INFORME ANUAL 2009 - COMB

COL路LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

Amb el suport de:

INFORME ANUAL

2009

INFORME ANUAL 2009 SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIAL Número extraordinari, maig de 2010

Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA PASSEIG DE LA BONANOVA, 47. 08017 BARCELONA TEL. 935 678 888. FAX 935 678 899 e-mail: col.metges@comb.cat http://www.comb.cat

Consell editorial MIQUEL VILARDELL JAUME PADRÓS RICARD GUTIÉRREZ PILAR ARRIZABALAGA JAUME SELLARÈS LURDES ALONSO

Director Gerent / CEO President executiu del Grup MED JAUME AUBIA Director A. d’Operacions / COO Conseller – Director General del Grup MED ALBERT LLUCH Director A. Corporatiu MARC SOLER Director A. Jurídic IGNASI PIDEVALL

Gabinet de Mitjans de Comunicació i Departament de Publicacions JESÚS CALVO Coordinador de l’edició de l’Informe Anual AITOR MORA Secretaria de redacció i documentació CLOTILDE HERNÁNDEZ Coordinador del Servei d’Informació Col·legial JORDI PONS Assessoria lingüística i correcció de textos ESTHER ROIG Fotografia ISABEL CALAF I ARXIU DEL GABINET DE MITJANS DE COMUNICACIÓ DEL COMB Disseny gràfic VILLUENDAS + GÓMEZ disseny

Publicitat ÀREA ECONÒMICA Preimpressió i impressió Ambient Gràfic Dipòsit legal B-28574-2010

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Fax 935 678 899 e-mail: col.metges@comb.cat www.comb.cat

NOTA D’AGRAÏMENT DE LA JUNTA DE GOVERN La Junta de Govern vol manifestar el seu agraïment als patrocinadors que han fet possible, un cop més, l’edició d’aquesta publicació per a tots els col·legiats de Barcelona. L’Informe Anual 2009 ha comptat amb el suport publicitari de:

Col路legi Oficial de

Metges de Barcelona Informe Anual 2009

Eleccions col·legials i Informe Anual 2009 Durant els mesos de desembre, gener i febrer passats, s’ha desenvolupat el procés electoral de renovació de la Junta de Govern i l’Assemblea de Compromissaris del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

L’Informe Anual 2009 inclou un breu suplement per presentar el nou equip rector de la institució i donar a conèixer els eixos del programa de govern per als propers quatre anys de la Junta de Govern que encapçala el doctor Miquel Vilardell.

Maig de 2010

Presentació

Un programa de govern per als pròxims anys

MIQUEL VILARDELL, president del Col·legi de Metges de Barcelona

Cal enfortir la imatge del Col·legi com a garant de la bona pràctica mèdica i del bon professionalisme mèdic i fer-ho per tots els nostres col·legiats i col·legiades i pels ciutadans. Crec que és una de les maneres de millorar el nostre prestigi social i augmentar la relació de confiança i respecte entre nosaltres i els ciutadans

n primer lloc voldria donar les gràcies al president doctor Miquel Bruguera i a tots els E membres de les seves juntes pels anys de dedicació al nostre Col·legi i felicitar-los per la feina feta, que ha estat molta i de gran qualitat.

Comença un nou període després d’unes eleccions democràtiques que han servit per analitzar els punts forts i febles del nostre Col·legi. Vull expressar el meu agraïment a la candidatura encapçalada per la doctora Núria Fernández per la seva participació, tot esperant que junts treballem per la millora del nostre Col·legi.

En la primera Assemblea de Compromissaris vaig assenyalar les línies que crec que hauríem de seguir els pròxims anys. Cal enfortir la imatge del Col·legi com a garant de la bona pràctica mèdica i del bon professionalisme mèdic i fer-ho per tots els nostres col·legiats i col·legiades i pels ciutadans. Crec que és una de les maneres de millorar el nostre prestigi social i augmentar la relació de confiança i respecte entre nosaltres i els ciutadans. Per aconseguir-ho, és necessari millorar la informació mitjançant alguns canvis en els mètodes, per arribar a tothom i amb una bona relació que enforteixi la confiança.

Per garantir una bona pràctica mèdica, caldrà estar atents a tots els factors que la poden fer difícil, des de les polítiques de personal a la pressió assistencial, a la manca de professionals, etc., i defensar tots aquells que poden conduir a una millora de la qualitat assistencial. Haurem de vetllar per la nostra competència professional tot demostrant-la. El Col·legi ha de participar en l’acreditació de la Formació Continuada i en l’avaluació de la competència, no deixant que altres ho puguin fer.

Enfortirem el servei d’ajut a la praxi professional defensant aquell qui té problemes, fent-ne una valoració, emparant quan no hi ha mala praxi i actuant amb rigor davant la negligència.

La Comissió de Deontologia del Col·legi ha estat capdavantera en molts temes difícils. Continuarem donant-li suport, buscant els experts i tenint en compte totes les opinions per donar resposta a aquells problemes a vegades de difícil interpretació o de molta sensibilitat. És necessari conèixer, i per tant demanar, l’opinió del major nombre de col·legiats. És per això que volem potenciar les seccions col·legials, obrint-les a la participació com a lloc on plantejar els problemes dels diferents col·lectius i intentar trobar-hi solucions, perquè els metges se les facin seves i així l’opinió del Col·legi sigui una veu de màxim consens possible i no sols la veu del president o de la Junta. Per aconseguir-ho caldrà treballar tots junts amb molta intensitat i amb dedicació.

A l’Assemblea de Compromissaris vaig fer referència a les empreses de servei que té el Collegi. Aquestes empreses donen servei als col·legiats que voluntàriament ho demanen. Fins al dia d’avui han proporcionat recursos al Col·legi que contribueixen a reduir les quotes col·legials i ajuden a la bona marxa de la institució. Moltes vegades, aquestes empreses han estat objecte de crítiques, com si no fossin prou transparents, cosa que no ha estat així. Tenim auditories i consultories externes, a més del control dels òrgans reguladors (Banco de España i Dirección General de Seguros), però per augmentar la informació, anualment, en una assemblea de compromissaris monogràfica, parlarem de les empreses amb tots els seus números. El nostre objectiu és que aquestes empreses donin serveis amb un valor afegit de confiança, en què la qualitat de l’atenció es fonamenti en la personalització, i això es pot garantir amb els valors personals dels nostres treballadors i treballadores. El grup d’empreses és important per a mi, però ho és molt més i ho ha de ser molt més la part col·legial.

Un altre punt són les relacions amb els altres col·legis de Catalunya. Per a mi és un tema prioritari. Hem d’anar junts amb els problemes de la professió, buscant el millor per als nostres col·legiats i col·legiades i per al nostre país. El mateix passa amb l’OMC, que agrupa tots els col·legis d’Espanya; hi hem de mantenir bones relacions sempre que es respecti l’autonomia pròpia del nostre Col·legi.

He deixat per al final un tema que voldria desenvolupar amb més intensitat: els programes d’ajut per a la conciliació de la vida familiar i laboral, l’ajut al metge necessitat per manca de salut, per problemes econòmics, etc. Potenciarem al màxim els programes d’ajut al metge malalt i els programes de protecció social.

No sé si seré capaç de complir amb la responsabilitat del càrrec amb la confiança que heu dipositat en mi, però sí que us asseguro que hi posaré tot el meu esforç de dedicació i entusiasme, i si alguna cosa no surt del tot bé, estic segur que tindré la vostra comprensió.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

3

Eleccions col·legials 2010

1

2

3

4

5

6

7

1,3 i 5. Imatges de la constitució de l’Assemblea de Compromissaris per al període 2010-2014, el 23 de març de 2010.

2. Pilar Arrizabalaga, secretària; Miquel Vilardell, president, i Jaume Sellarès, tresorer, en la primera reunió de la nova Assemblea de Compromissaris.

4. Pilar Arrizabalaga.

6. Jaume Sellarès.

7. Núria Fernández Coca.

4

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Assemblea de Compromissaris per al període 2010-2014 Cristina Abadia Mercedes Abizanda Nolasc Acarín Francisco Carlos Agatón Maria Gimena Agostino María Inmaculada Aguado Fèlix Aliaga Lurdes Alonso Jordi Altirriba Pablo Amat Leonor Ancochea Augusto Andrés August Anguita Joan-Maria Aranalde Antoni Arévalo Josep Arimany Manuel Armengol Dolors Arnau Pilar Arrizabalaga Miguel Artajona Lluís Asmarats Josefina Autonell Manuel Ayala Agustín Aytes Ramon Bacardi Ramon Balius Juli Ramon Balius Matas M. Mercè Balsells Anselm Barbeta Montserrat Bare Mercè Barenys Domingo Bargalló Núria Barriendos Adriana Bataller Montserrat Bellver Jaume Benavent Josep Maria Benet Montserrat Bernabeu Pau Bernado Miguel A. Berruezo Carme Bertral Elvira Bisbe Xavier Blancafort Josep Antoni Blanco Carles Blay Josep Maria Boada Lluís Enric Boada Josep Antoni Bombí Pere Bonet María Lourdes Bonet Ferran Boneu Pascual Bordonaba Joan Borràs Francesc Borrell Manuel Borrell Lluís Bosch Jordi Bosser Mercè Botinas Dolors Bou Rosa Boyé Jordi Bruguera Miquel Bruguera M. del Carmen Brunet Magdalena Bundó Ander Burgaña Llorenç Caballeria Pedro María Cabre Lluís Cabré Magda Campins Carlos Campmajó Joaquim Camps Ramon Canal Elisabet Canela Jaume Canet Esther Cano

Xavier Cantero Marta Capella Vicenç Cararach Francesc Cardellach Pere Casafont Maria Ángeles Casals Josep Maria Casasa Albert Casasa Yamile Castiblanco Ángel Charte Eulàlia Cladellas Maria Inmaculada Clara Andreu Codina Miquel Colomer Pere Comas Dolors Comet Jacint Corbella Marta Coromina Josep Maria Cots Jordi Craven-Bartle Joan Cruells Josep Manuel da Pena Mikhail Dahdouh Ishar Dalmau Anna Darnell Alejandro Darnell Xavier de las Cuevas Adolf Díez María Díez-Caballero Bettina Dreier Esther Duarte M. del Carmen Escrig Josep Espinasa Montserrat Espuña M. Isabel Esquerdo Xavier Esteva Lluís Esteve Paula Valentina Estrada Carmen Expósito Josep Maria Fandos Maria Núria Fernández Gràcia Ferrer Francesc Ferrer Jaume Figueras Elisenda Florensa Bibiana Folch Vicente Fonollosa Josep Maria Forcada Maria Dolors Forés Xavier Forés Joan Fort Pedro Fortuny Jordi Gago Ferran Gali Sebastián Gallardo Antoni Gallego Vicente A. Gancedo Antonio García Francisco García J.Victor García Roser García Albert García Gemma García Maria Gassó Anna Gatell M. Montserrat Gaya Joan Gené Francesc Gibert Gabriel Gili Isabel Giralt Carmen Gomar M.Teresa González Arcadi Gual Neus Gual Dolors Güell

Lluís Guerrero Joan Gurí Ricard Gutiérrez Raquel Hernández del Rey Raquel Hernández Resa Fany Hernández Mariona Hervàs Carles Hervàs María José Hidalgo Jordi Hierro Juan Antonio Hueto Maria Dolores Ibáñez Armand Izquierdo Guillem Jordi Alba Jove F. Javier Juanola Gustavo Isaac Jurado Jordi Klamburg Maria Antònia Llauger M. del Carmen Llauradó M. Isabel Lluch M. Pilar Loncan Maria Àngels López Flora López Laura López Dolores Lumbreras Maria Luisa Madonar Xavier Manzanera Francesc Maña Jordi Mañer Albert Marcos Imma Margarit Marta Marinel·lo Josep Marinel·lo Adela Martín Carmen Martin Meritxell Núria Martínez Núria Martínez Jordi Martínez Àngels Martos Eulàlia Masachs Miquel Maseras Manel Matas Dolors Mateo Enric Mauri Jesús Mayos Maria Victòria Mazo Jordi Medallo F. Xavier Mestre Vicenç Jaume Mestre José Arturo Miguez Alfons Modolell Miguel Molina Joan Monés Eduard Montull M. Lluïsa Morató Celonia Moriana Germà Morlans Xavier Mundet Eva Muñoz M. Isabel Nieto Manuel Noguerón Ferran Nonell Elena O’Callaghan Víctor Oliveras Joan Oliveras Lydia Padró Jaume Padrós Albert Pahissa Herminia Palacín Amat Palou Jaume Pérez Josep Manuel Picas Josep Maria Pons Miquel Prats

Josep Antoni Pujante Ramon Pujol Eusebi Puyaltó Frederic Quintana Joaquim Ramis Enric Renau Josep Riba Joaquim Riera Maria Cristina Riera Enric Ripoll Raimon Ripoll Guillermo Ripoll Montserrat Robustillo Enric Roche Joaquín Miguel Rodríguez Jaume Roigé Montserrat Romera Sílvia Roura Josep Rovira María Dolores Ruiz Neus Sáiz Joan Sala Immaculada Salgado Montserrat Salleras Stephanie Jeanne Sammut Antoni San José Josep Sánchez Rocío Sánchez Lluís Sánchez Elisabet Sánchez Jordi Sanglas Mireia Sans Josep Maria Sans Manuel Santiña Gonzalo Sapisochin Maria Blanca Sarasa Ernest Sàrrias Ramon Sàrrias Júlia Saura Simón Schwartz Jaume Sellarès Eduard Serrat Salvador Sierra Pere J. Simonet Marc Soler Marcelo Horacio Tegiacchi Lluís Til Gustavo A.Tolchinsky Pere Toran Joaquim Torné Ramon Torné Maria Asunción Torrents Jesús Torres Pere Joan Torres Miquel Torres Dante Torres Ramon Trias Antoni Trilla Galdina Valls Adaia Valls César Vargas M. del Camino Verduras Francisco Vidal Antonio Vidaller Maria Antònia Vila Meritxell Vilajuana Ramon Vilallonga Miquel Vilardell Juan Vilaseca Dámaso Villegas Joan Vinyes Dolors Voltas Eudald Xalabarder Maria Àngels Xalabarder Emilio Zahonero

Nova Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Eleccions col·legials 2010

Miquel Vilardell i Tarrés

Jaume Padrós i Selma

Ricard Gutiérrez i Martí

President

Vicepresident 1r.

Vicepresident 2n.

63 anys. Col·legiat 5.711. Me51 anys. Col·legiat 19.450. Medidicina Interna. Cap del Servei cina Familiar i Comunitària i Mede Medicina Interna de l’Hospital de la Vall dicina del Treball. Màster en Gerontologia Clíd’Hebron. Catedràtic de Medicina de la UAB. nica. Cap de la Unitat de Valoració Geriàtrica de Mutuam. President de la Fundació Galatea.

Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Secretària 56 anys. Col·legiada 15.959.

Doctora en Medicina. Consultora de Nefrologia a l’Hospital Clínic, investigadora a l’Institut Biomèdic August Pi i Sunyer des del 1997 i directora d’EFREN. Casada, tres fills.

60 anys. Col·legiat 7.430. Medicina Intensiva. Professor associat i director de la càtedra de Gestió i Administració Sanitària de la UAB. Vicepresident de l’OMC.

Jaume Sellarès i Sallas

Lurdes Alonso Vallés

Tresorer-comptador

Vicesecretària

52 anys. Col·legiat 22.002. Medicina Familiar i Comunitària.

Director de l’EAP Sardenya. Vocal president d’Atenció Primària de la Unió Catalana i president de l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa.

51 anys. Col·legiada 19.946.

Medicina Familiar i Comunitària. ABS 2D Universitat, CAP Manso. Secretària adjunta de relacions institucionals de Metges de Catalunya i cap del projecte “Fulls per a pacients” de la CAMFIC.

Jaume Roigé i Solé

Roser Garcia Guasch

Ramon Torné i Escasany

Vocal 1r.

Vocal 2n.

Vocal 3r.

49 anys. Col·legiat 21.094.

60 anys. Col·legiada 7.103.

Anestesiologia i Reanimació.

Anestesiologia i Reanimació.

Cap del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Cap de Secció del Servei d’Anestesiologia de de la Vall d’Hebron. Professor associat de la l’Hospital Germans Trias i Pujol. Professora Facultat de Medicina de la UAB. associada del Departament de Cirurgia de la UAB i responsable d’Anestesiologia.

Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 4t.

Mireia Sans Corrales Vocal 5è.

34 anys. Col·legiat 36.448. Me39 anys. Col·legiada 32.423. dicina Interna. Treballa com a Medicina Familiar i Comunimetge adjunt del servei de Medicina Interna tària. Doctora en Medicina. Directora ABS de l’Hospital de Badalona. Expresident de la El Castell, Castelldefels. Prof. associada de la Secció de Metges Residents del COMB. UB i redactora de la revista JANO. Tutora de MFiC. Màster en AP de salut i diplomada en Gestió i Serveis Integrals de Salut (ESADE).

56 anys. Col·legiat 15.607. Dermatòleg. Doctor en Medicina.

Ex-fellow de la Universitat de Graz. Ex-visiting clinician Mayo Clinic, Rochester. Expresident de la Societat Catalanobalear de Dermatologia.

President de la Secció d’Assegurança Lliure.

Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 6è.

60 anys. Col·legiat 9.021. Oncologia i Radioteràpia. Cap de Servei de l’Hospital de Sant Pau. Expresident del cos facultatiu i del Comitè d’Ètica Assistencial. Professor associat de la UAB i exmembre de la Comissió de Deontologia del COMB. Membre de l’Institut Borja.

Adriana Bataller Bassols

Ramon Pujol i Farriols

Elvira Bisbe Vives

Vocal 7è.

Vocal 8è.

Vocal 9è.

27 anys. Col·legiada 42.048.

Anestesiologia i Reanimació (R4). Hospital Vall d’Hebron. Representant dels MIR al Consell de la Professió Mèdica de Catalunya i presidenta de la Secció de Metges Residents del COMB.

61 anys. Col·legiat 7.344. Medicina Interna. Cap de Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Bellvitge i professor titular de la Universitat de Barcelona. President electe de l’European Federation of Internal Medicine.

48 anys. Col·legiada 24.281.

Anestesiologia i Reanimació.

Metge Consultor del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Universitari Mar-Esperança.

Vicepresidenta de l’Associació Professional de Metges del Parc de Salut Mar i presidenta de l’Anemia Working Group España.

Joaquim Camps i Domènech

Josep Maria Benet i Martí

Enric Roche i Rebollo

Vocal suplent de la Junta

Vocal suplent de la Junta

Vocal suplent de Vocalies

63 anys. Col·legiat 6.096. Nefro49 anys. Col·legiat 23.327. Melogia. Cap de Secció del Servei de dicina Familiar i Comunitària.

Nefrologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron. CAP Roquetes de l’ABS Garraf Rural. Tutor de MFiC de la Unitat Docent Costa de Ponent i exdirector de l’ABS Garraf Rural des del 1991 al 2000.

Àngels López i Pol Vocal suplent de Vocalies

53 anys. Col·legiada 15.263.

Medicina del Treball. Tècnic en Gestió i Administració Sanitària (TGAS).

Inspecció Mèdica.

44 anys. Col·legiat 28.119. Angiologia i Cirurgia Vascular. Cap del Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular a l’Hospital Plató. Màster en Gestió Hospitalària. Coordinador d’Assistència entre Atenció Primària i Especialitzada de l’Esquerra de l’Eixample.

Maria Montserrat Gaya i Catasús Vocal suplent de Vocalies

51 anys. Col·legiada 20.551.

Oftalmologia i Homeopatia. Oftalmòloga a l’ABS Mataró.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

5

SUMARI 8

Òrgans de govern 2009

ACTIVITAT COL·LEGIAL 11

Debat sobre la professió El Consell de la Professió Mèdica obre un procés de debat sobre les propostes dels tres primers anys d’activitat. Miquel Bruguera La Comissió d’Ordenació de la Professió del Consell de la Professió Mèdica fa balanç de la feina feta. Àngels Martos Sistema sanitari i demografia mèdica. Marc Soler Assegurança Lliure impulsa l’organització per especialitats per aconseguir millores en els honoraris professionals. Ramon Torné Els reptes de futur i els canvis necessaris en l’Atenció Primària. Jaume Sellarès Els metges estrangers: una realitat canviant. Yamile Castiblanco El debat sobre l’autorització de medicaments per part d’altres professionals sanitaris. Miquel Vilardell

18

Demografia mèdica Informe sobre demografia col·legial 2009. Berenguer Camps Les implicacions de la salut reproductiva de les metgesses, parlem-ne. Pilar Arrizabalaga

21

Observatori de la Professió L’Observatori elabora informes sobre l’estat d’opinió de la professió en temes d’actualitat sanitària. Mercè Botinas i Joaquim Camps

22

Normativa El COMB impulsa la regulació del tractament ambulatori involuntari. Ignasi Pidevall

23

Institucions mèdiques Validació periòdica de la col·legiació. Qualitat de l’acte mèdic. Ricard Gutiérrez

24

Àrea de praxi i responsabilitat professional L’SRP confirma la tendència a la disminució de les reclamacions de responsabilitat professional mèdica. Josep Arimany L’Àrea de Praxi resol per la via extrajudicial el 58% dels casos d’agressions contra metges. Gustavo Tolchinsky

26

Programa sobre la salut del metge El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt atén 139 casos nous a Catalunya durant l’any 2009. Antoni Arteman La Fundació Galatea inicia un programa sobre la salut de l’estudiant de medicina. Jaume Padrós

28

Programes de Protecció Social El Programa de Protecció Social consolida la cartera de serveis, ajuts i prestacions per a la “població COMB”. Antoni Calvo L’estudi sobre la situació i les necessitats socials dels metges, eina de referència del Programa. Jaume Padrós

30

Deontologia mèdica La llei de la interrupció de la gestació i la persona menor. Màrius Morlans

31

L’estat de la qüestió El debat sobre la píndola de l’endemà. Jaume Padrós Repercussions del Pla de Bolonya en la professió mèdica. Ramon Pujol

33

Innovació i tecnologia El creixement del projecte “El metge emprenedor”. Lluís G. Pareras El programa de qualitat Web Mèdica Acreditada presenta els resultats de deu anys d’activitat. Miquel Àngel Mayer El nombre de visites al web col·legial augmenta d’un 16%.

37

Comptes col·legials L’estat de la tresoreria col·legial: resultat i balanç de l’exercici 2009. Jaume Sellarès

38

Professió, cultura i societat La Secció de Metges Jubilats desplega una àmplia activitat en ajuts de protecció social i actes culturals. Joaquim Ramis L’“Any Dr. Pere Gabarró”, homenatge al pioner de la Cirurgia Plàstica i Reparadora a Catalunya. Miquel Bruguera Els Medijocs 2009 es clouen amb un simposi sobre l’experiència de metges del COMB als Jocs Olímpics de Pequín. Marc Soler i Albert Marcos

41

Agenda 2009

44

Revista de premsa

48

El model econòmic del COMB

Informació col·legial

GRUP MED

El Grup MED, holding empresarial del COMB, satisfet dels resultats econòmics de l’any 2009. Jaume Aubia

49

Les empreses del COMB Medicorasse optimitza les pòlisses d’assegurances de Salut, Jubilació i Automòbil per als metges. Javier Navarro i Albert Lluch Mutual Mèdica i el COMB amb la previsió social del metge. Nolasc Acarín L’Àrea Financera dóna suport al finançament dels projectes professionals i personals dels metges. Ricard Montes i Albert Lluch Firmaprofesional, proveïdor tecnològic per als col·legis professionals i el món empresarial. Jordi Masias i Albert Lluch

El Col·legi. Òrgans de govern 2009

Junta de Govern Miquel Bruguera i Cortada, president.

Miquel Vilardell i Tarrés, vicepresident 1r.

Ricard Gutiérrez i Martí, vicepresident 2n.

Jaume Padrós i Selma, secretari.

Jaume Roigé i Solé, tresorer-comptador.

Jaume Sellarès i Sallas, vicesecretari.

Ramon Pujol i Farriols, vocal 1r.

Pilar Arrizabalaga Clemente, vocal 2n.

Francesc Ferrer i Ruscalleda, vocal 3r.

Leonor Ancochea i Serraïma, vocal 4t.

Àngels Martos i Rodríguez, vocal 5è.

Josep Manuel Picas i Vidal, vocal 6è.

Rosa Boyé de la Presa, vocal 7è.

Ramon Torné i Escasany, vocal 8è.

Gustavo Tolchinsky Wiesen, vocal 9è.

Joaquim Camps i Domènech, vocal suplent de la Junta.

Xavier de las Cuevas i Bou, vocal suplent de Vocalies.

Xavier Blancafort i Sansó, vocal suplent de Vocalies.

Núria Martínez León, vocal suplent de Vocalies.

Mercè Botinas i Martí, vocal suplent.

8

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Assemblea de Compromissaris Josep M. Abella Mercedes Abizanda Pere Nolasc Acarín Margarita Admetlla Francisco Carlos Àgaton Josep M. Alberola Fèlix Aliaga Mònica Almiñana Jordi Altés Salvador Altimir Josep M. Amorós Leonor Ancochea August Andrés Enrique Andrés August Anguita Joan M. Aranalde Jordi Ardévol Josep M. Argilés Josep Arimany Josep Armengol David Arribas M. Pilar Arrizabalaga Luis Asmarats Jaume Aubia Josefina Autonell Javier Ávila Agustín Aytes Ramon Bacardí Joan Carles Baeza Ramon Balius Juli Ramon Balius Matas Cristian Ballart Ana Ballester Lluís Ballús Josep M. Banús Manuel Barahona Anselmo Barbeta Miquel Barcons Domingo Bargalló Josep M. Barrera M. Carmen Bartolomé Eduard Batiste-Alentorn Josep M. Bausili Xavier Bayona Jaume Benavent Josep M. Benet Jaume Bergadà Miguel Ángel Berruezo M. del Carme Bertral Màrius Biscarri Francesc Xavier Blancafort José Luis Blanch Josep Antoni Blanco Eugeni Blasi Josep Maria Boada Jaume Boadas Josep Antoni Bombí Mercè Botinas Dolors Bou Rosa M. Boyé Jordi Bruguera Miquel Bruguera Enrique Caballería Lorenzo Caballería Cristina Cabrera Manuel Cahisa Magda Campins Carles Enric Campmajó Joaquim Camps Jaume Canet Xavier Cantero Joan Caparrós Josep Anton Capdevila Mireia Caralt Vicenç Cararach

Manuel Carreras Olga Carreras M. Àngels Casals Josep M. Casanovas Antoni Casino Lluís Castells Antoni Castells Ernesto Castro Ferran Civil Albert Clapés Luis Cobo Miquel Colomer Montserrat Coma Josep Maria Corominas Miguel Ángel Cosme Irmgard Costa Josep Maria Cots Jordi Craven-Bartle Gabriel Cuatrecasas Carles Cubells Xavier de las Cuevas Ramon Cugat Pere Culell Xavier Cusco José Manuel Da Pena Alexandre Darnell Jordi Delàs Francesc M. Domènech Joan de Dou Antonio Dueso Faraidon Ehsan Abdul-Hamed Jorge Escoda Francesc Xavier Esteva Lluís Esteve Josep Fabregó Joan Falcó Josep Fandos Josep Farrés Francesc Fatjó Enric Fernández Francesc de B. Ferrer Jaume Figueras Elisenda Florensa José Javier Foncillas Vicent Fonollosa Juli Font Sílvia Font Xavier Forés Francesc Formiga Joan Fort Francesc Xavier Freixas Monserrat Freixas Jordi Gago Sebastián Gallardo Antoni Gallego Vicente A. Gancedo Montserrat Garcia Eduard Gaynés Gabriel Gili Isabel Giralt Domingo Gironés M. Pilar Gómez Eugènia González Alberto J. González Vicenç González Arcadi Gual Dolors Güell Lluís A. Guerrero Joan Gurí Ricard Gutiérrez Cristina B. Gutiérrez Naim Hannaoui Hadi Lluís de Haro Carles Hervàs Jordi Hierro

Ramon Antonio Hirujo Juan Antonio Hueto Jordi Huguet Ahmad Ibrahim Joan Ilari Armand Izquierdo Guillem Jordi Josep Maria Jou Albert Jovell Rosa Lerma Iskra Ligüerre M. Antònia Llauger Ariadna Lloveras Manuel Llusa Sílvia López José Luis López Flora López José Antonio Maestre Anna Mainer Alfons Malet Josep M. Mallafré Francesc Mañà Blanca Mañé Jordi Mañer Francesc Xavier Manzanera José M. Marcos Lluís Margarit Josep Lluís Marín Josep Marinel·lo Enric A. Martí Josep Lluís Martí Xavier Martín Patricio Martínez Núria Martínez Juan Carlos Martínez M. Àngels Martos Enric Mauri Jordi Medallo Magdalena Mercadal Assumpta Mestre Vicenç Jaume Mestre José Arturo Míguez M. Montserrat Millan Lluís Mir Jordi Manel Monés Joan Monés M. Lluïsa Morató Ramon Morera Germà Morlans Màrius Morlans Jordi Muchart Xavier Mundet Leonor Noé Santiago Noguer Manuel Nogueron Ferran Nonell Juan Ignacio Ochoteco Joan Oliveras Antoni Olmos Josep Ordi Jaume Padrós Hèlios Pardell † M. Ester Parra M. Mercè Pascual Jordi Pedra Carme Pedró Jaume Pérez Francesc Pérez Josep Manel Picas Jordi Pie Josep Maria Pons Carles Pons Maria Ignacia Prat Miquel Prats Pere Puig

2009

Lluís Puig Josep Antoni Pujante Ramon Pujol Eusebi Puyaltó Frederic Quintana Manel Ramírez de Arellano Joaquim Ramis Enric Renau Joan Ribas Joaquim Riera Enric Ripoll Raimon Ripoll Guillem Ripoll Gil Rodas Àngel Rodríguez Jaume Roigé Salvador Ros Rosa M. Sagristà Joan Sala Antonio N. Salgado Joan Manuel Salmerón Pere Salord Antoni San José Pau Sánchez Francisco M. Sánchez Lluís Sánchez Mireia Sans Jesús M. Santaliestra Manibal Sarkis Ramon Sàrrias Simon Schwartz Jaume Sellarès Albert Selva Cándida Lynne Semeraro Javier Serrano Pere Josep Simonet José Ignacio Solano † Roser Solans Pau Sort Pere Subirana Lluís Til Gustavo Tolchinsky Pedro Antonio Toran Jesús Toril Ramon Torné M. Pilar Tornos Pablo de la Torre M. Assumpció Torrents Francisco J.Torres Dante Constantino Torres Xavier Trenchs Alfons Trias † Ramon Trias Valentí Valls M. Carme Valls Carmen Valverde Joaquim Vàzquez M. Dolors Vega Francesc Vidal-Barraquer Miquel A.Vila Jordi Viladoms Ramon Albert Vilalta Miquel Vilardell Jaume Vilaseca Joan Vilaseca Josep Maria Vinué Joan Vinyes Àlvar Vives Dolors Voltas Eudald Xalabarder M. Àngels Xalabarder Lluís Antoni Yun Antonio Yuste Emilio Zahonero Josep Zambudio

Activitat col路legial 2009

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

El Consell de la Professió Mèdica obre un procés de debat sobre les propostes dels tres primers anys d’activitat MIQUEL BRUGUERA, expresident del Col·legi de Metges de Barcelona

1

l proppassat mes de juliol es van complir E tres anys de vida del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya (CPMC), creat per la conselleDesprés de tres anys de funcionament del Consell arriba l’hora de fer-ne difusió i intentar que els metges i metgesses de Catalunya s’incorporin a la reflexió que han fet abans els membres que han format part fins ara del Consell de la Professió

1. Imatge del web del Consell de la Professió, a www.gencat.cat/salut/cpmc.

2. Membres del plenari del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya. Any 2006.

Foto: Rafa M. Marín, cedida per Diario Médico.

