DIARI FIRA SANT JOSEP MOLLERUSSA 2022

Núm. 69

Diumenge, 20 de març de 2022

NOTÍCIES

ENTREVISTA

REPORTATGE

El Pla d’Urgell es reivindica en el Dia de la Comarca p. 3

Marc Solsona, alcalde de Mollerussa p. 5

La Fira recupera els Premis d’Innovació p. 10

La 149 Fira de Sant Josep recupera el pols de l’activitat econòmica

Descarrega’t aquí el catàleg

2

Diumenge, 20 de març de 2022

saluda

Teresa Jordà i Roura Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural Després de l’edició de l’any 2020 que no es va poder realitzar i la de 2021 que es va haver d’ajornar al juny, és un gran motiu d’alegria que enguany la 149 Fira de Sant Josep de Mollerussa no només recuperi la seva data habitual al març sinó que també recobri la presencialitat de les seves jornades tècniques.

Una fira que arriba en un context d’incertesa per l’impacte que la crisi provocada per la invasió russa d’Ucraïna està tenint en molts sectors de la nostra economia, i que s’està sentint de forma especial en el nostre sector agroalimentari, els nostres pagesos i pageses, ramaders i ramaderes.

Per això és important celebrar el goig de poder-nos retrobar, un cop més, al voltant d’una nova edició de la Fira de Sant Josep de Mollerussa. Malgrat el complex context, aquesta 149a edició arriba molt ben articulada per a tornar a mostrar la potència i fermesa del nostre sector.

I per a posar en valor, un cop més, la vitalitat del mateix, del qual n’és un dels aparadors més importants i punt obligat de trobada i de referència, oferint-li oportunitats de negoci, novetats tecnològiques, així com la imprescindible formació i debat per a afrontar els reptes de futur.

Retrobem-nos a la Fira! Aquesta és justament una de les virtuts més destacades de certàmens com la Fira de Sant Josep, esdevenir una cita anual per a trobar-se, compartir, posar-se al dia, i afrontar plegats el present i el futur que encarem com a sector, i com a país.

I retrobem-nos també a les Jornades Tècniques, que enguany arriben a la seva 42a edició, i que són un dels actius més importants d’aquesta fira, apropant i transferint l’actualitat del sector agrari i agroalimentari. Unes Jornades en les quals el Departament que tinc l’honor d’encapçalar, però també l’IRTA, hi participen com a organitzadors, refermant la nostra aposta per impulsar la transferència de coneixement com a element clau per a augmentar la innovació, la competitivitat, i la sostenibilitat de les empreses que formen el teixit productiu, transformador, comercialitzador, i de serveis del sector a Catalunya.

Aquestes Jornades, juntament amb l’ampli ventall d’altres activitats, enriqueixen i aporten

un important valor afegit a la part expositiva de la Fira. Tot plegat ens assenyala un nou èxit en aquesta edició de la Fira de Sant Josep, plataforma d’un sector estratègic, imprescindible, dinàmic, competitiu, innovador i sostenible, que lluita per a superar els nous reptes econòmics, socials, i ambientals. I en aquesta lluita constant en defensa del present i del futur d’aquest sector, i per extensió de l’economia productiva de la terra i del país, sempre em tindrà al seu costat.

Joan Talarn i Gilabert President de la Diputació de Lleida Com altres ciències modernes lligades al concepte de probabilitat, l’economia continua sent difícil de predir davant les incerteses socials, les polítiques canviants i els processos globalitzadors líquids, marcats principalment per la dependència energètica i l’encariment de l’energia, les mancances europees en microxips o la batalla geopolítica entre les grans potències mundials per al control tecnològic.

Amb tot i això, aquest 2022 tenia bastants números d’esdevenir el de l’esperada recuperació econòmica, ja que, si bé l’any passat la sisena onada de la Covid-19 frenava el creixement del PIB a tot el país, enguany podria reprendre’s l’activitat econòmica i empresarial fins a nivells prepandèmics. Però la tant inesperada com lamentable invasió d’Ucraïna obre, de nou, grans interrogants i algunes incerteses.

Des d’una mirada més local i de territori, la Diputació de Lleida disposa d’indicadors que constaten un gradual retorn a la normalitat de l’economia lleidatana, centrada bàsicament en els subsectors agroalimentaris (oli, ramader, fruita) i el sector turisme, i exterioritzada en la progressiva recuperació del pols firal de totes les comarques. D’aquesta manera, enguany es triplica el nombre de fires respecte del 2021, d’una cinquantena passem a més de 150, però encara som lluny dels dos centenars de l’any 2019.

Sigui com sigui, en la seva 149a edició, Sant Josep de Mollerussa, continua sent un dels pals de paller de l’entramat firal de la plana de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran, un potent motor d’activitat econòmica i concentració agroindustrial i un referent en formació i transmissió de coneixement, que se suma al projecte conjunt i l’esforç col·lectiu del territori per afrontar un 2022 amb garanties. Mentre que la seva capacitat d’atracció demostra que les fires continuen sent motors de generació de riquesa i desenvolupament comercial.

Dintre d’aquest context, la Fira de Sant Josep continua sent un referent ineludible per a les economies locals i un exemple per continuar avançant en el creixement social i econòmic de la plana i el Pirineu de Lleida.

Molt bona fira!

Número 69

Edita: Comarques de Ponent - Informació de Comarques SL - Av. Catalunya, 65 - 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878. Direcció: Roser Torruella. Redacció: Marina Rúbies i Àrea de comunicació de Fira de Mollerussa. Fotografia: Marina Rúbies i Àrea de comunicació de Fira de Mollerussa.

Disseny i publicitat: Cristina Castells - Tel. 973 501 878. Dipòsit Legal: L-370-01

Molt bona Fira a tothom!

3

Diumenge, 20 de març de 2022

la notícia

El Pla d’Urgell es reivindica en el Dia de la Comarca de la 149 Fira de Sant Josep El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, al·ludeix a la proximitat dels municipis rurals com a mostra de la musculatura de la identitat comarcal i la vitalitat dels seus pobles

La comitiva de representació institucional va visitar el Recinte Exterior de la Fira de Sant Josep.

El president de la Diputació de Lleida va saludar els expositors dels Pavellons Firals.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va assegurar la tarda del dissabte que el factor de la proximitat dels municipis rurals és un dels factors més assenyalats per a superar aquests dos anys de pandèmia. “No han estat dos anys en blanc, els a l c a l d e s d e l P l a d ’ U rgell han estat treballant pels seus municipis durant aquests temps”, va afirmar el president en el marc de la celebració del Dia de la Comarca amb el que tradicionalment Mollerussa, com a capital, ret homenatge a la resta de municipis del Pla d’Urgell en el marc de la Fira de Sant Josep.

Per la seva part, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona va remarcar la “voluntat de ser del Pla d’Urgell” com a “tractor

de promoció econòmica i turística en el territori.

Un cop acabat l’acte, que va començar a l’Ajuntament de Molle-

i motor de les terres de Lleida”, fet que converteix la comarca en un cas d’èxit.

L’alcalde va assegurar que el poder polític del Pla d’Urgell ha estat clau perquè la comarca hagi esdevingut el que és actualment. També va remarcar que en aquest context “encara que no ho sembli, hi ha oportunitats i s’han d’aprofitar des del territori”.

L’acte, que va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament de Mollerussa, va comptar també amb la participació del president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Rafel Panadés, que va fer una reflexió, en el context actual d’augment de preus i costos de producció, sobre la importància del consum local i l’autonomia en l’abas-

Tradicional fotografia de família amb els alcaldes dels setze pobles de la comarca amb la presència del president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn.

timent de la producció, “que d’això a la comarca del Pla d’Urgell en sabem”, i va remarcar la importància de les accions

russa amb la signatura del llibre d’honor per part del conseller i la tradicional fotografia de família amb els alcaldes

dels 16 pobles de la comarca, la comitiva va fer una visita als Pavellons Firals i al Recinte Exterior del certamen.

PER QUÈ EL RENTING? Perquè desgrava i evita l’endeutament.

Perquè per economia d’escala és més econòmic.

