Informe anual 2007

Col路legi Oficial de

Metges de Barcelona Informe Anual

2007

Col路legi Oficial de

Metges de Barcelona

Informe Anual

informe_2007.indd 1

2007

10/6/08 10:59:01

SUMARI 3 Presentació. Miquel Bruguera 4 Junta de Govern. Assemblea de Compromissaris.

ACTIVITAT COL·LEGIAL 7 Debat sobre la professió El Consell de la Professió Médica ha fet dos anys. Miquel Bruguera El Consell de la Professió fa propostes per a la participació directa dels metges en la gestió dels centres sanitaris. Àngels Martos Les condicions de treball dels metges d’atenció primària. Jaume Sellarès El malestar dels metges d’atenció primària. Núria Martínez León La promoció professional de la dona metge als centres de la sanitat pública. Pilar Arrizabalaga El COMB impulsa una negociació individual per especialitats i per entitats d’assegurança lliure.

13 Demografia mèdica Informe sobre demografia col·legial de l’any 2007.

Els metges estrangers han estat el grup principal dels nous col·legiats l’any passat, el 46,6 %. Berenguer Camps El Servei d’Atenció al nou col·legiat.

La manca de metges a Catalunya. Marc Soler

16 Observatori de la Professió L’Observatori de la Professió analitza l’estat d’opinió dels metges sobre l’actualitat professional. Mercè Botinas i Joaquim Camps

17 Institucions mèdiques Jornades de reflexió de l’OMC sobre la professió mèdica. Ricard Gutiérrez L’acord de col·laboració entre Mutual Mèdica i el COMB. Nolasc Acarín Tusell

20 Àrea de Praxi i Responsabilitat Professional La responsabilitat civil dels metges de Catalunya, cap a la consolidació del model. Jaume Aubia L’Àrea de Praxi, de la prevenció en la responsabilitat professional a la qualitat i la seguretat de l’acte mèdic. Josep Arimany La violència contra els metges en el lloc de treball. Gustavo Tolchinsky

23 Deontologia mèdica La Comissió de Deontologia dóna a conèixer documents sobre dilemes ètics en l’exercici de la professió. Màrius Morlans

24 Programa de protecció social El COMB posa en marxa un programa de protecció social per a metges i les seves famílies. Antoni Calvo “D’ara en endavant”, Programa de Protecció Social del COMB. Miquel Vilardell

26 Programes sobre la salut del metge El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt atén 173 casos durant l’any 2007. Antoni Arteman La Fundació Galatea i els programes sobre la salut dels metges. Jaume Padrós

28 L’estat de la qüestió El Col·legi de Metges de Barcelona i la Llei de l’ICS. Jaume Padrós Ètica i política d’incentius per a metges. Màrius Morlans Incentius 2007 de l’ICS: la revolta dels professionals. Francesc Borrell Les denúncies sobre avortaments presumptament il·legals. Màrius Morlans La jubilació dels metges als seixanta-cinc anys. Francesc Ferrer El COMB i les especialitats de Medicina de l’Esport i de Medicina Legal i Forense. Marc Soler La situació dels MIR. Gustavo Tolchinsky

32 Noves tecnologies i projectes d’innovació El web col·legial potencia la difusió de vídeos com a eina per comunicar continguts als metges.

El projecte “El metge emprenedor”. Lluís G. Pareras

35 Comptes col·legials L’estat de la tresoreria col·legial: resultat i balanç de l’exercici 2007. Jaume Roigé

36 Professió, cultura i societat Acte de reconeixement del COMB als metges olímpics de Barcelona durant la tercera edició dels Medijocs.

La Secció de Metges Jubilats, tasca social i activitats lúdiques i culturals. Joaquim Ramis i Coris El COMB edita un llibre sobre la figura del doctor Pere Calafell i Gibert, metge de nens. Josep Maria Casasa

39 Agenda Informació col·legial 2007.

42 Revista de premsa GRUP MED 47 El model econòmic del COMB Grup MED, un projecte empresarial al servei de tots els metges de Catalunya. Jaume Aubia

48 Les empreses del COMB L’Àrea Financera reforça la cartera de serveis bancaris per a metges amb nous acords amb BBVA i Fibanc. Ricard Montes i Albert Lluch Els fons d’inversió de MediValor finalitzen amb rendibilitats positives en un any complicat als mercats financers. Martí Pachamé i Albert Lluch Medicorasse inverteix en la millora dels temps de gestió de les pòlisses i de resposta als col·legiats de Catalunya. Javier Navarro i Albert Lluch Firmaprofesional es consolida com a operador global de serveis de certificació. Albert Lluch

informe_2007.indd 2

10/6/08 10:59:04

El Col·legi. Informe Anual 2007

Presentació

ny rere any, la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges A de Barcelona es complau a lliurar a tots els col·legiats, abans de l’estiu, l’Informe Anual del que ha estat l’any anterior des del punt

INFORME ANUAL 2007 Servei d’Informació Col·legial Número extraordinari, maig de 2008 Edita Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Passeig de la Bonanova, 47.

08017 Barcelona Tel. 935 678 888. e-mail: col.metges@comb.es http://www.comb.cat

de vista de la nostra corporació.

Aquest informe, com els dels anys anteriors, no pretén mostrar amb precisió el que s’ha fet al Col·legi durant l’any precedent, ni vol ser un inventari de les activitats dutes a terme, com seria una memòria, sinó que vol reflectir com ha actuat el Col·legi durant l’any passat en aquelles qüestions que afecten més directament la professió mèdica.

Els informes anuals del Col·legi volen ser informatius, és a dir, reflectir el que ha passat i que ha afectat directament o indirectament els metges, i alhora, molt especialment, Aquest informe, com els descriure les posicions que ha mantingut la dels anys anteriors, no pretén Junta en cada tema. Per aquesta raó, a les mostrar amb precisió el que pàgines que segueixen aquesta presentació, s’ha fet al Col·legi durant trobareu una sèrie de breus articles, escrits l’any precedent, ni vol ser pels membres de la Junta de Govern, soun inventari de les activitats bre els grans temes que afecten els metges dutes a terme, com seria de Catalunya en aquest inici del segle xxi: una memòria, sinó que vol la insatisfacció dels que exerceixen al sector reflectir com ha actuat el de l’atenció primària, la manca de metges Col·legi durant l’any passat al sistema sanitari públic, l’increment proen aquelles qüestions que gressiu del nombre de metges estrangers, afecten més directament la la feminització creixent de la professió, els professió mèdica problemes de la responsabilitat professional i de la mala praxi, la defensa i la prevenció de les agressions que pateixen els sanitaris a la feina, els problemes de salut dels metges i les fórmules que tenim de protecció social.

En una segona part més breu d’aquest mateix document, us exposem l’estat de les empreses del Col·legi que, com podreu comprovar, tenen molt bona salut.

L’Informe Anual també vol deixar constància que el Col·legi està regit per un gran equip humà –en nombre i en qualitat–, ajudat al seu torn per un equip encara més ampli de col·laboradors, que fan una gran tasca.

A mi, com a president, em correspon agrair-los la seva dedicació i competència.

MIQUEL BRUGUERA, president del Col·legi de Metges de Barcelona

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 3

3

10/6/08 10:59:05

El Col·legi. Òrgans de govern

Junta de Govern Assemblea de Compromissaris Miquel Bruguera i Cortada, president.

Miquel Vilardell i Tarrés, vicepresident 1r.

Ricard Gutiérrez i Martí, vicepresident 2n.

Jaume Padrós i Selma, secretari.

Jaume Roigé i Solé, tresorer-comptador.

Jaume Sellarès i Sallas, vicesecretari.

Ramon Pujol i Farriols, vocal 1r.

Pilar Arrizabalaga Clemente, vocal 2n.

Francesc Ferrer i Ruscalleda, vocal 3r.

Leonor Ancochea i Serraïma, vocal 4t.

Àngels Martos i Rodríguez, vocal 5è.

Josep Manuel Picas i Vidal, vocal 6è.

Rosa Boyé de la Presa, vocal 7è.

Ramon Torné i Escasany, vocal 8è.

Gustavo Tolchinsky Wiesen, vocal 9è.

Alfons Malet i Casajuana, vocal suplent de la Junta.

Joaquim Camps i Domènech, vocal suplent de la Junta.

Xavier de las Cuevas i Bou, vocal suplent de Vocalies.

Xavier Blancafort i Sansó, vocal suplent de Vocalies.

Núria Martínez León, vocal suplent de Vocalies.

Mercè Botinas i Martí,

Josep M. Abella Mercedes Abizanda Pere Nolasc Acarín Margarita Admetlla Francisco Carlos Àgaton Josep M. Alberola Fèlix Aliaga Mònica Almiñana Jordi Altés Salvador Altimir Josep M. Amorós Leonor Ancochea August Andrés Enrique Andrés August Anguita Joan M. Aranalde Jordi Ardévol Josep M. Argilés Josep Arimany Josep Armengol David Arribas M. Pilar Arrizabalaga Luis Asmarats Jaume Aubia Josefina Autonell Javier Ávila Agustín Aytes Ramon Bacardí Joan Carles Baeza Ramon Balius Juli Ramon Balius Matas Cristian Ballart Ana Ballester Lluís Ballús Josep M. Banús Manuel Barahona Anselmo Barbeta Miquel Barcons Domingo Bargalló Josep M. Barrera M. Carmen Bartolomé Eduard Batiste-Alentorn Josep M. Bausili Xavier Bayona Jaume Benavent Josep M. Benet Jaume Bergadà Miguel Ángel Berruezo M. del Carme Bertral Màrius Biscarri Francesc Xavier Blancafort José Luis Blanch Josep Antoni Blanco Eugeni Blasi Josep Maria Boada Jaume Boadas Josep Antoni Bombí Mercè Botinas Dolors Bou Rosa M. Boyé Jordi Bruguera Miquel Bruguera Enrique Caballería Lorenzo Caballería Cristina Cabrera Manuel Cahisa Magda Campins Carles Enric Campmajó Joaquim Camps Jaume Canet Xavier Cantero Joan Caparrós Josep Anton Capdevila Mireia Caralt Vicenç Cararach Manuel Carreras Olga Carreras M. Àngels Casals Josep M. Casanovas Antoni Casino Lluís Castells Antoni Castells Ernesto Castro Ferran Civil Albert Clapés Luis Cobo Miquel Colomer Montserrat Coma Josep Maria Corominas Miguel Ángel Cosme Irmgard Costa Josep Maria Cots Jordi Craven-Bartle

Gabriel Cuatrecasas Enric Mauri Joan Sala Carles Cubells Jordi Medallo Antonio N. Salgado Xavier de las Cuevas Magdalena Mercadal Joan Manuel Salmerón Ramon Cugat Assumpta Mestre Pere Salord Pere Culell Vicenç Jaume Mestre Antoni San José Xavier Cusco José Arturo Míguez Pau Sánchez José Manuel Da Pena M. Montserrat Millan Francisco M. Sánchez Alexandre Darnell Lluís Mir Lluís Sánchez Jordi Delàs Jordi Manel Monés Mireia Sans Francesc M. Domènech Joan Monés Jesús M. Santaliestra Joan de Dou M. Lluïsa Morató Manibal Sarkis Antonio Dueso Ramon Morera Ramon Sàrrias Faraidon Ehsan Abdul-Hamed Germà Morlans Simon Schwartz Jorge Escoda Màrius Morlans Jaume Sellarès Francesc Xavier Esteva Jordi Muchart Albert Selva Lluís Esteve Xavier Mundet Cándida Lynne Semeraro Josep Fabrego Leonor Noé Javier Serrano Joan Falcó Santiago Noguer Pere Josep Simonet Josep Fandos Manuel Nogueron José Ignacio Solano † Josep Farrés Ferran Nonell Roser Solans Francesc Fatjó Juan Ignacio Ochoteco Pau Sort Enric Fernández Joan Oliveras Pere Subirana Francesc de B. Ferrer Antoni Olmos Lluís Til Jaume Figueras Josep Ordi Gustavo Tolchinsky Elisenda Florensa Jaume Padrós Pedro Antonio Toran José Javier Foncillas Hèlios Pardell Jesús Toril Vicent Fonollosa M. Ester Parra Ramon Torné Juli Font M. Mercè Pascual M. Pilar Tornos Sílvia Font Jordi Pedra Pablo de la Torre Xavier Forés Carme Pedró M. Assumpció Torrents Fancesc Formiga Jaume Pérez Francisco J. Torres Joan Fort Francesc Pérez Dante Constantino Torres Francesc Xavier Freixas Josep Manel Picas Xavier Trenchs Monserrat Freixas Jordi Pie Alfons Trias † Jordi Gago Josep Maria Pons Ramon Trias Sebastián Gallardo Carles Pons Valentí Valls Antoni Gallego Maria Ignacia Prat M. Carme Valls Vicente A. Gancedo Miquel Prats Carmen Valverde Montserrat Garcia Pere Puig Joaquim Vàzquez Eduard Gaynés Lluís Puig M. Dolors Vega Gabriel Gili Josep Antoni Pujante Francesc Vidal-Barraquer Isabel Giralt Ramon Pujol Miquel A. Vila Domingo Gironés Eusebi Puyaltó Jordi Viladoms M. Pilar Gómez Frederic Quintana Ramon Albert Vilalta Eugènia González Manel Ramírez de Arellano Miquel Vilardell Alberto J. González Joaquim Ramis Jaume Vilaseca Vicenç González Enric Renau Joan Vilaseca Arcadi Gual Joan Ribas Josep Maria Vinué Dolors Güell Joaquim Riera Joan Vinyes Lluís A. Guerrero Enric Ripoll Àlvar Vives Joan Gurí Raimon Ripoll Dolors Voltas Ricard Gutiérrez Guillem Ripoll Eudald Xalabarder Cristina B. Gutiérrez Gil Rodas M. Àngels Xalabarder Naim Hannaoui Hadi Àngel Rodríguez Lluís Antoni Yun Lluís de Haro Jaume Roigé Antonio Yuste Carles Hervàs Salvador Ros Emilio Zahonero Jordi Hierro Rosa M. Sagristà Josep Zambudio Ramon Antonio Hirujo 1 Juan Antonio Hueto Jordi Huguet Ahmad Ibrahim Joan Ilari Armand Izquierdo Guillem Jordi Josep Maria Jou Albert Jovell Rosa Lerma Iskra Ligüerre M. Antònia Llauger Ariadna Lloveras Manuel Llusa Sílvia López José Luis López Flora López José Antonio Maestre 2 Anna Mainer Alfons Malet Josep M. Mallafré Francesc Mañà Blanca Mañé Jordi Mañer Francesc Xavier Manzanera José M. Marcos Lluís Margarit Josep Lluís Marín Josep Marinel·lo Enric A. Martí Josep Lluís Martí Xavier Martín Patricio Martínez 1 i 2. Imatges de la sessió de constitució de Núria Martínez l’Assemblea de Compromissaris del període 2006-2010, Juan Carlos Martínez el 21 de març de 2006.

M. Àngels Martos

vocal suplent.

4

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 4

10/6/08 10:59:06

Activitat Col路legial

informe_2007.indd 5

10/6/08 10:59:11

informe_2007.indd 6

10/6/08 10:59:12

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

El Consell de la Professió Mèdica ha fet dos anys MIQUEL BRUGUERA, president

na de les conseqüències més destacades de U la vaga que el sindicat Metges de Catalunya va promoure la primavera del 2006 va ser la creació

del Consell de la Professió Mèdica, integrat per persones de l’Administració catalana, membres del sindicat Metges de Catalunya, i sanitaris d’altres organitzacions sindicals –UGT i CCOO– i representants de les organitzacions professionals –Col·legis de Metges, Reial Acadèmia de Medicina i Acadèmia de Ciències Mèdiques–, i de les patronals sanitàries –Consorci Hospitalari de Catalunya, Unió Catalano-Balear d’Hospitals i ACES–. El Consell té com a objectiu aprovar o rebutjar les El Consell de la Professió propostes i les recomanacions que elabono s’ha d’entendre com un ren dues comissions: una d’Ordenació de instrument per reclamar, sinó la Professió, en la qual els col·legis tenen com un mecanisme a través del força pes, orientada a proposar reformes qual metges i Administració, del model sanitari, i l’altra, de l’Exercici conjuntament, reflexionem sobre de la Professió, on tenen pes els sindicats i la situació sanitària actual, les patronals, per examinar preferentment els seus punts febles, les seves les qüestions retributives. mancances estructurals i els Les dues comissions tenen l’encàrrec de seus recursos humans, amb la preparar informes que, una vegada aprofinalitat d’elaborar propostes vats per consens en cada una de les comisrealistes de canvi que tinguin en sions, han de ser presentats i discutits a la compte la situació de partida reunió del Plenari del Consell per ser aproi els recursos disponibles i vats. El Departament de Salut ha d’utilitrespectuosos amb el compromís zar aquestes propostes i recomanacions en d’universalitat i equitat del la seva política. sistema sanitari públic La Comissió d’Ordenació de la Professió ha elaborat tres informes en aquests dos anys: un sobre la falta de metges en el sistema sanitari públic i les seves possibles solucions; un sobre la participació dels metges en la gestió dels centres sanitaris, i un últim sobre la participació dels metges en els òrgans de govern de les institucions sanitàries. La Comissió de l’Exercici Professional ha elaborat un estudi comparatiu sobre les retribucions dels metges del sector sanitari públic en les diferents El 19 de febrer de 2007 es van presentar els dos primers comunitats autònomes i una proposta sobre els criinformes del Consell de la Proteris en què s’ha de basar la retribució dels metges. fessió Mèdica de Catalunya.

D’esquerra a dreta: Patricio En aquestes reunions s’ha pogut constatar una noMartínez, Juli de Nadal, Marina table bona voluntat de tots els membres del ConGeli i Miquel Bruguera. sell, nomenats per la consellera, per contribuir amb (Foto d’arxiu. COMB).

propostes que corregeixin les limitacions del nostre sistema sanitari i modifiquin els seus punts febles.

El treball que té plantejat el Consell és molt considerable, ja que té com a finalitat introduir reformes en el model sanitari català que reuneixin les característiques següents: a) que previsiblement millorin l’eficiència del sistema sanitari; b) que incrementin la satisfacció dels professionals; c) que aportin facilitats als ciutadans que han de recórrer a les prestacions del sistema; d) que agradin al mateix temps als sindicats de classe, als sindicats professionals, als no-sindicals, i a l’Administració; e) que no calguin recursos econòmics extra per implementar-los; f ) que no irritin els professionals sanitaris que no han intervingut en la seva elaboració, i g) que inspirin confiança i convencin per la seva racionalitat.

El funcionament del Consell de la Professió ha generat algunes crítiques dels que esperaven que actués com un element que els metges puguin utilitzar per pressionar l’Administració sanitària per obtenir millores salarials i de les condicions de treball. La seva creació a la sortida d’una vaga podria fer pensar que era la concessió que feia la consellera a canvi que s’acabessin les manifestacions de protesta dels metges i, per tant, que el Consell seria el lloc on es podrien plantejar les seves reivindicacions. Aquesta és una mala interpretació. El Consell de la Professió no s’ha d’entendre com un instrument per reclamar, sinó com un mecanisme a través del qual metges i Administració, conjuntament, reflexionem sobre la situació sanitària actual, els seus punts febles, les seves mancances estructurals i els seus recursos humans, amb la finalitat d’elaborar propostes realistes de canvi que tinguin en compte la situació de partida i els recursos disponibles i respectuosos amb el compromís d’universalitat i equitat del sistema sanitari públic.

Des d’aquest punt de vista, crec que el funcionament del Consell ha estat modèlic, malgrat les temptacions d’alguns dels seus membres d’engegar-ho tot a rodar quan creien que l’obtenció de millores professionals no seria tan immediata com desitjaven. En els seus dos anys de funcionament, s’han fet força avenços. Ens hem posat d’acord en un canvi del sistema retributiu que valori l’esforç, la qualitat i el volum de feina feta pel metge, fugint del sistema igualitari que situa els metges més com a obrers que com a professionals. Hem elaborat propostes per a un canvi en profunditat en l’organització dels hospitals, donant responsabilitat als metges per gestionar el seu treball amb la creació de les unitats assistencials bàsiques i per intervenir amb un grau d’influència considerable en la gestió de les institucions, en el dia a dia de la feina dels hospitals.

També hem establert els criteris perquè els metges tinguin veu en els òrgans de govern dels hospitals.

Ens queden deures per fer. Sobretot saber explicar als membres de la nostra professió, massa sovint escèptics i desencantats, amb poca esperança que els canvis millorin la situació dels metges, que hi ha un futur que podem modelar perquè les nostres condicions de treball, la nostra dignitat professional i la nostra retribució siguin les que corresponen a una professió de servei i d’alta exigència i responsabilitat.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 7

7

10/6/08 10:59:14

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

El Consell de la Professió fa propostes per a la participació directa dels metges en la gestió dels centres sanitaris ÀNGELS MARTOS, vocal. Membre del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya

esprés de l’informe sobre la manca de metD ges, la Comissió d’Ordenació de la Professió Mèdica del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya ha emès un segon document titulat La participació dels metges en la gestió dels centres sanitaris. S’hi fa palesa l’opinió de la Comissió que actualment aquesta participació és insuficient, i és, d’altra banda, indispensable per a la persistència d’un model sanitari equitatiu i universal, i per recuperar la satisfacció en l’exercici de la professió mèdica. S’hi reflexiona sobre les raons que fan necessària aquesta participació i es proposen recomanacions per fer-la possible a la sanitat pública.

Miquel Bruguera, president de la Comissió d’Ordenació Professional; Marina Geli, consellera de Salut, i Patricio Martínez, president de la Comissió d’Exercici Professional, amb la resta de membres del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya.

Foto: Rafael Martínez Marín, cedida per Diario Médico.

Les causes de la insatisfacció dels metges es poden resumir en dues de fonamentals: la manca d’autonomia per gestionar el propi treball i la falta d’estímul, participació i reconeixement professional, amb la percepció d’un distanciament considerable entre els equips directius i els professionals assistencials

8

Les causes de la insatisfacció dels metges es poden resumir en dues de fonamentals: la manca d’autonomia per gestionar el propi treball i la falta d’estímul, participació i reconeixement professional, amb la percepció d’un distanciament considerable entre els equips directius i els professionals assistencials.

L’informe s’estructura en quatre apartats diferenciats: representació, consulta, informació i participació directa. Els òrgans de representació recomanats són la Junta Professional i el Comitè de Delegats Mèdics. La primera, formada per representants dels professionals titulats (metges, farmacèutics, infermeres) amb responsabilitats de comandament, alguns membres de l’organisme que ostenti la representació dels metges (com ara la comissió de delegats), i una representació dels residents i d’altres agents assistencials. Hauria de ser un òrgan de participació on la direcció informés de la política de la institució i acceptés el debat i l’opinió dels seus components. El comitè de delegats mèdics tindria la finalitat de garantir l’existència d’un cert poder mèdic als centres sanitaris i els seus membres serien elegits democràticament.

Els òrgans de consulta són els Comitès Tècnics i les Comissions Clíniques, que faciliten l’aprofitament del coneixement dels professionals sobre diversos temes, per a un millor funcionament de la institució.

Respecte a la informació, el document insisteix en la necessitat de canals d’informació suficients i

adequats que permetin superar l’actual sensació, general entre els facultatius, que no els arriba informació des de la direcció i que les seves opinions i la informació sobre la realitat assistencial diària no arriba suficientment a la direcció.

A l’últim, es fa èmfasi en la participació directa, que es considera la forma de gestió amb més possibilitats, ja que no sols donaria representació i veu als metges, sinó la capacitat de participar directament en les decisions que afecten la seva activitat assistencial diària. Es proposa el desenvolupament d’unitats assistencials interdisciplinàries, formades pels professionals (metges de diferents especialitats, infermeres i altres professionals assistencials) que participen en l’atenció sanitària d’un mateix procés assistencial o de pacients amb necessitats assistencials similars. Aquestes unitats funcionarien amb unes normes organitzatives internes consensuades entre els seus membres i haurien d’acordar els seus objectius amb la direcció, disposar d’un pressupost propi i retre comptes periòdicament dels resultats aconseguits. Haurien de comptar amb el suport administratiu necessari i disposarien d’una retribució complementària lligada als resultats obtinguts, per a tots els membres de l’equip. Estarien liderades per un professional amb competència clínica provada, coneixement d’eines de gestió i capacitat negociadora.

L’informe defineix, a més, directrius concretes adreçades als diferents actors del sistema sanitari públic. L’Administració sanitària i les patronals del sector haurien de reformar l’organització dels centres, anant cap a un nou model, centrat en les unitats assistencials interdisciplinàries més que no en els actuals serveis. Es proposa la realització d’una experiència pilot, amb seguiment per part d’un grup avaluador extern. Tanmateix, es propugna la definició d’indicadors objectius de bona gestió i de qualitat assistencial, basats en resultats de salut i no sols en l’activitat feta, que permetin la comparació dels diferents centres i puguin ser la base d’una part variable de la retribució (incentius lligats a resultats). Cal un canvi substancial en les relacions econòmiques entre el CatSalut i els centres proveïdors, amb un pressupost anual basat en necessitats reals. Els directius dels centres sanitaris han de garantir la informació als professionals i posar en marxa mecanismes que els permetin tenir coneixement de l’opinió dels metges, amb l’establiment d’altres “regles del joc” en les seves relacions amb els professionals, amb més autonomia per als metges en la gestió de les seves agendes de treball.

Finalment, els metges i altres professionals sanitaris han de promoure, amb la implicació dels col·legis professionals, les facultats i les societats científiques, un debat profund sobre els valors de la professió i conceptes com el sentit de pertinença a la institució per a les quals es treballa i la necessitat de fugir de l’homogeneïtat retributiva, donant reconeixement a aquells professionals que aporten més a les seves organitzacions.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 8

10/6/08 10:59:15

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

Les condicions de treball dels metges d’atenció primària JAUME SELLARÈS, vicesecretari

er tal d’oferir una atenció primària de qualitat, és clau el professional, la seva competència, P la seva motivació, el coneixement dels pacients i

del seu entorn, el reconeixement professional i les condicions laborals (salari, jornades laborals, guàrdies, etc.).

També té molta importància l’entorn i els espais físics, el confort de les instal·lacions, l’ergonomia dels llocs de treball i la preservació d’espais d’entrevista i exploració que permetin una adequada intimitat. Un altre element que cal No ens pertoca als professionals tenir present són els equipaments de decidir mesures de copagament, de cada centre, disposar de telèfon a la contenció o de limitació de l’oferta, consulta, d’accés a Internet, correu però sí que hem de reclamar que electrònic, material clínic adequat, volem participar activament en la etc.

De l’anàlisi de l’actual realitat desolució. Hem de poder organitzar els centres amb autonomia, les agendes duïm que, malgrat les millores ini els horaris, per tal d’oferir el servei troduïdes els darrers anys, encara teper al qual ens han contractat i fer-ho nim mancances, algunes de les quals amb el millor nivell de qualitat es podrien solucionar amb petites inversions i una bona dosi d’imaginació i menys rigidesa. Altres mancances afecten temes més estructurals i reclamen l’ampliació dels espais o la construcció de noves instal·lacions. Cal recordar que seria molt desitjable que cada professional, amb independència del seu horari, disposi d’una consulta pròpia. Aquesta hauria de ser una exigència per a tots els nous equipaments.

Però les condicions de treball estan molt influïdes Imatges de les edicions de per l’organització de l’activitat, els horaris, l’accesl’Avui, El Periódico i El País, sibilitat, tant telefònica com al mateix centre, la del 16 de novembre de 2007. recepció i els tràmits administratius i, també, per l’organització de les agendes. L’agenda dels professionals és un dels elements que té més impacte en relació amb les condicions de treball. Un cop més hem de reclamar autonomia en la gestió de les agendes; cada professional ha de poder distribuir el seu temps de treball amb responsabilitat i garantint els resultats de salut que se n’espera, però amb autonomia per organitzar-se d’acord amb tot l’equip i l’activitat assistencial. L’agenda és la materialització d’aquesta capacitat organitzativa.

El conflicte dels horaris

El conflicte dels horaris que han viscut els metges de l’ICS –que no s’ha resolt, tan sols s’ha ajornat en forma de moratòria en arribar a un punt sense sortida– ens ha de fer reflexionar, en primer lloc, per tal d’analitzar com s’ha gestionat aquest conflicte per a cada una de les parts implicades. El resultat és que l’horari s’ha aplicat a mitges i que els centres que ja havien pactat com s’organitzarien

s’han retirat tot esperant la resolució del conflicte.

L’actual moratòria ha de servir perquè cada equip pugui fer les seves propostes i utilitzi la seva autonomia per trobar la fórmula organitzativa que millor s’adapti a les característiques de cada centre.

La decisió d’augmentar l’oferta horària es justificava en part amb la millora de l’accessibilitat.

Potser la primera reflexió que s’ha de fer és que no és prioritari ampliar l’accessibilitat a l’atenció primària, que juntament amb les urgències dels hospitals és la millor del sistema sanitari. Caldrà corregir problemes puntuals, però la mesura d’obrir els centres en horari nocturn –que ni els ciutadans demanen– ha estat poc analitzada. No hem d’oblidar que, si parlem d’accessibilitats, són prioritàries les exploracions complementàries, les consultes externes i les derivacions que, tret d’honroses excepcions, tenen un ampli marge de millora. Aquestes demores influeixen molt en l’accessibilitat global del procés assistencial.

