COMARQUES 542

La notícia | 03

Entra en vigor el decret d’estalvi energètic "per reduir la dependència de l'agressor Putin".

Any 24 | Núm. 542 | 1 a quinzena | agost 2022

www.comarquesdeponent.cat

AJUNTAMENT DE PENELLES

Arriba la Festa Major de Penelles, repleta d'activitats 07 Tàrrega

FiraTàrrega agrupa un seguit de propostes que arribaran per sorpresa.

08 Mollerussa

Es convoca la 28a Trobada de Motos Clàssiques per l’Expoclàssic.

10 Os de Balaguer Torrons i Mel Alemany han estat premiats als ‘Great Taste Awardss’.

14 Tremp

El ple del Consell de Pallars Jussà treu a licitació la gestió de les depuradores.

15 Borges Blanques

Restauren la premsa d’oli situada a la rotonda d’accés al municipi per l’N-240.

18 Cervera

S’endega el Programa de Suport a les Dones en els Àmbits Rural i Urbà.

2

OPINIÓ

Primera quinzena d'agost de 2022

EDITORIAL

Número 542

D'acord amb l'Institut d'Estadístiques de Catalunya (Idescat), l'any 2021, es van produir 90.582 divorcis arreu d'Espanya, i només a Catalunya, hi va haver més 15.000 separacions. A què és degut això, és perquè la gent d'avui no tenen prou paciència per dur una vida en matrimoni? O és a causa del sistema fallit què ens obliga a seguir la societat?

Des de molt petits ja comences a sentir parlar del matrimoni.

Ens trobarem amb l'amor de la nostra vida, i totes les nostres tristeses desapareixeran, ens trobarem amb l'autèntica

felicitat. El problema arriba quan et trobes que allò que veus a les pel·lícules no surt de les pantalles, no existeix i totes aquelles expectatives que havies imaginat es trenquen.

El que no ens expliquen és que cadascú de nosaltres és diferent, i no totes estem fetes per viure en parella, ni totes per viure soles, és clar. I que les coses boniques, com el matrimoni, també tenen coses dolentes. Potser és hora de canviar el discurs i que donem a les futures generacions.

Ramón Lluís Lletjós, gerent de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants

Santi Puiggené

Expectativa vs. realitat

1a quinzena d'agost de 2022 Direcció Roser Torruella Redacció Asmaa Rabhi Bellahbib Fotografia Marina Rúbies Cap de Publicitat Roser Torruella Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Po­nent® no s’identifica ne­cessàriament amb les opinions ex­pres­ sades en els articles signats.

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Po­nent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

L’IBI de les comunitats de regants:

una doble imposició que amenaça la seva supervivència

Històricament, als béns de les comunitats de regants no s’hi ha aplicat l’IBI, ja que s’han considerat al Cadastre com a béns d’ús comú, similars als béns de domini públic, atès que tots dos estan subjectes a la concessió. Les comunitats de regants són corporacions de dret públic, sense ànim de lucre, que gestionen el regadiu, que és un servei públic, a través d’una concessió de cabals que discorren per uns béns i instal·lacions que necessiten concessió.

A partir de la crisi del 2008 i amb la baixada d’ingressos dels ajuntaments, s’han radicalitzat les polítiques fiscals i s’ha començat a aplicar l’IBI sobre aquests béns de les comunitats de regants amb unes valoracions molt elevades, que en molts dels casos suposen unes quotes a pagar inassolibles per part de moltes de les comunitats.

Tanmateix, des de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) considerem que es produeix una doble imposició pel fet que, d’una banda, tributen les finques de regadiu amb un valor a efectes de l’IBI que duplica el valor respecte del secà, amb l’increment de recaptació que això comporta. D’altra banda, tributen també els béns i les instal·lacions de les comunitats de regants sense les quals no és possible fer efectiu el regadiu.

L’ACATCOR ja fa anys que va iniciar converses amb diverses forces polítiques amb represen-

tació al Congrés dels Diputats, amb l’objectiu de demanar la modificació del Reial decret llei 2/2004, de 5 de març pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, a fi i efecte d’afegir una menció al final de paràgraf del punt 3 de l’art.73 “Bonificacions Obligatòries” que digués “així com les de les comunitats de regants”.

Aquesta modificació fou objecte de debat i aprovació per majoria a la Mesa de la Comissió d’Agricultura del Congrés de Diputats, després de ser presentada pel grup d’Esquerra Republicana (ERC) al Congrés, a través d’una Proposició No de Llei al Ple del Congrés en data 12 de juliol de 2019. Malauradament, ara com ara estem on estàvem, i les comunitats de regants continuen pagant per uns béns i unes instal·lacions que són de domini públic, i que a més a més, i en la majoria dels casos, donen servei als mateixos ajuntaments.

Per això, des de l’ACATCOR volem apel·lar els ajuntaments perquè la bonificació de fins al 95% de l’IBI que fins ara és facultativa, passi a ser obligatòria i que, per tant, la incloguin dins de les seves Ordenances fiscals. En paral·lel, des de l’Associació continuarem treballant perquè hi hagi el reconeixement necessari per incloure a les comunitats de regants en el mateix estatus que actualment tenen les Cooperatives en aquesta bonificació obligatòria de l’IBI.

CALAIX DESASTRE

El lector opina Comarques de Po­ Po­ nent® ofereix aquesta aquesta secció secció a a tothom tothom queque vulgui vulgui expresexpressar-se. sar-se.

Aquesta Aquesta publicaciópuno blicació s’identifica no ne­cessàriament s’identifica ne­ amb cessàriament les opinionsamb ex­ pres­ les opinions sades en els ex­articles pres­sades signats. en els articles Heu d’acompanyar signats.fotocòHeu d’acompanyar pia del DNI i el vostre fotocòpia telèdel DNI fon.

Acceptem i el vostre quetelèfon. signeu Acceptem amb pseudònim que signeu o inicials. amb pseudònim Els articles han o inicials. de ser com Els articles a màximhan de 20 de línies ser com (1.200 a màxim de i 20 caràcters) Comarques línies (1.200 es caràcters) reserva el dret i Comarques de retallar les es reservaperelqüestions cartes dret de d’espai. retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

Estimada desconeguda Les espumoses aigües de les ones, besaben una i altra vegada, la fina sorra de la 'cala' encantada.

Tanmateix, els nostres llavis sedents d'amor se segellaben, de mil maneres al caure la tarda.

Amb els teus tendres cants de sirena enamorada, i el teu bell cos, de figura de porcellana, em tenies captivat, i en el paradís em trovaba.

D'idiomes diferents, però units pels sentiments, no sé ni el nom que tens, ni a on vas, ni d'on vens.

Però aquest gran amor que m'has regalat, espero i desitjo que duri tota l'eternitat.

Igual que el riu sempre troba la mar, com la primavera després de l'hivern ha tornat, i l'oreneta el vell niu ha trobat, el miracle de l'amor altre vegada ha triomfat.

Teresa Miserachs

Estalvi energètic Mireu, sé que avui se’m tiraran a sobre molts, 25,8 kilòmetres, 15 minuts si hi hagués anat en col·lectiu ja molt castigat, per no obviar que augperò potser molts també pensaran com jo. Co- cotxe, que segur que va perdre més temps enlai- mentarà el consum energètic a les llars. menço a estar una mica tipa, fins i tot farta po- rant, pujant, aterrant i baixant de l’helicòpter; per Home, i jo estic d’acord que vas a segons quins dria dir, de sentir parlar de l’estalvi energètic i de no parlar del consum i la contaminació, perquè llocs i és com si entressis a la Siberia en ple estiu, les noves mesures del pla per estalviar energia. en cotxe hauria gastat encara no 5 litres de ga- que fins i tot hi ha carrers que s’han convertit en No és pas que jo sigui una negacionista del can- solina mentre que amb la joguina es devia polir “refugis climàtics” perquè els comerços tenen els vi climàtic, ans el contrari, crec que no hi ha res mínim 150 litres de querosè. Però com que sín- aires tan forts i amb les portes obertes que fins més ruc que la humanitat i que no pararem fins drome Kennedy no li trau ningú, doncs a muntar i tot dona bo de passejar. I d’acord, si tens fred a destruir-ho tot. el número i a treure’ns la corbata i així distraiem t’emproves roba d’hivern, igual que si a l’hivern Però cansa, cansa molt sentir dia sí i dia també el personal de la inflació i de tots els problemes sues la cansalada t’emproves roba d’estiu, però l’onada de les temperatures, temperatures de re- que afecten a la majoria de mortals. no cal. cord des de fa no sé quants anys, la qual cosa vol I no és que jo defensi les idees del Partido Popu- Ara, lo de l’aigua... lo de l’aigua és superior a mi. dir que no sé quants anys ja les vam tenir. Que lar, que a més pel que fa a temes científics de ri- Primer perquè cada any la mateixa cantarella, tant parlar de calor, encara en tenim més de la gor ja sabem que en tenen més aviat poc, des de però cada any hi ha més piscines privades, més que fa, que ja en fa prou. “los hilillos negros” al “me lo ha dicho mi primo”; camps de golf... i a mi em mina la moral que em Ara, lo de Pedro Sánchez no té nom. Bé, potser sí, però de tots és sabut que tots els bojos foten diguin que he de tancar l’aixeta mentre m’ensaignorància i arrogància. Sortir a aquestes alçades bitlles i en aquest cas potser alguna en tocarà la bono o mentre em rento les dents. Algú s’ha paamb el xou de la corbata ja no és de jutjat de presidenta Díaz Ayuso, quan diu que ella no farà rat a pensar que potser les elèctriques hi tenen guàrdia, és de paredó directe. I tampoc és molt cas del pla d’estalvi energètic proposat per Sán- alguna cosa a dir? Que potser son qui realment congruent que es tregui la corbata per estalviar chez. Díaz Ayuso diu que tancar els aparadors a buiden els pantans de l’aigua de tots per poder energia en poder abaixar l’aire condicionat i des- les 22:00h generaria pobresa, tristor i por, i una facturar la llum cada cop més cara i enriquir com prés agafar l’helicòpter Súper Puma per volar des mica de raó no li falta, perquè si la gent deixa sempre les butxaques d’uns quants? Apa, ja de la Moncloa fins a Torrejón de Ardoz, que són de sortir qui se’n ressentirà un cop més és un m’he quedat descansada i a seguir ventant.

Primera quinzena d'agost de 2022

3

LA NOTÍCIA

El Teu Súper a casa, l’únic servei de comandes per telèfon a la província de Lleida

“Hi ha moltes persones grans i molt necessitades, i vam adonar-nos que hi ha moltes mancances i de la necessitat d’un servei com el nostre” JUNEDA (Garrigues) FOTOS: DREAMSTIME.COM

La pandèmia causada per la Covid-19 ha tingut un clar efecte en la vida de la majoria de ciutadans, però sobretot va afectar les persones grans, i en molts nivells.

Durant el confinament van sorgir moltes iniciatives per ajudar a aquelles persones que tenen més dificultats, però actualment ja no s'en fa tant ressò.

Avui en dia hi ha moltes

persones grans que tenen problemes de mobilitat i no disposen de la capacitat per desplaçar-se i poder fer aquelles activitats de necessitat bàsiques.

E l Te u S ú p e r a C a s a é s una empresa, localitzada a Juneda, que portar les compres a domicili a les persones, habitants de la província de Lleida, que no disposen de súper a la seva localitat i no tenen vehicle per desplaçar-se

a una altra. Tot i que diversos súpers ofereixen aquest servei, en la majoria de casos, les comandes s’han de fer a través d’Internet, i no totes les persones grans saben utilitzar aquest servei. El Teu Súper a Casa, ofereix aquest servei a través d’una trucada, sense la necessitat de l'ús d’Internet, és l'única empresa que duu a terme aquesta tasca a la zona de Lleida.

Maria Lluísa Rosinach Buira, la fundadora de l’empresa, explica que l’empresa va sorgir després de fer una anàlisi a la situació de les persones gran avui en dia, “hi ha moltes persones grans i molt necessitades, i vam adonar-nos que hi ha moltes mancances i de la necessitat d’un servei com el nostre”, afirma la fundadora. A banda, aquest servei també pot servi per

aquelles persones que tenen un ritme de vida molt trepidant, i no tenen temps per anar a fer la compra.

Actualment, aquest servei, col·labora amb supermercats diferents, per tal d’oferir als seus clients tots aquells articles que necessiten.

Per tal d’arribar a la majoria de comarques lleidatanes possibles, l’empresa fa repartiments a

cada comarca un dia a la setmana; dilluns (les Garrigues), dimarts (la N o g u e ra ) , d i m e c r e s ( l a Segarra), dijous (l’Urgell i el Pla d’Urgell), divendres (el Segrià).

D’altra banda, aquest serv e i é s m o l t e co n ò m i c i ràpid, per tal que puguin accedir-hi la majoria de persones amb necessitat o problemes, i la comanda arriba a domicili en menys de 48 hores.

4

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Primera quinzena d'agost de 2022

El covid segueix en descens per cinquena setmana consecutiva, amb menys ingressats greus i menys morts CATALUNYA La situació dels contagis per covid segueix baixant per cinquena setmana consecutiva. Encara hi ha 1.024 persones ingressades als hospitals de Catalunya. Segons les últimes dades epidemiològiques de la setmana del

31 de juliol al 7 d'agost, 33 d'aquestes persones ingressades es troben a l'UCI, en una situació greu.

El Departament de Salut, a més, va informar que la setmana passada es van diagnosticar 5.607 casos, a

través de l'atenció primària, 2.864 menys que la setmana anterior.

Amb relació a les morts per covid a Catalunya durant la setmana del 7 al 27 de juliol, hi ha hagut un important descens en comparació amb

CASOS POSITIUS PER COMARQUES Dades i comparativa de les dues últimes setmanes

la setmana anterior, ja que aquesta setmana la xifra ha baixat de 93 fins a 27 morts, 66 menys. De les 27 morts, 24 han sigut persones amb més de 60 anys.

Tot i que la situació ha millorat, el virus continua present

i, per tant, és possible contagiar-se. I, que et contagies durant les teves vacances?

En cas de tenir acreditada la baixa medica, les vacances no es perden, ja que segons l’article 38 de l’Estatut dels Treballadors, els treballadors

VÍCTIMES MORTALS

Dades 24/07 Risc alt

SEGRIÀ

+894

74.611 (73.717)

+10

573 (563)

URGELL

+174

13.642 (13.478)

+0

96 (96)

PLA D’URGELL

+149

13.313 (13.164)

+0

94 (94)

Risc mitjà - alt Risc mitjà - baix

VAL D'ARAN

Risc baix

Risc rebrot:

187.56

Taxa contagi:

PALLARS SOBIRÀ

0,89

NOGUERA

+134

14.021 (13.887)

+2

92 (90)

GARRIGUES

+128

6.751 (6.623)

+0

46 (46)

169.53

ALT URGELL

+97

6.064 (5.967)

+1

46 (45)

1,40

SEGARRA

+81

8.275 (8.194)

+0

48 (48)

PALLARS JUSSÀ

+65

4.272 (4.207)

+1

84 (83)

PALLARS SOBIRÀ

+30

2.160 (2.130)

+2

5 (3)

ALTA RIBAGORÇA

+27

1.204 (1.177)

+0

8 (8)

VAL D'ARAN

+24

3.514 (3.490)

+0

14 (14)

+8

4.977 (4.969)

+0

49 (49)

Risc rebrot:

Taxa contagi:

ALTA RIBAGORÇA

Risc rebrot:

949.92

Taxa contagi:

SOLSONÈS

tenen dret a gaudir de les vacances una vegada se’ls concedeixi l’alta medica.

Però, si el treballador no té símptomes greus i, per tant, no disposa de cap acreditació medica, no podrà canviar la data les seves vacances.

ALT URGELL

1.41

Risc rebrot:

511.98

Taxa contagi:

1,13

PALLARS JUSSÀ Risc rebrot:

159.76

Taxa contagi:

0.43

SOLSONÈS Risc rebrot:

22.05

TAULA DE VACUNACIÓ PER COMARQUES

1a dosi % / persones Dades del 24 de juliol

Dades del 24 de juliol 72,92% (14.749 persones)

ALTA RIBAGORÇA

76,68% (2.894 p.)

74,85% (2.825 p.)

GARRIGUES

80,37% (15.088 p.)

79,01% (14.832 p.)

NOGUERA

79,12% (30.628 p.)

77,60% (30.039 p.)

PALLARS JUSSÀ

76,64% (10.033 p.)

75,59% (9.896 p.)

PALLARS SOBIRÀ

70,03% (4.856 p.)

68,34% (4.739 p.)

PLA D'URGELL

79,69% (29.280 p.)

78,09% (28.693 p.)

SEGARRA

79,05% (18.043 p.)

77,59% (17.708 p.)

SEGRIÀ

82.89% (172.947 p.)

81,24% (169.508 p.)

SOLSONÈS

78,33% (10.490 p.)

76,47% (10.242 p.)

URGELL

82,11% (29.761 p.)

80,23% (29.079 p.)

VAL D'ARAN

75.93% (7.581 p.)

74,36% (7.424 p.)

Risc rebrot:

290.51

Taxa contagi:

0,99

SEGRIÀ Risc rebrot:

297.48

esta u q a

cist e

? lla

Vol eu

Font: Salut/Dades Covid - CCMA

Les guanyadores del mes de juliol són:

Amalia

(Instagram)

Montse Capdevila (Instagram)

us l ! a r eg a le m

Enhorabona!!!!

SEGARRA

Taxa contagi:

0.86

Risc rebrot:

247.78

Taxa contagi:

0.76

URGELL

Risc rebrot:

367.57

GARRIGUES * El criteri general és l'administració de dues dosis, amb l'excepció de les persones menors de 66 anys que hagin patit la malaltia amb anterioritat; en aquests casos només és necessària una dosi.

0,37

NOGUERA

%

74,71% (15.110 persones)

ALT URGELL

Taxa contagi:

Pauta completa*

Risc rebrot:

518.43

Taxa contagi:

1,11

PLA D'URGELL Risc rebrot:

246.64

Taxa contagi:

0,72

Taxa contagi:

0.85

Primera quinzena d'agost de 2022

5

LA NOTÍCIA

Les temperatures hauran de ser d'un mínim de 27ºC a l'estiu i un màxim de 19ºC a l'hivern

Entra en vigor el decret d’estalvi energètic "per reduir la dependència de l'agressor Putin" CATALUNYA

Tot i els diversos intents de les comunitats autònomes, per canviar el decret de llei del pla energètic, el govern espanyol es manté ferm a la seva decisió, i conserva les noves mesures d’estalvi energètic, no només per raons de sostenibilitat, sinó, també, pel compromís amb Brussel·les, tal com afirma el president del govern espanyol, Pedro Sánchez “per reduir la dependència energètica de l’agressor”. La setmana anterior, concretament apartir del 10 d'agost, ja van entrar en vigor totes les mesures, que duraran fins a l’1 de novembre del 2023, amb l’objectiu de disminuir el consum de gas un 7%.