Simple. Una sola quota comprèn tots els serveis.

Millora els estats comptables i ràtios financers del teu negoci.

Perquè no has d’assumir grans desemborsaments per a gaudir d’un actiu.

RENTING DE BENS D’EQUIP RENTING TECNOLÒGIC

Equipament informàtic, de telefonia i tecnològic per al teu negoci.

Maquinària i equipament per a qualsevol activitat industrial i comercial.

Consulta el nostre web, tenim solucions per al teu negoci.

RENTING DE VEHICLES

Turisme i vehicles comercials per a particulars, empreses i autònoms.

Coneix les nostres campanyes especials, et sorprendràs!

686 802 540 info@renera-renting.com www.renera-renting.com

Diumenge, 20 de març de 2022

4

5

Diumenge, 20 de març de 2022

entrevista

Marc Solsona Alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa

Mollerussa reivindica una implicació més directa de les institucions en la Fira de Sant Josep i treballa en l’estratègia 2025, una data de referència on conflueixen diversos projectes amb noves polítiques, que veuran la llum en els pròxims anys.

“Definirem

un ecosistema d’emprenedoria i innovació que referenciï la ciutat” Retorn de la fira en el seu marc habitual. És la tornada completa a la normalitat? És una gran notícia poder recuperar la Fira de Sant Josep per Sant Josep, però també va ser una molt bona notícia poder-la celebrar l’any passat durant el mes de juny, perquè va ser la primera fira professional que es va fer amb època de pandèmia. Això nosaltres ho reivindiquem perquè vam assumir riscos i reptes a l’hora d’organitzar el certamen en un moment molt complicat arran de la situació sanitària. Enguany arribant a unes xifres de 90% d’expositors en termes anteriors a la pandèmia, i on també hem incrementat en un 60% els números de l’any passat.

En aquesta edició ha quedat palès que tenim tots els elements perquè Sant Josep torni a ser la fira de referència tractora de la ciutat, les terres de Lleida i del país.

Enguany també rebeu visites institucionals en el marc del certamen.

Esteu satisfets amb la representació?

Estem encantats de rebre un bon desplegament de conselleries en la Fira de Sant Josep. La consellera Vilagrà va assistir a la inauguració, i la consellera Jordà ho farà en el marc de la cloenda.

Enguany ens ha acompanyat el president de la Diputació el dia de la comarca i també el vicepresident Puigneró.

Que el Govern vegi que s’ha de venir a Mollerussa i s’hi ha de ser, també significa

que ens situa en el mapa amb un rang d’importància que es mereix el certamen.

Ara hem d’aconseguir que, any rere any, tota aquesta implicació i presència en la fira també s’acabi convertint en una col·laboració en diversos àmbits com l’econòmic i estratègic. Nosaltres el que reivindiquem és una implicació més directa de les institucions, a banda de la Diputació de Lleida que és la que ens ajuda cada any amb una dotació de 135.000 euros. No tenim cap altra aportació econòmica, i, per tant, això encara posa en més valor que la Fira de Mollerussa i Sant Josep sigui la cita de referència en vers la maquinària agrícola i del saló de l’automòbil, autogestionant-se i autofinançant-se en aquest sentit.

Considereu que l’any vinent serà l’oportunitat idònia per teixir aquestes noves aliances?

Nosaltres ho anem treballant cada any, tot i que l’any vinent serà una fantàstica oportunitat per aprofitar la 150a Fira de Sant Josep, generant un nou impuls també per Fira de Mollerussa.

Independentment d’això, nosaltres no desistirem perquè l’any vinent sigui un any magnífic en l’àmbit firal. Esperem que la conjuntura socioeconòmica i geopolítica vagi a favor d’un context més tranquil que el d’enguany. Però, en qualsevol cas, aprofitarem el 150è aniversari de la fira per fer un canvi de marxa, tot reimpulsant a l’ens firal i al

certamen com a tal. També aprofitarem per potenciar la marca de Mollerussa.

La fira també es complementa amb una oferta lúdica. Es preveu una repercussió econòmica positiva per la ciutat?

Fira de Sant Josep és l’única fira professional que es desplega en un entorn urbà.

No es troba en un recinte tancat i l’impacte del certamen en el municipi és un impacte directe des del seu muntatge, transcurs de la fira i desmuntatge. Per tant, és una fira de gairebé quinze dies que impacta directament en el dia a dia, en els comerços, restaurants i negocis de la ciutat. Que hi hagi aquest component lúdic abans dels dies de fira, i que les firetes i mercadets durin una setmana més, també impacta positivament en la vida de Mollerussa. Per tant, nosaltres considerem que la millor acció d’ajuda al nostre comerç i teixit urbà de la ciutat és fer activitats, i en aquest cas fem fira. La fira reporta molt més als calaixos comercials i de restauració del municipi que no pas una línia de subvenció per pal·liar els efectes de la Covid. El concepte és que compensem i ajudem al nostre teixit generant activitat, i això és una màxima que tenim en termes d’economia productiva i no d’economia de subsidi. Mollerussa ajuda al seu teixit comercial i de restauració a través de generar activitat que generi fluxos de gent amb ganes de consumir a la localitat.

Heu modificat els Estatuts i també heu dut a terme una reformulació del Patronat, amb quines intencions?

En els Estatuts ja s’identifica el Patronat de Fires de Mollerussa com l’instrument de promoció econòmica de la ciutat. Durant els últims anys, les fires han estat la seva activitat central, essent un organisme d’organització i col·laboració firal molt seqüenciat amb les fires que tenim en el calendari. Ara emprenem un pas evolutiu de modificar el Patronat perquè sigui un instrument que ajudi al desenvolupament local. Així, amb aquesta modificació, penja de Fira de Mollerussa el que seria l’Institut d’Emprenedoria i Innovació de Mollerussa (INSEMI) que treballarà amb la ‘pota’ de la innovació i emprenedoria; sobretot en termes d’innovació. Ens permetrà tenir un focus d’activitat, coneixement i transferència, relació amb les escoles, empreses, diferents actors econòmics de la ciutat i la comarca per poder emprendre activitat i poder referenciar, acompanyar i conduir noves iniciatives. Així, podrem buscar aliats o nous ‘partners’, que ens permetin traçar amb una bona anàlisi la potencialitat del municipi en termes d’innovació. Tot això ho tenim elaborat i estructurat; ara hi ha una primera part dedicada a les obres de l’espai, que és l’adequació del patronat a nivell més de transformació digital i generació d’espais comuns.

En un futur, aquest espai es referenciarà en els pavellons firals, en el que abans era el Teatre de Butxaca al costat del Pavelló Verd.

Allà tindrem un espai que serà la seu de l’INSEMI, amb servei de bar de la Fira de Mollerussa durant els 365 dies de l’any on hi hagi activitat recurrent, ‘networking’, etcètera. La nostra intenció és definir un ecosistema d’emprenedoria i innovació que referenciï la ciutat, i l’ens firal com un nou actor del territori. Tenim bons aliats, penso que ho estem treballant molt bé per tal que aquest 2022 passi a ser una realitat física i conceptual.

Quins altres projectes destaquen dins l’Ajuntament i amb quines motivacions?

Des del consistori estem elaborant el que serà l’estratègia 2025, la qual ja vam presentar en la xerrada anual el setembre passat. És una data de referència on conflueixen diversos projectes i treballs que hem anat elaborant durant molt temps i que veuran la llum en aquests pròxims anys.