Potser el més preocupant de com s’ha gestionat aquest conflicte entre les parts és que s’ha potenciat una dinàmica de negociació que s’allunya dels valors i del professionalisme i promou un sistema que podríem anomenar de tarifes, és a dir, si faig una hora més, o un nou programa, o una determinada nova acció, he de cobrar tant. Aquesta dinàmica de negociació, que defuig els valors, la implicació i l’autoregulació, pot tenir millores immediates, però també té perills per al futur de la nostra activitat professional.

L’actual oferta de serveis de l’atenció primària, que sempre creix, que té una bona qualitat i una excellent valoració per part dels usuaris, fa pensar que la tendència continuarà cap a un ús més gran del servei. No hi ha cap estratègia real de contenció i, per tant, estem condemnats a més increments de les càrregues assistencials, que ja estan gairebé al límit.

El nostre sistema sanitari, que ha fet un esforç molt important incorporant més professionals a l’atenció primària, ha vist com aquest esforç ha quedat diluït en part per l’increment de les càrregues assistencials i la manca de professionals, amb dificultats reals per cobrir l’horari i les substitucions. Fóra bo que s’establís un consens en els instruments i la forma com es mesuren les càrregues i les necessitats assistencials.

No ens pertoca als professionals decidir mesures de copagament, de contenció o de limitació de l’oferta, però sí que hem de reclamar que volem participar activament en la solució. Hem de poder organitzar els centres amb autonomia, les agendes i els horaris, per tal d’oferir el servei per al qual ens han contractat i fer-ho amb el millor nivell de qualitat.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 9

9

10/6/08 10:59:17

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

El malestar dels metges d’atenció primària NÚRIA MARTÍNEZ LEÓN, vocal. Metge de Família

urant l’any 2007, els metges d’atenció priD mària hem tingut, i fins i tot s’ha incrementat, la mateixa sensació de malestar professional que arrosseguem els últims anys.

Les causes són molt variades. L’anàlisi no és fàcil quan intentem buscar solucions, des de diferents punts, tant a nivell assistencial com professional.

Després de vint-i-cinc anys d’iniciada la Reforma de l’Atenció Primària, ens trobem en un moment en què els problemes que existien als “ambulatoris” persisteixen, massa semblants, als “centres de salut”.

1. Massificació i burocratització de les consultes. Llavors els pacients venien a agafar número d’ordre per al dia, no hi havia límit i s’arribava, amb freqüència, a més de cinquanta visites.

Ara, després d’haver fet un esforç per intentar treure la burocràcia de la consulta i programar la demanda, seguim tenint una massificació similar, ja que ajuntem les visites on fem de debò de metges amb la burocràcia “inútil”. Creiem que l’Administració hauria de fer canvis radicals per evitar la major part d’aquestes visites (format de recepta, signatura electrònica, validacions, volants, informes per múltiples raons...).

2. Creixement continu de la demanda. En tots els àmbits, les persones van al metge d’atenció primària sense cap tipus de “filtre”, amb múltiples motius de consulta, per la pluripatologia de l’envelliment, per aconseguir sovint el “descompte” de la recepta del sistema públic... sense informes dels nostres companys, que des de l’hospital no poden “perdre temps” fent “paperassa”, com informes o receptes, per comunicar-se de la manera més correcta amb un “col·lega”. Cal afegir els motius de consulta més banals de la població jove i nouvinguda, que moltes vegades desconeix el funcionament del sistema sanitari i, davant de l’extrema accessibilitat que s’ofereix, utilitza les Urgències Hospitalàries i dels Serveis d’Atenció Primària com creu més adient, amb els problemes afegits d’idioma i cultura. Per fer front a totes aquestes demandes amb qualitat es requereix temps i no continuar visitant com ho fem ara, cada cinc-set-deu minuts.

3. Sensació de poc reconeixement i dificultats objectives de promoció professional. L’assistència directa al pacient a la consulta durant més de cinc hores seguides fa que no tinguem pràcticament temps als nostres centres per programar una bona formació continuada. Aspectes com la docència i la recerca queden fora de les nostres hores de treball (a diferència del que passa en molts centres hospitalaris). Ens trobem cada vegada més amb pràctiques individualistes, amb un model d’història clínica informatitzada

Després de vint-i-cinc anys d’iniciada la Reforma de l’Atenció Primària, ens trobem en un moment en què els problemes que existien als “ambulatoris” persisteixen, massa semblants, als “centres de salut”

Article de Miquel Bruguera publicat a La Vanguardia, el 4 de novembre de 2007

10

que no facilita la gestió clínica i que segueix sent compartimentat en cada àmbit.

4. Poca participació en la presa de decisió dels objectius de l’empresa. Veiem com es repeteixen sistemàticament i reiteradament els mateixos errors, i que s’han d’aconseguir uns resultats assistencials i de farmàcia on pesa massa el factor economicista. No hi ha criteris comuns entre l’atenció primària i l’especialitzada per seguir unes guies de prescripció terapèutica. Això porta, sovint, a proposar fer canvis de medicació a un pacient que ens demana prescripcions induïdes des d’altres àmbits, la qual cosa pot generar, fins i tot, conflictes ètics.

5. Poca coordinació entre l’atenció primària i l’hospitalària. El bon o mal funcionament d’aquesta relació continua depenent de cada àmbit territorial i de la relació personal amb les persones de cada servei, i això genera la majoria de vegades repeticions innecessàries de proves i tractaments.

6. Escassa presència de l’atenció primària en la formació mèdica universitària. Poc atractiu i escassa motivació per als metges joves com a sortida formativa i professional.

Aquests problemes no tenen una solució fàcil.

També hem de fer autocrítica de quina part està a les nostres mans solucionar. No totes les solucions han de venir de fora, hi ha canvis necessaris on ens hem d’implicar cada un de nosaltres.

Tot això ho hem de fer professionals, que ens hem format i creiem fermament que el nostre paper és ben rellevant dintre d’un sistema sanitari públic de qualitat, a fi de gestionar la malaltia des del punt més proper al pacient i de la forma més eficient.

Però, de vegades, ens sembla que som nosaltres els únics que ens ho creiem ja que, malgrat projectes ministerials com l’AP 21 o l’inici del Pla d’Innovació d’Atenció Primària a casa nostra, veiem que pel que fa al finançament la primària segueix sent el “germà pobre”.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 10

10/6/08 10:59:20

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

La promoció professional de la dona metge als centres de la sanitat pública PILAR ARRIZABALAGA, vocal. Coautora de l’informe Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya

es de la dècada dels vuitanta al segle passat, D les dones s’han incorporat massivament als estudis de medicina. La medicina és la titulació

universitària amb més demanda – quasi tres aspirants per plaça disponible– i, per tant, condiciona la nota de selectivitat més alta. El fet que les dones superin el 80 % de l’alumnat és un signe de la qualitat de la condició femenina.

La incorporació massiva de la dona a la medicina no respon tan sols a la relació històrica d’empatia de la condició femenina amb el sector dels serveis, sinó que també es deu a factors socials objectius.

Els processos de feminització i salarització de la medicina han anat de la mà. La salarització permet uns horaris fixos i limitats compatibles amb les responsabilitats familiars, que encara a dia d’avui recauen, de forma desigual, molt més en les dones que en els homes. Així, dels informes demogràfics es desprèn que més del 70 % de les metgesses treballen només al sector públic/assalariat, mentre que més del 60 % dels metges treballen simultàniament a tots dos sectors públic/assalariat i privat liberal o assalariat. Dels diferents vessants de la professió –l’atenció als malalts, la L’informe Salut, estils de investigació, la docència, la gestió i vida i condicions de treball la representació professional i sindels metges i metgesses de dical– les dones exerceixen fonaCatalunya, que reflecteix la mentalment dins l’àmbit assistenprecarietat laboral (interins, cial, particularment en l’atenció contractes temporals i prestació primària, on representen el 60 % de serveis) del conjunt del dels professionals de la medicina, col·lectiu sobre la població però es desconeix l’ocupació per general, mostra que els metges sexe en la medicina hospitalària. tenen contractes fixos amb més Quan l’exercici de la medicina ha freqüència que les metgesses, deixat de ser una pràctica liberal, 69 % enfront del 58,5 % basada en la lliure elecció en la relació malalt-metge, per esdevenir una pràctica professional col·lectiva assalariada, la professió mèdica ha desenvolupat, en consonància amb l’autoregulació històrica, sistemes de qualitat

Prevalença d’ocupació de càrrecs de comandament segons centre de treball i sexe

Homes

%

Dones

80 60

53,4 %

39,6 % 24,4 %

20

47,3 %

38,4 %

40

29,9 %

23 %

17,9 %

16,9 % 6,2 %

0 Centre Atenció Primària

Servei quirúrgic hospital

Servei mèdic hospital

Clínica/consulta privada

Font: Estudi Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya.

Fundació Galatea, novembre de 2007.

Altres

que són els processos de selecció/contractació del personal mèdic i de promoció dintre del marc de les organitzacions sanitàries.

Si des de fa més de dues dècades els homes i les dones s’incorporen, com a mínim, en igual nombre a l’exercici de la medicina, cal preguntar-se si “la igualtat d’oportunitats per a la contractació es reflecteix en l’àmbit sanitari o, per contra, el tipus de contractació fixa o temporal té un biaix de gènere en les organitzacions sanitàries”. Al nostre entorn, les poques anàlisis de la contractació des de la perspectiva de gènere en sistemes meritocràtics relacionats amb la medicina estan limitats al camp científic de la biomedicina. Les dones necessiten presentar-se dues vegades i mitja més que els homes per poder accedir a contractes del Centro Superior de Investigaciones Científicas. A les convocatòries dels contractes “Ramón y Cajal”, entre els anys 2004 i 2006, les dones presentaren més sol·licituds que els homes, però els homes obtenien un percentatge d’èxit més alt que elles.

Recentment, l’informe Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya, fet entre 800 professionals, que reflecteix la precarietat laboral (interins, contractes temporals i prestació de serveis) del conjunt del col·lectiu sobre la població general i, en particular, sobre la població ocupada de Catalunya de la mateixa classe social (classe social I), mostra que els metges tenen contractes fixos amb més freqüència que les metgesses, 69 % enfront de 58,5%.

Al mateix informe hi ha també clares diferències de gènere en la promoció jeràrquica. Les diferències en l’ocupació d’un càrrec de comandament (33,8 % dels homes i 18,7 % de les dones), no s’expliquen per l’edat, per l’antiguitat o pel tipus de centre de treball. Com s’aprecia al gràfic adjunt, en qualsevol tipus de centre de treball, inclòs l’àmbit de la primària, on les dones enquestades eren representades 8 punts per sobre dels homes, la proporció d’homes amb càrrecs de comandament és superior a la de dones, la qual cosa comporta que la proporció de càrrecs de comandament sigui semblant entre les metgesses (18,7 %) i la població general de dones ocupades (16,8 %), però molt inferior a la població ocupada de dones de la mateixa classe social (37 %). En canvi, en els metges, la promoció de càrrecs de comandament (33,8 %) és superior que entre el conjunt d’homes ocupats (28 %), tot i que inferior a la promoció jeràrquica en el si de la mateixa classe social (51,4 %).

Durant els darrers anys, s’han implementat sistemes de promoció diferents de la promoció jeràrquica –coneguts com a sistemes de carrera professional– que es basen en el reconeixement dels mèrits d’assistència, recerca, docència, formació i participació en comitès professionals, i en les actituds i dedicació al treball. En conseqüència, és important fer anàlisis acurades que permetin visualitzar les diferències del reconeixement professional que es tradueixen al sector públic, analitzar les oportunitats de millora i donar resposta a qualsevol situació de discriminació a fi de sensibilitzar la comunitat i afavorir mesures no coactives, imprescindibles per arribar a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones als sistemes meritocràtics com la medicina.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 11

11

10/6/08 10:59:21

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

El COMB impulsa una negociació individual per especialitats i per entitats d’assegurança lliure

COMB, SIC, Rànquing de mútues...

Durant tot l’exercici 2007 s’ha desenvolupat un procés de negociació individual per a cadascuna de les entitats i per a cadascuna de les especialitats, en funció de les problemàtiques i les necessitats concretes que, com a especialitat, els afectin.

En aquest sentit, s’ha ressenyat la necessitat d’establir regles de joc clares i transparents, basades en l’estudi dels costos reals, que permetin establir els nivells de qualitat mínims que el sector privat demana. Per a tot això és necessari el seguiment del compliment d’acords, amb el suport del COMB, per part dels metges afectats.

Al desembre del 2007, s’adreçà l’Enquesta d’Assegurança Lliure per conèixer, de primera mà, l’opinió dels metges de la província de Barcelona sobre la nova situació, fruit de la llarga negociació mantinguda entre el COMB i les entitats asseguradores durant aquest any. Dels resultats d’aquesta enquesta es donarà a conèixer l’estudi socieconòmic i el rànquing d’entitats resultants.

Seccions col·legials d’especialitats i activitats assistencials Assegurança Lliure Anàlisis Clíniques Metges d’Accidents Metges Acupuntors Metges Anatomopatòlegs Metges Estomatòlegs 12

Metges Homeòpates Metges Oftalmòlegs Metges Pediatres Metges Psiquiatres Metges Rehabilitadors Metges Tocoginecòlegs

Honoraris orientatius recomanats. Any 2007

Medicina General Pediatria Cirurgia General Traumatologia Otorinolaringologia Oftalmologia Ginecologia Cardiologia Neurologia Neurofisiologia Clínica Tocologia Urologia Dermatologia Aparell Digestiu Cirurgia Maxil·lofacial Neuropsiquiatria Endocrinologia Al·lergologia Reumatologia Angiologia Estomatologia Pneumologia Geriatria Cirurgia Pediàtrica Cirurgia Cardíaca Cirurgia PlàsticaReparadora Cirurgia Toràcica Hematologia Medicina Interna Nefrologia Proctologia Rehabilitació

Visita domicili, urgència, festiu o horari nocturn

Portada de l’enquesta de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure 2007.

radores, és el resultat del producte de la denúncia pública i el trencament del Conveni-Marc amb la Patronal UCEAC, ja iniciat l’any 2006.

L’objectiu prioritari del COMB és convenir acords amb les entitats d’assegurança lliure (EAL) sobre l’increment dels honoraris professionals dels metges que treballen al sector assegurador i arribar a un equilibri “ingressos vs despeses”. La major part dels metges es troben amb el handicap de mantenir el nivell de qualitat assistencial davant la manca d’adequació entre els barems que les entitats abonen i els costos creixents que suporten els seus consultoris. Per aconseguir aquesta adequació, el COMB proposa uns honoraris de 23,75 € per visita, equiparats per a totes les especialitats. Vegeu més informació a: http://asselliure.comb.es.

Amb vigència de l’1 de gener del 2007, s’apliquen els nous Honoraris Orientatius Recomanats (HOR), aprovats el 17 d’octubre del 2006 a l’Assemblea de Compromissaris del COMB (vegeu taula). L’augment reflectit en aquest nou barem correspon a l’aplicació de l’Índex de Preus al Consum (IPC) transcorregut des de la darrera aprovació d’aquests honoraris, l’any 1999.

Dins del marc de les negociacions, el COMB demana millores en la relació entitat-facultatiu, en el sistema de facturació únic de lectura informàtica, en la capacitat de decisió per part del professional, en la garantia de qualitat del sector i en la claredat en la contractació.

Des del sector privat s’ofereix: formació continuada per part del metge; renovació d’equipaments (canvi de maquinària i aparells a les consultes); servei administratiu competent; temps per visita (reconeixements dels pacients dins d’un temps necessari i sense pressions horàries); personalització del servei; inexistència del temps d’espera per part de l’assegurat; lliure elecció del metge/especialista, i gestió directa del metge.

Per poder assolir aquests objectius, des de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure es disposa de: · L’Oficina d’Informació al Ciutadà (OIC - 902) per donar informació sobre la cobertura de les pòlisses, recomanacions a l’hora de canviar d’entitat, relació dels honoraris de les entitats amb el quadre mèdic, dades de les entitats, etc. · Coordinació de les Seccions Col·legials relacionades amb les mútues (vegeu taula). · Coordinació d’Associacions Professionals (Anestèsia i Reanimació, Al·lergologia, Endoscòpia Digestiva, etc.).

Visita domicili, urgència

el COMB demana millores en la relació entitat-facultatiu, en el sistema de facturació únic de lectura informàtica, en la capacitat de decisió per part del professional, en la garantia de qualitat del sector i en la claredat en la contractació

· Coordinació de les Societats de l’ACMC i de la Comissió Assessora d’Assegurança Lliure. · Ús de diferents canals de difusió: Web del

Visita consultori

Dins del marc de les negociacions,

etapa oberta el 2007, determinada Llegiaperdenova la negociació individualitzada entre el ColMetges de Barcelona i les entitats assegu-

23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 €

35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 €

47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 €

23,75 €

35,63 €

47,50 €

23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 € 23,75 €

35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 € 35,63 €

47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 € 47,50 €

Font: Àrea Professional del COMB.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 12

10/6/08 10:59:24

Activitat col·legial. Demografia mèdica

INFORME sobre demografia col·legial de l’any 2007 Les dades de l’any 2007 sobre demografia

Origen

col·legial són un reflex dels processos de canvi que s’estan donant a la professió mèdica des de ja fa uns anys, com són la feminització, un cert grau d’envelliment i un important creixement de la presència de metges estrangers

Pel que fa a l’origen dels col·legiats, del total de 27.883 collegiats, 18.939 (el 67,9 % del total) són nascuts a Catalunya. Un 19,7 % (5.490 metges) són nascuts a la resta d’Espanya. Finalment, 3.454 metges (12,4 % del total) són nascuts a l’estranger, majoritàriament a l’Amèrica Llatina (73 % dels estrangers).

Distribució per origen a 31 de desembre del 2007

enir dades actualitzades del cens col·legial resulta extremament útil per copsar adequadament la realitat demogràfica del COMB. Això, alhora, és important per dues raons. D’una banda, un millor coneixement del cens fa possible endegar accions que permetin atendre millor els col·legiats. D’altra banda, la publicació d’aquestes dades és un exercici de transparència necessari en un temps en què és imprescindible la planificació de les necessitats de professionals.

Les dades de l’any 2007 sobre demografia col·legial són un reflex dels processos de canvi que s’estan donant a la professió mèdica des de ja fa uns anys, com són la feminització, un cert grau d’envelliment i un important creixement de la presència de metges estrangers.

Les dades d’aquest apartat es refereixen a les característiques i l’evolució recent del conjunt de col·legiats, a 31 de desembre del 2007.

T

Zona naixement Catalunya Resta d’Espanya Conjunt d’estrangers Amèrica Llatina i Carib UE15+EEE Orient Mitjà Àfrica Europa de l’Est Altres

Absoluts 18.939 5.490 3.454 2.522 369 216 121 158 67

% 67,9 19,7 12,4 9,0 1,3 0,8 0,4 0,6 0,2

27.883

100,0

Total

% sobre estrangers 2007 73,0 10,7 6,3 3,5 4,6 1,9 100,0

Altes i baixes col·legials 2007

Entre els nous col·legiats, 616 són MIR, i 696, no. Així com entre els nous col·legiats MIR, el grup majoritari és el dels nascuts a Catalunya (53,2 %), entre els nous col·legiats no MIR, el 62,6 % (436 metges) ha nascut a l’estranger.

Edat i gènere

L’envelliment de la professió està ben reflectit en aquesta piràmide. En la mesura que les cohorts amb més efectius (entre 45 i 60 anys) vagin envellint, el col·lectiu com a conjunt envellirà, atès que no hi ha grans canvis en el nombre de nous ingressos de metges joves.

Malgrat que el nombre d’homes supera el de dones en el conjunt de col·legiats, la feminització és un fenomen consolidat, que avança de manera ferma. En aquest sentit, es pot comprovar a la piràmide que les dones són majoria en totes les franges d’edat per sota de 45 anys. Cal dir també que entre els metges estrangers la feminització és menys acusada.

Altes col·legials 2007 Absoluts

% sobre total

% cada subgrup

328 112 176 616

25,0 % 8,5 % 13,4 % 47 %

53,2 % 18,2 % 28,6 % 100,0 %

180 80 436 696 1.312

13,7 % 6,1 % 33,2 % 53 % 100 %

25,9 % 11,5 % 62,6 % 100,0 %

Col·legiacions MIR Catalunya Resta d’Espanya Estranger Subtotal Col·legiacions no MIR Catalunya Resta d’Espanya Estranger Subtotal Total

Piràmide d’edat del total de col·legiats Homes (15.144 metges) Mitjana d’edat: 52,2 anys

Dones (12.739 metgesses) Mitjana d’edat: 42,8 anys

85 anys i més

358

24

80 a 84 anys

375

12

496

36

75 a 79 anys 70 a 74 anys

620

Es pot observar com la majoria de baixes col·legials (56,2 %) s’han produït per trasllat a una altra província. El trasllat a l’estranger ha estat el motiu del 12,9 % de les baixes (97 metges).

Com es pot observar al gràfic, el nombre d’altes sempre ha superat, els darrers deu anys, la suma de baixes i jubilacions. Això ha permès tenir un creixement sostingut de col·legiats. >

72

Baixes col·legials i jubilacions 2007

65 a 69 anys

740

60 a 64 anys

134

1.333

55 a 59 anys

1.957

50 a 54 anys

1.912 2.070

40 a 44 anys

2.018

1.422

35 a 39 anys

1.660

1.202

30 a 34 anys Menys de 30 anys

2.052

659 3.000

2.000

1.000

1.423 0

% sobre total

% sobre baixes

291

38,7 %

56,2 %

Trasllat a l’estranger

97

12,9 %

18,7 %

Baixa voluntària

66

8,8 %

12,7 %

Defunció

46

6,1 %

8,9 %

Cessament de l’exercici

15

2,0 %

2,9 %

3

0,4 %

0,6 %

Subtotal baixes col·legials

518

68,9 %

100,0 %

Jubilacions

234

31,1 %

Total

752

100,0 %

Malaltia

1.934

1.076

Absoluts

Trasllat a una altra província

1.023

2.836

45 a 49 anys

Baixes* i jubilacions**

439

1.000

2.000

Total col·legiats: 27.883. Mitjana d’edat: 47,9 anys

3.000

*Baixes de col·legiats menors de 65 anys. **Col·legiats que han complert 65 anys el 2007 Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 13

13

10/6/08 10:59:25

Activitat col·legial. Demografia mèdica

INFORME sobre demografia col·legial de l’any 2007 < Balanç

Evolució d’altes i baixes 1998-2007

Si tenim en compte les altes, les baixes i les jubilacions, al final d’aquest 2007, el COMB registra un balanç positiu de 560 metges.

1400 Altes

1200

La demografia col·legial continua en un procés de canvi profund, marcat per una feminització que en pocs anys serà predominant.

Aquesta és probablement la tendència de canvi més consolidada per al futur. La professió haurà de fer front, els pròxims 15 anys, a la jubilació de les generacions de metges més nombroses de tota la seva història, la qual cosa és un repte i una oportunitat.

Finalment, caldrà observar si l’arribada de companys estrangers continuarà al mateix ritme els pròxims anys.

Baixes + jubilacions

1000 800 Nombre de metges

Conclusions

600 400 200 0

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Els metges estrangers han estat el grup principal dels nous col·legiats l’any passat, el 46,6 % Les dades demogràfiques del 2007 permeten afirmar que l’arribada de metges estrangers al COMB és un fenomen ja ben consolidat i que, a més, està en procés d’acceleració important urant l’any 2007, i per primer cop en la història del COMB, D entre els nous col·legiats el grup principal ha estat el de metges nascuts a l’estranger (46,6 %: 612 nous metges). Cal destacar també que, de tota la sèrie temporal exposada, l’any 2007 ha estat el que ha registrat una proporció més baixa de metges nascuts a Catalunya (38,7 %: 508 metges) i a la resta d’Espanya (el 14,6 %: 192 metges).

Les dades demogràfiques del 2007 permeten afirmar, doncs, que l’arribada de metges estrangers al COMB és un fenomen ja ben consolidat i que, a més, està en procés d’acceleració important.

Evolució de noves col·legiacions per origen Catalans 80 %

Resta d’Espanya

Conjunt d’estrangers

71,3 %

70 % 69,1 %

61,5 %

60 % 59,1 %

51,8 %

50 % 47,1 %

40 % 30 %

19,7 %

22,6 % 22,4 % 24,6 %

20 % 10 % 0%

7,9 %

1998

9%

1999

29,1 %

12,6 %

15,9 %

2000 2001

18,5 %

2002

46,9 %

43,6 %

32,5 % 34,1 % 23,9 %

23,5 %

23,8 %

46,6 %

2004

19 %

2005 2006

2007

La qüestió principal rau a saber fins a quin punt aquest fenomen tindrà continuïtat en el temps amb la intensitat amb què l’hem viscut els darrers anys.

Evolució de la col·legiació per lloc de naixement (1997-2007) Total de col·legiats Catalunya Resta d’Espanya Conjunt d’estrangers Amèrica Llatina i Carib UE15+EEE Orient Mitjà Àfrica Europa de l’Est Altres 14

1997 19.695 14.552 3.849 1.294 808 170 184 74 26 32

2007 27.883 18.939 5.490 3.454 2.523 369 216 121 158 67

Països estrangers més representats entre el conjunt de col·legiats País naixement

38,7 %

14,6 %

2003

La variació percentual a l’alça dels col·legiats nascuts a l’estranger quintuplica la dels nascuts a Catalunya (+166,9 % V.S. +30,1 %).

Així, el conjunt de col·legiats estrangers era de 1.294 l’any 1997, i el 2007 arriba a 3.454.

Els metges originaris de l’Amèrica Llatina han crescut un 212,1 % en aquest període, i han passat de ser poc més de 800 col·legiats a sobrepassar els 2.500. Cal destacar també que, tot i suposar encara un nombre absolut prou modest (158 metges), el nombre de metges nascuts a l’Europa de l’Est ha augmentat més d’un 500 % en aquest període.

Cal remarcar, entre les característiques dels nous col·legiats estrangers del 2007, que la proporció d’homes i dones està molt igualada (51 % de dones i 49 % d’homes), i que el 86,3 % ha estudiat en una universitat estrangera. Quant als països d’origen, l’Argentina, el Perú i Colòmbia El Perú, amb 90 metges (15,6 %), l’Argentina amb 83 metges (14,4 %) i Colòmbia amb 81 metges (14,1 %) són els països estrangers que lideren el rànquing de noves incorporacions durant el 2007. Aquests mateixos països, tot i que en un ordre diferent, són els més representats entre el conjunt de metges estrangers.

Variació % 41,3 30,1 42,6 166,9 212,1 117,1 17,4 63,5 507,7 109,4

Conjunt col·legiats

Col·legiats 2007

Argentina

682

83

Perú

335

90

Colòmbia

333

81

Cuba

235

34

Veneçuela

182

44

Equador

139

13

Uruguai

127

16

Bolívia

102

26

Síria

100

0

90

24

Mèxic

En la línia establerta pel Col·legi de donar atenció a aquests nous col·legiats, i atès que en la gran majoria ha cursat la llicenciatura de medicina a l’estranger, durant el 2007 es va posar en marxa, per part del COMB (en col·laboració amb el Departament de Salut), el Curs d’accés dels metges a l’exercici de la professió. Aquest curs aporta als nous col·legiats elements com el coneixement del sistema sanitari, l’atenció a urgències i el suport vital bàsic, la prescripció farmacèutica o la comunicació metge pacient.

BERENGUER CAMPS,cap del Gabinet d’Estudis Col·legials

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 14

10/6/08 10:59:26

Activitat col·legial. Demografia mèdica

El Servei d’Atenció al nou col·legiat

La manca de metges a Catalunya

com s’esmenta a les dades del cens del Tde alCOMB, els canvis demogràfics i la incorporació metges d’arreu del món són alguns dels reptes

MARC SOLER,

que té el nostre sistema sanitari.

El COMB ha estat atent a aquests fets mitjançant els estudis demogràfics de la professió i, també, adequant les seves estructures professionals per donar el millor servei possible a tots els metges que s’incorporen a la professió.

Per donar aquest servei als col·legiats i atendre les necessitats dels metges que s’incorporen cada any, que s’identifiquen en dos grans grups –metges que s’han format a l’Estat espanyol i metges formats a l’estranger– els serveis professionals del Col·legi es coordinen mitjançant l’Àrea del Metge Jove.

Aquesta organització es fa a tres nivells: · La Unitat d’Atenció al Col·legiat (planta -1) presta el servei d’informació general i d’acollida al metge. Així mateix, gestiona tota l’operativa de la col·legiació d’acord amb la normativa vigent. Informa dels diferents serveis del Col·legi, per als metges col·legiats, relacionats amb els temes professionals, asseguradors, econòmics, etc.

