Comarques de Ponent 433

Entrevista | 19

Ramón Royes, alcalde de Cervera

·

1998 2018

Any 20 | Núm. 433 | 1a quinzena | gener 2018

www.comarquesdeponent.cat

laia pedrós

Els Tres Tombs de Sant Antoni obren el calendari festiu 05 Agramunt

El consistori convertirà l’antiga llar d’infants municipal en espai cívic.

06 Cervera

La Paeria invertirà 1,8 M E en la construcció d’un nou pavelló poliesportiu.

08 Mollerussa

La capital tindrà un nou institut a partir del proper curs escolar.

10 Montgai

Uns desconeguts destrossen les trinxeres de la Guerra Civil.

14 Tremp

El Consell Comarcal del Pallars Jussà crea un banc material sociosanitari.

Moltes poblacions celebren festa major per la setmana dels Barbuts p. 12 15 Les Borges

La Fira de l’Oli farà territori amb l’Aplec del Caragol i els torrons d’Agramunt.

2

OPINIÓ

Primera quinzena de gener de 2018

Jesús Domingo Martínez (Girona)

El desgast polític

Número 433

1a quinzena de gener de 2018 Direcció Roser Torruella Subdirecció A. Marcos Assessorament lingüístic Laia Pedrós Redacció Laia Pedrós Fotografia Laia Pedrós Disseny i Publicitat Cristina Castells L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Po­nent® no s’identifica ne­cessàriament amb les opinions ex­pres­ sades en els articles signats.

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Po­nent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

El lector opina Comarques de Po­ Po­ nent® ofereix aquesta aquesta secció secció a a tothom tothom queque vulgui vulgui expresexpressar-se. sar-se.

Aquesta Aquesta publicaciópuno blicació s’identifica no ne­cessàriament s’identifica ne­ amb cessàriament les opinionsamb ex­ pres­ les opinions sades en els ex­articles pres­sades signats. en els articles Heu d’acompanyar signats.fotocòHeu d’acompanyar pia del DNI i el vostre fotocòpia telèdel DNI fon.

Acceptem i el vostre quetelèfon. signeu Acceptem amb pseudònim que signeu o inicials. amb pseudònim Els articles han o inicials. de ser com Els articles a màximhan de 20 de línies ser com (1.200 a màxim de i 20 caràcters) Comarques línies (1.200 es caràcters) reserva el dret i Comarques de retallar les es reservaperelqüestions cartes dret de d’espai. retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

La llarga confrontació entre l’Estat espanyol i Catalunya, que ha arribat ara a situacions insòlites i il·lògiques (amb mig govern legítim a la presó i l’altra meitat, a l’exili), desgasta.

Així ho manifesten tant els ciutadans com els mateixos polítics. Cansa que any rere any hi hagi les mateixes confrontacions. Això perjudica a tothom, ja que el temps invertit a aquests debats i fins i tot judicis, no es dedica a treballar pel país, que és el que realment haurien de fer els polítics.

Aquest podria ser un dels motius pels quals alguns alcaldes se sentin esgotats i ja no tinguin força per seguir endavant. En aquest sentit, aquesta setmana Ramon Royes ha anunciat que l’any vinent no repetirà com a alcaldable. Ho ha dit revelant que durant aquests 6 anys i mig de paer en cap ha patit escarni, difamacions, injúries i amenaces. També ha explicat que no se sent prou valorat pel seu partit, el PDeCAT, qui “tot i les reiterades promeses de confiar-me responsabilitats de país, no les ha complert”. A banda de Royes a finals de desembre també va deixar el càrrec d’alcaldessa d’Anglesola, Rosa Maria Mora, després d’haver dedicat tres dècades al món municipal. Alguns pensen que ser polític és una ganga però realment és complicat estar al capdavant d’un poble i haver de prendre decisions, que en la majoria d’ocasions no agrada a tothom. És per això que haurien de reflexionar i abans de criticar tenir en compte l’esforç que fan els representants polítics, molts dels quals renuncien al seu temps lliure per treballar pel poble i el país.

Dolors Molins Freixes (Balaguer)

La festa de Sant Antoni La festa de Sant Antoni sempre es fa a ple hivern. El pagès la pot venerar més que mai, des de l’antiguitat així en va estar. A totes les cases de pagès durant l’any tots en ell ens han encomanat, la foto estampeta del Sant sempre s’ha guardat.

Després de l’hivern, la primavera va arribant i el camp ho va demostrant, els arbres estan polits i esporgats i van treballant, dins de poc floriran i al camp tot canviarà. Serà la meravella que la natura en fa. Tot florit es posarà, el qui al camp no hi està, preguntarà què són aquests camps tan meravellosos que hi ha.

El pagès li contestarà que és la floridura de la fruita de préssec, poma, pera, etc. El visitant parat i meravellat en quedarà.

Doncs no ho saps que tot neix i se’n torna a anar. I els camps tan verds que hi ha, li van preguntar. És el pa que tots tenim de menjar, és el blat que la farina en fa.

‘Oh’ li van contestar, parats es van quedar. Quan a casa van tornar, ho van explicar. Tots hi volen tornar a visitar.

El pagès els hi va explicar cada temporada el que la natura en fa. Quan arribi l’estiu, recollir tot el que s’ha sembrat.

Perquè els humans no els hi falti de res, incloent tots els éssers vius que hi estan.

Mireu la feina del camp el que en fa, s’hauria molt més de valorar, doncs és font de vida per a tothom. Clar el qui el camp no estima, de poc li servirà el que jo pugui explicar.

El camp és el millor que hi ha, però poques vacances al pagès li tocarà.

Però ell quan tot està recollit i arreglat, la satisfacció que li ha donat sol ell la pot degustar. ‘És el do de tot el bo que es fa’.

Sant Antoni Abat, protector de tot el camp, protegiu-nos de prendre mal i que tot el camp pugui tirar endavant.

Bona festa a tothom!

El que invertim en amor és el que roman En els pobres, com ens ha recordat el Papa, a la celebració de la primera Jornada Mundial dels Pobres, es manifesta la presència de Jesús. En ells, en la seva debilitat, hi ha un salvador. I si als ulls del món tenen poc valor, són ells els que ens obren el camí cap al cel. És per a nosaltres un deure evangèlic cuidar-los. Fer-ho, per descomptat, donant pa, amb gestos concrets, però sense quedar-nos aquí.

Cal partir amb ells també la taula de l’Eucaristia. Estimar el pobre vol dir lluitar contra totes les pobreses, espirituals i materials. I ens farà bé apropar-nos a qui és més pobre que nosaltres, tocarà la nostra vida en la seva arrel. Ens recordarà el que veritablement compta: estimar Déu i estimar els altres. Només això dura per sempre, tota la resta desapareix.

El que invertim en amor és el que roman, la resta desapareix. Aquesta és l’elecció que tenim davant cada un de nosaltres. Es tracta de romandre amb els punys tancats i els braços creuats o amb les mans laborioses i esteses cap als pobres; viure per tenir en aquesta terra o donar per guanyar el cel. Perquè per al cel no val el que es té, sinó el que es dóna. La fórmula és senzilla, i és al mateix temps, tasca per a tota una vida: no cal buscar el superflu per a nosaltres, sinó el bé per als altres, i res del que val ens faltarà.

Martí Roselló (Tàrrega)

Els treballs en grup Bon dia senyor director, Avui m’agradaria parlar-li sobre els treballs en grup.

Em sembla que són una molt bona manera d’aprendre moltes més coses perquè amb les idees que cadascú aporta, podem tenir un resultat més gran i millor.

També ens ho podem passar millor perquè millorem la relació entre els companys de grup. Potser hi havia coses que no sabíem d’ells, però els acabes coneixent millor.

M’agradaria que la gent es fixes amb tot el que pots aprendre.

Moltes gràcies, Martí Roselló Meda, alumne de 5è de l’Escola Pia

Josep Maria Castells Benabarre (Balaguer)

Anem a Mil! Fa mesos vaig descobrir a través d’Internet ‘Anem a Mil’, una iniciativa ciutadana molt interessant que té com a objectiu aconseguir un salari digne per a totes les persones que treballen al nostre país, concretament d’un mínim de 1.000 euros. El salari mínim fins ara estava establert per l’Estat espanyol en 707,60 euros mensuals en 14 pagues, que era del tot insuficient per viure, per a una persona que treballava a jornada completa.

Per aquest motiu sembla que el govern central està planificant que aquest salari ascendeixi a la quantitat de 850 euros (a partir de l’any 2020). I això ho trobo insuficient si ho comparem amb la resta de països desenvolupats de la Unió Europea, que superen de llarg els 1.000 euros de salari mínim interprofessional (SMI).

Que una persona treballadora estigui en risc de pobresa a dia d’avui a la Unió Europea no

és digne ni tampoc es pot tolerar. Per tant, les institucions haurien de reconèixer que alguna cosa no s’ha fet bé perquè la societat cada cop té més desigualtats, precarietat, pobresa...

Serà clau que el govern que es formarà a Catalunya posi en marxa les polítiques socials oportunes per aconseguir que el creixement econòmic arribi al conjunt de la societat i que iniciatives com ‘Anem a mil’ siguin aprovades al Parlament.

Segons alguns experts, organismes i nombroses institucions la citada proposta ciutadana té possibilitats de viabilitat i de fet, el Parlament de Catalunya ja s’ha pronunciat amb algunes declaracions institucionals en aquest aspecte.

‘Anem a mil’ té el suport de 109 ajuntaments que representen el 70% de la població de Catalunya i que han aprovat aquesta iniciativa.

Per tant ja comença a ser hora d’escoltar

aquesta mena de propostes i mirar pels interessos de tota la ciutadania, per fer possible una Renda Garantida de Ciutadania per tothom, és a dir universal (RBU).

D’altra banda crec que davant la taxa d’atur que tenim, les institucions haurien de procurar repartir la feina amb una llei de dret al treball.

I tothom no em refereixo a un percentatge alt, sinó a tota la població sense excloure’n cap persona i fent una reducció del 50% de la jornada laboral establerta a 8 hores, és a dir: limitar el treball a 20 hores setmanals per cada treballador.

La Generalitat de Catalunya, que és una institució moderna, avançada i que a més té competències en aquests temes hauria de fer un estudi a fons sobre els diferents temes que plantejo en aquestes línies ... Estic segur que si anem a mil la societat del futur ho agrairà!

Primera quinzena de gener de 2018

3

LA NOTÍCIA

Entre Nadal i Reis s’ha venut un 8% més de forfets respecte l’any passat.

El Pirineu lleidatà tanca les festes amb 238.000 forfets venuts i una ocupació del 75% LLEIDA

nieveaventura.com

Baqueira Beret.

El Pirineu de Lleida ha tancat la campanya de Nadal amb un balanç molt satisfactori pel que fa a l’ocupació turística, que s’ha situat al voltant del 75% durant 13 dies, entre el 26 de desembre i el 7 de gener. Per la seva part, les estacions d’esquí també han tancat amb bons resultats després de vendre 2 3 8 . 0 0 0 f o r f e t s, u n 8 % m é s q u e l a t e m p o ra d a passada.

El balanç final confirma les previsions d’ocupació turística del Patronat de Turisme de la Diputació

nevasport.com

Espot.

de Lleida i dels diferents subsectors d’hoteleria, turisme rural i càmping. La millor ocupació va tenir lloc la setmana de Nadal a Cap d’Any amb dos períodes ben diferenciats.

D’una banda, del dimarts 26 de desembre, festa de Sant Esteve, fins al 28 de desembre l’ocupació es va situar entre el 65 i el 85%.

Entre el 29 de desembre i el 2 de gener es va arribar a la plena ocupació a la pràctica totalitat dels establiments del Pirineu en les diferents modalitats d’allotjament turístic.

A partir del 3 de gener i fins al dia 7, el nivell d’ocupació va ser inferior però amb un comportament ben diferenciat entre el 3 i el 5 i el cap de setmana de Reis. Fins al dia 5, la mitjana d’ocupació es va mantenir encara força alta, en percentatges superiors a les previsions.

En concret, el sector del càmping va mantenir un nivell d’ocupació fins el divendres d’entre el 50 i el 60% a les places de bungalous. Per la seva banda, el turisme rural es va mantenir de forma més homo-

gènia en el conjunt de la demarcació al voltant del 80% d’ocupació, i el sector d’hoteleria va arribar a una ocupació al voltant del 80% en els establiments situats a peu de les estacions d’esquí, mentre que a la resta del Pirineu, fora de la influència directa dels centres d’hivern, la mitjana d’ocupació es va situar al voltant del 40% fins al dia 5. El cap de setmana de Reis, degut a les previsions meteorològiques i al fet que aquestes dates s’acostuma a passar-les en família en

LLEIDA

tauració de la zona, a més de les activitats vinculades amb l’oferta de neu del Pirineu de Lleida.

Un 8% de forfets venuts més respecte l’any passat Els 238.000 forfets venuts en les 11 estacions d’esquí del Pirineu de Lleida durant els 13 dies de Nadal a Reis representen un 8% més que la temporada anterior i se situa en xifres similars a les de la campanya de Nadal del 2013/14, considerada una de les millors dels darrers anys per aquestes dates festives.

LLEIDA

Comencen oficialment les rebaixes amb descomptes que poden arribar al 70% laia pedrós

La tradició i la legislació catalana marquen l’endemà de Reis, el dia 7 de gener, com la data d’inici de les rebaixes. El govern del PP però va recórrer la llei catalana de comerç i ara preval l’espanyola, que liberalitza la data d’inici de les rebaixes. En general, les grans cadenes de roba,

els llocs de residència, la mitjana d’ocupació va ser força inferior.

La millor ocupació turística en el seu conjunt es va produir a la Val d’Aran en els establiments de turisme reglat amb un 90% de mitjana des del dia de Nadal fins a Cap d’Any, i entre el 70 i el 75% de mitjana la segona setmana de festes.

Cal subratllar també que les places de segona residència també van tenir un nivell alt d’ocupació, cosa que també va repercutir en el consum, el comerç i els establiments de res-

s’emparen en la legalitat estatal i ja comencen el període de rebaixes el primer dia laborable de l’any.

Així a Lleida capital moltes cadenes van començar les rebaixes els primers dies del mes de gener tot i que a comarques, els grans descomptes no van arribar fins el diumenge 7 de

gener, dia que molts van aprofitar per obrir amb ofertes que arribaven en algun cas al 70%.

Segons la patronal tèxtil Acotex, que agrupa unes 800 empreses espanyoles, serà una campanya “molt agressiva” de descomptes per les baixes vendes de l’últim trimestre del 2017,

motivades per dos factors, segons Acotex: un clima massa càlid i l’impacte de la política catalana. A l’octubre el comerç al detall va reduir les seves vendes el 0,8%, mentre que al novembre, últim mes amb dades disponibles, es va recuperar i va pujar un 1,3%. Acotex espera augmentar les vendes un 10% respecte a l’any anterior.

A causa dels nous hàbits de consum motivats per la irrupció del comerç electrònic, es detecta un augment de la contractació en el sector de transport i logística, com empaquetadors, carretoners, mossos de magatzem o transportistes, entre d’altres. Així mateix, també s’incrementen les necessitats de professionals d’atenció al client i contact center.

Pugen els preus de la llum l’aigua i el gas Aquest 2018 tocarà rascar-se una mica més la butxaca per pagar subministraments i serveis bàsics. S’ha apujat el preu de l’aigua, del gas i de la llum.

Pel que fa a l’aigua, el Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha aprovat un augment de la tarifa d’un 11,8%. Segons càlculs de l’ACA, aquest pujada suposarà un increment d’uns 10 cèntims/ m3, que es traduirà en 1 euro al mes per família.

Pel que fa a l’energia, el rebut de la llum va pujar per quart mes consecutiu i situa les factures en una mitjana de 81,87 euros. La factura elèctrica es va encarir un 3,2%, durant els primers 25 dies del mes de desembre i això suposa un augment

de 10,05 euros en relació al cost del mes d’agost, quan el rebut mitjà era de 71,82 euros. Enguany, hi ha hagut set mesos de l’any durant els quals hi ha hagut una apujada del rebut. De la resta, durant dos mesos no hi va haver pràcticament variacions i en tres es van produir descensos.

A més, les tarifes d’últim recurs del gas natural, les que tenen principalment els consumidors domèstics, han pujat des de l’1 de gener un 6,2 % de mitjana pel que fa a l’últim trimestre de 2017, un repunt ocasionat per l’ascens del preu del gas als mercats internacionals.

Les pensions però també pugen un 0,25%, xifra que es tradueix en 2,4 euros al mes.

4

URGELL

L’entrega de la beca per a instrumentistes de cobla clou l’any dedicat a Josep Maria Bernat BELLPUIG laia pedrós

Unes 200 persones van assistir el passat 7 de gener al tradicional concert de Reis de Bellpuig, que va servir per clausurar un any musical dedicat a homenatjar la figura del compositor Josep Maria Bernat coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort. El concert va anar a càrrec per primera

vegada de dues cobles, així la Bellpuig Cobla va estar acompanyada de la Cobla Mediterrània, totes dues dirigides en el seu moment per Bernat.

En el transcurs del concert es va lliurar la beca per a joves instrumentistes de cobla que porta precisament el nom de Josep Ma-

ria Bernat i que està dotada en 2.500 euros. En la seva 23a edició, amb tres finalistes, se la va adjudicar Mar Vilar, de 20 anys i instrumentista de flabiol, qui va interpretar al costat de la Bellpuig Cobla la peça La Calàndria refila de Felip Cervera.