El que pretén el govern espanyol amb aquestes mesures és aplicar límits de temperatura, ja existents als organismes de l’Estat, a la majoria d’espais laborals.

Aquests límits són que la temperatura mínima en interiors a l'estiu sigui de 27ºC i la màxima a l'hivern sigui de 19ºC, per estalviar energia en aire condicionat i calefacció.

A més, volen racionalitzar els horaris de funcionament d'aquestes màquines i de la llum dels edificis, s'hauran d'apagar els llums dels aparadors a partir de les deu de la nit i la il·luminació dels espais públics quan no estiguin en ús.

Els establiments que tinguin sistemes de calefacció o refrigeració en funcionament hauran de tenir sistemes de tancament automàtic de les portes, el termini d'aplicació és fins al 30 de setembre.

D’altra banda, els locals hauran de tenir cartells explicant les mesures d'estalvi energètic, i hauran d’integrar termòmetres que informin sobre la temperatura i el nivell d'humitat.

Finalment, els recintes públics hauran de revisar calderes i instal·lacions tèrmiques, sempre que l'última revisió fos anterior el gener de 2021.

Les mesures s'hauran d’aplicar en els set dies posteriors a la publicació al BOE. A qui afectaran aquestes mesures energètiques? Doncs, anteriorment, ja eren vigents a l'administració de l'Estat, però ara, s'hauran d’aplicar en tota l'administració pública (plantes, oficines, vestíbuls o zones d'ús públic); als comerços (botigues, grans centres comercials, supermercats, etc.); en espais culturals com sales d'exposició, cinemes o teatres; en algunes zones del sector de la restauració; en centres de treball com ara entitats bancàries, així com en espais vinculats al transport (estacions de tren o aeroports). Espais que ja els afectava la normativa del 2009.

FREEPIK.COM

Les llars estan excloses i, com el mateix decret afirma, els espais on les condicions laborals no ho permetin, tampoc estaran afectades. I, també, s’hauran de tenir en compte les peculiaritats del sector, en centres educatius com col·legis o universitats, hospitals, centres sanitaris,

FESTA MAJOR 2002

perruqueries, gimnasos o, en el cas dels hotels, a les habitacions, ja que són de gestió privada.

Si aquestes mesures obligatòries no es compleixen per part d’alguna administració pública, es podria iniciar un "conflicte negatiu de competències", el govern

reclamaria explicacions a l'administració infractora i el cas podria arribar al Tribunal Constitucional.

En el cas de les empreses privades s'aplicaran les sancions de la llei d'indústria del 1992, que van des dels 60.000 euros fins als 100 milions, en funció de la falta.

DIUMENGE 28/08

PENELLES DEL 23 AL 29 D’AGOST

12:00 h Missa de Festa Major Amb cant dels Gojos i veneració de la talla de Sant Joan. Amb l’assistència del consistori, l’hereu i la pubilla de Penelles i els representants de les entitats del poble. (Recollida de donatius a favor de l’Associació Catalana Contra el Càncer).

DIMARTS 23/08

13:00 h Cercavila del Tonet i l’Àgueda gegants de Penelles acompanyats del grup Batuka dels Nans Rojos de Sant Feliu

21:00 h · A la plaça Major, Escala-en-Hifi

DIMECRES 24/08 22:00 h Caminada nocturna a la cabana de la Perdiu. Tot seguit, música en viu a la plaça Major.

DIJOUS 25/08 22:00 h Cinema a la fresca amb la famosa pel·lícula del director Joel Joan Escape Room

DIVENDRES 26/08 21:00 h Repic de campanes Seguidament acte d’Inici de Festa Major davant de la façana de l’Església Vella.

Tradicional Còctel de celebració 00:15 h · Inici a la Creu de Terme, Correfoc amb els diables d’Artesa de Segre.

Acte seguit, nit de marxa amb:

Bruixa Express + Dj Sendo DISSABTE 27/08 De les 8:00 h a les 12:00 h · Al pont del canal camí del cementiri, Recorregut de caça amb esmorzar

18:00 h · Al camp d’esports, Partit de solters contra casats

12:00 h · Sortida des de la plaça de la Font, Espectacle amb Cercavila al Safareig

19:00 h Concert de Festa Major Acte seguit, sessió llarga de ball amb la Gran Orquestra La Chatta

18:00 h · Al cinema Kursaal, Projecció de la pel·lícula: Els Croods 2. Una nova era (Entrada lliure) 19:00 h Sardanes amb La Cobla Tàrrega 20:00 h Sessió llarga de ball amb Zarabanda Trio 00:00 h Gran Sarau a la Plaça Major amb:

La Fúmiga + Seikos + Dj París

DILLUNS 29/08: 12:00 h Una carretada de contes per tots els nens i nenes, amb La Guilla Teatre 18:00 h Cucanyes per tots els nens i nenes amb una gimcana pel poble. I per berenar: coca i xocolata 21:00 h Ball de Fi de Festa amb el grup Banda Sonora.

A la mitja part, coca de recapte i gelat.

Venda de tiquets a 7 euros al punt d’informació fins al dia 20.

6

URGELL

S’inicia l’adequació de les voreres de la Via Lacetània i el passeig del Parc Esportiu TÀRREGA

L’Ajuntament de Tàrrega treballa en les tasques d’adequació de les voreres a la Via Lacetània i el passeig del Parc Esportiu. Val a dir que és una de les intervencions d’arranjament previstes en una trentena de carrers i places del nucli urbà que va arrencar el passat mes de maig amb la substitució del ferm de la calçada amb una nova capa asfàltica a la Via Lacetània i al carrer de Maria

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Rúbies. Es tracta d’un projecte dividit en tres lots per renovar paviments i adequar voreres, llambordes i rajoles malmeses.

Els treballs que s’han dut a terme a la Via Lacetània consisteixen en l’ampliació dels escocells dels arbres, que s’han reomplert amb sauló per deixar-los al mateix nivell que la vorera. D’aquesta manera, s’han pogut retirar les rajoles malmeses per les

arrels dels pins que hi ha en aquesta via. Els operaris han actuat en una superfície de 52 metres quadrats. Alhora, en breu es procedirà a substituir els panots de les voreres trencats i a executar el tram que falta a la cruïlla amb el carrer de Maria Rúbies.

Actualment, els operaris duen a terme una acció similar per restablir paviments danyats per les arrels dels ar-

bres a la zona esportiva, on s’intervé en una zona de 670 metres quadrats. Les obres s’han adjudicat a l’empresa Arrufat per un import de 23.979 euros (import corresponent al lot 2). Així mateix, dins d’aquest mateix lot, s’ha condicionat la vorera de l’avinguda de Balaguer, reomplert amb sauló una de les voreres del carrer La Plana, el tram final del carrer de Joan Tous i s’ha millorat la plaça de Girona.

Així, el consistori targarí dona continuïtat als projectes d’arranjament d’espais públics que presenten un estat deficient, obres que es financen mitjançant 150.000 euros provinents del romanent de tresoreria, tal com es va aprovar en la sessió del Ple celebrada el passat setembre. En aquest sentit, prèviament es va adjudicar el lot 3 per valor de 36.298 euros mentre que el lot 1 va sortir a concurs amb un pressupost base de 84.719 euros.

TÀRREGA

La 4a edició del Cicle d’Arts de Carrer Públic! aplegar, quasi, un miler de persones La quarta edició del Cicle d’Arts de Carrer Públic!, organitzat també per la Regidoria de Cultura, en el marc de la programació estiuenca, enguany ha aplegat gairebé 800 assistents.

La primera cita del cicle, que porta espectacles de

diversos gèneres escènics a pobles del municipi, va arribar el dissabte 2 de juliol a la Figuerosa, on els lleidatans Improvisto’s Krusty Show van representar el seu muntatge Fingerlight. La programació va continuar el diumenge 17 de juliol a Altet

de la mà de la companyia balear D’es Tro i el seu espectacle de circ titulat Poi, que ha estat la proposta amb major assistència, superant els 300 assistents. Un altre escenari ha estat Santa Maria de Montmagastrell, on Rubrica Teatre va oferir

el dissabte 23 de juliol un assaig obert de l’espectacle d’arts de carrer Desclòs, que s’estrenarà a FiraTàrrega 2022. Finalment, Cia. Pagans va dur Paraules que trenquen ossos a Claravalls el dissabte 30 de juliol.

Primera quinzena d'agost de 2022

TÀRREGA

Clou el nou cicle de Cinema a la Fresca amb 1.200 espectadors AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Ahir dimecres a la nit va finalitzar l’edició 2022 del cicle de Cinema a la Fresca programat per la Regidoria de Cultura de Tàrrega, que ha comptat amb l’assistència d’un total de 1.200 espectadors durant les quatre sessions que s’han realitzat entre el 13 de juliol i el 3 d’agost. Després de dos anys, marcats per la pandèmia de la Covid-19, enguany les projeccions cinematogràfiques d’estiu han retornat al seu escenari habitual al centre de la ciutat: la plaça de les Nacions sense Estat.

Les produccions audiovisuals catalanes han estat les protagonistes del cicle, que va arrencar el 13 de

juliol amb la cinta Sis dies corrents, dirigida per Neus Ballús i guardonada amb el Gaudí a la millor pel· lícula i la millor direcció. El cicle va prosseguir el 20 de juliol amb la projecció d’Escape Room, una comèdia protagonitzada per Joel Joan.

El retrat de la pagesia de Lleida que fa Carla Simón a Alcarràs, cinta guardonada amb l’Os d’Or al Festival de Berlín, es va poder veure el 27 de juliol, que justament va ser la sessió que més públic va aplegar amb mig miler de persones.

Finalment, la cinta d’animació Mironins, millor pel· lícula d’animació, va cloure el cicle ahir 3 d’agost.

TÀRREGA

Es destinaran 214.000 euros a noves inversions AJUNTAMENT DE TÀRREGA

CASTELLSERÀ

El Mag Lari omple el pavelló en la inauguració del cicle CastellSerà de Nit E l p a s s a t , d i s s a b t e, 6 d’agost, més de 800 persones van omplir el pavelló poliesportiu de Castellserà en la inauguració del 10è cicle cultural CastellSerà de Nit. Ho van fer per veure en directe el Mag Lari, que una vegada més va sorprendre al nombrós públic assistent amb un xou fantàstic i amb l’humor que el caracteritza. Era la primera actuació del Mag Lari a Castellserà, el seu poble de residència des del 2019 i on ha obert fa pocs mesos La Casa del Àngels, una casa experiència ubicada a Cal Tarragona, la casa pairal per excel· lència del municipi.

AJUNTAMENT DE CASTELLSERÀ

Jordi Borda va ser la persona convidada per part de l’Ajuntament per inaugurar el cicle. El recentment nomenat director de Catalunya Ràdio, amb arrels castellseranines, va elogiar al seu discurs «el despertar de les terres de ponent» pel que fa a actes i activitats de caire cultural que els darrers anys

estan omplint les comarques lleidatanes. Borda va passar abans de l’acte per l’Ajuntament, per signar al llibre d’honor.

L’alcalde, Marcel Pujol, per la seva banda, va dirigir-se al públic amb ànims de fer reflexionar sobre «l’orgull de sentir-se castellseraní i estimar el que es fa i el que es

té a Castellserà.»

CastellSerà de Nit és un cicle cultural que va néixer el 2013 amb la voluntat de programar activitats culturals tots els dijous d’agost en diferents racons de Castellserà. Amb el temps ha anat creixent i ha anat programant novetats teatrals i musicals que l’han convertit en referència cultural els dijous d’agost. En els darrers 10 anys s’han programat més de 50 actuacions de música, teatre, circ i màgia.

L’acte va servir també com a inauguració de l’ampliació del poliesportiu municipal de Castellserà, que ha estat en obres el darrer any.

El Ple de Tàrrega ha donat el vistiplau a la concertació d’un préstec per valor de 214.000 euros, operació que possibilitarà executar noves inversions. En concret, la capital de l’Urgell preveu destinar gairebé la meitat d’aquest import (100.000 euros) a habilitar un parc d’atletisme a la zona esportiva.

De la mateixa manera, l’Ajuntament invertirà 50.000 euros per renovar el paviment de les piscines d’estiu; uns altres 30.000 euros per instal·

lar càmeres de vigilància a la via pública; 20.000 euros més a la posada al dia de la instal·lació d’aigua del Pavelló Municipal (per adaptar-la així a la normativa sobre legionel·la) i 14.000 euros per instal·lar una barana de forja al Parc de Sant Eloi. L’operació de crèdit, a retornar en 10 anys, va rebre llum verda en la sessió ordinària celebrada ahir dijous amb els vots favorables d’ERC, CUP i PSC (Equip de Govern) i els vots en contra de Junts per Tàrrega.

Primera quinzena d'agost de 2022

7

URGELL

L’Inesperat, lema de l’edició 2022 de FiraTàrrega, agrupa un seguit de propostes que arribaran per sorpresa TÀRREGA FiraTàrrega recupera en aquesta nova edició l’espai públic i les propostes de carrer, un dels seus principals trets d’identitat. El leitmotiv de l’edició 2022 es resumeix i s’actualitza amb el lema «L’Inesperat» que vol recollir l’esperit de les arts de carrer, de la sorpresa i d’allò que esdevé en el moment més impensat.

Un enunciat que vol posar l’accent en un espai públic viu, mutant, un espai de trobades casuals i per a l’expressió artística espontània. El vianant l’utilitza per desplaçar-se d’un lloc a l’altre i els seus desplaçaments, com diu Manuel Delgado a l’Elogi del vianant, són també «una forma d’escriptura en què cada trajecte és un relat, una història íntima, una sembra de memòria». L’espai públic està farcit de personatges i farcit d’històries per desxifrar, tantes com

FOTOS: FIRATÀRREGA

individus, tantes com dies té l’any. L’espai públic és, doncs, l’espai natural de la dramatúrgia i la coreografia quotidianes, on tothom en algun moment esdevé protagonista, secundari, espectador o simple figurant.

Amb aquesta declaració d’intencions, FiraTàrrega pretén experimentar i debatre sobre tot allò que s’esdevé en el moment més impensat, que trenca la rutina, que sorprèn

i que fa repensar l’espai comú.

Sota l’apartat «L’Inesperat» les persones assistents a FiraTàrrega trobaran una sèrie de peces que poden aparèixer en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Hi destaquen creacions com les de l’hongarès David Somló amb Drift, una interacció entre intèrprets i transeünts que fa pensar l’audiència sobre el seu comportament a l’espai públic; Sauf le dimanche,

TÀRREGA

Territori licitarà aquesta tardor les obres de la nova estació de busos, per 3,4 MEUR DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

El Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori licitarà aquesta tardor les obres de construcció de la nova estació d’autobusos de Tàrrega per 3,4 MEUR, quan s’hagi aprovat definitivament el corresponent projecte constructiu. Es preveu que els treballs comencin el segon trimestre de 2023, un cop l’Ajuntament hagi posat el solar a disposició de la Generalitat.

La nova instal·lació s’ubicarà a la banda nord de les vies ferroviàries, al carrer Santes Espines, i és una de les infraestructures previstes per la Generalitat al

nou Pla de Rodalies de Lleida, atès que es potencia la intermodalitat bus-tren.

L’estació consistirà en una platja de set andanes per a l’estacionament d’autobusos i una edificació de planta baixa per a donar servei a les persones usuàries. El tret més destacable és que l’edificació estarà semisoterrada, de tal manera que la seva coberta s’urbanitzarà per crear un nou espai públic. A més de dotar la ciutadania d’un nou espai d’esbarjo i trobada, es facilitarà la connexió entre els diversos elements d’interès del barri.

Els terrenys on es construirà l’estació són propietat de

l’Ajuntament de Tàrrega, que gestionarà les restes ferroviàries existents a la parcel·la que consideri aprofitables. A continuació, cedirà els terrenys a la Generalitat perquè aquesta iniciï les obres. L’Ajuntament assumirà el manteniment de l’estació un cop construïda, mitjançant un conveni entre ambdues administracions que es preveu signar al llarg d’enguany. L’estació de busos actual quedarà fora de servei un cop es posi en funcionament la nova.

El pressupost per a la construcció de la nova estació d’autobusos prové dels fons europeus Next Generation.

amb Troc!, una peça de dansa a l’espai públic lúdica, generosa i inventiva; La màquina de matar d’Onírica Mecánica, una de les peces del projecte liderat per Jesús Nieto que, amb la tecnologia com a aliada, ens fa plantejar fins a quin punt som conscients dels pros i els contres de la tecnologia amb què convivim; o La Carbonera Itinerant, una llibreria mòbil amb una selecció de textos teatrals, assaigs so-

bre les arts en viu i l’ús de l’espai públic o els llibres que han servit d’inspiració pels espectacles de Suport a la Creació.

Entre les propostes que prenen el lema de l’edició 2022 com a leitmotiv hi destaca la Conversa Oberta sobre ‘L’inesperat’ que tindrà lloc a la plaça dels Comediants dins la programació de l’espai La Paraula, centrada en la paraula, abordada en un sentit ampli i des de diferents

disciplines: la música, la poesia galàctica, els nous formats i l’humor. Un espai que dona peu a la conversa i a descobrir artistes que reivindiquen la paraula i interpel·len els públics.

Serà una conversa entre la filòsofa Marina Garcés i l’artista Clara Peya sobre el concepte d’inesperat, moderada per la periodista Emma Quadrada, per enriquir-se amb les reflexions i les visions dels ponents sobre el tema.

TÀRREGA

La Biblioteca Germanes Güell incorpora més d’un centenar de títols sobre feminisme La Regidoria d’Igualtat de Tàrrega ha fet una donació a la Biblioteca Pública de Tàrrega – Germanes Güell de 111 llibres per tal d’ampliar la secció de bibliografia feminista de l’equipament. Són obres de caire teòric i històric sobre els moviments feministes i LGTBIQ+, entre les quals també hi trobem biografies de dones i membres del col·lectiu LGBTIQ+ re-

llevants. Entre els nous títols que es podran consultar a la biblioteca targarina també n’hi ha que tracten sobre salut amb perspectiva de gènere, noves masculinitats i violències masclistes. La Biblioteca Germanes Güell de Tàrrega, de titularitat municipal, amplia així notòriament el seu catàleg pel que fa a aquest àmbit temàtic.