En la mesura en què molt bona part dels nous col·legiats dels darrers anys són estrangers, sovint els tràmits de col·legiació són més llargs, atès que la documentació que cal revisar és més extensa i diversa.

La varietat de nacionalitats i països on han estudiat aquests metges ha obligat a tenir especial cura en la gestió de la col·legiació, un element imprescindible per garantir un exercici en plenes condicions legals. · L’Àrea d’Atenció al Metge Jove (planta 1) coordina les actuacions del COMB davant dels nous col·legiats, amb especial incidència en els temes d’ocupació i de necessitats professionals relacionades amb les àrees jurídiques i de responsabilitat professional, i de necessitats personals, com l’allotjament i l’adaptació a un nou sistema de vida. · Centre d’Estudis Col·legials (CEC). Amb el suport i la col·laboració de l’Administració i les patronals del sector, el CEC confecciona un programa docent, “Curs d’accés a la professió”, especial per a nous col·legiats i per a metges estrangers, que pretén, en un temps molt curt, fer conèixer als metges que s’incorporen les especificitats del nostre sistema sanitari, els aspectes medicolegals i un breu recordatori de la medicina d’urgències i suport vital.

Un segon aspecte molt important són els actes de benvinguda a nous col·legiats. El COMB organitza un acte públic d’incorporació de nous col·legiats, coordinat per Jaume Padrós, secretari del COMB, que compta amb la participació de diferents membres de la Junta de Govern i de la Comissió de Deontologia.

n dels reptes més importants del nostre sistema sanitari és el U canvi demogràfic dels metges. Com s’ha dit repetidament els últims anys, hem passat de ser un país amb excedent de metges,

Àrea de Col·legiacions. COMB.

director adjunt corporatiu del COMB

alguns dels quals marxaven a l’estranger (i altres es dedicaven a activitats professionals no estrictament assistencials), a ser un país importador. Al Col·legi de Barcelona, per primera vegada, el nombre de metges col·legiats nascuts a l’estranger supera el dels nascuts a Catalunya i a la resta de l’Estat.

Les ofertes de treball A la pregunta de si ara falten metges, aquesta que s’ofereixen al qüestió no té una resposta única. Per una banda, mercat laboral no la taxa de metges per mil habitants a Catalunya s’ocupen totes. Les és de 3,9; a Espanya, en conjunt, és de 3,8, i la causes són: dificultat mitjana europea és de 3,0. d’ocupar algunes Sobre aquestes dades cal fer un aclariment: el especialitats, nombre d’hores per setmana treballades a Esparetribucions baixes, nya està per sota del dels països amb menys metofertes laborals ges, com són Alemanya i la Gran Bretanya, i és en condicions de igual al de Grècia i Itàlia, amb mitjanes de mettreball precàries ges per habitant superiors a l’espanyola. Aquesta i contractació anàlisi es relaciona directament amb la retribució per guàrdies mitjana per metge: als països amb un nombre i ocupacions més alt de metges les retribucions són inferiors. fora de l’horari En relació amb els canvis demogràfics i la maconvencional, que es jor necessitat de metges, les causes són múltiples tradueixen, en molts i ja analitzades a bastament. Estan basades en casos, en dificultats l’augment de la demanda de serveis sanitaris per compatibilitzar la públics i privats: poblacionals (envelliment provida laboral i la vida gressiu i augment demogràfic de la població), familiar tecnològics (superespecialització), les noves exigències socials relacionades amb les noves tecnologies de la informació, la medicina defensiva...

Per altra banda, hi ha un fet clar, les ofertes de treball que s’ofereixen al mercat laboral no s’ocupen totes. Les causes són: dificultat d’ocupar algunes especialitats, retribucions baixes, ofertes laborals en condicions de treball precàries i contractació per guàrdies i ocupacions fora de l’horari convencional, que es tradueixen, en molts casos, en dificultats per compatibilitzar la vida laboral i la vida familiar. Per altra banda, hem de seguir insistint que és necessari que els diferents responsables de la contractació de metges siguin molt curosos en les contractacions, perquè l’accés de metges estrangers sense un control efectiu (col·legiació) desemboca en un empitjorament del servei assistencial i de les condicions professionals.

Hem de donar resposta, promovent canvis que involucrin les Administracions, els proveïdors i els professionals. Els primers han de definir polítiques clares relacionades amb la limitació de prestacions al sistema sanitari públic, mesures per afavorir el control de freqüentació de pacients i augmentar els pressupostos que es dediquen a la sanitat. Els proveïdors han d’incorporar nous sistemes de promoció professional que afavoreixin la implicació dels professionals i la flexibilitat laboral.

Per acabar, els metges i els seus representants, els col·legis, hem de promoure els canvis necessaris per flexibilitzar la professió per tal que s’adeqüi als canvis que la societat ens demanda, als canvis en les patologies emergents, la innovació i la tecnologia, a les noves necessitats de la població relacionades amb l’envelliment, al treball en equip, a la coordinació entre nivells assistencials i a l’assumpció dels principis del professionalisme: autonomia, lideratge i assumpció de responsabilitats.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 15

15

10/6/08 10:59:28

Activitat col·legial. Observatori de la Professió

L’Observatori de la Professió analitza l’estat d’opinió dels metges sobre l’actualitat professional MERCÈ BOTINAS, vocal

JOAQUIM CAMPS, vocal

Durant l’any 2007, des de l’Observatori s’ha copsat l’opinió de la professió respecte a temes d’actualitat tan diversos i propers als metges com la manca de metges, la insatisfacció del col·lectiu, el programa PAIMM i la direcció per objectius

Propostes per millorar la satisfacció dels metges 1. Influir en la presa de decisions de la institució o del centre.

2. Influir de manera efectiva en la confecció de la pròpia agenda de treball.

3. Poder intervenir en la negociació dels incentius.

4. Sentir-se recolzat per la direcció del centre, especialment, en cas de conflicte amb els pacients.

5. No patir pressions en el moment d’utilitzar els recursos diagnòstics i terapèutics.

6. Que hi hagi un programa de FMC al meu centre de treball, al qual hi pugui accedir i compti per a la carrera professional o el pla de desenvolupament professional existent al centre.

7. Increment de la retribució salarial.

8. Disposar d’un espai propi per escriure i llegir.

9. Tenir accés fàcil a un ordinador i a Internet al lloc de treball.

10. Poder rebre les visites i familiars del malalt en un lloc discret.

11. Tenir autoritat sobre el personal de suport (auxiliars, administratius...).

12. Que el centre disposi d’una política clara de prevenció de les agressions al personal sanitari.

Font: Observatori de la Professió. COMB.

16

es de la seva creació l’any 2003, l’ObservatoD ri té l’objectiu de prendre el pols a la professió en el dia a dia de les diverses realitats que representen els seus membres i també en relació amb les novetats que condicionen la professió. Durant l’any 2007, des de l’Observatori s’ha copsat l’opinió de la professió respecte a temes d’actualitat tan diversos i propers als metges com la manca de metges, la insatisfacció del col·lectiu, el programa PAIMM i la direcció per objectius.

Al mes de desembre, l’ICS va publicar la instrucció 06/2006 relativa al complement per dedicació exclusiva del personal facultatiu. Al gener, poc més de la meitat dels metges va valorar positivament el fet que l’ICS implementi el complement d’exclusivitat, sense diferències respecte al subgrup que treballa en aquesta institució. La majoria expressà que el complement d’exclusivitat no es pot considerar un incentiu, que els professionals amb dedicació exclusiva no tenen un rendiment superior a la resta i que no servirà per millorar l’assistència sanitària. La gran majoria creu que el pressupost que suposa aquest complement no és adequada i que no suposarà una mesura cohesionadora per als metges del mateix centre.

Davant la publicació de l’Informe de demografia mèdica del COMB, al mes de febrer es va sol·licitar l’opinió als metges de l’Observatori sobre les causes de la paradoxal manca de metges. Segons els nostres col·laboradors, la causa més important és el tipus de sistema sanitari públic i, en segon lloc, el fet que un 15 % dels metges no desenvolupin tasques assistencials. Això fa concloure que l’Administració haurà de flexibilitzar el sistema sanitari, creant mecanismes per reconèixer i optimitzar la tasca dels professionals formats aquí. Altres causes apuntades són la progressiva feminització i la menor dedicació horària respecte a d’altres països, motius que també serien sensibles a la flexibilització del sistema. En l’àmbit rural, la manca de metges s’atribueix a la dificultat que troba el professional per compatibilitzar la feina amb la vida familiar, a la manca d’incentius econòmics i a la dificultat de comunicació amb altres especialitats o tècniques punteres. Les millores retributives i de comunicació real amb altres especialistes i centres atraurien els professionals a aquestes àrees.

L’autodiagnòstic i l’automedicació dels metges van ser també objecte de pregunta des de l’Observatori. Gairebé el 90 % dels metges s’autodiagnostiquen i automediquen quan tenen una malaltia lleu.

La conducta varia en cas de malaltia greu, en què tots els enquestats afirmen haver recorregut a un metge amic, a un company i especialista del sistema sanitari públic. En cas de malaltia lleu d’un familiar, el metge recorre al metge de família del sistema públic i amic. Destaca que poc més de la meitat dels metges s’identifiquen com a tals quan utilitzen un servei sanitari. La majoria estan satisfets del funcionament, la confidencialitat i el tracte rebuts.

L’Observatori va llançar una pregunta als seus membres referent a l’informe encarregat pel COMB a un grup d’experts arran d’un debat polític entorn

a la legalització de les drogues. Gairebé el 90 % dels professionals estan d’acord amb el contingut de l’informe i amb l’actitud del COMB respecte a aquest tema. La majoria, però, considera que no se n’havia fet una bona difusió i proposaven, per tal de millorar la difusió dels posicionaments del COMB, algunes idees de fàcil aplicació: enviar els informes per correu electrònic a tots els col·legiats, difusió àmplia i reiterada en mitjans de comunicació, proposar debats en mitjans de comunicació fent partícips altres estaments socials, fer difusió a partir dels CAP i organitzar una jornada sobre el tema.

La gran majoria de col·legiats coneixen la Fundació Galatea i el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM), segons l’enquesta que es va fer a través de l’Observatori. El PAIMM és un programa excel·lentment avaluat: el 85 % en té una opinió molt bona i el 15 %, una opinió bona. Els companys dels metges enquestats en fan una bona valoració, tot i que és inferior, i aquest fet pot estar relacionat amb un menor grau de coneixement del PAIMM. Això, sumat al fet que més de la meitat dels enquestats creuen convenient fer més difusió del programa, fa pensar que es pot millorar el grau de coneixement del PAIMM entre els col·legiats.

La direcció per objectius incentivats (DPO) va ser motiu de sondeig arran d’un document elaborat per la Comissió de Deontologia. El 95 % dels membres es mostren d’acord amb el document i fan una valoració positiva de la retribució diferenciada respecte dels companys en funció dels resultats obtinguts. La majoria de professionals enquestats són retribuïts amb pagament variable relacionat amb les DPO, i els sembla una mesura positiva i útil per singularitzar la seva feina en relació amb la resta de companys, però pensen que no són adequats i que els suposa una feina complementària i burocràtica.

A més, apunten que el metge no participa prou en l’elaboració dels indicadors i que les DPO podrien ser una bona eina per afavorir el treball en equip, però no ho són a la pràctica.

L’Observatori de la Professió va sol·licitar als seus membres que classifiquessin per ordre d’importància una sèrie de propostes, per identificar quines han de ser les iniciatives que el Col·legi ha de plantejar a l’Administració sanitària amb l’objectiu de recuperar el nivell de satisfacció dels metges. Vegeu a la taula annexa les propostes ordenades segons el resultat d’una enquesta feta entre 110 professionals, membres de l’Observatori. L’aspiració de la majoria dels enquestats, sense diferències per edat, gènere ni àmbit de treball, és tenir més autonomia, reflectida en el fet de poder intervenir en la presa de decisions de la institució i influir de manera efectiva en la confecció de la pròpia agenda de treball. A continuació, les propostes més ben valorades també poden considerar-se aspiracions relacionades amb l’autonomia professional: intervenir en la negociació dels incentius i no sentir-se frenat per poder utilitzar els recursos diagnòstics i terapèutics que el metge consideri necessaris per a una correcta atenció als seus pacients.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 16

10/6/08 10:59:29

Activitat col·legial. Institucions mèdiques

Jornades de reflexió de l’OMC sobre la professió mèdica otser el fet més destacable de l’agenda de P l’Organización Médica Colegial (OMC) de l’any 2007 han estat les Jornades de Reflexió

RICARD GUTIÉRREZ, vicepresident

celebrades a Toledo al mes de maig, amb la intenció d’establir les noves línies d’actuació de la institució.

L’anàlisi es va concretar en les següents temàtiques: a) Polítiques educatives i demoEn l’anàlisi de l’OMC s’insisteix grafia mèdica. Entre les principals en què han d’existir registres conclusions, hi trobem la necessàfiables dels metges i estudis ria adequació dels plans d’estudi de de previsió de necessitats a un medicina per establir l’accés directe mínim de deu anys i, així mateix, al doctorat des del grau i el reconeies recomana introduir mesures xement de l’especialitat com a màsde flexibilitat horària, incentivació ter professional. També es remarca econòmica, conciliació de la la necessària participació de tot el vida laboral i familiar, i possible personal facultatiu en la docència reducció de la jornada, entre i que és important que s’adeqüi a d’altres, de manera urgent les noves metodologies didàctiques.

S’insisteix en què han d’existir registres fiables dels metges i estudis de previsió de necessitats a un mínim de deu anys. A l’últim, es recomana introduir mesures de flexibilitat horària, incentivació econòmica, conciliació de la vida laboral i familiar, i possible reducció de jornada, etc., de forma urgent. b) Excel·lència i desenvolupament professional continu (DPC). En aquest apartat destaca la manifestació que l’OMC ha de fer una política de continu apropament no sols als metges, sinó també als estudiants. S’entén que l’exercici de la professió comporta un DPC que és la base de la competència i de la carrera professional, i s’està 1

d’acord en què l’avaluació d’aquesta competència ha de ser voluntària, incentivada, no punitiva i realitzada per la professió. A l’últim, es remarca l’estreta col·laboració que ha d’existir entre collegis, societats científiques, universitat i sindicats professionals, encara que tenint en compte que cadascuna d’aquestes organitzacions desenvolupen funcions diferents. c) Associacions professionals: àmbits i adequació.

A banda de les funcions pròpies i estatutàries dels col·legis, s’haurien d’implementar les de relacions amb la universitat i col·laboració activa amb l’Administració. També es proposa una agenda comuna d’actuació transversal, amb altres organitzacions professionals, per valorar els problemes.

Es recomana un règim d’especial dedicació de les juntes directives col·legials que permeti la realització de les tasques corresponents. A l’últim, s’aposta per potenciar el paper dels col·legis com a centres de pensament. d) Regulació de la professió. Regulació compartida.

Hi ha total acord en què l’existència d’un registre de la col·legiació és bàsica per a la regulació de la professió. Destaca també la recomanació que, per col·legiar-se, es demani als metges estrangers el coneixement de l’idioma.

En relació amb la publicitat sanitària, la informació mèdica, la informació metge-malalt o el maneig de la informació clínica, es demana més implicació dels col·legis, tant en els aspectes de garantir-ne la qualitat i la fiabilitat com en la millora dels protocols de consentiment informat o la potenciació del document de voluntats anticipades.

Finalment, es destaca l’important paper de les Comissions de Deontologia i la possibilitat de crear la figura del Defensor del Col·legiat. e) Contracte social. En aquest apartat es proposa un nou contracte social de la professió mèdica amb la ciutadania, amb les Administracions i amb les altres professions sanitàries, potenciant la relació metge-malalt, fent participar els ciutadans en els Col·legis, redefinint les relacions amb els reguladors i empleadors des de la col·laboració lleial i potenciant els espais comuns amb les altres professions sanitàries, per millorar la qualitat de l’atenció sanitària que rep el ciutadà, però sense renunciar a les responsabilitats pròpies de cadascun.

En conjunt, són una sèrie de temàtiques i conclusions prou interessants, que marquen un punt d’inflexió en aquest procés de posada al dia de l’OMC, i a les quals el COMB dóna suport.

2

1. Nota informativa sobre la “Declaración de Toledo”.

2. Participants a les III Jornades de Reflexió de l’OMC. Toledo, 26 de maig de 2007.

Foto cedida per l’OMC. Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 17

17

10/6/08 10:59:30

informe_2007.indd 18

10/6/08 10:59:32

Activitat col·legial. Institucions mèdiques

L’acord de col·laboració entre Mutual Mèdica i el COMB NOLASC ACARÍN TUSELL, president de Mutual Mèdica

de l’activitat de Mutual Mèdica, des de fa sis anys, al conjunt d’Espanya, comenLça a’ampliació donar bons resultats, de forma que, dia a dia,

són més els metges que confien en les assegurances de Mutual Mèdica i en els inherents avantatges fiscals per protegir-se de la incertesa davant del futur. Aquesta expansió de Mutual Mèdica és resultat, en gran part, de l’estreta col·laboració amb el COMB, que protegeix els interessos dels metges mutualistes i, alhora, facilita la comercialització dels productes de Mutual Mèdica.

Des del 1920, Mutual Mèdica és la mutualitat dels metges de Catalunya i de les Illes Balears.

Logo de Mutual Mèdica.

Som una entitat sense ànim de lucre que preveu les assegurances sobre el risc personal: malaltia, accident, invalidesa, jubilació, dependència, defunció i orfenesa. Al llarg de gairebé noranta anys, Mutual Mèdica ha mantingut una estreta relació amb els col·legis de metges, però especialment amb el COMB perquè la majoria dels metges mutualistes són col·legiats a Barcelona.

El 1996 es va signar un protocol Mutual Mèdica i el COMB de col·laboració explícita entre el també col·laborem en d’altres COMB i Mutual Mèdica, de mainiciatives, com ara la Fundació nera semblant als altres col·legis de Galatea i el programa PAIMM, l’àmbit catalanobalear, i des d’alesja que entenem que els objectius hores el COMB designa uns consede la Fundació, cara a l’ajut als llers ex-officio al Consell d’Adminismetges amb determinats problemes tració de Mutual Mèdica.

Mutual Mèdica i el COMB són de salut, també forma part de l’àmbit de la previsió social dues entitats paral·leles que han de mantenir una relació ben lligada, malgrat que tinguin objectius diferents. D’una banda, el COMB és la institució de dret públic

www.med.es

representativa dels metges de la província de Barcelona i té una funció política real de defensa de l’exercici professional i de les garanties de treball qualificat per als metges.

En canvi, Mutual Mèdica és tan sols la mutualitat que ha de gestionar l’estalvi dels metges destinat a la previsió del risc personal. Si el COMB dóna seguretat jurídica als metges, la Mutual els dóna seguretat enfront del risc personal en l’esdevenidor.

Mutual Mèdica és una asseguradora sense ànim de lucre que ha de garantir les inversions a llarg termini, a trenta o quaranta anys, i necessita una gran estabilitat en la gestió i, alhora, una bona professionalitat tècnica per dirigir l’entitat cap a la consecució dels millors rendiments amb la màxima seguretat. Al llarg d’aquests anys, Mutual Mèdica ha aconseguit els recursos i l’experiència necessaris per establir un sistema de gestió financera altament complexa i de gran seguretat. Un exemple n’és el pla d’estalvi-jubilació que, el darrer any, s’ha ofert amb un rendiment del 5,15 %, acumulable, i per a tota la durada de la vida laboral que desitgi el metge. No hi ha cap altre producte similar al mercat.

Mutual Mèdica i el COMB també col·laborem en d’altres iniciatives, com ara la Fundació Galatea i el programa PAIMM, ja que entenem que els objectius de la Fundació, cara a l’ajut als metges amb determinats problemes de salut, també forma part de l’àmbit de la previsió social.

El COMB i Mutual Mèdica tenen objectius diferents, però complementaris. Les dues institucions tenen com a funció primordial el servei als metges, de manera que les relacions sempre han de ser fluïdes. Així ha estat des de fa molts anys i així serà, per tal que el metge trobi tot el que li cal per al seu exercici professional, amb tranquil·litat i seguretat, i que en cas de tenir entrebancs en la vida trobi en les seves institucions el suport necessari per continuar endavant.

902 198 984 Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

informe_2007.indd 19

19

10/6/08 10:59:34

Activitat col·legial. Àrea de Praxi i Responsabilitat Professional

La responsabilitat civil dels metges de Catalunya, cap a la consolidació del model JAUME AUBIA, director gerent, CEO

a pòlissa d’assegurança de la Responsabilitat LCatalunya Civil (RC) que dóna cobertura als metges de té una durada cíclica de tres anys. El

darrer període s’acaba ara i, per tant, l’any 2007 ha estat l’any en què ha calgut renegociar la pòlissa.

Tot el sistema d’assegurament de la RC de la sanitat catalana en conjunt té unes característiques específiques que configuren un model propi. Les bases del model són: a) Els metges col·legiats als quatre col·legis tenen una cobertura idèntica que es concreta amb la subscripció d’una pòlissa per part del Consell de Col·legis (CCMC). b) La cobertura de la RC de les institucions de la sanitat pública i concertada de tot Catalunya també es cobreix a través d’una única pòlissa Aquest model, conjunt i subscrita pel Servei Català de la Salut sòlidament gestionat, ha (CatSalut). permès que els metges de c) La pòlissa del CatSalut i la del CCMC Catalunya tinguéssim una es negocien i contracten conjuntament cobertura de RC estable i, per (pòlissa conjunta) a través d’un procés de tant, que disposéssim concurs públic. d’assegurament en anys en d) La companyia asseguradora que guaquè en altres llocs de l’Estat nya el concurs accepta que la gestió de han quedat sense cobertura la pòlissa sigui delegada als prenedors.

En concret, al Servei de Responsabilitat Professional del COMB (SRP), i a un òrgan semblant en el cas del CatSalut. Els òrgans de control i de presa de decisió en el model són dos òrgans amb representació col·legiada de la mateixa companyia asseguradora, del CCMC, i del CatSalut: la Comissió Tripartida i la Comissió de Seguiment.

La primera, amb funcions de direcció estratègica i nomenament dels quadres d’advocats i pèrits; la segona, amb la funció d’anàlisi i de decisió sobre Incidència de la RC del COMB en el període 2002-2007 Sinistres 323

350 300 250 200 150 100 50 0

TOTAL 1.649 SINISTRES 306

301 260

260

199

2002

2003

2004

2005

2006

2007

Font: Àrea de Praxi. COMB.

cada un dels casos denunciats que, prèviament, són analitzats per una Comissió Tècnica.

El fet més rellevant del model és que metges i institucions (hospitals, ICS, etc.) ens trobem per analitzar cada cas i anem junts, tant al davant del mercat assegurador com davant dels denunciants.

Aquest model dóna una força determinant als metges i als hospitals per tenir un cert control sobre l’evolució econòmica del sistema.

20

Cal recordar que la prima dels metges es paga en forma de primes individuals pràcticament iguals per a tots els metges, amb l’excepció dels MIR, que en paguen el 50 %, i amb l’excepció durant uns anys per a aquells que podien acreditar una formació continuada, que han gaudit d’una exempció parcial de la quota. Ens plantegem que en el futur immediat altres col·lectius puguin beneficiar-se de quotes rebaixades.

Aquest model, conjunt i sòlidament gestionat, ha permès que els metges de Catalunya tinguéssim una cobertura de la RC estable i, per tant, que disposéssim d’assegurament en anys en què en altres llocs de l’Estat han quedat sense cobertura. Ens ha permès gaudir d’uns costos més baixos que els que paguen els nostres homòlegs de la resta d’Espanya i molt més baixos que els que paguen els metges d’altres països. Això s’ha aconseguit gràcies al fet que la gestió de la pòlissa ha pogut contenir la sinistralitat. El nombre de casos dels darrers sis anys a Barcelona han estat 1.649 (vegeu gràfic). S’ha aconseguit disminuir els costos que els metges hem de suportar, també, perquè el CatSalut ha anat assumint de forma progressiva un percentatge cada vegada més alt dels costos globals de la pòlissa.

De cara a la renovació ens trobem, doncs, que disposem d’una experiència d’èxit, en un model que concita l’acord unànime del sector. Metges, hospitals i Administració estem disposats a continuar i defensar el model actual, i millorar-lo.

Ens trobem amb un moment del model en el qual disposem de molta informació sobre el comportament econòmic de la pòlissa, sobretot després que l’SRP del COMB i Medicorasse hagin estat gestionant (co-gestionant) la pòlissa de la cobertura que, des del període 2000-2004, estava assegurada per la companyia Winthertur, el que s’anomena el “run-off ” de Winthertur.

Ens trobem en un moment en què, un cop continguda la sinistralitat dels metges, apareix amb nitidesa un augment significatiu de demandes i de costos econòmics contra la responsabilitat patrimonial (que no la responsabilitat professional) del CatSalut.

Ens trobem en un moment en què les asseguradores, tant locals com internacionals, comencen a tornar al mercat de la RC professional, després d’un període que va començar l’11-S quan la cobertura de RC mundial i la de moltes autonomies no trobava qui l’assegurés!

Ens trobem, per tant, en el moment en què podem estar en condicions de consolidar el model català de RC, repartir les càrregues econòmiques de forma més equitativa entre metges i institucions, i millorar les condicions d’assegurament, sense que calgui preveure increments de prima per als metges.

La tasca feta durant tots aquests anys ens permet encarar el futur de la protecció de la RC amb optimisme. Serem capaços de seguir liderant la gestió i el desenvolupament d’aquest model amb la collaboració i les complicitats tant de l’Administració sanitària com de la resta dels actors institucionals i econòmics. En benefici dels metges i per defensar la seguretat de la seva pràctica professional en les millors condicions econòmiques, en benefici dels pacients i les seves famílies, i sota la visió de la responsabilitat social dels col·legis, que miren alhora pels interessos dels col·legiats i pels drets de la població.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 20

10/6/08 10:59:35

Activitat col·legial. Àrea de Praxi i Responsabilitat Professional

L’Àrea de Praxi, de la prevenció en la responsabilitat professional a la qualitat i la seguretat de l’acte mèdic ls metges s’interessen cada cop més pels asE pectes medicolegals de l’exercici de la professió.

En les últimes dècades, s’ha passat d’un exercici de

JOSEP ARIMANY, director del Servei de Responsabilitat Professional

la medicina paternalista, sovint individualista, a una medicina de treball en equip, basada en l’evidència, altament tecnològica, multidisciplinària i interdisciplinària, en què l’autonomia del pacient i la presa de decisions compartides (consentiment informat) han modificat intrínsecament la relació de metges i pacients. Igualment, s’han vist alterats els rols i la interrelació dels diferents actors de la professió mèdica, actualment sota la pressió constant que suposa exercir en un entorn sanitari en constant evolució i immergit en un continuat debat sobre el futur del “professionalisme mèdic”.

En aquest context, el concepte de responsabilitat mèdica s’associa a termes com seguretat clínica, qualitat assistencial, informació al pacient i gestió de riscos, que són habituals en la pràctica mèdica diària. És indubtable que l’assistència sanitària comporta riscos per als pacients i també que els metges estan obligats a minimitzar-los. Però, alhora, els metges han d’informar el pacient o els seus familiars directes del risc que pot tenir l’acte o el tractament mèdic o quirúrgic que han d’efectuar. Per tant, en aquest escenari on la medicina és

L’evolució de la sinistralitat durant l’any 2007 confirma la tendència progressiva d’estabilització de les demandes contra els metges iniciada fa cinc anys

Nombre de reclamacions i metges implicats en reclamacions Incidència relativa al COMB. Període 1990-2007 Expedients 500 400

438

418

316 328

337

414

412

415 368

348

Metges

359

329

319

409 320

264

350

324

300 305 200 233

252

251

266

303

310

323

296

323

270

288

256

260

301

306 260

199

100

0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Classificació de les reclamacions Incidència relativa al període 1990-2007 250 200 150 100 50

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

0

Extra-j 65 64 61 54 80 85 81 85 91 115 85 101 25 123 103 123 127 128 Judicials 154 225 180 193 186 217 229 211 197 208 185 155 174 200 157 178 133 178 No RP 14 16 11 4 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Font: Àrea de Praxi. COMB.

cada cop més complexa, la responsabilitat professional mèdica és de permanent actualitat.

Tot i així, ara ja fa més de 15 anys que, en una experiència pionera a Espanya i amb la voluntat de definir les estratègies de defensa de les reclamacions contra els metges, el COMB va crear el Servei de Responsabilitat Professional (SRP) per dirigir i gestionar directament la pòlissa de responsabilitat professional mèdica col·lectiva. En definitiva, coordinant un equip propi d’advocats i d’assessors medicolegals per garantir la seguretat jurídica i la defensa mèdica professional.

A més a més, gràcies a l’explotació de la base de dades dels sinistres declarats, l’SRP ha pogut efectuar l’anàlisi de les tendències de litigi i de sinistralitat amb l’objectiu de detectar i informar sobre riscos específics. I, garantida ja la cobertura del risc patrimonial i penal del metge amb una pòlissa de RPM consolidada, el Col·legi va tenir clara la conveniència de fer un pas endavant en aquest àmbit posant en marxa l’Àrea de Praxi: un nou servei que, interactuant amb l’experiència d’altres àrees i seccions col·legials i a partir del coneixement de l’SRP, participés i establís polítiques d’informació i formació sobre la prevenció d’errors amb l’objectiu de contribuir a la millora de la praxi mèdica.