3. Fullet del CPMC. Activitats de difusió.

2

3

ra de Salut, Marina Geli, mitjançant l’Ordre SLT 349/2006. El Consell es va crear, en bona part, com una resposta a la vaga de metges que va tenir lloc la primavera de 2006, impulsada pel sindicat Metges de Catalunya. El Consell va néixer amb l’objectiu de constituir un fòrum de reflexió i debat entre metges i Administració sanitària. D’aquesta manera, els metges podrien canalitzar propostes sorgides des de la professió i l’Administració podria copsar de primera mà l’opinió dels professionals davant de la política sanitària que desenvolupa.

La composició del Consell de la Professió Mèdica hauria de permetre ambdós objectius, ja que hi estarien representats càrrecs de l’Administració sanitària, membres elegits pels sindicats, Metges de Catalunya, UGT i CCOO, membres electes de les juntes de les organitzacions professionals: collegis de metges, Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i representants de les patronals sanitàries, Unió Catalana d’Hospitals i Consorci Sanitari de Catalunya, així com de l’Associació de Clíniques Privades, i també algunes persones de lliure designació per part de la consellera.

Per a un millor funcionament es van constituir al si del Consell dues comissions: una d’Ordenació de la Professió, presidida pel president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, i una altra sobre l’Exercici de la Professió, presidida pel secretari general del sindicat Metges de Catalunya.

En cada comissió es van integrar metges representants dels col·legis de metges, dels sindicats i de les patronals. L’objectiu de les comissions és elaborar informes que s’haurien d’exposar davant del Plenari del Consell de la Professió per ser aprovats. Abans d’arribar al Plenari, els informes han d’estar aprovats per consens en la comissió redactora.

Una particularitat interessant del funcionament del Consell de la Professió és que l’Administració no hi té una representació majoritària ni en el ple ni en cada una de les comissions, i que l’aprovació de qualsevol proposta ha de fer-se per consens dels assistents.

Fins al moment d’escriure aquesta nota, la Comissió d’Ordenació de la Professió ha presentat els següents informes davant del Ple del Consell:

• La necessitat de metges en el sistema sanitari català. Causes i solucions (30-12-2006).

• La participació dels metges en la gestió dels centres sanitaris (17-10-2007).

• La participació dels metges en els òrgans de govern (17-03-2008).

• Les relacions entre centres hospitalaris per afavorir el manteniment i la millora de la competència dels seus professionals (10-02-2009).

• Les relacions entre metges de primària i d’hospital (22-06-2009).

La Comissió de l’Exercici Professional ha estat treballant en un projecte sobre la retribució dels metges en el sistema sanitari català.

Tots aquests informes han estat aprovats per unanimitat en el Plenari del Consell.

L’hora de la reflexió

Com a membre actiu del Consell de la Professió, puc afirmar que s’han elaborat excel·lents documents, però s’han explicat i debatut poc en el si de la col·legiació i no han arribat a tots els gestors de les institucions sanitàries. Això explica, almenys en part, que les seves recomanacions no s’hagin implantat amb la rapidesa que als membres del Consell els hauria agradat. Cal reconèixer que als centres d’atenció primària i als hospitals no han arribat encara moltes de les recomanacions proposades.

El Consell ha servit per fer una reflexió sobre problemes que afecten molt directament la pràctica de la professió, com la falta de metges, la necessitat de canvis en el sistema de retribucions, la participació dels metges en la gestió i el govern de les institucions, les relacions entre metges de diferents hospitals i la dels metges d’Atenció Primària amb l’hospital.

Després de tres anys de funcionament del Consell arriba l’hora de fer-ne difusió i intentar que els metges i metgesses de Catalunya s’incorporin a la reflexió que han fet abans els membres que han format part fins ara del Consell de la Professió.

Aquest procés de difondre els documents elaborats pel Consell ha començat. Hi ha un pla de comunicació en marxa liderat per l’IES, i tots els documents són accessibles als metges, perquè estan penjats a les pàgines web de totes les institucions sanitàries. Hem començat també a dissenyar un sistema de fòrum obert per debatre els documents i aportar suggeriments i propostes. Estic convençut que l’impacte dels documents del Consell transcendirà el govern que ha impulsat el projecte i serà un planter d’idees per introduir reformes en un sistema sanitari que necessita canvis urgentment.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

11

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

La Comissió d’Ordenació de la Professió del Consell de la Professió Mèdica fa balanç de la feina feta ÀNGELS MARTOS, exvocal de la Junta de Govern del COMB. Membre del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya

Aquest ha estat també un any de balanç de la feina feta per la Comissió d’Ordenació de la Professió en el període 2006-2009.

Els cinc documents treballats contenen moltes recomanacions adreçades als diferents actors del sistema sanitari, i sovint prioritzades pel seu grau d’importància o per la necessitat de prendre mesures amb urgència

1

2

1 i 2. Documents del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, disponibles a www.gencat.cat/salut/cpmc.

12

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

es de la seva posada en marxa al D juliol del 2006, la Comissió d’Ordenació de la Professió, del Consell de la Professió Mèdica de

del sistema de treball, que no facilita l’organització del propi treball.

Catalunya, ha elaborat cinc documents que el Ple del Consell ha aprovat, i que es podrien concentrar en tres grans temes: 1. Identificació dels factors que determinen la necessitat de metges. Document La necessitat de metges en el sistema sanitari català. Causes i solucions (desembre de 2006).

2. La participació dels metges. Dos documents: La participació dels metges en la gestió dels centres sanitaris (octubre del 2007) i La participació dels metges en els òrgans de govern dels centres sanitaris (març del 2008).

3. Les relacions entre metges d’organitzacions diverses. Dos documents: Les relacions entre centres hospitalaris. Una oportunitat d’afavorir el manteniment i la millora de la competència, i la satisfacció dels professionals (febrer del 2009) i Relació entre metges de Primària i d’Hospital (juny del 2009).

Durant el 2009 s’han treballat els dos darrers documents. Respecte a les relacions entre metges d’hospitals diversos, es planteja la creació d’un model de relacions entre hospitals, amb una visió del sistema en xarxa. Es fan propostes de caràcter formatiu i per al manteniment de la competència, com ara estimular la realització de sessions clíniques, seminaris i reunions científiques que puntuïn com a mèrits pel DPCI, o promoure estades periòdiques dels metges d’hospitals grans a hospitals més petits i a la inversa. També la realització d’estudis multicèntrics, el que permetria augmentar la casuística i escurçar el temps de reclutament dels casos, i ajudaria a millorar l’activitat clínica dels centres més petits. Entre les propostes de caràcter assistencial, es recomana promoure l’establiment d’aliances estratègiques entre hospitals per a una millor utilització dels recursos i per oferir un major atractiu professional. Per exemple, la creació de serveis d’especialitat de base territorial que donin atenció a dos o més hospitals.

En l’anàlisi de les relacions entre metges d’Atenció Primària i d’Hospital, el punt de partida va ser la necessitat de millorar les deficiències de coordinació.

S’assenyalen com a causes de la descoordinació entre l’Atenció Primària i l’atenció especialitzada dels hospitals: la sobrecàrrega assistencial i l’excés de feines burocràtiques; el desconeixement mutu; una comunicació deficient; la insuficient estandardització/protocol·lització dels processos; les barreres del sistema que limiten l’accessibilitat entre els professionals, i les deficiències

Any de balanç de la feina feta

Aquest ha estat també un any de balanç de la feina feta per la Comissió d’Ordenació de la Professió en el període 2006-2009. Els cinc documents treballats contenen moltes recomanacions adreçades als diferents actors del sistema sanitari, i sovint prioritzades pel seu grau d’importància o per la necessitat de prendre mesures amb urgència. La Comissió ha elaborat (novembre 2009) un informe de situació: Informe balanç qualitatiu i global dels tres anys de funcionament de la Comissió d’Ordenació del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya (octubre 2006-octubre 2009), en el qual fa una valoració global i de tipus qualitatiu de l’aplicació dels documents elaborats, així com de l’impacte aconseguit. A tall d’exemple, aquesta és l’anàlisi que es fa del darrer document sobre la relació de metges de primària i d’hospital i de les seves principals recomanacions.

1. El Departament de Salut hauria d’accelerar la implantació de la recepta electrònica i la història clínica compartida. Estat: previsió de finalització de la implantació a finals del 2009-començaments del 2010.

2. Establir les mesures necessàries per disposar de temps suficient per a activitats conjuntes entre metges d’AP i especialistes. Estat: pendent.

3. Realitzar i avaluar les experiències d’alguns plans pilot en unes poques àrees territorials, de manera que es puguin identificar i resoldre els diversos problemes que afectin els professionals. Estat: disseny dels plans pilot i pendent la selecció dels territoris.

4. Instar a tots els hospitals amb programes MIR a incorporar als seus programes formatius un període de dos mesos per fer una estada en un centre d’AP. 5. Que els estudis de medicina formin els estudiants per ser metges a qualsevol nivell assistencial. Les facultats de medicina haurien de tenir departaments potents de medicina de família i comunitària, orientats a ensenyar la promoció de la salut i la patologia aguda i crònica, destacant els aspectes de la pluripatologia. Estat: creació d’un grup de treball entre els degans de les facultats i representants dels centres assistencials, i existència d’un grup de treball intermitent entre els degans i l’IES. 6. Proposar elements que afavoreixin la coordinació entre nivells sobre la base de sistemes de pagament i l’existència d’incentius a la coordinació entre nivells, per a metges especialistes i per a metges d’AP. Estat: nou sistema de contractació en base capitativa del CatSalut, en fase d’experimentació.

Finalment, la Comissió va treballar un Pla de difusió i comunicació, que es concretarà durant el 2010, i inclourà la publicació dels documents i les principals recomanacions i la realització de sessions de difusió i debat amb els metges.

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

MARC SOLER, director adjunt corporatiu del COMB

Les incongruències demogràfiques són el reflex d’una situació de manca de definició clara de cap a on ha d’anar el nostre sistema sanitari públic i privat, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya

Sistema sanitari i demografia mèdica n relació amb els aspectes demogràE fics, hem seguit amb la tònica dels darrers anys, tot i les altes taxes de metges per habitant i any (3,9/1.000 hab.) respecte a la mitjana europea (3,4/1.000 hab.). Continuem sent un país on més del 50% dels metges que s’incorporen a treballar entre nosaltres són nascuts i formats a l’estranger, i dos de cada tres estudiants que volen matricularse a la Facultat de Medicina es queden al carrer i han de reorientar les seves aspiracions i el seu futur.

Entre les dades de l’any 2009 que recull el Gabinet d’Estudis Col·legials, n’hi ha una de rellevant: per primera vegada, el grup més nombrós de nous residents han nascut a l’estranger.

Les incongruències demogràfiques són el reflex d’una situació de manca de definició clara de cap a on ha d’anar el nostre sistema sanitari públic i privat, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya.

L’any 2009, el COMB va comparèixer a la Comisión de Sanidad del Senado que estudia la necessitat de recursos humans en el Sistema Nacional de Salud. El COMB va fer explícit que els factors1 que incideixen en el nombre de metges d’un país són: 1. Demogràfics professionals: Metges formats a les universitats del país.

Metges estrangers formats en universitats estrangeres.

El model de formació de metges especialistes.

Autoregulació professional.

Les jubilacions.

2. Organització i model sanitari: Demanda sanitària.

Oferta sanitària i cartera de serveis.

Organització dels equips professionals.

Relacions entre nivells assistencials.

3. Organització dels recursos humans: Sistema de pagament i honoraris.

Activitat dels metges.

Productivitat dels professionals sanitaris.

1. Publicat a Annals de Medicina.

Marc Soler, vol. 92, núm. 1, 2009

Per altra banda, la Comissió Europea fa referència, en el seu green paper sobre El personal sanitari europeu (2008), a les necessitats que els països promoguin polítiques de promoció de la sostenibilitat del personal sanitari europeu relacionat amb factors demogràfics, equiparació en les diferents fases de la formació, mobilitat professional, impacte de les noves tecnologies, política de cohesió i, a l’últim, la promoció del paper de les empreses sanitàries professionals seguint els principis de l’informe de la Comissió Europea Think Small First: Small Business Act. Tal com es descriu al document de la Comissió Europea, cal que els diferents països actuïn per resoldre els diferents problemes demogràfics de tot el personal sanitari. En la línia del document, quan parlem de demografia cal actuar sobre molts aspectes de l’organització. La solució als diferents desajustos demogràfics dels metges està condicionada

per la suma de propostes que permetin gestionar els recursos disponibles i facin participar els diferents actors: usuaris, metges, professionals sanitaris, gestors i administracions.

Cal que els responsables sanitaris prenguin decisions relacionades amb el finançament de la sanitat, sobre la incorporació o no de mesures de copagament especialment enfocades a contenir, entre d’altres, la despesa farmacèutica i la hiperfreqüentació, mesures sobre la cartera de serveis (serveis sanitaris que presta el servei públic) i disminuir la precarietat de les condicions laborals i professionals.

Des de la perspectiva professional, és necessari que els metges avancem en procediments que permetin un sistema de formació d’especialitats adaptat a les necessitats actuals i incorporar la troncalitat de forma progressiva per tal que els residents i futurs especialistes tinguin la possibilitat de canviar d’especialitat del mateix tronc si el seu progrés professional i les necessitats assistencials ho afavoreixen.

Hem d’apostar decididament per l’autoregulació i per la recertificació (mai vista com un examen, sinó com a element d’avaluació entre professionals, que permeti al pacient saber i identificar en cada moment qui l’atén).

També, l’organització dels serveis sanitaris ha de ser més flexible i amb nous mitjans tecnològics. Ha de permetre avançar en la comunicació entre diferents nivells assistencials i entre els metges en general. Cal disminuir la burocràcia i copiar dels països a on s’ha avançat, com els general practitioners a Anglaterra. És necessari que el nostre sistema sanitari fomenti l’autonomia dels metges i de l’organització per tal que les decisions clíniques i de l’organització es puguin prendre des del lloc de treball.

En definitiva, cal promoure organitzacions més flexibles, més transversals, més enfocades al pacient i que permetin autonomia professional en el marc general de l’organització.

Articles de Miquel Bruguera i Àngels Martos a la secció “Temas de debate”. La Vanguardia, 3 de maig de 2009.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

13

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

Assegurança Lliure impulsa l’organització per especialitats per aconseguir millores en els honoraris professionals

L

RAMON TORNÉ, vocal. President de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure

El COMB considera que no reflectir l’augment de l’IPC en els honoraris és una política retributiva injusta cap al metge, que ja va practicar la patronal UCEAC quan va aturar la pujada d’honoraris durant uns anys

1

1 i 2. Newsletters de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure del COMB. Any 2009.

3. Ramon Torné i Jaume Sellarès, en una reunió amb Marina Geli a la seu col·legial.

14

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

’any 2009 va començar amb l’edició d’un mitjà de comunicació, en format de newsletter, a fi que els esdeveniments més rellevants relacionats amb l’Assegurança Lliure que es produeixin siguin coneguts per tothom via correu electrònic. Aquest newsletter s’anomena “Novetats en Assegurança Lliure” i s’envia a tots els membres de la Secció dels quals tenim l’adreça de correu electrònic. Han estat un total de cinc i el seu seguiment ha anat creixent fins a arribar als 1.000 lectors. Creiem que aquesta és una bona eina per difondre informacions rellevants, alhora que permet rebre les opinions dels metges que treballen al sector.

A finals del 2008 i començaments del 2009, ens vam reunir a la seu col·legial amb les principals companyies. A totes se’ls hi va manifestar la necessitat que s’incrementessin els honoraris dels metges segons l’IPC, cosa que algunes han seguit fent, però d’altres no, eixamplant més l’escletxa entre els honoraris que es paguen i els recomanats pel COMB. El Col·legi considera que no reflectir l’augment de l’IPC en els honoraris és una política retributiva injusta per al metge, que ja va practicar la patronal UCEAC quan va aturar la pujada d’honoraris durant uns anys. Si en el seu moment s’hagués mantingut l’augment de l’IPC, avui dia ja hi hauria companyies que estarien pagant els honoraris per visita que els metges consideren justos.

Tenint en compte aquesta situació, la Secció d’Assegurança Lliure està impulsant l’organització per especialitats, ja que aquesta fórmula és la que ha donat més bon resultat als grups que s’han organitzat a l’hora de resoldre els seus problemes i aconseguir millores en els seus honoraris.

A fi d’avançar en el nostre sector i aconseguir una justa retribució dels actes mèdics que permeti als metges seguir oferint els nivells de qualitat demandats pels pacients, cal que surtin persones i grups en cada especialitat amb capacitat de lideratge i disposats a dedicar-hi una mica del seu temps.

Així mateix, s’ha manifestat a les companyies que la Medicina de Família i la Pediatria no poden considerar-se especialitats de segona a l’hora de retribuir els actes mèdics, ja que són, a tots els efectes, especialitats mèdiques, com ho són altres especialitats que històricament es retribueixen amb honoraris per visita inferiors a la resta.

La Junta de la Secció d’Assegurança Lliure es reuneix periòdicament a fi que totes les decisions que es prenguin siguin conegudes i consensuades pels seus membres i aquests en facin difusió entre els seus col·lectius. Aquestes reunions de la Junta estan obertes a totes els membres de la Secció que hi vulguin participar.

Cens de consultes mèdiques

Davant la dificultat que comporta per a molts metges acreditar administrativament la seva consulta, l’any 2009 s’ha creat el Cens de Consultes Mèdiques amb la finalitat que el lloc d’exercici professi-

2

3

onal tingui un reconeixement institucional per part del COMB. Des del COMB es creu que hi hauria d’haver un “Registre abreujat”, menys complicat i costós econòmicament, que doni reconeixement a les consultes mèdiques.

Aquesta és la raó de ser del Cens de Consultes Mèdiques: una forma d’autoregulació on, mitjançant una declaració voluntària, els metges manifesten que les consultes acompleixen uns mínims imprescindibles per a l’exercici professional.

Fins ara el Col·legi disposa d’unes 1.000 declaracions signades, que rebran aviat el diploma del COMB. La Secció d’Assegurança Lliure encoratja els metges a donar el pas i omplir les declaracions, si encara no ho han fet, ja que tot això afavoreix tant el professional com el pacient.

Comissió Assessora d’Assegurança Lliure

Un altre fet important és la creació per part del Departament de Salut de la Comissió Assessora d’Assegurança Lliure. Aquesta Comissió està formada per representants de l’Administració, a través de la Direcció General de Recursos Sanitaris, de les entitats d’assegurances, de les clíniques i dels metges.

El COMB vol aprofitar l’oportunitat de pertànyer a aquesta Comissió per donar a conèixer de primera mà a l’Administració la problemàtica del sector i les legítimes aspiracions dels professionals de la medicina que hi treballen.

En aquesta decisió del Departament de Salut ha tingut molt a veure la petició expressa que van fer el doctor Miquel Bruguera, llavors president del COMB, i el doctor Ramon Torné, president de la Secció d’Assegurança Lliure, a Marina Geli, consellera de Salut, quan va visitar la seu del COMB al desembre de 2008. L’Informe Anual 2008 ja va publicar informació sobre aquesta entrevista.

El COMB posa a disposició dels metges els Serveis Col·legials d’Assegurança Lliure. Es pot contactar amb el doctor Albert Marcos (de dilluns a divendres al matí i dimecres tarda) o amb el president de la Secció Col·legial, doctor Ramon Torné (dijous al matí), tant personalment, a la seu del COMB, com telefònicament, al 935 678 855.

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

JAUME SELLARÈS, tresorer

Seguim tenint grups de professionals en disposició d’autogestionar-se, les propostes van augmentant, i això que aquesta porta continua tancada amb clau i forrellat, i van sis anys sense que a Catalunya cap nou equip pugui optar a autogestionar-se

1. Jaume Padrós i Lluïsa de la Puente, a la jornada col·legial sobre Atenció Primària, que va tenir lloc a la seu del COMB l’abril de 2009.

2. Miquel Vilardell, Marina Geli i Jaume Sellarès, a la sessió.

3. Assistents a la jornada Reptes de futur de l’Atenció Primària. Canvis necessaris en l’Atenció Primària, a la Sala d’Actes del COMB. 1

2

3

Els reptes de futur i els canvis necessaris en l’Atenció Primària que hi ha prou consens sobre Sció embla que s’han de produir canvis en la nostra AtenPrimària, tant per les actuals rigideses com per la mateixa sostenibilitat del nostre sistema sanitari.

L’actual crisi econòmica ens ho ha fet més present que mai, per si quedaven dubtes. Les etapes de crisi, i aquesta ho és i molt important, comporten canvis, ajustaments i sacrificis, però la crisi també és una bona oportunitat per ser innovadors i per avançar.

Fruit d’aquesta realitat, va començar fa tres anys la redacció del Pla d’Innovació de l’AP i Salut Comunitària, una iniciativa de l’Administració sanitària que va tenir el suport de tots els sectors, que va arrencar amb força, amb molta participació i moltes propostes veritablement innovadores, però que després de tres anys, en presentar les seves conclusions, no va satisfer les moltes expectatives que havia generat.

Un pla excessivament dirigit des de la mateixa Conselleria, que va anar deixant les propostes més innovadores i valentes arraconades, ha fet que els metges no el sentin com una veritable oportunitat de millora de l’AP. És possible que, finalment, quedi com un document sense pressupost i amb poc impacte en el camp de les millores i la innovació. Certament és una llàstima; no podem seguir deixant passar aquestes oportunitats.

Reptes de futur en l’AP

El COMB va organitzar una jornada amb el títol de Reptes de futur de l’AP en la qual més de 200 metges de primària i també molts dels responsables de la Conselleria i dels principals proveïdors varen poder discutir sobre el futur i els reptes que, des d’ara mateix, cal anar afrontant, des de l’accés a les places de Medicina Familiar i Comunitària a través del MIR a les dificultats que l’especialitat està tenint per ser atractiva als nous especialistes, però sobretot com millorar l’autonomia dels professionals en les organitzacions, com un dels valors amb més possibilitat de futur, o com pot ser el nou model retributiu de l’AP.

L’accés a les places de Medicina Familiar i Comunitària ha estat motiu de preocupació i debat els darrers anys. L’arribada massiva de metges formats a universitats de fora del país i amb poques perspectives de quedar-se, l’elevat índex d’abandonament un cop triada l’especialitat i el fet de ser de les últimes especialistes en ser triades són motiu de preocupació entre els metges de família, especialment entre els que són tutors de formació del programa de l’especialitat. La presentació de la doctora Verónica Casado, presidenta de la Comisión Nacional de la Especialidad, va ser un revulsiu per mantenir el compromís amb la qualitat de la formació.

L’autonomia als centres de primària

La jornada plantejava obertament com millorar l’autonomia als centres d’atenció primària. Des del COMB, un cop més, volem contribuir a ampliar l’autonomia dels metges, tant a les EBA, com a l’ICS i a la resta de proveïdors. L’ICS està fent esforços i prenent decisions valentes en aquesta línia i els professionals s’hi han apuntat de seguida. Els resultats preliminars són bons. Una vegada més, els metges han estat a l’alçada, han aprofitat les oportunitats i han demostrat el seu potencial. Tant de bo que l’Administració també estigui a l’alçada i acompanyi les seves intencions i declaracions amb fets.

Seguim tenint grups de professionals en disposició d’autogestionar-se, les propostes van augmentant, i això que aquesta porta continua tancada amb clau i forrellat, i van sis anys sense que a Catalunya cap nou equip pugui optar a autogestionar-se.

Assistim amb preocupació a un estancament en els pressupostos de l’Atenció Primària. Seguim marginats en les decisions que tenen a veure amb la dependència o bé amb les baixes laborals, per posar dos exemples concrets en relació amb la descapitalització de les nostres competències. Les gerències úniques i les integracions de l’Atenció Primària en grans organitzacions continuen avançant. El Consell de la Professió ha fet recomanacions sobre com millorar la relació entre nivells, però, a la fi, els sistemes de pagament als proveïdors no modifiquen cap de les actuals limitacions i les possibilitats reals de creixement de l’Atenció Primària són cada vegada més petites.

En canvi, les enquestes de satisfacció dels ciutadans ens continuen valorant molt i molt bé. Tant a la sanitat en general com a l’Atenció Primària en particular, som el servei públic i la professió més ben valorada. Els resultats en salut són molt bons i compleixen raonablement els objectius, tant del Pla de Salut com del Cat Salut, o de prescripció.

Ens hem de sentir orgullosos de la nostra feina, del treball en equip, hem avançat molt en la informatització i a l’hora de compartir informació clínica. La recepta electrònica i la història clínica compartida ens ajuden a desburocratitzar la nostra activitat i fer més suportable la pressió assistencial.

Tenim, doncs, motius per a l’optimisme; aprofitem-ho, que la crisi encara seguirà.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

15

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

YAMILE CASTIBLANCO, membre de l’Assemblea de Compromissaris

El Col·legi de Metges de Barcelona, conscient de la importància del nostre col·lectiu, ha sabut escoltar les nostres inquietuds i demandes i ens ha ofert el seu suport i, al llarg d’aquests darrers anys, s’han celebrat reunions periòdiques per definir estratègies i aportar solucions per a la integració professional, social, cultural i laboral d’aquests professionals a Catalunya

Els metges estrangers: una realitat canviant a situació dels metges estrangers afecLconjunt ta de manera important aquest col·lectiu i el del sistema sanitari. La normativa actual d’homologació de títols d’especialista és molt complicada per a tots els que s’endinsen en aquest llarg procediment, si bé, afortunadament, ara s’està gestant una nova normativa per al reconeixement professional d’aquests metges. Tot i així, la situació dels metges estrangers també té a veure amb aspectes de caire laboral, familiar i social, en els quals l’actuació del Col·legi pot ser molt important.

Els metges extracomunitaris i el sistema sanitari

El sistema és conscient que, en un context de més demanda de metges, els metges estrangers som una alternativa per pal·liar el dèficit creixent de professionals. Segons les dades del COMB, el percentatge de metges estrangers en les noves col·legiacions ha passat de representar el 9% el 1999 al 57,8% deu anys després. Això vol dir que, avui, un 15,6% del conjunt de col·legiats som d’origen estranger.

Habitualment, la nostra preparació acadèmica mitjana supera els onze anys d’estudis universitaris, distribuïts en vuit de pregrau i de tres a cinc anys de postgrau, i any rere any hem demostrat que no sols ens caracteritzem per fer bé la nostra feina, sinó que a més ho fem amb carisma i dedicació. Es tracta d’una situació de simbiosi, atès que el metge que ve de fora fa una tasca necessària per a la societat que l’acull i, per la seva banda, intenta assolir les expectatives que es va fixar en el plànol personal i familiar quan va deixar enrere la seva terra.

Integració laboral

Diario Médico, 23 de novembre de 2009.

La integració del metge estranger no comporta únicament un procés d’adaptació de coneixements acadèmics i de maneres de fer. Es tracta de tot un

Conjunt de col·legiats estrangers distribuïts per origen. Any 2009

Orient Mitjà (4,7%) Europa de l’Est (5,3%)

Àfrica (2,6%) Altres (1,8%) Amèrica Llatina i el Carib (75,9%)

UE15+EEE (9,7%)

Font: Gabinet d’Estudis Col·legials. COMB.