Això va des de la nova comissaria de Mossos d’Esquadra, de la qual s’iniciaran les obres a finals d’aquest any, com també els projectes de mobilitat que seran molt positius en termes d’avaluació d’agenda 2030 i descarbonització i reducció d’emissions. Volem transformar Mollerussa en una bombolla en termes de qualitat de l’aire, en la qual hi

hagi baixes emissions. Això passa per la configuració del Vial Nord, el soterrament del pas de la via del tren davant del Consell Comarcal i la construcció d’un pont elevat al tren a l’alçada del terme de Golmés. Així busquem generar una anella verda que confluirà amb un projecte de continuïtat de la banqueta del canal, i en el qual projectem un pas per bicicletes i vianants a l’alçada del passeig La Salle. Si això ho afegim al fet de posar a disposició 15 hectàrees de nou polígon industrial, es crearan dues noves vies verdes cap a la Serra. En el sentit de mobilitat sostenible, estarem anellant Mollerussa amb un component de qualitat i benestar superior. L’any passat ja vam adjudicar el Pla de Mobilitat que entrarà en fase de participació i execució aquest 2022. Això significa que aquest estiu ja tindrem la primera definició de la futura mobilitat en carrils bici i amb actuacions nuclears a l’hora d’articular aquesta preferència de vianants i bicicletes davant del vehicle. Si fem tota aquesta anella del vial verd, es preveuen reduir 430 tones d’emissions. Nosaltres no treballem per l’obra física, sinó perquè qualsevol actuació en l’espai físic tingui una repercussió directa en el concepte ambiental. És una idea transgressora i disruptiva que es diferencia de les antigues polítiques d’inversió; perquè ens centrem en unes noves polítiques amb sentit d’agenda 2030 i estratègia 2025.

Diumenge, 20 de març de 2022

6

7

Diumenge, 20 de març de 2022

notícies

Marc Solsona demana voluntat inversora “per competir en igualtat de condicions” La consellera Vilagrà es compromet a donar suport des de la Generalitat a projectes emprenedors com la Fira L’alcalde de la capital del Pla d’Urgell i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, va demanar el divendres a les institucions més compromís i més inversions perquè la Fira de Sant Josep de Mollerussa pugui “competir en igualtat de condicions”, subratllant que no demana diners, sinó que els projectes de Mollerussa formin part de la gestió estratègica del país: “volem passar de ser la Lleida assistida a la productiva i d’impuls. No volem que ens ajudin, sinó ser competitius”. Solsona va fer aquestes declaracions durant el discurs de l’acte inaugural de la 149a Fira de Sant Josep que va tenir lloc al Teatre L’Amistat. Per la seva part, la consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà, qui presidir l’acte, va mostrar el seu compromís amb el certamen i amb la capital del Pla d’Urgell afirmant que “tenim deures compartits” i que des del Govern “hi podem aportar molt conjuntament, ja que tenim moltes ganes de donar suport a aquesta fira no només per què és una de les més grans del país sinó pel que significa per al món agroalimentari i el de l’automoció”. Vilagrà, en aquest sentit, va fer referència a la Fira de Sant Josep com “la fira amb més història,

un referent que ha sabut innovar any rere any”. Així mateix, va fer èmfasi en l’aposta per l’especialització del certamen, que el fa més singular, alhora que va manifestar il·lusió i compromís per a celebrar l’any vinent de manera especial la 150a edició. Per la seva banda, Marc Solsona va celebrar que s’ha recuperat la data habitual i també l’activitat social i relacional que suposa la Fira per al sector agrari i per a l’activitat econòmica. També va remarcar que no es podia preveure que l’edició d’enguany es realitzés en un context geopolític que accelera i accentua crisis que també impacten al sector local i que “ens posen davant del mirall i ens interpel·len en com estem organitzats com a sistema”.

L’alcalde va plantejar l’impuls de la sobirania en tots els àmbits com la “capacitat que té un territori per fer front als desequilibris del mercat, com a eina per generar un ecosistema productiu d’autoabastiment i d’oportunitat per no ser dependents d’altres”. Durant la seva intervenció, Solsona va situar la Fira com a altaveu de les reivindicacions del món rural i també com a “aliat compromès per al futur d’aquesta ciutat lleidatana i catalana”, va remarcar la importàn-

Vilagrà, acompanyada de la resta d’autoritats, va saludar els expositors copsant les sensacions del teixit econòmic que participa a la 149a Fira de Sant Josep.

cia de vertebrar el país, invertir en futurs, generar i aprofitar oportunitats “des de tot el país, i no només des de les grans concentracions urbanes”.

En acabar els parlaments, representants del sector agrari JARC van traslladar a l’alcalde i la consellera un manifest de les seves mobilitzacions, i un col· lectiu d’Unió de Pagesos també va traslladar-los les seves reivindicacions.

Després, la comitiva va iniciar un recorregut pel Recinte Exterior, pel Saló de l’Automòbil i els Pavellons Firals on les autoritats van aprofitar per saludar els expositors.

Les autoritats també van visitar el Saló de l’Automòbil, que enguany celebra la seva 41a edició.

8

Diumenge, 20 de març de 2022

FIRES a MOLLERUSSA’22 Fira de Mollerussa ha reactivat amb normalitat el seu calendari de certàmens i activitats per a aquest 2022, expressant el desig de posicionar una vegada més Mollerussa com a líder-tractor de la política econòmica de les Terres de Lleida. La pandèmia ha evidenciat la importància de les fires com a motor de l’economia. Així, es recupera el calendari que ja ha arrencat amb la 149a Fira de Sant Josep i el 41è Saló de l’Automòbil, del 18 al 20 de març, en la seva data habitual, després que s’hagi decidit cancel·lar la Mollerussa Drone Party, la qual es feia al febrer, però que aquest 2022 no es desenvoluparà donada l’afectació d’aquest sector per la pandèmia. La resta de certàmens seran: la 32a edició de l’Autotrac, el 27è saló Expoclàssic, el 21è Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”, la 27a fira Autotardor i la 15a Mollerussa Lan Party, que ja s’ha consolidat com la Lan Party més gran de Catalunya.

L’alcalde de la capital del d’Urgell i president de Fira Mollerussa, Marc Solsona, va vindicar durant la presentació

Pla de reidel

calendari als mitjans de comunicació el lideratge de l’ens firal alhora que va reclamar suport explícit i sinergies amb altres institucions.

“Estem aquí, més vius que mai, amb ganes de fer moltes fires, molta feina i amb ganes de posicionar una vegada més Mollerussa com a

líder-tractor de la política econòmica de les Terres de Lleida”, va assenyalar l’alcalde, afegint que perquè això funcioni “cadascú ha

de poder emprendre amb màximes potencialitats per poder competir amb igualtat de condicions”.

En el transcurs de la presentació

del calen vitats de aquest 2 el 8 de f

FIRA DE SANT JOSEP 18, 19 I 20 DE MARÇ

41è SALÓ DE L’AUTOMÒBIL 18, 19 I 20 DE MARÇ

32è AUTOTRAC 8, 9 I 10 D’ABRIL

27a EXPOCLÀSSIC 17 I 18 DE SETEMBRE

Aquest certamen firal professional converteix la ciutat de Mollerussa en l’epicentre del sector agroalimentari fonamental per a les comarques, però també per al país. Es tracta de la Fira Catalana de la Maquinària Agrícola, essencial per a molts habitants del territori. Després que el 2020 el certamen no es pogués celebrar per la pandèmia i l’edició del 2021 s’ajornés al mes de juny per tal de poder garantir la seva organització, l’ens firal ha afrontat l’any 2022 amb un calendari normalitzat, recuperant aquesta cita agroalimentari la seva data habitual.

El Saló de l’Automòbil de Mollerussa, que se celebra en el marc de la Fira de Sant Josep, és el segon més important de vehicle nou que hi ha a Catalunya tant pel volum de vehicles exposats, el nombre de visitants com pel volum de negoci que genera. Lleida és la principal àrea d’influència, si bé també cal remarcar que també atrau compradors d’altres punts com ara Barcelona, Igualada, ​​ Tarragona i la Franja de Ponent.

L’any passat va celebrar la seva 40a edició durant el mes de juny, però enguany es recupera durant el mes de març, conjuntament amb la Fira de Sant Josep.

El creixement de la Fira de Sant Josep va comportar que el sector de la maquinària usada i el sector automobilístic d’ocasió passessin a tenir un certamen propi en unes dates pròximes al mes d’abril, molt adequat per al sector agrícola. Al llarg d’aquests anys, l’Autotrac s’ha anat consolidant i ampliant l’oferta, i avui dia és un certamen amb personalitat pròpia, i de gran interès per a expositors i visitants. És una de les poques fires d’ocasió de maquinària agrícola i industrial que s’organitzen, a més de comptar amb un sorteig 3.000 euros entre els compradors d’un cotxe.