La guardonada, natural de

Palafolls i estudiant de sisè curs de grau professional de músic, va destacar que el flabiol, l’instrument més agut de la cobla, “dóna riquesa” les peces. També va reivindicar seguir apostant pel tamborí per evitar que es perdi. Finalment va agrair aquesta beca, “l’única de música de cobla que existeix a Catalunya”, va apuntar.

Per la seva banda, l’alcalde, Salvador Bonjoch, va anunciar que des d’aquest 2018 patrocina íntegrament la beca l’empresa Llavors Fitó, a qui va agrair l’aposta per la cultura de la localitat. Segons Bonjoch, també han arribat a acords per finançar altres activitats que tindran lloc al Teatre Armengol.

La beca, convocada per l’entitat Músics per la Cobla i el consistori, pretén promoure l’estudi dels instruments que conformen la cobla, conjunt musical característic de Catalunya.

Primera quinzena de gener de 2018

TÀRREGA

Imparteixen un curs d’auxiliar de comerç a 15 joves aturats ajuntament de tàrrega

El Centre de Formació La Solana, gestionat per l’Ajuntament de Tàrrega, imparteix un nou curs d’aprenentatge d’oficis, en aquest cas en l’especialitat d’auxiliar de comerç.

La iniciativa compta amb 15 alumnes inscrits, que durant tres mesos rebran orientació professional i competències necessàries per ocupar un lloc de treball en l’esmentat àmbit.

Mitjançant aquesta acció, el consistori targarí vol ajudar a reduir l’atur i incentivar la contractació laboral

de persones majors de 16 anys en situació d’atur. El curs oferirà als alumnes la possibilitat de realitzar 40 hores de pràctiques en empreses vinculades al sector del comerç.

Un cop finalitzada la formació, els participants obtindran un certificat de professionalitat de nivell 1 que els permetrà treballar com auxiliar de dependent de comerç, preparador de comandes, reposador de supermercat, repartidor, embalador o empaquetador.

TÀRREGA

Perelló anuncia que enguany es resoldrà el PECT del Segarra-Garrigues

laia pedrós

L’alcaldessa de Tàrrega, Rosa Maria Perelló, va revelar el passat 28 de desembre dos projectes estrella del 2018. D’una banda, l’inici de la construcció de la nova estació d’autobusos i de l’altra, la resolució definitiva del PECT (Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial)

Motors per a Segarra-Garrigues, amb el qual rellançar el canal alhora que impulsar el creixement econòmic del territori a partir dels usos generats amb la seva posada en marxa. El projecte es va presentar a mitjans del 2016 a subvencions europees amb un pressupost de més de 3 milions d’euros.

També va dir que el 2018 serà un any de continuïtat i de petites millores a la ciutat. Aquestes declaracions van tenir lloc després d’un ple de tràmits en què es van aprovar de forma definitiva les contribucions veïnals per al carrer de la Pau i les expropiacions dels horts situats a la llera del riu On-

TÀRREGA

Adjudiquen la renovació del carrer de la Pau a Promobras Caro SL laia pedrós

L’Ajuntament de Tàrrega ha adjudicat a l’empresa local Promobras Caro SL la renovació del carrer de la Pau segons va explicar el regidor d’Urbanisme, Martí Pijuan. L’obra començarà

en els propers dies després d’haver aprovat en el ple de desembre de forma definitiva les contribucions especials per als veïns.

La renovació del carrer de la Pau és una de les

inversions del 2017, que suposarà una inversió de 288.278 euros. La reforma d’aquest carrer és una vella reivindicació dels veïns ja que es troba en mal estat, amb un paviment totalment deteriorat. A més és un vial molt transitat ja que forma part de la circumval· lació del nucli urbà prop d e l Pa r c d e S a n t E l o i .

Del total del pressupost, 120.000 euros seran finançats per la Diputació de Lleida, 83.543 euros pels veïns i la resta pel consistori

dara per poder eixamplar i evitar inundacions.

En el ple la CUP també va preguntar perquè no estava adaptat a persones amb mobilitat reduïda al Parc de Nadal. Val a dir que aquest mateixa pregunta la van fer a principis d’any però la problemàtica no s’ha solucionat.

AGRAMUNT

El Consell de l’Urgell homenatja la Coral d’Avui pels seus 50 anys consell comarcal de l’urgell

El Consell de l’Urgell ha homenatjat a la Coral d’Avui d’Agramunt pels seus 50 anys. El president de l’ens comarcal, Salvador Bonjoch, ha entregat una placa commemora-

tiva i una carta d’agraïment als seus membres per la tasca desenvolupada a favor de la cultura del país.

També ha posat en valor el seu vessant pedagògic

amb la creació de la Coral Bon Cant, de caràcter infantil, a través de la qual s’han inculcat valors elementals que faran infants d’avui millors ciutadans de demà.

Primera quinzena de gener de 2018

5

URGELL

El consistori convertirà l’antiga llar d’infants municipal en espai cívic AGRAMUNT

El ple de l’Ajuntament d’Agramunt va aprovar el passat 28 de desembre el pressupost per al 2018, que ascendeix a 5.564.364 euros. Els comptes van comptar amb el suport dels 11 regidors d’Acord Esquerra i l’abstenció dels 2 edils de CiU, a l’oposició.

El portaveu de CiU, Antonio Farré, va destacar que “no estem d’acord amb l’increment d’un 16% en

laia pedrós

la taxa de la recollida de brossa que proposa l’equip de govern a fer en dues anualitats”. També va fer referència a la partida de retorn de l’Agència Catalana de Residus per la fracció orgànica reciclada, de més de 12.000 euros, “nosaltres no la destinaríem a una obra de participació ciutadana sinó que utilitzaríem els diners per abaratir el cost de la brossa o per fer

campanyes de reciclatge”.

El pressupost inclou, entre altres inversions, l’arranjament de les avingudes Jaume Mestres i Agustí Ros (250.000 euros), la instal· lació d’enllumenat al Parc de Riella (50.000 euros) i la conversió de l’antiga llar d’infants municipal en un espai cívic (120.000 euros), que tindrà també un espai destinat als joves. Cal recordar que l’equipament està

tancat des de la riuada del 2015 que va causar la mort de quatre àvies.

L’alcalde, Bernat Solé, va destacar que “la bona situació econòmica del consistori ens ha permès no haver de demanar el crèdit de 350.000 euros inclòs en el pressupost de l’any 2017, de manera que hem reduït la partida d’amortitzacions de 409.000€a 379.000 euros en un any”. També va lamentar que els dos regidors de CiU no donessin suport als comptes després del diàleg i les reunions que va oferir l’equip de govern.

A q u e s t 2 0 1 8 A g ra m u n t també durà a terme obres adjudicades durant l’any passat com l’ampliació del Centre d’Assistència Primària (CAP), que costarà 650.000 euros; l’ampliació de la residència municipal (700.000 euros), la construcció d’una nova potabilitzadora (350.000 euros) i l’arranjament del carrer Castell (100.000 euros).

TÀRREGA

Mostra retrospectiva de l’escultor Antoni Boleda

LAIA PEDRÓS

El Museu Comarcal de l’Urgell a Tàrrega acull fins al 25 de febrer una exposició retrospectiva de l’escultor local Antoni Boleda, conegut per crear l’estàtua del president Lluís Companys que es pot veure al Tarròs des del 1979. La mostra resumeix la llarga trajectòria de l’artista, de més de 60 anys, i els seus vessants polifacètiques com a creador i pedagog. L’exposició reuneix unes 60 escultures que van des de l’art figuratiu a l’abstracte, amb peces minimalistes elaborades amb materials diversos

com la terracota, el bronze, la pedra la fusta o el plàstic.

En la inauguració de la mostra a finals de desembre, Boleda es va comprometre a estar present en l’exposició cada diumenge al migdia per poder comentar les peces amb els visitants. Així mateix, es va mostrar obert a rebre visites d’escolars.

La mostra, que porta per títol ‘L’ànima del silenci’, acaba a Tàrrega, localitat natal d’Antoni Boleda, després d’haver passat per l’IEI i els museus de Balaguer i Cervera.

TÀRREGA

Discapacitats i escoltes intercanvien experiències per carta Quatre discapacitats d’ASPID (Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida) han intercanviat cartes amb una vintena de Trucs (joves de 16 i 17 anys) de l’Agrupament Escolta i Guia Mestre Güell Roger de Llúria de Tàrrega en què explicaven la seva

experiència i donaven a conèixer l’estil de vida que porten així com les principals dificultats i limitacions que tenen.

El projecte de sensibilització va celebrar la cloenda a finals de desembre amb una trobada real entre alguns dels participants en la qual els joves van po-

der conèixer les tasques que porta a terme ASPID així com els detalls de la discapacitat que pateixen dos dels col·laboradors de l’entitat: el Ramon i el Pere.

Des del Agrupament Escolta i Guia Mestre Güell Roger de Llúria de Tàrrega van explicar que a princi-

TÀRREGA

Nou Espai Lúdic i de Salut per a la Gent Gran al solar de les antigues piscines ajuntament de tàrrega

Tàrrega ha habilitat un Espai Lúdic i de Salut per a la Gent Gran al solar de les antigues piscines d’estiu. Es tracta d’un circuit d’exercicis suaus per afavorir l’activitat

física i els hàbits saludables.

L’equipament és una de les intervencions que el consistori du a terme amb l’ànim de convertir l’esmentada finca urbana en una zona

d’esbarjo i passeig oberta a la ciutadania. Els aparells han estat subvencionats en la seva integritat per la Diputació amb 11.665 euros.

laia pedrós

pis de curs els caps els van lliurar unes cartes que havien de respondre. Ells van pensar que eren les havien escrit els monitors però al cap d’unes setmanes els van revelar que els autors de les cartes existien. Els joves van destacar-ne el coratge, les ganes de superació i de tirar endavant.

ANGLESOLA / TÀRREGA

Rosa Maria Mora deixa la política després de 14 anys d’alcaldessa

Rosa Maria Mora va deixar a finals de desembre l’alcaldia d’Anglesola després de 14 anys en el càrrec i l’acta de diputada d’Unió a la Diputació de Lleida per retirar-se de la vida política.

Mora, que també va ser durant 15 anys presidenta del consell comarcal de l’Urgell i ha estat més de tres dècades involucrada en el món local, va assegurar que “la major satisfacció ha estat el suport i la confiança dels veïns”. També va agrair al seu equip, “sempre m’he envoltat de gent que estima el poble i té

FOTOS: laia pedrós

moltes ganes de treballar” va revelar.

En el càrrec d’alcaldessa, Mora serà rellevada per Carme Miró, i entrarà de diputat a la Diputació de Lleida l’alcalde de Ribera d’Ondara, Francesc Sabanés.

D’altra banda, el regidor i portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Tàrrega, Carlos Vílchez, també va fer efectiva la seva renúncia al càrrec per motius personals. Serà substituït per Miquel Orobitg.

6

SEGARRA

Cervera invertirà 1,8 M E en la construcció d’un nou pavelló poliesportiu € CERVERA laia pedrós

El ple de la Paeria de Cervera va aprovar el passat 27 de desembre el pressupost per al 2018, que ascendeix a 9,4 milions d’euros, amb els 7 vots a favor de l’equip de govern (PdeCAT, INSE, SiF i regidor no adscrit) i els 6 vots en contra de l’oposició (ERC, MES, CUP i PSC). Tant la CUP com el PSC van criticar el projecte del nou pavelló poliesportiu amb

una inversió de 1,8 milions d’euros en dues anualitats.

L’alcalde, Ramon Royes, va assegurar que “Cervera compta amb moltes entitats esportives i la construcció dun pavelló era una vella reivindicació”.

El regidor d’Esports, Joan Prat, va defensar la necessitat del nou pavelló ja que “actualment alguns equips entrenen a Sant Guim de Freixenet” per falta d’es-

pai. També va destacar que el nou pavelló, amb energies renovables, permetrà estalviar uns 30.000 euros cada any.

L’edil del PSC, Raimond Fusté, va dir que “aquesta inversió deixarà altres partides mortes” mentre que el regidor de la CUP, Jordi Pons, va destacar que “a dia d’avui no hauria de ser una prioritat” i va indicar que “suposarà un endeu-

tament de 800.000 euros el 2018 i el mateix import el 2019. Per la seva banda, el republicà Ramon Armengol va demanar “invertir més en els equipaments existents com l’auditori, el pavelló polivalent i l’església de Sant Joan” i va criticar la falta d’inversió en educació ja que “cal apostar pel futur de la ciutat “. L’edil Núria Regí de MES, igual que el PSC, va reivindicar una subvenció de la Generalitat per al nou pavelló poliesportiu.

Tots els grups de l’oposició van criticar la partida de 10.000 euros per al festival Nomad, els 30.000 euros de la Vila del Llibre i els 18.000 euros que es destinaran a protocol.

A banda de construir un nou pavelló poliesportiu, el pressupost del 2018 contempla també l’habilitació d’un aparcament amb una trentena de places al costat de l’estació de tren, que costarà uns 160.000 euros.

En marxa les obres a la façana de la Universitat quejada per dues torres.

Per evitar incidents, abans d’iniciar l’actuació van instal·lar la bastida i una mala protectora.

L’obra s’allargarà mig any i compta amb un pressupost de 204.168,01 euros, finançats íntegrament per l’Institut Català del Sòl (INCASÒL).

laia pedrós

CERVERA

Una comissió ciutadana recuperarà el Carnaval de Secà aquest estiu paeria de cervera

Després d’un any sense celebrar-ho, Cervera recuperarà a l’estiu el Carnaval de Secà, iniciativa del grup de percussió local Sound de Secà. La consolidació de la festa i la seva gran envergadura han fet impossible que Sound de Secà pugui compatibilitzar l’organització de la festa amb els seus projectes professionals, motiu pel qual la iniciativa queda a mans de la ciutadania amb la constitució d’una comissió organitzadora oberta.

TORÀ

El parc de Bombers recupera la llum dos mesos després BOMBERS VOLUNTARIS DE TORÀ

El parc de Bombers voluntaris de Torà va recuperar el subministrament elèctric a finals de desembre, dos mesos després que Endesa els tallés el subministrament d’electricitat per no tenir regularitzada la contractació del servei. Va ser gràcies a la instal·lació per part de la companyia, i després de les gestions fetes per la Generalitat, d’un comptador d’obres que va permetre tornar a donar d’alta el servei, tot i que de forma pro-

visional. “És una solució ràpida per sortir del pas mentre s’arregla la documentació definitiva”, va explicar Agustí Coscollola, responsable del parc.

Malgrat les dificultats afegides, durant aquests dos mesos els bombers v o l u n t a r i s d e To r à n o han deixat de prestar cap servei d’emergència, tot i el temps de resposta no era l’habitual. S’alimentaven amb un generador que connectaven en moments puntuals.

CERVERA

CERVERA

Operaris de l’empresa Recop Restauracions Arquitectòniques SLU van començar a mitjans del passat mes de desembre a treballar en les obres de restauració de la façana del carrer Canceller Dou de la Universitat de Cervera, d’aproximadament 90 metre de llargària i flan-

Primera quinzena de gener de 2018

Des de la Paeria també aposten per mantenir aquesta iniciativa que beneficia la ciutat ja que en la seva tercera edició va mobilitzar més de 4.000 persones. Per aquest motiu, destinaran 6.000 euros del pressupost del 2018 a la festa així com suport tècnic segons va detallar el regidor Marc Llorens. Els interessats en formar part de la comissió organitzadora del Carnaval de Secà poden enviar un correu electrònic a carnavaldeseca@gmail.com.

La piscina coberta tindrà nova empresa gestora a l’estiu La Paeria de Cervera traurà a concurs la gestió de la piscina coberta durant el primer trimestre de l’any 2018 segons va revelar l’alcalde, Ramon Royes, que va recordar que el consistori va recuperar la gestió el juny de 2016. Royes va destacar que “ara mateix estem treballant en la redacció de les bases del concurs per poder treure la gestió a licitació abans de finals de març. El primer edil va afegir que “la problemàtica de la piscina coberta ha d’estar resolta abans de l’estiu”.

En el ple celebrat a finals de desembre, l’edil de la piscina, Josep Ortiz, va insistir que en dos o tres mesos ha de sortir a concurs la gestió de la piscina coberta i de tot el complex esportiu que la integra, des de les pistes de pàdel, la pista d’atletisme i el càmping.

En aquest sentit, Ortiz va justificar que en els

c o m p t e s d e l a Pa e r i a per al 2018 no haguessin previst ingressos de les pistes de pàdel públiques ja que “en un màxim de tres mesos hem de treure a concurs el complex”.

La Paeria va intervenir la gestió el juny de 2016 Cal recordar que la Paeria de Cervera va intervenir la gestió de la piscina coberta perquè amb l’antiga empresa concessionària, que la va regentar durant 12 anys dels 35 que marcava el contracte, l’equipament tenia un deute de 120.000 euros als quals calia sumar un retard en actuacions de manteniment de 100.000 euros, que va sufragar el consistori. Des de la recuperació de la gestió, la Paeria ha dut a terme un intens procés de sanejament amb el qual ha aconseguit incrementar els socis a 740, el doble dels que tenia en el moment de la intervenció.

Visites virtuals 3D Impacta als teus clients amb una veritable experiència immersiva.