D’aquesta voluntat col·legial han sorgit publicacions periòdiques com els Quaderns de la bona praxi, Documents de Posició del COMB, Professió.

Qüestions polèmiques, consells pràctics, que informen de les novetats legislatives o aborden els aspectes que més preocupen els metges en cada moment. En la mateixa línia, l’Àrea de Praxi organitza o participa en cursos i conferències que abasten des de l’àmbit de la RPM a les diferents normatives i regulacions que afecten l’exercici professional, com la confidencialitat del pacient i la història clínica o la implantació de la nova llei de protecció de dades al sector de la salut.

L’any 2004, la importància d’exercir la medicina en un entorn segur per a metges i pacients va impulsar el COMB a crear un Programa de la Violència contra els Metges. Des de llavors, a través d’una pòlissa d’assegurança de defensa, en cas d’agressió, s’ofereix suport i assessorament jurídic al metge agredit, alhora que es potencien les accions de mediació amb el centre de treball, l’agressor o els seus familiars. D’altra banda, al marge de la resolució dels conflictes i els esdeveniments violents que afecten els metges individualment, es recomanen els mecanismes i les mesures de seguretat més adequades a cada centre.

La Unitat de Recerca i Documentació és, també, un altre instrument col·legial adscrit a l’Àrea de Praxi que fa el seguiment informatiu internacional de les situacions i els esdeveniments que afecten la professió mèdica per divulgar-les després al web Punts de Vista. Els últims deu anys, aquesta publicació, inicialment creada com a fòrum de debat i reflexió sobre la insatisfacció professional, ha estat una > Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 21

21

10/6/08 10:59:36

Activitat col·legial. Àrea de Praxi i Responsabilitat Professional

< mena d’observatori de les reformes sanitàries o els

moviments que han protagonitzat els metges d’arreu del món exigint la millora de les condicions de treball, l’autoregulació o, com en el cas dels EUA o França, exigint reformes legislatives per superar la situació de crisi del mercat de l’assegurança de la RPM, l’anomenada malpractice crisis.

La seguretat clínica i la qualitat de l’atenció del pacient, objectiu prioritari a l’agenda política sanitària de la majoria de governs, és també una constant preocupació de la Junta de Govern del COMB, conscient que allò que interessa als metges és exercir de forma segura però, alhora, convençuts que cal plantejar estratègies de prevenció i adoptar mesures de qualitat en medicina. Així, en l’àmbit de la RPM, l’objectiu col·legial se centra a mantenir la fortalesa del nostre model actual, més quan s’ha demostrat la seva eficàcia a l’hora d’evitar caure en situacions de crisi com les que pateixen els metges d’altres països, per exemple, els dels EUA. Així evitem fenòmens com la medicina defensiva i el seu negatiu impacte: un constant increment de la despesa sanitària, insatisfacció dels professionals i, sovint, més riscos per als pacients.

L’evolució de la nostra sinistralitat durant l’any 2007 confirma la tendència progressiva d’estabilització de les demandes contra els metges iniciada fa cinc anys.

Al mateix temps, volem destacar que, de l’anàlisi de les 1.649 reclamacions d’aquest període, un 84 % s’han resolt sense cap tipus de responsabilitat, mentre que les condemnes penals només representen un 1 % de totes les demandes (vegeu gràfic). Tot plegat ens permet confirmar la bona evolució del “model català” de la cobertura que, avalat per les xifres, el fa imitable per a altres comunitats autònomes.

Percentatge de finalització de les reclamacions amb responsabilitat o sense Incidència relativa al període 2002-2007 Finalitzat sense responsabilitat 1.383 (83,8 %)

Finalitzat amb responsabilitat 266 (16,13 %) Civil 98 (5,94 %) Penal 20 (1,21 %) Transacció 148 (8,97 %)

Correspon a 1.649 reclamacions

Primer motiu de reclamació Incidència relativa al període 1990-2007 Seqüeles 547 (10,9 %)

Def. pràc. quir.

1.418 (28,3 %)

La violència contra els metges en el lloc de treball GUSTAVO TOLCHINSKY, vocal

’exercici de la professió en un entorn de confiança, tant amb Lgratificant, els companys com en la relació amb els pacients, és d’allò més però malauradament hi ha vegades que la confiança del malalt o l’entorn familiar es trenca i això pot derivar en una agressió física o verbal. Al COMB, l’atenció als companys que han patit un episodi d’aquesta mena ha esdevingut una prioritat.

Des del 2004, els col·legiats disposen d’una pòlissa de defensa jurídica de caràcter col·lectiu amb l’asseguradora ARAG. Des de l’Àrea de Praxi s’ha fet una tasca d’assessorament de la màxima qualitat al professional amb l’objectiu d’arribar a solucions satisfactòries.

La tendència dels últims anys mostra que les denúncies efectuades als serveis jurídics del COMB han disminuït, no per la reducció del nombre d’agressions sinó pel paper que han jugat els protocols interns dels centres de treball, que han aplicat les recomanacions esmentades als Quaderns de la bona praxi i que, progressivament, han assumit la gestió dels casos propis. Vegeu el gràfic annex.

No obstant això, som conscients que molts casos La tendència no arriben mai a notificar-se, ja sia perquè de vedels últims anys gades i erròniament es considera que els conflictes mostra que d’aquesta magnitud són normals i acceptables, ja les denúncies sia perquè els canals de notificació i actuació són efectuades desconeguts o poc accessibles. A l’Àrea de Praxi al COMB han tenim professionals de qualitat que acumulen una disminuït, no important experiència en aquest camp. Des del per la reducció contacte inicial amb Anna Pallarés, que analitza i del nombre informa els col·legiats i les col·legiades que es cod’agressions sinó muniquen amb el Col·legi, tant per correu electròpel paper que nic com telefònicament, fins a l’advocat Enrique han jugat els Rodríguez Esparza, que estudia a fons els casos, protocols interns assessora i acompanya el col·legiat durant el prodels centres cés, tant si és per la via de la mediació com per la de treball via jurídica, i el doctor Josep Arimany, responsable de l’Àrea de Praxi, que des del 2007 supervisa la qualitat del servei.

Des de la Junta de Govern ens esforcem per conèixer encara millor l’experiència dels col·legiats i les col·legiades que van patir una agressió i que van ser atesos a l’Àrea de Praxi, amb l’objectiu no sols d’avaluar els resultats finals d’aquesta atenció, sinó d’identificar els aspectes més millorables i els que donen més satisfacció. En la mateixa línia, es busca la manera de sensibilitzar els col·legiats i les col·legiades, tal com ja es va fer als Quaderns de la bona praxi, núm.

17, sobre la necessitat de comunicar els casos, al lloc de treball o directament al COMB i, en aquest sentit, intentar habilitar els canals de comunicació que facin més àgil aquesta comunicació.

Sinistres declarats al COMB 2004-2007 100

Resta 753 (15,1 %)

Def. inform.

256 (5,1 %)

Comp. postquir.

580 (11,6 %)

60 40 Error diag.

833 (16,7 %)

Def. seg. cli.

616 (12,3 %)

Font: Àrea de Praxi. COMB.

93

20 0

Correspon a 5.003 reclamacions

22

80

2004

41

34

32

2005

2006

2007 Font: Àrea de Praxi. COMB.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 22

10/6/08 10:59:37

Activitat col·legial. Deontologia mèdica

La Comissió de Deontologia dóna a conèixer documents sobre dilemes ètics en l’exercici de la professió MÀRIUS MORLANS, president de la Comissió de Deontologia

La consideració per part de la Comissió de Deontologia de la DPO com una eina de gestió que permet reconèixer el treball individual i millorar l’activitat assistencial ha tingut un ampli ressò i ha estimulat el debat en el si de la professió amb l’objectiu de recuperar la capacitat d’autoregulació professional a les organitzacions assistencials

Membres de la Comissió de Deontologia del COMB, en una de les seves primeres reunions. Any 2006.

Comissió de Deontologia del COMB s’ha Lunaareunit amb una periodicitat mensual i amb participació mitjana del 70 al 80 % dels seus membres. La voluntat d’incidir en temes d’actualitat que sovint plantegen dilemes sobre la conducta professional ha estat la constant que ha orientat les deliberacions de la Comissió. El resultat s’ha publicat en articles que ja han arribat a mans dels col·legiats o hi arribaran pròximament. Revisemlos breument.

La consideració per part de la Comissió de Deontologia de la DPO com una eina de gestió que permet reconèixer el treball individual i millorar l’activitat assistencial ha tingut un ampli ressò i ha estimulat el debat en el si de la professió amb l’objectiu de recuperar la capacitat d’autoregulació professional a les organitzacions assistencials.

També en aquest sentit cal interpretar la nostra posició sobre el temps de la visita mèdica, decisió que correspon exclusivament al metge/ssa en exercici de la seva responsabilitat de vetllar per la qualitat de l’acte mèdic. Escurçar el temps de la visita té un efecte pervers en tant que pot suposar un major consum de recursos: exploracions complementàries, consultes als especialistes i augment de la prescripció.

La Llei 14/2007, d’Investigació Biomèdica, va suscitar la reflexió i l’article posterior sobre els dilemes ètics de la utilització de mostres biològiques en recerca. Sembla recomanable que les mostres vagin acompanyades del consentiment per a recerca i que es facin servir amb una codificació doble, de manera que la recerca sigui anònima, però es conservi la traçabilitat de la mostra. Així es pot informar el subjecte que l’ha donat quan els resultats poden influir en la seva salut o la dels seus parents, i si aquesta és la seva voluntat manifestada prèviament.

Les actuacions judicials sobre les pràctiques d’avortaments presumptament il·legals, a banda de la declaració de la Junta de Govern, han propiciat el debat sobre la interrupció tardana de l’embaràs i la necessitat d’identificar i consensuar criteris per orientar l’actuació professional en aquest context. La viabilitat fetal, moment a partir de qual el fetus té probabilitats de sobreviure, i l’autonomia materna són els dos principis que cal respectar, sempre que no entrin en conflicte.

Esperem poder publicar les nostres recomanacions properament.

Dels 147 expedients informatius oberts l’any 2007 per consultes, queixes i denúncies, 7 han arribat a ser tractats preceptivament per la Comissió. D’aquests, en destaquem dos pel seu interès i impacte.

Un d’ells és sobre la presència de metges en espais audiovisuals amb finalitats d’entreteniment o pròpiament d’espectacle, sense intencions de divulgació. Les consideracions respecte d’això han propiciat el posicionament del COMB, publicat a la pàgina web. Els metges han de vetllar per mantenir la confiança de la societat envers la confidencialitat mèdica, un valor essencial en l’exercici professional. Cal abstenir-se de participar en programes o espais en els quals aquestes exigències ètiques no estiguin garantides, i evitar d’aparèixer-hi amb l’única finalitat de la promoció personal i la corresponent publicitat.

L’altre és l’escrit de la Plataforma 10 minuts en el qual es qüestiona part dels objectius del Complement de Retribució Variable en l’Atenció Primària de l’ICS. La resposta de la Comissió coincideix amb l’esmentat escrit en què el procés no ha estat participatiu i que manca un marc ètic adequat per abordar l’anàlisi d’aquestes qüestions i d’altres de relacionades amb la gestió.

Els dies 15 i 21 de març es va impartir el curs Aspectes ètics i de responsabilitat professional del metge resident, conjuntament amb la Secció Col·legial de Metges Residents i de les Àrees Jurídica i de Responsabilitat Civil. La nombrosa participació i l’avaluació favorable dels assistents estimulen a prosseguir amb aquestes iniciatives que propicien el coneixement de l’ètica mèdica i del bon capteniment professional. Una iniciativa que cal considerar és la col·laboració futura amb els comitès d’ètica assistencial i les comissions de docència dels centres per apropar aquests cursos a l’àmbit de formació dels MIR. I, per acabar, volem deixar constància del desconcert amb què la Comissió ha rebut la sentència judicial que anul·la les normes 33 i 59 del nostre Codi. Les paradoxes d’aquesta sentència han estat analitzades per juristes experts, com la senyora Núria Terribas, directora de l’Institut Borja de Bioètica i autora de l’article “La competència del menor madur: un tema pendent...”, reproduït al número 122 del Servei d’Informació Col·legial.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 23

23

10/6/08 10:59:38

Activitat col·legial. Programa de protecció social

El COMB posa en marxa un programa de protecció social per a metges i les seves famílies ANTONI CALVO, director del Programa de Protecció Social

La realitat demogràfica dels metges ens indica un progressiu envelliment de la professió. Segons dades del COMB, es preveu que, entre el 2006 i el 2015, es produiran 3.797 jubilacions i que, entre el 2016 i el 2025, hi haurà 9.105 jubilacions més entre els metges col·legiats a Barcelona

ón diversos els estudis recents realitzats des S(COMB) del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona que posen en evidència la realitat canviant de la professió de metge. Una realitat que, sens dubte, ha de fer pensar en noves propostes que puguin contribuir a mantenir no solament unes condicions de treball adients, sinó també una qualitat de vida del professional de la medicina pel que fa a aspectes relacionats amb la seva vida privada, la seva seguretat, el seu futur, la seva economia i la seva salut, entre d’altres. Òbviament en aquests aspectes hi té un important paper la seva família.

La realitat demogràfica dels metges ens indica un progressiu envelliment d’aquests professionals. Així doncs, podem observar que el 34 % dels col·legiats (9.478 metges) té més de 50 anys i el 64 % (17.834 metges) té més de 40 anys.

En aquest context, es preveu que, entre el 2006 i el 2015, es produiran 3.797 jubilacions, però és que, entre el 2016 i el 2025, es produiran 9.105 jubilacions entre els metges col·legiats a Barcelona.

A més, com en la resta de la població, l’esperança de vida del metges s’ha incrementat, però també s’ha incrementat el nombre de persones que perden autonomia i, en alguns casos, el de persones en situacions de dependència.

En paral·lel, es va constatant el que es pot anomenar “procés de feminització de la professió mèdica”, que arriba a una xifra prou eloqüent: el 45 % dels col·legiats al COMB són dones, i dels col·legiats menors de 40 anys també el 64,5 % són dones.

Hi ha, però, una altra dada prou significativa i que recentment el COMB ha fet pública: l’elevat

creixement de col·legiats estrangers, que passa del 8,2 % de les noves col·legiacions el 1997 al 34,1 % el 2006.

Aquestes dades i altres ens situen davant d’un nou escenari en el qual el COMB està decidit a posar en marxa un seguit d’iniciatives adreçades a la protecció social dels metges i de les seves famílies. Aquestes iniciatives volen tenir un paraigua comú, que és el programa “D’ara en endavant”, un programa que, tenint en compte la realitat descrita, posarà a disposició dels metges col·legiats un catàleg de serveis assistencials, prestacions i productes financers i asseguradors, però també d’activitats de lleure i de reconeixement de l’experiència professionals dels anomenats “metges sèniors”, fent èmfasi en el capital i l’important valor que el seu coneixement i la seva vivència professional poden aportar encara a la professió. Vegeu catàleg de serveis i productes a la pàgina annexa.

Cal destacar tres pilars de la tasca social que s’ha desenvolupat al COMB. El primer, l’important treball de suport, informació, sensibilització i dinamització que desenvolupa la Secció de Metges Jubilats. El segon, la tasca que realitza la treballadora social del COMB, una tasca que també està sent decisiva per donar respostes a col·legiats en situacions de necessitat social diversa. El tercer pilar i, no menys important, correspon als ajuts de la fundació Patronato de Huérfanos de Médicos Príncipe de Asturias. Tot plegat està concentrant actualment el gruix de les accions col·legials des del punt de vista social. Ara ens volem preparar per fer un pas més.

Pàgina del Programa de Protecció Social “D’ara en endavant”, al web col·legial.

24

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 24

10/6/08 10:59:39

Activitat col·legial. Programa de protecció social

Catàleg de serveis i productes

“D’ara en endavant”, Programa de Protecció Social del COMB

1. Habitatge · Acolliment residencial · Miniresidència · Apartaments protegits · Unitats d’estada temporal · Centres sociosanitaris · Habitatge tutelat · Habitatge amb serveis comuns · Habitatge compartit 2. Atenció a domicili · Cura personal: higiene personal, donar el menjar, control de medicació... · Cura a la llar: neteja, compra d’aliments, administració de la llar · Cura familiar i veïnal: formació en determinades tècniques i habilitats adreçades a algun familiar o veí per tal d’afavorir la relació amb l’entorn · Atenció sanitària · Teleassistència · Telealarma · Adaptacions i ajudes tècniques (inclosa domòtica) · Àpats a domicili 3. Serveis assistencials diürns · Centres de dia · Hospital de dia 4. Financers · Plans de Jubilació · Hipoteques inverses · Renda (Vitalícia) Immobiliària · Dipòsits · Fons d’Inversió · Préstecs per a la dependència · Préstecs o crèdits tradicionals · Crèdit Habitatge - pensió 5. Activitats i lleure · Col·laboració professional en serveis d’atenció mèdica telefònica · Borsa de Treball per a metges jubilats (per ex. amb dedicacions parcials en entorns assistencials com residències de gent gran, també en determinades tasques assistencials en mútues (per ex. Pediatria)) · Col·laboració i voluntariat amb ONG · Pertinença a comitès d’experts i comitès assessors · Divulgació científica · Casals 6. Assegurances · Assegurança de dependència · Productes d’Assegurances - Productes Mutual Mèdica (Medicorasse) - Productes complementaris · Jubilació/Estalvi · Producte: Jubilació 7. Suport jurídic · Jubilació metges estatutaris · Jubilació metges titulars de la sanitat local (APD) · Incapacitacions i tuteles 8. Suport a les famílies Assessorament sobre la revaloració de l’entorn familiar i la vida quotidiana · Mediació familiar en processos de restitució familiar · Tallers i Grups d’autoajuda · Voluntariat 9. Innovació Tecnologies per a la dependència · Serveis d’atenció

MIQUEL VILARDELL, vicepresident

quest any 2007 ha estat el moment triat pel Col·legi OfiA cial de Metges de Barcelona per fer el pas definitiu vers la posada en marxa d’una iniciativa capdavantera pel que fa a les corporacions professionals. Es tracta del projecte “D’ara en endavant”, un Programa de Protecció Social del COMB que pretén encarar i donar resposta als reptes i les necessitats socials que poden aparèixer al llarg de les diferents etapes que conformen l’itinerari professional del metge, sobretot la més propera a la seva jubilació.

El Programa de Protecció Social vol superar del tot el suport puntual i aïllat que s’ha pogut donar fins ara als metges que han tingut alguna mena de necessitat social, per posar a la seva disposició una atenció de qualitat i moderna en cas que es presentin dificultats socials imprevistes o sobrevingudes, o les que es deriven d’un procés natural com és l’envelliment.

Actualment, una atenció adient des del punt de vista social requereix disposar d’un exhaustiu coneixement de la professió mèdica, com també dels canvis i els reptes a què està sotmesa, per tal de prevenir dificultats. Però també calen professionals qualificats per a la detecció, l’atenció quan sigui necessària, els serveis, les prestacions, i la tecnologia i les estratègies d’intervenció que facin eficaç l’acció.

El Programa de Protecció Social És amb aquesta visió que vol superar del tot el suport el COMB s’ha volgut popuntual i aïllat que s’ha pogut sicionar davant de realitats donar fins ara als metges que han com l’envelliment de la tingut alguna mena de necessitat professió mèdica, el prosocial, per posar a la seva cés de “feminització” de la disposició una atenció de qualitat professió o l’increment de i moderna en cas que es presentin metges d’origen estranger a dificultats socials imprevistes o la pràctica professional. Tosobrevingudes, o les que tes aquestes realitats, conses deriven d’un procés natural tatades mitjançant diferents com és l’envelliment estudis realitzats pel mateix Col·legi, estan generant i seguiran generant un conjunt de necessitats socials que poden posar en qüestió el benestar de molts metges i llurs famílies i fins i tot el desenvolupament de la mateixa professió.

El Programa de Protecció Social del COMB s’adreçarà als metges, però també a llurs famílies. Vol ser innovador i anar més enllà del vessant assistencial, pal·liatiu o reparador que sovint acompanya aquest tipus d’iniciatives.

10. Informació, orientació i consell Mitjançant actes informatius i de sensibilització - a la seu del COMB i - mitjançant el web del COMB · A través de publicacions específiques per poblacions de metges de determinades característiques: - franja de 50 anys (prejubilats) - amb persones dependents al si de la seva família · Telèfon especialitzat (Call Center) 11. Sensibilització i prevenció Amb els departaments de RRHH de les empreses proveïdores de serveis sanitaris i també d’assegurances mèdiques lliures · Organització periòdica i sistemàtica de cursos de preparació a la jubilació · Publicació d’articles d’opinió · Estudis, enquestes...

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 25

25

10/6/08 10:59:40

Activitat col·legial. Programes sobre la salut del metge

El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt atén 173 casos durant l’any 2007 l mes de setembre del 2008 farà deu anys A que es va crear el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) i que, al mes

ANTONI ARTEMAN, gerent de la Fundació Galatea

de novembre, va començar l’activitat assistencial atenent metges amb problemes mentals i conductes addictives.

Durant aquesta dècada, el programa haurà atès quasi 1.400 metges. Aquest informe explica, breument, les dades del 2007 i l’evolució de l’assistència especialitzada de la Unitat Clínica del PAIMM, des del seu inici fins al 31 de desembre de 2007.

De les dades generals de l’any 2007 del programa, que es reflecteixen al quadre adjunt, cal co-

1.031 151 173 Nombre de casos 961 151 170 Vies d’accés Demanda voluntària 57 0 2 Comunicació confid.

13 0 1 Denúncia 673 102 129 Tipus problema Problemes psíquics 229 32 34 Cond. addictiva alcohol 129 17 10 Cond. addict. altres drog.

703 102 128 Procedència Barcelona 38 5 8 Girona 38 6 5 Lleida 53 4 5 Tarragona 832 117 146 Subtotal Catalunya 197 34 26 Resta Espanya 2 0 1 Europa 1.031 151 173 Total 41 - 50 46 - 55 41 - 50 Edat mitjana 617 86 84 Gènere Homes 414 65 89 Dones 41 2 1 Psiquiatria privada 97 17 10 Contr. Terapèutics

Total 1998-2007

Dif.% 2006-2007

2007 %

2007

Unitat d’acollida i seguiment de casos

2006

1998-06

Evolució dades generals PAIMM 1998-2007

100 14,57 1.204 98 13 1.131 1 0 59 0,58 0 14 74,6 26 802 19,7 6 263 5,8 -41 139 74 25 831 4,6 60 46 2,9 -17 43 2,9 25 58 84,4 24,8 978 15 -23,5 223 1 0 3 100 14,6 1.204 41 - 50 49 -2 701 51 37 503 0 42 -41,2 107

Evolució de les primeres visites per anys segons procedència Catalunya Espanya Estranger Total

1999 75 8 0 83

2000 94 13 0 107

2001 132 20 1 153

2002 126 33 0 159

2003 143 29 1 173

2004 162 36 0 198

2005 172 34 0 206

2006 244 37 0 281

2007 234 26 1 261

Total 1.382 236 3 1.621

% 85 15 0 100

Total 503 277 3 783

% 65 35

Evolució ingressos hospitalaris PAIMM segons procedència Catalunya Espanya Europa Total

1999 29 8 0 37

2000 52 10 0 62

2001 61 22 1 84

2002 74 37 0 111

2003 67 32 1 100

2004 66 42 0 108

2005 54 41 0 95

2006 51 50 0 101

2007 49 35 1 85

100

mentar que es va atendre un total de 173 casos i que es mantenen les tendències assenyalades en anys anteriors, que són: (a) les demandes voluntàries per entrar al programa són la gran majoria; (b) el motiu principal de la demanda són els problemes psíquics; (c) l’edat mitjana se situa entre els 41 i els 50 anys; (d) la proporció d’homes sobre dones s’inverteix per primera vegada i és d’1,06 dones per cada home, i (e) el nombre de contractes terapèutics i de col·laboracions amb psiquiatres privats es manté estable.

Els casos atesos en tot el període analitzat han experimentat un increment sostingut, segons ens mostra la primera taula. Tot i així, l’any 2007 presenta un lleuger descens, pel fet que es va haver de tancar la unitat durant el mes d’agost i, per primera vegada, per la manca de personal d’infermeria, però també l’any 2002 va haver-hi un petit retrocés que l’any següent es va superar.

Tot i això, queda ben palesa la tendència interanual de creixement d’entrades al programa i, sobretot, a costa dels casos de Catalunya, que suposen el 85 % del total.

Queda ben palesa la tendència interanual de creixement d’entrades al programa i, sobretot, a costa dels casos de Catalunya, que suposen el 85 % del total

El nombre de segones visites per cada primera visita dóna una ràtio mitjana de 12/1, que és molt semblant a la de la xarxa pública de salut mental.

Pel que fa als ingressos hospitalaris, aquest informe recull les dades conjuntes de PAIMM i de RETORN. A la segona taula, hi ha el nombre total d’ingressos per any, segons la procedència. A la tercera taula, s’hi compten les taxes d’ingressos i de reingressos només dels pacients de Catalunya. En l’evolució dels ingressos, a banda de les xifres del 2007, que estan trastocades pel tancament del mes d’agost i pel trasllat a la nova clínica del PAIMM, s’observa un estancament al voltant dels 100 ingressos per any, amb un 65 % de procedents de Catalunya i un 35 % de la resta d’Espanya.

Si analitzem únicament els casos de Catalunya, veiem que la taxa d’ingressos –és a dir, nombre d’ingressos sobre nombre total de casos atesos i multiplicat per cent–, presenta una mitjana de 24 per cada 100, però els darrers anys ha estat força més baixa. En canvi, la taxa de reingressos ens diu que de mitjana quasi arriba a 50 de cada 100.

Taxa d’ingressos - reingressos Catalunya Ingressos Taxa ingres.

Reingressos Taxa reingres.

1999 23 32,8 6 20,7

2000 44 46,8 8 15,4

2001 39 29,5 22 36,1

2002 39 30,9 35 47,3

2003 33 22,9 34 50,7

2004 32 19,7 34 51,5

2005 16 9,3 38 70,4

2006 32 13,1 19 37,3

2007 26 11,1 23 46,9

Total 284 24 219 41,8

Font: Fundació Galatea. Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt.

26

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 26

10/6/08 10:59:41

Activitat col·legial. Programes sobre la salut del metge

La Fundació Galatea i els programes sobre la salut dels metges JAUME PADRÓS, secretari.

President de la Fundació Galatea

om ja és sabut, la Fundació Galatea va ser C creada pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, arran de l’experiència del Programa

d’Atenció al Metge Malalt (PAIMM), per tenir cura de la salut dels professionals procurant la seva assistència, la prevenció i la promoció del seu benestar, tenint en compte que la salut del metge és condició necessària per garantir una bona qualitat d’atenció als ciutadans.

Amb deu anys d’experiència En el moment actual, amb deu i més de 1.204 casos atesos, el anys d’experiència i més de 1.204 PAIMM s’ha consolidat com casos atesos, podem dir que el un model d’atenció i de rehabilitació PAIMM s’ha consolidat com un per al col·lectiu mèdic. La confiança model d’atenció i de rehabilitació que ha generat en el nostre entorn per al col·lectiu mèdic. La confiança queda prou palesa en les dades que ha generat en el nostre entorn i ha estat el motiu que l’any 2007 queda prou palesa en les dades i ha s’inaugurés la Clínica Galatea, estat el motiu que l’any 2007 s’inel nou centre assistencial augurés la Clínica Galatea, el nou centre assistencial.

Però, també en l’àmbit estatal, la posició capdavantera del PAIMM l’ha convertit en referent. La nostra tasca els darrers anys ha estat la de fer valer l’experiència en la implantació dels corresponents programes a altres col·legis de metges d’Espanya, tot promovent la seva coordinació en l’àmbit estatal.

A Europa, el PAIMM ha rebut el reconeixement per part de la British Medical Association (BMA).

1. D’esquerra a dreta: La presència dels nostres treballs als congressos de Marc Soler, Jaume Aubia, les associacions mèdiques dels Estats Units (AMA) Eulàlia Masachs, Miquel Bruguera, Jaume Padrós, i del Canadà (CMA) ha permès establir una relaAntoni Arteman, Cristina Ruiz, ció d’intercanvi i reconeixement mutu amb algun redactora en cap de Diario d’aquests programes d’atenció al metge malalt.

Médico, i Ignasi Pidevall, a l’acte de lliurament dels Premis Ara bé, seguint els passos d’altres programes pia les Millors Idees de l’Any, al oners, la Fundació Galatea s’ha proposat des de Teatre Nacional de Catalunya, l’inici conèixer els factors implicats en la salut dels al novembre de 2007.