16

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

període d’aclimatació a un entorn laboral i social diferent que no és gens fàcil i que pot ser complicat i difícil si el metge no compta amb un equip o un sistema decidit a donar-li suport i integrarlo en el seu nou entorn. De manera general, es pot dir que les relacions interpersonals del metge estranger es caracteritzen per ser cordials, aspecte que pot semblar secundari, però que té una gran importància en l’atenció integral al pacient.

Migració i família

La “cultura migratòria” es caracteritza per un important desig de treball i progrés professional, fet que converteix l’immigrant en un treballador motivat. La dura experiència que suposa la migració va intrínsecament acompanyada d’un desig de superació professional. El fet d’arribar a un nou país, sovint amb certes dificultats econòmiques, i de no tenir familiars en els quals trobar suport, ens obliga a treballar amb esforç per complir les nostres expectatives i les de la nostra família. Els primers anys són els més difícils, perquè és quan hem de consolidar les nostres condicions de vida i això s’aconsegueix treballant. La major part de nosaltres hem deixat enrere països amb certs problemes socials, i venim buscant un millor futur laboral per a nosaltres i per als nostres fills. No obstant això, l’intens ritme de treball fa que tinguem dificultats per conciliar la nostra vida familiar i professional.

Tot sovint treballem moltes hores i ens trobem en situació de sobreocupació.

L’homologació del títol

Un dels principals problemes que tenim actualment és l’homologació del títol d’especialista. El sistema sanitari n’és conscient i treballa per donar una solució definitiva. Desitgem que la nova normativa canviï la situació actual, tot valorant adequadament les nostres competències i reconeixent els nostres títols acadèmics de postgrau obtinguts en universitats reconegudes oficialment als nostres països d’origen, i que això ens permeti integrarnos plenament.

El Col·legi i els metges estrangers

El Col·legi de Metges de Barcelona, conscient de la importància del nostre col·lectiu, ha sabut escoltar les nostres inquietuds i demandes i ens ha ofert el seu suport. Al llarg d’aquests darrers anys, s’han celebrat reunions periòdiques al COMB per definir estratègies i aportar solucions per a la integració professional, social, cultural i laboral d’aquests professionals a Catalunya. Van en aquest sentit iniciatives en l’àmbit de la formació, en àrees com l’accés a la professió o el millor coneixement de la llengua catalana, o en l’àmbit de l’orientació professional i social. Actualment s’està definint també la constitució d’una secció col·legial que ha de permetre que el conjunt de companys que estem en situacions semblants puguem treballar per trobar camins que donin resposta a les nostres inquietuds. Així doncs, s’ha de prendre consciència de la importància del col·lectiu de metges estrangers dins del món col·legial i sanitari.

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

El debat sobre l’autorització de medicaments per part d’altres professionals sanitaris MIQUEL VILARDELL, president del Col·legi de Metges de Barcelona

El sentit comú dels professionals haurà de ser, una vegada més, l’element clau per fer avançar el sistema sanitari i les relacions entre metges i infermeres, que es fonamenten en l’expertesa, el coneixement mutu, la professionalitat, l’experiència i la voluntat de servei

l treball en equip és un dels fonaments E del nostre sistema sanitari. Treball entre companys i treball entre diferents professionals sanitaris. L’articulació del treball en equip es basa en la formació, els coneixements i l’expertesa de cadascun dels components de l’equip.

Amb aquest criteri, el Col·legi de Metges de Barcelona ha fet conèixer la seva opinió davant diferents estaments que han participat en l’elaboració de la Llei 28/2009, publicada el 31 de desembre, que regula “la indicació, ús i autorització de medicaments no subjectes a prescripció mèdica i els productes sanitaris i anuncia que regularà la indicació, ús i autorització de determinats medicaments subjectes a prescripció mèdica mitjançant l’aplicació de protocols acordats pels col·legis de metges i d’infermeria i la supervisió de l’administració”.

La modificació de la Llei ordena tres aspectes: 1. La prescripció de medicaments no subjectes a prescripció mèdica per part d’infermeria. Creiem que és necessari, prèviament, incorporar en l’organització sanitària els mecanismes correctors que evitin més burocràcia i més despesa, i s’habilitin els mecanismes necessaris per prevenir possibles parers contradictoris entre professionals no obligats a un sol col·legi i les responsabilitats socials i professionals de tots els prescriptors.

2. Pel que fa al material de cures creiem que la Llei és oportuna. Les infermeres han de poder indicar productes relacionats amb la cura del pacient. És necessari elaborar un catàleg de productes sanitaris per tal que puguin ser indicats, usats i autoritzats per infermeria.

3. En relació amb la “indicació” de medicaments subjectes a prescripció mèdica resta pendent l’elaboració d’un catàleg que preveu la Llei. Quan s’elabori el catàleg, el Col·legi de Metges de Barcelona vol ser-hi present i aportar el seu parer.

En el context de recursos limitats, un dels problemes fonamentals de l’organització del sistema sanitari és la manca de temps que tenen metges i infermeres per dedicar-lo als seus pacients, a causa de la burocratització del sistema sanitari.

Un dels aspectes més importants del futur immediat de les organitzacions sanitàries està relacionat amb el treball en equip i com cadascun dels diferents professionals, metges, infermeres, auxiliars i resta de professionals assumeixen les seves responsabilitats sobre la base dels seus coneixements i formació per prestar el millor servei possible al ciutadà. En la pràctica clínica no existeixen compartiments estancs, però és molt important que els professionals assumeixin el seu paper en el procés assistencial. Introduir factors de confusió per llei i al marge dels professionals sanitaris no és convenient i només pot portar incertesa i manca de coordinació entre professionals.

En qualsevol cas, la Llei 44/2003, d’Ordenació de les Professions Sanitàries, fa menció, als articles 9.3 i 9.4, de com han de ser les relacions dels diferents professionals que treballen en equip i les delegacions d’actuacions quan es donen les condicions necessàries. Aquest marc legal hauria de ser un bon instrument per avançar en la recerca de solucions en la prescripció mèdica i la col·laboració d’infermeria.

En definitiva, el sentit comú dels professionals haurà de ser, una vegada més, l’element clau per fer avançar el sistema sanitari i les relacions entre metges i infermeres, que es fonamenten en l’expertesa, el coneixement mutu, la professionalitat, l’experiència i la voluntat de servei.

Seu del Col·legi de Metges de Barcelona.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

17

Activitat col·legial. Demografia mèdica

Informe sobre demografia col·legial 2009 BERENGUER CAMPS, cap del Gabinet d’Estudis Col·legials

És molt destacable l’augment del nombre de metges estrangers entre els nous col·legiats MIR. Així, i per primera vegada a la història del COMB, el 44,9% dels nous col·legiats MIR del 2009 són d’origen estranger.

Cal recordar que, només quatre anys abans, la proporció de nous metges MIR estrangers era del 23%

dades del cens col·legial de l’any 2009 Lde esaporten novetats interessants respecte a la situació la professió. Hi ha, però, uns moviments de fons que no canvien: l’envelliment continua, i ho farà de manera sostinguda, atès que les cohort gegantines prèvies a la introducció del numerus clausus a les facultats s’acosten a la jubilació, sense que la saba nova aturi l’envelliment conjunt. La feminització continua, ja que, igual que els darrers anys, de cada 100 nous col·legiats, més de 60 són metgesses. Probablement no queda lluny el moment en què el nombre de dones col·legiades superi el d’homes. En ambdós casos (envelliment i feminització) estem parlant, a més, de fenòmens que previsiblement experimentaran poca variació en un futur pròxim.

Si analitzem ara el tercer gran fenomen que afecta la demografia col·legial, l’arribada de metges estrangers, el 2009 cal remarcar dos aspectes principals.

En primer lloc, es referma el que ja va passar l’any 2008: els estrangers són el grup més nombrós entre les noves col·legiacions del 2009. Tot i batre un nou rècord històric –el 57,8% dels nous col·legiats el 2009 són d’origen estranger–, cal destacar que el creixement s’ha atenuat respecte a anys anteriors.

Caldrà observar en el futur si aquest fenomen ha tocat sostre, si es consolida en les proporcions actuals o si baixa.

En segon lloc, és molt destacable el creixement de metges estrangers entre els nous col·legiats MIR. Així, i per primera vegada a la història del COMB, el 44,9% dels nous col·legiats MIR del 2009 són d’origen estranger. Cal recordar que, només quatre anys abans, la proporció de nous metges MIR estrangers era del 23%. Aquest és, doncs, sense cap mena de dubte, un salt qualitatiu de gran importància, que planteja nous reptes a l’actual sistema formatiu en conjunt.

Piràmide d’edat del total de col·legiats Homes (15.641 metges. 53%) Mitjana d’edat: 52,8 anys

Dones (13.898 metgesses. 47%) Mitjana d’edat: 43,5 anys

85 anys i més

405

25

80 a 84 anys

410

21

75 a 79 anys

523

70 a 74 anys

607

65 a 69 anys

53

233 591

1.566

55 a 59 anys 50 a 54 anys

2.372

2.981

45 a 49 anys

1.555

1.502

40 a 44 anys

1.792

1.345

35 a 39 anys

1.237

30 a 34 anys

1.254

Menys de 30 anys

2.019 2.305 620

3.000

2.000

1.000

1.474

0

1.000

2.000

Total col·legiats: 29.539. Mitjana d’edat: 48,4 anys

18

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

L’estructura d’edat dels metges de Barcelona és un fidel reflex de com els canvis en la regulació de l’accés a la universitat poden afectar la demografia mèdica: l’envelliment natural de les enormes cohorts que es van incorporar al Col·legi entre mitjan anys setanta i principis dels vuitanta del segle passat (els professionals que avui tenen entre 50 i 60 anys) fan envellir el conjunt de la col·legiació, ja que les cohorts subsegüents, a partir de la introducció i el manteniment del numerus clausus, són molt més reduïdes. Això fa que l’edat mitjana del total de col·legiats augmenti inexorablement: ha passat de 47,9 anys el 2007 a 48,4 anys el 2009.

Quant al gènere, s’aprecia que el col·lectiu continua feminitzant-se: les metgesses ja constitueixen el 47% del conjunt de col·legiats i, durant el 2009, de cada 100 nous col·legiats, 61 han estat metgesses.

El fet que entre les noves col·legiacions les metgesses siguin majoria s’aprecia en la diferència en l’edat mitjana de col·legiats (52,8 anys) i col·legiades (43,5 anys).

Cal remarcar la relació entre gènere i origen: la feminització de la professió és més acusada entre els Distribució per gènere i origen (%)

Total de col·legiats Nascuts a Catalunya Nascuts a la resta d’Espanya Nascuts a l’estranger Amèrica Llatina i Carib UE15+EEE1 Orient Mitjà Àfrica Europa de l’Est Altres

Homes 53,0 51,9 53,4 56,6 56,5 50,8 92,7 62,0 36,5 51,3

Dones Total 47,0 100 48,1 100 46,6 100 43,4 100 43,5 100 49,2 100 7,3 100 38,0 100 63,5 100 48,8 100

Distribució per origen. 2009

1.387

2.256

Edat i gènere

1UE15+EEE: membres de la Unió Europea abans de l’ampliació a 25 membres el 2004; més els membres de l’Espai Econòmic Europeu (Noruega, Islàndia, Liechtenstein); més Suïssa i Andorra.

71

935

60 a 64 anys

El COMB continua atent a aquestes circumstàncies canviants en el nombre, la composició i les circumstàncies dels seus membres. En definitiva, es tracta, en clau interna, de dades necessàries per millorar els programes i serveis d’atenció als col·legiats i les seves famílies. En clau externa, és una nova mostra de transparència en aquest àmbit i una prova que el futur del sistema de salut no es pot entendre sense tenir en compte les característiques dels professionals mèdics.

Les dades d’aquest informe es refereixen a les característiques i l’evolució recent del conjunt de collegiats, a 31 de desembre de 2009.

3.000

Zona naixement Catalunya Resta d’Espanya Conjunt d’estrangers Amèrica Llatina i Carib UE15+EEE Orient Mitjà Àfrica Europa de l’Est Altres Total

Absoluts 19.356 5.567 4.616 3.502 449 219 123 242 81 29.539

% 65,5 18,8 15,6 11,9 1,5 0,7 0,4 0,8 0,3 100,0

% sobre estrangers 2009 75,9 9,7 4,7 2,6 5,2 1,7 100,0

Activitat col·legial. Demografia mèdica

Evolució de les noves col·legiacions (2000 - 2009)

Variació de la col·legiació per lloc de naixement (2000-2009)

Total de col·legiats Catalunya Resta d’Espanya Conjunt d’estrangers Amèrica Llatina i Carib UE15+EEE Orient Mitjà Àfrica Europa de l’Est Altres

2000 21.868 16.051 4.312 1.505 945 196 194 86 42 42

2009 29.539 19.356 5.567 4.616 3.502 449 219 123 242 81

Variació % 35,1 20,6 29,1 206,7 270,6 129,1 12,9 43,0 476,2 92,9

Rànquing dels 10 primers països d’origen dels nous col·legiats estrangers 2009 País de naixement Colòmbia Argentina Perú Veneçuela Mèxic Cuba Bolívia Rep. Dominicana Itàlia Paraguai

Absoluts % sobre estrangers 121 15,5 103 13,2 93 11,9 82 10,5 50 6,4 41 5,2 38 4,9 33 4,2 32 4,1 27 3,5

nascuts a Catalunya (48,1%) que entre els nascuts a l’estranger (43,4%).

Origen

Del total de 29.539 col·legiats, 19.356 (el 65,5%) són nascuts a Catalunya i un 18,8% (5.567 metges) són nascuts a la resta d’Espanya.

El pes dels metges estrangers continua creixent i el seu nombre supera ja els 4.500. Això suposa que el 15,6% del total de col·legiats sigui d’origen estranger. Entre aquests col·legiats cal destacar els nascuts a l’Amèrica Llatina (75,9% dels estrangers), tot i que també cal destacar els nascuts a la UE15 (9,7%) i l’Europa de l’Est (5,2%).

Catalans

Resta d’Espanya

Conjunt d’estrangers

70% 60%

67,7%

61,5%

57,8% 51,8%

59,1% 50%

43,6%

47,1% 40% 30% 19,7%

22,6%

24,6%

22,4%

20% 10%

32,5%

29,1%

23,5% 15,9%

46,6%

46,9%

56,9%

34,1% 38,7%

29,7%

28%

23,9% 19%

23,8%

18,5%

13,4%

14,2%

2008

2009

14,6%

12,6%

0% 2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

estrangers cal destacar el creixement dels nascuts a l’Amèrica Llatina (270,6%) i el ràpid creixement dels nascuts a l’Europa de l’Est (476%), tot i que es tracta d’un col·lectiu encara petit en termes absoluts (242 metges).

El 2009 s’ha tornat a assolir un nou rècord històric, atès que els metges nascuts a l’estranger van ser el col·lectiu més nombrós de nous col·legiats, concretament, el 57,8%. Els col·legiats nascuts a Catalunya varen representar el 28% dels nous col·legiats, i els nascuts a la resta d’Espanya, el 14,2%. Durant el 2009, doncs, s’aprecia un creixement més atenuat de les col·legiacions de metges estrangers, sobretot respecte als anys 2007 i 2008. En el futur, la qüestió principal serà observar si aquest creixement ha tocat sostre o bé continua.

En tot cas val la pena destacar també que quatre països d’origen (Colòmbia, Argentina, Perú i Veneçuela) concentren més de la meitat de les noves incorporacions de professionals estrangers el 2009.

Cal remarcar que, per primera vegada a la història del COMB, el grup més nombrós de residents de primer any (R1) –el 44,9%– ha nascut a l’estranger.

El creixement en la col·legiació de MIR estrangers ha estat notable els darrers anys, com ho demostra que la seva presència entre els R4 sigui del 23%.

2007

Les metgesses ja constitueixen el 47% del conjunt de col·legiats, i durant el 2009, de cada 100 nous col·legiats, 61 han estat metgesses.

El fet que entre les noves col·legiacions les metgesses siguin majoria s’aprecia en la diferència en l’edat mitjana de col·legiats (52,8 anys) i col·legiades (43,5 anys)

Dades a 31 de desembre de 2009.

Font: Gabinet d’Estudis Col·legials. COMB.

Col·legiacions de MIR i altres

Val la pena distingir les diferències i les característiques dels nous col·legiats que s’incorporen al COMB per complir el seu període com a metges interns residents en una unitat docent de la demarcació de Barcelona d’aquells que es col·legien sense aquest propòsit (i que anomenarem col·legiats “No MIR”).

Així, cal destacar que, entre els nous col·legiats del 2009, és més nombrós el grup de No MIR (717 metges) que el de MIR (637 metges). Si fem l’anàlisi per origen, el grup més nombrós en ambdós casos és el dels que han nascut a l’estranger: 44,9% en el cas dels MIR i 69,2% en el cas dels No MIR. Evolució

Els darrers deu anys, la col·legiació ha crescut de manera molt important: un 35,1% entre el 2000 i el 2009. És molt significatiu, però, observar les diferències en aquest creixement depenent de l’origen dels col·legiats. Així, si considerem el creixement dels nascuts a Catalunya, aquest es limita al 20,6%, i al 29,1% entre els nascuts a la resta d’Espanya. Entre els estrangers, en canvi, la variació percentual a l’alça en aquest període és de 206,7%. Entre els metges

Distribució dels nous col·legiats 2009 per MIR (sí/no) i origen MIR Absoluts 241 110 286 637

Catalunya Resta d’Espanya Estranger Total general

% 37,8 17,3 44,9 100,0

No MIR Absoluts % 139 19,4 82 11,4 496 69,2 717 100,0

Total Absoluts 380 192 782 1.354

% 28,1 14,2 57,8 100,0

Distribució de metges residents per any de residència i origen MIR - R5 (inici el 2005) MIR - R4 (inici el 2006) MIR - R3 (inici el 2007) MIR - R2 (inici el 2008) MIR - R1 (inici el 2009)

63,8% 29,1% 7,1% 59,5%

17,5% 23,0%

Catalans 54,9%

16,1%

Resta d’Espanya

29,0% 49,7%

Estrangers

15,9% 34,4% 37,8% 17,3% 44,9%

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

19

Activitat col·legial. Demografia mèdica

Les implicacions de la salut reproductiva de les metgesses, parlem-ne

PILAR ARRIZABALAGA, secretària de la Junta de Govern

na de les fites més rellevants de les U societats del benestar democràtiques ha estat la incorporació de les dones als estudis superiors,

L’informe Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya confirma que el risc obstètric és superior en l’àmbit hospitalari, en particular als serveis quirúrgics, on altres autors també han informat de més prevalença de nadons amb malformacions congènites i metgesses amb esterilitat

1

en particular a la llicenciatura de medicina. Tot i que la incorporació de metges d’origen estranger –la majoria dels quals són homes– hagi superat el 50% dels nous col·legiats durant els dos últims anys, les dones es mantenen en el 47% dels 29.539 col·legiats i són més del 70% dels professionals per sota dels 30 anys al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Les metgesses treballen fonamentalment dins de l’àmbit de l’assistència clínica, menys en l’àmbit investigador, i no arriben al 20% del personal docent en l’àmbit acadèmic.

Les exigències per mantenir la competència, les diferències en el si de les organitzacions, la competitivitat característica del sistema i altres pressions afavoreixen que les metgesses es plantegin el dilema d’haver d’escollir entre la legítima aspiració de creixement professional i la voluntat de la reproducció biològica. Les metgesses, però, a diferència d’altres dones de col·lectius professionals notòriament públics, exerceixen el rol biològic de la maternitat, segons es desprèn de l’informe Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya fet entre 800 professionals de 30 a 45 anys amb un índex de resposta > 80%.

El 70% de les 402 metgesses enquestades (52,9%) havien estat embarassades almenys en una ocasió, i més del 60% amb embarassos a terme van tenir dos o més fills. Davant l’equilibri imperfecte i dinàmic entre la maternitat i les aspiracions professionals no hi ha mai un temps ideal per tenir fills, però sí que hi ha un temps idoni, perquè la gran majoria de les metgesses en tenen.

L’índex de fertilitat d’1,2 fills/metgessa s’acosta a l’índex de fertilitat de la població catalana autòcto-

Salut reproductiva de les metgesses Prevalença de complicacions obstètriques en dones que han estat embarassades segons centre de treball 60

40

54,2 41,7

38,1

35

% 17,5

20

0 Centre Atenció Primària

Servei quirúrgic hospital

Servei mèdic hospital

Clínica / consulta privada

Altres

Font: Estudi Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya.

Fundació Galatea, novembre de 2007.

20

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

na (1,5, Idescat 2005). Per contra, el col·lectiu de metgesses pateix estrès i presenta riscos més elevats d’avortament i prematuritat que la població en general. El 10% i escaig de les metgesses embarassades ha tingut una criatura prematura, mentre que l’índex de prematuritat recomanat pel Pla de Salut de Catalunya 2002-05 és < 7%. El 24% de les metgesses ha tingut un avortament i fins i tot més del 9% n’ha tingut més d’un, mentre que l’índex d’avortaments recomanat pel Ministeri de Sanitat i Consum és < 20%. El risc relatiu (RR) de complicacions obstètriques per a les metgesses és gairebé el doble que per a la població femenina general: RR de 4,0 (1,58-10,1) per a contraccions prematures i RR 2,33 (0,93-5,8) per al part d’un nadó prematur (Miller NH 1989) i sembla diferent segons l’àmbit de treball. L’informe esmentat confirma el risc obstètric superior en l’àmbit hospitalari, en particular als serveis quirúrgics (vegeu gràfic), on altres autors també han informat de més prevalença de nadons amb malformacions congènites i metgesses amb esterilitat (Ortayli N 1996, Pinhas-Hamiel O 1999). Així doncs, el període maternal és un temps vulnerable per a la salut de les metgesses i cal pensar que l’entorn laboral i professional exerceix una influència significativa en la seva vida.

La feminització de la medicina no respon tan sols a la relació històrica d’empatia de les dones amb el sector dels serveis, sinó també a l’assalariament de la professió mèdica. L’assalariament permet uns horaris fixos i limitats compatibles amb les responsabilitats familiars, que encara a dia d’avui recauen més, i de forma desigual, en les dones que en els homes. L’impacte i les conseqüències de la feminització mèdica no han estat prou avaluats en el nostre entorn, però implicaran una reordenació contínua del sistema sanitari i polítiques de recursos humans amb mesures dirigides a la conciliació de la vida laboral i familiar. La complexitat de l’atenció sanitària suposa la implicació dels professionals en la gestió i l’organització de l’oferta, i que, a més a més, se sentin compromesos amb la detecció de problemes i amb les solucions. Des de l’entorn professional poden aplicar-se mesures d’avaluació curricular perquè homes i dones tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupament personal i social sense haver de 2 renunciar a la maternitat i empobrir el món de nens/nenes i de futur. La riquesa que representa la procreació concerneix tothom, però la implicació biològica i social és més gran per a les dones que per als homes.

1. El Periódico, 14 de juliol de 2009.

2. Coberta de l’estudi Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya.

Activitat col·legial. Observatori de la Professió

L’Observatori elabora informes sobre l’estat d’opinió de la professió en temes d’actualitat sanitària MERCÈ BOTINAS, exvocal de la Junta de Govern del COMB

JOAQUIM CAMPS, vocal

El 80% dels professionals opinen que la informació que va rebre la ciutadania per part de les autoritats sanitàries sobre la grip A fou regular o dolenta. El COMB va merèixer la confiança dels col·legiats per informarse: un 70% va rebre la informació referent a la grip A a través de la pàgina web del COMB i la majoria la consideren correcta, mesurada, real i amb sentit comú

’Observatori de la Professió ha elaboLd’informes rat, des de la seva creació l’any 2003, una sèrie que han servit a la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona per conèixer l’opinió dels metges sobre temes d’actualitat i per valorar, així mateix, l’estat d’opinió dels professionals en el seu dia a dia. Aquests temes han estat tan diversos com la relació atenció primària-hospital, la feminització de la professió, la formació continuada o el model retributiu.

Durant l’any 2009, des de l’Observatori de la Professió s’han abordat els següents temes d’actualitat: discriminació femenina en medicina, lliure dispensació de la píndola de l’endemà i la vacunació de la grip A.

Aquesta mesura es correspondria més amb una mesura política basada en arguments ideològics mal entesos, passant per damunt de criteris científics i socials. A més, desincentiva l’ús del preservatiu, amb el conseqüent risc d’augment de malalties de transmissió sexual, i significa la pèrdua d’una excel·lent oportunitat de contacte de la població amb el sistema sanitari i, per tant, de fer difusió d’una adequada educació sexual que, de ben segur, no es desenvolupa al taulell de la farmàcia. Per tot això, creuen que els metges en general, i el Collegi com a representant seu, haurien de ser més bel·ligerants quan es prenen decisions d’aquesta índole, sense cap diàleg ni consens amb els professionals mèdics.

Discriminació femenina en medicina

Vacunació de la grip A

Malgrat la progressiva feminització de la professió, la dona no està accedint als càrrecs de comandament en la mateixa proporció, tal i com es va donar a conèixer al J. Med. Ethics 2009; 35; 104-106, on es va publicar un article que destacava que, en dos dels hospitals més grans de Barcelona, més del 85% dels càrrecs són ocupats per homes. Preguntats per l’Observatori, va sorprendre la diferència de percepció de discriminació entre homes i dones metges, especialment en l’àmbit hospitalari, on el 30% de metges admeten l’existència de discriminació versus el 65% de metgesses. Diferències similars a les observades quan es preguntava si l’evolució demogràfica de la professió solucionaria naturalment aquesta discriminació o bé caldria actuar-hi. Tot i no estar a favor de la discriminació positiva, els col·legiats suggereixen que el COMB hauria de fer públics estudis per conèixer les raons reals per les quals poques dones accedeixen a càrrecs directius i clínics i publicar, periòdicament, quina és la presència en aquests càrrecs en les diferents entitats sanitàries del país.

Durant l’any 2009 la grip A ha ocupat gran part de l’atenció dels professionals sanitaris. El mes d’octubre es va fer un sondeig sobre la informació rebuda de la malaltia i la seva vacunació.

La informació que van rebre els metges per part de la institució on treballen es va considerar suficient o bona per la majoria. Per contra, el 80% dels professionals opinen que la informació que va rebre la ciutadania per part de les autoritats sanitàries fou regular o dolenta. El COMB va merèixer la confiança dels col·legiats per informar-se: un 70% va rebre la informació referent a la grip A a través de la pàgina web del COMB i la majoria la consideren correcta, mesurada, real i amb sentit comú.

El 65% dels professionals van avançar-nos que no tenien intenció de vacunar-se i la meitat que no tenien prou arguments per recomanar la vacuna. Les raons: insuficient evidència de la seva efectivitat, insuficients dades de seguretat, innecessària per tal com es tracta d’una malaltia lleu i desconeixement de l’evolució de la malaltia o dels efectes de la vacunació. Respecte a les declaracions contràries a la vacunació de la doctora Teresa Forcades, metgessa en Salut Pública, un 70% dels metges es mostraven d’acord amb el seu punt de vista.

Tots els consultats van coincidir en l’encert del COMB en el seu posicionament públic apel·lant a la prudència i proposaven que hauria d’endegar altres accions com ara: actes divulgatius, més presència als mitjans de comunicació fent recomanacions i demanant un bon ús dels recursos per part de la població i de les autoritats sanitàries.

Com sempre, la Junta de Govern vol agrair a tots els membres de l’Observatori la seva participació i els seus suggeriments, que fan possible aquesta eina tan útil i enriquidora per conèixer l’estat d’opinió dels professionals en el seu dia a dia.

Lliure dispensació de la píndola de l’endemà a les farmàcies

1

2 1 i 2 Imatges del web de l’Observatori de la Professió.

Any 2009.

En un article del doctor Jaume Padrós, publicat a La Vanguardia del 18 de maig del 2009, l’autor manifestava el seu desacord amb la mesura de la lliure dispensació de la píndola de l’endemà a les farmàcies sense recepta mèdica. La totalitat dels metges enquestats es mostra en consonància amb la notícia esmentada.

Tot i que els metges es mostren favorables a la lliure dispensació de la píndola de l’endemà, no estan d’acord que es pugui obtenir sense recepta ni visita mèdica a la farmàcia i creuen que aquest fet pot suposar una desinformació al ciutadà respecte al que és realment prioritari: l’educació sexual i la prevenció de riscos. Els membres de l’Observatori assenyalen que aquest fet pot implicar una banalització del seu ús.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

21

Activitat col·legial. Normativa

El COMB impulsa la regulació del tractament ambulatori involuntari IGNASI PIDEVALL, director adjunt jurídic del COMB. Cap de l’Assessoria Jurídica

El model de tractament ambulatori involuntari defensat té com a objectiu, precisament, evitar la restricció de llibertat que implica l’internament i, malgrat que el TAI suposa una limitació de la llibertat de decidir el tractament, s’ha d’entendre com una mesura favorable al pacient, atès que la intervenció només es podrà efectuar quan aquest no tingui capacitat per comprendre i consentir en els supòsits indicats i exclusivament en el seu benefici

l COMB va promoure la iniciativa legislaE tiva per introduir la figura específica del tractament ambulatori involuntari (TAI) al Projecte de Llei del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, una regulació que considera necessària.