Presentem el teu espai en un format completament nou a través de la tecnologia més innovadora en modelat i escaneig 3D.

Immobiliàries La casa sempre oberta. Un aparador 3D és una experiència en línia que permet als compradors d’habitatge moure’s a través d’una propietat i visionar-des de qualsevol angle. Així, la vista única de maqueta o dollhouse dóna un sentit completament únic per al lloc.

Hotels, turisme rural Una connexió amb els seus convidats. Experiències virtuals que donen al visitants en línia una idea exacta del seu allotjament i de les comoditats. Amb el que s´acceleren les decisions de reserva, oferint una experiència d’immersió en 3D tan real, que els seus convidats es sentiran com si ja estiguessin de vacances.

Sorprèn als teus clients

amb la veritable realitat virtual!

Construcció, arquitectura i enginyeria civil Amb la nostra tecnología, podràs agilitzar els fluxos de treball del teu projecte. Revisant a distància els avenços, compartint-lo amb els inversors i millorant en general la col·laboració entre tots els involucrats en el projecte.

Esdeveniments i restauració Mostrar el seu establiment a més de proporcionar una vista prèvia del que els clients poden esperar.

Deixeu que el seu públic s’entusiasmi amb la seva decoració, el seu estil, els seus productes ... i incrementi les seves reserves.

Espais culturals Sempre oberts. Atraure visitants a noves exposicions o mostrar una impressionant arquitectura. Els Espais immersius són una manera emocionalment atractiva per experimentar llocs en línia. Obriu les portes al món, tot l’any.

Asseguradores

PUBLICITAT

Primera quinzena de gener de 2018

Realitza des de la teva oficina valoracions dels béns materials de tercers per determinar els riscos als quals estan exposats.

Els avantatges dels nostres espais 3D Quines són les diferències entre els Recorreguts Virtuals en 3D de Framatech i els “Tours Virtuals” tradicionals o fotografies panoràmiques 360?

Característiques

Un Tour Virtual tradicional és realment una imatge panoràmica creada a partir d’una seqüència d’imatges en 2D enganxades entre elles i, per tant, no es pot considerar realitat virtual. Prova d’això, és la impossibilitat de permetre a l’usuari recórrer lliurement la totalitat de l’espai.

· Fins a 200 ubicacions en un tour virtual immersiu

Un Recorregut Virtual de Framatech permet veure l’espai dins d’un model 3D amb diferents punts de vista oferint a l’usuari una experiència totalment immersiva, en què podrà explorar fins a 200 ubicacions com si estigués movent-se físicament per l’espai. El nostre sistema és la solució més innovadora de captura 3D i es basa en l’escaneig mitjançant càmeres i sensors espacials que generen una malla poligonal amb imatges impactants en alta definició.

La malla poligonal s’utilitza a posteriori per crear un model 3D que podrà ser explorat des de diferents dispositius i fins i tot en Realitat Virtual.

A més, amb la nostra eina d’anotació podràs destacar característiques clau del teu espai. El resultat final el podràs compartir a la teva pàgina web i en les teves xarxes socials sense descarregar-te un programari addicional.

Contacta amb nosaltres 7

Polígon Industrial Camp Llong · C/ Gregal, 2 · Nau 3 · 25600 BALAGUER ·

· 3 perspectives: Showcase, Maqueta i Planta · Dimensions estrictes i precises · Només 24 hores de postproducció · Imatges realistes · L’autèntica Realitat Virtual: Model 3D Immersiu · Adaptable a qualsevol dispositiu mòbil · Compatible amb dispositius de Realitat Virtual · Fàcil de pujar al teu web · Fàcil de compartir a les xarxes socials · Eina per ressaltar característiques (Tags) · També en format .obj per a CAD

629 779 695 · comercial@framatechlaser.com · www.framatechlaser.com

8

PLA D’URGELL

La capital tindrà un nou institut MOLLERUSSA

Mollerussa comptarà el curs vinent amb un nou institut de Secundària, que es preveu ubicar en uns terrenys pròxims a l’escola Les Arrels i que sortirà amb una oferta inicial de 2 línies, en previsió que puguin arribar a ser 3. Així ho van anunciar el passat 8 de gener l’alcalde, Marc Solsona, acompanyat de la regidora d’Ensenyament, Mònica Segués, i del director territorial d’Ensenyament, Miquel Àngel Cullerés, el qual va

ajuntament de mollerussa

dir que el departament ha optat per aquest nou equipament un cop analitzada l’evolució demogràfica prevista per als propers 10 anys relativa a la capital i a la resta de la comarca. En aquest sentit, Cullerés va indicar que el creixement sostingut de la població en aquesta franja d’edat farà necessari dotar la comarca d’entre 9 o 12 línies de secundària en funció del curs i que s’ha optat per edificar un nou centre abans que

massificar els dos existents, el Terres de Ponent i la Serra, que en l’actualitat compten amb 4 línies cadascun.

Per la seva part, l’alcalde va celebrar que Ensenyament hagi vist avinent que el nou centre sigui també a la capital del Pla d’Urgell com els altres dos amb què es compta en l’actualitat i va assegurar que des de l’Ajuntament ja es treballa per dotar els terrenys necessaris on ubi-

car-lo, per al qual es preveu una finca d’uns 7.000 metres quadrats. Solsona també va explicar que tot i la construcció d’aquest nou equipament, el departament també manté el compromís de seguir amb l’ampliació d’obra prevista a l’institut Terres de Ponent.

Pel que fa al nou centre, que es construirà per fases en funció de les necessitats i amb mòduls prefabricats donada l’urgència de la seva posada en funcionament, Cullerés va indicar que la proposta és que aculli l’alumnat procedent de l’escola Les Arrels de Mollerussa així com també de Vila-sana, de Golmès i d’El Poal, amb adscripció única, i que l’alumnat d’El Palau d’Anglesola, tingui doble adscripció i pugui escollir entre el nou centre i l’institut Terres de Ponent.

Cullerés va afegir que properament es farà la selecció de l’equip directiu de l’institut de nova creació amb la voluntat que continuï la línia pedagògica dels centres acollidors.

MOLLERUSSA

MOLLERUSSA

Més de 30 joves participen en un curs d’auxiliars de Fira de Mollerussa

Sardanes i bastoners

Un total de 34 joves de Mollerussa i rodalies van participar en una jornada de formació d’auxiliars de fira organitzada per Fira de Mollerussa. La convocatòria, que celebrava la seva 19a edició, tenia per objectiu preparar els inscrits perquè puguin treballar en els certàmens acull la capital del Pla d’Urgell.

El programa incloïa una part de teoria, amb l’explicació de què és una fira, tipus de certàmens i organitzacions firals, i una part pràctica on es van expli-

fira de mollerussa

car les principals tasques a realitzar com a auxiliars de fira així com alguns aspectes relacionats amb

aquest treball com el protocol, punts d’informació, jornades tècniques i enquestes.

Primera quinzena de gener de 2018

MOLLERUSSA

L’Ajuntament posa en marxa un nou web AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

L’Ajuntament de Mollerussa ha estrenat nova pàgina web municipal que, adaptada per a la consulta des de qualsevol dispositiu i amb una renovada imatge, té per objectiu apropar la informació a la ciutadania i fer-la més transparent així com també millorar l’accés a tots els serveis que es presten al municipi. A banda de la pàgina mare, també s’han renovat la de les Piscines Municipals, que va entrar en funcionament a l’estiu; la del Teatre L’Amistat, que ho va fer al setembre, i en breu també es renovarà la de la Biblioteca Co-

marcal Jaume Vila, totes seguint les mateixes línies estètiques i editorials per donar unitat d’imatge i de criteri.

Entre les novetats incorporades destaca que a l’obrir la pàgina sona banda sonora de Marc Marzenit. També s’ha afegit un apartat per als grups municipals, s’ha millorat la presentació històrica de la ciutat amb una galeria de fotos i s’ha incorporat una hemeroteca a la secció de defuncions.

El nou web ha estat dissenyat per l’estudi Depastademoniato i implementat per Localprom.

MOLLERUSSA

Lliuren els 3.000E sortejats a Autotardor fira de mollerussa

El Casal l’Arreu de Mollerussa organitza un curs d’introducció al ball de bastons els divendres 12, 19 i 26 de gener, a partir de 2/4 de 8 del vespre.

Per la seva part, l’Agrupació Sardanista de Mollerussa inicia també aquest divendres 12 de gener, a les 8 del vespre, el segon semestre el curs de sardanes 2017/18, obert a majors de 16 anys que vulguin iniciar-se en la sardana, perfeccionar l’estil o simplement ballar.

El director de Fira de Mollerussa, Poldo Segarra, va lliurar el passat 9 de gener el taló del premi de 3.000 euros corresponent al guanyador del sorteig realitzat entre els compradors d’un cotxe d’ocasió en el marc

de la 23a fira Autotardor, certamen celebrat a l’octubre passat. L’afortunada fou la veïna de l’Espluga Calba Laura Gaya, per la compra d’un cotxe Renault Fluence al concessionari Autansa 3000.

IVARS D’URGELL

Llum verda a la museïtzació de Cal Sinén a l’estany d’Ivars El consell general del Consorci de l’estany d’Ivars i Vila-sana, celebrat a finals d’any, va donar llum verda al projecte de museïtzació del Centre d’Interpretació de Cal Sinén. El projecte comptarà amb una inversió de 50.000 euros i es materialitzarà en accions de “disseny, d’audiovisuals

i d’ubicació d’elements al servei dels visitants, que d’aquesta manera podran tenir al seu abast tota la informació que fa referència a l’estany, tant la referent a la seva història com a la gestió mediambiental, així com a la seva recuperació”, va explicar el president de la Diputació de Lleida, que

va presidir la reunió. El projecte afecta la planta baixa de l’edifici de Cal Sinén i s’espera que estigui llest a la primavera. Reñé també va explicar que s’ha dut a terme una proposta d’adjudicació de treballs de geotèrmia i dels acabats de l’obra de Cal Sinén, amb un pressupost de 37.000 euros,

que finançarà el propi Consorci.

Finalment, es preveu adequar la primera planta de Cal Sinén en un espai diàfan on s’hi ubicaria un barzona d’atenció i acollida de visitants. L’actuació també es farà abans de l’estiu i costarà 60.000 euros, que pagarà la Diputació.

diputació de lleida

Primera quinzena de gener de 2018

9

PLA D’URGELL

El No Surrender Festival tindrà una segona edició els dies 29 i 30 de juny VILANOVA DE BELLPUIG

El No Surrender Festival, el festival d’homenatge a Bruce Springsteen de Vilanova de Bellpuig, tindrà una segona edició, que se celebrarà els dies 29 i 30 de juny. El festival tindrà com a convidats d’honor a The Blood Brothers, la banda europea més reconeguda de tribut a Bruce Springsteen. Nascuda a Florència el 2013 a partir d’una idea

La plaça Espanya es dirà 1 d’Octubre de 2017 natal comunicació

COMUNICANT BONA PREMSA

de Francesco Zerbino, s’ha convertit en un referent en la interpretació de cançons del Boss. The Blood Brothers, que agafa el nom d’una cançó de Springsteen, està formada per músics que col·laboren a Europa i als Estats Units d’Amèrica.

Enguany, els músics que participin en el festival interpretaran i enregistraran la cançó Badlands de Bruce

Springsteen. Com a novetat, l’organització del No Surrender Festival ha creat un abonament pels dos dies de l’esdeveniment per només 20 euros. Les entrades costaran 12 euros per la jornada de divendres 29 de juny i 15 per la de dissabte 30.

L’impulsor, promotor i organitzador del ‘No Surrender Festival’, Josep Maria Pons,

MOLLERUSSA

El Consell del Pla adquireix una nova furgoneta de transport adaptat CONSELL COMARCAL DEL PLA D’URGELL

El Consell Comarcal del Pla d’Urgell compta amb una nova furgoneta de transport adaptat. Té 7 places i destaca per la seva polivalència interior ja que permet l’alternança de persones amb cadira de rodes i sense i així pot adaptar-se fàcilment a les necessitats puntuals dels usuaris.

Es beneficiaran de la nova furgoneta les residències, els centres de dia de la comarca i els usuaris de centres especials d’educació de Lleida però amb residència al Pla d’Urgell.

EL PALAU D’ANGLESOLA

Part de l’adquisició de la furgoneta ha estat finançada amb una aportació de 10.000 euros de l’Obra Social la Caixa, concretament

un 20% del total.

El Consell tenia ja una furgoneta que s’havia quedat petita per donar servei a la demanda actual.

comenta que “l’objectiu del festival és incrementar la participació dels músics, tot i que no ens marquem cap xifra concreta”. Per ferho possible, l’organització permetrà que s’inscriguin instruments de vent, com els saxos i les trompetes, per interpretar la cançó Badlands.

De moment, l’organització del festival ha confirmat la presència del grup de versions lleidatà Tremendos i de George Mileson, que també s’incorpora a tasques d’assessorament tècnic i musical.

Durant la primera edició del No Surrender Festival, el caricaturista i il·lustrador de la revista satírica ‘El Jueves’, Joan Vizcarra, va fer una caricatura de Bruce Springsteen que el No Surrender Festival va subhastar, destinant-ne els fons a l’ONG Proactiva Open Arms. L’organització ha fet entrega recentment de la recaptació a aquesta ONG.

L’Ajuntament del Palau d’Anglesola canviarà el nom de la plaça d’Espanya per plaça 1 d’Octubre de 2017. Així ho van decidir per votació en un ple els edils, després que diversos veïns ho haguessin manifestat verbalment al consistori. En el mateix ple també es va aprovar canviar el nom de l’avinguda del Poal pel d’avinguda de la Pau, i es va posar nom a dues places, les quals encara no en tenien. Una, ubicada entre els carrers Verge de Montserrat i de César Martinell, es dirà plaça de la Independèn-

cia, i l’altra, situada entre els carrers de l’Empriu, de l’Hospitalet i de la Pedrera, es nomenarà plaça de la República.

En aquests moments, la modificació del nomenclàtor municipal es troba en exposició pública a efecte que qualsevol persona pugui presentar les observacions que cregui convenients. “Tan bon punt hagin passat els 20 dies corresponents (a partir del 27 de desembre) aquest acord esdevindrà amb caràcter definitiu i es procedirà al canvi”, explica l’alcaldessa, Montserrat Meseguer.

10

NOGUERA

Primera quinzena de gener de 2018

Un grup de voluntaris repararà els danys causats per uns desconeguts el proper 20 de gener.

Destrossen les trinxeres republicanes de la Guerra Civil MONTGAI FOTOS: laia pedrós

Les trinxeres republicanes de la Guerra Civil ubicades a la zona dels Tossals de Montgai han estat objecte d’un acte vandàlic. La darrera setmana de desembre, uns desconeguts van causar diferents destrosses, des de cobrir amb pedres l’entrada d’un nou de metralladores així com barrar el pas a un refugi antiaeri, on també van trencar part de la teula-

da. També van tirar a terra alguns dels sacs de ciment i sorra que subjectaven els pous de tirador i van posar pedres al mig dels passadissos de les trinxeres, per tal que els visitants no poguessin fer el recorregut sencer.

Després de ser alertat a primera hora del matí pel propietari de les cases rurals de la localitat, l’alcalde, Jaume Gilabert, es va posar en con-

tacte el passat 2 de gener amb els Mossos d’Esquadra per denunciar les destrosses. Gilabert va condemnar rotundament l’acte vandàlic i va descartar que fos una gamberrada d’un grup de joves “ja que els elements que han fet caure i han trencat pesen molt”. Amb tot, l’alcalde també va descartar que es tractés d’un grup d’unionistes o que l’actuació tingu-

BALAGUER

Marta Vilalta guanya la gran cistella de l’ACB

La veïna de Balaguer Marta Vilalta ha estat l’afortunada que ha guanyat la gran cistella de l’Associació de Comerciants de Balaguer (ACB), valorada en més de 4.500 euros.

El nom de la guanyadora es va donar a conèixer el passat 6 de gener, dia de Reis, a la tarda. L’extracció de la butlleta de l’urna va tenir lloc a l’entrada de l’ajuntament de Balaguer i va anar a càrrec de l’alcalde, Jordi Ignasi Vidal, i Juanjo Farré, membre de la junta de l’ACB. Quan es va conèixer el nom de la butlleta guanyadora, firmada a l’estanc

San Agustín, des de l’entitat van trucar a l’afortunada i aquesta, acompanyada de la seva família, es va desplaçar fins a l’ajuntament per celebrar la noticia. L’entrega de la gran cistella de l’ACB es farà en els propers dies.

Val a dir que amb aquest sorteig clou la campanya comercial ‘Enamora’t del Nadal a Balaguer’ en la que des del passat 1 de desembre l’Associació de Comerciants de Balaguer ha repartit 100 regals i ha sortejat aquesta cistella on hi ha diferents productes i vals de descompte, entre d’altres, cedits per bona part dels

LAIA PEDRÓS

comerços i establiments adherits a l’ACB. Cada setmana es lliuraven 20 regals a les 20 fotos més votades a Facebook.

Quatre pare noels i patges de l’Associació de Comerciants de Balaguer han passejat durant les festes per la ciutat i convidaven als clients a fer-se fotografies amb ells i el photocall de la campanya de Nadal.

Seguidament aquestes fotos es penjaven al compte de Facebook de l’ACB i les 20 més votades de cada setmana (de l’1 de desembre al 6 de gener) rebien un regal.