Hores d’ara, el catàleg de la Biblioteca suma més de

560 títols sobre feminisme, igualtat, el moviment LGTBIQ+, noves masculinitats, nous models de família i altres temes amb la finalitat de fomentar la normalització i la integració social, fins al punt d’esdevenir la biblioteca de les comarques de Lleida amb el fons més ampli sobre aquestes temàtiques i un dels més ben dotats arreu de Catalunya.

VALLBONA DE LES MONGES

Éxit de públic de la setena edició del cicle de música ‘La Pedra Parla’ La setena edició del cicle exclusiu ‘La Pedra Parla’ es va cloure amb un gran èxit de participació. El festival, que va tenir lloc l’anterior cap de setmana al Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona, va acollir tres actuacions. El concert final es va celebrar diumenge al migdia, on Les Mademoicelli, un quartet de violoncels for-

mat per Andrea Amador, Irma Bau, Anna Costa i Amaia Ruano, van interpretar els ‘Tangos de Piazzolla’. Tant en el concert de diumenge, com en els dos de dissabte, les entrades es van exhaurir, el que demostra l’interès del públic en la iniciativa.

A la jornada de dissabte, les guitarres d’Enrike Solinís, ‘Ars Lachrimae’, amb obres de Bach, Dowland, Mudar-

ra o Vissé, entre altres, i l’òpera ‘Acis i Galatea’ de Händel van donar el tret de sortida al cicle. A més de les actuacions musicals, les persones assistents als concerts del dissabte van poder descobrir una part del monestir no accessible al públic: el Pati dels Horts, on es va servir un refrigeri entre la primera i la segona actuació.

8

PLA D’URGELL

Es convoca la 28a Trobada de Motos Clàssiques per l’Expoclàssic MOLLERUSSA Fira de Mollerussa ha enviat ja les bases per participar en la 28a Trobada de Motos Clàssiques Ciutat de Mollerussa que se celebrarà el diumenge 18 de setembre en el marc de la 27a fira Expoclàssic, certamen dedicat al món del motor històric i clàssic. Des de l’organització, a càrrec de l’ens firal amb la col·laboració de l’Associació Motos Clàssiques Ponent, es confia a aplegar una setantena de participants. La concentració inclou un esmorzar popular i posterior recorregut pla d’uns 70 quilòmetres.

En aquesta edició, la ruta passarà per les poblacions de Mollerussa, Golmés, Vilanova de Bellpuig, Preixana, Sant Martí de Maldà, L’Espluga Calba, Els Omellons, La Floresta, Arbeca i Mollerussa. La 28a Trobada de Motos Clàssiques Ciutat de Mollerussa coincidirà un any més amb el saló Expoclàssic, certamen que celebrarà els dies 17 i 18 de setembre

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

MOLLERUSSA

Acaba l’Estiu Jove centrat en la cura del medi ambient AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

la seva 27a edició i que ofereix un important Mercat de l’Automòbil, Motos, Accessoris i Col·leccionisme, així com atractius monogràfics que en aquesta ocasió estaran dedicats als cotxes americans, al model 127 de Seat amb motiu del seu 50è aniversari i a la firma Derbi.

Un Ford A Hot Rod del 32, un Xevrolet Styleline del 56, un Ford F100 del 54 o un

Camaro Cabriolet Z-28 del 71, entre altres, són alguns dels models de cotxes americans que es podran veure a la fira d’enguany i gràcies a la col·laboració del col· leccionista Jordi Pedrós.

Pel que fa a l’exposició de models Seat 127, el saló comptarà amb un d’origen, un de la 1a sèrie (19721977) de carreres i dos de la 2a sèrie (1977-1982): un fura

crono i un altre que va ser l’últim model de fura.

Finalment, pel que fa al monogràfic de Derbi, els visitants podran gaudir de diferents peces, entre elles una Derbi 2002 Grand Prix 1 sèrie amb tambors o una Derbi Grand Sport 74 de l’any 1969, vehicles que des del Comitè d’Expoclàssic ja es tenen a punt per a l’exposició.

MOLLERUSSA

S’amplien a cinc els espais de joc per a infants de fins a 13 anys dinamitzats per monitors L’Ajuntament de Mollerussa amplia a cinc els espais de joc per a infants de fins a 13 anys dinamitzats per monitors. Així, després d’adequar l’espai de la pista de bitlles a principis de juliol, ara s’han activat quatre més com són; el carrer

Primera quinzena d'agost de 2022

Ciutat de Lleida, les places de l’Ajuntament i de Manuel Bertrand, la plaça exterior del davant de l’Oficina Jove i el parc municipal.

Les dinamitzacions per part dels monitors, que vestiran armilles identificatives, es faran de 6 a 8 de la tarda en di-

mecres i en divendres fins a l’octubre, tot i que des del 15 d’agost al 4 de setembre tindran lloc en dimarts i dijous.

El servei es durà a terme a través de la cooperativa de lleure Quàlia.

La iniciativa sorgeix de la necessitat detectada a tra-

vés del Pla de Civisme per afavorir el joc responsable i millorar la convivència en places i carrers de la ciutat.

Aquesta acció s’emmarca dins el Pla Educatiu d’Entorn per fer una mirada preventiva i introduir hàbits de convivència.

La regidoria de Joventut va tancar el passat divendres, 30 d’agost, el programa d’activitats de l’Estiu Jove adreçat a joves d’entre 12 i 15 anys, a t ra v é s d e l q u a l s ’ h a reformulat el camp local de treball, que es va fer durant els dos anys anteriors i que va servir per intervenir en el carrer de la Vilaclosa i millorar la plaça del Grup La Forestal. En aquesta ocasió, es va apostar p e r a m p l i a r l a d u ra d a a quatre setmanes del mes de juliol oferint un seguit d’activitats relacionades amb la cura del medi ambient i la sostenibilitat i, que tingut també un impacte en la ciutat.

Així, els joves particip a n t s, u n a m i t j a n a d e

deu cada setmana, han treballat en diferents accions per preservar el medi ambient com la construcció de caixes niu i menjadors d’aus amb material reciclat i també fent tasques de reg a les alzines plantades gràcies al projecte Apadrina un arbre, impulsat pel Consell de Participació Adolescent a la zona de la pista de patins. A banda, també han dut a terme un seguit d’activitats de dinamització i lleure.

P e l q u e f a a l s Ta l l e r s d’Estiu per a infants de 4 a 11 anys, encara duraran tot el mes d’agost, fins al 2 de setembre, a l’escola Ignasi Peraire amb activitats també en altres equipaments, com les piscines municipals.

MOLLERUSSA

PALAU D’ANGLESOLA

Arranca la 1a edició del festival Minúscul Mollerussa

Canal Viu i La Banqueta del Palau col·laboren amb el Fet a Jova

El festival Minúscul de Mollerussa va donar el tret de sortida a la seva primera edició el passat dijous, 4 d’agost, al pati de Cal Jacques amb el primer dels tres concerts que ha programat. El cicle començarà amb la cançó pop de Gerard Aledo, qui ha presentat nous temes al públic mollerussenc, alhora que va repassar alguns dels seus treballs més recents, com l’EP Obrint els ulls.

Aledo ja va actuar a Mollerussa l’any 2017 amb el grup Animal, banda que liderà durant quatre anys i que esdevingué una de les

La Plataforma Canal Viu i l’entitat local La Banqueta del Palau van dur a terme una xerrada al grup de joves que participen en les activitats d’enguany del Fet a Jova al Palau d’Anglesola.

Van explicar el valor que suposen les banquetes arbrades en una comarca com la del Pla d’Urgell, la de menys massa forestal de Catalunya, i la necessitat de mantenir aquests espais com a refugis climàtics per la gent i la fauna del territori.

Entre altres activitats, el

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

propostes més curioses de l’escena mestissa catalana.

Ara, amb el seu projecte en solitari, ofereix un espai per la introspecció i el sentiment a partir de cançons despullades i sinceres.

La programació musical es va complementar amb un espai gastronòmic on el públic va poder fer un mos

amb un tall de pizza o coca de recapte del Forn Macià de Sidamon i va gaudir d’una cervesa Matoll de Belianes.

El festival Minúscul és una iniciativa organitzada per Produccions Minúscules i compta amb el suport de l’Ajuntament de Mollerussa.

CANAL VIU

grup de joves estan restaurant i preparant per a la seva col·locació una nova passarel·la al tram urbà de la banqueta del Canal.

Recordem que l’any passat ja es va instal·lar una primera passera a la sèquia també per part les joves del Fet a Jova.

Primera quinzena d'agost de 2022

9

PLA D’URGELL

El Fengshui Digital arriba per endreçar i protegir les dades digitals de la ciutadania MOLLERUSSA L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya (ACC), a través del programa d’Internet Segura del Centre d’Innovació i Competència en Ciberseguretat (CIC4Cyber) i amb la col·laboració de diversos ajuntaments, llança la campanya Fengshui Digital per difondre coneixements necessaris per enriquir la cultura de la seguretat digital de la societat catalana.

L’estiu es presenta com un bon moment per endreçar les nostres dades i la informació que hem anat acumulant, així com trobar maneres de protegir-la; a partir d’aquesta idea neix la campanya Fengshui Digital.

Una proposta transformadora per una part del dia a dia a través de l’ordre i de mètodes útils que els facilitaran la gestió de la informació, de les contrasenyes i de les incidències tecnològiques habituals, com pot ser la migració d’informació entre dispositius.

L’Ajuntament de Mollerussa

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

és un dels vuit consistoris impulsors de la campanya Fengshui Digital. Amb aquesta iniciativa pretenen que la ciutadania del municipi faci ús dels materials de divulgació —com articles, podcasts, un kit per crear credencials robustes i metodologia per endreçar i protegir les dades—, que es podran trobar al web de la campanya.

A banda de la pàgina web, els materials també s’aniran difonent de manera

periòdica a les xarxes de l’Ajuntament, d’Internet Segura i de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, i es podran identificar a través de les etiquetes: #FengshuiDigital i #DadesSegures.

Però no només la sensibilització és important, com es construeix entre tots els actors de la societat és també un pilar fonamental en l’estratègia de ciberseguretat del país. Per aquest motiu, la campanya compta amb la col·laboració de

XUNTA.GAL

les administracions locals, agents actius i essencials per fer arribar la ciberseguretat a la ciutadania; a banda del municipi de Mollerussa, els ajuntaments d’Amposta, Manlleu, Molins de Rei, Sant Feliu de Guíxols, Sant Sadurní, la Seu d’Urgell i Valls en són els impulsors, tenint en compte tant la representativitat de cadascuna de les vegueries com el fet que som punts de referència en la digitalització de l’administració local.

Les viles i ciutats que impulsen la campanya assumeixen un compromís de participació proactiva per a la millora contínua de la integració de la cultura de la ciberseguretat a la societat. Tot i això, la participació en el Fengshui Digital és oberta a tots els municipis de Catalunya i s’espera que altres consistoris se sumin a oferir aquestes eines i consells de ciberseguretat també a la seva ciutadania.

ANUNCIA’T

A COMARQUES DE PONENT (Paper o digital)

www.comarquesdeponent.com

La millor opció

per donar visibilitat al teu negoci

25.000 exemplars al carrer cada 15 dies

Segueix-nos a l’app i a les xarxes

Truca’ns!

973 501 878 · 664 674 602

publicitat@comarquesdeponent.com

El Fengshui Digital és una campanya en el marc de les diferents accions dels Hàbits Cibersaludables que, promoguts des de 2018 per Internet Segura, fomenten el coneixement i la sensibilització de la ciutadania sobre cinc àmbits: la protecció de les dades digitals, la privacitat, com evitar el frau digital, l'actuació cívica a les xarxes socials i l'actualització dels dispositius connectats.

10

NOGUERA

Torrons i Mel Alemany, la marca espanyola amb més productes premiats als ‘Great Taste Awardss’ OS DE BALAGUER L’empresa familiar d’Os de Balaguer, Torrons i Mel Alemany, ha sigut la marca de l’Estat espanyol amb més guardons en l’edició 2022 dels premis internacionals ‘Great Taste Awards’, fets públics ahir, dilluns 1 d’agost, a Londres, i considerats els Oscar de l’alimentació gourmet.

Els Great Taste Awards se celebren des de fa 28 anys al Regne Unit i distingeixen amb una, dues o tres estrelles els productes alimentaris i begudes. En el tast, un jurat format per 500 experts (crítics gastronòmics, xefs, restauradors, productors, escriptors i periodistes) puntua a cegues els productes, tenint en compte el sabor, la combinació d’ingredients, la textura i l’olor, sense conèixer la marca o el ‘packaging’.

Tots els productes premiats s’etiqueten amb el segell d’excel·lència Great Taste, que té validesa per a tres anys i està reconegut mundialment.

BONA PREMSA

Alemany ha assolit un altre rècord enguany, ja que ha tingut vuit productes seleccionats pel jurat dels Great Taste Awards, la xifra més alta de totes les seves participacions. Entre aquests productes, en destaca la Mel Lavanda, amb dues estrelles. La resta de productes reconeguts, com el Torró tou, el Vinagre de poma amb mel de

Lavanda, la Mel Romaní, la Mel de Romaní crema, la Mel amb suc de Llimona, la Mel amb Pròpolis Vermell i la Crema d’avellana amb mel, han rebut una estrella.

Amb les estrelles sumades a les ja obtingudes anteriorment, la firma n’acumula un total de 51 en 37 productes de mel i torró des de fa set anys.

Cal afegir que Torrons i Mel Alemany ja va aconseguir aquesta posició, anys anteriors, l’any 2020 va ser l’empresa productora de l’Estat espanyol que va acumular més guardons, tal com va passar el 2017 i el 2019 (el 2018 va obtenir la segona posició), mantenint-se sempre en una posició ‘top’ en aquests guardons internacionals.

Primera quinzena d'agost de 2022

TÉRMENS

S'inicien obres per recuperar el patrimoni natural del riu Segre A finals del mes de juliol es van iniciar a Térmens les obres per la recuperació del patrimoni natural del riu Segre que inclouen diferents actuacions.

Per un costat, es realitza la intervenció arqueològica a l’antiga séquia del Molí del Comanador a Térmens, construïda al segle XVI. La zona a actuar és el tram comprès entre el pont de pis (actualment enderrocat) i l ’ e n t ra d a d e l a s é q u i a al molí. Aquesta actuació es duu a terme sota supervisió arqueològica.

També es preveu l’adequació del jaciment del Molí del Comanador per fer-lo accessible, amb la reconstrucció de la rampa d’accés a les restes del Molí del Comanador (excavades el 2019), a més d’una instal·lació de baranes de seguretat.

Per l’altra banda, es pre-

veu l’adequació del Parc del Riu (entre el pont de la Sucrera i les restes del Molí del Comanador) com a passeig transitable (a peu o en bicicleta).

I, finalment, també s’inclou l’enjardinament del talús situat sota el Mirador del Centre Cultural Sant Joan.

Aquesta obra és una actuació inclosa en el projecte ‘Paisatges de Ponent’, amb un import d’adjudicació de 60.434,84, cofinançada pel Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Térmens i fons FEDER. Un projecte que té com a objectiu la reivindicació del seu patrimoni cultural i natural i mitjançant un model de gestió unificat, que permeti la creació de nous productes turístics sostenibles al territori.

La vicepresidenta Estefania Rufach, va destacar la importància de mostres com la de Camarasa, ja que donen a conèixer els productes del territori, impulsen l’economia dels municipis i alhora també els mantenen vius. “Fires com la de Camarasa ajuden a que la gent pugui viure als pobles, que el comerç de proximitat no es perdi i que tothom que vulgui desenvolupar la seva vida al poble ho pugui fer”.

L’alcaldessa Elisabet Lizaso, va assenyalar que el consistori va preparar aquesta quarta edició amb molta il·

lusió després de dos anys sense poder celebrar-la, i va destacar que la majoria d’expositors i paradistes són de Camarasa i de la comarca de la Noguera i la majoria de visitants són també gent de Camarasa, segones residències i municipis veïns “És una mostra que serveix per treure pit de la gran qualitat dels nostres productes, promou que la gent de Camarasa surti al carrer i faci despesa als nostres comerços i ajudem a que els nostres joves puguin arrelar-se al poble”.

CAMARASSA

Torna la Fira del Comerç de Proximitat Després de dos anys d’absència a causa de la pandèmia, l’Ajuntament de Camarasa recupera la Fira del Comerç de Proximitat, que enguany arriba a la seva quarta edició. Dilluns 8 d'agost la vicepresidenta de la Diputació de Lleida, Estefania Rufach, va acompanyar a l’alcaldessa de Camarasa; Elisabet Lizaso i a la directora de les estades d’estiu de Camarasa, Jèssica Febas a la presentació d’aquesta mostra, que va tinir lloc a la sala de premsa de la Diputació de Lleida.

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

La Fira del Comerç de Proximitat de Camarasa se celebrarà el proper diumenge 14 d’agost al vespre dins

dels carrers del nucli antic de la vila, i comptarà amb una vintena de paradistes que oferiran productes de

proximitat i artesanals, tot i que l’alcaldessa no descarta noves incorporacions d’última hora.

CONGOST DE MONT-REBEI

La sequera arriba al Congost de Mont-rebei La Sequera 2022, un projecte desenvolupat per un grup d’una trentena pilots de dron per mostrar l’estat dels embassaments de Catalunya i conscienciar la població de la situació de sequera anòmala que vivim. Aquest grup fa recull d’imatges de l'estat de tots els embas-

saments de Catalunya de forma periòdica per veure la seva evolució durant l'estiu del 2022 Aquesta primera setmana d’agost, en el marc d ’ a q u e s t p r o j e c t e, v a n publicar fotografies del Congost de Mont-rebei que ensenyen la situació de sequera en la qual es troba i que fa anys que

no s’hi observava. El color marró del fang i les roques ha substituït el color blau habitual de les seves aigües.

El projecte disposa de web pròpia https://lasequera.cat/ on proporcionen informació sobre la situació de l’aigua als pantans que estan patint una sequera, i a més, es

pot consultar a les xarxes socials en plataformes com Twitter (@lasequeradel22) i qualsevol persona interessada en el tema pot participar-hi.