No desconeixem que determinats sectors socials i fins i tot professionals són contraris a l’aplicació del tractament ambulatori involuntari però, malgrat això i valorades les seves bondats, es va considerar oportú i necessari impulsar-ne la regulació, que a més va comptar amb el suport del Consell de Collegis de Metges de Catalunya, de les societats científiques i dels serveis de psiquiatria dels principals hospitals de la província de Barcelona.

L’autonomia del pacient i el necessari consentiment informat que aquest ha de donar a les intervencions relatives a la seva salut constitueixen el fonament de la relació metge-pacient i, en aquest àmbit, per la seva configuració, el TAI es converteix en una excepció al consentiment informat. Tanmateix, com ara exposarem, els seus avantatges en justifiquen l’aplicació.

El tractament ambulatori involuntari només seria aplicable a pacients afectats d’un trastorn mental greu i concret que pogués comportar un greu risc per a ells mateixos o per a terceres persones, que presentin una evolució desfavorable –per manca de tractament o de consciència de la malaltia–, i que siguin clarament incompetents per prendre decisions en temes de salut mental. Caldrà valorar la limitació del pacient per entendre la seva malaltia i les conseqüències d’aquesta.

Amb el tractament ambulatori involuntari, lluny d’intentar ignorar o vulnerar el dret del pacient a consentir el tractament mèdic, es pretén donar una solució preventiva i previsora, basada en l’experiència en el tractament d’aquestes patologies.

El marc legal vigent no permet l’aplicació de tractaments mèdics sense obtenir el consentiment del pacient i, en supòsits com els exposats, l’única solució que ens dóna l’ordenament jurídic és la de l’internament involuntari, que implica la privació de llibertat del pacient durant el temps d’aplicació del tractament, en el qual òbviament no caldrà el seu consentiment, o bé la incapacitació legal del pacient, que comportaria l’atorgament del consentiment per substitució, amb la corresponent pèrdua de drets.

El model de tractament ambulatori involuntari defensat té com a objectiu, precisament, evitar la

restricció de llibertat que implica l’internament i, malgrat que el TAI suposa una limitació de la llibertat de decidir el tractament, s’ha d’entendre com una mesura favorable al pacient, atès que la intervenció només es podrà efectuar quan aquest no tingui capacitat per comprendre i consentir en els supòsits indicats i exclusivament en el seu benefici.

Per tant, el TAI, malgrat constituir una mesura limitadora de la llibertat del pacient, ho és menys del que implica l’internament involuntari o la incapacitació de la persona, que comporten una limitació molt més important dels seus drets.

La voluntat del pacient sempre ha de ser respectada, i aquest és un principi indiscutible, però en situacions en què per raó d’un greu trastorn mental que li suposi un risc –per a ell o per a tercers–, estigui impossibilitat per prendre decisions relatives a la seva salut mental, seria molt més desitjable tractar involuntàriament el pacient en el seu propi benefici que esperar que hagi de ser ingressat i privat no sols de la seva capacitat per decidir, sinó també de la seva llibertat per deambular.

El procediment d’aplicació del TAI proposat implicaria que el tribunal hauria d’escoltar la persona afectada i caldria l’emissió d’un informe mèdic del qual es derivi la necessitat de la mesura, que s’hauria d’ajustar als requisits o requeriments bàsics que a aquest efecte aprovi conjuntament l’autoritat sanitària amb la comunitat científica. En tot cas, l’autorització judicial hauria de contenir un termini que no pot excedir de dos mesos, dins del qual el facultatiu ha d’informar de la situació de la persona afectada a fi de revisar la necessitat de la mesura.

Al mes de setembre de 2009, els doctors Jaume Padrós Selma (Consell de Col·legis de Metges de Catalunya), Josep Ramos Montes (Parc Sanitari de Sant Joan de Déu) i Diego J. Palao Vidal (Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental) van defensar aquesta proposta davant de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya, si bé, en tant que es troba en tràmit parlamentari d’aprovació, encara no sabem si la seva incorporació serà definitiva.

Jaume Padrós, Consell de Col·legis de Metges de Catalunya; Josep Ramos, Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, i Diego J. Palao, Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, a la seva intervenció davant de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana.

Parlament de Catalunya, setembre de 2009.

22

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Institucions mèdiques

RICARD GUTIÉRREZ, vicepresident.

Vicepresident de l’OMC

La seva finalitat és reconèixer l’esforç que fan els metges al llarg de la seva vida, millorar l’accessibilitat a la Formació Mèdica Continuada (FMC), promocionar-ne el finançament a través de les aliances necessàries i assumir la regulació professional des de la mateixa professió establint els circuits pertinents per mantenir o reincorporar a tots els professionals al nivell d’excel·lència

José María Rodríguez Vicente, tresorer; Jerónimo A. Fernández Torrente, vicesecretari; Ricard Gutiérrez Martí, vicepresident, i Juan José Rodríguez Sendín, president, a l’Assemblea General de l’OMC, que va tenir lloc al desembre de 2009.

Validació periòdica de la col·legiació.

Qualitat de l’acte mèdic Mèdica Col·legial (OMC) Lun ’Organització va aprovar a l’assemblea de desembre de 2009 programa de Validació Periòdica de la Collegiació amb una doble finalitat: per una part, garantir als pacients i a la societat la qualitat de l’acte mèdic i, per l’altra, establir des de les estructures professionals un sistema de garanties per al metge.

En cap cas es va pensar a examinar els professionals ni qüestionar-ne la titulació. La seva finalitat és reconèixer l’esforç que fan els metges al llarg de la seva vida, millorar l’accessibilitat a la Formació Mèdica Continuada (FMC), promocionar-ne el finançament a través de les aliances necessàries i assumir la regulació professional des de la mateixa professió establint els circuits pertinents per mantenir o reincorporar a tots els professionals al nivell d’excel·lència. Es tracta, en suma, de facilitar i ajudar el col·legiat, al mateix temps que es garanteix a la societat la millor atenció mèdica possible.

El jurament hipocràtic, paradigma del contracte tàcit entre la professió de metge i la societat, s’ha anat transformant segons els canvis dels valors socials. La cultura anglosaxona ha escenificat amb més agilitat que la nostra el nou contracte social en el The Physicians’ Charter, 20021 de lectura obligada (versió castellana a Medicina Clínica, 20022). L’esmentat estatut es basa en tres principis fonamentals, la Primacia del Benestar del Pacient, l’Autonomia del Pacient i la Justícia Social, i es concreta en deu responsabilitats professionals que han esdevingut la base de la regulació professional al segle xxi.

Si el principi de l’Autonomia del Pacient és, juntament amb el de Beneficència i Justícia, un dels pilars de la Bioètica, l’empowerment o apoderament

del ciutadà hauria de ser-ho igualment per a l’ètica social en les democràcies avançades. El ciutadà responsable de les seves actuacions (“apoderat”) té el dret a exigir de l’Estat i dels agents socials, com els col·legis professionals, la màxima transparència en les seves actuacions, així com l’obligació de retre’n comptes o accountability. Per retre comptes s’han dissenyat instruments (credencials) que contenen informació amb valor simbòlic, com el carnet de conduir. Per complir la seva funció social aquestes credencials han de complir certs requisits, han de ser: fiables, comprensibles, acceptables, pràctiques i vigents.

L’àrea sobre la qual l’OMC s’ha posat a treballar és l’Àrea de Validació Periòdica de la Col·legiació.

Atès que s’hauria de poder estar col·legiat amb exercici o sense exercici professional, no recomanem el nom de recol·legiació. Per altra banda, per analogia amb la nomenclatura anglosaxona, el nom de recertificació ha de restringir-se a les competències específiques pròpies de les societats científiques. Per això es pensa promoure el concepte de llicència per als col·legiats que sol·licitin el registre d’activitat assistencial. La llicència comportaria el concepte de caducitat, a diferència de la col·legiació, que no seria caducable.

Instruments per a la valoració de la llicència professional

Els col·legis són els interlocutors nats dels seus col·legiats, de manera que el procés de renovació de la llicència ha de començar i acabar al col·legi provincial. El període de valoració serà de sis anys, al final dels quals es procedirà a la valoració tenint en compte els instruments que es descriuen a continuació.

Certificació de bona praxi. Certificació expedida pel col·legi corresponent, en la qual constarà la falta o l’existència de reclamació, queixa o denúncia d’incompetència del metge col·legiat.

Certificació de salut. Certificació expedida pel col·legi corresponent o institució en la qual delegui, en què constarà la falta o l’indici d’incapacitat física o psíquica coneguda i la falta o l’existència de suport del programa d’assistència integral al metge malalt.

Certificat de l’empresa. Certificació expedida per l’empresa, en la qual constaran les dates treballades en el període sol·licitat (sexenni) i la falta o l’existència de reclamació, queixa o denúncia del metge col·legiat. No seria objecte d’aquesta certificació la valoració del professional per part de l’empresa, encara que es pot fer constar el nivell assolit a la carrera professional.

En una segona fase, s’inclourà la FMC realitzada pel metge i, en fases posteriors, es determinaran dos tipus de competències, les transversals i les específiques, per al qual se sol·licitarà la col·laboració de les societats científiques.

1. Medical professionalism in the new millennium: a physicians’ charter. Lancet. 2002; 359:520-2.

2. La profesión médica en el nuevo milenio: estatutos para la regulación de la práctica médica. Med Clín (Barc);118(18):704-6.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

23

Activitat col·legial. Àrea de praxi i responsabilitat professional

L’SRP confirma la tendència a la disminució de les reclamacions de responsabilitat professional mèdica n dels objectius que el Servei de ResponU sabilitat Professional (SRP) del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) es va

JOSEP ARIMANY, director del Servei de Responsabilitat Professional

proposar en les seves línies de gestió per al 2009 va ser aconseguir acreditar-se amb la certificació ISO 9001:2008 per la DEKRA Certification. Stuttgart, per garantir un bon sistema de gestió de la qualitat a través d’eines específiques que permetin uns estàndards de control de temps de lliurament i nivells de servei que permetin l’increment de l’eficiència de l’SRP i la reducció de les incidències. En aquesta mateixa línia, un altre objectiu del Servei que s’ha posat en funcionament ha estat el check list mensual de sinistres, de compliment de protocols de gestió i la informació continuada al metge afectat.

Aquesta dada convida a l’optimisme perquè, sens dubte, se suma a l’evidència que la gestió dels riscos sanitaris, les polítiques de formació medicolegal i la seguretat clínica avancen en paral·lel a la dels països més desenvolupats

Evolució del nombre de sinistres de 1986 a 2009

321

345

338 2008

298

309 243

270

2007

340

387

385 329

362

367

346

360

100

89

150

116

161

200

233

214

250

252

300

263

305

319

350

1996

400

1995

Dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

50

2009

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

0

Nombre total d’expedients: 6.952. Winterthur i Zurich

Comparativa dels sinistres oberts els últims cinc anys (2005-2009)

200

202

Dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

88

157

137

133

121

126

150

147

200

48

50

50

41

51

56

70

100

0 2005

2006 Civils

2007 Penals

2008 Extrajudicials

Expedients de Zurich. *En el cas del 2009 es declara un sinistre contenciós administratiu.

Font: Servei de Responsabilitat Professional. CCMC.

24

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

2009*

Per una altra banda, s’han engegat accions de recerca en l’àmbit de la Responsabilitat Professional Mèdica (RPM). D’entrada, s’ha creat una base de dades ad hoc per determinar quins són els procediments de risc i, així, poder informar els metges i les societats científiques dels procediments mèdics o quirúrgics amb més risc i prevenir-los de possibles efectes adversos en l’activitat sanitària.

Durant el 2009, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit que s’han d’extremar les mesures de seguretat per prevenir lesions o morts per actes mèdics no segurs, aconsellant unes línies de treball enfocades cap a la prevenció de l’error mèdic i la seguretat clínica. Aquesta acció de recerca pretén fomentar la seguretat dels pacients a Catalunya mitjançant la detecció dels procediments mèdics o quirúrgics de risc, i informar els metges i societats científiques de la seva prevenció.

Una pràctica clínica segura exigeix aconseguir tres grans objectius: identificar quins procediments clínics diagnòstics i terapèutics són els més segurs i eficaços, assegurar que s’apliquen a qui els necessita i realitzar-los correctament i sense errors.

El 2009 les dades de l’SRP del CCMC confirmen la tendència a la disminució del nombre de reclamacions contra metges (vegeu gràfic). Encara que la diferència sigui reduïda, s’afegeix a la disminució del 2008 i es valora com a molt positiva.

Aquesta dada convida a l’optimisme perquè, sens dubte, se suma a l’evidència que la gestió dels riscos sanitaris, les polítiques de formació medicolegal i la seguretat clínica avancen en paral·lel a la dels països més desenvolupats. En la mateixa línia, es demostra la responsabilitat i el compromís constants de la professió mèdica, els col·legis professionals, les societats científiques, les institucions sanitàries i l’Administració a l’hora d’implementar i adoptar mesures, guies i protocols que afecten la seguretat clínica del pacient. L’SRP del CCMC analitza, gestiona i tramita els casos de reclamacions contra metges, utilitzant els instruments donats pel mateix contracte d’assegurances entre la Companyia, l’Administració i el CCMC, mitjançant unes comissions (tècniques, de seguiment i tripartita) que determinen les estratègies de defensa i la gestió de l’anomenat “Model Català” de RPM. Avui continua el debat mundial sobre l’estalvi de costos que comporta evitar una demanda judicial i es consolida aquest debat en les agendes dels governs. Com a principal exemple tenim el projecte de reforma sanitària de Barack Obama on s’inclou la Tort Reform, que aborda el tema de la reforma del model sanitari i que inclou mesures en la responsabilitat professional per superar les dificultats de sostenibilitat del mercat de l’assegurança de Responsabilitat Civil.

Durant l’any 2009 es veu una marcada tendència a l’augment de la reclamació extrajudicial –on la tasca de mediació és clau, argumentant les >

Activitat col·legial. Àrea de praxi i responsabilitat professional

< situacions des de la perspectiva tècnica i resolent els casos en què no existeix cap tipus de defensa– en detriment dels litigis judicials. A més s’ha constatat una disminució important de les denúncies penals, que en comparació amb els últims dos anys ha baixat d’un 50%. En el procediment civil, els litigis s’han mantingut.

El fet que el procediment penal s’hagi reduït a la meitat els últims dos anys ens fa ser optimistes, atès que aquesta via comporta una pressió per al metge pel risc que la sentència dictada comporti la inhabilitació professional (vegeu gràfics), malgrat que el nivell d’absolucions en els procediments penals sigui molt alt.

Finalment, volem remarcar que els últims anys s’ha imposat la importància clau de la informació al pacient en l’acte mèdic, mitjançant el consentiment informat, a més de la potenciació actual per part de les societats científiques i els col·legis professionals de la formació medicolegal en l’exercici de la professió i la utilització de les guies de pràctica mèdica com a eines de seguretat en l’exercici clínic, que permetran una pràctica mèdica ajustada a la lex artis i a la normopraxi assistencial.

Tipologia de sinistres oberts durant el 2009 Dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

1 202 (63%)

48 (15%)

70 (22%)

Civils

Extrajudicials

Penals

Cont. Administratiu

Resolució dels sinistres declarats segons sentència. Any 2009

L’Àrea de Praxi resol per la via extrajudicial el 58% dels casos d’agressions contra els metges GUSTAVO TOLCHINSKY, vocal

o és una novetat parlar de metges que pateixen una agressió.

N Seguim veient com es produeixen fets indesitjables. Cal recordar que l’11 de març del 2009 la doctora María Eugenia Moreno, resident de quart any, va morir a trets d’escopeta d’un pacient durant la guàrdia en un Centre d’Atenció Primària de la província de Múrcia. Es tracta d’un fet lamentable, però del tot imprevisible. El COMB insisteix que el més important són les mesures de prevenció, ja que en la realitat quotidiana continuem amb un degoteig continu d’agressions físiques, verbals i amenaces.

Tot i que el gruix de les agressions són ateses als mateixos centres assistencials on es produeixen, seguint els seus propis protocols, el COMB ha continuat atenent casos a l’Àrea de Praxi. Així, tot i la tendència dels darrers anys a la disminució del nombre de casos que el Col·legi atén per violència en el lloc de treball contra els metges, durant el 2009 s’ha incrementat el nombre de companys i companyes que han confiat el seu cas al COMB. S’han obert fins a 59 expedients, gairebé el Durant l’any 2008, doble que els darrers exercicis (vegeu gràfic). el COMB ha obert Cal destacar que la resolució d’expedients fins a 59 expedients, per la via extrajudicial, mitjançant la megairebé el doble que els darrers exercicis diació, és l’estratègia emprada més sovint, i que prop d’un 58% de casos s’han resolt per aquesta via. No és cap novetat tampoc, perquè s’ha de tenir en compte que, en el període comprès entre els anys 2004 i 2007, el 56% dels casos atesos es van resoldre, amb lleugeres variacions anuals, per la via extrajudicial.

En els expedients que han estat solucionats per la via judicial, s’ha produït un increment important de les condemnes per la falta de l’article 634 del Codi Penal (falta de respecte i consideració deguda a funcionari públic), que implica el pagament d’una multa d’import més elevat que fins ara.

La condemna amb penes de privació de llibertat no és una fórmula que els professionals mèdics persegueixin en els casos d’agressions verbals o físiques lleus. Tot i que considerem positiu l’enduriment de les condemnes com a mesura dissuasòria, des del COMB creiem que la feina més important és la de prevenir les situacions on el risc de patir una agressió sigui elevat. En el fons, el que tots volem és exercir la nostra professió en el millor ambient possible i atendre els nostres pacients amb el cap posat a la feina i no en processos judicials.

Dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Violència contra els metges en el lloc de treball Expedients comunicats des de l’any 2004 fins al 2009

40

32

100

30

98

80

24 20

59

60

15

46

10 2 0

40

41

34

30

20 Civil Absolució

Penal Condemna

0 2004

Font: Servei de Responsabilitat Professional. CCMC.

2005

2006

2007

2008

2009

Font: Àrea de Praxi del COMB.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

25

Activitat col·legial. Programes sobre la salut del metge

El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt atén 139 casos nous a Catalunya durant l’any 2009 ANTONI ARTEMAN, gerent de la Fundació Galatea

La via d’accés al programa més utilitzada ha continuat sent la demanda voluntària en un 99% dels casos i el motiu principal de la demanda han estat els trastorns mentals (72%), seguits de l’alcohol (20%) i de les altres drogues (8%)

’acord amb les taules adjuntes, l’any D 2009 el nombre de casos nous PAIMM va ser de 139; d’aquests, 27 provenien de la resta d’Espanya per ser atesos a la Unitat d’Internament de la Clínica Galatea, però el seu seguiment ambulatori es va fer en el lloc de procedència.

La incidència de nous casos PAIMM a Catalunya l’any 2009 es va situar en un 0,37% de la població de metges en exercici. Aquests casos són tan sols els que s’han atès al PAIMM, però cal considerar que hi pot haver metges malalts atesos en altres serveis de salut mental, públics o privats.

La via d’accés al programa més utilitzada ha continuat sent la demanda voluntària en un 99% dels casos i el motiu principal de la demanda han estat els trastorns mentals (72%), seguits de l’alcohol (20%) i de les altres drogues (8%).

Activitat hospitalària

Total 98-09

Dif.% 08-09

%

2009

1.839 219 235 23.316 3.305 3.600 12,7 15,1 15,3 9.345 851 888 9.038 1.301 1.589 1.253 185 237 989 61 96 63 2 2 889 106 91 31,6 31,5 26,0 48,3 48,4 38,7 308 37 30 34,6 35 33 26.661 3.466 3.767 30 32,7 41,4 7.742 838 832 1.521 169 182 2.117 114 132 247 0 0

Total 98-09

Activitat pericial

53 47

-9,74 1.497 -10 1.423 60 14 -12 1.015 12 316 -31 166 -14 1.030 50 56 -70 56 120 76 -11,1 1.218 80 275 0 4 -8,6 1.497 41 - 50 -10 857 -10 640 0 44 12,5 124 67 72 25 8,28 Dif.% 08-09

Activitat ambulatòria

Primeres visites Visites successives Relació 1es./successives Psicoteràpies individuals Sessions d’Hospital de Dia Psicoteràpies de grup Psicometries + Neuropsicològics Dictàmens Ingressos totals Índex d’hospitalització Índex d’hospital. amb reing.

Reingressos Índex de reingressos Estades Estada mitjana en dies Psicoteràpies individuals Psicoteràpies de grup Psicometries + Neuropsicològics Psicoteràpies familiars

100 99 1 0 71,9 20,1 7,9 66,2 4,3 2,2 7,9 80,6 19,4 0 100

2009

Activitat assistencial PAIMM - RETORN. Clínica Galatea

2008

1.358 154 139 1.285 154 138 59 0 1 14 0 0 915 113 100 288 25 28 155 16 11 938 107 92 50 4 6 53 10 3 65 5 11 1.106 126 112 248 25 27 4 1 0 1.358 152 139 41 - 50 41 - 50 46 - 55 783 82 74 575 72 65 43 1 1 115 8 9 67 3 5 8,47 5,19 6,47 98-08

Nombre de casos Demanda voluntària Vies d’accés Comunicació confid.

Denúncia Tipus problema Problemes psíquics Cond. addictiva alcohol Cond. addict. altres drog.

Barcelona Procedència Girona Lleida Tarragona Subtotal Catalunya Resta Espanya Europa Total Edat mitjana Homes Gènere Dones Assist. psiquiàtrica particular Contr. terapèutics Nombre de contractes Nombre de pacients Taxa de CT

2009

Activitat del Servei d’Acollida del PAIMM

2008

98-08

Evolució dades generals PAIMM 1998-2009

7,3 8,9 1,3 4,3 22,1 28,1 57,4 0 -14 -18 -20 -18,9 -5,6 8,7 26,6 -0,7 7,7 15,8 0

2.074 26.916 14 10.233 10.627 1.490 1.085 65 980 31 47 338 34 30.428 31 8.574 1.703 2.249 247

Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea; Serafín Romero, secretari general de l’OMC; Juan José Aliende, president del Col·legi de Metges de Burgos, i Ander Larrazabal, vicepresident del Col·legi de Metges de Biscaia, a la I Jornada sobre el Metge Malalt, celebrada a l’OMC.

Un 8,28% del total de metges malalts de Catalunya atesos al PAIMM durant l’any 2009 han signat un Contracte Terapèutic amb el seu Collegi Oficial de Metges i el seu terapeuta, per assegurar millor el seu tractament i poder treballar en les condicions adequades.

Per especialitats, la Medicina Familiar i Comunitària representa el 23,7% de tots els casos nous de 2009, seguida de la Medicina General amb el 18%. Ara bé, sense conèixer el nombre de metges col·legiats a Catalunya de cada especialitat no es poden extreure les taxes d’incidència per especialitat. Tanmateix, crida l’atenció el percentatge de casos nous d’algunes especialitats, com ara les d’Anestesiologia i Reanimació amb un 6,47%, Obstetrícia i Ginecologia i Pediatria amb un 5,76% cadascuna i, finalment, la de Psiquiatria amb un 4,3% de tots els nous casos de 2009.

A la Clínica Galatea s’han continuat oferint els serveis especialitzats dels programes PAIMM i RETORN, dels quals presentem les dades d’activitat assistencial de l’any 2009.

Els diagnòstics principals de les primeres visites efectuades l’any 2009 als casos nous dels programes PAIMM i RETORN es reflecteixen a la taula adjunta.

Casos PAIMM 2009 per especialitats Especialitat Medicina Familiar i Comunitària Medicina General Anestesiologia i Reanimació Obstetrícia i Ginecologia Pediatria Psiquiatria

PAIMM Núm. % 33 23,7 25 18 9 6,5 8 5,8 8 5,8 6 4,3

Diagnòstic de primeres visites PAIMM-RETORN 2009 Diagnòstic Trastorns relacionats amb alcohol i altres substàncies Trastorns adaptatius Trastorns de l’estat d’ànim Trastorns d’ansietat Trastorns de la personalitat Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics Altres trastorns

% 17,30 45,41 21,74 3,86 0,97 3,86 5,31

Font: Fundació Galatea: Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt.

26

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Programes sobre la salut del metge

La Fundació Galatea inicia un programa sobre la salut de l’estudiant de medicina

JAUME PADRÓS, vicepresident. President de la Fundació Galatea

er a la Fundació Galatea el 2009 ha P estat un any d’intensa activitat. D’una banda, s’han reactivat els diferents grups assessors per tal

Es durà a terme un estudi transversal entre la població d’estudiants de quart de carrera: UB (Clínic i Bellvitge), UAB (Vall d’Hebron, Can Ruti, Sant Pau, Hospital del Mar, Parc Taulí), URV i UdL, per conèixer l’estat de salut, els estils de vida, els hàbits sanitaris i els condicionants acadèmics dels estudiants de medicina de Catalunya

de posar al dia els programes i dissenyar nous objectius, una tasca que ha aconseguit mobilitzar més de 80 professionals de la salut.

Aprofitant aquesta circumstància, s’ha publicat un nou catàleg de presentació de la Fundació dirigit a totes les institucions i centres sanitaris del país, on es reflecteixen els seus objectius, programes i activitats. En la mateixa línia, s’ha actualitzat la pàgina web i s’ha obert un espai de biblioteca digital, on es poden trobar totes les publicacions de la Fundació, les comunicacions realitzades en diferents jornades, el recull de premsa i una selecció d’articles sobre la salut dels metges d’accés restringit per als professionals de la clínica i la Fundació.

Hem posat definitivament en marxa un nou programa, La salut de l’estudiant de medicina, en una línia similar a la que s’ha desenvolupat en altres països líders en recerca sobre la salut dels professionals sanitaris. Volem conèixer més a fons l’estat del tema i sensibilitzar els responsables docents i, sobretot, els estudiants respecte a la importància de tenir cura de la pròpia salut per a un exercici professional més saludable en el futur. Es durà a terme un estudi transversal entre la població d’estudiants de quart de carrera: UB (Clínic i Bellvitge), UAB (Vall d’Hebron, Can Ruti, Sant Pau, Hospital del Mar, Parc Taulí), URV i UdL, per conèixer l’estat de salut, els estils de vida, els hàbits sanitaris i els condicionants acadèmics dels estudiants de medicina de Catalunya.

D’ D’altra banda, respecte al programa de salut dels MI MIR, s’ha creat la nova línia de tallers per a un exerci cici professional més saludable. I, paral·lelament, ss’han dut a terme intervencions de sensibilització de residents i tutors a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, al Consorci Sanitari de Terrassa i a l’Hospital Sant Joan de Reus.

Igualment, s’ha fet al COMB una edició del ta taller per als serveis de prevenció de riscos laborals rals, que oferia eines als professionals d’aquests serv serveis per fer les revisions inicials dels residents que

1. Devedé La salut del MIR, editat per la Fundació Galatea.

2. Fullet informatiu sobre la Fundació Galatea.

1

2

3

s’incorporen i el seu seguiment. També, seguint la línia d’acció d’aquest programa, s’ha traduït al castellà l’estudi sobre la salut dels residents a Catalunya. Alhora, s’ha publicat la guia per als serveis de prevenció de riscos laborals, en català i en castellà.

Ambdues publicacions van ser presentades a la seu de l’OMC i al III Congreso Nacional de los SPRL en el ámbito sanitario.

Finalment, s’ha fet un devedé titulat MIR: de la teoria a la pràctica, que reflecteix les inquietuds dels residents que s’incorporen als centres sanitaris, així com la visió d’un tutor. Se’n farà la tramesa el 2010 i té l’objectiu de ser una eina indispensable en les jornades d’acollida dels nous residents que organitzen els diferents centres, així com en les sessions de formació de tutors i residents de les unitats docents.

També hem continuat i ampliat l’oferta de tallers de prevenció i gestió del malestar laboral, que estan adreçats a professionals del sistema sanitari en situació de malestar laboral que manifestin el desig de comprendre millor alguns aspectes del funcionament dels equips i de les institucions. Aquests tallers tenen l’objectiu d’analitzar les actituds i les dinàmiques laborals que dificulten la realització de la feina i generen malestar, com també identificar recursos individuals i grupals per fer-hi front.

També s’ha posat en funcionament el programa de promoció de la salut de les infermeres, amb l’objectiu de dur a terme un estudi sobre la salut, els estils de vida i les condicions laborals d’aquest col·lectiu a Catalunya. Per a això s’ha constituït un grup de treball que ha estat treballant en l’adaptació del qüestionari que es va utilitzar en el mateix estudi per als metges, amb l’objectiu de fer el treball de camp el 2010.

Una bona notícia per a l’extensió i la consolidació del PAIMM en el territori espanyol ha estat la creació de la Comisión Nacional PAIME al si de l’OMC, tal i com van explicitar les resolucions del darrer Congrés del PAIME, celebrat a Barcelona, el 2008. D’acord amb aquestes resolucions, calia disposar d’un instrument participatiu que ajudés a unificar criteris d’abordatge i gestió dels diferents programes existents en el conjunt de l’Estat. Òbviament, sota el lideratge del PAIMM. I, finalment, el 2009 ens ha portat l’esperada creació de l’Associació Europea per a la Salut del Metge (EAHP) i el passat mes d’octubre se’n va aprovar la constitució. La Fundació Galatea n’és membre fundador i forma part de la seva Junta de Govern. Una de les primeres decisions que es van prendre fou designar Barcelona com a seu de la propera reunió anual, que tindrà lloc a finals de 2010.