és connotacions polítiques.

L’alcalde va lamentar les destrosses perquè poder fer visitables les trinxeres dels Tossals de Montgai va costar molt i durant aquests anys han treballat allà moltes persones. Gilabert va dir que “els danys materials no són molt elevats però es necessita mà d’obra ja que les trinxeres es troben en un espai de difícil accés on

només s’hi pot treballar manualment”. En aquest sentit, un grup de veïns s’han ofert com a voluntaris per reparar els desperfectes i l’Ajuntament ha organitzat una jornada de treball que tindrà lloc el dissabte 20 de gener al matí.

Cal recordar que les trinxeres dels Tossals de Montgai van ser construïdes pel bàndol republicà per de-

fensar-se dels atacs de les tropes franquistes. Aquest espai de memòria històrica es pot visitar des de l’estiu de 2010 amb les seves respectives indicacions informatives gràcies al Memorial Democràtic. A més durant aquests anys s’han dut a terme tasques de manteniment i conservació amb els camps de treball que cada estiu acollia la localitat.

ÀGER

PENELLES

Acaben la restauració del centre

Oferiran cases tancades als visitants del Gargar

L’ajuntament d’Àger ha donat llum verda al pressupost del 2018, que ascendeix a més d’1,5 milions d’euros, segons publica el diari Segre. L’alcalde, Lluís Ardiaca, va explicar que la inversió més important es destinarà a finalitzar la reconstrucció del centre històric.

El projecte ascendeix a 210.000 euros i per sufragar-lo es comptarà amb ajuts de l’1% Cultural de l’Estat. La rehabilitació del barri històric d’aquesta població del Mig Segre va començar fa més de sis anys a través del Pla de Barris de la Generalitat.

En aquest període ja s’han arreglat totes les vies principals, en especial les que porten a la col·legiata de Sant Pere.

Ara queden pendents totes les vies adjacents que són on s’actuarà aquest 2018. El pressupost també contempla una altra partida d’uns 20.000 euros per a actuacions al recinte de les piscines.

laia pedrós

L’Ajuntament de Penelles treballa en un projecte turístsic per obrir cases tancades de la localitat i oferir-les als visitants que cada setmana es desplacen fins a aquesta localitat de la Noguera per gaudir dels murals creats en el marc del festival de murals i art rural Gargar.

L’alcalde, Eloi Bergós, ha explicat que el consistori ha iniciat aquest projecte per assessorar i ajudar els propietaris d’almenys quatre habitatges perquè els habilitin i els destinin a aquest ús. Segons Bergós, “veiem que és una oportunitat per consolidar encara

més el projecte Gargar”.

“Ara ens trobem que els visitants se n’han d’anar perquè no hi ha cap lloc on allotjar-se”, va dir. Així mateix, la iniciativa es fa extensiva a nous serveis de restauració i una agrobotiga. En aquests casos, el consistori preveu anul· lar els impostos d’activitats o d’obres.

De cara a la propera edició del GarGar, el consistori té previst oferir residència als artistes en un pis municipal.

Aquest 2018, l’Ajuntament projecta obrir un alberg municipal amb 24 places.

Primera quinzena de gener de 2018

11

NOGUERA

Nova revista per promocionar els atractius BALAGUER El consistori redueix comercials i empresarials de la ciutat BALAGUER

Balaguer compta des amb una nova revista que té l’objectiu de promocionar els atractius comercials i empresarials de la ciutat. És una iniciativa de l’Associació de Comerciants de Balaguer (ACB), que pretén donar a conèixer els productes i serveis de proximitat i màxima qualitat que ofereixen els seus 170 associats.

La revista, que porta per nom ‘ACB’, té caràcter tri-

laia pedrós

mestral amb una tirada d’11.500 exemplars, que es reparteixen gratuïtament entre els comerços i empreses adherides a l’ACB i als pobles de la comarca.

En l’acte de presentació, l’alcalde, Jordi Ignasi Vidal, va posar en valor “la promoció col·lectiva del comerç que acaba beneficiant a tota la ciutat”. Per la seva part, el president de l’ACB, Delfí Solsona, va definir el nou projecte “com

un aparador del comerç i les empreses de la ciutat”.

L’editora, Roser Torruella, va explicar que treballa per poder crear durant l’any que ve una aplicació mòbil i que la revista també pugui trobar-se en format digital a Internet. També va fer una crida a la participació de tots els associats en referència als continguts.

La revista ‘ACB’, de com a mínim 48 pàgines, és molt visual amb un disseny mo-

dern i acurat així com amb continguts elaborats per professionals del sector.

La revista ‘ACB’ l’edita l’empresa Centre Disseny Informació de Comarques SL. Els interessats en anunciar-s’hi o col·laborar-hi poden posar-se en contacte trucant al telèfon 973501878 o enviant un correu electrònic a redaccio@comarquesdeponent. com o bé a publicitat@comarquesdeponent.com.

el deute al 52%

roser torruella

L’alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, va destacar que el consistori ha aconseguir reduir l’endeutament al 52%, a un total de 8.700.000 euros. Vidal va explicar-ho abans de festes en la tradicional trobada amb la premsa on també va fer un repàs de les actuacions dutes a terme durant l’exercici 2017, marcat políticament pel trencament de govern amb el PSC. Pel que fa a inversió, el consistori va destinar-hi 2

milions d’euros. Entre les principals obres dutes a terme hi ha la substitució de la gespa del camp de futbol i el camp annex o l’adequació del carrer Botera.

L’alcalde també va fer referència als 43 desnonaments que s’havien aturat a Balaguer durant el 2017 gràcies a la coordinació de diferents agents.

Vidal va afegir que l’Ajuntament havia reallotjat un total de 7 famílies, que encara vivien en barraques del centre històric.

BALAGUER

BALAGUER

Visita als magatzems on es custodien els xumets i les dents dels infants

Demanen un ajut al Leader per protegir les restes del Castell Formós

MUSEU DE LA NOGUERA

Una quarantena de pares, mares i infants van participar el passat 29 de de-

sembre al matí a l’activitat ‘On és la meua pipa?

I les meues dents?’, que

arqueoxarxa.cat

va organitzar el Museu de la Noguera. La visita pretenia mostrar a les famílies de la ciutat i la comarca, i especialment als més petits, els magatzems on els Reis Mags d’Orient hi guarden els xumets que els donen els nens que ja s’han fet grans i on els Angelets i el Ratolinet Pérez hi porten les dents que cauen als infants.

L’activitat era gratuïta i estava adreçada a famílies amb nens i nenes a partir de 2 anys.

L’Ajuntament de Balaguer ha demanat una subvenció als fons europeus Leader per construir una coberta que protegeixi de la intempèrie les restes arqueològiques del Castell Formós.

Segons l’alcalde, Jordi Ignasi Vidal, l’objectiu és evitar que es degradin ja que ara estan al descobert. D’altra banda, també es contempla la rehabilitació d’un espai subterrani, denominat la “sala de la volta”, en el qual es preveu col·locar plafons explicatius i no es descarta la idea de la pro-

jecció d’audiovisuals perquè els visitants puguin conèixer la història de la fortalesa medieval.

El projecte té un pressupost d’uns 100.000 euros i

els fons europeus Leader podrien arribar a finançar-ne la meitat. Si el consistori rep l’ajuda, el Castell Formós podria obrir al públic durant l’any 2019.

12

FIRES I FESTES

Primera quinzena de gener de 2018

Molts pobles celebren la seva festa major d’hivern en honor a aquests sants

Sant Antoni i la setmana dels Barbuts PONENT En els propers dies diferents localitats de Ponent celebraran la seva festa major d’hivern en honor de diferents sants, coneguts com els Barbuts.

Tradicionalment la setmana dels Barbuts comença el 15 de gener i es coneix popularment con la setmana més freda de l’any. Es diu així perquè és la setmana en què se celebra l’onomàstica de tres sants barbuts. Sant Pau ermità, el 15 de gener; Sant Antoni Abat, el dia 17, i Sant Maür, el dia 18. També hi ha qui inclou dins aquests sants barbuts Sant Vicenç màrtir (22 de gener) així com Sant Benet (dia 15), Sant Faci (dia 18) o Sant Canut (dia 19).

Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau també dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa el sant amb barba, és un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Pau apòstol, la diada del qual se celebra el 25 de gener.

Sant Antoni La diada de Sant Antoni, protector dels animals, és l’encarregada d’inaugurar

el calendari festiu de l’any després de les tradicionals festes de Nadal a molts pobles de Lleida. La tradició centenària dels Tres Tombs perdura gràcies a unes lluïdes desfilades de carrosses i muntures engalanades que rememoren les antigues tasques del camp.

El ritual de la festa se centra en donar tres voltes amb cavalls, carros o altres animals de tir, tot i que actualment en molts indret s els animals són substituïts per la maquinària agrícola.

A Balaguer, la festa se celebrarà el dimecres 17 de gener, dia de Sant Antoni.

Està previst que hi participin més d’un centenar de tractors i una desena de carrosses, que ompliran la plaça del Mercadal. Els Tres Tombs es faran a partir de les 12 del migdia, un cop acabi la missa a l’església de Sant Josep. La festa acabarà al pavelló Molí de l’Esquerrà amb un dinar de germanor i ball de tarda. La Confraria de Sant Antoni Abat de Balaguer organitza la festa i premia les millors carrosses. Aquesta és una de les confraries més antigues que hi ha a la ciutat, on hi és present des del 1750. Cal destacar que a Balaguer els Tres Tombs

laia pedrós

sempre han tingut la plaça del Mercadal com a escenari principal. Per aquest motiu, la festa sempre s’ha celebrat el mateix dia de Sant Antoni excepte si la diada cau en dissabte, llavors es trasllada a diumenge per no coincidir amb el mercat setmanal.

A Butsènit d’Urgell i a Sanaüja la festa també se celebrarà el dimecres 17 de gener. A la localitat de la Noguera es faran els Tres Tombs i dinar en un restaurant de la zona mentre que la localitat de la Segarra després de missa, es beneiran els animals, els assistents faran els Tres Tombs i es repartirà coca, figues i mistela.

A Linyola, al Pla d’Urgell, la festa tindrà lloc el diumenge 21 de gener. Començarà amb mercat de productes de proximitat i artesanals i seguirà amb la benedicció dels animals i els tradicionals Tres Tombs.

Finalment, Tàrrega acol l i r à l a f e s t a d e l s Tr e s Tombs el diumenge 28 de gener. Aquesta tradició centenària perdura gràcies a una desfilada de carrosses i muntures que rememoren les tasques del camp. El recorregut s’iniciarà a 2/4 de 12 del

migdia amb la benedicció a la plaça de Sant Antoni.

Tot seguit, els participants encapçalats pel pendonista s’adreçaran cap a la plaça del Carme per reviure els Tres Tombs. Centres escolars, entitats i agricultors de la zona desfilaran fent gala dels seus qua-

dres escènics. Imatges de la vida rural s’alternaran amb d’altres sobre temes d’actualitat, sovint impregnades de reivindicació a favor del territori. Els organitzadors premien les millors creacions en les categories de tema agrícola i tema lliure. Al segui-

ci no faltaran elements de la cultura popular com els gegants o Lo Tossino, símbol de festa del bestiari targarí.

En el marc de la festa, el públic podrà passejar-se i fer compres pel mercat tradicional que s’instal· larà al Pati durant el matí.

FESTES DE SANT ANTONI Dimecres 17 de gener

BALAGUER 11:00 h Missa a l’església de Sant Josep 12:00 h Tres Tombs a la plaça del Mercadal 14:00 h Dinar de germanor i ball de tarda al pavelló Molí de l’Esquerrà

BUTSÈNIT D’URGELL Migdia Tres Tombs pel poble. Després hi haurà un dinar de germanor en un restaurant de la zona

Diumenge 21 de gener

LINYOLA Matí i migdia Tres Tombs de Sant Antoni, benedicció dels animals i mercat de productes de proximitat i artesanals

Dissabte 27 de gener

TÀRREGA 17:30 h Pregó pels carrers del centre 18:30 h Caga-Garrí, jocs i animació per a tota la família a la plaça de Sant Antoni

Diumenge 28 de gener

TÀRREGA A partir de les 9 del matí Mercat de productes d’alimentació, naturals i artesanals a la plaça del Carme 10:30 h Cercavila pels carrers del centre 11:30 h Benedicció del seguici a la plaça de Sant Antoni 12:00 h Tres Tombs a la plaça del Carme 17:00 h Cafè-Concert amb el grup Mediterranea a la sala La Granja 19:00 h Ball amb el grup Mediterranea a la sala La Granja

13

PUBLICITAT

Primera quinzena de gener de 2018

14

PALLARS JUSSÀ / PALLARS SOBIRÀ

El Consell Comarcal del Pallars Jussà crea un banc material sociosanitari TREMP consell comarcal del pallars JUSSÀ

El ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà va aprovar el passat 28 de desembre, amb els vots a favor de PdeCAT i ERC i l’abstenció de Candidatura de Progrés, el pressupost per la 2018, que ascendeix uns 11 milions d’euros.

Els comptes preveuen destinar 2,5 milions d’euros a inversions dels quals 407.000 euros seran per al pla comarcal de camins,

centrant-se en la millora dels accessos als nuclis habitats. També contempla diferents projectes europeus per a actuacions de millora del medi natural i els valors culturals i turístics del Jussà com al senyalització de camins i espais geològics vinculats al projecte Geoparc o els valors megalítics a Senterada així com l’acabament de les obres de l’antiga estació de tren

de la Pobla de Segur.

El president de l’ens comarcal, Constante Aranda, va remarcar “l’esforç que fem per mantenir i ampliar els serveis d’atenció a les persones que prestem des de l’àrea de serveis socials”. En aquest sentit, es destinaran 46.000 euros a reformar els baixos de l’antic edifici del Consell Comarcal per crear un centre d’autonomia personal

Primera quinzena de gener de 2018

SORT

Liciten la millora del Port de la Bonaigua entre Baqueira i el Sobirà rutaspirineos.org

amb un banc material sociosanitari i un espai d’assessorament personalitzat i 30.000 euros a l’adquisició d’un vehicle adaptat per al transport de persones amb discapacitat o problemes de salut mental per als quals s’estan implantant nous serveis.

En un altre ordre de coses, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha aprovat el projecte per millorar la connectivitat fluvial del riu Noguera Pallaresa al salt de l’Hostalet, a Sort, on es construirà un pas lateral en forma de rampa d’uns 12 metres que permetrà que les embarcacions de ràfting i altres tipus d’esports d’aventura puguin continuar el seu descens sense interrupcions fins el pantà de Sant Antoni. L’actuació, que costarà 278.000 euros i comptarà amb una subvenció europea del programa Interreg, es completarà amb la del salt de Sossís, a Conca de Dalt.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat la licitació de les obres de millora de la C-28 entre Baqueira i el límit entre el Pallars Sobirà i la Val d’Aran, per un import de 8 milions d’euros. Els treballs de condicionament abasten el tram d’uns 4 quilòmetres situat entre l’anomenada corba de Tonyon, al quilòmetre 42 i el límit de comarca, ubicat al quilòmetre 46, poc abans del Port de la Bonaigua.

Les obres consistiran en l’eixamplament de la carretera fins assolir una calçada de 7 metres –3,5 metres d’amplada per carril de la

circulació–, més 0,5 metres de berma on col·locar la barrera biona i una cuneta transitable d’1 metre d’amplada. Està previst que les obres s’iniciïn l’estiu vinent i tinguin un termini d’execució de 15 mesos.

En un altre ordre de coses, la Diputació de Lleida ha aprovat el projecte i l’estudi d’impacte ambiental per al condicionament i millora de 3,670 quilòmetres -del punt 2,830 al 6,500- de la carretera LV-9123, que va des de la cruïlla de la C-1412b al nucli de Sant Serni, a Gavet de la Conca. L’obra comptarà amb un pressupost d’1.936.681 euros.

VALÈNCIA D’ÀNEU

L’Associació Cambuleta prepara un disc en pallarès per celebrar 10 anys L’Associació Cultural Cam- vintena de cançons inèdites buleta compleix 10 anys cantades per grups locals i aquest 2018 i ho celebrarà alguna formació convidada amb l’edició d’un doble CD de comarques veïnes. de cançons infantils en pa- El disc de cançons tradiciollarès. El primer és un disc nals inclourà cançons com de cançons tradicionals ‘Sol solet’, ‘El Joan Petit quan cantades pels alumnes de balla’, ‘Puff el drac màgic’ o sis escoles del Pallars So- ‘Cargol treu banya’. Pel que birà i del Pallars Jussà. El fa a les cançons inèdites segon disc inclourà una tractaran temes relacionats

amb el territori com ‘Lo Tamarro’, el tren ‘La Garrafeta’, el riu Noguera Pallaresa o Carnaval.

L’Associació Cambuleta ha optat per fer un doble CD en creure que la música és una forma d’arribar als infants i les famílies d’una manera molt directa. Eva Tarragona, de Cambuleta, ha explicat

que també es persegueix que sigui una eina útil per treballar a les escoles. Tarragona ha dit que han detectat que els escolars del Pallars canten amb català estàndard quan en realitat la seva llengua d’ús diari és el pallarès.

Aquests dies s’estan gravant les cançons a l’estudi

Piro Noise Audio Solutions a València d’Àneu i està previst que el doble CD vegi la llum durant la primavera d’aquest 2018. Una quinzena de grups locals hi col· laboren.