La capacitat dels embassaments de Catalunya ha caigut del 78%, la xifra de fa un any en aquest mateix període, fins al 41%, unes dades alarmants.

@SERGICORADO1974

Primera quinzena d'agost de 2022

11

NOGUERA

Arriba la Festa Major de Penelles, repleta d'activitats PENELLES Arriba la Festa Major a Penelles, com cada any, plena de diverses activitats per a grans i petits. La celebració s’iniciarà divendres 26 d’agost, i finalitzarà dilluns, 29 d’agost.

Enguany, com a preludi de la Festa Major, també s'han organitzat activitats pels dies previs a la festivitat. Dimarts 23, es farà una escala en Hi-fi a la Plaça Major del municipi, el dimecres 24, hi haurà una caminada nocturna i música en viu, també a la Plaça Major, i dijous 25, els ciutadans podran gaudir de cinema a la fresca amb la pel·lícula ‘Escape Room’ protagonitzada pel famós actor de teatre i cine, Joel Joan.

Divendres es donarà el tret de sortida a la Festa Major amb el repic de campanes acompanyat d’un còctel tradicional davant de l’Església Vella a les 9 hores del vespre. Més tard, a les 00:15 hores de la nit hi haurà un correfoc amb els B+Diables

ARTESA DE SEGRE

AJUNTAMENT DE PENELLES

d’Artesa de Segre, seguit de l’actuació del grup de versions de música pop/rock Bruixa Express i després del Dj. Sendo.

Les activitats continuaran dissabte, amb un recorregut de caça amb esmorzar a les 8 hores, espectacle amb cercavila al safareig ales 12 h, sardanes amb la Cobla de Tàrrega a les 19 h, sessió llarga de ball amb Zarabanda Trio a les 20 h.

S’acabaran el dia amb el Gran Sarau a la Plaça ma-

jor, i actuaran; La Fúmiga, un dels grups valencians que més acollida ha tingut entre el públic intergeneracional; Seikos, un conegut grup de Catalunya; i dj.

París.

Diumenge al matí hi haurà una Missa de Festa Major, una Cercavila ‘Tonet i l’Àgueda protagonitzada pels Gegants de Penelles, que estaran acompanyats del grup Batuka dels Nans Rojos de Sant Feliu. Al vespre es durà a terme un par-

tit de Futbol Solters contra Casats, seguit d’un concert de Festa Major i sessió llarga de música amb l'orquestra La Chatta Dilluns començarà amb diverses activitats per a nens: una carretada de contes per tots els nens amb Guilla Teatre i Cucanyes per a nens amb una g i m c a n a p e l p o b l e. L a Festa Major de Penelles clourà amb el ‘Ball de fi de festa’ amb el grup Banda Sonora

La Fira de Sant Bartomeu arriba a la 578a edició Enguany la Fira de Sant Bartomeu i el mercat setmanal dels diumenges d’Artesa de Segre assoleixen 578 anys de tradició. El rei Alfons IV el Magnànim va concedir aquests dos privilegis al poble d’Artesa de Segre per a reactivar l’economia a conseqüència d’una crisi econòmica d’àmbits social, agrari i demogràfic.

La Fira Gastronòmica tindrà lloc el cap de setmana del 21 al 22 d’agost i que, amb el format D’GUSTA, aplega productors i restauradors de la comarca, oferint al visitant productes de la zona d’alta qualitat amb format de tapes i degustacions, vi i cervesa artesana, embotits i formatges entre molts més productes que es podran degustar i adquirir tot passejant.

Paral·lelament, el programa de la fira també inclou comerç, artesania, xerrades, maridatges, concerts, activitats lúdiques i familiars,

ÀGER

BALAGUER

Balaguer estrena un nou servei funerari per cerimònies tant laiques com de totes les religions

S'inicia la renovació de l’escola Andreu Farran, que també farà de llar d’infants a partir del setembre AJUNTAMENT D'ÀGER

BONA PREMSA

El nou servei funerari de Balaguer es va inaugurar l'anterior dilluns 1 d'agost i serà el tercer de la capital de la Noguera.

L’equipament, el dia de la inauguració, va oferir una jornada de portes obertes entre les 18.00 i les 21.00 hores per poder visitar les instal·lacions. El nou servei és una iniciativa dels balaguerins Jordi Sanahuja i Toni Mora, amb experiència en el sector funerari i empresarial, que volen oferir una alternativa a les existents.

El nou tanatori té 420 m2, està distribuït en una so-

tallers infantils, mercats i concursos, per tal de conèixer les tradicions, cultura i oferta turística de racons inèdits del territori artesenc.

Durant les setmanes prèvies es duran a terme diferents activitats, com a preludi a la festivitat. Divendres 12 es realitzarà la 17a caminada sota la llum de la lluna.

Dimarts 16 hi ha organitzat un taller d’observació astronòmica amb telescopis.

I divendres 19 es farà una Masterclass Strong i Zumba oberta a tothom.

Dissabte 20 es donarà el tret de sortida de la Fira de Sant Bartomeu, els assistents tindran a l’abast actes molt diversos: caminades, xarrades, maridatges, concursos infantils…

Per diumenge 21, l’últim dia de la fira, també hi ha preparats una gran varietat d’actes. L’esdeveniment es clourà amb un sopar i música en directe a la zona D’GUSTA.

la planta i és un espai lluminós amb tres sales, una d’elles polivalent ,on s’hi podran oficiar cerimònies tant laiques com de totes les religions. La filosofia dels promotors d’aportar pau a un moment molt delicat de la vida es trasllada a tots els detalls, des de les instal·lacions fins a la flota de vehicles, tots ells de color blanc.

La instal·lació disposa de fil musical i una sèrie de comoditats com: wifi, servei de càtering i begudes, entre altres i està ubicat en un nervi vital de la ciutat, al carrer Noguera Pallare-

sa 46, per on s’accedirà.

L’objectiu és facilitar l’accés tant amb transport públic i privat com per aparcar.

Els seus promotors també ofereixen la possibilitat de fer comiats personalitzats en altres espais de la ciutat a l’aire lliure, així com altres serveis per poder organitzar una cerimònia personalitzada.

“Volem oferir un servei integral i de qualitat i per poder assolir aquests objectius comptarem amb professionals qualificats i amb experiència” expliquen.

L’Ajuntament d’Àger està duent a terme aquest estiu les obres de renovació i ampliació del Col·legi Andreu Farran, per tal que els nens i nenes tinguin més espai al pati, i també per poder adaptar el centre per a funcionar com a llar d’infants i donar servei als grups I1 i I2.

En concret, les obres d’adaptació del Col·legi per tal que pugui funcionar com a llar d’infants consisteixen en l’adequació d’uns nous banys, d’una zona diferenciada a l’entorn del pati i l’habilitació d’aules perquè en puguin fer ús

els nadons dels grups I1 i I2, l’equivalent als antics cursos de P1 i P2. El cost de les obres l’assumirà íntegrament l’Ajuntament, i ascendeix als 15.500 euros, IVA inclòs.

Gràcies a aquest projecte, el consistori d’Àger podrà oferir al veïnat i als municipis de la zona, per primera vegada, un servei de llar d’infants. Està previst que les obres estiguin enllestides a l’inici del curs escolar.

Paral·lelament, aquest estiu també s'han engegat les obres d’ampliació del pati del Col·legi Andreu Farran, que preveuen tenir enllestides en un parell de setmanes, amb

l’objectiu que, en la tornada a l'escola, els nostres nens i nenes puguin disposar d'un espai nou per jugar, que estarà completament arranjat i sumarà un nou tobogan, elements de joc i una zona d’arbres.

L'ampliació es duu a terme gràcies a una donació de la família Rossell, que va cedir aquest espai al municipi per tal que els infants en puguin gaudir. Les obres, que han tingut un cost de 22.500 euros, IVA inclòs, es duen a terme gràcies a una subvenció de la Diputació de Lleida, que ha aportat 22.144 euros.

12

PASSA-T’HO BÉ

Primera quinzena d'agost de 2022

2a edició del Festival Gastromusical Sota Port a Tavascan “Tasta i sint les nostres montanyes” TAVASCAN (Pallars Sobirà) Sota el lema "tasta i sint les nostres montanyes" i després dels dos anys de pandèmia, el pròxim 20 d'agost es reprèn la 2a edició del Festival Gastromusical de Tavascan, rebatejat amb el nom de "Sota Port". Aquest esdeveniment sorgeix amb el triple objectiu de promoure el producte local i donar a conèixer grups de música del Pirineu, a l'hora que es reivindiquen els llaços transpirinencs.

A la tarda, el mercat de degustació de productes locals ofereix la possibilitat de menjar i beure tot gaudint de la gastronomia del Pallars Sobirà. Paral· lelament, es podrà participar en les diverses activitats programades que posaran en valor la història i

SORTIRAMBNENS.COM

cultura locals. Com a tota festa no hi podrà faltar la música, així doncs es comptarà amb dos concerts de grups vinculats a l'Alt Pirineu que amenitzaran l'esdeveniment.

Per tal de donar a conèi-

xer la qualitat i promoure el consum del que es produeix i s'elabora al Pallars Sobirà, al mercat de degustació hi participarà una mostra de formatges, vi, cervesa i hamburgueses de carn del país, que

els visitants podran tastar. Al cartell s'hi reflecteixen els valors que vol transmetre el festival, i és un exemple més de l'aposta pel talent local, ja que és realitzat per una il·lustradora del mateix

municipi. Complementant la part gastronòmica i musical del festival, també estan programades diverses activitats dirigides a divulgar la història i cultures locals dirigides a tots els públics: narració de llegendes i contes dels Pirineus, visita guiada a l'església barroca de St. Bartomeu, l'exposició "Pallars Sobirà. Camí de la Llibertat" i també s'oferiran visites la Central Hidroelèctrica de Tavascan, equipament que resta obert al públic tot l'any.

El 2019 es va fer la primera edició de la fira sota del nom de "Tavascan Food Fest", naixent com a activitat festiva vinculada a la Trobada del Port de Tavascan que se celebrava al matí. A través dels pas-

sos dels ports es facilitava la comunicació, el contacte i l'intercanvi, establint. vincles entre els pobles de banda i banda de la divisió política i geogràfica. Enguany no es durà a terme la trobada, no obstant el festival "Sota Port" pretén mantenir l'esperit de celebració de manera festiva aquests llaços entre pobles, valls i regions veïnes que avui en dia queden a banda i banda de la frontera que divideix el Pirineu en vessant nord i vessant sud.

El festival organitzat des de l’Ajuntament de Lladorre compta amb el suport econòmic de l’Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran i del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

El ‘Galacticat’, la Mostra de cinema Fantàstic i de Terror de Ponent, oferirà un centenar de curts i llargmetratges TÀRREGA (Urgell)

13

PASSA-T'HO BÉ

Primera quinzena d'agost de 2022

BONA PREMSA

El 'Galacticat', la Mostra d e C i n e m a Fa n t à s t i c i Terror de Ponent, projectarà un centenar de curts i llargmetratges entre els dies 15 i 21 d'agost. El certamen arriba enguany a la seva novena edició i tindrà lloc als Cinemes Majèstic de Tàrrega i als carrers de la capital de l'Urgell. A més, com ja és costum, tindrà un leitmotiv al voltant del qual girarà la seva programació.

Aquest any, en concret, serà la bruixeria i el món dels maleficis, els sortilegis, l'esoterisme i la seva relació amb la natura.

La secció oficial constarà de 70 curtmetratges, 20 llargmetratges i dos documentals de més d'una vintena de països diferents. A banda, també es projectaran pel·lícules clàssiques relacionades amb el món de la bruixeria i tres obres provinents de la República Txeca, que enguany serà el país convidat de la secció Focus del Festival.

De fet, serà una edició amb molta representació e s t ra n g e ra , j a q u e s ' h i projectaran films com ‘Annular Eclipse’, un llarg de ciència-ficció rodat a

la Xina; ‘Tundra’, un curtmetratge provinent de Cuba o ‘Bestia’, una peça d'animació que explora el terror viscut durant la dictadura a Chile i que va formar part de la programació del prestigiós festival de Sundance.

A més, la selecció oficial del Galacticat comptarà amb una àmplia presència femenina, amb directores com l'egipcia Alaa Mahmoud, creadora del curt ‘1+1’, o la uruguaiana Marcela Matta, directora de ‘Muerto en Gloria’ i que estarà present al Galacticat, on realitzarà una sessió de preguntes i respostes amb el públic del festival.

C o m a d a r r e ra n o v e t a t respecte a la programació oficial, enguany el Festival Galacticat estrena una nova secció amb el seu corresponent premi: la secció documental, que s’afegirà a la dels llargmetratges i els curtmetratges (Galacticurt). A les seccions paral·leles, hi haurà Focus, amb films de la República Txeca i els clàssics.

Com és costum, es projectaran pel·lícules clàs-

siques relacionades amb el motiu de l’edició, que aquest 2022 és la bruixeria. En aquesta novena edició hi haurà films coneguts pel gran públic com són ‘Una Bruja Novata’ (1971) o ‘Conan el Bàrbar’ (1982), però també rareses com la italiana ‘La maschera del demonio’ (1960) i la sueca ‘Häxan La brujería a través de los tiempos’ (1922), la qual compleix un segle des de la seva estrena.

L’organització de la novena edició del Galacticat ha rebut 120 guions per p a r t i c i p a r a l a p r i m e ra edició del concurs de guions curtmetratges, llargmetratges i sèries en el marc de la Primera Trobada del Talent. ​​ D esprés d'un període de selecció on es van rebre més de 120 projectes, l'organització de la Trobada n'ha escollit 12 (4 llargmetratg e s, 4 s è r i e s i 4 c u r t s ) , els quals tindran l'oportunitat de presentar-se davant les productores i d i s t r i b u ï d o r e s d u ra n t el Festival. També en el marc de la 'I Trobada de Talent', els responsables del festival organitzaran

una visita als guionistes i directors novells per diferents indrets de les Terres de Ponent per tal de mostrar-los possibles escenaris per enregistrar-hi cinema. "L'objectiu, -segons explica Ramon Bochaca, director del certamen- és que s'inspirin en els escenaris de les nostres contrades per enregistrar-hi els seus treballs".

Els projectes finalistes són: ‘Perro viejo’ (llarg) d’Alejandro Cortés; ‘La Batalla de Carmen’ (llarg) d e M a r í a S á n c h e z Te s tón; ‘Curro’ (llarg) de Raúl Mancilla; ‘Voy a matar a tu madre’ (serie) de Liam Sáez de Jubera; ‘Carmela Piso Franco’ (llarg) de Raúl Sánchez; ‘El rastro del arropiero’ (serie) d’Héctor Escandell; ‘El Puente’ (curt) de Saúl Gonzalez; ‘El deliri de la fi del món’ (curt) de de Jofre Viaplana; ‘Arde’ (curt) de Gemma Capdevila; ‘Libélula’ (serie) de Ulpi de Diego; ‘Plastificados’ (curt) de Nerea Ubeda i ‘WASD’ (serie) de Marta Barrios.

Entre les empreses productores i distribuïdores confirmades fins al mo-

ment a la trobada, hi ha la de la pel·lícula ‘Alcarràs’, Avalon; la productora de ‘Tros’, Galápagos Films, així com Benecé Produccions, Alhana Prod u c c i o n s, L a s t o r F i l m s, Oberon Media, Elastica Films i altres productores i distribuïdores.

L a Tr o b a d a d e T a l e n t compta amb la col· laboració de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC) i està dirigida pel productor Jaime Arnaiz. Un dels eixos d’actuació de la PAC s’anomena Tàndem Festivals – Productores. En aquest, es dinamitza la presència de les productores als festivals per donar-los-hi visibilitat i col·laborar de les accions d’indústria.

En aquestes trobades de talent, la PAC aposta per promocionar l’activitat econòmica al voltant de la indústria cinematogràfica a través d’activitats lúdiques i culturals per als assistents. Des de la PAC i, tenint en compte l’experiència amb el Producers Meet Producers (PMP), una de les accions pioneres d’indústria del festival de Sitges (2015),

es dona suport a la trobada del talent, col·laborant amb la participació de productores consolidades que representin una veu professional i experimentada.

La novena edició del Festival Galacticat també comptarà amb una secció dedicada als videojocs: la GalacticGames, organitzada conjuntament amb l'Associació Ragnarok.

Tindrà lloc divendres a la nit i dissabte a la tarda a l'Avinguda Catalunya de Tàrrega, davant dels Cinemes Majèstic. Durant aquesta activitat, es jugarà a videojocs relacionats amb el terror i la fantasia, com Resident Evil, Silent Hill o Dark Souls i es farà amb la modalitat ‘speedrun’, que consisteix a superar el videojoc amb el mínim temps possible.

Com ja és costum en les darreres edicions, també es faran projeccions de curtmetratges pels carrers de Tàrrega: de dilluns a dijous a la terrassa de l’Ateneu i a la plaça dels Albers i divendres i dissabte a l’Avinguda Catalunya, davant dels Cinemes Majèstic.

14

PALLARS JUSSÀ / PALLARS SOBIRÀ

El ple del Consell de Pallars Jussà treu a licitació la gestió de les depuradores TREMP CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ

El ple del Consell Comarcal del Pallars Jussà celebrat el dimecres 3 d’agost, va aprovar per unanimitat la licitació del servei d’explotació, conservació i manteniment de les 12 depuradores que funcionen actualment a la comarca i que donen servei a 16 nuclis de la població, localitats que agrupen el 78% dels habitants del Pallars Jussà.

El contracte surt a licitació per 4 anys, amb la possibilitat d’un any més de pròrroga amb un import total de 8.626.190,91 euros.

El Consell Comarcal del Pallars Jussà va assumir el 2018 el traspàs d’aquest servei per part de l’Agència Catalana de l’Aigua per la qual cosa aquest és el primer cop que el Pallars Jussà treu a licitació directament el servei. A hores d’ara, només 5 de les 13 comarques de la demarcació de Lleida presten directament aquest servei.

D’altra banda, el ple del consell també va aprovar ap ro vat el Contrac te Programa de Serveis Socials 2022-2025 amb un import mitjà anual de 1.489.802,40 euros. Aquest contracte amb el departament de Drets Socials engloba els diferents serveis d’atenció a les persones que presta el Consell.