3. Sessió de treball de la Fundació Galatea sobre “Els problemes dels metges amb una pràctica professional inadequada”, al maig de 2009. D’esquerra a dreta: Miquel Casas, cap del servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron; Cristina Molina, directora del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut; Rosemary Field, directora del Servei Nacional d’Assessorament Clínic (NCAS) del Servei Nacional de Salut del Regne Unit; Elaine Stevenson, cap de Desenvolupament de Projectes del NCAS; Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea; Xavier Baro, director de Recursos Humans de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, i Nolasc Acarín, neuròleg i president de Mutual Mèdica.

Foto: Rafa M. Marín, cedida per Diario Médico.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

27

Activitat col·legial. Programa de Protecció Social

El Programa de Protecció Social consolida la cartera de serveis, ajuts i prestacions per a la “població COMB” ANTONI CALVO, director del Programa de Protecció Social

Mil tretze persones de la “població COMB” (metges i familiars propers) han estat ateses el segon any del desplegament del Programa de Protecció Social del COMB

’any 2009 ha estat per al Programa de ProLi consolidació. tecció Social (PPS) una etapa de desplegament És a dir, s’ha pogut assolir un nivell d’oferta de serveis, ajuts i prestacions ampli que permet adaptar amb més garanties les respostes a les demandes de la “població COMB”. A més, i per segon any, s’han pogut mantenir determinats ajuts i serveis molt necessaris per a l’atenció social i l’atenció a situacions de dependència. Més encara, quan es constaten dificultats importants en les Administracions públiques competents a l’hora d’aplicar la Llei de la Dependència i també la nova Llei de Serveis Socials.

El resum de les dades sobre els usuaris del PPS aquest 2009 ha estat de: • 1.013 persones de la “població COMB” (metges i familiars propers) han estat ateses pel Programa de Protecció Social.

• 824 han estat les persones que han fet sol·licituds d’ajuts socials o prestacions econòmiques.

• 314 han estat ateses per les treballadores socials del PPS. A més, 271 persones disposen de prestacions periòdiques de la Fundación Patronato de Huérfanos de Médicos y de Protección Social “Príncipe de Asturias”. És a dir: • 176 orfes menors de 21 anys.

• 50 orfes malalts.

• 12 vídues.

• 30 metges incapacitats/jubilats.

• 3 orfes més grans de 60 anys.

Al gràfic adjunt es pot observar el desenvolupament de la cartera d’ajuts socials i prestacions econòmiques del PPS, en una comparativa dels anys 2008 i 2009.

Ha estat cabdal l’obtenció d’“una fotografia” de la situació i les necessitats socials dels metges, metgesses i els seus familiars més propers. Aquesta informació ha permès ajustar de manera més precisa l’oferta de serveis, ajuts i prestacions i també posar en marxa de manera decidida tota una estratègia proactiva per connectar amb les persones més vulnerables o amb més necessitats de la població COMB. En aquest sentit, destaquem els resultats següents: Situacions de vulnerabilitat social

• 605 col·legiats pateixen una malaltia crònica, 584 tenen problemes sensorials (manca de visió, oïda, parla), 376 tenen problemes de memòria i 441 problemes de motricitat.

• 417 col·legiats tenen valorada oficialment alguna discapacitat o estan en tràmits.

• 437 col·legiats se senten decaiguts anímicament o amb impossibilitat d’afrontar el futur.

Situacions d’atenció a la dependència

• 209 col·legiats són dependents en relació amb les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD), com ara la cura personal, moure’s per la llar o quedar-se sol/a a les nits.

• 121 col·legiats són grans dependents. És a dir, requereixen la presència indispensable d’una altra persona per fer les ABVD, diverses vegades al dia i de forma continuada.

• 54 col·legiats són dependents severs. Necessiten suport 3 o 4 vegades al dia per a les ABVD, de forma persistent.

• 34 col·legiats són dependents moderats. Requereixen suport puntual.

Ajuts i prestacions atorgats pel Programa de Protecció Social (2008-2009) Descripció d’ajuts

Atenció a la dependència

Nombre d’ajuts 08

% Ajuts 08

147

38,79

181

Servei d’Atenció Domiciliària

19

5,01

14

1,7

Ajuts econòmics per a l’Adaptació de la Llar o Ajudes Tècniques

39

10,29

20

2,43

Ajut al Cuidador / Respir al Cuidador

18

4,75

26

3,16

1

0,12

5

0,61

Llevar / Enllitar 5

1,32

Servei de Transport Adaptat Servei d’Assistència Personal Benvingut Nadó

Promoció d’activitats de protecció social

% Ajuts 09

Suport Econòmic Puntual

Servei de Teleassistència

Conciliació de la vida familiar i l’activitat professional

Nombre d’ajuts 09

Ajuda per a la Llar d’Infants a Famílies Especials Servei de Suport Familiar (Servei Cangur / Servei Domèstic)

21,97

3

0,36

1

0,26

2

0,24

119

31,4

440

53,4

11

1,33

119

14,44

Servei de Protecció de Fills

1

0,12

Curs de Català per a Col·legiats No Catalanoparlants

1

0,12

824

100

TOTALS

31

379

8,17

100

Font: Programa de Protecció Social. COMB.

28

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Fullet del Programa de Protecció Social del COMB sobre els ajuts socials i econòmics exclusius per a col·legiats i familiars directes.

Activitat col·legial. Programa de Protecció Social

L’estudi sobre la situació i les necessitats socials dels metges, eina de referència del Programa JAUME PADRÓS, vicepresident

Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social; Jaume Aubia, conseller delegat del COMB, i Josep de Martí, director d’Inforesidencias.com, a l’acte sobre “Noves tecnologies per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència”, a la seu del COMB.

• En total són 412 col·legiats que requereixen ajuda per a les ABVD. D’aquests, 228 col·legiats depenen bàsicament del suport de la parella.

• 237 col·legiats són dependents en les activitats instrumentals, com la preparació del menjar, el manteniment de la llar, així com la realització de gestions i encàrrecs.

• 63 col·legiats majors de 65 anys i 473 col·legiats menors de 65 anys conviuen amb familiars dependents i viuen en habitatges que requereixen adaptacions.

• 79 col·legiats majors de 65 anys i 284 col·legiats menors de 65 anys conviuen amb familiars dependents que requereixen ajuts tècnics.

• 361 col·legiats majors de 65 anys i 6.405 collegiats menors de 65 anys tenen algun familiar proper en situació de dependència.

• 285 col·legiats viuen completament sols o en companyia d’un/a cuidador/a.

• 382 col·legiats viuen amb uns ingressos màxims de 1.800 euros mensuals; d’aquests, 137 disposen de menys de 600 euros; 678 col·legiats no disposen, en l’actualitat, de recursos econòmics per fer front a la dependència.

• 1.515 col·legiats no tenen contractat cap tipus de producte financer per fer-hi front.

Jubilació i envelliment actiu dels majors de 65 anys

• 2.259 col·legiats són autònoms en les activitats bàsiques i instrumentals.

• 893 col·legiats han allargat l’exercici professional per sobre dels 65 anys.

• 1.154 col·legiats tenen cura dels seu néts/nétes.

Situació d’estrangeria i acolliment als metges nouvinguts

• 3.703 col·legiats han nascut a l’estranger.

• 1.814 col·legiats tenen la nacionalitat estrangera i menys de cinc anys de residència a Catalunya.

• D’aquests, 659 han arribat a Espanya o a Catalunya el darrer any.

La conciliació laboral i familiar

• 4.348 col·legiats tenen fills/es menors de tres anys; 2.420 són dones.

• 13.366 col·legiats tenen fills/es adolescents.

finals de l’any 2008, i per encàrrec de la Junta de Govern del A COMB, es va fer un Estudi sobre la situació i les necessitats socials dels metges i els seus familiars directes, amb la voluntat de dissenyar una resposta precisa en el conjunt de programes i actuacions socials que s’havien de dirigir als metges.

Després d’un disseny molt acurat, es va procedir a fer un treball de camp a dues mostres prèviament seleccionades: una primera de 644 metges més grans de 65 anys, i una altra de 799 metges menors de 65 anys. Ambdós estudis ens van permetre fer unes extrapolacions per a una aproximació en nombre real de la situació dels metges i metgesses en aquestes franges d’edat.

Les dades de l’estudi (es poden consultar al web col·legial) que ens interessaven eren les relatives a: l’existència o no de situacions de dependència, com s’abordaven, si estaven causades per raons de salut o per discapacitat, si l’afectat era el metge, el cònjuge o un altre familiar directe, i si existien ajuts externs i els ingressos suficients per fer-hi front.

Cal significar, d’una Com a conseqüència dels resultats de l’estudi, manera especial, el Programa de Protecció Social va dissenyar una l’atenció directa de 314 sèrie d’actuacions sobre la població susceptible casos realitzada per les de necessitar ajut, tot contrastant les dades obnostres treballadores tingudes amb les situacions reals. I, en aquests socials, per tal com casos, oferir directament el suport, l’ajut i les reflecteix fins a quin orientacions del Programa. punt calia aplicar Concretament, es va poder fer una acció sede manera integral lectiva sobre els grups de metges en situació de i personalitzada les dependència, reconeguda oficialment o no, amb respostes dissenyades independència que l’afectat fos el metge o el seu pel Programa de cònjuge, o tots dos. I, en tot cas, buscant altres Protecció Social a partir elements importants, com l’existència de recurde les enquestes sos financers en el nucli familiar, presència de cuidadors, etc.

L’àmbit relacionat amb les dificultats per fer efectiva la conciliació laboralfamiliar va tenir una resposta especialment significativa. En canvi, alguns dels metges contactats van manifestar no voler o no necessitar en aquell moment cap tipus d’ajut.

Amb tot, s’intueix l’existència d’una petita bossa de metges a la qual ens ha estat difícil arribar per diversos motius, malgrat els esforços emprats i la convicció de l’existència de necessitats reals. Tot i així, durant l’any 2009, el nombre de beneficiaris atesos pel Programa va ser significatiu. Així, es van fer 1.013 consultes, es van atendre 824 ajuts i 271 casos van rebre prestacions econòmiques periòdiques. Cal significar, d’una manera especial, l’atenció directa de 314 casos realitzada per les nostres treballadores socials, per tal com reflecteix fins a quin punt calia aplicar de manera integral i personalitzada les respostes dissenyades pel Programa de Protecció Social a partir de les enquestes.

Per tal de poder anar avançant en l’oferta d’ajuts específics per a aquells que més ho necessitin, cal continuar decididament amb aquesta metodologia de treball. El Programa ha de poder actuar d’una forma flexible, adaptant les respostes als diferents canvis que es vagin plantejant per generació, i avaluar després l’impacte que cada intervenció ha produït. Sense deixar d’actuar sobre els casos de necessitat, és important insistir en l’acció preventiva i de suport a l’estructura familiar perquè aquesta pugui aixoplugar aquella necessitat. Sempre amb criteris d’equitat i de necessitat. D’aquesta manera, aconseguirem que els instruments que anem dissenyant i aplicant siguin més acurats, útils i justos.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

29

Activitat col·legial. Deontologia mèdica

MÀRIUS MORLANS, president de la Comissió de Deontologia

Els codis de deontologia són un model d’autoregulació.

En el nostre, per poder garantir l’assistència, vàrem donar prioritat al dret a decidir de la persona menor quan és competent. En el cas de la interrupció de la gestació, quan l’adolescent capacitada per decidir es troba sola, sense el suport familiar, i argumenta les conseqüències negatives de fer-ho saber als pares, té dret que es respecti la seva intimitat

Articles de Màrius Morlans i Núria Terribas a la secció “Temas de debate”.

La Vanguardia, 22 de novembre de 2009.

30

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

La llei de la interrupció de la gestació i la persona menor bans de centrar-nos en els aspectes A relatius a la persona menor, comencem per fer una valoració global d’aquesta llei. Quins canvis introdueix respecte a la situació prèvia?

El més important, de ben segur, és que aporta seguretat jurídica a les parts implicades, dones i professionals. I això al mateix temps que, en regular la interrupció voluntària dins d’uns terminis, ens homologa amb la legislació europea.

A més, exigeix unes mesures de seguretat d’alt nivell per garantir la confidencialitat de les dades personals.

En definitiva, aquesta llei reconeix el dret de la dona a interrompre la gestació quan la maternitat no és desitjada i allibera els professionals del compromís d’haver de decidir sobre la salut de la gestant, la causa més freqüent (96%) d’interrupció de la gestació inclosa en els supòsits previstos en el context anterior de despenalització de l’avortament.

Quant a la persona menor, la llei estableix el dret de les noies de 16 i 17 anys a donar el seu consentiment, però havent-ne d’informar un dels pares o tutors legals, excepte si pot causar un conflicte greu o violència familiar. És un avenç en l’aplicació de la doctrina de la persona menor madura que ja recull la Llei 41/2002, de l’autonomia del pacient. Ara bé, legisladors i juristes haurien de raonar el perquè de les excepcions específiques a la norma de la capacitat intellectual i emocional de la persona menor com a criteri per decidir en les intervencions sobre la seva salut.

Tant la llei catalana 29/2000, com la ja citada, garanteixen el dret del pacient major de 16 anys a decidir, amb el seu consentiment, en les intervencions mèdiques. En el cas de les persones menors, se’ls ha d’informar i consultar a partir dels 12 anys i, si són competents, han de donar el seu consentiment. Però la llei és imprecisa a l’hora de referir-se als menors que no siguin incapaços ni incapacitats però que estiguin emancipats, com si l’emancipació fos la condició per poder consentir. A més, no s’especifica si, a més del consentiment de la persona menor, cal també el dels pares quan aquest requisit pot ser rellevant en les intervencions en les quals és preceptiva la firma del document de consentiment.

Amb tot, el problema sorgeix quan no hi ha acord, quan la voluntat de la persona menor competent discrepa de la dels pares. Qui de nosaltres atendria la petició dels pares de practicar la interrupció de la gestació d’una noia de 15 anys que raona i argumenta, de forma convincent, la seva voluntat de ser mare? I per què l’excepció

al deure d’informar els pares, que contempla la nova llei quan pot causar conflicte greu o violència familiar, no protegeix les noies menors de 16 anys en les mateixes circumstàncies?

Una llei, per ser aprovada, necessita un ampli consens social i, per tant, representa un acord moral de mínims. No pot ni té per què preveure ni resoldre tota la conflictivitat moral. El conflicte que no troba resposta en el marc legal corresponent pot beneficiar-se de l’autoregulació, no entesa com que cadascú faci el que vulgui, sinó com la capacitat de dotar-se de regles pròpies, però no d’una manera arbitrària, sinó en consonància amb l’interès comú. Els codis de deontologia són un model d’autoregulació. En el nostre, per poder garantir l’assistència, vàrem donar prioritat al dret a decidir de la persona menor quan és competent. En el cas de la interrupció de la gestació, quan l’adolescent capacitada per decidir es troba sola, sense el suport familiar, i argumenta les conseqüències negatives de fer-ho saber als pares, té dret que es respecti la seva intimitat.

El conflicte no és entre la responsabilitat dels pares i la competència professional dels metges per decidir sobre la capacitat de la menor.

Quan l’adolescent demana ajuda i ho fa sense la companyia dels pares, és per què ja no hi confia.

Així doncs, el conflicte rau entre l’autonomia de la menor i l’autoritat parental. En aquestes circumstàncies excepcionals, quan manca el suport familiar, s’ha de decidir si confiar en la prudent actuació benèfica dels professionals, orientada d’acord amb l’interès superior de la persona menor o a fer prevaler la potestat parental.

Activitat col·legial. L’estat de la qüestió

El debat sobre la píndola de l’endemà JAUME PADRÓS, vicepresident

Repercussions del Pla de Bolonya en la professió mèdica La Vanguardia, 18 de maig de 2009.

RAMON PUJOL, vocal

mitjan any passat el govern espanyol va decidir posar en a professió de metge està immergida a tot arreu en un A marxa, mitjançant les ministres de Sanitat i d’Igualtat, una iniL canvi profund. Aquest canvi és degut a diverses raons: d’una ciativa que pretenia facilitar l’accés a la “píndola del dia després” amb banda, el món globalitzat comporta intensos moviments mila lliure dispensació farmacèutica. Va ser una decisió que va generar un gran debat, no sols pel fons, sinó per l’oportunitat i la manera com es va promoure. No hi va haver cap mena de consens previ, social, ni amb els sectors professionals implicats, ni tan sols amb els responsables de les comunitats autònomes.

A Catalunya, l’accés a la píndola estava garantit amb les mesures que el mateix Departament de Salut ja haLa defensa que va via instrumentat el 2004, de tal manera que fer el COMB perquè tots els centres d’urgències del país podien la prescrigués un prescriure aquest fàrmac. metge també es Ja aleshores vàrem insistir que la píndola, fonamentava en en tant que mitjà anticonceptiu d’urgència, la idea que és no podia situar-se en l’àmbit de la prevenaquest mateix ció dels embarassos no desitjats. Era un professional qui està greu error perquè contribuïa a distorsionar en les condicions els missatges sobre la població diana, desidònies per poder plaçant el preservatiu com a primer mètode contextualitzar-la instrumental, igualment eficaç, innocu i, a amb cada pacient diferència de la píndola, útil en la prevenció de les malalties de transmissió sexual. Un segon error era que la píndola és un fàrmac i, per això, d’acord amb la llei, ha de ser dispensada amb recepta i correspon a un metge prescriure-la com a mètode de segona elecció.

En un país on els nivells d’autoprescripció són dels més alts del nostre entorn, la dispensació lliure de la píndola va aparèixer com una nova contradicció. La defensa que va fer el COMB perquè la prescrigués un metge també es fonamentava en la idea que és aquest mateix professional qui està en les condicions idònies per poder contextualitzar-la amb cada pacient.

Les ministres van argumentar que la mesura pretenia, sobretot, superar una suposada barrera d’accessibilitat que existia en alguns llocs de l’Estat. Però aquest no era el cas de Catalunya, i amb l’aplicació d’aquesta mesura s’ha creat, sobretot per a la població jove, una barrera encara més gran: l’econòmica. A més, amb aquesta iniciativa s’envaïa la competència del Departament de Salut de la Generalitat, que ja havia desplegat d’una manera prou eficaç un sistema d’accés incardinat en el mateix sistema i sota premisses més racionals.

Coincideixo en la preocupació i en l’objectiu d’evitar embarassos no desitjats. Seria oportú que, com fan alguns països més avançats, aquestes mesures fossin avaluades des del primer moment. Ja hi ha estudis que posen en dubte l’eficàcia del conjunt d’aquestes mesures si s’aïllen de les altres mesures informatives en l’àmbit de l’educació sanitària, sexual i psicoafectiva, perquè l’índex d’embarassos no desitjats, lluny de disminuir, s’incrementa.

A l’últim, la mesura va ser precipitada en els termes que es va proposar per tal com es parlava de l’accés a la píndola sense límits d’edat. Més enllà de les correccions posteriors, fou un error i una frivolitat introduir per decret el tema del menor al marge dels pares, sense tenir en compte el debat social, ètic, legal i professional que s’estava produint des de feia temps. La valoració i el reconeixement dels drets del menor madur mereixen un abordatge més seriós.

gratoris entre ciutadans i també entre professionals, incloent-hi els metges; d’altra banda, assistim a fenòmens sociodemogràfics diferents segons l’àrea geogràfica analitzada. Així, si considerem el món desenvolupat, l’envelliment de la població és el fet més destacable, i si considerem el món en vies de desenvolupament ho segueixen sent, amb signes distints, les conseqüències de la pobresa. L’accessibilitat a la informació de temes L’accessibilitat a sanitaris ha donat lloc a una immediatesa la informació de que també té el seu impacte sobre els sistemes sanitaris ha temes sanitaris. Així doncs, en aquest nou donat lloc a una mil·lenni, calia redefinir el paper del metge immediatesa que en aquest entorn. també té el seu El Pla de Bolonya aplicat a la Medicina impacte sobre els neix en el marc de l’Espai Europeu d’Ensesistemes sanitaris nyament Superior (EEES), que pretén definir estàndards acadèmics i d’assegurança de la qualitat més comparables i compatibles entre tots els països que conformen Europa. L’any 1999, 29 ministres d’Educació van signar la declaració a la ciutat que li dóna el nom.

La majoria d’objectius del Pla de Bolonya estan en línia amb els canvis més recents que s’han produït a l’educació mèdica. Si els repassem ens adonarem que realment és així: 1. Adopció d’un sistema de graus fàcilment comparable.

2. Establiment d’un sistema de crèdits (ECTS).

3. Promoció de la mobilitat de professors i alumnes entre països.

4. Promoció de la cooperació europea en assegurança de la qualitat.

5. Promoció d’una dimensió europea en educació superior.

6. Educació durant tota la vida professional (lifelong learning).

7. Compromís de les institucions i dels alumnes.

8. Foment de l’atracció de l’EEES. 9. Establiment de connexions entre l’EEES i l’Àrea de Recerca Europea. Òbviament l’impacte formatiu no quedarà limitat a l’etapa del grau, atès que, en afavorir-se el continuum educatiu, els metges que estaran fent la seva formació postgraduada i els que estiguin en l’exercici professional hauran rebut un entrenament més pràctic i proper als principis del professionalisme mèdic. A més dels dispositius responsables directes de la formació, institucions tan prestigioses com la World Federation of Medical Education (WFME) estan debatent intensament com definir el perill d’aquest nou metge en el món globalitzat que estem vivint.

Francesc Cardellach, Mateu Huguet, Ramon Pujol i Àlex Ramos, a l’acte sobre “Repercussions de Pla de Bolonya en la professió mèdica” que va tenir lloc al COMB el 28 de setembre de 2009.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

31

Banco Mediolanum El Banc especialista en la gestió de l’estalvi i els serveis bancaris al Col·legi de Metges de Barcelona Fins i tot el millor doctor necessita algú que el cuidi. Per això, Banco Mediolanum, en el marc de l’ampliació del seu acord amb el Col·legi de Metges de Barcelona, posa a la seva disposició tots els seus avantatges exclusius: L’atenció directa i personalitzada tant a les oficines col·legials (oficina 9900 Banco Mediolanum) com allà on el professional desitgi (Consultors de Banca Personal).

L’accés a un complet sistema de banca Multicanal: Servei de Banca Telefònica, Banca per Internet, Televisió, Alertes SMS gratuïtes. Ser vired, la major xarxa de caixers automàtics amb disposició d’efectiu a dèbit sense cap cost i les més de 8.000 oficines concertades.

Oficina al COMB Pg. Bonanova, 47, 2a planta 08017 Barcelona Tel. 93 567 88 42 oficina9900@bancomediolanum.es

Seu central Av. Diagonal 668 - 670 08034 Barcelona Tel. 93 253 54 00 www.bancomediolanum.es

Activitat col·legial. Innovació i tecnologia

LLUÍS G. PARERAS, gerent de l’Àrea d’Incubació de Projectes EmpresarialsMediTecnologia

El projecte col·legial “El metge emprenedor” ha rebut, durant l’any 2009, més de 300 metges amb idees emprenedores, 114 dels quals han iniciat el procés d’innovació

1. Imatge de la presentació del 1r. Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona, al web www.combtv.cat.

2. Vista general de la sala d’Actes del COMB durant la celebració del 1r. Fòrum d’Inversió Healthcare Barcelona.

1

2

El creixement del projecte “El metge emprenedor” l sector de ciències de la vida a CataluE nya té un potencial extraordinari i està considerat un dels sectors d’alta tecnologia més importants del futur. La ciència és un motor cada vegada més rellevant de l’economia i no ser capaços de veure aquest potencial pot ser molt perjudicial per al nostre territori. Entre tots hem de fer un esforç per escurçar la distància que hi ha entre les idees i la seva execució, entre els professionals sanitaris i els inversors, entre una concepció fonamentalment assistencial de la professió mèdica i una concepció del professional sanitari com a líder de la innovació del sector.

Per primera vegada, Catalunya gaudeix d’una posició interessant en l’entorn de la innovació sanitària i és tasca de tots no desaprofitar aquesta oportunitat i contribuir a situar el nostre país com un referent europeu. No és exagerat dir que Barcelona s’està posicionant com la capital europea de les ciències de la vida i els medical devices. En un esforç coordinat molt prometedor per part de l’Administració i de diverses institucions, s’està contribuint positivament a crear un clima molt adient per a la generació de nous productes i serveis en el sector. Durant els propers anys sorgiran moltes oportunitats i convé que tots fem un esforç per donar suport als metges i investigadors amb esperit emprenedor i, alhora, defensar els seus drets en tot aquest procés. Només així la roda començarà a girar. És important, doncs, per al nostre territori que discutim com potenciar el sector biotech i de les noves tecnologies mèdiques i que afavorim la innovació de manera coordinada i, alhora, despertem l’interès per emprendre en els diferents professionals sanitaris. És per tot això que el COMB del segle xxi no pot restar aliè a la innovació i l’emprenedoria, i volem donar suport als metges amb esperit emprenedor. La responsabilitat dels metges no acaba amb l’exercici de la medicina davant dels pacients. La medicina pot i ha de promoure també una activitat no assistencial, innovadora i emprenedora, l’objectiu de la qual ha de ser impulsar millores i permetre el progrés. Tradi-

cionalment, els metges han estat al marge d’aquestes iniciatives. Han d’estar exclosos els metges d’aquest procés? Per què?

El projecte “El metge emprenedor”

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va posar en marxa ara fa quatre anys una iniciativa de suport a la innovació que intenta acompanyar les idees dels professionals sanitaris en el seu camí cap al mercat.

Volem que la innovació no es quedi al cap dels metges, sinó que es materialitzi en productes i serveis nous que puguin beneficiar els malalts i permetin que els professionals sanitaris capturin el valor de les seves idees.

El nostre objectiu des de bon començament ha estat fer de brokers entre el món de les idees i el món del capital. Volem atraure al Col·legi aquelles idees innovadores que sorgeixen entre els professionals del nostre entorn i ajudar a definir millor cada projecte. Comptem amb el suport d’escoles de negoci que ajuden l’emprenedor sanitari a redactar el seu pla de negocis quan cal. També tractem d’afegir valor a aquestes idees en la mesura del possible, aportant tot allò que pugui contribuir a fer créixer la idea.

Finalment, intentem apropar aquelles idees que ho necessitin a l’entorn del capital, amb el qual també tenim diferents acords de col·laboració.

L’any 2009, hem rebut més de 300 metges amb idees emprenedores, 114 dels quals han iniciat el procés d’innovació. Els darrers tres anys, 18 projectes ja han completat el procés i han rebut finançament a través del nostre programa. A més, han començat alguns projectes més, tot i no tenir finançament, perquè l’emprenedor ha trobar la manera de fer-los realitat amb el seu propi esforç.

Dades d’activitat 2009

L’any 2009 ja comptem amb acords marcs de cooperació amb 12 societats de capital risc que s’han apropat al COMB per tenir accés als projectes innovadors dels metges.

Hem tancat un acord d’implantació de programes d’innovació amb l’Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu. Ja han arribat més de 50 idees d’aquests hospitals. Coordinem la innovació de sis hospitals més del nostre entorn.

El ritme d’arribada d’idees és ara d’una al dia. L’any 2009, hem analitzat més de 300 idees.

Hem treballat amb l’ACC10/CIDEM com a “Punt d’Innovació CIDEM” donant suport directament als metges amb fons públics.

Hem treballat amb el 22@ per donar suport al clúster de tecnologies mèdiques, on participem directament des de la seva fundació.

Hem arribat a un acord amb Biocat per estimular la generació d’idees en ciències de la vida.

Hem col·laborat específicament amb el fons Ingenia d’Alta Partners analitzant els projectes emprenedors amb més potencial que es presenten al COMB. Durant aquest any s’han completat més de 60 plans de negocis.

Hem organitzat diferents fòrums d’inversió donant suport a projectes emprenedors sanitaris (amb Keiretsu, IESE i Barcelona Activa).

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

33

Activitat col·legial. Innovació i tecnologia

El programa de qualitat Web Mèdica Acreditada presenta els resultats de deu anys d’activitat 3

A

MIQUEL ÀNGEL MAYER, director de Web Mèdica Acreditada

Segons una enquesta del Health on the Net Foundation, publicada l’any 2005, el programa de qualitat WMA es troba entre els tres sistemes d’acreditació de webs sanitaris més coneguts mundialment

1

l mes de juliol de 2009 va fer deu anys que el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona posava en marxa el Programa de Qualitat de Web Mèdica Acreditada (WMA). Aquest programa, pioner a l’Estat espanyol, va sorgir per la necessitat de crear un referent de qualitat i una comunitat web de confiança, per la incorporació progressiva dels metges i del públic en general als nous serveis de salut oferts per les noves tecnologies de la informació i comunicació i, sobretot, per l’ús extensiu d’Internet. Durant aquests darrers deu anys, els usuaris d’Internet han utilitzat de forma creixent la xarxa com a font d’informació sanitària, tal i com demostren diversos estudis.

Entre un 50 i un 80% dels usuaris adults d’Internet fan cerques de forma habitual sobre temes de salut i sobre malalties pròpies i alienes.

Aquest escenari ha creat noves i diferents necessitats i Web Mèdica Acreditada ha donat resposta a aquests reptes.

En primer lloc, és recomanable un major control de la qualitat de les pàgines web de continguts sanitaris amb la creació de sistemes d’acreditació, que presentin estàndards i criteris de referència que avaluïn aquests webs, i que garanteixin que aquesta informació tindrà un ús adequat per part del pacient i dels usuaris en general. Alhora, cal oferir suport als professionals que utilitzen aquest mitjà com a eina de treball i comunicació amb altres professionals i amb els seus pacients.