L’autor de la majoria de les lletres de les cançons és el músic Tole Moreno i Cambuleta s’ha encarregat del

lèxic pallarès. Pel que fa als cantants es vetllarà de manera especial per la pronúncia de les paraules amb la parla del Pallars.

Aquest disc persegueix el mateix objectiu que tots els projectes de l’Associació Cambuleta: vetllar per la conservació i promoció de la parla del Pallars.

SORT

TREMP

El trasllat de la seu del Consell del Pallars Sobirà, a l’estiu

Mig centenar de docents visiten el Camp d’Aprenentatge

El Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha licitat les obres d’adequació de la seva nova seu a l’edifici que actualment acull l’Oficina Comarcal de Turisme.

Aquest equipament ja va ser construït amb la previsió d’acollir l’ens comarcal, un canvi que no s’ha fet efectiu perquè algunes de les dependències estaven pendents de la realització d’aquestes obres.

Els treballs, que tenen un pressupost d’uns 480.000 euros, preveuen la redistribució de l’espai i les

Una cinquantena de docents que treballen en els 20 Camps i Entorns d’Aprenentatge que hi ha a Catalunya han visitat aquests dies el Pallars Jussà. La tro-

lleidatur.com

instal·lacions de les noves dependències, segons ha publicat el diari Segre. El termini d’execució és de cinc mesos, per tant, la previsió és que el trasllat

es produeixi el proper estiu.

Amb aquest canvi, l’actual seu del Consell Comarcal es destinarà als serveis socials.

consell comarcal del pallars jussà

bada anual tenia un doble objectiu, intercanviar experiències sobre el treball diari que duen a terme en aquests espais i descobrir l’Entorn d’Aprenentatge de

Tremp. Els docents van visitar el passat 8 de gener els jaciments de la Posa i Orcau a Isona i Conca Dellà i avui hi ha prevista una visita a Castell de Mur.

Primera quinzena de gener de 2018

15

GARRIGUES / VAL D’ARAN

El certamen se celebrarà a les Borges Blanques els dies 19, 20 i 21 de gener.

La 55a Fira de l’Oli promocionarà el territori de la mà de l’Aplec del Caragol i els torrons d’Agramunt LES BORGES BLANQUES

Amb l’objectiu de promocionar el territori, la 55a edició de la Fira de l’Oli de Qualitat Verge i les Garrigues, que tindrà lloc els dies 19, 20 i 21 de gener a les Borges Blanques, oferirà un tast solidari de caragols, organitzat per la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol de Lleida (Fecoll), que des del 2013 està

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

agermanada amb el Patronat Fira de les Garrigues.

Pel que fa a l’agermanament d’aquesta edició, serà amb la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt. Les dues accions pretenen promocionar dos dels productes estrella de la gastronomia lleidatana i catalana.

Pel que fa a la degustació

de caragols, la previsió és preparar 800 racions pel dissabte a migdia, cada una costarà 1 euro, i tota la recaptació es destinarà a l’ONG Càritas Diocesana de les Borges Blanques. L’acció comptarà amb el patrocini de l’Ajuntament de les Borges i de la Cooperativa Agrícola El Soleràs, així com amb la col·laboració

del Gremi de Forners i l’Escola d’Hosteleria de Lleida.

D’altra banda, la 55a Fira de l’Oli de les Borges oferirà al visitant una autèntica experiència garriguenca.

Així, dissabte al matí un grup limitat d’assistents podrà aprendre en directe al camp com es cullen les olives, visitar una típica cabana de volta garriguenca, celebrar-hi un esmorzar de brasa, i finalitzar amb un tast d’olis. Els responsables del certamen estan buscant la manera que els visitants també puguin endur-se a casa l’oli de les olives que hauran collit ells mateixos prèviament.

Padrins de luxe La consellera d’Agricultura cessada i exiliada a Brussel·les, Meritxell Serret, i el periodista i escriptor balaguerí Francesc Canosa seran els encarregats d’apadrinar l’agermana-

ment d’aquests dos importants certàmens, que es durà a terme el dissabte a la tarda en el marc de la Fira de l’Oli. Els alcaldes de les Borges Blanques, Enric Mir, i d’Agramunt, Bernat Solé, han expressat que han convidat a participar telemàticament a Serret per homenatjar el legítim govern català a l’exili i garantir així la participació de la màxima responsable agroalimentària de Catalunya al certamen.

Prèviament a la celebració de la Fira de l’Oli, la sala d’actes de la Casa de la Cultura de les Borges Blanques acollirà el dijous 18 de gener una jornada tècnica que porta per títol ‘La quantitat de l’oli del camp fins el consumidor’. L’objectiu d’aquesta jornada, organitzada entre l’Ajuntament de les Borges i l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries),

és tractar alguns dels temes de més actualitat que envolten al sector alhora que també presentar algunes de les innovacions, estudis i novetats que s’han realitzat i que poden ser d’utilitat.

Pel que fa a la 55a Fira de l’Oli, serà inaugurada el divendres a les 11 del matí per l’escriptora i periodista Pilar Rahola mentre que la cloenda tindrà lloc el diumenge a les 8 del vespre i anirà a càrrec de Ramona Barrufet, exdiputada de les Garrigues al Parlament.

Durant tot el cap de setmana el certamen oferirà nombroses activitats entre les quals hi haurà tastos guiats d’oli, tallers i demostracions gastronòmiques, xerrades, sardanes, presentacions de productes, esmorzars populars, la ja tradicional Cursa de l’Oli i concert amb Txarango i Versió Impossible, entre d’altres.

LES BORGES BLANQUES

El consistori destina 1 M E a inversions i promoció econòmica

ajuntament de les borges blanques

L’Ajuntament de les Borges Blanques va aprovar el passat 29 de desembre en un ple extraordinari els comptes per al 2018, que augmenten un 4,49% i se situen en 6.726.566 euros.

El consistori de la capital de les Garrigues destinarà aquest any prop d’un milió d’euros a inversions, re-

habilitació d’habitatges i a incentivar la promoció econòmica de la ciutat.

Els comptes van ser aprovats amb els 8 vots a favor de l’equip de govern (PdeCAT) i 4 vots en contra d’ERC. El capital d’inversions comptarà amb 889.948 euros. Entre algunes de les

actuacions que es duran a terme hi ha millorar el centre històric, les dues entrades a la ciutat, dissenyar un camp de futbol 7 i arranjar l’antic escorxador i oferir sales a les entitats locals.

També està previst arranjar alguns carrers.

L’alcalde, Enric Mir, va explicar que “aquest increment

VIELHA

Posaran en marxa un nou portal d’autoaprenentatge de l’aranès conselh generau d’aran

El Conselh Generau d’Aran, en col·laboració amb l’Associació Cultural DiversiaWorld, impulsarà un nou portal d’internet d’autoa-

prenentatge de l’aranès: http://www.aranes.club/.

L’any 2016 l’Associació Cultural DiversiaWorld va posar en marxa una plataforma

d’aprenentatge en línia i divulgació de l’occità-aranès amb la finalitat d’oferir un espai per aprendre l’aranès online. Actualment s’ofereix online el Nivèu A1 i A2, que correspon al Nivèu A1 oficial del Conselh Generau d’Aran.

Aquest acord permetrà implementar en el nou portal els cursos de Nivèu B1 i B2.

Els alumnes obtindran un certificat que els possibilitarà accedir als exàmens presencials per obtenir les titulacions oficials del Conselh Generau d’Aran.

en inversions i promoció econòmica és possible perquè les finances municipals es troben sanejades i tenim un baix índex d’endeu tament”, que a finals del 2017 era del 54,25%. Mir va afegir que “el capítol d’ingressos incorpora l’IBI de la concessionària de l’autopista AP-2”.

VIELHA

L’ocupació hotelera a la Val d’Aran augmenta un 4,29% el 2017 L’ocupació hotelera de la Val d’Aran durant el 2017 va augmentar un 4,29% de mitjana respecte l’anterior anterior, recuperant les xifres d’abans de la crisi econòmica. Així ho va explicar la conselhèra de Turisme, Anna Díaz, la qual va dir que “la Val d’Aran ha obtingut durant el 2017 una ocupació mitjana del 46,94%”. Els mesos amb una ocupació més alta van ser l’agost, el febrer, el desembre i el juliol, respectivament. Cal tenir en compte que entre els mesos de gener i març, quan

conselh generau d’aran

l’ocupació va arribar al 48%, el nombre de places hoteleres ofertes és superior a les que s’ofereixen a l’estiu.

Pel que fa a zones, Naut Aran va tenir una ocupació mitjana del 38%; Miei Aran, del 48,88%, i Baish Aran, del 31,4%.

16

DIVERSOS

Primera quinzena de gener de 2018

El president no convoca la junta perquè prenguin possessió del càrrec els nous vocals.

Crisi a El Talladell pel bloqueig de la gestió de l’EMD EL TALLADELL (Urgell)

El Talladell, un poble de l’Urgell que pertany a Tàrrega on resideixen poc m é s d e 2 5 0 v e ï n s, v i u una situació insòlita i inexplicable. La gestió de l’Entitat Municipal Descentralització (EMD) es troba bloquejada perquè quatre dels sis vocals van dimitir perquè no estaven

d’acord amb la gestió del president, Francesc Rodríguez, i aquest, al seu torn, no convoca cap junta per fer efectiu el nomenament dels nous vocals, que van ser escollits en un procés participatiu el passat 1 de setembre, en el que van prendre-hi part 78 veïns.

Alguns veïns de la locali-

tat van explicar que fa uns mesos existia una certa fractura social amb la creació de dos bàndols, ara però el president de l’EMD s’ha quedat sol, governa amb minoria absoluta, ja que té la majoria dels veïns en contra.

L’últim capítol d’aquesta llarga polèmica va arribar

fa uns dies amb la cavalcada de Reis. Els joves van decidir suspendre-la com a mostra de protesta a la gestió que porta a terme Rodríguez de l’EMD tot que van assegurar que mantindrien el repartiment dels regals per les cases, per tal de no perjudicar els més petits en aquest dia carregat d’il· lusió. En conèixer la postura dels joves, Rodríguez va emetre un comunicat en el qual anunciava que tancaria el local cedit als joves perquè segons un acord, aquests havien de col·laborar en les activitats festives del poble a canvi de la cessió del local. Veïns, que van preferir mantenir-se en l’anonimat, van dir que “posar-se els joves en contra és el pitjor que pot fer, ells són el futur”.

Alguns però s’alegraven del tancament del local ja que van assegurar que en els últims anys havia generat molts problemes, tot i

que consideraven la mesura desproporcionada.

Tots volen desbloquejar la gestió de l’EMD, fins i tot han intervingut els tres grups de l’Ajuntament de Tàrrega amb representació a El Talladell (PDeCAT, ERC i CUP). Els seus portaveus van explicar que han exigit a Rodríguez que convoqui la junta i hi assisteixi, per tal que hi hagi el quòrum mínim de tres membres per poder votar, per fer efectiu el nomenament dels quatre vocals, que van recordar “van ser escollits en un procés participatiu” . Aquesta va ser la primera vegada que els veïns van poder escollir els vocals. Fins llavors només votaven al president i ell mateix proposava al seu equip, que era nomenat pels partits polítics de l’Ajuntament de Tàrrega segons la seva representació després de les eleccions municipals. Hi ha un acord tàcit segons el qual

els grups ratifiquen els vocals que proposa el president. Després de la insòlita situació de bloqueig que es trobava la junta de veïns de l’EMD del Talladell arran de la dimissió de quatre dels seus sis vocals, Els grups de l’Ajuntament de Tàrrega va donar vistiplau al fet que els veïns poguessin escollir els vocals.

La situació no pot allargar-se molt més ja que és insostenible i la llei diu que és obligatori convocar un mínim de quatre juntes a l’any.

Els Reis Mags van portar esperança a El Talladell i en el compte de facebook de l’EMD de la localitat els seus gestors van publicar que es comprometien a solucionar la problemàtica durant aquest 2018 “per poder il·luminar els nostres carrers l’any que ve amb la recuperació de la cavalcada”.

CERVERA (Segarra)

Antoni Ros Marbà i Albert Guinovart, en el 8è Festival de Pasqua Cervera està preparant intensament la vuitena edició del seu ja tradicional Festival de Pasqua, un certamen de música clàssica dedicat als intèrprets catalans i a la música catalana.

Aquest 2018 el Festival de Pasqua tindrà lloc entre el 22 de març i 1 d’abril, en

diferents espais de la ciutat i s’hi podran gaudir 10 produccions diferents, amb diverses estrenes absolutes i espectacles pensats expressament per viure en el marc del certamen.

Josep Maria Sauret segueix per segon any consecutiu al capdavant de la direcció

artística. Segons el director, enguany es continuarà aprofundint en els eixos apuntats en l’edició passada com són “la vinculació del festival amb la ciutat de Cervera, la recuperació del patrimoni tant d’instruments com d’obres catalanes, així com l’establiment de lligams artístics

amb les entitats punteres en la música catalana que enguany estaran capitalitzats pel Palau de la Música Catalana”.

La programació d’enguany estarà formada per grans noms de l’actualitat musical del nostre país que desenvoluparan una producció, en la

major part dels casos, o bé seran estrenes o s’han confeccionat a nivell de continguts expressament per representar-se al Festival. Entre els grans noms que ja es poden apuntar, trobem als mestres Antoni Ros Marbà i Albert Guinovart.

En un altre ordre de coses,

la Coral Infantil Nova Cervera portarà el dissabte 3 de febrer a la capital de la Segarra la cantant, pedagoga i musicoterapeuta Dàmaris Gelabert, que oferirà l’espectacle Dàmaris Gelabert i la seva banda en sessions a les 5 i a les 7 de la tarda.

TÀRREGA (Urgell)

TÀRREGA (Urgell)

La 4a Marxa de la Boira assoleix la xifra rècord de 800 inscrits

Amplien una vorera per millora l’accés al col·legi Jacint Verdaguer

Tàrrega acollirà aquest diumenge 14 de gener la quarta edició de la Marxa de la Boira, impulsada per l’entitat Boira Experience, la qual ha assolit la xifra rècord de 800 inscrits, que podien escollir entre dos recorreguts circulats de 10 i 24 quilòmetres.

La prova estarà apadrinada per Lo Tossino i sortirà des de l’Espai MerCAT a les 9 del matí. Els dos itineraris passaran per indrets singulars de la ciutat com el Parc de Sant Eloi i el Castell del Mor. El recorregut llarg

La junta de govern local de l’Ajuntament de Tàrrega ha aprovat el projecte d’obres que permetrà ampliar la vorera sud del carrer de Ramon y Cajal situada davant el col·legi Jacint Verdaguer. Es tracta d’un tram de 90 metres lineals de longitud vora l’escola i actualment de pas estret.

La vorera és molt transitada diàriament pels infants que estudien al centre i per les seves famílies. L’eixamplament de l’espai millorarà l’accés al col·legi, farà més còmode el trànsit de

laia pedrós

explorarà també els pobles de Claravalls, La Figuerosa i Altet.

La 4a Marxa de la Boira tindrà també un caràcter solidari i destinarà un euro de

cada inscripció a l’entitat GEMA (Grup d’Ecologia i Medi Ambient). La donació servirà per a plantar arbres i arbustos a l’entorn natural de Tàrrega.

ajuntament de tàrrega

persones i proporcionarà més seguretat als vianants.

El consistori ja va col·locar fa un temps en aquest indret 22 pilones delimitant la calçada, les quals es man-

tindran. L’execució del projecte suposarà una inversió de 28.850,90 euros incloent el material i la mà d’obra, inversió sufragada per l’Ajuntament.

anys ·

1998 2018

20 anys portant-vos la informació a casa vostra

2 OPINIÓ

Ara més

que mai.

Pere Bar

Primera

..!

rufet (Ju

quinzena

de desem

bre de 20

neda)

17

Primera

quinzena

de desem

bre

de 2017 Amb una pregona malencon una insòli ia moral ta tardor Número i patriòtica qu e no plou, 43 , per cia per qu 1a quinz ena de de 1 que alarm Catalunya edar-s’hi sembre ant anun el canvi cli , a Galiza de 2017 amb desg màtic. Male i a la resta Direcció sat a l’ostr avell feste de l’estat, nconia qu acisme a Roser Tor ja la frustr personal e hom té de ruella perpetuït ac de súbdit Veieu i lle ió política at, pels po d’ giu , un so Subdire sí us plau cial i estat, per a la vora ders fàct cc “ESPANYA una enyo causa de POR”, Dium ics.

A. Marco ió l procés. rada Galiz , EL REGN s en ge ra vez po , I 19 a “queim E DE LA de novem los catro paper im ad Assesso a br po e pr costados” del 2017, r terceiès ARA. rament perant, inc lingüíst Laia Pedró , fruit d’un diari de Aleshore ompetent ic s a Xunta s nosaltres i titella de Irraciona presidida inoamb defe Redacc l’amo de litat ex societat per el “g ió ctes i virtu Madrid, qu trema, civil cata TÀRREG alegocida” Laia Pedró és la m del trilingü ts e lan aquesta fill s A (Urgel a s de la Feijoo, am com som illor man ria, hem isme vexa l) , b era de de fin de l’e s a prova i mata el carregar xcusa punt al ses. Amb Fotografi finir el ga co les lle nt qu a ve ba to c, rà al ha ar rsal cata ts aquests teries ve entre altre Laia Pedró lanitat, i rdes de la rib sit insanables s coingredient s at ua l’actual ció polít procurar transem s co gr ula m ica eu am de nt s Disseny a Xirinacs, bivalents alhora. Am catalana no defallir de les da que hom i Publicit . Una amb pau, , resistir b un ambie Cristina at viu i cons ni física ni rreres ab calma i se Castells nt i entorn tato - am surditats verbal. Ar prohibici que inten nse violèn b certa i a més qu és la ó del co gues-irm to assum cia respecta L’edita e mai de andinhos lor groc ir, però no da raó, ba reitero co m nd pe Comarqu . de a, la Junt us moraD’una puc -, al la terra !