Entre els nous programes que incorpora el contracte en destaca un destinat a la promoció de l’envelliment actiu que permetrà treballar per la millora en

la qualitat de vida de les persones grans i en la promoció de l’autonomia personal.

El President del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep M. Mullol, va destacar la importància d’incorporar aquest servei en una comarca especialment envellida, de manera que les persones grans continuïn aportant els seus valors i la seva energia vital al teixit social.

El contracte també preveu la creació d’un nou Servei d’Orientació i

Acompanyament a les famílies que té l’objectiu d’afavorir entorns i relacions saludables. Aquest servei, que ara només es presta a Lleida ciutat, el 2023 s’implantarà al Pallars Jussà i altres 5 comarques.

Es manté el servei per al Centre per a l’autonomia personal, únic a l’Alt P i r i n e u . Ta m b é p e r a l 2023 es preveu un increment en el finançament del transport adaptat i es mantenen partides claus com servei d’ajuda a domicili que ascendeix a 266.396,63 euros i que actualment suposa la prestació de 18.000 hores anuals de servei d’atenció domiciliària a les persones grans de la comarca.

El contracte programa també inclou el finançament dels professionals de les diferents àrees d’atenció com serveis socials, equip d’atenció a la infància, joventut, immigració, entre altres.

Primera quinzena d'agost de 2022

TAVASCAN

L’Escolta Champagnat recupera el camí de les bordes de Guidal Les tasques s’han fet a través d’un camp de treball a Tavascan amb la participació de 16 joves i un monitor, en una iniciativa promoguda per l’Ajuntament de Lladorre i el Museu de Camins D u ra n t l a s e v a e s t a d a al municipi de Lladorre, el Grup Escolta Champagnat de Badalona ha aprofitat les colònies per fer un servei comunitari.

Concretament, han recuperat i arranjat el camí de les bordes de Guidal.

L’actuació que han fet els 14 joves al llarg de 6 dies ha consistit en desbrossar, eixamplar la plataforma en els punts on havia patit més erosions, i també refer un mur de pedra seca del camí.

D’aquesta manera, una via a través de la qual era difícil passar, ara el seu trànsit és molt més còmode i segur.

Es tracta de la primera prova pilot que es fa a la Vall de Cardós d’aquesta iniciativa de recuperació. A més de la tasca en sí de l’arranjament de les vies, sobretot es vol conscienciar a la societat i a les generacions més joves de la importància de la conservació i manteniment d’aquests espais i infraestructures rurals.

El Museu de Camins és una xarxa íntegra de camins del Pirineu mantinguts i recuperats iniciat a la Vall de Siard (Pallas Sobirà). Un entramat q u e p e r m e t s u b m e rg i r- s e a l s u s o s, t è c n i ques i històries que des de fa segles omplen de vida el món rural. Una iniciativa que va començar fa sis anys i que vol implicar la societat civil en la recuperació de camins del Pirineu.

VALL FOSCA

L’obra ‘L’hort’ de Xavier Valls Torner guanya el primer premi de la sisena edició del Concurs de Microrelats El sisè Concurs de Microrelats de la Vall Fosca, va entregar l’anterior dissabte, 6 d’agost, els seus premis. L’obra ‘L’hort’ del periodista barceloní Xavier Valls Torner, un relat sobre el compromís d’un matrimoni que va més enllà de la vida, es va emportar el primer premi, dotat amb 600 euros i un trofeu.

Valls, barceloní que ja va guanyar un accèssit a la segona edició del concurs, emmarca el relat amb expressions típiques pallareses, explicant la quotidia-

BONA PREMSA

nitat de la vida a l’hort d’un matrimoni.

En l’entrega de premis, que va tenir lloc al Museu Hi-

droelèctric de Capdella, el jurat, format pels escriptors i filòlegs Ferran Rella, Pep Coll, Meritxell Nus, i

Ramon Sistac, va decidir que ‘Conyac’ de Glòria Tomàs i Nus obtingui el segon premi, valorat en 400 euros.

Tomàs, de Rialp (Pallars Sobirà), que ja va guanyar el primer premi amb el relat ‘Cabal’ fa dos anys, situa la seva obra al bar Felip de La Pobleta de Bellveí. Narra la història de dos homes units per una amistat etílica, que es complica per un fet fortuït. Introdueix la dualitat entre el parlar pallarès i el castellà. El tercer premi, valorat en 300 euros, se’l va endur Aleix Olondriz per ‘Les maduixes del canal xic’. Olondriz, natural de Lleida, situa el relat al canal xic de la Central de

Capdella. L’autor narra subtilment la història d’un noi i una noia en el despertar de l’adolescència.

La trama està creada a partir de la contemplació i la descoberta d’elements de la natura que es troben en diferents indrets de la Vall Fosca.

Atesa la qualitat de les obres presentades, que en aquesta ocasió han sigut 43, el jurat ha decidit entregar dos accèssits als relats ‘Policromia’ de Núria Graell i ‘La casa de paper’ de Núria Fonoll.

POBLA DE SEGUR

Prop d’una trentena de joves participen en el camp de treball Fins a 26 joves de la Pobla de Segur han participat aquest mes de juliol al camp de treball local, organitzat per l’Ajuntament de la Pobla de Segur. La novetat d’aquest any, especialment celebrada, ha sigut el retorn a la Residència Nostra Senyora de Ribera.

Aquest era un servei que s’oferia habitualment al

camp de treball local, però l’esclat de la pandèmia de la COVID-19 va fer impossible que els i les joves poguessin entrar al centre. La regidora de Joventut de la Pobla de Segur, Sílvia Servent, ha destacat que dos estius després es pogués reprendre aquest servei: “Sabem que tant la direcció de la Residència com els nostres padrins i padrines

estan molt contents que els i les joves de la Pobla els hagin fet una mica de companyia durant aquest mes de juliol”.

Els altres serveis oferts als joves per al camp de treball local han estat donar suport a l’escola bressol de la Pobla, obrir cada dia el Jardí dels Llibres i col·laborar amb la brigada municipal. Un any més,

la col·laboració amb l’Ajuntament de la Torre de Capdella ha permès que joves de la Vall Fosca també participessin en el camp de treball donant un cop de mà a la llar d’infants d’aquest municipi.

Aquesta vintena de joves participants han rebut, com a recompensa, un val de 30 euros per gastar en qualsevol comerç de la Pobla.

CAMP DE TREBALL LOCAL DE LA POBLA DE SEGUR

Primera quinzena d'agost de 2022

15

GARRIGUES / VAL D’ARAN

Restauren la premsa d’oli situada a la rotonda d’accés al municipi per l’N-240 BORGES BLANQUES

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

VAL D’ARAN

Les trucades al telèfon d’emergències 112 augmenten un 61,4% ACN

L’Ajuntament de les Borges Blanques ha restaurat aquests dies la premsa d’oli situada a la rotonda d’accés a la capital garriguenca per la carretera N-240. Es tracta d’una antiga premsa de fusta que data del segle XVIII, i que s’ha pintat i restaurat amb l’objectiu de mantenir el municipi net i cuidat, i també per afavorir el passat, el present i el futur de les Borges vinculat al seu producte estrella: l’oli d’oliva.

En concret, el consistori borgenc ha adjudicat un contracte menor a una empresa especialit-

zada de les Borges, que s’ha encarregat de dur a terme els treballs de reparació, restauració i de repintat d’aquesta instal· lació de caràcter oleic per un import de 3.025 euros, IVA inclòs.

Aquesta antiga premsa d’oli va ser instal·lada per l’Ajuntament de les Borges ara fa uns set anys a la rotonda de l’N-240 a l’entrada del municipi, perquè complís una funció ornamental. Es tracta d’una estructura de fusta, per la qual cosa és necessari el seu tractament periòdic amb la finalitat de garantir-ne una correcta

conservació, atès que es troba totalment a l’exterior i exposada a una climatologia que tot sovint és extrema.

L’alcaldessa del municipi, Núria Palau, ha explicat que cal garantir una bona conservació d’aquesta premsa d’oli, “que fa set anys que serveix per donar la benvinguda a totes le s per sones que acc e deixen a la nostra ciutat per l’N-240, i per fer gala de la nostra vinculació al món de l’oli, una tradició que van introduir els nostres avantpassats, i que ha donat lloc a un producte que és de gran prestigi

BORGES BLANQUES

Territori i la Diputació de Lleida milloraran la connectivitat interna a les Garrigues El dilluns, 1 d’agost, a Diputació de Lleida, el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori i diversos municipis de les Garrigues van acordar, després d’una reunió al Consell Comarcal, un full de ruta per a la millora de la connectivitat viària de la comarca. Aquest acord es traduirà en un conjunt d’actuacions que finançaran la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya, i en la modificació de la classificació i el traspàs de la titularitat d’algunes vies.

El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; el secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín; el president del Consell Comarcal de les Garrigues, Jaume Setó, i els a lca lde s i a lca ld esses de diversos municipis

al nostre territori”.

En el moment de la instal· lació d’aquesta premsa d’oli, ja es va efectuar un tractament de la fusta, però el pas del temps ha fet necessàries les tasques de restauració d’aquest element que corona la rotonda d’entrada al municipi.

Per aquests motius, i en la mesura que el consistori no disposa de personal especialitzat per poder fer la restauració, s’ha dut a terme la contractació d’un pintor especialitzat que, amb la seva tasca, s’ha encarregat de garantir un correcte estat de conservació de la premsa.

El telèfon 112 ha rebut en els primers sis mesos d’enguany un total de 1.212 trucades des de la Val d’Aran, un 61,4% més respecte al mateix període de l’any passat (751). La majoria dels avisos estan relacionats amb trànsit, en concret 436 trucades (al voltant del 36%). Un 22,3% s’han fet per motius de seguretat (270); un 14% de les trucades han estat per civisme (171 trucades); un 10,7% per demanar assistència sanitària (130 avisos), i un 4,4% de les tru-

BORGES BLANQUES

Primera Caminada dels Desitjos sota la pluja d’estels AJUNTAMENT DE LES BORGUES BLANQUES

GENCAT

de la comarca, van presentar aquest full de ruta, que abasta, en concret, un tram de la C-233 i els camins de Torrebesses a Castelldans i de Bellaguarda als Torms, unes vies que estructuren la mobilitat en aquest àmbit.

Per adequar aquestes vies a la seva funcionalitat i millorar la mobilitat interna de les Garrigues, es duran a terme un seguit d ’ a c t u a c i o n s : Tr a n s f o r-

mació del camí de Torrebesses a Castelldans; Reforma del ferm i el revestiment de cunetes de la C-233; Millores al camí entre els Torms i Bellaguarda.

Aquestes actuacions seran recollides en un conveni que en concretarà els terminis i el finançament, que serà assumit íntegrament per la Diputació de Lleida i la Generalitat de Catalunya.

cades han estat relacionades amb incendis (53 avisos). A partir d’aquest dimarts, el CAT112 ha posat a la disposició de tota la ciutadania el web del 112 en aranès.

El 49% de les trucades al 112 durant el primer semestre de l’any des de la Val d’Aran s’han fet des de Vielha e Mijaran (589 trucades); el 34,7% dels avisos s’han originat a Naut Aran (421 trucades), mentre que el 6,4% de les trucades s’han fet des de Bossòst (78).

L’Ajuntament de les Borges Blanques ja ho té tot a punt per a la 1a Caminada dels Desitjos de les Borges Blanques, una ruta nocturna en plena natura i sota la llum de la lluna que preveu comptar amb unes 200 persones participants, i que el consistori borgenc ha organitzat per al pròxim 12 d’agost, essent tot un èxit de convocatòria.

La regidora d’Esports i Joventut de l’Ajuntament de les Borges, Maricel Viladoms, va fer una crida als veïns i veïnes de la capital

garriguenca, i a totes les persones del territori que es vulguin sumar a aquesta activitat que es duu a terme per primera vegada i que coincidirà amb la pluja d’estels de les llàgrimes de Sant Llorenç.

Està prevista una ruta pel terme de les Borges que té al voltant de 9 quilòmetres.

Les persones participants sortiran des de la placeta del Terrall, a les 21 hores, i es durà a terme un recorregut circular a la llum de la lluna, en què es podrà observar la pluja d’estels.

Aproximadament a mig

camí, està previst fer una parada a les Roques Guàrdies, on es lliurarà a totes les persones participants un entrepà i una beguda.

A més a més, el consistori borgenc obsequiarà totes les persones que s’inscriguin a la iniciativa amb la samarreta de la 1a Caminada dels Desitjos de les Borges Blanques.

L’activitat té un preu de 6 euros per persona, que inclouen un entrepà i una beguda per a cada participant. Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web de compres del consistori borgenc, o bé presencialment a les oficines de l’Ajuntament.

La primera edició de la Caminada dels Desitjos és una iniciativa de l’Ajuntament de les Borg e s B l a n q u e s, a m b l a col·laboració del Centre Excursionista BorgesGarrigues.

16

SEGARRA

S’endega el Programa de Suport a les Dones en els Àmbits Rural i Urbà CERVERA

CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA

Primera quinzena d'agost de 2022

CERVERA

L’Aquelarre presenta un potent cartell musical AQUELARRE DE CE CATPRESS

L’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal de la Segarra, ha endegat el Programa de Suport a les Dones en els Àmbits Rural i Urbà aquest mes d’agost. Es tracta d’un programa impulsat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya amb el finançament de la Unió Europea procedent del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència – Next Generation EU. L’objectiu del programa consisteix en l’atenció personalitzada a les dones en els àmbits rural i urbà. Que puguin participar en itineraris individualitzats, tot desenvolupant accions com l’orientació i assessorament laboral, la informació, la formació, l’adquisició de competències i habilitats transversals i la facilitació de la inserció laboral, i que

tinguin com a propòsit la seva capacitació i la seva incorporació al mercat laboral.

Seguint les indicacions normatives establertes, els itineraris personalitzats duts a terme per les dones participants, així com la cobertura dels llocs de treball i la inserció professional resultants de la seva execució, s’orientaran

de forma prioritària cap a competències i ocupacions en els àmbits de l’economia verda i digital.

A la comarca de la Segarra, es preveu atendre a unes 40 persones. Es consideren destinatàries d ’ a q u e s t p r o g ra m a l e s dones desocupades inscrites com a demandants d’ocupació a l’Oficina de Treball de Tàrrega, resi-

dents preferentment en municipis de menys de 5.000 habitants. L’atenció serà duta a terme per part de les dues professionals que s’han incorporat gràcies al finançament rebut del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.

El període d’execució de les diferents actuacions previstes finalitza el 31 de maig de 2023.

L’Aquelarre de Cervera, que tindrà lloc del 26 al 28 d’agost, completa els seus espectacles de foc i tradició amb una potent oferta musical, que inclou grups ja amb trajectòria i projecció i manté l’esperit de donar veu a grups joves o emergents de qualitat que s’estan fent un lloc en el mercat. Hi haurà 8 concerts concentrats a la Plaça Major i Cal Racó, espai techno a la Muralla, ball a la plaça Santa Anna, i una oferta ininterrompuda de música i activitats al Fossar durant tot el dis-

sabte i fins a la matinada de diumenge. L’accés serà gratuït a totes les actuacions.

L’objectiu és oferir una programació potent per brindar un escenari a grups de qualitat alguns dels quals s’estan obrint camí al sector musical, provinents la majoria de Catalunya, però també del País Valencià i País Basc. També cal destacar que la gran majoria de formacions que actuaran tenen components femenines, amb la finalitat de visibilitzar les dones en l’escena musical.

TARROJA DE SEGARRA

SANT RAMON

Es conclouen les activitats de la Setmana Cultural amb èxit

Es recupera la totalitat de la festa de Sant Jaume dos anys després

L’ a n t e r i o r 3 0 d e j u l i o l es va iniciar la Setmana Cultural de Tarroja amb l’actuació del grup d’havaneres, La Boira. Cada dia de la setmana la població torregenca podia gaudir d’un acte diferent, des de teatre fins xarrades, concerts...

Diumenge es va celebrar un concert de melodies

tradicionals i populars a les piscines amb el grup Folk@Mitges, dilluns es va organitzar un Bingo popular a les piscines, dimarts es va dur a terme una cercavila i representació teatral al safareig recordant la feina de les dones que hi anaven a fer la bugada. Dimecres a les 19 h del vespre es va

SEGARRA

Augmenten les estafes per internet a la comarca de la Segarra Malgrat el descens de robatoris en domicilis, segons informació facilitada pels Mossos d’Esquadra, la comarca de la Segarra cada cop es troba més afectada per les estafes a través d’internet.

Les compres en línia suposen la majoria d’estafes per internet. Els Mossos d’Esquadra insisteixen en la importància de tenir en compte una sèrie d’aspectes per fer-ho amb total seguretat. Comprar en pàgines de confiança, que tinguin certificacions de

seguretat, posant especial atenció en detalls que poden ser factors clau a l’hora de comprar per internet: les condicions de venda, pagament i devolucions, els preus, que no siguin molt més baixos que els habituals, l’ortografia del contingut, que no hi hagi moltes faltes o traduccions mal fetes, les dades de la pàgina, han d’incloure la informació fiscal de l’empresa, tal com marca la normativa de l’Estat Espanyol i preguntar a persones de confiança o cercar informa-

AJUNTAMENT DE SANT RAMON

realitzar un curs teòricpràctic, gratuït, sobre el ’sòl pelvià’, a càrrec de Mireia Grossmann, osteòpata, fisioterapeuta especialista en sòl pelvià.

L’acte es va concloure, dijous 4 d’agost, amb un espectacle de màgia, dirigit per Enric Magoo, i un bany nocturn a les 00 hores.

ció de la fiabilitat del lloc web a la xarxa.

A l’hora de fer els pagaments, la policia catalana alerta que només es facin quan la connexió sigui xifrada (l’adreça web comença per «https»), amb sistemes segurs, i assegurant que l’empresa garanteix el pagament segur i la protecció de dades. Recomana no fer compres mitjançant connexions de wifi públiques i guardar sempre les factures i comprovants de compra.

Com cada 25 de juliol, la Manresana (Sant Ramon) va celebrar la festa de Sant Jaume. Enguany el p o b l e v a r e c u p e ra r l a celebració en la seva totalitat. Els inflables ‘botiboti’ van tornar a la plaça de la Bassa dos anys després, així com la coca beneïda i els refrescos durant la missa o el servei de barra en la cantada d’havaneres.