Foto: Rafael Martínez Marín, metges i les metgesses, per tal de desenvolupar les cedida per Diario Médico. conseqüents estratègies de prevenció. Així doncs, 2. Portada de l’informe Salut, els darrers anys, hem iniciat diversos programes estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses amb aquesta finalitat. Les línies principals fins ara de Catalunya. han estat: La salut del metge MIR; La salut del Fundació Galatea. metge jubilat, i el programa Salut, gènere i exercici 3. Portada de la guia La salut dels MIR. Guia per a tutors professional. i professionals dels centres El primer pas ha estat el d’obtenir dades referents sanitaris docents. a la situació a Catalunya. En aquest sentit, l’any Fundació Galatea.

1

2007 ha estat un curs clau per a nosaltres, ja que hem pogut publicar i divulgar els resultats de la feina feta.

A finals del 2006, ja vàrem presentar l’Estudi de les necessitats dels professionals de la medicina davant de la jubilació, que ha generat sinèrgies per a la posada en marxa, des del COMB, d’accions adreçades a aquest col·lectiu.

Pel que fa a la salut dels MIR, l’any 2007 s’ha publicat la Guia per a tutors i professionals dels centres sanitaris docents, elaborada per un grup de treball amb l’objectiu de sensibilitzar i donar eines als responsables docents. La iniciativa ha estat premiada per Diario Médico com una de les millors idees de l’any. També hem tingut els resultats de l’Enquesta de salut dels MIR de Catalunya, que es publicarà i es presentarà properament. I hem preparat un tríptic divulgatiu per conscienciar els residents de la necessitat de tenir cura de la pròpia salut, en una professió com la medicina.

Una de les fites més destacades del 2007, tant per la seva dimensió com pels seus resultats, ha estat la presentació de l’Enquesta sobre la salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya. Per primera vegada, disposem de dades quantificades sobre qüestions clau en la situació de la professió mèdica. L’abordatge des de la perspectiva de gènere, en un moment en què la professió es feminitza, i la comparació de les dades obtingudes amb les de la població general i professions equivalents, li atorguen un gran interès.

Fruit del treball fet en aquest sentit, tenim dues fites importants per al 2008. D’una banda, el III Congreso PAIME d’Espanya, que tenim l’encàrrec d’organitzar a Barcelona, i on per primera vegada tractarem àmpliament de la prevenció i la promoció de la salut dels metges. D’altra banda, la destacada presència que tindrem a la International Conference on Doctors’ Health, que se celebrarà a Londres, amb la participació dels principals experts mundials.

Tot això ha estat possible gràcies al concurs i la complicitat, des del primer moment, del Departament de Salut de la Generalitat i també d’institucions com Mutual Mèdica de Catalunya i Balears i Assistència Sanitària Col·legial. El mateix projecte de la Fundació Galatea i els seus programes han merescut ajudes i suports molt importants per part de GSK, Almirall i MSD. A tots ells moltes gràcies, un cop més, per confiar en els objectius de la nostra Fundació.

2

3

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 27

27

10/6/08 10:59:42

Activitat col·legial. L’estat de la qüestió

El Col·legi de Metges de Barcelona i la Llei de l’ICS JAUME PADRÓS, secretari

al juliol del 2007 de la Llei de Lpli ’aprovació l’ICS pel Parlament de Catalunya amb un amconsens també va merèixer, aleshores, el nostre

suport com a Col·legi. Consideràvem molt positiu que, després de gairebé vint-i-cinc anys de funcionament, l’Administració volgués donar un nou impuls legislatiu a l’ICS per tal d’adaptar el seu marc legal als moments i a les necessitats actuals del país.

Amb aquesta finalitat, vaig comparèixer en nom del COMB, juntament amb el doctor Marc Soler, davant la Comissió parlamentària que havia d’elaborar el dictamen final. Vaig traslladar a la Comissió la necessitat que la nova Llei fos fruit d’un gran diàleg i consens, a fi que l’ICS resultant constituís una eina amb la qual –amb independència del color polític del govern– es pogués El principi que havia d’inspirar donar resposta als reptes presents i la Llei havien de ser els ciutadans, de futur. és a dir, els pacients, per no acabar No cal dir que la nostra corporacom a vegades ha succeït a la ció dóna molta importància a l’ICS pràctica, que la finalitat principal com a entitat que contracta el 80 % de les empreses públiques és el dels metges de primària i el 35 % de mateix funcionament de l’estructura metges d’hospitals i altres grups proi no l’assistència al ciutadà fessionals del sector públic. Vàrem subratllar la necessitat que els metges de l’ICS siguin reconeguts per la seva tasca professional i, alhora, que es promoguin accions que estimulin una participació més activa d’aquests en les decisions que es prenen en els seus centres, facilitant-ne la tasca professional i agilitzant i simplificant els aspectes burocràtics que envolten la relació metge-malat.

El principi que havia d’inspirar la Llei havien de ser els ciutadans, és a dir, els pacients, per no acabar Votació de la Llei de reforma com a vegades ha succeït a la pràctica, que la finalide l’ICS. Parlament de tat principal de les empreses públiques és el mateix Catalunya, juliol de 2007.

Foto: Parlament de Catalunya. funcionament de l’estructura i no l’assistència al

28

ciutadà. I és en aquest sentit que vam fer èmfasi en el fet que la nova Llei havia de permetre oferir la millor qualitat possible de servei al ciutadà, fugint de principis massa legalistes que suposessin que l’últim fi, que és atendre els nostres pacients, quedi submergit en la xarxa burocraticoadministrativa, que no té res a veure amb la prestació del servei sanitari.

D’altra banda, tenint en compte que l’ICS és el proveïdor principal del Servei Català de la Salut, és important que els recursos sanitaris que s’hi destinin es formulin amb les mateixes regles del joc que a la resta de proveïdors sanitaris.

El Projecte de Llei feia poca referència al paper i a la participació dels professionals en la gestió dels centres o unitats assistencials però, finalment, es va aconseguir incloure’ls al Consell d’Administració de l’ICS, com també es van incloure conceptes com descentralització (com a pas previ a una autonomia real de gestió en la qual els metges siguin una part coresponsable i decisòria) i es va millorar la definició de la figura jurídica de l’ens i la relació amb altres proveïdors, per desenvolupar o posar en marxa nous projectes assistencials, i amb el sector privat.

Una nota positiva a part ha estat el fet que l’ICS pugui dotar-se de diferents règims laborals. Amb independència de les reclamacions de millora que periòdicament defensen els metges de l’ICS, creiem que el règim estatutari que pot ser bo per als professionals amb plaça en propietat no és gens positiu quan els professionals que treballen a l’ICS són interins, eventuals, etc. Creiem que el règim laboral pot ser una opció positiva per a aquests últims i ha de permetre clarament situacions especials al sector sanitari professional, d’acord amb el que dèiem al principi de la nostra intervenció (és important que els metges puguin progressar a l’empresa i també, si escau, canviar de feina si tenen ofertes atractives al marge del sistema laboral en què es regeixen). El règim laboral de l’ICS ha de permetre que aquest pugui competir en igualtat de condicions per contractar els millors professionals del sector sanitari. Han de cabre-hi totes les fórmules que permetin les lleis, sempre amb l’objectiu de flexibilitzar i donar resposta a uns canvis cada vegada mes difícils de predir.

En qualsevol cas, vam subratllar la conveniència que es plantegi un Pla de recursos humans de tot el sistema –en concordança amb les necessitats–, que permeti prendre decisions amb flexibilitat i planificar a curt i mig termini, que defineixi les necessitats dels professionals i que permeti que en el futur puguin plantejar-se noves polítiques de Recursos Humans d’acord amb les necessitats de cada moment.

Moltes de les propostes que vàrem formular des del COMB van ser recollides. Sigui com sigui, la nova Llei pot fer possible que l’ICS esdevingui una eina dinàmica de canvi del sistema sanitari. I això és positiu. Només caldrà voluntat política per portar-ho a terme.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 28

10/6/08 10:59:46

Activitat col·legial. L’estat de la qüestió

Ètica i política d’incentius per a metges

Incentius 2007 de l’ICS: la revolta dels professionals

MÀRIUS MORLANS,

FRANCESC BORRELL,

president de la Comissió de Deontologia

pel Grup de Reflexió de professionals metges de primària de l’ICS

pràctica d’introduir una part “variable” en el sou Lblertsaapercebre si s’assoleixen uns objectius prèviament esta(DPO) és un instrument de gestió eficaç per obtenir

o podem considerar bons o dolents per se els incenN tius econòmics sobre la pràctica clínica, sinó l’ús que se’n faci. L’any 2007, una colla de professionals de primà-

la millora dels resultats de l’empresa. Des de la perspectiva de la deontologia mèdica, la DPO és una eina més de gestió, la valoració de la qual depèn de com és utilitzada. Així doncs, en l’àmbit de l’ètica, cal posar l’accent en les actituds i les decisions Des de la perspectiva de les persones implicades en la DPO, de la deontologia directius i professionals assistencials. mèdica, la DPO Des de la perspectiva del professio- és una eina més nalisme mèdic, la DPO pot ser posi- de gestió, la valoració tiva en la mesura que contribueixi a: de la qual depèn 1) El reconeixement individual dels de com és utilitzada. mèrits professionals. Els incentius són Així doncs, en l’àmbit coherents i compatibles amb l’aspira- de l’ètica, cal posar ció individual a l’excel·lència, que ha l’accent en les actituds de ser una motivació personal de tot i les decisions de les bon metge/ssa. 2) Fomentar la cultura persones implicades del registre i l’avaluació de l’activitat en la DPO, directius assistencial, requisit imprescindible i professionals per millorar. 3) La racionalització de assistencials la despesa, necessària per a la sostenibilitat del sistema i acceptable sempre que es disposi d’informació provada sobre l’efectivitat de les mesures i aquestes no comportin la discriminació de pacients individuals. 4) La capacitat del col·lectiu mèdic d’autoregular-se, actuant amb objectivitat i lluny de corporativismes. Aquest compromís amb la gestió hauria de ser valorat i propiciat pels responsables de les institucions sanitàries.

El debat entorn a la incompatibilitat amb la deontologia mèdica de l’assoliment de determinats indicadors en l’àmbit de l’Atenció Primària de l’ICS ha propiciat la identificació de les mancances i les millores a introduir, com: 1) Comunicar per part de la direcció, de manera participativa, les raons per proposar uns objectius en detriment d’altres. 2) Descentralitzar el procés i capacitar els responsables d’equips i serveis de la gestió de la DPO per poder ajustar els objectius en funció de les variables demogràfiques, de morbiditat i de grau de dependència de les poblacions ateses i distribuir el percentatge entre els objectius de grup i els individuals. 3) Crear comissions paritàries entre la direcció i els representants dels professionals, per garantir la transparència i l’equitat, tant en l’assignació dels objectius com en l’avaluació dels resultats i l’adjudicació dels incentius. 4) Transparència i publicitat, tant dels resultats assolits com de la percepció dels incentius.

5) Identificar uns principis ètics i consensuar uns criteris que orientin la gestió de les institucions sanitàries i que comprometin les persones implicades, amb independència de la seva titulació o col·legiació.

ria de l’ICS vàrem considerar que, amb el nostre Codi Deontològic, eren inassumibles. Aquesta revolta sense precedents se centrava en el refús de: a) Indicador sobre baixes laborals; b) Indicadors que mesuren la prescripció (preus de referència, indicadors de qualitat i despesa màxima assumible); c) Indicadors d’accessibilitat. A banda d’aquests indicadors, també denunciàvem les greus repercussions en la relació entre metge de família i especialistes (qui dóna la baixa?), sobre la dinàmica dels equips (indicadors grupals d’impossible control) i la confiança en els directius. Malauradament no se’ns va fer cas i vàrem recórrer a les comissions deontològiques dels quatre col·legis professionals. La de Barcelona ja s’ha posicionat donant-nos la raó en força aspectes i, de fet, hem constatat un canvi substancial en la proposta de complement retributiu variable del 2008.

Quina és la situació actual? Els incentius 2008 han evitat els punts més criticats per nosaltres, tot i ser insatisfactoris en el tema d’indicadors sobre la prescripció i la prescripció induïda. Val a dir que considerem positiu, i en la direcció que demanàvem, l’ampliació dels objectius que depenen de cada territori fins a un 40 % del total. El diàleg ICS-professionals s’ha proUna colla de duït per a aquest any 2008, però professionals de massa tímidament, i tampoc el poprimària, molt dem considerar satisfactori. En terconeguts al sector, mes més generals, podem dir que ens hem constituït en impera una política del “tot per un Grup de Reflexió als professionals assistencials, però permanent i hem sense que opinin”. Per aquest moaprovat una Agenda tiu, una colla de professionals de ICS 2008 per fer palès primària, molt coneguts al sector, que els professionals ens hem constituït en un Grup de també tenim idees Reflexió permanent i hem aprovat per tirar endavant una Agenda ICS 2008 per fer palès l’ICS, ara que s’ha que els professionals també tenim constituït com a idees per tirar endavant l’ICS, ara empresa pública que s’ha constituït com a empresa pública. Invitem a tots els metges clínics de primària de l’ICS, i de manera molt especial als càrrecs electes de les juntes clíniques, a participar en aquest Grup, a l’empara dels nostres col·legis professionals. Podeu contactar amb nosaltres i llegir l’Agenda ICS 2008 a: www.grupreflexioics.blogspot.com Pàgina del web grupreflexioics.blogspot.com.

Pàgina de Comentaris i Notícies del web col·legial.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 29

29

10/6/08 10:59:47

Activitat col·legial. L’estat de la qüestió

Les denúncies sobre avortaments presumptament il·legals

La jubilació dels metges als seixanta-cinc anys

MÀRIUS MORLANS,

FRANCESC FERRER,

president de la Comissió de Deontologia

vocal

es actuacions judicials sobre pràctiques d’avortaments er anys pot tenir avantatges per a les persones que han tingut Lonspresumptament il·legals han estat aprofitades per organitzaci- Funa activitat laboral amb un alt contingut vocacional, com ho antiavortistes i pels mitjans de comunicació afins per difon- és la professió de metge, i poden retornar a la societat tot el que els dre la sospita sobre la presumpta tolerància de la Junta de Govern del COMB amb aquests fets.

Cal tenir present que no és competència del COMB la inspecció dels centres sanitaris i, en conseqüència, no disposa dels recursos per fer-ho. Quan hi ha haEl Comitè d’Igualtat del gut una denúncia sobre conducta Consell d’Europa ha mèdica inapropiada, s’ha procedit aprovat un informe, que a obrir el corresponent expedient es debatrà al ple del informatiu, com en el cas del reParlament Europeu, on portatge de la televisió danesa. De s’afirma que l’avortament l’examen dels fets es va concloure dins d’uns terminis que s’havia denegat la pràctica de preestablerts és un dret l’avortament a la periodista danesa de la dona i que els i que, per tant, no es va infringir governs han de garantir el Codi de Deontologia. Aquesta que l’exercici d’aquest ha estat l’única denúncia rebuda dret sigui una pràctica al COMB sobre aquests fets. accessible i segura A més, el COMB s’ha pronunciat a favor de la unificació de la legislació sobre l’avortament a la Unió Europea, que, entre altres conseqüències, evitaria la vinguda al nostre país de persones que no poden avortar al seu.

Es dóna la circumstància que Espanya és un dels pocs Estats europeus que encara no disposa d’una llei de terminis que reconegui el dret de la dona a l’avortament lliure i voluntari en les primeres setmanes de la gestació, llei vigent en 32 dels 47 països que integren el Consell d’Europa.

En aquest sentit, el Comitè d’Igualtat del Consell d’Europa ha aprovat un informe, que es debatrà al ple del Parlament Europeu, on s’afirma que l’avortament dins d’uns terminis preestablerts és un dret de la dona i que els governs han de garantir que l’exercici d’aquest dret sigui una pràctica accessible i segura.

Tot i tenir ben presents aquests elements de reflexió, el COMB s’ha presentat com a acusació particular en les actuacions judicials en curs considerant que el seu compromís de defensa dels interessos col·lectius està per davant del corporativisme malentès.

Dit això i en vista de les actuals circumstàncies, la vulnerabilitat de les dones encausades és prou manifesta, amb el perjudici inevitable a la seva intimitat si la instrucció del sumari i el judici posterior no garanteixen el més estricte anonimat. Tot plegat hauria de ser una raó més que suficient per reclamar un nou debat social sobre la necessitat de modificar l’actual legislació d’interrupció de l’embaràs, per tal de proporcionar la corresponent seguretat jurídica a les dones i als metges i les metgesses que les atenen.

Pàgina de Comentaris i Notícies del web col·legial.

30

anys d’exercici els han ensenyat. Per això, molts metges renuncien a una legítima jubilació i accepten continuar exercint, tot i que hagin d’abandonar càrrecs jeràrquics i responsabilitats acadèmiques als quals havien accedit ben merescudament en la majoria dels casos.

Per a molts metges, la gratificació que reben de la professió amb l’estímul de la feina ben feta és suficient per continuar exercint.

Tant cert és això, per a molts companys, com ho és el desencís d’altres que han Una desencertada viscut circumstàncies hostils, injustament decisió de l’Institut imposades al seu exercici, i que veuen en la Català de la Salut jubilació un descans ben guanyat. Aquests va enviar a casa, de mereixen igualment el respecte i el reconei- manera precipitada xement de tots. i simultàniament, 334 Però què pot passar quan no tothom dels seus metges dóna valor a la feina dels metges actius, sense haver-ne avaluat amb capacitat professional reconeguda i il- l’aptitud ni tenir en lusió per continuar exercint més enllà dels compte les necessitats seixanta-cinc anys? del sistema sanitari Una desencertada decisió de l’Institut Català de la Salut (ICS) va enviar a casa, de manera precipitada i simultàniament, 334 dels seus metges sense haver-ne avaluat l’aptitud ni tenir en compte les necessitats del sistema sanitari.

Les manifestacions del COMB no van ser escoltades al febrer del 2004, quan va començar a imposar-se aquesta mesura, com tampoc després, malgrat que l’any 2006 a ningú no se li escapava que la falta de professionals sanitaris qualificats al sector públic ofegava la capacitat de resposta a la demanda creixent dels ciutadans de Catalunya, els de sempre i els nouvinguts.

La decisió de l’ICS va impedir que l’experiència i el coneixement del 80 % de metges que volien treballar fins als setanta anys es mantingués a disposició dels ciutadans usuaris del sistema públic: un malbaratament del valor assistencial i un luxe que el país no podia suportar.

El 19 de febrer del 2007 es presentava al Departament de Salut l’Informe de la Comissió d’Ordenació de la Professió Mèdica, presidida pel doctor Miquel Bruguera, que, entre d’altres qüestions, proposa l’endarreriment de la jubilació dels metges fins als setanta anys, com una mesura per pal·liar la manca de metges que volen treballar al sistema sanitari públic. Mentre no millorin les condicions laborals i professionals a la sanitat pública a Catalunya per atraure-hi els 3,7 metges/1.000 habitants (índex que supera els de la resta d’Espanya, Alemanya, França, Portugal, Holanda i el Regne Unit, entre d’altres), que ara com ara no s’hi senten interessats, aquesta mesura seria benvinguda i eficient per eixugar el dèficit insostenible de moltes especialitats.

Que les jubilacions forçades també van ser abusives, ho ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a partir de la sentència publicada al febrer del 2008 que dóna la raó als metges perjudicats, els quals van recórrer la seva separació del lloc de treball a l’Institut Català de la Salut.

El fons i la forma d’aquestes jubilacions forçades van obrir un conflicte que el COMB ha encarat, amb prudent saviesa i amb tota la força de la raó, defensant el valor de conservar actius, més enllà dels seixanta-cinc anys, els metges vàlids i necessaris que així ho demanin.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 30

10/6/08 10:59:48

Activitat col·legial. L’estat de la qüestió

El COMB i les especialitats de Medicina de l’Esport i de Medicina Legal i Forense

La situació dels MIR

MARC SOLER,

GUSTAVO TOLCHINSKY,

director adjunt corporatiu del COMB

vocal

o sabem ben bé per quin motiu l’Administració de l’Eso es pot dissociar la realitat social de la del col·lectiu MIR. N tat, en l’esborrany del nou Decret 183/2008, de 8 de febrer, N L’encariment del cost de la vida acompanya i preocupa els de formació especialitzada, va preveure la possibilitat de suprimir residents com a la resta de joves que treballen per a la seva emanles especialitats mèdiques de Medicina de l’Esport i de Medicina Legal i Forense.

Cal dir que, en la redacció definitiva del Decret, l’article que feia referència a la supressió ja no hi figurava, i que el COMB va mantenir una posició molt activa amb l’objectiu d’evitar l’esmentada supressió. Per a això va mantenir un seguit de reunions amb els metges especialistes afectats per tal de coordinar les accions que calia fer davant del Ministeri de Sanitat i Consum.

Al setembre de 2007, la Junta de Govern del COMB va elaborar el següent document de posició que, entre d’altres utilitats, va servir per evitar que l’AdminisEl Col·legi va mantenir tració prengués una decisió que una posició molt activa nosaltres considerem un error: amb l’objectiu d’evitar “1. Una decisió d’aquest tipus la supressió de les requereix el consens amb la proespecialitats de Medicina fessió i amb els afectats. de l’Esport i de Medicina 2. Les necessitats socials que Legal i Forense queden cobertes en l’exercici d’aquestes especialitats no només són plenament vigents sinó que augmenten progressivament entre la població, ja sigui en l’àmbit de la promoció de la salut i l’esport, ja sigui en l’àmbit d’una major demanda de serveis judicials medicoforenses.

3. La supressió d’aquestes especialitats pot repercutir en la qualitat del servei prestat en el seu àmbit d’actuació.

4. La supressió, en cap moment justificada, nega implícitament la possibilitat de formació dels metges en aquestes matèries.

L’Administració renuncia a establir per a aquestes dues especialitats el sistema de residència retribuït, com a la resta d’especialitats mèdiques, trencant el sistema de formació MIR de manera totalment arbitrària.

5. El COMB exigirà al Ministeri de Sanitat i al Departament de Salut el manteniment d’aquestes especialitats al sistema de residència tal com preveu la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries.”

Ambdues especialitats tenen un important futur professional i acadèmic i tenen un repte pel que fa a la formació especialitzada via MIR, amb la confecció d’un nou programa formatiu que permeti adequar l’especialitat als reptes de futur dels seus professionals.

Bloc de Jaume Padrós al web col·legial.

cipació. El 2007 ha significat per a molts residents la constatació que la millora de les condicions remuneratives que ja venia del darrer any –amb una pujada del sou base afegida a l’increment del preu d’hora de guàrdia–, ha permès a molts joves residents apropar-se una mica més a l’ideal d’independència personal.

No obstant això, l’objectiu del període MIR és la formació de qualitat, que ha d’encaixar en un marc laboral i s’ha d’encabir en una realitat de pressió assistencial, per molt que tot junt sembli la quadratura del cercle. El desenvolupament del “Decret MIR” (1146/2006), que regula la relació laborals dels residents, apro- L’estudi sobre la salut dels vat a l’octubre de 2006, norma- MIR ens mostra dades molt litza la situació d’al·legalitat que útils per entendre quins crònicament patien els MIR. problemes poden patir Però durant l’any següent a la els residents al llarg de seva publicació es va fer palès la seva formació i intenta que quedava una mica coix sense identificar possibles factors la complementària regulació de facilitadors la formació que es va acabar de polir aquest darrer any. El punt calent d’aquest Decret 1146 ha estat l’article que feia referència a la lliurança de la guàrdia, que es va modificar en la proposta de decret que regula la formació pendent d’aprovació a finals del 2007.

Mentre tot això passava a Madrid, al COMB seguíem pensant que la formació dels MIR com a professionals estava mancada d’alguns coneixements no clínics, però de gran rellevància per a la pràctica quotidiana de la professió. Estem parlant de la Deontologia i la Responsabilitat Professional. Al març, i amb l’empenta del doctor Joan Monés, entre d’altres col·laboradors, vam poder presentar una jornada intensiva per a residents sobre aquests dos grans temes que crèiem bàsics per a un desenvolupament professional ple.

Per poder fer propostes constructives en l’àmbit dels MIR, hem volgut conèixer millor la realitat dels residents. El 2006, es va dur a terme una tasca molt important en referència a la salut dels MIR. Aquesta tasca va seguir el 2007 en la mateixa direcció, gràcies a la Fundació Galatea, i va culminar amb la publicació de la Guia per a tutors de residents i la finalització de l’estudi sobre la salut dels MIR. Aquest estudi ens mostra dades molt útils per entendre quins problemes poden patir els residents al llarg de la seva formació i intenta identificar possibles factors facilitadors.

Reconeixent aquests factors estarem en disposició de fer propostes més ajustades a les veritables necessitats del sistema i dels residents. Dades com que gairebé el 10 % dels residents estudiats consumeixen antidepressius autoprescrits i un 7,5 % prenen tranquil·litzants són importants de conèixer i de seguir estudiant. Per aquest motiu, durant aquest darrer any, s’han elaborat diferents propostes de caire preventiu per lluitar contra algunes tendències que s’han detectat en els residents.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 31

31

10/6/08 10:59:49

Activitat col·legial. Noves tecnologies i projectes d’innovació

El web col·legial potencia la difusió de vídeos com a eina per comunicar continguts als metges os anys després de la posada en marxa del nou portal del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, el projecte del web col·legial s’ha consolidat com el portal mèdic i científic de referència i qualitat per als metges de Catalunya.

L’any 2007, les gravacions en vídeo dels actes celebrats al COMB han esdevingut un dels formats de més èxit del portal pel que fa als continguts i al nombre de visites. Aquest format ha permès que els metges que no hagin pogut acudir presencialment a una jornada la segueixin, poques setmanes després d’haver-se celebrat, a través de comb.cat.

S’han gravat i emès actes d’interès notable per a la professió, com la jornada de debat sobre l’Atenció Primària com a eix de reforma dels sistemes de salut, la presentació de l’estudi demogràfic dels metges del COMB i de la posició del Col·legi de Metges de Barcelona sobre la falta de metges, i la jornada sobre el model participatiu dels metges en la gestió dels hospitals, entre d’altres.

Seguint en la línia de continguts iniciada el 2006, el portal ha comptat amb entrevistes a personalitats destacades del món de la medicina i la ciència sobre temes de màxima actualitat per a la comunitat medicocientífica i també per a la societat. El vídeo ha estat també el format de la majoria d’entrevistes realitzades per la redacció de comb. cat a col·legiats del COMB, entrevistes on els metges han estat protagonistes i que han esdevingut un reconeixement a la seva feina.

Amb l’objectiu de seguir millorant el portal i de fer més còmoda la visualització als metges, el projecte d’Internet del COMB ha estrenat combTV. cat, un nou lloc exclusivament per a vídeos, amb un reproductor de dimensions més grans i amb un disseny funcional i actual. En la mateixa línia, l’actualització de comb.cat també inclourà adequar-lo a les noves tendències en línia perquè els metges puguin penjar-hi continguts.

Gràcies a les millores i actualitzacions del gestor de continguts, s’ha aconseguit que la publicació de la informació del web sigui cada cop més àgil i ràpida. L’equip de Meditecnologia està treballant diàriament perquè totes les persones que publiquen informació a comb.cat, tant si són de la seu collegial com de fora, tinguin accés a aquest gestor.

D

S’han gravat i emès actes d’interès notable per a la professió, com la jornada de debat sobre l’Atenció Primària com a eix de reforma dels sistemes de salut, la presentació de l’estudi demogràfic dels metges del COMB i de la posició del Col·legi de Metges de Barcelona sobre la falta de metges, i la jornada sobre el model participatiu dels metges en la gestió dels hospitals, entre d’altres

1. Pàgina d’inici del web col·legial.

2. Imatge del web de l’Organització Mundial de la Salut.

3. Pàgina d’inici del web combtv.cat.

1

2

3

WMA al Sistema Nacional de Salut i a l’OMS

L’interès que els pacients i usuaris de salut mostren per estar més ben informats sobre temes sanitaris és cada vegada més important. Segons l’estudi realitzat per PIC Salut, Internet constitueix la segona font d’informació més freqüent sobre temes de salut.

Amb l’objectiu d’oferir orientacions per a la utilització responsable de la informació obtinguda a la xarxa i del correu electrònic amb fins sanitaris, Web Mèdica Acreditada (WMA) ha iniciat un projecte finançat pel Fons d’Investigacions Sanitàries (FIS) de l’Institut de Salut Carles III, amb la col·laboració de la UAB i la UOC, per elaborar un decàleg de recomanacions de bon ús pel Sistema Nacional de Salut.

32

Per altra banda, segons informa Miquel Àngel Mayer, director de Web Mèdica Acreditada, s’ha posat en marxa el projecte QUATRO PLUS del programa Safer Action Plan Plus de la UE. També s’ha signat un acord de col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’objectiu de desenvolupar línies d’investigació en comunicació i salut. Finalment, en el marc del projecte europeu VACSATC, en el qual WMA participa en l’elaboració del web Siemprevacunados.org, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va incloure aquest web en la seva Xarxa de Seguretat i d’excel·lència.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 32

10/6/08 10:59:50

Activitat col·legial. Noves tecnologies i projectes d’innovació

El projecte “El metge emprenedor” arcelona s’està posicionant com la capital B europea de la biotecnologia i la innovació sanitària. Durant els propers anys sorgiran nombro-

LLUÍS G. PARERAS, gerent de l’Àrea d’Incubació de Projectes EmpresarialsMediTecnologia

ses oportunitats i convé que tots plegats fem un esforç per donar suport als metges i investigadors amb esperit emprenedor i, alhora, defensar els seus drets en tot aquest procés. És tasca de tots no desaprofitar aquesta oportunitat i contribuir a situar Catalunya com un referent europeu.

