris i ajuda a cobrir despeses fonamentals com la hipoteca, l’educació dels fills o el manteniment del dia a dia.

Algunes modalitats inclouen també protecció d’ingressos en cas d’una incapacitat total.

Obligatòria per llei, sovint limitada a la responsabilitat civil. Les famílies que depenen del vehicle haurien de valorar cobertures més àmplies: assistència en carretera, robatori, trencament de vidres o vehicle de substitució.

Protegir la salut i la integritat física

Garantir la continuïtat econòmica del nucli familiar

Preservar el patrimoni

A partir d’aquests objectius, les pòlisses més rellevants solen ser:

56

Grup Med Més informació:

5. COBERTURES ESPECÍFIQUES SEGONS L’ETAPA VITAL Les necessitats d’assegurança canvien al llarg de la vida.

Quan hi ha infants petits, és important comptar amb cobertures que protegeixin la seva salut i seguretat, com les assegurances d’assistència en cas d’hospitalització o d’accidents escolars. En aquest moment vital, també és clau disposar d’una assegurança d’orfenesa, que garanteixi el suport econòmic als fills en cas de defunció o invalidesa dels progenitors i contribueixi a preservar la seva estabilitat futura.

A mesura que els fills creixen, apareixen noves necessitats.

Les assegurances vinculades als estudis a l’estranger, als viatges o a les estades formatives ofereixen tranquil· litat a les famílies davant situacions imprevistes lluny de casa.

Més endavant, en l’etapa prèvia i posterior a la jubilació, els plans de previsió assegurats i les assegurances d’estalvi esdevenen eines essencials per planificar el futur amb confiança i assegurar una vida més tranquil· la així com l’assegurança de dependència per garantir ingressos addicionals davant d’aquesta possible situació esdevinguda per raons d’edat, malaltia o accident.

6. RESPONSABILITAT CIVIL PERSONAL Cada vegada més situacions quotidianes poden generar reclamacions: un accident domèstic que afecta un veí, una mascota que causa danys o un malentès legal. Aquestes pòlisses cobreixen despeses de defensa i possibles indemnitzacions.

Invertir en assegurances no és només protegir-se d’allò que pot anar malament, sinó garantir que la família pugui continuar amb els seus projectes vitals sense sobresalts innecessaris. Un assessorament adequat ajuda a trobar l’equilibri entre cost i cobertura, adaptant cada pòlissa a les necessitats reals. 

57

Grup Med Més informació:

Medidedalia Medidedalia presenta les seves solucions d’IA a l’Al Andalus Innovation Venture 2025

M

edidedalia, empresa del Grup Med, va ser convidada com a startup finalista a l’Al Andalus Innovation Venture 2025, celebrat el passat mes de setembre a Sevilla. L’esdeveniment, un dels més importants del sector de la innovació i l’emprenedoria del sud d’Europa, va reunir més de 2.800 assistents, 800 startups, 250 corporacions i prop de 200 inversors.

Medidedalia hi va presentar les seves solucions d’intel· ligència artificial (IA) aplicades a la salut, orientades a millorar l’eficiència clínica i la presa de decisions mèdiques.

Mutual Mèdica arriba als 100.000 mutualistes i consolida el seu lideratge en el benestar del metge

A

quest 2025, Mutual Mèdica, la mutualitat dels metges, ha assolit una fita històrica: ha superat els 100.000 mutualistes i s’ha consolidat com la mutualitat de referència per a tots els metges, representant ja més del 32 % del col· lectiu mèdic en tot l’Estat.

Més d’un segle després de la seva fundació a Barcelona, l’entitat continua fidel al seu esperit d’economia col· laborativa i de servei al metge. El seu model sense ànim de lucre permet reinvertir els beneficis a millorar prestacions i serveis, així com en programes de suport i benestar impulsats a través de la Fundació Mutual Mèdica, que enguany celebra el seu desè aniversari.

La participació de Medidedalia a l’Al Andalus Innovation Venture 2025 ha suposat una excel· lent oportunitat per establir contactes directes amb altres empreses consolidades i startups emergents del sector tecnològic i sanitari. Aquest congrés no sols ha permès intercanviar idees innovadores i explorar possibles col· laboracions, sinó que també ha donat visibilitat a l’equip de Medidedalia amb la publicació d’una entrevista que ha reforçat la nostra posició com a referents en solucions d’IA aplicades a la salut. 