L’Expoclàssic és una Fira de clàssic, i que ofereix exposic i clàssics. A més, també com de l’automòbil, moto, acce Com és de costum, el di Trobada de Motos Clàssiq certamen va ser l’any 1996 l’Associació de Motos Clàs També s’acompanya el cert monogràfics dedicats a veh tornarà a celebrar al setemb

9

Diumenge, 20 de març de 2022

ndari de certàmens i actie Fira de Mollerussa per a 2022, acte que va tenir lloc febrer a la sala annexa del

C E

edicada al món del motor cions de vehicles històrics mpta amb un ampli mercat essoris i col·leccionisme. iumenge s’organitza una ques. El naixement del 6 amb la col·laboració de ssiques Terres de Ponent. tamen amb exposicions i hicles antics. Enguany, es bre com l’anterior edició.

Teatre L’Amistat, l’alcalde llançava el seu missatge de requeriment a “totes les institucions que aposten per les fires” que vegin Mollerussa com “un bon lloc on també poden invertir”, i donava un pas més enllà assenyalant que “si s’està planificant com han de créixer els ens firals i els recintes firals en el territori, estaria bé també tenir una mirada a aquella fira de referència –en al·lusió a la Fira de Sant Josep–, la més gran que hi ha i professional en temes agraris, i, des d’aquí, buscar aquestes complicitats en els termes que siguin possibles”.

En aquesta mateixa línia, Solsona va recordar un cop més que, al marge de la subvenció rebuda per pal·liar els efectes per la Covid-19, la Diputació de Lleida és avui dia “l’únic estament públic que col·labora directament amb Fira de Mollerussa amb la seva subvenció anual de 135.000 euros”, mentre que el pressupost per a enguany se situa al voltant dels 800.000.

El portaveu de Fira de Mollerussa va estar acompanyat pel director de l’ens, Xavier Roure, qui va fer un repàs de l’any 2021 amb un primer semestre complicat a causa dels indicadors de la pandèmia i les restriccions per pal·liar-ne els efectes.

També va recordar l’ajornament de la Fira de Sant Josep al juny, i una segona part de l’any en què sí que es va poder mantenir el calendari.

En la seva intervenció, el director es va referir al fet que la pandèmia ha evidenciat la importància de les fires com a motor de l’economia,

alhora que, després de dos anys, va poder presentar un calendari per a enguany normalitzat i que ja arrenca amb la 149a Fira de Sant Josep i el 41è Saló de l’Automòbil, del 18 al 20 de març, després que es decidís cancel·lar la Mollerussa Drone Party, la qual es feia al febrer, però que aquest 2022 no es desenvoluparà donada l’afectació d’aquest sector per la pandèmia. La resta de certàmens seran: la 32a edició de l’Autotrac, del 8 al 10 d’abril; el 27è saló Expoclàssic, 17 i 18 de setembre; el 21è Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”, el 25 de setembre; la 27a fira Autotardor, del 21 al 23 d’octubre, i la 15a Mollerussa Lan Party, del 4 al 6 de novembre.

Roure va posar en valor el paper de promoció econòmica del Patronat com a col·laborador amb altres entitats per promoure iniciatives. Així, s’ha referit a l’organització de la Mobile Week a Mollerussa o la coorganització, al mes de maig, del 22è Congrés de l’Associació de professionals dels Espais Verds de Catalunya.

Amb la vista fixada en la 150a Fira de Sant Josep del 2023 Una altra de les novetats que comencen a perfilar-se és la creació de Rural Agrotech, un espai que ha d’acabar de definir-se, però en el qual ja es treballa de cara a la 150a edició de la Fira de Sant Josep l’any 2023. Segons va explicar l’alcalde, Rural Agrotech incorporarà tota la vessant de coneixement, tecnologia i transformació digital en un format específic dins el certamen agrari.

Reformulació del Patronat Fira de Mollerussa i modificació dels Estatuts Una de les novetats en les quals s’està treballant és la “reformulació” del Patronat Fira de Mollerussa. Es tracta d’una reorganització que comporta la modificació dels Estatuts del Patronat perquè aquest “esdevingui el principal eix i motor de promoció econòmica de la ciutat”, segons va explicar l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, durant la presentació del calendari per al 2022 en la Trobada anual amb els mitjans de comunicació de Lleida.

Aquest plantejament inclou a més, segons va continuar l’alcalde, un canvi de nom, passant a nomenar-se Patronat de Desenvolupament i Fires de Mollerussa, des d’on es treballaria i actuaria en conceptes

com la transformació digital, la innovació o l’emprenedoria.

Del nou Patronat penjarien diferents “potes”, sent la principal la Fira amb l’organització de certàmens i l’establiment de c o l · l a b o ra c i o n s. Ta m b é s’inclou al nou ens l’Institut d’Emprenedoria i Innovació de Mollerussa (Insemi), per al desenvolupament del qual es compta amb una subvenció del Ministeri d’Indústria i les obres del qual estan ja pendents de licitació.

Aquest Institut “pivotarà”, segons va indicar l’alcalde, amb els sectors empresarial, cultural, patrimonial, cultural i esportiu. Alguns objectius de l’Insemi són establir la política municipal de promoció i alhora ser un estímul de la innovació de

l’emprenedoria, millorant el nivell de la innovació al teixit industrial i comercial de la localitat i comarca, i esdevenir motor per a l’estímul i el creixement econòmic del territori amb un disseny de programes pel desenvolupament de l’emprenedoria i la innovació per a empreses i treballadors. Les seves propostes d’eixos transversals s’articulen d’acord amb dues branques: la pedagogia i acció educativa.

Per una banda, es vol vehicular l’Institut amb la comunitat educativa, i d’altra, oferir bones telecomunicacions de les instal·lacions municipals per start-ups o microempreses orientades al primer sector que apostin per I&D en el IoT Rural.

21è CONCURS DE PINTURA RÀPIDA 25 DE SETEMBRE

27a AUTOTARDOR 21, 22 I 23 D’OCTUBRE

14a MOLLERUSSA LAN PARTY 4, 5 I 6 DE NOVEMBRE

Fira de Mollerussa organitza des de l’any 2002 el Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa” per reivindicar l’aposta cultural posant al centre la ciutat. Un total de 35 artistes van participar en l’anterior edició, el 20è Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”. La implicació d’institucions i empreses locals en la col·laboració i patrocini de l’esdeveniment possibilita l’important nombre de premis així com l’import d’aquests, el qual ascendeix en total a 6.095 euros. També, en l’anterior edició, es va renovar amb la voluntat d’oferir noves mirades.

L’Autotardor és la segona fira anual de Mollerussa dedicada a l’automòbil, furgonetes i la maquinària agrícola i industrial d’ocasió. La 26a fira Autotardor, que va suposar la recuperació en el calendari de les fires d’ocasió després de dos anys, va comptar amb 24 expositors, 17 del sector automobilístic amb gairebé 400 cotxes a la venda amb una gran gamma de preus. L’ens firal i els concessionaris patrocinen un sorteig durant la Fira, que lliura en cada edició un premi de 3.000 euros entre els compradors d’un cotxe d’ocasió durant el certamen.

Aquest certamen és la Lan Party més gran de Catalunya. Consisteix en una trobada d’aficionats a les noves tecnologies, i està organitzada per l’Associació MPL conjuntament amb la Fira de Mollerussa. Els participants comparteixen jocs, informació, tornejos i xerrades sobre el món tecnològic. La passada edició, adaptada a la normativa sanitària vigent, va comptar amb una limitació de 300 inscrits. Aquesta propera es marca l’objectiu de recuperar les xifres de participació d’abans de la pandèmia, que l’any 2019 es va batre un rècord amb 724 inscrits.