La festa major va començar a les 12 h del midia amb la missa en honor a Sant Jaume, que, com l’any anterior, es va realitzar a la plaça de la Bassa. La missa va comptar amb l’actuació de la Coral Sant Ramon i, en acabar, les Majoral· les van repartir coca i

mistela. A partir de les 19 h del vespre, animats amb música i monitors del Consell Esportiu de la Segarra, els més menuts van poder gaudir dels inflables boti-boti davant la capella de Santa Madrona de la Manresana. Finalment, a les 20.30 h va tenir lloc la tradicional cantada d’havaneres a la mateixa plaça de la Bassa. Després de moltes edicions de cantar al costat d’Els Pescadors de l’Escala, el grup més antic de l’havanera i cançó de taverna, aquest any van pujar a l’escenari Les Anxovetes, un grup de Girona amb veus cantades íntegrament en femení.

El concert va comptar amb servei de bar i d’entrepans, a càrrec de l’As-

sociació de Veïns/es de la Manresana. En total, més de quatre-centes persones van assistir a l’actuació de Les Anxovetes, omplint de gom a gom la plaça de la Bassa i sense deixar-hi cap cadira lliure. L’alcalde del municipi, Josep Maria Ribera, va fer un parlament sobre l’escenari i va valorar “el fet de recuperar totalment la festa major de la Manresana dos anys després”. Així mateix, va agrair l’assistència de tot el públic i va demanar un aplaudiment per a les Majoral·les i l’Associació de Veïns/es de la Manresana per la seva col·laboració i l’ajuda oferta durant tot l’esdeveniment.

Primera quinzena d'agost de 2022

17

FIRES I FESTES

El 55% dels espectacles programats es podran veure per primera vegada a l’Estat espanyol

FiraTàrrega acull 34 estrenes d’espectacles entre les quals en destaquen 12 d’àmbit internacional TÀRREGA (Urgell) El 55% dels espectacles programats en l’edició 2022 de FiraTàrrega són estrenes i podran veure’s per primera vegada a l’Estat espanyol (entre el 8 i l’11 de setembre) en els diversos espais que Tàrrega ja té a punt per a una nova convocatòria del certamen anual. Això suposa un total de 34 creacions, 12 de les quals són internacionals.

En l’àmbit internacional destaquen propostes com les de l’holandès Johannes Bellinks amb la seva proposta Reverse, des d’on experimentar el món caminant enrere; Exit dels belgues Circumstances, un treball de circ i dansa on es fusionen el moviment, l’acrobàcia i l’equilibri; i Born to protest de Joseph Toonga, londinenc d’ascendència camerunesa que ens apropa un paisatge sonor intens amb ritmes de hip-hop que posa l’accent a crear consciència al voltant de l’estigma racial.

A través d’aquest programa, FiraTàrrega segueix amb la voluntat de dinamitzar i acompanyar els processos de creació artística que tinguin un ingredient de recerca i d’innovació. A FiraTàrrega 2022 el 32,35% de les estrenes formen part d’aquest programa d’acompanyament artístic. 12seran estrena exclusiva d’aquesta edició, entre les quals destaquen: la Cia. Pau Palaus que ens porta amb Zloty una història de dos personatge d’una antiga troup de circ fent camí sense rumb; Lali Álvarez amb The Unfinished Human MANIFESTO (El Manifest inacabat de la Humanitat), un projecte participatiu que combina la creació artística, la creació comunitària i el pensament, Proyecto Resonantes i Trinario: Cuerpos Resonantes, una dramatúrgia corporal

FOTOS: FIRATÀRREGA

que s’entrama en situacions com la construcció de la identitat, el lloc d’origen o la migració; Artistas Salsichas amb Hablar con las plantas para llegar a un paisaje, una peça pròpiament estrenada al Sismògraf 2017 i arriba ara amb una immersió adaptada al paisatge de L’Urgell; Col· lectiu Desasosiego amb Un segundo bajo la arena, una peça en la qual el públic podrà assistir a un banquet nupcial inspirat en Bodas de sangre, Roger Bernat / FFF i la seva Dormifestació, una dormida col·lectiva acompanyada d’artistes convidats com els poetes Oriol Sauleda i Núria Martínez Vernis; Carla Rovira amb el dispositiu escènic Exit through the gift shop que gira al voltant del concepte d’èxit en els processos de gestació i maternitat i Projecte Ingenu que es pregunten sobre com serà el món d’aquí a 1000 anys a El dia que va morir l’últim panda.

Entre les estrenes de l’edició 2022 hi trobem també dues

peces sorgides del programa Hivernem, desenvolupat juntament amb l’Institut Ramon Llull que vol fomentar la recerca en l’escriptura de creacions artístiques vinculades a les arts escèniques i a l’espai públic. D’una banda, la Companyia Escarlata presenta La grutesca, una experiència sonora en un ambient grotesc i circense. De l’altra, Ada Vilaró, que amb S.O.S fa una crida, un cant, un xiuxiueig de l’ànima a la terra, al nostre planeta.

18

CULTURA

La 4a edició d’Oliverart al passeig escultòric del mirador de les Terres de l’Ebre GRANADELLA (Garrigues) El passat dissabte, 6 d’agost, a les 20:30 h l’Ajuntament de la Granadella va inaugurar dues noves obres al passeig escultòric a l’aire lliure al mirador de les Terres de l’Ebre (Coll de Bovera) que forma part del projecte del Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya (CCOC) Oliverart 2022.

Aquest any se celebra la quarta edició.

El desembre de 2021 el CCOC va obrir la convocatòria Oliverart 2022 per a la presentació de projectes amb la finalitat d’incentivar la creació artística contemporània i explorar el diàleg entre art i natura. La convocatòria, oberta a qualsevol disciplina, establia la temàtica enfocada en incidir en conceptes com la ruralitat, la natura, el paisatge, o la sostenibilitat del territori. El lloc d’exposició permanent a l’aire lliure és consensuat entre organització i artista en l’entorn del passeig del

OLIVERART

Primera quinzena d'agost de 2022

VILAGRASSSA (Urgell)

“Un reclam per un futur segur, lliure de llops”

AQUELARRE DE CE GALACTICAT

mirador de les Terres de l’Ebre (Coll de Bovera) del municipi.

Oliverart compta amb dues categories, la modalitat 1 és per a exposicions temporals a la sala d’exposicions del CCOC, i la modalitat 2 és per a obres per a ser instal· lades de manera permanent a l’exterior, al passeig escultòric del Mirador del Coll de Bovera.

Respecte a la modalitat 2,

passeig escultòric, el pròxim dissabte s’inauguraran les obres: La Collita de Josep M. Pastó, de Sant Pere de Ribes, una escultura de ferro massís que representa el rasclet clàssic i recorda les quatre barres catalanes; i Homo naturalis de Susana Malagón, de Barcelona, una peça composta de diferents materials que donen forma a la silueta d’una persona.

Els dos artistes van explicar

el procés de la realització de les seves obres i a continuació van dur a terme un debat.

L’acte es va cloure amb una degustació de vins del celler Mas Blanch i Jové.

El CCOC ha posat en marxa amb Oliverart un projecte innovador amb l’ambició de consolidar-se a mitjà i llarg termini com un dels espais d’art i natura de referència a Catalunya, i en especial a les Terres de Ponent.

Aquest dissabte, 13 d’agost, dintre del Cicle Avancem Cap a Igualtat, la companyia teatral InHabitans, porta a Vilagrassa la seva obra de teatre Ludere, un espectacle teatral de dirigit per Marc Rosich i basat en la història de la Caputxeta Vermella.

La companyia, surt de la línia dels relats populars, on poden apareixen realitats esfereïdores, violència normalitzada, estereotips i missatges controvertits, per seguir-ne una altra totalment diferent.

Ludere té la finalitat de

projectar a escena situacions d’assetjament sexistes; l’espectacle aborda els temes des d’una perspectiva subtil, adequada per infants i joves, per donar peu a la reflexió i al debat.

L’objectiu del projecte és explicar una història, tot utilitzant la màgia del conte i una posada en escena multidisciplinària (teatre de text, teatre físic i cançons populars), que evidenciï la necessitat de canvi del model de masculinitat que promou i legitima la violència de gènere.

AGRAMUNT (Urgell)

GUIMERÀ (Urgell)

Espai Guinovart presenta per primera vegada Terres de Josep Guinovart

El Mercat Medieval arriba a la seva 27a edició

La nit de Nadal del 1975, mor la mare de Josep Guinovart Bertran. L’any 1996, buscant la manera d’anestesiar el dolor de la mort de la seva mare i fugint dels records estretament lligats a les festes nadalenques, Guinovart va decidir viatjar a Algèria, on el 25 de de-

sembre és un dia qualsevol.

El que ell no sospitava ni intuïa era que aquella fugida el reconnectaria amb un paisatge que ja formava part del seu ADN: Agramunt.

Potser va ser la fragilitat anímica del moment, potser va ser perquè la terra el va interpel·lar directament, pe-

rò el cas és que Guinovart, en arribar a terres algerianes, es va sentir a casa. I d’aquest sacsejament en van néixer aquestes peces que avui exposem, que ens parlen del nord de l’Àfrica, però alhora d’Agramunt, de l’Urgell, d’on l’artista se sentia i a prop de la mare.

TÀRREGA (Urgell)

‘La mirada del pintor’, una exposició sobre Jaume Minguell Miret Amb una trentena de conjunts de pintura mural al fresc, Jaume Minguell Miret (Tàrrega, 1922-1991) és considerat un dels muralistes catalans més rellevants del segle XX. Igualment notable és el conjunt de pintures sobre tela de l’autor.

No obstant això, la figura de Jaume Minguell Miret ha passat més aviat desapercebuda. Una exposició titulada La mirada del pintor redescobreix aquest artista amb motiu del centenari del seu naixement. La mostra, que es pot visitar fins

al 25 de setembre al Museu Tàrrega Urgell, és una iniciativa de l’Ajuntament de Tàrrega amb suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Lleida.

Es tracta d’una selecció d’una seixantena de quadres de l’autor que reflecteixen la seva evolució pictòrica en diverses etapes i que tenen com a fil conductor el caràcter expressionista de la seva obra consolidada en plena postguerra i les connexions amb els moviments artístics europeus de des-

AJUNTAMENT DE GUIMERÀ

prés de la Segona Guerra Mundial.

La mostra es complementa amb l’edició d’un catàleg que inclou articles de Josep Miquel Garcia, Àlex Susanna i Bernat Puigdollers a més d’un recull dels textos dels diferents escriptors, poetes i crítics d’art que el van acompanyar al llarg de la seva trajectòria: Pedro Caravia, Alfonso Costafreda, Jaume Ferran, P. Abat Cassià M. Just, Ramon Novell, Josep M. De Sucre, Guillem Viladot...

Aquest any el Mercat Medieval de Guimerà arriba a la seva 27 edició, consolidat com una de les fires medievals més importants de la demarcació de Lleida, amb l’objectiu de donar a conèixer i proposar la revitalització del poble de Guimerà, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, i que se celebra cada any el segon cap de setmana del mes d’agost (enguany serà del 12 al 14 d'agost).

Aquesta fira té com finalitat commemorar la història i tradició del municipi, concretament, rememora el dret que se li va atorgar a l’antiga vila de Guimerà, l’any 1294, a celebrar el mercat setmanal. Amb aquest dret els primers barons de Guimerà farien

créixer el seu poble, sent un nexe de trobada, d’intercanvi de mercaderies i de contractes. En 1417, el mercat setmanal de Guimerà es va començar a celebrar cada dimecres, en lloc dels dimarts. El 1526 l’emperador Carles I ratificà el dret a fira de la vila. El 1994, 700 anys després, el poble de Guimerà va recuperar el mercat com a festa tradicional.

El mercat agrupa més de 20 oficis de l’època medieval, la qual cosa és un fet diferencial d’aquesta celebració. Més d’un centenar de parades, triades per l’organització de l’esdeveniment, omplen els carrers del poble amb productes de l’edat mitjana recreant el mercat setmanal.

Així mateix, aquest mercat

s’ha convertit en un punt de trobada d’amics dels pobles de l’entorn i d’arreu de Catalunya, on gaudeixen i descobreixen la cultura de Guimerà.

Des d’espectacles de carrer, tant per als grans com pels més petits, pel carrer, fins a actuacions teatrals, que rememoren alguns dels fets històrics succeïts a la vila.

A banda, també, s’ofereixen visites guiades, Free Walking Tour, per acabar d’immergir els visitants dins de la història de la localitat, descobrint les façanes, cases i racons dels carrers que conserven un tipisme medieval que recorda els seus moments històrics durant els segles XIV i XV.

Primera quinzena d'agost de 2022

19

CULTURA

Torna el Laberint de palla de Sant Ramon, “més complicat i divertit trobar-ne la sortida” SANT RAMON (Segarra)

L’Associació de joves La Mansa organitza per segon any consecutiu el Laberint de palla de Sant Ramon. El passat divendres, 5 d’agost, es va inaugurar la segona edició del laberint, que estarà obert de dijous a diumenge cada setmana del mes d’agost, i fins a l’11 de setembre.

Després de l’èxit de l’any passat, enguany el laberint s’amplia i serà més complicat i divertit trobar-ne la sortida. En total estarà

ASSOCIACIÓ DE JOVES DE SANT RAMON (LA MANSA)

format per un entramat de 450 bales de palla, 150 més que l’any passat, de 300 quilos cadascuna i que dibuixen un encreuament de camins; alguns d’ells no tenen sortida, i d’altres condueixen al mateix lloc de punt de partida.

Per sortir del Laberint de palla els participants hauran de fer servir tot el seu enginy, orientació i una bona dosi de destresa. Els equips hauran d’aconseguir trobar la sortida del

laberint i resoldre un nou enigma amb menys de 30 minuts. Enguany hauran de completar l’arbre genealògic de la família Trestombs i posar nom i cara als 13 membres d’aquesta saga familiar. Els protagonistes d’aquest joc de pistes són una família de picapedrers que van construir el Santuari de Sant Ramon. Amb la seva història els participants podran descobrir i conèixer algunes anècdotes i curiositats

VILOSELL (Garrigues)

Cazares presenta una nova exposició a l’Ermita de Sant Sebastià L’ a n t e r i o r d i s s a b t e, 6 d’agost, l’Ermita de Sant Sebastià del Vilosell va acollir la inauguració de “Nocturn”, una exposició de 15 pintures de C a z a r e s c e n t ra d e s e n personatges que viuen i es mouen en ambients n o c t u r n s. L’ e x p o s i c i ó , que romandrà fins al 31 d’agost a la població garriguenca, és de fet una continuació de la que l’artista va fer l’any 2020 a l’Espai Cavallers de Lleida, ara ampliada amb algunes obres noves.

Els 15 acrílics sobre tela que conformen la mostra, en efecte, inclouen en aquesta segona part de “Nocturn” algunes pintures noves ambientades al Vilosell mateix, on els blaus de la nit es combinen amb el variat cromatisme de la pedra que caracteritza les construccions del poble i els tons grogencs dels fanals, portes i finestres il·luminades.

La majoria de les obres, emmarcades en ambients (i països) molt

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

de l’Escorial de la Segarra i també del poble.

El Laberint de palla estarà obert del 5 d’agost fins a l’11 de setembre de dijous a diumenges. L’horari aquest any també s’amplia una hora, i s’hi podrà accedir des de les 18:00 h fins a les 22:00 h. L’entrada té un cost de 5 euros per persona, menys pels menors de cinc anys que és gratuït.

Per participar-hi, caldrà fer reserva prèvia a través de la nova pàgina web www.

laberintdepalla.cat.

El Laberint de palla de Sant Ramon està ubicat darrere el Santuari de Sant Ramon, agafant la carretera que va direcció Sant Guim de Freixenet, i és apte per a tots els públics, des de famílies fins a grups d’amics.

La construcció del Laberint de palla ha estat possible gràcies a la col· l a b o ra c i ó d e Fa r ra t g e s Aleix i la cooperativa d’Arquitectes Muntant. Uns

posant la palla i els altres els plànols han aconseguit aixecar aquest entramat de 450 bales de palla.

L’objectiu de La Mansa amb el Laberint de palla és dinamitzar el món rural com un espai d’oci i aprenentatge. En la primera edició, el 2021, hi van passar uns 1.782 participants de tot Catalunya i en aquella ocasió, els equips havien de descobrir la saga de la família Nonat.

VALLBONA DE LES MONGES (Urgell)

El grito 2, Alma en pena de Sylvia Tua, una exposició itinerant SYLVIA TUA

L'artista Sylvia Tua, nascuda a Barcelona i resident a Tàrrega, ja ha portat la seva exposició, El grito 2, Alma en pena, a més de 5 localitats lleidatanes.

Les obres que formen aquesta exhibició, resten homenatge a Ucraïna, per intentar solidaritzar-se amb el seu patiment. Actualment, l'exposició està disponible al municipi de Vallbona de les Monges. diversos, mostren personatges solitaris, en molts casos misteriosos, en actituds o situacions clarament influenciats per la novel·la o el cinema negre.

Josep Maria Cazares, és p r o d u c t o r i g ra f i s t a d e Som Cinema i dissenyador gràfic del JazzTardor i forma part de l’equip de consellers del departament d’Arts i Patrimoni de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

Ha fet il·lustracions per a l’Editorial Planeta i Mam a g ra f, i r e v i s t e s c o m : Man, Jazzology i La Confidencial, entre altres, i

ha il·lustrat portades de discos i llibres, cartells i storyboards (ha treballat amb Bigas Luna i Carles Porta) per al cinema. També, ha participat en una cinquantena d’exposicions entre col· lectives i individuals, nacionals i internacionals, i ha sigut guardonat com a grafista, il·lustrador i pintor en diversos cert à m e n s. I h a p u b l i c a t tres àlbums de còmic i dues novel·les gràfiques, El Nord (PremiLleida de Narrativa 2007), també traduïda al castellà, i Checkpoint, la darrera, ambdues amb guió de Miquel Àngel Bergés.

20

DIVERSOS

La Fecoll exporta els 'Caracóis Solidários' de l'Aplec, a Portugal LLEIDA (Segrià) L a Fe d e ra c i ó d e C o l l e s de l'Aplec del Caragol de Lleida (Fecoll) viatja aquest mes d'agost a la localitat portuguesa d'Elv a s, o n c e l e b ra r à d u e s caragolades populars per promocionar la cuina i la cultura festiva de Lleida, sota el paraigua de la solidaritat, vist el caire benèfic de la iniciativa. L'activitat neix en el marc del 34è Aplec Internacional Adifolk, en el qual la Fecoll participa com a entitat convidada i assumirà la representació gastronòmica, cuinant caragols i cassoles.