El 2007 hem vist un total de 120 La innovació és i serà cada cop més idees de col·legiats i col·legiades un dels elements diferencials entre sisinquiets, i amb l’esforç de tots temes sanitaris, i els metges estem en plegats hem aconseguit que set una posició privilegiada per innovar projectes rebin finançament i, i emprendre. La responsabilitat dels així mateix, 12 projectes més metges no acaba amb l’exercici de la han començat, tot i no tenir medicina davant dels pacients. La mefinançament, perquè l’emprenedor dicina pot i ha de promoure també una ha trobat la manera de fer-los activitat no assistencial, innovadora i realitat amb el seu propi esforç emprenedora, l’objectiu de la qual ha de ser el d’impulsar millores i permetre el progrés. Tradicionalment, els metges han estat al marge d’aquestes iniciatives. Han d’estar exclosos els metges d’aquest procés? Per què?

El programa “El metge emprenedor”

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va posar en marxa fa dos anys una iniciativa de suport a la innovació que intenta apropar el món del capital risc al món de les idees sanitàries. A través de diversos acords de col·laboració amb hospitals, escoles de negocis, trampolins tecnològics, fundacions de recerca, companyies de capital risc i l’Administració, pretenem aportar el nostre esforç i actuar com un catalitzador del procés d’innovació.

Després d’aquests dos primers anys de feina, podem dir que ens sentim molt satisfets del ritme de progressió del projecte. És ben significatiu el fet que, durant el primer any, arribés una nova idea cada dues setmanes. Avui, arriba més d’una idea

Ecosistema de la innovació H. Sant Joan de Deu H. Clínic

Hospitals IESE, ESADE, UPC, UAB, UB, UG, Salle

XPCAT Research

Business Schools

Sup por t

Dealflow

EADA IESE

· H. Sant Pau · H. Vall d’Hebron · H. Badalona · Parc recerca biomed · etc.

· IMIM / H. del Mar · IDIBAPS / H. Clínic · IDIBELL / H. Bellvitge

ESADE Dea

COMB

lflow

Innova 31

Sofinnova

Highgrowth La Caixa CR

Riva y García

Corsabe

Business Angels BANCAT Keiretsu Forum

lti

w flo al De

Venture Capital

Mu

Alta Partners

Venture Capital

Exit

ó rsi ve -in Co

Multi

BCN Empren

Pa

rtn

er

fin

Administration Bioregion CIDEM

an c

er

Fund managers

al dia. El 2007 hem vist un total de 120 idees de col·legiats i col·legiades inquiets, i amb l’esforç de tots plegats hem aconseguit que set projectes rebin finançament. A més, han començat 12 projectes més, tot i no tenir finançament, perquè l’emprenedor ha trobat la manera de fer-los realitat amb el seu propi esforç.

Des de bon començament, els nostres objectius han estat (1) donar suport als metges amb esperit emprenedor, (2) promocionar la innovació al sector sanitari, (3) protegir i defensar els interessos dels metges davant del món de l’empresa i el capital, i (4) fer de brokers entre el món de les idees i el món del capital, per generar una dinàmica de progrés al sector.

El nostre paper és triple: en primer lloc, pretenem atraure al Col·legi les idees innovadores que sorgeixen entre els professionals del nostre entorn, i ajudar a conceptualitzar correctament aquestes idees.

En aquesta primera etapa, tenim el suport d’escoles de negoci que han acceptat col·laborar amb nosaltres, ajudant l’emprenedor sanitari a orientar el seu projecte i a realitzar el seu pla de negocis. En segon lloc, afegim tant valor com podem a aquestes idees, ajudant a atraure partners estratègics, aportant clients i proveïdors, aportant networking, atraient talent a la companyia, en definitiva, contribuint amb tot allò que pugui ajudar a fer créixer la idea.

Finalment, en tercer lloc, intentem apropar les idees que ho necessitin a l’entorn del capital, amb qui també tenim diferents acords de col·laboració.

Durant l’any 2007, hem signat nous acords que han fet possible aquesta millora en la qualitat i en el nombre d’iniciatives que ens arriben. Per una banda, hem signat dos acords per potenciar la innovació hospitalària amb l’Hospital de Sant Joan de Déu i amb l’Hospital Clínic. En virtut d’aquests acords hem implantat el nostre sistema de gestió de la innovació dins d’aquests hospitals. Amb reunions periòdiques intentem fer aflorar nous projectes i els impulsem perquè arribin a bon terme.

També hem potenciat els nostres acords amb el capital risc. Al nostre país, tenim un sector de capital risc, dinàmic, amb un volum d’activitat important, que necessita trobar bones idees i que considera que el sector de la sanitat és una de les dianes més interessants, però que, al cap i a la fi, inverteix en poques idees sanitàries, senzillament perquè no li arriben. En aquest sentit ja tenim 12 acords amb societats de capital risc a les quals aportem nous projectes candidats a finançament, i a les quals assessorem en les seves inversions al sector sanitari.

Un d’aquests acords, el signat amb el fons Ingenia, d’AltaPartners, és especialment engrescador, ja que participem molt directament als seus comitès d’inversions i assessor.

A l’últim, també hem de destacar els nous acords, de caire més institucional, amb la bioregió, el CIDEM, el 22@, o el Keiretsu Fòrum, entre d’altres, que estan contribuint a l’avenç de tot el nostre projecte. A la figura 1, podeu veure l’ecosistema de la innovació al voltant del COMB.

GFCRs

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 33

33

10/6/08 10:59:52

informe_2007.indd 34

10/6/08 10:59:52

Activitat col·legial. Comptes col·legials

L’estat de la tresoreria col·legial: resultat i balanç de l’exercici 2007

Pel que fa a la despesa (gràfic 2), veiem el pes important dels projectes col·legials, dels recursos humans que donen suport a aquestes activitats i a sous i Seguretat Social, com pertoca a la comptabilitat pròpia d’una institució de serveis. La partida de despesa ordinària s’ha desviat positivament un -0,70 %, amb un rigorós compliment pressupostari.

Resultats

tresorer

Una part important dels ingressos deriva de l’activitat economicofinancera, especialment de les societats Medicorasse, Mediconsulting i SASA, que representen el 31,94 % i que aporten recursos del COMB en funció de la seva activitat

El resultat del 2007 ha estat positiu (gràfic 3).

Respecte al pressupostat, tant els ingressos com les despeses han experimentat desviacions lleugerament positives. El resultat positiu de 9.101 € va ser aplicat a reserves, tal com va aprovar l’Assemblea de Compromissaris.

En l’actiu, l’immobilitzat del balanç comprèn el valor dels immobles del COMB, la seu social, les delegacions i les inversions. Hi ha una part d’immobilitzat financer que és el valor de la participació del Col·legi en les diferents societats (vegeu gràfic 4). L’ac- 1. Composició dels ingressos col·legials Exercici 2007 en euros tiu circulant està compost per les partides realitzables Quotes col·legials 5.152.918 2.978.752 a curt termini, els comptes Ing. Econ-financer col·legials 664.284 financers o recursos de tre- Serveis Certificats i altres 426.849 soreria. Les partides d’actiu Subvencions 81.112 Altres 20.471 presenten un correcte equiliTotal: 9.324.386 bri i asseguren una liquiditat i una capitalització correctes 2. Composició de les despeses col·legials del Col·legi.

Exercici 2007 en euros La quota col·legial

2.130.014

Projectes col·legials Personal OMC Compres i manteniment Impostos. Asseg. Amort.

Altres

4.076.537

20 0

Actiu circulant 38,6 %

Exigible a curt 43,1 %

8.613.948 Actiu 100 %

8.613.948 Passiu 100 %

9.101

9.315.285

189.452

9.125.833

471.021 La quota que paga el metge 1.012.300 de Barcelona és una de les 1.430.381 més baixes en comparació 195.032 amb altres col·legis professiTotal: 9.315.285 onals mèdics i no mèdics. La 3. Resultat de l’exercici 2007 quota que paguen els metges Pressupost En euros de Barcelona és de 189,63 € Realitzat 10.000.000 anuals o bé de 15,8 € men- 8.000.000 Diferència suals. El col·legiat paga per 6.000.000 altres conceptes que no con- 4.000.000 tribueixen al finançament 2.000.000 de les activitats del Col·legi 0 Ingressos Despeses Resultat i que arriben a representar un 36,11 % de les quotes 4. Balanç de situació (OMC, etc.). La pòlissa de Percentatges a 31 de desembre de 2007 Responsabilitat Civil no és 100 obligatòria, però en tot cas és altament competitiva, 80 Fons propis 51 % Immobilitzat gràcies a la negociació col61,4 % lectiva que du el COMB 60 Exigible a 5,9 % amb les companyies d’asse- 40 llarg i prov. gurances.

9.324.386

Les fonts dels ingressos queden reflectides al gràfic 1. Els ingressos totals van ser de 9.324.386 €.

Al gràfic hi ha desglossades les partides globals que hem cregut més significatives. Així, pel que fa als ingressos ordinaris i extraordinaris, les quotes col·legials representen un 55,26 % i la venda dels certificats mèdics ordinaris i de defunció, un 4,57 %. Hi ha una partida d’ingressos per serveis col·legials, que correspon als obtinguts pels cursos i seminaris celebrats al Centre d’Estudis Col·legials, la publicitat contractada a les nostres publicacions i altres ingressos derivats de l’activitat col·legial, que inclouen les legalitzacions, serveis de teledocumentació i telèfons públics.

La partida de subvencions correspon fonamentalment al programa de cooperació. Una part important dels ingressos deriva de l’activitat economicofinancera, especialment de les societats Medicorasse, Mediconsulting i SASA, que representen el 31,94 % i que aporten recursos del COMB en funció de la seva activitat. La partida d’ingressos ordinaris ha evolucionat d’acord

JAUME ROIGÉ,

Despeses

197.822

Ingressos

amb el que es va pressupostar, amb una desviació total del 0,78 %.

9.126.564

D

urant el primer trimestre de cada any, la tresoreria del COMB presenta el tancament de l’exercici i el balanç de l’any anterior davant l’Assemblea de Compromissaris. El pressupost és l’eina econòmica per donar suport econòmic a totes les accions col·legials proposades per la Junta de Govern. Cal tenir en compte que, per tal d’assegurar la màxima transparència, els comptes se sotmeten anualment a un control intern i a un control extern. Pel que fa a l’intern, la Comissió d’Hisenda és l’encarregada de supervisar-lo, tal com preveuen els Estatuts Col·legials. D’altra banda, l’activitat està sotmesa, anualment, a una auditoria externa i independent. Aquesta pràctica ha estat útil a l’hora d’adaptar els instruments economicofinancers i de gestió a un nou plantejament molt més professionalitzat, modern i competitiu.

Els estats financers es presenten tal com fixa la normativa vigent pel que fa a l’estructura, contingut i criteris comptables, amb la finalitat de mostrar una imatge fidel del patrimoni i de la situació financera dels resultats de l’entitat. Els estats financers han estat confeccionats d’acord amb els principis comptables de “prudència valorativa”, segons la qual els ingressos quan es realitzen i les despeses quan es coneixen, i d’“uniformitat”, segons la qual els principis, criteris i polítiques han estat aplicats de forma consistent i, per tant, no han estat variats respecte a les magnituds de l’exercici anterior.

A continuació, presentem el compte d’explotació i el balanç de l’exercici 2007 que, com hem dit, han estat aprovats per la Comissió d’Hisenda del Col·legi, l’Auditoria Externa, la Junta de Govern i l’Assemblea de Compromissaris.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 35

35

10/6/08 10:59:56

Activitat col·legial. Professió, cultura i societat

Acte de reconeixement del COMB als metges olímpics de Barcelona durant la tercera edició dels Medijocs tercera edició dels Medijocs, Jocs ColLde alegials Esportius del COMB, va ser tot un èxit participació i col·laboració per part de metges,

El COMB va agrair especialment als 16 metges la seva contribució a la difusió de l’esperit olímpic entre els facultatius de Barcelona

institucions i patrocinadors. Els actes esportius collegials, que es van desenvolupar dins d’un veritable ambient de germanor, van convocar 1.054 participants a les competicions esportives i al Simposi.

El Simposi sobre Salut, Medicina i Esport va posar punt final, com ja és habitual, a l’edició d’aquesta festa esportiva col·legial. Aquest any, el COMB va cloure els actes dels Medijocs 2007 amb una sessió acadèmica d’homenatge als metges olímpics del Col·legi de Metges de Barcelona. El COMB va convocar un acte de reconeixement als metges que han compaginat els estudis de medicina o l’exercici professional amb la pràctica de l’esport d’elit com a representants nacionals en les diferents Olimpíades. Els metges olímpics, esportistes reconeguts, han fet compatible l’èxit esportiu amb la seva professió, la Medicina.

Durant l’acte que es va celebrar a la sala d’actes del COMB, es va destacar el mèrit d’aquests 16 professionals de la medicina i de l’esport, amb un palmarès brillant, fruit d’anys d’entrena-

ment i sacrifici, que no han dubtat a robar espai a la seva vida privada i laboral per dedicar-se en cos i ànima a l’esport.

Als components d’aquest grup de metges esportistes els uneix un mateix assoliment: han fet realitat un somni olímpic. La majoria d’aquests metges van participar en diversos Jocs Olímpics i van guanyar guardons i diplomes. Cap no ha trencat el seu lligam amb l’esport, ja sia exercint com a especialista de Medicina de l’Esport, ja sia participant en jornades i congressos relacionats amb aquesta pràctica.

A l’acte van intervenir Miquel Bruguera, president del COMB, i José Luis Doreste, en representació dels metges olímpics de Barcelona. Durant la sessió es va recordar, amb un emotiu vídeo, les modalitats esportives de les quals han estat representants i les diferents edicions en les quals han participat i, finalment, es va procedir al lliurament dels diplomes de reconeixement del COMB. Des del COMB es va reconèixer, en la celebració del lliurament dels diplomes als metges olímpics de Barcelona, l’exemple de la seva trajectòria esportiva i professional, com a estendards d’un model de vida i professionalitat, i especialment la seva contribució a la difusió de l’esperit olímpic entre els facultatius de Barcelona.

1

Els metges olímpics de Barcelona

2

3

Antoni Aguilar Chastellain, en waterpolo (Moscou 1980, Los Angeles 1984); Lluís Bestit Carcasona, en waterpolo (Munic 1972, Mèxic 1980); Xavier Cabot Duran, en hoquei herba (Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988); Agustín Codera Vistuer, en waterpolo (Mèxic 1968); José Luis Doreste Blanco, en vela (Mont-real 1976, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996); Antonio Fraguas Castany, en gimnàstica artística masculina (Los Angeles 1984); Jorge Guillén Montenegro, en bàsquet (Roma 1960); Mario Lloret Riera, en natació (Mont-real 1976); Josep Oriol Martínez Ferrer, en tennis taula (Paralímpics de Nova York 1984); Carles Masdevall Noguera, en vela (Mèxic 1968); Miquel Noguer Castellví, en vela (Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992); Eduard Norberto Bayona, en esquí (Paralímpics d’Innsbruck 1984, Innsbruck 1988, Albertville 1992); Leandro Ribera Abad, en waterpolo (Hèlsinki 1952); Leandro Ribera Perpiñà, en waterpolo (Los Angeles 1984); Alfredo Rigau Llauger, en vela (Moscou 1980); Jesús Turró Homedes, en vela (Mont-real 1976).

4

1. Miquel Bruguera amb els metges olímpics de Barcelona, a l’acte de cloenda de la tercera edició dels Medijocs, el 17 de maig de 2007.

2. Gaceta Médica, 27 de maig de 2007.

3. Imatges de la BTT Interhospitalària que va tenir lloc, el 5 de maig de 2007, al Circuit de l’Hospital de Mataró.

4. Sortida de la cursa atlètica que va tenir lloc, el 21 d’abril de 2007, a Sant Cugat del Vallès.

36

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 36

10/6/08 10:59:57

Activitat col·legial. Professió, cultura i societat

La Secció de Metges Jubilats, tasca social i activitats lúdiques i culturals JOAQUIM RAMIS I CORIS, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats

El Col·legi ha constituït un grup de treball, lligat a la Secció de Metges Jubilats, que posa a disposició de tota la col·legiació, i especialment dels metges jubilats, una guia de serveis assistencials, orientacions fiscals i altres ofertes que contribuiran a completar els ajuts que actualment es donen a alguns jubilats

primordial de la Secció de Metges Lque’objectiu Jubilats ha estat sempre fer costat als companys han tingut necessitats socials que no han pogut resoldre ells mateixos o llurs famílies.

Per l’experiència de la mateixa Secció i per estudis que darrerament s’han fet al Col·legi, s’ha pogut constatar un progressiu envelliment dels col·legiats: el nombre actual de jubilats és de 2.034, i es calcula que el nombre de jubilacions abans del 2015 pot assolir la xifra de 4.000 col·legiats. I si, a més d’aquestes xifres, és té en compte que l’esperança de vida s’ha incrementat, també augmentarà el nombre de persones que perden autonomia i el de les que necessitaran dependència d’ajuts externs.

Tot plegat ha comportat la creació d’un grup de treball, coordinat per Antoni Calvo, que està íntimament lligat a la nostra Secció i que posa a disposició de tota la col·legiació, i especialment dels metges jubilats, una guia de serveis assistencials, orientacions fiscals i altres ofertes que contribuiran a completar els ajuts que actualment es donen a alguns jubilats.

Durant aquest any, la metgessa Carme Martín ha tingut cura directa de les tasques de la secció social, en íntima relació amb la treballadora social, atenent demandes, resolent conflictes i problemes i alhora orientant en diferents qüestions que se li han consultat.

I, al marge d’aquesta tasca social, també s’han tingut en compte les activitats lúdiques, les visites culturals, les excursions i els viatges.

Cada dimarts a la tarda hi ha hagut sessions en les quals s’han alternat les conferències, els concerts, la projecció de pel·lícules o el teatre llegit i dramatitzat. La major part d’aquestes sessions

Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges Jubilats; Jaume Roigé, tresorer del COMB, i Patricia Gabancho, periodista i escriptora, a l’acte de lliurament de premis dels Concursos Artístics per a Metges.

foren conferències, que pronunciaren Joan Triadú, Ramon Pascual, Josep M. Seriñana, Antoni Dalmau, Mercè Piqueras, Oriol Casassas, Alfons Fernàndez i Sabaté, Sílvia Ferrando, Just Casas, Josep Viñas i Riera i Neus Real. I, amb motiu de la celebració de l’“Any Dr. Pere Calafell”, l’acte inaugural fou presidit per Miquel Bruguera i feren els parlaments Josep M. Casasa, Mercè Calafell –germana de l’homenatjat– i Joaquim Ramis.

La música estigué molt present en el programa d’actes de l’any: Roger Alier continuà els cicles de música d’òpera –una sessió se celebrà a la delegació de Manresa–, que van finalitzar amb un esplèndid concert. Jaume Torner i Selles coordinà les altres sessions musicals: Joan Pineda interpretà música de pel·lícules; Rafel Salinas i Paul Manuel Fernàndez oferiren un concert amb piano i tuba; al mes de juny finalitzà el curs acadèmic amb un concert de piano; el mes d’octubre s’inicià amb l’orquestra Ars Mèdica i, a mitjan novembre, per celebrar Santa Cecília, el pianista Eugeni Madó va fer un concert, amb una dissertació de Lluís Ortiz de Zeballos. El cinema hi fou present en cinc ocasions, comentat i presentat per Pere Martínez i López, en una de les quals es projectaren pel·lícules mudes acompanyades al piano per Joan Pineda.

Com cada any, es van celebrar dues sessions extraordinàries: El nostre dia del llibre, que fou clausurat amb una conferència del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Josep Termes i Ardèvol, i la sessió de Lliurament dels premis de poesia, narrativa, dibuix, pintura i fotografia, que finalitzà amb un parlament de la periodista Patrícia Gabancho, en la qual manifestà la necessitat de donar més importància a la nostra cultura per al millorament del país.

S’han fet visites culturals a la Torre Agbar, a Caixa Fòrum (exposicions de Fragonard, Anglada Camarasa i escultures als temples indis), al Museu Marítim, al Jardí Botànic, al temple de la Sagrada Família, als museus de Sitges i una passejada des de Sant Pere de les Puel·les a Sant Pau del Camp.

Les sortides amb autocar foren al Castell de Tamarit i al Museu Pau Casals de Sant Salvador; a Igualada i el Museu de la Pell; a les runes d’Empúries; al Museu de la Ciència i Tecnologia i les esglésies romàniques de Terrassa, i a les Guilleries amb visites a Rupit i El Far. Complementaren aquestes sortides d’altres de més llargues: els viatges al Midi francès, de quatres dies; a Irlanda, d’una setmana, i al Llenguadoc i la Provença, de tres dies.

Com cada any, s’ha recordat els companys morts en una sessió necrològica –el dia dels difunts– a la sala d’actes del Col·legi, a la qual es convidà els seus familiars.

Dues celebracions han marcat l’any 2007: el final del curs acadèmic, el dia 19 de juny, després de l’assemblea ordinària i arran de l’ingrés a la Secció dels nous jubilats, foren convidats a un dinar en el mateix Col·legi, i també, per celebrar les festes nadalenques, hi hagué un dinar acompanyat de cançons a càrrec de Mariona Segarra.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 37

37

10/6/08 11:00:01

Activitat col·legial. Professió, cultura i societat

El COMB edita un llibre sobre la figura del doctor Pere Calafell i Gibert, metge de nens JOSEP MARIA CASASA, comissionat de l’“Any Dr. Pere Calafell”

L’exposició del COMB ressaltava la capacitat que tingué el doctor Pere Calafell i Gibert de constituir un grup de pediatres, prou nombrós i eficient, que, seguint la seva manera de fer i de pensar, va arribar a tenir una influència decisiva en la pediatria catalana

1

2

1. Pere Calafell i Gibert (1907-1984). En homenatge, editat pel COMB. 2. Mercè Calafell, a l’acte inaugural de l’“Any Dr. Pere Calafell”.

3. Els doctors Josep Maria Casasa, Miquel Bruguera, Oriol Casassas i Jaume Iglesias, a l’acte inaugural de la sessió “Pere Calafell i el seu polifacètic exemple”.

4. Joaquim Ramis i Miquel Bruguera, a la inauguració de l’exposició “Pere Calafell, metge de nens”.

38

’any 2007 ha estat l’any escollit pel Col·legi Ldoctor de Metges de Barcelona per homenatjar el Pere Calafell i Gibert. La figura d’aquest “metge de nens”, del qual es complia el centenari del seu naixement, ha estat degudament glossada amb diferents actes i amb l’exposició, presentada al mateix Col·legi. L’exposició del COMB ressaltava la capacitat que el doctor Calafell tingué per constituir un grup de pediatres, prou nombrós i eficient, que, seguint la seva manera de fer i de pensar, va arribar a tenir una influència decisiva en la pediatria catalana. La col·laboració precisament d’alguns d’aquests pediatres en la realització de l’“Any Dr. Pere Calafell” ha estat fonamental per fer comprendre les grans virtuts i qualitats humanes que configuraven la seva personalitat.

De manera especial cal fer menció, d’altra banda, de l’ajuda prestada per la Mercè Calafell, germana d’en Pere, que malgrat la seva edat ha mostrat uns ànims i una vivacitat extraordinaris per proporcionar-nos informació directa, amb innombrables documents i fotografies que tenia arxivats a casa seva.

Recordem que la Mercè, juntament amb l’Assumpció, esposa del doctor Calafell, va ser un dels pilars fonamentals per mantenir l’activitat constant de Pere Calafell. La Mercè no solament ens va emocionar en el parlament de la sessió inaugural amb una dissertació sobre la vida familiar de Pere Calafell, plena d’anècdotes, que mostraven episodis curiosos de la seva vida, sinó que també ens ha obsequiat darrerament amb un escrit deliciós que es pot llegir al primer capítol del llibre que, com a colofó de tots aquests actes de l’“Any Dr. Pere Calafell”, ha editat el Col·legi de Metges de Barcelona.

La participació de Joaquim Ramis i d’Oriol Casassas ha estat transcendental en l’organització de l’“Any Dr. Pere Calafell”. Amb Joaquim Ramis, entre moltes altres activitats, volem recordar l’entrevista que vàrem efectuar a dos dels protagonistes més veterans que acompanyaren Pere Calafell des dels primers anys. Ens referim a Simeó Selga, de Manresa, i a Júlia Corominas, psiquiatra infantil. Amb el primer, Pere Calafell va trobar una estimable ajuda per estendre la Societat Catalana de Pediatria per les comarques de Catalunya. Amb la Júlia s’establí una complicitat entre la pediatria i la psiquiatria.

Amb Oriol Casassas vàrem tenir un assessor imprescindible quan es va haver de tractar la configuració del llibre que el Col·legi de Metges de Barcelona ha editat sobre la figura de Pere Calafell.

El seu mèrit ha consistit a reunir textos i referències exposats durant la llarga vida de Pere Calafell, alguns per col·laboradors importants del grup que ja no estan entre nosaltres, com Ramon Martínez Callen i Joan Ripoll.

L’“Any Dr. Pere Calafell” ha arribat a la seva fi. El dia 12 de febrer de 2008 se celebrà l’acte de cloenda amb la presentació del llibre que ja hem mencionat. Aquest representa un magnífic testimoni escrit que quedarà per a la història de la medicina

3

4

i de la pediatria catalana. En la seva elaboració hi han intervingut, al primer capítol, com ja hem dit, la Mercè Calafell. En els següents s’han reproduït les conferències que es varen pronunciar en els dos actes celebrats durant l’“Any”: “Pere Calafell i la Pediatria Social”, per Joaquim Ramis; “El Dr. Pere Calafell i la Societat Catalana de Pediatria”, per Francesc Prandi; “Pere Calafell davant dels infants”, per Amat Palou i Maria Rosa Llitjós; “El Dr. Calafell que vaig conèixer”, per Jaume Iglesias; “El subtil mestratge de Pere Calafell”, per Oriol Casassas; “Pere Calafell, metge de nens, l’exposició”, per Salvador Piqué; “Pere Calafell i les guarderies infantils”, per Miquel Barnadas; “El Grup Calafell”, per Gonçal Figueras; “Pere Calafell i la salut dels escolars”, per Albert Pi Ferrer, i “El llegat Pere Calafell”, per Josep M. Casasa.

En la segona part del llibre es fa memòria, sota el títol d’“El respecte i la consideració a Pere Calafell: dels anys cinquanta fins avui, unes mostres”, de diferents aspectes de la Societat Catalana de Pediatria, de la Biblioteca Pere Calafell de Sabadell, del Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana de 1984, de les reunions que se celebraven tots els dimarts a casa seva. S’acaba amb un escrit d’Oriol Casassas, titulat “Aproximació al pensament de Pere Calafell”, escrit un temps després de la seva mort, que resumeix molts dels aspectes que perfilaven la seva personalitat.

Pere Calafell va ser un home que sense ocupar càrrecs, sense fer ús de cap poder autoritari, es convertí en el líder més apreciat que ha tingut mai la pediatria catalana, la qual gràcies a ell ha sabut mantenir sempre un compromís de país, d’unitat, de creixement i també de força i prestigi en les relacions exteriors.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 38

10/6/08 11:00:03

Activitat col·legial. Agenda

Informació col·legial 2007 El Col·legi de Metges de Barcelona publica al web col·legial un informe sobre el debat de la liberalització i la legalització de les drogues El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) publica al web col·legial l’informe El debat sobre la liberalització i legalització de les drogues, un document que el COMB va encarregar a un grup d’experts amb la finalitat de contribuir a la reflexió dels metges sobre aquest tema.

Miquel Bruguera, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, havia advertit, en declaracions a Europa Press el passat 7 de febrer, que la proposta de legalització de les drogues que va fer Joan Saura, conseller d’Interior de la Generalitat, “facilitaria un augment del seu consum”, i s’hi va mostrar “en contra des del punt de vista mèdic”.

Els autors de l’informe són Eugeni Bruguera, cap de la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron i cap de l’Hospital de dia i Consultes externes del PAIMM; Miquel Casas, cap del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, catedràtic de Psiquiatria de la UAB i cap de la Unitat Clínica del PAIMM; Antoni Gual, cap de la Unitat d’Alcohologia de l’Hospital Clínic i cap de la Unitat de Valoracions del PAIMM, i Pilar Lusilla, cap de la Unitat d’Internament del PAIMM. 20 de febrer.

La Fundació Galatea edita una guia sobre la salut dels metges residents La Fundació Galatea edita la publicació La salut dels MIR. Guia per a tutors i professionals dels centres sanitaris docents, que pretén ser una eina de prevenció i sensibilització sobre la salut psicoafectiva dels metges residents. Aquest document és el resultat del debat i el consens d’un grup de treball, convocat per la Fundació Galatea, format per experts especialment sensibles al tema de la salut del metge resident.