10

Diumenge, 20 de març de 2022

reportatge

La Fira recupera els Premis d’Innovació Una dotzena de màquines s’han presentat enguany a la convocatòria, la qual no es va celebrar l’any passat El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, Jordi Puigneró, va presidir a l’estand de l’Ajuntament l’acte de lliurament del Premi de la Maquinària Agrícola, Ramadera i Instal·lacions Agroindustrials, convocatòria que va posar en valor per continuar sent competitius. “La indústria agroalimentària és molt important per al nostre país, hem estat un país tradicionalment agrícola que s’ha industrialitzat i que si vol continuar sent un sector potent i competitiu, la innovació ha de ser constant”, va matisar. El Premi, que consta de tres categories i al qual enguany s’han presentat

un total de 12 màquines de 10 expositors, té com a objecte reconèixer les novetats tècniques exposades en el certamen.

La firma Maquinària Agrícola Sovi, de Vic, va ser la guanyadora del Premi Especial d’Innovació, al constructor/expositor de maquinària agrícola i/o ramadera de l’Estat espanyol, atorgat per Fira de Mollerussa i dotat amb 1.600 euros i placa d’honor, per un desherbador mecànic entre files equipat amb visió artificial i sistema isobus. La segona categoria, el Premi dels Enginyers Industrials d’Innovació en Maquinària Agrícola, dotat amb 1.200 euros i placa d’honor, va recaure en la

firma Maquinària Agrícola Plumed de Monreal del Campo per un triturador de purí invertit. Finalment, el Premi dels Enginyers

Tècnics Agrícoles d’Innovació en Maquinària o Instal· lacions Agroindustrials, dotat amb 1.100 euros i placa d’honor, va ser per a Tallers

A. Miquel de Sidamon per una carretilla contrapesada elèctrica d’altres prestacions. El jurat va atorgar un Accèssit a la Maquinà-

ria Agroindustrial a la firma Basaltec de Mora de Rubielos per una màquina per extreure alcohol a partir de fruites i cereals.

PREMI ESPECIAL D’INNOVACIÓ al constructor/expositor de maquinària agrícola i/o ramadera de l’Estat espanyol Patrocinat per Fira de Mollerussa. Dotat amb 1.600 euros i placa d’honor.

MAQUINÀRIA AGRÍCOLA SOVI Vic (Osona) Per un desherbador mecànic entre files amb visió artificial i sistema isobus.

PREMI DELS ENGINYERS INDUSTRIALS D’INNOVACIÓ

PREMI DELS ENGINYERS TÈCNICS AGRÍCOLES D’INNOVACIÓ

Patrocinat per Fira de Mollerussa. Dotat amb 1.200 euros i placa d’honor.

Patrocinat pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya.

Dotat amb 1.000 euros i placa d’honor.

en maquinària agrícola

en maquinària o instal·lacions agroindustrials

MAQUINÀRIA AGRÍCOLA PLUMED Monreal del Campo (Terol)

TALLERS A. MIQUEL

Per un triturador de purí invertit.

Per una carretilla contrapesada elèctrica d’altes prestacions.

Sidamon (Pla d’Urgell)

11

Diumenge, 20 de març de 2022

entrevista

Xavier Roure Director de Fira de Mollerussa

Va assumir el càrrec l’any 2019 i va estar al capdavant de l’anterior edició emmarcada en unes dates diferents de les habituals.

Enguany, assumeix de nou la direcció del certamen en el seu marc usual amb el retorn a la presencialitat de les jornades tècniques.

“Fira de

Mollerussa és una

marca reconeguda que l’avalen 149 anys d’experiència” Enguany és el retorn a la normalitat de la Fira de Sant Josep. En termes organitzatius com ha estat aquest retrobament?

En el nostre cas, la normalitat de la Fira de Sant Josep ve donada perquè hem pogut fer la fira en les dates que toquen. Això és un detall que no és menor. És cert que l’any anterior ens en vam sortir molt bé fent-la el primer cap de setmana de juny, però el repte va ser majúscul en l’àmbit de comunicació. Vam poder celebrar una fira segura i adaptada al context i vam estar molt contents. Això no obstant, la data de Sant Josep és una cita tan assenyalada al calendari agrari, ramaderia i al món rural de la demarcació de Lleida i les del voltant, que ens ho fa molt més fàcil. Els expositors i tots els agents implicats ja relacionen la data amb la fira, i els consumidors també s’esperen al certamen per adquirir aquells productes del sector. És una data on Mollerussa centra l’atenció professional i lúdica de la província. Per tant, amb un esforç comunicatiu menor, aconseguim atreure molts visitants i negoci.

En temes organitzatius, sí que per sort la pandèmia ha baixat aquestes últimes setmanes i, en conseqüència, únicament hem hagut de seguir la normativa vigent: mascareta en espais tancats, distància, neteja, higiene, etcètera.

Quina ha estat la resposta dels expositors?

Estem molt contents perquè hem assolit la xifra de 224 expositors directes, la qual

cosa significa un augment del 44% en comparació a l’any passat. És un increment molt notable, perquè l’any passat va ser un èxit tenint en compte les circumstàncies, per tant, estem tornant a uns nivells normals de prepandèmia. Estem sortint de la situació pandèmica, encara que, així i tot, hi ha empreses que han hagut de plegar o hi ha multinacionals curoses a l’hora d’evitar-se desplaçaments. En aquestes circumstàncies considerem que hem fet una bona acció comercial.

Fira de Mollerussa és una marca reconeguda que l’avalen 149 anys d’experiència, i, per tant, quan organitza la Fira de Sant Josep té la credibilitat, la reputació i la confiança d’aquestes empreses que aposten per venir.

Heu recuperat també la presencialitat en les jornades tècniques. És cert que el món telemàtic ens va brindar l’oportunitat de realitzar-les l’any passat i la possibilitat que arribessin a molta gent. Aquest format ha arribat per quedar-se i, en certes ocasions, pot substituir la presencialitat, però per a nosaltres les jornades tècniques tenen dos components: un, el tècnic, és a dir, allò que s’explica; i el segon, igual d’important, que permet la relació entre les persones que hi assisteixen.

Considerem molt rellevant el fet d’haver pogut recuperar enguany aquest punt de trobada, de relació i contacte. Ja es veu als carrers: la gent visita els negocis, però també valoren aquesta tornada al contacte, l’oferta lúdi-

ca. Aquest fet feia falta no només al sector, sinó també a Mollerussa i a la societat en general. És palpable en les primeres vegades que es tornen a fer les coses com es feien abans, perquè hi ha aquesta consciència de no haver-les tingut en moments determinants que ens ha demostrat que són molt convenients, i més encara en aquests conflictes com l’actual entre Ucraïna i Rússia.

Enguany oferiu una exposició sobre l’aigua en temps de covid. És un projecte que hi portàvem tres anys al darrere i que fins ara no s’ha pogut presentar. L’aigua és l’element més cabdal que hi ha al món: des del cos humà, l’agricultura, societat..., tot és aigua. Per tant, es mereix una exposició feta amb tota la cura i detall.

Que aquesta exposició pugui aterrar a Mollerussa és una oportunitat per mostrar als pavellons firals aquest element a través d’un tarannà divulgatiu i reivindicatiu.

També heu creat una borsa d’auxiliars de fira.

Participaran ja en aquesta edició?

Sí, l’equip de Fira de Mollerussa està format per un grup de professionals que som i que treballem tot l’any preparant les fires, però aquests certàmens no podrien ser possibles sense aquesta mà d’obra tan qualificada i energètica, formada per gent jove. M’ho havien explicat; així i tot, vaig visitar-los durant la formació que van realitzar fa poc i vaig veure que aquesta gent jove

s’estima Mollerussa i la fira, perquè l’han viscut sempre i tenen aquesta primera oportunitat laboral; i el rendiment és espectacular. Gràcies a ells podem fer fira perquè estan pendents de tot, amb la millor actitud possible i una gran rialla, i aquesta és la millor carta de presentació pels visitants. És un model d’èxit, i n’estem molt contents.

Com ha estat l’afluència de visitants?

Bé, haurem de fer el recompte final tenint en compte els tres dies i segons uns càlculs que són estimacions a partir de l’extrapolació d’unes dades que es van registrant.