On tots els m punxa es de Po viure i ve a Electo ne Avingud aquella ge empreson ha anun perançad a Catalun nt ure ral Cent ne at ya, 65 Tel. 973 cia ra s ral a a litzada il·l i exiliats t que els d’un poble casa, a la 50 LAIA PED polítics els redaccio@ 1 878 usió esintegran vora de en marxa les meses dre’ns la RÓS comarques ts de les seues volem publicitat@ per guan llibertat. mortifica deponent.c , incloso comarques om respectiv yar i pren I adés to des com s interven www.com vo lu nt ar ap en tractam od es arquesdep deponent.com ta pr er aq fa eo tors i ats, no mílies, uella eufò is qu e tre cupades onent.cat da absènc ent a base po ria pe dr ba l ia r an la de parace Ho impri l’aital perllo dels seus fa vo r de groc en tens resultat ele lluir el lla meix ta ls co l·l ec es le m ng tre ç s tim ct ol aLerigraf, mera i Br eleccions oral, que a l’aguait ats a Soto tiu s SLU ussel·les de 21 serà com d’un quan d’en de sfavorits de de l proper l Real, Es desembr plicat i po En la mes trada man .

M in Dipòsit e. go D’altra ba te va c creïble, ura del po ca la unita legal: 121 tribuir el Junta El dits sobe 0 - 99 nda, la ssible he t política s usuaris ectoral ha ranistes, supèrbia m de pass Tiratge dels parti atesos que van i vanitat prohibit tres sect il·luminar amb molt ar i obvia ts de l’oligar per sepa també 33.00 0 exe ors: pers segrestada r la bla, bla i fonts i rat a les quia mad ones m bla de pr edificis distribuc mplars de la democ llistes, vu rile am pensen co ln ny b er ió gratuï om a, pú el color ables, in ràcia i la que té blics eses i vir distreta i ta mplir. Això groc. fants i jo llibertat, tuts que dirigida pe Comarqu de la nostr i gent gr L’únic qu v cap a l’e d’una mas no es de Po r una mun an i va di necessàr nent no st, camí e aconse a banda tes que sa iament am s’identifica ió de po r que l’a de la mar del Cinca no saben guiran pr sades en b pa ss at un color, variar la lítics corru els articles les opinions expre blava, a ohibint dimitir, i va n at en ssignats. po cançó de és pble po m qu ne en que els ha e hi hagi nt per no dr e 60 ys encara l’enfadós Cartes pe tè d’ rs nt am on ica al ele un et se es , dir git, amb a auller i olive força brut rvir al rebel·lió ector a la ciuta d’una Eu redaccio@ l’explicita ra gratis, comarques del groc a i lleny t. ropa dels La ga la , absurdita deponent.c de l’antica per tal de . Prohib complicit a cínics m om d’ ac cé s ts no és enfora. Un talanisme ir tenir el fo at Atenció ercaders lli ur e, v la millor a UE qu c etern ben encè ser amen redaccio@ al lector que mira madvers solució! an tenim comarques s: por, m a i àgil, am ió a quarte preceden cap deponent.c en els tid ts del qu res contra trists i lla om es i anib aud ovisuals Heu d’acom massa es e ha fet mpants nostra. M que il·lus panyola dis I IMMIGRA vostre telè panyar fotocòp i fa amb entrestant ia del dni traven el fon. Ens NTS, que treta i dir m èr its de i el els REFU retallar les res de preocu la s cartes per ervem el dret de previ el pa igida com GIATS ls pr em ha deixat par-se i de qüestions gament d’ està, deixa ia ts, qu e d’espai. en part ab manar re va pr Comarqu n es un re um s diners andonats br e un a sponsabil ptament es de Po la mà inh Avingud ® itats als qu Mediterrà fig ur a de diuen go umana de a Catalun nent br on ze dixit, un ga nia endin ve e ya, 65 rn 25300 Tàr Tu arre rq al no ve uia s llec que pe itz ad a pe s. Suso de rgonya qu a rega i Hongria r dir i denu r l’a rtista de e ensem , etc. Tota Toro s em fa la forja nciar el qu una potent i cu Josep Ca sentir do e passa a lpable, pe te lla na .

El Teatre blement sr no denu La pr es en Ateneu de gor i cons imnciar-ho ta tància. Qu Tà ci an ar a cà ó va rrega es va om amb més al holocau Ll or en ç plir de go rr ec de vist que és Co rb el la Ca ro lin a m a gom Te el passat bé del segle , , de l qu al co m un ic sortien un 25 de no XXI. Membres ad or a au de setem es branqu vembre de: ov isu al , a la nit en di bre. Van es que i Llo re nç simbolit la gala de recollir el zaven le Co rb el la pr em i la qu e ta m lliurament de s diferent , fora vila. se va ví du bé es va ls XX Prem arts així s En a Sò ni a el seu di com un Rubió i el en ca rr eis Cultuga r de l’e ràlia, un fru sc va re ur it, as se gu ra ctor de s es distin el 20 en form sc en og ra Càritas P Tàrrega”. la UdL, a de seny cions qu r qu e aq Ro be rt o fia . El s jo ve s in atorga el Des de la arroquia e re ue al Fe co de rn st te ne hi Ce án gr pr bi campany ixe de z. La ntre Cultu an ts de oció per l’a El Mus l de Tàr ment li fe va ví du a “Ningú se l gr up eu de lo ca l Di ral de la ci ut at legria de ia molta és irrepet rega a va ex il·lusió pe sense lla Guimer ga ’ls -H i l 20è an iv er sa a pe rs on ible i te dr pl ic ar qu Va lls an rquè “m r” manife à - va “la família In qu ie ts ri de ls Cu es i en tiet a viure ta , qu e e e’l done ta ts qu e stem que que les dif n amenitz a casa” ens sent ltu rà lia n ex hi be ix amb dignit però com de st aq ue cada ésse erents leg ar la gala i va reve pe ce s ar im orfes pe at n m r r i isl pe os hu la m la qu amb ha seva cont acions int r que el ús ic a a tra de re r la cals refle mà seva pèrd eo lò gi qu accedir als seu treba dicació de rit m e de ernaciona Davant d’ ivincteixen en ribució al es de l ua però m on es tir drets hu ll és un pr em i co aquesta l poc su ls, naciona un xa ra nterritoles seves ga. L’alca mans “gran pr ri. El di re de Va lls Encara qu vilegi ja m aq ue port que situació ls, autonò normes. ildessa de an ta i té rep la cu ct or de ls car que les e sembli un qu st no e en es m en pu co ltu iqu s Tà pa s que són pr em is, c viure de nforta i en re - de podem co ra i que rrega, administ es i loi de di ca Ro sa M ar An to ni presenta afirmacion racions pú es veu primera t a l’o br s fa sent nformar.

Pa lo u, va s obligada ia Pe re lló garanteix una altra de France s evident línia els a ir més Per això bliques pr orgulloso a circula ex pl ic ar in el dret , no va cara, i en assistir a qu e “e n sc Charles ara l’accés s, la reali difícils cal reivind ojectin re r a aque m om en s d’have a l’habita s adonem ta velocit l’acte pe aq ue st s tat quotidi en genera Pardell, a la salut ts qu e vi s- a un iva re br e formes es r estimat tge digne com, cada r motius at. El pres 20 an ys ana ens l, mitjanç o a l’hab pe u tru el a he el a les pers rs i pe ct gu m ad on en pa ur rs dia id ar eq lli an als al on ca en ís itatge só dó co m ur at 10 0 , drets hu uat. Tam t les entit s i l’e nc ” cal.

Centre Cu ra qu e va t del a de la que les person ones que n vulnera ar- de bé que la ar re ga da El presid mans co gu ar do ns ats socia categoria se va ltural, Pe es sense re co nè ix no tenen a pe rs on ts o no so Amb la ca tancar la m ls promog ciutadania ent de l’A qu e “t ot ”. Per la p Vall, va llar. Per últ lloc on viu er ap un ta r es i en tit des d’un n access mpanya gala va ciació Gu uin i valor seva bani se r m ol sso- pr re. im que els da, Fern qu e “a m at s qu e llenguatg ibles per volem: fe ser la imera.in in els dret de st aq ue t ap as si es id en ta aquestes ández va onant, no b el s Cu mitjans de e i des d’ r visibles fo (entita tu rà lia re s de les barre n pe ls se de persones qu lre l és un co e Pa co t les a ge fà m les seve rla m en t, rdar res amb perspect cu pe re m cil ser ob unicació stiona l’e ; denunc dificultats us va Carme Fo lors socia recordar s tres pa tiu”. què es tro iva de dr informin jec- cu iar les vu quipamen va lo rs amb que com la co rcadell, m ls i cultu alhora ev que els dr ssions: “la ets que aju ben les pe ltu ra l), lneracions t te es trobe ra ol op iti rra ets human ls t qu m er aclai am , que rsones se ada pels ació i la la invest Pa sq ua e siguin es di a elim b aquest n de drets El s Pr em s supose daritat”. l Pr ou s, igació i la inar soli- cè nse llar pe assistent tigmatitz s ajuden va ex pl ic que pate is Cu ltu n una resp ades per r accedir dos (veuncia” i va el país re de sg rà lia ta m ixen i ar qu e “e a tirar en onsabilita bé va n -hi, i que tal causa. ló s) . Ca elogiar la Un dels - te de davant”. l pr oj ec re t comparti co l de fo nè se l Pa m m rma de tre st ac ar va ix er en lou va oments que a pr us eu va re iv in di ca da. se va 20 la ballar “rigo imera fil né ix er el em ot iu s més r “m és ve 20 06 de a ed ic ió a hi havi i ob je ct iv rosa i ac la m lo ci ta t, ELS DRET unes bu la m à de al m ús ic m és es tim a at s de la lo ca l Ra a am b la taques bu S NO SÓN nit va se Bernat S l’e nt ita t a i m és per tal de m on An qu al re ides amb r quan es clamava REGALS, pa ss ió olé, alca dr eu am un llaç gr pe r la cu pr om SÓ el el va ou gu m N b lliurar re i difonètode cie oc en re INHERENT el gu ar dó ardó a l’a lde d’Agr ltu ra ”. En dre el pa cord dels ntífic per pode rtista. An S A L’ÉSS in te rc om aq ue st co ns el le amunt , trimoni sentit, l’e va as se dreu r entend ER HUMÀ ar de rs ca tít sc d i Gu ol l en ip pr gu a rà re el país ime- AN pòstum ari estava es id en ts utat al P ra r qu e i la Vall de Comarq i sa be r co al filòleg corat am “e n el s de ues de C i Òmni del Corb “. arlamen últims an m af ro nt fe ss or de i prob l’arbre Ponent ® ofereix um Cultu Fi na lm en ys s’ha so t i candid ar el fu aqaq tur”. de la cu ueue la Ud L, Jo ral que sta es trobe tura, idea sta secc t, Cr eu cialitzat a ho tot l- Ca pd l’a pr en en at d’ERC seiócció totm aq ui m n a la pres hom Ro ja Tà rt per l’esc a quequvu rega, qu ta tg e de ev ila , qu e lgu p ó. vui lgu La er prer-s sa en ex pe e A ssa i L òg pre va e.r-s rio la m ús ipa rt de l leida exs-e va m or raf Hom afirm Aqe. néixer el dista de ca però a uesta Aq al s 50 an pu Ce nt re Cu ue blista ir Cataluny blica s’id 1976, va se r pr a que el caciópu nivell prof en ció tifica no noRà di o Ca ys el pa ltu ra l, a respecte participe necessà em ia da essional nyen. De s’ide hi ha po ss at m es rm e Cl èr nece am rianti n també b ssà i l’autorita me am b el ficnt lesriame ben segu a ca oferta gu ar dó opini ie s va ntonsamex en l’orgarebre el t no s’im r, l’aplica a l’e nt ita ”. Amb to nització op sade b preles inisonen dels que TÀ An gu spo s els ar dr RR ció se exart de t, t. dó eu pre n EG ls de El el van im icle sinó que de Targar ssasde pr es id en va po sa Premis Cu se u A (Urgel l’article 15 els Heu art sig snaen d’aicl ts. es r pu rà coes í t, en l) ltumpan lia lsa gu 5 m M “la llarga havia de va lo r sigya ar l’antídot ent el pa l’a ju nt am ig ue l Án narts.fotoc d’a piaco possible demp Heòtradició M in go te ser per a ssat 1 d’ l DN u ge l al clam en t de Tà anIya i rel vofot la volunt musical octubre. rega, el , va di r molts popular stroc de fonl . DN cavernàr re tel òpèAcIce at de la de ia I no eren qu e re co consell i pte expressa el vo I és en aq ia fins al mstr lli a el pr majoria queetel de po Ac amce t sig l’U cs m b pte èfo so ue ne i as em rg pseu sin de ciuta n. cialisme la Cambr st clam a u sivaell m dò ó que de posat d’ i en no m qunim e sigoneini dans del més serv a de Com la lliberta ps Elseu acord pe sones qu s de la dr u cia de ls art amls. dò icle b nim nostre pa s haon ini icial als t on tam er r et e Tà im ç a es rre m de de po ta ur cia és n ga se sa ne po ís. rtic bé volem ls. màles r coEls al costat . r allò qu s. Fins i ders de ximha m ment so de n 20 de lín sumar-hi e són in tot aque l’estat s’h d’eines ta seies cial del no r co mà aràxim (1.m cters) 200 La pr es capaços lls que av totes les gosen a an a n importa de i 20 stre país Colín id en ta de maies de guan erigir-se perllei d’impo ui no tene rqu(1. nts per arà secte es20es com la lle rvars) 0 yar a les el dre com a re l Pa rla al desenv stos banc n ni una i Co ment de t de Ara ens maret i contra rqu presenta alles se rterva sola alcald ol ar ar les lli Ca s peel up is ur qu es tro la ta aem i e r qüdre be po nt l’A lu en ent, pací nya, Carm estio s d’aque m davant bresa en gència de t de aquests ia al país ns d’e retsp s carte Forcadel qui no te sta Cata allai. ficamen ergètica, e moments ar d’una co protecció s per democrà l, va reco lunya sil mentre ti nen cap la nvocatòr qüestions es trobe social de ticament. spai. l’aposta enciosa. aquelles nèixer a resposta n aturad ia electo Tàrrega guda pe Cataluny de Tàrre persones dialogad es al Trib Fo rc ad el ral impo que esta ls qui se avui se’n a i ga i la co amb més a al confl m ar ca pe unal Cons l sada pe va va mpre he po tri fe dr pe st r ien ialtat a le dificultats rò alhora icte i altra a aq ue st es ls tituciona r la cu ltu m defens beneficiar de cl ar ac ju s nostre st l, va ec m íci ra co m at . en on És a lla de la particip io ns en social pe t mai vo òmiques nçar un aquest el s institucio m os tra m is sa tg valors de r el lel 20 è an ac i la pa so lli ió ns m qu ís que vo cials ur a- ri e es pe ra en t de ls , com a ga ciutadana 21 de de al van llu mocràtic iv er lem de sa nç se gu ita s. ra i ? ls m r ad ar la llenties d’ Unes el perquè És aque els nos bre ten Premi do ns per ca or

17

El lec opinator

Els Pre m passió is Culturàlia r e per la c ultura e ivindiquen mé s n el seu 20è ani ve

rsar

®

Som pe

rsones,

tenim d

PUBLICITAT

Primera quinzena de gener de 2018

La rebe l·lió del groc

LA NOT ÍCIA L’entreg a del gu ardó a tí tol pòstu m al filò leg Joaq uim Cap devila v a ser m olt aclam ada.

Per la n

rets. Nin

gú sens

e llar

ostra di

gnitat

Forcade ll assegu ra que “ Catalun ya contin uarà tira nt

endavan t”

18

FIRES I FESTES

Primera quinzena de gener de 2018

Molts pobles acaben i comencen l’any fent esport amb l’organització de diferents curses PONENT

ajuntament de mollerussa

laia pedrós

Tàrrega. Un total de 165 atletes van participar a la sisena Cursa de Sant Silvestre.

Mollerussa. Fins a 560 atletes van córrer a la Cursa de l’Indiot, que celebrava 35 anys. iter 5

Cada cop són més les localitats que el darrer dia de l’any, 31 de desembre, acullen curses de Sant Silvestre. A Tàrrega, els 100x100 Fondistes ja fa 6 anys que l’organitzen. En aquesta última edició van participar-hi 165 atletes, molts amb gorra de Pare Noel o curioses disfresses, els quals van recórrer una distància de 5 quilòmetres pel Parc de Sant Eloi. Els primers en arribar van ser Roger Súria i Marina Súria dels Escatxics d’Agramunt.