Entre d’altres dades, la guia La salut dels MIR indica que el 30 % de la població de metges residents està en situació d’estrès i de risc psicològic, un percentatge més elevat que el de la població general (18 %).

Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea, explica que la guia “recull reflexions i recomanacions especialment dirigides a les persones responsables de la formació d’aquests especialistes, amb la intenció que sigui d’utilitat i, si més no, contribueixin a la comprensió i el debat sobre un tema la importància del qual coneixen bé les persones que es dediquen a la formació”. 28 de febrer.

17 metges de Catalunya presenten els seus llibres a la Diada literària col·legial 17 metges col·legiats a Catalunya presenten la seva obra recentment publicada en una nova edició de la Diada literària col·legial. L’acte, que se celebra a la seu del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), està promogut pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i organitzat per la Secció de Metges Jubilats del COMB amb motiu de la Festa Literària de Sant Jordi.

Joaquim Ramis, president de la Secció Col·legial de Metges Jubilats del COMB, presenta l’acte, i Josep Termes i Ardèvol, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2006, el clou amb la conferència “Història del catalanisme: grans trets i debats”.

Els metges que exposen les seves creacions literàries o assagístiques són: Daniel Roig, Pere Miret, Josep M. Vilarrasa, Manuel Clemente, Jordi Varela, Ignacio Balaguer, Francisco Salamero, Jordi Vila-Abadal, Joan Vergés, Manel Sarró, Rosa Mur, Alfonso Cabezas, Joan Colominas, Celestí Ribera, Miguel Balcells, Julià Farré i Marina Alcolado. 24 d’abril.

Pàgina del web col·legial.

El Periódico.com, 7 de febrer de 2007.

Diario Médico, 28 de febrer de 2007.

Guia La salut dels MIR.

Sessió de la Diada literària col·legial.

Josep Termes, escriptor.

“Mujeres y medicina”, article de Pilar Arrizabalaga al diari La Vanguardia Pilar Arrizabalaga, vocal del COMB, publica un article d’opinió al diari La Vanguardia amb el títol “Mujeres y medicina”, que tracta sobre la feminització de la professió mèdica i les conseqüències de l’aplicació de la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes, coneguda com a Llei d’Igualtat.

Al seu article, Arrizabalaga destaca que “la feminització de la medicina ha estat molt superior a la d’altres titulacions científiques”, però “la representació femenina és asimètrica en els àmbits clínic i investigador, per una banda, i en l’acadèmic, per l’altra”, afegint que ens trobem davant de “dades clarament desviades del reconeixement professional entre homes i dones”.

La vocal del COMB apunta: “La transparència i la publicitat del sistema d’avaluació són imprescindibles per evitar l’endogàmia que encobreix, entre d’altres discriminacions, la del gènere.

La llei per a la igualtat és positiva per millorar les diferències en l’àmbit sanitari”. 6 de maig.

La Vanguardia, 6 de maig de 2007.

Pilar Arrizabalaga, vocal del COMB. Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 39

39

10/6/08 11:00:07

Activitat col·legial. Agenda

Informació col·legial 2007 El Centre SAR La Salut rep el nom de “Josep Servat” en homenatge a qui fou conseller delegat del COMB El centre residencial per a gent gran SAR La Salut, impulsat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i el Grup SAR, rep el nom de “SAR La Salut Josep Servat”, en memòria de Josep Servat i Rodríguez, qui fou conseller delegat del COMB i impulsor d’aquest projecte col·legial.

Miquel Bruguera, president del COMB, i Higini Raventós, president del Grup SAR, acompanyats per un centenar d’altres representants del món sanitari i un nodrit grup d’amics, glossen la figura i l’empenta de Josep Servat (1954-2006) i ressenyen la seva trajectòria professional. L’acte d’homenatge a Servat té lloc en presència de Carme Amat, esposa de Josep Servat, i dels seus fills, Josep, Àlex i Pol. El centre SAR La Salut Josep Servat, inaugurat l’any 2003, acull i presta serveis sociosanitaris a metges i als seus familiars a través d’un conveni de col·laboració entre el Grup SAR i el COMB. 16 de maig.

La Secció Col·legial de Metges Jubilats organitza la setena edició dels Concursos Artístics per a Metges La Secció Col·legial de Metges Jubilats del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) organitza la setena edició dels Concursos Artístics per a Metges dels quatre col·legis de Catalunya. Els guardons premien les obres presentades en les modalitats de dibuix i pintura, fotografia, narrativa breu i poesia. Jaume Roigé, tresorer del COMB, i Joaquim Ramis, president de la Secció, presideixen l’acte de lliurament dels premis.

En fotografia, Frederic Sagués guanya el Tritó de Plata, i el Tritó de Bronze premia Teresa Romanillos.

En dibuix i pintura, Matilde Soler rep el primer guardó, i Jordi Altimiras, el segon. En poesia resulten premiats Xavier Miquel, Tritó de Plata, i M. Montserrat Barnadas, Tritó de Bronze. Quant a narrativa breu, el primer guardó és per a Carme Garcia, i Daniel Roig s’endú el Tritó de Bronze.

Un cop lliurats els guardons, Joaquim Ramis dóna la paraula a Patricia Gabancho, periodista i escriptora, qui llegeix la conferència “Catalunya: ciència i creativitat”. 22 de maig.

42 metges de Barcelona reben un guardó a la quarta edició dels Premis a l’Excel·lència Professional 42 metges de Barcelona reben un guardó als IV Premis a l’Excel·lència Professional, que atorga el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya a un total de 73 metges dels quatre col·legis catalans que han destacat en el seu exercici professional. Els premis, que enguany celebren la seva quarta edició per a Barcelona, i tercera per a tot Catalunya, tenen la finalitat de reconèixer públicament l’excel·lència dels guardonats.

L’acte de lliurament dels Premis té lloc en el decurs de la Jornada de la Professió Mèdica, a Lleida.

Els Premis a l’Excel·lència Professional guardonen metges i metgesses de sis àmbits professionals.

Els premiats del COMB són, en Assistència Hospitalària: Manel Armengol, Xavier de Balanzó, Josep M. Garcés, Frederic Manresa, Maria Sol Prats, Eugeni Trilla i Valentí Valls; en Assistència Primària: Francesc Borrell, Antoni Dedéu, M. del Mar Domingo, Anna M. Estabanell, M. Josep Font, Germán Lozano i Carme Prieto; en l’Àmbit Sociosanitari i altres àmbits assistencials: Francesc Xavier Busquet, Carles García-Ribera, Jordi Medallo, Ramon Miralles, Consol Serra, Xavier Soria i Antoni Trilla; en Recerca Biomèdica: Antoni Castells, Joan Cinca, Teresa Español, Clàudia Fortuny, Romà Pallarés, Ramon Planas i Francesc X. Real; en Educació Mèdica: M. Josep Cerqueira, Màrius Foz, José Jurado, Carles Miquel, Àlvar Net, Olga Parra i Màrius Petit, i en Humanitats Mèdiques: Nolasc Acarín, Ferran Aguiló, Lluís Daufí, Carles Hervàs, Joaquim Ramis, Jaume Rosset i Ramon Trias. 21 de setembre.

El COMB presenta un estudi demogràfic sobre els seus col·legiats i fa públic un document sobre la falta de metges El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona organitza una sessió amb representants dels sector sanitari per presentar l’estudi demogràfic dels seus col·legiats i un document de la Junta de Govern sobre la falta de metges. Miquel Bruguera, president del COMB, presenta i modera l’acte, que compta amb la participació de Marina Geli, consellera de Salut.

La publicació Estudi demogràfic dels metges del COMB. Importància dels metges estrangers, primer estudi fet a Espanya sobre el pes dels metges estrangers en el total de professionals d’un col·legi concret, posa en relleu que una proporció cada cop més important dels metges que treballen a Catalunya són estrangers. Paral·lelament, al document La posició del COMB davant la falta de metges, la Junta de Govern del COMB exposa que “l’arribada de metges estrangers és una solució conjuntural” a la falta de metges i que cal “establir mesures” que permetin als col·legis professionals “gestionar adequadament l’accés a la professió”.

L’Informe Anual 2006 del COMB, editat al juny de 2007, va avançar alguns dels continguts de l’estudi demogràfic en un “Informe sobre demografia col·legial de l’any 2006” a càrrec de Marc Soler, director adjunt corporatiu del COMB, i Berenguer Camps, cap del Gabinet d’Estudis Col·legials. 9 d’octubre.

40

Acte d’homenatge a Josep Servat al “Centre SAR La Salut”.

Joan Colominas, Joaquim Ramis i Patricia Gabancho, a l’acte de lliurament de premis de la setena edició dels Concursos artístics per a metges.

Sessió de la Jornada de la Professió Mèdica a Catalunya, a l’Auditori de Lleida.

Miquel Bruguera, Miquel Vilardell, Marina Geli i Jaume Padrós, a l’acte de presentació del document “La posició del COMB davant la falta de metges”.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 40

10/6/08 11:00:12

Activitat col·legial. Agenda

Informació col·legial 2007 Bruguera es mostra contrari a l’ampliació d’horaris als Centres d’Atenció Primària proposada per l’ICS Miquel Bruguera, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), escriu una tribuna d’opinió al diari La Vanguardia, titulada Descontentos, on es mostra contrari a la proposta de l’Institut Català de la Salut (ICS) d’ampliar els horaris dels Centres d’Atenció Primària (CAP) fins a les 9 del vespre.

Segons Bruguera, aquesta decisió de l’ICS ha fet que els metges dels CAP estiguin “molt descontents” i ho visquin “com una amenaça de més treball i més ocupació”, ja que “aquesta exigència implica el risc d’empitjorar les seves condicions de treball”.

El president del COMB afirma que “si no es pot pagar millor, ni pagar la feina extra, l’Administració hauria d’esperar a ampliar l’horari a haver ofert als metges altres compensacions”. Bruguera demana iniciar “un debat rigorós per aconseguir que el metge pugui dedicar el temps necessari als seus malalts” i reitera que “no hi ha urgència per obrir els CAP més temps”. 4 de novembre.

El COMB organitza un debat sobre el paper dels metges en el govern i la gestió dels hospitals El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) organitza un debat per analitzar quin ha de ser el paper dels metges en el govern i la gestió dels centres sanitaris. La jornada, que porta el títol Cap a un nou model participatiu dels metges en la gestió dels hospitals, està presidida per Marina Geli, consellera de Salut, i Miquel Bruguera, president del COMB. Segons els organitzadors del debat, la insatisfacció dels metges s’ha convertit en un dels problemes més importants del sistema sanitari públic, i es basa tant en la falta d’autonomia per gestionar el propi treball com en la falta d’estímul i de reconeixement professional. La jornada té com a objectiu analitzar quines han de ser les vies de participació dels metges en el govern i la direcció dels centres sanitaris per tal de millorar la satisfacció dels professionals i l’eficiència del sistema.

L’acte es divideix en tres taules rodones. La primera taula, “Govern i gestió de l’hospital: la direcció mèdica”, és moderada per Ricard Gutiérrez, vicepresident del COMB. Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, modera la segona taula, titulada “Els serveis hospitalaris i el cap de servei”. Eduard Jaurrieta, adjunt de gerència de l’ICS, modera la tercera taula, “Òrgans de participació dels metges als hospitals”. 9 de novembre.

Diario Médico guardona tres iniciatives del Col·legi de Metges de Barcelona als VI Premis a les Millors Idees de l’Any Diario Médico atorga tres premis al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) amb motiu de l’acte de lliurament dels Premis a les Millors Idees de l’Any 2007, que enguany compleixen la seva sisena edició. En un acte presidit per Marina Geli, consellera de Salut, el diari de sanitat guardona el curs del COMB per a metges estrangers i els estudis de la Fundació Galatea sobre la salut dels metges jubilats i sobre la salut dels metges MIR. El curs “L’accés dels metges a l’exercici de la professió”, organitzat conjuntament pel COMB i l’Institut d’Estudis de la Salut, té l’objectiu de facilitar l’accés dels metges, en general, i els professionals formats a l’estranger, en particular, a l’exercici de la professió mèdica, i apropar el metge al món laboral mitjançant la formació en continguts imprescindibles per a l’exercici de la professió.

Els dos estudis de la Fundació Galatea premiats són La salut del metge jubilat. Estudi de les necessitats dels professionals de la medicina relacionades amb el moment de la jubilació i La salut del MIR. Guia per a tutors i professionals dels centres sanitaris docents. La Fundació Galatea té l’objectiu de promoure la salut, el benestar físic i la qualitat de vida del col·lectiu mèdic. 26 de novembre.

La Fundació Galatea presenta un estudi sobre Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya La Fundació Galatea organitza una jornada de debat per donar a conèixer l’estudi Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya, que descriu i analitza una enquesta sobre la salut dels metges catalans. Antoni Plasència, director de Salut pública del Departament de Salut; Josep M. Solé, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, i Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea, presideixen la jornada de debat.

L’enquesta en la qual es basa el treball s’ha realitzat sobre una mostra representativa dels metges dels quatre col·legis catalans, i tracta sobre la salut, els hàbits i les conductes relacionats amb la salut, la utilització dels serveis sanitaris i medicaments i els treballs (remunerat i domèstic) dels metges i les metgesses de Catalunya.

L’estudi de la Fundació Galatea és un treball elaborat pel Centre d’Anàlisi de Programes Sanitaris, i les seves autores són les doctores Izabella Rohlfs, Pilar Arrizabalaga, Lucía Artazcoz, Carme Borrell, Mercè Fuentes i Carme Valls, metgesses expertes en enquestes de salut poblacional i salut laboral des d’una perspectiva de gènere. 28 de novembre.

La Vanguardia, 4 de novembre de 2007.

Miquel Bruguera, president del COMB.

Sessió de la jornada Cap a un nou model participatiu dels metges en la gestió dels hospitals, al COMB.

Acte de lliurament dels premis de Diario Médico a les Millors Idees de l’Any 2007.

Pilar Arrizabalaga, a l’acte de presentació de l’estudi Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya, al COMB.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 41

41

10/6/08 11:00:14

Activitat col·legial. Revista de premsa

Revista de premsa

1

No ho diem, això. El que hi ha al catàleg actual s’ha de mantenir. El que podem demanar és que no s’incorporin prestacions noves si no tens la seguretat que tens cobertura econòmica per aplicar-les. El que diem també és que, per rendibilitzar al màxim els recursos que tenim, concentrem alguns serveis especialitzats en alguns centres. [...]

2. ABC, 25-2-07

2

3

als centres sanitaris catalans.

El 35% dels nous col·legiats el 2006. [...] “S’ha d’anar molt amb compte amb la migració de professionals sanitaris de països no desenvolupats –afirma Marc Soler, director adjunt del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona–. Aquesta solució ha de ser conjuntural ja que es corre el risc de descapitalitzar l’assistència mèdica dels països pobres.” [...]

Un 70% dels metges nous són dones

5. El Periódico, 10-7-07

La feminització de la professió mèdica és un fenomen cada vegada més palpable. Avui dia, un 67% dels metges que s’incorporen al món laboral són dones d’entre 25 i 34 anys, i a les facultats de medicina el nombre de noies dobla el de nois. [...] De moment, les metgesses representen un 44% dels facultatius col·legiats, però el canvi de tendència que està previst per als pròxims anys obligarà, segons diuen els experts, a revisar les polítiques de conciliació. Les especialitats més feminitzades són la nefrologia i la medicina preventiva, mentre que la cirurgia continua seduint els homes. [...]

Els metges al·leguen que el codi ètic no deixa fora els pares

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) va defensar ahir els articles del seu codi deontològic que al·ludeixen a la conveniència d’informar i negociar amb els adolescents madurs el actes mèdics que els concerneixen,

Un centenar de metges catalans van marxar el 2005 a treballar a l’estranger

L’any 2005 un total de 120 metges joves formats a Catalunya van demanar la baixa del Col·legi Oficial de Metges (COMB) per anar a treballar a l’estranger. Pel que fa als metges residents, un 11% dels que van començar l’especialitat l’any 2000 tampoc es van quedar a Catalunya a treballar.

Aquesta dada contrasta amb l’augment del 127% en deu anys del nombre de facultatius estrangers que exerceixen a Barcelona. [...]

1. El Punt, 19-2-07

Miquel Bruguera: “El copagament era a l’informe del Consell de la Professió Mèdica, però es va retirar per por”

[...] Són partidaris de reduir el catàleg de prestacions?

42

El Col·legi de Barcelona obre expedient informatiu sobre “Cambio radical”

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha obert expedient informatiu a tots els professionals que participen en el programa d’Antena 3 Televisió Cambio radical perquè el consideren “lamentable” i contrari a diversos articles del Codi de Deontologia vigent a Catalunya. [...]

5

6

4. Diario Médico, 27-4-07

El 15% dels metges que exerceixen a Catalunya són estrangers

[...] Sud-amèrica, per la facilitat de l’idioma, l’Est d’Europa i, en menys grau, alguns països del Pròxim Orient, han perdut des d’aleshores gairebé 3.000 metges que, després de superar la lenta homologació de títols als ministeris de Sanitat i Educació, finalment s’han col·legiat a Catalunya.

Suposen el 15% dels gairebé 29.000 facultatius que atenen

6. El Periódico, 21-9-07

Jubilar metges als 65 anys, legal però un luxe

[...] La jubilació forçosa als 65 anys recollida a l’Estatut Marc va sorprendre i va impactar negativament els metges que la van patir primer, els de l’Institut Català de la Salut; per això van recórrer massivament a la justícia. [...]

La jubilació als 65 s’aplica avui només en tres comunitats autònomes, i per això els seus facultatius pateixen un greuge comparatiu respecte als de la resta d’Espanya, on encara no es compleix ni l’Estatut Marc ni el nou Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. [...]

El dèficit de metges en algunes especialitats dóna ales a la idea de promoure mesures perquè els facultatius del sector públic puguin seguir en actiu més enllà de l’edat de jubilació legal si ho desitgen. [...]

7. Diario Médico, 2-10-07

3. El Punt, 25-3-07

4

i va negar que aquesta actitud impliqui no tenir informats els pares, com va argumentar el jutge que dimarts passat va deixar en suspens dos articles de la norma. [...]

7

El Col·legi de Metges proposa condicionar la contractació d’estrangers a la superació d’un curs d’adaptació

El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha proposat avui que els facultatius estrangers superin una prova d’adaptació al sistema sanitari català i espanyol abans de ser contractats, segons ha informat avui el president del COMB, Miquel Bruguera. “No és responsabilitat nostra dissenyar el sistema d’adaptació”, ha sostingut, tot i que ha apuntat que l’organisme al qual representa “ofereix cursos simples dirigits a aquests metges”.

Per la seva banda, el secretari del COMB, Jaume Padrós, ha explicat a Europa Press que aquests seminaris, que es van iniciar fa dues setmanes, inclouen nocions sobre la prescripció mèdica, el marc legal, el codi deontològic i la relació entre els hospitals públics i privats. [...]

8. Europa Press, 9-10-07

8

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 42

10/6/08 11:00:18

Activitat col·legial. Revista de premsa

Un de cada 10 metges és estranger

Un de cada deu metges collegiats a Barcelona –que són més del 80% dels que exerceixen a Catalunya– va néixer en un altre país. Els metges estrangers sumen gairebé 3.000 i procedeixen de 93 països i 76 nacionalitats. El Col·legi de metges de Barcelona (COMB) ha elaborat un estudi dels seus associats, amb especial atenció als estrangers, per tenir dades d’un fenomen que, estima, anirà a més. Així, demana que no es vulgui resoldre la manca de metges contractant-los fora i que s’avaluï –el COMB s’ofereix per fer-ho– la capacitació dels que volen exercir aquí. [...]

9

12. Avui, 10-10-07

Els metges aposten pel copagament per fer front a la falta de personal 10

9. La Vanguardia, 10-10-07

Els metges volen el copagament per frenar la “barra lliure” sanitària

Hi ha un tipus de pacient a la sanitat catalana que els metges han batejat amb el nom d’“hiperfreqüentador”, és a dir, “aquell que viu als hospitals i els CAP” sense necessitar una atenció tan exhaustiva.

Aquest pacient potser no se n’adona, però és un dels principals culpables del col·lapse del sistema i que faltin professionals de la salut, segons el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Aquesta entitat, que ahir va llançar diverses propostes per mitigar la falta d’especialistes, va sollicitar entre d’altres accions la fi de la “barra lliure” sanitària.

O sigui, mesures com el copagament que frenin la pressió assistencial. [...]

10. El Periódico, 10-10-07

Els metges demanen el copagament i un curs d’adaptació per a professionals estrangers

Un requisit necessari. El Collegi Oficial de Metges de Barcelona considera que els facultatius estrangers han de superar un curs d’adaptació al sistema sanitari català abans d’exercir. El 34,1% de les noves altes el 2006 corresponia a estrangers, d’acord amb un informe presentat ahir. Més dones i més estrangers en aquesta professió són dues conclusions d’aquest estudi que aborda la

d’aquesta manera la seva preocupació per l’“ús abusiu” que, al seu parer, fan molts ciutadans dels serveis sanitaris i que s’han convertit en una de les raons per les quals falten metges a Catalunya. “Quan es fa un ús abusiu dels serveis calen més metges”, va afirmar Bruguera, que va apostar pel copagament com una proposta per dissuadir els usuaris. [...]

11

La falta de metges a Catalunya és una evidència, i el col·legi que els representa a Barcelona (COMB) va proposar ahir diverses mesures per canviar aquesta tendència. Demanen que s’apliqui un sistema de copagament per evitar la presència d’hiperfreqüentadors als equipaments sanitaris, però també reclamen als polítics que no prometin ni encetin nous serveis mèdics que després no podran dotar de personal. La precarietat laboral –amb sous baixos i horaris poc flexibles– és un dels motius que han empès molts facultatius a abandonar la pràctica o marxar a altres llocs per exercir-hi. [...]

la sobrecàrrega laboral, part de la insatisfacció rau en el fet que de professionals liberals han passat a assalariats amb sous gens d’acord amb la seva formació i responsabilitat, i l’opinió dels quals no compta. La insatisfacció va portar a una vaga de metges catalans el 2006 i ha tornat a esclatar per l’ampliació d’horaris als centres d’atenció primària (CAP). Per reduir aquest malestar i que redundi en més eficiència i millor atenció, el Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, participat pel col·lectiu i el Departament de Salut, debat millores. [...]

15. La Vanguardia, 13-10-07

El Col·legi de Metges demana que es pacti l’ampliació de l’horari dels CAP

El conflicte entre metges i Institut Català de la Salut (ICS) per l’ampliació de l’horari dels centres d’atenció primària (CAP) continua obert. El Collegi de Metges de Barcelona

13. El Punt, 10-10-07

Els metges deixen BCN pel baix sou i l’excés de treball

12

falta de metges a Catalunya.

Per evitar la barra lliure en la qual s’ha convertit el sistema sanitari, el president del collegi, Miquel Bruguera, va advocar per mesures de copagament. [...]

11. El País, 10-10-07

Copagament contra la manca de metges i la saturació

“El nostre sistema sanitari és molt bo, però és com una barra lliure on tothom té dret a tot sense límits i això és insostenible”. El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera, va expressar ahir

El creixement i l’envelliment de la població catalana estan passant factura al sistema sanitari públic. Els metges han de visitar més pacients pel mateix sou sense que els recursos existents s’ajustin a les necessitats actuals. I el resultat d’aquesta equació és la fugida. Un 57% dels 667 sanitaris que el 2006 es van donar de baixa del Collegi de Metges de Barcelona (COMB) es va traslladar a altres províncies (en altres comunitats les retribucions són més altes) i un 19% se’n va anar a l’estranger (la meitat dels quals ja no eren espanyols). [...]

13

14

14. Què!, 10-10-07

Receptes contra la insatisfacció

Un problema de la sanitat, diuen els seus treballadors, és la desmotivació. Els metges creuen que, juntament amb

15 Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 43

43

10/6/08 11:00:24

Activitat col·legial. Revista de premsa

(COMB) ha demanat a l’ICS que paralitzi la mesura fins a no pactar-la amb els professionals de cada centre. [...]

El COMB dóna suport al fet que s’ampliï l’horari d’atenció al públic, però de manera que els equips mèdics es puguin organitzar i no empitjorin les seves condicions laborals. [...]

La titular de Salut ha assegurat que ahir va respondre, amb una altra carta, al requeriment del COMB i va destacar la “importància” que l’ampliació de l’estona d’atenció als CAP beneficiï els usuaris, però també “generi confort en els professionals”. [...]

formació més completa, el que repercutirà en pitjor atenció mèdica, “a més, no està justificada la supressió perquè no són disciplines obsoletes”, conclou. [...]

21. La Vanguardia, 29-10-07

La deserció de metges augmenta a Catalunya per l’estrès i el sou

17. Europa Press, 23-10-07

16. La Vanguardia, 19-10-07

Salut endarrerirà l’ampliació d’horaris dels ambulatoris fins a aconseguir un pacte amb els metges

[...] Després de rebre una carta del president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera, que demanava una moratòria en l’ampliació dels horaris, Geli ha assegurat que la iniciativa “no s’imposarà”, “hi haurà moratòria” i “s’ajornarà fins a un pacte” amb els facultatius.

16

Geli ajorna el nou horari dels CAP fins a pactar-lo

La consellera de Salut, Marina Geli, ha decidit refredar el conflicte que havia esclatat arran de les instruccions de l’Institut Català de la Salut (ICS) als seus 275 centres d’atenció primària (CAP) perquè ampliessin el seu horari i obrissin de les 8 a les 21 hores. Geli va anunciar ahir: “Hem ajornat una mica la mesura, perquè no hi hagi conflicte amb els professionals.”

La consellera ha accedit a la petició d’una moratòria que els va plantejar a ella i al gerent de l’ICS, Francesc José María, el president del Collegi de Metges de Barcelona (COMB), Miquel Bruguera.

Aquest va proposar que no s’ampliés l’horari mentre els directius de l’ICS no ho pactin amb els equips mèdics de cada CAP. Afegia que no tots els CAP tenen la mateixa demanda i no seria necessari que tots facin el mateix horari. [...]

20

21

22. El Periódico, 10-11-07

22

18. La Vanguardia, 24-10-07 17

23

El COMB intervé per demanar diàleg en el conflicte pels horaris a AP

El conflicte per l’ampliació dels horaris d’obertura dels centres de primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) tendeix a agreujar-se en les assemblees que s’estan celebrant a Barcelona, per les denúncies de casos de coaccions i amenaces. La Junta del COMB ha intervingut per demanar a la direcció de l’ens una moratòria per al diàleg. [...]

18

19. Diario Médico, 24-10-07

Bruguera, a favor de la prescripció infermera

19 44

“No ens hem de deixar ofegar per la semàntica”. Miquel Bruguera, president del Col·legi de Metges de Barcelona, es desvincula així de la polèmica entre l’OMC i el Consell General d’Infermeria entorn a la pres-

[...] En un moment de notòria falta de metges de família i d’especialistes, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), el més gran de Catalunya, va tramitar el 2006 la baixa voluntària de 437 facultatius que ni estaven en edat de jubilació ni patien una malaltia que els impedís exercir. Aquest any se n’aniran més de 470, calcula el COMB. [...] La desmotivació, l’esgotament creixent en unes consultes cada vegada més saturades de pacients –en especial les de medicina familiar dels centres d’assistència primària (CAP)– i la nul·la valoració que perceben per part dels gestors del sistema expliquen aquestes desercions sense precedents. [...]

cripció complementària, i es mostra satisfet amb el primer catàleg de fàrmacs que regula aquesta pràctica a Catalunya. [...]

20. Gaceta Médica, 26-10-07

La supressió de la medicina esportiva i forense subleva els facultatius

[...] Els especialistes en medicina Legal i Forense aspiraven al fet que canviés el sistema d’oposicions i es valorés l’especialitat per a l’accés a una plaça de forense, en lloc que desaparegués, diu Jordi Medallo, director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya.

Marc Soler, director adjunt corporatiu del Col·legi de Metges de Barcelona, apunta que suprimint aquestes especialitats s’elimina l’opció de

Els metges gaudeixen de millor estat de salut percebuda

Els homes i les dones de la Medicina tenen millor salut percebuda que la població general però pateixen més psicològicament i es mostren més cansats, segons l’últim estudi de la Fundació Galatea. [...] El treball, elaborat per Izabella Rohlfs, Pilar Arrizabalaga, Lucía Artazcoz, Carme Borrell, Mercè Fuentes, Carme Valls i Lucía Baranda per a la Fundació Galatea, amb el patrocini de MSD, suggereix aquesta hipòtesi per explicar aquesta observació: el que els professionals de la medicina consideren com a salut va molt més lligat al fet de no tenir una malaltia, o bé, en el cas de tenir una patologia lleu o crònica, a poder conèixer el seu pronòstic i evolució. “Això fa que en minimitzin l’efecte”. [...]