En segon lloc, cal facilitar un procés guiat per millorar l’educació sanitària de la població en general, obrint noves perspectives i serveis d’utilitat per a tots els usuaris d’Internet.

Durant aquests anys, WMA s’ha consolidat com a referent de qualitat per a webs de parla espanyola i catalana, com va quedar reflectit en una enquesta publicada l’any 2005 pel Health on the Net Foundation (HON) que assenyalava que WMA es troba entre els tres sistemes d’acreditació de webs sanitaris més coneguts mundialment. En l’actualitat, més de 700 llocs web formen part de WMA, el que representa milers de pàgines web amb informació mèdica. Entre aquests llocs web podem trobar hospitals i clíniques, associacions de pacients, grups de recerca, de les Administracions sanitàries, de la indústria

4

farmacèutica, webs personals, etc. El programa de qualitat Web Mèdica Acreditada està adreçat a tots aquells webs de Catalunya, Espanya i l’Amèrica Llatina que ofereixen informació i serveis sanitaris a través d’Internet i en els quals participen i col·laboren professionals metges, la majoria de vegades amb altres professionals sanitaris. El procés de certificació es basa en la revisió dels webs perquè compleixin un conjunt de criteris de qualitat específics per a llocs web mèdics i del codi de deontologia mèdica, que els sol·licitants han de satisfer per rebre el segell d’acreditació per formar part de la comunitat de confiança de WMA (http//wma.comb.cat).

Activitats de col·laboració i de recerca

2 1. Logotip de Web Mèdica Acreditada.

2. Pàgina d’inici del web de WMA, a http://wma.comb.es.

3. Les col·laboracions de Web Mèdica Acreditada amb diverses entitats, en una imatge del web de WMA. 4. Imatge del Decàleg per a l’ús de webs de salut, al web www.guiasinfosalud.es.

34

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Paral·lelament als processos d’acreditació que es porten a terme des de Web Mèdica Acreditada, s’ha desenvolupat un conjunt d’activitats de col·laboració i de recerca que han reforçat el reconeixement de WMA, tant nacionalment com internacionalment, i que han permès la incorporació de noves eines web en benefici dels professionals i dels usuaris en general. En l’àmbit europeu podem destacar la participació en diversos projectes finançats amb l’objectiu d’implementar el sistema d’acreditació, un conjunt d’avenços tecnològics basats en Web 2.0 i en Web Semàntica, que faciliten que els usuaris d’Internet puguin accedir d’una forma guiada i més segura a continguts de qualitat.

Aquests projectes han permès col·laborar amb diverses entitats de la Unió Europea, amb l’Organització Mundial de la Salut i organitzacions de referència mundial a Internet com el World Web Consortium (W3C). Dintre del programa d’Acció per un Internet Segur s’han dut a terme els projectes MedCIRCLE (2002-2003), >

Activitat col·legial. Innovació i tecnologia

< QUATRO (2004-2006) i QUATRO Plus (2007-2009) i dins del Directorat General de Salut Pública i Protecció de Consumidors, els projectes MedIEQ (2006-2008) i VACSATC (20062009).

En l’àmbit nacional també s’han desenvolupat diverses activitats de col·laboració amb universitats, de les quals podem destacar les següents: l’organització de diferents edicions de les Jornades eHealth en col·laboració amb l’Observatori de Salut i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la participació en les jornades d’estiu “els Juliols” organitzades per la Universitat de Barcelona, el desenvolupament d’una guia de recomanacions per a un ús responsable de la informació mèdica obtinguda a Internet com a projecte del Fons de Recerca Sanitària (FIS) del Ministeri de Sanitat durant l’any 2008 en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya i la UAB, i diversos estudis relacionats amb la utilització d’Internet com a font d’informació mèdica amb el suport del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. També podem destacar la jornada en col·laboració amb Google España per a la presentació del cercador WMA-Google, així com la coordinació del grup de treball de l’Agència de Qualitat a Internet (IQUA) del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, per a l’elaboració d’un codi de conducta de webs de professions sanitàries. Així mateix, cal destacar la intensa activitat científica realitzada durant aquests anys, amb múltiples publicacions i participacions en ponències i fòrums nacionals i internacionals sobre l’ús d’Internet amb fins sanitaris.

Finalment, cal assenyalar que, durant l’any 2009, hem pogut assistir a un renovat interès per la qualitat de la informació mèdica a Internet, amb un important increment en el nombre de sol·licituds i de l’activitat d’acreditació i reacreditació, que mostren la confiança en el programa de Web Mèdica Acreditada i abonen la utilitat d’un servei de referència, professional i prestigiós, que seguirà vetllant per un Internet més segur per a tots.

El nombre de visites al web col·legial augmenta d’un 16% l web comb.cat ha seguit de prop l’actualitat mèdica i científica E durant el 2009, un any marcat per esdeveniments sanitaris de gran repercussió social, com el virus H1N1 de la grip. Aquest any s’ha caracteritzat per un augment de les visites al portal i per la fidelització dels usuaris.

El volum d’entrades a comb.cat ha augmentat d’un 16%, passant de 12.000 visites diàries a 16.700, el que significa gairebé mig milió de visites al mes.

Del total d’usuaris del web, un 13% eren nous visitants i l’altre 86% representa a tots els usuaris fidels que accedeixen assíduament al portal col·legial.

S’ha millorat l’actualització del web donant accés a eines de gestió de continguts als diferents departaments, empreses i seccions col·legials del COMB. Amb això s’ha guanyat instantaneïtat i independència per als responsables dels diferents llocs web.

D’altra banda, s’ha canviat la manera de visualitzar els Quaderns de la Bona Praxi. S’ha facilitat la lectura en línia del document, que simula una revista de paper, i s’han ampliat les opcions de visualització.

L’any 2009 ha estat marcat per una actualitat mèdica i sanitària molt activa i controvertida. Des del comb.cat es va fer un S’ha millorat seguiment diari de l’evolució del virus H1N1 l’actualització del amb un espai especial a la pàgina principal. En web donant accés aquest espai s’oferia informació d’interès per a eines de gestió als metges proporcionada pel Departament de continguts als de Salut i altres entitats implicades. Durant diferents departaments, aquest any, la redacció de comb.cat ha entreempreses i seccions vistat dos premis Nobel de Medicina 2008, el col·legials del COMB doctor Harald zur Hausen, per la relació del virus del papil·loma humà amb el càncer de cèrvix, i la doctora Françoise Barré-Sinoussi, pel descobriment del virus VIH. Els vídeos dels actes celebrats al COMB han continuat sent un dels continguts amb més actualitzacions al web. Aquest any destaquen els Premis a l’Excel·lència Professional 2009: segon centenari del naixement de Charles Darwin, un acte que es va celebrar al Teatre Romea de Barcelona, i el 1r. Fòrum Healthcare de Barcelona, que va servir per posar en contacte els metges emprenedors del COMB amb inversors de capital risc.

Ha estat un any de reflexió i d’incubació d’eines de comunicació més eficaces que faran més partícips els col·legiats de l’activitat que desenvolupa el COMB. Al mateix temps, ha significat la consolidació dels projectes iniciats el 2008.

1

2

Sol·licituds d’acreditació rebudes en el període 2004-2009 280

255

3

240 200 169 160

139

134 118

120

106

80 40 0 2004

2005

Font: Web Mèdica Acreditada.

2006

2007

2008

2009

1. Entrevista a Harald zur Hausen, premi Nobel de Medicina 2008, al web col·legial.

2. Entrevista a Françoise Barré-Sinoussi, premi Nobel de Medicina 2008, al web col·legial.

3. Imatge del nou format de visualització dels Quaderns de la Bona Praxi al web del COMB.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

35

36

Informe Anual 2009 Col路legi Oficial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Comptes col·legials

L’estat de la tresoreria col·legial: resultat i balanç de l’exercici 2009

de serveis als col·legiats, d’ajuts als diferents programes i d’aportacions als projectes de cooperació.

Ingressos

E

2.430

13.050.264

12.302.246

750.110

13.052.694

12.302.583

Milions

748.018

l tancament de l’any 2009 s’ha fet amb tresorer un resultat positiu de 2.430 €; és un resultat ajustat, però molt positiu tenint en compte l’entorn econòmic general. La severitat de la crisi econòmica feia preveure que aquest seria un exercici difícil.

La gestió rigorosa dels professionals del COMB i L’Assemblea de de totes les empreses del Grup MED i un model orCompromissaris del ganitzatiu basat en la confiança dels metges envers 23 de març va ser les empreses que els ofereixen serveis són algunes de les claus que expliquen que, malgrat l’impacte de el primer acte de l’aturada en l’activitat econòmica, el COMB pugui presentació de resultats continuar presentant un balanç molt sanejat, sense de la nova Junta. Tot i endeutaments bancaris, mantenint els llocs de treque es presentaven els ball i amb una posició molt sòlida que ha permès comptes de l’any 2009 complir sense desviacions importants el pressupost i, per tant, havien estat per a l’any 2009. gestionats per l’anterior Junta, l’actual els fa Un any més, el COMB ha seguit encarregant l’estudi dels comptes a una empresa d’auditoria seus, els aprova, els externa i en el seu informe final els auditors cerpresenta a l’Assemblea tifiquen que els comptes del COMB reflecteixen i obté un ampli suport de la col·legiació de forma fidel la situació financera i patrimonial representada pels seus del COMB a 31 de desembre del 2009, i contecompromissaris electes nen tota la informació necessària i suficient per ser interpretats de conformitat amb els principis i les normes comptables.

La nova Junta de Govern va proposar-se, com un dels seus objectius, millorar la informació a tots els col·legiats, també en l’àmbit dels comptes, Ingressos 2009 augmentant encara més la Exercici 2009 en euros transparència en els resulIng. financers 104.431 tats, tant del COMB com Grup MED 2.734.311 de les empreses del Col·legi Subvencions 140.460 Serveis agrupades entorn al Grup 832.694 Quotes Fons Social 2.607.394 MED, que és el holding Quotes 6.203.888 que les agrupa per obtenir Vendes 429.345 Ing. extraordinaris 171 la màxima eficiència en la Total: 13.052.694 gestió i organització.

L’Assemblea de ComproDespeses 2009 missaris del passat 23 de març va ser el primer acte Exercici 2009 en euros de presentació de resultats Altres 444.773 de la nova Junta. Tot i que Impostos. Asseg. Amort.

911.885 Compres i manteniment 677.697 es presentaven els comptes OMC 540.556 de l’any 2009 i, per tant, Personal 4.983.827 havien estat gestionats per Projectes col·legials 2.797.081 Programa prot. social 2.694.445 l’anterior Junta, l’actual Total: 13.050.264 els fa seus, els aprova, els presenta a l’Assemblea i Resultat de l’exercici 2009 obté un ampli suport de En euros la col·legiació representada Pressupost Realitzat Diferència pels seus compromissaris 14 electes.

12 El tancament de l’exercici 10 s’ha fet amb una desviació 8 dels ingressos del 6,10% i 6 4 de les despeses del 6,08%, 2 un exercici en el qual s’han 0 mantingut tots els comproIngressos Despeses Resultat misos de despesa en forma JAUME SELLARÈS,

Uns ingressos totals de 13.052.694 € que s’agrupen en tres grans capítols: les quotes, que s’han mantingut amb els mateixos descomptes per als metges joves, amb un import final de 6.203.888 €; les quotes al fons social, amb 2.607.394 € i que es destinen al manteniment de les prestacions per compte de la Fundación Patronato de Huérfanos, i les noves prestacions que l’ambiciós Programa de Protecció Social del COMB va implementar, i el tercer apartat que són les aportacions del Grup MED, fins a 2.734.311 €, un 3,17% més del previst, una dada molt positiva perquè ens confirma la bona marxa econòmica de les empreses del Grup MED, en una conjuntura molt complicada i que ens permet visualitzar aquest esforç de retorn cap al Col·legi en forma d’una aportació equivalent a uns 100 €/any per a cada col·legiat.

Aquest any, les activitats de formació del CEC han tingut un increment important en forma d’ingressos, especialment per activitats en forma de mestratges no presencials; és per aquest motiu que els ingressos en l’apartat serveis han estat un 70,5% per sobre del pressupost inicial.

També cal destacar que els ingressos per subvencions han superat les previsions i s’han situat un 52,34%; entre d’altres, el projecte de cooperació amb Nicaragua i el projecte de metge emprenedor del CIDEM. Despeses

Les despeses totals de 13.050.264 € han superat les previsions d’un 6,08%. Les despeses de personal i de professionals representen en total 4.983.827 €, és a dir, el 39,81% de les despeses d’explotació. Les despeses per compte de la Fundación Patronato de Huérfanos representen 1.413.340 € i el Programa de Protecció Social del COMB 1.281.105 €. Cal destacar els 206.849 € destinats a la Fundació Galatea que gestiona el programa PAIMM i que les aportacions per a programes de cooperació superen el 0,7% dels ingressos per quotes. Aquest any 2009, s’ha comptabilitzat una despesa extraordinària de 187.774 € que correspon al traspàs de les participacions de MEDIVALOR al Grup MED; aquesta operació ha estat autoritzada i tutelada per la CNMV (Comisión Nacional del Mercado de Valores) i respon a una millor organització del grup.

Resultat

El resultat de 2.430 € s’aplicarà a reserves. El balanç presenta un net patrimonial de 4.398.287 € que ens mostra una molt bona solvència econòmica, amb una diferència entre l’actiu corrent i el passiu corrent, que es denomina fons de maniobra, de 888.585 €.

També cal destacar que, entre els creditors, no hi ha cap entitat financera.

Quotes COMB. Exercici 2010 Quotes Metge jove Quota d’entrada Quota d’entrada jove

Mes 19,66 € 9,83 €

Trimestre Any 59,00 € 236,00 € 29,50 € 118,00 € 127,39 € 63,70 €

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

37

Activitat col·legial. Professió, cultura i societat

La Secció de Metges Jubilats desplega una àmplia activitat en ajuts de protecció social i actes culturals Secció de Metges Jubilats deu ser, seLmésagurament, una de les seccions que té un camp ampli d’activitats. Si bé el seu principal objec-

JOAQUIM RAMIS, president de la Secció de Metges Jubilats

El nombre d’usuaris que han demanat ajuts socials dintre de la Secció de Metges Jubilats ha augmentat d’una manera exponencial: l’any 2008 foren 69 els companys que necessitaren algun dels ajuts i el 2009 han estat 221 els que, d’una manera o altra, s’han beneficiat d’aquestes prestacions socials

1 i 2. Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges Jubilats, i Monserrat Abelló, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 2009, a l’acte “El nostre dia del llibre” 1

El 2009 s’ha fet la presentació de dotze llibres, dels quals són autors Quim Torra: Pau Casals-Josep Trueta; Lluís Barraquer i Bordas: Memòries i reflexions d’un neuròleg; Joaquín Callabed: El rincón de Prometeo; Ricard Camprodon: Mar i cel i Viatge a la Xina; Josep M. Capdevila Miravet: Bellvitge, anatomia d’un hospital; Júlia Emperador: Viajes y sueños; Carme Miró Texidó: Ones de vida; Josep M. Muñoz i Pujol: El cant de les sirenes. Petita crònica; Francesc Salamero Raymundo: Diego Cera.

Biographical impressions; Jordi Vila-Abadal: Cartes que no lliguen; Josep Vilar Bonet: Pàgines viscudes.

L’acte fou clausurat amb un parlament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 2009, Montserrat Abelló.

I en els concursos foren guardonats Esteve Amigó i Palés i Xavier Miquel i Padró, ambdós col·legiats a Barcelona, en els premis de poesia; Jordi Roca Comas, col·legiat a Girona, i M. Teresa Rué Cabrelles, col·legiada a Tarragona, en els de narrativa breu; Pilar Segura Badia i Clara Gràcia Castellví, cònjuges de metges col·legiats a Barcelona, en els de pintura, i Frederic Sagués Gabarró, col·legiat a Barcelona, i Francesc Xavier Bonada Tarrés, collegiat a Girona, pels premis de fotografia.

tiu correspon a l’ajut del metge o dels seus familiars directes, també hi ha altres activitats lúdiques que entren de ple en el camp cultural i que estan obertes a tota la col·legiació i llurs famílies.

Durant l’any 2009, la Secció ha celebrat cinc concerts, dinou conferències, sis projeccions de pellícules i tres lectures teatrals. Els cinc concerts han estat coordinats per Jaume Torner i Selles i el darrer com a final del cicle d’òpera sobre Wagner, que desenvolupà Roger Alier. Posteriorment, s’inicià un cicle d’òperes de Mozart. Les dinou conferències foren desenvolupades per Josep M. Carreras i Macià, Sílvia Ferrando, Josep Termes, Hilari Raguer, Neus Real, Lluís Ortiz de Ceballos, Montserrat Abelló, Agustí Pons, Joan Pineda, Oriol Casassas, Joan Plaja i August Moragas.

El cicle de cinema –coordinat per Pere Martínez i López– sobre les Arts i el Cinema finalitzà amb dues projeccions i s’encetà el cicle de cinema còmic que continuarà durant l’any 2010. No podem oblidar les dramatitzacions de teatre, que coordina Jordi Mañer, amb la col·laboració d’un bon nombre de companys.

S’oferiren visites guiades al MNAC, al Centre de Recerca Biomèdica de Barcelona, al Palau de la Música, i a les exposicions de Joaquim Mir, el Museu Marés i la Fundació Rocamora.

Es feren algunes excursions, com la de Ripoll, on fórem molt ben atesos per l’Eudald Maideu, pediatre de la mateixa comarca. Un bon grup de jubilats són viatgers i s’han desplaçat a Extremadura, Berlín, Romania i Còrdova, i alguns es van decidir per visitar els fiords noruecs durant el mes de juliol.

A més d’aquestes sessions setmanals, hi ha dues activitats convocades pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que delega la seva organització a la nostra Secció: la presentació de llibres no científics escrits per metges o els seus cònjuges, i els concursos de poesia, narrativa breu, pintura i fotografia.

El Programa de Protecció Social

2

38

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Però la prioritat i veritable missió de la Secció és l’ajut a companys o llurs famílies que en tinguin necessitat. Per resoldre més eficaçment les diferents demandes que s’han rebut, hem tingut l’ajuda de dues treballadores socials. Òbviament moltes d’aquestes accions s’han pogut solucionar gràcies al Programa de Protecció Social que el Col·legi creà fa un parell d’anys.

Les demandes plantejades han estat molt variades i s’han resolt amb ajuts socials i econòmics, dirigits a aquells metges o familiars (fins a primer grau) que tinguin un grau de dependència reconegut per l’Administració pública, o bé la situació ha estat valorada per les treballadores del Programa de Protecció Social.

També s’han donat ajuts puntuals per pal·liar les despeses que suposa ser dependent o tenir a càrrec una persona amb dependència, tant per pagar el cost d’uns serveis d’atenció a domicili, en un centre de dia, en una residència o altres serveis assistencials. Vegeu més informació sobre l’activitat del Programa de Protecció Social del COMB a les pàgines 28 i 29 d’aquest informe anual.

El nombre d’usuaris que han demanat ajuts socials dintre de la Secció de Metges Jubilats ha augmentat d’una manera exponencial: l’any 2008 foren 69 els companys que necessitaren algun dels ajuts i el 2009 han estat 221 els que, d’una manera o altra, s’han beneficiat d’aquestes prestacions socials.

Estem segurs que hi ha més companys que podrien gaudir d’aquests ajuts, però que no en són prou conscients, senzillament perquè no n’estan assabentats.

Activitat col·legial. Professió, cultura i societat

L’“Any Dr. Pere Gabarró”, homenatge al pioner de la Cirurgia Plàstica i Reparadora a Catalunya MIQUEL BRUGUERA, expresident del Col·legi de Metges de Barcelona

L’any 1947 torna a Barcelona, on entra a l’Hospital de Sant Pau gràcies al doctor Puig Sureda, que era el cap del Servei de Cirurgia. Gabarró va muntar una unitat de cirurgia plàstica on es va formar un gran nombre de cirurgians de Catalunya, però no va poder rebre el reconeixement acadèmic que mereixia i va estar forçat a un exili interior

1. Acte de presentació dels actes de l’“Any Dr. Pere Gabarró”.

Abril de 2009.

2. Miquel Bruguera i Monty Gabarró, a l’acte de descoberta de la placa de reconeixement al doctor Gabarró a la casa on va viure a Barcelona.

Novembre de 2009.

1

’any 2009 va ser per al Col·legi de Metges LAquest de Barcelona (COMB) l’“Any Dr. Pere Gabarró”. nom era totalment desconegut per a la majoria de metges de Barcelona fins que la Junta de Govern del COMB va acordar dedicar-li l’any 2009.

El nom era únicament conegut entre els cirurgians plàstics, perquè el doctor Gabarró i Garcia (18991980) va ser l’iniciador de l’especialitat de Cirurgia Plàstica i Reparadora a Catalunya i a Espanya.

Va ésser aquest fet el motiu per dedicar-li l’any?

En part sí, però també per més coses. Els mèrits de Gabarró no es van limitar a ser un pioner en l’especialitat que va exercir amb encert, sinó que també inclouen un esperit patriòtic i d’amor al país molt considerables, que es van manifestar en el camp de la llengua i en el del muntanyisme, i també la capacitat de superació de moltes dificultats lligades a l’època que li va tocar viure, ja que Gabarró va ser un dels protagonistes de l’exili que van patir molts metges catalans a l’acabament de la guerra civil.

Gabarró es va formar a la Facultat de Medicina de Barcelona quan les càtedres de Cirurgia estaven ocupades pels germans Trias i Pujol, d’on van sortir tants grans cirurgians de Barcelona. Per la seva inquietud i esperit de servei ja va destacar de ben jove quan, essent secretari de la Junta de la Societat Catalana de Cirurgia, va aconseguir que la publicació oficial de la societat es fes en català, convencent els altres membres de la Junta de l’obligació moral que tenien en favor de l’ús científic de la nostra llengua.

En els anys previs a l’esclat de la guerra, Gabarró va dedicar el seu temps de lleure a l’excursionisme. Ho feia amb un esperit científic, preparant les seves ascensions als pics de Catalunya, marcant en el mapa els itineraris més recomanables i difonent les seves experiències al centre excursionista al qual pertanyia. En aquest terreny del muntanyisme, Gabarró va destacar per fer una ascensió en solitari l’any 1932 a la Pica d’Estats, el cim més alt del nostre país, per una via que no havia estat mai feta, i que va rebre el seu nom, via Gabarró. Per la seva dedicació al muntanyisme va vincular-se al moviment escolta, del qual va ser un dels grans dirigents.

Durant la guerra va exercir com a cirurgià amb l’exèrcit republicà i va tenir l’oportunitat de trac-

2

tar nombrosos ferits de guerra, amb el que se li va desvetllar un interès especial per la cirurgia plàstica.

Al final de la guerra, a causa de les seves conviccions catalanistes i per haver fet de cirurgià de l’exèrcit derrotat, va exiliar-se a Anglaterra, després d’un primer pas per França. Josep Trueta, que s’hi havia installat, i a qui Gabarró coneixia de Barcelona, va influir en el seu desplaçament a Anglaterra. Allà va tenir l’encert, i la fortuna, de ser acceptat a Manchester, a l’hospital on treballava el pare de la cirurgia plàstica, Sir Harold Gillies. Gabarró dibuixava molt bé i això li va facilitar l’acolliment a un servei on s’utilitzava molt el dibuix per il·lustrar l’activitat quirúrgica.

L’estada a Manchester li va permetre adquirir una experiència incalculable en la cirurgia reparadora, ja que al seu centre s’atenia un gran nombre de ferits de la guerra mundial. Al final de la guerra, Gabarró s’havia convertit en cap de secció del Baguley Emergency Hospital de Manchester.

L’any 1947 torna a Barcelona, on entra a l’Hospital de Sant Pau gràcies al doctor Puig Sureda, que era el cap del Servei de Cirurgia. Gabarró va muntar una unitat de cirurgia plàstica on es va formar un gran nombre de cirurgians de Catalunya, però no va poder rebre el reconeixement acadèmic que mereixia i va estar forçat a un exili interior. Gabarró va fundar la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica, de la qual va ser el primer president, i va mantenir contacte amb els cirurgians plàstics més destacats del món.

El COMB va organitzar durant l’any 2009 actes de presentació de la vida i l’obra del doctor Gabarró, va muntar una exposició sobre el personatge i va collocar una placa de reconeixement a la façana de la casa on va viure a Barcelona.

Estic convençut que hem satisfet el deure moral dels metges de Barcelona amb Gabarró i que, amb el nostre reconeixement, ha rebut els honors que no se li van concedir en vida.

Imatges de l’exposició sobre Pere Gabarró i Garcia (1899-1980) a l’espai Pedro i Pons de la seu col·legial. Juny de 2009.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

39

Activitat col·legial. Professió, cultura i societat

Els Medijocs 2009 es clouen amb un simposi sobre l’experiència de metges del COMB als Jocs Olímpics de Pequín MARC SOLER, director adjunt corporatiu del COMB

ALBERT MARCOS, Àrea Professional del COMB

Els ponents van donar a conèixer les seves experiències com a professionals de la Medicina de l’Esport en una competició olímpica.

Van aportar la seva visió professional i van exposar la tasca desenvolupada en aquest tipus d’esdeveniments

l Col·legi de Metges de Barcelona ha E convocat cinc edicions consecutives dels Medijocs, els Jocs Col·legials Esportius. Com totes les celebracions esportives, els Medijocs pretenen promoure els valors de l’esport: la capacitat de superació, la solidaritat, les relacions socials i la vida sana. Els participants dels Medijocs són, any rere any, l’exemple viu d’aquests valors essencials.

L’edició 2009 dels Jocs Col·legials esportius ens corrobora que s’ha convertit en un fet social per a la comunitat mèdica.

Parlar d’èxit de participació i col·laboració per part dels metges, institucions i patrocinadors és, a criteri de l’Àrea Professional del COMB, una reiteració, però aquesta és la realitat. Cada any es consolida més l’entusiasme i l’esperit esportiu que va des dels més petits fins als més veterans.

S’ha convertit en una tradició obrir amb la Cursa Atlètica (infantil i d’adults), seguir amb el desenvolupament del calendari de les diferents modalitats esportives i, finalment, cloure amb un acte acadèmic a la sala d’actes de la institució col·legial.

Les competicions de l’any 2009

Les dues grans novetats d’aquesta edició són: la incorporació del Golf i l’Ascensió a la Pica d’Estats, la muntanya més alta de Catalunya amb 3.143 metres.

La resta de competicions (Cursa Atlètica, BTT Interhospitalària, Futbol, Tennis i Pàdel) han aglutinat, com cada any, gran nombre de participants amb un sentiment comú: l’esport i la salut.

L’esperit festiu i competitiu ha quedat palès tant en les modalitats infantils de la cursa com en la resta d’esports desenvolupats. Els Medijocs no són només una pràctica esportiva sinó també un instrument que interactua en les relacions humanes, entre famílies, amics i companys de feina, en benefici de la nostra salut física i mental.

1

Els metges del COMB a Pequín 2008

El Simposi sobre Salut, Medicina i Esport es va centrar en “Els metges del COMB a Pequín 2008”, 3

2

amb la participació de: Ramon Olivé, metge de l’equip del COE; Daniel Florit, metge de la RFE d’Hoquei; Asun Estruch, metgessa de l’equip de Natació Sincronitzada; Ángel Ruiz-Cotorro, metge de la RFE de Tennis; Andreu Arquer, metge de la RFE d’Atletisme, i Ramon Besa, redactor en cap d’esports d’El País.

Els ponents van donar a conèixer les seves experiències com a professionals de la Medicina de l’Esport en una competició olímpica. Van aportar la seva visió professional i van exposar la tasca desenvolupada en aquest tipus d’esdeveniments. Amb una gran complicitat amb els assistents a l’acte collegial, els experts invitats al simposi d’aquest any compartiren les seves anècdotes i vivències personals amb els esportistes d’elit.

El simposi es va convertir en un petit homenatge a aquests metges que, des de l’anonimat per a la majoria de ciutadans, es converteixen, amb la seva professionalitat i responsabilitat ètica, en un referent important per als esportistes a l’hora de tenir en compte els esforços especials, tant físics com mentals, exigits durant la seva participació en els Jocs Olímpics. Aquests representants de la medicina es guanyen el reconeixement absolut de la seva autoritat en tot allò que es refereix a la salut, la seguretat i els interessos legítims dels atletes.

La sessió sobre l’experiència dels metges de l’Esport a l’Olimpíada de Pequín, presidida per Miquel Bruguera, es va cloure amb l’acte de lliurament de guardons als guanyadors de les diferents modalitats esportives i el reconeixement públic als participants per poder compaginar la seva dedicació a la medicina i a la pràctica de l’esport.

Des del COMB es vol conscienciar els metges i la societat en general, amb aquest instrument de participació que són els Medijocs, sobre la important relació que existeix entre l’esport, la medicina i la salut, i sobretot recordar i sensibilitzar els collegiats sobre la difusió de l’esport entre els nostres conciutadans.

L’Àrea Professional del COMB vol agrair la seva contribució als 913 participants a les diverses competicions, als ponents del simposi, als comitès d’honor, organitzador i assessor, a les diverses institucions i instal·lacions esportives i, així mateix, als espònsors i col·laboradors, que han fet possible que els Medijocs 2009 s’hagin desenvolupat dins d’un veritable ambient marcat per l’esportivitat i la germanor.