Es preveuen sengles tastets, els dies 27 i 28 d'agost, entre les 12 i les 14 hores, a la cèntrica plaça de la República d'Elvas. Platets –de caragols, amb pa i allioli, o de cassola– i gotet de vi, al preu de 5 euros; i tot per finançar l'activi-

APLEC LLEIDA

tat de la Casa d'Acollida D'Os Cucos, equipament gestionat per la Comissió de Millores del Municipi d'Elvas (CMCE), institució privada de solidaritat social, responsable d'altres respostes socials del municipi, com ara el Centre Residencial per a Gent Gran Santa Eulàlia o la Llar d'Infants Santa

Eulàlia.

Ferran Perdrix, president de la Fecoll, es mostra satisfet "per l'oportunitat d'exportar la nostra cuina i la nostra festa a Portugal, un país en el qual els 'caracóis' formen part del patrimoni gastronòmic i són un plat molt apreciat".

El representant de les colles de l'Aplec ha explicat

també que "hem preparat la promoció en tres idiomes –portuguès, català i castellà– i desitgem que tant el públic local com els catalans i les persones d'altres territoris que visiten el país veí aquest mes d'agost, s'atansin a Elvas per degustar la nostra gastronomia i per conèixer una mica més de la cultura catalana".

Les caragolades solidàries de la Fecoll a Elvas tenen el suport d'Adifolk, de la Diputació de Lleida i del Patronat de Turisme de les Terres de Lleida; així com de la Direcció General d'Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia, del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, com a acció vinculada a la campanya 'Catalunya. On el menjar és cultura'.

Primera quinzena d'agost de 2022

LLEIDA (Segrià)

Títol Internacional per Álvaro García del Club de Tennis Lleida CT LLEIDA

El jugador de l'escola del Club Tennis Lleida, Álvaro García, ha aconseguit el títol de dobles en la prova del Circuit Tennis Europe Junior Sub 12, celebrada a les instal·lacions de l’Acadèmia Emilio Sánchez. Álvaro, que feia parella amb Ian Barroeta, es va proclamar campió en superar a la gran final els russos Alexander Figu-

rovskiy i Grigory Gorskiy per un doble 6-3. Prèviament, la parella campiona es va desfer de Custodio-Soukup (6-2, 4-6 i 105); Otsuka-Wan (6-2 i 6-2); i Adrot-Gualerzi (6-3 i 6-2).

En el quadre individual, Álvaro García també va fer un bon paper arribant a la ronda de quarts de final on va caure davant T. Escarda Piñeiro per un doble 6-1.

LLEIDA (Segrià)

El Consell Comarcal del Segrià ofereix pràctiques a alumnat de Batxillerat CONSELL COMARCAL DEL SEGRIÀ

El Consell Comarcal del Segrià ha col·laborat amb la formació pràctica d’una alumna de 1r de Batxillerat, que dura n t q u a t r e s e t m a n e s ha pogut desenvolupar a l’ens comarcal les pràctiques d’empresa requerides al currículum educatiu.

L’alumna, de l'institut Lo Pla d’Urgell, ha fet un

total de 140 hores pràctiques en diferents àrees del Consell Comarcal i ha estat coordinada per l’àrea de Serveis Socials.

Algunes de les tasques que ha realitzat durant aquest temps han estat l’acompanyament a l’equip tècnic de la campanya agrària i de sens e l l a r i s m e, a j u d a n t e n l’atenció a persones vul-

El Consell Comarcal valora molt positivament poder oferir pràctiques a alumnat i ajudar a la joventut a tenir contacte amb el món laboral, així, com donar la possibilitat de poder conèixer de primera mà com es treballa i quins serveis dona a la ciutadania l 'a d m i n i s t ra ci ó l o ca l i comarcal.

nerables; el suport en la redacció d’informes de l’àrea de Joventut sobre les activitats dels casals d’estiu; o la col·laboració amb la difusió del projecte ‘Viu l’Associacionisme’ del Punt de Voluntariat del Segrià, que el mes de juliol va presentar la iniciativa en les Jornades de Voluntariat de Catalunya celebrades a Mataró.

TÀRREGA (Urgell)

EL MIRACLE (Solsonès)

Ballaveu arriba a la plaça dels Comediants, amb el seu repertori de sons tradicionals

Bona afluència de públic als actes de la Festa Major

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

La Regidoria de Cultura de Tàrrega continua desplegant la seva programació d’estiu, vertebrada en diferents cicles. La cita més immediata en el calendari arriba aquest divendres 12 d’agost, a les 10 de la nit, de la mà del duo Ballaveu, que protagonitzarà un concert de música tradicional a la plaça dels Comediants, al cor del nucli antic. Patri Garcia i Xavier Rota exploren els sons catalans d’arrel enllaçant les seves veus

amb guitarres i percussions com la pandereta, la canya esquerdada o el pandero. Ballaveu es capbussen en el cançoner popular vinculat a les danses tradicionals, des dels balls plans del Pallars a les jotes de l’Ebre, l’havanera o els ballets de la Catalunya interior.

El concert anirà precedit a les 8 del vespre per un taller de danses folklòriques a càrrec del mateix duo Ballaveu. La proposta és gratuïta i s’emmarca dins el Cicle d’Havaneres i Mú-

sica Tradicional. El públic gaudirà així de dues veus harmonioses i sense artificis, que ja han plasmat el seu art en els àlbums

Flors i violes (2016) i Ball de nit (2020). Ballaveu també han enregistrat recentment el senzill El pinyol de l’oliva.

El Santuari del Miracle, a Riner, va tancar els actes de la Festa Major amb un bon balanç pel que fa al número d’assistents..

Els principals actes de la celebració van ser, dissabte 6 d’agost, la Diada de Territori de Masies (una ruta interpretativa al voltant de la bassa del Miracle centrada en els paisatges naturals i la biodiversitat de la zona), i una sessió de portes obertes al santuari, un tast de productes de proximitat maridat amb

vins del territori, i el clàssic concert a càrrec d’alumnes i professors de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS) al Pati de la Casa Gran del Miracle.

Diumenge 7 d’agost van tinir lloc, a l’església del Miracle la Missa Major, les Vespres de la Mare de Déu, una visita al santuari i un concert a càrrec de la formació Exit Ensemble, emmarcat en el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FëMAP) i que van tancar els actes de la festa.

Primera quinzena d'agost de 2022

21

DIVERSOS

Medalla d'Or internacional per a l’única crema de licor de préssec del món a base de préssec d’Alcarràs ALCARRÀS (Segrià) L’empresa d’Almacelles Elixirs de Ponent ha rebut un altre aval internacional per als seus productes. En aquest cas, pel seu ‘Presseguetti’, “la única crema de licor de préssec del món”, segons ha destacat el jurat, elaborada a base de préssec d’Alcarràs. Amb l’eslògan ‘Un licor de pel· lícula’, és una crema de préssec amb una base làctia i amb propietats refrescants. Aquest reconeixement és el tercer als licors d’aquesta firma, liderada per Gerard Barsalà, que ha ideat un licor ‘a l’estil Baileys’ que vol convertir-se en l’autèntica crema de les Terres de Ponent, inspirat-se en els camps de presseguers de la localitat del Segrià. Es tracta d’un licor de caràcter inèdit, ja que es l’única crema existent al mercat feta amb licor de préssec, i a més, elaborada artesanalment.

'Presseguetti' va rebre la Medalla d’Or als Interna-

BONA PREMSA

tional Wine & Spirit (IWS) Awards 2022, un concurs organitzat per Catavinum i celebrat aquest mes de juliol a Vitòria, on es van tastar 1.487 vins, caves i licors i només 223 van ser premiats amb la Medalla d'Or. L'esdeveniment va comptar amb vins de l'Argentina, Austràlia, Àustria, el Brasil, el Canadà, Xile, la Xina, República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, Malta, Mèxic…

El jurat dels IWS, a la seva

nota de tast, va destacar que es tracta de l’única crema de licor de préssec al món, essent una crema inspirada en els camps de presseguers del territori.

Des del punt de vista del gust, el va definir com “una atrevida barreja de sabors en forma de crema que ret homenatge a una de les fruites més emblemàtiques de la terra on es posa el sol: el préssec. A més, és delicada, untuosa i amb un inigualable perfum d’aquesta

GERRI DE LA SAL (Pallars Sobirà)

La Diputació de Lleida participa a la 2a edició de ‘FestaSal’ a Gerri de la Sal El diputat Josep Ramon Fondevilla va participar, dissabte 6 d’agost, en la inauguració de la 2a edició de ‘FestaSal’, a Gerri de la Sal, una jornada en la qual la sal i les salineres del municipi són les protagonistes de la festa, i que es realitza durant el dia d’avui en diferents indrets de la vila. La mostra inclou un complet programa d’activitats, amb l’objectiu de donar a conèixer el patrimoni saliner i el seu entorn, i impulsar el comerç de proximitat.

L’acte d’inauguració, que va tenir lloc a la plaça Sant Feliu de Gerri de la Sal, va ser a càrrec de l’alcaldessa, Anna Sentinella i el diputat Josep Ramon Fondevilla. També hi va assistir l’alcalde de Llavorsí, Josep Vidal i representants d’altres municipis de la comarca.

Fondevilla va remarcar la valentia de l’ajuntament de Baix Pallars per impulsar ‘FiraSal’, una mostra que segons el diputat té molt de mèrit, “ja que

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

aposta per l’especialització, la proximitat i el territori; on la sal esdevé un motor de generació de riquesa, desenvolupament comercial i d’atracció i fidelització de la gent a aquest municipi”. També va afegir que per la Diputació de Lleida és una satisfacció col·laborar en aquesta i en totes les manifestacions firals que tenen lloc al territori. “Perquè reuneixen molts d’aquells ingredients bàsics i imprescindibles que des de la Diputació entenem que ajuden a potenciar les nostres contrades”.

Després de la inauguració de la Fira, es va realitzar un

tastet de pa i oli amb sal de Gerri. Posteriorment, van fer un recorregut pels diferents estands i expositors de la mostra, i finalment una visita guiada al Museu de la Sal. Aquesta 2a edició de ‘ Fe s t a S a l ’ v a c o m p t a r amb una gran varietat d’activitats, entre elles, una fira d’artesania amb productors del territori, visites guiades a les Salines i al Museu de la Sal, un Scape Room familiar al Museu de la Sal, un showcooking, tallers infantils de boles de sal pel bany i el concert d’ ‘Airstream Trio’.

fruita”.

El ‘Presseguetti’ és el tercer licor premiat d’Elixirs de Ponent a diferents premis internacionals, després dels guardons obtinguts pel Llimonetti (popularitzat com el Llimoncello català) i l’Elixir, el licor de camamilla de Linyola al Catavinum World Wine Spirits Competition.

El ‘Llimonetti’ és un licor natural, elaborat després d’un procés de maceració d’una selecció de llimones mediterrànies procedents

de l’agricultura ecològica.

El resultat d’aquesta fusió permet aconseguir un licor totalment natural amb una elaboració 100% artesanal.

Per la seva banda, també va ser reconegut ‘L’Elixir’, un licor de camamilla de Linyola i una combinació de botànics (entre els quals hi ha la canyella o la marialluïsa, entre altres).

Elixirs de Ponent és una empresa d’Almacelles creada per Gerard Barsalà, un emprenedor de 37 anys. La

companyia ha incrementat recentment els seus punts de distribució, des de botigues de proximitat, agrobotigues i també es poden trobar als supermercats PlusFresc, firma lleidatana que comercialitza el ‘Llimonetti’, L’ElixiR de Camamilla i la ‘Crema de Bombó’, tres dels seus licors anteriors.

Barsalà vol obrir nous mercats a nivell nacional amb les 10 varietats diferents de licors naturals que elabora a dia d’avui.

SEU D'URGELL (Alt Urgell)

Ingressen a presó dos homes per un robatori violent Els agents de la Policia de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, van detenir dimarts dos homes, de 26 i 30 anys, com a presumptes autors d’un robatori violent en grau de temptativa i lesions lleus.

Prop de les tres de la matinada de diumenge passat els mossos van rebre l’avís per una possible baralla al carrer Sant Josep de Calassanç de la Seu d’Urgell. En arribar la patrulla al lloc van

localitzar un home ferit que va manifestar que dos individus l’havien agredit per tal de robar-li els diners que havia retirat minuts abans d’un caixer.

Els lladres el van colpejar violentament, però finalment van marxar sense aconseguir sostreure res. Els agents van gestionar l’assistència mèdica de la víctima i es va iniciar una recerca pels voltants.

La investigació oberta va permetre identificar els pre-

sumptes autors. Es tractava de dos homes amb antecedents per fets similars i que, en els darrers mesos, ja havien realitzat altres fets delictius a la zona del centre històric de la localitat de la Seu d’Urgell.

Els detinguts van passar ahir a disposició judicial davant el jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de la Seu d’Urgell. L’autoritat judicial va determinar l’ingrés a presó.

CATALUNYA

Justícia treballa per evitar el contacte entre dones víctimes i agressors El Departament de Justícia a través de la Secretaria de l’Administració de Justícia i de la Subdirecció General de Patrimoni, Obres i Serveis va iniciar a principis d’any una revisió de l’estat de les diferents sales de víctimes que hi ha arreu de Catalunya. Es preveu tenir enllestides les conclusions a finals de l’estiu.

Justícia està elaborant

aquesta anàlisi de les sales de víctimes ja operatives per detectar deficiències o mancances, fer-les més càlides i acollidores i que permetin una major intimitat i protecció per a les víctimes.

També s’estan revisant tots els equipaments ja existents principalment on hi ha jutjats de violència contra la dona per comprovar que tots disposen de sales de víctimes

adequades i circuits de separació entre víctima i agressor.

D’altra banda, Justícia fa temps que en tots els nous equipaments judicials que construeix i en les remodelacions que fa en altres jutjats inclou sala de víctimes i circuits separats, com ara Balaguer, Olot, Puigcerdà, Gandesa, Amposta, Tortosa i Mataró.

Anuncis BREUS CASA EN VENDA A CERVERA. Obra parada. 220m2 c/ Sant Antolí. 125.000 euros.

Interessats trucar al 629 779 695.

PISOS DE 2 I 3 HABITACIONS A FONDARELLA. Preus des de 71.000 euros. T. 629 779 695.

CASA UNIFAMILIAR ADOSSADA de 4 habitacions i dos banys i amb jardí a Guissona. Preu 191.000 euros. T. 629 779 695.

PISOS DE 1 I 2 HABITACIONS A MOLLERUSSA al c/Josep Irla nous a estrenar. Preus a partir de 49.000 euros. T. 629 779 695.

La recepta

PIS NOU A ESTRENAR en Via Lacetania de Tàrrega. Pis de 3 habitacions amb dos banys, pk i traster inclosos en el preu.

100.000 euros. T. 629 779 695.

EDIFICIS EN CONSTRUCCIÓ en diferents poblacions. Tàrrega, Mollerussa, Alcarràs, Balaguer, etc. T. 629 779 695.

lacuinadivertidadenmiquel.blogspot.com

Pebrots del 'piquillo' farcits de brandada de bacallà amb crema de gambes

Primera quinzena d'agost de 2022

Recomanem Autora: Paula Hawkins Editorial: Labutxaca Gènere: Novel·la contemporània

A FOC LENT

El descobriment del cadàver d'un noi assassinat brutalment en una casa flotant de Londres desencadena sospites sobre tres dones. La Laura és la noia conflictiva que va quedar amb la víctima la nit en què va morir; la Carla, encara de dol per la mort d'un familiar, és la tieta del noi, i la Míriam és la indiscreta veïna que oculta informació sobre el cas a la policia. Tres dones que no es coneixen, però que tenen diverses connexions amb la víctima. Tres dones que, per diferents motius, viuen amb ressentiment i que, de manera conscient o inconscient, esperen el moment per reparar el mal que els han fet.

Autora: Laia Aguilar Editorial: Columna Gènere: Novel·la contemporània

LES ALTRES MARES

Ingredients: · Pebrots del piquillo cuits i sencers

· 1 ceba · 1 got petit d'oli d'oliva · 1 dl de nata líquida

Per la brandada: · 300 gr de patata · 900 gr de bacallà dessalat i esqueixat

Per a la crema de gambes: · 1/2 kg de gamba vermella petita · 1 ceba petita

Elaboració:

· 1 porro · 1 pastanaga · 1 gra d'all · 1 fulla de llorer · 2 tomàquets madurs · 1 vaset de vi blanc · 1 got de brou de peix o aigua · 1/2 l de nata líquida

Primer farem la brandada. Bullirem les patates sense pelar amb aigua i sal fins que estiguin ben cuites. Les deixarem refredar, les pelarem i les reservarem. Tallarem la ceba petita i la barrejarem amb el bacallà, que haurem escorregut abans. Afegirem oli d'oliva i ho remenarem tot plegat.

En una olla posarem la patata ja bullida, pelada i tallada a trossos i la crema de llet i ho escalfarem tot junt. Quan la crema de llet comenci a bullir, afegirem el bacallà.

Ho remenarem bé i ho courem tot junt un parell de minuts. Ho traurem del foc i ho triturarem amb l'ajut d'una batedora mecànica. Omplirem els pebrots del ‘piquillo’ amb la brandada i els reservarem.

Per fer la salsa de gambes, posarem totes les verdures tallades petites i el llorer en una cassola amb una mica d'oli i les blanquejarem. Després afegirem el tomàquet pelat sense llavors i tallat, i les gambes senceres. Ho deixarem coure uns minuts. Passat aquest temps, afegirem el got de vi i deixarem que redueixi una mica i ho cobrirem tot amb el brou de peix o aigua. Ho deixarem bullir tot plegat uns deu minuts i ho triturarem amb l'ajut d'una batedora elèctrica i ho colarem.

En una cassola a part posarem la crema de llet i dues o tres cullerades de la crema de gambes. Deixarem que redueixi fins que quedi espessa. Un cop espessa la crema ja estarà a punt. La quantitat de base de crema de gambes que caldrà incorporar a la crema de llet dependrà de la intensitat del sabor que vulguem aconseguir.

Per muntar el plat, posarem a la base del plat la crema de gambes i al damunt els pebrots farcits calents.

Sudoku fàcil ↓ Com jugar?