En tractar-se d’una fira amb una gran part expositiva al carrer, es tracta d’un certamen en què la climatologia juga un paper important; així, encara que plogui i que estem contents perquè es necessita aquesta pluja, puntualment pot afectar en el nombre de visitants. Aquesta fira nostra professional és molt diferent de totes, perquè les fires normalment estan aïllades en un recinte tancat, i en el nostre cas és una fira que es combina amb el dia a dia de Mollerussa. Necessitem la complicitat i paciència dels mollerussencs i mollerussenques, tot i que el temps que ens acompanya en el marc del certamen sol ser bo i convida molt a la gent a passejar-se, trobar-se gent, anar a buscar aquell producte o servei que es necessita, fer un primer contacte amb un expositor, etcètera. No tot és vendre en una fira. També ho són els contactes, la fidelització dels clients que han

comprat alguna màquina, el seguiment, etcètera. És un punt de trobada que acaba derivant en negoci.

Torna també el Saló d’Automòbil, què podem comentar al respecte?

El Saló de l’Automòbil d’enguany ha obert al 100% ocupat. Les empreses, expositors i els concessionaris han fet un esforç majúscul per aconseguir portar uns 600 vehicles al Recinte de les Piscines, més tenint en compte els dubtes de fa uns mesos per la covid o per la falta d’aprovisionament de certs materials elèctrics dels cotxes per falta d’estoc. És cert que, avui en dia, hi ha moltes maneres de comprar-se un cotxe per internet o altres vies, però el fet que amb un passeig d’una o dues hores es puguin veure, comparar, provar els cotxes i fins i tot tornar l’endemà per tancar la compra en un espai obert, és un model quasi únic en l’àmbit català. A excepció del Saló de l’Automòbil de Barcelona, el Saló de l’Automòbil de Mollerussa és el segon mercat capdavanter en aquest sentit. Enguany aquest Saló arriba a la seva 41a edició, i estem molt orgullosos de poder vincular el món professional de la Fira de Sant Josep amb el món particular de l’Automòbil en les mateixes dates.

La Fira de Sant Josep i el Saló de l’Automòbil han donat el tret de sortida al calendari firal de Mollerussa d’aquest 2022. Quines altres cites es proposen?

Ho hem parlat moltes vegades: enguany és l’any de la recuperació. Ho havia de ser l’any passat, i vam aconseguir un segon semestre prou bo, però no ens vam recuperar del tot. En canvi, aquest any sí: per Sant Josep es venen vehicles i maquinària nous i, just abans de Setmana Santa, celebrarem l’Autotrac, adreçat al sector d’ocasió de vehicles i maquinària agrícola i industrial. També és el cas de l’Autotardor, a l’octubre; i sense oblidar-nos de l’Expoclàssic, dedicat al públic que busca vehicles d’època. Addicionalment, comptem amb activitats més diverses com el Concurs de Pintura Ràpida “Ciutat de Mollerussa”, i la Mollerussa Lan Party. En resum, ja fa dies que l’equip de Fira de Mollerussa està treballant per la resta de certàmens.

Tot comença a estar en marxa. D’altra banda, Fira de Mollerussa no únicament fa fires al llarg de l’any, sinó que es rellança com a protagonista de promoció econòmica a la ciutat amb nous projectes: donant suport a la Mobile Week Congress, participant amb el Congrés d’Espais Verds del mes de maig a Mollerussa o donant suport també a iniciatives empresarials, com l’associació d’empresaris Reagrupem Mollerussa, l’Institut d’Innovació i Emprenedoria de Mollerussa (INSEMI), etcètera. A Mollerussa és fira tot l’any: ens veiem amb la responsabilitat i l’encàrrec de dinamitzar la ciutat i la comarca del Pla d’Urgell.

Treballem tot l’any per assolir aquests propòsits.

12

Diumenge, 20 de març de 2022

jornades

Les jornades tècniques tornen al format presencial amb una bona acollida S’han portat a terme set sessions formatives més una exposició sobre la importància de l’aigua La XXI Jornada intercomarcal sobre el cultiu del panís va donar dijous dia 10 el tret de sortida a la programació de la 149a Fira de Sant Josep i ho va fer congregant a 150 professionals al Teatre L’Amistat, en una convocatòria de referència adreçada a un sector capdavanter de la producció agrària de Catalunya. Problemàtiques, oportunitats i actualitat d’aquest cultiu es van analitzar al llarg del matí, abordant-se temes com les plagues de diabrotica i del cuc de filferro, la comercialització de la soja i la nova reforma de la PAC i l’aplicació FotoDUN. Precisament a la rellevància de la jornada es va referir el director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Ferran de Noguera, qui va estar l’encarregat de presentar la convocatòria.

Noguera va estar acompanyat per l’alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, així com pel director de l’ens firal, Xavier Roure.

En la seva benvinguda, l’alcal-

La XXI Jornada intercomarcal sobre el cultiu del panís va obrir el programa de la 149a Fira de Sant Josep amb 150 inscrits.

de va celebrar que la Fira de Sant Josep, que l’any vinent celebrarà el seu 150è aniversari, continuï sent el motor del debat agrari al país, alhora que va fer referència a la invasió d’Ucraïna, la qual cosa s’afegeix als reptes del sector. Pel que fa al director, en la seva intervenció va aprofitar per celebrar el retorn a la presencialitat de les jornades tècniques de la Fira.

La jornada tècnica va arrencar de la mà de Maite Eizaguirre, investigadora del Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal de la Universitat de Lleida, que es va centrar en la plaga del cuc de filferro en el cultiu del panís i va plantejar mesures preventives per evitar danys per aquesta plaga, que sorgeix sobretot a la primavera, quan aquests cucs surten a la su-

Noves tecnologies per aplicar purins de forma equilibrada

perfície i s’alimenten del coll i la llavor de les plantes recentment emergides.

Per la seva banda, Xavier Auqué, cap de la secció de Sanitat Vegetal dels ST del DACC a Lleida va tractar durant la seva intervenció la plaga en el blat de moro del coleòpter Diabrotica virgifera vigifera, amb l’objectiu de fer “perdre la por” a aquesta plaga que ja

té afectació a Ponent, ja que les diferents mesures que s’han pres en altres indrets del món per pal·liar la plaga han tingut resultats positius.

La sessió va continuar amb el ponent Josep Anton Betbesé (IRTA) i la presentació dels resultats de la soja junt amb les seves varietats i marcs de plantació en convencional i ecològic. També va participar Josep Maria Perera, de

l’empresa CERES Camp, per aprofundir en la comercialització de la soja, i el potencial d’aquest cultiu dirigit a alimentació animal i humana i també a la fabricació de combustible. Perera ha assenyalat que hi ha un gran dèficit d’aquest producte tant a Europa com a Espanya, però al mateix temps una demanda creixent i certes facilitats per a cultivar-lo, com el fet que és favorable ambientalment i que no requereix noves eines de cultiu per a treballar-lo.

La jornada va conclòs amb la intervenció de Jaume Feixa, cap de la Secció de Gestió d’Ajuts i Desenvolupament Rural dels Serveis Territorials del DACC, qui va abordar la nova reforma de la PAC 20232027.

La jornada intercomarcal està organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, l’IRTA i Fira de Mollerussa, amb la col·laboració de la Cooperativa del Camp de Linyola, la Universitat de Lleida i Ceres Camp.

El sector del cereal analitza les seves perspectives

L’escenari actual ha disparat els costos de producció i planteja el repte de seguir rendibilitzant el cultiu.

Xavier Roure, director de Fira de Mollerussa, va donar la benvinguda als participants de la jornada.

Una cinquantena de persones van participar en la jornada organitzada per l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC),

amb la col·laboració de Fira de Mollerussa. La jornada va servir per donar a conèixer les novetats en la mesura ràpida dels nutrients dels purins, més enllà del conductímetre, per tal d’optimitzar la fertilització dels cultius assegurant-ne

una dosi equilibrada, ja que, a diferència dels fertilitzants minerals, tenen una elevada variabilitat en la seva composició, cosa que dificulta la seva gestió, ja sigui en l’àmbit agrícola com ramader.