4

1. Diario Médico, 31 de juliol de 2009.

2. Ponents al simposi “Els metges del COMB a Pequín 2008”, celebrat a la seu col·legial al maig de 2009.

3. Miquel Bruguera, en la seva intervenció a l’acte.

4. Participants a la Cursa Atlètica que es va dur a terme a Sant Cugat del Vallès. Abril de 2009.

40

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Agenda 2009

Informació col·legial 2009 Homenatge del COMB i l’OMC a la figura del doctor Hèlios Pardell El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i l’Organització Mèdica Col·legial convoquen un acte per retre homenatge a la memòria del doctor Hèlios Pardell i Alentà, mort sobtadament el proppassat 30 d’octubre, als 62 anys d’edat. Hèlios Pardell, expert de referència en temes d’acreditació de formació mèdica continuada, era director tècnic de la Fundació Andragos, secretari executiu del Consell Català de la Formació Continuada i director del Sistema Español de Acreditación de la Formación Médica Continuada.

La sessió d’homenatge, que té lloc a la sala d’actes del COMB, compta amb les intervencions de Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut; Juan José Rodríguez Sendín, secretari general del Consejo General de Colegios de Médicos (CGCOM), Isacio Siguero, president del CGCOM; Jaume Padrós, secretari del COMB; Josep M. Pardell, alcalde de Llardecans i germà del doctor Pardell; Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, i Arcadi Gual, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Barcelona.

Ricard Gutiérrez, Xavier Trias, Patricio Martínez i Josep Antoni Bombí.

29 de gener

Diario Médico, 2 de febrer de 2009.

La Fundació Josep Laporte atorga un premi “Conocimiento y Pacientes” al Col·legi de Metges de Barcelona La Fundació Josep Laporte (FJL), institució global de gestió del coneixement en ciències de la salut i de la vida, concedeix un dels premis “Conocimiento y Pacientes” al Col·legi de Metges de Barcelona com a reconeixement a la seva labor “en la millora de la qualitat en l’atenció sanitària als pacients” i el seu “compromís en la democratització de la sanitat a través del suport i la difusió de projectes destinats a professionals sanitaris, pacients i ciutadans en general”.

Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, recull el premi de mans d’Albert Jovell, director general de la FJL. A l’acte hi assisteixen també Jaume Roigé, tresorer del COMB; Francesc Ferrer, vocal de la Junta de Govern, i Màrius Morlans, president de la Comissió de Deontologia.

El lliurament del premi se celebra a la Casa de Convalescència de Barcelona, en el marc del desè aniversari de la FJL, el cinquè aniversari del Foro Español de Pacientes i el tercer aniversari del Fòrum Català de Pacients i la Universitat dels Pacients. 21 d’abril

Miquel Vilardell i altres guardonats amb el premi “Conocimiento y Pacientes”.

El COMB presenta un QBP sobre “Valoració de l’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció” El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) presenten una guia sobre “Valoració de l’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció”. Aquesta publicació del Centre d’Estudis Col·legials del COMB, el número 26 de la col·lecció de Quaderns de la Bona Praxi (QBP), s’ha distribuït recentment entre els 34.000 metges que exerceixen a Catalunya. La publicació s’edita amb la col·laboració i el suport de l’ICAA. A l’acte de presentació de la publicació, que té lloc a la sala d’actes del COMB, hi participen Miquel Bruguera, president del COMB; Sílvia Casellas, presidenta de l’ICAA, i Ramon Sàrrias, exvicesecretari del COMB i coordinador d’aquesta publicació del Centre d’Estudis Col·legials.

Bruguera destaca durant l’acte que els metges han de tenir present que “les directrius que marquen les diferents normatives per a l’adopció tenen com a principal criteri el de protegir la salut i l’entorn de l’infant”. 28 d’abril

Sílvia Casellas, Miquel Bruguera i Ramon Sàrrias.

Acte de benvinguda als nous col·legiats MIR al Col·legi de Metges de Barcelona El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona celebra un acte de benvinguda als nous col·legiats que s’inicien en la seva etapa MIR. A la sessió s’explica als futurs metges residents l’organització i els serveis que presta el Col·legi.

Jaume Padrós, secretari del COMB; Miquel Vilardell, vicepresident; Gustavo Tolchinsky, president de la Secció Col·legial de Metges MIR, i Roser Garcia Guasch, cap d’estudis de l’Hospital Trias i Pujol, participen a l’acte.

Padrós informa els nous col·legiats MIR de l’organització del Col·legi, les normes de deontologia, el paper del COMB en la defensa del metge i la seva representació davant de tercers, entre d’altres funcions en la defensa del rol social i del prestigi del metge. El secretari del COMB exposa també els ajuts a facultatius amb problemes, les activitats de les empreses de l’àrea econòmica del COMB, el Grup MED, i la celebració dels Jocs Col·legials Esportius. Per la seva banda, Miquel Vilardell defensa el paper del COMB com a fòrum de discussió i trobada entre metges, i demana exigència de formació continuada i seguretat en l’acte mèdic als futurs residents.14 de maig

Roser Garcia Guasch, Miquel Vilardell, Jaume Padrós i Gustavo Tolchisnky, i assistents a l’acte de benviguda als MIR.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

41

Activitat col·legial. Agenda 2009

Informació col·legial 2009 El COMB edita un QBP sobre aspectes mèdics relacionats amb la conducció de vehicles El Col·legi de Metges de Barcelona publica una guia sobre “Aspectes mèdics relacionats amb la conducció de vehicles”. Aquesta publicació és el número 27 de la col·lecció de Quaderns de la Bona Praxi (QBP), que edita el Centre d’Estudis Col·legials del COMB. La guia ha estat coordinada per Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat Professional del COMB; Carlos Martín, metge especialista en medicina familiar i comunitària del CAP Passeig de Sant Joan de Barcelona, i Alexandre Ramon, director del Centre de Revisions Mèdiques Sarrià-Bonanova, i ha comptat amb la col·laboració de deu experts per a la redacció del quadern. El QBP s’edita amb la col·laboració i el suport del Servei Català de Trànsit.

Aquest QBP respon a la iniciativa que va anunciar Miquel Bruguera, president del COMB, a la jornada “Problemes mèdics en relació amb la conducció de vehicles”, que va tenir lloc el 10 d’octubre de 2008. Bruguera declarà aleshores: “El Col·legi presentarà informació als metges, realitzarà un QBP amb recomanacions concretes, i obrirà una roda de contactes amb els responsables de les facultats de medicina perquè incloguin en els seus programes continguts sobre conducció segura.” 1 de juny La Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica acull un debat sobre autonomia professional i lideratge La Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, organitzada per l’Hospital de Puigcerdà i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), acull un debat sobre autonomia professional i lideratge. La Jornada se celebra a Puigcerdà en el marc de la Universitat d’Estiu, que organitza l’Associació Universitària de la Cerdanya (AUCer) amb el suport de la Universitat Ramon Llull i l’Escola La Salle, i que enguany ha arribat a la seva onzena edició. Àngel Maurell, vicepresident d’AUCer; Enric Subirats, cap de Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Puigcerdà, i Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB, presenten la Jornada. D’entre les taules que hi tenen lloc, en destaca la dedicada a debatre El lideratge dels metges en el sistema sanitari, que modera Miquel Bruguera, president del COMB. A la taula hi participen Xavier Corbella, director gerent de l’Hospital de Bellvitge; Albert Ledesma, director del CAP El Remei, de Vic; Jordi Varela, director gerent de l’Hospital de Sant Pau, i Miquel Vilardell, vicepresident primer del COMB. La Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica es clausura amb la conferència de l’escriptor i periodista Francesc-Marc Àlvaro sobre “Falten nous lideratges pel canvi?”. 17 de juliol 42 metges de Barcelona reben un guardó als VI Premis a l’Excel·lència Professional El Col·legi de Metges de Barcelona atorga els Premis a l’Excel·lència Professional 2009 a quaranta-dos metges de Barcelona que, a criteri dels jurats constituïts per metges de reconegut prestigi, han destacat per l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional.

La sisena edició de l’acte de lliurament dels Premis, que té lloc al Teatre Romea de Barcelona, coincideix amb la celebració del segon centenari del naixement de Charles Darwin. Amb aquest motiu, Andreu Segura, metge de salut pública i president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració sanitària, i Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia de la UB i vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, pronuncien sengles conferències sobre la figura de Darwin.

Els Premis a l’Excel·lència Professional, que enguany celebren la seva sisena edició, guardonen metges i metgesses de diversos àmbits professionals. Els metges premiats són: Joan Albanell, Gema Amorós, Rogeli Armengol, Amparo Arroyo, Juan-José Ballesteros, Feliu Bella, María José Bilbao, Manuel Borrell, Francesc Xavier Bosch, Magda Campins, Esther Castell, José Antonio Castillo, Jordi Delàs, Manuel M. Escudé, Miquel Esquius, M. Teresa Estrach, Matilde Ezquerra, Jordi Fontcuberta, Josep M. Forcada, Gemma Garcia, Xavier Gómez-Batiste, Núria Guañabens, Jaume Guàrdia, Francesc Jané, Pedro Enrique López de Castro, Marian Lorente, Joan Martí, Josep Massons, Benet Nomdedeu, Jorge Juan Olsina, Josep Manuel da Pena, Núria Peñalver, Pere Plana, Enriqueta Pujades, Salvador Salcedo, Antoni Salvà, Antoni San José, Antoni Sisó, Mar Tintoré, Adolf Tobeña, Jaume Torner i Antoni Vidaller. 26 d’octubre El COMB edita un Document de Posició sobre la pandèmia de grip pel nou virus A (H1N1) La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona edita un Document de Posició sobre La pandèmia de grip pel nou virus A (H1N1). El document es publica al número 127 del Servei d’Informació Col·legial i al web col·legial.

El COMB recomana als metges “fer confiança a l’autoritat científica”, i indica que “desacreditar la vacuna de la grip” davant els pacients “no únicament és incorrecte des del punt de vista científic, sinó que afavoreix una desconfiança genèrica envers les vacunes en general”.

Al document de la Junta de Govern del COMB s’afirma, així mateix: “La praxi mèdica s’ha caracteritzat per l’esperit crític, la prudència i el sentit comú en el seguiment dels protocols i les guies de pràctica mèdica i en les recomanacions de les autoritats sanitàries per tal de decidir el millor per a cada pacient. La grip nova no ha de ser una excepció”. Es pot accedir al text complet del Document de Posició al web col·legial www.comb.cat.

31 d’octubre

42

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Quaderns de la Bona Praxi, núm 27.

Jordi Varela, Xavier Corbella, Miquel Bruguera, Albert Ledesma i Miquel Vilardell.

Guardonats i assistents al lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional, al Teatre Romea.

Document de Posició sobre “La pandèmia de grip pel nou virus A (H1N1)”.

Activitat col·legial. Agenda 2009

Informació col·legial 2009 “Diario Médico” premia l’estudi del COMB sobre la situació dels mestos i els metges amb títol extracomunitari no homologat Diario Médico atorga un premi al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb motiu de l’acte de lliurament dels Premis a les Millors Idees de l’Any 2009, que enguany compleixen la seva vuitena edició. El diari sanitari guardona la iniciativa col·legial de realitzar un estudi estadístic sobre els metges especialistes sense títol oficial (mestos) i els metges amb títol d’especialista extracomunitari no homologat.

A l’acte de lliurament dels Premis hi participen Marina Geli, consellera de Salut; Miquel Bruguera, president del COMB; Ricard Gutiérrez, vicepresident del COMB i de l’OMC; Consuelo Sánchez, subsecretària del Ministeri de Sanitat, i Javier Olave, director de Diario Médico, entre d’altres representants del món de les Administracions públiques, les institucions i les empreses del sector. L’acte té lloc al Teatre Nacional de Catalunya.

L’estudi de l’Àrea Professional del COMB té l’objectiu d’aportar dades reals sobre la situació professional, el nombre i el perfil dels metges sense títol d’especialista i els metges amb títol d’especialista extracomunitari no homologat, per tal d’efectuar propostes de solució consensuades amb les Administracions competents en matèria de concessió de títols d’especialista. 24 de novembre El COMB lliura les beques “Dr. José Luis Bada” per a la formació de metges cooperadors El Col·legi de Metges de Barcelona lliura les beques “Dr. José Luis Bada” 2009 per a la formació de set metges cooperadors. Els facultatius becats en aquesta edició son João Hugo Abdalla, Àngela Aramburo, Abel Dos Santos, Ángela Martínez, Oriol Mitjà, Ariana Vall i Ana Vall-Llosera.

Aquestes beques, que enguany celebren la seva setzena edició, tenen l’objectiu de promoure la formació de metges cooperadors i cobrir les necessitats sanitàries dels països en desenvolupament. Aquest any, per primera vegada, entre els set guardonats hi ha dos professionals estrangers, provinents de Moçambic i Brasil, becats per ampliar la seva formació acadèmica a Catalunya.

Les beques “Dr. José Luis Bada” es lliuren en el marc de l’acte Pandèmies de rics, epidèmies de pobres. Què té la grip A que no tinguin les malalties oblidades?, que presenta Jaume Roigé, tresorer del COMB. A la sessió hi participen Pere Albajar, del Control of Neglected Tropical Diseases de l’Organització Mundial de la Salut a Ginebra (Suïssa); Josep Maria Jansà, director del Màster de Salut Internacional i Medicina Tropical de la UAB i metge epidemiòleg de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i Xavier de las Cuevas, president de la Secció de Metges Cooperadors del COMB. 25 de novembre El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya s’adhereix a l’editorial en defensa de l’Estatut El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i altres sis col·legis professionals manifesten en un comunicat la seva “adhesió a l’editorial ‘La dignitat de Catalunya’, publicat avui per dotze mitjans de comunicació escrits del país, en defensa de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts Espanyoles i ratificat en referèndum pel poble català”.

Els col·legis signants són, a més del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Col·legi i Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Advocats de Barcelona, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya i el Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya.

L’editorial “La dignitat de Catalunya” apareix reproduït als diaris La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui, El Punt, Segre, Diari de Tarragona, La Mañana, Diari de Girona, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa. 26 de novembre

Diario Médico, 25 de novembre de 2009.

Guardonats i participants a l’acte del lliurament de les beques “José Luis Bada 2009”.

El Periódico i La Vanguardia, 27 de novembre de 2009.

El COMB felicita el Nadal als col·legiats amb una publicació sobre premsa mèdica catalana dels segles XIX i XX El Col·legi de Metges de Barcelona felicita les festes de Nadal als seus col·legiats amb un llibret, Premsa mèdica catalana, sobre revistes mèdiques editades a Catalunya des de principis del segle xix fins al primer terç del segle xx. La publicació s’emmarca dins la col·lecció de nadales del COMB, llibrets de caràcter històric i cultural que la corporació edita anualment per felicitar les festes, i que enguany arriben a la seva tretzena edició.

Miquel Bruguera, president del COMB, afirma a la presentació de la publicació que “la preocupació per augmentar i difondre el coneixement mèdic ja estava molt present en els nostres col·legues de finals del segle xix i del segle xx.”

Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i autor de Premsa mèdica catalana, escriu que “l’evolució del periodisme mèdic [...] esdevé un excel·lent àmbit on fixar el focus i recórrer la història de la medicina catalana contemporània”. 22 de desembre Nadala sobre Premsa mèdica catalana.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

43

Activitat col·legial. Revista de premsa

Revista de premsa Pas a la medicina 3.0

[...] Miguel Ángel Mayer, director de Web Médica Acreditada, una àrea del Col·legi de Metges de Barcelona que atorga el seu segell de qualitat a les pàgines digitals amb informació mèdica fiable, aclareix que aquest tercer salt no suposa, en realitat, cap novetat conceptual: “Internet començaria a ser realment el que es va pretendre des d’un primer moment, una immensa base de dades, però ara organitzada, útil, comprensible i de fàcil accés”.

Al seu entendre, els avantatges en l’àmbit de la salut poden ser diversos, però el principal és que s’aconseguiria més accessibilitat i seguretat, evitant la informació “no rellevant o inútil, o aquella que conté recomanacions equívoques, falses o perilloses”. [...]

1

4. La Vanguardia, 10-2-09

2

3

El COMB radiografia mestos i estrangers no homologats

2. Diario Médico, 7-1-09

El model català de responsabilitat civil, opció per generalitzar els tribunals d’arbitratge mèdics

[...] Josep Arimany és el director del Servei de Responsabilitat Civil Professional del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), bressol i centre d’operacions d’aquest model català. “Tenim un model propi, singular, que té l’avantatge que el metge participa activament en la gestió del sinistre a través del seu col·legi professional. No és una companyia asseguradora, un tercer, el que el gestiona d’una manera més freda”. [...]

A algun dels avantatges enumerats per altres responsables

44

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

del 13%, xifra que s’ha mantingut constant entre 2002 i 2006, malgrat que la contractació de professionals d’aquest sexe es va incrementar d’un 10% durant aquest període. Però elles tenien gairebé el doble de contractes temporals que ells: 40 % enfront del 22 %. I no és una qüestió menor, perquè l’ascens està regulat per un sistema de reconeixement professional que requereix un contracte fix per a la promoció. [...]

6. El País. Salud, 10-4-09

Dona metge: professió de risc

1. El Mundo. Salud, 3-1-09

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha iniciat un estudi estadístic sobre la situació professional dels metges sense títol d’especialista (mesto) i dels que tenen un títol estranger no homologat a Espanya, que es basa en enquestes als facultatius dels dos col·lectius. [...]

Catalunya està per sobre de la mitjana europea –3,8 respecte a 3,4–. “Tanmateix, els metges no estan ben distribuïts, en falten sobretot per cobrir les urgències o zones rurals, en aquest sentit hi ha una mala planificació. El problema potser se solucionaria si paguessin més als metges que fan les feines més dures –els metges que treballen en una zona rural cobren 4.000 euros més l’any–”, diu Bruguera. [...]

4

[...] La nostra societat de mercat no distingeix entre preu i valor: “El que no té cost, no val”. En aquest sentit, els professionals de la medicina han intuït que algun tipus de copagament, si bé resultaria insuficient per contenir la demanda, tindria, per altra banda, aplicació per a l’apreciació i la dignitat del professional. Però és que la realitat de les agressions com la que ens ocupa assenyala una altra utilitat no menor del copagament: el seu potencial protector per a la integritat física dels metges i de les metgesses, perquè “el que val, es cuida”. El copagament és, sens dubte, més senzill i beneficiós socialment que altres escuts humans com aquells que poguessin derivar-se de la reconsideració d’altres professionals sanitaris en la primera línia de l’atenció sanitària..., en la qual exerceixen la majoria de les metgesses.

col·legials, Arimany ha sumat “que aquest model és una forma d’analitzar les tendències de litigi i sinistralitat, amb l’objectiu de detectar els procediments específics en els quals hi ha més 5. Pilar Arrizabalaga. La Vanguardia, risc i contribuir a la millora de la Opinió,16-3-09 praxi mèdica, donant més seguElles són més, retat al ciutadà”. [...]

3. Redacción Médica, 27-2-09

El metge de família al divan

[...] La falta de personal sanitari és un dels fronts oberts. Des del 2006 les places de metge d’atenció primària no es cobreixen a Catalunya –i en moltes altres Comunitats Autònomes–. Enguany s’han ofert a Catalunya 268 places, però només se’n van cobrir 235. El 2008, van quedar lliures 31 de les 269 places que es van convocar. [...] Miquel Bruguera, president del COMB, assenyala que la mitjana de metges per cada 1.000 habitants a

El Col·legi de Metges de Barcelona comprèn la preocupació però no veu motiu d’alarma

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Bruguera, ha assegurat avui que la preocupació davant del brot de grip porcina, que ha començat a Mèxic, és “comprensible” però ha alertat que una situació d’alarma a Catalunya seria “excessiva”. [...]

7. Europa Press, 28-4-09

Millorem l’eficiència del sistema sanitari

[...] És paradoxal constatar que patim falta de metges, quan som un dels països amb una taxa més elevada de metges per mil habitants. A Espanya es calcula que està en 3.8 mentre que en la majoria de països de la Unió Euro-

però manen menys

[...] Pilar Arrizabalaga, metgessa del servei de Nefrologia de l’hospital Clínic i vocal del Col·legi de Metges de Barcelona, insisteix que es tracta d’una qüestió “cultural i de confiança basada en el pensament erroni que la dona es compromet menys en la seva feina”. Amb altres col·legues del seu hospital i de l’hospital de Sant Pau, també a Barcelona, Arrizabalaga ha signat un estudi publicat recentment al Journal of Medical Ethics que mostra que el percentatge de dones amb càrrecs de responsabilitat en aquests dos centres és tan sols

5

6

7

Activitat col·legial. Revista de premsa

pea està entre 2.8 i 3.3. Aquesta paradoxa que faltin metges al país amb més metges es podria explicar considerant les següents hipòtesis: a) existeix al nostre sistema sanitari més freqüentació que als altres països, i per tant aquesta demanda superior requereix més professionals i b) l’eficiència del nostre sistema és deficient perquè exigeix un nombre de metges molt elevat per fer-lo funcionar. Ambdues hipòtesis són certes i si s’apliqués un esforç decidit per corregir-les, la necessitat de metges disminuiria. [...]

8. Miquel Bruguera. La Vanguardia, Temas de Debate, 3-5-09

El COMB professionalitza les ajudes socials a col·legiats

La corporació barcelonina ha professionalitzat la gestió de les ajudes socials als seus col·legiats creant una empresa específica i obrint també a joves i estrangers el catàleg de serveis. [...]

El nou catàleg de serveis és ampli i compta amb la participació de Mutual Mèdica de Catalunya i Balears i empreses que presten servei d’atenció a domicili, hospital de dia i residència, entre d’altres. Per a la concessió d’ajudes es té en compte el nivell de renda i la possibilitat d’ajudes públiques (Llei de Dependència). Destaca especialment l’àrea per a joves i estrangers, que inclou ajudes a l’habitatge, i la de formació i ocupació per a jubilats.

potenciar l’aparició de malalties de transmissió sexual.

El TSJC anul·la el decret sencer de teràpies naturals aprovat per la Generalitat

10. Avui, 13-5-09

El 57% dels metges col·legiats a BCN el 2008 són estrangers

[...] Un 57% dels metges que es van inscriure al Col·legi de Metges de Barcelona (CMB) l’any 2008 són estrangers, un 20% més que el 2006. [...]

Dels 1.408 nous col·legiats a Barcelona l’any passat, 800 van ser estrangers. D’ells, 664 procedien de Sud-amèrica i 136 de la resta d’Europa. A tot Catalunya es van col·legiar 1.872 metges, amb una proporció similar d’estrangers. Aquest fenomen, creixent i imparable en els dos sentits –cada vegada escassegen més els metges espanyols, però no deixen d’arribar facultatius estrangers– xoca amb un sistema d’homologació de títols anacrònic i inadaptat a la realitat, que demora fins a sis anys l’acreditació de l’especialitat d’aquests professionals. [...]

11. El Periódico, 18-5-09

11

12

13. El País, 12-6-09

Metges i infermeres 13

Geli rep 11 propostes d’autogestió de 150 metges

Ja no hi ha excusa per continuar paralitzant l’avanç de l’autogestió en atenció primària a Catalunya: 150 metges li han formulat a la consellera de Salut, Marina Geli, un total d’onze propostes amb 14

9. Diario Médico, 7-5-09

Protocol a Catalunya per vendre la píndola de l’endemà

El departament de Salut i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya establiran un protocol per poder dispensar (sense recepta però sí amb una mena de filtre) la píndola de l’endemà. [...]

El secretari del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, considera que en permetre que una dona se salti el metge per obtenir aquest medicament es perd una oportunitat per fer educació sexual, sobretot amb les menors, i va lamentar que es “banalitzi” aquest anticonceptiu, un fet que, segons ell, pot

8

9

La regulació de les teràpies naturals haurà d’esperar. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat tot el decret que la Generalitat va aprovar al gener de 2007 per regular les condicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals, en considerar que vulnera la legislació estatal en matèria de salut. [...] el portaveu del Col·legi de Metges de Barcelona, Francesc Ferrer, va assegurar ahir que aquesta “és una oportunitat magnífica perduda. És clar que s’ha de regular el sector, però això no significa que es doni carta blanca a tothom”. En opinió de Ferrer, s’ha partit d’una terminologia “equivocada” i es pretenia crear una nova professió. [...]

[...] Algú ha preguntat als ciutadans si estan d’acord que quan vagin al metge els visiti una infermera en lloc del metge? Si es creu que les coses no anaven prou bé en el treball que fan metges i infermeres als centres de salut, que es digui clarament i s’intentin resoldre els aspectes que no van bé, donant més autonomia als equips assistencials perquè s’organitzin. Em costa de creure que es millorin els serveis sanitaris donant a les infermeres –o a algunes d’elles– funcions i competències pròpies dels metges.

les quals es doblaria el nombre d’equips amb aquesta fórmula a la regió. [...]

Sellarés ha insistit que les dotze EBA existents són “una experiència d’èxit”, segons els dos estudis que s’han fet fins ara. “Són igual de resolutius en termes de salut, tenen millors indicadors de satisfacció dels professionals i d’eficiència, i no són més cars.

A més a més, les auditories indiquen que podem estar tranquils quant a l’afany de lucre, i que en aquesta qüestió s’ha posat abans la bena que la ferida”, ha explicat. També ha tornat a afirmar que el model no és generalitzable per a tota l’atenció primària. [...]

14. Miquel Bruguera. La Vanguardia,

12. Diario Médico, 28-5-09

15. Avui, 5-9-09

Opinió, 7-8-09

Els metges demanen calma i tranquil·litat davant la grip nova

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha fet arribar un document informatiu als seus gairebé 25.000 col·legiats on es demana “calma i tranquillitat” als professionals sanitaris i al conjunt de la societat davant la pandèmia de grip A(H1N1). De manera paral·lela, el document subscrit pel Col·legi de Metges s’ha començat a distribuir amb la col·laboració d’una trentena de blocs d’internet dedicats a la informació sanitària. [...]

10 Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

45

Activitat col·legial. Revista de premsa

Jaume Padrós: “Contra la grip A cal actuar igual que contra la grip convencional”

El virus de la nova grip ha posat en alerta les autoritats sanitàries.

Però aquesta alerta s’ha convertit en alarma per a moltes persones.

Els metges van avisar aquesta setmana que el temor a la grip A(H1N1) és “injustificat”. Jaume Padrós, metge i secretari del Col·legi de Metges de Barcelona, afirma que no s’ha d’abaixar la guàrdia davant del nou virus, però tampoc actuar de forma extraordinària, i menys espantar-se. [...]

Pugen les reclamacions extrajudicials a metges

15

16

16. La Vanguardia. Entrevista, 6-9-09

El personal sanitari català ha patit 1.200 agressions des de 2008

[...] És la resposta pràctica a una situació ja diagnosticada pel Collegi fa cinc anys, quan va publicar un sondeig segons el qual gairebé un terç dels metges catalans ha experimentat un incident violent en algun moment de la seva carrera professional. A més a més, una quarta part dels metges declara haver estat testimoni d’alguna agressió envers un company.

Les característiques d’aquesta violència coincideixen amb les d’altres països en els quals s’ha estudiat el fenomen. Així, les agressions verbals són les més freqüents (44%), seguides per les agressions físiques (28%) i les amenaces (26%). L’estudi del COMB destaca a més a més que la meitat de les agressions són obra dels pacients, seguides d’un 30% dels casos en els quals l’autor és un familiar. El 20% restant són obra de malalts psiquiàtrics i toxicòmans.

Segons aquesta enquesta, una de les causes més freqüents dels incidents responen a la frustració que genera en els pacients no veure satisfetes les seves expectatives. [...]

17

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

L’editorial conjunt ha connectat amb les inquietuds i temors de la societat civil i econòmica catalana, que ahir va mostrar el seu suport gairebé unànime a aquesta iniciativa. Sindicats, associacions, religioses, entitats culturals, patronals, col·legis professionals es van sumar ahir al text per la dignitat de Catalunya. [...]

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Collegi i Associació d’Enginyers Industrials, el d’Arquitectes de Catalunya, el d’Advocats de Barcelona, el de Farmacèutics de Barcelona, el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya i el Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya també es van adherir a l’editorial. [...]

22. La Vanguardia, 27-11-09

19. Diario Médico, 19-10-09

El col·legi de metges recorda als afiliats que s’han de vacunar 18

ge, va celebrar que aquest pla defensi l’ensenyança basada en la pràctica i la tutorització, pel que permetrà fugir d’“un sistema de formació que avui en dia s’està quedant arcaic, basat en les classes magistrals i l’aprenentatge passiu”. Pujol considera positiva la seva aplicació només pel fet d’aproximar-se a un espai europeu en el qual es comparteixin experiències. En aquest sentit, va recordar que els Estats Units és líder en educació mèdica, perquè la seva estructura és més homogènia, que també estan adoptant altres països del sud-est asiàtic.

En el cas del desenvolupament professional continuat, l’ex17. ABC, 4-10-09 pert va assenyalar que Bolonya aposta per tot el que es basa en Queixes enfront de el professionalisme, és a dir, la confiança, el còctel mèdic manera de fer activitats basades sobre Bolonya en les necessitats reals de la po[...] Ramon Pujol, vocal de la blació i no una formació heteroJunta de Govern del COMB i gènia basada en l’oferta que hi cap del Servei de Medicina In- ha al mercat. [...] terna de l’Hospital de Bellvit- 18. Gaceta Médica, 10-10-09

46

Un any més la memòria del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), en aquest cas la de 2008 que s’està començant a difondre, ha confirmat la contenció de reclamacions de responsabilitat professional mèdica: 287 expedients oberts (19 menys que en l’exercici anterior), i 353 facultatius afectats (un 14 per cent menys). [...]