Amb una clara vocació d’innovació, Mutual Mèdica ha avançat en la digitalització dels seus serveis i en la creació de solucions asseguradores i d’estalvi adaptades a totes les etapes de la vida professional del metge. Des de la cobertura davant baixes laborals o agressions, fins al suport en la jubilació, l’objectiu és garantir tranquil· litat, seguretat i confiança al llarg de tota la seva carrera.

Aquesta fita dels 100.000 mutualistes és, sobretot, un reconeixement a la confiança i la fidelitat dels metges. Gràcies als metges del Col· legi de Metges de Barcelona per ser-hi sempre i confiar en nosaltres. Continuar al vostre costat, avui més que mai, és la nostra raó de ser. 

Dr. Lluís Castells,

President de Mutual Mèdica

Revista del Col· legi de Metges de Barcelona · Número 172, Desembre de 2025 Edita COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888 · e-mail: col.metges@comb.cat http://www.comb.cat Consell editorial Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Mireia Puig, Sònia Miravet, Jordi Aligué, Berta Areny Consell de Redacció Albert Lluch, Lluís Esteve, Antoni Trilla, Marta Ciércoles, Raquel Pérez, Mònica Sañé, Montserrat Pañella, Aitor Mora (coordinador de la revista COMB) Redacció Sandra Carmona, Araceli Garcia, Elisabet González, Pere Simón Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic i infografies CeGe Capçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny Il· lustracions Lovewarparadise (CeGe) Retoc fotogràfic, preimpressió i impressió www.cegeglobal.com Publicitat UR Màrqueting Dipòsit legal B. 26662-2013

Amb el suport de:

Viatges

Ruta Celtibèrica: història, natura i pobles

Més informació: mediviatges.med.es mediviatges@med.es Tel. 93 567 88 05

amb encant

Els celtibers van ser un dels pobles d’arrels celtes que va habitar l’interior de la península ibèrica entre els segles xiii a.C. i l’arribada dels romans.

Descobrir la seva empremta indeleble a través de castres, poblats, fortificacions i una diversitat de paisatges i pobles plens d’encant és el que ofereix la Ruta Celtibèrica, un viatge fascinant per una de les regions menys poblades d’Europa que fusiona patrimoni arqueològic, història mil·lenària, arquitectura singular i entorns naturals únics.

Conca Els voltants de Conca amaguen vestigis celtibèrics que testimonien una cultura que va deixar una empremta profunda en la identitat de la regió, como ara el Parc Arqueològic de Segòbriga. Per la seva banda, el nucli antic de Conca, reconegut com a Patrimoni de la Humanitat, convida a perdre’s pels seus carreronsempedrats,explorarlamonumental catedral i gaudir de miradors amb vistes espectaculars als rius Huécar i Júcar. Les emblemàtiques Cases Penjades acullen el Museu d’Art Abstracte, una joia situada en un edifici del segle xv que ofereix una molt interessant col· lecció d’art abstracte espanyol.

Terol Terol destaca per la seva arquitectura mudèjar, també Patrimoni de la Humanitat. Les emblemàtiques torres de San Martín i San Salvador o la seva destacada catedral són testimoni de la convivència de cultures i del ric llegat artístic de la ciutat. La província és ideal per submergir-se en el món celtibèric: cas-

tres com el d’Alto Chacón permeten veure estructures defensives, habitatges i restes de ceràmica que il· lustren la vida quotidiana d’aquest poble preromà.

Sòria Sòria és sinònim d’història i natura en perfecta simbiosi. La visita a Numància permet reviure la resistència heroica dels celtibers davant dels romans en un marc natural de gran bellesa. Sòria destaca, a més, pel seu ric patrimoni romànic, amb joies arquitectòniques com l’església de Santo Domingo, amb la seva magnífica façana escultòrica; l’es-

glésia de San Juan de Rabanera, i el monestir de San Juan de Duero, famós pel seu claustre d’arcs entrecreuats.

Guadalajara La província de Guadalajara revela el seu passat celtibèric entre castres com El Ceremeño, poblats medievals i nuclis històrics carregats d’encant. El conjunt monumental de Sigüenza, amb la seva catedral i els carrers empedrats, és perfecte per a una passejada que transporta el visitant a altres èpoques. Hi destaca el castell, una fortalesa medieval envoltada de llegendes que domina la ciutat i n’ofereix vistes impressionants. 

59