La jornada organitzada per Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) en col·laboració amb Fira Mollerussa i el departament de Transformació Econòmica de la Diputació va reunir unes seixanta persones que van poder conèixer i compartir els

reptes del sector del cereal davant un escenari incert d’augment de preus del combustible, l’energia, l’alimentació animal i la mà d’obra. En l’escenari actual, amb uns inputs a l’alça, els agricultors han de ser molt més exhaustius en el control dels costos que repercuteixen en la ren-

dibilitat dels cultius. La conjuntura, en relació amb la fertilització, està influenciada per polítiques mediambientals d’obligat compliment per al cobrament de la política agrària comuna (PAC). Posteriorment, es va aprofundir en la reforma de la PAC 2023-2027.

13

Diumenge, 20 de març de 2022

El paper de la pagesia contra el canvi climàtic La importància del sector primari en la lluita contra el canvi climàtic i la necessitat que es reconegui la seva tasca, tant en matèria de prevenció d’incendis com en reducció d’emissions i sobirania alimentària, reflectint-se en millores fiscals i polítiques que fomentin l’activitat rural, va centrar la jornada de dissabte ‘El paper de la pagesia en la lluita contra el canvi climàtic’, organitzada per Unió de Pagesos en col·laboració amb Fira de Mollerussa i la Diputació de Lleida.

L’alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, va donar la benvinguda als assistents i va aprofitar la seva intervenció per reivindicar que “només en els moments de crisi es fa valdre al sector primari” i que ha arribat el moment de “corresponsabilitzar i professionalitzar la gestió del territori fent que el sector primari sigui considerat

La jornada va comptar amb la benvinguda de l’alcalde, Marc Solsona.

també sector terciari, perquè els agricultors i ramaders no deixen de fer un servei per protegir la biodiversitat i el medi ambient” fet que, segons Solsona, hauria de significar uns avantatges, una fiscalitat beneficiosa i també una consciència social conforme al servei que presten.

També ha afegit que des de les institucions “hem de deixar de ser un país que treballa a reacció i no a prevenció”.

En aquest sentit, Josep Sellart, coordinador territorial de la plana de Lleida d’Unió

de Pagesos de Catalunya, va fer referència a algunes de les reivindicacions que està duent a terme el món agrícola aquests dies en relació amb el tema de la jornada.

Un altre dels ponents, Jordi López, membre del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya, va exemplificar la importància de la gestió del sòl agrari i dels boscos en la prevenció d’incendis amb dos casos pràctics. La jornada va finalitzar amb una taula rodona.

Prevenció de danys per gelades primaverals La Jornada Innoespai va reunir a més de vuitanta persones i es va centrar en les estratègies de lluita enfront gelades primaverals en fruiters arran de les gelades de l’any passat, que van afectar la producció de conreus.

La trobada, organitzada per l’IRTA i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i Fira de Mollerussa, va comptar amb la presència de diferents empreses que van aportar diferents solucions a aquesta problemàtica. L’acte va iniciar-se de la mà de Gemma Reig Córdoba, tècnica en investigació de l’IRTA. Tot seguit, Natalia Olivo Brito, investigadora de Sustainable Agro Solutions, va

La jornada va estar motivada per les adversitats climatològiques del 2021.

presentar un bioestimulant per minimitzar l’impacte de les gelades. Osvald Esteve Dolade, gerent d’Osvald Ferreteria, va mostrar una estratègia de prevenció a base de l’estudi del flux de l’aire fred. Carme Farnell i Barqué, tècnica de l’equip de predicció i vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya, va presentar un

nou servei de predicció a llarg termini. Abel Pascual Trota, del departament d’enginyeria d’Hidromatic, que va parlar sobre el reg antigelada. La darrera intervenció, de Jordi Oró, developer de l’àrea antigelada i Xavier Chico, de Grup Baltrons, va presentar les “torres antigelada”.

Innovació per a la reducció d’emissions en la gestió dels purins

L’agromàrqueting, una eina molt útil per a productors Les bones estratègies comunicatives i el valor afegit que suposen van centrar la jornada dedicada a l’agromàrqueting, l’eina per la promoció de productes agroalimentaris. La trobada va ser organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; l’Escola Agrària de Tàrrega, i el Campus Empresarial Agrari, amb la col·laboració de Fira de Mollerussa. La presentació va anar a càrrec de

Ramon Cuadros, director de l’escola agrària de Tàrrega. Tot seguit, Gemma Capell, “mestressa” de Red Peppers, una agència de màrqueting amb seu a Mollerussa especialitzada en empreses agroalimentàries, va explicar el mètode de treball propi. Capell va insistir en la necessitat del màrqueting com una inversió de futur per crear valor de marca i donar-se a conèixer, fet que pot ser diferencial sobretot per a petits i mitjans productors: “de res serveix

fer un producte de qualitat si ningú el coneix”.

Malgrat les oportunitats que planteja, són poques les empreses agroalim e n t à r i e s q u e i n v e rteixen en comunicació comercial, ja sigui amb personal intern o contractant aquests serveis externs. En aquest sentit, la ponència va concloure amb els testimonials de Mia Iglesias, El Guardià Calçots, i Àngels Viladot, de Beef Quality, dos casos d’èxit.

La jornada va aportar noves tècniques per reduir les emissions i millorar la sostenibilitat.

La jornada sobre purins, que va reunir a unes vuitanta persones, va presentar una sèrie d’eines per afrontar el problema de les seves emissions i fer més sostenible l’activitat rural en aquest aspecte, sobretot pel que fa a l’amoníac i la circulació del nitrogen. La trobada

ha estat organitzada per Mecàniques Segalés, empresa especialitzada en separació, maneig i tractament de purins, i ha comptat amb la col·laboració de Fira Mollerussa. Xavier Flotats, docent i investigador de l’UPC, va iniciar la xerrada. Els ponents següents van abordar diferents solucions i tècni-

ques per tractar aquest tipus de residus, com és el cas de Ramon Gea de Mecàniques Segalés; el químic Joan Soler, Belen Morales, biòloga especialitzada en NDN i Eva Herrero, investigadora del CITA. La jornada va cloure amb una taula rodona de porcicultors.

El món de l’aigua amb la Covid, tema central d’una exposició als pavellons Els Pavellons Firals acullen una exposició que incideix en la importància de l’aigua com a sector, el repte de la sostenibilitat i la seva gestió exemplar a les terres de Ponent. Es tracta d’una iniciativa de Talent a Ponent, que forma part de l’organització

Welcome Talent Society, en col·laboració amb la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Mollerussa, l’Agència Catalana de l’Aigua, Agbar, el Reial Cercle Artístic de Barcelona, el magazín La Mira i Fira de Mollerussa. L’exposició simula el trajecte d’una gota d’aigua per diferents

espais i entorns, explicant com en cada un d’aquests entorns existeixen reptes i com el teixit institucional i empresarial treballen per a una gestió òptima i sostenible de l’aigua. L’àmbit de l’agricultura també té espai en l’exposició, posant la capital del Pla d’Urgell com

a exemple d’innovació gràcies al desenvolupament d’una tecnologia de reg nova impulsada per Mollerussa Smart Lab, que es controla amb un sistema sense fils basat en la modulació de ràdio Long Range i que permet un estalvi en el consum de fins al 40%.

L’exposició dona a conèixer el paper cabdal de l’aigua en la sostenibilitat.

14

Diumenge, 20 de març de 2022

notícies

Una trentena d’expositors omplen el Saló de l’Automòbil de Mollerussa

La 149 Fira de Sant Josep de Mollerussa inclou des de l’any 1981 el Saló de l’Automòbil, un espai que celebra enguany la seva 41a edició i que se situa al pòdium d’aquests tipus de convocatòries a Catalunya pel que fa al nombre de vendes que es registren. Pel que fa a les xifres d’aquest 2022, el

saló compta amb 28 expositors i una ocupació de 6.578 m², amb l’exposició de les marques més rellevants del mercat pel que fa a automòbils, així com caravanes i autocaravanes, motos, quads, buggys i microcotxes.