S’han d’omplir totes les caselles buides de manera que en cada columna vertical, horitzontal i en cada caixa de 3x3 caselles hi hagi els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap.

www.sudokusweb.com

difícil ↓

L'Emma està embarassada de vuit mesos quan s'enfronta a la pèrdua inesperada del seu fill. Ho tenia tot preparat: l'habitació del nen, la robeta, les joguines... i totes les il·lusions del món.

La Jhanet ha estat criada per l'àvia a Bolívia mentre la mare emigra a Europa per treballar en el servei domèstic. Amb quinze anys, és ella qui decideix creuar l'oceà per retrobar la mare que tant necessita i que pràcticament no coneix.

La Natalka és insegura, i se sent molt desprotegida sense familiars propers. Viu atrapada en una relació abusiva amb un home violent que la pressiona perquè faci de ventre de lloguer sense que ella n'estigui gaire convençuda.

A Les altres mares Laia Aguilar, amb la seva prosa lúcida i transparent, es desplega sense concessions en un relat enlluernador de tres dones.

El racó de l'app TarifaLuzHora No és cap secret que el preu de la llum ha pujat considerablement, i fins i tot per això, el teu mòbil et pot ajudar. I, és que, amb TarifaLuzHora pots veure els períodes del dia en els que menys preu té la llum, així com els que més.

Aquesta app et permetrà organitzar-te bé a l'hora d'encendre una rentadora o utilitzar alguns electrodomèstics de la llar, com el forn. A més a més, l'app és molt senzilla.

Justwatch És una de les aplicacions més completes amb la que pots descobrir pel·lícula i sèries i que et permet guardar-les en una llista per a veure-les més tard, i fins i tot, pots escollir els serveis als quals estàs subscrit perquè tan sols et mostri els continguts d'aquests.

Compta amb una secció per descobrir pel·lícules i sèries que es complementa molt bé amb aquesta funció i que et permetrà veure les novetats de les teves plataformes preferides, així com quin és el contingut més popular.

Google translate El traductor de Google és una de les eines imprescindibles en qualsevol telèfon Android. Gràcies a aquesta app podem traduir texts en qualsevol idioma en segons. A més a més, la podem utilitzar també amb fotos o podem utilitzar la veu perquè ens tradueixi al moment. Fins i tot funciona sense necessitat de connexió a internet, descarregant paquets d'idiomes prèviament.

Horòscop  ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: tinguis paciència. Salut: compte amb els nervis. Treball: tot s'acabarà arreglant.

 TAURE 21-IV / 21-V. Amor: millorarà la relació. Salut: deixa de fumar. Treball: trobaràs quelcom millor.



BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: experimenta tot el que puguis. Salut: descansa. Treball: progressos a la vista.



CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: apareixerà la persona adequada. Salut: fes esport. Treball: prepara't pel que vindrà.



LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: no et frustris de seguida, dóna't temps. Salut: massa estrès. Treball: projectes il·lusionants.



VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: l'èxit t'acompanyarà. Salut: relaxa't. Treball: et mereixes un descans.



BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: començaràs una relació.

Salut: controla l'alimentació. Treball: l'esforç dona els seus fruits.



ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: trobaràs algú especial.

Salut: mals d'esquena. Treball: solucionaràs les dificultats.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: dóna-li temps. Salut: cuida la teva ment. Treball: no ho portis tot al límit i adaptat.

 CAPRICORN 23-XII / 21-I. Amor: podria sorgir una història d'amor a la feina. Salut: surt a la natura. Treball: vénen canvis.



AQUARI 21-I / 19-II. Amor: aprofita per divertir-te i experimentar. Salut: deixa el sucre.

Treball: noves oportunitats.



PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: canvis d'opinió. Salut: no descuidis l'alimentació. Treball: fes vacances i desconnecta.

ANUNCIS BREUS 973 501 878

redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com solucions Sudoku

fàcil ↓

DIVERSOS

difícil ↓

22

A

l’Agenda

Del 12 d'agost a l'1 de setembre de 2022

de les Comarques

Divendres, 12/08

TÀRREGA Cicle d'havaneres i música tradicional. Taller de danses folk i concert amb Ballabeu. A les 8 del vespre, a la plaça dels Comediants.

Del 12/08 al 15/08

VILAGRASSA

Del 15/08 al 21/08

Del 18/08 al 22/08

Del 19/08 al 21/08

Del 26/08 al 28/08

Cicle Avancem cap a la Igualtat: representació de Ludere de Cia. InHabitants. Ludere ens proposa una segona lectura del conte de la Caputxeta Vermella. A 2/4 de 9 de la nit, al mirador de la Maria del Mar Bonet.

TÀRREGA

MALDÀ

STA. MARIA

ALTET

Galacticat 2022: IX Festival de Cinema Fantàstic i de Terror. Amb més de 130 pel·lícules i curtmetratges programats. A Cinemes Majèstic i altres espais de la ciutat.

Festa Major. Amb els Diables de Lleida, ball amb Zarabanda, havaneres, festa jove, tobogan d'aigua i concert de Lo Pau de Pons.

LA FIGUEROSA

Dies 13/08 i 14/08

TÀRREGA

GUIMERÀ

Cicle d'havaneres i música tradicional. Actuació de la Cobla Tàrrega i ballada de sardanes. A les 8 del vespre, a la plaça del Carme.

XXVII Mercat Medieval.

Amb mercat medieval, tallers, Circ, cercavila, espectacle de foc, jocs de fusta i concert d'Alcovers i Dj Pol Verdés.

TORNABOUS

Música i tapes: actuació de Mia&dani's. A les 9 de la nit, a la plaça del Mercadal.

VILAGRASSA

BALAGUER

AGRAMUNT Sardanes amb la Cobla Jovenívola d'Agramunt.

A les 8 del vespre, a la plaça Mercadal.

Primera quinzena d'agost de 2022

BALAGUER

Dimecres, 17/08

Diumenge, 14/08

AGENDA

Dimarts, 16/08

Cursa dels Cossos de Sant Roc. A les 7 de la tarda a la Capella del Roser.

Descobreix el Molí d'Espígol de Tornabous, capital dels Ilergetes. Visita guiada gratuïta. Cal reserva prèvia. A les 11 del matí.

23

MOLLERUSSA Festival Minúscul: Concert d'Olga Zoet. A 2/4 de 8 de la tarda, a Cal Jaques.

Festa Major. Amb espectacle de màgia, bicicletada, concert de Xavier Mayora, animació infantil, ball, sopar de germanor i escala en HiFi.

Dissabte, 13/08

Dijous, 18/08

Monòlegs: Rocío Raval.

A 2/4 de 10 de la nit, a la plaça del Teatre.

CASTELLSERÀ Cicle Castellserà de Nit. Teatre: Camí de l'escola de la Cia. Campi qui pugui.

A les 10 de la nit, al poliesportiu municipal.

Divendres, 19/08

VERDÚ Festival Emprius. Concerts amb Capi i Nico, Bredda i Dj Ruka. A les 10 de la nit, a la zona esportiva.

TÀRREGA Concert de Sant Magí.

Amb el Quartet Teixidor.

A les 8 del vespre, a l'Ermita del Parc de Sant Eloi.

Cicle d'Havaneres i Música Tradicional. Concert amb el grup Penjats de l'Ham. A les 10 de la nit, als jardins de la Societat Ateneu.

DE MONTMAGASTRELL

Festa Major.

Diumenge, 21/08

AGRAMUNT Sardanes amb la Cobla Vents de Riella. A les 8 del vespre, a la plaça Mercadal.

Festa Major.

PENELLES Festa Major.

Diumenge, 28/08

AGRAMUNT

Dimarts, 23/08

Sardanes amb la Cobla 11 de setembre. A les 8 del vespre, a la plaça Mercadal.

BALAGUER

Dimarts, 30/08

Música i tapes: actuació de Gürriones. A les 9 de la nit, a la plaça del Mercadal.

BALAGUER

Dimecres, 24/08

Música i tapes: actuació de Kelly Isaiah. A les 9 de la nit, a la plaça del Mercadal.

BALAGUER

TÀRREGA

Monòlegs: Guillem Estadella. A 2/4 de 10 de la nit, a la plaça del Teatre.

Sopar literari dedicat a Guillem Viladot. A 2/4 de 9 del vespre, a La Cava.

Dimecres, 24/08

Del 31/08 al 05/09

AGRAMUNT

AGRAMUNT

Cicle Racons: Fem safareig. Obertura dels safaretjos i rentada de roba amb activitat teatralitzada. A les 6 de la tarda, sortida des de la plaça l'Amball.

Festa Major.

Dies 24/08 i 25/08

ARTESA SEGRE 576a Fira de Sant Bartomeu - D'Gusta, fira gastronòmica de proximitat i artesania. De les 10 del matí a les 10 de la nit, al recinte firal; i de les 8 de la tarda a les 12 de la nit, als carrers del centre.

Dimecres, 31/08

BALAGUER Monòlegs: Bianca Kovacs. A 2/4 de 10 de la nit, a la plaça del Teatre.

24

ENTREVISTA

Ramon Bochaca i Sandiumenge, director i programador del Galacticat

Primera quinzena d'agost de 2022

Tàrrega (Urgell) XXX

“Els programadors de Festival som éssers mitològics tocats del bolet. No existim.

Som mentida” Ramon Bochaca i Sandiumenge, és el director i programador del Festival. Tota la vida ha treballat al voltant de la imatge en moviment, ja sigui com a productor executiu de programes de televisió, com a director i realitzador de documentals, o com programador i exhibidor cinematogràfic.

ASMAA R. BELLAHBIB

Com definiria el Galacticat per aquelles persones que desconeixen l’esdeveniment?

El Galacticat és un Festival jove de cinema de gènere, centrat en el Fantàstic i el Terror, però obert a tots els gèneres com demostren les 4 seccions oficials de curtmetratges, per exemple. A més, és un esdeveniment que dona molta importància a la recuperació d’obres mestres del cinema clàssic -enguany en programem cinc- i a la redescoberta de cinematografies desconegudes per al gran públic català, amb la Secció Focus que en aquesta novena edició explora el cinema txec.

A més en els darrers anys hem transformat l’esdeveniment en un canal de retorn cultural cap a la societat ponentina, gràcies a la creació d’activitats paral·leles com els Off Festivals, el GalactiCurs -que cada any apropa importantíssims tallers de cinema a més de 1000 alumnes de Lleida- i recentment la Trobada de Talent.

Parlem una mica de la història del festival, ens podries dir d’on sorgeix la idea del Galacticat?

El Galacticat neix el 2014 com una mostra, precisament amb la idea de programar de nou aquells grans clàssics del Fantàstic que havien quedat oblidats al calaix de la història. Aquesta essència, que hem mantingut al llarg dels anys, continua sent l’eix central del Festival i any rere any és una de les Seccions amb més èxit, també entre el públic jove de 12 a 16 anys! Això ens omple de goig, és clar.

Quin criteri seguiu a l'hora de seleccionar les obres del festival?

Els programadors de Festival som éssers mitològics

tocats del bolet. No existim. Som mentida. Aquesta hauria de ser la resposta més creïble a la teva pregunta, ja que programar un Festival de cinema és una de les bogeries més grans que pot fer una persona. Has de mirar i remirar multitud de pel·lícules que arriben al Festival carregades de l’esforç i la il·lusió dels seus creadors. És una responsabilitat immensa.

Si no ets capaç de posar-te una barrera emocional hauries de programar el 99% de les pelis que t’arriben.

I contestant a la teva pregunta, els criteris son molt clars. Obres de qualitat artística i tècnica indiscutibles i que t’arribin d’una manera o altra. Molts cops programem obres que no semblen pel·lícules de terror o fantàstiques. I és que ja fa uns anys, en veure la gran quantitat de films que ens arribaven i la immensa qualitat de la majoria dels mateixos, van prendre la decisió de seleccionar aquells que ens arribessin a emocionar en un o altre sentit, sense tenir en compte, si fa falta, la quantitat de terror o de fantasia que contingui el film.

Al final sempre ens queda un line-up molt heterogeni i que, sense por a equivocar-me, pot veure la immensa majoria de la població, sigui una padrina, una adolescent o una boomer.

Per què opteu per la reproducció de les obres amb l’idioma original i subtitulades? No considereu que aquest podria disminuir l’assistència?

Per respecte a la creació original. És imprescindible que entenguem d’una vegada per totes que les actrius i els actors actuen amb tot el seu cos, la veu inclosa. Estàvem tots molt acostumats a veure el Darth Vader amb la veu

del Constantino Romero -i que no se’m mal interpreti, quina joia de doblatge per l’amor de Déu- però si mai feu l’exercici de tornar a veure La Guerra de les Galàxies en versió original, en tornem a parlar.

Hi ha un apartat a la vostra web anomenat 'Seccions Paral·leles’, quina diferència hi ha entre aquesta secció i l'original?

Les seccions paral·leles són obres que escollim cada any per formar part del line-up. Son la Secció Clàssics i la Secció Focus, com a fixes, i algunes seccions dedicades -a distribuïdores, a persones, a creadors- quan creiem que poden aportar un plus a l’edició en curs.

Les pel·lícules d’aquestes seccions no competeixen per endur-se el premi a la Millor Pel·lícula del Festival -reservat a la Secció Oficial- i son obres que ja han fet el seu recorregut. Les obres de la Secció Oficial, en canvi, son films amb una antiguitat de màxim un any i que no han estat programades al cicle de cinema comercial. A més, la majoria de vegades acaben sent pel·lícules que no han estat estrenades abans a Europa, a Espanya o a Catalunya, tot i que nosaltres no hi posem les banyes excessivament en aquesta qüestió. Finalment, aquestes són les obres que competeixen per endur-se el Premi a Millor Pel·lícula del Festival, amb un guardó econòmic de 1000 euros.

Anteriorment, les projeccions es feien en diferents punts de la ciutat, continua vigent aquest format?

Si, des de fa ja quatre edicions hem tret, literalment, el cinema al carrer. Cada any consolidem espais ja estrenats i en busquem de nous. En aquesta oca-

sió repetirem a l’Avinguda Catalunya, davant del Cinema Majèstic durant el cap de setmana, i també a l’Ateneu, de dilluns a dijous; en aquesta edició a més, sumem a les projeccions entre setmana un espai a la Plaça dels Àlbers, just davant del Restaurant Mersi Persi. La idea és crear espais cinematogràficagastronòmics en els que la gent pugui sopar tranquil· lament amb la companyia de les nostres pelis i fer dels carrers de Tàrrega un cinema a l’aire lliure que pugui beneficiar el comerç i la vida cultural.

Quin impacte ha tingut la Covid-19 en el festival? Ha causat algun canvi permanent en el funcionament d’aquest?

La veritat és que estic content de dir que no. Durant la pandèmia vam haver de reaccionar com tots els Festivals europeus i buscar idees innovadores que ens permetessin continuar fent el Festival, però eren solucions temporals que, un cop recuperada la normalitat, hem desat en un calaix amb un somriure d’orella a orella. Ens agrada la presencialitat, veure’ns les cares, sentir els riures a les sales i compartir converses als cinefòrums. Què voleu que us digui!

Aquest any ja s’ha tornat, en certa manera, a la normalitat prèvia a la Covid-19, quines són les activitats que heu preparat per al vostre públic?

Com hem mencionat, tornen les projeccions de carrer als espais gastronòmics de Tàrrega, ha tornat el GalactiCURS, que ha arribat a quatre comarques i, a més de 1000 alumnes, torna la programació a les sales del Majèstic amb plena i absoluta normalitat,

torna el GalacticGames, que és una demostració en format Speed Run que organitzem conjuntament amb l’Associació Ragnarok de Mollerussa i que es podrà gaudir a l’Avinguda Catalunya durant les tardes i vespres del Festival, tornen les Gal·les inaugural -amb els seus gin tònics i la bona companyia- i la Gal·la de Clausura -amb un concert de l’increïble Sergi Estella i l’entrega de premis habitual-... en fi, torna la normalitat!

Què és la ‘Trobada del Talent’? Quina és la seva finalitat principal?

La Trobada de Talent és un concurs sobre projecte en el que se seleccionen 12 guions –4 sèries, 4 llargmetratges i 4 curtmetratges– per a assistir a unes formacions online sobre pitch i participar, durant el cap de setmana, al pitch en persona que es durà a terme davant de diverses productores i distribuïdores espanyoles i catalanes. Aquests agents de la indústria cinematogràfica, que a més visitaran el territori en busca de noves localitzacions per a aparèixer en futures produccions de cinema són Acontracorriente Films, Alhena Produccions, Benecé Produccions, Oberon Media, Galápagos Media, God Tower Producciones, Jar Producciones i No Tan Chalados Films. Aquest és un projecte que s’ha dut a terme amb la complicitat i col·laboració de Productors Audiovisuals de Catalunya - PAC. Quin és el mecanisme de selecció dels guanyadors?

El projecte ha rebut 120 obres que han estat llegides i seleccionades per l’equip directiu del mateix, format per Jaime Arnaiz, que dirigeix també un projecte similar amb Netflix al Festival de Girona, i per mi mateix.

Què se’n fa de les obres guanyadores?

Allò ideal seria que totes aquestes obres trobessin una productora que se n’enamorés i volgués participar de la producció de la mateixa. Nosaltres, com a Festival, el que fem és posar en contacte aquestes obres que ja han passat un filtre ben estricte, amb les productores que poden ajudar els seus creadors a tirar-les endavant. Després d’aquest pas i durant els mesos posteriors, els acompanyem en la seva recerca de productora i en fem difusió a través dels nostres mitjans.

Tot forma part de la mateixa estratègia que passa per donar oportunitats al talent cinematogràfic del país per a desenvolupar-se i créixer!

També oferiu cursos relacionats amb el cinema, quin és el seu funcionament?

El GalactiCurs és ja un projecte consolidat. El que fem és dur els talleristes a les escoles i instituts de Ponent i, finançant nosaltres una gran part del pressupost d’aquests tallers, garantir que tots els nens i nenes de les terres de Lleida poden accedir a aquests ensenyaments de gran qualitat -treballem amb ESCAC, amb Anna Solanas i Marc Riba, amb El Bombeto...- de manera senzilla, econòmica i amb garanties.

Com ha evolucionat el festival des de la seva 1a edició fins avui, que ja es troba en la seva 9a edició?

Buf, ha passat de tot! Ens hem fet grans a base d’errors i assajos... Si m’ho permeteu ho resumiré amb una frase de la pel· lícula Buscando a Nemo: “sigue nadando”.