Però hi ha una dada encara més destacable en aquesta memòria: les reclamacions extrajudicials (177) van superar per primera vegada les judicials (110: 67 per la via penal i 43 per la civil). Arimany ha apuntat respecte d’això que en els casos de reclamació extrajudicial la tasca de mediació és clau, així com argumentar les situacions des de la perspectiva tècnica i resoldre els casos en els quals no hi hagi cap mena de defensa. [...]

La societat civil i econòmica catalana també reclama un tracte digne

[...] “Els metges s’haurien de vacunar contra la grip A, per la seva pròpia salut i per la dels seus malalts –va afirmar ahir Bruguera–. No hi ha raons per sentir por davant aquesta vacuna. És una qüestió d’ètica professional: tenim un deure amb els nostres pacients”. En termes molt semblants es va pronunciar la doctora Dolors Forés, presidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC). “Un metge de família pot infectar la grip a les trenta o quaranta persones que visita durant una jornada laboral –va dir Forés–. El risc que la vacuna antigripal li causi problemes és molt inferior a les conseqüències que tindrien aquests contagis”.

“Vacunar-se és una responsabilitat professional”, va afegir. [...]

20. El Periódico, 19-11-09

19

20

21

Mobilització cívica en defensa de l’Estatut

A l’editorial se sumen polítics, patronals, sindicats, col·legis professionals, entitats...

21. La Vanguardia.

Portada, 27-11-09

22

Grup MED 2009

Grup MED. El model econòmic del COMB

El Grup MED, holding empresarial del COMB, satisfet dels resultats econòmics de l’any 2009 finals del 2009, el Grup MED comprèn A onze empreses amb activitat econòmica i, a més, compta amb sis empreses més participades

JAUME AUBIA, president executiu del Grup MED S.A.U.

o inactives (quadre 1). En conjunt tenen 51.908 clients. Si hagués de resumir en una sola frase la situació econòmica del COMB i de les seves empreses, diria: Estem força satisfets dels resultats aconseguits durant l’any 2009. I aquesta afirmació guanya significació si tenim en compte que descriu una posició excepcional del Col·legi en el context econòmic general de crisi financera i econòmica, la més greu des de la Gran Recessió del 29.

Vull recalcar que la majoria d’aquestes empreses –MED Secció Administrativa, MedOne, MedPatrimonia, MediValor i les SICAV– treballen oferint serveis financers o gestionant patrimonis i, per tant, les nostres empreses estan al bell mig del sector més afectat per la crisi.

Com ho hem fet i quins resultats hem obtingut?

Primer, els resultats són prou bons (quadre 2) i ens permeten seguir apostant per créixer. Créixer perquè només serem útils als metges si som capaços d’oferir cada dia més productes, més adequats i amb una millor qualitat de servei. Durant l’any 2009 hem obert noves línies de finançament per als metges i hem aconseguit mantenir pràcticament el volum de crèdits concedits. Alhora hem pogut augmentar el volum gestionat tant dels recursos invertibles com dels fons d’inversió.

Quins resultats? Hem arribat a 12.866 clients de l’Àrea Bancària i constatem un creixement significatiu de metges MIR i estrangers. El 59% de nous col·legiats han escollit obrir comptes a la nostra àrea bancària, el doble de fa quatre anys. Els resultats econòmics de l’any ens permeten assegurar que tot i la patacada de la borsa i, per tant, l’inevitable efecte negatiu sobre els resultats de MediValor, que va requerir la seva reconversió, el compte d’explotació de l’Àrea Bancària en el seu conjunt ens ha

La crisi econòmica es preveu llarga al nostre país. El 2009, la sanitat encara no ha rebut un gran impacte i, sortosament, les finances del COMB han estat bones, molt bones, en realitat.

Esperem que els anys que vénen, que sens dubte seran molt durs, puguem continuar dient el mateix. Comptem que, amb l’esforç de tots els que treballem al Col·legi, amb ganes de fer-ho bé i amb la confiança creixent dels metges, ho podrem aconseguir

DETALL SOCIETARI Exercici 2009

Grup MED (Participació del 100%)

Participades (Participació < 100%)

Medicorasse

Pyme Mediación

Àrea Financera

MedSasa, MedOne i MediValor

MediPatrimonia

Consultoria

MediConsulting i Medinankeia

Quadre 2

Quadre 1

Àrea Asseguradora

Negoci tecnològic

MediTecnologia

Firmaprofesional

Inversió patrimonial

Grup MED Corporatiu

MutualSasa SICAV Ingenia Capital SCR

Miscel·lània

Mediviatges MediServeis i Consum Méndez Vigo

Serra Vilana

COMB + Grup MED (100% participades)

Exercici 2006

Exercici 2007

Exercici 2008

Exercici 2009

Ingressos explotació

21.268.741 €

21.764.552 €

25.324.561 €

24.728.888 €

Ingressos totals

24.372.288 €

24.747.898 €

26.590.397 €

25.602.738 €

42.969

45.956

46.233

47.068

265

284

282

273

144.567 €

522.542 €

89.062 €

99.249 €

2.410.395 €

2.398.998 €

2.428.813 €

2.104.282 €

Nombre de clients Nombre d’empleats Resultats Retorn Grup MED al COMB

48

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

permès obtenir uns resultats equilibrats i encarar el futur sense amenaces greus.

Vull destacar les activitats de Medicorasse que, aquest 2009, ha aconseguit una implantació sòlida i un creixement prometedor, tant a Madrid com a les Illes Balears, i que ha estat capaç de créixer fins als 40.607 clients, ha reforçat el servei d’atenció de sinistres i ha configurat productes específics molt atractius, com la pòlissa de salut, alhora que dóna suport tècnic i de direcció a Pyme Mediación, SL, la corredoria participada amb PIMEC. Des de les empreses del Grup, alhora que donem aquests serveis bancaris i asseguradors a metges i altres clients, som conscients que en uns moments com aquests, en què la prudència i el rigor en la gestió econòmica són molt importants, cal tenir també una visió a llarg termini que faci que els metges i el Col·legi estiguem en condicions de crear oportunitats i generar ocupació, perquè els metges de Barcelona puguem oferir els nostres serveis professionals i el nostre talent a un món ràpidament globalitzat i on les oportunitats són molt importants, com també ho són els riscos. Amb aquesta visió hem fet les primeres passes per impulsar la creació d’empreses innovadores mèdiques, participant a través de Meditecnologia i del programa “Metge emprenedor”, en més de 100 projectes empresarials, i posant en contacte els metges amb idees potencialment empresarialitzables, amb les fonts de finançament i de gestió empresarial més solvents. També hem participat en una societat de capital risc, Ingenia Capital.

El Grup MED és un holding empresarial, això significa que totes les empreses del COMB estan dins d’una sola estructura fiscal, el que permet compartir costos d’estructura, optimitzar recursos i, així mateix, una gestió de tresoreria global. L’any 2009, la gestió de la tresoreria, comptant-hi els rendiments dels actius (comptes corrents, ITF, dividends d’accions, SICAV i fons) i restant-hi els passius (préstecs i pòlisses), ha donat un resultat positiu de més d’1,8 milions d’euros. Si comptem que el net invertible del Grup és d’uns 6,8 milions d’euros, no cal dir que el resultat, un rendiment de més del 27%, ens omple de satisfacció ja que ens ha permès mantenir les aportacions que el Grup MED fa al COMB, de gairebé 2,8 milions d’euros, inclosos els lloguers, i mantenir no només les baixes quotes col·legials de què gaudim els metges en comparació amb altres col·legis o col·lectius, sinó poder continuar l’ampli catàleg de serveis corporatius que ens fan ser col·legi de referència.

La crisi econòmica es preveu llarga al nostre país.

El 2009, la sanitat encara no ha rebut un gran impacte i, sortosament, les finances del COMB han estat bones, molt bones, en realitat. Esperem que els anys que vénen, que sens dubte seran molt durs, puguem continuar dient el mateix. Comptem que, amb l’esforç de tots els que treballem al Col·legi, amb ganes de fer-ho bé i amb la confiança creixent dels metges, ho podrem aconseguir.

Grup MED. Les empreses del COMB

Medicorasse optimitza les pòlisses d’assegurances de Salut, Jubilació i Automòbil per als metges ’any 2009 ha estat especialment intens a LCOMB, Medicorasse, la corredoria d’assegurances del en la recerca de productes i serveis que permetessin l’optimització dels recursos econòmics que els col·legiats i clients destinen a les cobertures asseguradores, mantenint tot i així la competitivitat, sobretot en les garanties i en el servei postvenda.

Aquesta recerca, que s’ha desenvolupat en el conjunt dels productes asseguradors de la corredoria del Col·legi, ha tingut especial repercussió en els rams de les pòlisses de Salut, Jubilació i Automòbil.

Actualment, la corredoria té un total de 7.201 pòlisses d’assegurances de Salut en cartera, les quals disposen d’un bon nivell de cobertura i primes molt competitives. Aquesta xifra representa un 13% de pòlisses més que l’any 2008.

Pel que fa a les assegurances de Jubilació, durant l’any 2009 s’ha canalitzat un nou estalvi, xifrat en 5.544.048 euros en primes.

Dins de les assegurances d’Automòbil s’han revisat i millorat les condicions d’un total de 2.741 pòlisses, el que ha permès, tot i la dura competència del mercat, mantenir la fidelització del client sense experimentar una caiguda de la cartera en el nombre de pòlisses, a diferència del que ha estat la tendència del sector.

Així mateix, les ràtios de gestió que ajuden a quantificar i analitzar el servei al col·legiat i client indiquen aquesta marcada tendència a la revisió proactiva: s’han fet 8.405 visites d’assessorament i més de 6.800 trucades adreçades a clients d’automòbil per a la revisió de les pòlisses.

Pel que fa a l’expansió territorial de la corredoria d’assegurances del COMB, cal destacar els nous acords assolits amb grans col·lectius en l’àmbit d’actuació de la Comunitat de Madrid, com és l’Ilustre Colegio de Odontólogos y Estomatólogos de la Primera Región i, així mateix, la formalització d’un important acord amb el Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears.

tots els nous riscos o necessitats que es detectin en el col·lectiu mèdic, Medicorasse ha dissenyat per als seus clients nous productes exclusius d’Incapacitat Temporal i de Responsabilitat per Protecció de Dades (LOPD), i ha ampliat el marc d’alternatives per a la cobertura dels Consultoris Mèdics i de la Responsabilitat Civil de Centres Sanitaris.

En paral·lel, i cercant la millor solució per cobrir els riscos dels col·legiats i clients, a part de més de 20 productes dissenyats especialment, s’han cercat solucions a mida en 1.085 casos que tenien unes característiques especials.

El Servei de Sinistres

Atesa la seva importància, millorar els temps de resposta i efectivitat del Servei de Sinistres ha continuat sent objecte d’una especial atenció. S’han produït 13.390 sinistres, dels quals gairebé 8 de cada 10 s’han pogut resoldre totalment dins del mateix any d’ocurrència (de mitjana, es produeixen cada mes 1.133 sinistres nous). Així mateix, s’han fet un total de 3.375 visites d’assessorament sobre sinistres.

Finalment, la corredoria d’assegurances del COMB ha reforçat les accions comunicatives amb l’objectiu d’afegir valor informatiu als col·legiats sobre les necessitats que poden ser cobertes amb solucions asseguradores i productes innovadors.

L’any 2009, Medicorasse ha desenvolupat la seva activitat amb el clar objectiu d’ajudar al metge en les circumstàncies econòmiques actuals.

JAVIER NAVARRO, director general de Medicorasse

ALBERT LLUCH, conseller delegat

Dins de les assegurances d’Automòbil s’han revisat i millorat les condicions d’un total de 2.741 pòlisses, el que ha permès, tot i la dura competència del mercat, mantenir la fidelització del client sense experimentar una caiguda de la cartera en el nombre de pòlisses, a diferència del que ha estat la tendència del sector

Fullets de Medicorasse sobre Protecció personal i familiar, Protecció Asseguradora Integral Professional i Assegurança de Salut.

Nous productes

Dins de l’estratègia de mantenir la competitivitat dels productes i serveis i d’oferir solucions per a Declaracions de sinistres. 2009 Autos Llar i Comunitat Propietaris

Medicorasse. Pòlisses de nova producció 2004-2009

10.759 1.249

12.000 10.000

8.538

8.000 Incapacitat Temporal (no inclou MMCB)

136

Salut

265

4.000

MediConsulta i comerços

129

2.000

RC Centres Sanitaris Altres Total de sinistres

22 830

7.319

7.453

2005 2.516 4.803

2006 2.318 5.135

10.193

10.086

2008 3.747 6.446

2009 3.473 6.613

8.364

6.000

0 Autos Resta

2004 3.493 5.045

2007 3.514 4.850

13.390 Font: Medicorasse, SA.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

49

Grup MED. Les empreses del COMB

És important prendre consciència de la importància de comptar amb un bon sistema d’estalvi de cara a la jubilació i de començar a fer-ho de jove perquè, així, amb aportacions moderades s’aconsegueixen prestacions que permeten anivellar el nivell d’ingressos de la jubilació amb la retribució que es percebia com a treballador actiu.

En aquest sentit, es van dur a terme diferents accions comercials, especialment durant els períodes de juny i juliol i durant l’últim trimestre de l’any.

En el primer dels casos, Mutual Mèdica va millorar el seu producte de jubilació, amb la intenció de seguir garantint la previsió social del metge.

Una de les principals novetats va ser la reducció del percentatge destinat a cobrir risc, de manera que s’incrementa la proporció destinada a estalvi per a la jubilació. En el segon període esmentat es va fer com cada any la campanya PJ105 en la qual els metges, amb l’assessorament conjunt dels assessors fiscals del Col·legi i dels comercials de Medicorasse, fan les aportacions necessàries per millorar la seva fiscalitat, sempre amb una rendibilitat garantida. Al llarg de tot l’any els assessors de Medicorasse van fer una gran feina.

Finalment, i com a punt que mereix especial menció, cal comentar que la col·laboració entre Mutual Mèdica i Medicorasse ha fet un pas més en el seu àmbit d’actuació, treballant conjuntament a la Comunitat de Madrid a través de l’Asociación de Médicos y Titulados Superiores (AMYTS) amb la intenció de transmetre la filosofia i els valors d’especialització, compromís i confiança propis de la nostra entitat.

Tot aquest conjunt d’accions han fet que Mutual Mèdica tanqués l’any 2009 amb unes xifres prou importants, com són més de 35.000 mutualistes i més de 34 milions d’euros en quotes, el que representa un creixement del 16% respecte a l’any 2008.

Vull recordar que Mutual Mèdica és una entitat sense ànim de lucre, els beneficis de la qual reverteixen únicament en els metges en forma de millors cobertures i serveis.

Mutual Mèdica i el COMB amb la previsió social del metge

NOLASC ACARÍN, president de Mutual Mèdica

ja prop de quinze anys els que han Stre ón passat des que es va iniciar la col·laboració enMutual Mèdica i Medicorasse, la Corredoria

Cal comentar que la col·laboració entre Mutual Mèdica i Medicorasse ha fet un pas més en el seu àmbit d’actuació, treballant conjuntament a la Comunitat de Madrid a través de l’Asociación de Médicos y Titulados Superiores (AMYTS) amb la intenció de transmetre la filosofia i els valors d’especialització, compromís i confiança propis de la nostra entitat

d’Assegurances del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, col·laboració que ha anat sempre encaminada a oferir als metges col·legiats a Barcelona un seguit de productes asseguradors que els permeti tenir una bona cobertura en previsió social.

Però què s’entén per previsió social? La previsió social es defineix com el suport econòmic que s’atorga als treballadors, així com als seus familiars que, per motius naturals o involuntaris, derivats d’accidents, malalties, aturs forçosos, invalidesa, jubilació o defunció, no tinguin els mitjans suficients per subsistir.

Aquesta ha estat des del 1920 la missió de Mutual Mèdica. Des de la creació de Medicorasse, poc després de l’aparició de la Llei d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades, s’ha aconseguit potenciar l’objectiu d’oferir mitjançant Mutual Mèdica tot un seguit d’assegurances que, any rere any, han millorat la previsió social dels metges, permetent-los no sols garantir-se el seu nivell de vida davant de qualsevol contingència derivada d’una malaltia o accident, sinó també gaudir d’una renda en el moment de la seva jubilació gràcies a la bona feina duta a terme pels assessors de Medicorasse, respectant i transmetent els valors de Mutual Mèdica: la confiança, l’especialització i el compromís.

Al llarg del 2009 es va posar en relleu la possible crisi de les pensions i la necessitat de complementar-les amb sistemes de previsió privats, com ara els productes de Jubilació de Mutual Mèdica, pensats perquè els metges obtinguin una renda addicional a la seva jubilació gràcies a la seva bona rendibilitat financerofiscal derivada dels avantatges fiscals i el tipus d’interès tècnic garantit durant tota la vigència del contracte. També es va posar de manifest que les eines que es fan servir per estalviar de cara a la jubilació no poden estar subjectes a la volatilitat i la incertesa del mercat.

1

2

1. César Vizuete, responsable comercial de Mutual Mèdica, i Carles Jiménez, director comercial de Medicorasse, amb part de l’equip d’assessors de la Corredoria d’Assegurances del COMB. 2. Imatge del web www.med.es amb informació sobre l’assegurança d’Incapacitat Laboral de Mutual Mèdica.

50

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

Grup MED. Les empreses del COMB

L’Àrea Financera dóna suport al finançament dels projectes professionals i personals dels metges l 2009 s’ha caracteritzat per ser un any E amb un sector financer afectat per una greu crisi i una economia mundial en recessió. Ens hem

dada prou significativa en les actuals circumstàncies de mercat.

trobat davant d’un sistema financer radicalment diferent, bancs públics, semipúblics i privats amb tensions greus, i que aviat es veurà sotmès a una regulació més exigent i una supervisió més accentuada. Per primera vegada s’han vist senyals inequívocs que el sector de bancs i, primordialment, les caixes d’estalvi, canviarà de forma significativa, amb una reducció important d’entitats, a causa de les fusions que s’estan planificant amb l’ajuda del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB). És dins d’aquest escenari convuls i complex on els professionals de l’Àrea Financera han desenvolupat la seva tasca d’oferir serveis bancaris a tots els metges, des del metge jove al metge nouvingut, al metge gran, al metge empresari, etc. Per poder ferho, s’han incrementat els equips d’atenció al client i també l’equip de gestors comercials i la seva formació, tant financera com de millora d’atenció al client. Igualment el treball constant realitzat amb els nostres proveïdors de serveis bancaris, BBVA i Fibanc-Mediolanum, ha donat com a resultat que puguem oferir més serveis i productes específics per al col·lectiu mèdic.

Productes de finançament

Productes d’estalvi

Durant l’any, la manca de liquiditat que ha patit el sector financer ha estat un dels factors que han incidit de manera decisiva en la forma de remunerar els estalvis dels clients, amb una guerra pel passiu com feia temps que no es veia.

En el nostre cas, malgrat no entrar en aquest tipus de política imprudent, l’import que teníem entre comptes corrents i imposicions a termini fix s’ha incrementat en 7,6 milions d’euros, el que significa un increment percentual del 9,98%. Val a dir, com a referència, que segons dades del Banc d’Espanya, l’any 2009 els dipòsits en el total d’entitats financeres es van incrementar d’un 2,6%.

Pel que fa als fons d’inversió específics de l’àrea bancària, s’ha incrementat el volum de 3,7 milions d’euros, amb un increment percentual del 18,28% (tot i que el patrimoni del total de fons a nivell nacional va patir una davallada del 3% i un descens de partícips del 7,5%, segons dades d’Inverco).

Això ha estat possible perquè, per un costat, s’ha continuat apostant pels fons garantits i, per l’altre, pels fons de diner i de renda fixa o mixta.

A l’últim, en plans de pensions s’han incrementat els saldos gestionats de 2,3 milions d’euros, el que representa un increment percentual del 7% sobre el total de les aportacions brutes en plans de pensions, que es va situar en l’àmbit nacional en un 6,6% segons dades d’Inverco.

Cal remarcar que la suma dels saldos de tots aquests productes és superior a les xifres que s’administraven abans de la crisi de setembre de 2008,

RICARD MONTES, gerent de l’Àrea Bancària.

Grup MED

ALBERT LLUCH, conseller delegat

En els productes de finançament caldria destacar dos punts prou importants. En primer terme, hem pogut donar finançament a tots els projectes individuals o empresarials que se’ns han presentat, alguns dels quals no havien trobat aquest finançament en altres entitats a causa de la manca de liquiditat. D’altra banda, s’han obert noves línies de finançament, com és el factoring i el confirming per empreses, i els préstecs de concessió immediata, tots ells amb un tipus d’interès inferior a la mitjana del mercat i adaptats al col·lectiu mèdic.

També hem estat molt actius en el que fa referència als préstecs ICO, amb els quals, en casos concrets, s’han pogut finançar projectes sanitaris a tipus d’interès del 0%.

El total dels volums finançats entre particulars i empreses ha estat de 13,3 milions d’euros, enfront dels 13,8 milions del 2008, en consonància amb el descens generalitzat del mercat.

Hem pogut donar finançament a tots els projectes individuals o empresarials que se’ns han presentat, alguns dels quals no havien trobat aquest finançament en altres entitats a causa de la manca de liquiditat

Catàleg sobre els Serveis bancaris del Grup MED.

Serveis bancaris

Hem desenvolupat nous tipus de comptes corrents per a metges que tenen constituïdes empreses. En aquest apartat en concret, s’han obert 45 comptes nous.

Durant el 2009, s’han lliurat 2.229 targetes de crèdit i 369 de dèbit. Les targetes Affinity del COMB tenen xip criptogràfic i signatura digital incorporada, el que permet fer-ne un ús financer i professional alhora.

S’ha incrementat el parc de TPV en consultoris i clíniques.

En conclusió, enmig d’un sector convuls i recelós, els nostres serveis bancaris han continuat creixent, apostant pel rigor, la qualitat del servei i la capacitat de donar suport al finançament dels projectes, tant personals com professionals dels nostres col·legiats i clients.

Font: Àrea Financera. COMB.

Àrea Bancària Recursos invertibles

Total volum formalitzat en noves operacions d’actiu

Comptes Corrents + Dipòsits Dades expressades en saldos mitjans 85

84,283

14

13,900 13,288

13 80 12

76,633 75

11 70

10 2008

2009

Valors en milions d’euros.

2008

2009

Valors en milions d’euros.

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

51

Grup MED. Les empreses del COMB

Firmaprofesional, proveïdor tecnològic per als col·legis professionals i el món empresarial JORDI MASIAS, conseller delegat de Firmaprofesional

ALBERT LLUCH, conseller de Firmaprofesional

Firmaprofesional ha obtingut aquest any, enmig d’un entorn de crisi econòmica, els millors resultats de la seva història, amb una facturació que supera àmpliament el milió d’euros i uns beneficis propers al 10% de la facturació

2009 ha suposat un pas endavant en Ltantsla’any consolidació de Firmaprofesional, amb imporfites de renovació d’imatge, comercial i tecnològica, i uns excel·lents resultats econòmics. En destaquem: 1. La consolidació del lideratge als col·legis professionals durant l’any en què veu la llum la Llei Òmnibus, gràcies a la participació de Firmaprofesional en projectes de diferents comunitats autònomes, com són els de Recepta Electrònica, d’Història Clínica Compartida o de Matriculació Telemàtica de vehicles. En l’àmbit sanitari, cal destacar l’innovador projecte que s’ha dut a terme amb el BBVA, tant amb metges com amb farmacèutics de Barcelona, que ha permès als seus col·legiats disposar en un mateix suport d’un carnet col·legial, una targeta de crèdit financera i un certificat digital. S’han emès ja més de 32.000 certificats digitals a col·lectius professionals. Actualment aquests col·lectius signifiquen més d’un 73% dels ingressos de la companyia.

2. L’augment significatiu d’empreses privades en la cartera de clients de Firmaprofesional, gràcies al desplegament de nous serveis i solucions dirigides a pimes i grans empreses (e-Factura, e-Vot, gestió documental). S’han emès ja més de 4.000 certificats digitals per a empreses, el que consolida Firmaprofesional com un dels principals subministradors de signatura electrònica al món empresarial. L’acord amb PIMEC, que també és accionista de Firmaprofesional, ha suposat un notable impuls tant per al coneixement de marca com per al desenvolupament del negoci del certificat en el món empresarial català i, per extensió, en la resta de l’Estat espanyol.

A més a més, continuem tenint un alt nivell de fidelització dels nostres clients, tant en l’àmbit professional com empresarial, amb un percentatge de renovació superior al 95%, únic al mercat.

S’ha continuat el procés de creixement d’entitats de registre en tot el territori de l’Estat, i en l’actuali-

tat existeix una àmplia xarxa de punts de distribució dels certificats digitals de Firmaprofesional.

En definitiva, podem dir que el creixement d’emissió de certificats digitals demostra la línia ascendent del projecte, amb l’aspiració de mantenir el lideratge en la prestació de serveis d’identitat digital, lideratge que es consolida gràcies a la contínua proposta de solucions innovadores en el mercat.

En l’aspecte de la innovació tecnològica, s’ha procedit a la renovació de l’Autoritat de Certificació Arrel i a l’obtenció de la certificació WebTrust, de reconeixement internacional, i s’ha procedit a la migració a un programari de codi obert més competitiu, flexible, dinàmic i també cost eficient.

Hem posat en marxa un nou web corporatiu, a través del qual s’estan oferint noves funcionalitats als internautes, alhora que presenta una imatge més moderna i adequada de l’entitat. S’ha fet també una enquesta a tots els clients per avaluar la qualitat del servei ofert, i s’han obtingut uns resultats altament positius, amb més d’un 90% de satisfacció o molta satisfacció.

Firmaprofesional ha participat en els fòrums de tecnologia i seguretat principals i més importants (JSE-CatCent, eFactura, Ziur, ENISE, eDNI...) i ha organitzat dues Jornades de Formació dirigides a col·legis professionals i una sessió enfocada a millorar l’eficiència en les empreses a través de la modernització.

Finalment, cal comentar que, financerament, en un entorn de crisi econòmica, la companyia ha obtingut aquest any els millors resultats de la seva història, amb una facturació que supera àmpliament el milió d’euros i uns beneficis propers al 10% de la facturació. La companyia no sols ha sabut superar aquesta crisi econòmica, sinó que, a més, en aquest entorn, malda per oferir eines tecnològiques eficients a les empreses i professionals que els ajudin a superar la crisi.

Distribució geogràfica dels clients amb Autoritats de Registre Galícia 5 AR

Astúries 1 oferta

Cantàbria 2 AR

Navarra 4 ofertes

Aragó i la Rioja 2AR 3 ofertes

Emesos

Andorra 1 AR 1 oferta

35.000 30.000

Illes Balears 4 AR 1 oferta

Madrid 6 AR 1 oferta Extremadura 1 AR 1 oferta

Múrcia 3 AR 1 oferta

València 1 AR 2 ofertes

Castella-la Manxa 2 AR 1 oferta Seus de les Autoritats de Registre (cada AR pot tenir diverses seus).

Autoritats de Registre ofertes.

Vigents

40.000

Catalunya 18 AR 6 ofertes

Castella i Lleó 1 AR 1 oferta

Certificats digitals (2003-2009)

25.000 20.000 15.000 10.000 5.000

Andalusia 3 AR 1 oferta

Illes Canàries 5 AR

0 2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Font: Firmaprofesional.

52

Informe Anual 2009 Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

INFORME ANUAL 2009 SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIAL Número extraordinari, maig de 2010

Edita COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA PASSEIG DE LA BONANOVA, 47. 08017 BARCELONA TEL. 935 678 888. FAX 935 678 899 e-mail: col.metges@comb.cat http://www.comb.cat

Consell editorial MIQUEL VILARDELL JAUME PADRÓS RICARD GUTIÉRREZ PILAR ARRIZABALAGA JAUME SELLARÈS LURDES ALONSO

Director Gerent / CEO President executiu del Grup MED JAUME AUBIA Director A. d’Operacions / COO Conseller – Director General del Grup MED ALBERT LLUCH Director A. Corporatiu MARC SOLER Director A. Jurídic IGNASI PIDEVALL

Gabinet de Mitjans de Comunicació i Departament de Publicacions JESÚS CALVO Coordinador de l’edició de l’Informe Anual AITOR MORA Secretaria de redacció i documentació CLOTILDE HERNÁNDEZ Coordinador del Servei d’Informació Col·legial JORDI PONS Assessoria lingüística i correcció de textos ESTHER ROIG Fotografia ISABEL CALAF I ARXIU DEL GABINET DE MITJANS DE COMUNICACIÓ DEL COMB Disseny gràfic VILLUENDAS + GÓMEZ disseny

Publicitat ÀREA ECONÒMICA Preimpressió i impressió Ambient Gràfic Dipòsit legal B-28574-2010

COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA Passeig de la Bonanova, 47 08017 Barcelona Tel. 935 678 888 Fax 935 678 899 e-mail: col.metges@comb.cat www.comb.cat

NOTA D’AGRAÏMENT DE LA JUNTA DE GOVERN La Junta de Govern vol manifestar el seu agraïment als patrocinadors que han fet possible, un cop més, l’edició d’aquesta publicació per a tots els col·legiats de Barcelona. L’Informe Anual 2009 ha comptat amb el suport publicitari de:

COL路LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

Amb el suport de:

INFORME ANUAL

2009