Ubicat al recinte de les piscines i parc municipal, cal

destacar el sorteig de 6.000 euros entre els compradors d’un automòbil en el marc de la fira, premi que està patrocinat conjuntament per l’ens firal i els expositors participants i que té com a objectiu incentivar les vendes. Aquest premi, que l’any vinent, i coincidint amb el 150è aniversari de la Fira de

‘Mollerussa et conVida!’, nova marca de turisme de la ciutat

L’Ajuntament de Mollerussa, aprofitant la celebració de la Fira de Sant Josep, va presentar la nova marca de turisme amb la qual vol promocionar arreu la capital

del Pla d’Urgell com a destinació a visitar amb el lema ‘Mollerussa et conVida!’, una marca que té l’aigua del Canal d’Urgell i la terra que rega com a protagonista. La pre-

sentació va anar a càrrec de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; la regidora de Turisme, Rosalia Carnicé, i la responsable tècnica de la regidoria, Mireia Caba.

L’objectiu és vendre els actius de la ciutat per a atraure visitants de fora i alhora també socialitzar-los entre la pròpia ciutadania per generar nous vincles. S’espera que els turistes gaudeixin ajudant també així a reactivar l’economia a través del turisme.

L’Expoclàssic es promociona a la Fira de Sant Josep

L’Expoclàssic, fira dedicada al món del motor clàssic, és present en els Pavellons Firals exposant un parell de vehicles restaurats per donar a conèixer el certamen als visitants de la Fira de Sant Josep.

Sant Josep, arribarà a la seva 25a edició, ha comptat des de la seva primera convocatòria amb una bona acollida, motiu que va portar a Fira de Mollerussa a fer-lo també –aquell mateix any 1998– en els dos certàmens de vehicles d’ocasió que organitza de forma anual –Autotrac i Autotardor–, amb premis de

3.000 euros a cadascuna.

En la seva darrera edició –que es va ajornar al mes de juny igual que la Fira de Sant Josep per la situació sanitària–, el Saló de l’Automòbil va assolir la venda de 172 cotxes per una suma de gairebé 5 milions d’euros.

L’any 2019, el darrer que es van celebrar els tres certà-

mens anuals adreçats a l’automòbil –Fira de Sant Josep, Autotrac i Autotardor–, es va tancar, als tres certàmens, un total de 555 cotxes venuts per un volum de negoci d’11.955.712 euros, marcant amb aquestes dues xifres els millors registres aconseguits des que es tenen xifres.

Els mitjans de comunicació, presents a la fira

Com cada edició, la Fira de Sant Josep és seguida per un grup nombrós de mitjans de comunicació.

Durant els dies del certamen es converteix en el centre de l’actualitat informativa, ja que és una fira

de referència per al sectora grícola i compta amb quantioses visites institucionals d’arreu del territori.

Torna l’oferta lúdica amb les firetes i el mercadet

Per una carretilla contrapesada elèctrica d’altes prestacions.

Enguany s’ha recuperat l’oferta lúdica amb una cinquantena d’atraccions que complementen i animen la Fira de Sant Josep durant tot el cap de setmana. Així mateix, el carrer d’Arbeca i la plaça Major tornen a acollir el mercadet amb l’objectiu de comunicar la zona del Recinte Firal amb el centre comercial de la ciutat.

15

Diumenge, 20 de març de 2022

La Diputació aposta per l’alimentació i les empreses emergents

El catàleg de la Fira, en línia i a través d’un codi QR Fira de Mollerussa ha tornat a apostar per oferir als visitants i expositors el catàleg en línia de la 149a Fira de Sant Josep, després d’implementar-ho l’any passat arran de les recomanacions sanitàries. El catàleg es pot consultar al web de Fira de Mollerussa (fira.com) i a través del codi QR que s’ha distribuït per tot el recinte firal, permetent accedir-hi directament. El catàleg conté la informació dels 224 expositors participants en aquesta edició, així com el programa d’actes oficials i les jornades tècniques programades.

L’ens provincial ofereix showcookings i tastos

La Diputació de Lleida ha aprofitat la celebració de la 149a Fira de Sant Josep per presentar ‘showcookings’, nous projectes i empreses emergents del territori. Les activitats organitzades per l’ens provincial es desenvolupen en tres espais. Un d’ells és

l’espai institucional, dedicat a presentacions i ponències relacionades amb programes i actuacions en les quals està treballant el Patronat de Promoció Econòmica. Un altre està dedicat a l’impuls de les empreses emergents del conjunt del territori, sota la

marca GLOBALLEIDA i que han estat tutelades a la Xarxa de Centres Empresarials de la demarcació.

Finalment, hi ha un tercer espai, dedicat a la mostra culinària ‘Aliments del territori i tu’, on es pot gaudir de tasts i explicacions de la mà de professionals.

Salvador Illa (PSC) va visitar el certamen divendres

SHOWCOOKING · DIPUTACIÓ DE LLEIDA Espai Aliments del Territori i Tu DIUMENGE, 20 DE MARÇ 11.00 a 12.00 h

Tast i explicació del projecte Contra el malbaratament alimentari.

12.00 a 13.00 h

Tast i degustació de diferents varietats de pa amb oli.

13.00 a 14.00 h

Tast i degustació de cava Brut Nature Nu Ecològic i Rosat.

17.00 a 18.00 h

Maridatge de licors artesanals i naturals amb fruits secs.

18.00 a 19.00 h

Tast guiat i degustació de tapes.

19.00 a 20.00 h

Explicació de tècniques i degustació d’elaboracions d’Alta cuina amb nitrogen líquid.

agenda d’activitats

20 MARÇ

Salvador Illa, actual diputat al Parlament de Catalunya, va visitar la 149a Fira de Sant Josep el divendres a la tarda, acompanyat per Fèlix Larrosa, polític socialista a la Paeria de Lleida.

Va visitar el Recinte Exterior i els Pavellons Firals, i van mantenir una conversa amb Amadeu Ros, president del Canal d’Urgell.

Telèfons útils

Actes oficials n Cloenda oficial de la 149a Fira

de Sant Josep

Hora: A les 6 de la tarda Lloc: Pavellons Firals Presideix: Teresa Jordà i Roura, Consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Altres actes n Lectura del manifest en

defensa del sector agrari

Hora: A les 11 del matí Lloc: Entrada principal del Pavelló Firal Acte promogut pel sindicat JARC en motiu del moviment 20M

Fira de Mollerussa

973 710 141 (pavelló) 973 600 799 (oficina)

Av. del Canal, 8

Consell Comarcal del Pla d’Urgell

973 711 313

C. de Prat de la Riba, 1

Ajuntament de Mollerussa

973 600 713

Pl. de l’Ajuntament, 2

Farmàcies

Policia Local

973 602 000 112

Pl. de l’Ajuntament, 2

Figuerola Argelich

973 600 218

Pl. de Manuel Bertrand, 5

Mossos d’Esquadra

973 701 685 112

C. de Belianes, s/n

Simó Cortiella

973 600 174

Pl. Major, 12

CAP

973 711 164

Ctra. de Miralcamp, 7

Torres Solé

973 602 365

Av. del Canal, 9

Centre Mèdic

973 602 550

Av. del Canal, 11

Farmàcia de guàrdia:

973 600 218

Figuerola Argelich

Bombers

973 601 080 112

Ctra. de Linyola, s/n 905 551 844

Pl. de l’Estació

973 711 282

Av. de Jaume I, s/n

Renfe

Creu Roja

93 362 00 20

Ctra. de Vila-sana, s/n

973 600 285

Pg. de Beethoven, 5 A

Autobusos

Correus

Taxi Solé

649 512 670

Museu de Vestits de Paper

973 606 210

C. de Ferrer i Busquets, 90 Taxi Salvia

629 759 717

Espai Cultural dels Canals d’Urgell

973 603 997

Av. de Jaume I, 1

Taxi Joan

647 216 356

Biblioteca Comarcal Jaume Vila

973 712 248

C. de Ferran Puig, 15

Taxi Lluch

639 670 699

Teatre L’Amistat

973 711 231

C. Ferrer i Busquets, 90-92

Taxi Piñol

660 975 782

Església Parroquial

973 600 178 973 603 405

Casal per a la Gent Gran

C. Joan Burniol, 3

C. de Ferrer i Busquets, 41

Diumenge, 20 de març de 2022

16