23. Diario Médico, 29-11-07

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 44

10/6/08 11:00:33

Grup MED

informe_2007.indd 45

10/6/08 11:00:40

informe_2007.indd 46

10/6/08 11:00:42

Grup MED. El model econòmic del COMB

Grup MED, un projecte empresarial al servei de tots els metges de Catalunya ’objectiu del Grup MED és doble. Per un Lcol·legiat costat, prestar serveis de caràcter econòmic al i a les seves famílies i, per l’altre, és una font de finançament del mateix Col·legi.

Per fer possible aquest doble objectiu cal que la relació qualitat/preu dels serveis prestats sigui molt competitiva i garanteixi la fidelitat del collectiu cap al Col·legi, alhora que cal que el resultat econòmic d’aquestes activitats sigui capaç de produir excedents. Aconseguir aquests resultats any rere any i, al mateix temps, assegurar un futur estable al sistema econòmic i financer del Grup és un repte ple d’incerteses, però també ple de satisfaccions. El compromís dels professionals del Grup MED –directius, gestors, comercials, administratius– i el seu esforç i el seu talent són la font i la garantia d’aquestes satisfaccions.

L’any 2007 no ha estat econòmicament un any gaire bo, ni en l’economia mundial, ni al nostre país. Als àmbits econòmics on el Grup MED té més activitat, com és el financer, ha estat un any clarament dolent: les crisis financera i immobiliària també han determinat de forma significativa els nostres resultats globals.

Com es pot veure al quadre, tot i un descens en els ingressos financers de més d’un milió d’euros, a conseqüència de les turbulències financeres, hem aconseguit que els ingressos totals del Grup hagin estat superiors als de l’any 2006 (de 24,3 M l’any 2006 a 24,7 M l’any 2007). Per tal com s’ha pogut contenir la despesa, el resultat generat ha estat positiu en més de 522.000 euros. A aquesta xifra, cal sumar-hi els ingressos que el COMB ha percebut de les societats en forma de comissions (2,3 milions) i lloguers (408.000), cosa que representaria un resultat global superior als 3,2 milions d’euros.

En aquest any el balanç del Grup MED ha passat de 31.273.507 a 33.594.279 d’euros. Uns resultats excel·lents, en resum, que ens permeten encarar el futur amb optimisme i confiança.

En les societats del Grup MED, durant l’any 2007, s’han posat en marxa canvis i inversions que han de fer possible que el metge vegi millores dels serveis econòmics en un futur immediat, i alhora permetre el necessari creixement de l’activitat i dels resultats econòmics per al Col·legi.

Primer s’han signat nous acords amb els nostres proveïdors bancaris. El més innovador és l’acord signat amb el BBVA, que ha de permetre reforçar la cistella de productes financers a disposició del col·lectiu. Especialment dels productes dirigits a atendre les necessitats de crèdits i, en general, del que anomenem productes d’actiu, hipoteques, crèdit al consum, crèdits professionals, targetes, serveis bancaris, etc.

Alhora que gaudim de la possibilitat d’utilitzar tota la xarxa del BBVA al territori, s’ha reforçat i individualitzat l’oficina del BBVA a l’edifici collegial duent a terme unes reformes arquitectòniques que permeten una millor operativa amb

l’Oficina de Fibanc-Mediolanum, amb qui també hem avançat en nous acords per al millor servei al col·lectiu.

La incorporació del nou director general a Medicorasse ha permès ampliar el nostre àmbit d’actuació econòmica en el món de les assegurances.

S’ha posat en marxa la corredoria que vam constituir l’any 2005 entre el Col·legi i la Pimec-Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, que agrupa més de 42.000 empreses. I s’ha obert la delegació de Medicorasse a Madrid i s’han signat els primers acords amb alguns col·lectius professionals d’aquella autonomia i, més concretament, amb la CEMS. La incorporació del nou director general de MediValor té per objectiu el rellançament de l’Agència de Valors. Inicialment, durant l’any 2008-2009, bastint els fonaments d’inversió, construcció d’equip, renovació tecnològica i de compliment dels requeriments legals per tal de fer possible que estiguem en condicions òptimes en el moment en què els mercats de renda variable es recuperin. Mentrestant, estem establint el nou marc de comunicació i d’informació per tal que els metges no desaprofitin les oportunitats que la baixada dels preus ofereix a aquells que es deixin aconsellar.

Durant l’any 2007, també l’activitat i els resultats de les altres empreses, com Meditecnologia, Mediserveis i Consum i Mediconsulting, han estat força positius.

JAUME AUBIA, president executiu del Grup MED

L’acord signat amb el BBVA ha de permetre reforçar la cistella de productes financers a disposició dels metges, especialment dels productes dirigits a atendre les necessitats de crèdit i, en general, del que anomenem productes d’actiu, hipoteques, crèdit al consum, crèdits professionals, targetes i serveis bancaris, entre d’altres

Grup MED. Resultats* 2006-2007 Grup MED (net)

2006

2007

Ingressos totals

24.372.288

24.747.898

Ingressos financers

2.361.194

1.037.991

Despeses

24.226.971

24.225.356

Resultats

145.316

522.541

* Xifres en euros

Font: Auditories – Grup MED.

I l’exercici 2007 haurà estat l’any determinant per tal que Firmaprofesional hagi construït la base sòlida que ens ha de permetre que els metges disposin de les tecnologies adequades per a la recepta electrònica i emprendre nous projectes en relació amb les TIC, que ens ompliran d’orgull a tots.

Esperem estar en la primera línia a Espanya per fer possible la innovació en el món professional i empresarial.

Dels resultats i dels projectes més importants de les societats del Grup MED en trobarem més informació en les pàgines que segueixen. És la demostració puntual i concreta del que fem, de l’ambició i el rigor amb què ho fem, i de la voluntat de servir el col·lectiu, que volem que els metges sentin com a propi aquest esforç. Es tracta d’un projecte en marxa al servei de tots els metges de Catalunya. Un projecte de tots.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 47

47

10/6/08 11:00:44

Grup MED. Les empreses del COMB

L’Àrea Financera reforça la cartera de serveis bancaris per a metges amb nous acords amb BBVA i Fibanc RICARD MONTES, director de MED1

ALBERT LLUCH,

bans de presentar les xifres de serveis, proA ductes i clients de l’Àrea Financera, cal esmentar el reforçament que, en benefici dels met-

ges col·legiats i les seves famílies, han experimentat els serveis bancaris que s’ofereixen des del Col·legi durant l’any 2007.

El profund coneixement de les necessitats que tenen els metges i llurs famílies –també en el vessant Aquests objectius dels serveis bancaris–, que el Grup MED ha anat d’ampliació i millora de analitzant, va possibilitar que durant l’any 2007 serveis, que augmenten s’impulsés un reforçament de l’acord que històride forma evident les cament ja existia amb el BBVA. L’objectiu era i possibilitats que es és evident: complementar al màxim tota la cartera posen a disposició dels de serveis de tipus bancari que ja estaven oferint metges, s’ofereixen Fibanc-Mediolanum i el mateix BBVA. gràcies als acords Així doncs, a banda de potenciar els productes i serreforçats a través de veis que ja oferia Fibanc-Mediolanum, s’ha ampliat dues de les empreses el marc d’actuació amb productes i serveis del BBVA, del Grup MED (Med que totes dues entitats han desenvolupat al màxim, i SASA i Med One) amb s’han posat a l’abast d’un gran nombre de col·legiats. els dos principals Aquest nou marc de doble proveïdor té com a priproveïdors bancaris mer i bàsic objectiu oferir uns avantatges preferents, del col·lectiu mèdic exclusius i d’alt valor afegit al col·lectiu mèdic i saa Catalunya, Fibancnitari català, i posa al seu abast tota l’oferta de proMediolanum i el BBVA ductes i serveis que puguin arribar a necessitar. Això vol dir tant des d’un vessant genèric i universal, com d’un vessant més específic i segmentat, partint de les característiques tant professionals com personals del metge col·legiat.

Comptes corrents i imposicions a termini fix Per exemple, el metge jove BBVA i Fibanc que inicia l’exercici professi93,194 onal; la metgessa que combina l’activitat pública amb 84,762 el consultori privat; el metge 78,166 nascut a l’estranger; el metge gran que comença a preparar el seu futur sense exercici, o 2005 2006 2007 d’altres situacions.

Valors en milions d’euros Aquests objectius d’ampliPlans de pensions ació i millora de serveis, que augmenten de forma evident BBVA i Fibanc les possibilitats que es posen 36,244 35,508 a disposició dels metges, s’ofereixen gràcies als acords reforçats a través de dues de 32,794 les empreses del Grup MED (Med Sasa i Med One) amb els dos principals proveïdors 2005 2006 2007 Valors en milions d’euros bancaris del col·lectiu mèdic a Catalunya, Fibanc-MedioVolum en actiu lanum i el BBVA. Hipoteques, préstecs, pòlisses de crèdit i altres.

La màxima garantia per als BBVA, Fibanc i Crédit Agricole metges continua sent que 28,905 28,026 l’assessorament i el seguiment individualitzat de les 24,772 necessitats i respostes financeres és responsabilitat del conjunt d’assessors financers 2005 2006 2007 especialitzats que el Grup Valors en milions d’euros MED posa a disposició de tots els col·legiats, amb un Font: Àrea Financera. Grup MED. conseller-director general del Grup MED

48

coneixement molt profund de les necessitats i les solucions financeres adients per a cada client metge i amb la formació adient.

Productes d’estalvi

En el transcurs de l’any 2007 s’ha incrementat el passiu que els col·legiats tenen dipositat en comptes corrents o imposicions a termini dels nostres proveïdors (especialment, Fibanc-Mediolanum i BBVA) d’un 9,92 %, passant d’una xifra de 84,7 milions d’euros a 93,1 milions d’euros.

Un altre producte que permet l’estalvi, però en aquest cas a més llarg termini, són els plans de pensions. També hi ha hagut un increment respecte de l’any 2006, passant de 35,5 a 36,2 milions d’euros. Les rendibilitats sostingudes els darrers anys del Mediplan Pla de Pensions i l’oferta de plans de pensions garantits, van fer que tornéssim a gaudir de la confiança dels ja clients i d’alguns de nous.

Productes de finançament

Quant als productes de finançament oferts pels nostres proveïdors bancaris, en els quals destaquen els préstecs personals, els préstecs hipotecaris i les pòlisses de crèdit, s’ha passat d’instrumentalitzar operacions per un import de 28,02 milions d’euros a 24,7 milions d’euros, decrement causat primordialment per la contracció de la demanda d’aquest tipus de productes (el descens en la compravenda d’habitatges es va començar a notar en la segona part de l’any 2007) i no pas per canvis, l’aprovació d’operacions o de manca de liquiditat de les entitats amb les quals treballem.

Serveis bancaris

Amb Fibanc s’ha continuat incrementant el nombre de targetes Visa Affinity COMB, fins a arribar a 658, i fins a 809 en Visa Electron o de dèbit. Pel que fa al passiu, es va comercialitzar un producte que permetia assolir una rendibilitat en dipòsits a sis mesos del 6 % TAE, en combinar-lo de forma proporcional amb un producte gestionat (Fons, SICAV, etc.). Pel que fa a l’actiu, es va continuar amb una política de tipus d’interès molt ajustada, la qual va fer que els préstecs es fessin a una mitjana d’euribor més 1,5 %.

Amb el BBVA, s’ha dut a terme la confecció d’un compte corrent totalment gratuït, dissenyat especialment per al col·lectiu mèdic: el compte corrent “Med1 de BBVA”. Aquest compte, igual que el compte corrent de Fibanc, té la particularitat que tots els serveis que engloba són gratuïts i que es pot contractar només a l’oficina del BBVA del COMB, el que el fa únic i exclusiu.

En segon lloc, s’ha dut a terme el treball per poder disposar en el transcurs del 2008 de la nova targeta Affinity del COMB, amb xip criptogràfic i la signatura digital incorporada. Aquesta targeta serà una de les més avançades del mercat financer i permetrà, de forma conjunta, un ús financer i de crèdit amb la signatura digital.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 48

10/6/08 11:00:46

Grup MED. Les empreses del COMB

Els fons d’inversió de MediValor finalitzen amb rendibilitats positives en un any complicat als mercats financers MARTÍ PACHAMÉ, director general de MediValor

ALBERT LLUCH, conseller delegat de MediValor

MediValor AV. Grup MED.

Cal destacar el comportament del Fons MediValor RV que, amb totes aquestes dificultats, ha assolit un més que notable 8,93 % de rendibilitat anual i queda en un lloc rellevant respecte d’altres fons de la seva categoria

Rendibilitat dels fons Medi i SICAV. 2005-2007 Categoria

Nom

2005

2006

2007

Patrimoni (En milers d’euros)

RV Espanya

MediValor RV

18,40 %

30,41 %

8,93 %

RV Europea

MediValor Europeo

23,48 %

20,73 %

5,71 %

4.566

RV Mixta

MediValor Global

9,89 %

14,99 %

5,33 %

10.898

RF Mixta

Medifond

5,33 %

5,40 %

1,97 %

20.400

Actius Monetaris

Mediner FIAMM

0,87 %

1,70 %

2,65 %

64.519

SICAV

Medigestión 2

8,00 %

9,07 %

7,71 %

7.037

4.070

Gestió discrecional de carteres Evolució cartera RV contra IBEX Cartera RV (70 % accions i 30 % renda fixa)

Cartera RV

120

Cartera IBEX

115 110 105 100 95

01/12/2007

01/11/2007

01/10/2007

01/09/2007

01/08/2007

01/07/2007

01/06/2007

01/05/2007

01/04/2007

01/03/2007

85

01/02/2007

90 01/01/2007

borses de valors quan, a partir de l’agost, va esclatar en tota la seva dimensió la crisi de les hipoteques subprime als Estats Units, que ja s’havia estat larvant el 2006. L’altra fita que haurà marcat el 2007 és que hagi estat l’any de la introducció de la MiFID. Al llarg de la jove, però dilatada història, de la Unió Europea, s’han introduït innovacions que han permès millorar molts aspectes del funcionament i la transparència dels mercats, així com referents a la protecció dels inversors. No obstant això, cap d’aquestes normes ha estat tan rellevant per a les borses i el seu entorn més proper com la Directiva de Mercats d’Instruments Financers (MiFID).

Davant la nova regulació s’obren oportunitats de negoci i de desenvolupament de nous productes i serveis. Les implicacions de la MiFID, que afecten significativament els inversors europeus i tenen repercussions de pes per a les entitats financeres que presten serveis d’inversió, representen un repte per a tots els participants als mercats i obren grans oportunitats amb l’engegada de noves estratègies que, en la major part dels casos, tindran en comú un alt component tecnològic.

Sens dubte, a través de la nova regulació, s’obre pas un futur diferent per a les borses i els intermediaris financers. En aquest sentit, MediValor fa temps que s’ha posat a treballar i, conjuntament amb una assessoria externa, s’estan duent a terme tota una sèrie d’accions encaminades a complir rigorosament amb la normativa, des de la formació del seu personal fins a la introducció de nous procediments i l’adquisició de programes informàtics.

Aquests canvis pretenen que MediValor, l’agència de valors del COMB, pugui competir en igualtat de condicions amb la resta d’empreses de serveis d’inversió del mercat, millorant els processos i la capacitat d’atenció individualitzada als seus clients, millorant l’especialització i aprofundint en el coneixement dels mercats financers mitjançant la contractació de personal experimentat i amb l’adequada capacitat de resposta necessària per afrontar amb garanties els reptes dels propers anys.

Tot i tenir un segon semestre especialment difícil pel que fa a l’evolució del comportament dels mercats, amb una successió de daltabaixos importants que han repercutit en la rendibilitat dels nostres fons i carteres gestionades, cal dir que s’ha aconseguit finalitzar en positiu tots ells, destacant el comportament del Fons MediValor RV que, amb totes aquestes dificultats, ha assolit un més que notable 8,93 % de rendibilitat anual i queda en un lloc rellevant respecte d’altres fons de la seva categoria.

Respecte al volum gestionat pel Departament de Gestió de Carteres, cal destacar que, encara que s’hagi aturat el creixement pel que fa a aquest servei, mentre el patrimoni total en fons d’inversió invertit a l’Estat durant el 2007 min-

vava un 6,20 % (INVERCO), el volum gestionat per MediValor solament es reduïa d’un 1,8 %, mantenint-se per damunt dels 9.600.000 euros de patrimoni gestionat. Això s’ha degut bàsicament al transvasament entre el fons de diners i les ofertes que han aparegut de dipòsits amb alta remuneració feta pel sector bancari durant l’últim període de l’any 2007.

Encara que l’any 2008 no ha començat millor de com va acabar el 2007 es creu que, en el moment de redactar aquestes línies, ja ha passat el pitjor i que la segona meitat del 2008 és caracteritzarà per la recuperació dels mercats. Aquest fet, imprescindible, i l’esforç fet per MediValor AV per adequar-se a la realitat actual, mitjançant la inversió en persones i en tecnologia, fa que puguem veure els temps tèrbols que estem vivint més com una oportunitat que no pas un risc.

L’objectiu de l’agència de valors del COMB és arribar a donar, a tot el nostre col·lectiu de referència i a qualsevol client que ens doni la seva confiança, un tracte professional, qualificat, personal, entenedor i sobretot proper per tal que, en un ambient d’estricta confidencialitat, MediValor pugui arribar a ser el seu banquer privat de confiança.

Preu

banda de les complicacions inherents al A complicat any borsari, el 2007 ha marcat un punt d’inflexió respecte a l’evolució alcista de les

Temps

Gestió discrecional de carteres de renda variable. Rendibilitat mitjana 2006

2007

RV Arriscats

Tipus

2004 6,34 %

2005 10,65 %

21,82 %

5,30 %

RV Moderats

12,27 %

8,91 %

21,68 %

3,20 %

RV Conservadors

17,38 %

8,24 %

20,99 %

1,70 % Font: MediValor, AV.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 49

49

10/6/08 11:00:46

Grup MED. Les empreses del COMB

Medicorasse inverteix en la millora del temps de gestió de les pòlisses i de resposta als col·legiats de Catalunya

L

’any 2007 Medicorasse, la corredoria d’assegurances del COMB, ha compaginat la seva activitat d’assessorament assegurador amb una important inversió d’esforços en la millora del temps de gestió de les pòlisses i de resposta als col·legiats.

Aquest any s’ha caracteritzat per una profunda reenginyeria de processos que ha afectat, principalment, el Departament Tècnic (concretament el Servei de Producció) i el Departament d’Administració. Els resultats han estat molt satisfactoris: les pòlisses i les modificacions d’aquestes pòlisses han estat gestionades (emeses) dins de les vinti-quatre hores següents a la recepció de les sollicituds a les oficines de la corredoria (en total, més d’11.175 peticions), el que ha permès reduir considerablement el temps de recepció de les pòlisses per part dels clients.

La reenginyeria esmentada ha estat complementada amb el canvi del sistema informàtic d’informació i control de gestió de l’empresa. La nova eina informàtica, a més de donar un suport més eficient i àgil a les tasques realitzades per tots els departaments de Medicorasse, permetrà que, en el futur, el client accedeixi d’una manera senzilla a les seves dades asseguradores.

Així mateix, les millores informàtiques i operatives han derivat en l’increment de la qualitat del servei prestat des de totes les àrees de Medicorasse. A títol d’exemple: la xarxa comercial de Medicorasse ha gestionat un total de 13.436 visites (el 81 % a domicili), i el servei de sinistres ha atès un total de 2.364 visites a les oficines i ha gestionat un total de 50.165 trucades (16.106 trucades rebudes i 34.059 trucades emeses), un 45 % més que l’any 2006.

Un altre fet mereixedor de ser destacat ha estat el treball d’ajustament de les operatives de la corredoria a la nova Llei de Mediació aprovada al juliol del 2006. La implantació dels sistemes adaptats s’ha realitzat al llarg de tot l’any: operativa d’informació documental al col·legiat sobre les dades bàsiques relatives a la corredoria i a l’oferta asseguradora del mercat; realització de 83 sessions de formació del personal i dels auxiliars externs; adaptació dels antics contractes de col·laboració mercantil signats amb diferents col·lectius a l’estructura d’auxiliar extern; documentació de les anàlisis objectives referides als productes “Medi” i a les cotitzacions realitzades ad hoc; redefinició de les operatives de MediDirecte en compliment de la normativa de contractació a distància, i establiment del reglament intern sobre el blanqueig de capitals, entre d’altres.

En l’àmbit dels acords subscrits, cal esmentar específicament la col·laboració endegada amb el Sindicato de Médicos de Madrid, que agrupa prop de 3.000 metges, als quals es donarà servei a través de l’oficina de Medicorasse a Madrid.

Pel que fa a la línia d’innovació seguida per la corredoria des de la seva constitució, al llarg de l’any han vist la llum dos nous productes: l’asse50

gurança de vida amb un tractament específic de la incapacitat professional (tema especialment sensible en l’entorn mèdic) i l’assegurança de salut completa, especial per als clients de Medicorasse.

Al mes de setembre, es va celebrar la convenció d’empleats de Medicorasse, a Sant Hilari Sacalm, amb la participació de tot el personal, en la qual es van presentar les dades econòmiques fonamentals de l’empresa i del seu entorn, i es van analitzar els riscos i les oportunitats que cal treballar. També es van organitzar activitats dirigides al desenvolupament de conceptes com equip i objectiu comú.

El darrer tema destacable –no per ser el darrer és el menys important– són les diverses accions de promoció/informació realitzades, centrades principalment en els productes d’Accidents d’Autos i de la Llar.

Com a resum, l’any 2007 ha estat un període molt intens pel que fa a la implementació de millores que han permès reduir substancialment el temps de resposta al col·legiat i, alhora, la corredoria ha adaptat els seus processos als requeriments normatius establerts al llarg de l’any 2006 i 2007.

JAVIER NAVARRO, director general de Medicorasse

ALBERT LLUCH, conseller delegat de Medicorasse

En l’àmbit dels acords subscrits, cal esmentar específicament la col·laboració endegada amb el Sindicato de Médicos de Madrid, que agrupa a prop de 3.000 metges, als quals es donarà servei a través de l’oficina de Medicorasse a Madrid

Declaracions de sinistres. 2007 Atenció des de Medicorasse 11.907

Autos

839

Llar Comunitat Propietaris

52

Incapacitat Temporal

669

Salut (hospitalització)

294

Reclamació per agressió

32

RC Centres Sanitaris

17 383

Altres

Medicorasse. Grup MED.

Medicorasse. Nova producció 2003-2007 Autos + resta de pòlisses 9.000 8.000

8.244

8.538

8.364 7.319

7.453

7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 2003

2004

2005

2006

2007

Autos

3.270

3.493

2.516

2.318

3.514

Resta

4.974

5.045

4.803

5.135

4.850 Font: Medicorasse, SA.

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 50

10/6/08 11:00:48

Grup MED. Les empreses del COMB

Firmaprofesional es consolida com a operador global de serveis de certificació ALBERT LLUCH,

D

urant l’any 2007, Firmaprofesional s’ha consolidat com a operador global de serveis de certificació. En aquesta línia, l’empresa ha comercialitzat amb èxit un ventall de serveis sobre els productes “Certificats Digitals” que la posicionen com a líder en diversos segments del negoci de la Certificació Digital a Espanya.

La comercialització dels serveis i productes dirigits a les empreses ha permès a Firmaprofesional completar la seva cartera de serveis i productes.

D’aquesta manera li és possible, ja des d’aquest any, atendre tot el mercat estatal de la certificació, bo i consolidant-se com a prestador privat de serveis de certificació líder a l’Estat. És de destacar el desplegament del certificat reconegut de facturació electrònica i el servei de segellat de temps o time stamping. En ambdós serveis, Firmaprofesional és el prestador més competitiu del sector.

Tots aquests esforços han permès a Firmaprofesional accedir a nous clients fora de l’àmbit col·legial. Actualment ja són clients més de 40 col·legis professionals i un centenar d’empreses de diferents sectors i, en aquest any, Firmaprofesional ha començat a comercialitzar serveis de consultoria per a empreses tan importants com Indra, Toyota Espanya, Imathia Consulting o Aviva Vida i Pensions.

Mereix una especial atenció la signatura d’un conveni de col·laboració en I+D+i amb Orange, operador mòbil del grup France Telecom, per al desenvolupament de la signatura electrònica reconeguda en telèfons i dispositius mòbils. Aquest projecte situa Firmaprofesional en l’avantguarda tecnològica dintre de l’àmbit de la certificació digital i li augura una nova línia de negoci de creixement futur.

Durant l’últim trimestre de l’any s’ha signat un acord amb Pimec, en virtut del qual la citada patronal catalana s’ha convertit en client de referència, aportant les seves delegacions a tot Catalunya com a Autoritats de Registre per a l’emissió de certificats digitals. En paral·lel, Pimec s’ha incorporat com a accionista de Firmaprofesional, amb presència activa en el seu Consell d’Administració.

Dintre de la principal línia d’activitat de Firmaprofesional, que és la certificació i el servei per als professionals, cal destacar la incorporació de tres col·legis professionals de la Comunitat de Madrid, com són el Col·legi Oficial de Farmacèutics, el Col·legi de Mediadors d’Assegurances i el Col·legi de Gestors Administratius.

També cal citar, per la seva importància a l’hora de consolidar el paper de Firmaprofesional en el projecte de recepta electrònica pública a Catalunya, la incorporació –materialitzada durant el primer trimestre de l’any 2008– del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona a l’accionariat de Firmaprofesional.

Durant l’any 2007 s’ha celebrat, amb gran èxit de participació i assistència i un elevat nivell de continguts, una Jornada a Barcelona a l’hotel Ma-

conseller delegat de Firmaprofesional

1

jestic amb més de 100 participants, en la qual es va parlar de l’excel·lència de les organitzacions professionals i la certificació electrònica.

Seguir donant valor afegit als certificats

En l’àmbit del reconeixement, al llarg del 2007 també ha augmentat considerablement el ja nombrós conjunt d’organismes, institucions, Administracions, empreses i entitats que han dipositat la seva confiança en els certificats de Firmaprofesional per a l’accés a les seves aplicacions i tràmits telemàtics. Aquest fet dota els certificats de més ús enfront de les Administracions públiques i reforça Firmaprofesional en el seu paper reconegut d’Autoritat de Certificació de referència.

Els reconeixements més destacats arribats aquest any són: Ministeri d’Economia i Hisenda, Govern de les Illes Balears, Govern de Cantàbria, Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes, Junta de Castella-Lleó i Junta de Castella-la Manxa.

Actualment, ja són clients més de 40 col·legis professionals i un centenar d’empreses de diferents sectors i, en aquest any, Firmaprofesional ha començat a comercialitzar serveis de consultoria per a empreses tan importants com Indra, Toyota Espanya, Imathia Consulting o Aviva Vida i Pensions

Prospectiva 2008

L’any 2008 s’obre amb grans expectatives positives derivades, per una banda, de l’impuls que representa la normativa actual i, per l’altra, de la capacitat i la potencialitat de la cartera de serveis i productes de què disposa Firmaprofesional, així com de la seva expertesa i professionalitat, xarxa de distribució i presència en projectes i pilots en diversos camps i àrees econòmicament rellevants, entre els quals tornem a destacar, per la importància que té per als col·legiats del COMB, el projecte de recepta electrònica pública a Catalunya, en col·laboració amb el Departament de Salut i el CatSalut i l’ICS.

1. Imatges del catàleg de serveis de Firmaprofesional.

2. Acte de signatura de l’acord entre Firmaprofesional i Pimec per a la contractació de les funcions d’autoritat de registre. Al centre, Josep González, president de Pimec, amb Jaume Aubia, president de Firmaprofesional (dreta), i Antoni Cañete, secretari general de Pimec (esquerra).

2

Informe Anual 2007 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

informe_2007.indd 51

51

10/6/08 11:00:50

INFORME ANUAL 2007 Servei d’Informació Col·legial Número extraordinari, maig de 2008 Edita Col·legi Oficial de Metges de Barcelona Passeig de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 e-mail: col.metges@comb.es http://www.comb.cat

Consell editorial Miquel Bruguera Miquel Vilardell Ricard Gutiérrez Jaume Padrós Jaume Roigé Jaume Sellarès Director Gerent / CEO President executiu del Grup MED Jaume Aubia Director A. d’Operacions / COO Conseller – Director General del Grup MED Albert Lluch Director A. Corporatiu Marc Soler Director A. Jurídic Ignasi Pidevall Gabinet de Mitjans de Comunicació i Departament de Publicacions Jesús Calvo Coordinació de l’edició de l’Informe Anual Aitor Mora Secretaria de redacció i documentació Clotilde Hernández Coordinació del Servei d’Informació Col·legial Jordi Pons Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Arxiu del Col·legi de Metges de Barcelona Disseny gràfic Villuendas + Gómez disseny Publicitat Àrea Econòmica Preimpressió i impressió Ambient Gràfic Dipòsit legal: B-28.975-2008

Nota d’agraïment de la Junta de Govern La Junta de Govern vol manifestar el seu agraïment als patrocinadors que han fet possible, un cop més, l’edició d’aquesta publicació per a tots els col·legiats de Barcelona. L’Informe Anual 2007 ha comptat amb el suport publicitari de:

informe_2007.indd 52

10/6/08 11:00:55

Col路legi Oficial de

Metges de Barcelona Informe Anual

2007