Guissona, per la seva part, va acollir la segona edició de la Sant Silvestre romana, organitzada pels alumnes i els professors de l’escola

FEDAC. La prova tenia caràcter solidari ja que part dels diners recaptats es destinaran a Trailwalker, una iniciativa d’Intermón Oxfam que vetlla per fer arribar aigua potable a diversos països del tercer món. Els participants van recórrer 6 quilòmetres i els guanyadors van ser Albert Torres i Abril Duran.

D’altra banda, el dia de Sant Esteve Mollerussa va acollir la tradicional Cursa de l’Indiot, que va arribar a la seva 35a edició. La prova va reunir 560 atletes i va coronar com a campions de la categoria reina, d’un recorregut de 8 km, Ricard Pastó i Núria Tilló. En aquesta edició

també es va estrenar amb èxit la modalitat Ekiden per relleus de corredors, que va guanyar l’equip Xafatolls 8, format per Marc Expósito i Diego Cardozo. Finalment, van tenir lloc les curses infantils. Els tres primers classificats de la cursa oberta han estat obsequiats amb un gall dindi envasat al buit i un trofeu al·legòric.

El diumenge 7 de gener, Guissona va acollir la Cursa Sant Tornem-hi, que va reunir 160 atletes. Els guanyadors de la prova de 10 quilòmetres van ser Marc Expósito i Elisa Lladós mentre que Sergi Bernaus i Giulia Portaluri van ser els vencedors de la cursa curta.

Guissona. Uns 160 atletes van protagonitzar el 7 de gener la Cursa de Sant Tornem-hi.

PONENT

La música regna per festes amb múltiples concerts i les revetlles als pobles es consoliden per celebrar el cap d’any fotos: laia pedrós

Les festes de Nadal són sinònim de concerts. Així, aquests dies nombroses localitats han acollit actuacions musicals com el concert de Sant Esteve a Agramunt a càrrec de la Coral d’Avui i la Coral Infantil Bon Cant a l’església de Santa Maria; el concert de Reis de la Cobla Tàrrega, que va tenir lloc el passat 6 de gener

al Teatre Ateneu i en el que va oferir sardanes, obres nadalenques i bandes sonores de pel·lícula; els concerts de Nadal de les escoles municipals de música d’Agramunt, Guissona, Mollerussa, Tàrrega, entre d’altres, així com el del conservatori de Cervera.

Tàrrega però encara no ha culminat el seu cicle cultural de Nadal. Ho farà aquest

proper diumenge 14 de gener amb el tradicional concert de Reis a càrrec de la Coral Polifònica de l’Urgell i la Coral Sant Sadurní, sota la direcció d’Àngel Sans i Albert Folch. Els 50 cantaires estaran acompanyats de tres solistes i dos pianistes. El concert tindrà lloc al Teatre Ateneu a les 7 de la tarda.

En un altre ordre de coses, en els darrers anys s’han consolidat les revetlles de cap d’any als pobles amb festes populars com la que organitza a Tàrrega l’Agrat amb les ja tradicionals Targanades. Centenars de persones es van trobar el dia 1 de gener a les 3 de la matinada a la plaça Major per tornar a fer les 12 campanades.

Primera quinzena de gener de 2018

19

ENTREVISTA

Ramon Royes, alcalde

Cervera (Segarra) laia pedrós

“No sóc feliç en la política i ja no puc aportar aquell entusiasme amb el qual em vaig presentar” Ramon Royes, alcalde de Cervera per PDeCAT des del 2011, ha anunciat que no repetirà com a alcaldable de la ciutat el 2019 i que deixarà la política. Royes ha revelat que ha patit escarni, difamacions i injúries i que s’ha sentit desenganyat amb el partit perquè “les reiterades promeses de confiar-me responsabilitats de país no s’han complert”.

Laia Pedrós

Ramon Royes és alcalde de Cervera des de l’any 2011. Ha governat a la capital de la Segarra en dos mandats complicats perquè a la Paeria hi havia molts partits diferents. En l’actual mandat, les 13 cadires de l’arc consistorial són ocupades per de 8 partits diferents, fet que ha obligat a Royes a arribar a nombroses acords per poder tirar endavant projectes amb el desgast que això suposa.

Actualment compta amb majoria absoluta, després de pactar l’entrada a govern d’InSe, SiF i el regidor no adscrit. Aquesta setmana ha anunciat en roda de premsa que no repetiria com a alcaldable de la ciutat el 2019 i que deixaria la política. Per quin motiu?

El motiu és molt senzill i fàcil d’entendre, no sóc feliç en la política. No sóc feliç i, per tant, ja no puc aportar aquell entusiasme amb el qual em vaig presentar el 2011.

Han estat dos mandats com complexos?

Cervera és una ciutat molt complexa. En el primer mandat em va tocar viure situacions extremadament dures a nivell personal amb una oposició política i d’una part de la ciutadania m’atreviria a dir que fins i tot inhumana. Tot per atrevir-me a afrontar projectes que eren tabú a Cervera.

En aquest segon mandat tenim al consistori fins a 8 partits representats amb només 13 regidors. Això és dificilíssim de gestionar i fer-ho suposa un desgast personal molt gran.

Fins al punt de decidir deixar la política?

M’he buidat absolutament per Cerververa, ho he donat tot, fins al límit. Sacrificant vida personal, família, amics i empresa. Ho he fet perquè així ho he decidit, no m’ha obligat ningú, només l’estima a la meva ciutat.

A canvi he rebut crítiques continuades, en escrits de premsa, en xarxes socials, pel carrer, sovint amb cru-

eltat, he rebut anònims, he patit escarni en actes públics, he estat difamat i injuriat, he rebut escridassades, insults, amenaces, fins i tot de mort, he hagut d’estar protegit dues vegades amb ordres judicials d’allunyament per amenaces rebudes, m’han ratllat el cotxe i m’han fet pintades. A Cervera hi ha gent que ha deixat de saludar-me i que em mira amb indissimulat menyspreu.

Penso que no som encara una societat madura en l’agraïment i la generositat per la feina feta, ni en les formes a l’hora de fer crítica.

La seva decisió també té a veure amb el PDeCAT? He d’acceptar que el meu sostre polític és l’alcaldia tot i les reiterades promeses de confiar-me responsabilitats de país.

Ser paer en cap de Cervera ha estat i és un honor extraordinari. Però és també legítim tenir reptes com ara treballar pel teu país des del Parlament de Cata-

lunya. Aquest repte i il·lusió personal l’han conegut de primera mà els diversos responsables de la direcció del meu partit amb els quals he coincidit i la resposta ha estat sempre que es confiava en mi per a aquesta responsabilitat, per mèrits i capacitats.

Però una vegada i una altra he vist com les promeses no es complien i m’ha tocat acceptar aquesta realitat, l’alcaldia és el meu sostre polític.

Moltíssimes vegades m’he sentit sol, completament sol. He trobat a faltar sovint l’escalf de la gent, no m’he sentit amb prou sort.

Quan en els diferents àmbits de la política en els quals no he deixat de lluitar, el municipal, el comarcal, el provincial i el nacional, no et sents amb prou suport, el millor és acceptar la realitat i deixar-ho.

No m’he sentit mai prou valorat, aquesta és la realitat.

Jo entenc la política com una dedicació honesta a treballar per als ciutadans i ja he gastat massa ener-

gia en enfrontaments que no sumen. Cansa la mediocritat, cansa haver de tenir tanta oposició per tot el que fas, entre els ciutadans, les entitats, els partits de l’oposició, el teu propi partit a la ciutat, a la comarca, a la província, etc.

Pot fer un resum de les actuacions dutes a terme durant aquests més de 6 anys al capdavant de Cervera?

S’ha fet una transformació històrica a la ciutat, s’han millorat carrers, places i jardins, s’ha aprovat el POUM quan els cacics em van advertir que no me’n sortiria, s’han facilitat inversions milionàries que han millorat la ciutat i han creat llocs de treballant reduint l’atur a la meitat, s’han sanejat les arques municipals reduint el deute a gairebé la meitat, es paga a proveïdors a menys de 30 dies, s’ha recuperat l’entrada a la ciutat per la carretera de Guissona, som Capital de la cultura catalana el 2019, hem estat Ciu-

tat gegantera i Vila del Llibre, hem impulsat l’Aquelarre, hem estat primera ciutat cardioprotegida de Lleida i un llarg etcètera de millores per a la ciutat.

Un darrer desig?

Espero de tot cor, per l’estima que tinc a Cervera, que el meu successor, sigui del partit que sigui, tingui molta més ajuda i suport del que jo he tingut.

També demano el màxim respecte a la meva decisió i a tot el que he dit. Fa més de 6 anys que he d’acceptar i encaixar tota mena de crítiques i penso que també tinc dret per una vegada a dir el que sento.

I un prec als alts dirigents de tots els partits, que es tingui molt més en compte la Segarra o no ens tocarà cap més remei que lluitar per anar a la vegueria de la Catalunya Central.

Si tinc salut, seguiré al front de l’alcaldia fins al juny de 2019. Haurà estat una experiència fantàstica, de creixement personal, que no em penedeixo haver viscut.

20

DIVERSOS

Primera quinzena de gener de 2018

Els Reis d’Orient reparteixen il·lusió a Ponent LLEIDA

laia pedrós

Agramunt. El patge Karim va recollir les cartes dels infants el 30 de desembre.

ajuntament de bellpuig

Bellpuig. La cavalcada va anar de l’ajuntament al pavelló poliesportiu. marc castellà

Cervera. Els Reis van omplir de màgia el centre de la ciutat.

Montgai. Foto de família dels infants amb els Reis i els patges. emd del talladell

El Talladell. Els joves van suspendre la cavalcada però van repartir els regals a les cases. laia pedrós

Tàrrega. Durant les festes el Caga Tió també il·lusiona als més petits.

laia pedrós

ajuntament de tàrrga

Tàrrega. La cavalcada, que va repartir 1.000 kg de caramels, va potenciar la música. vila-sana media

Vila-sana. Els Reis i els patges van visitar la residència Josep Torrent el dissabte dia 6.

Primera quinzena de gener de 2018

21

DIVERSOS

Els Parcs de Nadal ofereixen activitats lúdiques i pedagògiques als més menuts durant les vacances LLEIDA laia pedrós

Agramunt. L’Actinadal va obrir en horari de matí i tarda per facilitar la conciliació familiar.

laia pedrós

Agramunt. L’Actinadal juvenil va oferir un curs de cuina i un taller de dj’s.

LAIA PEDRÓS

ràdio balaguer

Balaguer. L’entrega dels premis del concurs de dibuixos va cloure el Parc de Nadal a Reis.

Bellpuig. El Parc de Nadal el va organitzar per primer cop la comissió Fes-te la Festa.

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

Les Borges Blanques. El Parc de Nadal, del 27 al 30 de desembre, va rebre més de 1.600 visites.

LAIA PEDRÓS

Tàrrega. El Parc de Nadal va oferir més de 50 activitats. Va estrenar un room escape.

LAIA PEDRÓS

Cervera. La Paeria va traslladar el Parc de Nadal en una carpa a la plaça Pius XX. AJUNTAMENT DE TREMP

Tremp. El Parc de Nadal Cucaliu va celebrar la seva 22a edició al pavelló del Casal.

22

DIVERSOS

Primera quinzena de gener de 2018

Horòscop

Consultes tarot 806 449 128 www.acovadacarmina.es

Anuncis BREUS FAIG BALLS GRATUÏTS amb teclat i equip de so, a canvi d’una petita donació a la Federació Catalana d’Entitats contra el càncer. Vaig a cases particulars, locals socials, restaurants... Josep M. Sala Tels.

973 603 209 - 691 287 660 Mollerussa (Musical Aurora)

BUSCO CASA DE POBLE encara que s’hagi de restaurar. A ser possible amb pati o terreny.

T. 93 410 99 59

COMPRO MASIA o casa de camp, restaurada o per restaurar amb terreny.

T. 93 321 48 52

oportunitat 55.000€!

3 cases unides a la plaça Major de Vilanova de la Sal, 350m2. Ideal per a turisme rural. A reformar íntegrament.

Raó: 639 772 265

Recomanem Autor: Xulio Ricardo Trigo Editorial: Columna Editors Gènere: Novel·la històrica

Vident i tarotista Herboristeria A COVA DA MEIGA Tàrrega



CONSTRUCCIONS JOAN SOLSONA Enderrocs, obra nova, obra pública, rehabilitació, restauració de bens immobles històrics i artístics, direcció i serveis d’obra claus en mà. Interessats truqueu al 676 56 09 56 ES PRECISA REPARTIDOR bústia a bústia per Tàrrega i Mollerussa. Tel. 973 501 878

Empresa càrnica d’Agramunt, necessita carnisser a temps parcial o complet amb experiència.

Incorporació immediata.

Interessats enviar CV a: info@silcorcarnica.com

Física o Química. Flexibilitat d’horaris i preus assequibles. Si cal em puc desplaçar a domicili. Telèfon: 609 035 820

S’OFEREIX enginyER A MOLLERUSSA per fer classes de repàs per estudiants d’ESO o batxillerat de les matèries de Matemàtiques,

ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: etapa per prendre decisions. Salut: cuida’t una mica més. Treball: canvi de rumb laboral.

 TAURE 21-IV / 21-V. Amor:

no és moment d’enfrontaments.

Salut: estrès físic i emocional.

Treball: excés de responsabilitat.



BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: és hora de dir la veritat.

Salut: fes-te massatges. Treball: moment de reciclar-se.



CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: coratge i valentia. Salut: vigila els excessos. Treball: afrontaràs les dificultats amb èxit.

LA RECEPTA elsfogonsdelpare.blogspot.com

Bacallà cuit a baixa temperatura amb crema de pèsols



LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: la família ocuparà el teu temps.

Salut: fes una dieta saludable.

Treball: expansió personal.



VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: practica la comprensió i la tolerància. Salut: busca el sol.

Treball: tindràs un gran any.

Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2017



BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: fuig del conformisme. Salut: cuida’t els ronyons. Treball: segueix lluitant, no et rendeixis.

L’homenatge

L’ÚLTIMA SORTIDA

En Ted McKay està a punt d’engegar-se un tret quan el timbre de casa seva comença a sonar amb insistència.

En Ted és ric i té una família perfecta, una dona i dues filles adorables. Ningú no imagina què l’ha portat a prendre la dràstica decisió de suïcidar-se.

Quan el timbre sona una vegada i una altra, la seva primera reacció és ignorar-ho i prémer el gallet d’una vegada per totes. Però aleshores descobreix una nota amagada entre les seves coses, una nota amb una cal·ligrafia que reconeix com a pròpia però que no recorda haver escrit: OBRE LA PORTA ÉS LA TEVA ÚLTIMA SORTIDA.

· 4 talls de bacallà · 1 ceba · 1 patata · 150 gr de pèsols

· 1 tassa petita de llet · 1 gra d’all · Oli · Sal

· Pebre rosa · Camagrocs · Carxofa · 25 gr de pernil a daus

Elaboració: Comencem amb la crema de pèsols. Pelem la ceba i la patata i les tallem petites. En una cassoleta amb una mica d’oli, a foc no massa fort, comencem sofregint la ceba. Quan canviï de color hi afegim la patat i continuem la cocció. Així que transparenti hi incorporem els pèsols i just ho cobrim d’aigua, també hi posem un polsim de sal.

Deixem que cogui durant un quart d’hora llarg abans de passar-ho al got de la batedora i trinxar-ho fins que quedi ben fi, per assegurar-ho ho passem pel colador xinès. Ho tornem al foc afegint-hi la llet, ho remenem bé i deixem fer un parell de minuts més.

En un cassó o paella molt petita posem un parell de cullerades d’oli i un gra d’all pelat. Ho posem durant uns deu minuts a foc molt suau, no ha d’arribar a fregir, només pretenem aromatitzar l’oli. Deixem temperar.

Per cuinar el bacallà tallem quatre quadrats de paper film. Pintem amb un pinzell de cuina els talls de bacallà amb oli aromatitzat i en fem quatre paquets individuals, embolicant-los amb el film. Posem una olla al foc amb bastant aigua, fins que arribi a 60º, és bo controlar la temperatura. Hi posarem el bacallà durant un quart d’hora.

Amb la mà de morter xafem uns grans de pebre rosa, no han de quedar massa trinxats.

Per l’acompanyament de bolets, com que ara estem fora de temporada fem servir camagrocs secs. Prèviament doncs els hem tingut una estona en aigua tèbia per rehidratar-los. els assequem bé en paper de cuina i emprant una paella petita amb unes gotes d’oli els saltem a foc viu. Per a l’acompanyament de carxofes, pelem dues i les tallem a llesques fines. Les escaldem en aigua amb una mica de sal durant tres minuts. Les escorrem bé. En una paella sense gens d’oli saltem els daus de pernil durant uns tres minuts i els reservem. A la mateixa paella, ara amb unes gotes d’oli, saltem les carxofes.

Muntem el plat amb un llit de crema de pèsols i el bacallà a sobre. Hi posem unes escates de sal marina, unes gotes d’oli extra verge d’0liva i pebre rosa. Com acompanyament hi afegim els camagrocs i els daus de pernil.

Sudoku

fàcil ↓ Com jugar?

S’han d’omplir totes les caselles buides de manera que en cada columna vertical, horitzontal i en cada caixa de 3x3 caselles hi hagi els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap.



ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: busca i regala llibertat. Salut: prova amb teràpies naturals.

Treball: materialitza els somnis.



SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: valora més allò que és positiu. Salut: cuida’t les extremitats. Treball: idees creatives.



CAPRICORN 23-XII / 21I. Amor: no miris enrere. Salut: necessites depurar-te. Treball: seguiràs en expansió.



AQUARI 21-I / 19-II. Amor: reorganitza el teu present. Salut: els excessos es paguen. Treball: gran etapa d’expansió.



PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: prova a ser més comunicatiu. Salut: vigila els refredats.

Treball: plantejaments obsolets.

ANUNCIS BREUS 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@comarquesdeponent.com solucions Sudoku

www.sudokusweb.com

difícil ↓

fàcil ↓

Autor: Federico Axat Editorial: Columna Edicions Gènere: Novel·la

Ingredients 4 persones:

difícil ↓

Finals de 1932. Convidat per la vídua d’en Santiago Rusiñol, en Carles Solé arriba a l’estació de tren de Sitges per allotjar-se al Cau Ferrat.

El seu objectiu és l’escrit homenatge que vol dedicar al moviment modernista, però la realitat és que persegueix una venjança personal contra els pintors que molts anys enrere li van negar un lloc de privilegi.

Mentrestant, al fons del seu cor batega un altre sentiment. Enamorat de la vídua d’en Casas, la Júlia Peraire, haurà d’enfrontar-se a moltes dificultats en aquesta reunió amb els membres del Modernisme que ell mateix ha convocat. La intervenció d’una dona aliena als seus plans farà que el resultat no sigui de cap de les maneres el que ell esperava.

l’Agenda

de les Comarques

Divendres, 12/01

BALAGUER

MOLLERUSSA

Presentació del catàleg de l’exposició El retrat de la mirada. Francesc Borràs. La mostra es pot visitar fins al 25 de febrer.

A les 12 del migdia, a les sales temporals del Museu de la Noguera.

Curs d’introducció al ball de bastons.

Organitza: Casal l’Arreu.

A 2/4 de 8 del vespre.

Seguirà els divendres 19 i 26 de gener, al Casal Popular l’Arreu.

Curs de sardanes.

Organitza: Agrupació Sardanista de Mollerussa.

A les 8 del vespre, a la sala de ball del Teatre L’Amistat.

TÀRREGA Cine Club La Lloca: The square de Ruben Östlund.

A 1/4 d’11 de la nit, als Cinemes Majèstic.

Dissabte, 13/01

BALAGUER Xerrada: Òpera l’elisir d’amore de Gaetano Donizetti amb Pol Avinyó.

A les 11 del matí, al Casal Lapallavacara.

TÀRREGA Curs de paleografia i diplomàtica ‘Pro virginitate tua, família i societat en els documents medievals i moderns dels arxius. Els participants aprendran a llegir i interpretar la documentació d’arxiu d’època medieval.

De 10 del matí a 1 del migdia. També els dies 20, 27 de gener, 3 i 10 de febrer, a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.

Diumenge, 14/01

AGRAMUNT

Ball amb el grup Premium A les 7 de la tarda, al pavelló Molí de l’Esquerrà.

TÀRREGA 4a Marxa de la Boira A les 9 del matí, sortida des de l’Espai MerCAT. Concert de Reis amb la Coral Sant Sadurní i la Polifònica de l’Urgell A les 7 de la tarda, al Teatre Ateneu.

Ball amb Albert Show A les 7 de la tarda, a l’Espai MerCAT.

Del 17/01 al 19/01

BALAGUER Formació gratuïta de Whatsapp i altres apps per a majors de 55 anys.

D’11 del matí a 1 del migdia, a la Biblioteca Margarita de Montferrat.

Aules d’Extensió Universitària. La fatalitat de la gelosia: Cèfal i Procris. Fredra i Hipòlit, a càrrec de Joan Morera.

A 2/4 de 6 de la tarda, al Consell Comarcal de la Noguera.

Dijous, 18/01

BALAGUER Xerrada: Les pors infantils: Com combatre-les, a càrrec de Glòria Cornet de Fabra Formació.

A 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Margarida de Monferrat.

Ball amb el grup Zadit Show A les 7 de la tarda, al pavelló Molí de l’Esquerrà.

TÀRREGA Concert de saxo amb el quartet Inmotion Sax Quartet A les 12 del migdia, a l’Auditori de l’Escola de Música.

Teatre: Eva amb la companyia T de Teatre.

A les 7 de la tarda, al Teatre Ateneu.

Si voleu

anunciar

la vostra activitat o festa en aquesta secció truqueu al:

973 501 878 o bé envieu un correu a: publicitat@comarquesdeponent.com

Divendres, 19/01

BALAGUER Inauguració de l’exposició Quan bado res no pesa de Joan Fontcuberta. Es podrà visitar fins al 20 d’abril.

A les 8 del vespre, a la Fundació Marguerida de Montferrato.

TÀRREGA Cine Club La Lloca: En realidad nunca estuviste aquí de Lynne Ramsay.

A 1/4 d’11 de la nit, als Cinemes Majèstic.

Dimecres 17/01

Dissabte, 20/01

BALAGUER

TÀRREGA

Tres Tombs i festa de Sant Antoni amb missa a l’església de Sant Josep, Tres Tombs a la plaça del Mercadal, dinar de germanor i ball al pavelló Molí de l’Esquerrà.

Organitza: Cofraria de Sant Antoni Abat.

Mercat de les antiguitats i de les arts A la tarda, al carrer del Carme.

Diumenge, 21/01

BALAGUER Teatre: Paradise d’Oriol vila i Raquel Salvador. Amb actors de la sèrie Merlí de TV3.

A les 7 de la tarda, al Teatre Municipal.

Cros Escolar Es disputaran 17 curses en 18 categories diferents.

A partir de les 10 del matí, al passeig Josep Brufau.

De l’11 al 23 de gener de 2018

Ball amb el grup Premium A les 7 de la tarda, a l’Espai MerCAT.

Dimecres, 24/01

AGRAMUNT Aula d’Extensió Universitària. Conferència: L’origen del català. Com neixen les llengües?, a càrrec de Maria Macià, professora de català i editora.

A les 5 de la tarda, a Foment Parroquial.

Dissabte, 27/01

MOLLERUSSA Taller d’escriptura tipogràfica a càrrec del fotògraf lleidatà Llorenç Melgosa.

Organitza: Saó de Ponent.

Els interessats poden inscriure-s’hi a la pàgina web de l’entitat fins al 24 de gener

23

AGENDA

Primera quinzena de gener de 2018

Emergències 112 Ajuntaments URGELL Tàrrega.................................. 973 311 608 Agramunt.............................. 973 390 057 Anglesola.............................. 973 308 006 Belianes................................ 973 330 139 Bellpuig................................. 973 320 408 Castellserà............................ 973 610 005 Ciutadilla............................... 973 303 010 Guimerà................................ 973 303 038 La Fuliola............................... 973 570 013 Maldà.................................... 973 330 045 Nalec..................................... 973 303 129 Omells de Na Gaia................ 973 330 235 Ossó de Sió........................... 973 390 790 Preixana................................ 973 320 404 Puigverd d’Agramunt........... 973 391 068 S. Martí de Riucorb............... 973 330 111 Tornabous............................. 973 570 233 Vallbona de les Monges....... 973 330 260 Verdú..................................... 973 347 007 Vilagrassa.............................. 973 311 162

Massoteres........................... 973 550 086 Montoliu de Segarra............. 973 531 262 Montornès de Segarra..........973 348 046 Les Oluges............................ 973 530 004 Els Plans de Sió..................... 973 520 030 Ribera d’Ondara.................... 973 540 001 Sanaüja................................. 973 476 008 S. Guim de Freixenet............. 973 556 035 S. Guim de la Plana............... 973 550 586 Sant Ramon.......................... 973 540 018 Talavera................................. 973 540 065 Tarroja de Segarra................ 973 520 065 Torà....................................... 973 473 028 Torrefeta i Florejachs............ 973 520 184

PLA D’URGELL Mollerussa............................ 973 600 713 Barbens................................. 973 580 460 Bell-lloc d’Urgell.................... 973 560 100 Bellvís.................................... 973 565 000 Castellnou de Seana............. 973 320 705 Fondarella............................. 973 600 082 Golmés.................................. 973 601 501 Ivars d’Urgell......................... 973 580 125 Linyola................................... 973 575 019 Miralcamp............................. 973 601 701 El Palau d’Anglesola............. 973 601 314 El Poal................................... 973 565 002 Sidamon................................ 973 560 421 Torregrossa........................... 973 170 001 Vilanova de Bellpuig............. 973 320 945 Vila-sana............................... 973 710 391

NOGUERA Balaguer................................ 973 445 200 Àger....................................... 973 455 004 Albesa................................... 973 186 007 Algerri.................................... 973 426 013 Alòs de Balaguer.................. 973 417 004 Artesa de Segre.................... 973 400 013 Les Avellanes........................ 973 454 004 Bellcaire d’Urgell................... 973 586 005 Bellmunt d’Urgell.................. 973 610 436 Cabanabona......................... 973 460 048 Camarasa.............................. 973 420 009 Castelló de Farfanya............. 973 428 007 Cubells.................................. 973 459 005 Foradada............................... 973 400 095 Ivars de Noguera.................. 973 760 334 Menàrguens.......................... 973 180 205 Montgai................................. 973 430 005 Oliola..................................... 973 462 113 Os de Balaguer..................... 973 438 004 Penelles................................ 973 610 246 Ponts..................................... 973 460 003 Preixens................................ 973 390 216 La Sentiu de Sió.................... 973 424 005 Térmens................................ 973 180 010 Torrelameu............................ 973 190 267 Vallfogona de Balaguer........ 973 432 008 Vilanova de Meià.................. 973 415 005

SEGARRA Cervera................................. 973 530 025 Biosca.................................... 973 473 241 Estaràs.................................. 973 530 025 Granyanella........................... 973 530 609 Granyena de Segarra............ 973 530 899 Guissona............................... 973 550 005 Ivorra..................................... 973 224 036

PALLARS JUSSÀ Tremp.................................... 973 650 005 Abella de la Conca............... 973 664 198 Isona i Conca Dellà............... 973 664 008 Conca de Dalt....................... 973 680 092 Gavet de la Conca................ 973 650 217 Sant Esteve de la Sarga........ 973 653 377 La Pobla de Segur................. 973 680 038

La Torre de Capdella............. 973 663 001 Senterada.............................. 973 661 779 Sarroca de Bellera................ 973 661 701 Llimiana................................. 973 650 773 Talarn..................................... 973 650 812 Salàs del Pallars.................... 973 676 003 Castell de Mur...................... 973 651 795 PALLARS SOBIRÀ Sort........................................ 973 620 010 Guingueta i Jou..................... 973 626 067 Farrera................................... 973 622 106 Lladorre................................. 973 623 000 Llavorsí.................................. 973 622 008 Rialp...................................... 973 620 365 Soriguera............................... 973 620 167 Tírvia...................................... 973 622 073 Alt Àneu................................ 973 626 038 Vall de Cardós....................... 973 623 122 Alins...................................... 973 624 405 Espot..................................... 973 624 045 Esterri d’Àneu....................... 973 626 436 Esterri de Cardós.................. 973 623 185 Baix Pallars............................ 973 662 040 ALT URGELL Alàs i Cerc............................. 973 352 054 Arsèguel................................ 973 384 092 Bassella................................. 973 462 724 Cabó...................................... 973 383 320 Cava...................................... 973 384 036 Coll de Nargó........................ 973 383 048 Estamariu.............................. 973 351 457 Fígols i Alinyà........................ 973 351 457 Josa i Tuixén.......................... 973 370 202 Montferrer i Castellbò......... 973 249 2 00 Oliana.................................... 973 470 035 Organyà................................. 973 383 007 Peramola............................... 973 470 263 El Pont de Bar....................... 973 384 063 Ribera d’Urgellet................... 973 387 045 La Seu d’Urgell...................... 973 350 010 Les Valls d’Aguilar................. 973 387 086 Les Valls de Valira................. 973 350 458 La Vansa i Fórnols................. 973 370 368 LES GARRIGUES L’Albagés............................... 973 121 129 L’Albi...................................... 973 175 004 Arbeca................................... 973 160 008 Bellaguarda........................... 973 124 004 Les Borges Blanques............ 973 142 850

Bovera................................... 973 133 139 Castelldans........................... 973 120 002 Cervià de les Garrigues........ 973 178 273 El Cogul................................. 973 120 367 L’Espluga Calba..................... 973 156 005 La Floresta............................ 973 141 094 Fulleda.................................. 973 156 201 La Granadella........................ 973 133 017 Granyena de les Garrigues... 973 136 185 Juncosa................................. 973 128 004 Juneda................................... 973 150 014 Els Omellons......................... 973 156 031 La Pobla de Cérvoles............ 973 175 152 Puiggròs................................ 973 140 802 El Soleràs.............................. 973 133 232 Tarrés.................................... 973 175 620 Els Torms............................... 973 128 113 El Vilosell............................... 973 175 221 Vinaixa................................... 973 175 722 VALL D’ARAN Vielha.................................... 973 640 018 Arres...................................... 973 641 819 Bausen.................................. 973 647 024 Bossòst................................. 973 648 157 Canejan................................. 973 648 160 Es Bòrdes.............................. 973 640 939 Les......................................... 973 648 007 Naut Aran.............................. 973 644 030 Vilamòs................................. 973 640 739

Serveis TÀRREGA Arxiu Comarcal....................973 312 411 As. Fam. Alzheimer..............973 501 478 Bombers (Urgències)...........973 500 280 Bombers (Consultes)...........973 500 250 Cambra de Comerç.............973 314 327 Càritas Parroquial................973 314 079 CAP......................................973 310 852 Centre Mèdic.......................973 312 825 Consell Comarcal................973 500 707 Correus................................973 311 057 Creu Roja.............................973 500 679 Federació d’As. de Veïns.....973 500 456

FiraTàrrega...........................973 310 854 Guàrdia Civil.........................973 310 721 Hospital................................973 310 760 Mossos d’Esquadra.............973 701 650 Museu Comarcal.................973 312 960 Policia Local.........................973 500 092 Servei Suport Dol.................973 501 503 MOLLERUSSA Arxiu Comarcal....................973 712 074 Bombers..............................973 601 080 CAP......................................973 711 164 Centre Cultural....................973 712 248 Centre Mèdic.......................973 602 550 Creu Roja.............................973 711 282 Consell Comarcal................973 711 313 Espai Cultural Canals d’Urgell.....973 603 997 Fira Mollerussa....................973 600 799 Mossos d’Esquadra.............973 701 685 Museu de Vestits de Paper.....973 711 136 CERVERA CAP......................................973 531 048 Creu Roja.............................973 532 084 Asepeyo...............................973 531 200 Centre de Recuperació ......973 533 086 Policia Local.........................902 101 999 Bombers..............................973 530 080 Mossos d’Esquadra.............973 457 785 Jutjat.....................................973 532 831 Consell Comarcal................973 531 300 Centre Mun. Cultura............973 530 488 Teatre La Passió...................973 532 661 BALAGUER Arxiu Comarcal....................973 443 056 Bombers..............................973 445 080 Càritas Parroquial................973 448 258 CAP......................................973 446 028 Consell Comarcal................973 448 933 Consultori Mèdic Firal.........973 450 683 Consultori Grup Balmes......973 450 719 Creu Roja.............................973 445 796 IMPIC....................................973 446 606 Jutjat.....................................973 451 353 Mossos d’Esquadra.............973 457 700 Museu Comarcal.................973 445 194 Policia Local.........................973 450 000 TREMP Bombers..............................973 650 880 CAP......................................973 650 110 Consell Comarcal................973 650 213

Correus................................973 650 309 Creu Roja.............................973 651 000 Hospital................................973 652 255 Jutjats...................................973 652 341 Policia Local.........................973 650 009 Urgències mèdiques...........973 652 828 SORT Arxiu Comarcal....................973 621 409 Bombers..............................973 620 080 CAP......................................973 621 465 Centre de Rehabilitació.......973 620 402 Consell Comarcal................973 620 107 Creu Roja.............................973 620 164 Guàrdia Civil.........................973 620 804 Urgències.............................973 620 100 LES BORGES BLANQUES Bombers..............................973 143 080 CAP......................................973 142 033 Consell Comarcal................973 142 658 Correus................................973 140 253 Creu Roja.............................973 143 493 Espai Macià..........................973 140 874 Mossos d’Esquadra.............973 700 000 Oficina de Turisme...............973 142 658 Policia Local.........................973 142 854 LA SEU D’URGELL Bombers..............................973 350 080 CAP......................................973 350 470 Consell Comarcal................973 353 112 Correus................................973 350 724 Duana...................................973 351 666 Espai Ermengol....................973 353 057 Guàrdia Civil.........................973 350 081 Jutjat....................................... 973038180 Mossos d’Esquadra...............973357200 Parc Natural Alt Pirineu......... 973622335 Policia Municipal................... 973350426 VIELHA Arxiu Comarcal....................973 642 569 Bombers..............................973 640 080 CAP......................................973 640 004 Conselh Generau d’Aran.....973 641 801 Correus................................973 640 912 Guàrdia Civil.........................973 640 005 Hospital................................973 640 004 Jutjat.....................................973 642 661 Oficina de Turisme...............973 640 110 Mossos d’Esquadra.............973 640 005

Primera quinzena de gener de 2018

PUBLICITAT

24